Comunicar la igualtat i els nous valors - Associació de Dones ...

La revolució digital
comença a parlar en femení
ls vostres conceptes legals sobre propietat, expressió, identi-
“Etat, moviment i context no s’apliquen a nosaltres”. Aquest és un
dels punts que reivindicava John Perry Barlow a La Declaració d’Independència
del Ciberespai, el 1996. En aquell document es criticava
el poder capitalista i, inspirant-se en les bases marxistes, anunciava
la creació d’una “nova civilització més humana i solidària” allunyada
del món que els governs occidentals havien creat. Quinze anys després
d’aquesta declaració, encara vigent, som testimonis d’un interès
globalitzat per dirigir una nova construcció social i econòmica del
ciberespai i l’entorn tecnològic que està revolucionant el segle XXI.
És un fet acceptat que la introducció de la tecnologia informàtica
està canviant la humanitat. Internet s’ha convertit en el referent de les
noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) i s’imposa
com una necessitat bàsica que pretén convertir-se en una eina d’interacció
comunicativa amb vocació universal. Segons l’escriptora i
presidenta de la plataforma Dones en Xarxa, Gemma Lienas, “estem
vivint un canvi molt significatiu en les nostres estructures neuronals,
és a dir, no tant en el contingut dels nostres pensaments com en la
forma de pensar: som més “multitask”, tenim menys capacitat de
concentració, som més visuals, tot és més fragmentari”.
En aquest procés d’implantació de nous valors, la lluita per re-dibuixar
un marc legal regulador de l’allau informativa i de continguts que
ofereix la xarxa ha generat un contingent obert entre els/les que es
neguen a desvincular el seu treball o la seva obra de l’obtenció de
beneficis directes i els/les que defensen una nova definició de la propietat
intel·lectual. La tendència popular reclama la lliure circulació del
coneixement i la creativitat cultural a través d’internet i vol evitar que
el model neoliberal es torni hegemònic en el terreny de les TIC.
La Llei d’Economia Sostenible (Llei Sinde)
L’Estat espanyol ha elaborat un nou context legal, marcat per la Llei
d’Economia Sostenible, envoltat de polèmica pels articles que versen
sobre els drets d’autor i els webs que ofereixen enllaços de descàrregues
de continguts digitals. Tot i abastar assumptes relacionats amb
altres àrees del govern, els desacords que han suscitat els punts referents
a internet han fet que a aquesta nova norma –amb la qual el govern
vol fer front a la crisi econòmica- se la conegui com la “Llei Sinde”,
en referència a l’actual ministra de Cultura, Ángeles González Sinde.
La controvèrsia aixecada ha dificultat l’aprovació final d’aquesta llei
que, després que fos rebutjada pel Congrés dels Diputats a finals de
2010, va salvar el Senat després que els membres del PSOE, del
Partit Popular i de Convergència i Unió arribessin a un acord el 24
de gener.
“Crec que sí hi ha d’haver una regulació, la barra lliure total no em
sembla seriosa i el món sencer va cap a una altra banda. Ara, un cop
Dones periodistes
Més de 1900 milions de persones es connecten diàriament a internet, d’aquestes, un 45% són
dones. L’esquerda de gènere en el món digital sembla que tendeix a desaparèixer, però és
aquest tan sols un reflex de la societat analògica? Potser cal aprofitar l’esfera virtual per canviar
els valors que fins ara havien regit una realitat patriarcal, amb visió masculina
Per Laura Flores
establert el principi que la pirateria no pot ser, sí sóc partidària de
regular-ho amb la ment oberta i permetre un determinat lliure flux de
continguts i d’idees”, apunta sobre aquesta reforma legal la periodista
Anna Grau, corresponsal a Nova York del diari ABC, columnista del
diari Ara i cofundadora de Cuarto Poder -el primer diari de blocs en
castellà-.
L’oposició dels usuaris i usuàries habituals d’internet a la iniciativa
proteccionista del govern ha posat de manifest que l’anomenada “esquerda
digital” no és una simple qüestió de poder adquisitiu o nivell de
vida. Ara també cal sumar les diferències generacionals que també
afecten a la percepció d’una nova realitat cibernètica.
L’esquerda digital, també un problema de gènere
Tanmateix, podem afirmar que el problema de l’esquerda digital té una
de les seves causes principals en un tipus de desigualtat universal: la
de gènere. Les dones, a més de no participar en la creació, disseny
i desenvolupament de la ciència tecnològica i no tenir accés igualitari
en la seva utilització, es converteixen només en simples usuàries.
“A priori, l’accés a internet és una garantia per al desenvolupament
i, indubtablement, per a la igualtat. Però encara hi ha un accés a
internet a diferents velocitats”, conclou la professora de la Universitat
de Sevilla, Remedios Zafra, que actualment dirigeix el projecte
de recerca Gènere i Ciberespai des de l’art i la representació visual
(Ministeri de Ciència i Innovació 2009-2011) i la plataforma X0y1
(equisceroyuno), per a la investigació i la producció artística sobre
identitat i cultura de xarxes. “L’accés global i gratuït a la xarxa hauria
de ser una condició primera i necessària per incentivar el desenvolupament.
Cada vegada més, la formació i el treball (el saber i l’emancipació
com a garanties de desenvolupament) són viables a través
d’internet”, afegeix Zafra.
dones 25