diptic 2019

El poblat ibèric Puig Castellar està situat al parc de la Serralada de Marina, a la part alta del turó
del Pollo, de 303 m d’alçada, amb una extensió aproximada de 5.000 m2.
Les magnífiques condiciones defensives i de control del territori fan pensar que devia ser un
poblat important. Aquest emplaçament li permetia la visió i la comunicació amb els assentaments
propers, ja que controlava un tram important de la línia de la costa, la desembocadura
del Besòs, el pla de Barcelona i el pas cap a l’interior, cap al Vallès. Fou ocupat des del segle VI aC
fins a l’inici del segle II aC i pertanyia a la tribu dels laietans.
Al voltant del poblat, però a la zona de plana, hi havia altres assentaments que hi estarien
vinculats, entre els quals destaquen l’assentament rural de Can Calvet i les sitges del carrer
d’Extremadura, una zona, potser comunitària, on es devia emmagatzemar l’excedent de cereal
que segurament s’utilitzava per comerciar amb els grecs, cartaginesos o romans.
El paisatge natural era molt diferent del que avui coneixem: La desembocadura del riu Besos
formava un petit estuari, i possiblement la major part de la costa era zona d’aiguamolls. La
vegetació de la serralada litoral estava formada per boscos d’alzines amb presència de roures i
pins, amb un sotabosc de grans arbustos. La fauna comprenia espècies avui desaparegudes
com el cérvol, el llop o el porc senglar.
L’activitat econòmica més important era l’agricultura, i també practicaven la caça, la ramaderia i
la pesca com a activitats complementàries.
L’organització urbana del poblat ens indica que els seus pobladors pertanyien a una societat
complexa i organitzada. La base de la seva societat era la família, segurament monògama, no
sembla que existís una diferència entre classes o grups socials basats en una distribució desigual
de la riquesa.
L’estructura urbanística s’adapta a les característiques del terreny i les cases s’aixequen en
terrasses que sal-ven el desnivell. Les cases eren de forma rectangular i disposaven d’una llar
de foc. S’han trobat objectes que ens demostren els usos i les funcions dels espais i les activitats
que s’hi realitzaven, com són l’emmagatzemat-ge, el tissatge, la molta de gra o la metal·lúrgia. El
poblat va ser descobert l’any 1902 per mossèn Palà. Les primeres excavacions arqueològiques
es van dur a terme entre el 1904 i el 1905 i anaren a càrrec de Ferran de Sagarra i de Siscar,
propietari dels terrenys. L’any 1919 els donà a l’Institut d’Estudis Catalans, el qual inicià unes
noves excavacions entre els anys 1922 i 1925 sota la direcció de Josep Colomines i Josep de C.
Serra Ràfols.
Entre el 1954 i el 1958 es van reprendre les tasques arqueològiques sota la cura del Centre
Excursionista Puig-castellar. L’any 1997, el Museu Torre Balldovina va iniciar noves actuacions
arqueològiques i també museístiques al poblat, de les quals cal destacar el condicionament de
l’entorn i els accessos, la consolidació de les estructures per tal de garantir-ne la conservació i,
també, l’adequació didàctica del jaciment.

Amb la caça d’animals, a més d’obtenir
menjar, també s’aprofitaven les pells, les dents,
els ossos, les banyes, etc. Proveu la vostra
des tresa caçant amb arc i fletxes i comproveu
fins a quin punt podríeu sobreviure en
aquells temps.
La tècnica constructiva més habitual és
aixecar un sòcol de pedra i a sobre un mur amb
encofrats de tàpia i tovots. El sostre es
construeix, damunt d’embigats, amb capes
gruixudes de fang barrejat amb palla. Aquest
mur l’anirem aixecant entre tots
En un primer moment trobem ceràmica feta a
mà. però ben aviat apareix el torn; que dóna
origen a una producció molt més acurada i
regular a les seves formes. Proveu
d’empastifar-vos les mans, d’aixecar i de
decorar una peça.
Els ibers van ser els primers a la península a
utilitzar un sistema d’escriptura, una llengua
escrita que podem llegir i transcriure, però que
encara avui no podem traduir. Utilitza
l’a1fabet estampant el teu nom sobre una
cinta de tela.
Els ibers feien ús de diversos objectes per
guarnir-se com diademes, arracades,
collarets, sivelles de cinturó, braçalets, anells,
penjolls, torques o fíbules. Fes-te un amulet i
llueix-lo pel nostre poblat.
Els ibers conreaven cereals, principalment
blat, que un cop segat el transformaven en
farina. Aquest procés l’experimentaven
gràcies a l’ús d’un molí rotatori, innovació
tecnològica dels ibers de la costa catalana.
Prova a fer rodar un molí com els ibers!.
Els Teixits
Els habitants del Puig Castellar a més
d’utilitzar les pells dels animals per protegir-se
del fred intens, també es teixien roba en
telers verticals o de plaquetes. Animeu-vos a
fer una bufanda per al proper hivern.
La Fosa dels Metalls
Els ibers van esdevenir uns experts
metal·lúrgics que treballaven tot tipus de
me- talls. La fosa permet crear cines i armes
de millor qualitat a mes de reparar les
malmeses. Participa en la creació de noves
armes i cines per conrear el camp.
'Encunyació de Moneda
Gràcies al contacte amb altres pobles de la
Mediterrània, els ibers van conèixer i
encunyar moneda pròpia: primer dracmes i,
més tard, asos, denaris, semis o quadrants. Fes
la teva moneda del Puig Castellar!.
Els cistells eren emprats fonamentalment com
a contenidors d’aliments. Es feien amb
diferents tipus de fibres vegetals trenades i
tenien diversas formes segons la seva
utilització. Experimenta el trenat d’un cistell
com els ibers!.
A partir de les restes arqueològiques troba -
des a diferents jaciments deduïm que els ibers
disposaven de temps de lleure que el dedicaven,
entre d’altres coses, a jocs com ara el del
marro, el trompitxo i les tabes. Vols jugar com
els ibers?.
El Ritual de l'Enterrament
Un tret comú de tots els ibers era la
incineració. Les cendres del difunt eren
recollides i diposita-des dins d’una urna
funerària, i dipositades en una tomba
juntament amb l’aixovar i les ofrenes fúnebres.
Coneix una cerimònia ibera!.
Els Aliments
A partir de l’obtenció de farina, i combinant-la
amb altres productes com ara el vi o l’oli, tenim
la base de la dieta dels ibers. A més a més,
l’enriquien amb peixos i mol·luscs, i amb carn i
llet obtingudes dels seus ramats. Tasta una
galeta ibera feta per tu mateix!.
Les Llànties
Aquests llums, que funcionaven amb oli i un
ble, produïen una llum feble. Les llànties eren,
majoritàriament, de terra cuita i sovint
anaven decorades amb relleus a la part
superior. Ens fem un nou llum per casa?.

Ja arriba la Festa ibera de Santa Coloma!
La nostra ciutat, un cop més, retorna als seus orígens per celebrar una festa esperada en
honor al llegat dels nostres avantpassats, els ibers del Puig Castellar. Un cop més, el
parc de Can Zam tornarà a ser l'escenari per recordar els costums, història i gastronomia
d'un poble que habitava a la part alta de l'actual Turó del Pollo, a partir d'un programa
d'activitats lúdiques adreçades a tothom. És una gran sort poder gaudir, avui dia, de les
magnífiques restes d'un dels poblats ibers millors conservats de tota Catalunya, gràcies
al treball del Museu Torre Balldovina, en col·laboració amb altres institucions com la
Universitat de Barcelona.
Aquest cap de setmana tornarem a vestir-nos d'ibers per retre un homenatge a la seva
contribució i a l'empremta a la nostra ciutat, gràcies als amics i amigues dels Ibers de
Santa Coloma, als quals hem de felicitar per l'organització d'aquesta festa que de ben
segur serà un èxit. Un any més, volem compartir amb totes i tots vosaltres les activitats
previstes al parc de Can Zam i al mateix poblat ibèric del Puig Castellar. És un orgull
poder celebrar i gaudir d’aquest patrimoni de ciutat i que forma part de la identitat
colomenca i alhora és punt cultural indiscutible d'atracció turística, a Santa Coloma.
Feu un racó a les vostres agendes: sou convidades i convidats a submergir-vos en la
cultura ibera colomenca!
Núria Parlon
Alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet