BUDISME (revista)

EL BUDISME
CULTURA RELIGIOSA
F E T P E R :
M A R I A B A R T O L I , D I E G O
G E N Z O R , N I L M O R E N O ,
P O L R O D R I G U E Z I
A N N A B E L M A Y M Í

ÍNDEX
Origen, creençes i fundador
3 joies del budisme
Llibres sagrats del budisme
Llocs sagrats del budisme
Símbols i objectes sagrats del budisme
Rituals i celebracions del budisme
Personatges importants del budisme
Mandales i ensenyament a les escoles
Alimentació i dia a dia basat en la meditació
Actualitat del budisme i curiositats

C U L T U R A R E L I G I O S A
ORÍGENS DE BUDISME
Una religió
d'espiritualisme?
BUDISME
La història del budisme comença entre el segle VI a.C. i el
segle IV a.C. a la Indià, a través del naixement de Buda.
Buda va iniciar el seu ministeri, el qual va durar 40 anys,
després de rebre la seva il·luminació. Durant aquest anys va
fundar la ordre budista i la primera ordre monàstica de dones.
Buda va morir amb 80 anys, sense designar un successor
davant el Shanga, el Shanga es l’associació, assemblea,
comunitat, etc. dels grups budistes o jainas.
El budisme es una doctrina filosòfica i espiritual, no teista i
pertany a la família dhármica.
El budisme es la quarta religió més important del món, amb un
total de mes de 500 milions d’adeptes, es a dir, el 7% de la
població total.
Buda Gautama va néixer el 566aC i va morir el 452aC, es creu,
ja que les seves dades del neixament i la mort son incertes.
Buda també conegut com Shidatra Gautama era fill d’una rica i
influent familia, però a l’edat de 29 anys va abandonar el seu
benestar i va iniciar una vida d’asceta errant. Un dia quan
tenia 35 anys, inmòbil al peu d’un abre durant 49 dies, va
descobrir el misteri de l’alliberament, el nirvana. Així va
esdevenir Buda.

C U L T U R A R E L I G I O S A
EL FUNDADOR I
CREENÇES
BUDA EL SEU
PRIMORDIAL?
BUDISME
En el any 563a.C. va néixer un príncep en una ciutat aprop del
Himalaia, al nord de l’India, on està el actual Nepal. Segons la
llegenda, el neixament d’aquest princep conegut com
Siddharta Gautama va estar rodejat de miracles. Un vident va
presentar dos futurs que podia viure Buda: ser un gobernant
mundial o sin algún cop veia junts o per seperata un vell
decrèpit, un malalt, un mort i un monje, es convertiria un
buscador de la veritat i en Buda, un iluminat.
El seu pare no volia que el seu fill es convertis en un guia
espiritual, així que va ser educat en un luxos palau i protegit
del coneixement del mon exterior.
Gautama es va casar i va tenir un fill. Finalment va sortir al
carrer a barrajar-se amb la gent i per primera vegada va veure
la vellesa, l’enfermetat i la mort. Llavors Shidatra va acudir a
un temple hindú i va quedar impresionat per la seva calma i
naturaleza pacifica. Com a resultat d’aquesta trobada, a l’edad
de 29 anys Shidatra Gautama va abandonar a la seva dona, fill
i l’esperança del poder i la gloria de terrenys. Es va tirar als
camins de l’India en busca de la veritat sobre l’existencia
humana

3 GRANS JOIES DEL BUDISME
BUDA I ELS SEUS DEIXEBLES, LA SEVA
REPRESENTACIÓ
BUDA
Buda va tenir molts deixebles, amb els quals va fundar un
orde mendicant. Va morir el 480 aC, a l’edat de vuitanta
anys, i el seu cos va ser incinerat. Des d’aleshores, la seva
doctrina no ha cessat d’expandir-se arreu d’el món.
Els budistes veneren Buda no pas com a déu, sinó com a gran
mestre, com a model de saviesa i bondat. També veneren els
ensenyements de Buda (dharma) i les persones santes que es
dediquen a estudiar-los, a practicar-los i a transmetre’ls
(sangha). Aquestes són les ters gran joies que tot budista ha
d’acceptar.
SANGHA
DHARMA

3 GRANS JOIES DEL BUDISME
DHARMA: ELS ENSENYAMENTS DE BUDA
LES 4 NOBLES VERITATS
Primera veritat: la vida és sofriment. Buda havia descobert el sofriment i
pensava que l’existència del món era insatisfactòria.
Segona veritat: l’origen del sofriment és el desig i l’avarícia, que, juntament
amb la ignorància i l’odi, fan insatisfactòria la vida i l’encadenen al cicle de
les reencarnacions.
Tercera veritat: el sofriment es pot superar si cessen l’egoisme i l’avarícia,
si s’extingeix tot desig, si tots els éssers s’estimen i accepten que les coses
canvien.
Quarta veritat: hi ha un camí que condueix a la felicitat o nirvana, que és el
Camí dels Vuit Viranys.
BUDA
DHARMA
SANGHA
ELS NOBLES 8 PASSOS O EL CAMÍ DEL MIG (ÈTICA DEL BUDISME)
Coneixament o visió recta de les Quatre Nobles Veritats.
Intenció recta, allunyant-se dels desitjos, del plaer, de l’odi i del mal.
Paraula recta, essent sincer, no dient mentides, no fent mal amb les
paraules i evitant l’odi i les crítiques.
Acció recta, portant una vida moral recta: no matant, no robant, no
cometent adulteri, no tenint relacions sexuals inapropiades, no llevant la
vida, no essent fals i renunciant a les begudes i a les substàcies tòxiques.
Existència recta, guanyant-se la vida sense fer mal als altres.
Esforç recte, reprimint els instints dolents i fomentant els bons, i esquivant
les passions primàries.

3 GRANS JOIES DEL BUDISME
SANGHA, EL SERMÓ DE BENÁRES
Aquest sermó comença amb la constatació de què l’existènca
és sofriment, després tracta d’analitzar quin és el seu origen
i, finalment, vol indicar quin és el camí que ens pot duur a
deixar de patir, deixar de canviar i portar-nos a la salvació.
DHARMA
SANGHA
BUDA
És el sermó de la via intermitja i de les quatre nobles
veritats, encara que el millor seria anomenar-lo el sermó de
les quatre actituds vitals de la persona, perquè, en definitiva,
el que vol és expressar adequadament i simple quina ha de
ser l’actitud davant la vida de tota persona que aspiri a
alliberar-se del sofriment, de la impermanència i de la
cadena de les reencarnacions.

ELS LLIBRES SAGRATS
EL TRIPITAKA
Buda no va deixar res escrit i tot el que en sabem ens ha arribat a través dels ensenyaments
que van transmetre els seus deixebles, primer de forma oral i més endavant per escrit. Buda
volia que els seus ensenyaments arribessin a tothom, i per això va recomanar que fossin
escrits ben clarament i amb el llenguatge que utilitzava la gent.
Els textos més antics que es conserven estan escrits en llengua pali, que es parlava en una
de les regions on va viure Buda.
EL TRIPITAKA
Les “tres col·leccions” de textos sagrats budistes.
Els budistes tenen el que es coneix com Tripitaka. Tri vol dir tres; pitaka significa cistella o
col·lecció. El Tripitaka significa per tan, “les tres cistelles” o les “tres col·leccions” de
textos sagrats budistes.
El Vinaya Pitaka o “col·lecció de disciplina monàstica”. En la seva forma actual consisteix
principalment en regles que governen l’ordre monàstica. Conté la vida de Buda l’origen de
la comunitat budista i les seves normes dels monjos budistes.
El Sutra Pitaka o “col·lecció de discursos, diàlegs del Buda”. Consisteix de diàlegs del Buda
amb temes morals, temes filosòfics i anècdotes amb moralitats espirituals. Conté les
ensenyances de Buda i els monjos. També conté llegendes sobre l’existència procedent de
Buda.
El Abhidharma Pitaka o “col·lecció de la doctrina més elevada”. Es tracta d’una disposició
sistemàtica i uns anàlisis del material trobat en el Sutra Pitaka. Consta de 7 llibres escrits
per els experts, son difícils d’entendre.

LLOCS SAGRATS
PAGODA
STUPA
Els edificis són de gran complexitat ja que son edificis amb moltissims detalls
decoratius i la majoria de gran envergadura.
Pel budisme, no és esencial anar al lloc sagrat a pregar.
Els 2 llocs sagrats principals són la padoda i la stupa.
PAGODA: Tenen forma d’una torre de pisos, i es troben, principalment, a
Japó i a Xina. A més de servir per guardar-hi relíquies o fins i tot, com a
tombes d’algun mestre budista, es pensa que les pagodes a la Xina
protegeixen la comarca en la qual han estat construïdes , i el seu
emplaçament s’escollia amb una gran minuciositat.
STUPA: és una cúpula que al cim hi té un pilar que representa l’axis mundi,
és a dir, el centre i la conexió del món amb el cel. Normalment l’edifici
s’encercla de tres parasols, que representen les tres joies de buda.
La forma d’aquest edifici es considera que ajuda en l’oració. La primera stupa
es va crear per guardar les restes de buda.

SIMBOLS I OBJECTES
SAGRATS
LA RODA DHARMA:
La roda de dharma s’usa molt frequent-ment per
representar a Buda, cosa que fa que al llarg del
temps la roda, s’hagi combertit en el símbol universal
per al Budisme
EL PARA-SOL
El para sol, objecte sagrat del Budisme, pot protegir
algunts fenomens com la pluja o el sol, en aquest
context,
ELS DOS PEIXOS SAGRATS:
En els temps antics els dos peixos es van dibuixar
per simbolitzar els rius Ganges. Aquests dos peixos
venen a simbolitzar dos coses, Sort i Fortuna o per
una altre part coratge i valentia.
LA PETXINA:
La petxina de cargol en les seves espirals poden
significar el so alegre dels ensenyaments, també pot
simbolitzar el despertar de la gent de la ignorancia.

ELS SEUS RITUALS
- RITUS DE NAIXEMENT: Quan neix una criatura, el seu pare i la seva mare la porten a un temple per donar-li
un nom. Els monjos els beneeixen i esquitxen amb aigua beneïda i s’encén una espelma de cera que s’inclina
perquè les gotes caiguin en un bol amb aigua.
- RITUS DE MATRIMONI: Els monjos enrotllen un fil de cotó a la representació de buda, que tot seguit lliguen
els presents (així es mostra que tothom forma una comunitat unida). En el casament es canten himnes i el
superior dels monjos talla dos trossos del fil, que enrotlla als canells del nuvi i de la núvia.
- RITUS DE MORT: Quan algú mor, els familiars criden un monjo per tal que pronunciï els sermons especials
dedicats al difunt i reciti el “Sutra de la Mort”. Una vegada fet això, el monjo aplica “la darrera aigua” sobre els
llavis del mort. Després de que el cos és rentat i vestit, els amics donen el condol als familiars amb “diners en
encens”. Aquest encens es crema, a partir d’aquí es comença a parlar del difunt. A continuació s’ofereix un
dinar vegetatiu als presents al ritu. Els ritus mortuoris segueixen més dies i de vegades es fan dinars per
recordar la mort.
- RITUS D’ORDENACIÓ: segons el budisme therevada l’únic camí per arribar al nirvana és l’entrada a una
comunitat monàstica. Per això molts joves ingressen en monestirs:
- Als 8 anys els nois reben una ordenació menor anomenada “Partida cap allà”: el nen es dirigeix amb els seus
pares al monestir, al arribar allà es treu les seves millors robes i es vesteix amb una túnica groga. És el
moment en que se li afaitar el cap, se li dona un bol de demanar almoina i les altres possessions d’un monjo.
- A partir d’aquí el noi estarà sempre acompanyat per un mestre i un company que li ensenyaran les deu
normes dels monjos i la saviesa, la comprensió...
- Si decideix romandre en un monestir rebrà una altra ordenació als 20 anys amb una cerimònia molt
important.
- En aquests moment, haurà de viure segons la disciplina monàstica budista respectant més de 220 normes.
En el cas d’una noia s’han de seguir uns passos semblants.

PERSONATGES IMPORTANTS
Buda Gautama, Sakiamuni, o simplement el Buda, va ser un asceta (sanniasin) i savi en els ensenyaments es va
fundar el budisme. Va néixer a la ja desapareguda república Sakia en els contraforts de l'Himàlaia.
Buda Maitreya, Avalokiteshvara: és el bodhisattva de la compassió. És un dels bodhisattvas més àmpliament
venerat en el corrent principal el budisme mahāiāna, així com en forma no oficial al theravādóna.
Manjushri: és un bodhisattva ( un ésser de coneixement suprem), figura del budisme mahāiāna que ha arribat
a l'estat d'il·luminació però que posposa el seu ingrés al nirvana per a ajudar els altres en el seu camí. Els seu
atribut és la Gran Saviesa.
Nāgārjuna: Va ser un filòsof budista que va desenvolupar la seva activitat intel·lectual al sud de l'Índia, entre el
final del segle ii i la primera meitat del segle iii. La seva contribució principal va ser la seva orientació vital al
budisme Madhyamaka.
Nichiren: va ser un monjo budista del segle XIII al Japó. És el fundador del budisme Nichiren, una branca del
budisme japonès, que abasta les escoles Nichiren Shu, Nichiren Shoshu, el moviment laic Soka Gakkai i altres
escoles.
Rinzai Gigen:
va ser el fundador d'una escola de Budisme Zen, que porta el seu nom.
BUDA GAUTAMA

MANDALES I ESNSENYAMENT A
LES ESCOLES
Què són els mandales?
Resumint molt, els mandales són dibuixos circulars i concèntrics relacionats amb elements simbòlics de
l'hinduisme o el budisme.
Així doncs, tots els mandales tenen una estructura similar, que normalment és un cercle ple de figures
simètriques i concèntriques. Més enllà d'això, tots els mandales poden ser creats com la persona que els
dibuixa vulgui, incloent certs detalls i no altres, triant els detalls, etc.
Ensenyament a les escoles
Tot i que en el budisme no hi ha pròpiament la figura d’un sacerdot, pren una gran importància la figura del
mestre o guru, que en el cas del Tibet rep el nom de lama. Habitualment, aquests mestres són els encarregats
de dirigir les meditacions i els rituals que es duen a terme, tot i que la seva presència no és sempre
imprescindible.
Una important secta japonesa del budisme mahayana és la Nichiren i que rep aquest nom en honor de qui la
va fundar al segle XIII. Aquesta secta creia que al Sutra del Lotus hi havia l'essència dels ensenyaments de
Buda. El seu contingut pot ésser resumit amb la frase Homenatge al Sutra del Lotus, la qual, i a força de
repetir-la, permetia als devots assolir la il·luminació

L'ALIMENTACIÓ I EL DIA A DIA
BASAT EN LA MEDITACIÓ
El budisme es una religió que com totes les altres tenen els seus menjars tradicionals, doncs aqesta
religió té molts plats tradicionals com per exemple….
FUCHA RYORI: El fucha ryori es un plat típic del Budisme la qual està format de molts ingredients com
per exemple verdures i flors “capeadas” (es com una tèmpura)
AJONJOLÍ: El ajonjolí es un plat típic del budisme que s’assembla a una gelatina però arruruz o maranta i
rabes japonesos.
KRIMODOKI: El Kurimodoki es com una mena de castanyes pero envés de ser castanyes son de puré de
patata dolça i fideus tallats de té verd
UNAGIMODOKI: El unagimodoki es un plat típic de la religio budista la qual aquest plat que es de peix
amb alguna cosa verda i llimona.
LA TÈCNICA DE LA MEDITACIÓ
La tècnica de Meditacio dels Budistes son:
El primer pas de tots es posar-se assegut a sobre de un coixi amb les cames creuades, els genolls més
baixos que la pelvis. La pelivis cap endevant. La zona lumbar cap a dins i la esquena recta i les espatlles
baixes.
El segon pas de tots es la respiracio que s'ha de fer concentrada a l’abdomen i allargant la respiració pel
nas sense forçar. El tercer pas de tots es la actitud mental, que es la atencio continua als detalls de la
postura i la respiracio . Observar amb atencio a diversos elements de la natura
EL DIA A DIA DE UN MONJO BUDISTA
La vida de un monjo es així: Un monjo te varies coses però una de les més importants i més dures és la
disciplina que han de tenir els monjos.
Tenen 5 hàbits que tots han de seguir.
VEGETARIANS I PRACTIQUEN LA MEDITACIÓ

ACTUALITAT I CURIOSITATS DEL
BUDISME
En l’actualitat, el budisme acull escoles doctrinals d’orientació molt diversa, tot i que podem identificar
tres grans corrents budistes:
• Theravada: És el corrent més antic del budisme i sobretot està estès pel sudest asiàtic. De vegades,
també és anomenat hinaiana. Considera que la saviesa només s’aconsegueix a través de la meditació
individual i, per això, considera que l’ideal de persona és l’arhat.
• Mahaiana: Aquest corrent va aparèixer al segle I dC, i fonamentalment s’ha estès per la Xina, el Japó,
Corea i Vietnam.
• Vajraiana: Corrent que es desenvolupa dins del budisme mahaiana a partir del segle III dC.
El budisme és la quarta religió en nombre de seguidors arreu del món. Entre els
budistes que hi ha a Catalunya, n’hi ha tant d’originaris de l’Extrem Orient com molts d’altres que són
catalans d’origen i que han iniciat la pràctica a Catalunya.
CURIOSITATS
La ciència ho confirma: els Budistes són més feliços-
Un estudi realitzat per investigadors de la universitat de Wisconsin, a Madison (EUA), ha examinat,
gràcies a noves tècniques d’imatge, l’activitat cerebral d’un grup de budistes i ha confirmat que els
budistes són més feliços que la resta de població.
ELS BUDISTES SÓN MÉS FELIÇOS?

“ONE MOMENT CAN CHANGE A DAY,
ONE DAY CAN CHANGE A LIFE AND
ONE LIFE CAN CHANGE THE WORLD.”
-BUDDHA