Recerca heràldica a Catalunya

Recerca Heràldica
a catalunya
REPRODUCCIÓ D’ESCUTS
DE LA CATEDRAL DE BARCELONA,
DEL PALAU EPISCOPAL I
DE SANT JERONI DE LA MURTRA
Escuts originals
Pere F. Puigderrajols i Jarque
Dissenyador gràfic, expert en recerca i disseny heràldics, diplomat en Heràldica

Presentació
és una ciència o disciplina
autònoma i auxiliar de la història i
l’arqueologia que estudia l’origen, formació
i desenvolupament dels escuts
L’heràldica
d’armes, i n’exposa els mètodes i les
regles crítiques. Neix per necessitats guerreres cap
a la meitat del segle XII, quan en el camp de batalla
els cavallers han esdevingut irreconeixibles a causa
del casc (tothelm) que els cobria totalment la cara.
L’escut que portaven subjectat al braç va ser el lloc
on es començaren a posar “senyals de reconeixença
personals i individuals” de manera sistematitzada,
és a dir, amb uns colors i unes normes que anteriorment
no existien. Etimològicament, escut d’armes
prové de l’anglès coat of arms, escut que es porta al
braç. Al principi, aquests escuts d’armes eren usats
per prínceps, magnats, nobles, de tal manera que
al segle XIII ja podem trobar escuts de burgesos,
pagesos i menestrals, persones de l’àmbit eclesiàstic,
o el d’un botxí, un ofici poc noble, de la ciutat
d’Arràs. I és que aquests escuts es convertiren en “el
sistemàtic ús d’emblemes hereditaris centrats sobre
l’escut”, o sigui, van esdevenir hereditaris, motiu pel
qual a Catalunya diem que tenim escuts de llinatges
corresponents a l’heràldica gentilícia. També van començar
a haver escuts heràldics de ciutats, viles o
nacions, fet que es qualifica com a heràldica cívica.
També les corporacions, com ara confraries, gremis
o ordes de cavalleria van generar una heràldica amb
uns trets característics que és qualificada com a heràldica
corporativa. No menys important, i ja en una
època més avançada, podem parlar d’heràldica esportiva,
ja que tenim escuts dels equips de futbol,
bàsquet, etc., o també de les federacions esportives;
com també tenim l’heràldica comercial, encara que
trobaríem molts exemples que no es regeixen per
l’estricta reglamentació de la ciència del blasó, la
“
L’heràldica és una ciència
o disciplina autònoma
i auxiliar de la història
i l’arqueologia que
estudia l’origen, formació
i desenvolupament
dels escuts d’armes
“
La ciència del blasó,
Els
tracta de la nomenclatura
i classificació sistemàtica
de tota la terminologia
dels usos de les
armories.
”
qual tracta de la nomenclatura i classificació sistemàtica
de tota la terminologia dels usos de les armories.
A partir del segle XIII ja disposem d’inventaris
d’escuts d’armes, que han passat a anomenar-se armorials,
lògica derivació. A Catalunya —de moment—
el registre d’escuts més antic de què disposem és
el Tractat del blasó i armorial català, escrit entre els
anys 1516 i 1519 per Esteve Esteve, conegut com a
Esteve Tamborí; els armorials de Bernat Mestre o el
de Bernat de Llupià, també del s. XVI o el Nobiliario
catalán, de l’any 1750, de l’escultor Pere Costa i
Cases. I entre molts d’altres, l’importantíssim Nobiliari
general català, editat l’any 1929-1932, obra de Fèlix
Domènech i Roura, com a resultat final de totes
les recerques que va realitzar conjuntament amb el
seu pare, l’arquitecte i arqueòleg Fèlix Domènech i
Montaner.
Etimològicament, heràldica prové de l’alemany
heriwald, que significa ‘missatger’, o també herald,
que vol dir ‘oficial armat’, pel sobrevestit amb les
armes del seu senyor, el qual tenia per missió conèixer
les armories, principalment al camp de batalla i
als torneigs; després, però, passà a ocupar-se de les
proves de noblesa, del dret nobiliari, de la història
genealògica, dels títols i les dignitats, dels ordes de
cavalleria, del protocol, etc. Els heralds també foren
els encarregats de compilar i inventariar els escuts
d’armes en els armorials, així com d’escriure tractats
del blasó, en què s’explicaven les normes que regien
en el moment de confeccionar un escut. També
eren els responsables que ningú portés un escut
igual al d’altra persona. Al principi, els heralds van
sorgir entre rangs domèstics inferiors i del món dels
joglars, posteriorment es convertiren en autèntics
oficials i especialistes i van ser persones de l’àmbit
àulic i dotats de coneixements, els quals estaven al
servei dels sobirans o grans senyors i, quan assistien
als actes oficials, ho havien de fer abillats amb un
tabard, amb les armes del rei o senyor a qui servien.
Van assolir una gran especialització i es van
crear tres graus, segons el nivell de coneixement: el
rei d’armes, l’herald i el porsavant. Així ens trobem
heralds o reis d’armes anomenats Catalunya, Aragó,
València, Sicília, Girona, Cervera o Barcelona, per
posar alguns exemples.
Pel que fa a la part artística, certament disposem
d’una selecció d’originals d’un alt nivell tècnic. L’exposició
que la Institució Catalana de Genealogia i
Heràldica els presenta és una petita mostra dels més
de 350 escuts de la Catedral de Barcelona i dels 44
escuts del monestir de Sant Jeroni de la Murtra elaborats
per en Pere Francesc Puigderrajols.
Pere F. Puigderrajols i Jarque.
Dissenyador gràfic, expert en recerca i disseny heràldics,
diplomat en Heràldica, secretaria de la ICGenHer.
“
heralds foren els encarregats
de compilar
i inventariar els escuts
d’armes en els armorials,
així com d’escriure
tractats del blasó, en
què s’explicaven les normes
que regien en el
moment de confeccionar
un escut.
”

“
Bisbe de Barcelona Benet de Sala i de
Caramany, 1725
Reproducció d’un arc del Palau Episcopal
Escut irregular encartutxat formant volutes. Quarterat:
1r i 4t d’or, mitja àguila de sable ixent de la partició coronada
d’or; 2n i 3r d’or, un losange de gules, bordura
de peces de gules. Acompanyat d’una àguila bicèfala
acoblada de sable, becada, membrada i coronada d’or i
timbrat d’un capel de sinople.

“
Monestir de Sant Jeroni de la Murtra Isabel I de
Castella i Ferran II de Catalunya-Aragó, abans de
1492
Escut reproduit en cinc claus de volta del claustre
Escut quadrilong apuntat. Quarterat: 1r i 4t requarterat 1 i
4 de gules, un castell d’or tancat d’atzur, 2 i 3 d’argent, un
lleó de gules coronat d’or (45) ; 2n i 3r partit: 1 d’or, 4 pals
de gules, 2 quarterat en sautor 1 i 4 d’or, 4 pals de gules, 2 i
3 d’argent, una àguila de sable coronada d’or. Timbrat d’un
coronell i acompanyat de dos àngels que fan la funció de
tinents.

“
Emblemàtica de la confraria gremi
dels mestres sabaters, 1565
Reproducció de la façana de la casa
gremial, plaça de Sant Felip Neri
Diferents tipus de calçat, escarpins i
botes, dins de formes encartutxades.

“
Guillem d’Almogàver, 1367
Reproducció en els murs de la capella dels
Girona a la catedral de Barcelona
Escut triangular curvilini convex. D’or mig vol abaixat
d’atzur; bordura de peces d’atzur.

“
Catedral de Barcelona Làpida sepulcral de
Josep Antoni Cassany i Margarida Frigola
Llordat, 1756. És del llinatge Llordat
Reproducció d’una làpida sepulcral a la capella
de santa Llúcia
Aquesta lauda, amb unes proporcions de 256x197, és
una de les més grans de la catedral.
Escut quadrilong ibèric. D’or, una creu plena de gules.
Timbrat d’un casc amb un cap ixent de sarraí i envoltat
de llambrequins.

“
Catedral de Barcelona
Reproducció d’una rajola del que havia estat
la tribuna del rei Martí I, s. XV
Escut caironat. D’or, quatre pals de gules. Timbrat d’un
coronell.

“
Catedral de Barcelona
Reproducció del frontal de l’altar de la capella
de la Mare de Déu de Lurdes
Dins un quadrilobulat. De gules, una creu patent
abscissa d’argent.

“
D’or,
Catedral de Barcelona
Jaume II en una clau de volta de la girola
Reproducció de l’escut triangular curvilini
quatre pals de gules.

“
Catedral de Barcelona
Blanca de Nàpols a la clau de volta del fals
creuer
Escut triangular curvilini convex. Quarterat: 1r i 4t d’or,
dos pals de gules; 2n i 3r d’atzur, sembrat de flors de lis
ressaltat d’un lambel antic de gules.

“
Catedral de Barcelona
Reproducció de la teulada de la capella
absidial del gremi dels Esteves. Llinatge
Desvalls, s. XV
Dins d’un lobulat escut caironat. Vair ondat, ressaltat
d’un escussó d’or amb una rosa de gules botonada d’or.

“
Catedral de Barcelona
Reproducció de la vidriera en una finestra
de la galeria. Col·legi d’Advocats de Barcelona
Escut quadrilong ibèric. Quarterat: 1r i 4t d’argent, una
creu plena de gules; 2n i 3r d’or, dos pals de gules;
ressaltant sobre el tot, unes balances de la Justícia.
Timbrat amb una corona d’infant.

“
Catedral de Barcelona
Reproducció del frontal d’altar de la capella
de la Mercè, s. XVII. Orde de la Mercè
Escut quadrilong amb punta d’arc conopial. Truncat:
1r de gules, una creu patent abscissa d’argent;
2n d’or, 4 pals de gules. Timbrat amb un coronell.

“
Catedral de Barcelona
Reproducció d’un tapís que es conserva en
una estança, sota l’actual Arxiu Capitular.
Llinatge Figuera, s. XV
Escut quadrilong apuntat. D’or, una fulla de figuera
de sinople.

“
Catedral de Barcelona
Reproducció de l’interior del cimbori.
Lleó XIII, 1878-1903
Escut quadrilong apuntat. D’atzur, un xiprer terrassat de
sinople acompanyat al cantó destre del cap d’un cometa d’or
en barra i acostat de dues flors de lis a destra i la sinistra del
tronc, ressaltat d’una faixa corbada amunt d’argent. Timbrat
d’una tiara amb les ínfules i dues claus passades en sautor,
la de la destra d’or i la de la sinistra d’argent.

“
Catedral de Barcelona
Reproducció del sarcòfag al mur del claustre.
Beneficiat Bartomeu Ribes, 1378
Dins un lobulat. Escut triangular curvilini convex. De gules,
un griu d’argent.

“
Catedral de Barcelona
Reproducció del sarcòfag al mur del claustre.
Llinatge Llacera, s. XV
Dins un lobulat. Escut triangular curvilini convex. D’argent, un
lleó de sable, bordura dentada de sable.

“
Monestir de Sant Jeroni de la Murtra
Reproducció de la clau de volta al refetor.
Joan II, comte de Barcelona, rei d’Aragó i de
Navarra, vers 1460-1463
Escut quadrilong convex apuntat. D’or, 4 pals de gules.
Timbrat d’un coronell.

INSTITUCIÓ CATALANA DE GENEALOGIA I HERÀLDICA
ICGENHER
08008 Barcelona
—Catalunya—
correu@icgenher.cat
www.icgenher.cat
Constituïda el 24 d’octubre del 2007 i inscrita al Registre
d’Associacions de la Generalitat de Catalunya
el dia 9 de gener de 2008 amb el número 35970
@
JUNTA DE GOVERN
President: Il·lm. Sr. Armand de Fluvià i Escorsa
Vicepresident: Sr. Joaquim de la Calzada i Fernández
Secretari: Sr. Pere F. Puigderrajols i Jarque
Tresorer: Sr. Ignasi Ametlla i Guxens
Vocals: Sr. Raimon Pavia i Segura, Sr. Gerard Marí i Brull,
Sr. Sergi Jover i Rejsek, Sr. Jordi Mestres i López,
Sr. Josep M. Palau i Baduell i Sr. Ramon Bartolí i Sala
@