You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
TOT EL DE LA ANTGA ROMA<br />
EXPLICAT EN AQUEST TREBALL
ÍNDEX<br />
La Legion del Aguila .............................................................................................................................. 3<br />
Historia de Roma................................................................................................................................... 4<br />
Les Ciutats ............................................................................................................................................. 5<br />
Tarragona romana ................................................................................................................................ 6<br />
Pripals monuments d’Espanya .............................................................................................................. 7<br />
La vida de els romans ............................................................................................................................ 8<br />
Diferents tipus de cases romanes ..................................................................................................... 8<br />
La moneda romana ........................................................................................................................... 9<br />
Els deus romans ................................................................................................................................ 9<br />
El menú roma .................................................................................................................................. 11<br />
Esmorzar ..................................................................................................................................... 11<br />
Dinar ............................................................................................................................................ 11<br />
Sopar ........................................................................................................................................... 11<br />
El vestit dels romans ....................................................................................................................... 11<br />
Dia a dia de un antic roma .............................................................................................................. 12<br />
Mobilitat en l’antiga roma .................................................................................................................. 14<br />
Rutes de l’antiga roma .................................................................................................................... 14<br />
Una calçada ..................................................................................................................................... 14<br />
Pasatemps ........................................................................................................................................... 15<br />
Mots encreuats ............................................................................................................................... 16
La Legion del Aguila<br />
La pel·lícula tracta de que un noi vol recuperar l’honor que va perdre el seu pare en una lluita. Per<br />
recuperar l’ honor ha de viatger amb un esclau per tota Britana fins a trobar l’àguila que també va<br />
perdre el seu pare lluitant contra uns barbers<br />
Els protagonistes son l’esclau, en marco, el seu pare i els barbers.<br />
Tot passa després de l’imperi roma i passa a roma i a Britana .<br />
Però gracies a això et dones conte que els soldats romans parlaven i els importava molt mes l’honor<br />
que els seus fills, la seva família, els seu estat de vida...<br />
Jo crec que ara ja no passa tant això o sigui que ja no podria passar.<br />
Primer el soldat roma lluita per recuperar l’ honor i ha de patir molt per poder anar a recuperar-la.<br />
No hi va ell sol si no que ell contracte un esclau i tots dos van junts a recuperar l’àguila. L’esclau era<br />
Brità i quan arriben a la tribu perquè no matin al soldat s’ha de fer passar per el seu esclau.<br />
Ells dos recuperen l’aguila i tornen junts però a mig camí ell es ferit i lluita un altre cop contra els<br />
barbers. Ells guanyen i tornen junts a Roma.<br />
Pasen perquè volen recuperar l’honor que el seu pare va perdre.
Historia de Roma<br />
Roma va ser fundada al 753 aC per dos germans que es deien Romul i Rem però Romul mata a Rem<br />
perquè si no Roma es diria Rema. Roma es situada entre la vora del riu Tibet<br />
Roma te · períodes<br />
Monarquia: es governat per un rei i s’escull per descendència de pares a fills i una obligació que tenen<br />
els reis son tenir fills i que siguin de sang reial.<br />
Republica: es mnada per un president de la republica que s’escull mitjançant vots.<br />
Imperi: governava una persona que era escollida per els deus i era considerat el rei dels reis.<br />
Arriba un moment que Roma es governada per el Gran Julio Cesar i es fa propietari de totes les costes<br />
del mar mediterrani i per això li arriben a dir marenostrum. Pero Julio Cesar es assesinat per el seu<br />
germà al l’any 44 Ac<br />
Roma es converteix rica i plena.
Les Ciutats<br />
LES MURALLES: eren construccions per defensar-se de els contrincants.<br />
ELS FOROS: lloc on es reunien els romans.<br />
TEATRE: lloc de diversió per als romans.<br />
CIRC: lloc on es feien carreres de quadrigues.<br />
TERMES: Lloc on anaven a desconnectar de la feina.
Tarragona romana<br />
Situada en la costa del mar mediterrani<br />
Els vents dominats son el mestral i el chalo però a l’estiu es freqüent la marinada. Dos humanistes<br />
catalans van traslladar l’interes a tarragona. Lluis Pons Tica i Antoni Agusti van ser els primers en<br />
estudiar la tarragona romana. A mitjans del segle 19 la construcció del port va posar en descobert un<br />
sector de la ciutat romana. Aixo va fer que es protegissin com a patrimoni històric.<br />
Bonabentura Hernandez Sanauja i Juan serra vilaro. Van portar a cap les excavacions de la necròpolis.<br />
Gracies això la Tarragona actual ens pot ensenyar el pasat Romà.<br />
A tarragona es va instal·lar un campament militar i aquest campament va ser l’origen de la Tarraco<br />
Romana, es va convertir en una ciutat romana de primer ordre.<br />
I va ser una de las grans ciutats de l’imperi romà
Pripals monuments d’Espanya<br />
Els romans normalment ho construient tot en forma d’arc perquè segons ells era la figura que donava<br />
mes estabilitat a totes les construccions.<br />
Però com hos podeu imaginar no nomes construïen i si ho feian també ho decoraven amb pintures<br />
mosaics i mes coses.<br />
Les pintures solien ser de gladiadors lluitant contra fieres perquè per ells era el mes normal.Ells<br />
pagaven per veure lluitar a les fieres contra els gladiadors o també gladiadors contra esclaus. Tot<br />
això es el que s’oferia en els teatres, anfiteatres però despres també s’oferia una carrera de<br />
cuadrigues on els gladiadors es jugaven la vida això era representat en els circs.
La vida de els romans<br />
Diferents tipus de cases romanes<br />
Doimus: La domus constava d'un sol pis, o màxim dos. Tenia la planta rectangular i estava<br />
tancada de l'exterior per parets uniformes, amb poques finestres. La claror entrava pel centre,<br />
a través de l'atri, o pel peristil.<br />
Insulae: Eren més altes que les domus, arriben fins als tres o quatre pisos. Per tant, com que les<br />
construïen sense cura, amb els materials més barats, estaven molt exposades al perill<br />
d'ensorrament i incendi. Es construïen al voltant d'un pati interior que permetia la ventilació i la<br />
il·luminació de les habitacions que no donaven a carrer.<br />
Villae: una casa a les afores de la ciutat o en el camp.
La moneda romana<br />
La moneda de Roma inicialment va ser la moneda de coure, anomenada lliura de coure. Una de<br />
les unitats monetàries romanes era l'as (1 as = 1,88 lliures), del qual Mommsen fixa el valor,<br />
el 1855, en 0,252 pessetes (3.020 asos = 216 tàlers = 762,09 pessetes).<br />
Després d'anys de confusió, August va reformar el sistema monetari, de manera que en or es va<br />
emetre l'auri i en plata el denari, en oricalc el sesterci i el dupondi, i en coure l'as, el semis i el<br />
quadrant. [1] El sistema va mantenir-se fins a la crisi econòmica del segle III, [2] reduint-se el pes i<br />
qualitat dels metalls de les monedes, fins a eliminar-se semis i quadrants, i en temps<br />
de Caracal·la es va introduir l'antoninià, de valor dos denaris. Dioclecià va introduir una nova<br />
moneda en plata, l'argenteus i en bonze argentífer, el nummus. [3]<br />
Els deus romans<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
Júpiter o Jovis, déu principal del cel resplendent<br />
Juno, esposa de Júpiter i deessa del naixement i de la prole<br />
Mart, déu de la guerra<br />
Janus, déu de l'accés a la casa<br />
Vesta, deessa de la llar<br />
Silvà, déu dels boscos i dels ramats<br />
Penats, déus del rebost<br />
Lars, déus protectors de la família i de la casa.<br />
Hèrcules Itàlic, déu de l'alqueria cultivada en pau, més tard déu de la bona fe<br />
Vertumne, déu de l'any i les seves estacions<br />
Saturn, déu dels camps sembrats<br />
Ops, déu dels camps<br />
Flora, deessa de les flors<br />
Bel·lona, deessa de la guerra<br />
Terminus, déu dels límits
Juventus, déu de la joventut<br />
Salus, deessa de la salut<br />
Fides, deessa de la fidelitat i la confiança<br />
Concordia, deessa de la concòrdia<br />
Fors, deessa de la fortuna<br />
Camenes, nimfes de les fonts<br />
Bona Dea o Ceres, deessa de la fecunditat.
El menú roma<br />
Esmorzar<br />
L’esmorzar (ientaculum) es prenia a primera hora del matí , i consistia habitualment en pa,<br />
formatge, ous, hortalisses, olives (olivae) i vi pur (merum) o amb mel (mulsum).<br />
Dinar<br />
Per dinar també era un ampet lleuger i casi sempre menjaven amanida (acetaria)<br />
Sopar<br />
Era l’apet mes carregat del dia i menjaven ous, muscols ... i vevien molt de vi (<br />
ova, et Muscolo vevien multo vino)<br />
El vestit dels romans<br />
El vestit més utilitzat pel romans era la túnica. Estava formada per dues peces cosides entre<br />
elles. Estaven fetes de lli. Normalment les túniques arribaven fins a sota els genolls i anava<br />
s'ajustava amb un cinturó.<br />
TÚNICA MASCULINA: Els nois, quan estaven amb la família o al camp només portaven la túnica<br />
però quan havien de sortir al carrer o havien d'anar a un acte, sobre la túnica afegien un Toga,<br />
que el vestit nacional romà. Havien de portar la Toga simplement perquè els poguessin distingir<br />
d'un esclau. Posar-se la Toga era molt difícil, llavors necessitaven l'ajuda d'una persona.<br />
procediment per posar-se una Toga<br />
TÚNICA FEMENINA: Al principi les dones vestien igual que els homes però a mesura del temps<br />
va anar canviant i es posaven una estola. Una estola era un vestit llarg fins els peus que era<br />
subjectat amb un cinturó per la cintura. Quan sortien en públic, si volien es podien posar un<br />
mocador anomenat palla que els hi cobria les espatlles i si volien el cap.
Dia a dia de un antic roma<br />
Dia a dia d'un antic roma ESMORZAR I Salutatio El respectable ciutadà romà de bona posició<br />
s'aixecava d'hora al matí, abans de sortir el sol. Havia aprofitar al màxim la llum natural. Després<br />
d'un esmorzar frugal compost de pa, sec o mullat en vi o empolvorat amb sal, dedicava un temps<br />
a casa a assumptes privats, supervisava els comptes, consultava als seus secretaris o dictava<br />
ordres. Ciceró i Plini el Vell consideraven aquestes hores al matí les millors per a la seva activitat<br />
literària. Horaci parla fins i tot d'advocats que donaven consells gratuïts a les tres del matí.<br />
Després de despatxar aquests assumptes privats, el pater famílies ocupava el seu lloc en l'atrium<br />
(la sala principal de la casa) per a la salutatio matutina moment en què els seus clients anaven a<br />
presentar-li els seus respectes, a demanar-li l'ajut o el consell que estava obligat a prestar-, o<br />
simplement a donar-li els bons dies. No obstant això, tots aquests assumptes matutins podien<br />
defugir si el romà estava convidat a altres compromisos <strong>socials</strong> com ara un casament, presenciar<br />
el ritu d'imposició d'un nom a un nen, o bé si actuava com a testimoni en el ritu de pas de l'edat<br />
adulta del fill d'un amic, ja que aquests actes semipúblics tenien lloc al matí.<br />
Després d'aquestes, l'home es dirigia al Fòrum, acompanyat pels seus clients i portat en una<br />
llitera, amb el seu nomenclatur (una mena de secretari) al costat. Amb la tercera hora del dia<br />
començaven els assumptes en els tribunals o el Senat, que podien continuar fins a la novena o<br />
desena hora. Les reunions del Senat acabaven a la posta del sol. Excepte en ocasions especials,<br />
a les onze del matí tots els assumptes estaven conclosos, i a aquesta hora es prenia el menjar.<br />
Després venia la migdiada del migdia (meridiatio), costum general i estesa que durava fins a la<br />
vuitena hora, entre dos quarts de dues i les dues de la tarda quan els carrers estaven tan desertes<br />
com a mitjanit. Durant les festivitats públiques no havia sessions en els tribunals ni reunions al<br />
Senat. Aquests dies les hores que els romans dedicaven als negocis eren utilitzades en el teatre,<br />
el circ o altres jocs. No obstant això, en realitat alguns romans de la classe alta evitaven aquestes<br />
activitats, excepte si estaven relacionats amb elles oficialment, i molts preferien passar les<br />
vacances visitant les seves finques al camp.
Després de la migdiada, que durava una hora o una mica més, el romà es disposava per als seus<br />
exercicis atlètics diaris i per al bany, al Camp de<br />
Mart, al riu Tíber o en algun establiment de banys<br />
públics on calia pagar una entrada , tret que<br />
estiguessin promocionats. Els més rics ho feien en<br />
les seves seves pròpies casas.Después del bany,<br />
venia la relaxació o un passeig pels edificis públics<br />
per xerrar amb els amics, per escoltar les últimes<br />
notícies o consultar als socis en els negocis, igual<br />
que ara fa la gent als bars. <br />
A continuació arribava el gran esdeveniment del dia: el sopar a casa oa la llar d'un amic. La<br />
convencional es realitzava en família i solia consistir d'enciam, ous durs, mongetes amb<br />
cansalada, farinetes o porros. En acabar la ingesta, i després una estoneta de vetllada la família<br />
se n'anava a dormir, mentre que els esclaus seguien <strong>treball</strong>ant per abans d'anar a dormir deixarho<br />
tot a punt per començar la jornada al dia següent. Fins i tot en els dies passats al camp, aquest<br />
programa tot just canviava, i el romà, en la mesura del possible, es duia a les províncies els<br />
costums de la seva vida a casa.
Mobilitat en l’antiga roma<br />
Rutes de l’antiga roma<br />
Una calçada<br />
A aquí aprop hi ha una calzada que eas la calçada romana de avila. Es com totes les calçades que<br />
estaven fetes per seguirles i arribar a la capital que era Roma
Pasatemps<br />
Busca les 7 parules que tenen relació amb l’antiga roma.<br />
R O M A E R T U I C<br />
V R B T U N I C A A<br />
I D V E D N M H P L<br />
L S C A P O J K N Ç<br />
L E S T Y T I Z S A<br />
A R A R D R E M X D<br />
E E Q E X B F R U A<br />
G L A D I A D O R S
Mots encreuats<br />
Busca les 5 paraules:<br />
1- Tipo de carretera de l’antiga romana que totes arribaven a Roma<br />
2- Vestit que es portava molt sovint a l’antiga Roma<br />
3- Persona que lluitava contra un esclau<br />
4- Lloc on es feien carreres de quadrigues<br />
5- Casa mes alta que les altres de l’antiga roma<br />
2<br />
T<br />
U<br />
N<br />
I<br />
1<br />
C A L Ç A 5<br />
D A 4<br />
C<br />
A O I<br />
3<br />
G L A D I A D O R<br />
M<br />
C<br />
U<br />
S