Dossier de premsa - Teatre Principal

FAUST
Òpera en cinc actes de Charles Gounod amb libret de Michel Caré i Jules Barbier
Solistes:
Doctor Faust: Giusepe Varano
Méphistophélès: Alexander Vinogradov
Marguerithe: Tatiana Lisnic
Valentin: Marcin Bronikowski
Siébel: Manuela Custer
Marthe: Inés Olabaría
Wagner: Francisco Tójar
Cor de la Fundació Teatre Principal de Palma
Orquestra Simfònica de Balears “Ciutat de Palma”
Direcció musical: Pietro Rizo
Direcció escènica: Ignacio García
Disseny de l’escenografia i del vestuari: Sara Megiorin i Monica Manara
Disseny d’il luminació: Ignacio García
Assistent de la direcció escènica i regidora: Sara Ilán
Assistent musical i director del Cor: Francesc Bonín
Pianista correpetidora – Organista: Silvia Mkrtchian
Ajudant de regidoria: Francisco Ródenas
Attrezzista: Stefi Knabe
Figuració: Cor Juvenil de la FTP
Serveis tècnics: Personal de la FTP
Teatre Principal de Palma
Tel: 971 21 97 00 - info@teatreprincipaldepalma.cat - www.teatreprincipaldepalma.cat

Construcció dels decorats i attrezzo: Kake Portas, Hijos de Jesús Mateos i fons de la FTP
Confecció del vestuari i sabateria: Sastreria Cornejo i sastreria de la FTP
Perruques, postissos i bijuteria: Damaret
Perruqueria: Rosa Leobalde, Loli Murilo, i Tita Murilo
Maquillatge i caracterització: Mª Angels Leal, Soraya Ruiz, i Escola María y José.
Traducció simultània: Pino Sturniolo, Damià Muñoz i Servei de normalització lingüística del CdM
UNA PRODUCCIÓ DE LA FUNDACIÓ TEATRE PRINCIPAL DE PALMA
ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES
Preparam anar a. Faust
Xerrada introductòria sobre l’òpera a càrrec de Francesc Bonnín, Director musical i
artístic de la FTPP, un hora abans de la funció.
Sala dels Cors. Aforament limitat.
Teatre Principal de Palma
Tel: 971 21 97 00 - info@teatreprincipaldepalma.cat - www.teatreprincipaldepalma.cat

Faust, l’òpera
Opera en cinc actes de Charles Gounod, amb llibret de Michel Carré i Jules Barbier,
inspirat en el Faust de Goethe. Es va estrenar al Teatre Líric de París el 19 de març
de 1859. A Espanya, s’estrenà al Gran Teatre del Liceu de Barcelona el 17 de febrer
de 1864. Al Teatre Principal de Palma es va poder veure el gener de 1879 i, per
darrera vegada, al 1993 a la VII Temporada d’Òpera.
Gounod es decidí a tractar aquest tema en resposta al clima general d’admiració
per la intel lectualitat germànica que estava naixent a França i que donaria lloc a
l’adaptació d’obres de Goethe per a l’escena francesa, que començà amb el primer i
fallit intent wagnerià a París (1861). No obstant això, l’òpera francesa era massa
rígida en els plantejaments i Gounod, massa superficial per abordar el tema de
Faust en profunditat. Per aquest motiu, a Alemanya, tot i que s’aprecià la bella
partitura de Gounod, aquesta òpera mai no s’anuncià amb el títol original, sinó com
a Marguerite, en considerar que només tracta l’episodi referent a aquest personatge
femení de l’obra de Goethe.
Faust, després de ser admesa al Teatre de l’Òpera de París amb el preceptiu i
edulcorat ballet (la nit de Walpurgis) perquè s’adequàs a les exigències de la casa,
es programà incessantment, fins a arribar, en cent anys, a més de tres mil
representacions.
Teatre Principal de Palma
Tel: 971 21 97 00 - info@teatreprincipaldepalma.cat - www.teatreprincipaldepalma.cat

CHARLES GOUNOD
París, 1818 - Saint-Cloud, París, 1893
Nascut en una família d’artistes, va perdre el pare molt
aviat. La mare, pianista, volia que el fill estudiàs lleis,
encara que ell optà per la música. Estudià al Conservatori
de Paris amb Halévy, Lesueur i Paër, i el 1838 guanyà el
Gran Premi de Roma, amb la cantata Fernand.
A Roma es va veure influït per l’ambient religiós i, pel
contacte amb P. Lacordaire, es va decidir a abraçar la
carrera eclesiàstica. Ara bé, en tornar a París abandonà el
seminari, influït per Pauline Viardot, que l’animà a seguir
una carrera operística. Així, gràcies a aquesta influència, va poder estrenar la
primera òpera, Sapho (1851), tot i que amb poc èxit. També varen passar
relativament desapercebudes La nonne sanglante (1854) i l’òpera còmica Le
médecin malgré lui (1858). En aquesta època també va escriure simfonies i la
cèlebre Messe solennelle de Sainte-Cécile.
El pacient treball operístic de Gounod va tenir recompensa amb l’èxit del seu Faust
(1859), estrenat al Teatre Líric de París i que va aconseguir un gran èxit
internacional. D’aquesta manera, el Teatre de l’Òpera de París, que abans l’havia
rebutjada, acabà incorporant-la al seu repertori, el 1869. En altres països europeus
Faust també va ser popular, però normalment en la versió italiana. Menys èxit va
obtenir amb La reine de Saba (1862), però l’any següent, atret pel poema
provençal Mirèio, de Frederic Mistral, va decidir visitar la Provença per compondre
el seu títol següent: Mireille (1863). No obstant això, el major triomf de la seva
carrera el va obtenir amb Roméo et Juliette (1867).
La guerra francoprussiana de 1870 desbaratà la vida de Gounod, que es va veure
obligat a traslladar-se a Londres, on fundà un cor i on va escriure l’oratori Gallia. En
aquesta nova residència, els seus problemes conjugals augmentaren per culpa de la
relació amb la cantant anglesa Georgina Weldon. En retornar a París va preparar un
parell d’òperes més per al teatre, però ni Cinq-Mars (1877) ni Le tribut de Zamora
(1881) varen tenir acceptació, i va acabar la vida dedicat a la música religiosa.
Teatre Principal de Palma
Tel: 971 21 97 00 - info@teatreprincipaldepalma.cat - www.teatreprincipaldepalma.cat

Teatre Principal de Palma
Tel: 971 21 97 00 - info@teatreprincipaldepalma.cat - www.teatreprincipaldepalma.cat

FAUST I VILLALONGA: «Tot és a canvi d’alguna cosa»
Indiscutiblement Faust és, juntament amb Don Juan, un dels mites fonamentals i
més perseverants de la literatura i de les arts escèniques occidentals, ja que la seva
temàtica està lligada intrínsecament a la condició humana. La vigència d’un mite es
demostra amb la recurrent aparició i, alhora, variació al llarg del temps. Des de la
gestació de la llegenda, allà devers el segle XV, fins als nostres dies és extensa la
llista de poetes, escriptors, dramaturgs i compositors que s’han nodrit del tema:
Christopher Marlowe, Johan Wolfang Goethe, Ephraim Lessing, Christian Dietrich
Grabbe, Paul Valéry, Thomas Mann i Hector Berlioz en són una mostra, sense
oblidar-nos de Charles Gounod, Michel Carré i Jules Barbier.
Espectador teatral assidu; lector i admirador sobretot dels clàssics francesos, com
Molière, Racine i Corneille, i molt amic, entre altres dramaturgs de l’època, de
Jacinto Grau, Llorenç Villalonga no era, això no obstant, un home de teatre. La
producció dramàtica no va ser el punt fort del nostre gran novel lista. Tot i això,
Villalonga escriví unes quantes obres dramàtiques, la immensa majoria de les quals
estaven estretament lligades al seu corpus narratiu. Així, per exemple, la que ens
ocupa, Faust, és a Bearn el que A l’ombra de la Seu és a Mort de dama. Per ser
més precisos, Faust equival a la versió condensada de la primera part de Bearn,
Sota la influència de Faust, mentre que la segona part de la novel la, La pau reina a
Bearn, té en Filemó i Baucis el corresponent teatral.
L’obra de Faust respecta la llei classicista de les tres unitats, de temps, de lloc i
d’acció, però manca de qualsevol dels engranatges propis del teatre neoclassicista
francès, entès com a plantejament, nus i desenllaç, a més de qualsevol conflicte
aparent. Aquesta manifesta mancança d’acció se supleix a Faust amb un ventall de
múltiples lectures de vessant més simbòlic, gràcies a les quals trobam la particular
visió que Villalonga donà del mite germànic. Com és sabut, en la llegenda
germànica Faust fa un pacte amb el Dimoni i, a canvi de la seva ànima, Faust rebrà
l’eterna joventut, que el permetrà avançar en els seus estudis cap a l’èxit absolut.
Tot i aquestes al lusions, observam que, encara que el Senyor hagi fet un pacte
diabòlic, el bescanvi no li resulta gaire avantatjós. En comptes de centrar-se en
l’eterna joventut o en l’interès per la ciència i pel progrés (també presents),
Villalonga posa aquí l’accent en la mateixa permuta, i conclou que en aquesta vida
no es dóna ni se sacrifica res a canvi de res (Rector: «El progrés, a canvi d’algunes
comoditats, pot fer-nos molt mal»; Senyor: «Tot és a canvi d’alguna cosa»).
Aquesta visió força mercantilista, conjuntament amb la tesi villalonguiana que el
món és una harmonia de contraris, constitueixen l’essència de la interpretació
Teatre Principal de Palma
Tel: 971 21 97 00 - info@teatreprincipaldepalma.cat - www.teatreprincipaldepalma.cat

personal que Villalonga dóna al mite de Faust. De fet, la dualitat impregna tota
l’obra, des del dilema entre Déu i el Dimoni fins a diverses màximes en boca del
Senyor: «I és que tot té la seva contrapartida» o «Lo que té anvers ha de tenir
revers». Amb tot plegat, a la particular interpretació villalonguiana del mite de
Faust, s’hi ha d’afegir l’evident influència proustiana, ja que no debades, Villalonga
anomenà A recer de la memòria les dues obres que constitueixen la Bearn teatral.
Com a colofó, i només per relacionar Faust amb l’òpera de Gounod, s’ha d’esmentar
que Villalonga incorria de vegades en alguna imprecisió, com ara situar l’estrena de
la dita òpera al Teatre de l’Òpera de París quan, de fet, l’estrena tingué lloc al
Teatre Líric.
Coordinadora de la Fundació Casa Museu Llorenç Villalonga
Teatre Principal de Palma
Tel: 971 21 97 00 - info@teatreprincipaldepalma.cat - www.teatreprincipaldepalma.cat
CARLOTA OLIVA

Equip artístic
PIETRO RIZO, director musical
Va néixer a Roma (Itàlia), i estudià violí i direcció orquestral a Roma, a Finlàndia i a
Dallas. Així mateix, és llicenciat en llengües estrangeres.
És el director musical de l’Òpera de Göteborg i el director de l’Opera Studio de
Flandes, a Bèlgica. Treballa regularment amb la Jove Orquestra de Galícia, i es
dedica també a fer tasques pedagògiques amb nous talents. Així mateix, ha fet
enregistraments amb la Ràdio i la Televisió Suïsses.
Com a violinista, tingué una exitosa carrera i ben aviat passà a la direcció. D’altra
banda, en acabar els estudis, va començar a treballar com a director musical
convidat als teatres de Pesaro, Berlín, Viena, Israel, Finlàndia i Sant Petersburg,
entre d’altres, amb un ampli repertori líric i simfònic. De fet, aquest rodatge li ha
permès conèixer els principals títols de la lírica.
En els darrer anys, ha dirigit òperes en el Metropolitan, de Nova York; a Dallas; a
Florència, i a Estocolm.
IGNACIO GARCÍA, direció escènica i diseny d’iluminació
Nascut a Madrid, és llicenciat en direcció escènica per la Real Escuela Superior de
Arte Dramático, i ha resultat guanyador dels premis per a joves directors de
l’Associació Espanyola de Directors d’Escena i del I Certamen de Creació del Teatro
Real. Des del febrer de 2004 és adjunt a la direcció artística del Teatro Español. En
els darrers anys compagina les tasques de direcció escènica i de disseny
d’il luminació amb la pedagogia sobre el teatre líric. Ha dirigit obres teatrals com
ara Los empeños del mentir, Los empeños de una casa, Flor de otoño i La armonía
de las esferas. En el camp de la lírica, ha creat posades en escena d’òperes com
Dido y Eneas, L’escala de seda, La contadina, La serva padrona, La cantata del
cafè, Black el Pallasso, Adrià a Síria, Emília de Liverpool, La Celestina, Don Giovanni
i Les noces de Fígaro, entre d’altres. Ha dirigit als teatres Real, de La Zarzuela,
Albéniz, Español, María Guerrero i Arriaga, i a Lausanne, Vigo, Lleó, Almagro,
Peralada, Liverpool, Utrech, Kursaal, etc. Entre els propers projectes, té
programades tasques com a director al Teatro Español de Madrid, al Lope de Vega
de Sevilla, a Trieste i a Atenes.
Teatre Principal de Palma
Tel: 971 21 97 00 - info@teatreprincipaldepalma.cat - www.teatreprincipaldepalma.cat

GIUSEPE VARANO, tenor
Nascut a la localitat calabresa de Locri, aquesta jove promesa
italiana ha estudiat al Conservatori de Messina i s’ha perfeccionat a
Parma, amb els mestres Paolo Barbacini i Natale de Carolis. Va
debutar l’any 2003, amb La Traviata, a Busseto, amb el mestre
Franco Zeffirelli, posada en escena que va tenir un gran èxit de
crítica. Del seu debut ençà, ha tingut importants compromisos,
com ara en els títols Madama Butterfly, a Novara, o Lucia di
Lammermoor, a Spoleto, i amb l’Associació Lírica Concertística italiana en les
òperes: La Bohème, a Messina, a Leipzig i a Spoleto; Il Trovatore, també a Spoleto;
Madama Butterfly, a Lombardia; Messa da requiem, de Verdi, a Erevan, i La Tra-
viata, a Messina.
ALEXANDER VINOGRADOV, baix
La seva ciutat natal és Moscou, on debutà al Teatre Bolxoi. Al
llarg de la seva carrera, ha estat guardonat en molts
concursos i, a part del repertori operístic, en podem destacar
les intervencions en el món simfònic, en col laboració amb
importants orquestres. Ha cantat els principals papers de
baix del gran repertori, en teatres com ara el de l’Òpera
Nacional i el Châtelet de París, el de Bordeus, el Teatro Real
de Madrid, el Covent Garden, i els de València, Gènova, Tòquio, Venècia, Santa Fe,
Washington o Berlín. Durant la seva treajectòria ha col laborat amb mestres de
talla internacional com Chung, Rilling, Baremboim, Jansons, Foster, Jurowski,
Maazel o Domingo. Dels seus propers compromisos, podem destacar-ne les
intervencions en la IX Simfonia de Beethoven que es posarà en escena a Lisboa; en
Carmen, al Teatro alla Scala de Milà i també a Colònia; en la Missa de rèquiem, a
Parma, o en Les noces de Fígaro, a Tòquio.
TATIANA LISNIC, soprano
Va néixer a Moldàvia, va estudiar a la ciutat de Cluj, i es
perfeccionà amb la mestra Alida Ferrarini. Ha ofert
concerts simfònics a París, Munic, Londres i Liverpool,
entre d’altres, i ha treballat amb els directors d’orquestra
Jordan, López Cobos, Muti i Viotti. De la seva extensa
carrera, podem destacar-ne les aparicions i també els
futurs compromisos amb Le noze di Figaro, a Milà, Berlín,
Teatre Principal de Palma
Tel: 971 21 97 00 - info@teatreprincipaldepalma.cat - www.teatreprincipaldepalma.cat

València i Ravenna; Don Pasquale, al Covent Garden; La Traviata, a Strasburg; La
Bohème, a Lieja i Frankfurt; Medea, a Montpeller; Faust i Turandot, a Dijon; Lucia
di Lammermoor, a Frankfurt; La Traviata, a Zurich; Elisir d’amore, a La Bastille de
París i a Tòquio, i Orfeo ed Euridice, a Peralada.
MARCIN BRONIKOWSKI, baríton
Va néixer a Varsòvia; ha estudiat, a part de fer-ho a la mateixa
Polònia, a Bulgària i a Itàlia, i ha estat guardonat en importants
competicions de caire internacional. Realitza importants
intervencions en concert simfònics, amb orquestres de talla
internacional. Té en el repertori els principals papers per a
baríton de la gran lírica. Ha cantant al Teatro alla Scala de Milà,
al Covent Garden de Londres, i a Niça, Tel Aviv, Menorca, Santa
Cruz de Tenerife, Trieste, Berlín, Munic, Frankfurt, Venècia, Hamburg, Dresde,
Salzburg, Shangai, Hong Kong, Mosca, Macau, Stutgart i Cracòvia, entre altres
llocs. Durant la carrera ha compartit cartell amb artistes com Edita Gruberova,
Josep Carreras, Juan Diego Flórez, Simone Alaimo, Fabio Armiliato, Andrea Bocelli, i
un llarg etcètera. L’han dirigit mestres com Viotti, Palumbo, Carella, Maazel i
Plasson, i ha treballat amb directors d’escena com ara Fo, Faggioni, Joël, Saura,
Pollene, Sagi, etc. Té enregistraments al mercat de títols com Maria Stuarda i Les
Huguenots. Aquesta és la seva tercera participació en la nostra temporada
operística, on va cantar en les produccions de La Bohème i de Madama Butterfly.
MANUELA CUSTER, mezosoprano
Nascuda a Novara (Itàlia), va debutar al Teatro Regio de Torí, amb
els títols Elisabetta, regina d’Inghilterra i Le nozze di Figaro. De
llavors ençà, ha tingut compromisos en els teatres més importants
d’arreu del món, en què ha col laborat amb mestres i cantants
internacionals. A més, té una extensa discografia en el mercat.
Quant als darrers treballs, en podem destacar els següents: Il
barbiere di Siviglia, a Bari i Detroit; Italiana in Algeri, a Toulon i
Dallas; Olimpiade, a Venècia; la novena simfonia, a Roma; Il califfo di Bagdad, a
Granada, al Teatro de la Zarzuela i al Palau de la Música de Barcelona; Falstaff, Les
Teatre Principal de Palma
Tel: 971 21 97 00 - info@teatreprincipaldepalma.cat - www.teatreprincipaldepalma.cat

contes d’Hoffmann i Salomé, a Torí; Orfeo, a Savona; Anna Bolena, a Palerm, i
Orlando furioso, a Amsterdam i Roma.
INÉS OLABARÍA, mezosoprano
Nascuda a Bilbao, començà els estudis amb Ana Begoña
Hernández, Sara Corti, Adalberto Tonini i Natalia Biffis, entre altres
mestres del cant, i es diplomà a Verona. Té una gran experiència
en el món coral, que li ha permès conèixer un ampli repertori líric i
simfònic. Debutà fent el paper de Jenny a L’òpera dels tres rals
(Die Dreigroschenoper), de K. Weill, i amb Les xineses (Le cinesi),
de Gluck. Així mateix, destaca per l’experiència com a solista de
repertori simfònic, faceta en què ha col laborat amb importants orquestres
internacionals. Ha cantat els principals papers per a mezzosoprano del repertori
líric, als teatres de Bilbao, Guadalajara, València, Madrid, Santander, Sevilla,
Matera, Torí, Milà, Roma, Còrsega, Mèxic i Santa Cruz de Tenerife, entre d’altres.
Quant als propers compromisos, podem destacar-ne els següents: Rigoletto i Gianni
Schicchi, a Itàlia; La verbena de la paloma, a Madrid; La pasión de San Mateo, a
Sevilla, i Réquiem, a Múrcia. Aquesta és la segona vegada que participa en la
nostra temporada d’òpera, en què ja va cantar en la producció de Lucia di
Lammermoor.
FRANCISCO TÓJAR, baríton
Va néixer a Màlaga. Estudià al Conservatori Superior d’aquesta
ciutat, es llicencià a l’Escola Superior de Cant de Madrid, i s’ha
perfeccionat amb mestres de talla internacional. Com a solista,
ha interpretat papers en estrenes d’obres per a baríton solista
de compositors com Ramón Roldán i Gabriel Robles. Ha
interpretat el Rèquiem de Mozart amb l’Orquestra Provincial de
Màlaga i la Missa de la coronació de Mozart amb l’Orquestra
Provincial de Melilla, i ha ofert concerts lírics amb la Camerata d’Òpera de Màlaga.
Se l’ha pogut veure en els papers del carceller a Tosca, al Teatro Cervantes de
Màlaga; d’Escamillo a Carmen; de Fígaro a Les noces de Fígaro; del capità Leonello
a La canción del olvido, i com a baríton solista a Las siete palabras de Cristo, amb
la Coral Ciudad de Granada i la Camerata Galante. En la temporada 2008-2009
canta a Madrid els papers de Don Annibale Pistacchio a Il Campanello de Donizetti;
del comte de Genazahar a Pepita Jiménez, d’Albéniz, i del doctor Spinelloccio i del
notari a Gianni Schicchi, de Puccini.
Teatre Principal de Palma
Tel: 971 21 97 00 - info@teatreprincipaldepalma.cat - www.teatreprincipaldepalma.cat

SARA MEGIORIN, diseny de l’escenografia i del vestuari
Nascuda a Brescia (Itàlia), es va formar en aquesta mateixa ciutat sota la tutela del
mestre Domenico Franchi. Té el títol de Màster en Paisatgisme, que li ha permès fer
estades formatives i creatives a París i a Cuba, a més de col laborar en diverses
publicacions. És professora a l’Acadèmia de Belles Arts de Brescia. El 2008 començà
a col laborar amb el mestre Ignacio García, en produccions com: La armonía de las
esferas, Ensalada de ensaladas, Diva, Il sacrifizio di Abramo, Il combattimento di
Tancredi o En el oscuro corazón del bosque.
MONICA MANARA, diseny de l’escenografia i del vestuari
Ha estudiat disseny a la seva ciutat natal, Cremona (Itàlia), i escenografia, a
Brescia. Començà la trajectòria professional col laborant amb el mestre Domenico
Franchi en produccions com Mozart, al Teatro alla scala, a Milà; Esposizioni pitti
filati, a Florència; Naturale/innaturale, a Brescia, o Pelle d’uovo, a Madrid. Amb el
mestre Ignacio García, ha col laborat en les posades en escena Diva i Il sacrifizio di
Abramo, a Brescia. Gràcies a la formació en arts audiovisuals, ha preparat
instal lacions com Carillon surreale, Orizzonte futuro o La bellezza dal design
dell’arte, en distintes ciutats italianes.
COR DE LA FUNDACIÓ TEATRE PRINCIPAL DE PALMA
Director: Francesc Bonnín
Va ser creat l’any 1983 com a base dels espectacles lírics i concertístics del Teatre
Principal. El Cor ha interpretat a les vint-i-dues temporades d’òpera, els principals
títols lírics dels autors més importants. També ha realitzat concerts simfònics amb
importants formacions orquestrals. Tota aquesta activitat li ha permès col laborar
amb multitud artistes internacionals. Són l’assistent del director Pere Víctor Rado i
professor de cant Manuel Velasco.
A més de les actuacions que ha fet en molts indrets de Mallorca, el Cor també ha
actuat al Festival de Santander, al Festival Gstaad (Suïssa), a Logronyo, als
Concerts d’Estiu de Sant Lluís (Menorca), al Teatre Arriaga de Bilbao i a la Basílica
de Sant Pere del Vaticà. És col laborador assidu de les temporades de l’Orquestra
Simfònica de Balears i d’ altres entitats socials i culturals.
El Cor ha interpretat (en alguns casos en estrena absoluta) i enregistrat, música
d’autors mallorquins com la integral de la música coral d’Antoni Noguera, El pi de
Formentor i Nuredduna de Bernat Julià, L’enamorada de B. Poquet, El castell d’iràs i
no tornaràs de B. Porcel, Rua Fosca de J. Santandreu i M. Brunet (en DVD,
Teatre Principal de Palma
Tel: 971 21 97 00 - info@teatreprincipaldepalma.cat - www.teatreprincipaldepalma.cat

guardonada amb un Premi 31 de desembre de la OCB), Angelus i La Balanguera de
Joan Valent, La Balanguera de Joan Martorell, Concert de XX Aniversari dels Cors
de la FTPP (en DVD), i la cantata El Rei Jaume I d’Antoni Parera Fons.
Ha estat guardonat amb el Premi Ramon Llull de la Comunitat Autònoma de les Illes
Balears, li ha estat concedida la Medalla d’honor i gratitud de l’Illa de Mallorca en
categoria d’or del Consell de Mallorca i recentment ha rebut una distinció per la
seva labor per part de l’Obra Cultural Balear.
ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BALEARS “CIUTAT DE PALMA”
L’Orquestra Simfònica de Balears “Ciutat de Palma” és una formació creada a través
de la Fundació Pública de les Balears per a la Música, organisme format l’any 1988
a instàncies del Govern Balear, l’Ajuntament de Palma i el Consell de Mallorca, per
a promocionar el fet musical a les Illes Balears. Luis Remartínez fou el director
artístic titular de l’Orquestra des de la seva creació fins l’any 1994. L’han seguit els
mestres Philippe Bender (1994-1997), Salvador Brotons (1997-2000), Geoffrey
Simon (2001-2002), Edmon Colomer (2002-2005) i actualment ho és novament el
mestre Philippe Bender. L’Orquestra, a part de la seva temporada d’abonament a
Palma, participa en la producció de les temporades d’òpera de la Fundació Teatre
Principal de Palma, i dels Amics de l’Òpera de Maó, Festival de Música Castell de
Bellver, Festival Internacional de Música de Pollença, Cicle de Música de Cambra
“Solistes de Sa Simfònica” al Museu de Mallorca, Museu Casal Solleric, Museu
Castell de sant Carles, Cicle de Música Contemporània al Museu Es Baluard. També
programa audicions per escolars i concerts familiars. Ha ofert concerts per totes les
ciutats i pobles de les Illes Balears i també a les principals ciutats d’Espanya,
Perpinyà i Cannes. D’altra banda, ha fet estrenes i interpreta amb assiduïtat les
obres dels compositors de les Illes, moltes de les quals han estat enregistrades en
disc compacte.
Teatre Principal de Palma
Tel: 971 21 97 00 - info@teatreprincipaldepalma.cat - www.teatreprincipaldepalma.cat

Teatre Principal de Palma
Tel: 971 21 97 00 - info@teatreprincipaldepalma.cat - www.teatreprincipaldepalma.cat

XXII Temporada d’Òpera del Teatre Principal
Il Barbiere di Siviglia de Gioachino Rossini
Il barbiere di Siviglia és una opera en dos actes de Gioacchino Rossini segons un
llibret de Cesare Sterbini al seu torn basat en la comèdia de Pierre-Augustin Caron
de Beaumarchais Le Barbier de Séville.
L'estrena amb el títol Almaviva, o sia l'inutile precauzione tenia lloc el 20 de febrer
de 1816, al Teatro Argentina de Roma.
L'òpera és essencialment coneguda per la seva ària de Figaro (largo al factotum),
per la cèlebre ària de Rosine (una voce poco fa) i pel tema de Don Basilio (la
calunnia è une venticello).
Dijous 29 d’octubre a les 21 h i disabte 31 d’octubre a les 21 h
Sala Gran
Novembre 2009
La Boheme
Òpera de Giacomo Puccini dividida en quatre actes amb llibret de Luigi Illica i
Giuseppe Giacosa sobre Scènes de la vie bohème d'Henry Murger. Va ser estrenada
al Teatre Regio de Torí, l’1 de febrer de 1896, sota la direcció d'Arturo Toscanini.
La Boheme és una òpera emblemàtica de l’escola operística del verisme que es
caracteritzava per retratar la duresa de la vida diària de les capes baixes de la
Itàlia acabada de reunificar. Però a la realitat també hi ha la presència de passions,
de vegades incontrolades, esdevenint sovint una característica d'aquestes obres.
Dijous 20 de novembre a les 21 h i diumenge 2 a les 19 h
Sala Gran
Teatre Principal de Palma
Tel: 971 21 97 00 - info@teatreprincipaldepalma.cat - www.teatreprincipaldepalma.cat

INFORMACIÓ PRÀCTICA
Funcions:
Divendres 26 de juny a les 21h
Diumenge 28 de juny a les 19h
Sala Gran
Preu:
Primer i segon pis:50€, 40 amb descompte
Segon pis: 40 €, 30 amb descompte
Tercer pis: 30 €,20 amb descompte
Descomptes:
Els descomptes són aplicables a titulars del Carnet Jove i Carnet Gran, als
estudiants, als grups de més de 10 persones, a persones en situació d′atur i a
persones amb discapacitats.
Com comprar les entrades
Més informació:
• Per telèfon: al 902 33 22 11
• A través d’internet a www.servicaixa.com
• A les Taquilles del Teatre Principal
De dimarts a dissabtes de 10.30 a 13.30h. i de 17.30 a 20.30h.
Informació taquilles: 971 21 96 96
Els dies de representació, una hora abans de l′inici de la funció.
Premsa Teatre Principal: Tomeu Homar i Xisca Cabot
680 455 918 i 971 21 96 92.
http://www.teatreprincipaldepalma.cat
Teatre Principal de Palma
Tel: 971 21 97 00 - info@teatreprincipaldepalma.cat - www.teatreprincipaldepalma.cat