Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
BENVINGUDA<br />
Sant<br />
Jordi<br />
<strong>2018</strong><br />
Equip de la revista<br />
Direcció<br />
Meritxell Balcells i Sanahuja<br />
Maquetació<br />
Josep De San Eufrasio i Vilà<br />
Coordinació<br />
Meritxell Balcells i Sanahuja i Josep De San Eufrasio i Vilà<br />
Redacció<br />
Alumnat<br />
Edició<br />
Josep De San Eufrasio i Vilà<br />
2
BENVINGUDA<br />
Meritxell Balcells Sanahuja<br />
Sant<br />
Jordi<br />
<strong>2018</strong><br />
Directora del Col·legi SIL<br />
Benvinguda<br />
Sant Jordi ja ha arribat! Sant Jordi ja és<br />
aquí!<br />
Heu vist quin sol que fa? Fixeu-vos en els<br />
somriures de la gent… No us sembla que<br />
hi ha més llum als carrers? Quantes<br />
roses! I quants llibres! Tots buscarem<br />
una estoneta per passejar pels carrers<br />
sense pressa, gaudint de les flors i<br />
fullejant llibres esperant trobar aquell<br />
tan especial que començarem a llegir<br />
avui mateix o que omplirà alguna estona<br />
aquest estiu.<br />
No sé ben bé per què, però és una diada<br />
molt alegre. Una alegria que ens anem<br />
encomanant els uns als altres. És un dia<br />
molt especial, és un dia de celebració, de<br />
compartir, de donar i d’esperar, de<br />
passejar i d’acompanyar.<br />
I com al carrer, a l’escola també fems<br />
d’aquest un dia diferent: ens<br />
intercanviem llibres, roses i, sobretot,<br />
somriures. Hi ha concursos literaris, de<br />
“dracs i princeses”, de cartells, titelles,<br />
contes, concerts... Quina bona excusa<br />
per celebrar la comunicació! Perquè es<br />
tracta d’això, d’escoltar-nos, i ser prou<br />
generosos per compartir allò que sabem<br />
fer: escriure, dibuixar, representar,<br />
cantar o interpretar música. I el 23<br />
d’abril és una excusa perfecta per fer-ho.<br />
Sumari<br />
4 Infantil<br />
8 Primària<br />
26 Secundària<br />
42 Galeria<br />
Fem que cada dia sigui Sant Jordi!<br />
Feliç Sant Jordi!<br />
3
INFANTIL<br />
Sant<br />
Jordi<br />
<strong>2018</strong> Categoria Ed. Infantil P3<br />
Curs<br />
Alumna<br />
P3A<br />
Carla Gonzàlez Bardají<br />
Categoria<br />
Curs<br />
Alumna<br />
Ed. Infantil P3<br />
P3B<br />
Stefan Lohr<br />
4
INFANTIL<br />
Categoria<br />
Curs<br />
Alumna<br />
Ed. Infantil P4<br />
P4A<br />
Ornela Kokeva Ikaeva<br />
Sant<br />
Jordi<br />
<strong>2018</strong><br />
Categoria<br />
Curs<br />
Alumna<br />
Ed. Infantil P4<br />
P4B<br />
Adhara Ceballos Flores<br />
5
INFANTIL<br />
Sant<br />
Jordi<br />
<strong>2018</strong><br />
Categoria<br />
Curs<br />
Alumna<br />
Ed. Infantil P5<br />
P5A<br />
Guillermo García Manzano<br />
Categoria<br />
Curs<br />
Alumna<br />
Ed. Infantil P5<br />
P5B<br />
María Rubio Penella<br />
6
INFANTIL<br />
Sant<br />
Jordi<br />
<strong>2018</strong><br />
7
PRIMÀRIA<br />
Sant<br />
Jordi<br />
<strong>2018</strong><br />
Premio<br />
Categoría<br />
Alumna<br />
Curso<br />
Primer premio<br />
Ciclo inicial<br />
Queral Martí amadas<br />
2EPA<br />
La nena i la mare<br />
Hi havia una vegada una nena que vivia a un orfenat i el seu somni era<br />
veure a la seva mare. Aquella nit va somià amb la seva mare i va veure que<br />
li encantava el ballet, a ella també li agradava. A la següent nit ,se li va<br />
aparèixer una fada i li va donar unes sabates de punta, era un regal de la<br />
seva mare per a què ho desfruités.<br />
Al dia següent es va despertar, es va posar a ballar ballet, i …. llavors li va<br />
demanar a la senyora de la casa si la podia inscriure a una escola de ballet i<br />
la senyora de la casa li va dir que sí. Al cap del anys es va convertí en una<br />
gran ballarina.<br />
8
PRIMÀRIA<br />
Premi<br />
Categoria<br />
Alumne<br />
Curs<br />
Segon premi<br />
Ciclo inicial<br />
Juan Simon Este Sosa<br />
2EPB<br />
Sant<br />
Jordi<br />
<strong>2018</strong><br />
El elemnto del sandwich<br />
Érase una vez un niño que quería hacer un sándwich y no podía porque le<br />
faltaba la mayonesa.<br />
Però, debajo del plato había un mapa y en ese mapa estaba el camino hacia<br />
un tesoro. Empezó un largo camino que creía que sería muy fácil. Pero esto<br />
no era ir al supermercado, tuvo que cruzar lugares peligrosos.<br />
Llegó al primer objetivo, un volcán y lo saltó, después en avión y diversas<br />
aventuras, hasta que llegó al tesoro donde estaba la salsa que tanto le había<br />
costado encontrar.<br />
Finalmente, pudo degustar el sándwich que había preparado<br />
9
PRIMÀRIA<br />
Sant<br />
Jordi<br />
<strong>2018</strong><br />
Temps era temps<br />
Premi<br />
Categoria<br />
Alumna<br />
Curs<br />
Al poble un drac va arribar<br />
i a tots els animals es va menjar.<br />
Tercer premi<br />
Cicle inicial<br />
Carlota Gimeno Rego<br />
1 EPB<br />
Amb pastanagues, cols i enciams el van alimentar<br />
fins que totes es van esgotar.<br />
Quan tot es va acabar<br />
un sorteig es va pensar.<br />
A la princesa li va tocar<br />
i el rei va plorar.<br />
San t Jordi amb el cavall va cavalcar<br />
i al drac va matar.<br />
De la sang del drac una rosa va brotar<br />
i a la princesa li va donar.<br />
10<br />
00
PRIMÀRIA<br />
Premio<br />
Categoría<br />
Alumna<br />
Curso<br />
Primer premio<br />
Ciclo Medio<br />
Sofía Orquin- Strassburger<br />
3EPA<br />
Sant<br />
Jordi<br />
<strong>2018</strong><br />
El dragón<br />
Había una vez un pueblo no muy grande pero con muchos habitantes. Entre<br />
ellos, estaban los reyes y su hija, la princesa. Había alguien más a quien no<br />
se le consideraba como habitante, ese era un dragón. Todo el mundo le<br />
odiaba porque alguna persona, no se sabe quién, contaba historias sobre él:<br />
que si se comía a la gente…. Que si esto, que si lo otro.<br />
Un día, desapareció la princesa y todo el mundo pensó: “¡Ha sido el<br />
dragón!”. Entonces, le llevaron a la cárcel pero cuando estaba encerrado<br />
siguieron desapareciendo más personas hasta que alguien vio a Sant Jordi<br />
cogiendo a gente. De ese modo, el pueblo decidió que era él quien debía ir a<br />
la cárcel y el dragón quedó libre. Desde ese momento, todos empezaron a<br />
apreciarle.<br />
No importa tanto nuestro aspecto como aquello que hacemos y eso es lo<br />
que aprendió la gente de aquel pequeño pueblo de un lugar del que no<br />
puedo acordarme.<br />
11<br />
00
PRIMÀRIA<br />
Sant<br />
Jordi<br />
<strong>2018</strong><br />
Premi<br />
Categoria<br />
Alumne<br />
Curs<br />
Metidos en un cuento<br />
Segon premi<br />
Cicle Mig<br />
Alba Ornaque Lazaro<br />
4EPB<br />
Había una vez un niño y una niña que estaban leyendo un cuento de un<br />
bosque en el que vivían: un dragón, un caballero, una princesa, un duende y un<br />
pájaro luminoso que tenía el poder de dar color al bosque mágico.<br />
Uno de los días cuando leían entusiasmados las aventuras de estos personajes<br />
se vieron dentro del libro por arte de magia.<br />
Anduvieron un buen rato por el bosque hasta que se encontraron con un<br />
dragón que trabajaba al servicio del Pájaro Luminoso y les avisó: no os atreváis<br />
a pasar o sino soltaré uno de mis espectaculares rugidos. La niña le respondió<br />
que eso no le daba miedo y viendo el dragón que eran valientes no sólo les<br />
dejó pasar sino que los acompañó. Leyeron un indicador en el camino que<br />
decía: Paseo del palacio del pájaro luminoso y allí encontraron a una<br />
princesa llorando con una pluma en la mano. Al ver a los dos niños les pidió<br />
ayuda y les dijo: esta es la pluma del pájaro luminoso y sin ella el bosque<br />
perderá el color. El niño cogió la pluma y con la niña y el dragón fueron en<br />
dirección al palacio. Pasado un rato encontraron al caballero que les informó<br />
que sólo podían avanzar si resolvían un puzzle pero solo tenían tres intentos.<br />
Al primer intento fallaron al segundo también y en tercero adivinaron y pudieron<br />
continuar el camino. Después se encontraron con el duende que les dijo: sólo<br />
podéis pasar si acertáis estas tres adivinanzas.<br />
La primera: Oro parece plata no es quien no lo adivina bien tonto es.<br />
Todos contestaron: plátano<br />
La segunda: Blanco por dentro, verde por fuera, sino lo adivinas espera<br />
Todos contestaron: pera<br />
Tercera: Por el camino va caminando un bicho y el nombre del bicho ya te lo<br />
he dicho.<br />
Contestaron: Vaca.<br />
Entonces les dejo continuar cuando ya llegaron al palacio el bosque estaba<br />
con muy poco color rápidamente le entregaron la pluma al pájaro luminoso y<br />
nada más colocársela en la cola todo el bosque se llenó de colores tan vivos<br />
que fue la primavera más alegre que se recuerde.<br />
12<br />
00
PRIMÀRIA<br />
Premi<br />
Categoria<br />
Alumna<br />
Curs<br />
La casa misteriosa<br />
Tercer premi<br />
Cicle Mig<br />
Alba Marina Benítez<br />
4EPB<br />
Sant<br />
Jordi<br />
<strong>2018</strong><br />
— ¡Mamá, mamá!, ¡me aburro! – me atreví a gritar a mi madre, algo que<br />
nunca le gusta escuchar.<br />
— ¡Cómprate una isla y piérdete!<br />
Me quedé paralizada con su respuesta. Al principio me molestó mucho pero<br />
después de un rato pensé en conseguirlo y fastidiarle.<br />
¿Dónde conseguir una isla para perderme?, pensé. ¡En una agencia de<br />
viajes, obvio!<br />
Cogí mi mochila y puse dentro: una manzana, un boli, ropa y una libreta, al<br />
cerrarla vi una especie de mando que nunca antes había visto. Apreté y de<br />
repente se fue la luz y mi habitación tembló. Me fui a un rincón acurrucada y<br />
asustada. Me acordé de lo que decía mi abuela: para situaciones de miedo<br />
cerrar los ojos y no pensar en nada. Vi una especie de amanecer y cuando se<br />
hizo de día…<br />
¡Increíble, mi habitación se había convertido en una isla! Empecé a gritar y<br />
apareció mi madre en mi habitación, perdón, en la isla. Mi madre me miró muy<br />
seria y me dijo cogiéndome de la mano:<br />
— Tengo algo que contarte. Sabía que lo descubrirías. Nuestra familia tiene<br />
ciertos poderes, podemos viajar en el tiempo. Nuestra casa es una máquina<br />
del tiempo y con el mando puedes viajar al pasado y al futuro.<br />
— No te creo, respondí.<br />
— Entonces, ¿cómo te explicas lo que ha pasado?. Desde que existe esta<br />
familia vivimos en esta casa, la hemos ido modernizando con el paso de los<br />
años para esconder lo que realmente es, una máquina del tiempo. ¿Quieres<br />
probarlo de nuevo? Piensa en un lugar pasado o futuro y aprieta el botón rojo<br />
del mando.<br />
Me concentré y pensé en algo que me llama mucho la atención: las pirámides<br />
de Egipto. Apreté el botón y de nuevo se oscureció y empezó a temblar.<br />
Cuando volvió la<br />
13<br />
00
PRIMÀRIA<br />
Sant<br />
Jordi<br />
<strong>2018</strong><br />
luz, una sombra enorme nos molestó; miramos para arriba y… ¡Una pirámide!<br />
Mi madre y yo nos miramos a la vez y dijimos: “¡Estamos en Egipto!”. Poco<br />
después navegamos por el Nilo en un barco muy antiguo.<br />
Como os lo podéis imaginar, desde que descubrí que mi casa es una máquina<br />
del tiempo no dejo de viajar.<br />
En el próximo capítulo os explico más viajes.<br />
Premi<br />
Categoria<br />
Primer premi<br />
Cicle Superior<br />
Alumne<br />
Curs<br />
Amparo Ludeña García<br />
6 EPA<br />
La carta<br />
Esta historia no empezará normal, no acabará normal y no será normal, porque<br />
esta historia habla de mí y yo no soy normal.<br />
Según mi psicóloga tendría que hacer amigos porque es bueno para mí, pero<br />
yo pienso que eso es una chorrada. ¿Cómo voy a tener amigos? Nadie quiere<br />
conocerme. Los compañeros de clase se dedican a juzgarme por mi físico:<br />
Bajita, gordita y con muchos granos en la cara. Según las madames (las pijas<br />
del colegio) lo único bueno que tengo, es que saco buenas notas.<br />
Pero no me enrollo más…<br />
La historia no habla de esto, habla de cómo de emocionante fue conseguir una<br />
amiga.<br />
Un precioso día lluvioso, acababa de volver de la consulta de la psicóloga,<br />
cuando de pronto, llego una especie de carta. La abrí y la miré durante un rato,<br />
hasta que decidí abrirla. Parecía escrita por un rey.<br />
Estaba firmada a nombre de un tal Steve Perckins. Cogí mi ordenador y me<br />
puse a investigar sobre él. Resulta que este señor murió hace un quintal de<br />
años.<br />
-No lo entiendo, ¿Cómo un hombre que está muerto me<br />
ha enviado una carta? Además, esa carta no tiene ningún<br />
sentido.<br />
14<br />
00<br />
La carta decía así:
PRIMÀRIA<br />
Querida Alba : (por si no lo sabéis, ese es mi nombre)<br />
Te envío esta carta para ayudarte a averiguar la verdadera historia de tu pasado.<br />
Sant<br />
Jordi<br />
<strong>2018</strong><br />
-A ver, espera un momento… ¿Qué historia? ¿Qué pasado?<br />
Todo lo que te diga en esta carta, no se lo cuentes a nadie.<br />
Te van a invitar a una fiesta, en la que te reunirás con la persona a la que tienes que<br />
encontrar. Solo podrás hablar con ella de esta carta.<br />
-¿Y cómo voy a saber quién es esa persona?<br />
Esa persona ha nacido el mismo día que tú.<br />
Un cordial saludo<br />
Steve Perckins<br />
P.D.: Recuerda hacerlo con discreción, no queremos que pase nada malo.<br />
Me releí la carta muchas, pero que muchas veces, hasta que me dolían los<br />
ojos, entonces decidí dejarlo estar e irme a dormir.<br />
Y ¿averiguar que pasó al día siguiente? El grupo de las marginadas me invitó<br />
a una fiesta.<br />
Yo por supuesto, acepté, porque como mi madre siempre dice: ” más vale<br />
prevenir que curar”.<br />
Antes del día de la fiesta, intenté averiguar algo, pero no conseguí nada de<br />
información, así que me voy a saltar esos tres días de puro fracaso.<br />
En cambio, el día de la fiesta, sí que averigüé muchas cosas.<br />
La cumpleañera, tenía un libro en el que una fábula o historia, pertenece a<br />
un día del año y nos pusimos a jugar con él, gracias a que insistí un montón.<br />
Todas buscamos nuestro día de cumpleaños, entonces averigüe que Fal<br />
y yo, nacimos el mismo día y que también había recibido una carta de<br />
Perckins.<br />
Las dos nos miramos con cara de asombro.<br />
En ese momento recibimos otra carta. Era del mismo hombre que nos<br />
había enviado la carta a Fal y a mí.<br />
La carta decía:<br />
15<br />
00
PRIMÀRIA<br />
Sant<br />
Jordi<br />
<strong>2018</strong><br />
Debéis evitar la catástrofe que tendrá lugar el día que el planeta Marte eclipse la Luna.<br />
Para lograrlo, necesitareis encontrar a una persona por continente, nacida el mismo día que<br />
vosotras. Así averiguareis vuestro verdadero pasado.<br />
Mucha suerte<br />
Steve Perckins<br />
-¡¡¡¡Yo nací en un día de eclipse lunar !!!!- dijimos a la vez.<br />
CONTINUARÁ<br />
16<br />
00
PRIMÀRIA<br />
Premio<br />
Categoria<br />
Alumna<br />
Curso<br />
Segundo premio<br />
Ciclo Superior<br />
Bruno Chaves Losada<br />
6 EPB<br />
Sant<br />
Jordi<br />
<strong>2018</strong><br />
Jeremy el desafortunado<br />
Había una vez una familia que vivía en el Líbano. Un día llegó la guerra. El<br />
padre, la madre y el hijo que se llamaban Ousman, Sabal y Jeremy huyeron<br />
de la guerra a Barcelona. Cuando llegaron les comunicaron una muy mala<br />
noticia, sus abuelos y sus tíos habían muerto por culpa de la guerra.<br />
A Jeremy le costó adaptarse a Barcelona, por culpa de la muerte de sus<br />
abuelos y sus tíos. A los pocos días ya encontraron piso para vivir y una<br />
escuela para Jeremy. El primer día lo pasó muy mal porque no sabía hablar<br />
español, pero los compañeros de clase le trataron muy bien porque sabían<br />
que huía de la guerra y que sus abuelos y sus tíos habían muerto. Él en el<br />
patio no jugaba a fútbol con sus compañeros porque no le gustaba el fútbol.<br />
Cuando sus compañeros vieron a Jeremy sin jugar dejaron de jugar a fútbol y<br />
se fueron con él. Jeremy dijo que él solía jugar a los caballeros con sus<br />
amigos del Líbano, explicó que consistía en coger ramas de árboles y<br />
después luchar, sus compañeros le dijeron que estaba prohibido luchar con<br />
palos. Entonces él dijo que también jugaba al escondite y toda la clase se<br />
puso a jugar al escondite con él por todo el patio.<br />
A los pocos días Jeremy comenzó a olvidarse de la muerte de sus tíos y<br />
abuelos y comenzó a adaptarse a Barcelona. Ya comenzó a tener nuevas<br />
amistades: Álvaro, Joel, Nacho, David, Max… Su mejor amigo era Tomás,<br />
porque los dos habían huido de la guerra y por eso se entendían muy bien y<br />
eran muy buenos amigos. En la escuela comenzó a aprender a escribir y<br />
hablar en catalán y castellano, al mismo tiempo aprendió a jugar a fútbol.<br />
17
PRIMÀRIA<br />
Sant<br />
Jordi<br />
<strong>2018</strong><br />
Premio<br />
Categoria<br />
Alumne<br />
Curso<br />
Tercer premio<br />
Ciclo Superior<br />
Ainhoa Pérz Espinosa<br />
5 EPB<br />
.<br />
La pèssima tripulación<br />
Había una vez un niño que se llamaba Jan. Quería ser pirata, así que con el<br />
dinero que tenía en su hucha se compró un barco. Buscó una tripulación y<br />
nombró como sus grumetes a: Alexia, Oriol, Júlia, Ricardo, Ainhoa, Lluc,<br />
Claudia, Iván, Laia, Javier, Naiara y Liam.<br />
Un día se encontraron todos y quedaron para hacer un largo viaje. Todos<br />
llevaron comida y telescopios al barco. Jan, como no, fue el capitán. Cuando el<br />
barco empezó a navegar toda la tripulación gritó de alegría. De repente Júlia y<br />
Oriol gritaron:<br />
-¡Aaaah! ¡Que se nos hunde el barco!<br />
Entonces toda la tripulación se asustó y todos se cayeron al mar.<br />
-Espero que no haya ningún tiburón por aquí... – Dijo Laia.<br />
La mitad de la tripulación propuso montar una barca con troncos y palos largos<br />
que había flotando. Javier escribió en la barca: “SOS (náufragos)”.<br />
18<br />
00<br />
Después de ocho horas navegando fueron a parar a una isla.<br />
Todos tenían mucho sueño pero no podían dormirse si<br />
querían llegar a casa. Así que bajaron de la barca y se<br />
dirigieron a la isla. Por el camino se encontraron a un pirata
PRIMÀRIA<br />
que sabía navegar muy bien. Jan le dijo que necesitaban ayuda y que si los<br />
podía ayudar. El pirata le dijo que sí y subió a la barca con ellos. Entonces<br />
empezaron a navegar de nuevo.<br />
Sant<br />
Jordi<br />
<strong>2018</strong><br />
A medio camino le empezó a doler mucho la barriga al pirata, así que tuvo<br />
que dejar de navegar. Jan le tenía que ayudar, así que Lluc y Ainhoa<br />
tuvieron que manejar el timón. Discutieron mucho, tanto que Jan tuvo que<br />
manejar el timón otra vez. Por suerte, el pirata ya estaba bien.<br />
Sin darse cuenta de que ya estaban a punto de llegar, Jan dijo:<br />
-Ya hemos llegado, tripulación.<br />
Y todos bajaron de la barca en fila.<br />
-¿Y ahora cómo vuelvo yo a casa? – Le preguntó el pirata a Jan.<br />
-Tranquilo, entre todos te montaremos un barco. – Le dijo Jan.<br />
Y así lo hicieron. El pirata le dio las gracias y todos se divirtieron montando<br />
el barco del pirata.<br />
19
PRIMÀRIA<br />
Sant<br />
Jordi<br />
<strong>2018</strong><br />
Prize<br />
Category<br />
Student<br />
Grade<br />
Winner<br />
3 EP<br />
Aleksandra Corshkova<br />
3 EPB<br />
My dragon description<br />
My dragon is a girl. She likes to eat fruit, meat and people. She’s beautiful and<br />
intelligent. She’s pink and her body is decorated with hearts. Her name is<br />
Valentina, she has wings, they are like two hearts and she has got a heart at<br />
the end of the tail, too. Valentina is a big and lovely dragon. Her tail is small,<br />
she can run faster than a train or fly faster than a plain. She has got big blue<br />
eyes. She lives in a mountain.<br />
Prize<br />
Category<br />
Student<br />
Grade<br />
First Prize<br />
4 EP<br />
Carolina Peiró Zacensko<br />
4 EPA<br />
Miss Naughty<br />
Once upon a time there’s a girl called Little Miss Naughty.<br />
She does a lot of naughty things.<br />
One day, she goes to the house of Mr Bump and knocks at the door. She goes<br />
running to the window of Mr Bump and jumps into the window,<br />
20
PRIMÀRIA<br />
She puts olive oil into all he house and jumps out of the house running to<br />
her house.<br />
When Mr Bump sees that there’s nobody there, he goes into the house<br />
and…”Bump, bump ,aaaaaah!!<br />
Sant<br />
Jordi<br />
<strong>2018</strong><br />
Miss Naughty is laughing a lot!<br />
He bumps his head and his legs! Later, she goes to the house of Mr.<br />
Lazy and puts the clock every time one minute to do “ring”<br />
Later, after one minute, it rings. Later another time.<br />
Mr. Lazy gets crazy and puts the hand into the toilet!!!<br />
She is laughing a lot.<br />
One day she thinks that all these things are very bad and she doesn’t do<br />
them any more.<br />
And now Miss Naughty is called Miss Nice.<br />
21
PRIMÀRIA<br />
Sant<br />
Jordi<br />
<strong>2018</strong><br />
Prize<br />
Category<br />
Student<br />
Grade<br />
First Prize<br />
5EP<br />
Vielka Xiamara Molina Vera<br />
5 EPB<br />
My family<br />
A poem of my family I desire<br />
Most that is why I’d love to toast<br />
They’re always full of might and<br />
We will fight for what is right.<br />
My dad is a doctor with skills and<br />
He also likes windmills.<br />
My dad snores when I want smores<br />
That isn’t fair while I stare<br />
My momis a doctor just like my dad<br />
She’s very smart and is never sad<br />
She cooks and she also loves reading books<br />
22
PRIMÀRIA<br />
Prize<br />
Category<br />
Student<br />
Grade<br />
Tercer premi<br />
6 EP<br />
Esteban Rodriguez Sieiro<br />
6EPA<br />
Sant<br />
Jordi<br />
<strong>2018</strong><br />
Sant Jordi’18<br />
The Killer Potatoes<br />
Once upon a time, there was a normal town with normal people, with a<br />
normal normal life.<br />
But that changed when a horrible thing happened.Something...That wasn’t<br />
normal!<br />
It all started when a normal person was eating an apparently normal<br />
potato.The potato was alive...And ready for REVENGE.<br />
Joe the potato went through the town yelling things that not<br />
even the potato could understand.<br />
Somehow, it scared people.<br />
Joe the potato started to summon a life for the<br />
normal potatoes.<br />
In a few hours, Joe the potato had tons of soldiers<br />
ready for everything.Definitely.<br />
Their objective: End with the human race.<br />
The potatoes were the principal normal conversation between normal<br />
humans.<br />
23
PRIMÀRIA<br />
Sant<br />
Jordi<br />
<strong>2018</strong><br />
No one knew what the normal potatoes’ power were, but<br />
the potatoes were VERY scary.<br />
Potatoes began to appear in the news. They were<br />
everywhere, literally. Potatoes even started to appear in<br />
silly videos. They were like a cold, they spreader very<br />
quickly.<br />
One day, the potatoes started to appear in normal things of<br />
the real normal life.<br />
People wondered what were they looking for. They didn’t do anything yet! They<br />
just scared people.<br />
One week later, the potatoes were basically all over the south of the<br />
country.The streets were covered with millions of potatoes.<br />
The number of potatoes grew very fast. Potato global danger was 1 month after<br />
Joe the potato!<br />
That’s why, some rich people thought that if they went to the sea, and if they<br />
built a wall, they would be safe.<br />
A rich girl called Jennifer was eating at the sea with her friends when she saw<br />
that potatoes had learn how to swim. She screamed, obviously.<br />
Potatoes were literally taking over the world.<br />
The last safe place was Canada, so everyone travelled there.<br />
Potatoes finally arrived to the safe place.<br />
Normal humans asked: What do you want from us? Joe the potato didn’t really<br />
know, so, potatoes and humans decided to live a not normal life together.<br />
Both were happy, no one regrets that!<br />
Oh, they also had a huge party.<br />
Also, how could all the people on Earth fit in Canada?<br />
No one knows.<br />
No one cares.<br />
Potato is the answer for all your questions.<br />
24<br />
THE END
PRIMÀRIA<br />
Roses, princeses, Sant Jordis i dracs<br />
Sant<br />
Jordi<br />
<strong>2018</strong><br />
Prize<br />
Category<br />
Drac<br />
Category<br />
Princesa<br />
Winner<br />
Ainhoa Pérez Espinosa<br />
.Paula Chávez Chirinos<br />
25
SECUNDÀRIA<br />
Sant<br />
Jordi<br />
<strong>2018</strong><br />
Premi<br />
Categoria<br />
Alumna<br />
Curs<br />
Guanyadora<br />
1r, 2n / Català<br />
Lucía Martínez Canto<br />
2ESOB<br />
El mar i jo<br />
Des de petita sempre m‟ha agradat una sensació molt concreta. Potser no és<br />
comú entre nosaltres però sento que el meu medi natural no és la terra. Deu<br />
venir de família i és la sensació més lliure, intensa i agradable que potser mai<br />
arribaré a tenir. El fruit de totes les meves paraules i alegries, de tots els meus<br />
somnis i on millor puc ser jo, és el mar. La llum travessant l‟aigua i els raigs de<br />
sol que t‟escalfen la pell,<br />
submergir-te en un món ple de<br />
vida on tot és possible i on no<br />
ets qui volen que siguis sinó<br />
simplement tú. Un lloc insòlit i<br />
immens on convertir-me en<br />
sirena no és una casualitat, és<br />
un fet.<br />
El vaivé de les ones és sens dubte una de les coses que més m‟impresionen.<br />
Sensacions úniques que, de vegades, no són perceptibles per a qui no està<br />
acostumat a interpretar-les però una autèntica bellesa per a qui té l‟oportunitat<br />
de sentir-les.<br />
Hi ha cops que em paro a pensar que, en una altra vida, món, univers, vaig<br />
ésser una simple sirena: cua de peix i esperit lliure, res més.<br />
Semblarà ridícul però per a mí és molt especial.<br />
26
SECUNDÀRIA<br />
Premi<br />
Categoria<br />
Alumna<br />
Curs<br />
Finalista<br />
1r, 2n / Català<br />
Andrea Farré Arias<br />
2ESOB<br />
Sant<br />
Jordi<br />
<strong>2018</strong><br />
Hivern 1995<br />
No sé com i quan va desaparèixer, però et puc assegurar que no va ser<br />
gens agradable<br />
Tot va començar fa gairebé 15 anys. Era una nit com qualsevol i no hi<br />
havia ningú pel carrer. Les agulles del meu rellotge em deien que eren les<br />
dotze, mitjanit, marxava cap a casa sola, queien petits flocs de neu que<br />
em mullaven la cara i feia fred. Al fons del carrer només podia veure la<br />
llum d‟un fanal que s‟encenia i s‟apagava. Un gran silenci ocupava tot el<br />
poble i es podien sentir les meves passes per cada racó, per cada vorera.<br />
Em dirigia cap a un carreró, per arribar a casa meva, quan en la<br />
penombra vaig poder distingir l‟ombra d‟un home, què no vaig poder<br />
reconèixer. La meva por em va fer tirar cap a enrere i amagar-me rere el<br />
cubell de les escombraries, sense treure el cap d‟allà. Quan de sobte vaig<br />
sentir les passes d‟una nena acostant-se cap a mi, i va ser llavors quan<br />
vaig treure el cap, però ja no hi havia ningú pel carrer!, només sentia com<br />
els últims flocs de neu queien al terra i com els dies d‟hivern marxaven del<br />
meu petit poble.<br />
27
SECUNDÀRIA<br />
Sant<br />
Jordi<br />
<strong>2018</strong><br />
Premi<br />
Categoria<br />
Alumna<br />
Curs<br />
Guanyadora<br />
3r, 4t / Català<br />
Lucía Prellezo de Prada<br />
4ESOB<br />
Cafè amarg<br />
El cambrer em saluda quan entro al bar mentre em prepara el mateix cafè de<br />
sempre, aquest cop, em lliura també una carta. Mentre obro el sobre, el<br />
cambrer m‟observa, però aviat segueix atenent la resta de clients, que entren i<br />
surten de l‟establiment amb gran velocitat.<br />
“Estimada Alexandra,<br />
No sé si aquesta carta t’arribarà a temps, però espero que sí.<br />
Espero també que t’ho pensis<br />
dos cops abans d’agafar el tren<br />
cap a la gran<br />
ciutat. No entenc encara per<br />
què has pres aquesta decisió<br />
decisió tan sobtada, però has<br />
de saber que un cop arribis a la<br />
gra n gran ciutat, deixaràs<br />
enrere la teva família, els teus<br />
amics i...”<br />
“Aquesta és la meva intenció” vaig<br />
pensar per a mi mateixa, “començar<br />
de zero”. Vaig beure‟m el cafè d‟un<br />
cop, estava més amarg que de<br />
costum, mentre tancava la carta i la<br />
deixava al mostrador. No vaig poder<br />
seguir llegint-la.<br />
En arribar a l‟andana, no podia deixar de pensar en aquella carta...”Em dec<br />
estar equivocant?”. Aviat va arribar el tren i vaig pujar-hi. Des de la finestra del<br />
meu seient, vaig veure‟l intentant pujar al tren. Venia a buscar-me. Per sort, les<br />
portes van tancar aviat.<br />
28<br />
Emprenia el viatge de la meva vida, amb el gust d‟aquell cafè amarg encara a<br />
la boca.
SECUNDÀRIA<br />
Premi<br />
Categoria<br />
Alumna<br />
Curs<br />
Finalista<br />
3r, 4t / Català<br />
Astrid Colomina Lamenca<br />
3ESOB<br />
Sant<br />
Jordi<br />
<strong>2018</strong><br />
Estranys desconeguts<br />
Avui, 23 de març, a les 10:16 la Carla, filla dels Serrat, ha entrat a la<br />
cafeteria de Sarrià, com cada dia.<br />
S'ha assegut a la barra i l'Antoni li ha posat<br />
un cafè americà, com de costum.<br />
Ha obert el seu antic llibre que ahir a la nit<br />
va avançar perquè ara ja va per la pàgina<br />
193.<br />
Uns 10 minuts després d'haver-se acabat<br />
el cafè, li ha sonat el mòbil, algú, li estava<br />
trucant.<br />
Era el seu marit, en Carles, fill d'una família<br />
de Pedralbes de l'avinguda Pearson.<br />
S'ha posat molt nerviosa, ha deixat un bitllet de 5 € i, sense dir res, ha sortit<br />
disparada al carrer amb el seu maletí!<br />
Després he vist que li havia caigut aquell llibre. L'he intentat aturar però ja<br />
era massa tard. Així que he tornat a entrar a la cafeteria, i li he dit a<br />
l'Antònia si sabia què havia passat i m'ha dit que res. Ell estava bastant<br />
sorprès però m'ha dit que deixés el llibre, ja li donarà demà.<br />
A les 22:40 l'he observat des del balcó de la cuina, semblava preocupada i<br />
nerviosa.<br />
Ha sortit al balcó i m'ha vist, ha fet una forta inspiració i ha entrat a casa<br />
seva.<br />
I ara he mirat pel balcó del carrer i he vist 2 cotxes de policia davant de casa<br />
meva, hi ha moviment a l'escala.<br />
29
SECUNDÀRIA<br />
Sant<br />
Jordi<br />
<strong>2018</strong><br />
Premi<br />
Categoria<br />
Alumna<br />
Curs<br />
Guanyadora<br />
Batxillerat / Català<br />
Mar Escandell Serra<br />
1BAT<br />
Elegia de l’alcoholisme<br />
Es romp el silenci de la perillosa nit.<br />
Sona vagament el repic de la clau que intenta<br />
encertar per entrar.<br />
Dos quarts de tres marca el rellotge.<br />
Passos insegurs que trontollen i ensopeguen.<br />
Esgarrapa les parets, besa el sòl, és costum.<br />
Torna a caure, aquest cop, en un somni profund.<br />
Rutina diària que resta dies al calendari.<br />
Premi<br />
Categoria<br />
Alumne<br />
Curs<br />
Finalista<br />
Batxillerat / Català<br />
Anna Solé Papell<br />
2BAT<br />
Per molt que ho intentin<br />
Ells volien sumissió, volien veure‟ns enfonsats i<br />
agenollats als seus peus. El que encara no sabien però,<br />
era que teníem guardades les armes més poderoses de<br />
totes: la dignitat i l‟esperança. I aquestes mai, mai no ens<br />
les podrien arrebatar<br />
30
SECUNDÀRIA<br />
Premio<br />
Categoría<br />
Alumno<br />
Curso<br />
Ganador<br />
1º, 2º / Castellano<br />
Isabella Esté Sosa<br />
1ESOA<br />
Sant<br />
Jordi<br />
<strong>2018</strong><br />
Una tragèdia en una botella<br />
Ahí estaba él, solo, flotando en una balsa en medio del mar. Verás, este<br />
hombre había perdido a sus seres queridos en una terrible tragedia. Él,<br />
junto a su familia había emprendido un viaje para navegar por el mundo<br />
entero. Claro que esto no parece ninguna tragedia, pero tristemente, la<br />
historia aún no acaba. Tal vez, el que lea esta historia podría pensar que<br />
la tragedia que sucedió era predecible, pero el hombre y su familia no<br />
tenían ni la más remota idea de que algo así podría llegar a suceder.<br />
Si no lo han deducido aún, el barco se hundió. El hombre todavía<br />
recuerda aquel día<br />
como si fuese ayer.<br />
Recuerda a su<br />
querida hija, de tan<br />
solo 4 años, llorando<br />
descontroladamente<br />
mientras el barco<br />
descendía cada vez<br />
con más velocidad. Recuerda a su amada esposa, tratando de ocultar su<br />
cara atemorizada. Recuerda el momento en el que los tres se subieron en<br />
una balsa, con la esperanza de sobrevivir, cuando una ola de dos metros<br />
hizo que su familia cayera de la balsa.<br />
El pobre hombre, flotando a la deriva, decidió escribir una carta, esta<br />
carta, y tirarla al mar en una botella, con la ilusión de que alguien conozca<br />
su historia, mi historia.<br />
31
SECUNDÀRIA<br />
Sant<br />
Jordi<br />
<strong>2018</strong><br />
Premio<br />
Categoráa<br />
Alumno<br />
Curso<br />
Finalista<br />
1º, 2º / Castellano<br />
Alessia Tettamanzi<br />
1ESOA<br />
La botella de Heinrich<br />
En un lugar lejano había un pueblo ignoto cerca del mar. En aquel pueblecillo soplaban<br />
unas brisas muy relajantes y el sonido de las olas calmaba a todos aquellos que tenían<br />
un mal día. En el mar vivían pececillos solo conocidos allí, que brillan por la noche<br />
hasta que el primer rayo de Sol rompiese la triste oscuridad de la noche. El más<br />
conocido en aquella aldea se llamaba Heinrich Carl<br />
Andersen II. Un hombre con<br />
un corazón sin fondo.<br />
mucho poder pero con<br />
Un día Heinrich paseando<br />
por la playa vio algo<br />
brillar en la arena cerca del<br />
mar. Fue a ver qué era y<br />
se encontró una botella. La<br />
abrió y vio un pergamino<br />
casi intacto. En aquel pergamino había escrito<br />
una especie de mapa o adivinanza. Heinrich preguntó a todos los que conocía, pero<br />
nadie sabía qué quería decir aquel extraño garabato azul.<br />
Una noche en que las estrellas brillaban, Heinrich, pensando en qué podría ser aquel<br />
dibujo, halló una forma similar a la del pergamino. Fue a ver qué había y encontró una<br />
calita llena de luz donde reinaba la calma. Las aguas eran cristalinas y las estrellas<br />
brillaban intensamente. Desde entonces, en la vida de Heinrich Carl Andersen II<br />
aquella cala se convirtió en su refugio, el único lugar donde podía soltar todas sus<br />
penas y relajarse.<br />
32
SECUNDÀRIA<br />
Premio<br />
Categoría<br />
Alumna<br />
Curso<br />
Ganador<br />
3º, 4º / Castellano<br />
Silvia De la Rosa Diez<br />
4ESOA<br />
Sant<br />
Jordi<br />
<strong>2018</strong><br />
Hora Punta<br />
Entre agitación, prisas bullicio, conversaciones apasionadas e impacientes<br />
miradas; entre el apetitoso calor que emiten los bollos recién horneados, y la<br />
pacífica esencia del café recién molido, espero encontrarme unos ojos.<br />
Aunque esté rodeado de decenas de ellos, los únicos que importan son<br />
aquellos que aún no han osado anunciar su presencia.<br />
A mi alrededor, manos. Mis manos, que juegan, en torno a una pequeña<br />
taza, a no perder su calor. Las ágiles manos del camarero que alcanzan ya<br />
altas velocidades. Los pequeños y delicados dedos de la mano de aquel<br />
niño que juguetea en vez de descansar.<br />
Muchas manos, ningunas las tuyas.<br />
La puerta se abre, en una y otra ocasión, atrayendo mi atención, y<br />
engañándome cada vez.<br />
Los rápidos movimientos de piernas de aquellos que entran y salen distraen<br />
mi mirada. Las cansadas piernas de aquel anciano, que no se valen por si<br />
mismas, acompañadas de un bastón. Mis piernas,<br />
que se sacuden agitadas, distraídas. Aunque esté<br />
rodeado de piernas, no puedo parar de<br />
preguntarme a qué altura del camino se<br />
encontrarán las que tanto anhelo contemplar.<br />
Sigo hipnotizado por el harmonioso patrón que<br />
rige tal caótico momento como el que se<br />
encuentra a mi alrededor, inmerso en lo más<br />
profundo de mis pensamientos, cuando la puerta<br />
me traiciona de nuevo.<br />
Esta vez, me debato entre mirar o mantener mi incertidumbre breves<br />
instantes antes de ver su figura caminar decidida hacia mí.<br />
Qué gran error habría cometido al no mirar, pienso, justo antes de<br />
sumergirme en su perfume.<br />
33
SECUNDÀRIA<br />
Sant<br />
Jordi<br />
<strong>2018</strong><br />
Premio<br />
Categoría<br />
Alumna<br />
Curso<br />
Finalista<br />
3º, 4º / Castellano<br />
Raquel Novel ortega<br />
4ESOA<br />
EL tiempo no espera<br />
Hacía ya años que había huido y que el pasajero destino había decidido<br />
orquestar, el mío y el de él, igualmente fugaz desenlace. Pero ahora él y la<br />
intensidad de sus palabras eran tan solo un eco. El tiempo es esencia y no<br />
espera a nadie, eso fue lo último que me dijo.<br />
Y pensé que si había sido una cobarde al escapar, más temía volver ahora, con<br />
mis pedazos rotos.<br />
Abatida, desvié mi atención hacia las olas, cada una adoptaba un movimiento<br />
único antes de volver a formar parte de la inmensidad del mar. Pensé que<br />
como las olas, todo aquello que había constituido una unidad terminaría por<br />
disgregarse, lenta e imperceptiblemente, por la acción del airado tiempo, quizás<br />
para transformarse en algo nuevo. Y en ese instante comprendí que mis añicos<br />
fragmentados se unirían nuevamente y que el tiempo no me iba a esperar más.<br />
Era esencial que volviera, de una vez por todas, a casa<br />
34
SECUNDÀRIA<br />
Premio<br />
Categoría<br />
Alumna<br />
Curso<br />
Ganador<br />
Bachillerato<br />
Álvaro Canal Martínez<br />
2BAT<br />
Sant<br />
Jordi<br />
<strong>2018</strong><br />
Café amargo<br />
“Un café solo con hielo, por favor” es la frase que<br />
endulza cada mañana de mis amargos días. Con su<br />
libro de poemas y su melancólico rostro se sienta en la<br />
barra y mata las horas… pero, ¿las mata a ellas o me<br />
mata a mí con su indiferencia?<br />
Premio<br />
Categoría<br />
Alumna<br />
Curso<br />
Finalista<br />
Bachillerato<br />
Ana Varas Sánchez<br />
1BAT<br />
Huida en sabores amargos<br />
Nadie osaba alzar la voz. Dominaba y dictaba a<br />
sus anchas, cada vez era cada vez más<br />
poderoso. Los demás, aunque eran mayoría,<br />
optaban por callar y permanecer oprimidos, con<br />
el deber de mostrar<br />
siempre una buena cara para poder seguir<br />
viviendo.<br />
35
SECUNDÀRIA<br />
Sant<br />
Jordi<br />
<strong>2018</strong><br />
Prize<br />
Category<br />
Student<br />
Grade<br />
Finalist<br />
1st, 2nd / English<br />
Núria Perez Pujades<br />
2ESOA<br />
Dear Duc<br />
Once upon a time, there was a girl called Carla that used to live in Aransa, a<br />
little village located in the Alps. She had lots of friends in there, but her best<br />
friend was Duc, her lovely dog. Carla love her mate, he was one the most<br />
important things in her life.<br />
But one snowy day, when Carla woke up and went to feed Duc, she realized<br />
that she couldn‟t find him. She was so worried about him, because she thought<br />
something bad could have happened to Duc. So she started the search for her<br />
friend.<br />
To do this, Carla got together all the citizens of the village and prepared a big<br />
plan. First, she divided the crowd into three groups: the climbing group, the<br />
village square group and the houses group. The climbing group was the on in<br />
charge of looking for Duc in the top of the mountains. The village square group<br />
was the on in charge of searching in all the possible places in the village where<br />
the little puppy could be hidden. The last group was the one in charge of looking<br />
for him in all the houses in the village. Then, she went to all the kennels near<br />
the town to see if they‟d found him. But they hadn‟t.<br />
Carla was desperate because after three days searching there was still no answer. So at the<br />
end, she decided to give up. She went back to her house with her eyes about to cry and she<br />
laid down on her bed. She tried to sleep, but a little noise kept her awake. Finally, she decided<br />
to go and see what was happening, and the she realized that she heard snoring coming from<br />
behind her bedroom’s door. She checked and she saw her little puppy sleeping calmly behind<br />
the door. He had been there the whole time!<br />
She smiled and gave an enormous hug to her dear Duc. Then, she said:<br />
- It’s true what they say:<br />
36<br />
‘The less you look for lost things, the easily you find them.’
SECUNDÀRIA<br />
Prize<br />
Category<br />
Student<br />
Grade<br />
Winner<br />
1st, 2nd / English<br />
Isabella Este<br />
1ESOA<br />
Sant<br />
Jordi<br />
<strong>2018</strong><br />
Black Sheep<br />
I‟ve always been treated like a monster. They said I was a lost cause, that I‟d<br />
never be loved.<br />
You see, when a child is born, a small drawing or design appears on their left<br />
wrist. This usually happens after 3 or 4 days of being born. These small<br />
marks are unique, and only two people will have the exact same design. If 2<br />
individuals have the same mark, it means they‟re soulmates.<br />
Here I am, an 18-year-old boy with no mark. I‟ve never really cared<br />
though, I would just ignore then most of the time, but sometimes it‟s hard.<br />
If it was up to me, I would just o on with my life, but my parents won‟t let me<br />
off that easily. They were extremely disappointed when I was born. They‟re<br />
obsessed with „fitting in‟ and with me being such an anomaly it‟s not that<br />
easy. They have always kept me a secret. Whenever we go out, we have to<br />
act like we‟re not related.<br />
Since my parents can‟t deal with have a „different‟ son, they have arranged<br />
a marriage for me with a girl, whose soulmate died. I feel sorry for her, having<br />
to marry a boy she doesn‟t love. Anyway, now I‟m heading for my wedding<br />
with a girl who doesn‟t love me. I‟m late and it‟s snowing.<br />
- Why, why did it have to snow today… – I thought.<br />
I couldn‟t see anything, the snow was making it impossible. Then, to make<br />
matters worse, my left wrist started hurting. I tried to ignore the pain wand<br />
kept walking, but with each step the aching grew bigger. I grabbed my writs<br />
with my other hand to make the pain more bearable, when suddenly I<br />
bumped into another boy doing the exact same thing with his wrist. The snow<br />
stopped abruptly, allowing us to see more clearly. We both stopped, and<br />
looked at each other not knowing what was happening. The exact moment<br />
when the snow stopped, our wrists stopped aching and we let go at the same<br />
time. There, on both our hands, was small drawing of a black sheep.<br />
37
SECUNDÀRIA<br />
Sant<br />
Jordi<br />
<strong>2018</strong><br />
Prize<br />
Category<br />
Student<br />
Finalist<br />
3th, 4th / English / English<br />
Belén Muñoz García<br />
.<br />
Grade<br />
3ESOA<br />
Complicated love<br />
My name is Andrea. And if you were thinking that this was a love story, then<br />
you‟re wrong. In fact, it was supposed to be one but sometimes we expect<br />
things that end up being different! Like… who would have told me I was<br />
going to love a girl while married with my talented and smart and superperfect<br />
husband?<br />
Today I‟m going to explain how I ended up losing EVERYTHING.<br />
She was called Alissa. I remember the first time I saw her, wearing this whitetight<br />
dress. Yes, that was perfection. I assumed from the very first moment<br />
that I wasn‟t who I was supposed to be.<br />
My husband was smart. And kind. Also, he was so talented when making me<br />
happy. Well, if you were wondering if he was perfect, I can promise: he was.<br />
So the problem was that party. It was his idea. I just didn‟t want to go there, a<br />
place where I was the unknown person. I didn‟t have any friends there! But<br />
anyway, we ended up going there, he was so stubborn…<br />
Alissa looked like an angel. In the middle of a boring conversation with this<br />
old man, talking about politics (I‟ve always hated this topic). I can tell she<br />
looked at me with this simple look. I was able to look at her blue eyes. I could<br />
see the ocean through them. So, what did I do wrong that turned out to be a<br />
loss?<br />
Love is sometimes boring. And the first mistake I made was having an affair<br />
with her. The second mistake I made was not paying attention to my<br />
husband. He started questioning a lot of stuff he didn‟t use to see.<br />
The person that‟s reading this will probably think:<br />
„Then… did your husband already know everything from the beginning?‟<br />
With Alissa I felt free. I felt things that I‟m not going to feel again with anybody.<br />
Every afternoon we were going running to the beach. I felt free. Both of us.<br />
Alone. Air striking right on my face, moving our hair. It was perfect.<br />
38
SECUNDÀRIA<br />
Even more than my husband, who (of course) already knew everything.<br />
He was a liar. She was a liar.<br />
Have I ever told you that my husband was so smart? Well, in case I didn‟t, he<br />
was. And what was supposed to be an innocent party, a tramp was linked to<br />
it. My husband got two contacts to expose me, to see if I was able to cheat<br />
on him.<br />
Sant<br />
Jordi<br />
<strong>2018</strong><br />
He was right.<br />
So, yes. I got divorced. And lost everything.<br />
The worst part is: I lost her too, but she didn‟t lose me.<br />
.<br />
Prize<br />
Category<br />
Student<br />
Grade<br />
Winner<br />
3th, 4th / English / English<br />
Begoña Poroche Cortina<br />
4ESOA<br />
This Guy<br />
He‟s here again. It‟s been twenty nights so far seeing him drowning in<br />
alcohol. I feel sad for him, he‟s not much older than me.<br />
I stare at him while I‟m washing the dishes. He always wears black clothes,<br />
and he never smiles. It makes him look terrifying. He‟s tall and strong, and<br />
his arms are covered with tattoos. There‟s always black ink. No colour.<br />
He comes every day after midnight to have a few drinks. Josh, the owner of<br />
the bar, my boss, told me that this guy lost his parents and his little sister in a<br />
car accident about two years ago. Everyone said that he didn‟t even cry at<br />
the funeral.<br />
Josh says that the guy has no feelings. He‟s senseless.<br />
I say that he can‟t be that bad. I mean, he lost his entire family, there‟s no<br />
way you can be alright with that.<br />
The glass I‟m washing up, slips through my fingers and it falls. Damn, I broke<br />
the glass. I have another look at the scary guy, and he surprises me when I<br />
see him smiling at me.<br />
39
SECUNDÀRIA<br />
Sant<br />
Jordi<br />
<strong>2018</strong><br />
Prize<br />
Category<br />
Student<br />
Finalist<br />
1st and 2nd BAT<br />
Magui Gracia<br />
.<br />
Grade<br />
1BAT<br />
Too late<br />
Staring at the door, his love had just passed<br />
It didn’t seem to make her feel any better<br />
Although she decided to fight for her love,<br />
she realised that it was too late.<br />
.<br />
Prize<br />
Category<br />
Student<br />
Grade<br />
Winner<br />
1st and 2nd BAT<br />
Mireia Monfort<br />
2BAT<br />
Mirrors<br />
Mirrors are as dangerous as sharp knives.<br />
The listen and know everything about you.<br />
They have the choice to destroy the reflected person.<br />
First, they show the reality, or at least the one you would like to see.<br />
Second, they have the power to make you want to watch them forever.<br />
Finally, you just fall in love with the person who is reflected, not the real one.<br />
40
SECUNDÀRIA<br />
Sant<br />
Jordi<br />
<strong>2018</strong><br />
41
GALERIA<br />
Sant<br />
Jordi<br />
<strong>2018</strong><br />
Miscel·lània<br />
41<br />
41
GALERIA<br />
Sant<br />
Jordi<br />
<strong>2018</strong><br />
42