Bon dia! El valor de l'economia en valencià. Núm. 0

Bon dia!
Núm. 0
Nov.
2018
El valor de l’economia
en valencià
€
ny
ç
à
Amb la col·laboració de
la Conselleria d’Educació,
Investigació, Cultura
i Esport de la Generalitat

Bon dia! | El Valor de l’economia en valencià, Núm 0 | Nov. 2018
Productors, cuiners
i mercats per a reivindicar
el territori valencià
com a destinació turística
excel·lent
El Patronat de Turisme de València, en coincidència
amb la Capitalitat Mundial de l’Alimentació Sostenible
de València en 2017, va engegar i començar a portar a
la societat diverses accions ‘Del Tros al Plat’, el seu nou
producte turístic centrat en la qualitat dels aliments autòctons,
també denominats ‘de proximitat’, i la singularitat
de la seua elaboració fins a gaudir-los en la taula,
com a segell diferenciador, projectant al visitant l’experiència
d’originalitat i autenticitat que suposa el tast de
la gastronomia local.
El nom utilitzat en aquest ambiciós programa fa referència
a la necessària vinculació entre el territori on es conrea el
producte alimentari (el tros) i el nus de coneixement que es
posa en mans de les capacitats dels cuiners (el plat).
El resultat són plats genuïns d’un territori únic, el valencià,
que es reivindica com una destinació turística excel·lent
i “com el camí més curt a la felicitat del visitant”.
D’aquesta forma, producte, cuina i territori són els eixos
d’aquesta nova marca turística que, per primera vegada,
va més enllà del paisatge en si mateix. La terra i els seus
tresors són elements clau, nexes d’unió per a explicar
l’essència d’aquest territori. Perquè cada persona que
adquireix la taronja o l’albergínia, la galera o l’arròs, es
porta un tros de la història valenciana, d’ací també que
visitar els mercats siga sempre una decisió brillant a
l’hora de cercar gran part d’eixa essència que perseguim
en els nostres viatges i escapades.
reix varietat i qualitat d’aliments de producció local, tenint
en compte que un dels arguments principals que mouen
al turista en els seus desplaçaments és el gastronòmic.
El mar, l’horta i la muntanya com a elements turístics
de primer ordre, perquè d’allí procedeixen els productes
que, units a la transformació d’aquesta matèria primera
a través de la cuina, poden convertir-se en prescriptors
del territori.
“Els millors prescriptors de qualsevol producte són els
seus consumidors i, per açò, volem transmetre i implicar
en aquesta filosofia als nostres visitants, perquè a
València l’experiència gastronòmica és molt més que
asseure’s en una taula a menjar grans plats”, destaca la
diputada de Turisme, Pilar Moncho.
“Es tracta de projectar al món turístic una filosofia que
uneix al producte amb el productor i amb les mans que
ho transformen en plats únics i excel·lents”, agrega.
Quatre actors principals componen aquest relat turístic:
el productor agrari, el mercat que garanteix l’arribada de
l’aliment a la cadena de transformació alimentària, el cuiner
i l’explotació del recurs des del seu vessant turístic i
sostenible, mitjançant la implicació de tots: administracions,
productors, cuiners, restauradors i consumidors.
“Del Tros al Plat” exporta a la resta del món, per tant, el
relat de la destinació valenciana com a experiència única
dels seus “food, living and sun” i “Why *V?” a través de
totes les accions, fires i certàmens on acudeix València
Turisme, posant en valor la riquesa i diversitat de tot el
territori valencià.
La iniciativa cerca rendibilitzar així turísticament el potencial
de València com a gran ciutat mediterrània, que ofe-

Bon dia! | El Valor de l’economia en valencià, Núm 0 | Nov. 2018
3
Continguts
4
Presentació
15
AVIVA
5
Entitats col·laboradores
16
Xarxa d’Emissores
Municipals Valencianes
6
Què és Troballengua?
17
Ribera Televisió
8
El factor Ñ
18
Oratgenet
10
Francesc Ferrer
19
Paco Muñoz
12
Cocentaina amb l’arribada
de Tots Sants
20
Revista Saó
13
Rocafort per la convivència
21
Llibreria Babel
14
Unió Gremial
22
Els encreuats i la salut
Bon dia! El valor de l’economia
en valencià, Núm. 0
Revista editada per:
Edita: Troballengua Cultura, S.L. ©
Direcció: Jordi Pérez i Montiel
Redacció: Elisa Montoliu i Jordi Pérez
Col·laboradors: Vicent Boscà, Uardo Comeig,
Pere Duc, Sara Garcia, Miquel Àngel Martínez,
Josep. L. Pitarch, Juli Romaguera, Vicent
Santamaria i Lídia Vila.
Disseny i maquetació: Carmen Celda Plumé
Impressió: Marí Montañana
www.troballengua.com
contacte@troballengua.com
Depòsit legal: V-2848-2018

4 Bon dia! | El Valor de l’economia en valencià, Núm 0 | Nov. 2018
Presentació
Sovint, quan diem “Bon dia”, ens contesten
“Buenos días”. Això no vol dir que no
ens han entés, al contrari, vol dir que sí que
ens entenen. La decisió d’adreçar-nos a un
desconegut en castellà no té cap fonament
perquè la majoria dels valencians i valencianes
entenem la nostra llengua. Per eixa raó,
l’argument que hem d’utilitzar el castellà per
educació no té justificació; la del respecte
degut als altres, tampoc. En tot cas, podem
fer-los sentir que els tractem com incapaços
de parlar en la nostra llengua. Si ens
entenem, quin problema tenim en el fet que
cadascú parlem la llengua en la qual més a
gust ens sentim?
La idea que el País Valencià té dues zones
lingüístiques no vol dir que els ciutadans de
cadascuna d’elles siguen incapaços de parlar
o entendre les dues. De fet, abans que
tancaren Canal 9 els ciutadans i ciutadanes
veien els programes perquè els interessava,
i no perquè estigueren en una llengua o una
altra. Les llengües aprofiten per a comunicar-nos,
sobretot si els parlants tenen voluntat
d’entendre’s.
Fins no fa molt de temps, la publicitat es feia
en castellà, llevat de la que s’inseria en els
llibres de festes locals en la que una part
dels anuncis estàvem escrits en valencià.
Ara, les grans marques han canviat, fan publicitat
en valencià. Algunes han canviat la
retolació de les seues tendes, altres suggereixen
als seus empleats que atenguen els
clients en valencià. També s’hi troben aparadors
especials de productes valencians
com tret diferenciador de qualitat de l’establiment.
Les grans empreses que estudien els hàbits
de consum han descobert que als valencianoparlants
ens agrada poder comunicar-nos
en la nostra llengua (ara, mare!),
segurament com li passa a molta gent, que
els agrada més expressar-se en la seua
llengua familiar. El comerç de proximitat
que, de sempre, ha estat aprop dels clients
ho sap. Les grans empreses ho comencen
a descobrir. Que no s’havien fixat que, quan
fan publicitat per a estrangers, ho fan en les
seues llengües?
La revista que presentem té un objectiu
molt clar: posar en valor l’economia en valencià.
Per això vos presentem les opinions
de professionals i empreses que han fet de
la relació en valencià amb els clients una
forma de viure i alhora un bon recurs per
al seu negoci. El cost és mínim, només es
tracta de la voluntat d’entendre els clients
quan s’expressen en valencià. Algunes empreses
estatals donen als clients la possibilitat
de rebre la documentació o ser atesos
telefònicament en valencià.
De nosaltres depén que la nostra llengua ocupe
el lloc que volem en la nostra economia.

Bon dia! | El Valor de l’economia en valencià, Núm 0 | Nov. 2018
5
Entitats col·laboradores
AJUNTAMENT
Amb la col·laboració de la Conselleria d’Educació,
Investigació, Cultura i Esport de la Generalitat

6 Bon dia! | El Valor de l’economia en valencià, Núm 0 | Nov. 2018
Què és
Troballengua?
Històricament, el valencià i els valencianoparlants
hem sigut menystinguts, tant
per les diverses administracions com per
altres estaments socials. La situació es va
agreujar pel franquisme, per l’aparició de la
televisió en castellà i per la desaparició de
la televisió i la ràdio en valencià. La conseqüència
ha estat la greu i inequívoca pèrdua
de la seua funcionalitat en les relacions fora
de l’entorn familiar.
Una convivència basada en el respecte deu
facilitar que cada interlocutor parle la seua
llengua, sense perjudicis de ningú, siguen
valenciano o castellanoparlants. Més del 90%
dels valencians l’entenem. De fet, sovint són
les persones castellanoparlants les que ens
demanen que continuem parlant-los en valencià.
Canviar al castellà perquè no coneixem
al nostre interlocutor és negar una part
fonamental de la nostra identitat, qualsevol
que siga la llengua que parlem.
Les legislacions autonòmiques, estatals i
europees, reconeixen el nostre dret a expressar-nos
en valencià. Les administracions
tenen l’obligació de promoure el seu
ús. S’ha incrementat l’oferta d’ensenyament
en valencià. Malgrat tot, continua minvant
la seua presència en les relacions formals,
comercials i professionals. En curt, necessita
un major compromís per part dels poders
públics.
Per això, promocionar la nostra llengua ha
de passar indefugiblement per potenciar el
seu ús en tots els àmbits, també en l’econo-
Adhesiu col·locat als establiments
dels ajuntaments col·laboradors
mia. L’objecte de TROBALLENGUA és posar
en valor l’economia en valencià.
Esta iniciativa vol ajudar a normalitzar la vida
de tots els valencians i de totes les valencianes
i que la llengua siga part de la nostra
cultura compartida.
Per això, presentem TROBALLENGUA, un directori
web clar i intuïtiu en el qual es poden
trobar comerços i professionals que ens entenen
quan els parlem en valencià. No se’ls
exigeix que sàpiguen parlar valencià, sinó
que l’entenguen, i faciliten els seus clients a
expressar-se en la seua llengua.

Bon dia! | El Valor de l’economia en valencià, Núm 0 | Nov. 2018
7
Què oferim
Directori de comerços
i professionals
que entenen el valencià
Dades generals
de tots els municipis
valencians
Llocs d’interès
cultural municipals
(més de 3.300)
Espais naturals
locals (més de 2.600)
à
Calendaris de les festes
i esdeveniments locals
(més de 7.000)
Notícies sobre diverses
temàtiques al blog
i xarxes socials
Recursos sobre
l’ús del valencià:
relació dels AVIVA,
lleis, normatives, etc.
Promoció dels negocis
i cultura locals
per mitjà de sortejos
Com treballem
Treballem directament
amb els ajuntaments
Preguntem als comerços
i professionals si entenen
el valencià i els oferim formar
part de troballengua.com
Els/les usuaris/es
ja saben quins comerços
i professionals els entenen
en valencià!

8 Bon dia! | El Valor de l’economia en valencià, Núm 0 | Nov. 2018
El factor Ñ
La Real Academia de la Lengua Española va presentar l’any 2017 l’informe “El valor económico
del español”, finançat per la Fundación Telefónica que, amb una extensió de 14
volums, conclou que el castellà representa el 16% del PIB espanyol (164.000 milions
d’euros) i el factor Ñ (contingut en espanyol) el 3%. Per la seua part, el Govern Basc, calcula
que l’euskera representa el 4,2% del seu PIB. Immediatament, ens preguntem quina
és la repercussió que té el valencià sobre la nostra economia.
Cada vegada és més freqüent que petites
empreses i professionals s’anuncien en valencià.
Moltes més es relacionen habitualment
amb els clients en la seua llengua.
Entre les grans empreses, en tenim de ben
conegudes, com Caixa Popular o Consum,
que es relacionen amb els clients preferentment
en valencià. També, algunes de ben
grans, fan algunes accions en valencià, des
de canviawr la retolació a bilingüe, fomentar
l’atenció dels clients en valencià, promoure
productes valencians, etc.
El màrqueting té per finalitat aconseguir
nous clients i establir relacions de confiança
que faciliten que tornen a comprar. Tot plegat,
captar clients i fidelitzar-los. L’objectiu
és generar relacions de confiança. Facilitar
als clients que s’expressen en la seua llengua
és un dels millors recursos per a fer que
els clients es senten com a casa.
Segons l’enquesta “Coneixement i ús social
del valencià” elaborada per la Conselleria
d’Educació, Investigació, Cultura i Esport
en 2015, només un 6,2% dels valencians no
entenen el valencià, incloent-hi els immigrants
i residents estrangers. Per altra part,
el 78,3% es poden comunicar en valencià.
La memòria “Touristinfo 2015”, elaborada per
l’Agència Valenciana de Turisme, informa que
l’any 2014 vàrem rebre 22,9 milions de turistes,
dels quals 16,6 milions eren espanyols.
D’entre ells, un 31,3% eren valencians, per
davant dels madrilenys que foren el 23,6%.
En curt, més de 5.000.000 dels nostres
turistes, som nosaltres, al que hem d’afegir
que gran part de les segones residències són
de valencians i valencianes. En conseqüència,
som el col·lectiu que més fàcil té poder
assistir a les nostres festes, visitar els espais
naturals i conéixer els ben culturals. De bon
tros, els valencians som el millor públic
diana per al nostre sector turístic. Que els
nostres operadors econòmics els facen sentir
a casa a través de la llengua és una estratègia
ben directa i econòmica.
Podem concloure que la comunicació en
valencià amb els clients està començant a
ser benvinguda per les empreses, perquè
facilita que els clients estiguen més satisfets
a un cost mínim. Tot plegat no és casualitat,
és negoci... en valencià. La comunicació
en valencià amb els clients és un actiu
de primera magnitud per a les empreses, les
petites ho saben de sempre. El valencià és
un actiu de la nostra economia.

Bon dia! | El Valor de l’economia en valencià, Núm 0 | Nov. 2018
9

10 Bon dia! | El Valor de l’economia en valencià, Núm 0 | Nov. 2018
Francesc Ferrer
Editor i enquadernador
Francesc Ferrer és el President d’Unió Gremial
i empresari editorial de segona generació.
Però el que ara ens interessa és
la seua vessant d’artesà: està enregistrat
com a artesà enquadernador en el Directori
d’Indústries Artesanes del Centre d’Artesania
de la Comunitat Valenciana.
Francesc ens explica que abans l’ofici
d’enquadernador era molt més comú
perquè era la millor manera de conservar
documents. Amb la industrialització ha
disminuït el nombre de professionals que
continuen necessitant el seu treball, encara
que van apareixent nous clients. Ara,
l’enquadernació es demana per a conservar
allò que es considera més valuós, val a
dir, allò que significa afecte, respecte cap a
l’altra persona i cap a un mateix.
L’ofici d’artesà té a veure amb el gaudi dels
objectes, saber allò que volem comprar,
disposant de temps per a mirar i parlar amb
l’artesà tranquil·lament abans de triar. Amb
els artesans comprar és només una part de
l’elecció. Per què si no ens atrauen tant els
seus productes?
Les responsabilitats de Francesc amb la Unió
Gremial li donen una perspectiva complexa
sobre la nostra artesania. Remarca que l’artesania
està viva, que hi ha més de 100 oficis
artesanals, alguns que podríem pensar improbables
a hores d’ara. En alguns d’ells en
són ben pocs els artesans i artesanes, però
d’altres en són desenes: tots tenen el Document
de Qualificació Artesana (DQA).
L’ofici d’artesà ha evolucionat molt quant a
les tècniques i els materials, però no amb
la cura pel treball ben fet. És cert que, en
el món de l’artesania tenen un problema
amb el relleu generacional, com la majoria
de les professions. En la mesura que l’ofici
d’artesà facilite una economia estable, es
possibilitarà que els joves s’interessen per
treballar en l’artesania, i els valencians i valencianes
podrem preservar una part fonamental
de la nostra cultura.
L’artesania té una utilitat i una funció social,
però necessita romandre en l’imaginari
dels ciutadans i ciutadanes. És l’antítesi de
la societat de consum. Els productes artesans
signifiquen qualitat, per què si no
grans indústries qualifiquen els seus productes
com artesans o naturals? Els usuaris
sabem que volen fer-nos creure que
és el mateix un producte artesà fet a mà,
que es produeix per unitats, que un altre
del que se’n produeixen milers en el mateix
temps.
L’artesania és una part important de la nostra
cultura, de la nostra història, necessària
per a l’economia valenciana. L’ofici d’artesà
no està perdent-se, sinó transformant-se: la
clau és mantenir l’esperit, la voluntat, la cura
en el treball i l’atenció personal al client.

Bon dia! | El Valor de l’economia en valencià, Núm 0 | Nov. 2018
11

12 Bon dia! | El Valor de l’economia en valencià, Núm 0 | Nov. 2018
Cocentaina
amb l’arribada
de Tots Sants
Una gran plaça comercial,
tradicional i innovadora
Com la carabassa al forn o les castanyes
torrades, des de fa 672 anys Cocentaina
celebra, quasi sense interrupció, la Fira de
Tots Sants, el certamen comercial més important
del País Valencià. Els estrets carrers
i les places de Cocentaina canvien el seu
aspecte habitual, de vila morisca i cristiana,
per a acollir a milers de visitants i centenars
d’expositors disposats a tancar la millor
compravenda.
Concretament, 505.933 persones van visitar
Cocentaina en la passada edició de la Fira
de Tots Sants. Visitants arribats des de tots
els indrets de la geografia valenciana però
també d’altres províncies confrontant com
Múrcia, Catalunya, Castella la Manxa, Andalusia,
Aragó... que troben a la nostra ciutat
un lloc on perdre’s, gaudir de la gastronomia
local o internacional i distreure’s amb les
més de 200 actuacions culturals previstes
i els centenars de parades disposades per
tots els racons. Una fira valenciana oberta a
tots i totes, en la que cadascú parla en la
seua llengua sense cap mena de problema.
Quan arriba la Fira de Tots Sants, també els
veïns i veïnes de Cocentaina prenen part
d’aquesta important festa obrint les portes
de les seues cases i, també, dels seus negocis.
A la Fira de Cocentaina, el comerç
de proximitat amb un producte de qualitat,
una atenció personalitzada i, per descomptat,
en valencià. A Cocentaina podem
trobar tota mena d’establiments, destacant
especialment la seua diversa oferta en restauració,
els forns i pastisseries, els embotits
artesans del terreny, vins i olis de les
nostres serres, calcer i teixits.
Sense tenir en compte el comerç local, uns
750 expositors arriben fins a Cocentaina per
a vendre els seus productes i oferir les millors
ofertes en la Fira de Tots Sants. Sigues
comprador o venedor, la Fira de Tots Sants
ofereix un potent aparador on es pot trobar
quasi de tot, des d’impressores 3D fins a
tractors. El valor econòmic del producte exposat
a Cocentaina arriba fàcilment als 52
milions d’euros.
Cocentaina es converteix, per uns dies, en
un motor econòmic que dinamitza el comerç
local alhora que apropa altres propostes fins
a les comarques centrals. Una demostració
clara del caràcter valencià, emprenedor,
acollidor i innovador.

Bon dia! | El Valor de l’economia en valencià, Núm 0 | Nov. 2018
13
Rocafort per
la convivència
La convivència respectuosa i la capacitat
d’intercanvi enriquidor indiquen la qualitat
de la nostra societat. En els carrers dels nostres
pobles aquests objectius s’alimenten del
reconeixement mutu i de la proximitat, que
també ho és per identitat i sentiment compartit
de cura del nostre entorn, del nostre
veïnat. En Rocafort és fàcil sentir eixa pertinença
amb cares conegudes de persones
concretes: les de mares i pares de l’escola, el
company de l’agrupació musical, les persones
que ens atenen en el forn, en la cafeteria,
en la papereria o en la botiga d’aliments...
accions senzilles són accessibles i efectives
en la nostra vida quotidiana. Val per a l’idioma
que ens uneix com per a l’entorn que cal
cuidar per a conviure-hi. De cara al Nadal
proposarem activitats familiars d’esplai, com
una pista de patinatge, a les quals es podrà
accedir aconseguint vals per consumir en els
comerços locals de Rocafort. Units per un
veïnat de bona convivència.
Amb la convicció que el valencià facilita el reconeixement
mutu i la germanor, en Rocafort
el promovem com a element de convivència,
d’intercanvi en dinàmiques socials positives.
La llengua s’expressa amb naturalitat en els
nostres carrers. Però, a més a més, cal explorar
la seua utilitat com a ferramenta de
connexió positiva, d’integració i convivència
per a la societat solidària que necessitem. En
eixos intercanvis també entra el comerç local,
on tan important és la relació cara a cara,
i la consciència que tenim un futur compartit
que ens afecta a un costat i l’altre del taulell o
en els despatxos professionals.
Lligant-ho tot en positiu, des de l’estiu hem
obert la campanya “Rocafort sense plàstic”
amb la distribució de 700 bosses de tela en
escoles i actes municipals, amb una magnífica
resposta popular que ens ha portat a
una reedició de més de mil bosses que distribuirem
durant la tardor. La millor manera
d’eliminar residus és no generar-los, i les

14 Bon dia! | El Valor de l’economia en valencià, Núm 0 | Nov. 2018
Unió Gremial
El comerç valencià i en valencià
com a element vertebrador dels
nostres pobles
Unió Gremial som una Federació d’entitats
del llarg i ample del territori valencià integrades
per autònoms i xicotets i mitjans empresaris
de comerç, indústria, serveis i artesans
coneixedors de la idiosincràsia de la nostra
societat en general i de la problemàtica del
món de les xicotetes empreses en particular.
Les entitats i empreses associades comparteixen
la creença en la importància que
té l’associacionisme per visibilitzar i defensar
el valor del comerç local com a element
vertebrador dels nostres pobles i barris, com
agent socialitzador i dinamitzador del lloc on
vivim i treballem. En fi, de la nostra societat.
Com a Federació de Gremis i Associacions
de Comerç valencià, entenem que l’ús del
valencià és també un element articulador
d’un comerç de qualitat i de proximitat, precisament
com un element més de proximitat
i de distinció. Un comerç valencià i en
valencià per a totes i tots.
El Comerç Local es basteix d’uns valors qualitatius
propis del poble valencià. És per això
que parlar del comerç valencià i en valencià
és parlar d’un comerç sostenible, que genera
riquesa i treball directe als nostres pobles i
ciutats. A més, els beneficis retornen al barri,
i no es concentra en mans de les grans cadenes
que, sovint, s’emporten els rendiments
econòmics fora del territori valencià. A més,
el comerç local participa de les festes i activitats
dels nostres pobles i barris.
El comerç de proximitat, coneix la seua
clientela i el que necessita cadascú, establint
així una relació propera i de confiança
amb els veïns. Un barri amb comerços és un
barri viu i segur.
Per altra part, comprant al comerç local contribueixes
a l’estalvi econòmic i ambiental, ja
que suposa no haver d’agafar el vehicle per
a fer la compra.

Bon dia! | El Valor de l’economia en valencià, Núm 0 | Nov. 2018 15
AVIVA
Les agències de promoció del
valencià com a impulsores del
comerç local
D’ençà que es va aprovar la Llei 4/1983, de
23 de novembre, d’Ús i Ensenyament del
Valencià (LUEV), les administracions públiques
han anat creant serveis que, amb diferents
denominacions (oficines, secretariats,
serveis, gabinets, etc.), han procurat protegir
la recuperació del valencià i garantir-ne
l’ús normal. Es tracta de facilitar el respecte
del dret dels valencians i de les valencianes
a viure en la nostra llengua com, per cert,
reconeix la Constitució Espanyola.
A partir de l’aprovació de la LUEV, just fa 25
anys, es va signar un Protocol de col·laboració
a tres bandes entre una seixantena
d’ajuntaments, la Conselleria d’Educació i
l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, per a
impulsar i consolidar estructures que facilitaren
l’ús i la promoció del valencià, el qual
va permetre crear la Xarxa AVIVA d’Agències
de Promoció del Valencià. La marca
AVIVA, que no és una sigla ni un acrònim,
naix com un símbol que identifica amb una
única denominació, un logotip anàleg i un
objectiu idèntic: els serveis lingüístics dels
diferents ajuntaments valencians.
Les agències AVIVA presten assessorament
a les empreses i els comerços sobre
qüestions lingüístiques: denominació dels
productes, documentació, publicitat, etc.,
i molts ajuntaments convoquen subvencions
pròpies per ajudar econòmicament
aquest sector.
l’organització conjunta d’activitats, l’assessorament
mutu o la dinamització de
l’ús del valencià, tant en l’àmbit municipal
com també supramunicipal. Entre moltes
altres accions s’han llançat campanyes,
s’han editat rètols, cartells, etc. Així, una
de les campanyes més recents fomenta
l’ús de bosses de tela en què s’adquireix
també un compromís amb el medi ambient
i la sostenibilitat.
En definitiva, es pretén transmetre que el
valencià és una llengua de confiança i es
presenta com un senyal de qualitat, de poder
d’atracció i de valor afegit que identifica
el comerç local com a propi i reforça així el
caràcter de proximitat.
Al llarg del nostre territori disposem de 76 oficines.
En la pàgina “Ús del valencià” del web
de Troballengua.com s’hi pot trobar el telèfon,
adreça, web, e-mail, domicili i nom de la persona
responsable de cadascuna d’elles.
Troba l’AVIVA més pròxim:
www.troballengua.com/
blog/oficines-aviva
Entre altres actuacions que duen a terme
les AVIVA, es troben aspectes com ara

16 Bon dia! | El Valor de l’economia en valencià, Núm 0 | Nov. 2018
Xarxa d’Emissores
Municipals Valencianes
La Xarxa d’Emissores Municipals Valencianes
(XEMV) es va constituir oficialment
el 20 d’abril de 2017 a l’empara de
la Federació Valenciana de Municipis i
Províncies (FVMP) amb la finalitat d’unir
esforços i de treballar conjuntament per
la millora del sector de les ràdios municipals
i fomentar l’activitat de les emissores,
potenciar la seua funció de servei
públic i generalitzar el seu coneixement
per part de la ciutadania.
Actualment, XEMV està formada per més
d’una vintena d’emissores municipals de
titularitat pública, la qual les acull i els
oferix un espai des d’on definir noves metes
i des del qual tractar estratègies comunes
que contribuïsquen al benefici de
la ciutadania i, per descomptat, també al
de l’economia en general, ja que es tracta
d’un servei públic de comunicació en valencià;
el més proper que existix.
Les emissores municipals contribuïxen a
normalitzar la llengua allà on sonen: als
comerços locals, a les cases o a les administracions
més pròximes. A través de
les ones de les ràdios de poble, la gent
escolta publicitat, música i notícies en
valencià. En definitiva, que la tasca que
realitza la Xarxa d’Emissores Municipals
Valencianes és la de reflectir la realitat
social de molts pobles i ciutadans que
viuen plenament en valencià i, a més,
promocionar allò que es consumix i es fabrica
a casa nostra.
I, què passa en aquells pobles que són
castellanoparlants? La XEMV aporta la necessària
naturalitat a la comunicació en valencià
als comerços i les llars que no l’usen
habitualment, amb programes com El Rall,
que s’emet els divendres per una quinzena
d’emissores de tot el territori, gràcies a la
FVMP. A la XEMV, i a totes les ràdios que
la conformen, s’aposta per la vertebració
del territori amb El Rall, però també amb el
centenar de programes que s’intercanvien,
entre les emissores, cada temporada.
Informant en valencià, la XEMV aporta
prestigi i naturalitat a la llengua que fa
servir una part molt important de la població
de les comarques valencianes i l’estén
cap al sud mostrant tota la diversitat d’accents
i la riquesa associada.
Escollint el valencià per emetre tota o
bona part de la seua programació, la XEMV
desitja que l’audiència se senta com a
casa cada vegada que sintonitze qualsevulla
de les emissores municipals.

Bon dia! | El Valor de l’economia en valencià, Núm 0 | Nov. 2018
17
Ribera Televisió
La televisió feta en valencià
paga la pena
Ribera Televisió és una empresa familiar que
fa més de trenta anys que està emetent en
valencià, perquè no s’entén fer una programació
de proximitat dirigida a unes comarques
valencianoparlants que no es faça en la nostra
llengua. Sense cap dubte, aquest ha estat
l’èxit de la continuïtat de la nostra empresa.
Parlar en valencià és una opció més a l’hora
de fer televisió. Nosaltres no hem inventat res
però, paga la pena arribar dins de cada casa
de la Ribera Alta i la Ribera Baixa i que ens
senten dir, tranquil·lament, bon dia o bona nit.
Molts són els professionals que han passat
per la nostra casa, conduint sempre tota la
programació en la llengua que ens van ensenyar
en les nostres famílies. Cal ressenyar
que, des de sempre, Ribera Televisió s’ha
mantingut fidel a l’emissió d’informatius dels
fets que importen els ciutadans i ciutadanes,
no cal dir-ho, en valencià.
Des de fa ja quasi dos anys, Ribera Televisió
ha crescut i s’ha convertit en un grup televisiu.
Ribera, Horta i València TV, amb un abast
de senyal de més de dos milions d’habitants i
el creixement l’hem fet en valencià.
La nostra és una tasca difícil, sobretot després
d’aquesta crisi que ha passat tot el
món, però creguem que hem sabut conjugar
la proximitat de la gent de les nostres
comarques amb la llengua que ens van ensenyar
els nostres pares.
Som molt conscients que, la publicitat també
potser en valencià i, per descomptat,
aquest fet no minva l’impacte del missatge
que transmet. Nosaltres seguirem fent-ho.
El valencià és una llengua que mou l’economia
del nostre poble i que obri portes i finestres
a empreses, comerciants i públic. Eixa
ha sigut i és la nostra aposta.

18 Bon dia! | El Valor de l’economia en valencià, Núm 0 | Nov. 2018
Oratgenet
Durant molts anys els valencians i valencianes
tinguérem la nostra televisió, Canal
9. Jordi Payà acudia cada dia a les nostres
cases per a informar-nos de l’oratge de les
nostres comarques.
Tots sabem com va acabar aquella televisió
valenciana. Va ser la crònica d’una mort
anunciada. Amb la seua desaparició, els valencians
i valencianes perdérem la possibilitat
d’estar informats sobre què passava a
casa nostra i de veure la TV en valencià. Els
canals estatals ens informaven de l’oratge
de tota Espanya, però no del de les nostres
comarques, que era el que ens interessava.
Està bé saber quin oratge fa per allí, però és
millor saber el que fa per ací.
Jordi va tenir la iniciativa de crear el web
Oratgenet l’any 2001, el primer servidor online
d’informació meteorològica del nostre
territori que, continua informant-nos diàriament
en valencià. Jordi ens comenta que,
fer la programació en valencià no li suposa
cap problema amb els seus seguidors castellanoparlants.
De fet, li arriben fotos, comentaris
i preguntes, igual en castellà que
en valencià, de totes les comarques. Ara per
ara, Oratgenet té més de 57.000 seguidors
al Facebook, molts d’ells de la zona castellanoparlant.
Està convençut que, empresarialment,
la seua decisió va ser encertada.
Els comentaris li arriben de tot el nostre país,
el que vol dir que el web els és un recurs útil
per a tots els valencians i valencianes. Jordi
ens explica que, abans que la Regió de Múrcia
tinguera televisió regional, l’Oratge de
Canal 9 era un programa molt seguit.
Quan li comentem que algunes grans empreses
s’anuncien en valencià, opina que
parlar en valencià deu ser natural per a tots
i totes.

Bon dia! | El Valor de l’economia en valencià, Núm 0 | Nov. 2018
19
Paco Muñoz
Qui no coneix Paco Muñoz? Els qui hem
cantat les seues cançons amb els nostres
fills, el coneixem bé. Ell va fer normal que
junts poguérem cantar en valencià amb ells.
També hem cantat amb ell cançons que formen
part de les nostres vivències com a valencians.
Paco és part de la nostra memòria
col·lectiva més amable.
I què té a veure Paco Muñoz amb l’economia
en valencià? Doncs que, quan va començar
a cantar, va decidir que ho faria en valencià.
Es va sentir obligat pel maltractament que
patia la llengua i ha fet de cantar en valencià
el seu medi de vida.
Fa vora de 50 anys era ben improbable viure
de cantar en valencià. Els recitals tenien
pocs espectadors i la censura franquista
treballava de valent posant entrebancs de
tota mena. De fet, la cançó “Què vos passa
valencians?”, va estar prohibida 3 o 4 anys.
És probable que a les persones que no visqueren
aquella època els coste entendre
que cantar en valencià suposava un risc.
Quan va publicar el seu primer disc, la companyia
discogràfica li va posar uns recursos
tècnics i professionals de molt bona qualitat.
Varen arriscar els seus diners. Només,
la Viuda de Miguel Roca, la tenda de discos
més important de l’època, va vendre més de
18.000 discos. La productora no es va enganyar
en fer el càlcul. Ells varen fer un bon
negoci i per a nosaltres va suposar un pas
cabdal en la nostra recuperació com a poble.
Tots guanyarem.
Ara tenim professionals valencians en totes
les activitats vinculades amb la música i
cada any se’n publiquen un centenar de discos.
Cantar en valencià ha esdevingut una
part important de la nostra economia.
Gràcies Paco, moltes gràcies.

20 Bon dia! | El Valor de l’economia en valencià, Núm 0 | Nov. 2018
Revista Saó
La revista en valencià
que hem de recolzar
Saó és la revista degana de la premsa en
valencià. El primer número va eixir en juliol
de 1976. Amb periodicitat mensual ininterrompuda,
és la publicació periòdica en
valencià de més durada de tota la premsa
sorgida des del segle XIX fins a l’actualitat.
La singularitat de Saó rau en el fet que és
una revista fundada i impulsada a les acaballes
del franquisme més dur, pels sectors
progressistes de l’Església valenciana, fermament
compromesos amb el valencianisme
cultural, la normalització lingüística
i social de la llengua i les premisses renovadores
del Concili Vaticà II basades en el
diàleg de l’Església més oberta amb la cultura,
la política i la societat.
Avui, Saó és una revista d’informació general,
d’anàlisi i reflexió, especialitzada en
temàtica valenciana. A les nostres pàgines,
et trobes articles d’opinió que és difícil que
es publiquen a altres mitjans. A les nostres
pàgines pots llegir crítiques literàries,
teatrals, musicals, de cinema, etc. Sempre
atenent els nostres interessos com a poble,
la nostra cultura, el nostre País i, també, la
nostra economia.
Una de les nostres característiques és que
a tots els números publiquem el que nosaltres
denominem «El Quadern», dedicat a
un tema monogràfic cada mes. Són quatre
o cinc articles i una entrevista a una persona
especialista en la matèria. La temàtica
d’aquests quaderns és molt diferent i en
ells tenen cabuda persones de rellevància
professional i/o social. Per a nosaltres és
tot un orgull ser reconeguts pels nostres
col·laboradors que, durant tants anys, número
rere número, donen suport el nostre
projecte.
Fa tres anys, vam iniciar l’activitat a les xarxes
socials: posarem en funcionament la nostra
pàgina www.revistasao.cat amb la qual
oferim la possibilitat de tindre una activitat
informativa diària i més dinàmica. Sabem el
que som; sabem el que representem, sabem
que mai no tindrem milionàries visites a les
nostres opinions, notícies o entrevistes. Però
també sabem que hem de continuar estant i
hem de continuar dient la nostra, que pretenem
que siga la de tots i totes.
El secret real de Saó no és més que la fidelitat
als valencians i a les valencianes que
durant tots aquests anys ens venen seguint.
Volem que Saó forme part de la vida de les
noves generacions. Estem agraïts als nostres
subscriptors i subscriptores, als lectors i, per
descomptat, als milers de persones que han
escrit a Saó, persones que representen el millor
de la cultura del País Valencià.
Visita
revistasao.cat

Bon dia! | El Valor de l’economia en valencià, Núm 0 | Nov. 2018
21
Llibreria Babel
La llibreria Babel de Castelló va néixer fa 25
anys amb la ferma idea de ser un agent cultural
de la ciutat i les comarques. Volíem ser
alguna cosa més que una “expenedoria de
llibres”. Som un punt de trobada, que acull
tot un seguit d’iniciatives culturals i ciutadanes,
programació cultural fixa, amb una mitjana
de més de 15 actes culturals per mes,
on s’apleguen tota mena de manifestacions
culturals: literàries, artístiques, polítiques,
socials, cíviques, etc. Som una llibreria i som
un espai cultural.
Babel és un negoci, clar. Però, millor diríem
que som una empresa que funciona, en
gran part pel nostre esforç, amb un munt
de treball, la implicació de tota la família i,
això sí, sense comptar les hores de dedicació
i els maldecaps durant 24 h al dia. De
guanyar molts diners, com podem trobar en
altres negocis, res de res.
Malauradament, el negoci de les llibreries va
per avall, la crisi econòmica, els nous hàbits
de consum i d’oci, les TIC, etc., ens obliguen
a repensar la llibreria. El seu model, la seua
estructura, els seus objectius. De forma
global, encara són viables les llibreries, i ho
seran a mitjà termini, però no com les entenem
i coneixem avui dia.
Que les grans marques s’anuncien en valencià,
vol dir que ja no hi som als temps de
la foscor, aquells temps on estava prohibida
la nostra llengua, on els valencianoparlants
ens auto reprimíem i ens passàvem al castellà
per si de cas. Facilitar l’ús de les dues
llengües és un valor afegit a les marques.
Per a les empreses que es conformen en
guanyar diners, qualsevol nínxol de mercat
és benvingut. Ja ens està bé, que pel
motiu que siga, moltes marques i empreses
s’apunten al valencià. Aquesta forma d’escampar
la nostra llengua també té una vessant
educativa, i de normalització, que ajuda
a introduir el valencià en tots els àmbits de
la vida. Per a nosaltres, el comerç en valencià,
és alguna cosa més.
L’economia en valencià, després de tants
anys d’ostracisme, necessita i necessitarà
temps, ajuts i complicitats fermes. L’economia
en valencià haurà de caminar del bracet
del sentiment de pertinença a un territori i
a una història. Valorar els productes valencians,
els nostres espais naturals, els nostres
científics, la nostra música, les nostres
empreses... la nostra economia, tot va en el
mateix paquet.
L’aparició d’À Punt potencia l’economia en
valencià, no sols dintre del sector audiovisual,
sinó també en molts altres sectors.
Alliberar de peatges les autopistes, fa costat
a l’economia valenciana. Dedicar tots els
esforços que siguen necessaris, en la integració
de les persones que vénen d’altres
indrets del món, fer-los valencians, serà
de justícia i també serà bo per a la nostra
economia. Tot està lligat, es tracta d’una
aposta global, estem parlant d’un projecte
de País. L’economia, és evident, hi juga un
paper cabdal.

22 Bon dia! | El Valor de l’economia en valencià, Núm 0 | Nov. 2018
Els encreuats i la salut
per Josep L. Pitarch
Fer encreuats (en castellà crucigramas)
no és més saludable
que un bon plat d’olleta o d’arròs
al forn o una coca de dacsa,
però sí que és cert que és un
exercici mental molt bo per a la
salut. Crear-los no és més difícil
que solucionar-los i a mi, per
exemple, de vegades em costa
més cercar la solució, que no
confegir-los. Supose que com
en porte fets més de 10.000
(la majoria al Levante-EMV), sé
del que parle. Solucionar-los té
l’avantatge que pose al vostre
abast la solució. Així que una
cosa que podeu fer, si us atabaleu,
és veure la solució discretament
i apa. La qüestió és moure
el cervell i divertir-se un poc.
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12
El que publique avui, en la Fira
de Tots Sants, és la meua humil
contribució a la grandiosa Fira,
tot confiant que contribuiré a la
salut dels qui s’hi posen. Un poc
d’esforç mental no és incompatible
amb mig gotet d’herbero o de
cafè licor, així és que podeu fer les
dues coses a la vegada, a poc a
poc i fins que els acabeu.
Solució
Només horitzontals:
1. Mariola. Usat. 2. Pebre. Flote. 3. Pacífica. Rin. 4.
Era. Ecos. Rad. 5. Rapa. A. Perú. 6. Italo. Fregar. 7.
Cocentaina. 8. À Relliscar. 9. Fill del fill. La bellesa
i l’art. 10. Pronunciació confusa de les paraules.
Monarques russos ja eliminats.
Horitzontals:
1. Serra magnífica tota floretes. Utilitzat. 2. Fruit de la pebrotera. Sure dalt l’aigua. 3.
No bel·licosa, tranquil·la. Riu alemany. 4. Lloc on es bat el blat. Reflexions de les ones
sonores al trobar-se davant d’obstacles. Unitat de dosi de radiació absorbida. 5. Talla
arran els cabells. Matrícula d’Alacant. República d’Amèrica del Sud on hi havia l’imperi
inca, que els espanyols destruïren. 6. Tren italià. Netejar amb el fregall. 7. Capital del
Comtat i de la Fira de Tots Sants (la més antiga del País Valencià). 8. Gran continent de
xinesos, japonesos... Relliscar. 9. Fill del fill. La bellesa i l’art. 10. Pronunciació confusa
de les paraules. Monarques russos ja eliminats.
Verticals:
1. Mil romans. Plat típic i fantàstic a base de pebrots secs i fregits, amb alls, sal, tires de
bacallà i oli (millor que l’esgarrat de l’Horta, o l’esqueixada de Catalunya; paraula d’honor).
2. Molt ostentoses. 3. Reflexiona sobre els propis actes (castellanisme). 4. Poble
de la Foia que fa joguines. La sort llatina. França. 5. Xiquet sense pares. En quin lloc.
Exclamació per a cridar algú pel carrer. 6. Famosa càmera fotogràfica alemanya. Posa
tibant una corda. 7. L’alfa grega. Símbol del cobalt. Ostentació, luxe extraordinari (per
exemple, dels capitans moros i cristians). 8. Realitzes alguna cosa. Doblec de reforç
de la vorera d’una peça del vestit. 9. Comença a ultimar. Famosos rats valencians. 10.
Regaria accidentalment un camp del costat. 11. Remouria el foc per avivar-lo. Són de
l’acer. 12. Taula tapada de roba sota la qual es posa el braser (en castellà mesa camilla,
horrible). Cel sense núvols.