Informacion archivo coleccion lluis benejam buhigas

particular que col·lecciona i conserva
material de cinema»; col·leccionador:
«Persona que col·lecciona»; col·leccionisme:
«És una afició que consisteix en
l’agrupació i organització d’objectes
d’una determinada categoria». Ara bé,
la idea de Lluís Benejam no sembla que
sigui acumular objectes pel plaer de ferho;
ell exposa: «Als anys noranta varen
començar a funcionar les multisales i
molts cinemes antics anaven tancant
per la impossibilitat de poder competir
amb aquests nouvinguts, i això volia
dir que, per a la majoria del material
guardat, el seu destí era la deixalleria
[…] Veia que era necessari salvaguardar
aquet material, i això va motivar-me per
començar un arxiu de cinema».
Aquest afany de preservar la memòria
del cinema converteix la imatge en
un fons documental en què s’aprèn.
Després dels programes de mà, que ja
hem comentat en què consistien, convé
parlar d’altres formats i objectes salvats
de l’oblit: un cartell és un full gran creat
per fixar-lo en espais públics. S’utilitzava
per anunciar les pel·lícules i, fins a
finals dels anys setanta, la seva edició era
sufragada pels distribuïdors de cada país,
cosa que va propiciar una riquesa artística
i personalitzada dels cartells segons
el país en què es distribuïa la
pel·lícula. Les guies publicitàries o pressbooks
eren el material que les distribuïdores
facilitaven als crítics cinematogràfics
i als empresaris de les sales
d’exhibició: cada guia contenia una fitxa
tècnica i argumental de la pel·lícula.
La matèria primera que es feia servir era
el paper, matèria que ha estat substituïda
per suports digitals, que, atesa la capacitat
d’emmagatzematge que tenen,
contenen molta més informació.
Els fotocroms o lobbycards eren
fulls en què es podia contemplar alguna
escena de la pel·lícula i que es deixaven
a l’entrada dels cinemes.
Del gènere documental o dels suports
VTR (vídeo o DVD), TV, discs
de vinil i CD, hi ha poca cosa a afegir
que el lector no sàpiga; tampoc faré
menció dels llibres dedicats al cinema,
biografies o assajos saberuts, els llibres
de guions literaris mereixerien ser esmentats;
però, pensant que moltes de
les narracions fílmiques són adaptacions
d’obres literàries, prefereixo convidar
el lector a llegir, per exemple, Doctor
Jivago, de Borís Pasternak, i, tot seguit,
a submergir-se en el guió literari de la
seva adaptació cinematogràfica, per
continuar una tarda de cinema mirant
la pel·lícula i completar l’experiència
amb una navegació per l’arxiu de Lluís
Benejam. Asseguro al lector, a l’espectador
i a l’internauta que viuran una experiència
d’aprenentatge completa.
92 encesa literària 5