RNSEPT2018

Número 41. Septiembre 2018
Caminando hacia un nuevo
modelo de ciudad
El fin de la obras y la apertura de la calle Hort dels Frares en Alzira culmina el proyecto más ambicioso del tripartito en esta
legislatura. Un total de 1,2 millones de euros se han invertido en peatonalizar esta calle, la de Santa Rita y las obras realizadas
en Pérez Galdós. Un proyecto que pretende dar más protagonismo al peatón en el centro de la ciudad en detrimento del coche
y que arrancó bajo una lluvia de críticas por parte de partidos de la oposición, vecinos y comerciantes de la zona. Pese a las
voces en contra, el gobierno local lo llevó adelante y ahora lo exhibe con orgullo como su mayor logro.
Pág 4
Historia y Patrimonio
Las historias de la Murta
escritas por su prior
Es la principal fuente de información de la
historia, costumbres, anécdotas y acontecimientos
que ocurrieron en el Monasterio de
la Murta de Alzira. Fray Juan Bautista Morera
fue un prior del convento que quiso dejar
por escrito en un libro lo que contaban
los monjes más ancianos por tradición oral
o figuraba en documentos desordenados del
archivo. Y quiso hacerlo para perpetuar la
memoria de lo que fue la vida en torno a la
Murta, ése fue su legado.
Págs 18 a 20
Joan López, de
Algemesí a À Punt
Las tardes de la nueva
televisión valenciana
están ocupadas
por À Punt Directe,
un programa de cuatro
horas que cuenta
con un periodista de
Algemesí como uno
de sus principales
presentadores. Junto
a Carolina Ferre y Juan Nieto, Joan López nos abre cada día una
ventana a las fiestas, la cultura, tradiciones o acontecimientos que
se celebran en nuestro territorio.
Págs 12 y 13
Primer Centro Quiropráctico en Alzira
Plaça Major, 6 TELF: 96 022 18 50
www.salud-quiropractica.com
Nos puedes encontrar también en:
Centro Quiropráctico Torrent
Av. al Vedat, 157 1º 2ª telf.: 96 155 59 42
Centro Quiropráctico Valencia
Gran Vía Marqués del Turia, 63, 1º 3º telf.: 96 352 96 03

2 Septiembre 2018
OPINIÓN
Editorial : Una apuesta acertada
La calle Hort dels Frares en Alzira ha estrenado
nuevo pavimento, además de renovada red de
alcantarillado. Culmina así una obra que, junto
con la realizada en Pérez Galdós, ha supuesto la
gran apuesta del tripartito en esta legislatura. Una
apuesta que ha tenido en contra a muchos ciudadanos
y comerciantes porque suponía dificultar
la movilidad de coches en el centro de la ciudad
en beneficio del peatón. Ahora, visto cómo ha
quedado todo, se nos hace difícil imaginar que
alguien siga prefiriendo lo que había antes.
Ruido
El ayuntamiento de Alberic ha tenido la iniciativa
de comenzar a poner coto a un problema
que vienen sufriendo desde hace muchos años y
sin distinción todos los pueblos de la Ribera, la
contaminación acústica de los vehículos a motor.
Somos una sociedad ruidosa por tradición, pero
cuando a muchos de nuestros alcaldes les escuchamos
decir que quieren humanizar nuestras
ciudades y hacer más amables nuestras calles, es
incomprensible que no se tomen medidas para
erradicar el sonido estridente de los escapes de
muchos vehículos, especialmente ciclomotores
y motocicletas de poca cilindrada que circulan
sin ningún control. Por eso, desde estas páginas
aplaudimos la medida tomada en Alberic e instamos
al resto de ayuntamientos a tomar nota.
Festes de la Mare de Déu de la Salut
Un último apunte sobre esta fiesta a modo de recomendación
para mejorar su imagen de cara a
todos los vecinos y visitantes que acuden a contemplar
sus procesiones en la plaza Mayor: se debería
habilitar una zona acotada para los medios
gráficos y solo dejar a uno o dos fotógrafos oficiales
dentro de donde se desarrollan los bailes,
muixerangas y demás representaciones, que actualmente
se ven rodeadas por una nube de cámaras,
incluida la nuestra, que tapan en parte la
visión.
¿Pero quién no se ha hecho
una tesis así, a lo loco?
Por Iván Canet,
Director de Publicaciones Editorial La Calle
Que todo el mundo miente en los currículos
es bien sabido desde que Belén López Vázquez
trabajara de coolhunter para Doper’s.
Si examináramos los idiomas de la población española nos encontraríamos
que una gran parte de nuestros vecinos y vecinas admite dominar
el inglés a nivel medio/alto, aunque luego no pasen del thank
you, hablo en español de nuestro querido Zapatero ante el número 10
de Downing Street. Esto no deja de ser reflejo de un mercado laboral
pésimo que nos fuerza a demostrar cada vez más títulos y conocimientos,
a cambio de puestos más precarios y peor pagados. Aunque claro,
no tiene la misma gravedad adornar el currículum con unas terceras
condicionales que se nos escapaban o con ese dominio alto de Excel
que se traduce en saber pintar las cuadrículas de colores y realizar
sumatorios, con inventarse una tesis o que la Universidad Rey Juan
Carlos te regale un máster, ahora que están de ofertas, porque ya es
otoño en el Corte Inglés. El debate social que se está generando es
importante, porque nos retrotrae a tiempos que creíamos ya superados
y que, en realidad, no lo están tanto: quien tiene padrino se bautiza y
quien no, pues a hincar codos, no hay más. Recuerdo que cuando iba
al instituto (en una escuela concertada católica, apostólica y románica,
como la catedral de Zamora) uno de mis compañeros sonreía orgulloso
al admitir que los contactos de su padre le iban a conseguir plaza
en una universidad privada para estudiar una titulación que, de haberla
querido estudiar en la universidad pública, no habría podido, porque
la nota de corte superaba en tres puntos su nota media. Hagan cálculos.
Ahora tenemos dos líderes de la oposición (qué tiempos aquellos
cuando decías “la oposición” y sabías a qué partido político te estabas
refiriendo; ahora doña Concha se volvería loca), tenemos dos líderes
de la oposición, digo, uno con un máster que a saber si realizó, y el otro
con un doctorado que luego fue doctorando y que luego va y resulta
que ni lo uno ni lo otro. Tenemos a una ministra que ha dimitido por
irregularidades en su máster y a una expresidenta (así se hace llamar
en Twitter) que no dimitió por irregularidades en la concesión de su
título, sino por las arrugas. Y para acabarlo de redondear, tenemos a un
ministro de ciencia que dice que las universidades privadas deben seguir
corriendo por delante de las públicas. Pero eso no es todo: la tesis
del presidente del gobierno también está en entredicho por inexistente,
luego por plagiada, y ahora parece ser que porque la encuadernación
no tiene glamour. Pero él, en la entrevista con Ana Pastor, nos repetía
una y otra vez que era el presidente, que era el presidente y que era el
presidente, como ahuyentando a Marianos que pudieran estar al acecho.
En las próximas semanas seguirán escuchando que si la tesis, que
si el doctorado, que si esto y que si aquello; lo que no escucharán es
una propuesta seria por mejorar nuestra educación. Eso sería sensato.
¿Y cuándo han sido sensatos nuestros berlanguianos?
La Opinión de José M. Vila Ribes (Abogado)
El sindicato de trabajadoras sexuales
El pasado día 4 de agosto estalló el escándalo cuando se publico en el Boletín Oficial del Estado los estatutos
de la “Organización de Trabajadoras Sexuales”, dentro de los trámites administrativos para la constitución
de un sindicato en España. La ministra de Trabajo, Migraciones y Seguridad Social Magdalena Valerio, puso el
grito en el cielo afirmando que le habían colado un gol por toda la escuadra que le había ocasionado el disgusto
más grande de su vida profesional, y que un gobierno feminista no podía tolerar esta actuación, anunciando
que la Abogacía del Estado estaba estudiando su impugnación.
El problema de la prostitución en España ha pivotado siempre sobre dos extremos, que al final se tocan y
llegan a la misma conclusión. Por una parte el posicionamiento de la Iglesia que lo conceptúa como una actividad
inmoral y por tanto no susceptible de ser regulada, y por otra parte el pensamiento feminista que lo considera denigrante y vejatoria
para las mujeres y por ello de imposible legalización. Pero una realidad social como la prostitución no deja de existir por el hecho de que
nos produzca rechazo desde un punto de vista moral o ético. La falta de regulación legal de esta actividad aboca a miles de mujeres (los
últimos estudios cuantifican en más de cien mil) a caer en manos de las mafias que controlan este negocio, que las explotan en condiciones
lamentables, sin derechos laborales y sin ningún tipo de cobertura de la Seguridad Social. Estas mafias son las que se enriquecen con esta
actividad que genera en nuestro país más de 18.000 millones de euros anuales fuera de todo control fiscal, y que en parte les sirve para
financiar otros tipos actividades delictivas.
La cuestión no es si se está a favor o en contra de la prostitución, el debate debería centrarse en a quién favorece la falta de regulación
legal de la misma, si con la legalización las mujeres que la ejercen tendrían mejores condiciones de vida, y el Estado más armas para luchar
contra la delincuencia que trafica con la explotación sexual. Excepto España, Portugal e Italia, la prostitución está legalizada en todos
los países de Europa, y este pequeño incidente del sindicato de prostitutas, que tantos quebraderos de cabeza ha ocasionado a la ministra,
hubiera podido servir para abrir un debate serio y riguroso sobre un problema que afecta a miles de mujeres de forma directa pero también
a toda la sociedad. Mirar hacia otro lado, esperando que desaparezca por sí solo, no parece la solución.
Edita: Ribera News CB - Contacto: redaccion@riberanews.com / riberanews@riberanews.com Dirección: Iván Valencia - Colaboradores: Óscar López
Roig, Iván Canet, José M. Vila Ribes, Pedro Domínguez, Estela Moreno y Luís Costa - Departamento Comercial y de Publicidad: comercial@riberanews.com
- alzira@riberanews.com Diseño y maquetación: Ribera News CB - Imprime: Mediterráneo Proceso Gráfico.

PUBLIRREPORTAJE
Septiembre 2018
3
Publicado por la Shanghai University of Traditional Chinese Medicine
Un importante estudio revela
la reabsorción de las hernias
discales lumbares
Tras varios estudios, la principal conclusión a la que se llega es que un 66,6% de
hernias lumbares se pueden reabsorber sin cirugía. Uno de estos estudios va más
allá y cifra en un 83% los casos de reabsorción espontánea con tratamiento de
quiropráctica. Los quiroprácticos son los especialistas que mejor control tienen
sobre la columna vertebral y el sistema nervioso. Los cuidados de la quiropráctica
pueden ayudar a la reabsorción de la hernia discal lumbar.
¿Que es una hernia discal?
El disco puede sufrir rotura o incluso una deformación (protusión discal). Suele afectar
la zona lumbar, cervical y en menor frecuencia a las dorsales. Las consecuencias de la
hernia discal pueden ser dolor, alteración de la sensibilidad e incluso dificultades para
caminar.
Una perdida en la curva de la columna vertebral provoca que el peso del cuerpo no se
reparta correctamente y que las vértebras estén en una posición incorrecta sobre los
discos, dañándolos. Esta presión de forma indebida desplaza y debilita los discos. El
detonante puede ser un mal gesto, un sobreesfuerzo o un golpe.
Cuando la hernia discal está a nivel lumbar , los síntomas más comunes son el dolor de
espalda, lumbalgia, ciática, pérdida de fuerza, hormigueo en las piernas…
Si la hernia discal o protrusión afecta a un disco cervical, los síntomas que pueden aparecer
son dolores de cuello, de cabeza, mareos, pérdida de
fuerza, hormigueo en brazos y manos
Gaël Foucaud. DC. Doctor en Quiropráctica
¿Porque la quiropráctica es una alternativa
eficaz y segura?
Para entender por qué la Quiropráctica es la mejor opción
para la hernia discal se deben entender las diferencias entre
el cuidado Quiropráctico y el tratamiento utilizado por la medicina
convencional incluyendo el masaje.
La Quiropráctica descomprime y corrige la posición de las
vértebras para que la parte herniada del disco se reabsorba.
Lo que se hernia es la parte interior del disco que es como
una gelatina. De este modo se corrigen las fuerzas mecánicas
incorrectas sobre el tejido. Ésta es la diferencia entre
el cuidado Quiropráctico y todo lo otro, que la Quiropráctica
no solo se encarga de los sintomas de la hernia sino de la
CAUSA. Tratar los síntomas sin tratar la causa no es efectivo,
y por eso mucha gente que se opera de una hernia, meses
o años más tarde tiene otra, porque la compresión en su
columna, que es lo que está provocando las hernias, no se
ha corregido.
La Quiropráctica descomprime los discos intervertebrales y
restablece la posición normal de las vértebras para que la
hernia se cure y la persona, en la gran mayoría de los casos,
siente un gran alivio, porque al quitar la presión sobre
el nervio cede el dolor y el hormigueo. Ahora, hay que entender
que la medicina convencional tiene dos herramientas
para esta situación; cirugía y medicamentos, principalmente
analgésicos, antiinflamatorios, y relajantes musculares. El
problema por el cual esto no da una solución permanente
es porque la compresión persiste y aun cuando la persona
se opera, meses o años después, muchos de ellos empiezan
a tener hernia en otro lugar de la columna. El uso de ultrasonido,
frío, calor, masaje, tracción, y corrientes en la gran
mayoría de casos sólo dará un alivio temporal.
Incluye:
Este mes especial
Haz la primera consulta a mitad de precio
Normal: 72 €
Este mes paga 36 €
* Un examen espinal computerizado de última generación
* Un examen neurológico y ortopédico especial de la quiropráctica
* Un posturómetro
* Un análisis de su equilibrio
* Una detección de sus subluxaciones
* Un informe completo sobre el estado de su columna vertebral
Primer Centro Quiropráctico en Alzira
Coge cita y aprovéchate
www.salud-quiropractica.com
Plaça Major, 6 TELF: 96 022 18 50

4 Septiembre 2018
COMARCA
Peatonalització del centre d’Alzira
Els carrers d’Hort dels Frares i Santa
Rita ja estan oberts als vianants
Riberanews
El passat mes de maig
s’iniciaren les obres de conversió
en zona de vianants dels
carrers Hort dels Frares i Santa
Rita, carrers molt representatius
i transitats d’Alzira, que a partir
d’ara entren en una nova etapa,
amb una nova imatge que aportarà
més comoditat, principalment
per als vianants i el veïnat.
L’equip de govern municipal va
acudir a l’acte d’obertura pràcticament
al complet per a donar
per finalitzades “les obres més
importants d’esta legislatura i
dels 40 anys de Democràcia”,
va dir Fernando Pascual, regidor
de Gestió Urbanística. “És
la inversió més gran que hem fet
pel que fa a infraestructures en
la via pública”, va recordar Pascual.
Un projecte que en el seu
conjunt (Benito Pérez Galdos,
Hort del Frares i Santa Rita) ha
tingut un cost d’1.200.000 euros.
El regidor va demanar disculpes
al veïns i comerciants de la zona
pel retrard en la finalització de
les obres i pels problemes i les
molèsties que hagen pogut ocasionar.
Estes obres de condicionament
han sigut més que un canvi
d’imatge, s’han renovat les xarxes
de clavegueram i d’aigua
potable, les quals, segons Pascual,
“estaven en pitjors condicions
del que s’esperava”. De
fet, segons va dir el regidor, el
90% de les vivendes del carrer
no estaven connectades al sistema
de sanejament.
Ara falta instal.lar el mobiliari
urbà, com 14 jardineres, uns
bancs “avantguardistes” i aparcabicis,
que el regidor va assegurar
que estarien en breu.
Pascual també va recordar que
este projecte va nàixer amb
moltes veus en contra. En este
sentit va dir que “malgrat les
crítiques i entrebancs que hem
tingut, hem sigut valents perquè
no hem pegat un pas enrere, i
ara tot són felicitacions i enhoresbones”.
Per la seua banda, l’alcalde
Diego Gómez va qualificar
l’obertura del carrer com un
fet “històric” i que demostra la
ferma voluntat de fer una ciutat
molt més amable i saludable,
un dels objectius principals del
Cartell (amb falta d’ortografia inclosa), que incia la campanya per atraure gent a viure als carrers d’Alzira.
tripartit des de l’inici de legislatura.
“Este és un dels primers
passos, i si la ciutadania vol
que nosaltres continuem fent
una ciutat de futur i deposita
la seua confiança en les próximes
eleccions, nosaltres anem
a continuar donant passos per a
construir una ciutat millor per a
viure”.
Campanya per atreure gent
L’acte també va servir per a donar
a conéixer una campanya a
nivell intercomarcal que es va a
posar en marxa i que consisteix
en la instal.lació de huit panells
publicitaris en els pobles dels
voltants amb la finalitat de promocionar
la ciutat. “Tenim que
vendre els carrers. Estos carrers
són per a viure’ls, i anem
a treballar perquè la gent vinga
a este poble”, va concloure
l’alcalde.
Per cert, la campanya naix amb
una nova errada ortogràfica.
Després dels nombrosos precedents,
no s’entén que no es pose
major atenció en este problema
lingüístic.
Comencen les obres de la
rotonda d’accés a l’ecoparc
d’Alzira
Benifaió invierte en
mejoras en el Hogar
de Jubilados
Riberanews
Ja s’han iniciat les obres de
construcció de la rotonda ubicada
a la carretera de Benimuslem
CV550 PK 6,600 que
dona accés a L’Ecoparc, la Pileta
de Sant Bernat o el camí
rural de l’Almunia.
Amb la finalització de les
obres, s’eliminarà el sistema
de glorieta partida que obligava
a creuar la CV 550 per
tal de fer un canvi de direcció.
La regidora de Seguretat
i Projectes Urbanístics, Sara
Garés, ha manifestat que “esta
rotonda incrementa la seguretat
vial per a l’entrada al
polígon industrial PAI 04 on
es troben ubicades diverses
instal•lacions públiques com
l’Ecoparc o la planta de reciclatge,
a més d’empreses privades.”
L’Ajuntament d’Alzira ha fet
les gestions per tal d’aportar
els terrenys necessaris per a
que la Conselleria de Vivenda,
Obres Públiques i Vertebració
del Territori de la Generalitat
Valenciana porte a terme
l’obra.
L’alcalde d’Alzira, Diego Gómez
assegura que “Hem treballat
insistentment al llarg
de la legislatura per a que esta
actuació siga possible, donant
resposta a una demanada històrica
de la ciutat. D’esta manera
eliminem un punt negre
assenyalat per la ciutadania alzirenya
durant molt de temps,
especialment pels llauradors,
que són els principals usuaris.”
Redacció / RiberaNews
El ayuntamiento de Benifaió
ha ejecutado estos días una
importante mejora en el salón
de actos del Hogar de Jubilados
y Pensionistas de la localidad,
a través de la instalación
de un sistema nuevo de
climatización por conductos.
Unos trabajos que se iniciaron
en el mes de agosto y que una
vez puesto en funcionamiento
ya se han podido comprobar
los grandes resultados, aseguran
desde el consistorio.
Se atiende así una demanda
de los usuarios del centro, que
supone “una mejora muy importante
por el estado de deterioro
en que se encontraba
la instalación hasta la fecha
en este lugar tan utilizado por
nuestros jubilados y pensionistas.
Además, se ha previsto
y se ha dejado una preinstalación
hecha ante la ampliación
prevista del salón del hogar
del jubilado”, señala al alcaldesa
Marta Ortiz.

Riberanews
L’impuls de l’Anell Verd
d’Alzira segueix endavant amb
el projecte del mirador ‘Riu
Xúquer’, un nou element que
es sumarà a aquest itinerari de
mobilitat sostenible que és tot
un referent a la demarcació de
València i que compta amb el
recolzament de la Diputació de
València en la seua aposta per
la sostenibilitat en el transport i
la vertebració del territori amb
infraestructures i vies verdes.
La vicepresidenta de la Diputació
de València, Maria Josep
Amigó, i el diputat de Medi
Ambient, Josep Bort, han visitat
el municipi de la Ribera
Alta per a presentar, de la mà de
l’alcalde, Diego Gómez, i del
regidor de Medi Ambient, Pep
Carreres, aquest nou projecte
del mirador ‘Riu Xúquer’. Maria
Josep Amigó ha felicitat a
l’Ajuntament d’Alzira “pel fet
d’identificar una infraestructura
verda tan potent com l’Anell
Verd, que abraça tot un ventall
de projectes de referència, i
fer-ho mentre ja s’està convertint
en una realitat, és una cosa
veritablement admirable”.
Per a la vicepresidenta,
“l’Anell Verd d’Alzira és un
exemple de política valenta
que aposta per estructurar el territori
en verd”. Amigó ha destacat
la importància d’aquestes
polítiques perquè “el desenvolupament
sostenible és i ha de
COMARCA Septiembre 2018 5
L’Anell Verd d’Alzira que impulsa la Diputació es converteix en referent de mobilitat
sostenible valenciana
Alzira tindrà dos miradors aeris
al riu en el malecó
L’alcalde d’Alzira, Diego Gómez, amb el diputat provincials Josep Bort i la vicepresidenta de la Diputació de
València, Maria Josep Amigó.
ser el nostre veritable objectiu”.
Recuperació del riu
El diputat de Medi Ambient,
Josep Bort, ha explicat per la
seua banda que “aquest projecte
afavoreix que es recupere
el riu per a la ciutat i obri el
nucli urbà al seu entorn natural
i el millora”. Bort ha assenyalat
que “aquesta infraestructura
verda és una iniciativa que
és important per a Alzira i els
municipis del seu voltant, així
com per a altres localitats, perquè
constitueix un exemple i
un referent per a avançar en les
polítiques de mobilitat sostenible”.
L’alcalde d’Alzira, Diego Gómez,
ha mostrat la seua satisfacció
pel recolzament de
la Diputació al projecte de
l’Anell Verd, i ha explicat
que el nou mirador “permetrà
regenerar tota aquesta zona,
reconvertir-la en una zona
d’esbarjo i d’oci, i afegirem
una nova actuació a l’itinerari
de l’Anell Verd que acabarà
envoltant tota la ciutat i tindrà
continuïtat amb el parc fluvial i
el poliesportiu de Tulell”.
Gómez va explicar que un dels
miradors s’instalarà en la confluència
del Xúquer amb el
Barxeta i l’altre on s’ajunten el
Barxeta i el barranc de la Casella.
Per la seua banda, el regidor de
Medi Ambient, Pep Carreres,
ha subratllat que “l’objectiu
d’aquesta infraestructura és
unir tot amb tot. Tenim la
oportunitat de crear una altra
manera de comunicació i de
moure’ns dins del poble i entre
els pobles, amb unes polítiques
que pensen menys en els cotxes
i més en les persones”.
El mirador ‘Riu Xuquer’, situat
en l’encreuament rel
Xúquer amb el riu Barxeta,
l’anomenat ‘Malecó’, suposa
un pas més en l’avanç de
l’Anell Verd. Aquesta infraestructura,
finançada amb fons
del programa d’Inversions Financerament
Sostenibles (IFS)
de la Diputació, estarà disponible
en els propers mesos i farà
possible que es recupere un espai
per a la ciutadania, alhora
que aproparà l’entorn del riu.
El projecte del mirador inclourà
també un parc periurbà
al seu voltant que s’afegirà
a l’itinerari de l’Anell Verd
i sumarà un nou element a la
infraestructura verda del municipi.
L’espai comptarà amb
una zona amb jocs infantils,
dos miradors, una explanada
multi-usos, una àrea canina i
també un recorregut eco-terapèutic.
L’Anell Verd, un referent per
a la mobilitat sostenible
L’Anell Verd és una infraestructura
sostenible que envolta
el municipi d’Alzira i que suposa
un canvi del model urbà
de la ciutat, ja que constitueix
un nou paradigma de mobilitat
més respectuós amb el medi
ambient i ofereix tot un seguit
d’espais d’interacció social.
Impulsat per l’ajuntament de la
localitat i recolzat per la Diputació,
aquesta infraestructura
sostenible ja compta amb prop
del 50% del seu itinerari disponible
per a les veïnes i veïns,
i està format tant per paisatges
de ciutat com de muntanya,
horta i de riu.
Aquest anell és un projecte
amb el que es defineix un itinerari
per a vianant i ciclistes
i que té l’objectiu de crear
‘Un paisatge de paisatges’.
Per a això, l’anell inclou un
pla d’arbratge, amb el que es
pretén preservar els elements
arboris més singulars i millorar
els sistemes vegetals de la
ciutat; marca un camí cap a la
mobilitat sostenible i que afavoreix
els hàbits de vida saludables;
i que recupera i valoritza
el patrimoni paisatgístic del
municipi i proposa una nova
experiència del territori.
La Generalitat agraïx la
seua tasca a l’agrupació de
Protecció Civil d’Alzira.
El director general de
l’Agencia Valenciana de Seguretat
i Resposta a les Emergències,
José María Ángel,
ha enviat una carta dirigida
a l’alcalde d’Alzira, Diego
Gómez, per traslladar el seu
agraïment als voluntaris i voluntàries
de Protecció Civil
d’Alzira per la seua intervenció
en l’operació “Esperança
Mediterrània”.
“Esperança Mediterrània” va
ser l’operatiu que la Generalitat Valenciana va coordinar per acollir les persones emigrants de la
nau Aquàrius, que va arribar al port de València el passat 17 de juny, així com el treball realitzat
els dies posteriors.
Les comportes d’aigua del
pont de Xàtiva ja disposen
d’un sistema elèctric
Redacció / RiberaNews
Les comportes d’aigua del pont
de Xàtiva, en la confluència del
barranc de la Casella, ja disposen
d’un sistema elèctric que millora
la seua funció davant la temporada
en què es registra acumulació
d’aigua per fortes pluges.
Una actuació que era necessària,
ja que fins a estos moments no
disposava de cap sistema que
agilitzara el mecanisme davant la
necessitat d’obrir les comportes.
Per poder dur a terme els treballs
d’electrificació d’estes
instal•lacions s’ha utilitzat una
tuneladora, una maquinària
especial per a esta classe de
treballs, que faran possible
augmentar la seguretat en les
esmentades instal•lacions. Els
treballs s’han executat perquè
és un dels punts de salvaguarda
quan es produïxen fortes pluges
i l’acumulació d’aigua demana,
com a últim extrem, l’obertura
o el tancament de les comportes.

6 Septiembre 2018
COMARCA
La Guardia Civil de Carlet
detiene a 11 personas por
robos con fuerza en la comarca
El CRIS i el Centre per a
Malalts Mentals de Carcaixent
inicien un procés de
contractació de personal
Redacción / RiberaNews
La Guardia Civil de Carlet ha
procedido a la detención de
11 personas que formaban un
grupo criminal dedicado a la
sustracción de efectos para su
posterior venta de forma ilícita
en la provincia de Valencia
Esta operación desarrollada
se inicio a raíz de un robo
de planchas metálicas en una
empresa de esta localidad. La
operación ha permitido la detención
de diez varones y una
mujer, de edades comprendidas
entre los 19 y 29 años
de nacionalidades española e
italiana, por su implicación
en diferente grado en delitos
de robo con fuerza, hurto y
pertenencia a organización
criminal.
Los autores en algunos de
sus robos utilizaban camiones
de gran tonelaje previamente
sustraídos.
En los 5 registros realizados
por los agentes en Benimamet,
Pobla de Vallbona y
Manises se ha intervenido
y recuperado dos camiones,
material de una empresa dedicada
a montaje de escenarios
en festejos, material plástico
y textil procedente de robo en
empresas, así como gran cantidad
de herramientas.
El valor material sustraído ascendería
a los 386.350 €.
Redacció / RiberaNews
L’alcalde de Carxaixent, Paco
Salom, ha avançat que en breu
s’iniciarà el procés per a la
contractació de personal per al
futur Centre de Dia i Cris per a
malalts mentals de Carcaixent.
Com ha explicat, la selecció i
formació correspon a la Fundación
Manantial, encarregada
de la gestió dels centres, amb la
col•laboració de l’Ajuntament
de Carcaixent. Salom ha realitzat
estes declaracions durant la
visita de la diputada de Benestar
Social, Mercedes Berenguer,
a les obres de les instal•lacions
que està previst que finalitzen el
proper mes de novembre amb
l’objectiu que els centres entren
en funcionament en el mes
d’abril.
La construcció del CRIS i Centre
de Dia ha sigut possible
gràcies a la cooperació interinstitucional
entre la Diputació
de València, la Conselleria
i l’Ajuntament de Carcaixent,
amb un pressupost d’execució
d’1.613.275 euros i una subvenció
de 800.000 euros per
part de la corporació provincial.
La gestió integral del centres
correspondrà a la Fundación
Manantial, una entitat sense
ànim de lucre que treballa en
l’atenció integral de les persones
amb trastorns mentals greus
i amb experiència en la gestió
de centres com els que estaran
ubicats a Carcaixent.
Els dos centres ocuparan una
superfície de 800 metres quadrats
i donaran cobertura a 90
persones usuàries, 70 per al
CRIS i 20 per al Centre de Dia.
Este últim serà un centre específic
on es desenvoluparan programes
intensius de recuperació
funcional i activitats estructurades
d’ocupació del temps lliure.
La Policia Local d’Alberic controlarà
el soroll dels vehicles a motor
Redacción / RiberaNews
L’alcalde d’alzira, Diego Gómez,
acompanyat de la regidora
de Seguretat i Projectes Urbanístics,
Sara Garés, i del regidor
d’Agricultura i Medi Ambient,
Pep Carreres, visitaren les obres
del canal interceptor per a la
millora del drenatge urbà en la
La Regidoria de Seguretat de
l’Ajuntament d’Alberic posarà
en els pròxims dies a la
disposició de la Policia Local
un dispositiu de mesurament
acústic, amb la finalitat de
poder controlar i avaluar si
els vehicles a motor compleixen
amb l’ordenança local de
prevenció de la contaminació
acústica.
“Aquesta era una mesura que
estava pendent de dur a terme
i ha sigut ara, després del
període estival, i després de
sondejar el malestar generalitzat
dels nostres veïns, quan
hem decidit atacar aquesta
problemàtica”, manifesta el
Regidor de Seguretat Ciutadana,
David García.
Principalment són els ciclomotors
que circulen amb tub
d’escapament lliure, o danyat,
els que més molèsties causen.
Per aquest motiu, es durà a
terme, en primer lloc, una
campanya d’informació perquè
tots els usuaris d’aquests
zona de Les Basses.
El motiu de la visita va ser motivat
per la modificació del trànsit
en la redona de la CV-50, per tal
que les obres puguen desenvolupar-se
segons està planificat
al projecte. Mentres duren les
obres la circulació de vehícles
vehicles adopten les mesures
necessàries per a pal•liar
aquestes molèsties. Si després
de la campanya no s’han
pres les mesures oportunes, el
titular del vehicle podrà ser
sancionat en un dels diferents
controls que durà a terme la
Policia Local.
Les obres del canal de Les Basses
a Alzira modifiquen el trànsit
es farà per dos vies alyernatives
paral.leles a la rotonda.
Gómez, va manifestav la seua
satisfacció per la marxa d’esta
obra tan necessària per a Alzira,
alhora que es tracta d’una reivindicació
històrica del barri de
les Basses.
Algemesí acollirà un
congrés autonòmic
sobre Alzheimer
Redacció / RiberaNews
El pròxim 6 d’octubre es celebrarà
al Centre Polivalent
d’Algemesí el setè Congrés
Autonòmic d’Alzheimer. Està
previst que participen més
de 300 persones en aquesta
jornada que serveix per a
compartir coneixements i experiències
en l’atenció de les
persones afectades per aquesta
malaltia.
Després de la inauguració, les
ponències i tallers abordaren
qüestions com les teràpies,
donació de cervells per a investigar
la curació, seguretat
de les persones afectades per
la malaltia, teràpies musicals
per a estimular el record, la
biodansa o l’estimulació de
les emocions.
El president de la Federació
Valenciana d’Associacions
de Familiars de persones
amb Alzheimer (FAVAFA),
Emili Marmaneu, entitat que
coordina a 37 associacions
locals, ha reivindicat la necessitat
de complir la llei de
dependència i que existisquen
centres de dia “singularitzats
en l’atenció als malalts
d’Alzheimer”, al temps que
ha reivindicat la necessitat
de formar als cuidadors
i, sobretot, “un pla sanitari
d’Alzheimer que se centre a
atendre la prevenció”.

COMARCA
El restaurant Bon Aire de El
Palmar fa la millor paella del
món 2018
RiberaNews
Els tres primers llocs a la classificació
del 58 Concurs Internacional
de Paella Valenciana de Sueca
es queden a la terreta, El món ja
coneix la que serà la seua Millor
Paella en 2018. Cada any es proclama
a Sueca el vencedor d’este
saborós títol que enguany ha caigut
a El Palmar, al Restaurant
Bon Aire. L’oratge amenaçava
pluja, però la sort es va posar del
costat dels suecans i va permetre
un desenvolupament esplèndid
de la multitudinària final de la 58
edició del Concurs Internacional
de Paella Valenciana de Sueca
que ha comptat amb 40 participants
d’arreu del món. L’equip
de cuina guanyador, premiat amb
2.500 euros i el corresponent pergamí,
ha estat format pel cuiner
Raul Magraner Martínez i el seu
fill Jordi Magraner. “Este reconeixement,
és un honor per a la
nostra família. Portem 40 anys al
restaurant i és un mèrit a tota la
trajectòria del nostre establiment
pel qual hem passat ja tres generacions
de la casa” va manifestar
el vencedor. Preguntat pel secret
Benifaió renovará el
alumbrado en más
zonas del municipio
Redacció / RiberaNews
El ayuntamiento de Benifaió
ejecutará en breve el proyecto
de adecuación de instalaciones
de alumbrado público en
varias zonas del municipio.
Las actuaciones consistirán
en el suministro y montaje de
luminarias, así como la adecuación
de las instalaciones
de alumbrado. El coste total
del proyecto asciende a cerca
de 250.000 euros.
Según la alcaldesa de la localidad,
Marta Ortiz, con esta
actuación el Ayuntamiento
pretende “mejorar la calidad
de la iluminación pública, aumentar
la seguridad vial en la
población, y reducir el coste
energético de las instalaciones
de alumbrado”.
Las zonas que se verán beneficiadas
de esta mejora en
las instalaciones del alumbrado
público serán las avenidas
Juan Ramón Jiménez
y Caja de Ahorros, las calles
Levante, Espartero, Matías
García, Papa Juan XXIII, Almussafes,
el final de las calles
Trullás y Mayor, además de la
avenida principal de la Urbanización
Pla de les Clotxes, el
paso subterráneo de la Avenida
Reyes Católicos y el camino
“Marjal”.
que li ha atorgat la victòria, va
assegurar que els ingredients són
els mateixos per a tots, però sí ha
reconegut que és molt important
cuidar minuciosament els temps i
els punts de cocció i sobretot fer
un bon sofregit, “la base de tota
bona paella”.
Septiembre 2018
El Pla Edificant inclou un
nou edifici per a l’IES Rei
en Jaume d’Alzira
Redacció / RiberaNews
Coincidint amb la setmana
d’inici de curs a tots els centres
escolars, l’Ajuntament d’Alzira
va informar de la posada en marxa
del projecte per a la construcció
d’un nou edifici per a l’IES
Rei en Jaume, unes noves instal.
lacions que tindran una capacitat
per albergar més de mil alumnes
entre els diferents nivells.
Les obres estan incloses dins
del Pla Edificant de la Conselleria
d’Educació, que engloba un
conjunt de millores en diversos
centres educatius de la ciutat
per a reformes elèctriques que
es realitzaran als centres Ausiàs
March i Lluís Vives, com també
al CP Blasco Ibáñez, que està a
l’espera de les actuacions a falta
de la delegació de competències.
S’ha completat la retirada de fibrociment
en totes les escoles
de Primària i, a hores d’ara, es
retirarà el que queda a l’IES Rei
en Jaume.
Cal destacar també que per part
de l’administració autonòmica
s’han portat a terme millores en
les condicions laborals i educatives
als centres d’Alzira, assenyalant
principalment l’augment
del número de docents, amb la
respectiva baixada de ràtios, o la
gratuïtat a les aules de xiquets i
xiquetes de dos anys.
També s’ha aconseguit implantar
la jornada contínua a set dels
nostres centres, on l’Ajuntament
ajudarà amb l’oferta d’activitats
complementàries i, dins del
programa de plurilingüisme,
s’incorpora l’anglés al nivell
d’infantil, i així queda l’ús de
tres llengües, castellà, valencià
i anglés.
7
Almussafes instal.la càmeres
de seguretat en distints punts
de la població
Redacció / RiberaNews
La casa consistorial d’Almussafes,
el parc Central i les dependències
de la Policia Local
compten des des d’ara amb
un sistema d’enregistrament
d’imatges a través de càmeres
de seguretat. La mesura,
que busca incrementar la protecció
de la ciutadania i dels
treballadors d’estos dos edificis
públics, es concreta en la
instal•lació d’un total de dotze
càmares conectades a un circuit
tancat controlat pels agents
del cos policial.
La intenció de l’Ajuntament
d’Almussafes, que ha invertit
en este projecte un total de
14.500 euros, és seguir pròximament
amb la instal•lació de
més aparells en altres espais
del terme municipal. “La seguretat
és una prioritat d’aquest
equip de govern i en aquest
sentit la tecnologia és per a
nosaltres una gran aliada”, assegura
l’alcalde d’Almussafes,
Toni González.

8 Septiembre 2018
MARE DE DEU DE LA SALUT - ALGEMESÍ
La devoció
per una
Festa i
una Verge
Algemesí
va tornar a viure la seua festa gran, la de la Mare de Déu de la Salut. Tot un poble
va eixir al carrer per retre homenatge a la seua Patrona i a participar o a contemplar els
diferents actes i processons, que es pogueren celebrar sense que la amenaçant pluja ho
impedira. Un dels actes més vistosos és la Processoneta del Matí, que comença en la Capella
de la Troballa i culmina en la plaça Major, amb el trepidant triple intent d’entrada de
la imatge de la Verge a la basílica, rememorant les tres vegades que la Mare de Déu dels
algemesinencs va tornar al poble des d’Alzira. Ací fem un xicotet recull d’imatges d’esta
processó central d’una festa que és Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

MARE DE DEU DE LA SALUT - ALGEMESÍ
Septiembre 2018
9

10 Septiembre 2018
Alzira es fa la carrer per
celebrar el Mig Any Faller
Riberanews
La pluja va donar una treva a
la celebració del Mig Any Faller
2018, tant divendres com
dissabte, dia en el qual va fer
lleugerament acte de presència
abans de la mascletà i durant
el sopar popular, la qual cosa
no va impedir el desenrotllament
del programa d’actes.
Per precaució, i atenent-nos a
l’avís especial del Centre de
Coordinació d’Emergències
de la Generalitat Valenciana a
l’anunci de ruixats i tempestes
fortes, es van suspendre totes
les activitats programades per
a diumenge.
FESTES
Alta participació
L’alta participació ha superat
els registres de l’any passat, en
què ja va hi haver una elevada
implicació del món faller i de
la ciutadania en general. S’ha
comptat amb la col•laboració
de la Junta Local Fallera, encapçalada
pel president Jaume
Bohigues, així com per la Federació
de Falles de Secció Especial
(FEFASE).
“Que hi hagen acudit 1.400
persones al sopar popular és un
baròmetre de les ganes d’eixir
al carrer i disfrutar d’un cap de
setmana dedicat al Mig Any
Faller i que després de tres
edicions ja forma part del calendari
de celebracions de la
nostra ciutat”, ha manifestat
Isabel Aguilar, vicealcaldessa
i regidora de Festes. Enguany
el monument ha sigut obra de
l’artista Jordi Carrascosa, amb
la diversitat com a lema.
Monument als Fallers. Alzira inaugurà
el passat 7 de setembre a la plaça
Major el monument dedicat als fallers,
obra del escultor carletí Jaume Espí. El
conjunt escultòric a tingut un cost per a
les arques munitcipals de 53.000 €.
Algemesí acollirà la seu de la
xarxa de ciutats patrimoni cultural
immaterial de la Humanitat
Riberanews
Algemesí acollirà la seu de
l’ICCN, la xarxa de ciutats
patrimoni cultural immaterial
de la humanitat. La seu
física se situarà en el Museu
de la Festa i la presidenta de
l’entitat passa a ser la primera
autoritat local, en aquest
cas l’alcaldessa de la ciutat,
Marta Trenzano. Aquesta ha
sigut la decisió dels membres
del ICCN reunits en la setena
assemblea que s’ha celebrat
recentment a Algemesí.
La Inter-City Intangible Cultural
Cooperation Network
és una organització internacional
de governs locals i
organitzacions culturals que
té com a objectiu protegir el
patrimoni cultural immaterial.
L’ICCN treballa per a
explorar polítiques creatives
i efectives per a mantenir el
patrimoni i la seua relació
inseparable del desenvolupament
local sostenible. En
l’actualitat té 34 associats
de 31 països i compta amb
l’acreditació i el suport de la
UNESCO.
Algemesí ha tingut una participació
activa des del seu
ingrés en l’ICCN. En totes
les assemblees i reunions ha
tingut presència tant institucional
com de balls que participen
en les Festes de la Mare
de Déu de la Salut. “Hem sigut
constants perquè creiem
en l’esforç col•lectiu com a
via per a l’enteniment entre
les diverses cultures i per a
donar a conèixer el nostre
patrimoni”, assegura Marta
Trenzano.
Per a l’alcaldessa d’Algemesí,
“és obligat reconèixer el treball
institucional dut a terme
per anteriors corporacions,
així com per Julio Blasco i els
seus col•laboradors al capdavant
del Museu de la Festa. El
treball d’ells, de les persones
implicades en les Festes de la
Mare de la Salut i de tots els
treballadors de l’Ajuntament
es veu recompensat amb
aquest reconeixement que es
converteix des de ja en un
nou repte per a nosaltres”.
Alzira,candidata a acollir la
Trobada Nacional de Joves de
Germandars i Confraries 2019
Redacció / RiberaNews
La Comissió de Joventut de
la Junta de Germandats i
Confraries de Setmana santa
d’Alzira (JHHCC) està
treballant per a presentar la
candidatura per a albergar a
Alzira la Trobada Nacional
de Joves de Germandats i
Confraries en 2019.
Redacció / RiberaNews
La votació de la nova seu es
realitzarà l’últim cap de setmana
d’octubre a Santander,
on la delegació d’Alzira presentarà
oficialment la candidatura
a l’organització. Serà
aqueix cap de setmana quan
es coneixerà si finalment els
joves confrares alzirenys
aconsegueixen portar-se la
trobada en 2019.
Les mascletaes tornaran a ser
aèries a Alzira
El Consell de la Generalitat
Valenciana ha aprovat recentment
les modificacions
necessàries del reglament
de la Llei 3/1993, de 9 de
desembre, Forestal de la Comunitat
Valenciana, y per el
que s’aproven les normes
de seguretat en prevenció
d’incendis forestals a observar
en l’ús festiu-recreatiu
del foc en sol forestal, limítrof
o amb una proximitat
inferior a 500 metres de terreny
forestal.
“Podem felicitar-nos tots
els amants de la pólvora, ja
que es podran tornar a disparar
mascletaes aèries les
pròximes Falles a la plaça
del Regne”. Així s’ha manifestat
la regidora de Feste,
Isabel Aguilar, una vegada
coneixia l’aprovació per part
del Consell de la Generalitat
Valenciana de les modicficacions
del reglament de la
Llei 3/1993, de 9 de desembre,
Forestal de la Comunitat
Valenciana.

Ciutadans (Cs) d’Alzira alerta
de l’estat dels barrancs
MEDIO AMBIENTE Septiembre 2018 11
Carcaixent redueix
un 15% el consum
d’aigua
Imatge del Barranc de l’Estret
Redacció / RiberaNews
El regidor de Ciutadans (Cs),
José Luis Ruiz, ha alertat “de
l’estat en què es seguixen trobant
els barrancs”. Ruiz ha declarat
que “ja hauríem d’estar
preparats per a les possibles
pluges torrencials que anuncia
l’AEMET a la nostra zona per
evitar lamentar-nos després”.
L’edil ha explicat que “hem
denunciat en múltiples ocasions
l’abandonament i deixadesa
dels barrancs del terme municipal”
i també “hem exigit a
l’equip de govern que prengua
mesures al respecte”. Ruiz ha
recordat que “al mes de març
es va aprovar per unanimitat
una moció presentada per Ciutadans
en la qual s’instava a la
Confederació Hidrogràfica del
Xúquer (CHJ) al fet que netegés
i desbrossarà estes vies de
desguàs però el silenci ha estat
la resposta” . “Almenys, esta és
la informació que els grups de
l’oposició tenim”, ha puntualitzat
el regidor.
“No obstant això”, ha assenyalat
Ruiz, “la CHJ sí que s’ha
pronunciat en altres actuacions
realitzades a la nostra localitat
al costat del riu”. “Potser haurien
d’aclarir quines són les
prioritats d’este organisme i de
l’equip de govern que és qui ha
de vetllar per assegurar el manteniment
i la seguretat en tot el
terme municipal”, ha conclòs el
representant de Ciutadans.
Riberanews
En dos anys l’abastiment de
Carcaixent ha millorat un 15
% l’eficiència de la seua xarxa
d’aigua potable, que té una
extensió de 87,5 kilòmetres, i
ha possibilitat que es milloren
les condicions d’explotació
de l’aqüífer de la Serra de les
Agulles, on es localitza el pou
de la Font de la Parra.
Al disminuir les perdudes
d’aigua per les fuites,
l’Ajuntament necessita comprar
menys aigua del Sistema
en Alta de la Ribera, per tant
a més a més dels beneficis
mediambientals, s’afegeix un
important estalvi econòmic
que als dos últims anys és de
114.000 €.
Estos objectius són possibles
gràcies a les inversions realitzades
als últims anys en la
sectorització de la xarxa de
producció i distribució per un
import de 263.000 € i als treballs
de recerca i reparació de
les fuites localitzades.
A l’abastiment de Carcaixent
existeixen 21 sectors hidràulics
que generen cada dia 4.000
dades per a la seua anàlisis, i
s’han reparat als últims dos
exercicis 164 fuites d’aigua i
revisat 201 kilòmetres de xarxa
amb equips electroacústics.
A banda de les millores mediambientals
i econòmiques
cal destacar e el baix contingut
de nitrats a l’aigua que els
veïns de Carcaixent tenen al
seu abast,segons l’Ajuntament.
En 2100 ja tindrem la xarxa verda
Per Pedro Domínguez
www.lariberaenbici.net
Avui uns pocs carrils-bici unixen una
dotzena de municipis de la Comunitat
Valenciana (Alzira-Carcaixent, Carlet-
L’Alcúdia, ...), a més s’ha recuperat algun
trosset de les vies verdes Carcaixent-Tavernes-Dénia
i Manuel-Xàtiva, s’ha restaurat el Pont de Fortaleny
per a bicis i vianants (sense unir-lo bé amb Sueca) i per a l’any
que ve diuen que faran uns pocs km ací i allà. A este pas segur
que en 2100 tenim ja la Xarxa Verda que connecte tots els nostres
municipis...
Potser açò de la Xarxa Verda semble un capritx però és una necessitat
urgent perquè els autos, per molt que la publicitat els pinte
bonics i desitjables, són el principal problema de les nostres ciutats:
destrossen l’entorn, furten l’espai, maten i ferixen amb els
accidents, maten i emmalaltixen més amb la contaminació, etc.;
són un greu problema de salut pública i ambiental. I sobretot generen
calfament climàtic perquè els gasos d’efecte hivernacle que
llancen a l’atmosfera fan pujar les temperatures acceleradament,
com demostren les dades de l’Observatori Meteorològic de València:
avui ja estem 2ºC per damunt de les temperatures mitjanes
de 1940 i, si seguim així, en 2050 estarem 4ºC per damunt i en
2100 uns 8 ºC.
A la gent se la pot enganyar fàcilment, com fa la publicitat
comercial i política, però els equilibris naturals és impossible enganyar-los
i continuar emetent més gasos hivernacle forçosament
pujarà més les temperatures i multiplicarà els indesitjables efectes
que estem patint ja: ones de calor, noves plagues, més sequeres
i incendis, elevació del mar, pèrdua de terres, salinització, desertificació,
... Amb el risc de desembocar en una retroalimentació
irreversible que convertisca el planeta en un forn inhabitable, com
raonen els científics en la prestigiosa revista PNAS.
I ací el sector que més gasos emet és el del transport, responsable
del 40% d’emissions, per tant necessitem urgentment canviar el
model si no volem convertir la Comunitat Valenciana en un desert,
perquè és la zona europea amb major risc de desertificació. I no
tenim molts anys per canviar, no podem esperar fins l’any 2100, ni
al 2050, hem d’actuar ara que encara podem.
Respecte als diners, declarar ciutats 30 o zones de bici-vianants
no costa un cèntim, sols trencar la inèrcia. I la Xarxa Verda costarà
una xicoteta part del que ha costat la «Xarxa Negra» (autopistes,
autovies, carreteres, AVE i aeroports) que satura el nostre
territori, a més poden aprofitar molts camins rurals existents. I
diners hi ha, la Conselleria i el Ministeri d’Obres Públiques tenen
pressupostos de centenars i milers de milions d’€, sols han
de canviar les prioritats i transvasar els de les infraestructures
insostenibles a les alternatives peu, bici, tren, ..., incloent-hi bones
campanyes informatives perquè els ciutadans coneguen i es
consciencien del tema.
Hi ha moltes referències europees, països que no tenen tants aeroports
ni AVEs però sí una xarxa de carrils i camins que unixen
tots els seus municipis. Alemanya inclús vol fer el transport públic
gratuït en 5 ciutats per reduir la insuportable plaga dels automòbils.
Ací hem d’actuar també, ja hi ha prou de rescatar autopistes
i regalar milions a constructores i corruptes, és hora d’invertir en
sostenibilitat!
I precisament per reflexionar i actuar, el 22 de setembre es celebrà
mundialment el Dia Sense Cotxe. La Ribera en Bici-Ecologistes
en Acció organitzà el divendres 21 un Passeig en Bici per Alzira i
el dissabte 22 una taula informativa en la Plaça Major.

12 Septiembre 2018
ENTREVISTA
Joan López, (Algemesí, 1980)
una de les grans apostes de la
nova televisió autonòmica
“El treball que
estem fent ara
és anar tocant
porta per porta
i dient: Hola,
estem ací, som
À Punt“
És una de les noves cares d’À Punt. Junt a
Carolina Ferre i Juan Nieto copresenta À Punt
Directe, el magazín que ompli durant quatre
hores diàries la programació de vesprada de
la nova televisió autonòmica valenciana des
que va començar les emissions regulars el
passat 10 de juny. Llicenciat en Periodisme,
este jove algemesinenc compta amb un llarg
recorregut en el món televisiu i audiovisual,
però este nou projecte suposa un important
pas en la seua carrera, al temps que un gran
repte professional. RiberaNews parla amb ell
només eixir del plató després del programa.
I. V.
- Quatre hores de programa
en directe de dilluns a divendres,
no acaba esgotat?
Si només foren eixes quatre hores
diàries no seria esgotador,
però la jornada no comença
quan arranca el programa en
directe, sinó molt abans. També
forme part de l’equip de redacció
dels directes i des de primera
hora del matí l’equip de
direcció em té informat dels temes
del dia, per si afegim alguna
connexió d’última hora eixa
mateixa vesprada. El•laborem
fitxes amb informació per ajudar
els reporters que són uns
màquines i poder fer-se en una
mateixa jornada fins a dos directes
en diferents pobles i un
reporatge pel matí. Jo quan
m’alce faig exercici i un repàs
del programa del dia anterior,
per fer autocrítica i vore quines
coses cal millorar: Açò és nou
per a mí, però l’espectador es
mereix el millor resultat final.
- Com va À Punt Directe? Tenen
dades d’audiència?
Oficialment encara no hi ha
dades d’audiència perquè així
ho ha decidit la direcció de la
cadena (À Punt Media). Pense
que és el que té més sentit perquè
nosaltres partim del negre,
es a dir, des de zero. La televisió
d’À Punt no és el replantejament
d’una cadena anterior
(Canal 9 RTVV) sinó un nou
mitjà de comunicació. El treball
que estem fent ara és anar
tocant porta per porta dient:
“Hola, estem ací, som À Punt
i volem convertir-nos en el teu
mitjà de referència i guanyarnos
la confiança i l’estima del
tot el poble valencià”. A això
ens enfrontem cada vesprada.
Cal tornar a posicionar el
nostre canal en un número del
comandament i que la gent sàpiga
que estem ací. Parlem la
mateixa llengua que abans però
som uns altres, amb un nou Llibre
d’Estil, amb altra voluntat i
amb moltes ganes de fer entreteniment
de qualitat.
“Em va alegrar
moltíssim que se’n
recordaren de mi
perquè feia cinc anys
que no estava ací
a València”
- ¿Li va sorprendre que el
designaren com a un dels rostres
més visibles de la nova
televisió autonòmica?
Moltíssim. Recorde que em
va telefonar Raquel Alapont
(directora del magazín) el 7
d’octubre de l’any passat i em
va preguntar que si em feia
il•lusió tornar a València. El
projecte encara estava en bolquers,
no hi havia res clar, però
hi havia moltes ganes d’iniciar
esta nova etapa. Em va alegrar
moltíssim que se’n recordaren
de mi perquè feia cinc anys que
no estava ací a València, i sobretot
que s’apostara per mi per
a este projecte tan important
amb tantes hores de directe al
dia. Em va fer una il.lusió molt
gran. Així que des d’eixe moment
em vaig preparar molt:
logopeda, gimnàs amb entrenador…
Tot per estar més apunt
que mai. També he tingut el
privilegi de comptar amb els
consells d’un gran amic que és
com un germà major, Màxim
Huerta. Ell sap ben bé el que és
eixir del poble i aconseguir-ho
tot pas a pas i m’ha donat grans
consells per a saber afrontar
este gran repte professional de
la millor manera possible i amb
la humilitat necessària amb la
qual s’ha de fer este tipus de
faena.
- Les últimes tres temporades
va estar treballant en el
programa Supervivientes, a
Hondures, com va ser eixa
experiència?
Han estat tres anys meravellosos,
en els quals he jugat en la
primera divisió de la televisió,
amb tots els mitjans possibles,
amb una producció de luxe, en
un programa de prime time i
sent persona de màxima confiança
de la direcció. Ha sigut
un treball que m’ha donat moltes
satisfaccions i l’he disfrutat
molt perquè m’ha permés
conèixer a moltíssima gent i
he conviscut amb grans professionals.
Així que quan em telefonaren
per a vindre ja a València
vaig tenir que renunciar
a continuar en el programa. A
Honduras vaig arribar gràcies
a Toni Betrán, director del programa
Gormandia de l’última
etapa de Canal 9.
Jo era redactor de concursants.
Els acompanyava a Honduras
i convivia amb ells durant
una setmana preparant-los per
a que es familiaritzaren amb
les càmeres, amb l’equip, el
ritme del programa... Després,
conforme anaven sent expulsats,
els arreplegava de l’illa,
els feia la primera entrevista
només eixir i procurava que
no tingueren cap contacte amb
l’exterior fins que aplegàvem
de nou al plató de Madrid. En
tres anys m’he fet vora 180.000
kilòmetres en vols transoceànics.
Em conec tots els aeroports
de Sudamèrica i tinc mil
anècdotes a la butxaca.
Per tant, li va atraure més el
projecte d’À Punt i vindre a
València que quedar-se a Madrid.
Este és un projecte de llarg recorregut
i suposa el gran sal
qualitatiu en la meua trajectòria
professional. El que m’ofereix
ara mateix À Punt Directe és
la gran oportunitat de créixer
com a periodista i de demostrar
tot el que he aprés durant estos
anys fora d’ací.
- En À Punt Directe vosté
s’encarrega de conduïr la
part més lúdica i festiva, es

ENTREVISTA
Septiembre 2018 13
Juan Lopez, en un moment del programa de les vesprades d’À Punt.
troba còmode en eixa temàtica?
Sí. Sempre he sigut molt actiu
a nivell cultural i associatiu en
el meu poble i em resulta molt
familiar tocar temes folklòrics
i culturals d’arrel tradicional.
Afortunadament, en tota la
Comunitat Valenciana tenim
una gran riquesa patrimonial
amb totes les nostres festes
i tradicions. Aleshores, estic
molt content de poder tindre
l’oportunitat de mostrar-la cada
dia i que la gent de molts pobles
es reconega com a germana del
poble del costat. També és cert
que en el programa em quede
jo amb la part més amable de
l’actualitat i és més còmode no
tindre que tocar certs temes que
poden ser molt més complexos,
però això no vol dir que no estiga
al dia de tot el que passa en
temes socials i polítics.
“He tingut l’oportunitat
en el programa de
mostrar per primera
vegada a tots el
valencians i valencianes
la Nit del Retorn”
- Parlant de festes i tradicions,
com algemesinenc, ha anat a
les festes de la Mare de Déu de
la Salut 2018?
El dia 7 de setembre ens va convidar
Roberto Pellicer de La
Posada a vore la processó i vam
anar Carolina Ferre, directors,
amics i companys de la cadena.
Volia que conegueren esta gran
manifestació religiosa i cultural
única que es celebra a Algemesí.
Les festes d’enguany han sigut
molt especials perquè el poble
ha acollit “les nacions unides de
la cultura mundial”, com deia
l’alcaldesa. I personalment també
han sigut especials perquè he
tingut l’oportunitat al magazín
de donar-li cobertura a través
del reportatge de la Nit del Retorn,
passant la nit del 6 al 7 de
setembre al campanar. I la meua
companya Sandra Calabuig va
fer un reportatge amb una colla
de dolçainers japonesos meravellosos
enamorats d’Algemesí.
- I com els ha explicat als seus
companys el per què és tan especial
esta festa?
Doncs contant-los que des de fa
tres dècades Algemesí va prendre
consciència de la gran riquesa
patrimonial que atresorava, i
quan arriba setembre mostrem
el que pot fer un poble amb la
voluntat i la força col.lectiva
d’anar tots en una mateixa direcció
per a que tot isca el millor
possible. Pense que la clau de la
grandesa de la festa d’Algemesí
està en que cap persona del poble
se sent espectadora, perquè
tots, d’una forma o altra, som
protagonistes d’este gran esdeveniment
cultural que apel.la als
sentiments i que va més enllà de
la religiositat.
- A banda de la televisió, he
llegit que una de les seues passions
és el teatre. Ha tingut
que aparcar la producció i direcció
teatral o té algun projecte
en ment?
El teatre el tinc ara un poc en
pausa, però el verí del teatre,
eixe verí del que parlava Rodolf
Sirera, el tinc i acabarà eixint
d’una manera o d’una altra.
Tinc moltes ganes de reprendre
el teatre una vegada puga organitzar-me
un poc millor el temps
lliure que em deixa la tele, perquè
he sigut molt feliç fent teatre
musical amb Cuc de Seda i
cavalcades a molts pobles de la
Ribera, i hem fet feliç a molta
gent. La televisió té moltes coses
que es semblen al teatre i em
trobe molt còmode: Guió, decorat,
maquillatge, il•luminació,
vestuari, posada en escena, directora…
però trobe a faltar la
reacció directa i real del públic.
“Cal fer una gran tasca
a nivell educatiu sobre
les xarxes socials i a mi
m’agradaria participar
en ella”
- En el seu currículum diu que
és assessor de comunicació de
influencers.
Mire, les marques han trobat en
gent anònima un vehicle per a
fer arribar al públic el seu producte
d’una manera i amb un
llenguatge que encara no està
escrit i que no s’aprén en cap
escola. Esta gent (influencers)
que ha decidit convertir-se en
aparador de marques necessiten
l’assessorament de comunicadors
formats per encarrilar
tot el seu potencial i hi ha una
gran demanda de professionals
especialitzats en comunicació
d’este tipus. En este aspecte, els
periodistes tenim el repte de formar-nos
davant esta demanda, i
a Madrid he tingut l’oportunitat
de vore com treballa la gent
professional, de contactar amb
marques i d’assessorar a gent
amb un gran talent, però amb
limitacions a nivell d’imatge i
que necessiten convertir el seu
perfil personal en una imatge de
marca rendible.
Què pensa d’esta moda en
molts joves que ara volen ser
youtubers o influencers?
Anem a vore, les xarxes socials,
com el seu nom indica,
ens poden ajudar a anar teixint
Juan López amb Carolina Ferre.
unes relacions socials, laborals,
culturals o intel.lectuals meravelloses,
però també podem
embolicar-nos amb elles per
no saber dur-les, o acabar encegats
per l’ego o la vanitat, i
convertint-nos en una persona
que no som. Les xarxes socials
poden dur a molta gent, sobre
tot adolescents, a pensar que
la clau de l’èxit actual està en
tindre molts seguidors, però un
influencer és només una tanca
publicitària de carn i ossos.
Tot això pot generar frustració i
els joves poden aplegar a pensar
que la seua vida no val res
perquè ells a l’estiu no viatgen
en un vaixell, no estan convidats
a hotels o no porten l’últim
model de sabatilles. Crec que
la comunicació audiovisual és
una assignatura que caldria que
s’ensenyara en la escola, perquè
des del moment que als xiquets
els donem un telèfon mòbil els
estem obrint una finestra que cal
saber tancar quan corre aire. Cal
fer una gran tasca a nivell educatiu
sobre les xarxes socials i
a mi m’agradaria participar en
ella. Haurem de fer algo a nivell
escolar en primària i secundària.
“Hem de vetlar per no
acabar convertint-nos en
portaveus dels polítics
i en una caricatura del
que ha de ser una televisió
pública”
- Tornant a la televisió, l’antiga
Canal 9 va acabar d’una manera
lamentable i marcada
pel control polític i la manipulació
informativa. Pensa que
esta nova etapa serà diferent?
En este parell de mesos de vida
d’À Punt Media, en l’apartat
d’entreteniment, s’ha vist la gran
aposta que han fet els responsables
de continguts de la cadena
pel productes de qualitat. Hi ha
una altra sensibilitat en els continguts
dels programes i que és una
tele que aposta per la igualtat i per
mostrar altres realitats que durant
molt de temps han estat silenciades.
Tenim ara un gran potencial
de professionals de l’audiovisual,
el disseny, creatius i artistes que
tenen en la nova tele un aparador
al món. Pel que fa als serveis informatius
de la cadena són altre
món i juguen altra lliga. Hi ha
un llibre d’estil que marca molt
clarament com s’han d’abordar
les informacions, però la tele és
un pastís massa temptador per
als polítics. Venen eleccions d’ací
a no res i tots volen estar… La
nova À Punt veurem còm camina
deixant-la caminar, és a dir,
hem de donar-li un temps per a
vore fins a quin punt la classe política
actual està disposada a que
la televisió pública siga una eina
en vida pròpia independent a la
política, encara que sense poder
deslligar-se d’ella, perquè tota la
vida humana està lligada a la política.
Hem de vetlar per no acabar
convertint-nos en portaveus dels
polítics i en una caricatura del que
ha de ser una televisió pública,
però crec que la classe política ha
canviat i no tornarem a vore’ns en
les mateixes circumstàncies que
en el passat.
- Com és treballar amb una
presentadora de la trajectòria
de Carolina Ferre i amb un
periodista novel en la televisió
com Juan Nieto?
Coneixia a Carolina només de
vore-la per la tele, però li puc
dir que sóc afortunat perquè tinc
els millors companys possibles.
Carolina és una persona que
ha estat al front dels principals
magazins nacionals, domina
moltíssim el mitjà i he descobert
en ella una companya molt
generosa i que ha sabut des del
primer moment donar-nos a cadascú
el nostre lloc, fer equip i
crear eixe bon rotllo que crec que
transmetem en el programa i que
ella necessita per a funcionar. En
quant a Juan Nieto, per a mi és
un dels grans descobriments i
tinc la sort de compartir el meu
dia a dia amb ell perquè és un periodista
de raça que m’ha obligat
a posar-me les piles i aprofundir
en l’anàlisi de l’actualitat política.
Així que tindre al costat una
persona amb la qualitat humana
i la humilitat de Carolina i a un
periodista com Juan, crec que no
puc fer millor màster, açò no està
pagat en diners.

14 Septiembre 2018
TURISMO
Un paseo por las
mejores calas del
mundo
Playa de la Granadella (Xàbia)
El verano toca a su fin, pero hasta el puente de octubre estamos en una buena época para disfrutar de lugares de costa
que en agosto están atestados de turistas. A poco más de una hora de coche tenemos calas que se encuentran entre las
más bonitas de España y del mundo. Así que apuramos los últimos días del verano, si las tormentas lo permiten, visitando
los paisajes idílicos de aguas cristalinas azul turquesa que nos ofrecen las más conocidas calas de Xàbia y Benitatxell.
Imagen de la cala Moraig.
un recorrido de unos 2 km.
entre ida y vuelta. A lo largo
del trayecto encontramos varias
cuevas-refugio. Se trata
de pequeñas construcciones
en piedra que, adosadas a la
pared de los acantilados, cierran
abrigos naturales. Fueron
construidas a finales del siglo
XIX y principios del XX por
pescadores y agricultores de la
zona. También fueron usadas
por contrabandistas. Muchas
de estas cuevas todavía conservan
el nombre de sus propietarios:
Pepet del Morret,
Domingo de l’Abiar, Toni el
Senyalat...
Cala Llebeig
Es la situada más al sur del
término de Benitatxell. Es
de reducidas dimensiones y,
como hemos indicado, sólo es
accesible a pie o por mar, por
lo que está poco frecuentada.
Como la totalidad de las calas
de esta zona, es de cantos
rodados y rocas. En ella hay
unas restauradas casitas de
pescadores y un antiguo puesto
de la Guardia Civil.
Cala Blanca
Nos desplazamos ahora al norte,
al término de Xàbia. Comenzamos
a recorrer el litoral
desde esta población costera
hacia el sur. La Cala Blanca
está compuesta por dos calitas
contiguas Caleta I y II. Su
nombre deriva del color blanquecino
de los acantilados.
Se puede acceder en coche,
realizando el último tramo a
pie por un pequeño paseo marítimo.
Caleta II se caracteriza
por un brazo de piedra que
I. V.
Cala Moraig
Comenzamos por las calas de
Poble Nou de Benitatxell. La
principal de las que se encuentran
en su término municipal
es la Cala Moraig, la única
accesible en coche. Se llega a
ella atravesando la urbanización
Cumbres del Sol. La cala
tiene unos 200 metros de larga,
es de grava y cuenta con la
posibilidad de alquilar sombrillas
y hamacas. Tiene además
un pequeño chiringuito todavía
abierto en este mes de septiembre.
Aunque la playa no
está catalogada como nudista,
en la zona más al norte suele
haber gente tomando el sol o
bañándose como su madre les
trajo al mundo. Otro encanto
de la cala Moraig es la Cova
dels Arcs, en especial para
los buceadores, ya que en ella
desemboca un río subterráneo
de agua dulce. También son un
atractivo las diferentes rutas
senderistas que hay alrededor
de este paraje, algunas de poca
distancia, como la Ruta de la
Falla Moraig, que lleva a contemplar
una enorme placa rocosa
que se hunde en el mar,
o la Ruta dels Testos, por la
que se llega hasta una pequeña
cala del mismo nombre, solo
accesible a pie o por mar. Muy
cerca, junto al parking que hay
antes de iniciar la pronunciada
rampa que baja hasta la cala,
comienza otra ruta senderista,
esta bastante más larga pero
con paisajes espectaculares.
Es la Ruta dels Penya-segats
o de los Acantilados, una senda
que, como su nombre indica,
transita paralela a la costa
y a media altura de la pared
rocosa sobre el mar. Esta senda
termina en Moraira, pero
se puede llegar hasta la Cala
Llebeig y volver, haciendo así
Cala Llebeig

TURISMO
Septiembre 2018
15
la torre vigía construida en el siglo
XVI para la vigilancia marítima
y prevención de ataques de
piratas berberiscos.
Cerca de la cala se encuentra el
mirador de Ambolo. En su vertiente
más meridional encontramos
la isla del Descubridor. Actualmente
está cerrada por riesgo
de desprendimientos.
Cova dels Arcs en la Cala Moraig, muy frecuentada por buceadores, ya que
aquí desemboca un río subterráneo de agua dulce
hace de barrera y casi cierra la
cala como si fuera una piscina,
así que sus aguas suelen ser tranquilas
y cristalinas.
Cala Sardinera
Pequeña cala virgen de grava
situada en la vertiente norte del
Cap Prim o de Sant Martí. El
acceso a esta cala se realiza a
pie desde el Mirador de la Cruz
del Portitxol, caminando por de
una senda que discurre junto a
una naturaleza original e intacta.
Antiguamente era el mejor sitio
para los sardinales, redes finas
que se calaban dos veces al día,
a la salida y puesta del sol, de ahí
el origen de su nombre.
Cala Barraca o Portitxol
Siguiendo la costa hacia el sur se
encuentra la Cala Barraca o Portiotxol,
situada entre el Cap Prim
y el Cap Negre. Se puede acceder
en coche desde la ctra. del Cabo
de la Nao o a pie desde el Mirador
de la Cruz del Portitxol. Frente
a la cala se ubica un islote del
mismo nombre, de 300 metros
de longitud y de gran interés botánico
y arqueológico. El nombre
de la cala se debe a las barracas
que los pescadores construyeron
junto al mar y que aún se conservan.
En el pasado fue una zona de
fondeo y resguardo de embarcaciones
que realizaban rutas por el
Mediterráneo. De hecho, se han
extraído de estas aguas numerosas
ánforas romanas.
Cala Ambolo
Cala nudista. Debe su nombre a
Cala Granadella
Para el final hemos dejado la cala
más famosa de todas; al menos
la más conocida. En verano tiene
tanta afluencia de visitantes
que recientemente se ha decidido
regular el acceso de vehículos
a motor en los meses de julio y
agosto. Durante ese tiempo se ha
habilitado un parking varios kilómetros
antes de llegar, desde donde
sale un transfer gratuito cada
45 minutos durante todo el día.
La cala Granadella se encuentra
en la parte más meridional de Xàbia.
Hay una ruta senderista que
lleva hasta el Castell de la Granadella,
pequeña fortificación en
forma de herradura construida en
1739 y que formaba parte del sistema
de vigilancia de estas costas,
muy acosadas por la piratería
norteafricana. Las montañas de
alrededor sufrieron un incendio
en 2016, pero la zona se va recuperando
poco a poco.
DÓNDE COMER
Ruta de los Acantilados
En algunas de estas calas hay chiringuitos y algún restaurante.
Sentarse a la mesa de cualquiera de ellos tiene el
aliciente de estar disfrutando de la gastronomía local al
tiempo que de un paisaje auténticamente extraordinario.
Las calas Moraig, Blanca, Portitxol y Granadella cuentan
con este servicio, pero la mayoría solo en los meses de
mayor afluencia turística. En la Granadella sí se puede
comer prácticamente durante todo el año. Aquí nuestra
recomendación es el restaurante Sur. Sus arroces, pescados
y postres son un reclamo más para acudir a esta zona
un domingo cualquiera. Eso sí, barato no es.
De izquierda a derecha y de arriba a abajo, podemos apreciar instantáneas de las calas Caleta II, Portitxol, Ambolo y la Falla Moraig

16 Septiembre 2018
ECONOMÍA - EMPLEO
Novedades fiscales y económicas
José de Gracia Tort
Economista MAR Consulting
Varona Support
Les informamos de las noticias más significativas
recibidas el último mes, que
creemos serán de su interés, dentro del
ámbito fiscal y económico, y proponemos
una reflexión sobre las mismas.
10 años de la caida de LEHMAN BROTHERS: ya hace una
década del hecho que visualizamos todos como el inicio de la
gravísima crisis económica mundial 2008-2013 cuyas consecuencias,
a pesar de la evidente recuperación, todavía sufrimos.
Y ahora, como siempre ocurre por el carácter cíclico de
economía, todos los datos macroeconómicos indican una desacelaración
del crecimiento, especialmente consumo, sector
exterior, turismo y empleo. ¿Debemos de preocuparnos ante
una próxima nueva crisis económica, o todo quedará en una
desacelaración y posterior mejora?, pues si escuchamos a
los expertos de momento no hay motivos para alarmarnos.
Pero quizas deberíamos preguntarnos todos, ¿algún experto
nos avisó de cualquiera de las crisis económicas anteriores?
Alzira contracta joves arquitectes
locals per a millorar els polígons
L’Ajuntament d’Alzira ha contractat
a 10 joves arquitectes
tècnics i superiors que portaran
a terme la tasca de redacció de
projecte i seguiment d’obra als
polígons industrials de la ciutat.
Estes contractacions estan dins
de les ajudes atorgades a entitats
locals que la Generalitat
posa en marxa per a 2018 i
2019 mitjançant l’Institut Valencià
de Competitivitat Empresarial.
L’IVACE ha subvencionat
projectes d’inversió
per a la finalització de sòls i
polígons industrials de titularitat
municipal, en els quals no
s’hagen finalitzat les obres previstes
per a la seua transformació
en polígon industrial.
L’alcalde d’Alzira, Diego Gómez,
i la regidora de Seguretat
i Projectes Urbanístics, Sara
Garés, donaren la benvinguda
als professionals el passat 11
de setembre. “Hem de seguir
treballant en projectes que ens
permeten adequar els nostres
polígons de manera que els
dignifiquem de forma definitiva”,
va assegurar Gómez.
Concretament, la ciutat
d’Alzira rebrà un total de
468.000 € per als cinc projectes,
en què participaran cinc
arquitectes superiors i cinc
aparelladors encarregats de
la redacció del projecte i de
la seua direcció i coordinació
d’obra, respectivament.
SITUACION ECONOMICA
- INDICES DE CRECIMIENTO: Las últimas previsiones de
la Comisión Europea corrigen a la baja nuestra previsión
de crecimiento.
- BOLSA: el Ibex cayó en agosto y principios de septiembre,
acercándose al 9.000, el peor dato desde enero de
2017.
- EURIBOR: continúa en ligera subida, llegando al -0,166%,
en este caso parece indicar un cambio de tendencia.
- IPC: en agosto se mantiene en el 2,2%.
- PARO: subió en agosto en 47.047 personas, dato negativo
y similar al de 2017, dejando el número de parados
en 3,18 millones.
- TIPOS DE INTERES: Sin modificaciones, a la espera del
posible cambio de tendencia del EURIBOR.
Alzira sol·licita 1 milió
d’euros per al “Viatge
a la Empleabilitat”
L’Ajuntament d’Alzira, a través
de la regidoria de Desenvolupament
Econòmic, Treball i Projectes
Europeus i IDEA, ha presentat
«El Viatge a l’Empleabilitat»
al Fons Social Europeu, un
projecte de tres anys de durada
(2019-2021) per formar un total
de 150 persones aturades i amb
una inversió d’1.850.000 euros
(50% amb recursos propis i 50%
amb finançament europeu).
Enguany este projecte, que ha
permés posar en funcionament
l’Escola de Cuina en el Respirall
i les beques per a alumnes que
es formen d’electromecànica
(amb col•laboració amb el CIFP
Luis Suñer) i de mecànica de
motors (amb la col•laboració de
l’empresa AUTAL), va obtindre
la
un finançament del Ministeri
d’Hisenda i Administracions Públiques
de 250.000 euros, i Alzira
va ser un dels 10 ajuntaments
valencians que va rebre ajuda.
Els itineraris de formació que
s’han sol•licitat en el Programa
Operatiu d’Ocupació, Formació
i Educació, destinat a les entitats
locals, són els referits a Hostaleria
per formar a 60 alumnes entre
2019-2021 amb reforç d’anglés;
d’electromecànica, dirigit a 30
joves aturats l’obtenció d’un
certificat de professionalitat; 15
alumnes més en l’itinerari de
Comerç i Logística i la certificació
professioal d’Atenció Sociosanitària,
en un sector necessari
com és la dependència, per a 45
alumnes en els propers tres anys.

COMARCA
Septiembre 2018
17
L’Escola de Teatre Tarumba
Jove d’Alzira obri periode
de matrícula
Alzira senyalitza i
amplia les zones wi-fi
Integrants de la Mostra de Juliol
Redacció / RiberaNews
Des del 15 de setembre i fins a
final de mes està obert el termini
per a matricular-se en la Escola
de Teatre Tarumba Jove. Va dirigida
a joves entre 12 i 18 anys
i els interessats solament hauran
d’abonar una matrícula de 20 €
per a tot l’any, ja que està patrocinada
per la Regidoria d’Educació
de l’Ajuntament d’Alzira. El curs
comença a l’octubre i finalitza en
juny. Al juliol, s’oferirà una mostra
del treball desenvolupat. Les
classes tindran lloc en l’IES Josep
Mª Parra, que col•labora amb la
Escola.
Aquest projecte de la Tarumba
pretén oferir als joves d’Alzira i de
la comarca una alternativa d’oci i
de formació artística i humana. La
pràctica teatral és una activitat inigualable
des del punt de vista pedagògic,
terapèutic, d’integració
social i de motivació: desperta
en els adolescents la creativitat i
la fantasia; els educa com a ciutadans
i com a éssers crítics en el
seu món; els acostuma a treballar
en equip; fomenta l’adquisició de
destreses i habilitats expressives;
afavoreix situacions que permeten
l’expressió de les emocions,
dels sentiments i de les idees i opinions;
els ajuda a desinhibir-se i
adquirir autoestima, a dominar els
seus impulsos, a controlar situacions...
La consecució d’una meta
comuna, oferir una mostra del treball
al juliol davant de companys,
amics, família i, fins i tot, desconeguts,
aglutina al grup, potencia la
disciplina i els motiva a treballar i
superar les dificultats.
Alberic homenatja a Josep
Lluís Doménech i posa el seu
nom a la Biblioteca Municipal
Redacció / RiberaNews
Des de la Regidoria de Transparència
i Modernització s’ha
estat treballant per ampliar les
zones amb accessibilitat lliure
de xarxes públiques wifi. Alzira
ja compta amb punts lliures de
senyal wifi, “WIFI_Ayto_Publica”,
en diferents zones de la
ciutat com la plaça Major, la
plaça de les Lletres Valencianes,
l’oficina de la Clau, la plaça de
les Basses i a hores d’ara també
a l’escola d’Adults Enric Valor
(EPA). A més, s’ha millorat la
xarxa d’Internet al magatzem
municipal.
Per tal que els usuaris puguen
localitzar millor estes zones amb
senyal lliure, la Regidoria de
Transparència i Modernització
ha instal•lat unes plaques verticals
per tal d’identificar la ubicació
de les xarxes públiques wifi
en tots i cadascun dels edificis
amb disponibilitat de senyal pública
de lliure accés.
La regidora de l’àrea responsable,
Inma Onrubia, ha declarat:
“Hem volgut donat un servei
en el qual la població puga utilitzar
wifi lliure des de diferents
punts d’Alzira. Som conscients
que tal volta no aplegue a tots,
però la nostra intenció és anar
ampliant les zones lliures amb
senyal wifi pública. També hem
canviat i hem facilitat la manera
d’accedir a estes xarxes lliures
públiques, de tal manera que actualment
es pot accedir només
introduint el nom, el cognom i
el número de telèfon mòbil, on
es rebrà un SMS de confirmació
amb la clau assignada a l’usuari
titular d’eixe mòbil, que serà
vàlida per a totes les zones amb
senyal “WIFI_Ayto_Publica” de
la ciutat. El que sí cal recordar és
que la contrasenya expira als 3
mesos i que en eixe moment, per
tant, l’usuari haurà de realitzar
un nou registre”.
L’Ajuntament d’Alzira
convoca el II Concurs
de Redacció Juvenil
en Valencià
Redacció / RiberaNews
El dissabte 15 de setembre
es va viure un emotiu acteu
de record i reconeixement
a una de les seues figures
intel•lectuals més importants
d’Alberic. La Biblioteca
Municipal ha passat a
denominar-se Josep Lluís
Doménech per a situar a
l’insigne escriptor en la memòria
local, posicionant el
seu nom en l’emblemàtic
emplaçament de promoció de
la lectura i l’estudi. L’acte va
comptar amb la presència de
la vídua del literat, l’alcalde
d’Alberic, Toño Carratalá,
diferents regidors de l’equip
de govern i la corporació.
També hi asistiren la secretària
i diferents membres de
Mural en record de Josep Lluís Doménech en Alberic
la Acadèmia Valenciana de la
Llengua, així com l’alcalde
de Tous, Cristóbal García, i
el president de l’Associació
de Cronistes Oficials del
Regne de València.
Redacció / RiberaNews
L’Ajuntament d’Alzira, a través
del Servei Alzireny de Promoció
i Ús del Valencià (SERVAL),
impulsa el II Concurs de Redacció
Juvenil en Valencià, adreçat
a estudiants entre 12 i 18 anys
matriculats en centres educatius
d’Alzira.
El tema d’enguany, “Els llibres
canvien el món”, s’ha triat, segons
la regidora de Cultura i
Esports, Aida Ginestar, “perquè
els llibres són la base del treball
dels estudiants en el centre educatiu,
ja que principalment a partir
d’estos i de l’explicació dels
professors aprenen. A més, els
llibres els aporten altres visions
del món i els fan ser més tolerants,
a part de ser una meravellosa
font d’entreteniment”.
La data límit de presentació serà
el dia 16 de novembre de 2018.
Els treballs hauran de ser escrits
únicament en valencià i tindran
un màxim de 4 fulls mecanografiats
a doble espai per una sola
cara.
El jurat estarà presidit per la
regidora de Cultura i compost
pel tècnic de Promoció Lingüística
i dos persones qualificades
i vinculades al món de
l’ensenyament.
Hi podran participar tot
l’alumnat matriculat en col•legis
i instituts d’Alzira dels nivells
següents: ESO, Batxillerat i Cicles
Formatius. S’establixen tres
categories que comprendran els
cursos següents: Categoria A: 1r
i 2n d’ESO; Categoria B: 3r i 4t
d’ESO; Categoria C: Batxillerat
i Cicles Formatius.

18 Septiembre 2018
HISTORIA Y PATRIMONIO
Fray Morera, el cronista
de la Murta
Es la historia del Monasterio de la Murta contada por uno de sus más insignes priores. Juan Bautista Morera fue el
máximo responsable del cenobio alzireño en tres ocasiones y sintió la necesidad de llenar el gran vacío que existía
hasta ese momento: no había constancia escrita de la historia del convento, y lo poco que contenía el archivo estaba
en desorden y en mal estado. Así que gracias a este carcaixentí, nacido en 1702 y que se vistió de fraile a los 19 años,
hoy conocemos costumbres, nombres, sucesos, acontecimientos o anécdotas que rodearon la vida en el valle.
El manuscrito original del padre Morera, que redactó bajo el título “Historia de la fundación del Monasterio del Valle
de Miralles y hallazgo y maravillas de la Santissima Ymagem de Ntra. Sra. De la Murta. Año 1773”, está perdidos, pero
en 1995, el historiador Bernat Montagud y el archivero Aureliano Lairón localizaron en la vivienda de la viuda del barón
de Terrateig una transcripción inédita del mismo.
En el presente artículo mostramos un resumen de lo que hemos considerado más curioso, interesante y didáctico de
lo que dejó Morera por escrito. Porque aunque hoy solo veamos un esqueleto inerte, el Monasterio de Santa María de
la Murta tuvo mucha vida durante siglos.
*Los textos entrecomillados están extraídos de forma literal de una edición realizada por Germania Serveis Gràfics y el Ajuntament d’Alzira (1995)
Acuarela de Ignacio Fargas (1845).
I.V.
Leer y escribir debían ser las
principales ocupaciones de
la comunidad monástica al
margen de las actividades religiosas.
Escribe Morera que
los monjes situaban en primer
lugar “los ejercicios de leer;
porque en ellos se aprenden
desengaños, se adquieren
doctrinas, se hallan escarmientos
para huir de lo malo
y abrazar lo bueno; seguir la
virtud, y aborrecer el vicio”.
Al ejercicio de la lectura le seguía
la escritura, “para que la
memoria por su flaqueza no
puede conservar, se eternice
en el papel”.
Cuenta Fray Juan Bautista
Morera que los textos históricos
que se conservaban en
el archivo del convento estaban
“tan maltratados, tan
poco legibles, y sobre todo
tan sin orden en las noticias
que contenían, que juzgué
digno empleo para desterrar
ociosidades el coordinar y
escribir con claridad los preciosos
monumentos de esta
casa, hallazgo y maravillas
de Ntra. Reina y Patrona y
demás noticias que basten a
la perfecta inteligencia de sus
hijos, y que con ellas puedan
enterarse de lo que es, y ha
sido esta Comunidad desde
sus principios”.
Comienza el libro con una
breve descripción de Alzira.
Recuerda la antigua denominación
de la Murta como Valle de
Miralles o Miracles, y se hace
defensor de los historiadores
que atribuyen la posible ubicación
en el valle del legendario
monasterio Servetano, que
guardaría las reliquias de su
ilustre fundador, San Donato,
fallecido a finales del siglo VI
y famoso por ser el primero en
introducir en la Península una
regla monástica.
El prior relata la fama del valle
por su gran variedad de plantas
medicinales, y que “son muchos
los enfermos y convalecientes
que aquí acuden a recobrar
fuerzas, y alcanzar la
salud”, algo a lo que también,
asegura, influye su fuente,
“que bajando de la ladera del
monte que hace espaldas a la
casa, ofrece tan puras y saludables
aguas que son de las
distinguidas en este Reino”.
Los comienzos
Habla el prelado de los primeros
“Hermitaños” que habitaron
el valle, “viviendo en
él con pureza santa, caridad
perfecta, retirados del comercio
de los hombres, atentos
sólo a negociar con Dios”.
Según el padre Morera, a mediados
del siglo XIV había 11
ermitas repartidas por el valle,
siendo la principal la que guardaba
la imagen de la Virgen
de la Murta. Esta ermita, junto
con dos colindantes, la dedicada
al Arcángel San Miguel y
la de San Jerónimo, fueron las
que “quedaron después incluidas
en la fábrica del Monasterio”.
Escribe Morera que en 1357, el
entonces caballero principal de
Alzira y dueño del valle, Arnau
Serra, hizo donación de las
tierras a Fray Pedro Barreda,
superior de los once ermitaños
que allí vivían. Estos decidieron
poco después marchar a
un monasterio de jerónimos
existente por entonces en Xàbia
para “tomar allí el hábito
Imagen de San Jerónimo en la
ermita de Santa Marta
y profesión, y hecho este volverse
al Valle de la Murta y
edificar un Monasterio donde
viviesen como religiosos
de San Jerónimo”. Así que se
marcharon todos menos Fr. Pedro
Barreda, que se quedó “por
dueño del Valle y tierras que
en él habían”.

HISTORIA Y PATRIMONIO
Septiembre 2018 19
Los ermitaños, ya convertidos
en monjes, solicitaron al Papa
Gregorio XI el derecho a construir
un monasterio en la Murta,
lo cual les fue concedido
mediante bula firmada en Avignon
el 28 de marzo de 1376,
aunque no pudieron iniciar su
construcción hasta 1401, cuando
terminó de levantarse el de
Cotalba. Al parecer fueron seis
los monjes que regresaron a la
Murta, aunque Fray Morera expresa
sus dudas sobre si estos
seis fueron parte de aquellos ermitaños
que en su día partieron
hacia Xàbia para vestir el hábito
de monjes o fueron otros,
ya que habían pasado más de
25 años desde su partida. Se
conocen los nombres de estos
primeros frailes de la Murta:
Fr. Domingo Lloret, Fr. Arnal
Cortal, Fr. Guillen Belenguer,
Fr. Pedro Pintor, Fr. Pedro de
Campos y Fr. Eusebio Pavia.
Por su parte, Fr. Pedro Barreda
no quiso convertirse en monje
y prefirió seguir su vida de
ermitaño, cedió las tierras a la
comunidad monástica y se le
asignó una porción de tierra en
el valle para su sustento.
Sobre la primera forma y distribución
que tuvo el monasterio,
el prior se lamenta escribiendo
que “tan pocas son las memorias
que nos han quedado de
la primitiva fábrica de este
Mon. que ni aún por tradición
sabemos la traza y forma
que tuvo en sus principios
esta Casa”. No obstante, dedica
un capítulo a describir lo
poco que se sabe y las sucesivas
reformas que se realizaron
con el tiempo. Cuenta Morera
que la Torre de las Palomas,
llamada así “por las muchas
que crian en ella”, la levantó
en 1547 la propia comunidad
de monjes “para su resguardo,
temerosa no le sucediese
lo que a la Villa de Cullera
que en dicho año cautivaron
los Moros la mayor parte de
sus habitantes y estar toda
esta tierra llena de moriscos
que hacian vivir a todos en
continuo sobresalto”. Sobre la
construcción del puente, dice
Morera que “no hay memoria
del primitivo pero habiendose
caido un pedazo de dicho
puente el año 1611 se acudió
luego a su reparo; no duró
mucho este remedio; pues se
nota que en año 1638 se volvió
a emprender la obra y puso
su mano en ella un Novicio de
San Pedro de Nora, excelente
cantero que la dejó segura y
con toda perfección”.
Morera se refiere también a la
conducción de agua que baja
desde el nacimiento. El acueducto
que hoy vemos se realizó
en piedra para sustituir la anterior
canalización y remediar
“las quiebras grandes que tenia
y por consiguiente que se
perdia mucha agua”. La obra
se inició en 1771 y concluyó
dos años después.
El prior dedica un capítulo a la
ermita de Santa Marta, situada
a espaldas del monasterio,
“por ser la única que se ha
procurado conservar de las
once que hubo en el valle”.
Ésta pasó por sucesivas fases
de abandono y recuperación
dependiendo de la voluntad de
algún monje que se ocupara de
ella y de su huerto. Tras su inicial
olvido por centrarse la comunidad
en la construcción del
monasterio, fue utilizada para
guardar ganado y después para
el recreo de los monjes. En
1741 el prior Fr. Francisco Bonanat,
continuando el trabajo
de algún monje anterior, quiso
culminar la recuperación total
de la ermita y el huerto. Para
celebrar su conclusión, “formose
una Procesión en que
iba toda la Comunidad con
velas encendidas y detrás el
dicho Prelado vestido de capa
Restos de la ermita de Santa Marta
blanca que llevaba en brazos
la Imagen de la St.ª Salió la
procesión por la puerta de
las hospederias y siguió subiendo
a la hermita cantando
todos con singular devoción
el himno: Jesu corona Virginum”.
Concluye este capítulo Morera
haciendo una breve mención
de la llamada Casa de Don
Juan, situada en un lugar “que
llamaron los antiguos Monte
Calvario”. Su nombre se
debe a que “la hizo un Caballero
de Valencia y habitador
de Alcira llamado Don Juan
Grau, por los años 1620 poco
más o menos”. “Vivió Don
Juan retirado algunos años
en esta Casa o hermita; y con
su muerte se fué perdiendo
y arruinando esta Casa, que
dicen sirvió también de Hospederia”.
La Virgen de la Murta
El capítulo V el padre Morera
lo dedica a la Imagen de Ntra.
Sra. de la Murta. La describe
de barro, de tres palmos de estatura,
con la mano izquierda
abrazando al niño Jesús, que a
su vez tiene una nuez partida
en la suya. La mano derecha de
la Virgen “parece que guarda
favores para repartir a manos
llenas beneficios”.
El color del rostro es moreno,
con una majestad que “mueve
al mayor respeto”. Dice Morera
que no hay datos del origen
de la imagen, solo que “era la
mayor y la más principal de
todas, y que a ella acudían todos
los hermitaños del Valle a
ofrecerle los corazones en sus
Aras”. Y añade que es tradición
en el Monasterio que fue
encontrada junto a una murta
en la inmediaciones, “de quien
tomó el título y lo dió después
a todo el Valle, mudando el
que tenía de Miralles en el de
la Murta”.
No podía faltar una relación de
los milagros atribuidos a esta
Virgen. A su presencia achacaban
los monjes el hecho de
que a ninguno les atacaran los
animales del valle, “siendo
así que se encuentran a cada
paso culebras, víboras, escorpiones
y alacranas casi debajo
de todas las piedras, no hay
ejemplo de que jamás hayan
ofendido a ningún monje, teniendo
las ocasiones muy frecuentes”.
También cuenta Morera
que se debe a la protección
de la Virgen el “liberar a sus
siervos de insultos e invasiones
de ladrones y otra gente
perdida aún en tiempo en que
estaba nuestro reino lleno”.
Pero Morera hace especial
mención a la intercesión de la
Virgen en la protección a los
moradores del valle frente a los
estragos de la peste. “Algunos
dicen atribuir este efecto milagroso
a la virtud de yerbas
medicinales, que se crían en
dicho Valle, las cuales, dicen
estos, exhalan un saludable
vapor que purifica el aire,
cuya infección es la madre
fecunda de la peste; pero los
que lo miran mejor atribuyen
esto a otra más elevada virtud”.
Como muestra de agradecimiento,
los monjes hicieron
voto de no comer carne los lunes,
como ya se hacía los miércoles,
costumbre que se inició
en 1447 y perduró en el tiempo.
Cuenta Morera que solo hubo
dos casos de monjes que murieron
en tiempos de epidemia de
peste, en los años 1530 y 1648,
pero en ambos casos se culpó
al quebranto de esta norma. En
cambio, recuerda Morera que
todas las familias que se refugiaron
en el valle durante los
episodios de peste, como el de
1648, que causó en Alzira más
de 300 muertes en apenas cua-

20 Septiembre 2018
HISTORIA Y PATRIMONIO
Puente de Felipe II
...viene de la página anterior
tro meses, “lograron volver a
sus casas pasado el contagio,
sanas, contentas y agradecidas
a Ntra. Sra.”.
Entre los que buscaron refugio
en el monasterio huyendo de la
terrible enfermedad en el año
1530 se encontraban D. Luis
Vich y su esposa, nobles que
no solo se libraron del contagio,
“sino que les dotó el cielo con
un hijo, que fué toda su alegría
y la gloria y ornamento de su
casa”. Así nació en la hospedería
del monasterio D. Juan Vich,
que sería obispo de Mallorca y
después arzobispo de Tarragona.
Tras su muerte en 1612 fue trasladado
hasta el monasterio para
ser enterrado bajo la capilla mayor
de la iglesia.
En otro capítulo hace referencia
Morera a la costumbre de bendecir
velitas de cera de color verde
el día de la Candelaria y que
eran muy demandadas por las
mujeres de parto “para el feliz
alumbramiento de sus hijos”.
Escribe el prior que “el día que
se bendicen es de los de mayor
concurso en esta Casa, y es
para alabar a Dios ver el ansia
con que se codician estas velitas,
importunando con ruegos
y a veces con lágrimas hasta
tener alguna”.
Los monjes producían también
un ungüento a base de hierbas
y raíces “para deshacer todo
género de hinchazón”. El ungüento
adquirió tanta fama que
llegaban encargos de “casi todas
las provincias y reinos de toda
España”.
Visitas de San Vicente y de Felipe
II
Fray Morera dedica un capítulo
a la visita en 1409 de San Vicente
Ferrer, de quien asegura que
dijo “que si Dios no le hubiese
llamado al estado y oficio de
Pedricador Evangelico, se quedaría
con mucho gusto en esta
casa”. Según cuenta el prior, y
así constaba en los viejos archivos
del convento, San Vicente
dijo que “el Señor le había revelado
que los religiosos, que
muriesen en esta casa, ninguno
de ellos se condenaría”. Fruto
de esta profecía, añade Morera,
“es el ansia de los que enferman
fueran al Monasterio,
temerosos de presentarse sin
este indulto ante el Tribunal
Divino. Otros vemos sepultarse
en vida dentro de los límites
de este milagroso Valle sin querer
salir en años a parte alguna
por no exponerse a dar fuera
los últimos alientos”.
A las 10 de la mañana del 19 de
febrero de 1586 visitó el valle
el rey Felipe II acompañado de
sus hijos, el príncipe Felipe y
la Infanta Isabel Clara Eugenia.
Escribe Morera que el monarca
“celebró mucho el sitio y la
ejemplar vida de los Monjes”.
Añade que “la Comunidad le
hizo regalo de frutas y otras
cosas, según su pobreza lo que
apreció mucho Su Magestad”.
El rey se marchó a las cuatro de
la tarde de ese mismo día y “no
hizo limosna alguna a la casa,
sin que tampoco se le pidiese
cosa alguna”.
Obras de arte y reliquias
El monasterio reunió en su tiempo
un gran numero de pinturas
que adornaron sus dependencias.
Morera describe las que considera
más importantes. Obras de
Ribera, Orrente, Piombo, Juan de
Juanes... la gran mayoría donadas
por la familia Vich, muy vinculada
al monasterio desde que entraron
en el valle D. Luis Vich y su
esposa huyendo de la peste. Un
descendiente suyo, Don Diego
Vich, fue el principal benefactor
del monasterio e impulsor de la
construcción de la nueva iglesia
del convento, concluida en 1623.
Fray Morera deja constancia del
empeño del noble en la empresa y
transcribe los actos posteriores de
traslación bajo palio de la imagen
de la Virgen a su nuevo emplazamiento,
tal y como quedaron escritos
en el Libro de Propios del
archivo del convento: “... saliendo
de la Iglesia vieja dando la
vuelta por el Claustro, salió por
la portería y pasando por las
dos plazas entró por la puerta
principal de la Iglesia con tanta
pompa y majestad que acto tan
principal merecía. El concurso
de gente fué tan numeroso
que no se ha visto en esta Casa
ni se espera ver”. Morera hace
relación de todos aquellos que
costearon la decoración de las diferentes
capillas e la iglesia y que
fueron enterrados bajo su suelo.
Morera dedica un capítulo a las
“preciosas Reliquias” que se veneran
en el monasterio. Destaca
dos Lignum Crucis, cada uno de
ellos guardado en sendas cruces
de plata sobredorada. Una la describe
con 45 piedras preciosas de
diferentes colores y 42 finísimas
perlas, con una perla más grande
en forma de corazón que la llamaban
la “perla de la Murta”.
En la peana tenía además 21
diamantes. Esta cruz fue donada
por D. Luis Vich y perteneció
al oratorio del Papa León X. La
otra cruz era también de plata
sobredorada pero se desconoce
su origen. Dice Morera que tenía
un diente de San Jerónimo, traído
desde Roma por el Canónigo
Calatayud y donado al convento
en 1430.
No podían faltar los huesos de
santos, como la cabeza de Santa
Fulgencia, una de las once mil
vírgenes; una canilla de santa
Apolonia; un dedo de San Gregorio
Taumaturgo, que se sacaba
“en tiempos de muchas
aguas para alcanzar de Dios
la serenidad y siempre se ha
experimentado el fruto de su
poderosa intercesión”; reliquias
de San Bernardo y sus dos hermanas,
de San Vicente Ferrer, y
“otras muchas reliquias de que
están llenos los relicarios”. Morera
hace además un minucioso
inventario de todas las piezas de
valor que se utilizaban en los servicios
religiosos o decoraban los
altares y las imágenes de culto,
destacando “un cáliz de oro de
cuatro libras de peso labrado
de esmalte con muchas piedras
preciosas, que tienen pocos que
le competen”, donado por D.
Juan Vich.
Morera hace especial mención a
los “bienhechores que ha tenido
este Monasterio”. Desde pontífices
con sus bulas o reyes con sus
concesiones y privilegios, hasta
simples devotos que entregaron
sus bienes en herencia o asignaban
una cantidad económica al
monasterio a cambio de un cierto
número de misas en su memoria,
para que aseguraran al donante y
a los suyos la salvación eterna de
sus almas –aunque también hay
quien donó a cambio de nada–.
Llamativa es la petición de unas
hermanas de Valencia que dejaron
en herencia todas sus propiedades
a cambio de que los monjes
realizaran mil misas por cada
una de ellas. También duques,
condes, marqueses, cardenales,
arzobispos, obispos, canónigos y
curas legaron piezas de gran valor,
como cálices, telas, cuadros,
reliquias e infinidad de objetos religiosos,
además de inmuebles y
tierras, destacando de nuevo por
sus donaciones la familia Vich.
Asimismo se relacionan todos los
frailes que dejaron sus rentas y
herencias al monasterio, o los que
con su trabajo aportaron bienes
que lo enriquecieron, como fray
Cristóbal Carbonell, un catalán
que “con el dinero que trajo de
su tierra compró 200 cabras las
cuales con su industria y diligencia
aumentó hasta mil”.
Personajes ilustres
Por último, Fr. Morera hace una
“breve memoria de los hijos
ilustres en virtud, dignidad y
letras que ha tenido este Monasterio”.
Dejando al margen
a figuras como Gilaberto Martí,
obispo de Segorbe, por ya haber
sido resaltadas por cronistas de
la Orden, Morera hace referencia
a “otros insignes Varones cuya
Casa de don Juan
noticia no es bien se borre de la
memoria”. Destaca en este apartado
a Fr. Francisco Domenech,
quien fue prior durante 30 años
seguidos, de 1430 a 1460. También
a Fr. José Aparicio, prior durante
la Guerra de Sucesión Española
y acusado, junto con otros
seis monjes del monasterio, de
maulet, o seguidor del archiduque
Carlos. A causa de ello, sufrieron
un penoso cautiverio en el castillo
de Xàtiva y una serie de curiosas
vicisitudes que sería muy extenso
contar aquí. Asimismo dedica
unos párrafos a Fr. Senen Momparler,
médico de profesión, pero
que padeció grandes dolencias
durante los más de 31 años que
fue monje y prior del monasterio.
Entre esas dolencias, “le salieron
las tripas y permanecieron fuera
de su lugar mientras vivió,
sin que fuesen un estorbo el
seguir la comunidad, aunque
si con las molestias que se deja
discurrir”.
Curiosamente finaliza este relato
resaltando la vida y obra del propio
Fr. Juan Bautista Morera hasta
su muerte. Obviamente, no pudo
Morera redactar esta parte, pero
quien fuere, dejó estas líneas en
agradecimiento a su labor: “Llegabale
al corazón cualquier
contratiempo que padeciese
su casa y acudia al mas pronto
remedio. Era de genio alegre y
pacifico, pero muy observante
y de que todos lo fuesen; de
aquí sin duda le vino ser elegido
Definidor Visitador General
de la Corona... No le quiso Dios
en puesto tan alto y en que hay
tanto peligro; volviose a su casa
de la Murta, a continuar la procura
de su mayor bien y a disponerse
a la general de todos los
nacidos que es la muerte. Para
que esta le hallase petrificado le
envió el Sr. año y medio antes
una trabajosisima enfermedad,
le postró del todo siendo
necesario ponerle un asistente
que le manejase como a un
niño. Sufrió esta y el achaque
doloroso de la orina con la risa
siempre en la boca y sin oirle
jamás un ay y mostró en su fin
el que le habia tenido siempre
en los desvelos por su casa. No
gastó en tan larga enfermedad,
la Comunidad, ni un solo maravedí,
ni lo consintió el enfermo...
También fué notable en él,
su honestidad, no habiendosele
jamás oido salir de su boca ni
consentirla decir en su presencia
palabra que desdijese de
su estado, ni aun por chanza...
Esta y otras conocidas virtudes
le condujeron y granjearon un
buen fin de sus dias que fué el 1
de Noviembre de 1781 a las 3 y
tres cuartos de la tarde, siendo
de edad de 79 años, 2 meses y
27 dias, y de hábito 60 y 8 dias.
Añima ejus requiescat in pace.
Amen”.

Alberic obri un arxiu per
a recopilar fotografies
històriques de la localitat
CULTURA
Septiembre 2018 21
Benifaió inicia la
reparación de la
fachada del Centro
Cultural “L’Arrossera”
Redacció / RiberaNews
L’Ajuntament d’Alberic ha començat
una iniciativa que pretén
recuperar la història fotogràfica
de la localitat i les seues
gents.
A través d’un arxiu gràfic local
dins de l’arxiu municipal,
el consistori està recopilant
fotografies que ajuden a organitzar
la memòria col•lectiva
del municipi. Les instantànies
s’arrepleguen en la Biblioteca
Municipal Josep Lluís Doménech
i Zornoza (en el carrer
Pintor Ribera, 3) de dilluns a
divendres de 9 a 14:30 hores,
on es procedeix a la seua digitalització
i tractament tècnic
documental. La intenció
és poder comptar amb un bon
fons documental que servisca
per a l’organització posterior
d’exposicions, publicacions o
distribució a través d’Internet,
o fins i tot consultes per part de
la ciutadania.
Les persones que aporten fotografies
hauran de mostrar el
Document Nacional d’Identitat
i signar un document per a la
cessió dels drets de reproducció
i comunicació pública de
les imatges.
Després del procés de digitalització
(la despesa de la qual
paga l’ajuntament), les fotos
són retornades als propietaris.
“Aquesta és una iniciativa que
ja teníem en ment des de feia
mesos perquè ens preocupa que
s’estiga perdent el patrimoni
fotogràfic d’Alberic. Volem
unir-ho, documentar-ho i donar
forma a la història d’Alberic.
Sabem que existeix tradició de
conservar i veure les fotos a
casa, però també hem apreciat
que, amb l’arribada del món digital
i la proliferació de milers
de fotos que es fan cada dia,
cada vegada és menys comú la
tradició d’imprimir les fotos i
tenir-les en un àlbum”, explica
el regidor de l’Arxiu Històric,
Josep Puig.
Redacció / RiberaNews
El Ayuntamiento de Benifaió
ha iniciado los trabajos
de reparación de la actual
fachada del Centro Cultural
“L’Arrossera” ubicada en la
calle José Morote.
El consistorio invertirá un total
de 9.588€ para estas actuación
que se engloba en el proyecto
de conservación del que
en su día fue Centro Cultural.
Las obras consistirán en la reparación
integral de su fachada
ante los desperfectos actuales
existentes.
La alcaldesa Marta Ortiz ha
valorado este proyecto de
“importante ya que con esta
obra no sólo llevamos a cabo
una reparación necesaria de
esta fachada sino además la
conservación de un edificio
histórico como fue el antiguo
centro cultural”.
Las obras contemplan además
mejoras ya realizadas en el interior
del edificio destinado a
las aulas del Centro de Estudios
Musicales.
Benifaió programa actividades
culturales y formativas
para el curso 2018/2019
Toroarte, el tribut al bou en Algemesí. La Sala d’Exposicions
Municipal d’Algemesí acull la mostra “Toroarte”, de Juan Vilches, que ret homenatge
a la figura del bou a través de 25 escultures en ferro que sorprenen
per les seues formes, volums i textures. La mostra, inaugurada per l’alcaldessa,
Marta Trenzano, i el regidor de Cultura, Pere Blanco, podrà ser visitada durant
tot el mes de setembre i suposa el punt d’eixida de les festes de la Setmana de
Bous i ens convida a viure-la des de l’art i el respecte cap a la figura del bou
com a emblema de la cultura.
Redacció / RiberaNews
El ayuntamiento de Benifaió,
a través de la concejalía
de cultura, ha publicado la
amplia oferta de actividades
culturales y formativas a la
que los vecinos podrán inscribirse
durante la segunda
quincena de este mes de septiembre.
Adultos
Para el presente curso se
ofertan en formación permanente
de adultos varias actividades
como pre graduado,
alfabetización, formación
para pruebas de acceso a la
Universidad, alemán o inglés
entre otros.
En el apartado de actividades
culturales se ofrecen bailes
de salón, pintura y dibujo,
tabal y “dolçaina” además
de danza valenciana. Para las
actividades de baile de salón
y pintura y dibujo también se
ofertan clases infantiles.
Tarifa reducida para personas
desempleadas
Para los vecinos que se encuentren
en situación de desempleo
sin derecho a prestación
o que estén cobrando
subsidio, el Ayuntamiento de
Benifaió establece una reducción
en la tarifa del 25%
para las actividades formativas
de Graduado en Educación
secundaria I, II y Prueba
de Acceso a la Universidad.
Además, los colectivos de
familias numerosas y jubilados
tendrán un reducción del
25% sobre la tarifa trimestral
en todas actividades culturales.
La inscripción oficial se realizará
entre el 19 y el 28 dedel
mes de septiembre.

22 Septiembre 2018
LITERATURA
Cristina Rodríguez i Sofia
Escorihuela guanyen els XVI
Premis Literaris de Benimodo
La tomba sense cos
Als oblidats de la memòria històrica.
Els mateixos que honren als seus morts,
ens neguen la llibertat del dol.
Una guerra ens separa,
una guerra que interessa continuar.
Vestim l’ànima dels nostres familiars
de nostàlgia, sang i records.
Sang, morta per la mà que corromp,
pel bes de judes,
per l’odi viu.
Sang morta, ara és pols.
Esclats de plors, flor marcida,
en la tomba, on no; descansa l’avi.
Cor ferit de mort,
el diable sant
ens traïx amb miratges.
Benimodo va lliurar els guardons
de la 16a edició dels Premis de
Poesia i Narrativa Curta Vicent
Andrés Estellés, que enguany va
comptar amb Cristina Rodríguez
Doménech i Sofia Escorihuela
Moltó com a principals protagonistes.
Els relats de les dues alumnes
de Carlet van ser triats pel
prestigiós jurat, escrivint els seus
noms en el palmarès del destacat
concurs literari que homenatja a
l’escriptor de Burjassot vinculat
a la localitat de la Ribera. L’acte
va comptar amb la presència de
la vicepresidenta de la Generalitat
Valenciana, Mónica Oltra; a més
d’altres alcaldes i alcaldesses de
la Ribera, que van acompanyar al
seu homòleg local, Paco Teruel.
La representant del govern valencià
va signar en el llibre del
consistori i després va participar
en l’homenatge que la localitat
realitza tots els anys a Estellés
en la casa que el literat té encara
en el municipi, rebuts per la seua
filla. Després de l’acte de lliurament
dels premis es va celebrar el
popular Sopar Estellés.
L’estudiant de l’IES Eduardo Primo
de Carlet Cristina Rodríguez
es va adjudicar el certamen de
poesia amb la seua obra titulada
“I tu, què vols?”. Van completar
les primeres posicions Ángel
Asins Satorres, de l’IES Almussafes,
amb la seua obra “Complexos,
bufen nous vents, 8M”,
i Elena Martín-Gil Palacios, de
l’IES Joan Fuster de Sueca, per
“Presó Marina del Silenci”.
Per la seua banda, en la secció
de narrativa es va imposar Sofia
Escorihuela Moltó, de l’IES 9
d’Octubre de Carlet, gràcies a la
seua obra “Vida”, sent secundada
en el podi per Mireia Lallart
Navarro, de l’IES Blasco Ibáñez
de Cullera amb “L’amor sempre
queda”, i Marta Cardosa González,
de l’IES 9 d’Octubre de
Carlet, amb “David vol anar a la
lluna”.
I mai arribes a casa,
lluny de nosaltres el teu cos es podrix.
La distancia, esdevé un infern,
em desvetla totes les nits.
El rostre d’este turment,
vagabundeja entre els cadàvers anònims.
Sense cos, oblidada,
una làpida busca un mort que li done sentit.
Maleits!!
Desgraciats!!
Degenerats!!
El silenci dels submisos vos empara.
Però, el silenci és fràgil,
un colp de veu,
una voluntat,
una determinació, i el món canvia.
Autor: Óscar López Roig
El relat curt... per Estela Moreno
L’herba dels terrassos
Fa uns 30 anys cap a finals dels 80, va ocórrer
aquesta història tan peculiar.
Resulta ser que en acabar l’escola, al mes de
juny de l’any 1988, a tots els xiquets dels pobles
de la Ribera ens amollaven a jugar al carrer.
Clar, abans no hi havia tan de cotxe, i ens passàvem
l’estiu dalt de la bicicleta Orbea. Aquells
amics amb més sort, es ventilaven la BH Cross,
com si fora palla, i damunt anaven vacil•lant a
les xiques i xics del poble del costat.
Anàvem pel Forn de Carrascosa, passant barrancs
i veiem com s’omplien les piscines de
les casetes, amb eixa olor tan peculiar a llepó,
que mentre oscil•lava amunt i avall ballant amb
l’aigua, no érem conscients de la brutícia que
portava aquella verdor de les basses, pròpies
dels materials de polvoritzar. En fi, divina innocència
aquella, que sembla ser que estem vius
de miracle.
Doncs a una vesprada d’aquelles de finals de
juny anàvem el meu amic Juanito i jo, per aquells
bucòlics camps, on vam veure una llebre córrer.
De repent, paràrem les bicis i entrarem dins d’un
camp de navelines per observar on anava a parar
eixe animalet. A la llebre la vam perdre de vista,
però el que vàrem divisar ens va deixar atònits.
Era una herba molt peculiar, estrambòtica diria
més bé. Semblava una margarida groga, perquè
era alta i amb ramificacions. Les fulles eren llargues
semblants a la parietària, eixa planta que
ens feia esternudar, però no ho era. Per fi, després
d’observar molt, el meu amic Juanito va dir, “-És
un llicsó, perquè ma iaio els birbava al camp,
però hi ha alguna cosa diferent”.
Allò diferent era que en compte de flors tenia terrossos
de sucre. Era una cosa inusual, i clar, si
jo no sabia d’on venia el sucre, per fi ja tenia la
il•luminació. Començarem a menjar terrossos i
ens posarem cecs de tant de sucre però, “Estava
tant dolç!”.
Un cop acabats tots els terrossos, ens n’anàrem
a casa i juràrem que no li ho diríem a ningú.
Ens sentíem com si haguéssim fet alguna cosa
molt greu. Tornarem al cap de tres dies i encara
no hi havia terrós algun, però en dues setmanes
aproximadament ja estaven els terrossos fora, i
Juanito i jo, ens els tornàrem a papar. Ens passarem
l’estiu amunt i avall, visitant l’herba dels
terrossos, i tal vegada açò em va portar conseqüències
greus al dentista, que ma mare no s’ho
explicava i jo mai li vaig contar el secret.
Quan va arribar la tardor, començarem l’escola
i tot això, l’herba pel fred va desaparèixer, però
a l’estiu estava novament. El secret es va escampar
entre els xiquets i xiquetes que tenien
casetes de la contornada, i cada vegada tenia
més visites. Però a l’any 90 l’herba ja no va donar
més terrossos, ni a l’any següent ni a l’altre
una gran llàstima i finalment cresquérem i ens
cansarem d’anar. Però fa uns anys, per una gran
casualitat, vaig conèixer a Laura, una xica que
sa iaio tenia la caseta per allí i li vaig contar la
història. Començà a riure i plorar, ja que sa iaio
Visantico, era el que posava els terrossos cada
estiu per alegrar als menuts, perquè el seu besavi
ja ho feia. Em contà que sa iaio a l’any 1990
havia faltat. Vaig pensar que gràcies a Visantico,
quins estius més meravellosos havia passat i això
em va donar una gran idea. Així que si algun dia
vas pels camps de la Ribera i veus, l’herba dels
terrossos, no la deixes morir i continua la saga,
perquè pot ser l’he posat jo, Visantico o realment
l’herba dels terrossos existeix.

CINE
Septiembre 2018
23
Estrenos de cartelera Cines El Punt
Los más destacados (septiembre - octubre) en los cines El Punt Ribera.
Para ventas de entradas y venta anticipada: www.elpuntribera.com
28-09: El reino
05-10: Venom
05-10: Christopher Robin
28-09: Smallfoot
31-10: Bohemian Rapsody
Manuel Gómez Vidal tiene una
buena vida: una familia que lo
quiere, amigos en todas partes y
un carisma que lo ha convertido
en un político querido en su comunidad
autónoma. Todo apunta
a que será el sucesor del presidente
autonómico del Partido.
Manuel es, también, un hombre
corrupto que lleva años enriqueciéndose
con dinero público.Sale
a la luz un caso de corrupción que
salpica a un compañero de partido
y gran amigo. Desobedeciendo
las directrices de los jefes del
Partido, Manuel hace lo necesario
para encubrir a su amigo.
Uno de los más enigmáticos,
complejos y fantásticos personajes
de Marvel llega a la gran
pantalla, protagonizado por el
actor nominado al Oscar Tom
Hardy, como el letal protector
Venom, bajo la dirección de
Ruben Fleischer (Bienvenidos
a Zombieland). Reparto: Tom
Hardy, Michelle Williams,
Riz Ahmed, Reid Scott, Jenny
Slate, Scott Haze, Woody
Harrelson, Michelle Lee, Van
Marten, Sam Medina, Jared
Bankens,Al-Jaleel Knox, Laura
Distin, DJames Jones, Grace
Wan.
En esta nueva aventura de acción
real, el niño que se embarcó
en innumerables aventuras en el
bosque de los Cien Acres con su
banda de animales de peluche, ha
crecido y... ha perdido el rumbo.
Ahora les toca a sus amigos de la
infancia aventurarse en nuestro
mundo y ayudar a Christopher
Robin a recordar al niño cariñoso
y juguetón que aún tiene dentro.
Reparto: Ewan McGregor, Hayley
Atwell, Bronte Carmichael,
Mark Gatiss, Toby Jones, Jim
Cummings, Brad Garrett, Peter
Capaldi, Sophie Okonedo, Tristan
Sturrock
Una aventura animada para todos
los públicos con música original
y un gran reparto de estrellas.
“Smallfoot” da un giro a la leyenda
de Bigfoot cuando un Yeti
joven y listo se encuentra con
algo que pensaba que no existía
– un ser humano. La noticia de
este “humano” le trae la fama y
la oportunidad de conseguir a la
chica de sus sueños. Asimismo,
provoca una conmoción en la
comunidad de Yetis al preguntarse
qué otras cosas pueden existir
más allá de su aldea nevada. Es
una historia sobre la amistad y la
alegría del descubrimiento.
Biopic centrado en la figura
del malogrado cantante
Freddie Mercury que situará
su acción entre principios de
los año 70, cuando se creó
Queen, y mediados de los 80,
cuando la formación toco en
1985 en Wembley con motivo
del Live Aid. La banda
estuvo en los escenarios durante
casi dos décadas, hasta
la trágica muerte de Mercury
en 1991. Reparto: Rami
Malek, Lucy Boynton, Ben
Hardy, Gwilym Lee, Joseph
Mazzello,Aidan Gillen, Tom
Hollander
Poco oasis para tanto desierto
Per Luis Costa
Con el fin del verano y la vuelta a la rutina,
la cartelera también se ve afectada.Pocos son
los estrenos que suscitan un mínimo interés
y se nos presenta una cartelera remanente de
los grandes estrenos del verano. Después de
haber tenido Hereditary, Los Increíbles 2, Ant-man y la Avispa o Misión
Imposible: Fallout; ahora nos tenemos que conformar con cine
carente de relevancia. No estamos en la mejor época del año para ir al
cine y las distribuidoras lo saben bien: no es la mejor época del año
para estrenar los pesos pesados. Aun así, en este vasto desierto vislumbramos
unos pequeños oasis que nos sustentarán hasta octubre.
La Monja (3)
Tras la sorpresa de Hereditary, La Monja lo tenía difícil para convertirse
en una de las películas de terror del año. Y no, no lo ha conseguido.
Una mala película disfrazada de cine gótico clásico. La atmósfera que
genera nos recuerda a La máscara del demonio de Mario Bava. El
tenebrismo de un castillo maldito, los juegos de luces y sombras… Y
ya, La monja se queda en eso. Tiene un hilo argumental tan fino que
podría estar roto desde el principio. Sus recursos se limitan a sustos
enlatados y gente maquillada que abre mucho la boca y grita mirando
a cámara. Su fotografía y dirección de arte son las partes más cuidadas
y son impersonales y efectistas, pero no cuela. Una enorme pérdida de
tiempo que ni se toma en serio a sí misma.
Predator (7)
Los Depredadores vuelven a la Tierra, esta vez dirigidos por Shane
Black, quien en Ironman 3 o Dos buenos tipos, ya nos demostró tener
mano para una acción contenida sin dejar de ser alocada. Predatorevoca
la serie B de los años 80 con personajes salvajes, alocados y muy
bien construidos. Todos ellos tienen una personalidad que favorece a
la trama, que lejos de ser ambiciosa y pretenciosa, es consciente de
su naturaleza y de lo que es una película de Predator. La dirección de
Black se deja de artificios y prefiere ir al grano. Por otro lado, lo que
los más puristas de la saga criticarán será el exceso de humor, y sí, humor
hay, pero le sienta de maravilla. Aunque este sea un elemento que
en la pieza original no destacaba, en esta ocasión añade valor y hace
de la película algo con más personalidad. Así que si te apetece ver cine
puramente palomitero y de calidad, esta es tu película para este mes.
Todos lo saben (7)
Asghar Farhadi rueda por primera vez en España para traernos una
película elegante y sutil. Ya desde el principio el guion se preocupa por
presentarnos de forma eficaz todos los elementos del relato para darnos
unos cimientos sólidos y afianzar la verosimilitud. El detonante de
la trama principal ocurre en el momento oportuno para que desde ese
punto todo sume con el finde que la pulsión y la angustia se apoderen
de la historia. Un filme agrio y doloroso con un reparto de lujo que
aportan muchísimo y lo hacen aún más sólido.
(1) Muy mala (2) Mala (3) Floja (4) Regular (5) Pasable (6) Interesante
(7) Buena (8) Notable (9) Muy buena (10) Excelente

24 Septiembre 2018
CONTRAPORTADA
III EDICIÓ
AL CARRER
Alzira
28 i 29
SETEMBRE
2018
REGIDORIA DE CULTURA
Ronda d’Algemesí
Santa Caterina
Ajuntament d’Alzira
MAJOR SANTA MARIA
PLAÇA DEL SUFRAGI
ART URBÀ
Julieta
ENSENYANÇA
Pl Casassús
PLAÇA DEL CARBÓ
ART URBÀ
Barbiturikills
PLAÇA DE LA CONSTITUCIÓ
ART URBÀ
Deih
PLAÇA DE SANT BERNAT
PLAÇA DEL FORN
MAJOR STA CATERINA
Av Sants Patrons
CALDERÓN DE LA BARCA
ART URBÀ
Juanito Maraca
Piletes
ART URBÀ
Pablo Hevilla
ART URBÀ
Empargrafia
HORT DELS FRARES
ESCOLES PIES
CAPELLA DE LA SANG
Mercat de la Vila
FAUSTINO BLASCO
PLAÇA MAJOR
PLAÇA DEL MERCAT
Av Lluís Sunyer
Av Sants Patrons
ART URBÀ
Mai Hidalgo
Benito Pérez Galdós
ART URBÀ
Associació d’Artistes
Plàstics d’Alzira
ACTUACIONS/ESPECTACLES
19.10 h Vincles Circ Bover
Pl. del Mercat 55’
19.40 h Trio de música clàssica
Hort dels Frares
20.15 h Carrilló (II part) Cia La tal
Pl. Major 30’
21.00 h ¿Por qué corremos?
Suc de Teatre – La Tarumba
Pl. del Forn 30’
21.45 h Concert d’Spanish Brass
Ensenyança 25’
22.30 h Dansa clàssica
Conservatori de Dansa de València
Pl. de la Constitució 20’
23.00 h Flou papagayo Mumusic Circus
Pl. del Carbó 50’
23.59 h Freddie Mercury Performance
Pl. de la Constitució 10’
DISSABTE 29 SET
11-13 h Taller Mundo equilibrios
Tècniques de circ Pl. Major
11-13 h Taller de Terrisseria
Xavier Claur Pl. Major
12.00 h Delta Xúquer Man Blues de les
profunditats pantanoses del Xúquer
Hort dels Frares 30’
12.30 h Escuela de Danza Paso a 2
Pl. de la Constitució 20’
12.40 h Godofret i el caballer roig
Teatre de Titelles La Inestable
Capella de la Sang,
Mercat de la Vila 25’
13.00 h Exhibició de dansa espanyola
María Belda
Faustino Blasco 12’
13.10 h Trileros La Troupe Malabó
Espectacle familiar Pl. Major
13.15 h Pra Vocé Bossa Nova, Samba, Swing...
Pl. Major Santa Maria 30’
17.00 h Godofret i el caballer roig
Teatre de Titelles La Inestable
Capella de la Sang,
Mercat de la Vila 25’
17.30 h Pan-Ku Grup de percussió
Pl. de Sant Bernat 30’
17.30- L’arbre de la Cultura
20.30 h Ajuda’l a créixer i fer-se fort amb
els teus missatges i desitjos
Pl. de la Costitució
18.15 h Exhibició de dansa espanyola
María Belda
Pl. Capella de la Sang 12’
18.15 h Pra Vocé Bossa Nova, Samba, Swing...
Pl. del Sufragi 30’
19.00 h Mulïer de Maduixa Teatre
Pl. Major 40’
19.45 h Delta Xúquer Man Blues de les
profunditats pantanoses del Xúquer
Faustino Blasco 30’
20.00 h ¿Por qué corremos?
Suc de Teatre – La Tarumba
Pl. del Forn 30’
20.15 h Concert d’Spanish Brass
Pl. Major 25’
20.45 h Seu-te! Acrobacia Mínima
Pl. del Carbó 50’
21.45 h Olea de Visitants
Pl. del Mercat 50’
22.40 h CavalTheos Foc Cia Scura Splats
Espectacle de correfocs itinerant
Eixida de la Pl. del Mercat
ART URBÀ
BARBITURIKILLS
Forn Hnos. Camarena/Bernat d’Entença
MAI HIDALGO
Pl. Major, 42
VEÏNES D’ALZIRA
Ronda Sèquia Reial d’Alzira*
DEIH
Pl. de la Constitució/Taronger 30 i 46*
GARÉS & PASCUAL ABOGADOS
Francesc Arbona*
VINZ FEEL FREE
Hernán Cortés, 50*
PABLO HEVILLA
Canonge Cervera, 9
JULIETA
Pl. del Sufragi
EMPARGRAFIA
Murta, 15
AUSIÀS PÉREZ
IES JM Parra/Pere Esplugues*
LIBERACIÓN Y REPARACIÓN
DISNEYLEXIA + TIZIANA CHIARA
Salvador Santa Maria, 58*
ASSOCIACIÓ D’ARTISTES
PLÀSTICS D’ALZIRA
Benito Pérez Galdós
JUANITO MARACA
Pl. Major, 21
XÈLON
Sant Joan Bosco
DYOX
CARLOS CALLIZO
KRASER
MAN O MATIC
KOZ DOS
BLACK BARRAKUDAS TMX + T. ESPINAR
LAS HIJAS DE LA CUMBIA DJ Música
Gran Via de la Comunitat Valenciana*
*Ubicacions fora de plànol.
JIA 02 - Jornades d’il·lustració
DIVENDRES 28 SET
18-21 h Pensa-Il·lustra-Planta
Intervenció sobre macetes
Escoles Pies
18 h Visita guiada ALQUERIARTE’18
“Murales artísticos participativos”
CPC (Centre de Participació Ciutadana)
l’Alquerieta
DISSABTE 29 SET
11.30- L’autoretrat desitjat
13 h Taller d’il·lustració Mai Hidalgo
De 5 a 10 anys.
Inscripció:
jornadesilustracio@gmail.com
Claustre de la Casa de la Cultura
18- Speaker’s corner Entrevistes breus
19.30 h als il·lustradors
18- Pensa-Il·lustra-Planta
21.30 h En viu i en directe! 25 il·lustradors
dibuixant a benefici de Lacua
Mercat d’il·lustració
INNMIR DJ Música
Escoles Pies
D’OCTUBRE
8/OCT/19:30H
RECINTE FIRAL
Alzira
ENTRADES
Anticipada: 10 €
Taquilla: 12 €