Octubre 2008 - Museu Nacional d'Art de Catalunya

LAREVISTA
Núm. 4 · Octubre 2008
Juli González
Retrospectiva
La col·lecció d’art romànic
creix amb les pintures
murals de Santa Caterina
L’imaginari d’Eugenio
Lucas. La influència de Goya
a la poètica romàntica
Exposicions 2009
Nou Abonament Familiar

Juli González
Retrospectiva
El MNAC presenta la primera gran retrospectiva que s’organitza a Espanya
dedicada a Juli González. La mostra, que es podrà veure fins al 25 de
gener i que posteriorment viatjarà a Madrid, al Museo Nacional Centro
de Arte Reina Sofía, reuneix escultures en ferro, pintures, dibuixos i arts de
l’objecte –principalment joies–. En total, més de dues-centes obres que
mostren l’abast creatiu d’aquest gran artista català, considerat el pare
de l’escultura moderna.
Mercè Doñate, comissària de l’exposició i cap de la Col·lecció d’Art
Modern del MNAC, i Brigitte Leal, conservadora del Centre Pompidou de
París, que va comissariar la mostra dedicada a González per part d’aquest
museu l’estiu de 2007, parlen en aquestes pàgines de temes com ara els
anys de formació de l’artista, la seva arribada a París, la influència de
Picasso o la seva consagració com a pare de l’escultura en ferro.
Els anys de formació a Barcelona
Els anys de joventut de González a Barcelona van coincidir amb l’inici de l’efervescència modernista.
Els seus orígens eren artesans, ja que es va formar a la metal·listeria artística del seu pare
i a l’escola Llotja.
Mercè Doñate «Els anys a Barcelona van ser molt importants en la seva vida, tot i que d’aquesta
època només es conserven peces d’arts decoratives, les que realitzava per al negoci
familiar, ubicat a la Rambla de Catalunya. El fet de formar-se a Barcelona als inicis del modernisme,
amb l’ambient que hi havia, li va permetre tenir amics molt determinants, que va mantenir
durant tota la vida. De fet, aquesta és l’època que marca els seus coneixements cara al
futur. La seva admiració per a l’obra del pintor francès Puvis de Chavannes neix del moment en
què amb Torres-García freqüenta el Cercle Artístic de Sant Lluc. Cal recordar que era nebot de
Josep Lluís Pellicer, un dels dibuixants més destacats d’aleshores. Però, sobretot, la formació
artesana que va adquirir aquí seria després fonamental per a la seva obra escultòrica en ferro.»
L’arribada a París. L’ambient, els amics
Juli González va marxar a París l’any 1899, acompanyat del seu germà Joan. Durant aquells anys,
molts joves catalans amb vocació artística marxaven a la capital francesa, seguint les passes
dels consagrats Casas i Rusiñol. A París, González va conrear
l’amistat d’alguns dels artistes que van formar part de les
avantguardes dels anys 20 i 30, com ara Constantin Brancusi,
Alberto Magnelli, Joaquín Torres-García, Manolo Hugué i, molt
especialment, Picasso.
Brigitte Leal «González era un home força solitari, tot i
que estava molt vinculat a Picasso: freqüentava el seu
taller de la rue Clichy i participava en els cercles espa-
PATRONAT DEL
MUSEU NACIONAL
D’ART DE CATALUNYA
Generalitat de Catalunya
Ministeri de Cultura
Ajuntament de Barcelona
LA REVISTA DEL MNAC
Coordinació, redacció i producció
Departament de Comunicació
Oficina de Premsa
Àrea Editorial
González i Picasso van
ser amics tota la vida.
Hi ha moltes cartes que
demostren l’amistat i la
confiança que es tenien
nyols de París. També hi tenia la seva família, el seu germà Joan i les seves germanes. Allà, es
parlava molt de la colla d’espanyols de París. Vivien tots a Montparnasse i allí es reunien. Brancusi
hi tenia el seu taller, i també hi havia Pablo Gargallo, Manolo Hugué… Molts records d’aquesta
època es troben a les memòries de la seva filla Roberta.
»González i Picasso van ser amics tota la vida. Ja el 1902 Picasso va representar González
en un magnífic dibuix. Van treballar junts als anys 30 i tenim moltes cartes que demostren la
seva amistat i la confiança que es tenien. Poc abans de morir, el 1942, una de les darreres cartes
que va enviar González anava dirigida a Picasso. L’artista malagueny va fer tres pintures
de calaveres que representen la mort del seu amic.»
M.D. «Des del punt de vista artístic, González va lluitar en aquells anys per tirar endavant la
seva vocació de pintor. Li va ser molt difícil obrir-se camí i fins a l’any 1922 no va tenir l’oca-
Disseny gràfic
Jordi Ortiz–Patxi Solà
Fotomecànica
Format Digital
Impressió
Hostench
Juli González. Retrospectiva
Del 28 d’octubre de 2008 al 25 de gener de 2009
Organitza: Museu Nacional d’Art de Catalunya en coproducció amb el
Museo Nacional Cento de Arte Reina Sofía
Comissària: Mercè Doñate, cap de la Col·lecció d’Art Modern del MNAC
Catàleg: català, castellà
Preu entrada: 5,50 €
Visites comentades per al públic general: els dissabtes a les 11 h en castellà i a les 12.30 h en català
(servei gratuït), a partir del 8 de novembre
Visites guiades per a grups: per a més de 10 persones, amb reserva prèvia. Tel. 93 622 03 75 o
grups@mnac.cat
5 % de descompte en l’adquisició del catàleg presentant a la Llibreria del MNAC l’entrada general
o de l’exposició (vàlid fins al 25 de gener de 2009).
© de l’edició, Museu Nacional d’Art de Catalunya
Dipòsit legal: B-53.254-2008
Coberta
Juli González. Gran maternitat, c. 1934
Tate, Londres
© Juli González, VEGAP, Barcelona, 2008
Juli González. Bust femení, cap a 1935-1936
Museu Nacional d’Art de Catalunya
© Juli González, VEGAP, Barcelona, 2008

sió de fer la seva primera exposició individual. Com a pintor, li va costar consolidar-se i per
aquesta raó va alternar la seva obra amb la realització de peces d’orfebreria, que li permetien
guanyar-se millor la vida.»
La influència de Picasso
El 1928 Picasso li va demanar col·laboració tècnica en la creació d’una escultura en homenatge
a Guillaume Apollinaire i en la realització de l’escultura Femme au jardin. En aquest moment González
començava a experimentar amb les planxes de ferro.
B.L. «González no va ser tan sols un deixeble de Picasso, la seva obra és autònoma. Picasso
significa una empenta per a ell, és qui li va donar confiança en si mateix. A part de totes les
coses que es poden dir de la influència de Picasso en González, la iconografia dels dos artistes
és molt diferent. A vegades la de González és més abstracta que la de Picasso. Penso que
en obres tan importants com ara Femme se coiffant i La femme à la corbeille es veu molt bé
que Picasso i González tenen un esperit i una disciplina diferents. González analitza més, mentre
que Picasso va acumulant les coses.»
M.D. «González va sentir sempre una gran admiració per Picasso. I això es veu a tots els textos
que va escriure sobre el seu amic, on és evident el respecte que tenia per la seva obra. Va
ser una amistat molt enriquidora per a González i també profitosa per a Picasso, que va poder
fer les seves escultures en ferro amb l’ajuda tècnica de González.»
Les escultures en ferro
González és un dels grans noms de l’escultura moderna, tot i que va començar a treballar el ferro a finals
de la dècada de 1920, quan tenia ja més de cinquanta anys. Abans, es considerava pintor i havia treballat
el metall per crear joies i diversos objectes decoratius. Durant el últims 10 anys de la seva vida va
experimentar amb el metall fins a crear un llenguatge molt personal
que ha estat considerat una de les aportacions més valuoses
de les primeres avantguardes.
M.D. «Després de la mort de l’artista, David Smith, destacat
escultor americà, va ser un dels primers a subratllar el paper
important que tenia González. El fet de ser ell mateix escultor
li va permetre valorar millor les aportacions de l’artista i
apreciar que aquest havia creat un veritable llenguatge pro-
1.000
ANYS
D’ART
Durant la guerra,
González fa el cicle de
dibuixos i escultures
de La Montserrat,
representació mítica del
patiment del poble català
pi. Dintre de la seva obra hi ha una diversitat de plantejaments, molt rica, ja que sempre va estar
explorant noves possibilitats i mai no es va conformar amb repetir-se. Una mirada al conjunt de la
seva producció amb ferro permet veure l’evolució i la varietat de propostes. Tot i això, els valors
de la seva obra es troben d’alguna manera resumits en l’escultura Dona amb mirall.»
B.L. «González va trobar la força de la seva feina en el metall. Va ser ell qui va inventar el concepte
d’escultura en l’espai, que ell transforma en una manera de dibuixar en l’espai.»
L’impacte de la Guerra Civil
González va crear una de les icones del rebuig a l’horror de la guerra, l’escultura La Montserrat,
considerada una de les seves obres mestres. Es va presentar al pavelló de la República de l’Exposició
Internacional de París l’any 1937, juntament amb el Guernica de Picasso, el Segador català
de Miró i la Font de Mercuri de Calder. Són nombrosos els dibuixos i les pintures on Juli González
va representar aquest tema, alguns dels quals formen part de les col·leccions del Gabinet de
Dibuixos i Gravats dels MNAC.
B.L. «Tant González com Picasso van romandre a França durant la Guerra. Per a ambdós, va ser un
període de moltes angoixes. Si Picasso va fer el Guernica, González dedicà al conflicte tot el cicle
de dibuixos i escultures de La Montserrat, que és la representació mítica de Catalunya i el patiment
del poble català. La Montserrat era com un manifest a favor de la llibertat del poble català.»
Juli González. L’arlequí, 1930
Kunsthaus, Zurich. Vereinigund Zürcher Kunstfreunde
© Juli González, VEGAP, Barcelona, 2008
M.D. «La Montserrat no sorgeix espontàniament
a l’inici de la Guerra. La maternitat i la
pagesa catalana són temes que tracta des
dels inicis de la seva pintura. La guerra és el
detonant perquè materialitzi aquesta obra,
que adquirí un caràcter simbòlic, tot i que té
un plantejament diferent al del Guernica. La
Montserrat permet veure com els vincles de
González amb Catalunya es mantenien vius.»
El paper que ocupa en l’escultura actual
González és l’iniciador d’una manera de treballar
el metall que va influir en molts escultors
posteriors, des de Smith a Eduardo Chillida.
B.L. «Va tenir un impacte molt fort sobre l’escultura
nord-americana i al MoMA es va organitzar
la gran exposició homenatge que va
representar la seva consagració. Encara avui
hi té un paper important. González és al capdavant
de tota l’escultura en ferro espanyola,
amb representants com ara Chillida. Sense
ell, els escultors en ferro no haurien existit.»
Charo Canal
Juli González. Tors, 1936
The Museum of Modern Art, Nova York
© Juli González, VEGAP, Barcelona, 2008
Activitats
Visita taller
«Juli González en família» dins els «Diumenges
per a petits i grans»
2, 9, 16, 23 i 30 de novembre;
7, 14 i 21 de desembre; 11 i 18 de gener
Programació especial de Nadal:
23, 24, 28, 30 i 31 de desembre;
2, 3 i 4 de gener de 2009
A través de diferents propostes lúdiques i
jugant amb el propi cos, el taller convida a
conèixer les escultures de Juli González,
els personatges híbrids o en transformació
que van ser un dels motius d’inspiració
per a l’artista, i a construir una criatura
metamòrfica pròpia.
D’11.30 a 14 h. A partir de 5 anys d’edat.
Per a més informació, consulteu
www.mnac.cat
Palau Nacional
Parc de Montjuïc
Barcelona
www.mnac.cat
ROMÀNICGÒTICMODERNISMEAVANTGUARDES

Les pintures murals de Santa Caterina de la Seu d’Urgell
completen la col·lecció de pintura romànica del MNAC
anys que el MNAC no incrementava la
seva col·lecció de pintura mural romànica
Feiamolts
amb una important adquisició. De fet, la
sensació del visitant a la sala de romànic és la de trobar-se
davant un conjunt extraordinari –amb obres mestres com
Pedret o Sant Climent de Taüll–, del qual es diu que és el més
nombrós i variat d’aquesta tècnica no només a Catalunya, sinó
també a Europa. Tanmateix, com tota col·lecció, sempre hi ha
possibilitats de millorar-la i en aquest cas concret d’omplir un
buit difícil: el de la difuminada frontera que separa la pintura
romànica de la gòtica.
Aquest és el cas del fragment titulat Disputa i Arrest de
santa Caterina, una compra de l’Estat per al MNAC a través
d’una dació en pagament d’impostos del Banc de Sabadell. L’obra
arriba a nosaltres en un bon estat de conservació, encara
que caldrà restaurar-la per a la seva instal·lació definitiva a la
col·lecció permanent.
L’obra, procedent d’una col·lecció particular catalana, prové
de la decoració dels murs de l’antiga capella de Santa Caterina de
la catedral de la Seu d’Urgell. Gràcies a fotografies antigues
fetes a la dècada de 1920 per Joan Vidal Ventosa, funcionari i
fotògraf de l’antic Museu d’Art i Arqueologia de la Ciutadella,
i conservades a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, en
coneixem la localització i la disposició original. El fragment, d’una
dimensió considerable (165 x 180 cm), constitueix una obra
de gran qualitat. El seu estil s’emmarca en la fase més tardana
del romànic català, on les pervivències de l’anomenat «estil
1200» incorporen les primeres referències de la transició cap a
les formes del gòtic lineal. A l’obra predomina el record del
Disputa i Arrest de santa Caterina
Museu Nacional d’Art de Catalunya
bizantinisme característic del 1200, tot i que en la versió una
mica rígida del Mestre de Lluçà, i es fa palesa la dependència de
les pintures de Sant Esteve d’Andorra (1200-1210) –conservades
a l’àmbit 13 de la col·lecció de romànic–, que ha estat destacada
pels especialistes, com ara Rosa Alcoy i Pere Beseran.
A més, d’aquest llenguatge bizantinizant perviuen els grans
caps de les figures, vistos de tres quarts i amb contrastades
fisonomies facials, aconseguides a través de carnacions i
transparències, les quals, segons la seva bellesa o lletgesa
delaten la condició moral del personatge. Altres obres procedents
del bisbat de la Seu d’Urgell confirmen la difusió i llarga
durada d’aquest estil en peces de mobiliari litúrgic de la primera
meitat del segle XIII, com ara els frontals de Sant Romà
de Vila i de Farrera de Pallars, així com en peces aragoneses
més tardanes, exemplificades en el frontal d’Estet.
D’altra banda, al pintor de santa Caterina li havia arribat
també el que s’estava fent aleshores a París, concretament,
les innovadores bíblies Moralisées, destinades a la discussió
teològica i a l’ensenyament universitari. De fet, la nostra allargada
i elegant Caterina domina la dialèctica, discuteix amb els
savis (sapientes) –representats com si fossin jueus, amb nassos
trencats i els característics casquets– i els converteix al
cristianisme. Al seu costat, un seguici de monjos tonsurats
semblen els predicadors del segle XIII.
El conjunt al qual pertanyia la pintura desenvolupava un
cicle dedicat a santa Caterina d’Alexandria, una santa que va
assolir una especial devoció a Europa amb motiu de les peregrinacions
a Terra Santa i el desenvolupament de les Croades,
ja que el seu culte principal es trobava al monestir de Santa
Caterina del Sinaí (Egipte). De fet, tant a França –Angers,
Montmorillon, Chartres– com a Itàlia –Pisa, Casaranello– hi ha
petjades de la seva devoció amb importants cicles figuratius
desenvolupats sobretot al segle XIII. Igualment, a la diòcesi
d’Urgell es constata aquest culte primerenc en el fragment
amb la representació de la santa procedent de Sant Llorenç
d’Isavarre (segle XIII) i conservat al MNAC.
El cicle de la Seu d’Urgell té una forta personalitat pròpia
per la seva precocitat i les seves particularitats iconogràfiques.
El fragment del MNAC mostra dues escenes de la vida de
la santa: la disputa dialèctica amb els filòsofs pagans i la seva
posterior detenció. El cicle, situat originalment en el registre
mig de l’absidiola, es completava amb l’escena del suplici de la
roda i la decapitació final, conservada a la Fundació Abegg de
Riggisberg, Suïssa, mentre que el registre inferior, ocupat per
un Sant Sopar, es troba al Museu Episcopal de Vic.
La data de realització de l’obra s’ha de situar en època del
bisbe Ponç de Vilamur, que va governar el bisbat d’Urgell entre
1230 i 1257. En aquest període es van reproduir els conflictes
entre la diòcesi i els seguidors de l’heretgia càtara, cosa que
podria explicar la tria del programa iconogràfic: tant santa
Caterina (a qui veiem discutint amb els savis pagans i acompanyada
del grup de monjos) com el Sant Sopar (on Crist institueix
el misteri de l’Eucaristia, que era explícitament rebutjat
pels càtars) enllacen amb aquest context d’afirmació
dogmàtica de l’ortodòxia catòlica.
Manuel Castiñeiras
Cap de la Col·lecció d’Art Romànic del MNAC
La dació, una forma
de pagar impostos
dipòsit al MNAC de la Disputa i Arrest de santa
Caterina, adquirida per l’Estat en una operació
Ambel
de dació en concepte de pagament d’impostos
del Banc de Sabadell, el Ministeri de Cultura reitera la seva voluntat
d’incrementar les col·leccions dels museus catalans. Al febrer de
2007, per primera vegada i en resposta a una vella demanda de la
societat civil i dels museus catalans, el Ministeri de Cultura va adquirir
Dona amb barret i coll de pell (Marie-Thérèse Walter), de Pablo
Picasso, amb la conformitat del Ministeri d’Economia i Hisenda i mitjançant
una dació de l’empresa ABERTIS Infraestructuras, i la va dipositar
al MNAC.
La dació, que no és una donació, és una fórmula prevista a la Llei
del Patrimoni Històric espanyol de 1985 que permet que els contribuents
puguin pagar els impostos a través d’obres d’art amb un valor
històric i artístic reconegut. A partir de l’any 2002 tots els tributs, tant
estatals com autonòmics i locals, es poden pagar a través d’aquesta
fórmula. A Catalunya, és la Junta de Qualificació, Valoració i Exportació
de Béns del Patrimoni Cultural l’encarregada de valorar les peces
que s’ofereixen als museus públics catalans.
Al juny de 2006, el MNAC va rebre en dipòsit de la Generalitat quatre
peces de l’arquitecte modernista Josep Maria Jujol, cedides com
a pagament de part de l’impost de successions, de competència autonòmica.
Aquestes obres estan exposades a la col·lecció permanent
d’Art Modern.

L’imaginari d’Eugenio Lucas
La influència de Goya a la poètica romàntica
L’exposició, que es podrà visitar del 4 de novembre a l’1 de febrer, reivindica
una faceta poc coneguda d’aquest artista, la de dibuixant, i presenta
més de setanta obres d’una sorprenent modernitat. Francesc Quílez, cap
del Gabinet de Dibuixos i Gravats del MNAC i comissari de la mostra, explica
com al segle XIX aquest artista es va avançar al seu temps amb un llenguatge
molt innovador.
Eugenio Lucas. Grup de figures: bruixes?, cap a 1860
Museu Nacional d’Art de Catalunya
Per què una exposició dedicada a l’artista madrileny Eugenio Lucas?
Lucas és un artista poc conegut pel gran públic i sorprendrà per la seva vigència i per la projecció
contemporània de la seva poètica. La seva obra traspassa el marc del segle XIX i es projecta
sobre el nostre temps, és molt emocionant. Els dibuixos de
Lucas recorden les obres de Victor Hugo, de William Turner
o de John Constable… tot aquest món romàntic. I al MNAC
tenim un fons important d’obra seva, un fons gairebé inèdit
que s’adquireix el 1921, com a part de la col·lecció d’Alexan-
dre de Riquer, que tenia uns 200 dibuixos. Entre aquests, més de 40 són d’Eugenio Lucas, atribuïts
en un primer moment a Goya.
Com ha estat el procés de preparació d’aquesta mostra?
Portem més de dos anys treballant en aquest projecte, que és de producció pròpia. Hem reunit
obres de museus espanyols i nord-americans i serà la primera de les grans exposicions
dedicades a la faceta de dibuixant de Lucas. Hem fet un intens treball de recerca, sobretot
incidint en la part menys coneguda, relativa als fons dels museus nord-americans. El que ens
ha mogut és redescobrir l’activitat de Lucas com a dibuixant. L’hem pogut estudiar en profunditat
per situar-lo en el seu context i desmarcar-lo d’aquesta etiqueta tradicional que es limita
a considerar Lucas com un simple seguidor de Goya.
L’imaginari d’Eugenio Lucas
La influència de Goya en la poètica romàntica
Del 4 de novembre de 2008 a l’1 de febrer de 2009
Organitza: Museu Nacional d’Art de Catalunya
Comissari: Francesc Quílez, cap del Gabinet de Dibuixos i Gravats del MNAC
Catàleg: català amb traducció al castellà
Preu entrada: 3,50 €
Visites comentades per al públic general: els dissabtes a les 11 h en castellà i a les 12.30 h en català
(servei gratuït), a partir del 15 de novembre
Visites guiades per a grups: per a més de 10 persones, amb reserva prèvia. Tel. 93 622 03 75 o grups@mnac.cat
5 % de descompte en l’adquisició del catàleg presentant a la Llibreria del MNAC l’entrada general
o de l’exposició (vàlid fins a l’1 de febrer de 2009).
Eugenio Lucas. Grup d’àrabs, cap a 1860
The British Museum, Londres
L’obra d’Eugenio Lucas es
projecta sobre el nostre
temps i ens emociona
Eugenio Lucas. Figures volant, cap a 1860
Juan Antonio Gutiérrez-Herrero de Barrera
Com va arribar Riquer a col·leccionar aquests dibuixos d’un pintor
que conreava temes tan poc habituals a Catalunya com les tauromàquies?
Això és un misteri i el perfil col·leccionista de Riquer no ha estat encara suficientment
reconstruït, per falta de documentació. Suposo que els va adquirir al mercat de l’art madrileny.
De fet, el 1905 hi va haver una exposició al Círculo de Bellas Artes de Madrid en la qual
es van posar a la venda obres de Lucas, entre les quals una de titulada Escena de prisión, que
coincideix amb la nostra. Per tant, que les hagués adquirit en aquesta subhasta és una hipòtesi
bastant plausible.
Què fa especial aquest fons? Què pensa que va atreure l’atenció de Riquer
quan va comprar les obres?
Els dibuixos de Lucas són molt atractius, tenen una sensibilitat molt moderna. A diferència
del que caracteritza les seves pintures, els dibuixos no estan condicionats per les exigències
dels clients, tenen una dimensió experimental. Eugenio Lucas abandona els camins més
usuals per endinsar-se en un itinerari més innovador, que s’acosta a la poètica del romanticisme.
El que a mi m’interessava era subratllar aquesta faceta menys coneguda de l’activitat
de l’artista madrileny, molt diferent de la seva activitat com a pintor, amb la qual es guanyava
la vida.
Aquests dibuixos eren un secret o eren coneguts a la seva època?
Es van descobrir molt després de la seva mort, ja al segle XX. Lucas és un artista molt hermètic,
és un misteri, no se’n sap l’ideari. Només coneixem una anècdota que surt en un llibre biogràfic
d’un altre pintor, Martín Rico, deixeble de Jenaro Pérez Villaamil. En les seves memòries,
Rico parla de la rivalitat que existia entre Pérez Villaamil i Lucas, que mantenien una
competència per veure qui dels dos dibuixava el major nombre d’obres en el menor temps possible
per demostrar el seu virtuosisme. Curiosament, no es coneixen els dibuixos de Pérez
Villaamil i sí que han arribat fins a nosaltres molts testimonis del dibuix de taques de Lucas.
El dibuix de taques està basat en un dibuix lliure, molt espontani. Lucas va deixant taques en
el paper de forma atzarosa, fins a crear temes molt misteriosos. I aquesta és una de les pràctiques
que més fama li han donat.
Com creu que va arribar a practicar aquesta tècnica?
És probable que conegués l’obra de William Turner i, segurament, també la de Victor Hugo,
amb qui es poden establir moltes connexions. Avui ens sembla d’una extraordinària i fascinant
modernitat perquè s’aparta dels models canònics del XIX. Si la seva pintura és molt poc atrevida,
els seus dibuixos són molt lliures i moderns.

Exposicions 2009
Sorolla.Visió d’Espanya.
Col·lecció de la Hispanic
Society of America
Sorolla. El procés creatiu
de Visió d’Espanya
Del 19 de febrer al 3 de maig
Sorolla. Visió d’Espanya, organitzada i finançada per Bancaja amb obra de la Hispanic Society of
America, presentarà els catorze panells que Sorolla va pintar per decorar la biblioteca d’aquesta
institució, que conserva la col·lecció d’art espanyol més important fora de les nostres fronteres.
El conjunt, que per primera vegada surt del seu emplaçament a Nova York, va ocupar els
últims anys d’activitat creativa del pintor i va ser considerat pel mateix Sorolla com l’obra de la
seva vida. Les pintures, de dimensions enormes, han estat restaurades abans de ser exposades.
Per conèixer la complexitat del procés d’elaboració dels plafons, que mostren diverses
escenes típiques de la geografia espanyola dels inicis del segle XX, el MNAC acompanya la
mostra amb la selecció d’una trentena de dibuixos preparatoris de l’imponent conjunt, procedents
de la Hispanic Society i el Museo Sorolla, que es podran veure a la sala d’exposicions 2
del MNAC, sota el títol Sorolla. Visió d’Espanya. El procés creatiu. L’entrada serà gratuïta.
Joaquim Sorolla. Catalunya. El peix, 1915
The Hispanic Society of America
Joaquim Sorolla. Elx. El palmerar, 1918-1919
The Hispanic Society of America
MUSEUS SECCIÓ MNAC
Entre el Museu Nacional d’Art de Catalunya i els seus tres museus
secció s’estableix una relació que completa i facilita la comprensió
de la història de l’art català. Si la col·lecció d’art del segle XIX
de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer és una referència per
conèixer aquest període a Catalunya, pel que fa al segle XX aquest
museu permet seguir l’evolució de la pintura catalana fins al 1960.
El Cau Ferrat, que va ser la residència i l’estudi de Santiago Rusiñol,
acull una important col·lecció d’aquest artista, així com obres
d’altres impulsors de la modernitat artística a Catalunya. Quant al
Museu Comarcal de la Garrotxa, conserva una important col·lecció
d’art dels segles XIX i XX relacionada amb la pintura paisatgística
de l’escola d’Olot.
BIBLIOTECA MUSEU
VÍCTOR BALAGUER
Avda. Víctor Balaguer, s/n
08800 Vilanova i la Geltrú
Tel. 93 815 42 02
informacio@victorbalaguer-bmb.org
www.victorbalaguer-bmb.org
This is war! Robert Capa
Gerda Taro
Juny-setembre
This is war! Robert Capa at work presentarà
el treball de Capa en els principals conflictes
bèl·lics dels anys 30 i 40, que el va consolidar
com un dels fotògrafs més destacats del
segle XX. Paral·lelament, presentarem Gerda
Taro, una exposició que reivindica el paper
d’aquesta fotògrafa en la història de la fotografia
de guerra i la influència que va exercir
sobre l’obra de qui fou el seu company sentimental,
Robert Capa. Acompanyaran les dues
exposicions alguns dels documents trobats a
la famosa maleta mexicana, encara en estudi,
que mostraran obres inèdites de la parella.
This is war! Robert Capa at work mostrarà
150 fotografies fetes per Capa com a reporter
gràfic a la Guerra Civil espanyola, a la invasió
japonesa de la Xina i a la Segona Guerra
Mundial. També es podran veure 25 revistes i
10 cartes que contribueixen a explicar el treball
de Capa com a fotògraf de guerra, activitat
que li va costar la vida a Indoxina.
La mostra Gerda Taro, la primera retrospectiva
que se li dedica, es compon de 83
fotografies i una desena d’objectes que ens
acosten a una fotògrafa que, malgrat l’enorme
qualitat dels seus treballs, s’ha mantingut
a l’ombra de Capa. Taro va morir l’any
1937 atropellada per un tanc, mentre fotografiava
la batalla de Brunete.
Robert Capa. Mort d’un milicià, Cerro Muriano,
front de Còrdova, Espanya, 5 de setembre de 1936
Robert Capa. Nena al centre de refugiats en trànsit,
Barcelona, 14 de juny de 1939
© Cornell Capa. International Center of Photography
Gerda Taro. Soldats republicans, La Granjuela,
front de Còrdova, Espanya, juny de 1937
Gerda Taro. Miliciana republicana entrenant-se a la platja
als afores de Barcelona, agost de 1936
© International Center of Photography. Gift of Cornell Capa
MUSEU
CAU FERRAT
Fonollar, s/n
08870 Sitges
Tel. 93 894 03 64
m.sitges@diba.cat
www.rusinolsitges.cat
MUSEU COMARCAL
DE LA GARROTXA
Hospici, 8
17800 Olot
Tel. 972 27 91 30
museucomarcal@olot.cat

Exposicions 2009
Els ibers: cultura i moneda
Maig-maig 2010
L’exposició que prepara el Gabinet Numismàtic de Catalunya proposa una aproximació
a la societat ibera a través de la moneda i d’altres objectes característics
d’aquesta cultura, una de les més enigmàtiques del nostre passat.
Les monedes i les inscripcions que hi figuren són sovint l’únic testimoni que
tenim d’algunes de les seves ciutats i dels magistrats que les van governar.
Els ibers: cultura i moneda mostrarà l’inici de l’arribada del metall encunyat a
les poblacions iberes del nord-est de la Península, a partir del segle V aC, quan les
monedes encara no eren per als ibers un mitjà de pagament, sinó objectes exòtics
de gran bellesa. L’exposició presentarà també la moneda emesa sota la dominació
romana i analitzarà la informació que aporten les iconografies i les inscripcions
monetàries al coneixement de la societat ibèrica, que ens aproximen a una
gran diversitat d’aspectes com ara els seus gustos estètics, les divinitats més
apreciades per ells, la seva forma de vestir o les armes que utilitzaven, i que serveixen
per desxifrar la seva escriptura.
Denari de Barskunes (revers), final segle II aC
Denari de Belikio (revers), final segle II aC
Unitat de Laiesken (anvers), final segle II aC
Denari d’Ikalesken (anvers), final segle II aC
Unitat de Cástulo (revers), final segle II aC
Unitat de Kese (revers), final segle II aC
Gabinet Numismàtic de Catalunya
Édouard Manet. Dona a la banyera, c. 1878-1879
Vasilij Kandinskij. Paisatge de tardor, 1911
Museu Nacional d’Art de Catalunya
Palau Nacional. Parc de Montjuïc
08038 Barcelona
Tel. 93 622 03 76
info@mnac.cat
www.mnac.cat
De dimarts a dissabte, de 10 a 19 h
Diumenges i festius, de 10 a 14.30 h
Dilluns no festius, tancat
Dies de tancament anual: 1 de gener,
1 de maig i 25 de desembre
L1, L3 (Espanya)
Obres mestres de la Col·lecció
Krugier-Poniatowski
Octubre-gener 2010
El MNAC acollirà a la tardor de 2009 una acurada selecció d’obres
de la col·lecció de Jan Krugier i Marie-Anne Krugier-Poniatowski.
Entre els anys 70 i 80, el matrimoni Krugier-Poniatowski va reunir
més de 500 obres, en la seva majoria dibuixos. Aquesta col·lecció
abasta des de l’art primitiu fins al segle XX, amb obres de grans
mestres com ara El Greco, Goya, Turner, Ingres, Renoir, Monet,
Manet, Delacroix, Van Gogh, Cézanne, Matisse o Picasso.
La col·lecció Krugier-Poniatowski es va presentar al públic per
primera vegada el 1998. Des d’aleshores, aquesta amplíssima
col·lecció s’ha pogut veure en diverses mostres celebrades a les
ciutats de Berlín, Venècia, Madrid i Viena.
L8, S33, S4, S8, R5, R6 (Espanya)
55, 50, 61, Bus Parc de Montjuïc
Gratuït
Si voleu rebre les novetats sobre
el Museu, subscriviu-vos a www.mnac.cat
Agenda
Octubre 08 - gener 09
Juli González. Retrospectiva
Vegeu p. 3
L’imaginari d’Eugenio Lucas.
La influència de Goya a la
poètica romàntica
Exposició del 4 de novembre
a l’1 de febrer de 2009
Monedes en lluita. Catalunya a
l’Europa napoleònica
Exposició fins al 3 de maig de 2009
Nit d’Hivern
Dissabte 13 de desembre
Portes obertes a tot el Museu amb
motiu del quart aniversari de la inauguració
del MNAC.
Activitats familiars a l’entorn
de les col·leccions permanents
5 d’octubre, 23 de novembre
L’hora blava, visita taller
12 d’octubre, 30 de novembre
Fotoperquè, visita dinamitzada
19 d’octubre, 7 de desembre
Guilabert de Foixà, mestre pintor,
visita teatralitzada
26 d’octubre, 14 de desembre
El Joc del MNAC, joc de pistes
2 de novembre, 21 de desembre
El ball del bestiari, visita i taller
d’expressió corporal
9 de novembre, 11 de gener
Fades que no s’enfaden,
taller d’expressió corporal
16 de novembre, 18 de gener
EmocionAR-Te, visita dinamitzada
Horari: 11.30 h
Activitats per a grups de 10 a 25 persones,
amb reserva prèvia.
Nou Abonament Familiar del MNAC (24 €,
per a un màxim de 2 adults i 2 infants).
Tel. 93 622 03 75 i grups@mnac.cat.
Visites guiades a les
col·leccions permanents
1.000 Anys d’art, cada diumenge, 12 h
(català) i 12.15 h (castellà); Art medieval,
Art del Renaixement i barroc, Art modern
i Les «joies» de la Col·lecció Thyssen-
Bornemisza, una visita cada diumenge de
forma rotativa, 12 h (català) i 12.15 h (castellà)
Visites guiades a les
exposicions temporals
Dissabtes, 11 h (castellà) i 12.30 h (català)
XII Curs d’Història monetària
d’Hispània. Els tallers monetaris:
organització i producció
Dijous 27 i divendres 28 de novembre
Informació i inscripcions: Gabinet Numismàtic
de Catalunya. Tel. 93 622 03 60
La programació pot sofrir canvis d’última
hora. Informeu-vos-en a www.mnac.cat
o al tel. 93 622 03 76
Activitats Amics del MNAC
Cicle de conferències
8 d’octubre i 5 de novembre
El Museu a la ciutat
A càrrec de Narcís Comadira
15, 22 i 29 d’octubre
Leandre Cristòfol: avantguarda i escultura
A càrrec de Josep-Miquel Garcia, José
Corredor-Matheos i Pilar Parcerisas
Més informació a www.amicsdelmnac.org

Més de 500 nens i nenes
tornaran a construir la casa
dels seus somnis
El proper 23 de novembre, la Sala Oval del
MNAC acollirà la segona edició de «Construint
a la sala», una festa-taller d’arquitectura en la
qual participaran 600 nens i nenes de 7 a 12
anys. Amb l’ajut d’arquitectes professionals,
els nens construiran la maqueta de la casa
dels seus somnis, i un jurat en seleccionarà
les 20 més originals i creatives, que posteriorment
formaran part d’una exposició.
L’activitat, organitzada per l’associació
sense ànim de lucre «Construint a la sala»
amb la col·laboració del MNAC, ja va celebrar
la seva primera edició l’any passat, amb gran
èxit, a la Sala Oval del Museu. Per primera
vegada, aquesta activitat es va organitzar
fora d’Àmsterdam, on fa més de deu anys que
gaudeix d’un gran seguiment. «Construint a la
sala» té per objectiu apropar els nens i les
nenes a l’arquitectura d’una manera lúdica i
creativa, i és una activitat gratuïta.
Palau Nacional
Parc de Montjuïc
Barcelona
www.mnac.cat
Col·laboradors: Barcelona tv, Caja Mediterráneo, El Punt, Emte SA, Fundació DAMM,
Fundación REPSOL, Hewlett-Packard Española SL, Magma Serveis Culturals, Seguridad Expres
Nou Abonament Familiar del MNAC
El Museu i la Universitat
Patrocina les
activitats educatives
i familiars del MNAC
Aquest mes comença a funcionar el nou Abonament Familiar del MNAC que, per només 24 €,
permetrà a dos adults i dos infants participar a totes les activitats familiars que organitza el
Museu durant tot un any. Amb l’Abonament Familiar del MNAC, petits i grans podran, a més,
descobrir les noves activitats Veig, veig… i Juli González en família.
Aquesta nova proposta complementa l’Abonament del MNAC, que es va posar a la venda el
passat mes de febrer, i que és ja tot un èxit: més de 900 persones s’han abonat al Museu i
gaudeixen d’una entrada il·limitada a les col·leccions permanents i a totes les exposicions
temporals pagant únicament 14 € anuals.
L’Abonament del MNAC i l’Abonament Familiar del MNAC acosten el Museu al públic català,
que l’any passat va sumar un 36% del total de visitants (entre aquests un 21% procedeix de
Barcelona i un 15% de la resta de Catalunya), enfront del 5% de visitants de l’Estat espanyol i
el 59% estrangers.
Amb els nous Abonaments, gaudir del Museu tants cops com es vulgui, individualment o en
família, és encara més fàcil.
L’Abonament Familiar del MNAC és nominal i intransferible. Per poder participar a les activitats,
caldrà que primer us hi inscriviu, i després us identifiqueu al taulell d’informació i acollida
de grups, on se us lliurarà l’entrada per accedir al taller. Només es podrà fer cada activitat
una sola vegada. Informació i reserves: tel. 936 220 375 i grups@mnac.cat
A partir d’aquest curs 2008-2009, el MNAC participa en la docència de dos màsters oficials
que organitzen la Universitat de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona.
Dins els màsters «Direcció de projectes de conservació-restauració: col·leccions i conjunts
patrimonials», organitzat per la Facultat de Belles Arts de la UB, i «Patrimoni artístic a Catalunya»,
organitzat pel Departament d’Art de la UAB, els conservadors de col·leccions, restauradors
i científics del Museu compartiran amb els alumnes que cursen estudis avançats de
conservació i restauració, i amb els alumnes d’història de l’art, els seus coneixements sobre
l’estudi integral de l’obra d’art. A partir de l’anàlisi de les col·leccions del MNAC, aprofundiran
en l’obra d’art des de diferents perspectives, la de la crítica historicoartística i la de l’examen
cientificotècnic de les obres.