Gaiata 8 Portal de l'Om - llibret 2010

EDITORIAL
Comissió Llibret 2010.
Com a benvinguda . . .
“Obrir un llibre és entrar dins d’un espai màgic en el que tot pot ser possible,
inclús allò més complicat”.
Amigues i amics de la Gaiata 8, Portal de l’Om, comencem amb aquestes
paraules l’editorial del Llibret magdalener 2010 del Nostre sector, d’una
banda per donar-vos la benvinguda a les seues fulles i d’altra, perquè
tal vegada aquesta edició ens enfrontem amb un repte molt singular i a
la vegada sorprenent, que tota la comissió, amb moltíssima il·lusió esperem vos
agrade.
Per a nosaltres, els membres de la coordinació d’aquesta empresa, fer el Llibret
de la Gaiata, no és tan sols complir amb el deure anual de portar a la llum, les
vicissituds, anècdotes i novetats en les que ha estat envoltada la Nostra Gaiata
al llarg d’un cicle fester. A més a més, suposa un seriós compromís amb una
sèrie de valors i principis en els que ens hem compromès i que ens animen a fer
tasca de recerca, buscant tot allò que pensem puga interessar al lectorat, així
com il·lustrar sobre les Nostres tradicions, arrels, i sobre tot, cultura popular que
moltes vegades s’ha anat transmetent, de pares a fills de manera oral, i que creiem
seriosament devem recuperar a través d’aquestes pàgines, perquè donen sentit al
Nostre caràcter com a poble singular.
Segons la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial
(UNESCO), el patrimoni viu, és “el cresol de la Nostra diversitat cultural i
la seua conservació una garantia de creativitat permanent”.
És un patrimoni viu, que es recrea constantment i la seua transmissió es realitza
principalment via oral, essent la ciutadania els autèntics dipositaris d’aquest
patrimoni. Però, no ens enganyem, tota aquesta riquesa i diversitat poden estar
amenaçades degut a la globalització que comporta polítiques homogeneïtzants i que
desvirtua per a les noves generacions els valors que aquest patrimoni representa.
Per això, aprofitar les màgiques pàgines d’un senzill llibre, com és el Llibret gaiater,
suposa dotar de tangibilitat tots aquestos valors, principis i elements que donen
al Nostre poble castellonenc sentiments d’identitat i continuïtat i per tant de
diferenciació.
Aplegats a aquest punt, us explicarem que aquest any la novetat més important
que aborda la Nostra tasca, ve de la mà d’un gran amic de la Nostra Gaiata:
Manolo Carceller. Gràcies a la seua espenta i direcció, i amb la col·laboració
3

de grans amics, des del Nostre Llibret
afrontem el repte d’abordar un
diccionari mini enciclopèdic de la festa
de Castelló. Això suposa que dins del
Nostre Llibret, hi ha un altre, amb total
identitat i diferenciació. Hem volgut
batejar aquest projecte amb el
nom de FestaPèdia, amb la clara
finalitat d’intentar abordar des
de la Nostra dimensió un xicotet
diccionari de festers, que aprope a
qui vullga llegir les seues pàgines, una
terminologia i unes dades, que moltes
vegades es podrien perdre pel pas del
temps i per la seua immaterialitat, i
que no obstant, es tracta d’autèntic
patrimoni cultural. En aquesta primera
entrega, com una mostra del que serà,
hem inclòs, entre altres continguts, els
“Presidents de la Junta de Festes” i “La
dona en la festa”, desde la lletra “A”
fins a la lletra “LL”, atès que enguany el
dia “8 DE MARÇ, Dia Internacional
de la Dona”, coincideix al bell mig de
la setmana de la Magdalena, el dia del
Pregó infantil.
Com s’ha assenyalat, pensem que
aquest patrimoni té un valor propi,
i per tant un interès rellevant per la
permanència de la identitat i cultura
del Nostre poble i per això amb accions
com aquesta intentarem salvaguardarlo
per a les generacions futures.
D’altra banda, el Llibret 2010 segueix
mantenint l’estructura pròpia que li
dóna identitat com a Llibret gaiater,
presentant la comissió per aquesta
edició magdalenera i les aportacions
dels amics i amigues de la Nostra Gaiata.
En aquesta ocasió, és especialment
interessant llegir les diferents
visions que de la Nostra festa,
han tingut cinc generacions dels
Nostres col·laboradors, en diferents
moments de la història festera dels
últims 60 anys, aportant les seues
anècdotes i dades molt curioses de les
seues vivències personals, essent el
primer l’avi i l’últim el seu propi nét.
Seguint amb articles sobre el Sector, el
Nostre Castelló i les activitats anuals
en les que la Gaiata ha participat.
També cal fer palès, el disseny d’aquesta
obra, que com és habitual vol aportar
originalitat i creativitat, dins de les
limitacions que el Nostre pressupost
representa. I en aquest sentit, és
important agrair l’esforç, especialment
a totes les empreses patrocinadores,
doncs aquest any tan particularment
complicat per la crisi, han estat al
Nostre costat de manera incondicional.
Totes aquestes qüestions ens animen
a afegir que la cultura, tradicions
i folklore i totes aquelles activitats
que envolten el món de la festa
popular, suposen un element de
desenvolupament sostenible per a la
Nostra ciutat i per tant devem lluitar
per la seua conservació i recuperació.
Avui en dia, la festa popular suposa
alguna cosa més que oci, i es tracta
d’un concepte de cultura participativa
oberta i dinàmica que contribueix a la
millora de la qualitat de vida social i
intel·lectual de la població, potenciant
l’activació econòmica, l’entorn de la
ciutat i la cultura pròpia.
Per tant, amigues i amics, llegint
aquestes fulles del Nostre Llibret, obriu
una màgica oportunitat de conèixer
aspectes del Nostre legat cultural
popular, ajudant a potenciar aquest
valor tan ric del Nostre poble. Nosaltres,
la Gaiata 8, us animen a completar
la recerca per aquest meravellós
món, amb la invitació a gaudir d’una
experiència emocional completa, vivint
amb intensitat la Nostra Magdalena
2010, amb la Comissió del Portal de
l’Om. Us assegurem que es tractarà
d’una experiència única, inoblidable,
tot un repte per a conèixer in situ la
Nostra rica cultura.
Us esperem, i desitgem que junts
puguem passar unes bones Festes de
la Magdalena 2010.
5

Rafael Alabau Sacacia,
PRESIDENT
Pere Pau Montañés Guinot
President de la Junta de Festes de Castelló 2001-2002
Les nostres són unes festes
dinàmiques i en constant
evolució, i per això, els canvis i
substitucions són innates a les
pròpies entitats que formen el món fester.
Són lògiques les baixes i incorporacions
en les juntes directives que formen els
ens festers i en conseqüència també són
habituals els canvis en la presidència
d’aquestes institucions. En la present
edició festera, la nostra Gaiata ha estat
testimoni de com el nostre anterior
president i estimat amic Rubén Peña
passava el testimoni del seu càrrec a
Rafa Alabau, qui presidirà el sector del
Portal de l’Om al llarg dels propers dos
anys.
Aquesta pàgina del llibret es reserva
per a donar a conèixer als veïns i amics
del sector la persona que assumeix la
responsabilitat de dirigir la comissió;
És obrir una xicoteta finestra per la que
aguaitar i descobrir per a tots els que
no el coneixen, qui és el President de
la Gaiata 8. Però obrir aquesta finestra
no és una tasca fàcil, sobre tot si es vol
defugir de l’adulació recurrent que aquest
tipus d’articles sempre du implícita.
Perquè ja sabem que es tracta d’una
bona persona, festera cent per cent,
treballadora, honrada, castellonera pels
quatre costats, etc, etc, etc. O és que
algú es pensava que en la vuit estem
sonats i anem a triar com a president a
qualsevol? Doncs no !!! Si d’alguna cosa
podem estar orgullosos en esta comissió
és d’haver encertat sempre en l’elecció
dels nostres màxims representants, i
molt especialment en tots els Presidents
que han passat per l’entitat. Fruit
d’aquest encert en l’elecció és l’envejable
trajectòria festera d’aquest sector.
I com no volíem baixar el llistó, a l’hora
de renovar el càrrec de President, quasi
tots vam pensar en Rafa Alabau com el
millor candidat, per seguir escrivint la
7

història de la nostra Gaiata. I perquè ell? ... Molt fàcil; Principalment per dos
motius:
En primer lloc per la seua trajectòria festera, que comença com a membre de la
Colla “Xamarrusquers”, … sí, sí … aquest gaiater va començar el seu caminar per
les festes des de les colles !!! Posteriorment, l’any 1997 passaria a formar
part de la Junta de Festes de Castelló com a Tresorer, i dos anys després
ocuparia el càrrec de Vice-President Econòmic d’aquesta Junta, del 99 al
2002. D’aquestos anys en la Junta de Festes, obtindria dos tresors molt preats,
per una banda una gran experiència en el món de la festa, però la principal joia
que s’enduria a casa seria la seua esposa, Mª José Rovira, a qui va
conèixer al llarg de la Magdalena de 1997, quan ella va ser Regina
de les Festes. Des de l’any 2002 ha format part de la comissió de
la Gaiata 8, ocupant diferents càrrecs dins de la junta directiva,
fins arribar en el 2009 a ser nomenat President de l’associació.
L’altre motiu que va fer que la gent de la vuit vera en Rafa la
persona, que des de la presidència, podia dirigir aquesta Gaiata
va ser la seua personalitat. I ja havíem quedat al principi, que
anàvem a fugir de l’adulació personal, per això, no cal dir, que com
a bon Piscis, creu cegament en l’amistat, és comprensiu, hospitalari,
visionari, en certa manera, i amb una mística especial per les causes
comunitàries. O com diu el seu horòscop xinés, on per la seua data
de naixement, diuen que es una rata !!! (sí, sí, ... un ratolí és el
que tenim per president de la vuit. !!! Què els pareix?) I baix
aquest signe trobem a persones marcades per la simpatia i la
intel·ligència, sociables per natura, comunicatius i extravertits,
que els encanten les reunions i participar en clubs, equips i
associacions (li ho han encertat de ple !!!).
Però havíem dit que no volíem caure en les adulacions
“facilones”, per això, per als que no el conegueu, simplement
descobrir-vos el que més apreciem tots d’ell, i és que Rafa
sempre està ahí; Així de simple. En qualsevol moment,
per a qualsevol cosa, a qualsevol nivell, … només cal que li
digues el que necessites i sense dubtar-ho et farà costat.
És per això, que en la vuit ens sentim molt orgullosos de
tindre una persona així al cap davant de la comissió, i tot
i que mai no li ho diem, ell sap que estem molt agraïts
per l’esforç que està fent, assumint la seua tasca com a
President, doncs són moltes hores de dedicació que té
que restar de la seua vida personal, per a dedicar-les a
la Gaiata.
Moltes gràcies Rafa, moltes gràcies President.
9

11

13

17

19

21

23

25

31

33

35

37

39

41

43

45

47

49

51

53

55

57

59

61

63

65

67

69

71

73

Rubén Peña García
President de la Gaiata 8, Magdalena 2008 i 2009
Estimats companys “gourmet”,
en el llibret d’enguany
descobrirem una de les més
apreciades receptes dins del
món de la festa de Castelló, és la
“gaiata”, plat fonamental en el nostre
repertori festiu, i que en absència
d’ell, les festes de la Magdalena no
serien el mateix.
Comencem amb un poc d’història,
la gaiata és un plat que es remunta
al 1251. A partir d’ací ha anat
evolucionant dins del món culinari,
però no és fins al 1945 quan
comença a prendre la forma i el
nom que tanta fama li han donat. Va
76

començar el seu camí com un simple plat
d’ingredients bàsics, però essencials per a
poder seguir el camí fins casa, sent, a hores
d’ara, complex, de gran elaboració, però
amb un final exquisit. És de destacar que la
seua elaboració és costosa quant al temps,
estimat en 5 o 6 mesos, depenent del metre
i els seus ajudants.
Convé recordar que, segons la
localització, dins de la mateixa ciutat esta
recepta varia en els seus components a
utilitzar, d’ací la seua notable atracció,
però que l’objectiu i la idea fonamental
acaben sent la mateixa.
Així mateix també s’ha de mencionar que
és un plat que agrada tant a majors com
a xiquets, sent la varietat infantil fruit de
grans i originals elaboracions.
Vegem la seua forma de preparació:
Elaboració
Per a començar esta meravellosa recepta,
cal construir la base, que serà al final el
gros del plat, tenint en compte les dosis
d’imaginació i usant-les sempre que siga
necessari.
Comencem a donar forma a la fusta pastantla
i desossant els trossos sobrants, afegint
al mateix temps les arrels i la tradició
segons ens agrade. Després de tindre tota
la fusta tallada, l’adobarem amb les salses
de diferents sabors i la reservarem perquè
macere tranquil·lament. Mentrestant,
trinxarem el ferro amb la culleradeta de
modernitat, per a formar una figura que
allotge tota eixa fusta i done consistència
al nostre plat. Quan ja tenim el ferro “al
dente”, ho ajuntarem a la fusta i la salsa per
a començar a emplatar. Anteriorment,
i després de la maceració de la fusta,
sobre aquesta, enfilarem les peretes
que donaran brillantor i realçaran la
figura de la nostra gaiata.
amb laques formant dibuixos aleatoris.
També, de manera opcional, podem arruixar
a manera de decoració, o com a guarnició,
fanals elaborats amb fusta i rodejats de gotets
de colors acords amb el plat elaborat.
Per a acabar, sempre em ve a la memòria, el
julivert d’Arguiñano, però nosaltres, essent
fidels a l’estil d’aquesta recepta, coronarem
este àgape amb un gaiato de fusta i salsa
plàstica setinada, per a així obtindre el volum
i l’alçària d’un plat de 5 estrelles Michelin.
Ocasionalment, es pot decorar la base del
plat segons el gust del cuiner, així com
ressaltar-ho amb grans dosis de llum,
recomanat si es vol deixar amb bon sabor
de boca als comensals.
Finalment, és molt important recordar, ja
que a vegades la innovació de les receptes
dóna lloc a immensos errors, que en esta
elaboració no està permès ni el foc ni el fum,
tan sols la llum.
La cuina de Rubén Peña
No cal oblidar, que perquè este plat tinga el
sabor de la nostra terra, realitzarem l’escut
de la ciutat utilitzant eixes dosis d’imaginació
i salpintant de manera que ens quede ben
definit. Per a donar-li més color i sabor,
agafarem les milfulles de metacrilat i les
trossejarem i, posteriorment, les reduirem
77

Lledó i la seua història
Ana Verchili Martí
“Una nit de febrer, poc abans de la
presentació de l’any passat, en la qual
vaig ser nomenada com Madrina d’honor
de la Gaiata 8 Portal de l’Om, em gitava
al llit amb el cap ple de pensaments,
dubtes, desitjos...”
Així començava la nostra benvolguda
Madrina Lledó les segues paraules
protocol·làries i plenes d’estima del
seu nomenament, el passat mes
de juliol.
78
Si continuem amb el seu discurs, ens
introduïm dins d’un món de somnis,
d’il·lusions i d’amor, immens amor d’una
jove castellonera a la seua ciutat i a la seua
volguda Gaiata 8. I és que Lledó porta anys
pensant en el 2010, somiant amb cadascun
dels moments del seu any màgic i de la seua
Magdalena més esperada.
Lledó és una d’eixes persones que estimen a
la seua gent i que s’entrega sense condicions,
i per això, viu des de ben menudeta entregada
a aquesta gran família que és el Portal de
l’Om.
La nostra Madrina era tot un caganiu de dos
anyets quan, junt al seu germà Andreu, va
començar a formar part d’aquesta
Comissió i ja aleshores
va entendre
el que era viure les festes des del respecte
i la tradició; Tradició que té per símbol eixe
“monument de llum sense foc ni fum”.
D’això han passat divuit anys i molts moments
amb moltes persones que Lledó guarda al seu
cor, i per fi, aquesta Magdalena ha aplegat el
seu moment: és, junt a la seua benvolguda
Carla, Madrina de la històrica Gaiata de la
plaça Santa Clara.
Al seu discurs de l’estiu, la nostra Madrina
ens recordà a tots que la responsable de què
avui gaudim de Lledó com a part d’aquesta
família va ser la seua tia Maite i la insistència
del que fóra President durant quinze anys
d’aquesta gaiata, Pepe Rovira.
Després d’iniciar-se al món de la
festa, els anys passaren molt
apresa, i ens trobem ja al 1998.
Aquest any i amb quasi la
mateixa il·lusió que al 2010,
Lledó era la Madrineta infantil
de Portal de l’Om.

El 1998, segons contà Lledó, va ser meravellós
i a més a més va poder compartir-lo amb el
seu germà Andreu, President infantil de la
Comissió.
La nostra bonica Madrina, recorda com va
gaudir de cada moment i comenta que des del
Magdalena Vítol d’eixe any volia ser Madrina
de la vuit, i ara el seu somni de tantes nits
de xiqueta i adolescent s’ha complit.
Tornant al discurs del 25 de juliol i recordant la
història de la màxima representant del nostre
sector, hem de contar que aquella nineta de
vuit anys que va lluir amb orgull la banda de
Madrina infantil, va ser escollida Dameta de
la ciutat al 1999. Sobre aquesta experiència
Lledó parla de diferents companyes de viatge
i de moltes anècdotes que mai oblidarà. Lledó
es ben clara: “Si poguera tornar enrere no
canviaria absolutament cap dels moments
d’aquesta història, però si que tornaria a
viure cadascun d’ells”.
Llavors, al 1999, ella creia que allò era el
millor premi que podria tindre una verdadera
amant de la festa com ella... Però hui sap
que la màxima satisfacció per a ella és
representar, com ningú ho faria, al seu
benvolgut sector, a la seu gent i desfilar a la
llum del seu monument, de la seua Gaiata.
Seguint la seua història a la vuit, que és com
dir tota la seua vida, aquesta estudiant de
batxillerat i farmacèutica de vocació nomena
moments molt variats, diferents i tots plens
de felicitat i de satisfacció castellonera.
Recorda l’actuació estel·lar del seu germà
Andreu com a Galantejador al 2000 i l’orgull
que va sentir Andreuet quan va rebre la
felicitació del President de la Junta de
Festes.
Després d’aquestos anys d’importants
vivències com a representant infantil, Lledó
va començar a fer-se major i hui és una
dona intel·ligent, amb les idees clares i més
enamorada encara, si cap, del seu Castelló i
les seues festes.
Lledó té molta experiència; De fet, ha sigut
Dama de les últimes cinc Madrines de la
Comissió. Sa mare ha sigut durant els últims
anys una de les ànimes d’aquesta Gaiata
i son pare és peça important dels últims
Llibrets i de molts altres temes de Portal de
l’Om. Lledó porta a la sang, al cap i al cor tot
el que vullga dir festa castellonera, Gaiata,
llum, pólvora i Magdalena.
La nostra Madrina ho té tot per que siga un
any per a recordar, per ella mateixa i per
la gent que la rodeja, que la vol i que viu
i viurà cadascun dels moments d’aquest
somni, amb ella. Per a Lledó és especialment
important compartir aquest any amb la seua
amiga i confident Lidón, la mare de la seua
xiqueta Carla, la Madrina infantil.
Segons recorda Lledó amb emoció, va ser
Lidón la que li va dir que el seu somni de
xiqueta de ser Madrina de Portal de l’Om es
faria realitat i que seria una experiència molt
més intensa que la de menudeta. I parlant
dels consells de la seua amiga Lidón, Lledó
afegís un moment important i tendre a la
seua història: “la nit del paperet màgic”, un
retall del tapet del sopar al Cau del carrer
Bisbe Salinas.
79

En ell Lledó, junt als joves de la comissió,
va escriure una cronologia del que anava a
ser la seua vida festera con a jove i dona
adulta, i en ell estava destacat l’any 2010.
Aleshores, Lledó la veia com una Magdalena
en la llunyania; Eixa en la que ja seria major
i en la que junt a Carla anava a ser Madrina
de la seua Gaiata. Tant ella com els seus
pares i els pares de Carla van signar un
compromís ferm amb l’objectiu de viure un
2010 meravellós.
Hui per hui, ja estem quasi a portes d’aquella
llunyana Magdalena i Lledó ja porta set
mesos sent la màxima representant de la
Gaiata i sí el compromís s’ha complit: Carla
és la seua Madrineta infantil, i a més a més,
acompanyada pel seu amiguet Iván.
I l’altra part del compromís també s’està
complint, i aquell somni d’un any meravellós
està sent una absoluta realitat.
Ara Lledó viu cada dia, cada acte, cada
abraçada com si fóra l’últim, però no és
conscient que encara li queda molt per viure,
especialment a la setmana gran de Castelló
que començarà el proper sis de març, dia
en què culminarà el seu merescut premi:
desfilar darrere del Pregoner i els versos de
Bernat Artola a la carrossa de la ciutat, amb
les altres Madrines, les Dames de la ciutat i
la Regina de les Festes.
80
Lledó vol viure l’any al màxim i gaudir de
cadascun dels moments, compartint-los amb
els amics de la Festa, amb els seus éssers
volguts i amb tota eixa comissió jove a la
que Lledó està tan agraïda: les dames i
acompanyants, que també han adquirit el
compromís de passar-ho bé i gaudir cada
dia, mentres fan feliç a Lledó, en el seu any
gran.
La Madrina de Portal de l’Om, emocionada,
desitja a tots una Magdalena molt feliç,
tant com ho és ella contant la seua història,
recordant cada experiència viscuda i somiant
amb un futur encara millor.
Lledó sense cap dubte és la millor Madrina
que el Portal de l’Om pot tindre: un dona
compromesa amb la seua Gaiata i enamorada
de Castelló, de cada carrer, de cada racó... I
sobretot del que per a ella és el seu bé més
apreciat: les festes fundacionals de Castelló,
que cada tercer diumenge de Quaresma, any
rere any, la fan plorar i riure i sentir-se com
tan sols un verdader amor et fa sentir.
Enhorabona Lledó. Per a aquesta Comissió,
per a la teva gent, també és un somni que
sigues, d’aquesta manera, la més bonica i
feliç possible, Madrina de Portal de l’Om. I
per descomptat... que la història continue.

Juguem a Presentacions ?
Iván Vivas Pastor
Hola, sóc Iván. Sí, aquest xiquet
que té la sort de ser el President
infantil de Portal de l’Om per a la
Magdalena 2010, però abans de
res sóc amic de Carla. Per això i perquè em
sembla molt divertit fer de periodista per un
dia, vaig a entrevistar a Carla com a Madrina
infantil de la Gaiata 8.
Doncs bé, comencem?
Carla Collazos Rovira, és la nostra Madrina
infantil. És una nena bonica, dolça, divertida
i desperta. Per a mi una companya de jocs,
de somnis i de confidències;
I abans que res una castellonera com
poques.
Carla naix el 20 de desembre de 2001 a
Castelló. Els seus papàs eren membres
d’aquesta gaiata des de fa molts anys, els
seus oncles també i el seu iaio era President
de la Comissió en aquest moment.
Carla era una nena esperada per tota aquesta
gran família de Portal de l’Om, que per cert
a mi m’han acollit com un membre més des
del primer dia.
Ja la primera Magdalena de la seva vida,
amb tan sols tres mesos, Carla veia desfilar
a les Gaiates, dormia amb la música de
festa de fons i somreia amb els coets i les
mascletades. Havia nascut, sens dubte, una
Madrina de Portal de l’Om.
Avui, Carla em conta que, mentres s’anava
fent major somiava amb eixa banda blanca
i amb asseure’s a la cadira de l’escenari
reservada per a la Madrina en qualsevol
Presentació de Gaiata. De fet, el joc favorit
de Carla, durant tot la seva infància, ha sigut
“jugar a presentacions” amb la seva cosina
María i amb altres amiguetes de la Comissió
infantil.
Carla ha estat Dameta de la
Comissió infantil des de la
Magdalena de 2002, així que
experiència en té de sobra,
perquè ha acompanyat a vuit
Madrines infantils i per fi,
81

aquest any el joc es fa realitat i és ella la que
s’asseu en la cadira reservada de l’escenari i
amb la seva banda blanca.
En 2010, Carla és plenament feliç. Va a
compartir juntament amb la seva família i
amics, el seu any més bonic i va a aprendre
multitud de coses que li van a ajudar a ferse
una doneta i a convertir-se en una futura
Madrina major de Portal de l’Om.
Estic parlant amb Carla i se’m passa el temps
volant, com dirien els majors: Carla és una
nineta !
Hem parlat molt però encara no us he dit que
estic davant d’una bona estudiant de tercer
de primària en el col·le de la Consolació, d’una
gran ballarina i sobretot d’una xiqueta molt
bona i estimada per tot el que la coneix.
Carla espera la Magdalena amb moltes ganes,
il·lusió i força. Sap que van a ser nou dies
que va a recordar fins que siga tan major
com els nostres iaios i desitja que tota la
seva gent, incloent-me a mi també, siguem
tan feliços com ella.
Estic segur que va a ser la millor representant
de tots els xiquets del Sector, que va a desfilar
amb molta gràcia i que els dos junts, anem
a fer passar molt bons moments a grans i
menuts.
La meva amiga Carla transmet milers
d’emocions per tenir la sort de complir el seu
somni de 2010. És un castellonera d’aquestes
de “soca”, com diuen els majors. És la
primera de l’última generació de la família
Rovira, molt volguts i reconeguts dintre del
món de la Festa, i fins i tot, és neboda d’una
Reina de les Festes de Castelló, la seva tia
Mariajo.
Estic molt content de compartir aquesta
experiència amb Carla, perquè sé que van
a ser tots grans moments, que ens uniran
per a sempre, i m’alegre d’estar unit a una
xiqueta tan bonica...
Gaudeix molt Carla, perquè t’ho mereixes.
Jo vaig a estar sempre amb tu.
A que Carla i jo formem bon equip? Ja ho
comprovareu !
Feliç Magdalena a tots !
De tot cor.
Ivan.
82

Iván, el millor fitxatge.
Carla Collazos Rovira
Et contaré, primer a tu, el que després he
d’escriure per al nostre Llibret. Estic un poc
nerviosa per si no ho faig bé, però si t’ho conte
a tu abans, em quede més tranquil·la.”
Així començava la meua conversa amb
Iván, el dia que vaig anar a casa seua per a
escriure aquesta entrevista. A partir d’aquí
i amb un bon bocata per a berenar, li vaig
contar a Iván el que ara us vaig a explicar a
vosaltres.
“Què tal Iván?
Ara ja feia un parell de dies que no
ens vèiem i com aquest any estem
sempre junts, doncs et trobava a
faltar.
De totes maneres, vinc a complir amb un
compromís que tinc amb la Gaiata: volen
que t’entreviste i que conte a tot el Sector,
qui és aquest President Infantil tan guai que
tenim aquest any ?
Iván té vuit anys, com jo, i és despert,
divertit i graciós. Segur que de major serà
un gran relacions públiques... Jo m’ho passe
molt bé amb ell, perquè som grans amics i
per això li vaig proposar que fóra President
Infantil de la meva Gaiata per al 2010.
Tant ell com els seus papàs, van acceptar a
l’instant i jo i els meus, ens vam posar molt
contents: ja ho teníem tot per a passar un
any inoblidable!
A Iván li agrada tot el que tinga a veure amb
la Gaiata i amb les tradicions de Castelló.
Els seus papàs i la resta de la família li han
inculcat des de sempre respecte i afecte
cap a les nostres festes i les tradicions més
castelloneres.
Ell quasi no es creia que anava a ser President
Infantil d’una Gaiata i tampoc sabia molt bé
tot el que havia de fer, però jo l’hi ho vaig
explicar tot, i com és un xiquet molt llest, ho
està fent a la perfecció.
Els seus papàs, la seva
germaneta i els seus avis
també li estan ajudant
molt, perquè estan molt
83

orgullosos que Iván vaja a ser el representant
de tots els xiquets del Sector de la plaça
Santa Clara.
A Iván li agrada anar al col·le i aquest any fa
tercer de primària, com jo, però el que més li
agrada són els esports, ja siga el tennis o la
natació, i també el senderisme. Igualment li
agrada la música i viatjar o eixir a qualsevol
lloc. Al nostre Presidentet li agrada tot el que
ens agrada a la majoria dels xiquets de vuit
anys.
Iván és el meu amic; Un amic molt guai!
Els dos junts hem passat ja molt bons
moments. Recorde, per exemple, lo bé que
ho passàrem en l’acte de nomenament del
passat 25 de juliol. Iván va estar brillant
i, a pesar de ser novençà, hauríeu d’haver
escoltat el discurset que ens va oferir a tots!
Unes paraules d’autèntic professional.
Un altre dia per a recordar va ser la
Imposició de Bandes al setembre. Aquest
dia Iván va estar molt formal i això que era
el primer dia que es vestia de castellonero
per acompanyar-me a mi.
El meu amic Iván, desitja passar-ho molt bé
en la carrossa del Pregó Infantil i en la del
Cós Multicolor. I també sap que s’emocionarà
en la Basílica de Lledó quan li lliurem les flors
a la Mare de Déu.
Lo que cap dels dos volem és que arribe el
Magdalena Vítol, encara que sapiem que no
serà un final sinó, tan sols, un punt i seguit.
Espere que Iván estigue d’acord amb tot el
que us he contat. És que el dia aquest que
vaig quedar amb ell per a explicar-li-ho, no
acabarem de repassar l’entrevista, perquè
ens vam posar a jugar i se’ns va passar la
vesprada!
Encara sort que conec bé a Iván i sé que
estarà satisfet de vore l’orgullosa que jo estic,
quan us conte que ell és el meu President
Infantil.
I no podria parar d’enumerar dies bonics i
divertits al costat d’Iván: els divendres en el
Cau, cada dissabte en la Pèrgola, el sopar de
Nadal, el dia que ens va visitar Papá Noel, i
cada dia que ens trobem per a gaudir junts
de “l’any tan mogudet que estem vivint”, tal
i com va dir Iván en el nostre nomenament.
Desitge que la Magdalena 2010 siga una
d’aquestes dates per a recordar. Per a Iván i
per a mi, segur que ho serà.
Gràcies a tots, per donar-nos l’oportunitat
de ser tan feliços representant a la Comissió
Infantil del Portal de l’Om.
Sé que ell està content per l’experiència que
està vivint, però jo també estic molt contenta
perquè és el millor company que podria
tenir. Iván, com jo, espera amb especial
il·lusió el tercer diumenge de Quaresma, en
el que junts farem la Romeria de les Canyes
i després desfilarem darrere del nostre
monument de llum sense foc ni fum.
84
Amb molt d’afecte,
Carla.

Setmana de Magdalena.
Lidia López Edo
Madrina de la Gaiata 8, Magdalena 2009.
Com tots els anys per les mateixes
dates, arribe el dia en el qual el
color i olor de pólvora inunden els
nostres carrers.
Eixa setmana que fa que el sentiment
castellonenc aflore en cada cantó. Per fi
havia arribat el dissabte de Magdalena.
Encara no eren ni les 11 i el meu cor ja
bategava amb tota la seua força esperant
que Rubén, el president de la Gaiata 8 per
a la Magdalena 2009 vinguera a arreplegarme
per a anar a la porta de l’Ajuntament.
Una vegada allí ens vam reunir amb Mar
del Carmen “la nostra Madrineta infantil” i
amb la resta de màxims representants de
les distintes Gaiates, les Dames de la ciutat
i les Reines.
D’allí ens vam disposar a partir cap a la
mascletà, en la qual ja vam poder començar
a creure’ns que, per fi, la nostra setmana
gran ja havia arribat.
Eixa mateixa vesprada ens vam reunir una
altra vegada, per a assistir al Pregó. Primer,
des de la tribuna, vam poder veure passar les
carrosses de tots els pobles que participen
en les nostres festes, i com no, una vegada
arribat el moment ens vam pujar a la
carrossa per a passar per tots els carrers
de Castelló, saludant com a Cort d’honor de
la nostra Reina. Va ser una vesprada molt
especial, però els moments més emotius
van ser quan en la plaça de Maria Agustina,
en la tribuna d’autoritats i posteriorment
en la plaça del Rei tot Castelló es quedava
en silenci i l’única cosa que se sentia era al
pregoner. Eixos moments carregats d’emoció
mai els podré oblidar.
Tot i que després del Pregó el cansament ja
se’ns apoderava, vam reunir tota la comissió
per a traure la Gaiata del magatzem municipal
i deixar-la preparada per a l’endemà. I va ser
entre rialles i cançons quan en un moment
de desorientació se’ns va trencar el gaiato,
després de xocar-se amb un semàfor. Ningú
donàvem crèdit al que acabava de passar.
Jo no feia més que repetir en veu alta “açò
no està passant” i va ser en eixe moment
quan Rubén em va dir “tranquil·la que
açò és senyal de bona sort per al dia dels
premis; T’assegure que demà la teua Gaiata
estarà perfecta” i tot i que la preocupació
s’apoderava de mi, el cansament va acabar
guanyant, i vaig caure rendida.
El diumenge a les 8 del matí, per fi ens
trobem en la plaça Major, per a donar inici
85

premis, en la que el nostre Llibret va guanyar
el primer premi de valencià, el primer de
maquetació i el segon absolut, així com el
sext a la millor Gaiata major.
La veritat és que eixe dia en la cara de tots
els membres de la comissió es podia veure
l’alegria pel reconeixement de l’innumerable
treball que s’havia realitzat.
El dimecres per la vesprada vam tindre la
visita de la Reina, en la qual s’imposaven els
Fadrins de plata i d’or a alguns membres de
la comissió, entre els quals em trobava jo.
a la Romeria. I com bé m’havia dit Rubén
el dia anterior, per fi la meua Gaiata estava
arreglada. Així que de la plaça Major, passant
per l’església de Sant Agustí, anem fins al
primer Molí; Després esmorzar en Sant Roc i
per últim arribem a la Magdalena.
Eixa mateixa vesprada arribe un altre dels
actes més emotius de les nostres festes, en
el qual se li ensenya a la ciutat de Castelló
el gran treball que ha realitzat la nostra
comissió. És la Desfilada de Gaiates. També
eixe mateix dia, ja vam poder gaudir de la
nostra carpa en la Plaça Borrull.
El dilluns va vindre a casa la Gaiata, a fer la
tradicional despertà i, com no, ens en vam
anar tots des d’allí a veure el Pregó Infantil,
en el qual eixia en la carrossa la nostra
volguda Mar del Carmen.
I eixa vesprada, en l’avinguda del Rei es va
donar pas a l’Encesa de Gaiates, en la qual
totes les Gaiates s’encenien i apagaven
segons el ritme de la música.
El dimarts, a la vesprada vam tindre la
trobada amb els Cavallers de la Conquesta.
En la qual, els rebíem en la plaça de la Pau
i els acompanyàvem fins a la plaça de la na
Violant, simbolitzant l’entrega de la clau del
Portal de l’Om a la reina de la Plana. I després
d’este emotiu acte, ens vam disposar a
recórrer els carrers del nostre Sector al ritme
de la xaranga, amb la qual vam acabar a la
plaça Major, disposats a veure a l’entrega de
El dijous al matí, en la nostra plaça, es van
muntar els jocs per als més menuts i a les
12 ens vam disposar a repartir ous fregits
a tots els membres del Sector que passaven
per allí. I a la vesprada vam assistir al Cós
Multicolor, en el qual és important destacar
que no sols van gaudir els xiquets, sinó que
més bé tots els allí presents; Érem autèntics
xiquets.
El divendres seguim com a xiquets, quan a
la vesprada vam realitzar la ja tradicional
xocolatà, en la carpa per a tots els membres del
Sector i vam vore la Desfilada Internacional.
El dissabte va ser el dia més emotiu, ja que
era l’Ofrena a la nostra patrona. En aquest
acte vam estar acompanyats per les falles
amb què estem agermanats.
I com tot el que comença ha d’acabar, arribe
el diumenge, dia del qual no volíem ni que
fóra anomenat. Tota la comissió ens vam
reunir en la carpa amb la xaranga per a anar
pel Sector, sabent que era l’última vegada
que Rubén, Mar del Carmen i jo faríem eixe
recorregut com a màxims representants de la
nostra Gaiata. Ens vam reunir amb les altres
Gaiates i les seues xarangues en l’avinguda
del Rei, des de la qual, festejant vam arribar
a la plaça Major, la qual estava completament
plena i les Madrines ens assentem en la
tribuna, mentres que les Reines i Dames
de la ciutat se situaven en els balcons. I,
entre plors, les nostres Regines van cridar
“MAGDALENA” i encara que amb un nuc en la
gola i ben agarrades Mar del Carmen i jo vam
pronunciar, junt amb la resta del poble de
Castelló el “VÍTOL”, que posava fi a la nostra
setmana gran.
86

Tot l’any de festa
María José Rovira Sebastiá
Regina de les Festes de Castelló 1997
Quan encara ressonen els coets del Vítol i quasi sense temps per a recuperar-nos
de la setmana magdalenera, ja estem disposats a continuar acudint a tots els
actes on es requereix la nostra presència. Amb l’arribada del mes de maig, és cita
ineludible la nostra assistència a les serenates en honor a les dones castelloneres,
emmarcades dins dels actes organitzats per lloar la nostra Patrona la Mare de
Déu del Lledó, a la qui vàrem acompanyar amb gran estima i devoció en la multitudinària
processó del primer diumenge d’aquest mes, representats per les nostres madrines Lidia
i Mar del Carmen i pel president Rubén. I com en aquesta comissió també volem retre
homenatge a les dones, doncs vam preparar la nostra pròpia serenata amenitzada per la
rondalla de la Coral,Veus de Lledó, que per cert, va ser tot un èxit.
Al llarg del mes de maig, també vam dur a terme l’assemblea per a l’elecció de nou president,
essent elegit per unanimitat Rafael Alabau Sacacia, membre d’aquesta comissió, amb gran
experiència al món de la festa, ja siga com a membre de la Junta de Festes, de la que va ser
tresorer i vice-president, o com a tresorer en aquesta gaiata.
Amb l’inici de l’estiu, va tindre lloc la presentació de les Reines de Sant Pere i fins allí van
acudir Lidia, Mar del Carmen i Rafa (en la seua estrena com a president).
I al cap d’una setmana, JA SÓN LES FOGUERES DE SANT JOAN !!! Com no podia ser d’una
altra manera, allí que vam fer punta una nombrosa representació de la gaiata per passar
unes sempre divertides i amenes hores amb els nostres germans alacantins de la Foguera
Avinguda Lòring - Estació, on vam acudir a vore i escoltar la mascletà i més tard vam
realitzar l’ofrena de flors a la Verge del Remei. Varen ser unes poques hores, però hi havia
que vore l’avituallament que portàvem dalt l’autobús. No hi faltava de res, sobretot un ampli
repertori de “coques”, (per si passàvem fam i a les nostres madrines els caien les faldes). La
veritat és que ens ho vam passar d’allò més bé.
87

Aguantant el calor sufocant
típica del mes de juliol, es
van presentar les nostres
madrines i president ataviats
amb el traje de castellonera/o
a la missa que es va celebrar
en honor del Patró Sant
Cristòfol, per a més tard anar
a la Pèrgola ( ja de particular)
al popular sopar de pa i porta,
on vam apreciar la destresa
de les madrines en qüestió
de balls. Elles s’ho van passar
“pipa” i nosaltres també
veient l’espectacle i atenent
als numerets del sorteig
d’ànecs, pollastres i melons,
organitzat per la Federació
Gestora de Gaiates. No vam
tindre molta sort, ja que
l’única persona que va tindre
l’ànec per fer la paella del
dia següent va ser, la nostra
madrina del 2005, Inma, però
vam passar una nit divertida
i això val més que res.
I com no podíem estar molts
dies sense tindre res, doncs
vam fer l’anomenament de
les noves madrines i president
infantil per la Magdalena
de 2010 !!! A les nostres
88
madrines les coneixeran de
sobra, ja que Lledó, la nostra
madrina major, pertany a
aquesta comissió des que
tenia 3 anys i a Carla, la
madrina infantil, doncs dir
que ja va nàixer sent membre
de la gaiata. En quant a
Iván, el president infantil,
és nou en açò de pertànyer
a una comissió de gaiata,
però vos puc assegurar que
arribarà al fons dels nostres
cors. Els qui hem tingut la
sort de compartir amb ell
tots aquestos mesos, ja hem
constatat la seua alegria,
vitalitat i castellonerisme.
Aquest acte d’anomenament
va ser tot un esdeveniment i
hem pensat que es mereix un
article a part, en el que poder
contar el que va ocórrer la
nit del 25 de juliol de 2009,
així que anem a per una altra
cosa ...
Amb el bon “sabor de
boca” que ens havia deixat
l’anomenament, encara molt
recent, ja estàvem una altra
vegada de festa, i ara per
partida triple, ja que el 31
de juliol va ser elegida com
a reina de les festes per
a la Magdalena del 2010,
la sreta. Mª Paz Lázaro
Espadas, que va ser nostra
madrina l’any 2008. Però hi
havia més: també van ser
elegides com a dames de la
ciutat la sreta. Lidia López
Edo, nostra madrina de les
passades festes i la xiqueta
María Badenas Boldó, que va
ostentar el càrrec de gaiatera
d’ honor infantil.
Quina alegria i quin orgull
per a aquesta comissió tindre
tanta representació en el
més alt de les nostres festes.
VISCA LA VUIT !!!
Per fi va arribar agost i amb ell
unes merescudes vacances,
sobretot veient després el
que ens esperava en quant
a reunions setmanals, els
dies del “matadero”, les
presentacions a la Pèrgola,
sense oblidar-nos de les
diferents processons. Però
bé, anem per parts, sinó
no s’enteraran de la nostra
agenda anual.

Amb l’arribada del mes de setembre, i
tenint tan prompte les Imposicions de
Bandes, hi havia que reunir a totes les
madrines i presidents infantils per tal que es
conegueren. Així que la Gestora de Gaiates
va organitzar un encontre al que van acudir
els nostres representants amb el seu millor
somriure.
I d’aquest acte a les Imposicions de Bandes
a les reines i corts d’honor. No hi ha que dir
que tant Lledó com Carla estaven precioses
i el presi infantil, Iván, molt elegant, en
consonància amb el seu càrrec. Per a ells,
va ser una nit especial. El principi del seu
any. Un any que estic segura mai oblidaran
per el gran nombre de bons moments que
van a viure i que anem a tindre la sort
de compartir amb ells. Un any en el que
esperem ens servisquen de “ talismans” de
cara al bon temps que esperem faça durant
la setmana de festes i sobretot de cara a
eixe anhelat acte del dimarts de Magdalena:
l’entrega de premis.
Així, va començar el nou calendari de
presentacions a la Pèrgola, a la que acudim
tots els dissabtes per acompanyar als nostres
“germans gaiaters” en la seua “nit de gala”.
No podíem tampoc deixar d’anar a la
presentació de les reines del Centro Aragonés
de Castelló, presidit pel nostre gran amic i
membre de la gaiata ( i “flamant” pare de
reina) José Antonio Lázaro. Vam anar amb
moltíssim de gust, tant a la presentació,
com a la missa que es va celebrar el dia
gran de tots els aragonesos i a la posterior
representació de cants i balls regionals al
Teatre Principal.
També anàrem un any més, i ja en van divuit,
amb els nostres germans de Ribesalbes, que
van realitzar la presentació de la seua Reina
i Cort d’ honor. Com ja s’imaginaran tots,
els nostres representants … de matrícula.
CHAPEAU !!!
El divendres següent, dia 8 d’octubre, les
madrines de l’any passat van aprofitar per
fer la, ja habitual, “penjada dels quadres”,
amb la que deixen testimoni en el cau del
seu pas per la nostra comissió.
Arribàrem a la fi del mes d’octubre i encara
ens faltava anar a les festes organitzades
en honor a Sant Roc del Raval. Donava la
casualitat que tant els clavaris actuants com
els que anaven a rebre eixe mateix dia al
sant, són membres d’aquesta comissió. Ens
referim a Manolo López i Mª Carmen Edo
per una banda, i a Pepe Rovira i Carmen
Sebastiá, per l’altra. Així que … tot es
quedava en casa. No vaig a obviar el dir que
al sant el van dur, tant durant la processó
que es va fer pel matí, com la que es va fer
per la nit, membres de la gaiata.
Dues setmanes després, i sense deixar
d’acudir a les presentacions gaiateres, es va
donar a conèixer el cartell guanyador per a
representar les festes de la Magdalena del
2010, en un acte realitzat a la Fundación
Dávalos-Fletcher i on van fer acte de presència
les nostres madrines i presidents.
El 14 de novembre… excursió al Port de
Sagunt per tal de compartir amb els amics
de la falla La Marina l’acte de la seua
presentació, això sí, després de sortejar
tots els carrers tallats per les obres amb els
corresponents nervis perquè anàvem amb
l’hora justa. A la fi vam arribar a temps i
vam comprovar la nombrosa comissió que
tenen i que allí participen tots: pares i mares
acompanyant als fills i després els mateixos
pares formant part de la comissió major …
Una vegada finalitzat l’acte, vam tornar de
seguida a Castelló perquè calia anar a la
Pèrgola, per vore la presentació de la gaiata
7; Així que vam passar una vesprada i una
nit molt distretes.
89

“CARTES AL DIRECTOR”
Pere Pau Montañés
President de la Junta de Festes de Castelló 2001-2002
Senyor director, en primer lloc vull
agrair-li l’oportunitat que em brinda
el seu diari per poder manifestarme
mitjançant aquesta secció.
El motiu de la meua queixa és el següent:
Visc en un xicotet mas situat en la quadra
Quarta de Baix, als peus de la urbanització del
Tossal Gros, a uns tres kilòmetres del centre
de la ciutat. És una zona molt tranquil·la on
es viu molt a gust, la veritat, amb un veïnat
agradable que, a excepció de comptades
ocasions, no causa problemes, però donada
la situació viscuda en anys anteriors, tinc el
pressentiment que prompte tornaré a tindre
els problemes de veïnat que vaig viure en
el passat, i açò és el que motiva aquesta
carta.
Li explique. La meua vivenda és contigua
al conegut com Mas de Rovira; Els seus
propietaris, són bona gent, treballadors i
bons veïns en general. Tant sols vaig tindre
problemes amb ells fa alguns anys, quan la
seua estima per les festes de la nostra ciutat
convertia el seu mas en un constant anar i
tornar de gent de la festa; Eren permanents
les reunions i els preparatius. Allí s’han
fet decorats, parts de gaiates, guions de
presentacions, … en fi, quasi un taller
clandestí de les festes.
No cal dir, que els anys en què les dos
filles dels propietaris van ostentar càrrecs
representatius dins de les festes (crec que
una de les seues filles va arribar a ser Reina),
el mas es va convertir en una autèntica
sala de festes. Jo vaig aguantar tots eixos
anys amb l’esperança de què les xiquetes
creixerien, es casarien i tindrien xiquets,
i que per tant, oblidar aquestos “saraos”
festers seria qüestió de temps. Però no !!!
va i les xiquetes se’m casen amb dos “tipos”
més festers que elles si cab… i comencen a
tindre “prole” !!!
Quant, infeliç de mi, creia que tot havia
acabat, el passat mes de Juliol tornaren
el problemes. Casualment i perquè sóc
una persona molt observadora (no perquè
m’agrade escodrinyar als demés), vaig vore
a través de la tanca que separa la meua
propietat de la seua, com de nou l’anar i
vindre de gent de la comissió de la Gaiata 8
era constant. Els meus pitjors presagis es
van confirmar el dia 25 de Juliol de 2009.
Eixe dia, cap a les nou de la nit, arribaren
multitud de convidats elegantment vestits al
mas; A molts d’ells ja els coneixia perquè
90

ja havien passat per allí en antics “saraos”,
però d’altres eren nous.
Em vaig posicionar estratègicament
darrere de la tanca, i quina va ser la meua
sorpresa al descobrir que s’estava celebrant
l’anomenament de la Madrina, Madrina
Infantil i President Infantil per a la
Magdalena 2010 !!! No m’ho podia creure,
… resulta que ara la néta major dels meus
veïns, Carla Collazos Rovira, era la Madrina
Infantil i per això la festa es celebrava allí,
però per si fóra poc, resulta que la xiqueta
en qüestió comparteix “estrellato” en la
Gaiata 8 amb dos festers de pro: Lledó
Beltran Llorens, la Madrina major, i Iván
Vivas Pastor, el President Infantil. No m’ho
podia creure !!! una altra vegada a sofrir
tot un any amb preparatius per a les festes
fundacionals.
Com vorà, junt a la meua carta, li acompanye
fotografies, que testifiquen els fets que li
estic relatant, per que puga vore com s’ho
“munta” aquesta gent, perquè no crega que
van fer un acte protocol·lari i ja està, no …
res d’això !!!
Per començar, el jardí estava perfectament
decorat amb motius magdaleners,
convertint-se en l’escenari ideal per endinsar
als presents en les seues estimades festes.
Un senyoreta, anomenada Ana Verchili era la
que dirigia tot el tema, com a presentadora
de l’acte. En primer lloc va cridar a les
madrines de l’any anterior, Mar del Carmen
García Ferrer i Lidia López Edo; Totes dues
van tindre paraules de despedida i agraïment
als presents, per l’any viscut, sobre tot
mencions d’estima a un tal Rubén Peña,
que pareix ser que havia estat el President
de la Gaiata al llarg de dos anys i que també
feia uns mesos havia deixat el seu càrrec,
per lo que va aprofitar el moment per dirigir
unes emocionades paraules, repassant els
moments més especials viscuts en la seua
trajectòria com a President al front de la
Gaiata 8 i expressar també el seu agraïment
a aquelles persones que l’havien ajudat en
tan difícil tasca.
Posteriorment, el secretari de la Gaiata, que
eixa nit vaig descobrir que es diu Juan Carlos
García, va llegir l’acta on quedava constància
de l’anomenament dels protagonistes de la
nit. Lledó, Carla i Iván, emocionats després
de rebre el pergamí acreditatiu del seu càrrec
fester, dirigiren unes paraules d’agraïment a
la comissió del “Portal de l’Om” i contaren
a tots els presents el que esperen de les
pròximes Festes de la Magdalena 2010 on
ells assumiran tot el protagonisme de la
Gaiata 8.
Com vorà, senyor director, crec tindre tota la
raó en la meua denúncia, per això com vorà
no tinc cap problema en aportar-li dades,
fotos, nom i cognoms de tots els implicats.
Perquè ja quasi finalitzant l’acte va pendre
la paraula un dels principals instigadors de
lo que ells anomenen “projecte” (açò també
ho he sentit, casualment per suposat, en
moltes ocasions des del meu jardí). Ja que
clar, tot aquest “clan” representat per Lledó,
Carla i Iván necessita d’un “capitost” que
el dirigisca, i este també te nom i cognom:
Rafa Alabau; … Aquest és el pitjor de
tots !!! doncs ocupant el càrrec de President
des de fa pocs mesos, és el que dirigeix tot
el “cotarro”, els dóna alé per a treballar en
el monument gaiater, els insta a reunir-se i
91

preparar la Presentació, el Llibret, o els actes
que desenvoluparan la setmana de festes a
la Plaça Borrull. I per si açò fóra poc, com
un engalipador de masses els convoca a la
convivència i l’amistat en un lloc que ells
anomenen el CAU.
Es dona compte senyor director ? ... el
CAU !!! Només el nom ja espanta… no tan sols
pel seu doble sentit, doncs si fem una anàlisi
fonètica del terme al pronunciar-lo, cau sona
com el terme anglés “KO” (que tots sabem
que significa derrotar a algú ràpidament),
sinó perquè estic segur que eixes sigles
corresponen a alguna cosa obscura … no sé,
… quelcom que no està del tot clar, … del
tipus Center Alabau Union, és a dir, el local
on el Rafa Alabau aquest concentra als seus
adeptes.
Doncs bé, este senyor en qüestió, va pendre
la paraula per a galantejar als recentment
nombrats representants de la Gaiata 8 per a
la Magdalena 2010, amb paraules d’estima
per a Lledó i Carla, a les que coneix des
de xicotetes i amb les que ha compartit
la seua curta però intensa vida festera, i
també paraules d’afecte per al seu xicotet
acompanyant en aquesta aventura, Iván,
que a pesar de la seua curta edat, ja destaca
com a perfecte cavaller en el seu càrrec.
La veritat és que es van viure moments
emocionants que arribaren a tots els presents,
i de forma especial als pares d’Iván, Inma i
Vicent, als de Carla, Lidón i Raúl, i com no
als pares de Lledó, Encarna i Jaume. En
els ulls d’aquests pares orgullosos dels seus
fills, vam vore reflectit el magnífic castell de
focs d’artifici que es va disparar com a final
apoteòsic de l’acte.
Acabada la part protocol·lària, els
protagonistes van oferir un excel·lent sopar
als jardins que envolten el Mas de Rovira,
per lo que damunt vaig haver de sofrir al
vore com els convidats gaudien d’excel·lents
begudes i menjars, mentres jo des de la
meua estratègica posició, darrere de la tanca
del jardí, no podia aconseguir ni una trista
rua, doncs no volia perdre cap detall de la
festa i poder així contar a través del seu
periòdic el que són capaços de fer aquesta
gent. Perquè vorà, senyor director, per a
rematar, seguidament al sopar, va començar
un ball amb orquestra que em va tindre en
vetla tota la nit ajupit darrere de la bardissa,
mentres els familiars i amics de Lledó, Carla
i Iván s’ho passaven d’allò més bé.
Bo, senyor director, li demane disculpes per
l’extensió d’aquesta carta, però volia relatarli
al detall tot l’ocorregut, com exemple de
l’any que m’espera. Sé que vosté, a part de
publicar aquest escrit en el seu diari, no pot
fer res, doncs té que defendre els interessos
generals dels seus lectors, que en la seua
gran majoria, de segur faran costat a aquesta
gent, però al menys l’escriure aquestes línies
m’ha ajudat, primer a desfogar-me, i després
a reflexionar, … i … vorà, m’estic qüestionant
seguir el consell del savi refraner espanyol
“Si no puedes vencer a tu enemigo, únete
a él”; així és que igual contacte amb eixe
Alabau (el cap del CAU), i que m’explique
com funciona tot este tema de la Gaiata,
perquè una cosa sí que tinc que admetre,
que s’ho passen estupendament !!!
I com sóc un cavaller, abans d’acabar, la
meua felicitació a Lledó, Carla i Iván.
Enhorabona !!!
Un lector del seu periòdic
92

Presentació
Noelia Selma Andreu
“Nit d’Art” per a la comissió de la Gaiata 8 el passat 30 de Gener. El Recinte Municipal de
La Pérgola es va convertir per unes hores en un MUSEU, que va emmarcar la magnífica
presentació que la nostra gaiata va preparar, per donar a conèixer a tot el sector del Portal
de l’Om les i els representants per a les festes del 2010.
Com sabeu, la nostra gaiata ja fa anys que es distingeix per preparar elaborades
presentacions. Creem que la gent que es desplaça tots els dissabtes a la Pérgola mereix
com a mínim que en l’escenari s’oferisca una presentació organitzada amb ganes i il·lusió,
ja que, a més a més, eixa nit molta gent del nostre sector aprofita per apropar-se a la
Gaiata i conèixer-nos. És per això, que hem de lluir amb les millors gales. I enguany, com
no podia ser d’altra manera, també hem volgut que l’esforç no fóra impediment per a ficar
en escena una gran representació, de la que ara vos farem un breu resum perquè…
…Què passa quan una guia del museu on es guarden les obres dels principals pintors,
escultors i compositors castellonencs descobreix que per les nits les obres d’art cobren
vida?....
….Què passa, a més a més, si gràcies a eixa màgia és capaç de fer realitat el seu somni,
incomplit des de menudeta, de ser madrina d’una gaiata?....
…Que passa?... doncs que ja tenim un perfecte argument per a combinar un gran espectacle
amb la part protocol·lària, que necessàriament comporta una presentació.
93

I sobre tot, el que va
passar és que La Pérgola
va lluir magníficament. La
decoració de l’escenari,
llotges, passarel·la i taules
de convidats va fer galania a
l’espectacle i va complir amb
el seu objectiu de traslladar
a tots els presents fins un
màgic museu, on les muses
de l’art van anar apareixent i
ajudaren a fer un recorregut
per les diferents disciplines
artístiques. En una primera
part, es va fer homenatge
als pintors clàssics de
la nostra terra, amb un
magnífic grup de ballarins,
que actuaren sota la direcció
artística de Javi Martí, i
que en una altra part de
l’espectacle farien també
un homenatge al pintor
castellonenc Ripollés,
essent aquesta una de les
parts més ovacionades pel
públic. Una altra part va estar
la dedicada al compositors
castellonencs, i per a rendirlos
homenatge es va comptar
amb la participació de dues
companyies teatrals amb un
espectacle de fades i muses.
L’última part de l’espectacle,
coordinada per l’Escola de
Dansa Castelló, va estar
dedicada als artistes que
no trobem en els museus,
però que fan possible que,
any rere any, Castelló tinga
unes magnífiques festes; és
a dir, a tots aquells pintors,
escriptors, compositors,
escultors, dibuixants, etc.
que sense ser professionals
de l’art col·laboren
desinteressadament amb les
nostres festes, aportant el seu
modest art als monuments
gaiaters, als llibrets, en
les presentacions,... i en
definitiva en tot el que implica
col·laborar en una Gaiata.
Però sens dubte, lo millor
de la nit va estar l’aparició
de les nostres madrines i
presidents, que precedits
per la comissió infantil
i major van accedir a
l’escenari, culminant així
amb la seua presència
l’obra d’art, que, en forma
de presentació, la Gaiata
va voler oferir-los eixa nit.
Doncs el principal objectiu de
la cita era, sense cap dubte,
fer saber a tot Castelló qui
són els xiquets i xiquetes
de la nostra comissió, donar
a conèixer les guapíssimes
dames que ens representen
enguany i als seus
acompanyants, però sobre tot
fer saber a tots l’orgullosos
que estem de tindre a Lledó,
Carla i Iván com els nostres
màxims representants per
a les properes festes de la
Magdalena 2010.
També volem agrair des
d’aquestes fulles, al bon
grapat d’amics, que en
representació d’institucions
festeres, falles, fogueres,
cases regionals, Federació
de Colles, etc. pujaren a
l’escenari per a fer galania
amb les seues ofrenes a les
madrines i president infantil
de la Gaiata 8.
I com no, donar les gràcies, en
primer lloc als protagonistes
de la nit: Carla, Iván i les
seues dametes infantils i
xiquets acompanyants; a
Lledó, a les seues dames i els
respectius acompanyants.
També l’agraïment a tots
els familiars i amics que van
estar arropant-los a tots ells;
tots eixos que no eixen en la
foto però que són necessaris
perquè els vestits estiguen
a punt, s’arribe a hora a la
perruqueria, les sabates
acoblen perfectes,… milers i
milers de detalls que sense
l’ajuda de tota eixa gent, que
tots tenim al voltant, no ens
permetria arribar a tot.
I per últim, gràcies a tota
la gent de la comissió i
també “afegits”, que sempre
col·laboreu amb nosaltres,
pel vostre esforç i treball per
a aconseguir que la Gaiata 8
una vegada més haja triomfat
en la seua presentació.
94

95

Antonio Gascó Enríquez
Llicenciat en Publicitat i
Relacions Públiques.
Antonio José Gascó, és una
persona coneguda per tots a
Castelló i, per esta mateixa raó,
són moltes les persones que
podrien haver-li escrit una semblança;
No obstant, al tractar-se d’una persona
tan especial per a mi, els assegure
que no deixaré passar l’oportunitat de
comentar la seua biografia, des d’un
punt de vista diferent del que estem
acostumats. La trajectòria professional
de Toni, de Tonico, de mon pare… és de
sobra coneguda i, per això, m’agradaria
oferir a tots els lectors una visió més
personal i humana del Portaler 2010.
Acabe de dir que no vull parlar de la
seua vida laboral, però, és que en mon
pare, si hi ha quelcom que el defineix
des de ben jove, és la seua capacitat
de treball. Si tingués que posar un
nom a la professió de Tonico, ho tindria
molt clar: És castellonero. I açò, que
a simple vista pareix una obvietat, no
és qualsevol cosa fàcil d’aconseguir; Es
necessiten moltes hores de dedicació i
esforç, tantes, que han sigut nombroses
les vegades que l’hem trobat a faltar,
perquè sempre està capficat en algun
llibre, un catàleg, una exposició… Amb
el temps hem aprés que Castelló no era
la nostra ciutat, sinó un membre més
de la família, del que no teníem que
sentir zels, sinó tot al contrari voler-lo,
respectar-lo i defendre’l com ell sempre
ho ha fet.
96
M’agradaria recalcar, que a pesar de tots
els homenatges i nomenaments que
ha rebut del seu poble, la seua gran
dedicació, el seu tremend esforç, les
hores i hores de treball incessant, es
van veure recompensades el dia que
el van anomenar Cronista Oficial de
la Ciutat. Vull insistir en el fet, que totes
les distincions les ha rebut amb orgull i
amb moltíssima il·lusió, però que el seu
Castelló el premiara per la dedicació a la
seua terra, és quelcom que l’enorgulleix
tremendament. Aquest reconeixement
va ser el guardó més gran que es podia
oferir al seu treball constant, i ben fet,
en tasques periodístiques, culturals,
històriques i folklòriques. No és amor
de fill, però els assegure, que ningú se’l
mereixia més que ell.

Antonio Gascó contagia el seu
castellonerisme; Ho sabran les persones
que han donat un passeig amb ell per
la ciutat (quelcom que no recomane si es
té pressa); Es deté cada dos minuts per
a donar una xerrada històrica sobre les
fatxades que troba al seu pas o per a saludar
a algun dels seus múltiples amics. Quan
érem xicotets, les meues germanes i jo no
dèiem que passejàvem, nosaltres anàvem
de pelegrinatges! Trobe a faltar eixos
moments, però el que ningú ens podrà llevar
mai, és tant que ens ha ensenyat. Potser el
més ressenyable seria, i torne a insistir en
això, la importància de ser castellonero. Ja
he dit en línies anteriors, que l’aconseguirho
no és senzill, es necessiten massa hores
de dedicació i, en este sentit, em permetran
que trenque el fil del text i els conte una
anècdota: Els dies que ens n’anàvem a
dormir i mon pare no estava en casa, ma
mare ens portava una foto en què estava
ell i Plácido Domingo, perquè li donàrem el
bes de bona nit. No es poden ni imaginar
el disgust que ens vam emportar, quan ens
assabentarem que eixe senyor no era de la
família, sinó un cantant, pel que s’ha vist,
molt famós. Com era possible? Si li donàvem
besos moltes nits!
Ara vull canviar de terç completament i parlar
d’una altra de les coses més importants en
la seua vida: Els seus amics. Sempre està
disposat a ajudar, mai li he escoltat dir-li a
algú que no, i açò, en els temps que corren,
és molt difícil de trobar. Hui per hui, molt
poques persones fan qualsevol cosa a canvi
de res, no obstant, mon pare és una d’eixes
poques persones que troben en l’alegria dels
altres, la seua satisfacció personal. Són molts,
moltíssims els amics que ha fet al llarg de la
seua vida i, els assegure, que no els té per
casualitat. En ma casa el timbre del telèfon
97
és un so constant i dóna igual el que estiga
fent, sempre deixa el que té en eixe moment
entre mans, per a ajudar a qui ho necessite.
Potser torne a pecar d’orgull filial, però el
que s’evidencia d’este comportament, és
que és una persona meravellosa.
També és important endinsar-nos en les
aficions d’este singular cronista. És un secret
a veus, tots vostés sabran que la música i l’art
són les seues dues grans passions. Quantes
vegades l’hauran vist en un concert dirigint
a tota l’orquestra des de la seua butaca!
Quantes vegades s’hauran quedat aclaparats
amb les crítiques d’art que fa? Abans deia
que contagia castellonerisme, però hi ha una
altra cosa que també transmet: Il·lusió. Se’l
veu feliç i entusiasmat en cada concert que
acudeix, quasi m’atreviria a dir que ho viu
com si fóra la primera vegada que assisteix
a un espectacle d’eixes característiques.
Il·lusió per tot el que fa, eixa és una altra de
les seues senyals d’identitat.
Ja que estic endinsant-me en les entranyes
personals d’Antonio Gascó, no puc deixar de
parlar de Tonico com a pare. Jo que els vaig
a dir? El millor del món! Afectuós, detallista,
tolerant, divertit; No el canvie per cap
altre. Darrere d’eixe treballador incansable,
voluntariós i eficaç, hi ha un pare excel·lent,
que ha sabut inculcar en els seus fills els
valors de l’amistat, el respecte, la cooperació
i sobretot i, açò dit en les seues pròpies
paraules, ”la satisfacció del treball ben fet”.
Ens ho ha donat tot, molt més del que ell es
pensa i, per este motiu, agraïsc l’oportunitat
que se m’ha donat de transmetre-li a tota la
ciutadania, com estic d’orgullós d’ell i donarli
les gràcies per estar ahí cada vegada que
l’hem necessitat. Hi ha una frase que mon pare
ens repeteix sovint i, he de reconèixer, que
em tranquil·litza escoltar: “Alguna vegada

t’he fallat?” Vull aprofitar estes línies per
a respondre-li taxativament NO. Sempre
està ahí, sempre aconsegueix solucionar
el que per a mi és impossible o massa
costós i, sobretot, sempre aconsegueix
transmetre’m confiança i seguretat per
a seguir endavant. Eixe és Antonio José
Gascó com a pare.
Finalment, faré referència a un capítol
de la vida de Tonico, que m’ha permés
redescobrir-lo com a persona. Hi ha una
frase molt estereotipada que diu: “mai
acabes de conèixer a ningú” . La veritat
és que jo pensava que ho sabia tot sobre
mon pare, no obstant, no el coneixia tot
lo que jo creia. Hi ha quelcom que ens
va sorprendre a tots i ens va fer sentir,
encara, més admiració per ell: el seu
espectacular esperit de lluita contra les
adversitats. Com tot el món sabrà, va
passar per dos malalties molt dures que
va superar de l’única forma que sabia:
treballant, lluitant i recolzant-se en els
seus familiars i éssers volguts, als que
des d’ací, vull agrair tot l’afecte mostrat.
Va ser sorprenent el seu sobreesforç i les
ganes per lluitar. Va ser increïble veure
com una persona tan hipocondríaca, li
plantava cara al càncer, com si es tractara
d’un refredat, fins a l’extrem de ser ell qui
ens animava a nosaltres, quan ens veia
tristos. Gràcies a Déu, hui torna a estar
fort com una roca i, ho sent, però el cel
es tindrà que esperar, perquè a Castelló
ens continua fent molta falta.
Vull finalitzar esta particular semblança,
sintetitzant les qualitats familiars i
professionals d’Antonio Gascó i vull ferho
amb una cita de Cullen Hightower que
diu: ”La verdadera mesura de la nostra
vàlua es compon de tots els beneficis
que els altres han obtingut del nostre
treball.”
Quanta raó té el seu fill, quan parla
del seu castellonerisme, il·lusió i
predisposició a l’hora d’ajudar els
demés. El conec des de fa vint
anys, quan estava en la Gaiata 14
(en la que ja era un col·laborador
molt important) i es va “forjar” una gran
amistat i estima amb els meus pares.
He de reconèixer que D. Antonio (com el
coneixem molts), sempre ha estat ahí quan
l’hem necessitat. Això es demostra quan al
juny de 1992 vam decidir agafar la Gaiata
8, i vam començar a preparar la presentació;
Una pregunta obligada era: Qui serà el
presentador/a? La resposta no va tardar en
arribar… D. Antonio. Segona pregunta: I qui
ens ajudarà a fer el llibret?... D. Antonio. I
així ho va fer durant molts anys, sempre amb
la seua alegria i “saviesa”, sense demanar
res a canvi; Només amb la teua amistat,
ell en tenia prou. I això és molt d’agrair.
Recorde moltes telefonades de mon pare,
demanant-li si ens diria unes parauletes per
a algun determinat acte i la seua resposta
sempre era: tranquil Pepe, saps que sempre
pots comptar amb mi, i així ho feia, amb
la corresponent tranquil·litat que et donava
saber que estava en les seues mans.
Tant la meua germana, Lledó, com jo, hem
tingut l’honor de compartir amb ell les tasques
de conduir nombroses presentacions de la
Gaiata, amb la conseqüent responsabilitat,
perquè … com t’havies de sentir al costat
d’un professional com ell? Pues ell t’ho
posava tot molt fàcil; Et tranquil·litzava i si
en algun moment dubtàvem, allí estava ell
per traure’ns del tràngol.
Ja fa uns anys, el vam anomenar Gaiater
d’Honor de la vuit, càrrec que va rebre amb
gran alegria, per això ara, amb la creació
del nou càrrec de Portaler de l’any, sempre
pensem en persones, que d’una manera
o altra, han estat o estan vinculades amb
aquesta comissió, i en aquesta llista no
podia faltar ell, D. Antonio, eixe amic, eixe
col·laborador i sobretot eixe castellonero, que
sempre ens ha oferit la seua ajuda i suport
i que desitgem ho continue fent per molts
anys. Tots els membres d’aquesta comissió
ens sentim orgullosos que haja acceptat
aquest càrrec, perquè s’ho mereix.
GRÀCIES I ENHORABONA.
98
María José Rovira
Sebastiá
Regina de les
Festes
de Castelló 1997

101
La Magdalena dels anys 40
Joaquín Martí Escuder
Avi del President Infantil 2007
UNA SINGULAR ROMERIA
A
mitjan de la dècada dels quaranta,
anys d’escassetat i de penúries,
l’arribada de les nostres festes són
com un bàlsam per als quotidians
problemes de la població. Relacionat amb
aquestos complicats anys, relate la romeria
que protagonitzem dos xiquets i dos caganius,
germans del meu amic.
- Joaquín, dis-me Qui és el teu nou
amic Bertomeu?
Amb el cap inclinat mirant a terra, amb les
meues galtes entrant en color esperant una
possible reprimenda, tinc que explicar-li a
ma mare, qui és el meu nou amic.
- Mare, Bertomeu és un xiquet que viu
dalt del taller de bicicletes del carrer Sant Roc.
És pobre, tan pobre tan pobre, que no tenen
ni aigua en sa casa. A la seua vivenda es puja
per una estreta i fosca escala que arranca
des del mateix carrer. Mentres la resta dels
xiquets juguem al costat de les palmeres, ell
passa tots els dies per davant de nosaltres
portant dos enormes poals d’aigua, que ha
omplit en la font pròxima. Amb els seus forts
braços, els porta, un en cada mà, en silenci,
callat, sense que se li note cap cansament,
però la seua cara denota l’estretor per la qual
transcorre la seua trista existència. Aquesta
vesprada, al veure’l passar, he deixat els
meus jocs i li he oferit la meua ajuda, per a
portar la seua pesada càrrega. Ha rebutjat
el meu oferiment, amb un moviment del
seu cap i ha continuat el seu camí sense dirme
res, però als pocs passos, sense deixar
els poals a terra, s’ha girat, m’ha mirat i he
vist gratitud reflectida en els seus ulls. És el
començament de la nostra amistat, i com a
prova d’ella els dies següents, quan passa,
em deixa que li ajude amb la seua pesada
càrrega. Mare, eixe és el meu nou amic
Bertomeu.
Ens trobem en vespres de les festes de la
Magdalena i propose a Bertomeu que vinga
amb nosaltres a la romeria. A pesar dels seus
melindros, davant de la meua insistència,
accepta. Quan ho comente amb la resta
d’amics, note que no els pareix bé, el tatxen
d’adust. No saluda mai i per a postres la seua
vestimenta va parella amb la seua pobresa.
No els necessitem, decidim anar nosaltres
dos, tots sols, el meu amic Bertomeu i jo.
Quan li parle a ma mare sobre la romeria
i sobre Bertomeu, al mateix temps li
demane que prepare dos entrepans,
un per a mi i un altre per a ell; Estic
segur que en sa casa no menjen pa

102
tots els dies i a nosaltres, essent forners,
aquest no ens falta mai.
Ma mare, tota cor, em diu immediatament
que sí. Quan li explique qui és el meu amic
Bertomeu, no em diu res, complaguda amb
la meua explicació, per tota resposta agafa
amb les seues càlides mans el meu cap i em
dóna un afectuós i maternal bes.
El dia del pregó, em trobe presenciant la
cavalcada en el balcó de casa els meus
iaios en el carrer Sant Fèlix, quan em crida
Bertomeu. Em diu que baixe, que vol parlar
amb mi. Joaquín, tinc un problema els meus
dos germans menuts volen vindre també a
la romeria. Però si són uns caganius, vaig
objectar; Es cansaran, a penes tenen sis i
set anys. Ja els ho he dit, em va contestar,
però tenen el cap molt dur; Si no els portem
amb nosaltres, són capaços d’anar-se’n sols
i segur que es perden.
Quan arribe a casa, ma mare encara es troba
treballant en el forn.
-Mare, vénen amb nosaltres a la
romeria els dos germans menuts de
Bertomeu; Hauràs de preparar quatre
entrepans en compte de dos. A penes tenen
set anys, segur que es cansen i no arribem a
la Magdalena.
- -Tan xicotets i volen anar de
romers? No serà que vos acompanyen per
l’entrepà? –em pregunta, després d’un
maliciós somriure– Quatre entrepans tindràs
preparats, què li anem a fer –diu en un to
resignat–.
L’endemà, un primaveral i fresc matí de
principis de març, a les huit, ens trobem
enfilant el camí Molins. Ma mare ens ha
preparat quatre saquets i en cada un
d’ells ha posat un entrepà amb una
truita i dues llonganisses, dos rotllets
d’anís, dues magdalenes, dues cristines
i un panelletet xicotet de xocolata de
cacauet. Tot un banquet, en aquestos
temps. Perquè no es cansen els xicotets,
el meu amic i jo volíem portar-los els seus
saquets. No ho han consentit. –si no pesen
res– han dit. Se’ls han penjat al coll, tan
contents, i han mamprés la marxa.
Anàvem xarrant sense adonar-nos que
el xicotets es retardaven. Quan hem
sobrepassat el segon molí i abans de creuar
el riu, els esperem; Qual no seria la nostra
sorpresa, quan hem vist en les seues mans
les restes dels seus entrepans, quasi no
els quedava res. Els he increpat, els he dit
que els entrepans eren per a esmorzar en
la Magdalena. He parat a Bertomeu, que

103
amenaçador els volia soltar un parell de
nyesples. Com a excusa, ens han dit que
els pesaven molt els sacs i que menjant-se
els entrepans anirien més lleugers. Quins
bergants estan fets.
En Sant Roc ens hem menjat algunes pastes i
la xocolata. Després d’un glop d’aigua fresca
del pou, hem mamprés novament la marxa
fins l’ermitori. Una vegada allí, entrem en
la capella, contemplem la “sang dels moros”
i en les faldes de la muntanya, davall
d’una garrofera ens aprestem a esmorzar.
Bertomeu i jo traiem els nostres entrepans;
Els dos xicotets fartons ens miren amb àvids
i famolencs ulls, ja no tenen entrepà que
menjar. No hem tingut més remei que partir
els nostres i de dos fer-ne quatre. El mateix
hem fet amb les pastes que ens quedaven;
Als tripers no els quedava res en els seus
saquets.
Després del curt esmorzar i amb l’escàs
humor que els nostres budells mig buits
ens permeten, enfilem el camí de tornada.
Encara no hem recorregut tres-cents metres,
quan els dos xicotets van arrossegant els
peus i assentant-se en la primera pedra que
troben. Açò ens fa desistir de continuar la
tornada. Reculem novament al pla, on es
troben estacionats els carros i camions, per
a veure si alguna ànima caritativa s’apiada
de nosaltres i ens pujen. La majoria de les
famílies que realitzen la romeria en carro,
es queden a dinar, però hem tingut la sort
de vore el camió del meu tio Paco Fabregat,
propietari de l’agència de transports La Perla.
El meu tio té molta afició als bous i ha
comprat entrades per a la correguda de la
vesprada, i per tant dine en casa i amb ell
tornem a Castelló.
Quan li conte als meus pares el nostre
pelegrinatge, es farten de riure. Ma mare
amb sorneguer somriure em diu. –Ja sabia
jo que eixos dos pillets anaven a la romeria
per l’entrepà; T’ho vaig dir Joaquín, t’ho vaig
dir–.
Cansat, amb el budell buit, amb cara de
poques bromes, m’he engolit el plat de paella
que ma mare havia posat davant.
A pesar del momentani enuig, al cap dels
anys, recorde amb afecte nostre romer
pelegrinatge, i done per bona la nostra
exigua pitança, la de Bertomeu i la meua
pròpia, a canvi de veure dos xiquets, que
ells sí que van esmorzar opíparament. Es
van cansar, vaja si es van cansar, però amb
el budell ple. Encara em pregunte. Com van
poder amb entrepà i mig, totes les seues
astes i la mitat de les nostres? La fam obra
miracles, com no.

104
La Magdalena dels anys 60
José Juan Sidro Tirado Escuder
Vocal del Consell Municipal de Cultura.
Colla El Pixaví
Un castell, una ermita, molta
gent, la sang dels moros, fira,
soroll, carros…. Imatges que
s’amunteguen a la memòria,
records d’una infantesa de festa i d’una
adolescència expressiva al voltant d’un eix
principal: la romeria que, a pesar del seu
caràcter penitencial, per un xiquet poc té en
aquells moments de manifestació religiosa i
molt, de festa popular, finals dels 50 i inici
dels 60.
Romeria per altra banda curiosa, doncs no
tenia “tornà”. S’anava a la Magdalena en
comitiva, però es tornava de pressa, calia
anar als bous. Jo no ho entenia, però no
em preocupava massa, per mi, en aquells
moments, el més important, la festa.
Festa que, com a esquema general, es
repetia al llarg de la setmana amb poques
activitats infantils: teatre de titelles a les 12
del matí i a meitat de la vesprada, cada dia a
una plaça diferent de la ciutat, algun sainet
de teatre valencià i focs d’artifici per la nit,
als que acudíem agafats de la ma del pare
per no perdre’ns i que véiem pujats “a les
gallegotes” per no perdre detall.
En aquesta època, any 1962, jo tenia 8 anys
i va nàixer l’Hostal de la Llum, una carpa
junt a l’Hort dels Corders, que jo, primer
per menut i després per ser l’entrada a
uns preus prohibitius per l’economia d’un
adolescent del Raval de Sant Fèlix, sempre
vaig veure com una cosa inassolible, mai
vaig traspassar la seua porta.
Manolo i Ramón “El duo dinámico”, José
Guardiola i la seua orquestra, Rudy Ventura,
Conchita Bautista… i tants altres que van
passar per l’Hostal de la Llum, jo recorde
haver-los vist només en els grans cartells
anunciadors de la seua actuació; Recorde
com en somnis la gent ben vestida acudir
a les Gales del parador de la Junta Central
i algun retall de premsa, -ja m’agradava
llegir-, fent-se ressò de l’actuació i sobretot
d’aquells que es trobaven entre el públic
assistent…
També per aquells anys de l’adolescència
una altra sala competia amb l’Hostal, era
El Tombatossals, aleshores ubicat al carrer
Herrero, on els artistes castellonencs com
Fèlix Estop i Fernando Nadal, amb unes
melodies fàcils i unes lletres emotivament
senzilles, eren capaços d’arribar al cor
dels joves castellonencs compartint
escenari amb cantautors com Pi de
la Serra o Pau Riva en un festival de
música catalana, intent de renovació

de la festa per part de l’Associació d’Estudiants
Castellonencs i del Centre Excursionista de
Castelló.
Les festes vistes des de la perspectiva
actual no eren ni espontànies, ni populars
ni tampoc participatives, tot i els intents
d’introduir diferents actes pensats per un
públic jove, com va ser el I Concurs Nacional
de conjunts musicals que, organitzat per l’
OJE, va celebrar-se el 1965, el dimecres i
dijous de festes a la plaça de bous, i del que
hui, quasi ningú se’n recorde.
D’altra banda recorde que a mesura que
passaven els anys, el programa anava
omplint-se d’activitats esportives: futbol,
handbol, tenis, bàsquet, tir de colomí i al
plat, regates de snipes, tir amb arc, carreres
de karts i motos. El programa oficial
no presentava massa actes d’interés
fester; S’omplia amb l’esport i, allà que
anàvem, a veure les carreres de motos
al polígon de Rafalafena amb els seus
carrers recent creats i sense habitatges,
lloc ideal per córrer, ocupant els terrats de
les cases veïnes, on sempre hi vivia algun
conegut, per tal d’estalviar-nos el preu de
l’entrada i veure alguna cosa.
A la fi dels anys 60, tres esdeveniments
venen a destacar dins l’ambient jovenívol en
la setmana de festes; l’un “el bou de foc”, un
espectacle que consistia en les evolucions
d’un bou de cartró-pedra amb dues boles
enceses a les banyes, conduit per un home,
que recorria un circuit que agrupava dos
o tres sectors gaiaters. La riada humana,
preferentment joves com jo, gaudíem per
uns moments d’unes fortes descàrregues
d’adrenalina i en veure’l aparèixer ens
aprestàvem a fugir, no fos cas que alguna
espurna ens foradés els pantalons o camisa i,
aleshores, el forat ens delatara d’on veníem
en arribar a casa.
El segon, “El Gran Mesón del Vino”, una idea
festiva de presentar els vins de la terra de
Castelló i a la vegada donar ambient al centre
de la ciutat. L’antiga plaça de la peixateria era
el lloc de trobada dels adolescents, joves i no
tant joves al llarg de la setmana de festes, i
recolzats sobre uns grossos tonells que feien
de taula, uns xatos de vi, servits en gotets
de fang i acompanyats de cacaus, alguna
llonganisseta i uns tramussets, amb uns
preus als que es podia fer front sense grans
dificultats, “preu popular i únic”, servien per
reunir els castellonencs els dies de festa. Les
festes començaven a ser populars i a viure’s
al carrer, tot i que encara haurien de passar
molts anys per convertir-se en allò que són
ara, disbauxa i diversió contínua.
Finalment un acte feia la seua aparició amb
força dins el programa de festes, un acte que
amb el pas dels anys, s’ha consolidat i que
hui encara arrastra menuts, joves i grans “el
Cós multicolor”. L’any 1969 va celebrar-se
per primera vegada en un circuit de l’Hort
dels Corders.
També l’any 69 va ser el primer del mocador
verd. Repassant velles fotografies, veiem
com la gent any sí, any també, anàvem
a la magdalena amb un mocador al
coll, era juntament amb la canya
i la cinta el símbol de festa,
però aquell mocador
105

106
presentava diferents dibuixos i colors segons
el gust de qui el portava. Serà a partir d’aquell
any, quan el mocador de festa castellonenc,
a imitació del mocador roig dels Santfermins
de Pamplona, serà verd, com un nou símbol
lligat a la Magdalena, d’acord amb el que
es considerava color de la ciutat. Hui 40
anys després encara se’n veuen el dia de
la romeria i més encara, encara se’n veuen
d’originals, de l’època.
L’estructura creada en 1945 amb unes
circumstàncies concretes de la societat
castellonenca, va funcionar els anys 50, però
com veiem no presentava massa alternatives
per fer festa per xiquets i joves. Calia una
major apertura. Només els bous i les motos
presentaven l’aspecte promocional de la
ciutat en festes, i uns i altres, quedaven
massa vegades lluny pels joves. Calia fer
alguna cosa…
La dècada dels 60, que alguns han anomenat
“prodigiosa”, per allò del desenvolupament
econòmic de Castelló i l’arribada del turisme,
no va aportar massa canvis; és l’època de
“las fiestas de la luz” i de “las fiestas de
interés turístico”. Nosaltres, els adolescents
i joves aleshores, entre tanta oficialitat
ja demanàvem unes festes populars i
més participatives, tot i que no serà fins
l’arribada de la democràcia quan realment
vam començar a aconseguir-ho.
Tot i això la imaginació va aconseguir de mica
en mica estendre’s al conjunt d’actes festers
i hui en dia quan aquells xiquets i xiquetes
dels 50/60 ja som adults, podem mirar el
futur amb esperança, doncs les festes de la
Magdalena són ja plenament participatives
i populars amb actes nous, junt a altres
testimoni de fidelitat del nostre poble als
seus orígens.
Qualsevol temps passat en aquest cas no
va ser millor, però no voldria jo esborrar els
meus records festers d’infantesa. Som grans
perquè caminem a lloms d’aquells que ens
han precedit i si les festes són ara el que
són és gràcies al que han estat en els anys
anteriors, doncs tota pedra fa paret i de
l’experiència se n’aprén.
En l’actualitat des del “ja el dia és arribat”
fins “el Magdalena Vítol”, nou dies de
trobades i tradicions marquen en aquesta
primera dècada del nou segle, per menuts,
adolescents, joves, adults i tercera edat, la
continuïtat de la Festa. Més de 200 actes ens
ho recorden any rere any, només cal que
mireu el programa, hi ha de tot i per tots, i
per molts anys !!!

107
La Magdalena dels anys 70
Enric Nomdedéu i Biosca
Regidor del Bloc
L’any que vaig néixer era Reina Mª de
las Mercedes, però no s’espanten que
no fa tant de temps, era l’any 1961 i
la Reina de les festes era Mª de las
Mercedes Ferrer.
Va ser el primer any que es gastà l’eslògan
de “Fiestas de la Luz”, i intuïsc que no té res
a vore amb el fet que ma mare em donés
a llum a mi. Aquell any, també donava llum
Marisol amb la seua pel·lícula “Un rayo de
luz”, que va vindre a presentar a Castelló.
D’aquell viatge, la fulgurant estrella infantil
va eixir investida Gaiatera d’Honor, per obra
i gràcia de la 10.
També va ser l’any en el que a algú se li va
ocórrer la idea de plantejar un Festival de
la Cançó dedicat a l’exaltació de la taronja.
Sense èxit. Jo diria que pel bé de la música
i el bon gust. Ara, tants anys després, quasi
bé no hi ha taronges on inspirar-se, les vam
canviar per la rajola, que tampoc no dóna
ja ni per una cançó. O com a molt per un
rèquiem o un trist blues.
Nascut el 61, vol dir que les primeres
Magdalenes “sense pares” van ser en la
dècada dels 70.
Les Magdalenes d’aquells anys tenen per
mi noms de xica. Nom dels primers amors,
de les primeres parelles que duraven tres
castells de foc i en el millor dels casos, una
mascletada. Era un adolescent i van ser els
anys dels meus primers rotllos i les meues
primeres canyes. Bé, canyes i vinets, que
l’any 69 s’havia inaugurat el primer “Mesón
del Vino”, on et donaven a tastar en un gotet
de fang, i s’acompanyava de tramussos i
cacaus, i si tenies sort i eres dels primers, un
parell de botifarres negres i un llonganissa
seca.
La vida, que està plena de girs inesperats,
fa que a la paret del meu despatx penge des
de fa poques setmanes un retrat meu, una
aquarel·la, regal inesperat de Joaquín Tirado.
Qui m’anava a dir a mi l’any 1971, quan es
va inaugurar La Pèrgola, que l’arquitecte que
la dissenyà em faria un retrat?
La Pèrgola! Primers balls (primers peus
xafats), primeres corbates (primeres
taques), primers cubates (primeres
ressaques)... Està previst que el
2011, just quan La Pèrgola de tantes
primeres coses complirà 40 magnífics
anys, deixarà pas al Palau de la

Festa. Un edifici en el que tenim dipositades
esperances de modernització, i l’ocult
desig de que noves generacions estrenen
corbates, balls, i no sé si cubates, que ara
ja no està tan ben vist.
En aquells anys, anàvem a l’hípica, a jugarnos
cinc duros a les curses de cavalls,
que es feien al polígon de Rafalafena; I
l’espectacle més famós de la dècada era
el d’un francès, de nom Alain Petit i de
professió “cascadeur”, és a dir, un asclacotxes.
Un senyor que es dedicava a
provocar accidents, a estampar el seu cotxe
contra una pila de cotxes desballestats, o a
saltar per sobre d’ells. Tot això, clar, entre
el xivarri del públic encantat de sentir el
brunyir dels motors i tot aquell soroll de
ferros recargolats, per vore com, després
d’uns segons de pactada incertesa, Alain
eixia per una finestra, s’espolsava, es treia
el casc i, dempeus sobre el capó, saludava
amb la mà a un públic que es trencava les
seues aplaudint l’heroi de la ferralla.
comprar fitxes per als autos de xoc.
Una fira sempre presidida per dos
autòmats baturros trepitjant raïm,
i amb un terrabastall sorollós com
banda sonora de la rifa: “un duro un
puro”, “anda guapa, comprame un
sobre”, “la muñeca Chochona”! No
recorde fins a quan hi va estar, però
sé del cert que en els setanta, la Fira
es muntava al Passeig de Ribalta.
Què insensibles que érem! Aleshores
no hi havia consciència mediambiental,
haguérem estat tan imprudents que
haguérem deixat passar fins i tot un
tramvia pel bell mig del Parc.
Van ser anys d’efervescència política, la
mort del dictador, la transició, les eleccions
generals, primer alcalde democràtic
en molts anys… i aquella festa d’una
democràcia nova de trinca, en un Castelló
que creixia lentament i, amable, tenia la
banda sonora de la dolçaina i el tabal,
que aleshores eren sinònims d’Illescas i
Chamberga.
El joves eixíem d’allà amb la ferma
determinació de convertir-nos en
“cascadeurs” i anàvem a la fira, a
108

109
L’any 1978 el Pregó es va fer sota una intensa pluja. Intensíssima. Recorde, com si
fos abans d’ahir, els impermeables grisos, que cobrien les gaiateres dalt de les carrosses, i
intentaven salvar les hores de perruqueria, els monyos, els vestit... Entre l’escàs públic, no
hi havia paraigües per tothom, però el més singular de tot és que tampoc no hi va haver
canyes per tothom! Crec que mai abans havia passat, i crec que mai no s’ha repetit. A la
desfilada de Gaiates, i per sorpresa general, les dames i la reina van haver d’eixir sense
canyes. L’organització va fer curt. I la culpa, que quede clar, no va ser del bo de José Renau.
Ho recorde bé, per l’amistat que m’uneix al Renau fill, qui va heretar el càrrec de proveïdor
oficial de canyes, i amb el que, aquells anys, ens en vam beure no poques.
I a les acaballes de la dècada, l’any 79, es va celebrar el Primer Congrés Magdalener, que
ben bé hauria pogut patrocinar el Príncep de Lampedusa, que va dir allò de “si volem que
tot continue com està, és precís que tot canvie”. I a fe de déu que van aconseguir-ho.

110
La Magdalena dels anys 90
Isabel García Mañá
Regina de les Festes de Castelló 1996
Ràdio-Festa
És una vesprada assolellada. Les
senyeres onegen en l’aire. De tant en
tant, sona un masclet. Les casetes
i les carpes ja estan muntades. Les
gaiates estan preparades. Les xiques ultimen
els detalls dels seus vestits de castellonera. I
en les cases i als carrers, el mateix sentiment
de tots els anys... la il·lusió.
Una ràdio està engegada. En ella sona
una cançó popular tocada amb dolçaina i
tabal. Algú puja el volum per escoltar millor
l’entrevista...
CARME: Molt bona vesprada a tots els oients
del programa Ràdio-Festa. Els sona aquesta
música, veritat? És “La Panderola”,
cançó popular que ens recorda que les
Festes de la Magdalena estan molt prop.
Avui és divendres, 5 de març de 1999. Demà
comencen les nostres festes, les últimes
d’aquest mil·lenni, quina emoció! I per això
avui volem fer un programa especial en el
que comentarem com han sigut les festes de
la Magdalena des de l’any 1990 fins ara. I
per a fer-ho tenim dos convidats de luxe, ells
són Pere Segarra, que té 17 anys i Mar
Fabregat, de 13 anys.
Comencem amb tu, Pere, bona vesprada i
benvingut.
PERE: Bona vesprada Carme, gràcies per
haver-me convidat.
CARME: Gràcies a tu. Pere, jo sé que tu eres
un xic molt vinculat a les nostres festes des
de ben menut, no és així?
PERE: Sí, així és. Jo sempre he viscut les
festes molt intensament. La meua família és
molt festera, ma mare va ser Madrina de la
Gaiata 17 i mon pare pertany a l’Associació
Cultural “Moros d’Alqueria” des dels seus
inicis.
CARME: Jo, a més, tinc entès que ton pare
va formar part de la primera Junta de Festes,
a l’any 1989.
PERE: Sí, ell va ser membre de la Junta de
Festes des de 1989 fins a 1992. Recorde
que ell i els seus companys i companyes van
treballar moltíssim per donar un nou aire a
la Junta i a les Festes. De tant en tant, ma
mare s’enfadava amb ell perquè...
CARME: Ai, ai, ai, no contes tantes coses
Pere, que et renyiran a casa.
PERE: És veritat, millor calle.
CARME: No home, parla’ns, però, parla’ns
sobre els records que tens d’eixos anys.
PERE: D’eixos primers anys recorde com
l’acte més emocionant la Nit Màgica de
Xarxa Teatre. Jo era molt menut i anava
amb mon pare a vore’l. Els dimonis,
els focs artificials, la música... Era

una barreja entre por i emoció. Des
d’aleshores no m’ho perd cap any.
CARME: Sí que és emocionant, sí. Jo sé que
l’any 1993 va ser especial per a tu, ja que
vas ser un dels protagonistes del Pregó dels
més menuts.
PERE: Sí, eixe any vaig tindre la sort de ser
el Pregoner Infantil. A més, va ser un Pregó
molt especial, no sols per a mi.
CARME: És cert, abans d’eixe any, el Pregoner
Infantil llegia un tros del Pregó dels majors.
Que va passar quan tu vas ser Pregoner
Infantil?
PERE: Doncs que un poeta de Castelló que es
diu Vicent Pau Serra va escriure la lletra del
Pregó Infantil i jo el vaig llegir per primera
vegada.
CARME: Que bé, i podries cantar-nos un
trosset d’aquell pregó?
PERE: És que em dona un poc de vergonya
CARME: Vinga, anima’t!
PERE: D’acord... cantaré el tros que més
m’agrada, que és el final...
“Els xiquets volem cridar que com és festa
al carrer,
per uns dies s’ha de fer una ciutat per
jugar.
Si tots hem de celebrar set-cents anys de
tradició,
és just i dins de raó que proclame qui més
mana que,
almenys per una setmana serà de tots
Castelló”.
CARME: Molt bé Pere! Que bonic és el Pregó
dels xiquets! Gràcies per compartir aquests
records amb nosaltres. I abans de presentarvos
a la pròxima convidada, donem pas a
uns anuncis publicitaris, no se’n vagen, que
tornem de seguida...
“Confeccions “La manta al coll”, som
especialistes en vestits de castellonera i
castelloner. Amb Confeccions “La manta
al coll” sereu els xics i les xiques millor
vestits i junts... mon anirem, mon anirem,
al postiguet”
“Si vols estar perfecta i dur les ones del
pentinat de castellonera ben fetes, no ho
dubtes, vine a la perruqueria ”La Gaiatera”.
Et tractarem com una Reina”
CARME: Ja tornem a estar amb tots vostès.
Dèiem que avui teníem dos convidats de
luxe. A Pere ja l’hem conegut i ara li toca el
torn a una xica festera com la que més, ella
és Mar. Bona vesprada Mar, com estàs?
MAR: Hola Carme! Hola a tots els oients!
Estic molt bé i molt emocionada perquè
demà comencen les festes.
CARME: És cert, quines ganes tenim tots!
Bé Mar, comentàvem abans que eres molt
111

112
festera. Conta’ns, quin és el teu currículum
fester?
MAR: Doncs, als 7 anys, en el 1993, vaig ser
Dama de la Gaiata 8 “Portal de l’Om”. A l’any
següent vaig ser Madrina d’Honor. Després,
al 1995 vaig representar al meu sector com
a Madrina i al 1996 vaig ser Dama de la
Ciutat.
CARME: Mare meua! Has sigut de tot,
xiqueta! A vore Mar, podries destacar-me un
o dos actes de cadascun dels anys que has
nomenat?
MAR: Ui! Què difícil destacar tan poquets!...
Vaig a intentar-ho...
CARME: Endavant! Primer de 1994, que et
va impactar més?
MAR: L’acte que més em va impactar va ser
al Tombacarrers, amb tants grups de teatre
i animació. I on ho vaig passar millor va ser
a l’Esclat de Llum on les comissions eixíem
amb carrosses per la nit i tiràvem confeti,
era molt divertit! També recorde la Desfilada
de Gaiates, donant la volteta. Eixe any hi
havia una gaiata molt moderna que em
va agradar molt perquè mai no havia vist
gaiates tan innovadores... bé, però, la meua
gaiata m’agradava més, eh?
CARME: Quants records! Més coses Mar, què
recordes de l’any 1995?
MAR: El 1995 va ser molt especial perquè es
celebrava el cinquantenari de les festes de la
Magdalena. Recorde el logotip d’eixes festes,
que era una mà oberta i un rotllo formant el
número 50. El va fer un pintor de Castelló...
eixe que du un mocador al cap i floretes a la
barba... Ripollés!
CARME: I del següent any, quan vas ser
Dama de la Ciutat?
MAR: Doncs, em va encantar viure una
Imposició de Bandes i una Galania. És
que anteriorment es feia el nomenament
a l’Ajuntament i una setmana abans de
Magdalena es feia la Imposició de Bandes.
Això es va canviar al 1996, així que jo i les
meues companyes vam viure la primera
Galania de la història de les Festes.
CARME: Quin honor, Mar! Bé, i ara una
pregunta per als dos. Vosaltres que sou
molt festers i aneu a tots els actes, quin
moment diríeu que va ser el més bonic de
l’any passat?
MAR: Per a mi el més bonic va ser el Magdalena
Circus, a la Plaça Santa Clara, amb els
malabaristes, els funàmbuls i sobretot els
pallassos! Era la primera vegada que veia
un espectacle així, espere que el fagen tots
els anys.

CARME: Això, això, esperem vore’l també
aquest any. I per a tu Pere, quin ha sigut el
millor acte?
PERE: A mi em va emocionar el Magdalena
Vítol de l’any passat... és clar, el va fer
Xarxa Teatre. Va ser increïble!. Recorde uns
escaladors baixant des de dalt del fadrí i una
gran bastida on els grups de dansa ballaven.
També em va agradar molt quan en la
catedral es va formar la imatge il·luminada
de la Lledonera. Va ser impressionant, i molt
tecnològic. Espere que els Vítols vinents
siguen igual d’espectaculars.
CARME: Això esperem tots, entrem en l’era
de les noves tecnologies i això també s’ha
de notar en les Festes de la Magdalena...
Bé, pareix mentida, però, se’ns ha acabat
el temps. Ha sigut un plaer compartir amb
dos experts com vosaltres tots aquests
records de les festes dels noranta. Tan sols
puc donar-vos les gràcies i desitjar-vos
bones festes.
PERE: Gràcies Carme, també ha sigut un
plaer per a mi.
MAR: Sí i per a mi també, bones festes!
CARME: I a tots vostès tan sols dir-los que
durant aquesta setmana anirem comentant
tots els esdeveniments festers, culturals
i socials de Castelló, ací, a Ràdio-Festa.
Esperem que gaudisquen d’aquestes festes,
les últimes del segle XX. I acomiadarem
aquest programa amb un crit que tots
coneixen, preparats Pere i Mar? Una, dos i
tres...
Magdalena!!!
Torna a sonar la cançó popular del
principi. La mateixa persona que pujava
el so de la ràdio l’apaga. Agafa la jaqueta
i ix al carrer on l’ambient està carregat de
ganes de passar-ho bé, de desitjos per
rememorar els nostres orígens, de festa...
d’il·lusió.
*Els personatges que apareixen en aquest
escrit són ficticis.
113

114
La Magdalena de l’any 2007
Joaquín Martí Pérez
President Infantil Gaiata 8, Magdalena 2007
La nevera magdalenera.
Dissabte dia 10 de Març de 2007,
per fi arriba l’inici de la Magdalena.
Tanta presentació a la Pèrgola,
tants mesos esperant el moment,
comencen les festes i jo sóc el President
Infantil de la Gaiata 8. M’alce i la primera
cosa que faig és comprovar en la porta de
la nevera el paper que ens han donat en el
cau, sobre horaris per a estos dies; A les
10:30 a l’Ajuntament (de castellonero o
de llaurador?), de castellonero, per tant
a córrer que no apleguem.
Arribem a l’hora marcada, ací estem Vanessa,
Berta, Pepe i jo, els primers; Recepció en
l’Ajuntament i tots cap a la mascletà. La
primera vegada que veig una mascletà tan
a prop; Quin soroll; Espectacular, olor de
pólvora, comença la Magadalena. A menjar
ràpid que a la vesprada prompte comença el
Pregó.
Veig el Pregó assentat al carrer Major, junt
amb altres membres de la Gaiata. Primer la
part històrica, quin soroll fan els arcabussos.
Després la representació dels pobles de la
província, arreplegue caramels i tot tipus
d’aliments. Finalment les gaiates; Ací estan
els més templats, per descomptat, els de la
8. Final amb la carrossa de la Reina i amb
ella les madrines. Quina assentada ! Em fa
mal tot; Sense que es moleste ningú, per al
meu gust un poc llarg.
Sopem en la nostra benvolguda plaça de
Borrull i prompte a casa que demà cal
matinar. Abans d’anar a dormir, visita a la
nevera per a comprovar l’horari (castellonero
o llaurador?), llaurador, perfecte.
A primeríssima hora ja estem una altra vegada
en marxa, repartiment de canyes amb les
seues cintes verdes, visita a la concatedral i
eixida cap a la Magdalena. El mal humor de
Berta, per haver matinat tant, de seguida se
li passa. He de confessar que no he arribat a
l’ermitori; Abans de Sant Roc he donat mitja
volta. Cal reservar forces. Què guapes les
reines Raquel i Laura amb els seus trages
de llauradora. Per descomptat, també les
nostres madrines Vanessa i Berta.
A mitja vesprada, visita a la nevera, comprove
l’hora per a quedar en la Desfilada de
Gaiates (castellonero o llaurador?),
castellonero; A córrer que no arribem.
No arribem? Je, je, je … des de l’hora
que quedem en casa Pepe, fins que va
eixir la comissió, més o menys dues
hores; Però bé, com passa tots els

anys … no em queixe. M’ho passe molt
bé; Això de “la volteta” ho veig fer tantes
vegades, que inclús m’atreveix a fer-la jo,
en total competència amb Berta. Deixem la
nostra Gaiata en el parc de Ribalta i a sopar
a la plaça.
Arribe a casa, i visita necessària a la nevera;
Què tenim per a demà? Pregó infantil
(castellonero o llaurador?), Castellonero.
Segur que caldrà córrer. Córrer, hem
corregut i a l’hora marcada estàvem en casa
Pepe; Segur que endevineu que hem hagut
d’esperar, però esta vegada només ha sigut
hora i mitja. El Pregó pujat a una carrossa
i tirant caramels és genial. Per la vesprada
Encesa de Gaiates (de castellonero o de
llaurador?), de castellonero; Caldrà córrer.
M’ha agradat el castell de focs i vore les
Gaiates totes juntes. Però del que més he
gaudit ha sigut d’arrossegar la nostra gaiata
fins deixar-la en la Plaça de Borull.
He arribat a casa i endevineu el que he fet,
visita a la nevera; S’han equivocat no em
puc creure que fins demà a la vesprada
no m’haja de vestir de castellonero o de
llaurador. De castellonero per a acompanyar
als Cavallers en el seu Homenatge i després
a l’entrega de premis amb xaranga inclosa.
S’ha complert la tradició dels últims anys,
el nostre Llibret premiat i les nostres dues
gaiates sense premi.
A la nit i abans d’anar-me’n al llit visita a la
nevera; Aquesta vegada he aprofitat per a
menjar-me un dels bombons que té preparats
ma mare per a la despertà de demà. Fins
a la vesprada no m’he de vestir; aquesta
vegada de castellonero, per a la visita de les
reines. Però la festa no pot parar i a primera
hora ja tinc en ma casa als de la despertà;
Baixe a encendre la traca un poc acollonat i
després un bon esmorzar en ma casa per a
tots els que han vingut. Visita de la reina a
la vesprada i ens quedem a la nit de marxa
en la plaça.
Ja és dimecres a la nit i la visita diària a la
nevera anuncia per a l’endemà un acte molt
esperat, el Cós multicolor (de llaurador). He
flipat en colors, i mai millor dit, al mig del
Cós i ma mare ha flipat més encara per a
llevar-me tot el confeti.
Arribe a casa, em pose a veure la tele i de
sobte me n’adone que se m’havia oblidat
comprovar el programa per l’endemà. Quan
ho he llegit, pensava que era una broma,
no calia vestir-se ni de castellonero ni de
llaurador durant tot el divendres. Ara que ja
115

havia agafat pràctica... El divendres ha estat tranquil; Festa infantil al matí en la plaça,
xocolatà a la vesprada i la Desfilada Internacional.
A la nit, torne a visitar la meua amiga, la nevera; L’endemà tenim l’Ofrena a Lledó, per
descomptat de castellonero (fins l’alcalde es vesteix de castellonero). Bon plantó ens
hem pegat; Un parell d’hores esperant fins que ens ha tocat eixir, però ha valgut la pena
d’esperar. Després, sopar en la plaça Borull amb la Comissió.
Diumenge i últim dia; Concurs de paelles en Borrull i espectacular mascletà tirada per la
pirotècnia Portal de l’Om. A la nit Desfilada Final de festes amb gran traca final. Ací també
he flipat, amb la marxa que hem demostrat tota la comissió pels carrers de Castelló. A
l’arribar a la plaça Major, ens hem assegut junt amb la resta de representants de les altres
gaiates. Veig plorar a Berta i a altres madrines; No entenc el que passa, supose que és
normal plorar. Vos promet que ho he intentat, però no m’ha eixit ni una gota.
He sigut molt feliç durant tota la setmana i quan he arribat a casa he fet l’obligada visita a
la nevera i no he trobat el programa del dia següent, però algú m’ha dit: “al col·le i vestit
normal”.
116

Repàs dels darrers 20 anys
de la Nostra Comissió.
Estela Bernad i Monferrer
Llicenciada en Dret. - Dra. en Comunicació. UJI.
Aquest any la Gaiata 8 i el seu gran
amic Manolo Carceller, han encetat un
repte difícil i arriscat, donat la seua
dimensió, amb el projecte que us
presentem i que hem batejat com a FestaPèdia.
Tot això ha comportat una important tasca
de recerca per part de Manolo i altres amics,
que li han ajudat en aquesta feina, i també
ha suposat una important reflexió a la si de la
comissió del llibret, a l’hora d’anar integrant
tota la informació arreplegada.
En aquest sentit, totes aquestes dades,
algunes de les quals apareixen en aquesta
primera entrega del llibret d’enguany, ens hi
han permès donar forma a històries passades,
que són l’essència de la realitat actual. Aquest
és el cas de la trajectòria de la Nostra Gaiata,
inclús de la trajectòria més recent. La història
ens mostra que no sempre ha estat fàcil la seua
construcció, i que, per arribar als moments
gloriosos, fa falta de l’amor, el treball, i moltes
vegades les llàgrimes i també la perseverança
d’homes i dones, que de manera desinteressada
han lluitat per la seua Gaiata, i per les seues
Festes de la Magdalena .
D’aquesta manera, aquestes lletres representen eixa història recent de la Nostra Comissió
i de l’aportació de totes aquelles persones que estan o han passat per la Gaiata. I és que
en un any com el 2010, en el que tres dels màxims representants de la Nostra Gaiata són
membres històrics per nom propi, cal posar la vista enrere i veure totes les transformacions
que al llarg d’aquestes dues dècades han ocorregut a la si del Nostre Sector. Tirarem de
l’arxiu més proper, per a parlar del que hi ha succeït aquestos darrers anys.
Fa dues dècades, la Gaiata del Portal de l’Om no passava precisament pel seu millor moment.
Després d’uns temps en el que moltes i molts dels seus integrants, van ocupar llocs d’honor
en allò més alt de les festes magdaleneres, la crisi dels 90 va arribar a la Gaiata 8. En aquells
temps, encara que la cosa no va ser tan tremenda com la desfeta dels Països de l’Est, la
ralentització dels Estats Units, o ni tan sols la recessió de la Gran Bretanya, fets que estaven
passant aleshores al nostre món, per a la gaiata portalera van ser temps de desgavell i
daltabaix, perquè durant dos anys seguits la Gaiata 8 no va tindre activitat. Però “després
118

de la tempesta arriba la calma”, i la Nostra
Gaiata va reviscolar i va veure temps millors
a l’entrar l’any 1992: una nova comissió,
amb moltíssima energia. L’entrada de gent
molt jove i d’una persona emblemàtica, com
Pepe Rovira, que passaria posteriorment a
la direcció d’aquest projecte, van fer que la
Gaiata renasquera amb nous brios, i avui en
dia, ningú negarà, que és una realitat que
estem davant d’una gaiata amb moltíssima
vitalitat.
L’entrada de Pepe Rovira va ser un
revulsiu total per aquesta comissió
gaiatera. El seu entusiasme i el seu amor
per la festa eren contagiosos, i el seu
exemple d’entrega total a la gaiata va ser
un model a seguir per a moltes famílies,
que es van bolcar completament amb
la gaiata. Repassant les seues salutacions
al Sector, en tots els anys que ell ha estat
President de la vuit, sempre veig paraules
positives, d’ànim, d’esperança, d’agraïment
per la col·laboració del veïnat, de compromís
amb la tasca per fer, i d’entrega total i
abnegada.
Moltes d’aquestes famílies que van agafar
aquest compromís llançat per Pepe encara
segueixen en la Gaiata, i alguns d’aquells
que aleshores eren joves integrants de la
Comissió o pares de xiquets i xiquetes de la
Comissió Infantil, en l’actualitat són orgullosos
progenitors de les màximes representants
d’enguany. I és que aquest 2010, sense
adonar-nos, es tracta d’un any de culminació
d’un projecte que, amb il·lusió, es va sembrar
dues dècades abans, es va anar adobant, i
que avui és una realitat consolidada.
És el cas de les nostres dues madrines, Lledó
i Carla, pertanyents a la Comissió del Portal
de l’Om, pràcticament des del bressol. Què
dir de la seua trajectòria! Començant per
Lledó, ella i el seu germà bessó Andreu,
eren dos caganius quan lluïen amb orgull i
gràcia el vestit gaiater. Des de la Magdalena
1993, la Nostra Madrina 2010, ha passat per
tots els estaments possibles en la Nostra
Gaiata, essent la Magdalena 1998 la màxima
representant dels xiquets i xiquetes de la
Gaiata vuit, junt a Andreu com a President
Infantil.
Pel que fa a Carla, que dir del seu currículum
gaiater! Ella ja anava al Cau abans de veure
la llum, doncs els seus pares, iaios i tios,
formaven part de la directiva de la Gaiata, al
ser Carla la primera néta del president Rovira.
Ja ho diu la nostra benvolguda Ana Verchili:
“és la primera de l’última generació de la
família Rovira”. Encara no alçava dos pams,
quan lluïa amb una gràcia molt especial, la
indumentària tradicional que tant li agrada,
i és que és una xiqueta que es pren tant
seriosament el seu paper en la festa, que no
es despentina ni una grenyeta. Digna néta
del seu iaio!
Com senyalava abans, la realitat d’avui en
dia s’ha anat construint amb l’esforç de
molta gent. Algunes d’aquestes persones
continuen bolcades amb la festa de manera
incombustible, altres, avui ja no estan en la
comissió de la Gaiata de forma activa, però la
seua contribució ha segut imprescindible per
que en l’actualitat Portal de l’Om siga una
Gaiata reconeguda per la seua aportació a la
festa i cultura de Castelló.
Han sigut vint anys plens d’activitat festera,
que s’han vist recompensats pels premis
guanyats com els de millor Gaiata els anys
2000 i 2001, o els diferents premis aconseguits
pel seu Llibret des de l’any 1995, o els premis
de la Generalitat Valenciana per a la promoció
de l’ús del valencià. També han sigut moltes
les ocasions en les que els membres d’aquesta
Comissió han estat premiats per la realització
de Play-Backs i molts guardons més. Però,
realment, el millor de tots, és el premi de
poder participar cada Magdalena aportant
la seua contribució al món de les festes. És
el que diu la coneguda dita olímpica, “allò
important és participar!”
També, eixa contribució ha estat reconeguda
en el fet que moltes de les integrants
femenines de la Gaiata, han pogut gaudir
d’importants llocs d’honor en les nostres
festes. En aquestos 20 anys, tres regines
infantils han eixit de la comissió de la Gaiata
8, Carla Font, Sara Dols i Laura Torrent, sense
oblidar que Andrea Pastor, també pertany
a la Nostra gaiata. També, pel que fa a les
regines majors, ja que han segut cinc, les
119

regines d’aquesta Gaiata: Mª José Rovira, Amparo Ortiz, Begoña Fabra, Mercedes Agost i
Mari Paz Lázaro.
Un altre reconeixement important va ser el nomenament del Pepe Rovira com president de
la Gestora de Gaiates els anys 2004 i 2005 i que va compaginar meravellosament amb la
seua direcció de la Gaiata, fins donar-li el relleu a un altre membre històric de la Comissió,
Rubén Peña. Rubén, amb moltíssima experiència gaiatera, ha estat dos anys al front de
la vuit, i tot que ha seguit la línea que iniciara en el seu dia Pepe Rovira, va encetar una
sensible modernització, amb la implicació de les noves tecnologies i amb el recolzament
d’una jove junta directiva. En l’actualitat, el president Rafa Alabau, un altre històric, i a més
hipervinculat a la Gaiata per causes familiars (esta casat amb Mª José Rovira, filla de Pepe),
està seguint aquesta línia renovadora, integrant una Comissió molt jove i dinàmica amb
moltes ganes de fer festa i fer-la bé.
Cal destacar en aquesst últims 20 anys de trajectòria portalera, la participació en molts
dels actes festers més emblemàtics d’aquestes dues dècades, com la col·laboració en el
750 aniversari de la fundació de la ciutat o el 75 aniversari de la coronació de la Nostra
Maredeueta, junt a les altres Gaiates. També un moment històric i quasi indescriptible
va ser vore desfilar, l’estiu de 2002, la Nostra Gaiata 2001, com Gaiata de la Ciutat, pels
carrers més cèntrics de la ciutat de les Fogueres, enlluernant als Alacantins en les seues
festes SantJoaneres .
120

Aplegats a aquest punt, es deu fer una referència a alguns dels pobles i comissions de altres
festes germanes, que d’alguna manera han tingut relacions amb la Nostra Gaiata, com les
Falles Don Bosco de Borriana, Bisbe Jaume Pérez- Lluís Oliag de València, les Fogueres la
Goteta d’Alacant i Avinguda Loring- Estació, la Falla La Marina de Sagunt, i la Falla Pensat
i Fet de la Vall d’Uixò. També nominar moltes poblacions amb les que hem tingut i tenim
relacions i agermanaments per la qual cosa ens visiten i les visitem cada any, com és el cas
de: Ribesalbes, Vilafamés, Les Useres, Atzeneta, Benicàssim, Vilanova d’Alcolea, Coves de
Vinromà i Viver. Tots els seus Ajuntaments han participat en les nostres presentacions i han
ajudat a donar resplendor a aquest esdeveniment. I com no, els nostres amics del Centro
Aragonés de Castelló, que a més a més, enguany estan d’enhorabona, al ser Mari Paz, filla
de José Antonio Lázaro, la Regina de les Festes de Castelló.
Moltes han sigut les associacions de veïns, festes de carrer, colles, esportives, culturals ...
que han col·laborat desinteressadament amb la Gaiata i a qui nosaltres també hem ajudat,
participant a les seues celebracions, aportant la il·lusió contagiosa que ens caracteritza i que
fa que, per tots aquestos motius, la Nostra Gaiata seguisca plena de vida i dinamisme.
Un altre fet que cal destacar, és que els darrers tres anys s’ha iniciat un reconeixement anual
a ens i persones, als que, pel seu compromís amb el món de la festa, la nostra gaiata els
vol destacar atorgant el títol de Portaler de l’any. Amb aquesta distinció han segut nomenats
Portalers, per la seua vinculació a la nostra gaiata i el seu amor i entrega per les nostres
tradicions: Ferran Guallart, Magdalena 2008, la família de Paco Pascual en la Magdalena
2009 i enguany a Antoni Gascó, Cronista de la ciutat.
Per a finalitzar, no vull oblidar-me d’un fet que ha produït un canvi a la Nostra Comissió, com
és l’aportació del nou Cau gaiater. Gràcies a la cabuderia de Pepe Rovira, des de juny de
2003, gaudim d’un nou Cau. Aquest canvi ha produït una millora molt considerable a la vida
social dels membres de la Gaiata, ja que les seues instal·lacions són molt més adequades
a les necessitats de la Comissió, i podem dir, amb satisfacció, que tenim un Cau que ens
permet reunir-nos mes enllà de les necessitats festeres, fent que la unió dels membres de
la Nostra associació siga tal com la d’una família.
Fins aquí he volgut donar-vos unes breus i xicotetes pinzellades del que ha estat i continua
sent la vida i activitat de la Gaiata del Portal de l’Om aquestes dues últimes dècades. Vida
que avui bull més que mai, al tenir un jovenívola comissió i per tant tenir assegurada la seua
pervivència i futur. Ara tot sembla molt fàcil, però no ens hem d’oblidar d’aquells que ens
van precedir i que són un exemple del treball ben fet i del camí per on hem de continuar.
Doncs, seguim el seu estel, continuant fent festa!
121

El sector de la Gaiata 8. Orígens de
Castelló.
Ana Gómez Juan
Llicenciada en Història.
En el Llibre del Repartiment, sobre Castelló només hi ha una donació que es refereix
a cases de la vila, mentres que les altres fan referència a finques de les alqueries
de la part plana, fet que demostra que la població immigrada no s’interessava per
les heretats de la part alta i muntanyosa del terme, sinó per les del pla, les més
feraces.
Jaume I féu un poblament general del terme de Castelló, conseqüència d’un suposat exili
general dels sarraïns. Es dóna una substitució del sistema de poblament basat en les
alqueries musulmanes pel model concentrat en nuclis de major dimensió per tal d’assegurar
la possessió de la terra conquistada d’acord amb els principis del món feudal.
Les alqueries anaren sent ocupades per cristians des del segle XIII, i sobre
aquestes, en concret, sobre una anomenada Benimafumet, fundaren el nucli urbà,
origen de l’actual Castelló.
Queda, doncs, la població de Castelló distribuïda en la part plana, predominantment poblada
per cristians i una vila, encimbellada en el cim de la Magdalena i protegida per obres de
fortificació, poblada majoritàriament per elements sarraïns.
Aquesta situació degué causar pugnes per tal com els sarraïns estaven més protegits i els
organismes administratius estaven allotjats en les fortaleses, més pròximes dels musulmans
que dels cristians, i fins la parròquia estava erigida al castell i, per tant, a més fàcil accés
dels primers i lluny dels segons que eren els qui necessitaven dels serveis parroquials.
Probablement per això el rei, el 22 de setembre de 1251 atorga llicència i poder al seu
lloctinent en el regne de València, Ximén Pérez d’Arenós, perquè puga canviar la vila a
qualsevol lloc que siga “ben vist” dins el terme del castell de Castelló. Amb això la situació
privilegiada que tenen els habitants de la vila respecte de les altres alqueries del terme es
desplaça dels sarraïns que habitaven l’anterior als cristians que vénen a poblar la nova.
El trasllat no fou un trasllat demogràfic, d’habitants, sinó de condició jurídica, de
privilegis: els nuclis demogràfics, de moment, no experimentaren desplaçament
sinó només la residència dels òrgans administratius i el dret a protegir-se amb
muralles; els habitants, de moment, continuaren on eren.
122

Jaume I optà per un nou sistema per consolidar el seu domini, el d’establir davant la serra
un cordó de viles noves i exclusivament reials que, assentades en el pla, pogueren fàcilment
concentrar una població forta, que assegurés aquest punt vulnerable de la comunicació
entre el vell comtat i el nou regne.
A partir d’aleshores, i per tractar-se d’una població amb prou força, és quan la majoria dels
habitants dels voltants es van traslladant i va prenent forma la que serà la ciutat medieval
de Castelló.
No podem pensar en una ciutat tal i com les coneixem avui en dia, ni tan sols un poble,
ja que al començament Castelló
era una “agrupació” de cases amb
una plaça i la seua església, i no
estaven totes una al costat d’una
altra, sinó que hi havia una certa
distància entre elles.
Poc a poc açò va anar canviant amb
l’arribada de nous pobladors duts
pel rei En Jaume I de Catalunya
i Aragó per a repoblar les terres
conquerides. Es van construir noves
cases, muralles per a protegir
la ciutat i fins i tot van aparèixer
els ravals degut a que n’hi havia
tanta quantitat de gent que no
cabien dins del recinte urbà i per
això es van fer les ampliacions
necessàries fora de la vila que
amb el pas del temps es van
incloure dins de Castelló amb
l’ampliació de les muralles.
Era un població fonamentalment
rural que treballava la terra i es
dedicava a cultivar els productes
típics de la trilogia mediterrània:
els cereals, la vinya i els olius.
A les zones de regadiu també
es cultivaven hortalisses. S’ha
de ressaltar que tan a penes es
cultivaven arbres fruiters, i quan
es feia era per al consum propi.
Un dels nostres productes estrella
avui en dia, la taronja, no era quasi
conegut a l’època de la que parlem.
En la segona meitat del segle XIV es va començar amb el cultiu de l’arròs, producte també
molt conegut en la zona valenciana, però que va tindre sempre molts problemes degut a
les epidèmies i malalties que provocava. Si parlem amb les persones més majors de la casa
de segur que recordaran les grans extensions de terreny que ocupaven els arrossars i que
123

conformaven un paisatge molt paregut a com degué de ser als primers temps de la nostra
ciutat.
Un fet molt important i característic del Castelló d’aquells primers pobladors era la quantitat
de cultures diferents que es podien trobar vivint totes juntes i “convivint” entre elles. N’hi
havia cristians, musulmans i jueus, i encara que els cristians intentaren imposar la seua
cultura, no es coneixen problemes molt greus.
124

Els musulmans tenien la seua forma de viure i els seus costums i la gran majoria d’ells
ja estaven ací abans que molts dels cristians que vingueren amb la repoblació. Eren tan
castellonencs com els altres, encara que n’hi havia llocs a on no es pensava el mateix.
Comptaven amb les seues autoritats pròpies i institucions com mesquites per al seu culte i
llocs a on comprar propis. La zona on estaven concentrats els musulmans era la de
l’actual carrer Campoamor on estava el barri de la moreria, encara que més tard
es van anar cap al barri de Sant Nicolau.
Un altre grup important era el dels jueus, un col·lectiu no massa gran, però si suficientment
establert a Castelló. La seua aljama es trobava pel carrer de Gràcia i el fossar estava en la
zona que coneixem com el “Descarregaor”. També tenien una sinagoga a on anar a pregar,
una escola rabínica i una carnisseria.
Aquestes dades ens donen idea d’una gent que estava “estrenant” una ciutat i que vivien
les seues vides sense molts problemes, tal volta els propis d’una convivència de veïns d’una
població que està a les seues primeres etapes de vida i que poc a poc té que anar omplint els
buits que van trobant, com pot ser una justícia i unes institucions que tenien que aprendre
a conèixer als seus veïns i començar a crear noves lleis per a regular la vida diària.
En l’època moderna ens trobem amb una població en constant creixement. Ja no és aquella
petita agrupació de cases en torn a l’església, i s’ha guanyat el dret de deixar de ser una vila
per a ser considerada com una “ciutat”.
A finals del segle XVII té lloc una fita important per a l’actual Gaiata 8. El 1699 el
Consell aprova l’obertura del Portal de l’Om, portal que després de molt de temps
d’haver desaparegut donà nom a l’Associació Cultural de les places Borrull i Santa
Clara i els seus voltants.
Els castellonencs han sigut sempre gent treballadora, però que sabien gaudir quan tenien
temps per a fer-ho. Quan arribava un dia de festa, pel motiu que fóra, tots estaven preparats
i canviaven el treball per ocupacions com engalanar els carrers, cuinar pastissos i traure
els seus millors vestits per a competir amb els dels veïns. Aquestes festes, principalment
religioses, combinaven el fervor pels patrons o el sant corresponent amb les ganes de
passar-ho bé amb música, balls, bous i diferents jocs que servien per a oblidar per una
estona el treball i també per a donar gràcies de poder gaudir-ho.
125

126
Pareix que no tenim tan lluny
els orígens de la pirotècnia.
Seria en l’àmbit mediterrani,
concretament en la cultura
grega, a mitjan segle V a. C., quan
apareixen els primers documents
escrits sobre focs realitzats per
l’home per a manifestar la seua
alegria. Es tractava de simples pires
enceses, a les quals s’afegien olis i
resines perquè canviara el color de
les flames.
Més tard la mateixa literatura romana
ens conta en el seus abundants
escrits el paper important que va
jugar aquest art del foc en les seues
incomptables festes nocturnes.
Marc Greco assenyala que com a
producte base s’utilitzava l’oli de
nafta, i que es mesclava amb greixos
i substàncies minerals. Fins i tot ens
parla dels primers artificis: “Es pren
una part de colofònia, una altra de
sofre viu, i diverses parts de salnitre.
Després de polvoritzats i mesclats,
es dissolen en oli de llinosa o de
llorer. La mescla així obtinguda es
col·loca en tubs o canyes, s’encenen
aquestes per l’extrem i volaran al lloc
que vulgueu”.
Més avant explica les característiques
de tos els elements, metxes incloses,
amb un detall que ens adverteix de
la pràctica assolida per la civilització
romana. En la seua obra Líber Igniun
ad comburendos hostes (Llibre de
focs per a cremar a l’enemic) aquest
autor cita per primera vegada l’ús del
nitrat potàssic, encara que açò pareix
un afegit molt posterior i al mateix
temps molt discutit. En aquesta
època imperial romana s’estén l’ús
dels focs i no falten en cap de les
magnes representacions circenques.
La decadència de l’Imperi Romà va
suposar la desaparició d’aquests jocs
ignis i, fins al segle XI, l’absència de
literatura sobre el tema a Europa. Però
no és possible parlar de pirotècnia
fins a la invenció de la pólvora.
Encara que el seu origen segueix sent
desconegut, sembla que els xinesos

ja la coneixien al s. IX, en els darrers anys de la
dinastia Tang. Conegut ja el component bàsic,
el desenrotllament d’aquest art no tardaria a
aparèixer de forma paral·lela a l’ús militar.
La teoria que la pòlvora ens va arribar des
d’Orient és la mes estesa. De tota manera, hi
ha moltes opinions sobre això; fins i tot es parla
d’un monjo alemany, Berthold Schwart, com
a inventor al s. XIII. L’expansió musulmana
per l’Índic i el sud-est asiàtic va introduir el
coneixement de la pólvora a Occident. Al nitrat
potàssic li van dir “neu de la Xina” i donaven ja la
fòrmula clàssica de la mescla: Deu dranmes de
nitrat potàssic, un i mig dranmes de sofre i dos
dranmes de carbó, composició molt semblant a
la que s’usa actualment. En una obra de Nedjen
Eddin Torren Alzammah,. de finals del s. XIII, es
troben diverses fórmules per a produir efectes
pirotècnics basats en la pólvora. Descriu, per
exemple, l’efecte “Llum de Lluna” -10 parts de
salnitre, 2,5 parts de sofre, 2 parts d’arsènic, i
0,5 parts de blanc de plom o cerussa.
L’any 1310 apareixen les primeres “boques
de foc”, canons rudimentaris que projectaven
grans boles de pedra o de metall, que van donar
origen a l’artilleria com a tal en la batalla de
Crécy, vint anys mes tard. Però ja des de 1295,
Marco Polo en els relats dels seus viatges ens
conta l’ús festiu de tots aquests components
i com es tradueixen en pluges d’estrelles, en
fonts màgiques, en rodes i en coets i candeles
d’infinits colors, distingint-les del seus ús
bèl·lic.
Durant el s. XV, Florència reclama ser el bressol
de la pirotècnia europea. En un entorn cultural
privilegiat, eren freqüents les festes on es
cremaven les girandole i els panelli, llanternes
de rajos creuats, i s’emmarcaven en foc les
fronteres dels edificis. El 14 de febrer de 1464,
Bartolmeu Venci va emplaçar sota la finestra de
la seua amada Marieta un gran arc de triomf
cobert amb focs artificials al qual va botar foc.
Venècia va substituir Florència en l’hegemonia
durant el XVI, i van ser molt nombrosos i molt
ben pagats els espectacles pirotècnics. En la
Commedia dell’Arte, que es desenrotlla entre el
cinquecento i el settecento, s’usaven molt els
focs artificials per a muntatges escènics i traques
de final d’espectacle. Els més comuns eren els
tricchitrache i els folgoretti. La Naumachia o
simulacre d’una batalla naval va ser un altre
tipus d’espectacle pirotècnic dels italians del s.
XVI.
A la resta d’Europa, la pirotècnia va molt
relacionada a la reialesa, com va succeir en la
coronació d’Isabel de York, al 1487, com a reina
d’Anglaterra, on un enorme drac flotant escopia
flames per la boca. El primer gran espectacle
francès va ser realitzat el 1612, amb motiu de
la boda de Lluís XIII amb Anna d’Austria.
127

Es va erigir en fusta un temple de la felicitat
“rodejat de flames i coronats d’estrelles, les
llances de foc s’entrecreuen mentre grans
rodes giren llançant flames de color i sona el
tro dels petards”.
En l’Europa central la connexió entre la
pirotècnia militar i artística ha estat molt
lligada, com demostra l’obra publicada en
Oels (Alemanya) al 1657 “Pirotècnia artística
i introducció a l’estudi de l’artilleria”.
L’escola d’artilleria de Brandenburg es
distingeix per la fabricació i organització de
focs d’artifici de gran magnificència. i en la
qual treballen no només militars prussians
sinó també pirotècnics civils, especialment
italians. Va ser famosa la sessió organitzada
pel coronel d’artilleria Von Schlund 1701,
on apareixen diverses figures al·legòriques
com la justícia amb l’espasa i la balança,
Atles sostenint el globus terraqui o Empuny
conduït per dos pegasos.
Com anècdota, cal parlar de Pere el Gran de
Rússia, gran aficionat a aquest art, al qual des
de xiquet li agradava muntar els seus propis
espectacles, comprant el material a artesans
locals. Va ser ell mateix qui va dissenyar els
focs llançats per a celebrar el tractat de pau
amb Carles XII de Suècia, després de vint-iun
anys de guerra ininterrompuda.
A Espanya, els focs artificials van tindre
un caràcter més popular que en altres
indrets. La tradició àrab els va introduir
com a part absolutament substancial de
totes les festes. No es concebia cap festeig
en què no correguera la pólvora. Entre els
segles XII i XV la conquesta militar cristiana
va expulsar la població àrab del centre de
la península i del litoral mediterrani. Però
va quedar un profund i divers llegat cultural
al qual pertanyen també les festes de
pólvora. No es tracta, doncs, d’oferir grans
espectacles en dates assenyalades, a l’estil
europeu; és més la participació en un ritu
de foc, color i so que envaeix a poc a poc els
espais col·lectius i socials i en què participa
tota la població sense massa distinció de
classes socials. Els focs artificials són l’eix de
cohesió social com pot ser-ho, per exemple,
la música en cultures anglosaxones. Ells són
els que a través dels “trons de toc” (per a
comunicar, anunciar, donar inici a l’acte...),
“trams de trons” o “traca” (per a celebrar un
esdeveniment, arribada d’un personatge...),
“trons de bac” (despertades),, “mascletades”
(tirs al migdia), “nuvolades” o “castells” (tirs
nocturns), o “cordades”, protagonitzen tota
festivitat.
L’època barroca està marcada pels Vauxhall
de França i Anglaterra i per les Machina di
fuoco italianes.
Els Vauxhall van ser una invenció anglesa,
molt prompte introduïda en París, al 1765.
Oferien als ciutadans excepcional varietat de
plaers i sensacions, concentrats en un mateix
lloc: salons per a banquets i balls, espais per
a concerts i teatre, sales de joc, habitacions
i prostíbuls de luxe.
Apareix per primera vegada el nom de Ruggieri
una de les dinasties de pirotècnics més
famosa. Ells van ser els que van introduir la
pirotècnia en els Vauxhalls, amb l’avantatge
per a l’organitzador de cobrar una entrada.
Els focs de jardí s’introdueixen en la pirotècnia
donant-los una nova dimensió adaptada per
a espais relativament xicotets i amb artificis
d’escassa potència. D’aquesta mateixa època
data el famós “Música per als reials focs
artificials” de Händel, lligat a un espectacle
destinat a celebrar la pau d’Aquisgrà.
Paral·lelament, a Itàlia van desenrotllantse
les Machine di fuoco amb una doble
funció: ser al mateix temps el decorat d’una
representació teatral que servia al mateix
temps per a ocultar els efectes pirotècnics.
Els focs artificials tenien el seu simbolisme en
els personatges representats en la Machina
di fuoco i no necessitaven major explicació
narrativa. Al final de l’exhibició, el cadafal
construït en fusta era cremat entre l’estrèpit
d’una traca.
L’èxit de la Machina di fuoco s’explica per
l’escassa quantitat d’elements amb què
podien treballar els pirotècnics: sulfurs,
carbó vegetal, salnitre, ambre i antimoni.
Les anècdotes teatrals que s’incorporaven
completaven la pobresa dels efectes
pirotècnics.
128

Els focs són senzills, i es limiten a una
gamma monocromàtica de rojos i ambre
que provenen de la pòlvora negra. Però
és a finals del s. XVIII quan té lloc la gran
revolució en la pirotècnia. Fins llavors, els
mestres pirotècnics viuen, per general aïllats
uns d’altres, transmetent únicament la seua
experiència a les generacions posteriors.
Va ser al 1780 quan el químic francès
Claude Louis Berthollet descobreix el
clorat potàssic, que s’introdueix en les
composicions i inicia la pirotècnia que
coneixem actualment. S’obri llavors la
possibilitat d’originar colors brillants
en la flama, amb la qual cosa se suma
el color als efectes de les espurnes, el
soroll i el moviment de les composicions
amb nitrat potàssic.
En poc més de cent anys es van coneixent la
quasi totalitat de les matèries primeres per
a les composicions pirotècniques. Al 1819
Marcel Calà Osorio publica “Institució de
Pirotècnica” que, amb el publicat cinc anys
abans pel també italià Gaetano Melandri,
“Assaig de Pirotècnia”, trenquen amb tot
l’ocultisme dels focs artificials.
Còpies d’aquest llibres van circular ràpidament
entre els professionals de tot el món, ja
que s’hi descobrien totes les formulacions i
efectes utilitzats pels artificiers italians, sens
dubte els més avançats de l’època.
Mentre que a Itàlia continuaven amb la
tradició dels grans espectacles i amb les
tradicionals Machine di fuoco, a França els
efectes de la revolució van derivar cap a una
mena de pirotècnia no ja basada en grans
fastos sinó que els focs artificials coronaven
moltes més festivitats com a homenatge a
tots els espectadors. I tant en un lloc com
en un altre, pobles i ciutats projectaven
espectacles amb focs artificials com a plat
fort dels seus programes festius.
Al nostre país, sobretot a València, al marge
del caràcter popular que sempre han tingut
els focs artificials des dels seus orígens,
també van existir grans espectacles amb què
commemorar celebracions puntuals; com la
boda de Felip III amb Margarita d’Àustria, al
1559, en la qual totes les cròniques parlen
d’una gran abundància de focs artificials.
Adrià Espí cita també l’enorme castell de focs
que es va cremar a Elx, al 1755, per a celebrar
la festivitat de la Mare de Déu de l’Assumpció,
i afegeix la celebració des de mitjans de: s.
XIX, de la Nit de l’Alba que culmina amb el tir
de la palmera al capdamunt de la torre de la
basílica de la Mare de Déu. Des del segle XIV
es celebrava la coetada de la nit de sant Donís,
per a commemorar la conquesta de València
pel rei Jaume I. Des de les torres de Serrans
i del Miquelet s‘encenien unes fogueres i es
disparaven fins a “huit grosses de coets entre
voladors i trons” i en pocs anys es va doblar
esta quantitat. Amb el temps, el nombre de
fogueres va augmentar considerablement,
i amb aquestes el tir de trons i piuletes.
Coets voladors i trons eren els elements
que van. constituir aquesta popular tradició,
fins que, al s. XVIII, després de la batalla
d’Almansa, va desaparèixer per a donar lloc
al que coneixem com a “mocadorada”, molt
més discreta i que en els seus inicis fins i
tot els dolços tenien la forma de piuletes i
tronadors.
L’estructura que avui coneixem de les falles
es gesta des de principis del s. XIX. La falla
com a foc de vigília, la falla com a foc ritual,
la falla com a foc solsticial, la falla com a
ritu agrari, la falla com a ritu satíric, la falla
monumental... han estat motiu de debats
entre els estudiosos del tema.
Però siga quin siga el seu origen, els focs
artificials sempre han estat lligats a les falles.
I a més, a una classe d’artifici molt arrelat
en aquestes terres, el tro, en qualssevol
de les seues manifestacions. El tro de bac,
amb el qual s’inicia la jornada fallera en la
despertada, el masclet, principal element
dels tirs diürns, al costat del tro de cantarella,
les eixides, són artificis que complementen
els tirs diürns; i a la nit, el castell, amb tot
el repertori d’artificis posat a disposició del
mestre.
L’entrada del segle XX ha suposat,
com en altres tantes coses, un canvi
vertaderament espectacular per a la
pirotècnia. El progrés científic ha millorat
129

la qualitat dels productes i el disseny dels
espectacles, i els ha fet més atractius. A
Europa es gaudeix d’un període de pau i de
desenvolupament econòmic, s’inverteix més
en diversió i entreteniment. Els productes
pirotècnics adquireixen protagonisme per si
mateixos. Alhora, es va diversificant l’oferta
dels artificis cara al públic. Es va definint
el que és pirotècnia recreativa, tant per a
majors com menuts, del que són artificis
d’ús professional, i, lògicament del que són
espectacles pirotècnics. A Espanya, per les
condicions polítiques i econòmiques d’aquest
segle, no es coneixen aquests canvis fins
ben entrada la dècada dels cinquanta, però,
afortunadament, ho va fer a velocitat de
vertigen, per a situar-se en l’actualitat com
a punt de referència de la pirotècnia, en el
món.
Dues són les vessants que es van generar en
aquesta gran evolució del darrer mig segle.
D’una banda, l’aplicació de noves formulacions
en les composicions pirotècniques, i la
introducció de nous materials. I per una altra,
sistemes de tir que canvien, radicalment, la
concepció en el disseny dels espectacles de
focs artificials.
L’ús de metalls, fonamentalment l’alumini
i el magnesi, fa que les composicions de
color aconseguisquen altes temperatures.
cosa que augmenta la lluminositat de la
gamma cromàtica. Ja no hi ha colors difícils
d’aconseguir, com era el violeta o el blau,
basats en sals de coure. El que costa ara és
aconseguir que una escala de colors amb el
magnesi, per exemple, com a base principal
de la coloració, trobe els additius necessaris
perquè puga fabricar-se amb garanties de
seguretat, estabilitat i un grau de qualitat
òptims. Al tro, molt arrelat a València, se li
adapten, també, noves composicions basades
en la pols d’alumini. Amb això es redueixen
els elements que contenen les mescles. Una
simple càpsula de paper o de cartó fa que
siga prou perquè s’obtinguen uns resultats
molt acceptables. Això fa que a penes es
necessite reforçar les parets dels buquets
amb fils de bramant o lli, o simplement amb
cues i amb resines, per a generar una pressió
de ruptura, com ocorria amb les composicions
de pólvora negra.
El perclorat ha substituït el clorat en les
composicions de potassi: matèria primera
fonamental en la pirotècnia actual. La
seguretat amb aquest element ha augmentat
considerablement; és un material menys
susceptible als colps o a la fricció, i és
alhora acceptat per tres quartes parts de les
composicions en la pirotècnia.
Un altre gran element revolucionari en
aquest sector va ser el plàstic. Va començar
a utilitzar-se fa poc més de trenta anys, i
va suposar un gran avanç; en la producció,
pròpiament, dels artificis. El seu ús ha
eliminat gran part del procés artesanal de
fabricació de carcasses tant de color com
de tro. Ha fet que es canviara l’estil de les
carcasses i tot: Tradicionalment la forma de
la carcassa, en el Mediterrani, era cilíndrica.
D’un efecte de palmera o de diversos efectes
de repetició, però sempre d’aquesta mateixa
forma. Al contrari la carcassa oriental,
fonamentalment japonesa, que era esfèrica,
d’una sola explosió i en la que es buscava
crear la forma de les flors amb els seus pètals
i els seus crisantems.
Finalment, la introducció de màquines en els
tallers de producció ha sigut el tercer gran
revulsiu en la pirotècnia. El piló, la baqueta
i la maça de fusta han sigut substituïts per
premses hidràuliques. Del tradicional mantejat
i grallatge dels grans de color, s’ha passat
als recipients troncocònics. coneguts en la
professió per “carabasses”, on es fabriquen les
boles o estreles de color, de diferents mides,
depenent de la seua finalitat. I en definitiva,
s’ha anat transformant l’energia per a posar
en moviment les ferramentes. De menar
manualment per a fer rodar els bombos o
molins de fabricació de pólvora, s’ha passat
a accionar-los amb sistemes hidràulics o
pneumàtics. Però és en els resultats on la
gent, lògicament, adverteix aquests canvis.
En els espectacles. El públic s’ha adonat que
un espectacle funciona pràcticament sol. No
veu el coeter amb el seu colla al bell mig
d’un sembrat de canons o morters o candeles
amb els seus minats o botafocs. Els més
130

entesos saben que amb això tot el món ha
eixit beneficiat. D’una banda es guanya en
seguretat dels operaris, i de l’altra el públic
gaudeix d’un espectacle amb millor qualitat.
A tots els artificis se’ls adapten uns
dispositius que s’activen elèctricament; i
que es connecten entre si formant series
de tir, de manera que, en prémer un botó,
tots aquests unfladors s’inicien alhora. Són
diversos els sistemes que adapten aquesta
forma de tir. El més comú es compon d’una
caixa que conté una font d’alimentació i una
sèrie de circuits que s’accionen manualment.
D’aquesta forma s’encén un artifici o una
sèrie d’artificis. Altres mecanismes contenen
un temporitzador que actua automàticament
una vegada programat. La potència i el
nombre de línies els determinarà la magnitud
del mateix espectacle. Un espectacle de la
Nit de Foc a València pot tindre, amb aquest
sistema, aproximadament unes 80 ordres
de tir, i per la seua ubicació emprar almenys
5.000 metres de cable.
Una variant d’aquest sistema introdueix el
radiocontrol, i elimina gran part dels cables
de la instal·lació; però és un sistema que
perquè siga fiable requereix equips molt
sofisticats i que encareixen molt el sistema.
Els equips que incorporen programes
d’ordinador i tecnologia digital són els que
actualment estan més en auge per a 1a
realització de grans espectacles. Amb ells
es poden disparar distints artificis en sèrie
separats per centèsimes de segon des de
distints punts i que l’espectador els percep
com si foren un únic element. Són cèlebres
les imatges de l’espectacle de la torre Eiffel
de Paris de l’any 2000, en el qual els artificis
s’encenien de dalt cap avall i al revés en
repetides ocasions.
El màxim exponent de l’espectacle en
pirotècnia va de la ma de música: el
piromusical. Conjugant els focs i la
música, aquesta sembla quedar, fins i
tot, en un segon pla, portant el guió de
l’obra. El públic sap que aquests dos han
d’anar a l’uníson i la major part de les vegades
encoratja els artificis per a recolzar-los en
aquest acord.
Actualment els espectacles multimèdia
realitzen dissenys en els quals empren altres
elements per a conformar els espectacles
com les llums de colors, rajos làsser,
elements figurants, enormes pantalles de
televisió, actors ... Alguns d’ells estan molt
aconseguits i s’institucionalitzen en alguns
parcs temàtics. Uns altres, en canvi, es
tracten de grans produccions que es realitzen
per a celebrar algun esdeveniment, A pesar
de tot, la qualitat dels productes emprats
en un espectacle és la base principal per a
garantir uns bons resultats.
Molt important també conèixer exactament
on se’n va a procedir al muntatge dels focs i
la ubicació del públic. Llocs envejables i únics
per a aquesta classe d’espectacles són les
platges de Tarragona i Sant Sebastià.
La meteorologia és la gran relegada en
aquest àmbit. Més que la pluja, el vent pot
influir. i molt, en el resultat de l’espectacle.
En una nit calmada el fum impedeix veure
els efectes dels artificis; i al contrari les forts
rafegues desfan les composicions dibuixades
sobre el cel.
No seria la primera vegada que els comentaris
de la gent, al final d’un espectacle, foren
d’impotència pel fum o l a humitat de l’ambient
que ha impedit gaudir d’un bon castell.
* José Nebot Peñarroja és llicenciat en
Història, branca Geografia; des de 1996
és gerent de la pirotècnia Peñarroja de la
Vall d’Uixò. L’empresa va ser fundada l’any
1898 per José Peñarroja Huvet, besavi de
l’actual gerent. Després va ser José Peñarroja
Cubells que va dirigir l’empresa. José Nebot
va agarra el testimoni de sa mare, Vicenta
Peñarroja Fas.
Pirotècnia Peñarroja des de fa deu anys participa
en les mascletades de les Falles de València;
també ha disparat a Alacant i a Castelló. Ha
participat en concursos internacionals com
el de Sant Sebastià o Tarragona. Actualment
també prepara els productes pirotècnics que
la companyia “Xarxa Teatre” utilitza en els
seus espectacles.
131

Menjar-se la Magdalena.
Joan Josep Trilles i Font
President de la Federació Colles de Castelló, Coordinador de l’Escola Municipal
de Dolçaina i Tabal de Castelló i President del la Federació Valenciana de
Dolçainers i Tabaleters.
Em dic Tàfol i us volia contar una
història relacionada amb les festes
de la Magdalena. Una contalla
de festes, amistat i gastronomia.
Mireu, sóc addicte a la Magdalena. Des de
ben petit vaig mamar dels pares l’estima a
la meua terra, a les seues tradicions i, com
no, a les seues festes. Molts dels records i
bons moments de la meua infantesa, van del
bracet de la Magdalena, una setmana que
sempre esperava amb deler per tal de gaudir
amb els meus pares, primer, i amb els amics
de més majoret.
Des que em vaig fer adult, val a dir, que
tenia una espina clavada, potser com molts
altres castellonencs que viuen intensament
les festes. La barreja de treball i festa, és
poc saborosa... Sempre havia desitjat poder
fer festa, i només festa, la setmana de la
Magdalena. Degut al tipus de treball que
faig, mai no havia pogut dur a terme el meu
somni fester. L’any passat, però, per primera
vegada en la meua vida, i per circumstàncies
que ara res no importen, vaig fer realitat eixe
somni. La setmana de festes no treballava
estaria de festa, sols de festa.
Amb eixa perspectiva, les festes és ben segur
que serien especials. Vaig estar desficiós unes
setmanes rumiant com podia fer front a un
repte tan abellidor. Tots els dies lliure, tots
els dies disponible per gaudir de la família,
dels amics i de Castelló. Em podria
implicar molt més en la nostra colla,
contribuir que els meus amics també
s’ho passaren millor en aquesta edició
de les festes. Al remat, tot es va aclarir
al meu cap, i va ser de la forma més
senzilla i tranquil·la, és a dir, mentre fullejava,
llegia i admirava, el magnífic llibre “La cuina
tradicional de Castelló”, del sempre recordat i
amic Joan Agustí. Aquest any ens menjaríem
la Magdalena! Estava decidit, anava a enredar
les companyes i companys de la colla, per
menjar-nos plegats, la setmana de festes.
Calia donar-li a les nostres festes el
tracte gastronòmic que es mereixen. Jo
m’encarregaria de l’assessorament, de
la filosofia estomacal, de la carta d’àpats
a desenvolupar, de l’escrupulós respecte
culinari a les tradicions pairals. Riu-te tu dels
antics comissaris polítics a l’hora de vetllar
per la puresa i l’ortodòxia. Primer, però, calia
convèncer els amics de les excel·lències
gustatives de la meua proposta.
En un tres i no res la colla va caure en el parany,
o seria millor dir, que són força espavilats i
de seguida van fer costat a la iniciativa, a
l’adonar-se’n de la sucosa setmana que ens
esperava.
La colla vam tenir una primera reunió, per tal
de centrar el tema, si més no des del punt de
vista filosòfic, que després serviria de punt
de partida a l’hora de passar-ne a l’elaboració
pràctica de la programació gastronòmica
festera. Vaig ser jo l’encarregat de fer-ne cinc
cèntims a tothom per començar a emmarcar
el tema:
La cuina tradicional, pel que fa a la seua
evolució com a activitat humana, ha sabut
conservar una estructura de plats, unes
tècniques i uns gusts unitaris que s’han
transmès oralment i de forma espontània
entre les persones. A casa nostra, la
cuina tradicional presenta dues realitats
132

diferenciades: la cuina familiar, entenent-la
com la que es desenvolupa a diari, i la cuina
de festa, que es practica amb motiu d’alguna
celebració. La primera es basa en productes
i en tècniques més simples i monòtones.
La segona ofereix productes més desitjats i
preparats més rics. La cuina de festa és la
que deixa més empremta en el subconscient
col·lectiu i acaba esdevenint un patrimoni
i un senyal d’identitat del propi poble. La
gastronomia patrimonial és, bàsicament, la
cuina de festa.
Al País Valencià hi ha quatre estacions ben
definides, marcades pels dos solsticis –el
d’hivern al Nadal i el d’estiu per Sant Joan- i
els dos equinoccis –el de primavera al març i
el de tardor al setembre-. La cuina tradicional,
sempre lligada a la natura, ressegueix els cicles
del calendari anual, però amb un element
afegit que juga a favor seu: la capacitat de
guardar i conservar productes. Antuvi eixa era
la solució per als mesos de rebost mínim, per
a l’hivern. En l’actualitat aquest aspecte ha
canviat molt gràcies als avenços tecnològics
en la conservació dels aliments, però, també
és ben cert reviscolat el gust pel consum de
productes de temporada.
Així doncs, hem de conjuminar el romiatge
gastronòmic de la Magdalena amb el cicle
alimentari de primavera. És a dir, hem
d’aprofitar aquest moment de transició cap a
la plenitud, època de l’any en què s’encadenen
dos fets alimentaris: la necessitat de buidar
el rebost i la possibilitat de fruir dels primers
productes del nou cicle, dels productes
primerencs.
Després de la dissertació vaig lliurar a tots
un esborrany, i cadascú va fer punta a sa
casa, amb els deures ben clars: a la reunió
definitiva tothom havia de dur les seues
millores a l’esmentat esborrany gastronòmic
de la setmana de Magdalena. Tots van
complir en escreix, fins al punt que es va
fer força difícil i complex consensuar la
carta culinària magdalenera, degut a l’allau
d’idees presentades. No us cansaré amb les
explicacions, ni els arguments que cadascú
feia servir per defensar aferrissadament les
seues propostes. Riu-te’n de les discussions
dels restauradors sobre les Estrelles Michelin...
133

Només us enunciaré la proposta final, però
no la definitiva, doncs una comissió triada a
l’efecte havia de polir el document i deixar
oberta la programació gastronòmica als
canvis, que de forma improvisada, sorgirien
al llarg de la nostra setmana gran.
EL CAU, estarà sempre ben amanit
per qualsevol imprevist o circumstància
extraordinària. El rebost del cau proveirà els
estómacs dels membres de la colla, i fins i
tot, el de les visites que puguen haver-hi.
Els pica-pica entre els àpats principals també
seran coberts pel rebost de la colla. A tall
d’exemple, podrem trobar: llonganisses,
botifarres i xoriços secs; un parell de pernils
de Sogorb; bacallà i capellans; cacaus,
tramussos i papes del carrer Asarau; olives
de Borriol, pepinillos, pebrots en salmorra, i
banderilles... ; i de líquids, mistela, cervesa,
vi de les Useres, bon cava, llimonada, aigua
de Benassal i algun que altre licoret.
EL DISSABTE del Pregó, per fer el berenar,
a més dels queviures del cau, anirem al
forn d’Àngel i demanarem coques de
tomàquet i tonyina, de ceba i d’espinacs,
cocs de sardina i cansalada. I per
rematar, una coca de poma d’eixes amb
la base de pa ben prim i olioset, per als
més desmenjats i una descàrrega,
ben potent, per als més llépols. Ah! i sempre
caldrà comptar amb l’ajut inestimable de dos
bons amics; la nevera de mà per refredar la
beguda i els termos de cafè.
EL DIUMENGE de la Romeria, un cop amb
les canyes en el nostre poder i havent escoltat
la campana Vicent, ens cruspirem un parell
de figues albardades acompanyades d’una
barreja a la plaça de Santa Clara. Passarem
pel forn a per pa del dia i marxarem aviat a fer
les rues. Amb faves al tombet acabadetes de
fer, cuinarem una bona truita. A continuació
embolicarem bé els ximos, fets la nit anterior,
per no tacar-nos d’oli, amanirem un bon
grapat de llonganisses i uns potets d’olives,
un parell de bones taronges i marxarem,
amb la bóta de vi al llom, cap a Sant Roc;
m’oblidava, i unes pilotes de frare, típiques
de Castelló. Un cop arribats, per si de cas hi
ha alguna persona que no havia provat les
figues albardades, en farem una segona ronda
per no perdre comba. A la Magdalena, uns
amics que tenen carromato, ens convidaran
a menjar sota les garroferes: arròs caldós
amb tordets, acompanyat d’unes amanides
ben il·lustrades. Nosaltres els portarem una
caixa amb dolços fets a casa: pastissets de
moniato i de cabell d’àngel, cristines de coco,
i rotllets d’anís i d’aiguardent. Els purets,
millor dit, les potes d’elefant, les portarà
134

Ricardo. Després de pujar a la Magdalena,
i fer un ballet amb els amics dels grups de
dansa, mamprendrem la tornada i pel camí
remullarem la gola amb el vi supervivent de
la bóta. Ja ho testimonià el nostre Enric Soler
i Godes (1934): “Després de dinar puret
i copeo continu; cal alegrar-se que hui és
el dia de la Magdalena... Baixen les colles,
s’aturen a les ventes, ja plenes de bevedors,
i entre raspons de guitarra i albades van
emborratxant-se. Cal alegrar-se que hui és
dia de goig. Com s’entén la Magdalena sense
una dotzena de bufats?”
EL DILLUNS del Pregó Infantil, mentre
veiem passar la canalla, buidarem el saquet
de llonganisses i botifarres i després acudirem
a la mascletà. Per a dinar, Tàfol amanirà un
tombet de bou -del que torejaren el diumenge
a la plaça de bous-, marca de la casa. Les
dones prepararan un bon assortit de rosegons
i clarianes per endolcir-nos el paladar.
EL DIMARTS, participarem en el concurs de
paelles de la Colla del Rei Barbut. Nosaltres la
farem de pollastre, conill i cargols. Passarem
pel forn, i comprarem un parell de coques de
verdura i una coca celestial per a les postres.
Les bones amanides amb olives del cuquello i
un bon cava brut natura, seran el complement
perfecte. I per deixar que l’estómac treballe
tranquil, què millor que fer unes partidetes
de guinyot. L’amiga Tica diu que portarà
bunyols de carbassa per si ens quedem amb
gana.
EL DIMECRES, convidarem el gadità Pepe,
un mariner del Grau amic de Tàfol, per que
ens face un suquet de peix amb la morralla
de la pesquera del dimarts. Portarem safates
de verdures torrades i una bona cassola
de sangueta amb ceba. Pepe, com a bon
andalús, ens regarà aquesta delícia amb un
excel·lent Barbadillo de Huelva. Rematarem
el dinar amb un bon cremadet i un deliciós
braç de gitano fet de confitura d’ametlla.
EL DIJOUS, a l’equador de setmana de
festes, i després de la mascletà, baixarem
a l’alqueria de Tàfol i ens menjarem una
135

generosa torrada d’embotits i de carn
d’Atzeneta. Per fer lloc a la panxa, tirarem
mà d’un bon gaspatxo, l’especialitat de Maria
José. Els homes s’encarregaran del concurs
d’allioli, que acompanyarà la torrada i les
fogasses de pa d’Els Ibarsos. L’ingredient
obligat serà l’Oli d’Or. Una comissió de dones
constituiran el jurat, que després de fer el
tast corresponent, en donarà el veredicte.
Un cistell de taronges almassorines, una
coca mal feta de la iaia Pepa, i un bon cafè,
remataran el dinar i ens donaran forces per
marxar a veure el Cós Multicolor.
DIVENDRES, farem l’ullet a la cuina
internacional, i per això menjarem lasanya,
però farcida amb productes casolans propis
de la primavera. De la fleca, portarem una
bona mostra de cocs salats. Una coca de
flam i ametlla i la fruita del temps serviran
per concloure el dinar.
DISSABTE, Vicent ens oferirà una
saborosa fideuà, acompanyada d’unes
exòtiques amanides (per allò de la
cuina internacional), i un bon assortit
d’embotits ibèrics i del país. Núria, la
seua dona, ens farà una Coca de Castelló
(denominació d’origen) de creïlla i
ametlla. Ens veurem un bon Segarra de Xert,
per fer honor a tan preuat dolç. Serà un
menjar lleuger per anar amanits a l’Ofrena
de la Mare de Déu del Lledó.
A la nit, aprofitant la visita al mercat del
peix, farem un sopar especial de festa, ens
menjarem una bona mariscada, on no faltarà
res de res. Tot i això, farem uns entrants a
base de formatges i patés de la terra. Per
completar el sopar menjarem uns dolços de
fruita confitada i tot ben amarat amb un bon
cava.
EL DIUMENGE del Magdalena Vítol,
baixarem de nou a l’alqueria de Tàfol i els
germans Alacreu, ens faran una paella mixta
de carn i de peix, digna del millor restaurador.
No faltaran el plats del picoteo per fer ganeta.
Acabarem amb les postres, que eixe dia ens
deixaran ben gelats. En tindrem de dues
maneres. Per un costat un bon gelat que
ens preparà amb la seua geladora, la sinyo
Tomasa, la iaia de Tàfol. I per altra banda, un
gotets d’orxata que ens haurà amanit Elena,
la gelatera del carrer Falcó. Per la nit, el
sopar ja no es farà a la colla, la recomanació
oficial serà menjar alguna cosa lleugereta,
cadascú en sa casa, i quedar per a la traca i
136

el Magdalena Vítol. Eixa nit, cal fer bondat i dormir plàcidament; El dilluns s’ha d’anar a
treballar.
I fins ací, la nostra carta gastronòmica magdalenera. Ja heu vist que no és tracta d’una cuina
d’alta volada, ni d’eixa cuina d’avantguarda que tant bé representen alguns cuiners bascos i
catalans. La nostra carta gastronòmica magdalenera, té molts productes naturals i ben sans,
d’altres menys aconsellables i alguns clarament perniciosos... d’alguna cosa hem de morir
diu m’auela. La nostra carta gastronòmica magdalenera, estic ben segur, però, que assaciarà
qualsevol persona d’estómac exigent, i omplirà el seu cor, si li batega a ritme d’horta i de
marjal, de muntanya i de platja. Si li batega a ritme de Castelló, a ritme de Magdalena!
Article que ha participat en el
concurs de millor article inèdit,
dins del concurs de Llibrets
Magdalena 2010.
137

138

139

140

EDITORIAL
COORDINADOR: Manuel Carceller Safont
AUTORS:
José Prades García
Francesc Vicent Doménech
AGRAÏMENT: Manuel Carceller, agraeix a
la família de Francesc Vicent “Quiquet de
Castàlia” la seua col·laboració en este projecte
“ja que ha posat tota la documentació que
aquest posseïa a disposició de l’elaboració de
FestaPèdia, tenint d’aquesta manera, un fàcil
accés”.
FestaPèdia,
un diccionari enciclopèdic de festers,
sobre la Magdalena.
Viquipèdia ha estat anomenada pel seus
creadors com «l’enciclopèdia lliure». La
Viquipèdia en català o en valencià, creada el
16 de març de 2001, ha estat històricament
la segona a existir, després de la versió
anglesa, l’originària. Actualment, en gener
de 2010, en la nostra llengua compta amb
218.055 articles.
Actualment en Viquipèdia només existeix
un article breu, poc més que un esborrany,
sobre les festes de la Magdalena. Per la seua
banda, la versió en castellà només recull
una explicació dels actes del programa de
la setmana gran; no compta amb les dades
ni d’un sol personatge de la nostra història
festera.
Davant aquesta situació, l’anomenada
FestaPèdia naix com un projecte de
documentació sobre les figures que han estat
protagonistes en les festes de la Magdalena,
des de 1945 fins a l’actualitat. FestaPèdia
no vol ser simplement un projecte relacionat
amb la història castellonenca contemporània,
sinó que es presenta com un projecte pioner,
de referència per a unes altres festes.
Per tant, des de la perspectiva local, ens
presentem amb un model de documentació
de la memòria que té una aplicació universal.
Voldríem creure que amb la creació de
FestaPèdia les de la Magdalena seran les
primeres i millor documentades.
Podríem dir que FestaPèdia es presenta en
2010 en societat fugint de generalitzacions o
anonimats. Volem filar prim, entrar en detall
i dir les coses pel seu nom, sempre que siga
possible. En aquesta primera entrega
del treball, dins el llibret de la Gaiata 8,
hem volgut destacar el protagonisme
de les dones; això explica el predomini
de les fitxes de les madrines de les
gaiates, ordenades alfabèticament. A
més, presentem onze dels vint-i-dos
presidents de la Junta de Festes que han
existit, corresponents igualment a la relació
alfabètica elaborada per José Prades García,
1

i diverses entrades sobre temes d’interés, com ara les publicacions magdaleneres,
alguns personatges populars i diversos escriptors valencians contemporanis, que
han glossat el tema de les festes de la Magdalena. L’any vinent farem relació de
la resta dels presidents de la Junta i madrines, de tots els presidents de gaiata,
d’altres membres de la Junta de Festes, dels artistes gaiaters i de tots aquells que
han aportat alguna idea o projecte a la Magdalena.
L’autoria de FestaPèdia és deguda a dos grans castellonencs: Francesc
Vicent Doménech, Quiquet de Castàlia, i José Prades García, posseïdors
d’uns arxius extraordinaris sobre la història de les festes de Castelló.
Voldria imaginar que de la mateixa manera que, per exemple, el Diccionari Català-
Valencià-Balear és conegut també com a Diccionari Alcover-Moll, en el futur
FestaPèdia podria ser coneguda amb el nom de «diccionari enciclopèdic Prades-
Vicent». Per la meua banda, em presente com a coordinador i redactor de la versió
definitiva d’una obra que veu la llum gràcies a la labor documental d’aquests dos
grans ciutadans.
Finalment voldria proposar el repte del que podríem anomenar el «salt
enciclopèdic», és a dir de passar de la FestaPèdia impresa en paper
couché a la Viquipèdia de consulta a través de la xarxa Internet. Aquesta
idea representa culminar una ambició que ha nascut gràcies a la confiança i la
generositat de la gaiata 8, Portal de l’Om. En tot cas, feu atenció a les novetats
dels vostres cercadors informàtics…
La memòria se’ns fa present per a fonamentar el que la societat castellonenca pot
fer en el futur per les festes de la Magdalena.
Per a qualsevol consulta, suggeriment,
ampliació, opinió, col·laboració, etc;
no dubte a posar-se en contacte amb
gaiata8festers@gmail.com
2

AAbion Felip, Mari Carmen
Adsuara Peris, Vicente
Abriat, Carmen
Madrina de la gaiata 10 en
1964.
Reina de les festes de la Magdalena en 1945. Filla de
Miguel Abriat Cantó, Capità General de València.
Adam Marín, María
Dama de la ciutat infantil 1996
Adelantado Monfort, Mª Luz
Madrina infantil de la gaiata 3, Porta del Sol 1995
Dama de la ciutat infantil, 1996
Adelantado Monfort, Marta
Madrina infantil de la gaiata 3, Porta del Sol 1999
Dama de la ciutat infantil, 2000
President de la Junta de Festes
Nasqué a Castelló el 17 d’agost
de 1916 i pràcticament tota la
seua activitat professional la va
dedicar a la indústria.
Va ser elegit com a Regidor i va
prendre possessió el 6 de febrer
de 1955, formant part de la
Corporació Municipal fins al 2 de
febrer de 1958.
Per l’alcalde Carlos Fabra Andrés va ser nomenat
President de la Junta de Festejos de la Magdalena l’any
1957 i ho va ser fins al 1958. Abans de ser President
de la Junta ho havia sigut de Gaiata i promotor de la
Germandat dels Cavallers de la Conquesta.
En l’any 1957 es van introduir les llums en els carrers
de la ciutat durant les festes. També va portar com a
figura mundial, que ho era, al Príncep Cantacuzeno,
que va fer unes demostracions de pilot d’avionetes i,
al Grau, en festes de Sant Pere, va crear la Torrà de
la sardina.
Va morir a Castelló el 12 de febrer de 1987.
Adsuara Segarra, María Asunción
Néta de Manuel Segarra Ribes, creador de la cavalcada
del Pregó.
Primera Reina infantil de les festes de la Magdalena,
en 1969.
Dama dels Cavallers de la Conquesta, en 1975.
Adell Seder, Emília
Madrina de la gaiata 9 en 1950
Agost Canós, María
Madrina de la gaiata 4 en
1957
Adlert i Noguerol, Miquel
(Paterna, 1911- València, 1988)
Escriptor valencià, que va glossar el tema de la gaiata
com a símbol d’identitat:
Castelló és dins de les terres valencianes un dels millors
exemples de conservació de la pròpia espiritualitat,
de la que són bona mostra aquestes gaiates, amb les
fràgils canyes de les quals han sabut sostenir-la els
castellonencs, perquè dins d’elles han posat l’ànima
d’un poble que no renuncia a la seua personalitat
Agost García, María
Luisa
Madrina de la gaiata 10 en
1970.
Madrina de la gaiata 5 en
1971.
4

Agost Gómez, María Mercedes
Madrina de la gaiata 8, Portal de
l’Om, en 1998.
Dama de la Ciutat en 1999.
Reina de les festes de Castelló
en 2002.
Li acompanyà en el seu regnat la
xiqueta Andrea Renau Vázquez,
com a màxima representant dels
xiquets i xiquetes a Castelló.
Va ostentar el càrrec de madrina
infantil de la gaiata 1 la Magdalena 1990, Dameta
infantil de la ciutat de la cort de la reina Carmen
Selma la Magdalena 1991. El 1998 va ser Madrina de
la Gaiata del Portal de l’Om, junt als xiquets Lledó
Beltran Llorens, Madrina infantil, i Andreu Beltran
Llorens, President infantil. L’any 1999 va ser Dama
de la Ciutat de la cort de la reina Amparo Ortiz.
En l’actualitat està casada i és mare de dues futures
castelloneres “Lucía” i “Martina”.
Aguilar Ortiz, Pilar
Mare de la madrina infantil 2010 de la gaiata 18.
Madrina de la gaiata 11 en 1952.
Agustina Trilles, Ainhoa
Aguilar García, María Isabel
Madrina de la gaiata 2, Fadrell,
en 1983.
Madrina de la gaiata 3, Porta del sol, 1999
Agost Maset, María Antonia
Madrina de la gaiata 11, Forn del Pla, en 1978.
Agost Moner, Clemente
Agustí Ramos, Estela
Mare de la madrina infantil de
la gaiata 2, Fadrell, 2002
Madrina de la gaiata 13,
Censal, en 1982. Primer any
d’existència del sector.
President de la Junta de Festes
Nascut a Castelló el 30 de
novembre de 1941, casat i
amb dos fills i una filla. Estudià
Filosofia i Teologia. Va treballar
a Productos Químicos ESSO i
després fou Director del Banc de
València.
Com a polític va ser tinent
d’alcalde, des del 30 de juny de
1987 fins al 15 de juny de 1991, amb l’alcalde Daniel
Gozalbo Bellés i en la legislatura següent, des del 15
de juny de 1991 fins al 1999, amb l’alcalde José Luis
Gimeno Ferrer i Diputat des de 1995 fins al 1999.
Va ser l’últim President de la Junta Central de Festes,
en que va ser regidor delegat, l’any 1988.
Aguilella Sábado, Yolanda
Madrina de la gaiata 6 en 1979.
Aixa Forés, Eduard
( - Castelló, 24/09/1992)
Conegut amb el sobrenom d’El guardieta. Representava
el frare confessor del rei Jaume I en el Pregó de la
Magdalena
Agramunt Font, Marta
Madrina infantil de la gaiata 14, Castàlia, 2008
Dama de la ciutat infantil 2009
Albalate Rubio, María Elisa
Madrina de la gaiata 6 en
1969.
Agramunt Ros de Ursinos, María del Carmen
Reina de les festes de la Magdalena en 1956.
Aguilar, Encarna
Madrina de la gaiata 7 en
1949.
Albella, Elisa
Madrina de la gaiata 2 en
1949.
5

Albella Amigó, María Estela
Reina infantil de les festes de la
Magdalena en 1976.
Albiol Cumba, María Luisa
Reina de les festes de Sant
Pere, del Grau de Castelló, en
1969.
Madrina de la gaiata 12,
Districte Marítim, en 1969.
Alberich Melià, Sandra
Madrina de la gaiata 10, El Toll,
en 1992.
Albiol Flores, Lledó
Madrina de la gaiata 12, el Grao i Reina de les Festes
de Sant Pere 2006
Albuixech Ballester, María
del Carmen
Albert Barreda, Laura
Madrina de la gaiata 9,
Espartera, en 1980.
Reina de les festes de la
Magdalena en 1982.
Madrina de la gaiata 16, Rafalafena, 2002
Albert Giner, Natalia
Madrina infantil de la gaiata 10, El Toll, 2005
Dama de ciutat infantil 2006
Alcalá Collado, Laura
Madrina de la gaiata 5, Hort dels Corders, 1999
Albert Pardo, Carmen
Dama de ciutat infantil 1991.
Reina de les festes de Castelló
en 2004.
Alcón Nebot, Beatriz
Madrina de la gaiata 3, Porta del Sol, 1996
Alé Altava, Mª Carmen
Dama dels Cavallers de la Conquesta en 1960.
Alegre Aguilar, Ana María
Dama d’honor de la gaiata 8
Reina de les festes de la Magdalena en 1988.
Secretària de la Junta de Festes 2006, 2007 i 2008
Alegre Albalate, Marta
Albert Ramos, Eva
Madrina de la gaiata 9, l’Espartera, 1999
Madrina de la gaiata 6 en 1976
Alegre Gómez, Mercedes
Madrina de la gaiata 3 en
1957.
Alberto Breva, Alejandra
Madrina de la gaiata 11, Forn del Pla, 2009
Dama de la ciutat 2010
Albertos Prades, Marta
Madrina infantil de la gaiata 10, el toll, 1999
6

Altava Moliner, Lledó
Alegret Colom, Ana María
Dama dels Cavallers de la Conquesta en 1959.
Va ser madrina infantil i dama
de la ciutat infantil.
Madrina de la gaiata 4,
L’Armelar, en 2003.
Alfonso Calvo, Nerine
Madrina infantil de la gaiata 3, Porta del sol
Almela Arenós, Analisa
Madrina de la gaiata 3, Porta
del Sol, en 1977.
Altaba Altava, Silvia
Dama infantil de la Gaiata 17, Tir de Colom 1999
Madrina d’honor infantil gaiata 17, 2000
Madrina infantil de la gaiata de la Gaiata 17 Tir de
Colom, 2001
Dama de la ciutat infantil 2002
Dama d’honor gaiata 17 , 2006
Madrina d’Honor de la Gaiata 17, Tir de Colom, 2007
Madrina de la gaiata 13, Sensal 2008
Dama de la ciutat 2009
Àlvarez Barrio, Irene
Gaiatera casa València en Saragossa 2006
Almenar Ferrer, Jana
Madrina infantil de la gaiata 11, Forn del Pla, 1987
Reina infantil de les festes de la Magdalena en 1988.
Alonso Forés, Juan
Àlvaro Foved, Aurora
Madrina de la gaiata 9, en
1969.
Primer president infantil de la gaiata del sector 10,
en 1946 i 1947. Va ser el primer president infantil
de les festes de la Magdalena. El festival d’imposició
de bandes es va realitzar al Saló de la Germandat de
Llauradors. En 1948 la Junta Central va prohibir totes
les comissions formades per xiquets. Només el Pregó
Infantil es va mantindre com a activitat dedicada a la
infància.
Alonso Bacas, Nikole
Madrina infantil de la gaiata 14, Castàlia, 2000
Dama de la ciutat infantil, 2001
Alonso Torres, Mª Lidón
Madrina de la gaiata 10, El Toll 1999
Dama de la ciutat, 2000
Amat Catalan, Vicent
Conegut també amb el
sobrenom de Vicentico el
llauradoret. Encarregat des
de 1961 fins a l’actualitat de
sostindre les regnes del cavall
del Pregoner.
Alós Selma, Virtudes
Madrina de la gaiata 4 en
1971.
Amat Diago, Patricia
Madrina de la gaiata 1, Brancal de la ciutat, 2009
Amat Diago, Vanessa
Dama d’honor gaiata 8, Portal de l’Om 2004, 2005
Madrina d’Honor de la gaiata 8, 2006
Madrina de la gaiata 8 Portal de l’Om, en 2007.
Dama de la ciutat, 2008
Amat Mondragón, Bárbara
Madrina de la gaiata 13, Sensal, 1996
7

Amat Ortells, Francisca
Madrina de la gaiata 2 en 1955.
Aparici Barberà, Mercedes
Madrina de la gaiata 1 en
1958.
Amat Pablo, María Dolores
Madrina de la gaiata 11 en 1961.
Amat Renau, Laura
Aparici Cueva, Marinela
Madrina de la gaiata 3 en
1985.
Madrina infantil de la gaiata 1, Brancal de la ciutat,
1996
Dama de la ciutat infantil, 1997
Amat Renau, Raquel
Madrina infantil de la gaiata 1, Brancal de la ciutat,
2000
Amaya Pitarch, Sofia
Madrina infantil de la gaiata 13, Sensal, 2010
Aparici Gargallo, Irene
Madrina de la gaiata 14,
Castàlia, en 2003.
Amores Benítez, Lidia
Madrina infantil de la gaiata 16, Rafalafena 2002,
2003
Amorós de Lila, Concepción
Madrina de la gaiata 10 en 1966.
Amurgo Vila, Ana
Madrina infantil de la gaiata 2, Fadrell, 2004
Madrina de la gaiata 2, Fadrell, 2010
Amurgo Vila, Olga
Madrina de la gaiata 2, Fadrell, 2005
Andino Ruiz, Lupita
Reina de les festes de la Magdalena (1946). Filla de
José Andino, Governador Civil de Castelló.
Aparici Peña, Sabina
Madrina de la gaiata 12, El Grao i reina de les Festes de
Sant Pere 2000
Aparici Simon, Sonia
Reina de les festes de la
Magdalena, en 1978.
Andrés Balaguer, Noelia
Madrina de la gaiata 4, l’Armelar, 2008
Antonino Martí, María Teresa
Madrina de la gaiata 2 en
1951.
Aracil Dols, Sílvia
Violant d’Hongria 2002
Aracil Kessler, Mayuca
Madrina de la gaiata 5, Hort dels Corders, en 1980.
Archilés Amat, Lledó
Madrina de la gaiata 2, Fadrell, 2008
Dona de Companya, 2009, 2010
Archilés Estrada, Eugenia
Madrina de la gaiata 4, l’Armelar 1999
Dona de Companya 2002
8

Archilés Estrada, Marta
Madrina infantil de la gaiata 4, l’Armelar 1999
Madrina de la gaiata 4, l’Armelar 2007
Dama de la Ciutat 2008
Arenós Nacher, Josefa
Madrina de la gaiata 8 en
1964.
Arrufat Muriach, Claudia
Madrina infantil de la gaiata 10, el Toll, 2007
Arrufat Muriach, Sheila
Madrina infantil de la gaiata 1, Brancal de la Ciutat,
2001
Artero Beltran, Marola
Madrina de la gaiata 4 en 1972.
Artola Tomàs, Bernat
(Castelló, 1904-Madrid, 1958)
El millor poeta castellonenc de la història. Entre la
seua producció destaquen els llibres Elegies (1928),
Terra (1935) i Llàntia Viva (1947). També cal destacar
el poemari satíric A l’ombra del Campanar. És autor del
text del Pregó, que data de 1947.
Arenós Romero, Mercedes
Madrina de la gaiata 2 en
1971.
Asensio, María del Carmen
Madrina de la gaiata 8, Portal de l’Om, en 1946.
Asensio Martí, Maite
Madrina de la gaiata 18, Crémor,
en 2004, 2005
Arias Viedma, Alba
Madrina infantil de la gaiata 10, El Toll, 2001
Arnau González, Àngela
Madrina de la gaiata 2, Fadrell, en 1974.
Arrechavaleta Guinot, Ana
Madrina de la gaiata 1, Brancal de la Ciutat, 2000,
2002
Dama de la ciutat, 2003
Arrufat Aguilar, Andrea
Dama d’honor infantil, Gaiata 18, 2008
Madrina d’Honor de la gaiata 18, Cremor, 2009
Madrina infantil de la gaiata 18, Cremor, 2010
Asensio Monroig, Chelo
Madrina de la gaiata 15, Sequiol, 1996
Dama de la Ciutat, 1997
Aso Toledo, Beatriz
Madrina infantil de la gaiata 14, Castàlia 2003
Madrina de la gaiata 4, l’Armelar, 2010
Aso Toledo, Paula
Madrina de la gaiata 14, Castàlia 2006
Madrina de la gaiata 14, Castàlia 2009
Autobús gaiater
Arrufat Castell, María Rosa
Madrina de la gaiata 6 en
1947.
Ambaixada castellonenca, organitzada per la Junta
Central, que als anys setanta del segle XX viatjava a
Barcelona, per assistir a l’acte de proclamació de les
reines de Casa València.
Va ser promogut des de la Junta Central, per Joan
Algueró, José Bonet i Francesc Vicent, Quiquet de
Castàlia. Escriptors com el poeta Miquel Peris Segarra
o la narradora Cristina Alloza Sanz van viatjar en
l’autobús gaiater a l’acte de Casa València.
La gaiata 6, presidida per Jose Luis Monje Muñoz,
organitzava també un altre autobús gaiater a
Barcelona.
9

Avion Felip, María del Carmen
Madrina de la gaiata 10 en 1964.
Aznar Altaba, Teresa María
Madrina de la gaiata 5, Hort dels Corders, en 1982.
Aznar Jorge, Josefa Ana
Reina de les festes de Sant
Pere, del Grau de Castelló, en
1977.
Madrina de la gaiata 12,
Districte Marítim, en 1977.
Per a qualsevol consulta, suggeriment,
ampliació, opinió, col·laboració, etc;
no dubte a posar-se en contacte amb
gaiata8festers@gmail.com
10

BBabiloni Babiloni, Carla
Badía Portales, Rosana
Na Violant d’Hongria 2003.
Madrina infantil de la gaiata 3, Porta del Sol, 2008.
Bagán Beltrán, Lledó
Dama d’Honor infantil gaiata 6 Farola-Ravalet, 1998
Madrina infantil de la gaiata 6, 1999
Dona de Companya dels Cavallers de la Conquesta,
2009.
Bagán Beltrán, Marina
Babiloni Chust, Susana
Madrina de la gaiata 1, Brancal de la ciutat 2005.
Babiloni Mañanós, Silvia
Madrina infantil de la gaiata 8, Portal de l’Om, 1993.
Bacas, «Xamberga», Vicent
Tabaleter acompanyant del dolçainer José María
Illescas.
Dama d’Honor infantil gaiata 6 Farola-Ravalet, 1999,
200, 2001, 2002
Madrina d’honor infantil de la gaiata 6, 2003
Madrina infantil de la gaiata 2004.
Balaguer, Carmen Pilar
Madrina de la gaiata 2 en 1966.
Balaguer Mateu, Balma
Madrina infantil de la gaiata 5, Hort dels Corders,
1998.
Bacas Casanova, Laia
Madrina de la gaiata 12 en 2005,
Dama de la ciutat en 2006,
Reina de les festes de Castelló
en 2008.
Balaguer Porcar, María José
Madrina de la gaiata 10 en
1974.
Badal Bou, Rocio
Dama de la Ciutat, 1995.
Badal Lleó, Carmen
Madrina infantil de la gaiata 10, El Toll, 2004
Dama d’honor de la gaiata 10, 2006, 2007.
Baldayo Alba, Carmina
Madrina de la gaiata 5, Hort dels Corders, en 1991.
Ballester Gascó, Mari Carmen
Madrina de la gaiata 5 en 1969.
Ballester Gascó, Maribel
Bádenas Boldó, María
Madrina de la gaiata 5 en 1970
Dama d’Honor infantil gaiata 6 Farola-Ravalet, 2005,
2006, 2007
Madrina infantil de la gaiata 18, Crémor 2008
Gaiatera d’Honor infantil, Gaiata 8, Portal de l’Om
2009
Dama de la Ciutat infantil, 2010.
Badía Claramonte, Ana Belén
Dama d’Honor gaiata 8, 1995
Dama de la Ciutat, 1996.
12

Baquero, Glòria
Madrina de la gaiata 1 en 1978.
Barberà Alicart, Blanca
Madrina de la gaiata 6 en 1978.
Barberà Ceprià, Josep
(Benicàssim 1908- Castelló−
1977)
Renovador de l’anomenat
«teatre valencià», és a dir
del teatre costumista popular.
Creador d’una nova definició de
gaiata com a «esclat de llum
amb foc i fum», que glossava la
clàssica frase d’Antonio Pascual
Felip. El foc és una metàfora
de l’esperit d’agermanament
ciutadà mentre que el fum és un símbol de la tradició,
que fa referència als anteriors promotors de les festes
de la Magdalena.
Batalla Cortés, Carla
Dama d’honor infantil gaiata8, 2005, 2006
Madrina d’honor infantil de la gaiata 8, Portal de l’Om,
2007
Madrina infantil de la gaiata 8, Portal de l’Om, en
2008
Gaiatera d’honor infantil gaiata 8, 2009.
Batalla Serret, Rosa María
Madrina infantil de la gaiata 1, Brancal de la ciutat,
2010.
Bataller Monfort, Victòria
Madrina infantil de la gaiata 10,
El Toll, en 2003.
Reina infantil de les festes de la
Magdalena en 2005.
Barberà Felip, Mª Pilar
Dama d’Honor gaiata 6, farola Ravalet, 2000
Madrina gaiata 6, farola Ravalet, 2001.
Barberá Ferrando, Sixto
President de la Junta de Festes
Va nàixer a Castelló l’any 1949 i
després d’estudiar el batxillerat
es va llicenciar en Medicina
i Cirurgia a la Universitat de
València l’any 1974. En acabar
la carrera va exercir de metge
a Teresa, Ribesalbes, Vila-real i
Castelló.
És membre de l’Associació Moros
d’Alqueria des de la fundació i va
ser President d’aquesta els anys 1987 i 1988. Entrà
a formar part de la Junta Central de Festejos de la
Magdalena en 1987, després fou Vicepresident de la
Junta de Festes els anys 1989 i 1990, sent, finalment,
President els anys 1993 i 1994.
Va introduir la “Nit Màgica” de Xarxa Teatre.
Barrachina Monterde, María Antònia
Madrina de la gaiata 1 en 1954.
Barrera Barreda, Sonia
Madrina de la gaiata 5, Hort dels Corders, 2001.
Barreda Más, Ines
Violant d’Hongria 1962.
Bartoll Moya, Estefanía
Madrina de la gaiata 7, Cor de la ciutat, 2009.
Basco, María Rosa
Madrina de la gaiata 3 en 1949.
Basco Pascual, Clorinda
Reina de les festes de la Magdalena en 1977.
Batán Monfort, Àfrica
Madrina infantil de la gaiata 3, Porta del sol, 1998
Batán Monfort, Rebeca
Madrina infantil de la gaiata 3, Porta del sol, 2001
Dama de la ciutat infantil, 2002
Madrina de la gaiata 3, Porta del sol, 2010
Batista Hernández, Marisol
Madrina de la gaiata 13, Censal, en 1984.
Batiste Salazar, Lidón
Madrina de la gaiata 7, Cor de la ciutat, 2007.
Bayo Lloret, Ainara
Madrina infantil de la gaiata 13, Sensal, 1999
Dama de la ciutat infantil 2000
Bedia Urbano, María Teresa
Madrina de la gaiata 8, Portal de l’Om, en 1956.
Belenguer Duran, Laura
Madrina infantil de la gaiata 18, Crémor 2002
Dama de la ciutat infantil 2003
Belenguer Mercé, Beatriz
Madrina infantil de la gaiata 15, Sequiol, 2006
Dama de la ciutat infantil 2007
Belenguer Trilles, Carmen
Madrina de la gaiata 10 en 1957.
Belenguer Trilles, Emília
Madrina de la gaiata 10 en 1961.
13

Bellés Falcó, María del Carmen
Madrina de la gaiata 11 en 1959.
Bellés Pallarés, Rosa Elvira
Madrina de la gaiata 13, Censal,
en 1985
Beltran Llorens, Andreu
President infantil de la gaiata
8, Portal de l’Om, en 1998.
Galantejador de la regina
infantil Sonia Bernat Pascual,
en 2000.
Beltrán López, Mª Amparo
Bellés Sabater, Salvador
En 1962 va ser nomenat vocal de propaganda de la
Junta Central de Festes. Va ser el primer presentador
de la gala de proclamació de la Reina de les Festes al
Teatre Principal de Castelló. Ja era responsable de la
revista Gaiata en Ràdio Castelló, SER, des dels anys
50 del segle XX.
Bellés Yàñez, María Luisa
Bellés Tena, Joan
Directiu de Casa València a
Barcelona, oriünd de Cabanes.
Creador en 1953 del títol de
«gaiatera» com a representant
de Casa València a Barcelona
a les festes de la Magdalena.
Gaiater d’honor perpetu del
sector 6.
Madrina de la gaiata 5, Hort dels Corders, 1997
Beltrán Luque, Cristina
Madrina infantil de la gaiata 7, Cor de la ciutat 2005
Madrina de la gaiata 7, Cor de la ciutat, 2010
Beltrán Posilio, Almudena
Madrina infantil de la gaiata 3, Porta del sol 2002
Dama de la ciutat infantil, 2003
Dama d’Honor 2005
Beltrán Posilio, María
Madrina de la gaiata 3, Porta del sol 2005
Dama de la ciutat, 2006
Beltrán Renau, Elena
Madrina de la gaiata 5, Hort
dels Corders en 1984.
Reina de les festes de la
Magdalena en 1985.
Madrina de la gaiata 2, Fadrell, en 1975.
Bellmunt Tena, Teresa
Madrina de la gaiata 5 en 1954.
Beltran Fabra, Lolita
Madrina de la gaiata 5 en 1947
Beltrán Renau, Nati
Madrina de la gaiata 5, Hort dels Corders, en 1981.
Beltrán Segarra, Teresa
Reina de les festes de la Magdalena en 1973.
Beltrán Tena, Teresa
Madrina de la gaiata 2, Fadrell, en 1978.
Benages Luque, Elisabeth
Beltran Campos, Rosa Belén
Madrina de la gaiata 8, Portal de l’Om, en 1987.
Madrina de la gaiata 18, cremor, 1997.
Beltran Torlà, Amèlia
Madrina de la gaiata 6, Farola-
Ravalet, en 1985.
Beltran Llorens, Lledó
Madrina infantil de la gaiata 8,
Portal de l’Om, en 1998.
Dama de la ciutat infantil, en
1999.
Madrina de la gaiata 8, Portal
de l’Om, en 2010.
Beltran Torlà, Mònica
Madrina de la gaiata 5, Hort dels Corders, en 1989.
14

Benazet Font, Montserrat
Madrina de la gaiata 3 en 1960.
Bernat Pascual, Carla
Dama d’honor infantil 2002
Madrina infantil gaiata 17, Tir de Colom, 2004
Dama de la ciutat infantil 2005
Dama d’honor de la gaiata 17, 2010
Bernat Pascual, Sonia
Benedito Prades, Elena
Mare de Blanca Vilar Benedito,
madrina infantil de la gaiata 2,
2010
Reina infantil de les festes de la
Magdalena en 1980.
Dama d’honor infantil, 1997
Madrina infantil gaiata 17,
1998
Dama de la ciutat infantil,
1999.
Reina infantil de les festes de la
Magdalena en 2000.
Madrina gaiata 17, 2010
Betoret Parreño, Inés
Benet Fabra, Carla
Madrina infantil de la Gaiata 7,
Cor de la ciutat 1988
Reina infantil de les festes de la
Magdalena en 1989.
XLIII Na Violant d’Hongria,
corresponent a l’any 1998.
Dama de la Ciutat de les festes
de la Magdalena de 1998.
Madrina de la gaiata 4 en 1968.
Betoret Parreño, Magda
Madrina de la gaiata 1 en
1961.
Benlliure Fabregat, Lorena
Madrina de la gaiata 10, el Toll, 1996
Bernad Nebot, Carmen
Madrina de la gaiata 2, Fadrell,
en 1981.
Bezares Ripoll, Glòria
Madrina de la gaiata 5 en 1958.
Bisbal García, Judith
Madrina infantil de la gaiata 13, Sensal, 1997
Blanch Badal, Paloma
Madrina infantil de la gaiata 6, Farola_Ravalet, 1996
Bernad Rincón, Berta
Na Violant d’Hongria, corresponent a l’any 1983
Bernad SanJosé, Elena
Madrina infantil de la gaiata 5, 1992
Dama de la ciutat infantil 1993
Blanch Caballer, María Teresa
Madrina de la gaiata 6 en 1972.
Blanch Castelló, Reyes
Madrina de la gaiata 3, Porta
del Sol, en 1987.
Bernat D’Amato, Glòria
Reina infantil de les festes de la Magdalena en 1984.
Bernat Fàbrega, Aida
Madrina infantil de la gaiata 14,
Castàlia, en 1999
Madrina de la gaiata 14, Castàlia,
en 2004.
Dama de la ciutat 2006
Blasco, Francisco
Enginyer municipal de Castelló. Autor de projecte de
pals connectats amb cables per il·luminar les gaiates,
durant la desfilada de la nit de la Magdalena, sistema
inspirat en el que s’utilitzava a Cartagena per donar
llum als passos durant la Setmana Santa. El sistema de
pals amb connexió elèctrica es va utilitzar des de 1949
fins a 1992.
15

Boix Domínguez, Belén
Blasco Ahís, María Vicenta
Madrina de la gaiata 9 en 1976.
Madrina de la gaiata 11, Forn del Pla, 2006
Na Violant d’Hongria 2007
Boix Miralles, Lídia
Madrina infantil de la gaiata 14, Castàlia, 1997
Dama de la ciutat infantil 1998
Bonet Rambla, Carmen
Madrina de la gaiata 3, Porta del Sol, en 1988.
Reina de les festes de Castelló en 1991.
Blasco Beltran, Maria Lledó
Madrina de la gaiata 10 en 1971
Bonet Salva, Débora
Gaiatera casa València a Madrid, 1998
Bordoy Mateo, Clara
Reina infantil de les festes de la Magdalena en 1982
Boronat Sanchís, María del Carmen
Madrina de la gaiata 5 en 1951.
Borràs Calvet, Montserrat
Blasco Beltran, María Soledad
Madrina de la gaiata 10 en
1973.
Madrina de la gaiata 10 en
1977.
Blasco Fraga, Laura
Madrina de la gaiata 3, Porta del Sol, 1998
Blasco Llidó, Berta
Dama d´honor infantil de la
gaiata 4, l’Armelar 2005
Madrina d’Honor infantil de la
gaiata 4, l’Armelar 2006
Madrina infantil de la gaiata 4,
l’Armelar 2007
Dama de la ciutat infantil 2008
Reina infantil de les festes de la
Magdalena en 2009.
Borràs Selfa, Raquel
Reina de les festes de la Magdalena en 2007.
Madrina gaiata 4, l’Armelar 2006
Estretament vinculada al món de la festa tradicional
de castelló, està implicada en la dansa i folklore de
Castelló.
Borràs Ulldemolins, María
Dolores
Madrina de la gaiata 8, Portal
de l’Om, en 1971.
Blasco Pesudo, María Teresa
Reina infantil de les festes de la
Magdalena en 1986.
Borràs Valls, Mercedes
Madrina de la gaiata 2, Fadrell, en 1973.
Reina de les festes de la Magdalena en 1974.
Bort García, Sandra
Madrina de la gaiata 1, Brancal de la ciutat 1999
Vocal Junta de Festes 2004-2010
Blay Biosca, Elena
Madrina de la gaiata 8, Portal de l’Om, en 1975.
Boscar Ferran, María Rosa
Madrina de la gaiata 2 en
1958.
Bonet Manselgas, Arian
Madrina infantil de la gaiata 11, Forn del Pla, 2001
16

Breva Morte, Marina
Botella Puig, Pedro
President de la Junta de Festes
Dènia va ser el poble on va nàixer
el 19 d’octubre de 1916. Vingué
de xiquet a Castelló, on va viure
la resta de la seua vida. Estudià
el batxillerat i després a Madrid
la carrera de Medicina, passant
a l’acabar-la a l’hospital de
Basurto, per fer l’especialitat de
pulmó i cor i va exercir a Castelló. Es casà ací i va
tindre quatre fills. Va ser tinent d’alcalde des del 27 de
febrer de 1958 fins al 18 d’octubre de 1960, amb José
Ferrer Forns com alcalde i des d’aquesta data fins al
2 de febrer de 1964, amb Eduardo Codina Armengot.
Es va destacar com a ferm opositor a la instal·lació de
Fertiberia rebent molts disgusts per aquest tema.
L’alcalde el nomenà President de la Junta Central de
Festejos de la Magdalena l’any 1959 i va deixar de
ser-ho després de la de 1961.
Va morir a Castelló el 2 de juny de 1987.
Madrina d’honor infantil de la gaiata 8, Portal de l’Om,
2000
Madrina infantil de la gaiata 8, Portal de l’Om, 2001
Dama de la ciutat infantil 2002
Dama d’honor de la gaiata 17, 2010
Buenaventura Colás, María
Madrina infantil de la gaiata 2, Fadrell, 2001
Burgos Salguero, Johana
Breva Valls, Bàrbara
Madrina infantil de la Gaiata 7,
Cor de la ciutat 1984
Reina infantil de les festes de la
Magdalena en 1985.
Na Violant de la Germandat
dels Cavallers de la Conquesta
en 1992.
Madrina de la gaiata 17, Tir de Colom, 2002
Bou Mon, Pepa
Madrina de la gaiata 2 en 1948.
Bou Gasch, Lorena
Madrina de la gaiata 4, l’armelar, 1997
Burguete Beltran, Jèssica
Madrina de la gaiata 8, Portal
de l’Om, en 1995.
Dama de la Ciutat 1997
Branchadell Pérez, María del Carmen
Madrina de la gaiata 11 en 1958.
Bravo González, Belén
Madrina de la gaiata 8, Portal de l’Om, en
1981.
Burguete Beltran, Sabina
Madrina de la gaiata 8, Portal
de l’Om, en 1989.
Breva Almerich, Elisabeth
Dama infantil de la gaiata 1,
Brancal de la Ciutat, en 1971.
Diversos càrrecs al sector 1, de
1972 fins el 1978. Madrina de la
gaiata 1, en 1979. Dama de la
Ciutat, en 1980.
Primera dona presidenta de
gaiata en la història de les festes
de la Magdalena, nomenada en
1981. Presidenta de la gaiata 15,
Sequiol, de 1982 a 1985. Nomenada com a «Presidenta
perpètua» de la gaiata 15 en 1986.
Vocal de la Junta de Festes de Castelló en els períodes
de 1989 a 1990 i de 1991 a 1992. Component de la
gaiata 15, Sequiol, fins al 2005.
Va ser nomenada Presidenta, per segona vegada, de
la gaiata 15, Sequiol, amb motiu del XXV aniversari
de l’associació, càrrec que continua exercint en
l’actualitat.
Burroni del Prado, Diana
Madrina infantil de la gaiata 18, Crémor, 1993
Dama de la ciutat infantil, 1994
Madrina de la gaiata 14, Castàlia, 2002
Dama de la ciutat, 2003
Burroni del Prado, Minerva
Madrina infantil de la gaiata 18, Crémor, 1997
Dama de la ciutat infantil, 1998
Madrina de la gaiata 14, Castàlia, 2007
Dama de la ciutat, 2008
Breva Ferrer, Marisa
Reina de les festes de la Magdalena en 1965.
Per a qualsevol consulta, suggeriment,
ampliació, opinió, col·laboració, etc;
no dubte a posar-se en contacte amb
17
gaiata8festers@gmail.com

CCaballer Peris, Josefa
Calvo García, Isabel
Madrina de la gaiata 6 en
1949.
Madrina de la gaiata 5, Hort dels Corders, en 1978.
Calvo Martín, Mª Pilar
Madrina de la gaiata 5, Hort dels Corders, 2005
Camarero Porcar, María
Madrina infantil de la gaiata 9, l’Espartera, 2008
Cambronero Martínez, Marina
Caballer Pichastor, María Teresa
Madrina de la gaiata 11 en 1954.
Cabedo Roca, María
Madrina infantil mde la gaiata 10, el Toll, 1988
Reina infantil de les festes de Castelló en 1990
Cadroy Renau, María José
Reina de les festes de Castelló en 1993.
Caja Riques, María Luisa
Madrina de la gaiata 10 en 1958.
Calabuig i Pascual, Marta
Violant d’Hongria 2006
Calderón Bernad, Sara
Madrina infantil de la gaiata 6, Farola-Ravalet, en
2000
Gaiatera d’honor infantil Gaiata 6, 2001
Calduch Bellido, Salomé
Madrina de la gaiata 6 en 1961.
Primera Dama dels Cavallers de la Conquesta (1957).
Madrina de la gaiata 5 en 1957.
Cambronero Salvador, Marta
Dama d’honor infantil gaiata 12, el Grao,2001
Madrina infantil gaiata 4, l’Armelar, 2002
Dama de la Ciutat infantil, 2003
Madrina de la gaiata 12 del Grao i Reina de les Festes
de Sant Pere 2008
Cambronero Salvador, Sara
Dama d’honor infantil gaiata 4, L’Armelarel,2002
Madrina infantil gaiata 4, l’Armelar, 2003
Campos Miralles, Ana
Madrina infantil gaiata 19, La Cultural, 2001
Madrina de la gaiata 16, Rafalafena, 2007
Campos Valero, María Amparo
Madrina de la gaiata 8, Portal de l’Om, en 1954.
Canella Pàmies, Lala
Na Violant d’Hongria de la
Gemandat dels Cavallers de la
Conquesta en 2000.
Calduch González, Selene
Madrina infantil de la gaiata 18, Cremor, 2007
Calvo Agustina, María Teresa
Madrina de la gaiata 1 en
1976.
Cantavella, Inmaculada
Madrina de la gaiata 1 en 1983.
Capdevila Martinavarro, Consuelo
Madrina de la gaiata 14, Castàlia, 2000
Capsir Martín, Mercé
Madrina de la gaiata 2, Fadrell, 1970.
19

Carceller Maicas, Silvia
Madrina infantil de la gaiata 11, Forn del Pla, 1996
Cardenach Vinuesa, Beatriz
Madrina de la Gaiata 12, El Grau i Reina de les Festes
de Sant Pere 1999
Carot Juan, José
President de la Junta de Festes
Va nàixer a Castelló el 21 d’agost
de 1922 i després d’acabar els
estudis primaris i els secundaris
es va dedicar a l’empresa familiar
de fabricació de malt Las Tres
Perlas i després a la fabricació
de vins i licors.
Després de regentar l’agència
de publicitat Zimplex va tornar
a casa a treballar a la nova empresa Hijos de José
Carot Blay fins a la jubilació.
L’alcalde Francisco Luis Grangel Mascarós el
nomenarà President de la Junta Central de Festejos
de la Magdalena quasi al començar la legislatura
política, ja que prengué possessió el 3 de febrer
de 1974 i ja ho va ser aquest any i el següent,
continuant sent-ho els anys 1976, 1977 i 1978 amb
l’alcalde Vicente Pla Broch. Cessà com Regidor el 20
d’abril de 1979.
Casañ Petit, Vicenta
Madrina de la gaiata 5 en 1950.
Casp Verger, Xavier
(Carlet, 1915-València, 2005)
Escriptor. Autor del poema
Romancet del femení (1949)
que està dedicat a la romeria
a la Magdalena: Mentre tanta
canya verda/ tempteja terres
d’ahir,/ quina encesa il·lusió/
t’il·lumina el femení?.
Femenina és l’esperança,/ però
no ho és el camí/ pel qual l’aire
de les ales/ abraça el retorn al
niu./ Serà l’amor dit en pau/
coloma del femení?.
Castell Bernat, Vicenta
Madrina de la gaiata 11, Forn
del Pla, en 1964.
Va morir a Castelló el 16 de novembre de 2006.
Carretero Vilarroig, Mª Lidón
Madrina infantil de la gaiata 15, Sequiol, 2002
Casanovas Doménech,
Joaquín
President de la Junta de Festes
Encara que nascut a Barcelona, el
12 d’octubre de 1914, va ser un
castellonenc més des que arribà
a Castelló als 19 anys. Com a
treballador es dedicà tota la seua
vida a la rama tèxtil creant una
fàbrica a Castelló i a la vegada
era comercial d’elements per a
la construcció. Va pertànyer a
la Cambra de Comerç com a vocal comptador de la
Mesa de la Cambra des del 14 de juliol de 1947 fins
al 22 de desembre de 1955. També va ser President
del Club Deportivo Castellón les temporades 1942-
43 i 1954-55, on va aconseguir la millor classificació
a la Primera Divisió i a més a més va comprar el
camp del Sequiol.
Va ser Regidor des del 3 de febrer de 1952 al 6 de
febrer de 1955 amb l’alcalde Carlos Fabra Andrés i
tinent d’alcalde des d’aquesta data fins al 2 de febrer
de 1958 amb José Ferrer Fons, com alcalde.
Castell Gracia, María
Madrina infantil de la gaiata 6, Farola Ravalet, 2007
Dama de la ciutat infantil 2008
Castell Justiniano, Lourdes
Madrina de la gaiata 6 en 1973.
Castell Lleó, Eva María
Madrina de la gaiata 11, Forn del Pla, en 1987.
Castell Mampel, Rebeca
Madrina infantil de la gaiata 1, Brancal de la ciutat,
2002
Castellano Peris, Esther
Violant d’Hongria 1982
Castellano Vallés, María Dolores
Madrina de la gaiata 19, La Cultural, en 1985.
Com a President de la Junta Central de Festejos
de la Magdalena de 1955 va introduir la Fira de
l’Automòbil i el Motor i el Concurso Provincial de
Corte de Leña, que no va tindre molta continuïtat.
Morí a Castelló el 3 de juny de 2004.
20

Castelló Aguyé, Natalia
«Castelló, festa plena»
Publicació cultural castellonenca
nascuda en 1984, editada per
Salvador Bellés Sabater, sota
la direcció de Francisco Pascual
Mas i amb l’assessorament de
José Sánchez Adell. El periodista
Paco Pascual n’exerciria la
direcció fins 2002, des del 2003
fins a l’actualitat el director de
la publicació ha estat Joaquín
Górriz Plumed, mentre que
Elena Sánchez Almela i Beatriz Pascual Ventura
n’exerceixen d’assessores.
Constitueix una mostra aconseguida de divulgació
cultural i històrica sobre les terres de Castelló, amb
articles realitzats per especialistes en els diversos
temes. Fins el 2009, ha publicat 35 números o
volums, amb els índexs per autors i per matèries.
Catalan Casanova, Ana
Catalan Balfagó, Irene
Madrina de la gaiata 7, Cor de
la Ciutat, en 1985.
Madrina de la gaiata 14, Castàlia, 2008
Catalan Verchili, Esther
Madrina de la gaiata 3, Porta
del Sol, en 2004
Madrina infantil de la gaiata 8, Portal de l’Om, 1995
Dama de la ciutat infantil 1996
Filla de l’exconseller de la Generalitat Valenciana,
Fernando Castelló.
Castelló Sanchís, Francisca
Madrina de la gaiata 6 en 1952.
Madrina de la gaiata 5 en 1953.
«Castelloneries»
Revista de periodicitat anual
sobre les festes de la Magdalena
creada en 1986, editada per
Francesc Vicent Doménech,
Quiquet de Castàlia, i coordinada
inicialment per Juanjo Safont
Bellés. Cal destacar les
col·laboracions sobre la història
de la Magdalena escrites per
Josep Miquel Francés, Jaime
Nos, Enrique Segarra o el mateix
Quiquet. També tenen especial rellevància les proses
de Joaquín Campos sobre aspectes de la història
del Lledó o els articles sobre art, escrits per Antoni
J. Gascó Sidro. La part gràfica va comptar amb un
especial protagonisme en aquesta revista. El darrer
número va ser el 19, corresponent a la Magdalena de
2005, que va aparèixer com a homenatge al fundador
de la publicació, desparegut en desembre de 2004.
Causanilles Bondí, Viviana
Madrina de la gaiata 10, el Toll, 1998
Causanilles Marí, Francisca
Madrina de la gaiata 8, Portal de l’Om, en 1968.
Causanilles Rovira, María José
Madrina de la gaiata 11 en 1975
Cazador Calduch, María Teresa
Secretària de la Junta Central de
Festes de la Magdalena, durant
més de quaranta anys, fins el
1986.
Va donar suport a diverses
comissions de l’organització
de les festes, com la del Pregó,
Propaganda, Desfilada de gaiates i la d’Enllaç amb
els sectors gaiaters, entre d’altres.
Castillo Cerdán, Vanesa
Dama d’honor infantil 2002
Madrina infantil de la gaiata, Portal de l’Om, 2003
Gaiatera d’Honor infantil 2004
Castillo Querol, Lorena
Madrina de la gaiata 15, Sequiol, 2006
21

Cazorla Herrero, Anna
Madrina de la gaiata 4, L’Armelar,
en 2004.
Dama de la ciutat 2006
Chica Cabezuelo, Mª Belén
Madrina de la gaiata 10, el Toll, 2007
Chiva Jorda, Pilar
Violant d’Hongria 1990
Celda Armero, Mª Carmen
Dama dels Cavallers de la Conquesta en 1965.
Centelles Beltrán, Raquel
Madrina infantil gaiata 14, Castàlia 2004
Cercle Juvenil Sant Pere
Entitat cultural del Grau de Castelló, creada als anys
seixanta, per iniciativa de Mn. José Martí, el rector de la
parròquia del Grau. En formaven part Vicent Doménech,
Marisa Miralles, Joaquín Jorge, José Francisco Senén,
Pascual Campos, Vicent Luis -Sento el Macareno- i
Josep Fàbrega, creador d’un grup de teatre valencià.
Van realitzar revistes parlades dedicades a les festes de
Sant Pere, a les de la Magdalena i actes d’homenatge.
Comptava amb una banda de cornetes i tambors,
dirigida per José María Illescas
Cid Balanzá Maruja
Madrina de la gaiata 9 en 1962.
Cid Boix, Inmaculada
Madrina de la gaiata 2 en 1967.
Ciscar Peñarrubia, Isabel
Madrina infantil de la gaiata 12
Reina infantil de les Festes de sant Pere, 2002
Cisneros Catalán, Mª Soledad
Madrina infantil de la gaiata 4, l’Armelar, 1996
Clarós Rubio, María Francisca
Madrina de la gaiata 11 en 1969.
Cerdà Torres, Rosa
Cerdà Dols, Carla
Madrina infantil gaiata 3, Porta
del Sol, 1993
Reina infantil de les festes de la
Magdalena en 1994.
Reina de les festes de la Magdalena en 1987.
Cerdan Àlvarez, Esperanza
Madrina de la gaiata 18, Crémor,
en 1987.
Climent Llorca, José
President de la Junta de Festes
Va nàixer a Muro (Alacant) el 20 de
febrer de 1913. Estudià la carrera
de Magisteri a València, encara
que mai va exercir de mestre. En
acabar la Guerra Civil, al 1941, va
vindre a Castelló, on va començar
a treballar a Cementos Fradera.
Immediatament es va integrar a
la ciutat que el va acollir, arribant
a ser Regidor des del 5 de febrer de 1961 fins al 2 de
febrer de 1964 i tinent d’alcalde des d’aquesta data
fins al 5 de febrer de 1967 amb l’alcalde Eduardo
Codina Armengot. Aquest el nomenà President de la
Junta Central de Festejos de la Magdalena i va serho
fins a l’any 1966.
Va introduir les comparses de Moros i Cristians en
el Pregó, desfilant la de Muro, que era el seu poble,
l’any 1966. També va proposar l’eliminació dels
postes d’on prenien la llum les gaiates, encara que
això va costar uns quants anys aconseguir-ho. Portà
al cantant Raimon al Teatre Principal, la qual cosa li
va crear molts problemes per part d’alguns seguidors
del Règim. També va ocupar el lloc de Sant Felip en
el Col·legi Apostòlic.
Va morir a Castelló el 10 de febrer de 1992.
22

Colon Bueso, Pilar
Madrina de la gaiata 2 en
1950.
Climent Moreno, Lourdes Mª
Madrina infantil de la gaiata 15, Sequiol, 2010
Climent Vallano, Laura
Madrina de la gaiata 15, Sequiol, 2000
Climent Vallano, Sara
Madrina infantil de la gaiata 1, Brancal de la ciutat,
1998
Clofent Ramos, Alba
Madrina infantil de la gaiata 17, Tir de Colom, 2005
Cobreros Albiol, Francisca Carmen
Madrina de la gaiata 5 en 1965.
Coca Paramio, Patricia
Dameta d’Honor infantil de la Gaiata 14, 2000
Madrina infantil de la gaiata 14, Castàlia, 2001
Gaiatera d’Honor, Gaiata 14, 2002
Collado Gozalbo, María
Dolores
Colon Navarro, María Luisa
Madrina de la gaiata 2 en 1969.
Conde Bausà, Rosa Lledó
Madrina infantil gaiata 3, Porta del sol, 1997
Reina infantil de les festes de la Magdalena, en 1998.
Madrina gaiata 3, 2009
Dama de la Citat, 2010
Conde Martínez, Natàlia
Madrina de la gaiata 12, El
Grau
Reina de les Festes de Sant
Pere, 1998
Dama de la Ciutat 1999
Reina de les festes de Castelló
en 2001.
Madrina de la gaiata 13, Censal,
en 1983.
Conde Martínez, Verónica
Madrina de la gaiata 12, El Grau
Reina de les Festes de Sant Pere, 1995
Dama de la Ciutat 1996
Conesa Bauset, María Griselda
Collazos Rovira, Carla
Madrina infantil de la gaiata 8,
Portal de l’Om, en 2010.
“És la primera de l’última
generació de la família Rovira”
Madrina de la gaiata 4 en 1979.
Constantino Divieso, Mercedes
Madrina de la gaiata 5, Hort dels Corders, 2002
Gaiatera d’Honor 2009
Contreras De la Fuente, Concepcion
Madrina de la gaiata 16 en 1985.
Corcuera Ramos, Vanessa Mª
Madrina infantil de la gaiata 3, Porta del Sol, 2000
Colomina Bayon-
Camponares, María Teresa
Madrina de la gaiata 12 en
1971
Cornelles Soriano, Amèlia
Madrina de la gaiata 10 en
1948.
23

Cros Negre, Belén
Cortés Armengol, Esther
Dameta infantil de la gaiata 3, Porta del Sol, 2000
Dama infantil de la ciutat, 2001
Madrina de la gaiata 2, Fadrell, 2007
Cortés Bartolo, Patricia
Madrina infantil de la gaiata 7, cor de la ciutat, 1995
Dama de la ciutat infantil, 1996
Madrina de la gaiata 7, cor de la ciutat, 2005
Dama de la ciutat 2007
Cros Pérez-Melero, Maria Lledó
Dama dels Cavallers de la
Conquesta en 1976.
Cortés Pérez, María Luisa
Madrina de la gaiata 4 en 1949
Cubedo Castelló, Gemma
Madrina infantil de la gaiata 17, 1997
Cuevas Juan, Sonia
Dama d’honor gaiata 12, El Grao, 2001
Madrina de la gaiata 9, L’Espartera 2002
Cotanda Lloréns, María Vicenta
Madrina de la gaiata 5 en 1966.
Cumba de la Rosa, Janin
Reina infantil de les festes de Sant Pere, del Grau de
Castelló, en 2001.
Madrina de la gaiata 12, El Grau, en 2001.
Cumba Dragó, Humi
Cotillas Castillo, Vanessa
Madrina de la gaiata 4, l’Armelar, 2000
Dama de la Ciutat, 2001
Reina de les festes de Sant Pere,
del Grau de Castelló, en 1980.
Madrina de la gaiata 12, El Grau,
en 1980.
Crespo Gómez, Paloma
Dama de la ciutat en les festes de la Magdalena de
1980.
Reina de les festes de la Magdalena en 1981.
Crespo Toledo, Consolación
Madrina de la gaiata 1 en
1968.
Per a qualsevol consulta, suggeriment,
ampliació, opinió, col·laboració, etc;
no dubte a posar-se en contacte amb
gaiata8festers@gmail.com
24

D
D’Amato, Mari Ángeles
Madrina de la gaiata 4 en 1960.
Dauden Vicente, Laura
Madrina de la gaiata 11, Forn del Pla, 2007
Dama de la Ciutat, 2008
Delgado Martínez, Cristina
Madrina de la gaiata 18, Crémor, 2010
Dauffí Ribes, Verònica
Dama dels Cavallers de la
Conquesta en 1980.
De la Cruz Gil, Mónica
Madrina de la gaiata 9, La Espartera, 2006
Dama de la Ciutat 2007
Del Moral Selma, Cristina
Madrina de la gaiata 12 i Reina de les festes de Sant
Pere 2009
Díaz Herrera, Jéssica
Madrina de la gaiata 17, Tir de Colom, 1999
Dama de la ciutat, 2000
Díaz Sierra, María Paulina
Madrina infantil de la gaiata 4, l’Armelar 2008
Díaz Martínez, Sara
Madrina de la gaiata 15, Sequiol, 2002
Dama de la ciutat, 2003
Díaz Martínez, Laura
De Diego Segarra, Beatriz
Madrina infantil de la gaiata 5, Hort dels Corders, en
2001
De Gracia Duch, Patrícia
Dama d’honor Gaiata 6 Farola
Ravalet, 2001, 2002
Madrina de la gaiata 5, Hort
dels Corders, en 2003.
Dama de la ciutat, 2004
Dama d’honor infantil gaiata 15, 1998, 1999
Madrina d’honor infantil de la gaiata 15, 2000
Madrina infantil de la gaiata 15, Sequiol, 2001
Dama d’honor gaiata 15, 2006, 2007
Madrina d’honor de la gaiata 15, 2008
Madrina de la gaiata 15, Sequiol, 2009
Dama de la ciutat, 2010
Dols Cosín, María Luisa
Madrina de la gaiata 7 en 1945.
Reina de les festes de la Magdalena, en 1947.
Dols Nicolau, Mercedes
Reina de les festes de la Magdalena en 1969.
Dols Nicolau, Sílvia
Dama dels Cavallers de la Conquesta en 1977.
De Haro Mut, Itziar
Madrina infantil de la gaiata 17, Tir de Colom, 2002
De Jorge Pérez, Claudia
Madrina de la gaiata 15, Sequiol,
en 2003.
Dols Ochoa, Sara
Madrina infantil de la gaiata 8,
Portal de l’Om, en 2002.
Reina infantil de les festes de la
Magdalena en 2003.
Va ostentar la màxima
representació dels xiquets i
xiquetes a Castelló acompanyada
de la Regina Elena Sanchis
Higueras. Aleshores tenia 11 anys.
Va ser madrina d’honor infantil de la gaiata vuit la
Magdalena 2001. En l’any 2002, va ocupar el càrrec
de madrineta infantil de la Gaiata del Portal de l’Om
junt a Víctor Palacio Bernad, com a President Infantil,
i Nadia Khalaf Viciano, com a Madrina de la Gaiata.
26

Dolz García-Mingarro, Mª
Teresa
Reina de les festes de la
Magdalena en 1970.
Doménech Ripollés, Dora
Madrina de la gaiata 1 en
1947.
Doménech Capdevila, Laura
Doménech Alonso, Rosa
Madrina de la gaiata 4,
L’Armelar, en 1985.
Madrina infantil de la gaiata 16, Rafalafena, 2000
Madrina de la gaiata 4, L’Armelar, en 2009
Dama de la ciutat 2010
Doménech Company, Luis
Miguel
President de la Junta de Festes
Al centre de la ciutat, al carrer de
Cavallers, va nàixer el 2 de maig
de 1951, d’on se’n va anar a
l’avinguda de Lledó, però segueix
pertanyent a l’Associació de
Xiquets del Carrer de Cavallers.
Els anys 1974, 1975 i 1976 va
ser membre de la Gaiata 10
i el 1988, 1989 i 1990 de la
Gaiata 11, guanyant el primer premi de llibrets tots
aquests anys. En 1994, 1995 i 1997 col•laborarà en
els llibrets de les Gaiates 8 i 10 guanyant, també, el
primer premi.
Va ser el segon President elegit per votació i ho va ser
els anys 1991 i 1992 i va introduir moltes novetats.
Destaquen, com a més importants, les següents: el
Piromusical; la supressió, per fi, dels postes de la
llum, substituint-los per grups electrògens autònoms;
es va canviar el recorregut del Pregó, suprimint el
carrer d’Enmig; que les presentacions de les gaiates
foren amb el vestit de castellonera; es va canviar el
recorregut de la traca final perquè s’encenguera des
del balcó de l’Ajuntament; es creà l’Encesa de les
gaiates.
Avui continua fent alguna paella i algun esport i
treballa de promotor a Alcossebre.
Doménech Vaquer, María Teresa
Madrina de la gaiata 4 en 1956.
Domínguez, Rosa
Personatge popular castellonenc. La seua presència en
actes o festes es considerava necessària com a signe
de l’èxit de la programació. Era una dona extrovertida,
parladora, simpàtica sempre. Va ser l’última persona
que va tocar la campaneta de l’estació de La Panderola,
en l’últim viatge del tramvia, en agost de 1963. Sovint
els organitzadors d’una celebració deien allò de
«Vinga, xiquets, que ja està ací Rosita Domínguez, ja
podem començar».
Doumere Martínez, Lidón
Dama de la Ciutat, 1996
Duato Usó, Carla
Gaiatera de la casa València a Barcelona 2003
Duran Gómez, Jennifer
Donaire Tena, Verònica
Madrina de la gaiata 17, Tir de
Colom, en 2003.
Madrina de la gaiata 3, Porta del sol, 2006
Doménech Martínez, Sònia
Madrina de la gaiata 14,
Castàlia, en 1985
Per a qualsevol consulta, suggeriment,
ampliació, opinió, col·laboració, etc;
no dubte a posar-se en contacte amb
gaiata8festers@gmail.com
27

EEdo Sanz, Lourdes
«Esclat»
Madrina de la gaiata 3, Porta
del Sol, en 1986.
Programa sobre les festes de la Magdalena, dirigit per
Eduardo Mas Del Río, que emetia Ràdio Popular de la
Plana.
Escribano Jaen, Mª Ángeles
Madrina de la gaiata 3, Porta del Sol, 2000
Escrig Ayuso, Ana
Edo Falcó, Amparo
Madrina de la gaiata 5, Hort dels Corders, en 1986.
Madrina de la gaiata 5 en 1968.
Edo Falcó, Mari Carmen
Madrina de la gaiata 5 en 1967.
Edo Porcar, Alba
Madrina infantil de la gaiata 16, Rafalafena, 2008
Ejerique Palomo, Mª del Carmen
Escuder Mollon, Marta
Dama d’Honor gaiata 17,
1997,1998
Dama d’Honor gaiata 6, 1999,
2000
Dona de Companya 2002
Madrina de la gaiata 9,
Espartera, en 2003.
Reina de les festes de la Magdalena en 1964.
Elorriaga Miralles, Georgina
Gaiatera de la casa de valència a Barcelona, 1998
Enero Martínez, Paola
Dama d’honor de la gaiata 12, 2005, 2006
Madrina de la gaiata 12, el Grao i Reina de les Festes
de Sant Pere 2007
Endrino Prats, Rosa
Madrina de la gaiata 10, El Toll,
en 2004.
Escuder Mollon, Pilar
Dama d’Honor gaiata 17, 1997,1998
Madrina de la gaiata 6 Farola Rabalet, 1999
Presidenta Associació Festes de carrer 2009-10
Escuder Puig, Balma
Madrina de la gaiata 3, Porta del Sol, 1997
Escura Agustina, Teresa Isabel
Madrina de la gaiata 2, Fadrell, en 1972.
Espada Moliner, Esther
Madrina de la gaiata 6, Farola-Ravalet, 2006
Dama de la ciutat 2007
España Novoa, María
Esbrí Pascual, Mari Carmen
Madrina de la gaiata 2 en
1964.
Madrina de la gaiata 1, Brancal de la ciutat, 2010
Espejo Mora, Sonia
Dama de la ciutat infantil 2006
Esteve Corona, Sara
Madrina de la gaiata 2, Fadrell, 1997
Esteve Mateu, Beatriz
Madrina infantil de la gaiata 17, Tir de Colom 2003
29

F
Fabra Bataner, Nerea
Madrina de la gaiata 19, la Cultural, 2010
Fabregat Alcón, Lara
Madrina de la gaiata 19, La
Cultural, en 2003.
Fabra Betoret, Begoña
Madrina infantil de la gaiata 8,
Portal de l’Om, 1986
Reina de les festes de Castelló
en 2000.
Fabregat Campos, María José
Violant d’Hongria 1996.
Fabra Carreras, María dels
Àngels
Fabregat Miralles, Marta
Madrina gaiata 14, Castàlia, 1997
Madrina de la gaiata 3 en
1969. Fabregat Martí, Benjamín
Fabra Fernández, Andrea
Reina infantil de les festes de la
Magdalena en 1983.
(Albocàsser, final s. XIX-
Castelló, 1974)
Farmacèutic. Alcalde de Castelló,
nomenat després de la Magdalena
de 1944, va convocar un ampli
grup de destacats castellonencs
en novembre d’aquell any, per
a plantejar l’engrandiment
de les festes de la Magdalena
com a celebració col•lectiva de
germanor ciutadana, per damunt
de diferències ideològiques. De caràcter circumspecte
-per haver quedat vidu dues vegades i haver vist morir
també un fill-, va ser un home de cultivada cultura i
mantenidor del Certamen Literari de 1969, quan les
renovades festes fundacionals complien el seu vint-icinqué
aniversari.
Fabregat Peñarrocha, Andrea
Fabra Gasset, Amparo
Reina de les festes de la Magdalena en 1952.
Fabrega Segarra, Ana Belén
Madrina de la gaiata 18, 2001
Fabrega Segarra, Noemí
Madrina de la gaiata 18, Crémor, 2000
Fabregat, Consuelo
Dameta d’Honor infantil gaiata 6, Farola-Ravalet,
1992, 1993
Madrina infantil gaiata 6, Farola-Ravalet, 1994
Dama d’Honor 1999, 2000, 2001, 2002
Madrina d’Honor 2003
Madrina gaiata 6, Farola-Ravalet, 2004
Gaiatera de la casa València en Barcelona, 2005
Fabregat Segarra, Francisca Josefa
Reina de les festes de la Magdalena en 1950. Neboda
de Manuel Segarra Ribés, fundador del Pregó.
Madrina de la gaiata 5 en 1946.
Fabregat Agost, Lorena
Madrina de la gaiata 7, Cor de la Ciutat, en 1984.
31

Fabregat Segarra, Salomé
Madrina de la gaiata 2 en 1946.
Farinós Medina, Vicenta
Madrina de la gaiata 3 en
1958.
Fabregat Tirado, Ana María
Madrina de la gaiata 7 en 1963.
Fariza Guttmann, Paulina
Madrina de la gaiata 8, Portal de l’Om, en 1980.
Feced Mas, Cristina
Madrina infantil de la gaiata 7, Cor de la ciutat, 2008
Felip Camba, Lledó
Madrina de la gaiata 10, el Toll, 2009
Felip Escuder, Laura
«Fadrí, El»
Revista sobre les festes de la Magdalena creada
per Francesc Vicent Doménech en 1980, que va ser
continuadora de la revista Vítol.
La primera etapa es perllonga fins a 1986, quan F.
Vicent deixa de ser-ne el coordinador. La segona
època d’El Fadrí es caracteriza per la reedició de textos
històrics i costumistes d’escriptors castellonencs de
la primera meitat del segle XX.
Madrina infantil de la gaiata 10, el Toll, 1996
Felip Escuder, Marta
Madrina de la gaiata 10, el Toll, 1997
Felip Galván, Neus
Madrina infantil de la gaiata 7, Cor de la ciutat, 2
Felip Martínez, Andrea
Falomir Gil, Fernando
President de la Junta de Festes
Nasqué a Castelló el 18 de
novembre de 1895 i va ser un
home que es va menejar bé per
Castelló, ja que, a banda de fer
el seu treball, va tindre temps
per participar en les activitats
socials de la ciutat. Fou un dels
promotors de la creació del Club
Deportivo Castellón, del qual era
el soci número 1 quan va faltar, a
part d’haver sigut directiu en diverses etapes. També
va ser membre de la Junta del Casino Antic.
Entrà de Regidor el 6 de febrer de 1949 fins al 6 de
febrer de 1955, amb Carlos Fabra Andrés com alcalde
i de President de la Junta Central de Festejos de la
Magdalena des de l’any 1949 fins al 1954.
Va ser el President de les Festes del VII Centenari
de la Fundació de la Ciutat i aleshores es va incloure
al programa de festes l’Homenatge al Rei En Jaume,
amb participació de moltes personalitats vingudes de
fora.
Va morir el 31 de maig de 1990.
Fenollosa Arnau, Carmen
Madrina infantil de la gaiata 14,
Castàlia, 1996
Reina infantil de les festes de la
Magdalena en 1997.
Madrina Gaiata 14, Castàlia
2005
Dama de la Ciutat, 2006
Felip Rubio, Maruja
Madrina de la gaiata 2 en
1954.
Madrina de la gaiata 6 en 1946.
Falomir Maristany, Mariela
Violant d’Hongria 1981
Fenollosa Fatjó, Carmen
Madrina infantil de la gaiata 6, farola-Ravalet 2002
Dama de la ciutat infantil 2003
32

Fenollosa Mateu, Nuria
Madrina de la gaiata 1 en 1982.
Ferrer Mateo, María Dolores
Madrina de la gaiata 11, Forn
del Pla, en 1967
Fenollosa García, Rosario
Dama dels Cavallers de la Conquesta en 1958.
Fernández Arévalo, María del Carmen
Madrina de la gaiata 11 en 1957.
Fernández Belmar, Idoia
Madrina de la gaiata 11, Forn del Plà, 1998
Fernández Grande, Carmen
Madrina de la gaiata 2 en 1945. Filla d’un notari que
era el president de la gaiata.
Fernández Giner, Inmaculada
Madrina de la gaiata 2, Fadrell,
en 1987.
Ferrer Mollón, Carolina
Madrina d’Honor infantil de la gaiata 8, 1999
Madrina infantil de la gaiata 8, Portal de l’Om 2000
Ferrer Ros de Ursinos, Mercedes
Reina de les festes de la Magdalena en 1961.
Ferrer Ruiz, Ana
Madrina infantil de la gaiata 10, El Toll, 2010
«Festa»
Programa magdalener creat
en 1962 per Francesc Vicent,
Quiquet de Castàlia, emés per
La Voz de Castellón, la segona
emissora en antiguitat de la província. Per primera
vegada es va incloure, en una mateix programa, les
opinions de tots els sectors del món gaiater (president,
comissió, madrina i dames del sector).
«Festividades»
Fernández Martorell, Susana
Reina infantil de les festes de la Magdalena en 1971.
Ferrando Daufí, Lledó
Madrina de la gaiata 11, Forn del Pla, en 1988.
Ferrer Bertolín, Herminia
Madrina infantil de la gaiata 8, Portal de l’Om, 1996
Ferrer Marco, María Amparo
Madrina de la gaiata 11 en
1963.
Revista de periodicitat anual
sobre les festes de la Magdalena,
de Castelló, editada per
Carlos Múrria Arnau. El primer
número va aparèixer en 1947,
i actualment és la degana de
les publicacions magdaleneres.
Entre les seues seccions cal
destacar les enquestes als
presidents de gaiata i l’humor
magdalener.
Flors Gallo-Alcántara,
Carmen
Dama dels Cavallers de la
Conquesta en 1979.
33

Folch Guillamón, María
Dama d’honor infantil Gaiata 8,
Portal de l’Om 1996,1997
Dama d’honor Gaiata 8, 2002
Madrina de la gaiata 3, Porta del
Sol, en 2003
Dama de la Ciutat 2004.
Forcada Adsuara, Rosa
Madrina de la gaiata 8, Portal de l’Om, en 1957.
Forcada Altava, Teresa
Madrina de la gaiata 7 en
1953.
Fonfria Fullana, Amparo
Madrina de la gaiata 5, Hort dels Corders, en 1987.
Font Beser, Adriana
Madrina infantil de la gaiata 8,
Portal de l’Om en 1980.
Reina de les festes de Castelló
en 1990.
Fornet Estopiñà, María Jesús
Madrina de la gaiata 11 en 1974.
Fortea Albert, Marta
Madrina infantil de la gaiata 11, l’Espartera, 2002
Frías Lloréns, Ana
Font Luís, María Josefa
Madrina de la gaiata 3 en 1959.
Madrina d’honor infantil Gaiata
1, Brancal de la ciutat 2006
Madrina infantil Gaiata 1,
Brancal de la ciutat, 2007
Dama de la ciutat infantil 2008
Reina infantil de les festes de
Castelló en 2010.
Fuster Ortells, Joan
(Sueca, 1922-1992)
Font Porcar, Carla
Madrina infantil de la gaiata 8,
Portal de l’Om, en 1999.
Dama infantil de la Ciutat en
2000.
Reina infantil de les festes de la
Magdalena en 2001.
Va ostentar la màxima
representació dels xiquets i
xiquetes a Castelló acompanyada
de la Regina Natalia Conde
Martínez. Aleshores tenia 11 anys.
Va ser dameta d’honor infantil, la Magdalena 1997 i
madrina d’honor infantil de la gaiata vuit la Magdalena
1998. En l’any 1999, va ocupar el càrrec de madrineta
infantil de la Gaiata del Portal de l’Om junt a Elena
Prades i Iván Consuegra. L’any següent, 2000, va ser
dameta infantil de la ciutat de la cort de la reineta
Sonia Bernat Pascual.
Estretament vinculada al món de la festa tradicional
de castelló, està implicada en la dansa, indumentària
i folklore de Castelló.
L’intel·lectual valencià més
important del segle XX,
tremendament favorable a les
festes de la Magdalena. Autor
de dos articles a destacar:
«Madalena, festa plena»,
publicat a Mèxic en 1956, on
descrivia les festes de Castelló
amb entusiasme i destacava la
«forta personalitat de la ciutat»,
i «Alegria compartida», publicat al diari Jornada
de València, en març de 1961, on afirma que les
gaiates són «un coruscante derroche de luminarias
esplendorosas: artefactos deslumbrantes, barrocos
−no podía ser menos− y coloristas que pasean por las
calles de Castellón al recuerdo de una fecha solemne
y útil».
Per a qualsevol consulta, suggeriment,
ampliació, opinió, col·laboració, etc;
no dubte a posar-se en contacte amb
gaiata8festers@gmail.com
34

G
«Gaiata»
«Revista semanal sonora magdalenera», editada i
realitzada per Ràdio Castelló, en col·laboració amb la
Junta Central de Festes de la Magdalena, durant les
setmanes prèvies a l’inici de les festes. Era el primer
programa radiofònic dedicat al tema. Va ser realitzat
per Salvador Bellés, fins a mitjans dels anys 60 del
segle XX, i per Francesc Vicent, a partir de 1965 fins a
1978, mentre es va mantindre en antena.
Gaiata de la ciutat
Privilegi atorgat al monument gaiater guanyador, que desfila l’any següent precedint a les Regines, membres de la
Junta de Festes i autoritats. La Gaiata 8 va guanyar els anys 2000 i 2001, essent Gaiata de la ciutat, per tant, els
anys 2001 i 2002, totes dues obra de Pepín Marco. La Gaiata de la ciutat 2002 va desfilar, a més a més, al mes de
juny, pels carrers d’Alacant, essent aquest un fet insòlit. Entre els representants d’aquesta comissió, els darrers anys
trobem a:
ANY MADRINA MADRINA INF. PRESIDENT INF.
2010 Lledó Beltran
Llorens
Carla Collazos
Rovira
2009 Lidia López Edo Mar del Carmen
García Ferrer
2008 Mari Paz Lázaro
Espadas
Carla Batalla Cortés
Iván Vivas Pastor
Marcos Sánchez
Castillo
2007 Vanessa Amat Diago Berta Torrent Gañán Joaquín Martí Pérez
2006 Alicia Martínez
Calduch
Noelia Martínez
Andreu
Txema López Edo
2005 Inma Tena Díaz Laura Torrent Trilles Alejandro Castellano
Albert
2004 Ana Verchili Martí Natalia Palacio
Bernad
2003 Jerusalén Rodrigo
Alors
2002 Nadiah Khalaf
Viciano
2001 Mª Eugenia Sánchez
–Pantoja Pascual
2000 Cristina Sebastián
Valero
Vanesa Castillo
Cerdán
Sara Dols Ochoa
Marina Breva Morte
Carolina Ferrer
Mollón
Víctor Palacio
Bernad
Alexandre Alabau
Sacacia
Sergio Ferrara
Ramos
1999 Elena Prades Andreu Carla Font Porcar Iván Consuegra
Adsuara
1998 Mercedes Agost
Gòmez
Lledó Beltran
Llorens
Andreu Beltran
Llorens
1997 Amparo Ortiz Masó Ana Verchili Martí Joaquín Más Rafels
1996 Marta Marcos
Galmes
1995 Jéssica Burguete
Beltrán
1994 Mª José Rovira
Sebatiá
1993 Mª José Paulo
Hernández
36
Herminia Ferrer
Bertolín
Natalia Castelló
Aguyé
Paula Vives Gimeno
Silvia Babiloni
Mañanos
Jesús Balaguer
Bellés
Juan Ignacio Agost
Pitarch
Guillermo Viciano
Blasco
Manolo Peñarroya
Palomo

Gallén Fornàs, Consuelo
Reina de les festes de Sant Pere,
del Grau de Castelló, en 1965.
Madrina de la gaiata 12, Districte
Marítim, en 1965.
García, Antonia María
Madrina de la gaiata 1 en 1981.
Gallén Jaime, Carmen
Madrina de la gaiata 5, Hort dels Corders, en 1974.
García-Arquimbau Pérez de
Herèdia, María
Madrina de la gaiata 8, Portal
de l’Om, en 1976.
Gallén Peris, Lia
Reina de les festes de Sant Pere,
del Grau de Castelló, en 1975.
Madrina de la gaiata 12, Districte
Marítim, en 1975.
García Delfont, Concha
Teresa
Madrina de la gaiata 2 en
1961.
Gallén Peris, Marta
Madrina de la gaiata 12, El Grau,
en 1983.
Reina de les festes de la
Magdalena en 1984.
Mare de Andrea Pastor Gallen,
Reina infantil Magdalena 2004
García Esteban, Marisa
Madrina de la gaiata 2, fadrell, 2002
García Ferrer, Alejandra
Gallén Tomás, Eva
Dama de la ciutat, 1993
Galmés Monferrer, Inmaculada
Madrina de la gaiata 1, Brancal
de la Ciutat, en 1992.
Reina de les festes de Castelló,
en 1995, les del 50 aniversari
de la seua refundació.
Madrina de la gaiata 17, Tir de Colom, en 1985.
Garcés Montolío, Aloma
Madrina infantil de la gaiata 13, Sensal, 2002
Dama de la ciutat, 2003
Garcés Montolío, Lledó
García Ferrer, Mar del
Carmen
Madrina infantil de la gaiata 8,
Portal de l’Om, en 2009.
Madrina infantil de la gaiata 13, Sensal, 1996
Dama de la ciutat, 1997
Garcés Yerbes, María del
Remedio
Madrina de la gaiata 2 en
1952.
37

García Laguna, Pilar
García Gómez, José
Compositor. Creador de la música
del pasdoble Rotllo i Canya,
guanyador per votació popular,
en 1946, del certamen per a la
creació de l’himne magdalenenc.
La lletra va ser incorporada
posteriorment per l’escriptor i
erudit Àngel Sánchez Gozalbo.
La primera audició cantada
del pasdoble es va realitzar als
estudis de Ràdio Castelló EAJ-
14, al febrer de 1946. Els intèrprets van ser el baríton
Antonio Gascó Calduch, Alejandro García a l’acordió,
el compositor José García al piano i el cor de la Secció
Femenina, cantant amb boca tancada.
Gaiata Sindical, segona denominació del pasdoble
Magdalena Vítol, és un pasdoble de José García que
va guanyar el concurs convocat en 1952 pel sindicat
de l’espectacle, com a himne de la seua gaiata, creada
dins les celebracions del seté centenari de la fundació
de la ciutat de Castelló.
Madrina de la gaiata 2, Fadrell, 2001
Dona de Companya, 2002
García López, María del Rocio
Madrina de la gaiata 14, Castàlia,
en 1994.
García Ortiz, Carla
Madrina infantil de la gaiata 13, 2005
García Sorribes, Soraya
Dama d’honor infantil, gaiata 4, l’Armelar 2001, 2002,
2003
Madrina infantil de la gaiata 4, 2004
Dama de la ciutat infantil , 2005
García Valverde, Begoña
Madrina de la gaiata 10, el Toll, 1996
Garcilópez Palau, María
Madrina infantil de la gaiata 6, Farola-Ravalet, 2006
Garcilópez Palau, Paula
García Ros, Úrsula
Madrina de la gaiata 11, Forn
del Pla, en 2003.
Dameta infantil de la gaiata 6, 2004,2005
Madrina infantil de la gaiata 6 Farola-Ravalet, 2009
Dama de la ciutat infantil 2010
Gargallo Monfort, Pilar
García Lloréns, Helena
Madrina de la gaiata 3, Porta del
Sol, en 1994.
Madrina de la gaiata 8 en
1961.
García Mañà, Isabel
Madrina de la gaiata 12, Grau
de Castelló, en 1994.
Reina de les festes de Sant Pere
del Grau de Castelló, en 1994.
Reina de les festes de Castelló,
en 1996.
García Meseguer, Adela
Madrina de la gaiata 5, Hort
dels Corders, en 1985.
Gargori Vicent, Josep
Cap de la Rondalla d’Educació i Descans, de Castelló.
Director de la Banda de Música de la Creu Roja de
Castelló, amb la qual va enregistrar nombrosos
pasdobles per al programa de ràdio Castelloneries.
Intèrpret i promotor de la dolçaina.
Cofundador i primer director de la Rondalla «Els
Llauradors».
Cofundador i director de la Murga Típica Fadrell Camp.
Fundador de la Unió Musical Castellonenca, avui «del
Círculo Mercantil». Fundador, en 1995, de la Unió
Musical del Grau.
Garrote Ventura, Noemí
Madrina de la gaiata 13, Sensal 2001
Dama de la ciutat 2002
Gas Gregori, Lledó
Madrina de la gaiata 6 en 1977.
38

Gas Nebot, Teresa
Dama d’honor infantil, gaiata 11, Forn del Pla, 2006
Madrina d’honor infantil de la gaiata 11, 2007
Madrina infantil de la gaiata 11, Forn del Pla, 2008
Gaiatera d’Honor infantil de la gaiata 11, 2009
Gascó Calduch, Emília
Gil Martínez, Balma
Madrina infantil de la gaiata 3, Porta del Sol, 1996
Dama de la ciutat infantil, 1997
Gil Navarro, Carmen Lledó
Madrina de la gaiata 10, El Toll,
en 1979.
Madrina de la gaiata 10 en
1945.
Gil Trilles, Cruz María
Gascó Pradells, Marta
Madrina de la gaiata 11, Forn
del Pla, en 1966.
Dameta d’Honor infantil gaiata 2, Fadrell 2005
Dameta d’Honor infantil gaiata 6, Farola_Ravalet 2006,
2007, 2008
Madrina infantil de la gaiata 17, Tir de Colom, 2009
Dama de la ciutat infantil, 2010
Gascón Alfaro, Teresa
Madrina de la gaiata 17, Tir de Colom 2008
Gasulla Amela, Josefina
Madrina de la gaiata 4 en 1974.
Gasulla Molinos, María Pilar
Madrina de la gaiata 4 en
1980.
Gil Trilles, Reyes
Violant d’Hongria 1999
Giménez Domínguez, Pilar
María
Madrina de la gaiata 5 en
1976.
Giménez Frías, Elisabeth
Gauchía Beltrán, Tamara
Madrina de la gaiata 7, Cor de la ciutat, 2006
Gavara Beltrán, Fátima
Madrina de la gaiata 6, farola- Ravalet 2010
Gil Barreda, Arantxa
Madrina infantil de la gaiata 13, Sensal, 2000
Dama de la ciutat infantil, 2001
Madrina de la gaiata 17, Tir de Colom, 2009
Giménez Ibáñez, María Teresa
Madrina de la gaiata 2, Fadrel, 2009
Giménez Sagasta, Arantxa
Madrina de la gaiata 11, Forn
del Pla, en 2000
Gil Cazador, María
Madrina de la gaiata 14, Castàlia, 2001
Dona de Companya, 2002
Gil Giner, Gemma
Madrina infantil de la gaiata 12 el Grao
Reina infantil de les Festes de Sant Pere, 2004
Gil Martín, Sheila
Gimeno, Amèlia
Madrina de la gaiata 1 en 1945.
Madrina infantil de la gaiata 2, Fadrell, 1999
Madrina de la gaiata 13, Sensal, 2010
39

Gimeno Escrig, Pilar
Madrina de la gaiata 1, Brancal
de la Ciutat, en 1974.
Reina de les festes de la
Magdalena en 1976.
Godes Archilés, Matilde
Madrina de la gaiata 1 en
1957.
Gimeno Gómez, Arantxa
Madrina de la gaiata 4, l’Armelar, 1998
Gimeno Michavila, Vicente
Escriptor. Autor de la idea que cada barri construira una
gaiata, i fer una gran festa amb totes elles al final de
l’avinguda del Rei en Jaume, a la plaça de la Victòria.
Gimeno Pastor, Sahila
Madrina de la gaiata 14, Castàlia, 1999
Gimeno Rubio, Júlia
Giner Cabedo, María del Carmen
Madrina de la gaiata 6 en 1952.
Giner Cosin, Alejandra
Madrina de la gaiata 3 en 1961.
Madrina infantil de la gaiata 13, Sensal 2003
Dama de la ciutat infantil, 2004
Ginés Beltrán, Ángela
Madrina de la gaiata 6 en 1959.
Giner Vilar, Cristina
Madrina infantil de la gaiata 18,
cremor 2005
Reina infantil de les festes de la
Magdalena en 2006.
Godes Royo, Adelina
Madrina de la gaiata 8, Portal de l’Om, en 1959.
Gómez Bellés, Pilar
Reina de les festes de Sant Pere, del Grau de Castelló,
en 1974.
Madrina de la gaiata 12, Districte Marítim, en 1974.
Gómez Bernat, Paula
Madrina de la gaiata 13, Sensal, 1998
Dama de la ciutat, 2000
Gómez Capdevila, Jéssica
Godoy Soler-Espiauba,
Manuel
President de la Junta de Festes
Va nàixer a Almería el 6 de gener
de 1915 i quan va venir per ací
s’adaptà ràpidment, casant-se
amb Teresa Masip Miaza, tenint
6 fills.
Va entrar de Regidor el 5 de
febrer de 1967 fins al 15 d’abril
de 1967, amb Eduardo Codina
Armengot, com alcalde i des d’aquesta data, fins a
la seua mort el 13 de maig de 1973 ho va ser amb
l’alcalde Francisco Luis Grangel Mascaròs. Durant
l’època de Codina va ser el President de la Junta
Central de Festejos de la Magdalena. Les seues
ocupacions van ser: industrial tèxtil des del 1941 a
1967 i des d’aleshores promotor de vivendes.
En el poc de temps que va ser President va crear el
mocador verd que avui porta, pràcticament, tothom
a la Romeria.
Madrina de la gaiata 17, Tir de colom, 2007
Gómez Delíbano, Carmen
Madrina de la gaiata 1, Brancal
de la Ciutat, en 1970.
«Miss Autoescola» de Castelló,
1972.
Néta de Toribio Delíbano,
precursor del servei de taxis a
Castelló.
Gisbert Serrano, Consuelo
Madrina de la gaiata 6 en 1953.
Gómez Ferrara, Emiliana
Madrina de la gaiata 8, Portal
de l’Om, en 1967.
40

Gómez Furió, Aida
Madrina infantil de la gaiata 16, Rafalafena, 2005
Gómez Lauterio, Amalia
González Sobrino, María
Teresa
Madrina de la gaiata 4 en
1965.
Violant d’Hongria 1986
Gómez Llopis, Rosa María
Dama dels Cavallers de la Conquesta en 1964.
Gómez Molina, Verónica
Madrina de la gaiata 16, Rafalafena, 1997
Gomis Vidal, Teresa Antònia
González Suárez, Ana Isabel
Madrina de la gaiata 2, Fadrell,
en 1979.
Madrina de la gaiata 1, en
1952.
González Tirado, Ana
Madrina infantil de la gaiata 9, l’Espartera, 1999
González-Espresati Sánchez, Carlos
(Castelló, 1886-1970)
Enginyer de la Junta d’Obres del Port, de 1928 a
1955. Va ser president de la Societat Castellonenca de
Cultura.
Membre fundador de la primera Junta Central de
Festes, creada en 1945.
Inventor del títol de «madrina de la gaiata», que es
fonamenta en l’acte del bateig del monument festiu.
En 1945 va ser autor del primer text del Pregó, un
mediocre poema castellà. És també autor de la idea
innovadora que la romeria fóra el darrer dia de les
festes de la Magdalena.
González Calduch, Jennifer
Madrina de la gaiata 13, Sensal, 2009
González Fernández, Lledó
Madrina gaiata 10l el Toll, 2002
Dama de la ciutat, 2004
Goterris Miralles, Inmaculada
Goterris Miralles, Carmen
Madrina de la gaiata 11, Forn
del Pla, en 1976.
Madrina de la gaiata 11, Forn del Pla, en 1979.
Gozalbo Ruiz, Adela
Madrina de la gaiata 1 en
1960.
González García, Ana Belén
Madrina de la gaiata 19, La
Cultural, en 2001.
Granchel Pardo, Silvia
Madrina de la gaiata 15 en
1983.
González Gumbau, Marta
Madrina gaiata 4, l’Armelar, 1996
Dama de la ciutat, 1997
González Luís, Andrea
Madrina infantil de la gaiata 13, Sensal, 2009
41

Grande, Carmen
Madrina de la gaiata 2 en 1945.
Grangel Martínez, Mercedes
Madrina de la gaiata 10, El Toll,
en 1978.
Guzman León, Rosa María
Reina de les festes de Sant Pere, del Grau de Castelló,
en 1978.
Madrina de la gaiata 12, Districte Marítim, en 1978.
Guzman Martí, Salomé
Madrina de la gaiata 8, Portal de l’Om, en 1978.
Gual Irigoyen, Marta
Madrina infantil de la gaiata 3, 2009
Dama infantil de la ciutat 2010
Gual Valentino, María Ángeles
Madrina de la gaiata 5, Hort dels Corders, en 1975.
Guarino Dragó, Minerva
Reina de les festes de Sant Pere
del Grau en 1968.
Filla de Manuel Guarino,
patró major de la confraria de
pescadors Sant Pere, del Grau
de Castelló.
Guia Torrent, María del Carmen
Madrina de la gaiata 6 en 1974.
Guillamón Tauste, Anabel
Madrina de la gaiata 9, l’Espartera, 2009
Guinea Planelles, Beatriz
Madrina de la gaiata 5, Hort dels Corders, en 1993.
Guinot Gimeno, María Dolores
Madrina de la gaiata 10 en 1952.
Guinot Moya, Rosa
Reina de les festes de Castelló
en 1998.
Gual Ernesto, Anna
Madrina de la Gaiata 6, Farola-Ravalet, 2005
Dona de Companya 2006
Dama de la ciutat 2007
Per a qualsevol consulta, suggeriment,
ampliació, opinió, col·laboració, etc;
no dubte a posar-se en contacte amb
gaiata8festers@gmail.com
42

H
Hernández Beltrán, Ania
Madrina d’honor infantil de la gaiata 17, Tir de Colom,
2005
Madrina infantil de la gaiata 17, Tir de Colom, 2006
Dama de la Ciutat infantil 2007
Hernández Vela, Eva
Madrina infantil de la gaiata 1, Brancal de la ciutat,
1996
Dama de la Ciuta infantil 1997
Hernández Vila, Marcela
Madrina de la gaiata 2, Fadrell, en 1996.
Dama de la Ciutat, 1997
Hernando Domingo, Fina
Dama d’honor gaiata 17, 1998
Dama d’honor gaiata 6, 1999
Madrina de la gaiata 6, Farola-Ravalet 2000
Dama de la ciutat, 2001
Herrero Carrero, Lourdes
Madrina de la gaiata 5 en 1952.
Herrero González, Patricia
Dama infantil de la gaiata 8, 2000
Madrina infaantil de la gaiata 2, Fadrell, 2001
Dama de la ciutat infantil, 2002
Herrero Rovira, Rosalia
Madrina de la gaiata 6 en 1963.
Herrero Salesa, Visitación
Madrina de la gaiata 11 en
1949.
Hervas García, Esther
Madrina de la gaiata 15, Sequiol, 2005
Hueso Piña, María Isabel
Madrina de la gaiata 4 en 1975.
Per a qualsevol consulta, suggeriment,
ampliació, opinió, col·laboració, etc;
no dubte a posar-se en contacte amb
gaiata8festers@gmail.com
44

I
Ibáñez Giménez, Mª Teresa
Madrina de la gaiata 9, l’Espartera, 1996
Ibáñez Velasco, Josefina
Isla Sanz, Carolina
Madrina de la gaiata 7, Cor de la
Ciutat, en 1997.
Madrina de la gaiata 13, Censal, en 1988.
Illescas López, José María
(Cádiz, 1916-Castelló,… )
Director de la banda de cornetes i tambors als anys
setanta del segle XX. Va formar la primera banda
de música al Grau de Castelló en 1939, amb l’ajuda
de Vicent Bellés i Francisco Blasco. Organista. Amic
de Josep García Gómez, que el va animar a tocar la
dolçaina. Músic de festes de carrer, del Pregó i de
la Cavalcada Infantil i per totes les comarques de
Castelló. Recopilador de moltes danses i cançons.
Iranzo Barceló, María del Pilar
Iturralde Cubertorer, María
Dama infantil de la gaiata 1, 2008
Madrina infantil de la gaiata 1, Brancal de la ciutat,
2009
Dama de la ciutat infantil 2010
Reina de les festes de la Magdalena en 1960.
Irún Revest, Fina
Madrina de la gaiata 2 en
1957.
Isala Sanz, Carolina
Madrina de la gaiata 7, Cor de la Ciutat, 1997
Isasi Buñuel, Mónica
Madrina de la gaiata 7, Cor de la Ciutat, en 2002.
Isasi Pérez, Lorena
Madrina de la gaiata 1, Brancal
de la Ciutat, en 2003.
Per a qualsevol consulta, suggeriment,
ampliació, opinió, col·laboració, etc;
no dubte a posar-se en contacte amb
gaiata8festers@gmail.com
46

J
Jara Martínez, Nuria
Madrina de la gaiata 11, Forn del Plá, 1999
Jareño Solsona, Mª del Pilar
Madrina de la gaiata 14, Castàlia, 1996
Jiménez Guillamón, Zayda
Violant d’Hongria 1995
Jiménez Morcillo, Elena María
Madrina de la gaiata 16, Rafalafena, 1996
Juan Pérez, María Lledó
Madrina de la gaiata 11 en 1946.
Juncosa Gascó, Marta
Dama dels Cavallers de la Conquesta en 1972.
Jurado Ahicart, Encarnación
Madrina de la gaiata 10 en 1960.
Justiniano, Lourdes
Madrina de la gaiata 6 en 1973.
Jimeno Yepes, Ana
Madrina de la gaiata 19, La Cultural, 2002
Jodar Serrano, Elisa
Madrina de la gaiata 5, Hort dels Corders, en 1972.
Jordà Ejarque, Natividad
Madrina de la gaiata 6 en 1951.
Jordan Fonfria, Carmen
Madrina de la gaiata 6, en
1945.
Reina de les festes de la
Magdalena en 1948.
K
Khalaf Viciano, Nadiah
José Fabregat, María del Carmen
Madrina de la gaiata 10 en 1950.
Jovaní Pau, Francisca
Madrina de la gaiata 6 en 1964.
Dameta d’honor infantil Gaiata 1, 1993
Madrina d’honor de la gaiata 1, Brancal de la Ciutat,
2000
Madrina d’honor de la gaiata 8, Portal de l’Om, 2001
Madrina de la gaiata 8, 2002
Gaiatera d’Honor, 2003
Jóvena Cervera, Conso
Vintera de la Magdalena 2003
Escola de Danses Castelló
Juan Juan, María del Carmen
Madrina de la gaiata 5 en 1964.
Per a qualsevol consulta, suggeriment,
ampliació, opinió, col·laboració, etc;
no dubte a posar-se en contacte amb
gaiata8festers@gmail.com
48

L
Lacasa Sales, Cristina
Madrina de la gaiata 6, Farola-Ravalet, 1997
Lafuente Divieso, Alba María
Madrina infantil de la gaiata 5, Hort dels Corders,
2002
Madrina infantilde la gaiata 5, 2009
Gaiatera d’Honor 2010
Lagunas Sáenz, Lorena
Gaiatera casa València a Saragossa
Lavall Gimeno, Guillermina
Madrina de la gaiata 1 en
1959.
Lerma Albella, Irene
Madrina infantil de la gaiata 15, Sequiol, 2000
Madrina d’Honor de la gaiata 15, 2009
Madrina infantil de la gaiata 15, 2010
Linares Martí, Ana
Madrina infantil de la gaiata 11, Forn del pla 2005
Dama de la ciutat infantil 2006
Liñán Cortés, Paula
Madrina infantil de la gaiata 9, l’Espartera 2001
Madrina de la gaiata 9, 2007
Dama de la ciutat 2008
López Capdevila, Lorena
Madrina de la gaiata 17, Tir de
Colom, en 2004.
Dama de la ciutat 2006
Lázaro Espadas, Mari Paz
Madrina de la gaiata 8, Portal de
l’Om, en 2008.
Dama de la Ciutat en 2009.
Reina de les festes de Castelló
en 2010.
Li acompanya en el seu regnat
la xiqueta Ana Frías Lloréns,
com a màxima representant dels
xiquets i xiquetes a Castelló.
Va ostentar el càrrec de madrina
de la gaiata vuit la Magdalena
2008, junt a Carla Batalla Cortés com a madrineta
infantil. Va ser Dama de la ciutat de la cort de la
reina María Mulet, la Magdalena 2009.També ha
sigut màxima representant del Centro Aragonés en la
capital de la Plana, l’any 2006.
És Enginyera Informàtica i a la vegada d’atendre el
seu càrrec com a màxima representant de les festes
de Castelló 2010, treballa com a programadora
Informàtica en una de les majors Companyies del
sector de les TIC a Espanya.
Té la carrera de piano, per la qual cosa li agrada
moltíssim tota classe de música, també li agrada el
cine i viatjar.
Procedeix d’una família d’arrels aragoneses, afincats
a Castelló i molt vinculats al món de la Festa. Son
pare, Juan Antonio Lázaro, és el president del Centro
Aragonés de Castelló.
López Edo, Lidia
Madrina de la gaiata 8, Portal
de l’Om, en 2009.
Dama de la ciutat 2010
López Guillén, Jesús
President de la Junta de Festes
Va nàixer el 27 de gener de 1949
i després de fer els estudis de
batxillerat estudià Graduat Social,
Relacions Industrials i obtingué el
títol de postgrau universitari de
Gestió Administrativa i actualment treballa d’assessor
laboral i fiscal d’empreses.
Ha sigut membre de les Gaiates 1, 5 i 15, des de l’any
1994 al 2002 i des del 2002 fins a avui és l’actual
President de la Junta de Festes.
50

López López, María
Madrina infantil de la gaiata 15,
Sequiol 1996
Dama de la ciutat infantil 1997
Madrina de la gaiata 15, Sequiol,
en 2004.
Dama de la ciutat 2005
Reina de les festes de Castelló
en 2006.
López Morales, Ana María
Madrina de la gaiata 6 en 1967.
Lorente Soriano, Celia
Madrina de la gaiata 4, en 1953.
Lozano Uberos, Mercedes
Gaiatera casa València en Barcelona 2006
Lujan Arribas, Lourdes
Madrina infantilde la gaiata 7, Cor de la ciutat, 2010
Lujan Sixto, Cristina
Dameta infantil gaiata 6, 2000
Madrina infantil de la gaiata 6, Farola Ravalet, 2001
Dama d’Honor de la gaiata 6, 2004, 2005,
Madrina d’honor de la gaiata 6, 2006
Madrina de la gaiata 6, Farola Ravalet, 2007
Dama de la ciutat, 2008
Per a qualsevol consulta, suggeriment,
ampliació, opinió, col·laboració, etc;
no dubte a posar-se en contacte amb
gaiata8festers@gmail.com
51

LL
Llopis Peris, Maruja
Madrina de la gaiata 1 en
1949.
Llago Castells, Manoli
Madrina de la gaiata 3 en
1972.
Llopis Rambla, María
Violant d’Hongria 1989
Llansola Díaz, Balma
Madrina de la gaiata 4, l’Armelar 2002
Dama de la ciutat 2003
Lleó Rubio, Lledó
Madrina de la gaiata 18, Crémor, 1999
Dama de la ciutat 2000
Llop García, Patricia
Madrina infantil de la gaiata 5, Hort dels Corders,
2008
Llopis Gavaldà, Carmina
Llopis Ramos, Rocío
Madrina infantil de la gaiata 1, Brancal de la Ciutat
2008
Dama de la ciutat infantil 2009
Llopis Tirado, Alejandra
Violant d’Hongria 2010
Lloréns Cortés, Elena
Madrina infantil de la gaiata 2,
Fadrell, 1998
Reina infantil de les festes de la
Magdalena, en 1999
Na Violant d’Hongria 2008
Madrina de la gaiata 2 en 1953.
Lloréns Lozano, Olaya
Madrina de la gaiata 16,
Rafalafena, en 2004.
Llopis Gimeno, Elena
Dama d’honor infantil de la
Gaiata 7, cor de la ciutat, 1992,
1993
Madrina infantil de la Gaiata 7,
1994
Reina de les festes de Castelló
en 2005.
Lloréns Marzal, Mª Isabel
Madrina de la gaiata 17, Tir de Colom, 2001
Dama de la ciutat, 2002
Llopis Muñoz, Alba
Madrina de la gaiata 18, Crémor, 2009
Lloréns Úbeda, Inmaculada
Madrina de la gaiata 8, Portal de l’Om, en 1982.
Lloret Martí, Immaculada
Madrina de la gaiata 2, en 1968.
Lloret Sos, Isabel
Madrina de la gaiata 7, Cor de la Ciutat, en 1987.
52