27.04.2018 Views

SANT JORDI 2018

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

BENVINGUDA<br />

Sant<br />

Jordi<br />

<strong>2018</strong><br />

Equip de la revista<br />

Direcció<br />

Meritxell Balcells i Sanahuja<br />

Maquetació<br />

Josep De San Eufrasio i Vilà<br />

Coordinació<br />

Meritxell Balcells i Sanahuja i Josep De San Eufrasio i Vilà<br />

Redacció<br />

Alumnat<br />

Edició<br />

Josep De San Eufrasio i Vilà<br />

2


BENVINGUDA<br />

Meritxell Balcells Sanahuja<br />

Sant<br />

Jordi<br />

<strong>2018</strong><br />

Directora del Col·legi SIL<br />

Benvinguda<br />

Sant Jordi ja ha arribat! Sant Jordi ja és<br />

aquí!<br />

Heu vist quin sol que fa? Fixeu-vos en els<br />

somriures de la gent… No us sembla que<br />

hi ha més llum als carrers? Quantes<br />

roses! I quants llibres! Tots buscarem<br />

una estoneta per passejar pels carrers<br />

sense pressa, gaudint de les flors i<br />

fullejant llibres esperant trobar aquell<br />

tan especial que començarem a llegir<br />

avui mateix o que omplirà alguna estona<br />

aquest estiu.<br />

No sé ben bé per què, però és una diada<br />

molt alegre. Una alegria que ens anem<br />

encomanant els uns als altres. És un dia<br />

molt especial, és un dia de celebració, de<br />

compartir, de donar i d’esperar, de<br />

passejar i d’acompanyar.<br />

I com al carrer, a l’escola també fems<br />

d’aquest un dia diferent: ens<br />

intercanviem llibres, roses i, sobretot,<br />

somriures. Hi ha concursos literaris, de<br />

“dracs i princeses”, de cartells, titelles,<br />

contes, concerts... Quina bona excusa<br />

per celebrar la comunicació! Perquè es<br />

tracta d’això, d’escoltar-nos, i ser prou<br />

generosos per compartir allò que sabem<br />

fer: escriure, dibuixar, representar,<br />

cantar o interpretar música. I el 23<br />

d’abril és una excusa perfecta per fer-ho.<br />

Sumari<br />

4 Infantil<br />

8 Primària<br />

26 Secundària<br />

42 Galeria<br />

Fem que cada dia sigui Sant Jordi!<br />

Feliç Sant Jordi!<br />

3


INFANTIL<br />

Sant<br />

Jordi<br />

<strong>2018</strong> Categoria Ed. Infantil P3<br />

Curs<br />

Alumna<br />

P3A<br />

Carla Gonzàlez Bardají<br />

Categoria<br />

Curs<br />

Alumna<br />

Ed. Infantil P3<br />

P3B<br />

Stefan Lohr<br />

4


INFANTIL<br />

Categoria<br />

Curs<br />

Alumna<br />

Ed. Infantil P4<br />

P4A<br />

Ornela Kokeva Ikaeva<br />

Sant<br />

Jordi<br />

<strong>2018</strong><br />

Categoria<br />

Curs<br />

Alumna<br />

Ed. Infantil P4<br />

P4B<br />

Adhara Ceballos Flores<br />

5


INFANTIL<br />

Sant<br />

Jordi<br />

<strong>2018</strong><br />

Categoria<br />

Curs<br />

Alumna<br />

Ed. Infantil P5<br />

P5A<br />

Guillermo García Manzano<br />

Categoria<br />

Curs<br />

Alumna<br />

Ed. Infantil P5<br />

P5B<br />

María Rubio Penella<br />

6


INFANTIL<br />

Sant<br />

Jordi<br />

<strong>2018</strong><br />

7


PRIMÀRIA<br />

Sant<br />

Jordi<br />

<strong>2018</strong><br />

Premio<br />

Categoría<br />

Alumna<br />

Curso<br />

Primer premio<br />

Ciclo inicial<br />

Queral Martí amadas<br />

2EPA<br />

La nena i la mare<br />

Hi havia una vegada una nena que vivia a un orfenat i el seu somni era<br />

veure a la seva mare. Aquella nit va somià amb la seva mare i va veure que<br />

li encantava el ballet, a ella també li agradava. A la següent nit ,se li va<br />

aparèixer una fada i li va donar unes sabates de punta, era un regal de la<br />

seva mare per a què ho desfruités.<br />

Al dia següent es va despertar, es va posar a ballar ballet, i …. llavors li va<br />

demanar a la senyora de la casa si la podia inscriure a una escola de ballet i<br />

la senyora de la casa li va dir que sí. Al cap del anys es va convertí en una<br />

gran ballarina.<br />

8


PRIMÀRIA<br />

Premi<br />

Categoria<br />

Alumne<br />

Curs<br />

Segon premi<br />

Ciclo inicial<br />

Juan Simon Este Sosa<br />

2EPB<br />

Sant<br />

Jordi<br />

<strong>2018</strong><br />

El elemnto del sandwich<br />

Érase una vez un niño que quería hacer un sándwich y no podía porque le<br />

faltaba la mayonesa.<br />

Però, debajo del plato había un mapa y en ese mapa estaba el camino hacia<br />

un tesoro. Empezó un largo camino que creía que sería muy fácil. Pero esto<br />

no era ir al supermercado, tuvo que cruzar lugares peligrosos.<br />

Llegó al primer objetivo, un volcán y lo saltó, después en avión y diversas<br />

aventuras, hasta que llegó al tesoro donde estaba la salsa que tanto le había<br />

costado encontrar.<br />

Finalmente, pudo degustar el sándwich que había preparado<br />

9


PRIMÀRIA<br />

Sant<br />

Jordi<br />

<strong>2018</strong><br />

Temps era temps<br />

Premi<br />

Categoria<br />

Alumna<br />

Curs<br />

Al poble un drac va arribar<br />

i a tots els animals es va menjar.<br />

Tercer premi<br />

Cicle inicial<br />

Carlota Gimeno Rego<br />

1 EPB<br />

Amb pastanagues, cols i enciams el van alimentar<br />

fins que totes es van esgotar.<br />

Quan tot es va acabar<br />

un sorteig es va pensar.<br />

A la princesa li va tocar<br />

i el rei va plorar.<br />

San t Jordi amb el cavall va cavalcar<br />

i al drac va matar.<br />

De la sang del drac una rosa va brotar<br />

i a la princesa li va donar.<br />

10<br />

00


PRIMÀRIA<br />

Premio<br />

Categoría<br />

Alumna<br />

Curso<br />

Primer premio<br />

Ciclo Medio<br />

Sofía Orquin- Strassburger<br />

3EPA<br />

Sant<br />

Jordi<br />

<strong>2018</strong><br />

El dragón<br />

Había una vez un pueblo no muy grande pero con muchos habitantes. Entre<br />

ellos, estaban los reyes y su hija, la princesa. Había alguien más a quien no<br />

se le consideraba como habitante, ese era un dragón. Todo el mundo le<br />

odiaba porque alguna persona, no se sabe quién, contaba historias sobre él:<br />

que si se comía a la gente…. Que si esto, que si lo otro.<br />

Un día, desapareció la princesa y todo el mundo pensó: “¡Ha sido el<br />

dragón!”. Entonces, le llevaron a la cárcel pero cuando estaba encerrado<br />

siguieron desapareciendo más personas hasta que alguien vio a Sant Jordi<br />

cogiendo a gente. De ese modo, el pueblo decidió que era él quien debía ir a<br />

la cárcel y el dragón quedó libre. Desde ese momento, todos empezaron a<br />

apreciarle.<br />

No importa tanto nuestro aspecto como aquello que hacemos y eso es lo<br />

que aprendió la gente de aquel pequeño pueblo de un lugar del que no<br />

puedo acordarme.<br />

11<br />

00


PRIMÀRIA<br />

Sant<br />

Jordi<br />

<strong>2018</strong><br />

Premi<br />

Categoria<br />

Alumne<br />

Curs<br />

Metidos en un cuento<br />

Segon premi<br />

Cicle Mig<br />

Alba Ornaque Lazaro<br />

4EPB<br />

Había una vez un niño y una niña que estaban leyendo un cuento de un<br />

bosque en el que vivían: un dragón, un caballero, una princesa, un duende y un<br />

pájaro luminoso que tenía el poder de dar color al bosque mágico.<br />

Uno de los días cuando leían entusiasmados las aventuras de estos personajes<br />

se vieron dentro del libro por arte de magia.<br />

Anduvieron un buen rato por el bosque hasta que se encontraron con un<br />

dragón que trabajaba al servicio del Pájaro Luminoso y les avisó: no os atreváis<br />

a pasar o sino soltaré uno de mis espectaculares rugidos. La niña le respondió<br />

que eso no le daba miedo y viendo el dragón que eran valientes no sólo les<br />

dejó pasar sino que los acompañó. Leyeron un indicador en el camino que<br />

decía: Paseo del palacio del pájaro luminoso y allí encontraron a una<br />

princesa llorando con una pluma en la mano. Al ver a los dos niños les pidió<br />

ayuda y les dijo: esta es la pluma del pájaro luminoso y sin ella el bosque<br />

perderá el color. El niño cogió la pluma y con la niña y el dragón fueron en<br />

dirección al palacio. Pasado un rato encontraron al caballero que les informó<br />

que sólo podían avanzar si resolvían un puzzle pero solo tenían tres intentos.<br />

Al primer intento fallaron al segundo también y en tercero adivinaron y pudieron<br />

continuar el camino. Después se encontraron con el duende que les dijo: sólo<br />

podéis pasar si acertáis estas tres adivinanzas.<br />

La primera: Oro parece plata no es quien no lo adivina bien tonto es.<br />

Todos contestaron: plátano<br />

La segunda: Blanco por dentro, verde por fuera, sino lo adivinas espera<br />

Todos contestaron: pera<br />

Tercera: Por el camino va caminando un bicho y el nombre del bicho ya te lo<br />

he dicho.<br />

Contestaron: Vaca.<br />

Entonces les dejo continuar cuando ya llegaron al palacio el bosque estaba<br />

con muy poco color rápidamente le entregaron la pluma al pájaro luminoso y<br />

nada más colocársela en la cola todo el bosque se llenó de colores tan vivos<br />

que fue la primavera más alegre que se recuerde.<br />

12<br />

00


PRIMÀRIA<br />

Premi<br />

Categoria<br />

Alumna<br />

Curs<br />

La casa misteriosa<br />

Tercer premi<br />

Cicle Mig<br />

Alba Marina Benítez<br />

4EPB<br />

Sant<br />

Jordi<br />

<strong>2018</strong><br />

— ¡Mamá, mamá!, ¡me aburro! – me atreví a gritar a mi madre, algo que<br />

nunca le gusta escuchar.<br />

— ¡Cómprate una isla y piérdete!<br />

Me quedé paralizada con su respuesta. Al principio me molestó mucho pero<br />

después de un rato pensé en conseguirlo y fastidiarle.<br />

¿Dónde conseguir una isla para perderme?, pensé. ¡En una agencia de<br />

viajes, obvio!<br />

Cogí mi mochila y puse dentro: una manzana, un boli, ropa y una libreta, al<br />

cerrarla vi una especie de mando que nunca antes había visto. Apreté y de<br />

repente se fue la luz y mi habitación tembló. Me fui a un rincón acurrucada y<br />

asustada. Me acordé de lo que decía mi abuela: para situaciones de miedo<br />

cerrar los ojos y no pensar en nada. Vi una especie de amanecer y cuando se<br />

hizo de día…<br />

¡Increíble, mi habitación se había convertido en una isla! Empecé a gritar y<br />

apareció mi madre en mi habitación, perdón, en la isla. Mi madre me miró muy<br />

seria y me dijo cogiéndome de la mano:<br />

— Tengo algo que contarte. Sabía que lo descubrirías. Nuestra familia tiene<br />

ciertos poderes, podemos viajar en el tiempo. Nuestra casa es una máquina<br />

del tiempo y con el mando puedes viajar al pasado y al futuro.<br />

— No te creo, respondí.<br />

— Entonces, ¿cómo te explicas lo que ha pasado?. Desde que existe esta<br />

familia vivimos en esta casa, la hemos ido modernizando con el paso de los<br />

años para esconder lo que realmente es, una máquina del tiempo. ¿Quieres<br />

probarlo de nuevo? Piensa en un lugar pasado o futuro y aprieta el botón rojo<br />

del mando.<br />

Me concentré y pensé en algo que me llama mucho la atención: las pirámides<br />

de Egipto. Apreté el botón y de nuevo se oscureció y empezó a temblar.<br />

Cuando volvió la<br />

13<br />

00


PRIMÀRIA<br />

Sant<br />

Jordi<br />

<strong>2018</strong><br />

luz, una sombra enorme nos molestó; miramos para arriba y… ¡Una pirámide!<br />

Mi madre y yo nos miramos a la vez y dijimos: “¡Estamos en Egipto!”. Poco<br />

después navegamos por el Nilo en un barco muy antiguo.<br />

Como os lo podéis imaginar, desde que descubrí que mi casa es una máquina<br />

del tiempo no dejo de viajar.<br />

En el próximo capítulo os explico más viajes.<br />

Premi<br />

Categoria<br />

Primer premi<br />

Cicle Superior<br />

Alumne<br />

Curs<br />

Amparo Ludeña García<br />

6 EPA<br />

La carta<br />

Esta historia no empezará normal, no acabará normal y no será normal, porque<br />

esta historia habla de mí y yo no soy normal.<br />

Según mi psicóloga tendría que hacer amigos porque es bueno para mí, pero<br />

yo pienso que eso es una chorrada. ¿Cómo voy a tener amigos? Nadie quiere<br />

conocerme. Los compañeros de clase se dedican a juzgarme por mi físico:<br />

Bajita, gordita y con muchos granos en la cara. Según las madames (las pijas<br />

del colegio) lo único bueno que tengo, es que saco buenas notas.<br />

Pero no me enrollo más…<br />

La historia no habla de esto, habla de cómo de emocionante fue conseguir una<br />

amiga.<br />

Un precioso día lluvioso, acababa de volver de la consulta de la psicóloga,<br />

cuando de pronto, llego una especie de carta. La abrí y la miré durante un rato,<br />

hasta que decidí abrirla. Parecía escrita por un rey.<br />

Estaba firmada a nombre de un tal Steve Perckins. Cogí mi ordenador y me<br />

puse a investigar sobre él. Resulta que este señor murió hace un quintal de<br />

años.<br />

-No lo entiendo, ¿Cómo un hombre que está muerto me<br />

ha enviado una carta? Además, esa carta no tiene ningún<br />

sentido.<br />

14<br />

00<br />

La carta decía así:


PRIMÀRIA<br />

Querida Alba : (por si no lo sabéis, ese es mi nombre)<br />

Te envío esta carta para ayudarte a averiguar la verdadera historia de tu pasado.<br />

Sant<br />

Jordi<br />

<strong>2018</strong><br />

-A ver, espera un momento… ¿Qué historia? ¿Qué pasado?<br />

Todo lo que te diga en esta carta, no se lo cuentes a nadie.<br />

Te van a invitar a una fiesta, en la que te reunirás con la persona a la que tienes que<br />

encontrar. Solo podrás hablar con ella de esta carta.<br />

-¿Y cómo voy a saber quién es esa persona?<br />

Esa persona ha nacido el mismo día que tú.<br />

Un cordial saludo<br />

Steve Perckins<br />

P.D.: Recuerda hacerlo con discreción, no queremos que pase nada malo.<br />

Me releí la carta muchas, pero que muchas veces, hasta que me dolían los<br />

ojos, entonces decidí dejarlo estar e irme a dormir.<br />

Y ¿averiguar que pasó al día siguiente? El grupo de las marginadas me invitó<br />

a una fiesta.<br />

Yo por supuesto, acepté, porque como mi madre siempre dice: ” más vale<br />

prevenir que curar”.<br />

Antes del día de la fiesta, intenté averiguar algo, pero no conseguí nada de<br />

información, así que me voy a saltar esos tres días de puro fracaso.<br />

En cambio, el día de la fiesta, sí que averigüé muchas cosas.<br />

La cumpleañera, tenía un libro en el que una fábula o historia, pertenece a<br />

un día del año y nos pusimos a jugar con él, gracias a que insistí un montón.<br />

Todas buscamos nuestro día de cumpleaños, entonces averigüe que Fal<br />

y yo, nacimos el mismo día y que también había recibido una carta de<br />

Perckins.<br />

Las dos nos miramos con cara de asombro.<br />

En ese momento recibimos otra carta. Era del mismo hombre que nos<br />

había enviado la carta a Fal y a mí.<br />

La carta decía:<br />

15<br />

00


PRIMÀRIA<br />

Sant<br />

Jordi<br />

<strong>2018</strong><br />

Debéis evitar la catástrofe que tendrá lugar el día que el planeta Marte eclipse la Luna.<br />

Para lograrlo, necesitareis encontrar a una persona por continente, nacida el mismo día que<br />

vosotras. Así averiguareis vuestro verdadero pasado.<br />

Mucha suerte<br />

Steve Perckins<br />

-¡¡¡¡Yo nací en un día de eclipse lunar !!!!- dijimos a la vez.<br />

CONTINUARÁ<br />

16<br />

00


PRIMÀRIA<br />

Premio<br />

Categoria<br />

Alumna<br />

Curso<br />

Segundo premio<br />

Ciclo Superior<br />

Bruno Chaves Losada<br />

6 EPB<br />

Sant<br />

Jordi<br />

<strong>2018</strong><br />

Jeremy el desafortunado<br />

Había una vez una familia que vivía en el Líbano. Un día llegó la guerra. El<br />

padre, la madre y el hijo que se llamaban Ousman, Sabal y Jeremy huyeron<br />

de la guerra a Barcelona. Cuando llegaron les comunicaron una muy mala<br />

noticia, sus abuelos y sus tíos habían muerto por culpa de la guerra.<br />

A Jeremy le costó adaptarse a Barcelona, por culpa de la muerte de sus<br />

abuelos y sus tíos. A los pocos días ya encontraron piso para vivir y una<br />

escuela para Jeremy. El primer día lo pasó muy mal porque no sabía hablar<br />

español, pero los compañeros de clase le trataron muy bien porque sabían<br />

que huía de la guerra y que sus abuelos y sus tíos habían muerto. Él en el<br />

patio no jugaba a fútbol con sus compañeros porque no le gustaba el fútbol.<br />

Cuando sus compañeros vieron a Jeremy sin jugar dejaron de jugar a fútbol y<br />

se fueron con él. Jeremy dijo que él solía jugar a los caballeros con sus<br />

amigos del Líbano, explicó que consistía en coger ramas de árboles y<br />

después luchar, sus compañeros le dijeron que estaba prohibido luchar con<br />

palos. Entonces él dijo que también jugaba al escondite y toda la clase se<br />

puso a jugar al escondite con él por todo el patio.<br />

A los pocos días Jeremy comenzó a olvidarse de la muerte de sus tíos y<br />

abuelos y comenzó a adaptarse a Barcelona. Ya comenzó a tener nuevas<br />

amistades: Álvaro, Joel, Nacho, David, Max… Su mejor amigo era Tomás,<br />

porque los dos habían huido de la guerra y por eso se entendían muy bien y<br />

eran muy buenos amigos. En la escuela comenzó a aprender a escribir y<br />

hablar en catalán y castellano, al mismo tiempo aprendió a jugar a fútbol.<br />

17


PRIMÀRIA<br />

Sant<br />

Jordi<br />

<strong>2018</strong><br />

Premio<br />

Categoria<br />

Alumne<br />

Curso<br />

Tercer premio<br />

Ciclo Superior<br />

Ainhoa Pérz Espinosa<br />

5 EPB<br />

.<br />

La pèssima tripulación<br />

Había una vez un niño que se llamaba Jan. Quería ser pirata, así que con el<br />

dinero que tenía en su hucha se compró un barco. Buscó una tripulación y<br />

nombró como sus grumetes a: Alexia, Oriol, Júlia, Ricardo, Ainhoa, Lluc,<br />

Claudia, Iván, Laia, Javier, Naiara y Liam.<br />

Un día se encontraron todos y quedaron para hacer un largo viaje. Todos<br />

llevaron comida y telescopios al barco. Jan, como no, fue el capitán. Cuando el<br />

barco empezó a navegar toda la tripulación gritó de alegría. De repente Júlia y<br />

Oriol gritaron:<br />

-¡Aaaah! ¡Que se nos hunde el barco!<br />

Entonces toda la tripulación se asustó y todos se cayeron al mar.<br />

-Espero que no haya ningún tiburón por aquí... – Dijo Laia.<br />

La mitad de la tripulación propuso montar una barca con troncos y palos largos<br />

que había flotando. Javier escribió en la barca: “SOS (náufragos)”.<br />

18<br />

00<br />

Después de ocho horas navegando fueron a parar a una isla.<br />

Todos tenían mucho sueño pero no podían dormirse si<br />

querían llegar a casa. Así que bajaron de la barca y se<br />

dirigieron a la isla. Por el camino se encontraron a un pirata


PRIMÀRIA<br />

que sabía navegar muy bien. Jan le dijo que necesitaban ayuda y que si los<br />

podía ayudar. El pirata le dijo que sí y subió a la barca con ellos. Entonces<br />

empezaron a navegar de nuevo.<br />

Sant<br />

Jordi<br />

<strong>2018</strong><br />

A medio camino le empezó a doler mucho la barriga al pirata, así que tuvo<br />

que dejar de navegar. Jan le tenía que ayudar, así que Lluc y Ainhoa<br />

tuvieron que manejar el timón. Discutieron mucho, tanto que Jan tuvo que<br />

manejar el timón otra vez. Por suerte, el pirata ya estaba bien.<br />

Sin darse cuenta de que ya estaban a punto de llegar, Jan dijo:<br />

-Ya hemos llegado, tripulación.<br />

Y todos bajaron de la barca en fila.<br />

-¿Y ahora cómo vuelvo yo a casa? – Le preguntó el pirata a Jan.<br />

-Tranquilo, entre todos te montaremos un barco. – Le dijo Jan.<br />

Y así lo hicieron. El pirata le dio las gracias y todos se divirtieron montando<br />

el barco del pirata.<br />

19


PRIMÀRIA<br />

Sant<br />

Jordi<br />

<strong>2018</strong><br />

Prize<br />

Category<br />

Student<br />

Grade<br />

Winner<br />

3 EP<br />

Aleksandra Corshkova<br />

3 EPB<br />

My dragon description<br />

My dragon is a girl. She likes to eat fruit, meat and people. She’s beautiful and<br />

intelligent. She’s pink and her body is decorated with hearts. Her name is<br />

Valentina, she has wings, they are like two hearts and she has got a heart at<br />

the end of the tail, too. Valentina is a big and lovely dragon. Her tail is small,<br />

she can run faster than a train or fly faster than a plain. She has got big blue<br />

eyes. She lives in a mountain.<br />

Prize<br />

Category<br />

Student<br />

Grade<br />

First Prize<br />

4 EP<br />

Carolina Peiró Zacensko<br />

4 EPA<br />

Miss Naughty<br />

Once upon a time there’s a girl called Little Miss Naughty.<br />

She does a lot of naughty things.<br />

One day, she goes to the house of Mr Bump and knocks at the door. She goes<br />

running to the window of Mr Bump and jumps into the window,<br />

20


PRIMÀRIA<br />

She puts olive oil into all he house and jumps out of the house running to<br />

her house.<br />

When Mr Bump sees that there’s nobody there, he goes into the house<br />

and…”Bump, bump ,aaaaaah!!<br />

Sant<br />

Jordi<br />

<strong>2018</strong><br />

Miss Naughty is laughing a lot!<br />

He bumps his head and his legs! Later, she goes to the house of Mr.<br />

Lazy and puts the clock every time one minute to do “ring”<br />

Later, after one minute, it rings. Later another time.<br />

Mr. Lazy gets crazy and puts the hand into the toilet!!!<br />

She is laughing a lot.<br />

One day she thinks that all these things are very bad and she doesn’t do<br />

them any more.<br />

And now Miss Naughty is called Miss Nice.<br />

21


PRIMÀRIA<br />

Sant<br />

Jordi<br />

<strong>2018</strong><br />

Prize<br />

Category<br />

Student<br />

Grade<br />

First Prize<br />

5EP<br />

Vielka Xiamara Molina Vera<br />

5 EPB<br />

My family<br />

A poem of my family I desire<br />

Most that is why I’d love to toast<br />

They’re always full of might and<br />

We will fight for what is right.<br />

My dad is a doctor with skills and<br />

He also likes windmills.<br />

My dad snores when I want smores<br />

That isn’t fair while I stare<br />

My momis a doctor just like my dad<br />

She’s very smart and is never sad<br />

She cooks and she also loves reading books<br />

22


PRIMÀRIA<br />

Prize<br />

Category<br />

Student<br />

Grade<br />

Tercer premi<br />

6 EP<br />

Esteban Rodriguez Sieiro<br />

6EPA<br />

Sant<br />

Jordi<br />

<strong>2018</strong><br />

Sant Jordi’18<br />

The Killer Potatoes<br />

Once upon a time, there was a normal town with normal people, with a<br />

normal normal life.<br />

But that changed when a horrible thing happened.Something...That wasn’t<br />

normal!<br />

It all started when a normal person was eating an apparently normal<br />

potato.The potato was alive...And ready for REVENGE.<br />

Joe the potato went through the town yelling things that not<br />

even the potato could understand.<br />

Somehow, it scared people.<br />

Joe the potato started to summon a life for the<br />

normal potatoes.<br />

In a few hours, Joe the potato had tons of soldiers<br />

ready for everything.Definitely.<br />

Their objective: End with the human race.<br />

The potatoes were the principal normal conversation between normal<br />

humans.<br />

23


PRIMÀRIA<br />

Sant<br />

Jordi<br />

<strong>2018</strong><br />

No one knew what the normal potatoes’ power were, but<br />

the potatoes were VERY scary.<br />

Potatoes began to appear in the news. They were<br />

everywhere, literally. Potatoes even started to appear in<br />

silly videos. They were like a cold, they spreader very<br />

quickly.<br />

One day, the potatoes started to appear in normal things of<br />

the real normal life.<br />

People wondered what were they looking for. They didn’t do anything yet! They<br />

just scared people.<br />

One week later, the potatoes were basically all over the south of the<br />

country.The streets were covered with millions of potatoes.<br />

The number of potatoes grew very fast. Potato global danger was 1 month after<br />

Joe the potato!<br />

That’s why, some rich people thought that if they went to the sea, and if they<br />

built a wall, they would be safe.<br />

A rich girl called Jennifer was eating at the sea with her friends when she saw<br />

that potatoes had learn how to swim. She screamed, obviously.<br />

Potatoes were literally taking over the world.<br />

The last safe place was Canada, so everyone travelled there.<br />

Potatoes finally arrived to the safe place.<br />

Normal humans asked: What do you want from us? Joe the potato didn’t really<br />

know, so, potatoes and humans decided to live a not normal life together.<br />

Both were happy, no one regrets that!<br />

Oh, they also had a huge party.<br />

Also, how could all the people on Earth fit in Canada?<br />

No one knows.<br />

No one cares.<br />

Potato is the answer for all your questions.<br />

24<br />

THE END


PRIMÀRIA<br />

Roses, princeses, Sant Jordis i dracs<br />

Sant<br />

Jordi<br />

<strong>2018</strong><br />

Prize<br />

Category<br />

Drac<br />

Category<br />

Princesa<br />

Winner<br />

Ainhoa Pérez Espinosa<br />

.Paula Chávez Chirinos<br />

25


SECUNDÀRIA<br />

Sant<br />

Jordi<br />

<strong>2018</strong><br />

Premi<br />

Categoria<br />

Alumna<br />

Curs<br />

Guanyadora<br />

1r, 2n / Català<br />

Lucía Martínez Canto<br />

2ESOB<br />

El mar i jo<br />

Des de petita sempre m‟ha agradat una sensació molt concreta. Potser no és<br />

comú entre nosaltres però sento que el meu medi natural no és la terra. Deu<br />

venir de família i és la sensació més lliure, intensa i agradable que potser mai<br />

arribaré a tenir. El fruit de totes les meves paraules i alegries, de tots els meus<br />

somnis i on millor puc ser jo, és el mar. La llum travessant l‟aigua i els raigs de<br />

sol que t‟escalfen la pell,<br />

submergir-te en un món ple de<br />

vida on tot és possible i on no<br />

ets qui volen que siguis sinó<br />

simplement tú. Un lloc insòlit i<br />

immens on convertir-me en<br />

sirena no és una casualitat, és<br />

un fet.<br />

El vaivé de les ones és sens dubte una de les coses que més m‟impresionen.<br />

Sensacions úniques que, de vegades, no són perceptibles per a qui no està<br />

acostumat a interpretar-les però una autèntica bellesa per a qui té l‟oportunitat<br />

de sentir-les.<br />

Hi ha cops que em paro a pensar que, en una altra vida, món, univers, vaig<br />

ésser una simple sirena: cua de peix i esperit lliure, res més.<br />

Semblarà ridícul però per a mí és molt especial.<br />

26


SECUNDÀRIA<br />

Premi<br />

Categoria<br />

Alumna<br />

Curs<br />

Finalista<br />

1r, 2n / Català<br />

Andrea Farré Arias<br />

2ESOB<br />

Sant<br />

Jordi<br />

<strong>2018</strong><br />

Hivern 1995<br />

No sé com i quan va desaparèixer, però et puc assegurar que no va ser<br />

gens agradable<br />

Tot va començar fa gairebé 15 anys. Era una nit com qualsevol i no hi<br />

havia ningú pel carrer. Les agulles del meu rellotge em deien que eren les<br />

dotze, mitjanit, marxava cap a casa sola, queien petits flocs de neu que<br />

em mullaven la cara i feia fred. Al fons del carrer només podia veure la<br />

llum d‟un fanal que s‟encenia i s‟apagava. Un gran silenci ocupava tot el<br />

poble i es podien sentir les meves passes per cada racó, per cada vorera.<br />

Em dirigia cap a un carreró, per arribar a casa meva, quan en la<br />

penombra vaig poder distingir l‟ombra d‟un home, què no vaig poder<br />

reconèixer. La meva por em va fer tirar cap a enrere i amagar-me rere el<br />

cubell de les escombraries, sense treure el cap d‟allà. Quan de sobte vaig<br />

sentir les passes d‟una nena acostant-se cap a mi, i va ser llavors quan<br />

vaig treure el cap, però ja no hi havia ningú pel carrer!, només sentia com<br />

els últims flocs de neu queien al terra i com els dies d‟hivern marxaven del<br />

meu petit poble.<br />

27


SECUNDÀRIA<br />

Sant<br />

Jordi<br />

<strong>2018</strong><br />

Premi<br />

Categoria<br />

Alumna<br />

Curs<br />

Guanyadora<br />

3r, 4t / Català<br />

Lucía Prellezo de Prada<br />

4ESOB<br />

Cafè amarg<br />

El cambrer em saluda quan entro al bar mentre em prepara el mateix cafè de<br />

sempre, aquest cop, em lliura també una carta. Mentre obro el sobre, el<br />

cambrer m‟observa, però aviat segueix atenent la resta de clients, que entren i<br />

surten de l‟establiment amb gran velocitat.<br />

“Estimada Alexandra,<br />

No sé si aquesta carta t’arribarà a temps, però espero que sí.<br />

Espero també que t’ho pensis<br />

dos cops abans d’agafar el tren<br />

cap a la gran<br />

ciutat. No entenc encara per<br />

què has pres aquesta decisió<br />

decisió tan sobtada, però has<br />

de saber que un cop arribis a la<br />

gra n gran ciutat, deixaràs<br />

enrere la teva família, els teus<br />

amics i...”<br />

“Aquesta és la meva intenció” vaig<br />

pensar per a mi mateixa, “començar<br />

de zero”. Vaig beure‟m el cafè d‟un<br />

cop, estava més amarg que de<br />

costum, mentre tancava la carta i la<br />

deixava al mostrador. No vaig poder<br />

seguir llegint-la.<br />

En arribar a l‟andana, no podia deixar de pensar en aquella carta...”Em dec<br />

estar equivocant?”. Aviat va arribar el tren i vaig pujar-hi. Des de la finestra del<br />

meu seient, vaig veure‟l intentant pujar al tren. Venia a buscar-me. Per sort, les<br />

portes van tancar aviat.<br />

28<br />

Emprenia el viatge de la meva vida, amb el gust d‟aquell cafè amarg encara a<br />

la boca.


SECUNDÀRIA<br />

Premi<br />

Categoria<br />

Alumna<br />

Curs<br />

Finalista<br />

3r, 4t / Català<br />

Astrid Colomina Lamenca<br />

3ESOB<br />

Sant<br />

Jordi<br />

<strong>2018</strong><br />

Estranys desconeguts<br />

Avui, 23 de març, a les 10:16 la Carla, filla dels Serrat, ha entrat a la<br />

cafeteria de Sarrià, com cada dia.<br />

S'ha assegut a la barra i l'Antoni li ha posat<br />

un cafè americà, com de costum.<br />

Ha obert el seu antic llibre que ahir a la nit<br />

va avançar perquè ara ja va per la pàgina<br />

193.<br />

Uns 10 minuts després d'haver-se acabat<br />

el cafè, li ha sonat el mòbil, algú, li estava<br />

trucant.<br />

Era el seu marit, en Carles, fill d'una família<br />

de Pedralbes de l'avinguda Pearson.<br />

S'ha posat molt nerviosa, ha deixat un bitllet de 5 € i, sense dir res, ha sortit<br />

disparada al carrer amb el seu maletí!<br />

Després he vist que li havia caigut aquell llibre. L'he intentat aturar però ja<br />

era massa tard. Així que he tornat a entrar a la cafeteria, i li he dit a<br />

l'Antònia si sabia què havia passat i m'ha dit que res. Ell estava bastant<br />

sorprès però m'ha dit que deixés el llibre, ja li donarà demà.<br />

A les 22:40 l'he observat des del balcó de la cuina, semblava preocupada i<br />

nerviosa.<br />

Ha sortit al balcó i m'ha vist, ha fet una forta inspiració i ha entrat a casa<br />

seva.<br />

I ara he mirat pel balcó del carrer i he vist 2 cotxes de policia davant de casa<br />

meva, hi ha moviment a l'escala.<br />

29


SECUNDÀRIA<br />

Sant<br />

Jordi<br />

<strong>2018</strong><br />

Premi<br />

Categoria<br />

Alumna<br />

Curs<br />

Guanyadora<br />

Batxillerat / Català<br />

Mar Escandell Serra<br />

1BAT<br />

Elegia de l’alcoholisme<br />

Es romp el silenci de la perillosa nit.<br />

Sona vagament el repic de la clau que intenta<br />

encertar per entrar.<br />

Dos quarts de tres marca el rellotge.<br />

Passos insegurs que trontollen i ensopeguen.<br />

Esgarrapa les parets, besa el sòl, és costum.<br />

Torna a caure, aquest cop, en un somni profund.<br />

Rutina diària que resta dies al calendari.<br />

Premi<br />

Categoria<br />

Alumne<br />

Curs<br />

Finalista<br />

Batxillerat / Català<br />

Anna Solé Papell<br />

2BAT<br />

Per molt que ho intentin<br />

Ells volien sumissió, volien veure‟ns enfonsats i<br />

agenollats als seus peus. El que encara no sabien però,<br />

era que teníem guardades les armes més poderoses de<br />

totes: la dignitat i l‟esperança. I aquestes mai, mai no ens<br />

les podrien arrebatar<br />

30


SECUNDÀRIA<br />

Premio<br />

Categoría<br />

Alumno<br />

Curso<br />

Ganador<br />

1º, 2º / Castellano<br />

Isabella Esté Sosa<br />

1ESOA<br />

Sant<br />

Jordi<br />

<strong>2018</strong><br />

Una tragèdia en una botella<br />

Ahí estaba él, solo, flotando en una balsa en medio del mar. Verás, este<br />

hombre había perdido a sus seres queridos en una terrible tragedia. Él,<br />

junto a su familia había emprendido un viaje para navegar por el mundo<br />

entero. Claro que esto no parece ninguna tragedia, pero tristemente, la<br />

historia aún no acaba. Tal vez, el que lea esta historia podría pensar que<br />

la tragedia que sucedió era predecible, pero el hombre y su familia no<br />

tenían ni la más remota idea de que algo así podría llegar a suceder.<br />

Si no lo han deducido aún, el barco se hundió. El hombre todavía<br />

recuerda aquel día<br />

como si fuese ayer.<br />

Recuerda a su<br />

querida hija, de tan<br />

solo 4 años, llorando<br />

descontroladamente<br />

mientras el barco<br />

descendía cada vez<br />

con más velocidad. Recuerda a su amada esposa, tratando de ocultar su<br />

cara atemorizada. Recuerda el momento en el que los tres se subieron en<br />

una balsa, con la esperanza de sobrevivir, cuando una ola de dos metros<br />

hizo que su familia cayera de la balsa.<br />

El pobre hombre, flotando a la deriva, decidió escribir una carta, esta<br />

carta, y tirarla al mar en una botella, con la ilusión de que alguien conozca<br />

su historia, mi historia.<br />

31


SECUNDÀRIA<br />

Sant<br />

Jordi<br />

<strong>2018</strong><br />

Premio<br />

Categoráa<br />

Alumno<br />

Curso<br />

Finalista<br />

1º, 2º / Castellano<br />

Alessia Tettamanzi<br />

1ESOA<br />

La botella de Heinrich<br />

En un lugar lejano había un pueblo ignoto cerca del mar. En aquel pueblecillo soplaban<br />

unas brisas muy relajantes y el sonido de las olas calmaba a todos aquellos que tenían<br />

un mal día. En el mar vivían pececillos solo conocidos allí, que brillan por la noche<br />

hasta que el primer rayo de Sol rompiese la triste oscuridad de la noche. El más<br />

conocido en aquella aldea se llamaba Heinrich Carl<br />

Andersen II. Un hombre con<br />

un corazón sin fondo.<br />

mucho poder pero con<br />

Un día Heinrich paseando<br />

por la playa vio algo<br />

brillar en la arena cerca del<br />

mar. Fue a ver qué era y<br />

se encontró una botella. La<br />

abrió y vio un pergamino<br />

casi intacto. En aquel pergamino había escrito<br />

una especie de mapa o adivinanza. Heinrich preguntó a todos los que conocía, pero<br />

nadie sabía qué quería decir aquel extraño garabato azul.<br />

Una noche en que las estrellas brillaban, Heinrich, pensando en qué podría ser aquel<br />

dibujo, halló una forma similar a la del pergamino. Fue a ver qué había y encontró una<br />

calita llena de luz donde reinaba la calma. Las aguas eran cristalinas y las estrellas<br />

brillaban intensamente. Desde entonces, en la vida de Heinrich Carl Andersen II<br />

aquella cala se convirtió en su refugio, el único lugar donde podía soltar todas sus<br />

penas y relajarse.<br />

32


SECUNDÀRIA<br />

Premio<br />

Categoría<br />

Alumna<br />

Curso<br />

Ganador<br />

3º, 4º / Castellano<br />

Silvia De la Rosa Diez<br />

4ESOA<br />

Sant<br />

Jordi<br />

<strong>2018</strong><br />

Hora Punta<br />

Entre agitación, prisas bullicio, conversaciones apasionadas e impacientes<br />

miradas; entre el apetitoso calor que emiten los bollos recién horneados, y la<br />

pacífica esencia del café recién molido, espero encontrarme unos ojos.<br />

Aunque esté rodeado de decenas de ellos, los únicos que importan son<br />

aquellos que aún no han osado anunciar su presencia.<br />

A mi alrededor, manos. Mis manos, que juegan, en torno a una pequeña<br />

taza, a no perder su calor. Las ágiles manos del camarero que alcanzan ya<br />

altas velocidades. Los pequeños y delicados dedos de la mano de aquel<br />

niño que juguetea en vez de descansar.<br />

Muchas manos, ningunas las tuyas.<br />

La puerta se abre, en una y otra ocasión, atrayendo mi atención, y<br />

engañándome cada vez.<br />

Los rápidos movimientos de piernas de aquellos que entran y salen distraen<br />

mi mirada. Las cansadas piernas de aquel anciano, que no se valen por si<br />

mismas, acompañadas de un bastón. Mis piernas,<br />

que se sacuden agitadas, distraídas. Aunque esté<br />

rodeado de piernas, no puedo parar de<br />

preguntarme a qué altura del camino se<br />

encontrarán las que tanto anhelo contemplar.<br />

Sigo hipnotizado por el harmonioso patrón que<br />

rige tal caótico momento como el que se<br />

encuentra a mi alrededor, inmerso en lo más<br />

profundo de mis pensamientos, cuando la puerta<br />

me traiciona de nuevo.<br />

Esta vez, me debato entre mirar o mantener mi incertidumbre breves<br />

instantes antes de ver su figura caminar decidida hacia mí.<br />

Qué gran error habría cometido al no mirar, pienso, justo antes de<br />

sumergirme en su perfume.<br />

33


SECUNDÀRIA<br />

Sant<br />

Jordi<br />

<strong>2018</strong><br />

Premio<br />

Categoría<br />

Alumna<br />

Curso<br />

Finalista<br />

3º, 4º / Castellano<br />

Raquel Novel ortega<br />

4ESOA<br />

EL tiempo no espera<br />

Hacía ya años que había huido y que el pasajero destino había decidido<br />

orquestar, el mío y el de él, igualmente fugaz desenlace. Pero ahora él y la<br />

intensidad de sus palabras eran tan solo un eco. El tiempo es esencia y no<br />

espera a nadie, eso fue lo último que me dijo.<br />

Y pensé que si había sido una cobarde al escapar, más temía volver ahora, con<br />

mis pedazos rotos.<br />

Abatida, desvié mi atención hacia las olas, cada una adoptaba un movimiento<br />

único antes de volver a formar parte de la inmensidad del mar. Pensé que<br />

como las olas, todo aquello que había constituido una unidad terminaría por<br />

disgregarse, lenta e imperceptiblemente, por la acción del airado tiempo, quizás<br />

para transformarse en algo nuevo. Y en ese instante comprendí que mis añicos<br />

fragmentados se unirían nuevamente y que el tiempo no me iba a esperar más.<br />

Era esencial que volviera, de una vez por todas, a casa<br />

34


SECUNDÀRIA<br />

Premio<br />

Categoría<br />

Alumna<br />

Curso<br />

Ganador<br />

Bachillerato<br />

Álvaro Canal Martínez<br />

2BAT<br />

Sant<br />

Jordi<br />

<strong>2018</strong><br />

Café amargo<br />

“Un café solo con hielo, por favor” es la frase que<br />

endulza cada mañana de mis amargos días. Con su<br />

libro de poemas y su melancólico rostro se sienta en la<br />

barra y mata las horas… pero, ¿las mata a ellas o me<br />

mata a mí con su indiferencia?<br />

Premio<br />

Categoría<br />

Alumna<br />

Curso<br />

Finalista<br />

Bachillerato<br />

Ana Varas Sánchez<br />

1BAT<br />

Huida en sabores amargos<br />

Nadie osaba alzar la voz. Dominaba y dictaba a<br />

sus anchas, cada vez era cada vez más<br />

poderoso. Los demás, aunque eran mayoría,<br />

optaban por callar y permanecer oprimidos, con<br />

el deber de mostrar<br />

siempre una buena cara para poder seguir<br />

viviendo.<br />

35


SECUNDÀRIA<br />

Sant<br />

Jordi<br />

<strong>2018</strong><br />

Prize<br />

Category<br />

Student<br />

Grade<br />

Finalist<br />

1st, 2nd / English<br />

Núria Perez Pujades<br />

2ESOA<br />

Dear Duc<br />

Once upon a time, there was a girl called Carla that used to live in Aransa, a<br />

little village located in the Alps. She had lots of friends in there, but her best<br />

friend was Duc, her lovely dog. Carla love her mate, he was one the most<br />

important things in her life.<br />

But one snowy day, when Carla woke up and went to feed Duc, she realized<br />

that she couldn‟t find him. She was so worried about him, because she thought<br />

something bad could have happened to Duc. So she started the search for her<br />

friend.<br />

To do this, Carla got together all the citizens of the village and prepared a big<br />

plan. First, she divided the crowd into three groups: the climbing group, the<br />

village square group and the houses group. The climbing group was the on in<br />

charge of looking for Duc in the top of the mountains. The village square group<br />

was the on in charge of searching in all the possible places in the village where<br />

the little puppy could be hidden. The last group was the one in charge of looking<br />

for him in all the houses in the village. Then, she went to all the kennels near<br />

the town to see if they‟d found him. But they hadn‟t.<br />

Carla was desperate because after three days searching there was still no answer. So at the<br />

end, she decided to give up. She went back to her house with her eyes about to cry and she<br />

laid down on her bed. She tried to sleep, but a little noise kept her awake. Finally, she decided<br />

to go and see what was happening, and the she realized that she heard snoring coming from<br />

behind her bedroom’s door. She checked and she saw her little puppy sleeping calmly behind<br />

the door. He had been there the whole time!<br />

She smiled and gave an enormous hug to her dear Duc. Then, she said:<br />

- It’s true what they say:<br />

36<br />

‘The less you look for lost things, the easily you find them.’


SECUNDÀRIA<br />

Prize<br />

Category<br />

Student<br />

Grade<br />

Winner<br />

1st, 2nd / English<br />

Isabella Este<br />

1ESOA<br />

Sant<br />

Jordi<br />

<strong>2018</strong><br />

Black Sheep<br />

I‟ve always been treated like a monster. They said I was a lost cause, that I‟d<br />

never be loved.<br />

You see, when a child is born, a small drawing or design appears on their left<br />

wrist. This usually happens after 3 or 4 days of being born. These small<br />

marks are unique, and only two people will have the exact same design. If 2<br />

individuals have the same mark, it means they‟re soulmates.<br />

Here I am, an 18-year-old boy with no mark. I‟ve never really cared<br />

though, I would just ignore then most of the time, but sometimes it‟s hard.<br />

If it was up to me, I would just o on with my life, but my parents won‟t let me<br />

off that easily. They were extremely disappointed when I was born. They‟re<br />

obsessed with „fitting in‟ and with me being such an anomaly it‟s not that<br />

easy. They have always kept me a secret. Whenever we go out, we have to<br />

act like we‟re not related.<br />

Since my parents can‟t deal with have a „different‟ son, they have arranged<br />

a marriage for me with a girl, whose soulmate died. I feel sorry for her, having<br />

to marry a boy she doesn‟t love. Anyway, now I‟m heading for my wedding<br />

with a girl who doesn‟t love me. I‟m late and it‟s snowing.<br />

- Why, why did it have to snow today… – I thought.<br />

I couldn‟t see anything, the snow was making it impossible. Then, to make<br />

matters worse, my left wrist started hurting. I tried to ignore the pain wand<br />

kept walking, but with each step the aching grew bigger. I grabbed my writs<br />

with my other hand to make the pain more bearable, when suddenly I<br />

bumped into another boy doing the exact same thing with his wrist. The snow<br />

stopped abruptly, allowing us to see more clearly. We both stopped, and<br />

looked at each other not knowing what was happening. The exact moment<br />

when the snow stopped, our wrists stopped aching and we let go at the same<br />

time. There, on both our hands, was small drawing of a black sheep.<br />

37


SECUNDÀRIA<br />

Sant<br />

Jordi<br />

<strong>2018</strong><br />

Prize<br />

Category<br />

Student<br />

Finalist<br />

3th, 4th / English / English<br />

Belén Muñoz García<br />

.<br />

Grade<br />

3ESOA<br />

Complicated love<br />

My name is Andrea. And if you were thinking that this was a love story, then<br />

you‟re wrong. In fact, it was supposed to be one but sometimes we expect<br />

things that end up being different! Like… who would have told me I was<br />

going to love a girl while married with my talented and smart and superperfect<br />

husband?<br />

Today I‟m going to explain how I ended up losing EVERYTHING.<br />

She was called Alissa. I remember the first time I saw her, wearing this whitetight<br />

dress. Yes, that was perfection. I assumed from the very first moment<br />

that I wasn‟t who I was supposed to be.<br />

My husband was smart. And kind. Also, he was so talented when making me<br />

happy. Well, if you were wondering if he was perfect, I can promise: he was.<br />

So the problem was that party. It was his idea. I just didn‟t want to go there, a<br />

place where I was the unknown person. I didn‟t have any friends there! But<br />

anyway, we ended up going there, he was so stubborn…<br />

Alissa looked like an angel. In the middle of a boring conversation with this<br />

old man, talking about politics (I‟ve always hated this topic). I can tell she<br />

looked at me with this simple look. I was able to look at her blue eyes. I could<br />

see the ocean through them. So, what did I do wrong that turned out to be a<br />

loss?<br />

Love is sometimes boring. And the first mistake I made was having an affair<br />

with her. The second mistake I made was not paying attention to my<br />

husband. He started questioning a lot of stuff he didn‟t use to see.<br />

The person that‟s reading this will probably think:<br />

„Then… did your husband already know everything from the beginning?‟<br />

With Alissa I felt free. I felt things that I‟m not going to feel again with anybody.<br />

Every afternoon we were going running to the beach. I felt free. Both of us.<br />

Alone. Air striking right on my face, moving our hair. It was perfect.<br />

38


SECUNDÀRIA<br />

Even more than my husband, who (of course) already knew everything.<br />

He was a liar. She was a liar.<br />

Have I ever told you that my husband was so smart? Well, in case I didn‟t, he<br />

was. And what was supposed to be an innocent party, a tramp was linked to<br />

it. My husband got two contacts to expose me, to see if I was able to cheat<br />

on him.<br />

Sant<br />

Jordi<br />

<strong>2018</strong><br />

He was right.<br />

So, yes. I got divorced. And lost everything.<br />

The worst part is: I lost her too, but she didn‟t lose me.<br />

.<br />

Prize<br />

Category<br />

Student<br />

Grade<br />

Winner<br />

3th, 4th / English / English<br />

Begoña Poroche Cortina<br />

4ESOA<br />

This Guy<br />

He‟s here again. It‟s been twenty nights so far seeing him drowning in<br />

alcohol. I feel sad for him, he‟s not much older than me.<br />

I stare at him while I‟m washing the dishes. He always wears black clothes,<br />

and he never smiles. It makes him look terrifying. He‟s tall and strong, and<br />

his arms are covered with tattoos. There‟s always black ink. No colour.<br />

He comes every day after midnight to have a few drinks. Josh, the owner of<br />

the bar, my boss, told me that this guy lost his parents and his little sister in a<br />

car accident about two years ago. Everyone said that he didn‟t even cry at<br />

the funeral.<br />

Josh says that the guy has no feelings. He‟s senseless.<br />

I say that he can‟t be that bad. I mean, he lost his entire family, there‟s no<br />

way you can be alright with that.<br />

The glass I‟m washing up, slips through my fingers and it falls. Damn, I broke<br />

the glass. I have another look at the scary guy, and he surprises me when I<br />

see him smiling at me.<br />

39


SECUNDÀRIA<br />

Sant<br />

Jordi<br />

<strong>2018</strong><br />

Prize<br />

Category<br />

Student<br />

Finalist<br />

1st and 2nd BAT<br />

Magui Gracia<br />

.<br />

Grade<br />

1BAT<br />

Too late<br />

Staring at the door, his love had just passed<br />

It didn’t seem to make her feel any better<br />

Although she decided to fight for her love,<br />

she realised that it was too late.<br />

.<br />

Prize<br />

Category<br />

Student<br />

Grade<br />

Winner<br />

1st and 2nd BAT<br />

Mireia Monfort<br />

2BAT<br />

Mirrors<br />

Mirrors are as dangerous as sharp knives.<br />

The listen and know everything about you.<br />

They have the choice to destroy the reflected person.<br />

First, they show the reality, or at least the one you would like to see.<br />

Second, they have the power to make you want to watch them forever.<br />

Finally, you just fall in love with the person who is reflected, not the real one.<br />

40


SECUNDÀRIA<br />

Sant<br />

Jordi<br />

<strong>2018</strong><br />

41


GALERIA<br />

Sant<br />

Jordi<br />

<strong>2018</strong><br />

Miscel·lània<br />

41<br />

41


GALERIA<br />

Sant<br />

Jordi<br />

<strong>2018</strong><br />

42

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!