socials faig input treball

TOT EL DE LA ANTGA ROMA
EXPLICAT EN AQUEST TREBALL

ÍNDEX
La Legion del Aguila .............................................................................................................................. 2
Historia de Roma................................................................................................................................... 3
Les Ciutats ............................................................................................................................................. 5
Tarragona romana ................................................................................................................................ 6
Pripals monuments d’Espanya .............................................................................................................. 7
La vida de els romans ............................................................................................................................ 8
Diferents tipus de cases romanes ..................................................................................................... 8
La moneda romana ........................................................................................................................... 9
Els deus romans ................................................................................................................................ 9
El menú roma .................................................................................................................................. 11
Esmorzar ..................................................................................................................................... 11
Dinar ............................................................................................................................................ 11
Sopar ........................................................................................................................................... 11
El vestit dels romans ....................................................................................................................... 11
Dia a dia de un antic roma .............................................................................................................. 12
Mobilitat en l’antiga roma .................................................................................................................. 14
Rutes de l’antiga roma .................................................................................................................... 14
Una calçada ..................................................................................................................................... 14
Pasatemps ........................................................................................................................................... 15
Mots encreuats ............................................................................................................................... 16
La Legion del Aguila

La pel·lícula tracta de que un noi vol recuperar l’honor que va perdre el seu pare en una lluita. Per
recuperar l’ honor ha de viatger amb un esclau per tota Britana fins a trobar l’àguila que també va
perdre el seu pare lluitant contra uns barbers
Els protagonistes son l’esclau, en marco, el seu pare i els barbers.
Tot passa després de l’imperi roma i passa a roma i a Britana .
Però gracies a això et dones conte que els soldats romans parlaven i els importava molt mes l’honor
que els seus fills, la seva família, els seu estat de vida...
Jo crec que ara ja no passa tant això o sigui que ja no podria passar.
Primer el soldat roma lluita per recuperar l’ honor i ha de patir molt per poder anar a recuperar-la.
No hi va ell sol si no que ell contracte un esclau i tots dos van junts a recuperar l’àguila. L’esclau era
Brità i quan arriben a la tribu perquè no matin al soldat s’ha de fer passar per el seu esclau.
Ells dos recuperen l’aguila i tornen junts però a mig camí ell es ferit i lluita un altre cop contra els
barbers. Ells guanyen i tornen junts a Roma.
Pasen perquè volen recuperar l’honor que el seu pare va perdre.
Historia de Roma
Roma va ser fundada al 753 aC per dos germans que es deien Romul i Rem però Romul mata a Rem
perquè si no Roma es diria Rema. Roma es situada entre la vora del riu Tibet

Roma te · períodes
Monarquia: es governat per un rei i s’escull per descendència de pares a fills i una obligació que tenen
els reis son tenir fills i que siguin de sang reial.
Republica: es mnada per un president de la republica que s’escull mitjançant vots.
Imperi: governava una persona que era escollida per els deus i era considerat el rei dels reis.
Arriba un moment que Roma es governada per el Gran Julio Cesar i es fa propietari de totes les costes
del mar mediterrani i per això li arriben a dir marenostrum. Pero Julio Cesar es assesinat per el seu
germà al l’any 44 Ac
Roma es converteix rica i plena.

Les Ciutats
LES MURALLES: eren construccions per defensar-se de els contrincants.
ELS FOROS: lloc on es reunien els romans.
TEATRE: lloc de diversió per als romans.
CIRC: lloc on es feien carreres de quadrigues.
TERMES: Lloc on anaven a desconnectar de la feina.

Tarragona romana
Situada en la costa del mar mediterrani
Els vents dominats son el mestral i el chalo però a l’estiu es freqüent la marinada. Dos humanistes
catalans van traslladar l’interes a tarragona. Lluis Pons Tica i Antoni Agusti van ser els primers en
estudiar la tarragona romana. A mitjans del segle 19 la construcció del port va posar en descobert un
sector de la ciutat romana. Aixo va fer que es protegissin com a patrimoni històric.
Bonabentura Hernandez Sanauja i Juan serra vilaro. Van portar a cap les excavacions de la necròpolis.
Gracies això la Tarragona actual ens pot ensenyar el pasat Romà.
A tarragona es va instal·lar un campament militar i aquest campament va ser l’origen de la Tarraco
Romana, es va convertir en una ciutat romana de primer ordre.
I va ser una de las grans ciutats de l’imperi romà

Pripals monuments d’Espanya
TEATRE
Els romans normalment ho construient tot en forma d’arc perquè segons ells era la figura que donava
mes estabilitat a totes les construccions.
Però com hos podeu imaginar no nomes construïen i si ho feian també ho decoraven amb pintures
mosaics i mes coses.
Les pintures solien ser de gladiadors lluitant contra fieres perquè per ells era el mes normal.Ells
pagaven per veure lluitar a les fieres contra els gladiadors o també gladiadors contra esclaus. Tot
això es el que s’oferia en els teatres, anfiteatres però despres també s’oferia una carrera de
cuadrigues on els gladiadors es jugaven la vida això era representat en els circs.
TEATRE
ACUADUCTE DE SEGOBIA

La vida de els romans
Diferents tipus de cases romanes
Doimus: La domus constava d'un sol pis, o màxim dos. Tenia la planta rectangular i estava
tancada de l'exterior per parets uniformes, amb poques finestres. La claror entrava pel centre,
a través de l'atri, o pel peristil.
Insulae: Eren més altes que les domus, arriben fins als tres o quatre pisos. Per tant, com que les
construïen sense cura, amb els materials més barats, estaven molt exposades al perill
d'ensorrament i incendi. Es construïen al voltant d'un pati interior que permetia la ventilació i la
il·luminació de les habitacions que no donaven a carrer.
Villae: una casa a les afores de la ciutat o en el camp.
INSULAE
V
VILLAE
DOIMUS

La moneda romana
La moneda de Roma inicialment va ser la moneda de coure, anomenada lliura de coure. Una de
les unitats monetàries romanes era l'as (1 as = 1,88 lliures), del qual Mommsen fixa el valor,
el 1855, en 0,252 pessetes (3.020 asos = 216 tàlers = 762,09 pessetes).
Després d'anys de confusió, August va reformar el sistema monetari, de manera que en or es va
emetre l'auri i en plata el denari, en oricalc el sesterci i el dupondi, i en coure l'as, el semis i el
quadrant. [1] El sistema va mantenir-se fins a la crisi econòmica del segle III, [2] reduint-se el pes i
qualitat dels metalls de les monedes, fins a eliminar-se semis i quadrants, i en temps
de Caracal·la es va introduir l'antoninià, de valor dos denaris. Dioclecià va introduir una nova
moneda en plata, l'argenteus i en bonze argentífer, el nummus. [3]
Els deus romans
Júpiter o Jovis, déu principal del cel resplendent
Juno, esposa de Júpiter i deessa del naixement i de la prole
Mart, déu de la guerra
Janus, déu de l'accés a la casa
Vesta, deessa de la llar
Silvà, déu dels boscos i dels ramats
Penats, déus del rebost
Lars, déus protectors de la família i de la casa.
Hèrcules Itàlic, déu de l'alqueria cultivada en pau, més tard déu de la bona fe
Vertumne, déu de l'any i les seves estacions
Saturn, déu dels camps sembrats
Ops, déu dels camps
Flora, deessa de les flors
Bel·lona, deessa de la guerra
Terminus, déu dels límits

Juventus, déu de la joventut
Salus, deessa de la salut
Fides, deessa de la fidelitat i la confiança
Concordia, deessa de la concòrdia
Fors, deessa de la fortuna
Camenes, nimfes de les fonts
Bona Dea o Ceres, deessa de la fecunditat.

El menú roma
Esmorzar
L’esmorzar (ientaculum) es prenia a primera hora del matí , i consistia habitualment en pa,
formatge, ous, hortalisses, olives (olivae) i vi pur (merum) o amb mel (mulsum).
Dinar
Per dinar també era un ampet lleuger i casi sempre menjaven amanida (acetaria)
Sopar
Era l’apet mes carregat del dia i menjaven ous, muscols ... i vevien molt de vi (
ova, et Muscolo vevien multo vino)
El vestit dels romans
El vestit més utilitzat pel romans era la túnica. Estava formada per dues peces cosides entre
elles. Estaven fetes de lli. Normalment les túniques arribaven fins a sota els genolls i anava
s'ajustava amb un cinturó.
TÚNICA MASCULINA: Els nois, quan estaven amb la família o al camp només portaven la túnica
però quan havien de sortir al carrer o havien d'anar a un acte, sobre la túnica afegien un Toga,
que el vestit nacional romà. Havien de portar la Toga simplement perquè els poguessin distingir
d'un esclau. Posar-se la Toga era molt difícil, llavors necessitaven l'ajuda d'una persona.
procediment per posar-se una Toga
TÚNICA FEMENINA: Al principi les dones vestien igual que els homes però a mesura del temps
va anar canviant i es posaven una estola. Una estola era un vestit llarg fins els peus que era
subjectat amb un cinturó per la cintura. Quan sortien en públic, si volien es podien posar un
mocador anomenat palla que els hi cobria les espatlles i si volien el cap.

Dia a dia de un antic roma
Dia a dia d'un antic roma ESMORZAR I Salutatio El respectable ciutadà romà de bona posició
s'aixecava d'hora al matí, abans de sortir el sol. Havia aprofitar al màxim la llum natural. Després
d'un esmorzar frugal compost de pa, sec o mullat en vi o empolvorat amb sal, dedicava un temps
a casa a assumptes privats, supervisava els comptes, consultava als seus secretaris o dictava
ordres. Ciceró i Plini el Vell consideraven aquestes hores al matí les millors per a la seva activitat
literària. Horaci parla fins i tot d'advocats que donaven consells gratuïts a les tres del matí.
Després de despatxar aquests assumptes privats, el pater famílies ocupava el seu lloc en l'atrium
(la sala principal de la casa) per a la salutatio matutina moment en què els seus clients anaven a
presentar-li els seus respectes, a demanar-li l'ajut o el consell que estava obligat a prestar-, o
simplement a donar-li els bons dies. No obstant això, tots aquests assumptes matutins podien
defugir si el romà estava convidat a altres compromisos socials com ara un casament, presenciar
el ritu d'imposició d'un nom a un nen, o bé si actuava com a testimoni en el ritu de pas de l'edat
adulta del fill d'un amic, ja que aquests actes semipúblics tenien lloc al matí.
Després d'aquestes, l'home es dirigia al Fòrum, acompanyat pels seus clients i portat en una
llitera, amb el seu nomenclatur (una mena de secretari) al costat. Amb la tercera hora del dia
començaven els assumptes en els tribunals o el Senat, que podien continuar fins a la novena o
desena hora. Les reunions del Senat acabaven a la posta del sol. Excepte en ocasions especials,
a les onze del matí tots els assumptes estaven conclosos, i a aquesta hora es prenia el menjar.
Després venia la migdiada del migdia (meridiatio), costum general i estesa que durava fins a la
vuitena hora, entre dos quarts de dues i les dues de la tarda quan els carrers estaven tan desertes
com a mitjanit. Durant les festivitats públiques no havia sessions en els tribunals ni reunions al
Senat. Aquests dies les hores que els romans dedicaven als negocis eren utilitzades en el teatre,
el circ o altres jocs. No obstant això, en realitat alguns romans de la classe alta evitaven aquestes
activitats, excepte si estaven relacionats amb elles oficialment, i molts preferien passar les
vacances visitant les seves finques al camp.

Després de la migdiada, que durava una hora o una mica més, el romà es disposava per als seus
exercicis atlètics diaris i per al bany, al Camp de
Mart, al riu Tíber o en algun establiment de banys
públics on calia pagar una entrada , tret que
estiguessin promocionats. Els més rics ho feien en
les seves seves pròpies casas.Después del bany,
venia la relaxació o un passeig pels edificis públics
per xerrar amb els amics, per escoltar les últimes
notícies o consultar als socis en els negocis, igual
que ara fa la gent als bars.
A continuació arribava el gran esdeveniment del dia: el sopar a casa oa la llar d'un amic. La
convencional es realitzava en família i solia consistir d'enciam, ous durs, mongetes amb
cansalada, farinetes o porros. En acabar la ingesta, i després una estoneta de vetllada la família
se n'anava a dormir, mentre que els esclaus seguien treballant per abans d'anar a dormir deixarho
tot a punt per començar la jornada al dia següent. Fins i tot en els dies passats al camp, aquest
programa tot just canviava, i el romà, en la mesura del possible, es duia a les províncies els
costums de la seva vida a casa.

Mobilitat en l’antiga roma
Rutes de l’antiga roma
Una calçada
A aquí aprop hi ha una calzada que eas la calçada romana de avila. Es com totes les calçades que
estaven fetes per seguirles i arribar a la capital que era Roma

Pasatemps
Busca les 7 parules que tenen relació amb l’antiga roma.
R O M A E R T U I C
V R B T U N I C A A
I D V E D N M H P L
L S C A P O J K N Ç
L E S T Y T I Z S A
A R A R D R E M X D
E E Q E X B F R U A
G L A D I A D O R S

Mots encreuats
Busca les 5 paraules:
1- Tipo de carretera de l’antiga romana que totes arribaven a Roma
2- Vestit que es portava molt sovint a l’antiga Roma
3- Persona que lluitava contra un esclau
4- Lloc on es feien carreres de quadrigues
5- Casa mes alta que les altres de l’antiga roma
2
T
U
N
I
1
C A L Ç A 5
D A 4
C
A O I
3
G L A D I A D O R
M
C
U
S