Comunicar la igualtat i els nous valors - Associació de Dones ...

De tracte obert i proper, Miguel Lorente recorda com es va
introduir en el tema de la violència de gènere, cap al 1988:
“quan vaig començar a treballar com a metge forense, vaig veure
casos de violència molt greus. La dona que arribava víctima de la
violència tenia una actitud avergonyida, parlava bé de l’agressor
i el justificava.” Això el va sobtar, i més quan la dona feia referència
a una frase que després ell va utilitzar com a títol d’un dels
seus llibres de més èxit: “Mi marido me pega lo normal”. La seva
curiositat el va portar a investigar en profunditat el tema del maltractament,
i els estudis que va dur a terme li van oferir una visió
més social i cultural del tema, i li van donar també l’oportunitat
de conèixer diversos moviments feministes. “Vaig tenir una visió
més global de les circumstàncies que influeixen en la violència”,
afirma. El 2008, després de dirigir l’Instituto de Medicina Legal
de Granada i l’Assistència Jurídica a Víctimes de Violència de la
Junta de Andalucía, el Govern espanyol el va nomenar delegat per
a la violència de gènere, un càrrec que li serveix per dedicar-se
amb més eficàcia a la lluita contra aquesta lacra social.
Com a autor prolífic, ha tractat el tema del maltractament des de
diverses perspectives. A un dels seus llibres, El rompecabezas,
anatomía de un maltratador, publicat el 2004, ja feia un retrat
de l’home violent. Per Lorente, el maltractador ho és per pròpia
decisió, per voluntat pròpia, no neix d’una patologia, trastorn
o anormalitat, sinó que l’home violent “considera que l’ús de la
violència genera una situació d’ordre i corregeix així, alguna cosa
que està “desviada”. Per això, explica Lorente, l’actual canvi de
rols de la dona, de patrons, suposa una rebel·lia enfront el poder
establert masculí, i llavors és quan es produeix un intent per
part de l’home de mantenir el seu poder amb violència, perquè
la violència és un element afegit al control social que neix de la
desigualtat”.
Malgrat la quantitat de casos terribles que ha vist en molts
anys, Lorente és un home optimista i assegura que veure casos
on la dona aconsegueix sortir de la violència, és molt gratificant.
Destaca per exemple, la tasca de la Fundació Ana Bella, que es
publicita amb la foto de dones que no s’amaguen, perquè no
són responsables del seu maltractament. El pitjor per Lorente, és
precisament el cas contrari, casos on es fa patent el pes de la
cultura de la normalitat: “Els missatges que justifiquen la violència
generen molta tristesa, dolor i frustració”. Però el seu tarannà
l’empeny a continuar treballant: “Al mateix temps, reacciones i
entens que s’ha de seguir treballant encara més.”
Lorente és un escriptor prolífic, amb més de 60 publicacions,
nacionals i internacionals i quasi una desena de llibres escrits
d’èxit. “Dedico els caps de setmana a escriure”, explica. Ara té
en ment projectes literaris diferents, com la poesia, que escriu
des de fa més de 30 anys. Llegint un poema de Jaime Siles, on
feia referència a la mort, li va sorgir la idea de treballar la visió de
la mort de manera poètica. “Des de fa un any i mig aproximadament,
m’he adonat que ja no escric només per a mi, i començo a
tenir material suficient per escriure un poemari que tinc en ment”,
afirma il·lusionat aquest home treballador i sensible, tant, com la
valuosa tasca que fa en favor de les dones.
Dones periodistes
“La violència és un element
afegit al control social que neix
de la desigualtat”
Miguel Lorente
Nascut a Serón, Almeria, el 1962, Miguel Lorente
és doctor en Medicina i Cirurgia i Metge Forense.
Ha ocupat diversos càrrecs com el de director
de l’Instituto de Medicina Legal de Granada o
director general d’Assistència Jurídica a Víctimes
de Violència de la Consejería de Justicia de la Junta
de Andalucía. És l’actual delegat del govern per a
la Violència de Gènere. Pensa que la societat ha de
sentir-se responsable en el canvi contra la violència
perquè aquesta no es vegi com un fet normal
Per Isabel Cidoncha
dones 49