Escultures Sonores. Els instruments Baschet - tallerBDN

EXPOSICIÓ TEMPORAL
Escultures Sonores. Els instruments Baschet
Del 31 de març al 19 de desembre de 2011
1. Presentació
2. Escultures sonores
3. Le cristal Baschet
4. Pedagogia Baschet
5. Els instruments Baschet en l’actualitat
6. Els germans Baschet
7. Altres activitats

1. Presentació
Cada període històric ha disposat dels seus propis instruments per a expressar la seva música. A
mitjans del segle XX, en un moment d’evolució musical i tecnològica, l’electrònica ofereix als músics
noves eines de creació, interpretació i difusió. Per altra part, fa ja força temps que les aportacions a
l’instrumentari existent són bastant escasses. És en aquests moments que la sensibilitat artística,
l’esperit científic i tècnic i una gran passió per la música, unirà a dos germans per iniciar una
trajectòria artística que després de mig segle és encara plena de vitalitat.
Les escultures sonores dels germans Bernard (1917) i François (1920) Baschet es poden considerar
com l’aportació més innovadora del segle XX en el camp de l’acústica musical. En contraposició i
paral·lelament a l’expansió de l’electrònica, els germans Baschet exploren l’acústica dels materials tot
buscant-hi noves sonoritats. Els experiments que estava portant a terme en els anys cinquanta
François per tal de millorar la seva guitarra inflable, construïda per viatjar lleuger i els contactes de
Bernard amb el Group de Recherches Musicals de París van generar una pregunta: és necessari que
el llenguatge musical del segle XX s’expressi només amb instruments del passat?
El treball dels germans Baschet s’ha vertebrat des d’aleshores sobre tres principis fonamentals:
estètica sonora, estètica de la forma i funció social i pedagògica de l'art. Actualment el seu treball és
reconegut mundialment tant en l’àmbit artístic contemporani, per la seva aportació de noves
sonoritats, com en l’àmbit científic, per la seva investigació pionera. L’herència del seu treball inclou
també el disseny escultòric, les intervencions en l’arquitectura pública a ciutats d’arreu, una nova
didàctica musical infantil i una acció social tant per a persones discapacitades com per a persones en
risc d’exclusió.
Amb aquesta exposició el Museu de la Música vol fer ressó d’aquest treball alhora que, amb la
donació de tres instruments realitzada per François Baschet, incorpora al fons patrimonial del Museu
una nova etapa de l’evolució instrumental.
Oriol Rossinyol
Codirector del Museu de la Música i comissari de l’exposició
2

2. Escultures sonores
Després de moltes proves durant el període 1952-1956 al seu taller de París, els germans Baschet
van desenvolupar tot un seguit d’instruments musicals amb dissenys molt atractius visualment que
van anomenar escultures sonores o també estructures sonores.
Les escultures sonores, desenvolupades experimentalment amb la taula de la definició d’instrument
musical, estableixen un sistema modular on els components poden ser, modificats i recombinats. El
denominador comú d’aquestes escultures és la recerca dels paral·lelismes entre forma
escultòrica i sonoritat musical.
Aquesta nova família instrumental està formada bàsicament per idiòfons, entenent idiòfon com tot
aquell instrument que sona per la vibració del seu propi cos. Són instruments elaborats amb materials
molt durs però que tenen la suficient elasticitat per mantenir un moviment vibratori. Entre els idiòfons
hi ha diferents tipus de percussions amb sonoritats diferenciades, com les “creus” o les “tiges”,
construïts principalment amb metall i una de les primeres versions de Le Cristal, l’instrument que
els proporcionaria més fama i que es convertiria en la seva principal contribució organològica.
D'altra banda, també han treballat amb generadors de vibració com les cordes, membranes i algun
prototip d’instrument de columna d’aire, com ara el clarinet extensible. També han estudiat diversos
materials i formes per als amplificadors, en forma de cons, cilindres telescòpics, planxes doblegades
com si es tractés d'origami (papiroflèxia japonesa) i coixins inflables. A més, ampliant la taula amb un
cinquè element per combinar, han treballat amb reverberacions de molla i cordes de piano que, units
als instruments, vibren per simpatia, afegint-hi harmònics i matisant-ne els timbres.
L’any 1956 van formar el grup Structures Sonores Lasry-Baschet, amb Jacques i Yvonne Lasry, una
parella de músics i amics. Amb ells van començar les actuacions musicals en galeries d’art i sales de
concerts, els enregistraments musicals en LP i les bandes sonores per a films. Amb el temps, les
exposicions d’escultures sonores van anar guanyant notorietat dins l’àmbit de l’art contemporani i se’n
van organitzar gires per Europa i els Estats Units. A partir dels anys seixanta, els museus i els
col·leccionistes d’art més importants del món van començar a adquirir escultures sonores dels
Baschet, a qui es van començar a encomanar encàrrecs artístics importants. D’aquesta època
destaquen nombroses escultures sonores ambientals, com ara fonts i molins de vent que construïren
per a diferents ciutats del món.
3

3. Le Cristal Baschet
L’escultura sonora anomenada Cristall és, sens dubte, l’aportació organològica més important dels
germans Baschet i el seu instrument musical més emblemàtic.
Per tocar el Cristall, el músic es mulla els dits en un recipient amb aigua situat sota el teclat. Amb els
dits molls, es poden fer lliscar les puntes dels dits per sobre les varetes de vidre en posició horitzontal.
El principi en què es basa, la vareta de vidre fregada, ja era usat pels investigadors acústics clàssics
com Chladni i Bouasse en els seus estudis sobre les ones vibratòries, però els germans Baschet van
aplicar aquesta tècnica com a base per la creació d’una escultura sonora. Els primers prototips daten
del mateix any 1952, tot i que el primer Cristall com a tal data de 1955.
A partir de cert punt de la seva evolució, el Cristall va saltar de categoria d’escultura sonora a
instrument musical de ple dret. El Cristall disposa de totes les capacitats expressives que es
poden reclamar a qualsevol instrument inclòs en les orquestres simfòniques i filharmòniques.
És per aquesta raó que alguns músics, encapçalats per Michel Denéuve, lluiten per aconseguir la
inclusió del Cristall dins aquestes orquestres, com un instrument normalitzat.
4

4. Pedagogia Baschet (a la Sala d’interactius del Museu)
Assolida la fita del reconeixement internacional a principis dels anys seixanta, es va produir un canvi
de direcció en l’orientació de les obres dels Baschet. Les escultures sonores tenien un potencial molt
més ampli en el camp de l’educació i la pedagogia. Així, es van anar traçant dues visions
complementàries de la mateixa direcció que ambdós germans volien emprendre a partir d’aquell
moment.
D’una banda, Bernard es va concentrar a desenvolupar un projecte a França que permetés actualitzar
l’ensenyament musical, de manera semblant a com la pintura abstracta havia influenciat la didàctica
infantil. Per assolir aquest objectiu es va basar en els coneixements adquirits en la seva col·laboració
al Group de Recherches Musicales, dirigit per Pierre Schaeffer i amb la cooperació esporàdica
d’artistes i docents. El resultat va ser l’aparició de l’Instrumentarium Pédagogique Baschet, un conjunt
format per catorze estructures sonores de petit format, dissenyades per ser manipulades per infants.
Pensades per afavorir la descoberta sonora de manera intuïtiva, permeten establir un primer contacte
amb els elements constitutius de la música: durada (temps), intensitat (volum), altura (to) i timbre (so).
Paral·lelament, François va desenvolupar una tasca social amb la creació de tallers de construcció a
diferents llocs del món. A principis dels anys vuitanta va elaborar el disseny d’un seguit de peces a
manera de joc de construcció pensat per a tots els públics. Tot combinant les diverses peces d’aquest
kit és possible crear diferents estructures sonores que, alhora, utilitzen diferents mètodes acústics.
5

5. Els instruments Baschet en l’actualitat
Una trajectòria tan dilatada i fructífera com la dels germans Baschet necessàriament es projecta
sempre cap al futur, continuant la tasca de la mà de les següents generacions. Nombrosos
col·laboradors dels germans Baschet continuen desenvolupant la construcció i la pedagogia musical,
entre els quals destaquen Michel Denéuve i Pierre Malbos. Actualment, els germans Baschet
treballen activament en el projecte de catalogació de tota la seva obra i col·laboren amb tots aquells
que desitgen aprendre del seu mestratge.
A escala internacional, la pedagogia Baschet s’ha estès ràpidament i s’ha desenvolupat a escala
internacional. Avui dia hi ha més de 500 organitzacions per tot el món que han adquirit
l’Instrumentarium. A França, la pluralitat d’usos de les escultures sonores, musical, educatiu i de salut
pública, es troben amb una resposta privilegiada a França.
A Catalunya també han sorgit iniciatives puntuals per part de seguidors de les escultures sonores
Baschet. En l’àmbit musical, es pot citar la creació del grup musical BA.O.BA.B. (Baschet Orchestra
Barcelona-Brussels), que interpreta peces musicals originals per escultures sonores Baschet
en el marc de les exposicions dels últims anys. En l’àmbit educatiu, podem destacar el treball
pedagògic de Cristina Vidal-Quadras i Andreu Ubach amb l’Instrumentarium així com la iniciativa del
professor Miquel Calvet que va introduir l’estudi i elaboració d’escultures sonores d’inspiració Baschet
com a treball de recerca per a alumnes d’instituts de secundària. Més recentment s’ha creat el Taller
d’Escultura Baschet dins el Laboratori d’Art Sonor de la Facultat de Belles Arts de la UB.
6

6. Els germans Baschet
Bernard i François Baschet van néixer a Paris l’any 1917 i 1920, respectivament, com a tercer i quart
de cinc germans.
Bernard Baschet va iniciar estudis de piano de petit i de pintura en la seva adolescència, però aviat va
desistir en l’aprenentatge d’ambdues arts a causa dels mètodes d’ensenyament clàssic que consistien
exclusivament en la reproducció de models. Aquest procés monòton i repetitiu requeria molt temps
per part de l’alumne per millorar i en aquell moment les idees de l’art abstracte ja eren conegudes pel
jove Bernard. Les taques de colors i les textures havien substituït la figuració i, mentrestant, Bernard
es preguntava si seria possible fer el mateix amb els sons i la música. Aproximadament al mateix
temps, Pierre Schaeffer, amb qui més tard col·laboraria, començava a formular els primers postulats
de la música concreta.
François Baschet va cursar estudis comercials. Va haver d’abandonar la seva vocació de pintor quan
va ser reclutat per lluitar a la II Guerra Mundial l’any 1940. Just acabat el conflicte l’any 1945, va ser
destinat a l’Argentina on va dur a terme operacions d’Intel·ligència pel servei secret francès. Acabada
la seva tasca, l’any 1952 es va poder embarcar en un viatge que feia la volta al món, amb el qual va
reprendre la seva vocació artística, aquest cop musical. El seu objectiu era poder viatjar i viure
gràcies als recitals de cançons apreses entre França i l’Argentina, que podia acompanyar amb una
guitarra. La seva primera creació acústica va néixer fruit de la necessitat de viatjar lleuger. Calia
poder transportar la guitarra amb facilitat. D’aquesta manera va néixer la guitarra plegable i
desinflable, amb un senzill però enginyós mecanisme per plegar-ne el mànec i que tenia, com a caixa
de ressonància, un globus inflable que en realitat era un coixí de càmping de l’època. No va ser fins a
les darreries de 1952 que finalment va retornar a París i va registrar la guitarra plegable com la seva
primera patent.
La seva incipient carrera com a artista de cabaret li proporcionava molt temps lliure, la qual cosa va
aprofitar per començar estudis d’escultura clàssica i a interessar-se pels escrits d’acústica. Li
interessava aprendre com millorar la seva guitarra inflable i va començar a imitar els experiments
acústics que es descrivien als llibres que podia aconseguir, majoritàriament tractats d’acústica dels
segles XVIII i XIX. Va recórrer els mercats de segona mà per arreplegar tot tipus d’instruments
musicals, els elements constituents dels quals van ser objecte de profundes anàlisis i observacions.
En contraposició a l’esperit rodamón i bohemi del seu germà, Bernard havia estudiat una carrera
d’enginyeria generalista sota l’ocupació alemanya, ja que es trobava mobilitzat a Burdeus durant la II
Guerra Mundial. Després del conflicte es va establir al sud de França amb la seva família nombrosa
per ocupar-se del taller de fusteria de la seva família, on va començar a escoltar les emissions
radiofòniques del Grup de Recerques Musicals (GRM) de Pierre Schaeffer. Quan Bernard va poder
escoltar els experiments acústics del seu germà, es va adonar que alguns dels sons que produïen
eren comparables als produïts per l’emergent música electrònica, que en aquell moment només es
podia produir en laboratoris de grans empreses, universitats o estudis radiofònics amb gran quantitat
d’equipament car i voluminós. La música electrònica estava descobrint uns sons completament inèdits
7

fins a aquell moment al món i, conseqüentment, s’obria tot un camp musical nou a explorar. La
possibilitat de poder contribuir a aquella revolució amb instruments acústics fàcilment transportables i
que no empraven electricitat, semblava un plantejament en concordança amb el temps en què es
trobaven. Així va ser com Bernard va persuadir el seu germà d’oblidar-se de l’escultura clàssica i de
centrar-se ambdós en el disseny i l’elaboració de nous instruments musicals amb l’esperit de poder
contribuir a crear una nova música del segle XX, unint la passió per la música i els coneixements
d’enginyeria de Bernard amb el talent com a dissenyador i per les relacions públiques de François.
8

7. Altres activitats
MÚSICA EN VIU AMB ELS INSTRUMENTS BASCHET
A LES SALES DEL MUSEU
Diumenges 8, 15, 22 i 29/5, de 17 a 19h
Intèrprets: Jordi Casadevall, Martí Ruiz, Pepe Martínez i Andreu Ubach
Dins el “Silenci, fem música”. Gratuït
Dissabte 24 /9, 12 i 13h
Intèrprets: Jordi Casadevall, Martí Ruiz, Pepe Martínez i Andreu Ubach
Dins les Festes de la Mercè. Gratuït
Diumenge 18/12, 12 i 13h
Intèrpret: Michel Denéuve
Dins el V cicle “La música del Museu”. Preu: inclòs dins l’entrada al museu
VISITES COMENTADES
- PER AL PÚBLIC GENERAL
3r. diumenge de mes: 17 abril, 15 maig, 19 juny, 17 juliol, 18 setembre, 16 octubre, 20
novembre, 18 desembre l 11h
No cal reserva prèvia. Inclosa dins el preu de l’entrada al Museu
- PER A GRUPS: La família Baschet
D’adults, escoles de música i grups Apropa: concertar dia i hora: reserves@auditori.cat
Per a escolars: d’octubre a desembre 2011. També visites lliures. Informació i reserves al web a partir
del setembre. Guia orientativa
TALLERS D’ESTIU: Experimenta amb el so
Juliol 2011
Taller d’interpretació sonora amb les estructures Baschet
Activitat adreçada a grups d’esplai i centres que programen activitats en temps de lleure.
Informació i reserves al web a partir del juny de 2011.
9

Contacte departament de premsa
Georgina Garcia
Cap de Premsa
Lepant, 150 - 08013 Barcelona
Telèfon 93 247 93 00 ext. 363
Fax 93 231 93 01
Mòbil 649 48 31 14
http://www.auditori.cat
premsa@auditori.cat
10