Informacion archivo coleccion lluis benejam buhigas

qual la paraula i la imatge es plasmen
en un paper fins a convertir el procés
de creació en una obra gràfica, forjada,
això sí, en un sistema binari. La nostra
conversa va començar recordant el
Martí i vam continuar fent memòria
divulgativa del setè art.
Bé, ja hem situat l’acció i el lloc. Encara
no hem donat ni una sola dada biogràfica
de Lluís Benejam. Va començar
a treballar en l’ofici d’impressor quan
tenia catorze anys, a la impremta Trayter,
de Figueres, en la qual, entre altres
treballs, reimprimien la part del darrere
dels programes de mà amb la programació
de les pel·lícules que s’exhibien a les
sales cinematogràfiques. Les pàgines reproduïen
una imatge, gairebé sempre
coincident amb la del cartell anunciador,
que per si mateixa havia de seduir
l’espectador que acabava de submergir-se
en la sala dels somnis i convidar-lo
a la lectura. Els programes de mà no
eren uniformes: n’hi havia de totes les
mides, fins i tot d’encunyats.
Un punt i a part, per comentar la
utilització com a propaganda política
d’aquests programes de mà. Un cop
acabada la Guerra Civil, a la part posterior
s’imprimien consignes com
«Arriba España», «Viva Franco» o
«Año de la Victoria». Contemplats i
llegits amb la nostra mirada d’avui,
aquests programes de mà són la memòria
gràfica d’un temps històric gris,
de repressió i silenci, en què la sala
fosca dels cinemes de barri i de sessió
doble permetia evadir-se de la dura
realitat i somiar amb els ulls oberts.
Recuperem el fil conductor.
Lluís Benejam va iniciar l’arxiu colleccionant
aquests programes de mà.
Amb el pas del temps va ampliar el
fons amb cartells, guies publicitàries,
fotocroms, documentals, vídeos,
DVD, CD, discs de vinil, murals o llibres,
en resum, tot el que estava relacionat
amb el món del cinema. En
aquest present, l’arxiu-col·lecció és un
espai real, en el qual es guarda tot el
material recopilat amb el pas dels anys,
i un espai virtual dedicat a la consulta,
on l’aficionat, l’estudiant o l’erudit
poden veure, llegir i passejar per la història
del setè art.
Ara, en la nostra màquina del temps
particular, ens dirigim a un pretèrit
plusquamperfet: era l’any 1982 i Lluís
Benejam havia presentat la seva primera
exposició de programes de cinema, a
la sala d’exposicions de «la Caixa» a Figueres.
D’aquí, sense sortir de la ciutat
i sense canviar de dècada, ens aturem
en una altra exposició de programes de
mà, aquest cop al Museu del Joguet,
l’any 1985. Va ser l’aportació del colleccionista
per a la recuperació de la
sala Edison, amb la intenció que s’hi
instal·lés el Museu del Cinema, museu
que finalment es va situar a Girona i el
fons principal del qual és la col·lecció
de Tomàs Mallol.
Com a viatgers a través del temps,
encadenem una sèrie de foses en què
contemplem fotogrames de les diverses
exposicions en què ha participat el
nostre col·leccionista. Els fotogrames
donarien per escriure més d’un article.
90 encesa literària 5