Per què uns dossiers divulgatius?

La relació entre el poble amazic i els Països Catalans es remunta a èpoques antigues. La
distància escassa entre les dues ribes de la Mediterrània va facilitar el contacte i el trànsit de
les persones d’una banda a l’altra de manera freqüent.
Per tant, no és gens estrany que certs personatges i fets històrics hagin estat compartits:
l’establiment de colònies al nord d’Àfrica ja abans de la seva annexió a l’Imperi Romà; la
presència de predicadors cristians nord-africans a terres catalanes com Sant Cebrià, Sant
Pacià, Sant Feliu i Sant Cugat; la migració amaziga cap a terres catalanes arran la conquesta
musulmana de l’Al-Andalus, que incidirà notablement en la millora de les tècniques agrícoles
i en els coneixements científics; les relacions comercials i de pesca, els projectes missioners i
l’establiment de colònies de catalanoparlants cap a Algèria i Tunísia entre els segles XIII i XV,
que deixaren una forta empremta en la llengua amaziga; la participació catalana en l’expansió
colonial europea al nord d’Àfrica a finals del segle XIX, principis del XX; i la participació de
soldats catalans a la Guerra d’Àfrica (1859-1860) i el seu reclutament forçat per anar a lluitar a
la Guerra de Melilla (1909), que fou l’espurna que inicià les revoltes de la Setmana Tràgica a
Catalunya, etc.
Més recentment, els amazics comencen a formar part de la societat catalana a partir dels anys
seixanta del segle XX, ja que és en aquella època (1960-1980) que comencen a arribar els
primers immigrants originaris de la zona del Rif marroquí, que s’establiren majoritàriament a
la comarca d’Osona. Després, entre els anys 1990 i 2000 arribà una segona onada d’amazics
provinents, aquest cop, del sud del Marroc.
Amb els anys, el nombre d’amazics a Catalunya ha augmentat considerablement, s’han
diversificat els llocs de procedència i s’han establert per a tot el territori català, amb una
marcada tendència a la concentració, de manera que alguns punts de la geografia catalana
amb més ciutadans d’origen amazic són:
- A les comarques d’Osona, el Maresme i l’Empordà, per exemple, prevalen àmpliament
els amazics rifenys.
- I a les comarques del Baix Llobregat, el Vallès Occidental i el Baix Ebre els amazics del
sud-est del Marroc.
A Catalunya, actualment, segons dades de l’Idescat, hi ha oficialment més de 220.000 ciutadans
amb nacionalitat marroquina, aproximadament 9.000 algerians i uns 7.500 malians 1 .
1
El primer obstacle que s’ha trobat sempre el moviment catalanoamazic és la manca de dades, ni oficials
ni discrecionals, sobre la comunitat amaziga a Catalunya. Això és així perquè cap organisme les recull,
ni dels seus països d’origen ni de Catalunya. Quan des de la Casa Amaziga de Catalunya s’ha fet la
demanda als ens municipals per a què recullin aquesta dada a través del Padró municipal, la resposta
1

Si tenim en compte que són les zones empobrides amazigòfones del Marroc i Algèria les
principals exportadores d’immigrants, podem estimar que dues terceres parts dels marroquins
i un nombre indeterminat dels algerians i malians que viuen a Catalunya són parlants d’amazic.
I aquest fet situa la llengua amaziga com la tercera llengua més parlada al nostre país, darrere
del català i el castellà.
Malgrat la història comuna, la important presència d’amazics a la societat catalana, sobretot al
llarg dels darrers trenta anys, i l’enorme tasca de difusió duta a terme pel moviment amazic a
Catalunya, encara es perceben importants llacunes sobre la cultura amaziga per part de la
població catalana. Cert és que la fràgil consciència identitària i la manca d’autoestima que
exhibeix la major part de la comunitat amaziga instal·lada a Catalunya no ajuda: si en les seves
relacions socials i amb l’administració s’identifiquen públicament com a àrabs, musulmans,
magribins o, en el millor dels casos, com a marroquins, algerians, etc. difícilment la societat
d’acollida podrà deixar de banda la imatge homogènia i distorsionada que té dels nord-africans
com a arabomusulmans.
Des del Centre de Documentació de la Casa Amaziga de Catalunya (CEDOCAC) crèiem que el
desconeixement de l’altre és sovint l’origen de molts conflictes socials entre els individus i els
grups, i que els problemes, els perjudicis, els temors, el sentiment d’inseguretat i incomprensió
existent entre la població autòctona i els nouvinguts es solucionen amb la mútua coneixença.
Per això, davant la realitat social que ens envolta, presentem, amb el suport del CIEMEN, aquests
petits temes de caire divulgatiu amb la intenció d’acostar al lector, ja sigui amazic o no, al poble
sempre ha estat que l’article 9.1 de la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de Protecció de dades
personals i garantia dels drets digitals prohibeix expressament identificar l’origen racial o ètnic de les
persones a fi d’evitar situacions discriminatòries.
Així que les úniques eines que es disposen actualment per a la recollida de dades són les dues que
ofereix l’Idescat que, o bé no són útils, o ofereixen dades esbiaixades.
La primera és l’Enquesta d’usos lingüístics de la població (2018)
https://www.idescat.cat/indicadors/?id=anuals&n=10364 [Consultat: 12/11/2020], en la que l’amazic
apareix en cinquena posició darrera del català i el castellà. Aquesta enquesta recull l’ús lingüístic de la
població de 15 anys i més a Catalunya, però la metodologia emprada no té en compte la invisibilitat i
minorització de la comunitat amaziga, el fet que, per un sentiment d’inferioritat, d’automenyspreu i per
la manca de consciència identitària dels amazics, sovint aquests no es volen identificar públicament com
a amazics i prefereixen fer-ho com a àrabs, molt més prestigiós, per això els resultats de la mostra no
són fiables.
La segona, és l’estadística de Població estrangera per països (2019)
https://www.idescat.cat/poblacioestrangera/?b=12 [Consultat: 12/11/2020], que distribueix la
població estrangera que viu a Catalunya per nacionalitats, d’acord amb el Padró continu de l’INE. Dels
països actuals que conformen la Tamazga, es presenten només dades dels següents països:
Marroc: 223.626 ciutadans i ciutadanes.
Algèria: 9.008 ciutadans i ciutadanes.
Mali: 7.488 ciutadans i ciutadanes.
Podem afirmar que és una estadística esbiaixada perquè no recull als ciutadans nascuts a aquests països
però nacionalitzats espanyols, ni als infants que ja disposen de la nacionalitat espanyola, ni als ciutadans
marroquins, algerians o malians que viuen a Catalunya però es troben en situació administrativa
irregular.
Creiem que seria molt més fiable recollir i analitzar quines són les poblacions d’origen de la població
migrada de nacionalitat marroquina, algeriana, tunisiana, líbia, maliana, ... per veure si procedeixen o
no de zones amazigòfones.
2

amazic, la seva llengua i la seva cultura. No pretenem que siguin exhaustius, només píndoles
informatives extretes d’aquí i d’allà de la bibliografia especialitzada per anar obrint boca, així
que s’acompanyen de referències bibliogràfiques per a qui estigui interessat pugui ampliar els
continguts.
Amb el suport de:
Amb el suport de l’Agència Catalana
de Cooperació al Desenvolupament
i del Departament de Treball,
Afers Socials i Famílies
3