Memòria - Index of

MEMÒRIA DOCUMENT REFÓS DEL PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU 

46 HABITATGES HPO, LOCALS COMERCIALS I APARCAMENT 

PARCEL.LA 8.15D.1, c.”Ponent 2”, SECTOR PERELLÓ-CAN P.MÀRTIR. 

VILABLAREIX. 

ÍNDEX DEL PROJECTE 

I. MEMÒRIA 

1. Dades generals 

2. Memòria descriptiva 

3. Memòria constructiva 

4. Normativa aplicada 

5. Annexos a la Memòria 

II PLÀNOLS 

III PLEC DE CONDICIONS 

IV AMIDAMENTS 

V PRESSUPOST 

1. Resum del pressupost per capítols 

2. Pressupost detallat 

VI PROJECTES PARCIALS I ALTRES DOCUMENTS COMPLEMENTARIS 

1. Estudi topogràfic 

2. Estudi geotècnic 

3. Projecte de telecomunicacions 

4. Certificació energètica 

5. Estudi Seguretat i Salut

I. MEMÒRIA

ÍNDEX DE LA MEMÒRIA 

1. DADES GENERALS 

1. Identificació i agents del projecte 

2. Relació de projectes parcials, documents complementaris i altres tècnics 

3. Antecedents i motivacions de l’actual Projecte Refós 

4. Resum de Pressupost 

2. MEMÒRIA DESCRIPTIVA (MD) 

1. Objectiu 

2. Parcel.la 

3. Descripció del Projecte Bàsic 

3.1 Descripció general 

3.2 Relació amb el planejament urbanístic 

3.3 Descripció geomètrica de les entitats projectades 

3.3.1 Quadre de superfícies construïdes i superfícies útils 

3.3.2 Quadre d’entitats 

3.3.3 Quadre de superfícies per dependències i habitabilitat 

3.4 Descripció dels sistemes que composen l’edifici 

3.4.1 Sistema de sustentació 

3.4.2 Període de servei de l’estructura 

3.4.3 Tipus estructural previst 

3.4.4 Descripció del sistema envolvent de l’edifici 

3.4.5 Descripció del sistema de compartimentació i acabats 

3.4.6 Descripció del sistema de condicionament ambiental i d’instal·lacions 

4. Prestacions de l’edificació que es projecta 

5. Justificació de l’acompliment del Codi Tècnic d’Edificació i altres normes aplicables 

3. MEMÒRIA CONSTRUCTIVA (MC) 

1. Treballs previs 

2. Sustentació de l’edifici a Projecte Executiu amb estructura de Febrer 2009 

3. Sistema estructural a Projecte Executiu amb estructura de Febrer 2009 

4. Sistema envolvent, compartimentació interior i acabats 

4.1 Soleres 

4.2 Murs en contacte amb el terreny 

4.3 Façanes 

4.4 Coberta 

4.5 Terres en contacte amb l’exterior 

4.6 Mitgeres 

4.7 Compartimentacions interiors verticals 

4.8 Compartimentacions interiors horitzontals 

4.9 Elements de protecció

5. Sistema de condicionament, instal·lacions i serveis 

5.1 Ascensor 

5.2 Recollida i evacuació de residus 

5.3 Subministrament d’aigua freda i calenta 

5.4 Evacuació d’aigües 

5.5 Subministrament de gas 

5.6 Instal·lacions d’evacuació de productes de la combustió 

5.6.1 Evacuació dels productes de la combustió de les calderes 

5.6.2 Extracció dels bafs de les cuines 

5.7 Subministrament elèctric i instal·lació d’il·luminació 

5.7.1 Subministrament d’electricitat 

5.7.2 Instal·lació d’il·luminació 

5.8 Infraestructures de telecomunicacions 

5.9 Sistemes de ventilació 

5.9.1 Interior dels habitatges 

5.9.2 Trasters 

5.9.3 Local de l’edifici per a la recollida de residus 

5.9.4 Ventilació de l’aparcament 

5.10 Instal·lacions tèrmiques: 

5.10.1 Instal·lació de calefacció 

5.10.2 Instal·lació d’aigua calenta sanitària (ACS) 

5.10.3 Incorporació d’energia solar tèrmica per a producció d’ACS 

5.11 Instal·lacions de protecció contra incendi 

5.12 Climatització Vivers d’empresa 

6. Equipament 

7. Urbanització. Condicionament dels espais exteriors 

4. NORMATIVA APLICADA (CN) al PROJECTE BÀSIC 

Annex 1. Normativa tècnica aplicable 

Annex 2. Accessibilitat 

Annex 3. Habitabilitat 

Annex 4. Acompliment segons DB SU de la seguretat d’ús en habitatge plurifamiliar 

Annex 5. Acompliment segons DB SU 7 de la seguretat d’ús d’aparcament associat a us 

residencial 

Annex 6. Acompliment segons DB SU 8 de la seguretat d’ús respecte el risc del llamp 

Annex 7. Dades per a la comanda de l’estudi geotècnic 

Annex 8. Acompliment segons DB SI de la seguretat en cas d’incendi a la planta soterrani 

aparcament 

Annex 9. Acompliment segons DB SI de la seguretat en cas d’incendi a les plantes sobre 

rasant 

Annex 10. Acompliment normes d’Ecoeficiència 

Annex 11. Acompliment segons DB HS, de l’habitabilitat i salubritat 

Annex 12. Acompliment segons DB HE, de l’habitabilitat i l’estalvi d’energia

Annex 13. Previsió de l’espai per a la instal·lació de telecomunicacions 

5. ANNEXOS A LA MEMÒRIA 

1. Plantes i seccions de l’edifici amb indicació de codis assignats als elements 

constructius i emprats en la justificació 

2. Justificació del compliment de les exigències bàsiques HR Protecció enfront del soroll. 

Opció general 

3. Justificació del compliment de l’exigència bàsica HE 1 Limitació de la Demanda 

energètica de l’edifici. Opció simplificada 

4. Justificació del compliment del RD. 105/2008 Regulador de la producció i gestió de 

residus de construcció i demolició, dels Decrets 201/1994 i 161/2001 Reguladors dels 

Enderrocs d’obra i altres residus en la construcció 

5. Càlcul d’estructura a Projecte Executiu amb estructura de Febrer 2009 

6. Càlculs d’instal·lacions –a la MEMORIA MC 5- i als projectes complementaris 

6.1 Subministrament d’aigua freda i calenta 

6.2 Instal·lacions d’evacuació d’aigües 

6.3 Subministrament de combustible 

6.4 Subministrament d’electricitat 

6.5 Instal·lació de ventilació 

7. Instruccions d’ús i manteniment 

8. Control de Qualitat 

9. Pla del control de l’estructura a Projecte Executiu amb estructura de Febrer 2009

1. DADES GENERALS

DG Dades generals 

1. Identificació i agents del projecte 

Projecte: Projecte d’Execució d’Edificis d’habitatges de 

protecció oficial, locals i aparcaments (46 habitatges, 11 

Locals i 94 places d’aparcament) 

Tipus d’intervenció: Obra de nova construcció 

Emplaçament: PARCEL.LA 8.15D.1, c.”Ponent 2”, SECTOR PERELLÓ- 

CAN P.MÀRTIR 

Municipi: VILABLAREIX 

comarca del GIRONÉS 

Promotor: Nom: VILABLAREIX FUTUR SL 

CIF: B 17975376 

Adreça: Ajuntament de Vilablareix 

C.del Perelló, 120, 17180 Vilablareix, 

Telèfon: 972.40.50.01 

Arquitecte: Nom: BIRULÉS CABRÉ ROMANS ARQUITECTES SCP 

Nº col·legiat: 

CIF: J 17211079 

Adreça: C. FORÇA 13, PRAL 17004-GIRONA 

Telèfon: 972.214007 

2. Relació de projectes parcials, documents complementaris i altres tècnics 

Estudi topogràfic: JORDI GIRONÉS DANÉS eng. Tecnic en 

topografia col. 3804 

DESEMBRE 2007 

Estudi geotècnic: CECAM 

Exp. C08X7285 135/08 

Projecte de telecomunicacions: BT ENGINYERIA 

Projecte d’instal·lacions 

elèctriques: 

Projecte/es d’instal·lacions 

tèrmiques: 

Projecte de les instal·lacions elèctriques de 

l’aparcament. 

BT ENGINYERIA 

Projecte de calefacció, de producció d’aigua 

calenta sanitària, i d’incorporació d’energia solar 

tèrmica. 

BT ENGINYERIA 

Certificació energètica: Redactat pel mateix arquitecte projectista 

Estudi de seguretat i salut: M. ANTONIA CANALETA ARIMANY, aparelladora 

Estudi de gestió de residus de la 

construcció: 

Redactat pel mateix arquitecte projectista

3. Antecedents i motivacions de l’actual Projecte Refós 

Objecte. 

El present expedient es un Document Refós dels Projectes Bàsic visat en data Maig de 

2008 i Executiu de data Febrer 2009, projecte de 2 edificis amb 45 habitatges de protecció 

oficial, planta baixa de locals comercials i planta soterrani d’aparcament, i de la modificació i 

ampliació de projecte que tot seguit es descriu. 

Respecte el projecte inicial es modifica la distribució dels habitatges anomenats 1.1 i 2.1 

d’ambdós blocs A i B, i els 1.8 i 2.8 del bloc B, tots ells incrementant un dormitori en 

substitució d’un bany; i dels habitatges anomenats 3.1 i 3.7 del bloc A i 3.1 i 3.8 del bloc B, 

que incrementen un dormitori en substitució de l’espai tancat de cuina, passant a ser 

aquesta una cuina oberta a la sala-menjador. Aquesta modificació no incideix en les 

qualificacions i limitacions urbanístiques, tampoc modifica la superfície construïda i no 

altera l’habitabilitat. Tan sols modifica lleugerament les superfícies útils del habitatges, 

passant a ser aquelles que descriu el quadre 3.3.2, quadre d’entitats. 

En el conjunt dels habitatges també es modifica el tipus d’obertures de façana, passant de 

ser, en la seva majoria de finestres d’obertura batent, a balconeres d’obertura corredissa. 

També respecte el projecte inicial es modifica la distribució dels locals de planta baixa del 

bloc B, passant de ser a l’inicial de 6 locals a 8 locals la modificació. Aquesta tampoc altera 

l’ocupació ni la superfície construïda del conjunt, sols canvien les superfícies útils, 

igualment descrites al quadre 3.3.2, quadre d’entitats. 

Respecte el projecte inicial s’amplia la descripció i el nivell d’equipament i acabats dels 

locals comercials de planta baixa. Si be el projecte inicial distribuïa la planta baixa amb un 

nombre de locals determinat, 5 en el bloc A i 6 en el bloc B, i amb una finalitat comercial 

sense activitat concreta, el present refós defineix l’ús d’aquesta planta com a viver 

d’empreses (no concreta l’activitat, que precisarà d’un projecte específic), i dota al conjunt 

de locals d’un servei mínim, dels acabats dels seus paraments i d’una instal·lació bàsica de 

seguretat, enllumenat, aigua i clima per una activitat no classificada. 

Com es documenta 

El present refós documenta en memòria, gràficament, en amidament i pressupost el recull 

del projecte inicial amb les modificacions i ampliacions incorporades, passant a ser un 

document complet i coherent amb el total de l’obra a executar. No conté la part de projecte 

referent a l’estructura, doncs aquesta no ha estat objecte de cap modificació, i ha estat 

motiu d’un expedient d’adjudicació d’obra independent. 

La modificació dels habitatges no incideix en canvis en els processos constructius ni 

d’acabats, per tant incidirà tan sols en modificar la quantificació d’elements ja existents al 

projecte inicial. La modificació documental afecta a la descripció d’entitats, modificat al 

quadre 3.3.2, als plànols de distribució, de façanes i de detalls de façanes corresponents i a 

l’amidament i pressupost. 

La modificació i ampliació de projecte dels locals comercials de planta baixa tampoc 

incideix en els processos constructius i d’acabats si be incorpora una major instal·lació 

general i una nova instal·lació d’enllumenat i de climatització. Aquest contingut quedarà 

descrit en apartat específic del projecte d’instal·lacions i la resta es refon en la descripció 

d’entitats, plantes i façanes, i en el corresponent amidament i pressupost.

4. Resum de pressupost 

En correspondència a l’objectiu de contractació, el present document refós no inclou la 

descripció i el pressupost del moviment de terres i l’estructura. Als efectes del tràmit 

d’adjudicació i els ajuts sol·licitats, aquest refós desglossa del conjunt de l’obra la part 

corresponent al viver d’empreses. Per tant una part del pressupost es correspon al Bloc 

d’Habitatges i l’aparcament, i l’altra part als Locals comercials – Viver d’empreses. 

Aquest document és coherent amb el Projecte inicial i no invalida cap de les seves parts. 

CAPITOL 01. BLOC HABITATGES + APARCAMENT Import € 

CAPITOL 01.04 TANCAMENTS PRIMARIS 297.386,04 

CAPITOL 01.05 DIVISIONS I ELEMENTS INTERIORS PRIMARIS 287.745,64 

CAPITOL 01.06 ACABATS EXTERIORS 679.787,60 

CAPITOL 01.07 ACABATS INTERIORS 420.528,60 

CAPITOL 01.08 TANCAMENTS SECUNDARIS 388.695,76 

CAPITOL 01.09 DIVISIONS I ELEMENTS INTERIORS SECUNDARIS 172.873,72 

CAPITOL 01.10 EQUIPAMENT 74.057,32 

CAPITOL 01.I1 SANEJAMENT, CLAVEGUERAM I DRENATGES 40.642,51 

CAPITOL 01.I2 INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA 237.319,30 

CAPITOL 01.I3 INSTAL·LACIÓ DE CALEFACCIÓ I ACS 248.008,55 

CAPITOL 01.I4 INSTAL·LACIÓ D’AIGUA 155.304,39 

CAPITOL 01.I5 INSTAL·LACIÓ DE GAS 34.216,09 

CAPITOL 01.I6 INSTAL·LACIÓ DE VENTILACIÓ I EXTRACCIÓ 39.622,99 

CAPITOL 01.I7 PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS 15.258,00 

CAPITOL 01.I8 INSTAL·LACIÓ DE TRANSPORT I AJUTS 63.000,00 

CAPITOL 01.I9 INSTAL·LACIONS DE TELECOMUNICACIONS 91281,74 

CAPITOL 01.U1 URBANITZACIÓ: COBERTA 41.182,39 

CAPITOL 01.U2 URBANITZACIÓ: PAVIMENTS 67.495,29 

CAPITOL 01.U3 URBANITZACIÓ: TANQUES I REIXATS 4.559,13 

CAPITOL 01.U4 URBANITZACIÓ: ELECTRICITAT I ENLLUMENAT 2.495,46 

CAPITOL 01.U5 URBANITZACIÓ: REG I CONDUCCIÓ D’AIGUA 2.489,87 

CAPITOL 01.U6 URBANITZACIÓ: APORTACIÓ DE TERRES 26.044,52 

CAPITOL 01.U7 URBANITZACIÓ: PLANTACIÓ 2.208,98 

CAPITOL 01.0Y SEGURETAT I SALUT 52.201,81 

CAPITOL 01.0Z CONTROL DE QUALITAT 4.000,00 

PRESSUPOST D'EXECUCIÓ MATERIAL – BLOC HABITATGES + APARCAMENT 

Sense moviment de terres i estructura.......................3.448.405,70€

CAPITOL 02. LOCALS COMERCIALS – VIVER D’EMPRESES Import € 

CAPITOL 02.02 TANCAMENTS PRIMARIS 1.528,85 

CAPITOL 02.03 DIVISIONS I ELEMENTS INTERIORS PRIMARIS 46.703,77 

CAPITOL 02.04 ACABATS EXTERIORS 0,00 

CAPITOL 02.05 ACABATS INTERIORS 53.944,28 

CAPITOL 02.06 TANCAMENTS SECUNDARIS 16.501,04 

CAPITOL 02.07 DIVISIONS I ELEMENTS INTERIORS SECUNDARIS 4.652,82 

CAPITOL 02.I1 SANEJAMENT, CLAVEGUERAM I DRENATGES 588,01 

CAPITOL 02.I2 INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA I ENLLUMENAT 48.498,49 

CAPITOL 02.I3 INSTAL·LACIÓ D’AIGUA 5.807,58 

CAPITOL 02.I4 INSTAL·LACIÓ DE VENTILACIÓ I EXTRACCIÓ 118,60 

CAPITOL 02.I5 INSTAL·LACIÓ DE CLIMATITZACIÓ 104.360,16 

CAPITOL 02.I6 INSTAL·LACIONS DE TELECOMUNICACIONS 0,00 

CAPITOL 02.0Y SEGURETAT I SALUT 0,00 

PRESSUPOST D'EXECUCIÓ MATERIAL – LOCALS COMERCIALS – VIVER D’EMPRESES 

Sense moviment de terres i estructura.......................282.703,60€ 

PRESSUPOST D'EXECUCIÓ MATERIAL ...................................... 3.731.109,30€ 

13,00 % Despeses generals sobre 3.731.109,30................................ 485.044,44€ 

6,00 % Benefici industrial sobre 3.731.109,30.................................... 223.866,56€ 

PRESSUPOST DE CONTRACTE ................................................... 4.440.020,00€ 

7,00 % IVA sobre 4.440.020,00...................................................…. 310.801,40€ 

PRESSUPOST DE CONTRACTE IVA INCLÒS 4.750.821,40€ 

El valor total del pressupost de contracte iva inclòs és de quatre milions set-cents cinquanta 

mil vuit-cents vint i ú euros amb quaranta cèntims. 

A Girona, abril de 2010 

Birulés Cabré Romans, arquitectes SCP

2. MEMORIA DESCRIPTIVA

MEMÒRIA DOCUMENT REFÓS DEL PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU 

46 HABITATGES HPO, LOCALS COMERCIALS I APARCAMENT 

PARCEL.LA 8.15D.1, c.”Ponent 2”, SECTOR PERELLÓ-CAN P.MÀRTIR. 

VILABLAREIX. 

MD.- MEMÒRIA DESCRIPTIVA 

Introducció. 

Promou aquest projecte la societat ’ Vilablareix Futur SL”, domiciliat a la casa de la Vila, 

C.del Perelló, 120, 17180 Vilablareix, amb nif B 17975376. 

Redacta el present projecte la societat Birulés, Cabré i Romans, SCP, de Girona, 

domiciliada a C.de la Força 13, 17004, integrada pels arquitectes Frederic Cabré, Pià 

Romans i JM Birulés, amb nif G-17211079. L’encàrrec procedeix de la resolució del 

concurs convocat a l’efecte per l’Ajuntament. En fases posteriors, projecte executiu i 

projectes complementaris, s’hi preveu la continuïtat dels mateixos redactors i d’aquells 

altres facultatius que corresponguin als estudis tècnics a incloure-hi, segons 

competències professionals. 

1. Objectiu 

En coherència amb el concurs antecedent, l’objectiu és la construcció de 46 unitats 

d’habitatge en règim de protecció oficial, més els locals comercials resultants de l’ús de la 

planta baixa (el projecte en contempla 11) i els aparcaments que permet la parcel.la en 

soterrani (en resulten 94 per turismes i 45 per bicicletes). 

2. Parcel.la 

Es tracta de la parcel.la “8.15D.1” del Pla Parcial “Perelló Can Pere Màrtir”, que abasta 

un front de carrer, entre dues cantonades. El front longitudinal és la cara Nord del carrer 

“Ponent-2” i limita a Est amb el C.Farigola i a l’Oest amb C.Pirineus. 

Per la cara Nord de la parcel.la, el límit toca parcialment a parcel.la municipal edificable 

amb habitatges i parcialment a finques de fora polígon, en llur part inedificable. 

Compta amb una cabuda de 2.890,12m2. i presenta, segons rasants aprovades en Pla 

Parcial, un pendent longitudinal a aliniació façana de 1,5%. Segons Pla parcial i projecte 

d’urbanització aprovats, actualment en execució, comptarà al moment de construïr-se 

amb tots els serveis urbans preceptius. S’hi poden bastir 5.864m2 sobre rasant i el 

planejament admet que es disposin en PB+3PP. 

Resultà propietat de l’Ajuntament segons adjudicació per reparcel.lació, a títol de cessió 

obligatòria d’aprofitament. 

3. Descripció del Projecte Bàsic 

3.1. Descripció general 

El projecte ocupa en planta soterrani-aparcament la quasi totalitat de parcel.la. En 

sentit transversal l’exhaureix, mentre que, del llarg, recula de les aliniacions de C.Farigola 

o C.Pirineus. L’ingrés i sortida dels vehicles es produeix per C.Farigola, sense destorbarhi 

la cantonada. Aquesta ocupació permet la circulació amb carrils de 4,53 (unilateral) i de 

MD 1 de 17

DOCUMENT REFÓS DE PROJ.BÀSIC I EXECUTIU ABRIL 2010 VILABLAREIX FUTUR SL .HABITAT. PROT OFICIAL,SECTOR PERELLÓ –P.MÀRTIR 

5 mts (bilateral) i assolir 94 places de cotxe (24 de les quals són per vehicle curts, tipus 

“reduïda”) més 46 uts. per bicicletes. Aquest soterrani aparcament accedeix de manera 

protegida amb els dos ascensors que comuniquen amb la vida dels immobles superiors; 

evaqua directament a l’exterior segur, per sengles escales protegides. El paviment 

s’inclina seguint els pendents de carrer i l’aparcament es ventila de manera natural. 

Pel que fa a la planta baixa-locals comercials, l’ocupació del projecte és parcial sobre 

la parcel.la. Efectivament s’hi segueix la segmentació en dos volums que el planejament 

vigent proposa. Es dóna especial importància a l’ingrés al conjunt pel seu punt central, 

espai lliure privat al qual s’aproximen els nuclis d’escala. Els volums en que s’organitza 

l’operació s’allarguen 44,35 mts el de l’Oest, 49,90 mts el de l’Est, amb separació 

entremig de 12 mts i reculats 3 mts de les aliniacions E/W. Aquestes dimensions de P.B. 

tenen matisos a les plantes pis, com ja es veurà. Així, en planta baixa s’allotgen 5 locals 

comercials al bloc Oest i 6 als bloc Est, amb la particularitat que a l’Oest s’hi allotja també 

un habitatge adaptat, en planta baixa i amb jardí propi. 

Els locals comercials s’encaren òbviament al carrer principal, tenen fondàries de 16 mts, 

tots llevat d’un amb accés de servei per darrera. L’espai lliure posterior conté els 

accessos peatonals de servei als locals, un espai adjacent a carrer transversal per a 

càrrega i descàrrega, les cambres d’escombraries, el desembarc de les escales 

addicionals de les PP i ventilacions naturals de l’aparcament. Per la cara Oest, la càrrega 

i descàrrega comercial i la relació peatonal amb el carrer estan garantides per una rampa. 

El paviment s’adapta al pendent del terreny de manera suau i gradual i conté espais 

enjardinats per fer-se més agradable, inclosa plantació d’arbre a cadascun dels patis 

posteriors que caracteritzen l’organització de les plantes d’habitatge. 

Les tres plantes d’habitatge allotgen 45 habitatges, servits per passera d’accés, 

situada a cara posterior, alimentada per les escales principals i l’ascensor per un extrem, 

evaquada també per escala addicional, per l’extrem oposat. Cadascun dels 2 volums del 

conjunt presenta volades tant laterals com frontals, així com reculades significatives a la 

planta tercera; endemés, els volums queden inflexionats, davant i darrera per patis a tota 

l’alçada. La finalitat d’aquesta varietat volumètrica és l’obtenció de llums, ombres i visuals 

variats pels habitatges, així com un moviment volumètric del conjunt que li doni vigor 

arquitectònic i percepció d’individualitat de les unitats d’habitatge. El programa acull 4 

unitats de 1 cambra, 12 unitats de dues cambres (1 d’elles és l’habitatge adaptat de PB) i 

30 unitats de 3 cambres, que van combinant-se. Cuines i banys s’agrupen de manera 

racional i es ventilen sempre reculadament de façana. La coberta és planera i allotja 

serveis comuns. 

Pel que fa al planteig arquitectònic, cal dir en primer lloc que hi ha un metaprojecte 

prefigurat al planejament urbanístic: aquesta idea elemental parteix el sostre realitzable 

en dos volums, anàlegs, i prefigura el que serà l’espai lliure privatiu. Tant les alçàries 

previstes com la resta de normativa planejada ajuden a pensar que el barri de “blocs en 

ciutat jardí” que el Pla Parcial prefigura busca en la repetició de les tipologies una 

harmonia volumètrica pel conjunt; en la separació entre peces i llargàries màximes de 

blocs hi busca la varietat i l’interconnexió amb els espais lliures; en els voladissos i 

refosos permesos hi busca el joc volumètric dins de cada edificació. 

Aquest projecte tracta en primer lloc de caracteritzar l’accés central i els espais lliures 

darrera l’edifici com un espai usable i efectivament comú, i no gens com una porció 

residual darrera dels locals comercials. I és així que ritualitza els accessos comuns pel 

mig, les sortides peatonals de l’aparcament per darrera, suscitant aquesta pertanyença 

dels “darreres” al conjunt de la comunitat que hi viurà. 

En segon lloc, el projecte pren una opció radical respecte els accessos als habitatges: 

sens perjudici de la pujada ràpida i fàcil pels ascensors, l’itinerari d’entrada i sortida és 

MD 2 de 17


exterior, com també aboquen a l’exterior els replans de les escales, obviant les caixes 

d’escala tancades que en un conjunt HPO tampoc poden ser massa generoses, i fent 

participar l’habitant de la permeabilitat del conjunt i del gaudi dels espais exteriors. Cal no 

oblidar que la finca posterior al bloc conté una pineda agradable en espai no edificable. 

S’adopta una tipologia d’habitatge passant, millorat amb l’inserció de patis regulars i 

rítimics que permet abocar-hi peces principals, reservades en llur intimitat de les passeres 

d’accés. Els patis posteriors pauten tota la volumetria posterior, verticalitzada en buits i 

plens, que es contraposa a l’horitzontalitat radical de les passeres d’accés. La inserció 

d’arbrat als patis ajuda a la comunió d’aquest espai exterior amb la idea de ciutat jardí. 

La volumetria frontal i lateral, en canvi, juga amb una complexitat superior: efectivament, 

una tipologia molt constant al seu planteig va donant lloc- mitjançant els vols i els refosos 

– a un joc vigorós de buits i plens i d’ombres i llums. Aquesta varietat no tan sols 

beneficia la varietat d’ambients interiors dels habitatges -al llarg del dia i segons les 

estacions-, sino que és també l’expressió de l’edifici. No obstant la variabilitat introduïda, 

no es tracta d’un joc aleatori: tant per la semblança entre blocs com per la seva subtil 

axialitat interna, s’hi llegeix un ordre intern que els ha de fer, no només variats, sino 

harmònics. Dins d’aquest joc, finalment, hi ha el factor alçada, consistent en crear 

recursos visuals que desmaterialitzen l’ultima planta i contribueixen a fer més lleuger 

l’edifici. 

....3. Descripció del Projecte Bàsic 

3.2. Relació amb el planejament urbanístic 

Nota: Les regulacions urbanístiques del Pla Parcial són àmplies i abasten temes tècnics de detall que es 

veuran a d’altres apartats. Aqui es parla d’allò que s’entén convencionalment per paràmetres urbanístics. 

Parcel.la 8.15.d.1 en nomenclatura del projecte de reparcel.lació ja adjudicat. 

Classificació: sòl urbanitzable(en execució). Qualificació: “15-D” residencial plurifamiliar bloc linial 

Superfície de sòl: 2.890,12m2. 

Sostre màx.habitatges protegits règim general: 4.674,00m2 (projecte: 4.514,90m2) (*) 

Nombre màx.d’habitatges: 46 uts. (projecte: 46 uts) 

Sostre màx.per a usos comercials: 1.190,00m2 (projecte: 1.169,35m2) 

(*) nota: els 553,96m2 corresponents a accessos formats en vol obert a façana posterior es veuran 

quantificats als quadres de superfícies construïdes (50%=276,98m2) als efectes registrals i 

pressupostaris, però no formen part del sostre computable a efectes urbanístics d’edificabilitat. 

Alçària màxima: PB+3PP, 13,80mts projecte PB+3PP,13,60 mt 

Mesurada des del paviment de la planta legalment baixa, 

(màxim +/-1mt respecte rasant definida pels vèrtexs 

del polígon envolvent modificat per rasants viari) presa cas pitjor, rasant major 

Elements damunt l’alçada reguladora 

barana si és massissa, 60cm formació coberta, baranes màx.1,20 projecte baranes 1,20mts 

elements tècnics d’instal.lacions reculats / protegits fumerals-plaques solars i 

acumuladors, RITIs - Antenes- 

PARALLAMPS, tot reculat 

MD 3 de 17


coronació ascensors no perceptible integr.h-barana, imperceptibles 

climatitzadores plantes pis coberta 1m2/100m2 no es preveuen, hi caben 

reculadament 

climatitzadores planta baixa comercial poden ser faç carrer no es preveuen, hi caben 

Alçada mínima de la p.baixa comercial 4 mts entreplantes cas menor 4mts 

2,80 neta acabada projecte: sobradament 

Alçada mínima de la p.baixa habitatge 3,15 mt entreplantes projecte: 3,60mts 

2,50 neta acabada projecte: 2,80 i altres 

Alçada mínima de les plantes de pis 3,15 entreplantes projecte: 3,20 mts 

2,50 dep. principals projecte: 2,80 mts 

2,20 passos i banys proj: 2,20 i 2,40mts 

Alçada mínima de planta soterrani 2,20 mts nets proj.:≥2,50 net estructura 

Cas límit 2,48 net estrª. 

Ocupació en planta Plànol “9” P.Parcial projecte: no es supera 

(les aliniacions, juntament amb alçades, 

cossos volats tancats, 30% dels semi-tancats, 

defineixen el sostre realitzable, 

ja quantificat en adjudicació reparcel.lada) 

Aplicació de les aliniacions obligades s’apliquen 

Màx. reculada endins de parcel.la 30% no es supera 

(12,64% edif.A, 13,83% edif B) 

Vol màxim de balcons-terrasses lliure dins parcel.la lliure, passera posterior 

Lliure replà testes s/int illa 

120cm sobre vial no s’en fan 

Vol màx.cossos semi i tancats lliure s/ interior illa tancats 50cm façana posterior 

Tancats 1,20 m testes int.illa 

1mt. màx.via pública tancats 1mt. i 1mt testes carrer 

còmput dels cossos volats tancats tancats 100%, semi 30% tancats, computen sostre total 

i no es supera el màx. 

gàl.lib màxim de l’edificació obligat cos principal separació central= 

12 mts a PB 

Sòl privat lliure d’edificació lliure i tractat proj.=1.046m2 lliure-tractat 

Tot el que no queda ocupat 

per accessoris obligats 

(ventilació natural P, càrrega i 

descàrrega, rampa P) 

Superfície pavimentada ≤40% de la total lliure proj.= 800m2 (76,5%) 

Excepte plurif.parcel.la 

petita Justif.º d’acord Ajunt. derivada 

d’obligació de places P 

Superfície arbrada ≥20% de la total lliure 245m2 jardinats, 

(119m2 arbrats) 

MD 4 de 17


Elements construïbles a espai lliure poden superar gàlib 

accessos soterranis permesos rampa aparcament 

Elements tècnics permesos ventº natural aparcament 

Delimitació càrr.ª-descàrr.ª 

Tanques de cara a espai públic H≤ 2,20mts 

opac≤ 2,20mts 

només jardí habtge.adaptat 

només a C.Ponent-2 només jardí habtge. adaptat 

i còs central ventº aparcament 

H=2,20, opac 

H opaca ≤ 1,20mts 

c. Pirineu o Farigola només contenció esp.lliure de 

cara a Pirineu h=0,8 int-1,20 

ext + barana passamà 

Tanques internes dins lliure illa H≤ 2,20mts zona central accés 

opac≤ 0,80mts 100% calada 

límit amb pineda fora sector=la 

tanca conté el nivell de la 

tanca existent del veí, que és 

molt superior 

límit amb parcel.la C.Pirineu 

opaca 80cm, filat 140cm 

Dotació d’aparcament obligatòria s’en projecten 94 uts 

1,5 ut./habitatge 46x1,5=69 uts 

2 ut./100m2 comerç 1.169m2/100=23 places 

dimensió aparcament vehicles plaça 2,3x4,8mts Proj.: 70 uts. 

plaça 2,0x4,0mts 

(màx. 30% total) Proj.:24 uts. (25% de total) 

ample accés 5,5mts (sup.≥1000m2) Proj.: 5,5 mts 

pendent rampa ≤ 20% Proj.: 18% 

ample carrils cordó 4 mts Proj: 4,53m. batªuts.red. 

ample carrils bateria 5 mts Proj: 5 mts bateria 

sortida de vianants segregadament a 

espai exterior segur Per vestíbul propi a espai lliure 

amb pas ampli a carrer 

estacionament eventual exterior Càrr.ª-Descàrrª 

3x8,5mts arran edifici Proj.: 1 espai previst 

estacionament bicicletes 1 ut./ habitatge 

mides 2x0,6mts n’hi ha 46 

MD 5 de 17


Determinacions referents als usos urbanísticament admissibles 

Habitatge plurifamiliar 

(en reparcel.lació es fixa a més a més HPO) us principal us principal projecte 

Oficines i serveis vinculats a l’habitatge en qualsevol posició no s’en fa ús. 

En esgotar-se el sostre de 

les plantes pis per als 46 

HPO, no serà ja aplicable 

Comercial en PB Serveis al públic no es predetermina 

comerç detall 

(petit o mitjà) no es predetermina 

en les llicències d’activitat 

futures caldrà sempre veure 

el PTSEC aplicable i vigent 

Oficines i serveis en PB admissible no es predetermina 

Sempre compatible 

Determinacions de sostenibilitat ambiental 

La majoria d’aquestes determinacions urbanístiques 

han sigut superades per la promulgació de les normes 

d’ecoeficiència i del vigent CTE) 

protecció solar a façanes solellades s’hi disposa segons 

norm.ª més exigent 

orientacions contraposades (recomanació) 100% habitatges amb 

més de 1 orientació 

vent.º natural aparcaments (recomanació) soterrani vent.natural 

aïllament tèrmic segons NRE-AT87 s’aplicarà Proj.executiu 

normativa més exigent 

generació ACS solar obligatòria s’aplicarà Proj.executiu 


separació aigües plujanes de fecals obligatòria s’aplicarà Proj.executiu 

gestió residus habitatges oblig.ª dins habitatges s’aplicarà Proj.executiu 


justificació acceptabilitat materials constr. Obligat.P.Bàsic s’inclou apt.corresponent 

reciclatge terra vegetal prèvia a excavº obligatòria s’aplicarà Proj executiu 

i ja es considera al full de 

residus 

sistema enllum. sense contamº lumínica obligatori s’aplicarà Proj.executiu 


MD 6 de 17



3.3. Descripció geomètrica de les entitats projectades 

Als quadres següents s’hi llegeix la sup. útil i construïda de les diverses entitats, així com 

el resums de superfícies útils i construïdes per usos i totals absolutes. 

En qualsevol cas, i amb variacions de detall referents al perímetre de façana, que ja 

s’expliciten a la justificació detallada d’habitabilitat (vegi’s annex 2), els tipus de vivenda 

projectats es resumeixen així 

Tipol.ª Nom nº.unitats PROGRAMARI 

A-B 

(Reculats, 

gran terrassa) A 4 petit, sala a faç principal, 2 dormitori 

B 3 petit, sala a faç principal, 2 dormitoris 

C-E 

(cambra principal 

a façana) C 8 gros, sala + habitació a faç principal 3 dormitoris 

E 8 gros, sala + habitació a faç principal 3 dormitoris 

D 

(cambra secundª 

reculada de faç.) D 22 gros, sala a faç principal 3 dormitoris 

Adaptat Adaptat 1 petit, sala + habitació a faç principal 2 dormitoris 

Si el desideràtum de l’encàrrec parlava d’obtenir habitatges de 2 i 3 cambres i alguna 

unitat de 1 sola cambra, amb posterioritat, i això ha estat motiu de la present modificació, 

la voluntad es de tenir màxim nombre d’habitatges amb 3 cambres i cap a 1 sola cambra. 

El resultat, llegint-lo per nombre de dormitoris, és: 

2 dormitoris A 4 petit 

B 3 petit 

Adaptat 1 petit 8 uts. de 2 dormitoris 

3 dormitoris C 8 gros 

D 22 gros 

E 8 gros 38 uts. de 3 dormitoris 

Pel que fa als ara 13 locals comercials, en general s’aproximen de manera variable a la 

mida indicativa que l’encàrrec plantejava en torn als 100m2, si be plantejat com a viver 

d’empreses, es preveu també una tipologia de local mes petit. Aixa doncs, 6 d’aquests 

locals tindran menys de 70 m2. 

Fases: d’acord amb el planteig de l’encàrrec, el conjunt pot executar-se per fases, tenint 

en compte l’existència d’un junt estructural central i considerant el sector “B+ tot 

l’aparcament soterrat” com el primer, a causa de la rampa d’aparcament. 

MD 7 de 17


3.3.1. Quadre de superficies construides i superficies útils 

Notes respecte la quantificació de sostre: el concepte “accessos” aporta sostre d’espais comuns, només amb el 

50% de la superfície ocupada, a efectes registrals i pressupostaris, si bé no computa gens a efectes urbanístics 

d’edificabilitat màxima, en tractar-se de voladissos oberts. El sostre de soterrani no està limitat per la normativa. 

MD 8 de 17


3.3.2. Quadre d’entitats 

MD 9 de 17


3.3.3. Quadre de superficies per dependències i habitabilitat 

MD 10 de 17



3.4. Descripció dels sistemes que composen l’edifici 

3.4.1. Sistema de substentació: A la data actual, Projecte Bàsic, no es coneix bé les 

característiques del terreny, no es disposa d’estudi geotècnic que el client ha 

d’encarregar i no es disposa d’experiències properes, a causa de ser un sector que ot just 

ara es comença a urbanitzar. 

S’adjunta un seguit de característiques de l’edifici i el lloc, en vistes a poder encomanar 

l’estudi geotècnic que ha de guiar la redacció del Projecte executiu. (vegi’s annex estudi 

geotècnic) 

De moment, el planteig geomètric que fa el projecte bàsic és de fonamentació en llosa, 

murs de contenció de formigó armat, travats per llur coronament i solidaris amb els forjats 

de sostre PS i a través d’aquest amb el sistema de pilars del conjunt. Tot, realitzat in situ. 

Hi ha espai per a drenar els murs per llur cara externa, excepte a cara Nord, òn el 

Projecte Executiu optarà per drenar exterioment, reculant-se lleugerament de la partió, o 

per trasdossar internament i deixar fluïr aigua endins, conduïnt-la. 

Es preveu que es desenvolupi l’estructura formant-hi 3 junts estructurals, l’un central al 

conjunt, duplicant pilars, i els altres dos a centre de cadascun dels blocs, allí òn queden 

segmentats verticalment per patis de dalt a baix, aquí sense duplicar pilars i fent els 

sostres en volada. 

3.4.2. Període de servei de l’estructura. Es preveu per a 50 anys. 

3.4.3. Tipus estructural previst. 

L’estructura consta de 1 planta soterrani, planta baixa i 3 de pis, conformada per pòrtics 

principals i transversals de formigó armat, integrats a forjat reticular de conjunt. El 

perímetre es resol amb mur de formigó armat, de coronació vinculada a sostre de 

soterrani. Alhora col.laborarà en la fonamentació dels pilars perimetrals, en les cares òn 

s’escau així, òn s’hi apil.lastren. Una part dels pilars pren la dimensió de pantalles 

verticals que donen major inèrcia als moviments horitzontals i, en general, els pòrtics que 

segueixen la dimensió longitudinal dels edificis presenten llums més curtes i per tant 

poden entendre’s com a sentit principal. 

Les llums del sentit principal de l’estructura, longitudinal, es mouen entre els 3,40 i 4,75 

mts i les llums del sentit secundari de l’estructura es mouen entre els 4,65 i 8,25 mts 

(sostre soterrani) o 4,65 i 5 amb vol de 1,85 (sostres successius). L’alçada de la planta 

soterrani consta d’uns 2,80mts (entreplanta), la de la planta baixa de 4 mts i les de les 

plantes pis 3,20 (sempre entreplanta). 

L’estructura que desenvoluparà el Projecte Executiu satisfarà les exigències bàsiques de 

seguretat estructural mitjançant l’acompliment dels DB SE 1 i 2, DB SE AE, del DB SI 6 

pel tema de la resistència al foc de l’estructura, de la NCSE-02 per a les accions 

sísmiques, de l’EFE pels elements de formigó. Les especificacions de materials es 

concretaran al p. Executiu ajustant-se el formigó i l’acer d’armar a l’EHE. 

Les necessitats i usos previstos per a les plantes de l’estructura són, en llenguatge DB 

SE-AE 

- coberta “F” 

- plantes de pis “A-1” 

- planta baixa “D1” i “B” i -en posició limìtrof- “E” 

MD 11 de 17



....3.4. Descripció dels sistemes que composen l’edifici 

3.4.4. Descripció del sistema envolvent de l’edifici 

Les cobertes són planeres, dotades de cambra d’aire, amb una impermeabilització per 

làmina contínua a un pendent mínim del 3%, desguassant a buneres dotades de sobreeixidor. 

Una part del paviment de les terrasses es planteja flotant, de pedra artificial, 

sense perjudici que el projecte executiu estengui aquesta opció a tota la coberta. 

Les façanes es formen, en llur part opaca, de manera ventilada. En la major part de 

superfície es revesteixen amb plaques ceràmiques 400x1200x15mm o 200x1200x15mm, 

sobre sub-estructura d’alumini. En parts minoritàries la pell externa és de planxa grecada 

sobre subestructura d’alumini. El parament principal és ceràmic perforat 15cm i es tracta 

exteriorment amb aïllant 4 cm de rockwool. Per dins, es produeix un trasdossat de guix 

laminat de 12 a 13mm, sobre perfileria galvanitzada omega 48mm. 

Les parts practicables de façana es formen amb finestres i balcons batents, 

oscil.lobatents i corredors, de perfileria d’alumini, de trencament del pont tèrmic, amb 

mecanisme de tanca tipus “grisan” i vidres amb càmera (mínim 4+6+6), combinats amb 

proteccions rutllables de persiana d’alumini, de sèrie i color combinats amb els dels 

marcs. La geometria permet acomplir-hi tant la ventilació natural, com l’accés d’atac al 

foc, com la protecció respecte caigudes (ampit sup. A 1,10 o barana davant balcó), 

l’inmissió d’aire per ventilació natural permanent. El projecte executiu hi detallarà el 

sistema d’obertura a l’efecte de rentat de vidres segur. L’envolvent de les obertures i la 

seva relació amb la façana ventilada es forma amb remarcats del mateix alumini, formanthi 

les llindes, els brancals i els ampits, amb pendent i degoter. 

3.4.5. Descripció del sistema de compartimentació i acabats 

3.4.5.1. Al soterrani: l’aparcament queda delimitat pels murs de formigó armat 

estructural, pintats, amb l’eventualitat que a la cara Nord el projecte executiu pugui 

disposar-hi un trasdossat ceràmic amb càmera. El sostre és el propi forjat reticular pintat. 

Les segregacions dels vestíbuls d’accés es forma amb ½ peu de ceràmica adreçada amb 

morter remolinat i pintat. El paviment, amb pendents de 1,3 i 1,73%, serà de formigó amb 

acabat de pols de quars, fratassat mecànic, resistència al lliscament classe 3 (R≥45 UNE 

ENV12633 2003). La ventilació de l’aparcament és natural, amb obertures a les diverses 

cares del perímetre i del centre del conjunt, traspassant el sostre de l’aparcament. 

L’accés rodat per porta bascul.lant motoritzada, mecanisme contra atrapament, de planxa 

sobre subestructura de tub galvanitzat. 

3.4.5.2 Als locals de PB: queden delimitats pels sostres estructurals i compartimentats 

per paredons ceràmics de 15 cm, de maó calat. Estan dibuixats preventivament amb 

gruix 20cm pels eventuals acabats (previst guix). S’acaben de manera diferenciada els 

locals dels edificis “A” o “B”: als de l’edifici “A”, paviment de terrasso, cel-rasos, enguixats, 

aparadors emmarcats i envidrats; en canvi als de l’edifici “B”, només s’hi forma l’aparador, 

emmarcat i envidrat, sense cap altre acabat. Les portes posteriors, en tots els casos, 

metàliques. 

3.4.5.3. Als habitatges: Les divisions horitzontals entre habitatges queden configurades 

pels sostres estructurals, dotats de cel-ras a diverses alçàries depenent de llur funció 

(2,40 cuines i banys; 2,30 rentador; 2,20 passos). Els sostres falsos de banys i cuines 

MD 12 de 17


seran 100% registrables, amb subestructura de guies i plaques resistents a l’humitat. Les 

divisions verticals es configuren amb diversos sistemes: entre cuines, doble paredó 

ceràmic buit, de doble forat, aïllament central de llana de roca, acabats interns amb 

adreçat de morter i rajola, configurant tot un tancament de gruix 20cm; entre sales, 

l’ànima de la divisòria és paredó ceràmic 11cm, trasdossat cada cara amb doble capa 

guix laminat, amb aïllament llana de roca per cada càmera, amb un gruix total de 20cm; 

entre passadissos, allí òn es preveu construïr-hi armaris adossats, la divisòria és de 2 

capes guix laminat per cada cara, sobre estructura autoportant 48mm, amb aïllament 

central de llana de roca, tot amb un gruix total de 10cm. Les divisòries internes de 

l’habitatge entre zones humides es realitzen amb ceràmica buida de dos forats. Les 

divisòries internes entre espais de sales i cambres es formen amb 2 capes guix 

laminat per cada cara, sobre estructura autoportant 48mm, amb un gruix total de 10cm. 

Cada habitatge es relaciona amb els tancaments de façana amb un trasdossat de guix 

laminat sobre perfileria 48mm, aïllament llana de roca dins càmera, amb un gruix total de 

65mm. 

El paviment acabat interior dels habitatges és de gres extrussionat 10mm sobre morter 

adhesiu o terrasso disposat a l’estesa, a concretar en Proj.executiu. El sòcol, del mateix 

material de terra. Als banys i cuines es revesteix parament vertical amb rajola de 

valència 15x15 o format equivalent, amb taulells d’aglomerat de pedra artificial de gra fí, 

tipus silestone de 2cm. 

Les fusteries interiors dels habitatges es composen de portes batents sobre marc, 

esmaltat. Les portes corredores, igualment de fusta esmaltada, amb bloc conjunt 

d’encastar d’estructura metàlica de planxa grecada, tipus orchidea plus de Maydisa, o 

equivalent. Els armaris encastats es formen amb bucs autònoms d’aglomerat acabat 

melamina i portes llises batents esmaltades de tauler de fibra HD, tipus DM. 

Les baranes que protegeixen la caiguda des de terrasses pròpies o des de balconeres 

envers façanes o patis són d’obra allí òn s’assenyala als plànols i de brèndoles a la resta. 

3.4.5.4. Als espais privats exteriors. El paviment exterior es forma amb pedra artificial 

aspra i abasta el pla de terra, les rampes i graons d’escala. Les baranes de protecció de 

les escales comuns d’accés i les baranes de protecció de coberta, allí òn es disposen, 

façana Nord, són linealment de formigó i transversalment d’acer amb muntants i 

brèndoles verticals. 

3.4.6. Descripció del sistema de condicionament ambiental i d’instal.lacions 

3.4.6.1. Al soterrani: S’hi accedeix per porta motoritzada, bascul.lant, mecanisme control 

atrapament. S’il.lumina amb fluorescència i es complementa aquesta instal.lació amb el 

sistema d’enllumenat i retolació d’emergència, relacionat amb les dues sortides 

d’evaqüació peatonal, en vestíbul d’independència. El seu sistema de ventilació i 

dissipació del fum d’eventual incendi és purament natural, amb obertures a cada cara. 

L’enllumenat es dimensiona per a un nivell d’il.luminació de 50 LUX i el sistema de llums 

d’emergència per a un nivell de 1 lux a l’eix central de pas, 0,5 lux a la banda central de 

pas i 5 lux en punts de senyalament d’extintors, BIES, canvis de direcció i portes. Les 

instal.lacions de protecció contraincendis es dimensionen amb extintors de 21A 113b 

cada 15 mts, i amb BIES 25mm cada 25 mts, assenyalats i visibles amb llum 

d’emergència. 

MD 13 de 17


El sistema de desguàs es separatiu. Es disposa reixa de recollida a peu de rampa 

(vinculada a sistema fecal) i arqueta buida per a poder bombar aigua amb bomba 

eventual en cas d’incidència dins del soterrani. No obstant, s’ha ajustat els nivells de 

soterrani per a que sigui possible el desguàs per gravetat també d’aquesta planta, llevat 

que la realitat urbanitzada desmentís els 18cm de diferència de cota que en projecte es 

preveuen entre el paviment més desfavorable i el cul del pou de carrer més proper. El 

sistema de desguàs procedent de les plantes superiors és també separatiu i consta de 

baixants verticals, col.lectors penjats (pdt mínim 2%) i col.lectors encastats o enterrats 

(pdt mínim 1%). Les xarxes de cada bloc, “a” i “B” són independents. La/les escomesa/es 

a clavaguera anirà/n precedida/es, tant a la fecal com a la plujana, de pots sifònics 

registrables. 

3.4.6.2. Als espais comuns exteriors i d’accés als habitatges. A la coberta s’hi 

disposa el parallamp, d’eficiència 0,69 nivell de protecció classe 4, el conjunt de plaques 

solars per a la producció d’ACS i els seus acumuladors i es preveu lloc per a eventuals 

climatitzadores de PP o de PB. 

Els espais comuns de les plantes s’il.luminen amb làmpades de fluorescència amb 

detectors de presència i separats en seqüències d’encesa successiva, aptes per a 

garantir un nivell d’il.luminació de 50 LUX a trajectes interiors, 5 lux a trajectes per 

l’exterior, escales pròpiament dites a 10 lux, amb una uniformitat de factor mig ≥40 arran 

de terra. Es dissenyarà en projecte executiu per a una eficiència energètica que no faci 

superar els 7,5W/m2 (VEEI). Es doten d’extintors de 21A 113b cada 15mts. El sistema 

d’enllumenat d’emergència abasta les passeres d’evaquació i les escales de descens, 

així com el vestíbul que relaciona aparcament amb espai de pas, per a un nivell de 1 lux 

a l’eix central de pas, 0,5 lux a la banda central de pas i 5 lux en punts de senyalament 

d’extintors, canvis de direcció i portes. 

L’espai destinat a escombraries es considera trajecte habitual i es dota de seqüència de 

lampades d’emergència fins arribar-hi, per a 5 lux i dins seu s’hi disposa enllumenat 

ordinari per a 100 lux, enllumenat d’emergència per a 10 lux, punt d’aigua per neteja 0,20 

lts/seg i ventilació natural pròpia de 110l/s. Base d’endoll 16ª 2p+T. Desguàs d 50 amb 

bunera antirates. 

Els ascensors són dos, de dimensió adaptada (1,40x1,10 camarí), de funcionament 

oleodinàmic, amb portes automàtiques de pas net 80cm a totes les plantes. 

3.4.6.3. Als locals comercials de P.B. El present projecte bàsic no pot prejutjar els usos 

d’aquests espais, però els dota amb les instal.lacions d’enllaç que possibilitin un ús 

previsible. Es desguassen al sistema fecal, s’hi preveu lavabo que pot ventilar de manera 

natural a l’exterior per finestra, es doten de ventilació ∅125 (galvanitzat concèntric) de 

sortida del local fins coberta i es disposa un conducte genèric de ventilació o d’expulsió 

de 40x25=1.000cm2 (d’obra) fins a coberta, cada dos locals, de manera que pugui usar-lo 

o l’un o l’altre local. S’hi realitza la canalització elèctrica i l’enllaç fins a entrada quadre 

general, igualment amb la canalització de telefonia i amb la presa de TV. Es doten 

d’aigua. La telecomunicació es disposa amb PAU per a cadascun desl 12 locals per a 

un registre de presa de (TB+RDSI)+(RTV)+(TLCA)+(SAFI) acompanyat de la dotació 

d’endolls BT adjacents. La previsió de parells telefònics és de 3 linies per local comercial 

PB (36 parells) 

3.4.6.4. Als habitatges. Es doten d’electrificació bàsica 5.750W a 230V i de combustió 

de gas natural per a la cocció i per a les calderes estanques mixtes d’ACS (combinades 

amb sistema solar comunitari) i calefacció. El sistema radiant és de radiadors 

convencionals, d’alumini, penjats dels paraments. Els conductes de ventilació seran 

MD 14 de 17


galvanitzats concèntrics als banys i d’acer galvanitzat en sortida de fums de campana 

extractora (∅ 25cm individual) i de les calderes (∅ 20cm individual) . 

Les calderes es disposen als rentadors exteriors. Es comptarà amb l’espai de rentat i 

estesa (eixides), rentavaixelles, forn i placa de cocció a gas, dotada de campana 

extractora amb reixeta de neteja de greixos. Tant el rentavaixella com la bugada 

disposaran d’entrada d’aigua ja calenta. Les aixetes es preveuen automescladores de 

llautó cromat, amb airejador a sortida. Les descàrregues dels inodors amb mecanisme de 

doble descàrrega. 

Els mecanismes elèctrics es preveuen encastats, sèrie Simon 75 o equivalent. Les 

llumeneres es preveuen de fluorescència, siguin murals o encastades en forma d’ull de 

bou als sostres. La telecomunicació es disposa amb registres de presa de 

(TB+RDSI)+(RTV)+(TLCA)+(SAFI) acompanyats de la dotació d’endolls BT adjacents a 

sala, cambres i cuina i amb registres de reserva (1 ut cambra) en una quantitat de 3 

conjunts+ 1 reserva als habitatges de 3 habitacions, 2 conjunt i una reserva als habitatges 

de 2 habitacions, 2 conjunts als habitatges de 1 habitació. La previsió de parells telefònics 

és de 2 linies per habitatge (92parells), 3 linies per local comercial PB (36 parells). Es 

disposa porter electrònic a vestíbuls i a cada habitatge. 

El sistema de ventilació natural dels habitatges es produeix en primer lloc pel fet òptim 

de projectar-los sempre amb obertures practicables a façanes contraposades, de cara a 

les ventilacions ordinàries i diàries. En segón lloc mitjançant les obertures d’inmissió i el 

pas de l’aire entre dependències, que garanteixen la ventilació permanent de fora endins, 

afluïnt des de cambres i sales envers cambres humides. 

4. Prestacions de l’edificació que es projecta 

L’edifici que es projecte acompleix les prestacions que li pertoquen d’acord amb el Codi 

Tècnic de l’edificació i altra normativa d’aplicació, per a garantir les exigències bàsiques 

del propi CTE, amb relació amb els requisits bàsics de la Llei d’Ordenament de 

l’edificació. Aquest acompliment s’obté per l’aplicació dels documents bàsics del CTE i les 

altres reglaments i disposicions. 

requisits bàsics de la L.O.E. Condicions d'acompliment 

de 

funcionalit 

at 

de 

seguretat 

d'habitabili 

tat 

utilització D.259/2003 habitabilitat, normativa específica altres usos, ordenança Pla Parcial 

accessibilitat DBSU del CTE D.135/95 Codi d'accessibilitat de Catalunya 

telecomunicació Llei 1/98 RD 401/2003 

exigª bàsica C.T.E. Condicions d'acompliment 

estructural SE1 i SE2 DB SE, DB SE-AE, DB SE-C, 

en cas d'incendi SI 1 a SI6 DB-SI D.241/94 

d'utilització SU1 a SU8 DB SU D.259/2003; D.125/95, oomm 

de salubritat HS1 a HS5 DB HS OOMM 

d'estalvi energª HE1 a HE5 DB HE D. 21/2006 ECOEFª, RITE 

prot.º soroll NBE CA 88 D. 21/2006 ECOEFª, LLEI 6/2000 

MD 15 de 17


5. Justificació de l’acompliment del C.Tècnic d’Edificació i d’altres normes 

aplicables 

5.1. Normes aplicables. 

Vegi’s annex 1 normativa aplicable, òn es comenta l’aplicabilitat o exclusió de cadascuna. Vegi’s 

també normes municipals urbanístiques a l’apartat 3 d’aquesta memòria. 

5.2. Funcionalitat d’Accessibilitat 

Vegi’s annex 2 que explica l’accessibilitat del conjunt. Als plànols es llegeix el dimensionat dels 

espais d’accés tant dins com fora dels habitatgess. 

5.3. Funcionalitat d’Utilització 

Vegi’s annex 3 que explica l’habitabilitat de les unitats d’habitatge. Als plànols i superficiats dels 

plànols s’hi entén la descripció detallada. Vegi’s descripció de l’aparcament i dels habitatges a 

l’apartat 3 d’aquesta memòria. 

5.4. Seguretat d’Utilització 

Vegi’s annex 4 que explica la seguretat d’ús dels habitatges, tant pel que fa a accessos, espais 

exteriors, trajectes comuns, interior dels habitatges i relació de l’interior dels habitatges amb 

l’envolvent externa. Els plànols hi resulten coherents. 


Vegi’s annex 5 que explica la seguretat d’ús de l’aparcament inferior, que tot i ser un sector de 

foc diferent i poder constituïr-se com a comunitat diferenciada, convé justificar als efectes de 

funcionament tant intern com de relació amb l’ús d’habitatge. Els plànols hi resulten coherents. 


Vegi’s annex 6 que explica la seguretat d’ús del conjunt pel que fa a la necessitat d’instal.lar-hi 

parallamp i quin grau de protecció hi cal 

5.7. Seguretat estructural 

Vegi’s annex 7 que explica les característiques preliminars de l’edifici i entorn que es dónen com 

a dades bàsiques per a efectuar sondatge geotècnic que permeti desenvolupar el projecte 

d’execució. 

5.8.De seguretat davant del risc d’incendi a l’aparcament soterrani 

Vegi’s annex 8 que explica les característiques del sector de foc independent soterrani, la seva 

evaquació i característiques d’equipament. El sistema de control del fum és natural. 

5.9 de seguretat davant del risc d’incendi a les plantes aèries de cada edifici 

Vegi’s annex 9 que explica les característiques dels dos sectors de foc d’ús habitatge i de 

cadascun dels 11 sectors de foc corresponents als locals comercials, així com de la cambra comú 

de residus, el seu funcionament i grau d’equipament. Els plànols hi són coherents. 

5.10. D’eficiència respecte el medi 

Vegi’s annex 10 que explica la relació del projecte bàsic amb les normes d’ecoeficiència de la 

generalitat de Catalunya, que resulten més exigents en alguns aspectes que el vigent CTE i 

quines conclusions s’apliquen com a dada més exigent a documents subsegüents. Dels criteris 

previstos al projecte bàsic s’obtenen 19 punts d’ecoeficiència (10 mínim) 

5.11 D’habitabilitat i salubritat 

vegi’s annex 11, que explica les característiques del projecte en relació amb el conjunt de 

requeriments que CTE HS plantegen per a la salubritat de l’edifici i que tenen reflex al 

dimensionat i característiques dels plànols. 

5.12 D’habitabilitat i estalvi d’energia 

vegi’s annex 12, que explica les característiques del projecte en relació amb el conjunt de 

requeriments DB HE aplicables per a l’aíllament i estalvi passiu, eficiència energètica en els 

espais comuns, sistema de plaques solars. És coherent amb els plànols. 

MD 16 de 17


Pel que fa a HE 2 de rendiment de les instal.lacions tèrmiques, que són les de producció ACS 

amb gas natural, calefacció radiant amb gas natural, previsions d’eventuals passos per a la 

implantació futura de climatització als habitatges i/o locals comercials, es regularan pel RITE i 

formen part del desenvolupament del projecte executiu, mitjançant projecte específic a mans de 

facultatiu industrial. 

5.13 Funcionalitat de Telecomunicació 

Vegi’s annex 13 que explica els espais i equipaments per a l’infrastructura comuna de 

telecomunicació. En el procés d’el.laboració del Projecte d’Execució caldrà redactar un projecte 

d’instal.lació a mans de facultatiu competent. 

5.14 Referent als residus durant l’obra i llur tractament 

Vegi’s annex 14 que quantifica de moment el tipus i volum de residus previstos durant l’obra, feta 

excepció del reciclatge de terres vegetals que manen les OOMM, tot i que aquestes 

quantificacions i característiques poden millorar-se al projecte d’execució. 

5.15 Referent a l’Aillament acústic requerible 

Vegi’s annex 15 que quantifica de moment les determinacions del projecte bàsic i llur relació amb 

la normativa vigent (NBE CA 88 aplicable fins Octubre 2008) sens perjudici que, amb les 

característiques d’estructura i determinació específica de materials i patents del projecte executiu, 

pugui formar-se el càlcul detallat d’aquells requeriments. 

A Girona, Abril de 2010 

Bcr arquitectes sc 

Frederic Cabré, MP Romans, JM Birulés 

MD 17 de 17

3. MEMÒRIA CONSTRUCTIVA 

MC 1 de 31


MC MEMÒRIA CONSTRUCTIVA 

MC 1. Treballs previs 

Es realitzarà una esbrossada i neteja del solar per poder replantejar l’edificació segons les cotes i 

mides que s’estableixen en els plànols. 

Abans de començar l’excavació del soterrani caldrà assegurar, apuntalar o enretirar qualsevol element 

que pugui generar inseguretat cap els treballadors, altres persones o propietats. 

MC 4. Sistemes envolvent exterior, compartimentació interior i acabats 

L’àmbit dels sistemes, la seva descripció, així com els requisits que cal complimentar han quedat 

especificats a la memòria descriptiva . 

Es garanteixen les diferents exigències bàsiques mitjançant el compliment dels Documents Bàsics del 

CTE. 

En el cas del DB HR, està en periode transitori, i serà d’aplicació obligatoria l’abril de 2009, per tant és 

d’aplicació la NBE-CA 88 

En el cas de DB HE-1 s’ha justificat el seu compliment mitjançant l’opció simplificada del document 

bàsic, sota les següents consideracions: 

- espais habitables: els habitatges. 

- espais no habitables: l’aparcament, els locals de la planta baixa (ja que no té ús definitiu en 

projecte). Les zones comuns s’han considerat també espai no habitable ja que comuniquen 

directament amb espais exteriors. 

- les escales principals i secundaries s’han considerat espai exterior, degut al seu grau de 

ventilació. 

- l’escala que arriba a la planta baixa provinent del soterrani s’ha considerat espai exterior, degut 

al seu grau de ventilació. 

A continuació es relacionen els subsistemes que formen part de l’envolvent exterior o de la 

compartimentació interior, identificats amb un codi de referència que es recull en un plànol que 

s’adjunta com annex a la memòria i agrupats segons la següent classificació: 

4.1 Soleres 

4.2 Murs en contacte amb el terreny 

4.3 Façanes 

4.4 Coberta 

4.5 Terres en contacte amb l’exterior 

4.6 Mitgeres 

4.7 Compartimentacions interiors verticals 

4.8 Compartimentacions interiors horitzontals 

4.9 Elements de protecció 

Per a cada subsistema s’especifica la seva composició així com les seves característiques i prestacions 

segons els Documents Bàsics del CTE que li siguin d’aplicació. Sovint, l’aplicació inicial d’alguns DBs 

en els subsistemes constructius (fonamentalment l’HR i en un segon estadi l’HE1) fa que aquestos 

superin amb escreix altres requeriments (SI). Les solucions que no tenen alguna exigència no tenen 

reflectida la seva prestació. 

En general, s’ha intentat unificar en tot allò possible els gruixos dels aïllaments per tal d’evitar 

confusions en l’obra. 

MC 1 de 31


Com a annex a la Memòria s’adjunten les fitxes justificatives del DB HR ”Protecció enfront del soroll” i 

DB HE-1 “Limitació de la demanda energètica” 

MC 4.1 Terres en contacte amb el terreny 

ET1: (aparcament) Llosa de formigó armat. Gruix total 95 cm 

Composició Gruix (cm) 

Emmacat de graves 20,00 

Làmina de polietilè - 

Capa de neteja de formigó en massa 10,00 

Llosa de formigó armat de 65 cm. de cantell, de formigó de retracció moderada, armada 

segons plànols d’estructura 65,00 

Acabat de paviment de formigó amb rebaixat de llosa i fratassat mecànic afegint 4 kg/m2 de 

pols de quars de color - 

DB HS 1: llosa sense intervenció amb mur flexoresistent: C2+C3+D1/ grau d’impermeabilitat 2 

C2: Formigó de retracció moderada 

C3: Hidrofugació complementària del terra 

D1: Capa drenant i filtrant entre la solera i el terreny (subbase de graves+làmina de 

polietilè) 

DB SU: classe de lliscament 3 

DB SI: reacció al foc: revestiment: BFL-S1 

ET2: (aparcament) Llosa de formigó armat. Gruix total 70 cm 




Capa de neteja de formigó en massa 10,00 

Llosa de formigó armat de 65 cm. de cantell, de formigó de retracció moderada, armada 

segons plànols d’estructura 40,00 

Acabat de paviment de formigó amb rebaixat de llosa i fratassat mecànic afegint 4 kg/m2 de 

pols de quars de color - 





polietilè) 


DB SI: reacció al foc: revestiment: BFL-S1 

ET3: (exterior) Solera de formigó. Gruix total 30,10 cm 




Solera de formigó armat de 15 cm. de cantell armada amb malla B 500 T Ø6 c/15x30 cm. 15,00 

Capa de morter de ciment de base per paviment de gruix mig 3 cm. 3,00 

Paviment de terratzo amb relleu, en peces de 60x40x4.1 cm. per a ús exterior, acabat 

abuixardat fi 4,10 



DB SI: No està subjecta a la seva aplicació a l’estar a l’exterior 

MC { PAGE } de 145


ET4: (exterior) Solera de formigó. Gruix total 30,00 cm 




Solera de formigó armat de 15 cm. de cantell armada amb malla B 500 T Ø6 c/15x30 cm. 15,00 

Capa de morter de ciment de base per paviment de gruix mig 3 cm. 3,00 

Paviment de peces prefabricades de formigo de 40x40 cm i 4 cm de gruix 4,00 





polietilè) 


DB SI: No està subjecta a la seva aplicació a l’estar a l’exterior 

MC { PAGE } de 145


MC 4.2 Murs en contacte amb el terreny 

EM1: (aparcament) Mur flexoresistent de formigó armat. Gruix total 30,00 cm 


Mur flexoresistent de formigó armat 30,00 

DB HS 1: Impermeabilització exterior: I2+I3+D1+D5/ grau d’impermeabilitat ≤ 1 

I2: Pintura impermeabilitzant per la cara exterior 

I3: No s’aplica perquè no és un mur de fàbrica, el formigó armat ja es considera 

suficientment hidròfug 

D1: S’ha previst un capa drenant en la cara exterior. 

D5: Xarxa d’evacuació d’aigua en la superfície que aboca al terreny que afecta el mur. La 

superfície superior en qüestió està pavimentada i impermeabilitzada. A part, ja disposa del 

sistema d’evacuació d’aigües adequat. 

DB SI: reacció al foc, revestiment: B-s1,d0. 

EM2: (aparcament) Mur flexoresistent de formigó armat. Gruix total 30,00 cm 


Mur flexoresistent de formigó armat 30,00 

Cambra d’aire permanentment ventilada 15,00 

DB HS 1: Impermeabilització exterior: V1/ grau d’impermeabilitat ≤ 1 

V1: Mur parcialment estanc. 

Disposa d’obertures de ventil.lació a l’arranc i a la coronació (distribució del 50% al 

tresbolillo) Seguint la fórmula 30>Ss/Ah>10 on Ss és la superfície de ventilació en cm2 i Ah 

l’area total del parament en m2 dóna una superfície total de ventilació de 8092 cm2 repartits 

en 28 ventilacions (14 a baix i 14 a dalt) de 17x17 cm. cadascuna. 

DB SI: reacció al foc, revestiment: B-s1,d0 

MC { PAGE } de 145


MC 4.3 Façanes 

Façanes: parts massisses 

EF1: Façana ventilada amb revestiment exterior de peces ceràmiques. Gruix total 32,10 cm 


Placa ceràmica extrusionada 2,80 

Cambra d’aire permanentment ventil.lada 5,20 

Aïllament amb feltres de llana mineral tipus THERMOPLAN TP-KD 430 o similar 4,00 

Fàbrica de maó calat peça de (29x14x9cm), morter de ciment 1:4 junta d’1cm 14,00 

MW Pannell de llana mineral (0,031 W/mK) col·locada amb separadors 4,00 

Cambra d’aire sense ventilar 0,80 

Placa de gruix laminat de 13 mm. De gruix 1,30 

DB HE 1: EF1 Façana tipus tvfa VILA01/ U = 0,2952 W/m2K 

NBE CA-88: RA = 48dBA i m = 281kg/m3 

DB HS 1: R1+B1+C1/ grau d’impermeabilitat ≥ 3 

R1: Revestiment continu exterior 

B1: càmara d’aire no ventilada i aïllant no hidròfil a la cara interior de la fulla pral. 

C1: fulla principal de maó calat de 15 cm. 

DB SI: resistència al foc: edifici aïllat, no hi ha cap façana veïna ni de sector diferent pel qual es 

pugui propagar. 

EF2: Façana ventilada amb revestiment exterior xapa ondulada d’acer galvanitzat. Gruix total 26,70 cm 


Perfil ondulat de planxa d'acer galvanitzada amb ones cada 76 mm, de 18 mm d'alçària i 0,6 

mm de gruix 0,06 











B1: cambra d’aire no ventilada i aïllant no hidròfil a la cara interior de la fulla pral. 


MC { PAGE } de 145




EF3: Façana ventilada amb revestiment exterior xapa ondulada d’acer galvanitzat. Gruix total 26,70 cm 










DB HE 1: EF2bis Façana tipus tvfa VILA02/ U = 0,3035 W/m2K 






DB SI: resistència al foc: >=EI 60 separa espai vivenda de zones comuns edifici (corredors 

exteriors per evaquació des de sortides de planta a escales exterior especialment 

protegides). 

Reacció al foc dels revestiments a parets C-S2 d0 pel cantó de l’espai comú 

EF4: Façana ventilada amb revestiment exterior xapa ondulada d’acer galvanitzat fulla principal de 

formigó. Gruix total 29,70 cm 




Cambra d’aire permanentment ventilada 3,00 

Jàssara de formigó armat de 20 cm. de gruix 20,00 






DB HS 1: R1+C2/ grau d’impermeabilitat ≥ 3 


C2: fulla principal de mur de formigó armat de 20 cm. de gruix. 



MC { PAGE } de 145


EF5: Tancament rentadors. Gruix total 150,10 cm 


Xapa d’acer zincat de 2 mm. De gruix 0,20 

Cambra d’aire no ventilada 142,50 

Placa de guix laminat de 13 mm. De gruix 1,30 











EF6: Façana lateral patis pantalla de formigó. Gruix total 31,10 cm 


Pantalla de formigó armat de 25 cm. de gruix 25,00 











EF7: Tancament de nuclis d’escala amb vivendes. Gruix total 30,00 cm 


Arrebossat a bona vista amb morter mixt 2,00 







MC { PAGE } de 145



R1: Revestiment continu exterior: morter 



DB SI: resistència al foc: >=EI 60 separa espai vivenda de zones comuns edifici (escala exterior) 


EF8: Paret separadora locals comercials de nuclis d’escala. Gruix total = 18,00 cm. 


Arrebossat a bona vista amb morter de ciment 2,00 








No disposa de cambra d’aire interior no ventilada, donat que no es deixen acabats els 

paraments verticals interiors dels locals comercials per tal de no prejutjar-ne la seva futura 

tipologia executant un trasdossat de guix laminat del qual no podrien penjar-hi elements 

pesats en cas que el local ho requerís a causa de la seva tipologia. Actualment la seva 

composició seria R1+C1 corresponent a un grau d’impermeabilitat de 2. 

DB SI: resistència al foc: >=EI 90 separació de sector d’incendi locals comercials i escala exterior. 


EF9: tancament a patis posteriors entre rentadors i pantalles de formigó. Gruix total = 31,10 cm. 















MC { PAGE } de 145


EF10: Façana ventilada amb revestiment exterior de peces ceràmiques a locals comercials planta 

baixa. Gruix total 26,00 cm 






DB HE 1: tancament de zones no habitables 






No disposa de cambra d’aire no ventilada interior, donat que no es deixen acabats els 







EF11: Façana ventilada amb revestiment exterior de peces ceràmiques a espai comú planta baixa 

entrada a edificis. Gruix total 28,00 cm 















MC { PAGE } de 145



EF12: Façana ventilada amb revestiment exterior xapa ondulada d’acer galvanitzat en façana posterior 

planta baixa a zones locals. Gruix total 20,60 cm 













No disposa de cambra d’aire no ventilada interior, donat que no es deixen acabats els 








planta baixa a zones espai comú i locals comptadors elèctrics. Gruix total 22,60 cm 












MC { PAGE } de 145






Reacció al foc dels revestiments a parets C-S2 d0 pel cantó de l’espai comú i comptadors 

elèctrics. 


planta baixa a zones locals de residus. Gruix total 24,10 cm 








Enrajolat amb rajola de valència 15x15 cm. 1,50 









Reacció al foc dels revestiments a parets C-S2 d0 pel cantó del local de residus 

EF15: Façana lateral patis pantalla de formigó en planta baixa a locals comercials. Gruix total 34,00 cm 











EF16: Façana lateral patis pantalla de formigó en planta baixa a espai comú i locals comptadors 

elctricitat. Gruix total 36,00 cm 


MC { PAGE } de 145












Reacció al foc dels revestiments a parets C-S2 d0 pel cantó del local elec. i espai comú 

Façanes: obertures 

La designació dels vidres és: (interior-cambra-exterior) 

PE1: (Façana Nord) Porta d’entrada a vivendes d’un full batent i tarja superior fixa 

Panell de fusta d’alta densitat 

Pannell de poliestiré extrusionat XPS, amb resistència a la compressió >300KPa, superfície estriada i 

encadellat (0,034 W/mK) 


DB HE 1: PE1 tipus obre VILAPE1/ U = 2,20 W/m2K/ Fnord = 0,2277 (reculada)/ Permeabilitat a l’aire 

= Classe 3 

NBE CA-88: RAtr = 32dBA 

PE2: (Façana Nord) Porta d’entrada a vivendes d’un full batent i tarja superior fixa 






= Classe 3 


PE3: (Façana Nord) Porta d’entrada a vivenda adaptada d’un full batent i tarja superior fixa 






= Classe 3 


F1: (Façana Sud-Oest) Finestra amb trencament de pont tèrmic i doble vidre de dos fulls oscil·lobatents i 

persiana enrotllable de lamel.les d’alumini amb aïllament. 

Doble vidre amb cambra (4-6-6) 

Fusteria d’alumini amb trencament de pont tèrmic major de 12 mm (U= 3,2W/m 2 K) 

DB HE 1: F1 tipus obre VILAF1/ U = 3,0382 W/m2K/ Fnord = 0,2277 (reculada)/ Permeabilitat a l’aire 

= Classe 3 

MC { PAGE } de 145



F2: (Façana Sud-Oest) Finestra amb trencament de pont tèrmic i doble vidre de dos fulls oscil·lobatents, 

tarja fixa intermitja i persiana enrotllable de lamel.les d’alumini amb aïllament. 




= Classe 3 


F3: (Façana Sud-Oest) Finestra amb trencament de pont tèrmic i doble vidre de tres fulls, dos batents i 

un oscil.lobatent amb muntant intermig i persiana enrotllable de lamel.les d’alumini amb aïllament. 




= Classe 3 


F4: (Façanes Nord, Sud-Est i Sud-Oest) Finestra amb trencament de pont tèrmic i doble vidre d’un full 

oscil.lobatent i persiana enrotllable de lamel.les d’alumini amb aïllament (no totes les finestres F4 

disposen de persiana). 



DB HE 1: F4 tipus obre VILAF4/ U = 3,104 W/m2K/ Fnord = 0,2277 (reculada)/ Permeabilitat a l’aire = 

Classe 3 


F5: (Façanes Nord i Sud-Est) Finestra amb trencament de pont tèrmic i doble vidre de quatre fulls 

batents, dos fulls oscil.lobatents i dos tarjes fixes, sense persiana. 




= Classe 3 


F6: (Façana Sud-Oest) Finestra amb trencament de pont tèrmic i doble vidre de dues fulls oscil.lobatents 

i tarja fixa intermitja, sense persiana. 




= Classe 3 


MC { PAGE } de 145


F7: (Façanes Sud-Est i Sud-Oest) Finestra amb trencament de pont tèrmic i doble vidre de dues fulls 

oscil.lobatents i un full batent, amb muntant intermig i persiana enrotllable de lamel.les d’alumini amb 

aïllament. 




= Classe 3 


F9: (Façanes Nord i Sud-Est) Finestra amb trencament de pont tèrmic i doble vidre d’un full 

oacil.lobatent, sense persiana. 



DB HE 1: F9 tipus obre VILAF9/ U = 3,552 W/m2K/ Fnord = 0,2277 (reculada)/ Permeabilitat a l’aire = 

Classe 3 


F10: (Façana Sud-Oest) Finestra amb trencament de pont tèrmic i doble vidre d’un full oacil.lobatent i 




DB HE 1: F10 tipus obre VILAF10/ U = 3,1544 W/m2K/ Fnord = 0,2277 (reculada)/ Permeabilitat a 

l’aire = Classe 3 


B1: (Façana Nord) Balconera amb trencament de pont tèrmic i doble vidre d’un full batent i una tarja fixa 

lateral, sense persiana. 

Doble vidre laminat i càmara (3+3/6/3+3) 


DB HE 1: B1 tipus obre VILAB1/ U = 3,482 W/m2K/ Fnord = 0,2277 (reculada)/ Permeabilitat a l’aire = 

Classe 3 


DB SU 2: Resistència a l’impacte nivell 3 tant per l’exterior com per l’interior de la balconera 

B2: (Façanes Nord i Sud-Est) Balconera amb trencament de pont tèrmic i doble vidre de dues fulles 

correderes, amb persiana enrotllable de lamel.les d’alumini amb aïllament. 

Doble vidre laminat i càmara (3+3/6/6) 

MC { PAGE } de 145



DB HE 1: B2 tipus obre VILAB2/ U = 2,9758 W/m2K/ Fnord = 0,2277 (reculada)/ Permeabilitat a l’aire 

= Classe 3 


DB SU 2: Resistència a l’impacte nivell 2 per al vidre interior, el vidre exterior no té requeriment a 

impacte degut a la mida del espai adjacent 

B2’: (Façanes Nord i Sud-Est) Balconera amb trencament de pont tèrmic i doble vidre d’una fulla batent, 

amb persiana enrotllable de lamel.les d’alumini amb aïllament. 



DB HE 1: B2’ tipus obre VILAB2/ U = 2,9758 W/m2K/ Fnord = 0,2277 (reculada)/ Permeabilitat a l’aire 

= Classe 3 




B3: (Façanes Nord i Sud-Est) Balconera amb trencament de pont tèrmic i doble vidre d’una fulla batent, 





Classe 3 



B4: (Façana Nord) Balconera amb trencament de pont tèrmic i doble vidre de dues fulles correderes, 





= Classe 3 




B5: (Façanes Nord i Sud-Est) Balconera amb trencament de pont tèrmic i doble vidre d’un full batent, 





= Classe 3 




MC { PAGE } de 145


B6: (Façana Sud-Oest) Balconera amb trencament de pont tèrmic i doble vidre d’un full batent, amb 





= Classe 3 



B7: (Façana Nord) Balconera amb trencament de pont tèrmic i doble vidre d’un full batent, sense 

persiana. 




Classe 3 



B8: (Façana Sud-Est) Balconera amb trencament de pont tèrmic i doble vidre d’un full fix, un full batent i 

dues fulles correderes, amb persiana enrotllable de lamel.les d’alumini amb aïllament. 




= Classe 3 



B9: (Façana Nord) Balconera amb trencament de pont tèrmic i doble vidre d’una fulla batent, sense 

persiana. 




= Classe 3 




MC { PAGE } de 145


FC1: (Façana Nord) Finestra amb trencament de pont tèrmic i doble vidre de quatre fulles correderes i 

una tarja fixa intermitja, sense persiana. 



DB HE 1: Es troba en espai no habitable 








MC { PAGE } de 145








PC1: (Façanes Nord i Sud-Est) Porta d’entrada a edifici d’una fulla batent, una fulla lateral fixa i una tarja 

superior fixa. 

Vidre laminar (5+5) 

Marc perimetral de ferro passamà 70x10 mm. 



PC1: (Façanes Nord i Sud-Est) Porta d’entrada a edifici d’una fulla pibotant, una fulla lateral fixa i una 

tarja superior fixa. 





DB SU 2: Resistència a l’impacte nivell 3 

PC3: (Façana Nord) Porta d’una fulla batent i una tarja superior fixa. 

Fulles de reixes deployee 

Marc perimetral d’acer zincat amb ‘’L’’-50 



PC4: (Façana Nord) Porta d’una fulla batent i una tarja superior fixa. 





PC5: (Façana Nord) Porta d’una fulla batent, dues fulles laterals fixes i una tarja superior fixa. 





MC { PAGE } de 145


PL1: (Façana Nord) Porta d’una fulla batent i una tarja superior fixa. 

Fulles de panell amb aïllament intermig folrat de planxa d’acer galvanitzat 

Marc perimetral i travessers intermitjos de marc tubular d’acer galvanitzat 



PL2: (Façanes Nord i Sud-Est) Porta d’una fulla pibotant, una fulla lateral fixa i una tarja superior fixa. 






BL1: (Façana Sud-Oest) Porta d’una fulla fixa. 


Marc perimetral de ferro amb ‘’L’’-50 




BL2: (Façana Sud-Oest) Conjunt de dues portes pibotants i tarja intermitja fixa. 


Tarja fixa planxa d’acer de 2 mm. 

Marc perimetral de ferro passamà de 50x6 mm. 










MC { PAGE } de 145








BL5: (Façana Sud-Eest) Porta d’una fulla fixa. 






BL6: (Façana Nord) Porta d’una fulla fixa. 






MC { PAGE } de 145


MC 4.4 Cobertes 

Cobertes: parts massisses 

EC1: Coberta superior edifici no trepitjable. Coberta plana ventil.lada amb acabat de làmina 

impermeabilitzant autoprotegida. Gruix mig total 61,90 cm 


Membrana GS-2 segons UNE 104402, 9,2 kg/m2 de dues làmines, una d'oxiasfalt perforada 

LO-40/P i una de betum modificat amb autorpotecció mineral LBM (SBS)-40/G-FP amb 

armadura de feltre de polièster de 130 g/m2, adherides amb oxiasfalt OA 90/40 0,60 

Formació de pendents amb solera d'encadellat ceràmic de 80x25x4 cm 4,00 

Cambra d’aire permanent ment ventilada de 15 cm. d’alçada mitja 15,00 


Forjat reticular cassetons de formigó. Cantell 300 mm 30,00 


Placa de gruix laminat de 13 mm. 1,30 

DB HE 1: EC1 Coberta plana tipus cobe VILA02/ U = 0,4148 W/m2K 


EC2: Coberta terrasses trepitjables habitatges. Coberta plana invertida amb acabat de paviment flotant 

de terratzo rentat a l’àcid. Gruix mig total 55,50 cm 


Morter de ciment 3,00 

Pannell de poliestiré extrusionat XPS, amb resistència a la compressió >300KPa, superfície 

estriada i encadellat (0,034 W/mK) 6,00 

Membrana PN-6 segons UNE 104402 de dues làmines, de densitat superficial 7,2 kg/m2 

formada per làmina bituminosa d'oxiasfalt LO-40 FP amb armadura de feltre de polièster de 

130 g/m2 0,20 

Formació de pendents amb perlita en sec, de densitat 100 a 125 kg/m 10,00 



Placa de gruix laminat de 13 mm. 1,30 

DB HE 1: EC2 Coberta plana tipus cobe VILA01/ U = 0,4091 W/m2K 


EC3: Coberta zones circulació exterior planta baixa. Coberta plana amb acabat de paviment de terratzo 

amb relleu. Gruix mig total 47,10 cm 





Impermeabilització de parament amb emulsió bituminosa per a impermeabilització tipus EB 

amb una dotació de



EC4: Coberta ajardinada a patis posteriors edifici. Gruix mig total 218,00 cm 


Terra vegetal d’aportació 160,00 

Geotextil antiadherent - 

Capa de grava per drenatge 25,00 

Placa drenant i acumuladora d’aigua 

Impermeabilització de parament amb emulsió bituminosa per a impermeabilització tipus EB 

3,00 

amb una dotació de


MC 4.5 Terres en contacte amb l’exterior 

ETE1: Terres de vivendes en volums sortints de façana. Gruix total 52,00 cm 


Paviment de terratzo llis, microgra, de 30x30 cm, rebaixat polit i abrillantat 3,00 


Subbase amb sorra de pedrera de pedra granítica, de 0 a 3,5 mm 3,00 





DB HE 1: ET1 terra d’habitatges en contacte amb l’exterior tipus thex VILA01/ U = 0,5340 W/m2K 


ETE2: Corredor posterior zona de més cantell de forjat. Gruix total 40,00 cm 






Llosa de formigó armat vista 30,00 

DB HE 1: es troba a l’exterior 

ETE3: Corredor posterior zona de menys cantell de forjat. Gruix total 30,00 cm 






Llosa de formigó armat vista 20,00 

DB HE 1: es troba a l’exterior 

MC { PAGE } de 145


MC 4.7 Compartimentacions interiors verticals 

Part massissa: 

IV1: Paret separadora vivenda de zona comú. Gruix total = 22,10 cm. 







DB HE 1: IV1 Façana tipus tvnh VILA01/ U = 0,4594 W/m2K 


DB SI: resistència al foc: >=EI 60 separa espai vivenda de zones comuns edifici (escala exterior) 


IV2: Paret separadora vivenda de locals comercials. Gruix total = 20,10 cm. 






DB HE 1: IV1 Façana tipus tvnh VILA01/ U = 0,4594 W/m2K 


DB SI: resistència al foc: >=EI 90 separa espai vivenda de locals comercials 

IV3: Paret separadora entre locals comercials. Gruix total = 14,00 cm. 




DB SI: resistència al foc: >=EI 90 separació entre els diferents locals. 

IV4: Paret separadora entre locals comercials i locals de residus. Gruix total = 17,50 cm. 



Arrebossat adressat amb morter mixt 2,00 



DB SI: resistència al foc: >=EI 90 separació entre els locals comercials i els locals de residus. 

Reacció al foc dels revestiments a parets B-S1 d0 pel cantó del local de residus 

MC { PAGE } de 145


IV5: Paret separadora entre els locals de comptadors d’electricitat i espai comú i separació entre sala 

de màquines ascensor i espai comú dins nucli d’escala a planta soterrani. Gruix total = 18,00 cm. 






DB SI: resistència al foc: >=EI 90 separació entre els locals de comptadors d’electricitat amb espais 

comuns i separació entre sala de màquines ascensor i espai comú dins nucli d’escala a 

planta soterrani. 

Reacció al foc dels revestiments a parets B-S1 d0 pel cantó de la sala de maquinària 

ascensor i pel dels locals de comptadors d’electricitat 

IV6: Paret separadora nuclis d’escala de l’aparcament. Gruix total = 18,00 cm. 






DB SI: resistència al foc: >=EI 120 separació entre sector d’incendi aparcament i nucli d’escala. 

Reacció al foc dels revestiments a parets B-S1 d0 pel cantó de l’aparcament i de la sala de 

maquinària ascensor (quan hi coincideix) i C-s2,d0 pel cantó dels espais comuns i escala 

exterior (en els trams en què hi coincideix). 

IV7: Envà distribució banys de planta baixa. Gruix total = 12,50 cm. 


Envà distribuidor fàbrica de maó calat peça de (29x14x9cm), morter de ciment 1:4 9,00 




IV8: Paret mitjera entre vivendes. Gruix total = 20,10 cm. 


Placa de gruix laminat de 13 mm. de gruix 1,30 



Paret de totxana de 29x14x7,50 cm, morter de ciment 1:4 junta d’1cm 7,50 




MC { PAGE } de 145


DB HE 1: IV8 distribució interior tipus tvpi VILA02/ U = 0,2981 W/m2K 


DB SI: resistència al foc: >=EI 60 separació entre habitatges. 

IV9: Paret mitjera entre vivendes en zones armaris. Gruix total = 10,00 cm. 










DB SI: resistència al foc: >=EI 60 separació entre habitatges. 

IV10: Distribucions interiors de vivendes. Gruix total = 7,40 cm. 








IV11: Distribucions interiors espais comuns. Gruix total = 18,00 cm. 






DB SI: Reacció al foc dels revestiments a parets B-S1 d0 

MC { PAGE } de 145


Obertures (portes): 

Porta PC2: 0,80x2,00m. Porta tallafocs, batent, d’acer acabat pintat a l’esmalt sintètic, limita zona risc 

especial baix (locals comptadors electricitat). 

DB SI: EI2 45-C5 

Porta PC6: 0,80x2,00m. Porta tallafocs, batent, d’acer acabat pintat a l’esmalt sintètic, limita sector 

aparcament. 

DB SI: EI2 60-C5 

Porta PL3: 0,70x2,10m. Porta interior tipus block, amb tauler de fibres de fusta i resines sintètiques de 

densitat mitjana per a pintar, de 40 mm de gruix. 

Porta P1: 0,80x2,10m. Porta interior tipus block, amb tauler de fibres de fusta i resines sintètiques de 


Porta P2: 0,70x2,10m. Porta interior tipus block, amb tauler de fibres de fusta i resines sintètiques de 


Porta P3: 1,00x2,10m. Porta interior, amb una fulla corredissa, oculta, de 40 mm de gruix, de cares 

llises de tauler de fusta de densitat mitjana de 8 mm de gruix per pintar. 

Porta P4: 2,03x2,80m. Porta interior, amb una fulla corredissa per pintar, de 40 mm de gruix, de cares 






Porta P7: 0,85x2,10m. Porta interior, amb una fulla corredissa, oculta, de 40 mm de gruix, de cares 


MC { PAGE } de 145


MC 4.8 Compartimentacions interiors horitzontals 

IT1: Terres de vivendes en contacte amb espais no habitables (de vivendes planta primera a locals 

comercials). Gruix total 40,00 cm 




Aïllament de planxa de poliestirè extruït (XPS) UNE-EN 13164, resistència a compressió >= 

300 kPa, resistència tèrmica entre 0,90 i 0,95 m2K/W 3,00 


DB HE 1: IT1 terra d’habitatges en contacte amb espai no habitable tipus thnh VILA02/ U = 0,4956 

W/m2K 


DB SI: resistència al foc: >=EI 90 separa sector vivendes de sector locals comercials. 

IT2: Terres de vivendes en contacte amb espais no habitables (de vivendes planta primera a espai 

comú). Gruix total 40,00 cm 




Aïllament de planxa de poliestirè extruït (XPS) UNE-EN 13164, resistència a compressió >= 

300 kPa, resistència tèrmica entre 0,90 i 0,95 m2K/W 3,00 



W/m2K 


DB SI: resistència al foc: >=EI 60 separa sector vivendes zones comuns (zones ocupables). 

Reacció al foc dels revestiments de sostres B-S1 d0 pel cantó dels espais comuns. 

IT3: Terres de vivendes en contacte amb espais no habitables (de vivenda adaptada planta baixa a 

aparcament soterrani). Gruix total 63,00 cm 




Solera d'encadellat ceràmic de 80x25x4 cm 4,00 





W/m2K 


DB SI: resistència al foc: >=EI 120 separa sector vivendes de sector aparcament. 

Reacció al foc dels revestiments de sostres B-S1 d0 pel cantó de l’aparcament. 

MC { PAGE } de 145


IT4: Terres d’espais comuns planta baixa en contacte amb espais comuns soterrani. Gruix total 63,00- 

170,00 cm 






16,00- 

Cambra d’aire sense ventilar 

122,00 




DB SI: comunica espais comuns. 

Reacció al foc dels revestiments de sostres B-S1 d0 pel cantó dels espais comuns. 

Reacció al foc dels revestiments de terres EFL pel cantó de l’espai comú. 

IT5: Terres locals de risc especial baix (cambra comptadors electricitat) en contacte amb espais no 

habitables aparcament. Gruix total 125,50-170,00 cm 






77,50- 

Cambra d’aire sense ventilar 

122,00 




DB SI: resistència al foc: >=EI 120 separa local de risc especial de sector aparcament. 


Reacció al foc dels revestiments de terres BFL-S1 pel cantó del local de risc especial. 

IT6: Terres de locals de risc especial baix (locals de residus) en contacte amb espais no habitables 

(aparcament). Gruix total 40,00 cm 








DB SI: resistència al foc: >=EI 120 separa locals de risc especial baix de sector aparcament. 


MC { PAGE } de 145


Reacció al foc dels revestiments de terres BFL-S1 pel cantó del local de risc especial. 

IT7: Terres d’espais comuns en contacte amb espais no habitables (aparcament). Gruix total 40,00 cm 








DB SI: resistència al foc: >=EI 120 separa espais comuns (zones ocupables) de sector aparcament. 


Reacció al foc dels revestiments de terres EFL pel cantó de l’espai comú. 

IT8: Terres de locals comercials en contacte amb aparcament. Gruix total 40,00 cm 







DB SI: resistència al foc: >=EI 120 separa sector locals comercials de sector aparcament. 


IT9: Terres de vivendes en contacte amb vivendes. Gruix total 40,00 cm 







DB SI: resistència al foc: >=EI 60 separa dues vivendes 

MC { PAGE } de 145


MC 4.9 Elements de Protecció 

L’alçada de protecció és d’1,10m quan el desnivell que protegeix és superior a 6m i de 0,95m quan 

aquest desnivell és superior a 0,55m i fins a 6m. L’escala comunitària, al no tenir ull d’escala, la barana 

de protecció té una alçada de 0,95m. 

Barana T1: 1,40x2,00m. Barana d'acer zincat amb passamà perimetral de 50/6 mm. soldat a 

suports T-70/8 mm. i brèndoles de 50x4 mm. cada 11 cm. H protecció = 1,10 mts 














suports T-70/8 mm. i brèndoles de 50x4 mm. cada 11 cm. 





Barana T11: Barana d'acer zincat, de 110 cm. d'alçària amb passamà perimetral i en muntants cada 

100 cm. de 50/6 mm. i brèndoles de 50/4 mm. cada 11 cm. H protecció = 1,10 mts 

Barana T12: Barana d'alçada variable, de posts de fusta IPE de 22 mm. de gruix i 100 mm. 

d'amplària col.locats separats 10mm. fixats a muntants de tubular d'acer galvanitzat de 30x30/1.5 mm. 

H protecció = 1,10 mts 

MC { PAGE } de 145


MC 5. Sistema de condicionament, instal·lacions i serveis. 

MC 5.1. Ascensor 

La instal·lació complirà els requisits del RD 1314/97 “Reglamento de ascensors” i, en particular, de la 

norma UNE EN 81-1-2001 ”Reglas de seguridad para la construcción e instalación de ascensores. 

Parte I: ascensores eléctricos”. 

Pel que fa a les característiques constructives i a les de l’equip: 

Es preveu un ascensor que funcioni a velocitat d’1 m/s i que tingui una potència elèctrica de 3,5 kW. El 

quadre elèctric i de comandament es troba al replà de la planta tercera i al seu costat es col·locarà un 

extintor de CO2 i eficàcia 21 B. A més es garantirà la il·luminació permanent de 50lux a l’entorn 

immediat de l’accés a l’ascensor. 

L’acabat interior de la cabina serà d’acer inoxidable amb mirall d’1,5m d’alçada i cel ras en gelosia que 

incorporarà la lluminària. 

Les parets del recinte estaran construïdes amb mur de formigó i trasdossat de maó de 7 cm amb 

absorbent acústic interposat. 

Aquesta solució constructiva garanteix la resistència mecànica del Reglament d’ascensor i les seves 

prestacions d’aïllament tèrmic, acústic i els de resistència al foc es determinen a l’apartat MC-5 

“Sistema envolvent exterior, compartimentació interior i acabats”. 

El projecte de la instal·lació de l’ascensor, l’execució, el registre i la posta en funcionament estarà a 

càrrec de l’empresa instal·ladora autoritzada que haurà d’actuar en coordinació amb el projecte i la 

construcció de l’edifici. 

MC 5.2. Recollida i evacuació de residus 

Els requisits dimensionals de l’espai de reserva per la recollida de residus de l’edifici i els de 

l’emmagatzematge immediat dels habitatges, ja s’han especificat a la Memòria Descriptiva del Projecte 

Bàsic (Annex 11). 

Els requisits tècnics de l’espai de reserva de l’edifici es concreten en: 

La seva incorporació dins de l’envolvent tèrmica de l’edifici, garantint així que la temperatura interior no 

supera els 30ºC. 

L’acabat de les parets és enrajolat amb rajola ceràmica vidrada 20x20 cm i junts impermeables. 

El paviment, en pendent de l’1’5% de gres extrussionat, permet el desguàs de l’espai cap una bunera 

sifònica antimúrida de Ø 50 mm. La trobada entre el paviment i les parets enrajolades es realitzarà amb 

peces especials arrodonides. 

Les instal·lacions que equipen l’espai, així com les condicions de ventilació es recullen als seus 

respectius apartats. 

Pel que fa a l’interior dels habitatges l’acabat de les superfícies situades a menys de 30 cm dels 

límits de l’espai d’emmagatzematge estaran enrajolades amb rajola de valència de 0,20 x 0,20m. 

MC { PAGE } de 145


MC 5.3. SUBMINISTRAMENT D’AIGUA FREDA I CALENTA 

5.3.1. PRELIMINARS 

D'acord amb el vigent RD 314/2006, de 17 de març per el que s’aprova el Codi Tècnic de l’Edificació, es 

redacta el següent projecte justificatiu del compliment del DB-HS-4 (Subministrament d’aigua). 

5.3.2. OBJECTE DEL PROJECTE 

És objecte del present projecte la instal·lació d’aigua de dos edificis destinats principalment a habitatges 

que promou la societat VILABLAREIX FUTUR, SL” (NIF: B-17.975.376). 

5.3.3. DESCRIPCIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ 

La instal·lació d’aigua d’aquest projecte correspon al subministrament d’aigua de dos blocs d’habitatges, A i 

B. La instal·lació de cadascun d’aquests edificis és idèntica i es descriu a continuació: 

- El subministrament d’aigua es realitza des de la xarxa municipal d’abastament d’aigua potable, fins 

a la bateria de comptadors divisionaris situats a la planta baixa de l’edifici. En aquesta bateria es 

situaran els comptadors divisionaris dels habitatges, els dels locals de la planta baixa i els 

comptadors comunitaris. 

- El subministrament d’aigua de les estances situades a la planta baixa es realitzarà per el sostre 

d’aquesta planta. Per la resta de subministres dels edificis, s’instal·laran els muntants fins a la 

coberta de l’edifici, i a través de les xemeneies de les instal·lacions previstes a tal efectes, es 

distribuiran a cada habitatge. 

- Es disposa d’una escomesa específica per al subministrament de les boques d’incendi equipades 

de l’aparcament comunitari. L’espai destinat al comptador d’aquest subministrament es situarà al 

vestíbul de l’edifici B. 

5.3.4. CARACTERITZACIÓ I QUANTIFICACIÓ DE LES EXIGÈNCIES: 

La instal·lació es dissenya per a subministrar els següents cabals mínims: 

Lavabo: 0,1 l/s 

Dutxa: 0,20 l/s 

Banyera: 0,30 l/s 

Wàter: 0,10 l/s 

Aigüera: 0,20 l/s 

Rentaplats: 0,15 l/s 

Rentadora: 0,20 l/s 

5.3.4.1. Propietats de la instal·lació 

5.3.4.1.1. Qualitat de l’aigua 

1. L’aigua de la instal·lació ha de complir l’establert en la legislació vigent sobre l’aigua per consum 

humà. 

2. Les companyies subministradores facilitaran les dades de cabal i pressió que serviran de base per 

al dimensionat de la instal·lació. 

3. Els materials que es vagin a utilitzar en la instal·lació, en relació amb la seva afectació a l’aigua que 

subministren, han d’ajustar-se als següents requisits: 

MC { PAGE } de 145


a) Per a canonades i accessoris han d’utilitzar-se materials que no produeixin concentracions de 

substàncies nocives que excedeixin els valors permesos pel Reial Decret 140/2003, de 7 de 

febrer; 

b) No han de modificar la potabilitat, l’olor, el color ni el sabor de l’aigua; 

c) Han de ser resistents a la corrosió interior; 

d) Han de ser capaces de funcionar eficaçment en les condicions de servei previstes; 

e) No han de presentar incompatibilitat electroquímica entre sí; 

f) Han de ser resistents a temperatures de fins 40ºC, i a les temperatures exteriors del seu entorn 

immediat; 

g) Han de ser compatibles amb l’aigua subministrada i no han d’afavorir la migració de 

substàncies dels materials en quantitats que siguin un risc per la salubritat i neteja de l’aigua de 

consum humà; 

h) El seu envelliment, fatiga, durabilitat i les restants característiques mecàniques, físiques o 

químiques, no han de disminuir la vida útil prevista de la instal·lació. 

4. Per complir les condicions anteriors poden utilitzar-se revestiments, sistemes de protecció o 

sistemes de tractament d’aigua. 

5. La instal·lació de subministrament d’aigua ha de tenir característiques adequades per evitar el 

desenvolupament de gèrmens patògens i no afavorir el desenvolupament de la biocapa (biofilm). 

5.3.4.1.2. Protecció contra retorns 

1. Es disposaran sistemes antirretorn per evitar la inversió del sentit del flux en els punts que figuren a 

continuació, així com en qualsevol altre que resulti necessari: 

1) Després dels comptadors; 

2) En la base de les ascendents; 

3) Abans de l’equip de tractament d’aigua; 

4) En els tubs d’alimentació no destinats a usos domèstics; 

5) Abans dels aparells de refrigeració o climatització. 

2. Les instal·lacions de subministrament d’aigua no podran connectar-se directament a instal·lacions 

d’evacuació ni a instal·lacions de subministrament d’aigua provinent d’altre origen que la xarxa 

pública. 

3. En els aparells i equips de la instal·lació, l’arribada d’aigua es realitzarà de tal manera que no es 

produeixin retorns. 

4. Els antirretorns es disposaran combinats amb aixetes de buidat de tal forma que sempre sigui 

possible buidar qualsevol tram de la xarxa. 

5.3.4.1.3. Manteniment 

1. Excepte en habitatges aïllades i adossades, els elements i equips de la instal·lació que ho 

requereixin, tals com el grup de pressió, els sistemes de tractament d’aigua o els comptadors, han 

d’instal·lar-se en locals dels que les dimensions siguin suficients per que pugui portar-se a terme el 

seu manteniment adequadament. 

2. Les xarxes de canonades, fins i tot en els instal·lacions interiors particulars si fos possible, han de 

dissenyar-se de tal forma que siguin accessibles per al seu manteniment i reparació, pel que han 

d’estar a la vista, allotjades en forats o eixides registrables o disposar d’arquetes o registres. 

5.3.4.1.4. Senyalització 

1. Si es disposa uns instal·lació per subministrar aigua que no sigui apta per al consum, les 

canonades, les aixetes i els demés punts terminals d’aquesta instal·lació han d’estar adequadament 

senyalitzats per que puguin ser identificats com a tals de forma fàcil i inequívoca. 

MC { PAGE } de 145


5.3.4.1.5. Estalvi d’aigua 

1. Ha de disposar-se un sistema de comptabilització tant d’aigua freda com d’aigua calenta per cada 

unitat de consum individualitzable. 

2. En les xarxes d’ACS ha de disposar-se una xarxa de retorn quan la longitud de la canonada 

d’anada al punt de consum més allunyat sigui igual o major de 15 m. 

3. En les zones de pública concurrència dels edificis, les aixetes dels lavabos i les cisternes han 

d’estar dotats de dispositius d’estalvi d’aigua. 

5.3.5. ELEMENTS QUE COMPOSEN LA INSTAL·LACIÓ 

El dimensionament de la xarxa d’aigua freda serà els següent: 

Escomesa fins a bateria de comptadors: Tub de PE-PN16, de 90mm de diàmetre. 

Escomesa BIE’s: Tub de PE-PN16, de 63mm de diàmetre 

Muntants individuals i instal·lació interior, segons la taula següent: 

Diàmetres exteriors Muntants (Cu) 

BLOC A BLOC B 

Pis 

Planta 

1a – 3a 4a –7a 

Pis 

Planta 1a – 3a 4a –8a 

PB Ø 22 Ø 22 PB Ø 22 Ø 22 

P1 Ø 22 Ø 28 P1 Ø 22 Ø 28 

P2 Ø 22 Ø 28 P2 Ø 22 Ø 28 

P3 Ø 22 Ø 28 P3 Ø 22 Ø 28 

Instal·lació interior habitatges 

Diàmetres exteriors a aparells (material plàstic) 

Ø m 

Distribució interior Ø 25 

Lavabo Ø 25 

Banyera Ø 25 

Aigüera Ø 16 

Rentadora Ø 25 

Rentaplats Ø 16 

MC { PAGE } de 145


5.3.5.1. Xarxa d’aigua freda 

5.3.5.1.1. Escomesa 

1. L’escomesa ha de disposar, com a mínim, dels elements següents: 

a) una clau de presa o un collarí de presa en càrrega, sobre la canonada de distribució de la 

xarxa exterior de subministrament que obri el pas a l’escomesa; 

b) un tub d’escomesa que enllaci la clau de presa amb la clau de tall general; 

c) una clau de tall a l’exterior de la propietat. 

2. En el cas de que l’escomesa es realitzi des d’una captació privada o en zones rurals en les que no 

existeixi una xarxa general de subministrament d’aigua, els equips a instal·lar (a més a més de la 

captació pròpiament dita) seran els següents: vàlvula de peu, bomba per al trafegament de l’aigua i 

vàlvules de registre i general de tall. 

5.3.5.1.2. Instal·lació general 

1. La instal·lació general ha de contenir, en funció de l’esquema adoptat, els elements que li 

corresponguin dels que citen en els apartats següents. 

5.3.5.1.2.1. Clau de tall general 

1. La clau de tall general servirà per interrompre el subministrament a l’edifici, i estarà situada dins de 

la propietat, en una zona d’ús comú, accessible per a la seva manipulació i assenyalada 

adequadament per permetre la seva identificació. Si es disposa armari o arqueta del comptador 

general ha d’allotjar-se en el seu interior. 

5.3.5.1.2.2. Filtre de la instal·lació general 

1. El filtre de la instal·lació general ha de retenir els residus de l’aigua que puguin donar lloc a 

corrosions en les canalitzacions metàl·liques. S’instal·larà a continuació de la clau de tall general. Si 

es disposa d’armari o arqueta del comptador general, ha d’allotjar-se al seu interior. El filtre ha de 

ser de tipus Y amb un llindar de filtrat comprès entre 25 i 50 μm, amb malla d’acer inoxidable i bany 

de plata, per evitar la formació de bactèries i autonetejable. La situació del filtre ha de se tal que 

permeti realitzar adequadament les operacions de neteja i manteniment sense necessitat de tall de 

subministrament. 

5.3.5.1.2.3. Armari o arqueta del comptador general 

1. L’armari o arqueta del comptador general contindrà, disposats en aquest ordre, la clau de tall 

general, un filtre de la instal·lació general, el comptador, una clau, aixeta o ràcord de prova, una 

vàlvula de retenció i una clau de sortida. La seva instal·lació ha de realitzar-se en un pla paral·lel al 

del terra. 

2. La clau de sortida ha de permetre la interrupció del subministrament a l’edifici. La clau de tall 

general i la de sortida serviran per al muntatge i desmuntatge del comptador general. 

5.3.5.1.2.4. Tub d’alimentació 

1. El traçat del tub d’alimentació ha de realitzar-se per zones d’ús comú. En cas d’anar encastat ha de 

disposar-se registre per a la seva inspecció i control de fugues, com a mínim en els seus extrem si 

en els canvis de direcció. 

MC { PAGE } de 145


5.3.5.1.2.5. Distribuïdor principal 

1. El traçat del distribuïdor principal ha de realitzar-se per zones d’us comú. En cas d’anar encastat 

han de disposar-se registres per a la seva inspecció i control de fugues, com a mínim en els seus 

extrems i en els canvis de direcció. 

2. Ha d’adoptar-se la solució de distribuïdor en anell en edificis tals com els d’ús sanitari, en els que 

en cas d’avaria o reforma el subministrament interior hagi de quedar garantit. 

3. Han de disposar-se claus de tall en totes les derivacions, de tal forma que en cas d’avaria en 

qualsevol punt no hagi d’interrompre’s tot el subministrament. 

5.3.5.1.2.6. Ascendents o muntants 

1. Les ascendents o muntants han de discórrer per zones d’ús comú del mateix. 

2. Han d’anar allotjades en recintes o forats, construïts per aquesta finalitat. Els esmentats recintes o 

forats, que podran ser d’ús compartit solament amb altres instal·lacions d’aigua de l’edifici, han de 

ser registrables i tenir les dimensions suficients per a que puguin realitzar-se les operacions de 

manteniment. 

3. Les ascendents han de disposar en la seva base una vàlvula de retenció, una clau de tall per a les 

operacions de manteniment, i d’una clau de pas amb aixeta o tap de buidat, situades en zones de 

fàcil accés i senyalitzades de forma convenient. La vàlvula de retenció es disposarà en primer lloc, 

segons el sentit de circulació de l’aigua. 

4. En la seva part superior han d’instal·lar-se dispositius de purga, automàtics o manuals, amb un 

separador o camera que redueixi la velocitat de l’aigua facilitant la sortida de l’aire i disminuint els 

efectes dels possibles cops d’ariet. 

5.3.5.1.2.7. Comptadors divisionaris 

1. Els comptadors divisionaris han de situar-se en zones d’ús comú de l’edifici, de fàcil i lliure accés. 

2. Comptaran amb preinstal·lació adequada per una connexió d’enviament de senyals per lectura a 

distància del comptador. 

3. Abans de cada comptador divisionari es disposarà una clau de tall. Després de cada comptador es 

disposarà una vàlvula de retenció. 

5.3.5.1.3. Instal·lacions particulars 

1. Les instal·lacions particulars estaran composades dels elements següents: 

a) Una clau de pas situada a l’interior de la propietat particular en lloc accessible per a la seva 

manipulació; 

b) Derivacions particulars, de les quals el traçat es realitzarà de forma tal que els derivacions a les 

cambres humides siguin independents. Cada una d’aquestes derivacions comptarà amb una 

clau de tall, tant per aigua freda com per aigua calenta; 

c) Ramals d’enllaç; 

d) Punts de consum, dels quals, tots els aparells de descàrrega, tant dipòsits com aixetes, els 

escalfadors d’aigua instantanis, els acumuladors, les calderes individuals de producció d’ACS i 

calefacció i en general, els aparells sanitaris, portaran una clau de tall individual. 

MC { PAGE } de 145


5.3.5.1.4. Instal·lacions d’aigua calenta sanitària (ACS) 

5.3.5.1.4.1. Distribució (impulsió i retorn) 

1. En el disseny de les instal·lacions d’ACS han d’aplicar-se condicions anàlogues a les de les xarxes 

d’aigua freda. 

2. En els edificis en els que sigui d’aplicació la contribució mínima d’energia solar per la producció 

d’aigua calenta sanitària, d’acord amb la secció HE-4 del DB-HE, han de disposar-se, a més a més 

de les preses d’aigua freda, previstes per la connexió de la rentadora i el rentavaixelles, sengles 

preses d’aigua calenta per permetre la instal·lació d’equips bitèrmics. 

3. Tant en instal·lacions individuals com en instal·lacions de producció centralitzada, la xarxa de 

distribució ha d’estar dotada d’una xarxa de retorn quan la longitud de la canonada d’anada al punt 

de consum més allunyat sigui igual o major que 15 m. 

4. La xarxa de retorn es composarà de: 

a) Un col·lector de retorn en les distribucions per grups múltiples de columnes. El col·lector ha de 

tenir canalització amb pendent descendent des de l’extrem superior de les columnes d’anada 

fins la columna de retorn. Cada col·lector pot recollir totes o varies de les columnes d’anada, 

que tinguin igual pressió; 

b) Columnes de retorn: des de l’extrem superior de les columnes d’anada o des del col·lector de 

retorn, fins l’acumulador o escalfador centralitzat. 

5. Les xarxes de retorn discorreran paral·lelament a les d’impulsió. 

6. En els muntants, ha de realitzar-se el retorn des de la seva part superior i per sota de l’última 

derivació particular. A la base dels esmentats muntants es disposaran vàlvules d’assentament per 

regular i equilibrar hidràulicament el retorn. 

7. Excepte en habitatges unifamiliars o en instal·lacions petites, es disposarà una bomba de 

recirculació doble, de muntatge paral·lel o “bessones”, funcionant de forma anàloga a com 

s’especifica per les del grup de pressió d’aigua freda. En el cas de les instal·lacions individuals 

podrà estar incorporada a l’equip de producció. 

8. Per suportar adequadament els moviments de dilatació per efectes tèrmics han de prendre’s les 

precaucions següents: 

a) En les distribucions principals han de disposar-se les canonades i els seus ancoratges de tal 

manera que dilatin lliurement, segons lo establert en el Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques 

en els Edificis i les seves Instruccions Tècniques Complementàries ITE per les xarxes de 

calefacció. 

b) En els trams rectes es considerarà la dilatació lineal del material, preveient dilatadors si fos 

necessari, complint-se per cada tipus de tub les distàncies que s’especifiquen en el Reglament 

abans esmentat. 

9. L’aïllament de les xarxes de canonades, tant en impulsió com en retorn, ha d’ajustar-se a lo 

disposat en el Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis i les seves Instruccions 

Tècniques Complementàries ITE. 

5.3.5.1.4.2. Regulació i control 

1. En les instal·lacions d’ACS es regularà i es controlarà la temperatura de preparació i la de 

distribució 

2. En les instal·lacions individuals els sistemes de regulació i de control de la temperatura estaran 

incorporats als equips de producció i preparació. El control sobre la recirculació en sistemes 

individuals amb producció directa serà tal que pugui recircular-se l’aigua sense consum fins que 

s’assoleixi la temperatura adequada. 

5.3.5.1.5. Protecció contraretorns 

MC { PAGE } de 145


5.3.5.1.5.1. Condicions generals de la instal·lació de subministrament 

1. La constitució dels aparells i dispositius instal·lats i la seva manera d’instal·lació han de ser tals que 

s’impedeixi la introducció de qualsevol fluït a la instal·lació i el retorn de l’aigua sortida d’ella. 

2. La instal·lació no pot empalmar-se directament a una conducció d’evacuació d’aigües residuals. 

3. No poden establir-se unions entre les conduccions interiors empalmades a les xarxes de distribució 

pública i altres instal·lacions, tals com les d’aprofitament d’aigua que no sigui procedent de la xarxa 

de distribució pública. 

4. Les instal·lacions de subministrament que disposin de sistema de tractament d’aigua han d’estar 

provistes d’un dispositiu per impedir el retorn; aquest dispositiu ha de situar-se abans del sistema i 

el més a prop del comptador general si l’hagués. 

5.3.5.1.5.2. Punts de consum d’alimentació directa 

1. En tots els apartats que s’alimenten directament de la distribució d’aigua, tals com banyeres, 

lavabos, bidets, aigüeres, i en general, en tots els recipients, el nivell inferior de l’arribada ha de 

vessar a 20 mm, com a mínim, per sobre del caire superior del recipient. 

2. Els ruixadors de dutxa manual han de tenir incorporat un dispositiu antirretorn. 

5.3.5.1.5.3. Dipòsits tancats 

1. En els dipòsits tancats encara que estiguin en comunicació amb l’atmosfera, el tub d’alimentació 

desembocarà 40 mm per sobre del nivell màxim de l’aigua, o sigui per sobre del punt més alt de la 

boca del sobreeixidor. Aquest sobreeixidor ha de tenir una capacitat suficient per evacuar un cabal 

doble del màxim previst d’entrada d’aigua. 

5.3.5.1.5.4. Derivacions d’ús col·lectiu 

1. Els tubs d’alimentació que no estiguin destinats exclusivament a necessitats domèstiques han 

d’estar proveïts d’un dispositiu antirretorn i una purga de control. 

2. Les derivacions d’ús col·lectiu dels edificis no poden connectar-se directament a la xarxa pública de 

distribució, excepte que fos una instal·lació única a l’edifici. 

5.3.5.1.5.5. Connexió de calderes 

1. Les calderes de vapor o d’aigua calenta amb sobrepressió no s’empalmaran directament a la xarxa 

pública de distribució. Qualsevol dispositiu o aparell d’alimentació que s’utilitzi partirà d’un dipòsit, 

pel que es compliran les anteriors disposicions. 

5.3.5.1.5.6. Grups motobomba 

1. Les bombes no han de connectar-se directament a les canonades d’arribada de l’aigua de 

subministrament, sinó que han d’alimentar-se des d’un dipòsit, excepte quan vagin equipades amb 

els dispositius de protecció i aïllament que impedeixin que es produeixi depressió a la xarxa. 

2. Aquesta protecció ha d’assolir també a les bombes de cabal variable que s’instal·lin en els grups de 

pressió d’acció regulable i inclourà un dispositiu que provoqui el tancament de l’aspiració i la parada 

de la bomba en cas de depressió en la canonada d’alimentació i un dipòsit de protecció contra les 

sobrepressions produïdes per cop d’ariet. 

5.3.5.1.5.7. Separacions respecte d’altres instal·lacions 

1. L’estesa de les canonades d’aigua freda ha de fer-se de tal manera que no resultin afectades pels 

focus de calor i per consegüent han de discórrer sempre separades de les canalitzacions d’aigua 

calenta (ACS o calefacció) a una distancia de 4 cm, com a mínim. Quan les dues canonades 

estiguin en un mateix pla vertical, la d’aigua freda ha d’anar sempre per sota de la d’aigua calenta. 

MC { PAGE } de 145


2. Les canonades han d’anar per sota de qualsevol canalització o element que contingui dispositius 

elèctrics o electrònics, així com de qualsevol xarxa de telecomunicacions, guardant una distancia 

en paral·lel d’almenys 30 cm. 

3. Con respecto a las conduccions es guardarà al menys una distància de 3 cm. 

5.3.5.1.5.8. Senyalització 

1. Les canonades d’aigua potable se senyalaran amb colors verd fosc o blau. 

2. Si es disposa una instal·lació per subministrar aigua que no sigui apta per al consum, les 

canonades, les aixetes i els demés punts terminals d’aquesta instal·lació han d’estar adequadament 

senyalats per que puguin ser identificats com a tals de forma fàcil i inequívoca. 

5.3.5.1.5.9. Estalvi d’aigua 

1. Tots els edificis en l’ús dels quals es prevegi la concurrència pública han de comptar amb 

dispositius d’estalvi d’aigua a les aixetes. Els dispositius que poden instal·lar-se amb aquesta 

finalitat són: aixetes amb airejadors, aixeteria termostàtica, aixetes amb sensors infrarojos, aixetes 

amb polsador temporitzador, fluxors i claus de regulació abans dels punts de consum. 

2. Els equips que utilitzin aigua per consum humà en la condensació d’agents frigorífics, han 

d’equipar-se amb sistemes de recuperació d’aigua. 

5.3.5.2. Dimensionat de les xarxes de distribució 

1. El càlcul es realitzarà amb un primer dimensionat seleccionant el tram més desfavorable de la 

mateixa i obtenint-se uns diàmetres previs que posteriorment haurà de comprovar en funció de la 

pèrdua de càrrega que s’obtingui amb els mateixos. 

2. Aquest dimensionat es farà sempre tenint en compte les peculiaritats de cas instal·lació i els 

diàmetres obtinguts seran els mínims que facin compatibles el bon funcionament i la economia de 

la mateixa. 

5.3.5.2.1. Dimensionat dels trams 

1. El dimensionat de la xarxa es farà a partir del dimensionat de cada tram, i per això es partirà del 

circuit considerat com més desfavorable que serà aquell que compti amb la major pèrdua de 

pressió deguda tant al fregament com a la seva altura geomètrica. 

2. El dimensionat dels trams es faran d’acord al procediment següent: 

a) El cabal màxim de cada tram serà igual a la suma dels cabals dels punts de consum 

alimentats pel mateix d’acord amb la taula 2.1. 

b) Establiment dels coeficients de simultaneïtat de cada tram d’acord amb un criteri 

adequat. 

c) Determinació del cabal de càlcul en cada tram com producte del cabal màxim pel 

coeficient de simultaneïtat corresponent. 

d) Elecció d’una velocitat de càlcul compresa dins dels intervals següents: 

i. Canonades metàl·liques: entre 0,50 i 2,00 m/s. 

ii. Canonades termoplàstiques i multicapes: entre 0,50 i 3,50 m/s. 

e) Obtenció del diàmetre corresponent a cada tram en funció del cabal i de la velocitat. 

5.3.5.2.2. Comprovació de la pressió 

1. Es comprovarà que la pressió disponible en el punt de consum més desfavorable supera amb els 

valors mínims indicats a l’apartat 2.1.3 i que en tots els punts de consum no se supera el valor 

màxim indicat en el mateix apartat, d’acord amb lo següent: 

MC { PAGE } de 145


a) Determinar la pèrdua de pressió del circuit sumant les pèrdues de pressió total de cada tram. Les 

pèrdues de càrrega localitzades podran estimar-se en un 20% al 30% de la produïda sobre la 

longitud real del tram o avaluar-se a partir dels elements de la instal·lació. 

Comprovar la suficiència de la pressió disponible: un cop obtinguts els valors de les pèrdues de pressió 

del circuit, es comprova si són sensiblement iguals a la pressió disponible que queda després de 

descomptar a la pressió total, l’altura geomètrica i la residual del punt de consum fos inferior a la 

pressió mínima exigida seria necessària la instal·lació d’un grup de pressió. 

5.3.6. CONSTRUCCIÓ 

5.3.6.1. Execució 

La instal·lació de subministre d’aigua s’executarà seguint el projecte, a la legislació aplicable, a les 

normes de la bona construcció i a les instruccions del director d’obra i del director de l’execució de 

l’obra. 

Durant l’execució i instal·lació dels materials, accessoris i productes de construcció en la instal·lació 

interior, s’utilitzaran tècniques apropiades per no empitjorar l’aigua subministrada i en cap cas incomplir 

els valors paramètrics establerts en l’Annex I del Reial Decret 140/2003. 

5.3.6.1.1.1. Condicions generals 

1. L’execució de les xarxes de canonada es realitzarà de manera que es consignin els objectius 

previstos en el projecte sense malmenar ni deteriorar la resta de l’edifici, conservant les 

característiques de l’aigua de subministre respecte a la seva potabilitat, evitant sorolls molestos, 

procurant que hi hagi les condicions necessàries per la major duració possible de la instal·lació, així 

com les millors condicions pel seu manteniment i conservació. 

2. Les canonades ocultes o empotrades discorreran preferentment per petits patis instal·lacions o 

cambres de fàbrica realitzats amb aquesta intenció o prefabricats, sostres o terres tècnics, murs 

cortina o tabics tècnics. Si això no fos possible, per regates realitzades en paraments de gruix 

adequat, no estant permès el seu empotrament en tabics de rajol buit senzill. Quan discorrin per 

conductes, aquests estaran degudament ventilats i comptaran amb un adequat sistema de buidat. 

3. El traçat de les canonades vistes es farà de forma neta i ordenada. Si estiguessin exposades a 

qualsevol tipus de deteriorament per cops o xocs fortuïts, han de protegir-se adequadament. 

MC { PAGE } de 145


4. En l’execució de xarxes enterrades es tindrà especial cura amb la protecció a fenòmens de 

corrosió, esforços mecànics i danys per la formació de gel en el seu interior. Les conduccions no 

han de ser aïllades en contacte amb el terreny, disposant sempre d’un revestiment adequat de 

protecció. Si fos precís, a més del revestiment de protecció, es procedirà a realitzar una protecció 

catòdica, amb ànodes de sacrifici i, si fos el cas, amb corrent impresa. 

5.3.6.1.1.2. Unions i juntes 

1. Les unions dels tubs seran estanques. 

2. Les unions de tubs resistiran adequadament la tracció, o bé la xarxa l’absorbirà amb l’establiment 

adequat de punts fixes, i en canonades enterrades mitjançant estreps i recolzaments disposats en 

corbes i derivacions. 

3. En les unions de tubs d’acer galvanitzat o zincat, les rosques dels tubs seran del tipus cònic, 

d’acord amb la norma UNE 10 242:1995. Els tubs només poden soldar-se i la protecció interior es 

pot restablir o si pot aplicar-se una nova. Són admissibles les soldadures fortes, sempre que se 

segueixin les instruccions del fabricant. Els tubs no es podran corbar excepte quan es verifiquin els 

criteris de la norma UNE EN 10 240:1998. En les unions tub-accessori s’observaran les indicacions 

del fabricant. 

- Les unions de tubs de coure es podran realitzar mitjançant soldadura o mitjançant maneguets 

mecànics. La soldadura, per capilaritat, tova o forta, es podrà realitzar mitjançant maneguets per soldar 

per capilaritat o per endoll soldat. Els maneguets mecànics podran ser de compressió, d’ajust cònic o 

de pestanya. 

- Les unions de tubs de plàstic es realitzaran seguint les instruccions del fabricant. 

5.3.6.1.1.3. Proteccions 

5.3.6.1.1.3.1. Proteccions contra la corrosió 

1 Les canonades metàl·liques es protegiran contra l’agressió de tot tipus de morters, del 

contacte amb l’aigua en la seva superfície, i de l’agressió del terreny mitjançant la interposició 

d’un element separador de material adequat i instal·lat de forma contínua en tot el perímetre 

dels tubs i en tota la seva longitud, no deixant juntes d’unió d’aquest element que interrompin 

la protecció i instal·lant-lo igualment en totes les peces especials de la xarxa, tals com colzes, 

corbes. 

2 Els revestiments adequats, quan els tubs discorrin enterrats o empotrats segons el material 

dels mateixos, seran: 

a) Per tubs d’acer amb revestiment de polietilè, bituminós, de resina epoxídica o amb 

quitrà de poliuretà. 

b) Per tubs de coure amb revestiment de plàstic. 

c) Per tubs de fundició amb revestiment de pel.lícula contínua de polietilè, de resina 

epoxídica, amb betum, amb làmines de poliuretà o amb zincat amb recobriment de 

cobertura. 

3 Els tubs d’acer galvanitzat empotrats per transport d’aigua freda es recobriran amb una lletada 

de ciment, i els que s’utilitzin pel transport d’aigua calenta s’hauran de recobrir preferentment 

amb una coquilla o envoltura aïllant d’un material que no absorbeixi l’humitat i que permeti les 

dilatacions i contraccions provocades per les variacions de temperatura. 

MC { PAGE } de 145


4 Tota conducció exterior i a l’aire lliure es protegirà igualment. En aquest cas, els tubs d’acer 

podran protegir-se, a més, amb recobriments de zinc. Pels tubs d’acer que discorrin per 

cobertes de formigó es disposarà de manera addicional a l’envoltura del tub d’una làmina de 

retenció de 1 m d’ample entre aquests i el formigó. Quan els tubs discorrin per canals de terra, 

ha de garantir-se que aquests siguin permeables o bé que disposin de ventilació i drenatge 

adequats. En les xarxes metàl·liques enterrades, s’instal·larà una junta dielèctrica després de 

l’entrada de l’edifici i abans de la sortida. 

5 Per la corrosió per l’ús de materials diferents s’aplicarà el que s’especifica a l’apartat 2.3.2. 

6 Per la corrosió per elements continguts en l’aigua de subministre, a més del que s’ha recalcat, 

s’instal·laran els filtres especificats en el punt 2.3.1. 

5.3.6.1.1.3.2. Protecció contra les condensacions 

Tant en les canonades empotrades o amagades com en les canonades vistes, es considerarà la 

possible formació de condensacions en la seva superfície exterior i es disposarà un element separador 

de protecció, no necessàriament aïllant però si amb capacitat d’actuació com a barrera antivapor, que 

eviti els danys que aquestes condensacions puguin causar a la resta de l’edificació. 

L’esmentat element s’instal·larà de la mateixa forma que s’ha descrit per l’element de protecció contra 

els agents externs, i en algun cas es pot fer servir el mateix per les dues proteccions. 

Es consideraran vàlids els materials que compleixin el que disposa la norma UNE 100 171:1989. 

5.3.6.1.1.3.3. Proteccions tèrmiques 

Els materials utilitzats com aïllant tèrmic que compleixin la norma UNE 100 171:1989 es consideraran 

adequats per suportar altes temperatures. 

Quan la temperatura exterior de l’espai per on discorri la xarxa pugui arribar a valors capaços de gelar 

l’aigua del seu interior, s’aïllarà tèrmicament aquesta xarxa amb aïllament adequat al material de 

constitució i al diàmetre de cada tram afectat, considerant-se adequat el que indica la norma UNE EN 

ISO 12 241:1999. 

5.3.6.1.1.3.4. Protecció contra esforços mecànics 

Quan una canonada hagi de travessar qualsevol paramenta de l’edifici o un altre tipus d’element 

constructiu que pogués transmetre-li esforços perjudicials de tipus mecànic, ho farà dins d’una funda, 

també de secció circular, de major diàmetre i suficientment resistent. Quan en instal·lacions vistes, el 

pas es produeix en sentit vertical, el passatubs sobresortirà almenys 3 centímetres pel costat en que es 

puguin produir cops ocasionals, amb la finalitat de protegir al tub. De la mateixa manera, si es produeix 

un canvi de sentit, aquest sobresortirà com a mínim una longitud igual al diàmetre de la canonada més 

1 centímetre. 

Quan la xarxa de canonades creui, en superfície o de forma empotrada, una junta de dilatació 

constructiva de l’edifici, s’instal·larà un element o dispositiu dilatador, de forma que els possibles 

moviments estructurals no li transmetin esforços de tipus mecànic. 

La suma de cop d’ariet i de pressió de repòs no ha de sobrepassar la sobrepressió de servei 

admissible. La magnitud del cop d’ariet positiu en el funcionament de les vàlvules i aparells mesurat 

immediatament abans d’aquests, no ha de sobrepassar 2 bar; el cop d’ariet negatiu no ha de baixar per 

sota del 50% de la pressió de servei. 

5.3.6.1.1.3.5. Protecció contra sorolls 

Com a normes generals a adoptar, sense prejudici del que pugui establir el DB HR al respecte, 

s’adoptaran les mesures següents: 

a) els forats o patis petits, tant horitzontals com verticals, per on discorrin les conduccions 

estaran situats en zones comuns; 

MC { PAGE } de 145


b) a la sortida de les bombes s’instal·laran connectors flexibles per atenuar la transmissió 

del soroll i les vibracions al llarg de la xarxa de distribució. Aquests connectors seran 

adequats al tipus de tub i al lloc de la seva instal·lació; 

Els suports i penjants per trams de la xarxa interior amb tubs metàl·lics que transportin aigua a 

velocitats de 1,5 a 2,0 m/s seran antivibratoris. Igualment, s’utilitzaran ancoratges i guies flexibles quan 

hagin d’estar rígidament units a l’estructura de l’edifici. 

5.3.6.1.1.4. Accessoris 

5.3.6.1.1.4.1. Grapes i abraçaderes 

La col·locació de grapes i abraçaderes per la fixació dels tubs als paraments es farà de tal forma que 

els tubs quedin perfectament alineats amb aquests paraments, guardin les distancies exigides i no 

transmetin sorolls i/o vibracions a l’edifici. 

El tipus de grapa o abraçadera serà sempre de fàcil muntatge i desmuntatge, així com aïllant elèctric. 

Si la velocitat del tram corresponent és igual o superior a 2 m/s s’interposarà un element de tipus elàstic 

semirígid entre l’abraçadera i el tub. 

5.3.6.1.1.4.2. Suports 

Es disposaran suports de manera que el pes dels tubs carregui sobre aquests i mai sobre els propis 

tubs o les seves unions. 

No podran ancorar-se en cap element de tipus estructural, excepte quan en determinades ocasions no 

sigui possible cap altra solució, pel que s’adoptaran les mesures preventives necessàries. La longitud 

d’empotrament serà tal que garanteixi una perfecta fixació de la xarxa sense possibles despreniments. 

D’igual forma que per les grapes i abraçaderes s’interposarà un element elàstic en els mateixos casos, 

fins i tot quan es tracti de suports que agrupen varis tubs. 

La màxima separació que hi haurà entre suports dependrà del tipus de canonada, del seu diàmetre i de 

la seva posició en la instal·lació. 

5.3.6.1.2. Execució dels sistemes de medició del consum. Comptadors 

5.3.6.1.2.1. Allotjament del comptador general 

La cambra o arqueta d’allotjament estarà construïda de tal forma que una fuita d’aigua en la instal·lació 

no afecti a la resta de l’edifici. Per això, estarà impermeabilitzada i comptarà amb un desguàs en el seu 

pis o fons que garanteixi l’evacuació del cabal d’aigua màxim previst en l’escomesa. El desguàs el 

conformarà un sobreeixidor de tipus sifònic provist d’una reixeta d’acer inoxidable rebuda en la 

superfície del fons o del pis. L’abocament es farà a la xarxa de sanejament general de l’edifici, si 

aquesta és capaç d’absorbir aquest cabal, i si no ho fos, es farà directament a la xarxa pública de 

clavegueram. 

Les superfícies interiors de la cambra o arqueta, quan aquesta es realitzi “in situ” s’acabaran 

adequadament mitjançant un enfoscat, brunyit o fratassat, sense cantonades en el fons, que a la 

vegada tindrà el pendent adequat fins al sobreeixidor. Si fos prefabricada complirà els mateixos 

requisits de forma general. 

En qualsevol cas, comptarà amb la preinstal·lació adequada per una connexió d’enviament de senyals 

per la lectura a distancia del comptador. 

Estaran tancades amb portes capaces de resistir adequadament tant l’acció de la intempèrie com 

possibles esforços mecànics, derivats de la seva utilització i situació. En les mateixes, es practicaran 

obertures fixes, taladres o reixetes, que possibilitin la necessària ventilació de la cambra. Aniran 

provistes de pany i clau, per impedir la manipulació per part de persones no autoritzades, tant del 

comptador com de les seves claus. 

MC { PAGE } de 145


5.3.6.1.2.2. Comptadors individuals aïllats 

S’allotjaran en camera, arqueta o armari segons les diferents possibilitats instal·lació i complint els 

requisits establerts en l’apartat anterior en quant a les seves condicions d’execució. En qualsevol cas, 

aquest allotjament disposarà de desguàs capaç pel cabal màxim contingut en aquest tram de la 

instal·lació, connectat, o bé a la xarxa general d’evacuació de l’edifici, o bé amb la xarxa independent 

que els recull tots i la connecta amb aquesta xarxa general. 

5.3.6.1.3. Execució dels sistemes de control de la pressió 

5.3.6.1.3.1. Muntatge del grup de sobreelevació 

5.3.6.1.3.1.1. Dipòsit auxiliar d’alimentació 

En aquests dipòsits, l’aigua de consum humà podrà ésser emmagatzemada si es compleixen les 

següents condicions: 

a) el dipòsit haurà de ser fàcilment accessible i fàcil de netejar. Tindrà tapa i aquesta haurà 

d’estar garantida contra l’esllavissament i disposar, en la zona més alta, de suficient ventilació i 

airejació. 

b) S’hauran de garantir totes les unions amb l’atmosfera contra l’entrada d’animals i immissions 

nocives amb dispositius eficaços, tals com tamisos de trama densa per ventilació i airejació, sifó 

pel sobreeixit. 

En quant a la construcció, serà capaç de resistir les càrregues previstes degudes a l’aigua continguda 

més les degudes a la sobrepressió de la xarxa si és el cas. 

En tots els casos, estaran provistos d’un sobreeixidor, considerant les disposicions contra retorn de 

l’aigua especificades en el punt 3.3. 

En la canonada d’alimentació al dipòsit es disposarà d’un o varis dispositius de tancament, per evitar 

que el nivell d’omplerta superi el màxim previst. Aquests dispositius seran vàlvules pilotades. En cas 

d’existir excés de pressió s’haurà d’interposar, abans de les vàlvules, una que limiti la pressió per tal de 

no produir el deteriorament de les anteriors. 

La centraleta de maniobra i control de l’equip disposarà d’un hidronivell de protecció per impedir el 

funcionament de les bombes amb baix nivell d’aigua. 

Es disposarà dels mecanismes necessaris per permetre la fàcil evacuació de l’aigua continguda en el 

dipòsit, per facilitar el seu manteniment i neteja. Així mateix, es construiran i connectaran de manera 

que l’aigua es renovi pel seu propi mode de funcionament evitant sempre l’existència d’aigua 

estancada. 

5.3.6.1.3.1.2. Bombes 

Es muntaran sobre bancada de formigó o altres tipus de material que garanteixi la suficient massa i 

inèrcia al conjunt i impedeixi la transmissió de sorolls i vibracions a l’edifici. Entre la bomba i la bancada 

hi aniran, elements antivibratoris interposats adequats a l’equip a instal·lar, servint aquests d’ancoratges 

a l’esmentada bancada. 

A la sortida de cada bomba s’instal·larà un maneguet elàstic, per tal d’impedir la transmissió de 

vibracions a la xarxa de canonades. 

Igualment, es disposaran de claus de tancament, abans i després de cada bomba, de manera que es 

puguin desmuntar sense interrompre l’abastament d’aigua. 

Els sistemes antivibratoris tindran un valors de transmissibilitat τ inferiors als establerts en l’apartat 

corresponent del DB-HR. 

Es consideren vàlids els suports antivibratoris i els maneguets elàstics que compleixin el que disposa la 

norma UNE 100 153:1988. 

MC { PAGE } de 145


Es realitzarà sempre una adequada nivellació. 

Les bombes d’impulsió s’instal·laran, preferentment, submergides. 

5.3.6.1.3.1.3. Dipòsit de pressió 

Estarà dotat d’un pressostat amb manòmetre, tarat a les pressions màxima i mínima de servei, fent de 

vegades d’interrumptor, governant la centraleta de maniobra i control de les bombes, de tal manera que 

aquestes només funcionin en el moment en que disminueixi la pressió en l’interior del dipòsit fins als 

límits establerts, provocant el tall de corrent, i per tant l’aturada dels equips de bombament, quan s’arribi 

a una pressió màxima de l’aire contingut en el dipòsit. Els valors corresponents de reglatge han de 

figurar de forma visible en el dipòsit. 

En equips amb vàries bombes de funcionament en cascada, s’instal·laran tants pressostats com 

bombes es desitgin fer entrar en funcionament. Aquests pressostats, es tararan mitjançant un valor de 

pressió diferencial per tal que les bombes entrin en funcionament consecutiu per estalviar energia. 

Compliran la reglamentació vigent sobre aparells a pressió i la seva construcció s’adequarà al seu ús 

previst. Disposaran, en lloc visible, d’una placa on hi figuri la contrasenya de certificació, les pressions 

màximes de treball i prova, la data de timbrat, el gruix de la xapa i el volum. 

El timbre de pressió màxima de treball del dipòsit superarà, almenys, en 1 bar, a la pressió màxima 

prevista a la instal·lació. 

Disposarà d’una vàlvula de seguretat, situada en la seva part superior, amb una pressió d’obertura per 

sobre de la pressió nominal de treball i inferior o igual a la pressió de timbrat del dipòsit. 

Per tal d’evitar aturades i postes en marxa massa freqüents de l’equip de bombament, amb la 

conseqüent despesa d’energia, es donarà un marge suficientment ampli entre la pressió màxima i la 

pressió mínima a l’interior del dipòsit, tal com figura en els punts corresponents al seu càlcul. 

Si s’instal·len varis dipòsits, aquests poden disposar-se tant en línia com en derivació. 

Les conduccions de connexió s’instal·laran de manera que l’aire comprimit no pugui arribar ni a 

l’entrada del dipòsit ni a la seva sortida en la xarxa de distribució. 

5.3.6.1.3.2. Funcionament alternatiu del grup de pressió convencional 

Es preveurà una derivació alternativa (by-pass) que uneixi el tub d’alimentació amb el tub de sortida del 

grup fins a la xarxa interior de subministre, de manera que no es produeixi una interrupció total de 

l’abastament per l’aturada d’aquest i que s’aprofiti la pressió de la xarxa de distribució en aquells 

moments en què sigui suficient per abastir la nostra instal·lació. 

Aquesta derivació portarà incloses una vàlvula de tres vies motoritzada i una vàlvula antirretorn 

posterior a aquesta. La vàlvula de tres vies estarà accionada automàticament per un manòmetre i el 

seu corresponent pressotat, en funció de la pressió de la xarxa de subministre, donant pas a l’aigua 

quan aquesta prengui un valor suficient d’abastament i tancant el pas al grup de pressió, de manera 

que aquest només funcioni quan sigui imprescindible. L’accionament de la vàlvula també podrà ser 

manual per discriminar el sentit de circulació de l’aigua en base a altres causes tals com avaria, 

interrupció del subministre elèctric, etc. 

MC { PAGE } de 145


Quan en un edifici es produeixi la circumstància d’haver de recórrer a un doble distribuïdor principal per 

donar servei a plantes amb pressió de xarxa i servei a plantes mitjançant grup de pressió podrà optarse 

per no duplicar aquest distribuïdor i fer funcionar la vàlvula de tres vies amb pressions màxima i/o 

mínima per a cada situació. 

Donades les característiques de funcionament dels grups de pressió amb accionament regulable, no 

serà imprescindible, encara que sí aconsellable, la instal·lació de cap tipus de circuit alternatiu. 

5.3.6.1.3.3. Execució i muntatge del reductor de pressió 

Quan existeixin bateries barrejadores, s’instal·larà una reducció de pressió centralitzada. 

S’instal·laran lliures de pressions i preferentment amb la caputxa de molla disposada en vertical. 

Així mateix, es disposarà d’un ràcor de connexió per la instal·lació d’un aparell de medició de pressió o 

un pont de pressió diferencial. Per impedir reaccions sobre el reductor de pressió haurà de disposar-se 

en el seu costat de sortida com tram de retard amb la mateixa mesura nominal, d’un tram de tub d’una 

longitud mínima de cinc vegades el diàmetre interior. 

Si en el costat de sortida es troben parts de la instal·lació que per un tancament incomplet del reductor 

seran sobrecarregades amb una pressió no admissible, cal instal·lar una vàlvula de seguretat. La 

pressió de sortida del reductor en aquests casos ha d’ajustar-se com a mínim un 20% per sota de la 

pressió de reacció de la vàlvula de seguretat. 

Si per raons de servei es requereix un by-pass, aquest es proveirà d’un reductor de pressió. Els 

reductors de pressió s’elegiran d’acord amb les seves corresponents condicions de servei i s’instal·laran 

de manera que existeixi circulació pels dos. 

5.3.6.1.4. Muntatge dels filtres 

El filtre ha d’instal·lar-se abans de la primera omplerta de la instal·lació, se situarà immediatament 

davant del comptador segons el sentit de circulació de l’aigua. Han d’instal·lar-se únicament filtres 

adequats. 

En l’ampliació instal·lacions existents o en el canvi de trams grans instal·lació, és convenient la 

instal·lació d’un filtre addicional en el punt de transició, per evitar la transferència de matèries sòlides 

dels trams de conducció existents. 

Per no haver d’interrompre l’abastament d’aigua durant els treballs de manteniment, es recomana la 

instal·lació de filtres retroensabonables o de instal·lacions paral·leles. 

S’ha de connectar una canonada amb sortida lliure per l’evacuació de l’aigua d’autoneteja. 

5.3.6.1.4.1. Instal·lació d’aparells dossificadors 

Només han d’instal·lar-se aparells de dosificació conformes amb la reglamentació vigent. 

Quan s’hagi de tractar tota l’aigua potable d’una instal·lació, s’instal·larà l’aparell de dosificació darrera 

de la instal·lació de comptador, i, en cas d’existir, darrera del filtre i del reductor de pressió. 

Si només ha de tractar-se aigua potable per la producció d’ACS, llavors s’instal·la davant del grup de 

vàlvules en l’alimentació d’aigua freda al generador d’ACS. 

5.3.6.1.4.2. Muntatge dels equips de descalcificació 

La canonada per l’evacuació de l’aigua d’ensabonat i regeneració ha de connectar-se amb sortida lliure. 

Quan s’hagi de tractar tota l’aigua potable dins d’una instal·lació, s’instal·larà l’aparell de descalcificació 

darrera de la instal·lació de comptador, del filtre incorporat i davant d’un aparell de dosificació 

eventualment existent. 

Quan només s’hagi de tractar l’aigua potable per la producció d’ACS, llavors s’instal·larà, davant del 

grup de valvuleria, en l’alimentació d’aigua freda al generador d’ACS. 

MC { PAGE } de 145


Quan sigui pertinent, es barrejarà l’aigua descalcificada amb aigua dura per obtenir l’adequada duresa 

de la mateixa. 

Quan es munti un sistema de tractament electrolític de l’aigua mitjançant ànodes d’alumini, s’instal·larà 

en l’últim acumulador d’ACS de la sèrie, com especifica la norma UNE 100 050:2000. 

5.3.6.2. Posta en Servei 

5.3.6.2.1. Proves i assaigs de les instal·lacions 

5.3.6.2.1.1. Proves de les instal·lacions interiors 

L’empresa instal·ladora està obligada a efectuar una prova de resistència mecànica i estanqueïtat de 

totes les canonades, elements i accessoris que integren la instal·lació, estant tots els seus components 

vistos i accessibles pel seu control. 

Per iniciar la prova s’omplirà d’aigua tota la instal·lació, mantenint obertes les aixetes terminals fins que 

es tingui la certesa que la purga s’ha completat i no queda res d’aire. Llavors es tancaran les aixetes 

que han servit de purga i la de la font d’alimentació. A continuació s’omplirà la bomba, que ja estarà 

connectada i es mantindrà el seu funcionament fins arribar a la pressió de prova. Una vegada 

condicionada, es procedirà en funció del tipus de material com segueix: 

a) per les canonades metàl·liques es consideraran vàlides proves realitzades segons es descriu 

en la norma UNE 100 151:1988; 

b) per les canonades termoplàstiques i multicapes es consideraran vàlides les proves realitzades 

conforme al mètode A de la norma UNE ENV 12 108:2002. 

Una vegada realitzada la prova anterior, es connectarà a la instal·lació les aixetes i els aparells de 

consum, fent-los passar per la prova anterior. 

El manòmetre que s’utilitzi en aquesta prova ha d’apreciar com a mínim intervals de pressió de 0,1 bar. 

Les pressions esmentades anteriorment es refereixen a nivell de la calçada. 

5.3.6.2.1.2. Proves particulars de les instal·lacions d’ACS 

En les instal·lacions de preparació d’ACS es realitzaran les següents proves de funcionament: 

a) medició del cabal i temperatura en els punts d’aigua; 

b) obtenció dels cabals exigits a la temperatura fixada una vegada obertes el nombre d’aixetes 

estimades en la simultaneïtat; 

c) comprovació del temps que tarda l’aigua en sortir a la temperatura de funcionament una 

vegada realitzat l’equilibrat hidràulic de les diferents branques de la xarxa de retorn i obertes 

una de les aixetes més allunyades de cadascuna de les branques, sense haver obert cap 

aixeta en les darreres 24 hores; 

d) medició de temperatures a la xarxa; 

e) amb l’acumulador a règim, comprovació amb termòmetre de contacte de les temperatures del 

mateix, a la seva sortida i en les aixetes. La temperatura del retorn no ha de ser inferior en 3º a 

la de la sortida de l’acumulador. 

5.3.6.3. Productes de construcció 

5.3.6.3.1. Condicions generals dels materials 

De forma general, tots els materials que s’hagin de fer servir en les instal·lacions d’aigua de consum 

humà compliran els següents requisits: 

MC { PAGE } de 145


a) tots els productes emprats han de complir el que especifiqui la legislació vigent per aigües de 

consum humà; 

b) no s’han de modificar les característiques organolèptiques ni la salubritat de l’aigua 

subministrada; 

c) seran resistents a la corrosió interior; 

d) seran capaces de funcionar eficaçment en les condicions previstes de servei; 

e) no presentaran incompatibilitat electroquímica entre sí; 

f) hauran de ser resistents, sense presentar danys ni deteriorament, a temperatures fins a 40ºC, 

sense que tampoc els hi afecti la temperatura exterior del seu entorn immediat; 

g) seran compatibles amb l’aigua a transportar i a contenir i no han d’afavorir la migració de 

substàncies dels materials, en quantitats que siguin un risc per la salubritat i neteja de l’aigua 

de consum humà; 

h) el seu envelliment, fatiga, durabilitat i tot tipus de factors mecànics, físics o químics, no 

disminuiran la vida útil prevista de la instal·lació. 

Perquè es compleixin les condicions anteriors, es podran utilitzar revestiments, sistemes de protecció o 

els ja esmentats sistemes de tractament d’aigua. 

5.3.6.3.2. Condicions particulars de les conduccions 

En funció de les condicions exposades en l’apartat anterior, es consideraran adequats per les 

instal·lacions d’aigua de consum humà els següents tubs: 

a) tubs d’acer galvanitzat, segons Norma UNE 19 0471996; 

b) tubs de coure, segons Norma UNE EN 1 057:1996; 

c) tubs d’acer inoxidable, segons Norma UNE 10 049-1:1997; 

d) tubs de fundició dúctil, segons Norma UNE EN 545:1995; 

e) tubs de policlorur de vinil no plastificat (PVC), segons norma UNE EN 1452:2000; 

f) tubs de policlorur de vinil clorat (PVC-C), segons norma UNE EN ISO 15877:2004; 

g) tubs de polietilè (PE), segons norma UNE EN 12201:2003; 

h) tubs de polietilè reticulat (PE-X) segons norma UNE EN ISO 15875:2004; 

i) tubs de polibutilè (PB), segons Norma UNE EN ISO 15876:2004; 

j) tubs de polipropilè (PP), segons Norma UNE EN ISO 15874:2004; 

k) tubs multicapa de polímer / alumini / polietilè resistent a la temperatura (PE-RT), segons norma 

UNE 53 960 EX:2002; 

l) tubs multicapa de polímer / alumini / polietilè reticulat (PE-X) segons Norma UNE 53 961 

EX:2002. 

No podran utilitzar-se per les canonades ni pels accessoris, materials que puguin produir 

concentracions de substàncies nocives que excedeixin els valors permesos pel Reial Decret 140/2003, 

de 7 de febrer. 

EI ACS es considera igualment aigua de consum humà i complirà, per tant, amb tots els requisits al 

respecte. 

Donada l’alteració que produeixen en les condicions de potabilitat de l’aigua, queden prohibits 

expressament els tubs d’alumini i aquells la composició dels quals contingui plom. 

Tots els materials utilitzats en els tubs, accessoris i components de la xarxa, incloent també les juntes 

elàstiques i productes usats per l’estanqueïtat, així com els materials d’aport i fundents per soldadures, 

compliran igualment les condicions exposades. 

5.3.6.3.2.1. Aïllants tèrmics 

MC { PAGE } de 145


L’aïllament tèrmic utilitzat en les canonades per reduir pèrdues de calor, evitar condensacions i 

congelació de l’aigua en l’interior de les conduccions, es realitzarà amb coquilles resistents a la 

temperatura d’aplicació. 

5.3.6.3.2.2. Vàlvules i claus 

El material de vàlvules i claus no serà incompatible amb les canonades on s’intercalin. 

El cos de la clau o vàlvula serà d’una sola peça de fundició o fosa en bronze, llautó, acer, acer 

inoxidable, aleacions especials o plàstic. 

Solament poden utilitzar-se vàlvules de tancament per gir de 90º com a vàlvules de canonades si 

serveixen com òrgan de tancament per treballs de manteniment. 

Seran resistents a una pressió de servei de 10 bar. 

5.3.6.3.3. Incompatibilitats 

5.3.6.3.3.1. Incompatibilitat dels materials i l’aigua 

S’evitarà sempre la incompatibilitat de les canonades d’acer galvanitzat I coure controlant l’agressivitat 

de l’aigua. Pels tubs d’acer galvanitzat es consideraran agressives les aigües no incrustants amb 

continguts de ió clorur superiors a 250 mg/l. Per a la seva valoració s’utilitzarà l’índex de Langelier. Pels 

tubs de coure es consideraran agressives les aigües dolces i àcides (pH inferior a 6,5) i amb continguts 

alts de CO2. Per la seva valoració s’utilitzarà l’índex de Lucey. 

Pels tubs d’acer galvanitzat, les condicions límits de l’aigua a transportar, a partir de les quals serà 

necessari un tractament seran les de la taula següent: 

Característiques Aigua Freda Aigua Calenta 

Resistivitat (Ohm x cm) 1.500 – 4.500 2.200 – 4.500 

Títol alcalimètric complet (TAC) meq/l 1,6 mínim 1,6 mínim 

Oxígen dissolt, mg/l 4 mínim - 

CO2 lliure, mg/l 30 màxim 15 màxim 

CO2 agressiu, mg/l 5 màxim - 

Calci (Ca 2+ ), mg/l 32 màxim 32 mínim 

Sulfats (SO4), mg/l 150 màxim 96 màxim 

Clorurs (Cl - ), mg/l 100 màxim 71 màxim 

Sulfats + Clorurs, meq/l - 3 

Pels tubs de coure, les condicions límit de l’aigua a transportar, a partir de les quals serà necessari un 

tractament seran els de la taula següent: 

Característiques Aigua freda i Aigua calenta 

PH 7,0 mínim 

CO2 lliure, mg/l No concentracions altes 

Index de Langelier (IS) Ha de ser positiu 

Duresa total (TH), ºF 5 mínim (no aigües dolces) 

Per les canonades d’acer inoxidable, les qualitats se seleccionaran en funció del contingut de clorurs 

dissolts en l’aigua. Quan aquests no sobrepassin els 200 mg/l es pot fer servir AIXI-304. Per 

concentracions superiors és necessari utilitzar l’AISI-316. 

5.3.6.3.3.2. Incompatibilitats entre materials 

MC { PAGE } de 145


5.3.6.3.3.3.1. Mesures de protecció davant la incompatibilitat entre materials 

S’evitarà l’acoblament de canonades i elements de metalls amb diferents valor de potencial 

electroquímic excepte quan, segons el sentit de circulació de l’aigua s’instal·li primer el de menor valor. 

En particular, les canonades de coure no es col·locaran abans de les conduccions d’acer galvanitzat, 

segons el sentit de circulació de l’aigua, per tal d’evitar l’aparició de fenòmens de corrosió per la 

formació de parells galvànic i arrossegaments de ions Cu + cap a les conduccions d’acer galvanitzat, 

que accelerin el procés de perforació. 

Igualment, no s’instal·laran aparells de producció d’ACS en coure col·locats abans de canalitzacions en 

acer. 

Excepcionalment, per requisits insalvables de la instal·lació, s’admetrà l’ús de maneguets 

antielectrolítics, de material plàstic, en la unió del coure i l’acer galvanitzat. 

S’autoritza l’acoblament de coure després d’acer galvanitzat, muntant una vàlvula de retenció entre 

ambdues canonades. 

Es podran acoblar a l’acer galvanitzat elements d’acer inoxidable. 

En les beines passamurs, s’interposarà un material plàstic per evitar contactes inconvenients entre 

diferents materials. 

5.3.6.4. Manteniment i Conservació 

5.3.6.4.1. Interrupció del servei 

En les instal·lacions d’aigua de consum humà que no es posin en servei després de 4 setmanes des de 

la seva finalització, o aquelles que romanguin fora de servei més de 6 mesos, es tancarà la seva 

connexió i es procedirà al seu buidatge. 

Les escomeses que no s’hagin utilitzat immediatament després de la seva finalització o que estiguin 

aturades temporalment, hauran de tancar-se en la conducció d’abastament. Les escomeses que no 

s’utilitzin durant 1 anys hauran de ser taponades. 

5.3.6.4.2. Nova posta en servei 

En instal·lacions de descalcificació s’haurà d’iniciar una regeneració per arrancament manual. 

Les instal·lacions d’aigua de consum humà que hagin estat posades fora de servei i buidade3s 

provisionalment han de ser rentades a fons per la seva nova posta en servei. Per això es podrà seguir 

el procediment següent: 

a) per omplir la instal·lació s’obriran, al principi, només una mica, les claus de tancament, 

començant per la clau de tancament principal. A continuació, per evitar cops d’ariet i danys, es 

purgaran d’aire les conduccions durant un temps, per obertura lenta de cadascuna de les claus 

de toma, començant per la més allunyada o la situada més alta, fins que no surti més aire. A 

continuació s’obriran totalment les claus de tancament i es rentaran les conduccions; 

b) una vegada plenes i rentades les conduccions i amb totes les claus de toma tancades, es 

comprovarà l’estanqueïtat de la instal·lació per control visual de totes les conduccions 

accessibles, connexions i dispositius de consum. 

5.3.6.4.3. Manteniment de les instal·lacions 

Les operacions de manteniment relatives a les instal·lacions de fontaneria recolliran detalladament les 

prescripcions contingudes per aquestes instal·lacions en el Reial Decret 865/2003 sobre criteris 

higiénico-sanitaris per la prevenció i control de la legionelosis, i particularment, tot el que fa referència al 

seu Annex 3. 

MC { PAGE } de 145


Els equips que necessitin operacions periòdiques de manteniment, tals com elements de mesura, 

control, protecció i maniobra, així com vàlvules, comportes, unitats terminals, que han de quedar ocults, 

se situaran en espais que permetin l’accessibilitat. 

S’aconsella situar les canonades en llocs que permetin l’accessibilitat al llarg del seu recorregut per 

facilitar la inspecció de les mateixes i dels seus accessoris. 

En cas de comptabilització del consum mitjançant bateria de comptadors, els muntants fins a cada 

derivació particular es considerarà que formen part de la instal·lació general, a efectes de conservació i 

manteniment ja que discorren per zones comuns de l’edifici. 

5.3.7. CONCLUSIÓ 

Pel que s'ha exposat en línies precedents, es consideren definides les característiques i condicions que 

haurà de reunir la instal·lació d’aigua objecte del present Projecte, comprometent-se, no obstant, la 

propietat a realitzar les modificacions que considerin necessàries els Organismes Facultatius Competents. 

MC { PAGE } de 145


Annex al punt 5.3. 

MC { PAGE } de 145


MC 5.4. EVACUACIÓ D’AIGÜES 

El seu disseny, dimensionat i execució garantiran les exigències bàsiques HS5 mitjançant el 

compliment del CTE (R.D. 314/2006) DB HS-5 “Evacuació d’aigües”, les especificacions fixades pel D. 

21/2006 d’Ecoeficiència, així com les especificacions del “Reglament dels Serveis Públics de 

Sanejament” (D. 130/2003). 

El traçat, característiques i dimensionat s’indica en plànols. 

1. Disseny i posada en obra 

Les xarxes separatives d’evacuació d’aigües pluvials i d’aigües residuals de l’edifici connectaran a la 

xarxa de clavegueram urbà que també és separativa. 

L’abocament d’aigües residuals i pluvials es farà pel carrer principal, disposant-se en ambdós casos del 

corresponent sifó general previ al clavegueró. 

Les aigües residuals corresponen als aparells sanitaris dels habitatges, dels locals d’instal·lacions i a la 

previsió del local. Les aigües pluvials són les de la teulada, terrasses, pati i rampa descoberta de 

l’aparcament. 

Les aigües s’evacuen per gravetat excepte les aigües pluvials que puguin entrar a l’aparcament que es 

recolliran i bombejaran fins al col·lector de pluvials. 

Les xarxes disposaran de ventilació primària. A més, es col·locaran columnes de ventilació per al pou 

de bombeig del soterrani i després de cada sifó general de l’edifici. 

1.1 Elements de la xarxa d’aigües residuals 

Cada aparell sanitari –inclòs rentadores i rentavaixelles- i les buneres de les cambres d’instal·lacions 

disposaran de tancament hidràulic. 

L’inodor es connectarà directament al baixant. Les derivacions individuals de la resta d’aparells s’uniran 

a un ramal de desguàs que desemboqui en el baixant. 

El desguàs de les piques, safareigs, rentamans i bidets no estaran a més de 4 m del baixant i es 

connectarà amb un pendent entre el 2,5 i 5 %.´ 

Les banyeres i dutxes estan situades a prop del baixant i el desguàs es farà amb pendent ≥ 10 %. 

Els baixants d’aigües residuals circulen per calaixos verticals d’obra fins a la connexió amb el col·lector 

que discorre, pel sostre de l’aparcament, fins al sifó general de l’edifici al costat del carrer XXX. 

A nivell de forjat de l’aparcament, es col·locaran manegots tallafocs EI 120 per garantir la 

compartimentació en cas d’incendi. 

Per garantir la ventilació primària el baixant es perllonga fins a la coberta, sobresortint, com a mínim, 

1,30 d’altura[01] sobre la teulada. 

Es disposaran registres a peu de baixant, canvis de direcció i entroncaments en els col·lectors. El sifó 

general registrable, que es col·loca previ a la connexió al clavegueró de la xarxa urbana, disposarà 

d’una columna de ventilació fins a la coberta instal·lada entre el sifó i la connexió al clavegueró. 

2.4 Elements de la instal·lació de la xarxa d’aigües pluvials 

La teulada plana disposarà de les buneres corresponents per a la recollida de les aigües residuals fins 

al sostre de l’aparcament, que posteriorment seran conduides fins a la sortida per el carrer principal. 

La recollida d’aigües del pati es fa amb buneres sifòniques amb reixeta plana. Les aigües de 

l’aparcament es recolliran fina a una bunera simfònica registrable. 

Es col·loquen en calaixos per darrera de les dues façanes i fixats a paret ≥ 12 cm. Es col·locaran 

manegots tallafocs per garantir la compartimentació de l’aparcament en cas d’incendi, EI 120 . 

Es disposaran registres a peu de baixant, canvis de direcció i entroncaments en els col·lectors. El sifó 

general registrable que es col·locarà previ a la connexió al clavegueró 

de la xarxa urbana disposarà d’una columna de ventilació fins a la coberta instal·lada entre el sifó i la 

connexió al clavegueró. 

MC { PAGE } de 145


2. Materials i equips 

Les canalitzacions es construiran amb un sistema de tub de PVC sèrie B per als baixants, petita 

evacuació i ventilació; i tub de PVC a pressió per als col·lectors horitzontals. Les unions i elements 

especials es resolen amb peces de PVC del mateix sistema amb unions encolades i amb junta de goma 

en trams de baixants i col·lectors. 

Els registres es faran amb peces especials de tub de PVC i tap roscat i seran accessibles directament 

des de l’aparcament. 

Els materials i equips compliran les condicions de l’apartat 4 Productes de la construcció del DB HS 4. 

Es preveu la instal·lació d’una bomba per a l’evacuació de les aigües pluvials recollides a l’aparcament. 

3. Dimensionat 

Els diàmetres de les canonades seran els adients per a transportar els cabals previsibles en condicions 

segures. Mai no es reduirà el diàmetre en sentit d’evacuació de les aigües. 

En l’Annex a la Memòria de Càlculs[02] d’instal·lacions es desenvolupa el dimensionament[03]. 

Els cabals d’aigües residuals es determinen a partir de les Unitats de descàrrega, UD, que estableix 

la següent taula del DB HS 5: 

Tipus d’aparell sanitari Unitats de desguàs UD 

Lavabo 1 

Bidet 2 

Dutxa 2 

Banyera (amb o sense dutxa) 3 

Inodor Amb cisterna 4 

Aigüera De cuina 3 

Safareig 3 

Abocador - 

Bunera sifònica 1 

Rentavaixelles 3 

Rentadora 3 

Cambra higiènica 

Inodor amb cisterna 7 

(lavabo, inodor, banyera i bidet) 

Cambra higiènica 

(lavabo, inodor i dutxa) 

Inodor amb cisterna 6 

Pel que al cabal d’aigües pluvials, la intensitat pluviomètrica, “i”, del municipi Vilablareix, comarca del 

Gironès, és de 135 mm/h (o l/h m 2 ) i s’ha obtingut de la Taula B1 en funció de la isohieta, “i”, 60, i de la 

zona pluviomètrica, B, que s’extreuen del mapa de la figura B1 (Apèndix B del CTE DB HS 5). 

MC { PAGE } de 145


MC 5.5. SUBMINISTRAMENT DE GAS 

5.5.1. PRELIMINARS 

D'acord amb el vigent RD 919/2006, de 28 de juliol per el que s’aprova el Reglament tècnic de distribució i 

utilització de combustibles gasosos i les seves instruccions tècniques complementaries, es redacta la 

present memòria descriptiva de la instal·lació de gas natural de dos blocs d’habitatges. 

5.5.2. OBJECTE DEL PROJECTE 

És objecte del present projecte la instal·lació de gas de dos edificis destinats principalment a habitatges 

que promou la societat VILABLAREIX FUTUR, S.L.” (NIF: B-17.975.376). 

5.5.3. DESCRIPCIÓ DE L’EDIFICI 

La instal·lació de gas d’aquest projecte correspon a dos blocs d’habitatges, A i B. La instal·lació de 

cadascun d’aquests edificis és idèntica i es descriu a continuació: 

- El subministre de gas es realitza des de la xarxa de distribució de la companyia subministradora. 

- S’ha previst la situació de la bateria de comptadors de gas, a la coberta de l’edifici amb un grau 

d’accessibilitat 2. 

- Així doncs, a peu de cada bloc d’habitatges es situarà la clau de l’edifici i mitjançant un muntat 

vertical fixat a la façana de l’edifici es subministrarà el gas a la bateria. 

- La distribució de gas fins als habitatges es realitzarà a través de la coberta, i mitjançant uns espais 

específics per al pas de les instal·lacions es realitzaran els baixants fins a cada habitatge. 

- A l’entrada de cada habitatge es situarà la clau de pas a habitatge i la clau de pas de cada aparell. 

5.5.4. DESCRIPCIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ 

Tota la instal·lació de gas natural es farà seguint les especificacions que marca l’actual normativa de 

gas i les prescripcions de la companyia subministradora. 

Es farà l’escomesa de gas, la qual alimentarà la bateria de comptadors situada a la coberta de cada 

edifici. Aquesta es farà amb tub de polietilè amb el diàmetre que es detalla en els plànols fins a peu de 

l’edifici, i a partir d’aquesta, es farà la conversió mitjançant una tija polietilé-coure. Es disposarà d’una 

clau de tall de subministrament a la vorera i una clau general d’edifici a peu de cada edifici abans de la 

tija. S’instal·laran els comptadors centralitzats en un armari a la planta coberta. Aquest armari disposarà 

de ventilació directa a l’exterior a través de dues reixetes de 50 cm 2 col·locades a una alçada h180 cm. La porta obrirà cap enfora. Per la centralització dels edificis tenim una necessitat 

total de: 

EDIFICI A: 22 comptadors: Bateria de 22 unitats en 6 columnes i 4 fileres 

EDIFICI B: 24 comptadors: Bateria de 22 unitats en 6 columnes i 4 fileres 

Es sortirà de cada comptador a baixa pressió, amb tub de coure segons les dimensions de la següent 

taula: 

MC { PAGE } de 145


BLOC A BLOC B 

Pis 

Planta 

1a – 3a 4a –7a 

PB Ø 20-22 

P1 Ø 20-22 Ø 26-28 

P2 Ø 20-22 Ø 26-28 

P3 Ø 20-22 Ø 26-28 

Pis 

Planta 

1a – 3a 4a –8a 

P1 Ø 20-22 Ø 26-28 

P2 Ø 20-22 Ø 26-28 

P3 Ø 20-22 Ø 26-28 

Els tubs individuals passaran per la coberta de l’edifici fins arribar als muntants que distribuiran a totes 

les plantes, el tram horitzontal de la coberta es totalment ventilat. Els trams de conductes per els 

muntants de gas es col·locaran en un conducte ventilat a la part superior a tal efecte. 

A cada muntant individual s’instal·larà una vàlvula de tall general d’entrada a l’habitatge. La instal·lació 

interior es farà vista. La caldera s’alimentarà amb canonada de coure de 20 x 22 mm i es preveu la 

instal·lació per la cuina amb coure 13 x 15 mm. Cada aparell disposarà de la seva clau de tall i les 

connexions entre els aparells i la xarxa es faran amb tub rígid. Al tenir cuina a gas i la caldera estanca 

caldrà la col·locació de reixes de ventilació segons plànols. 

Els trams verticals de la instal·lació de gas que estigui exposada a cops i contactes es protegirà en els 

seus primers 1,5 metres. 

Tots els passos de la instal·lació de gas a traves de pares es realitzaran embeinats. 

Tota la instal·lació es farà d’acord amb les prescripcions de la companyia distribuïdora de gas. 

5.5.5. JUSTIFICACIÓ DE CÀLCULS 

S’ha dimensionat la xarxa de gas per alimentar a cada habitatge la caldera i una encimera: 

- 1 caldera mixta 20.000 Kcal/h 1,90 m3/h 

- 1 cuina 5.000 Kcal/h 0,48 m3/h 

Pel càlcul del cabal de gas dels trams generals d’alimentació es consideren els següents coeficients de 

simultaneïtat S2: 

{ EMBED Equation.3 } 

Núm. d’habitatges S2 

1 

1 

2 

0,7 

3 0,6 

4 0,55 

5-7 0,5 

8-10 0,45 

15-40 0,40 

Tota la xarxa de distribució s’ha calculat segons les fórmules de RENOUARD. 

Per mitja pressió: 


D = diàmetre en mm 

S = densitat del gas 0,6 

L = longitud de gas en m 3 /h 

Q = cabal de gas en m 3 /h 

Pa = Pressió absoluta a l’origen del tram en mm.c.a. 

Pb = Pressió absoluta al final del tram en mm.c.a. 

Per a baixa pressió: 

MC { PAGE } de 145



D = diàmetre en mm 

S = densitat del gas 0,6 

L = longitud equivalent en Km 

Q = cabal de gas en m 3 /h 

Pa = Pressió absoluta a l’origen del tram en mm.c.a. 

Pb = Pressió absoluta al final del tram en mm.c.a. 

Amb les anteriors especificacions, la xarxa queda dimensionada de la següent esquema: 

5.5.6. CONCLUSIÓ 


haurà de reunir la instal·lació d’aigua objecte del present Projecte, comprometent-se, no obstant, la 


MC { PAGE } de 145


MC 5.6. INSTAL·LACIONS D’EVACUACIÓ DE PRODUCTES DE LA 

COMBUSTIÓ 

5.6.1. EVACUACIÓ DELS PRODUCTES DE LA COMBUSTIÓ DE LES CALDERES 

5.6.1.1. CÀLCUL DE LES XEMENEIES 

L’evacuació dels productes de la combustió a les instal·lacions tèrmiques es realitzarà d’acord amb les 

següents normes generals: 

a) Els edificis d’habitatges de nova construcció on no es prevegi una instal·lació tèrmica 

central ni individual, disposaran d’una preinstal·lació per l’evacuació individualitzada dels 

productes de la combustió, mitjançant un conducte conforme amb la normativa europea, 

que desemboqui per coberta i que permeti connectar en el seu cas calderes de cambra de 

combustió estanca tipus C, segons la norma UNE-CEN/TR 1749 IN. 

b) En els edificis de nova construcció on es prevegi una instal·lació tèrmica, l’evacuació dels 

productes de la combustió del generadores realitzarà per un conducte per la coberta de 

l’edifici, en el cas d’ instal·lació centralitzada, o mitjançant un conducte igual al previst en 

l’apartat anterior, en el cas d’instal·lació individualitzada. 

c) En les instal·lacions tèrmiques que es reformin canviant el seus generadors i que ja 

disposin d’un conducte d’evacuació a coberta, aquest serà el que s’utilitzarà per 

l’evacuació, sempre que sigui adequat al nou generador objecte de la reforma i de 

conformitat amb les condicions establertes en la reglamentació vigent. 

d) En les instal·lacions tèrmiques existents que es reformin canviant-se els seus generadors 

que no disposin de conducte d’evacuació a coberta o aquest no sigui adequat al nou 

generador objecte de la reforma, l’evacuació es farà per la coberta de l’edifici mitjançant un 

nou conducte adequat. 

Com excepció als anteriors casos generals anteriors es permetrà sempre que els generadors utilitzin 

combustibles gasos, la sortida directe d’aquests productes a l’exterior amb conductes per façana o pati 

de ventilació, únicament quan es tracti d’aparells estancs de potència útil nominal igual o inferior a 70 

kW d’aparells de tir natural per la producció d’aigua calenta sanitària de potència útil igual o inferior a 

24,4 kW, en els següents casos: 

1. En les instal·lacions tèrmiques d’habitatges unifamiliars. 

2. En les instal·lacions tèrmiques d’edificis existents que es reformin, amb les 

circumstàncies esmentades en l’apartat d), quan s’instal·len calderes individuals 

amb emissions de NOx de classe 5. 

En quant al disseny i dimensionat de les xemeneies: 

1.- Queda prohibida la unificació de l’ús dels conductes d’evacuació dels productes de la combustió 

amb altres instal·lacions d’evacuació. 

2.- Cada generador de calor de potència tèrmica nominal major de 400 kW tindrà el seu propi conducte 

Tractant-se de calderes de combustió estanca, i tenint en compte que el les especificacions del 

fabricant a l’hora de l’elecció del diàmetre i longitud de les xemeneies, s’utilitzarà una xemeneia per al 

conducte d’extracció i un xemeneia per al conducte d’aportació d’aire de 80 mm de diàmetre. 

L’habitatge situat a la planta baixa de l’edifici A, com que la caldera es situarà a l’exterior del patí, 

disposarà d’una xemeneia concèntrica de 60/100mm 

Tot això s’ha realitzat d’acord amb les indicacions tècniques del fabricant, que s’adjunten al 

projecte. 

5.6.2. EXTRACCIÓ DELS BAFS DE LES CUINES 

El disseny, dimensionat i execució de la instal·lació donen compliment a l’exigència HS 3 del CTE 

mitjançant el compliment del DB HS 3. 

MC { PAGE } de 145


Hi haurà d’un sistema d’extracció mecànica dels bafs i contaminats de les cuines que consta d’un 

extractor individual que disposarà d’un filtre de greixos i olis dotat d’un dispositiu que indiqui quan s’ha 

de reemplaçar o netejar l’esmentat filtre. 

El conducte serà metàl·lic d’acer galvanitzat, llis per la cara interior i estanc. Discorrerà amb un tram 

horitzontal pel cel-ras de la cuina fins a la connexió amb el tram vertical situat al calaix d’instal·lacions 

previst que arriba a la coberta. 

El cabal mínim d’extracció que garanteix la instal·lació és de 50 l/s (180 m 3 /h). 

El dimensionat i traçat de les instal·lacions s’indiquen en plànols. 

MC 5.7.SUBMINISTRAMENT ELÈCTRIC I INSTAL·LACIÓ D’IL·LUMINACIÓ 

5.7.1. SUBMINISTRAMENT D’ELECTRICITAT 

5.7.1.0. PRELIMINARS 

D'acord amb el vigent "Reglamento Electrotécnico para Baja Tensión e Instrucciones Técnicas 

Complementarias", aprovat pel Reial Decret 842/2002 es descriuen a continuació les característiques i 

detalls més notables de la instal·lació elèctrica del present Projecte. 

5.7.1.1. OBJECTE DEL PROJECTE: 

És objecte del present projecte la instal·lació elèctrica de dos edificis destinats principalment a habitatges 

que promou la societat VILABLAREIX FUTUR, S.L.” (NIF: B-17.975.376). 

5.7.1.2. PROPIETAT I EMPLAÇAMENT 

L’obra és promoguda per l’empresa “VILABLAREIX FUTUR, S.L.”, i està ubicada a la parcel·la 8.15D.1 

del Pla Parcial “Perelló Can Pere Màrtir”, en el terme municipal de Vilablareix (Girona). 

5.7.1.3. DESCRIPCIÓ DE L’EDIFICI 

Es tracta d’una promoció de dos edificis (Edifici A i edifici B), amb un aparcament soterrani comú. 

Cadascun d’aquests dos edificis son aïllats amb escomeses elèctriques independents. 

La configuració dels habitatges per cadascun dels edificis és la següent: 

EDIFICI A: 

PLANTA BAIXA 

PLANTA PRIMERA 

PLANTA SEGONA 

PLANTA TERCERA 

1 pis + 5 locals comercials 

7 pisos 

7 pisos 

7 pisos 

Total: 22 habitatges + 5 Locals Comercials. 

EDIFICI B: 

MC { PAGE } de 145


PLANTA BAIXA 


PLANTA SEGONA 


6 locals comercials 

8 pisos 

8 pisos 

8 pisos 

Total: 24 habitatges + 6 Locals Comercials. 

Cadascun d’aquests dos edificis tenen dues escales. Una d’elles és l’accés principal, on es localitza el 

vestíbul, ascensor, i sales de les instal·lacions. L’altra escala és secundaria i destinada també a 

l’evacuació. 

5.7.1.4. CARACTERÍSTIQUES DEL SUBMINISTRAMENT ELÈCTRIC 

El subministrament d'electricitat es realitzarà a 3x400/230 V i 50 Hz de freqüència, a través de xarxa de 

baixa tensió existent en la zona. 

Les instal·lacions d’enllaç constaran d’una escomesa, caixa general de protecció, línia repartidora, 

concentració de comptadors, i derivacions individuals a quadres de protecció i maniobra dels habitatges, 

l’aparcament i els locals comercials, i els serveis comuns de l’escala (llum escala, vestíbuls, antena...). 

L'Empresa Subministradora de l'energia elèctrica serà "FECSA-ENDESA". 

5.7.1.5. GRAU D’ELECTRIFICACIÓ I POTÈNCIES A INSTAL·LAR 

5.7.1.5.1. Classificació 

L’edifici a electrificar, objecte del present projecte, es classifica com a edificació destinada principalment a 

Habitatges. 

5.7.1.5.2. Grau d’electrificació 

S’ha previst la instal·lació d’un interruptor general automàtic (IGA) de 32A monofàsic a cada habitatge 

corresponent a un grau d’electrificació bàsica i 5,75Kw de potència de contractació (ICP 25A). 

5.7.1.5.3. Coeficient de simultaneïtat i càrrega total de l’edifici 

Per a l’edifici A, es disposa d’una única centralització per a tot l’edifici, situada en un local específic per a tal 

efecte al vestíbul d’entrada. Aquesta centralització inclou tots els comptadors dels habitatges, els locals 

comercials i el comptador dels serveis comuns. 

Per a l’edifici B, es disposen de dues centralitzacions. Una centralització destinada a allotjar-hi 16 

habitatges i 6 locals comercials. A la segona centralització destinada a allotjar-hi 8 pisos, els serveis 

comuns i l’aparcament comunitari. 

MC { PAGE } de 145


5.7.1.5.3.1. Càlcul dels coeficients de simultaneïtat i càrregues 

CENTRALITZACIÓ EDIFICI A: 

Habitatges: 

Número: 22 

Factor de simultaneïtat segons REBT-ITC-10: 15,8 

Potencia màxima admissible: 5,75 kW: 

Total: 15,8*5,75W=90,85 kW 

Serveis Comuns: 

Potència màxima admissible: 13,85 kW (Llum escala+Ascensor+Telecos) 

Locals comercials: 

Els 5 locals comercials disposen d’una superfície de 450 m 2 , a raó de 100 W/m 2 , es preveu una càrrega de 

45 kW. 

Total Potencia centralització: 149,70 kW 

CENTRALITZACIÓ 1 EDIFICI B: 

Habitatges: 

Número: 16 

Factor de simultaneïtat segons REBT-ITC-10: 12,5 


Total: 12,5*5,75W=71,87 kW 

Locals comercials: 

Els 6 locals comercials disposen d’una superfície de 600 m 2 , a raó de 100W/m 2 , es preveu una càrrega de 

60 kW. 


CENTRALITZACIÓ 2 EDIFICI B: 

Habitatges: 

Número: 8 

Factor de simultaneïtat segons REBT-ITC-10: 7 


Total: 7*5,75W=40,25 kW 

Serveis Comuns: 

Potència màxima admissible: 13,85 kW (Llum escala+Ascensor+Telecos) 

Aparcament privat de vehicles: 

L’aparcament privat disposa d’una superfície de 2500 m 2 , i com que la ventilació és natural, es preveu una 

carrega de 10W/m 2 .Es a dir 25 kW. 


La Potència a instal·lar, tenint en compte els consums inicials dels receptors amb moments d'arrancada, es 

distribueix segons s'indica en la següent relació: 

5.7.1.5.4. Maquinària i enllumenat a instal·lar Serveis comuns 

Aquesta relació de maquinaria i enllumenat, és la que es preveu per als serveis comuns d’ambdós edificis. 

No obstant, al finalitzar la instal·lació es realitzarà el corresponent projecte elèctric per a la legalització de la 

instal·lació elèctrica. 

5.7.1.5.4.1. MAQUINÀRIA 

MC { PAGE } de 145


MAQUINÀRIA 

POTÈNCIA 

Ascensor 9.000 W 

RITS 3.500 W 

RITI 3.500 W 

TOTAL POT. MAQ. INSTAL·LADA 

5.7.1.5.4.2. ENLLUMENAT 

16.000 W 

LOCAL TIPUS ENLLUMENAT 

POTENCIA 

TOTAL 

Escala Incandescència/Fluorescents 2.400 W 

Emergència Fluorescència 250 W 

Entrada Incandescència 200 W 

Permanent Asc. Fluorescencia 200 W 

Fossat ascensor Incandescència 500 W 

Llum cabina Fluorescència 100 W 

Enllumenat exterior Fluorescència 500 W 

TOTAL POTÈNCIA ENLLUMENAT INSTAL·LADA 

PREVISIÓ ENDOLLS: 

LOCAL I TIPUS D’ENDOLLS 

Endolls quadre ascensor 

Endolls quadre serveis comuns 

5.4.3. POTÈNCIES TOTALS 

Previsió 

potència 

2.300 W 

2.300 W 

TIPUS DE RECEPTOR 

POTENCIA 

TOTAL 

MAQUINÀRIA 16.000 W 

ENLLUMENAT 4.150 W 

PREVISIÓ ENDOLLS 4.600 W 

TOTAL POT. INSTAL·LADA 

Així, les potències seran les següents: 

POTÈNCIA TOTAL INSTAL·LADA = 24.750 W = 24,75 kW. 

POTÈNCIA MÀXIMA ADMISSIBLE = 13.850 W = 13,85 kW. 

POTÈNCIA A AUTORITZAR = 13.850 W = 13,85 kW. 

POTÈNCIA A CONTRACTAR = 13.850 W = 13,85 kW. 

24.750 W 

4.150 W 

MC { PAGE } de 145


5.7.1.5.5. Maquinària i enllumenat a instal·lar Aparcament 

5.7.1.5.5.1. MAQUINÀRIA 

MAQUINÀRIA 

POTÈNCIA 

Previsió bomba 3.000 W 

TOTAL POT. MAQ. INSTAL·LADA 

5.7.1.5.5.2. ENLLUMENAT 

3.500 W 

LOCAL TIPUS ENLLUMENAT 

POTENCIA 

TOTAL 

Aparcament Fluorescents 6.000 W 

Emergència Fluorescència 2.000 W 

TOTAL POTÈNCIA ENLLUMENAT INSTAL·LADA 

5.7.1.5.5.3. POTÈNCIES TOTALS 

TIPUS DE RECEPTOR 

POTENCIA 

TOTAL 

MAQUINÀRIA 3.500 W 

ENLLUMENAT 8.000 W 

TOTAL POT. INSTAL·LADA 

Així, les potències seran les següents: 

POTÈNCIA TOTAL INSTAL·LADA = 11.500 W = 11,50 kW. 

POTÈNCIA MÀXIMA ADMISSIBLE = 11.500 W = 11,50 kW. 

POTÈNCIA A AUTORITZAR = 11.500 W = 11,50 kW. 

POTÈNCIA A CONTRACTAR = 11.500 W = 11,50 kW. 

11.500 W 

8.000 W 

5.7.1.6. DESCRIPCIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA 

5.7.1.6.1. Condicions generals 

Les instal·lacions elèctriques es duran a terme seguint les següents prescripcions: 

� Les línies elèctriques s’instal·laran amb conductors de coure electrolític amb aïllaments de 750 i 

1000 volts. 

� La secció dels cables conductors haurà de ser calculada per tal d’obtenir caigudes de tensió 

respecte l’inici de la instal·lació, inferiors al 3% en el cas de circuits d’enllumenat i inferiors al 5% en 

d’altres usos. 

MC { PAGE } de 145


Aquesta caiguda de tensió es calcularà considerant alimentats tots els aparells d’utilització 

susceptibles de funcionar simultàniament. 

� Totes les línies disposaran de protecció diferencial de mitja i alta sensibilitat i protecció 

magnetotèrmica degudament calibrada per tal de limitar els valors de les intensitats de corrent als 

màxims permesos per cada secció de conductor. 

� Tota la instal·lació estarà equipada amb un circuit de terra al qual s’hi connectarà el contacte de 

terra de tots els endolls i totes les masses metàl·liques susceptibles de quedar sota tensió i 

provocar accidents per contacte indirecte. 

� Les connexions entre conductors es faran en l’interior de caixes destinades a tal efecte mitjançant 

enbornaments que assegurin la continuïtat de la conducció i evitin possibles contactes directes. En 

cap cas s’efectuaran connexions a mà. 

� Totes les làmpades fluorescents disposaran de condensador ceràmic per tal de compensar 

l’energia reactiva i mantenir el factor de potència pròxim a la unitat. 

� La instal·lació elèctrica dels aparells elevadors es farà d’acord amb el que s’especifica en la 

ICT.BT.032. 

� La instal·lació interior dels habitatges es realitzarà seguint la instrucció ICT.BT.025, 026 i 027 i en 

especial en el que es refereix als volums de protecció i prohibició a mantenir en les cambres de 

bany. 

5.7.1.6.2. Escomesa 

� Es realitzarà a partir d’una línia trifàsica amb neutre, amb conductors amb aïllaments de 1000 volts 

de tensió nominal. 

� Aquesta conducció elèctrica s’instal·larà sota tub de protecció i enterrada a uns 60 cm en rasa 

correctament preparada a tal efecte, envoltada de sorra o terra cribada. A uns 10 cm per sobre 

dels conductors es col·locarà una cobertura d’avís i protecció contra eventuals cops de pic. Es 

construirà amb rajols massissos. 

� La instal·lació de l’escomesa seguirà en tot moment les normes i condicions indicades en la 

instrucció ICT.BT.011, així com les pròpies de l’empresa subministradora. 

5.7.1.6.3. Caixa general de protecció 

� Allotjarà els fusibles de protecció de la línia repartidora que alimentarà a la concentració de 

comptadors. 

� S’instal·larà una caixa portafusibles tipus CGP-9-400. 

� Aquesta caixa serà precintable, de doble aïllament i comptarà amb la conformitat de l’empresa 

subministradora i les seves normes particulars. 

� Es procurarà que l’indret elegit per la col·locació de la caixa general de protecció sigui com més 

proper millor a la xarxa general de distribució i que estigui allunyat d’altres instal·lacions com ara 

les de l’aigua, gas, telèfon, etc. Es podran col·locar a la façana de l’edifici. 

� En cas de que sigui metàl·lica disposarà d’un born per a connexió del conductor de protecció o 

posta a terra. 

� Les característiques de la CGP, en tot moment complirà amb el que estableix la ITC-BT-13. 

MC { PAGE } de 145


5.7.1.6.4. Línia general d’alimentació 

La secció de la línia general d’alimentació serà de 3x150+150mm2 de “Cu” (0,6/1kV) i el tipus de 

cablejat RZ1-K (AS). 

� Alimentarà la concentració de comptadors des de la caixa general de protecció. Acabarà en un 

embarrat de pletines de coure electrolític amb secció rectangular. En aquest embarrat es 

realitzaran les connexions dels fusibles de seguretat de cada derivació individual. 

� Cada derivació individual serà totalment independent de les derivacions corresponents a d’altres 

abonats. 

� Els cables conductors seran de coure amb aïllament de 1.000 volts i la seva secció es calcularà 

perquè la caiguda de tensió no superi el 0,5% en el cas més desfavorable. Els cables seran no 

propagadors de l’incendi i amb emissió de fums i opacitat reduïda. 

� Aquesta línia s’instal·larà de forma encastada sota tub de PVC en zones d’accés comunitari (zones 

d’escala). El diàmetre nominal del tub de protecció destinat a allotjar-la haurà de permetre 

l’ampliació del 100% de la secció de la mateixa. En aquestes condicions estarà d’acord amb les 

taules de diàmetres de la instrucció ICT.BT.014. 

5.7.1.6.5. Derivacions individuals 

La secció de la derivació individual dels serveis comuns serà de 3x16+16mm2 de “Cu” (0,6/1kV) 

i el tipus de cablejat RZ1-K (AS). 

El tub per on discorrerà la derivació individual serà no propagador de la flama, per muntatge 

encastat o enterrat. 

Derivació individual és la part de la instal·lació que, partint de la línia general d'alimentació subministra 

energia elèctrica a una instal·lació d'usuari. 

La derivació individual s'inicia a l’embarrat general i comprèn els fusibles de seguretat, el conjunt de 

mesura i els dispositius generals de comandament i protecció. 

Les derivacions individuals estaran constituïdes per: 

· Conductors aïllats en l'interior de tubs encastats. 

· Conductors aïllats en l'interior de tubs enterrats. 

· Conductors aïllats en l'interior de tubs en muntatge superficial. 

· Conductors aïllats en l'interior de canals protectores que la seva tapa només es pugui obrir amb l'ajuda 

d'un estri. 

· Canalitzacions elèctriques prefabricades que compliran la Norma UNE-EN 60.439-2 

· Conductors aïllats en l'interior de conductes tancats d'obra de fàbrica, projectats i construïts per aquest 

motiu. 

En els casos anteriors, els tubs i canals així com la seva instal·lació, compliran el que s’ indica en la 

ITC-BT-21, llevat el que s'indica en la present instrucció. 

� Les canalitzacions inclouran, en qualsevol cas, el conductor de protecció. 

� Cada derivació individual serà totalment independent de les derivacions corresponents a altres 

usuaris. 

� Els tubs i canals protectors tindran una secció nominal que permeti ampliar la secció dels 

conductors inicialment instal·lats en un 100%. En les esmentades condicions d'instal·lació, els 

diàmetres exteriors nominals mínims dels tubs en derivacions individuals seran de 32 mm. 

Quan per coincidència del traçat, es produeixi una agrupació de dos o més derivacions 

individuals, aquestes podran ser esteses simultàniament en l'interior d'un canal protector 

mitjançant cable amb coberta, garantint així la separació necessària entre derivacions 

individuals. 

� En qualsevol cas, es disposarà d'un tub de reserva per cada deu derivacions individuals o 

fracció, des de les concentracions de comptadors fins els habitatges o locals, per a poder 

atendre fàcilment possibles ampliacions. En locals on no estigui definida la seva partició, 

s'instal·larà com a mínim un tub per cada 50 m 2 de superfície. 

MC { PAGE } de 145


� Les unions dels tubs rígids seran roscades o embotides, de manera que no puguin separar-se 

els extrems. 

� En el cas d'edificis destinats principalment a habitatges, en edificis comercials, d'oficines, o 

destinats a una concentració d'indústries, les derivacions individuals discorreran per llocs d'ús 

comú, o en cas contrari quedaran determinades les seves servituds corresponents. 

� Quan les derivacions individuals discorrin verticalment, s'allotjaran en l'interior d'una canal o 

conducte d'obra de fàbrica amb parets de resistència al foc RF 120, preparat única i 

exclusivament per aquesta finalitat, que podrà anar encastat o adossat al buit d'escala o zones 

d'ús comú, excepte quan siguin recintes protegits d’acord al que estableix el Codi Tècnic de 

l’Edificació, mancant les corbes, canvis de direcció, tancat convenientment precintables. En 

aquests casos i per a evitar la caiguda d'objectes i la propagació de les flames, es disposarà 

com a mínim cada tres plantes, d'elements tallafocs i tapes de registre precintables de les 

dimensions de la canal, per tal de facilitar els treballs d'inspecció i d'instal·lació i les seves 

característiques vindran definides pel Codi Tècnic de l’Edificació. 

� Les tapes de registre tindran una resistència al foc mínima, RF30. 

� L'altura mínima de les tapes registre serà de 0,30 m i la seva amplada igual a la de la canal. La 

seva part superior quedarà instal·lada, com a mínim, a 0,20 m del sostre. 

� Per tal de facilitar la instal·lació, cada 15 m es podran col·locar caixes de registre precintables, 

comuns a tots els tubs de derivació individual, en les quals no es realitzaran entroncaments de 

conductors. Les caixes seran de material aïllant, no propagadores de la flama i grau de 

inflamabilitat V-1, segons UNE-EN 60.695-11-10. 

� Pel cas de cables aïllats en l'interior de tubs enterrats, la derivació individual complirà el que s’ 

indica en la ITC-BT-07 per a xarxes subterrànies, excepte pel que es diu en la present 

instrucció. 

� El nombre de conductors vindrà fixat pel nombre de fases necessàries per a la utilització dels 

receptors de la derivació corresponent i segons la seva potència, duent cada línia el seu 

corresponent conductor neutre així com el conductor de protecció. En el cas de 

subministraments individuals el punt de connexió del conductor de protecció, es deixarà a criteri 

del projectista de la instal·lació. A més, cada derivació individual inclourà el fil de comandament 

per a possibilitar l'aplicació de diferents tarifes. No es permetrà l’ús de conductor neutre comú ni 

de conductor de protecció comuna per a diferents subministraments. 

� A efecte de la consideració del nombre de fases que componguin la derivació individual, es 

tindrà en compte la potència que en està obligada a subministrar l'empresa distribuïdora si 

l'usuari així el desitja. 

� Els cables no presentaran entroncaments i la seva secció serà uniforme, exceptuant-se en 

aquest cas les connexions realitzades en la ubicació dels comptadors i en els dispositius de 

protecció. 

� Els conductors a utilitzar seran de coure o alumini, aïllats i normalment unipolars, sent la seva 

tensió assignada 450/750 V. Se seguirà el codi de colors indicat en la ITC-BT-19. 

� Pel cas de cables multiconductors o pel cas de derivacions individuals en l'interior de tubs 

enterrats, l'aïllament dels conductors serà de tensió assignada 0,6/1 KV. 

� Els cables i sistemes de conducció de cables deuen instal·lar-se de manera que no es redueixin 

les característiques de l'estructura de l'edifici en la seguretat contra incendis. 

� Els cables seran no propagadors d'incendi i amb emissió de fums i opacitat reduïda. Els cables 

amb característiques equivalents a les de la Norma UNE 21.123 part 4 o 5; o a la Norma UNE 

211002 (segons la tensió assignada del cable), compleixen amb aquesta prescripció. 

� Els elements de conducció de cables amb característiques equivalents als classificats com “no 

propagadors de la flama” d'acord amb les normes UNE-EN 50.085-1 i UNE-EN 50.086-1, 

compleixen amb aquesta prescripció. 

� La secció mínima serà de 6 mm 2 per als cables polars, neutre i protecció i de 1,5 mm 2 per al fil 

de comandament, que serà de color vermell. 

Per al càlcul de la secció dels conductors es tindrà en compte el següent: 

MC { PAGE } de 145


a) La demanda prevista per cada usuari, que serà com a mínim la fixada per la RBT-010 i la intensitat 

del qual estarà controlada pels dispositius privats de comandament i protecció. 

A efectes de les intensitats admissibles per cada secció, es tindrà en compte el que s'indica en la ITC- 

BT-19 i pel cas de cables aïllats en l'interior de tubs enterrats, el disposat en la ITC-BT-07. 

b) La caiguda de tensió màxima admissible serà, pel cas de derivacions individuals per a comptadors 

totalment concentrats serà de 1%. 

5.7.1.6.6. Comptadors 

L'enregistrament del consum d'energia elèctrica dels serveis comuns s'efectuarà mitjançant un 

equip tipus TMF1 per a baixa tensió i amb un ICP de 30A (IV). d'intensitat nominal. 

El mòdul que allotjarà aquests equips de comptatge serà precintable, de tapa transparent que 

permeti la lectura i complint en tot moment les indicacions de la instrucció ITC-BT-16. 

La protecció general de tota la instal·lació estarà formada per fusibles de 80A i bases DIN 0. 

Condicions generals: 

Els comptadors i altres dispositius per a la mesura de l'energia elèctrica podran estar situats en: 

Mòduls (caixes amb tapes precintables) 

Pannells. 

Armaris. 

Tots ells, constituiran conjunts que deuran complir la Norma UNE-EN 60.439 parts 1,2 i 3 

El grau de protecció mínim que deuen complir aquests conjunts, d'acord amb la Norma UNE 20.234 i 

UNE-EN 50.102, respectivament. 

Per a instal·lacions de tipus interior: IP40; IK09 

Per a instal·lacions de tipus exterior: IP 43; IK 09. 

� Han de permetre de forma directa la lectura dels comptadors i interruptors horaris, així com la 

de la resta de dispositius de mesura, quan així calgui. Les parts transparents que permeten la 

lectura directa, deuran ser resistents als raigs ultraviolats. 

Quan s'utilitzin mòduls o armaris, aquests deuran disposar de ventilació interna per a 

evitar condensacions sense que disminueixi el seu grau de protecció. 

� Les dimensions dels mòduls, pannells i armaris, seran les adequades per al tipus i nombre de 

comptadors així com de la resta de dispositius necessaris per a la facturació de l'energia, que 

segons el tipus de subministrament que hagin de dur. 

� Cada derivació individual deu dur associat a l'origen la seva pròpia protecció formada per 

fusibles de seguretat, amb independència de les proteccions corresponents a la instal·lació 

interior de cada subministrament. Aquests fusibles s'instal·laran abans del comptador i es 

col·locaran en cadascun dels fils de fase o polars que van al mateix, tindran l'adequada 

capacitat de tall en funció de la màxima intensitat de curtcircuit que pugui presentar-se en 

aquest punt i estaran precintats per l'empresa distribuïdora. 

Els cables seran de 6 mm 2 de secció, excepte quan s’incompleixin les prescripcions reglamentàries en 

el que afecta a previsió de càrregues i caigudes de tensió, en aquest cas la secció serà major. 

� Els cables seran d'una tensió assignada de 450/750 V i els conductors de coure, de classe 2 

segons Norma UNE 21.022, amb un aïllament sec, extruït a base de mescles termoestables o 

termoplàstiques i s'identificaran segons els colors prescrits en la ITC-BT-26. 

� Els cables seran no propagadors de l'incendi i amb emissió de fums i opacitat reduïda. Els 

cables amb característiques equivalents a la Norma UNE 21.027-9 (barreges termoestables) o 

a la Norma UNE 21.1002 (barreges termoplàstiques) compleixen amb aquesta prescripció. 

� Així mateix, deurà disposar del cablejat necessari per als circuits de comandament i control 

amb l'objectiu de satisfer les disposicions tarifaries vigents. El cable tindrà les mateixes 

característiques que les indicades anteriorment, el seu color d'identificació serà el vermell i amb 

una secció de 1,5 mm 2. 

MC { PAGE } de 145


� Les connexions s'efectuaran directament i els conductors no requeriran preparació especial o 

terminals. 

Pel cas de col·locació en forma concentrada. 

Els comptadors i altres dispositius per a la mesura de l'energia elèctrica de cadascun dels usuaris i dels 

serveis generals de l'edifici, podran concentrar-se en un o diversos llocs, per a cadascun dels quals 

haurà de preveure's en l'edifici un armari o local adequat a aquesta fi, on es col·locaran els distints 

elements necessaris per a la seva instal·lació. 

En funció de la naturalesa i nombre de comptadors, així com de les plantes de l'edifici, la concentració 

dels comptadors se situarà de la forma següent: 

- En edificis de fins 12 plantes es col·locaran en la planta baixa, entresol o primer soterrani. En edificis 

superiors a 12 plantes es podrà concentrar per plantes intermèdies, comprenent cada concentració els 

comptadors de 6 o més plantes. 

- Podran disposar-se concentracions per plantes quan el nombre de comptadors en cadascuna de les 

concentracions sigui superior a 16. 

5.7.1.6.6.1. Instal·lació en armari 

Si el nombre de comptadors a centralitzar és igual o inferior a 16, a més de poder-se instal·lar en un 

local, la concentració podrà situar-se en un armari destinat única i exclusivament a aquesta fi. 

Aquest armari, reunirà els següents requisits: 

� Estarà situat en la planta baixa, entresol o primer soterrani de l'edifici, excepte quan existeixin 

concentracions per plantes, encastat o adossat sobre un parament de la zona comuna de 

l'entrada, el més pròxim a ella i a la canalització de les derivacions individuals. 

� No tindrà bastidors intermedis que dificultin la instal·lació o lectura dels comptadors i altres 

dispositius. 

� Des de la part més sortint de l'armari fins la paret oposada deurà respectar-se un passadís de 

1,5 m com a mínim. 

� Els armaris tindran una característica paraflames mínima, PF 30. 

� Les portes de tancament disposaran del pany que tingui normalitzada l'empresa 

subministradora. 

� Disposarà de ventilació i d'il·luminació suficient i en els seus voltants, s'instal·larà un extintor 

mòbil, d'eficàcia mínima 21B, la instal·lació i manteniment de la qual serà a càrrec de la 

propietat de l'edifici. Igualment, es col·locarà una base d'endoll (presa de corrent) amb presa de 

terra de 16A per a serveis de manteniment. 

5.7.1.6.7. Dispositius privats de comandament i protecció 


� Els dispositius generals de comandament i protecció, se situaran el més prop possible del punt 

d'entrada de la derivació individual en el local o habitatge de l'usuari. En habitatges i en locals 

comercials i industrials on procedeixi, es col·locarà una caixa per a l'interruptor de control de 

potència, immediatament abans dels altres dispositius, en compartiment independent i 

precintable. Aquesta caixa es podrà col·locar en el mateix quadre on es col·loquin els 

dispositius generals de comandament i protecció. 

� En habitatges, ha de preveure’s la situació dels dispositius generals de comandament i 

protecció al costat de la porta d'entrada i no podrà col·locar-se en dormitoris, banys, condícies, 

etc. En els locals destinats a activitats industrials o comercials, han de situar-se el més pròxim 

possible a una porta d'entrada d'aquests. 

� Els dispositius individuals de comandament i protecció de cadascun dels circuits, que són 

l'origen de la instal·lació interior, podran instal·lar-se en quadres separats i en altres llocs. 

� En locals d'ús comú o de pública concurrència, cal prendre les precaucions necessàries perquè 

els dispositius de comandament i protecció no siguin accessibles al públic en general. 

MC { PAGE } de 145


� L'altura a la qual se situaran els dispositius generals i individuals de comandament i protecció 

dels circuits, mesurada des del nivell del sòl, estarà compresa entre 1,4 i 2 m, per a habitatges. 

En locals comercials, l'altura mínima serà de 1 m des del nivell del sòl. 

� Els dispositius generals i individuals de comandament i protecció, la posició de la qual de servei 

serà vertical, se situaran en l'interior d'un o diversos quadres de distribució d'on partiran els 

circuits interiors. 

� Les envolvents dels quadres s'ajustaran a les normes UNE 20.451 i UNE-EN 60.439-3, amb un 

grau de protecció mínim IP 30 segons UNE 20.324 i IK 07 segons UNE-EN 50.102. L'envolvent 

per a l'interruptor de control de potència serà precintable i les seves dimensions estaran d'acord 

amb el tipus de subministrament i tarifa a aplicar. Les seves característiques i tipus 

correspondran a un model oficialment aprovat. 

Els dispositius generals i individuals de comandament i protecció seran, com a mínim: 

- Un interruptor general automàtic de tall omnipolar, que permeti el seu accionament manual i que 

estigui dotat d'elements de protecció contra sobrecàrrega i curtcircuits. Aquest interruptor serà 

independent de l'interruptor de control de potència. 

- Un interruptor diferencial general, destinat a la protecció contra contactes indirectes de tots els circuits; 

tret que la protecció contra contactes indirectes s'efectuï mitjançant altres dispositius d'acord amb la 

ITC-BT-24. 

- Dispositius de tall omnipolar, destinats a la protecció contra sobrecàrregues i curtcircuits de cadascun 

dels circuits interiors de l'habitatge o local. 

- Dispositiu de protecció contra sobretencions, segons ITC-BT-23, si fos necessari. 

Si pel tipus o caràcter de la instal·lació s'instal·lés un interruptor diferencial per cada circuit o grup de 

circuits, es podria prescindir de l'interruptor diferencial general, sempre que quedin protegits tots els 

circuits. En el cas que s'instal·li més d'un interruptor diferencial en sèrie, existirà una selectivitat entre 

ells. 

Segons tarifa a aplicar, el quadre haurà de preveure la instal·lació dels mecanismes de control 

necessaris per exigència d'aplicació d'aquesta tarifa. 

L'interruptor general automàtic de tall omnipolar tindrà un poder de tall suficient per la intensitat de 

curtcircuit que pugui produir-se en el punt de la seva instal·lació, de 4.500 A com a mínim. 

Els altres interruptors automàtics i diferencials hauran de resistir els corrents de curtcircuit que puguin 

presentar-se en el punt de la seva instal·lació. La sensibilitat dels interruptors diferencials respondrà a 

l'assenyalat en la Instrucció ITC-BT-24. 

Els dispositius de protecció contra sobrecàrregues i curtcircuits dels circuits interiors seran de tall 

omnipolar i tindran els pols protegits que correspongui al nombre de fases del circuit que protegeixen. 

Les seves característiques d'interrupció estaran d'acord amb els corrents admissibles dels conductors 

del circuit que protegeixen. 

5.7.1.6.8. Instal·lació en zona comunitària 

� La instal·lació elèctrica per l’enllumenat d’escales i altres zones comunitàries constarà de punts de 

llum d’incandescència i halògens correctament distribuïdes per tal d’aconseguir una il·luminació 

uniforme. 

� Els interruptors o polsadors per la maniobra de l’enllumenat d’escales disposaran d’indicador neon 

per tal de ser fàcilment localitzables en la foscor. 

� Tota aquesta instal·lació es realitzarà sota tub encastat. Disposarà d’equip de comptatge i quadre 

de protecció i maniobra a part. 

5.7.1.6.9. Circuit de Terra 

� Per evitar possibles accidents a conseqüència de contactes indirectes amb un conductor actiu a 

través de qualsevol massa metàl·lica, tots els circuits i derivacions interiors disposaran de 

conductor de protecció (terra) de coure que es connectarà a totes les masses metàl·liques 

susceptibles de provocar contactes indirectes i al born de terra de tots els endolls. 

MC { PAGE } de 145


� Tots els conductors de protecció presenten els colors distintius Groc-Verd. 

� Sobre el punt general de posta a terra de l'edifici, es connectarà un cable de 35 mm2 de secció de 

coure que estarà unit a diferents piques d'acer amb recobriment de coure de 2 m de longitud i 14 

mm de diàmetre que s'enterraran de manera que assegurin un perfecte i permanent contacte amb 

el terreny i de forma que la seva resistència sigui sempre inferior a 37 Ohms. 

� Aquesta xarxa de terra recorrerà perimetralment els fonaments, pous i rases de l’edifici. 

� Les posades a terra s'estableixen principalment a fi de limitar la tensió que, pel que fa a terra, 

puguin presentar en un moment donat les masses metàl·liques, assegurar l'actuació de les 

proteccions i eliminar o disminuir el risc que suposa una avaria en els materials elèctrics 

utilitzats. 

� Quan altres instruccions tècniques prescriguin com obligatòria la posada a terra d'algun 

element o part de la instal·lació, aquestes posades a terra es regiran pel contingut de la 

instrucció ITC-BT-18. 

5.7.1.6.10. Enllumenat d'emergència i senyalització 

En la instal·lació objecte del present projecte s’instal·laran aparells autònoms per a enllumenat 

d’emergència, o sigui, lluminàries que proporcionen enllumenat d'emergència de tipus permanent o no 

permanent en la qual tots els elements, tals com la bateria, el llum, el conjunt de comandament i els 

dispositius de verificació i control, si existeixen, estan continguts dintre de la lluminària o a una distància 

inferior a 1 m. d'ella. 

Els aparells autònoms destinats a enllumenat d'emergència deuran complir les normes UNE-EN 

60.598-2-22 i la norma UNE 20.392 o UNE 20.062, segons sigui la lluminària per a llums fluorescents o 

incandescents, respectivament. 


� Les instal·lacions destinades a enllumenat d'emergència tenen per objecte assegurar, en cas 

de fallada de l'alimentació a l'enllumenat normal, la il·luminació en els locals i accessos fins les 

sortides, per a una eventual evacuació del públic o il·luminar altres punts que s'assenyalin. 

� L'alimentació de l'enllumenat d'emergència serà automàtica amb tall breu. 

� S'inclouen dintre d'aquest enllumenat l'enllumenat de seguretat i l'enllumenat de reserva. 

� Les instal·lacions d'enllumenat d'emergència tindran les característiques que s’indiquen en la ITC- 

BT-28. 

� Es distribuiran els aparells autònoms d'enllumenat d'emergència necessaris per assegurar un nivell 

d’il·luminació mínima tal i com s'indica en els plànols de planta adjunts. 

� Aquests aparells entraran en funcionament al produir-se una fallada en el subministrament 

d'energia elèctrica en les línies d'enllumenat o quan la tensió d'aquestes baixi a un valor inferior al 

70 % del nominal. 

� Tindran capacitat per a una hora de durada. 

5.7.1.6.11. Càlcul de l'enllumenat d'emergència 

� Superfície: m 2 (zona a calcular) 

� Necessitats lumíniques: 0,5 W/m 2 ó 5 lum/m 2 . 

� sup. m 2 x 5 lúmens/m 2 = nº de lúmens 

El nombre de lúmens resultant es divideix pel nº de lúmens que ens proporciona la lluminària escollida, i 

així obtenim el nombre de lluminàries d’emergència necessàries per cobrir les necessitats de cada local. 

5.7.1.6.12. Tubs i canals protectores 

En l’edifici objecte del present projecte les canalitzacions aniran encastades en les parets, per tant s’hauran 

de complir els requisits que exigeix la ITC-BT-21 i que a continuació s’especifiquen. 

MC { PAGE } de 145


Per d’altres tipus d’instal·lació s’haurà de complir tot allò que s’especifica en l’esmentada ITC. 


En les canalitzacions encastades, els tubs protectors podran ser rígids, corbables o flexibles i les seves 

característiques mínimes es descriuen en la següent taula per tubs encastats en obres de fàbrica 

(parets, sostres i falsos sostres), forats de la construcció o canals protectores d’obra. 

Característica Codi Grau 

Resistència a la compressió 2 Lleugera 

Resistència a l’impacte 2 Lleugera 

Temperatura mínima d’instal·lació i servei 2 - 5 ºC 

Temperatura màxima d’instal·lació i servei 1 + 60 ºC 

Resistència al corbat 1-2-3-4 Qualsevol de les especificades 

Propietats elèctriques 0 No declarades 

Resistència a la penetració d’objectes sòlids 4 Contra objectes D≥1mm 

Resistència a la penetració de l’aigua 2 Contra gotes d’aigua caient 

verticalment quan el sistema 

de tubs està inclinat 15º 

Resistència a la corrosió de tubs metàl·lics i 

2 Protecció interior i exterior 

compostos 

mitja 

Resistència a la tracció 0 No declarada 

Resistència a la propagació de la flama 1 No propagador 

Resistència a les càrregues suspeses 0 No declarada 

Els tubs hauran de tenir un diàmetre tal que permetin un fàcil allotjament i extracció dels cables o 

conductors aïllats. En la taula següent hi figuren els diàmetres exteriors mínims dels tubs en funció del 

número i la secció dels conductors o cables a conduir. 

MC { PAGE } de 145


Secció nominal 

Diàmetre exterior dels tubs (mm) 

dels conductors 

unipolars (mm 

Número de conductors 

2 ) 1 2 3 4 5 

1,5 

12 12 16 16 20 

2,5 

12 16 20 20 20 

4 

12 16 20 20 25 

6 

12 16 25 25 25 

10 

16 25 25 32 32 

16 

20 25 32 32 40 

25 

25 32 40 40 50 

35 

25 40 40 50 50 

50 

32 40 50 50 63 

70 

32 50 63 63 63 

95 

40 50 63 75 75 

120 

40 63 75 75 - 

150 

50 63 75 - - 

185 

50 75 - - - 

240 

63 75 - - - 

Per més de 5 conductors per tub o per conductors o cables de seccions diferents a instal·lar en el 

mateix tub, la seva secció interior serà com a mínim, igual a 3 vegades la secció ocupada pels 

conductors. 

5.7.1.6.13. Classificació dels locals 

La instal·lació de l’aparcament estarà ubicada en la planta soterrani d’uns edificis d’habitatges. Aquest es 

tractes de dos blocs (A i B) amb planta baixa més 3 plantes pis. Els sistema de ventilació de l’aparcament 

es per ventilació natural. No obstant es podran desclassificar certs volums de l’aparcament com a local 

amb risc d’incendi i explosió, d’acord a la UNE-EN 60079-10. Els volums que no es puguin desclassificar, 

estaran classificats, segons la ITC-BT-29, com a Classe I, i per això haurà de complir els següents 

requisits: 

5.7.1.6.13.1. Prescripcions particulars per les instal·lacions elèctriques dels locals 

amb risc d’incendi o explosió 

Classe I: Comprèn els emplaçaments on hi ha o hi pot haver gasos, vapors o boires en quantitat 

suficient com per produir atmosferes explosives o inflamables; s’inclouen en aquesta classe els llocs on 

hi ha o hi pot haver líquids inflamables. 

ZONES D’EMPLAÇAMENT CLASSE I 

Es distingeixen: 

Zona 0: Emplaçament on l’atmosfera explosiva constituïda per una barreja d’aire de substàncies 

inflamables en forma de gas, vapor o boira, està present de forma permanent, o per un espai de temps 

perllongat, o freqüent. 

Zona 1: Emplaçament on es pot comptar, en condicions normals de funcionament, amb la formació 

ocasional d’atmosfera explosiva constituïda per una barreja amb aire de substàncies inflamables en 

forma de gas, vapor o boira. 

Zona 2: Emplaçament on no cal comptar, en condicions normals de funcionament, amb la formació 

d’atmosfera explosiva constituïda per una barreja amb aire de substàncies inflamables en forma de gas, 

vapor o boira o, en la que, en cas de formar-se, aquesta atmosfera explosiva només subsisteix per 

espais de temps molt breus. 

En la Norma UNE-EN 60079-10 es recullen regles precises per establir zones en emplaçaments de 

Classe I. 

MC { PAGE } de 145


Segons la instrucció ITC-BT-29, són exemple d’emplaçaments perillosos de Classe I: 

- Les instal·lacions on es produeixin, manipulin, emmagatzemin o consumeixin gasos 

inflamables. 

- Garatges i tallers de reparació de vehicles. S’exclouen els garatges d’ús privat 

per estacionament de 5 vehicles o menys. 

REQUISITS DELS EQUIPS: 

Els equips elèctrics i els sistemes de protecció i els seus components destinats a la seva utilització en 

emplaçaments compresos en l’àmbit d’aquesta Instrucció, hauran de complir les condicions que 

s’estableixen en el R.D. 400/1996 d’u de març. 

Per aquells elements que no entrin en l’àmbit de l’esmentat RD 400/1996 i pels que s’estipuli el 

compliment d’una norma, es consideraran conformes amb les prescripcions de la present Instrucció 

aquells que estiguin emparats per les corresponents certificacions de conformitat atorgades per 

Organismes de control autoritzats, segons el que disposa el RD 2200/1995, de 28 de desembre. 

PRESCRIPCIONS GENERALS: 

En la mesura que sigui possible, els equips elèctrics s’ubicaran en àrees no perilloses. Si això no és 

possible, la instal·lació es farà on existeixi el menor risc. 

Els equips elèctrics s’instal·laran d’acord amb les condicions de la seva documentació particular. Es 

posarà especial atenció en garantir que les parts recanviables, tals com làmpades, siguin del tipus i 

característiques assignades correctes. Les inspeccions de les instal·lacions objecte d’aquesta Instrucció 

es realitzaran d’acord el que estableix la norma UNE-EN 60079-17. 

En el cas de circumstàncies excepcionals, com per exemple, certes tasques de reparació que 

requereixin soldadura, treballs d’investigació i desenvolupament (operació de plantes pilot, realització 

de treballs experimentals, etc.) no serà necessari que es reuneixin tots els requisits dels capítols 6,7 i 8 

següents, perquè se suposa que la instal·lació estarà en operació només durant un període de temps 

limitat, estarà sota supervisió de personal especialment format i que es reuniran les següents 

condicions: 

- S’han pres mesures per prevenir l’aparició d’atmosferes explosives. 

- S’han pres mesures per garantir que l’equip elèctric es desconnecta en cas de 

formació d’una atmosfera perillosa. 

- S’han pres mesures per garantir que les persones no resultaran danyades per 

incendis o explosions. 

i addicionalment, aquestes mesures s’han comunicat per escrit al personal que està familiaritzat amb 

els requisits d’aquesta Instrucció i amb les normes que tracten d’equips i instal·lacions en llocs amb risc 

d’explosió i tenen accés a tota la informació necessària per portar a terme l’actuació. 

Per portar a terme aquestes operacions serà necessària la prèvia elaboració d’un permís especial de 

treball, autoritzat pel responsable de la planta o de la instal·lació. 

SISTEMA DE CABLEJAT 

GENERALITATS: 

Per instal·lacions de seguretat intrínseca, els sistemes de cablejat compliran els requisits de la norma 

UNE-EN 60079-14 i de la norma UNE-EN 50039. 

Els cables per la resta de les instal·lacions tindran una tensió mínima assignada de 450/750V. 

Les entrades dels cables i dels tubs als aparells elèctrics es realitzaran d’acord amb el mode de 

protecció previst. Els orificis dels equips elèctrics per entrades de cables o tubs que no s’utilitzin hauran 

de tancar-se mitjançant peces que vagin d’acord amb el mode de protecció dels equips. 

Per les canalitzacions per equips mòbils es tindrà en compte el que estableix la Instrucció ITC MIE-BT 

21. 

La intensitat admissible en els conductors s’haurà de disminuir-se en un 15% respecte al valor 

corresponent a una instal·lació convencional. A més, tots els cables de longitud igual o superior a 5 m 

estaran protegits contra sobrecàrregues i curtcircuits; per la protecció de sobrecàrregues es tindrà en 

compte la intensitat de càrrega resultant fixada en el paràgraf anterior i per la protecció de curtcircuits 

MC { PAGE } de 145


es tindrà en compte el valor màxim per un defecte en el començament del cable i el valor mínim 

corresponent a un defecte bifàssic i franc al final del cable. 

En el punt de transmissió d’una canalització elèctrica d’una zona a una altra, o d’un emplaçament 

perillós a un altre no perillós, s’haurà d’impedir el pas de gasos, vapors o líquids inflamables. Això pot 

requerir el segellat de rases, tubs, safates, etc. Una ventilació adequada o el farciment de rases amb 

sorra. 

REQUISITS DELS CABLES: 

Els cables a utilitzar en els sistemes de cablejat en els emplaçaments de classe I i classe II seran: 

a) En instal·lacions fixes: 

- Cables de tensió assignada mínima de 450/750 V, aïllats amb barreges 

termoplàstiques o termoestables; instal·lats sota tub (segons 9.3) metàl·lic rígid o 

flexible conforme la norma UNE-EN 50086-1. 

- Cables construïts de manera que disposin d’una protecció mecànica; es consideren 

com a tals: 

. els cables amb aïllament mineral i coberta metàl·lica, segons UNE- 21157 part 

1. 

. els cables armats amb fil d’acer galvanitzat i amb coberta externa no 

metàl·lica, segons la sèrie UNE 21.123. 

Els cables a utilitzar en les instal·lacions fixes han de complir, respecte a la reacció al foc, el que 

s’indica en la norma UNE 20432-3. 

b) En alimentació d’equips portàtils o mòbils. S’utilitzaran cables amb coberta de policloroprè 

segons UNE 21027part 4 o UNE 21150, que siguin aptes per serveis mòbils, de tensió 

designada mínima 450/750 V flexibles i de secció mínima 1,5 mm2. La utilització d’aquests 

cables flexibles es restringirà a l’estrictament necessari i com a màxim a una longitud de 30 

metres. 

REQUISITS DELS CONDUCTES. 

Quan el cablejat de les instal·lacions fixes es realitzi mitjançant tub o canal protector, aquests seran 

conformes a les especificacions donades a les taules següents: 

Característiques mínimes per tubs 

Característiques Codi Grau 

Resistència a la compressió 4 Fort 

Resistència a l’impacte 4 Fort 

Temperatura mínima d’instal·lació i servei 2 - 5 ºC 

Temperatura màxima d’instal·lació i servei 1 + 60 ºC 

Resistència al corbat 1-2 Rígid/corbable 

Propietats elèctriques 1-2 Continuitat elèctrica/aïllant 

Resistència a la penetració d’objectes sòlids 4 Contra objectes D – 1 mm 

Resistència a la penetració de l’aigua 2 Contra gotes d’aigua caient 

verticalment quan el sistema de 

tubs està inclinat 15 º 

Resistència a la corrosió de tubs metàl·lics i 2 Protecció interior i exterior mitja 

compostos 

Resistència a la tracció 0 No declarada 

Resistència a la propagació de la flama 1 No propagador 

Resistència a les càrregues suspeses 0 No declarada 

MC { PAGE } de 145


Característiques mínimes per canals protectores 

Característiques Grau 

Dimensió del costat major de la secció transversal ≤16 mm > 16 

Resistència a l’impacte Fort Fort 

Temperatura mínima d’instal·lació i servei + 15 ºC - 5 ºC 

Temperatura màxima d’instal·lació i servei + 60 ºC + 60 ºC 

Propietats elèctriques Aïllant Continuïtat 

elèctrica/aïllant 

Resistència a la penetració d’objectes sòlids 4 No inferior a 2 

Resistència a la penetració d’aigua No declarada 

Resistència a la propagació de la flama No propagador 

Això no és aplicable en el cas de canalitzacions sota tub que es connectin a aparells elèctrics amb 

mode de protecció antideflagrant provistos de tallafocs, on el tub resistirà una pressió interna mínima de 

3 Mpa durant 1 minut i serà, o bé d’acer sense soldadura, galvanitzat interior i exteriorment, conforme a 

la norma UNE-36582, o bé conforme a la norma UNE-EN 50086. 

5.7.1.7. MEMÒRIA DE CÀLCUL 

5.7.1.7.1. Càlcul aproximat de la resistència de posta a terra 

Dades: 

- Conductor enterrat: 35 mm2 de Cu. 

- Longitud del conductor enterrat: 40m. 

- Nº de piques: 4 

- Longitud de cada pica: 2m. 

- Naturalesa del terreny: Margues 

La resistència de cada pica és la següent: 

S = 150 Ohms. 

l = 2 m. 

{EMBED Equation.3} 

La resistència del conductor de 35 mm2 de "Cu" enterrat horitzontalment és de: 


La resistència global de la xarxa de terra equivalent als 4 elèctrodes: 



MC { PAGE } de 145


5.7.1.7.2. Càlcul d'intensitats i caigudes de tensió 

EDIFICI A: 

CÀLCUL SECCIÓ LÍNIA GENERAL D’ALIMENTACIÓ: 

Tenint en compte el factor de simultaneïtat previst per els habitatges, la intensitat sol·licitada per l’edifici 

serà: 


Considerant un factor de potència igual a 0,85, i una tensió entre fases de 400V. 

S’utilitzarà cable amb secció trifàsica amb neutre de 3x150+70mm 2 . de coure amb aïllament de 1000 volts. 

Tipus RZ1-K0,6/1kv). I s’ha instal·lat un interruptor general de maniobra de 250 Ampers a la centralització 

dels comptadors. 

En aquestes condicions, el valor de caiguda de tensió per a 30 metres de llargada per a la línia general 

d’alimentació: 



Valor inferior al 0,5% de la tensió entre fases. 

EDIFICI B (CENTRALITZACIÓ 1): 



serà: 











EDIFICI B (CENTRALITZACIÓ 2): 



serà: 











Càlcul de la derivació individual dels serveis comuns: 

MC { PAGE } de 145


Derivació individual serveis comunitaris (llum escala, vestíbuls, ascensor, antena, porter 

automàtic,...): 




Càlcul de la derivació individual de l’aparcament: 

Derivació individual aparcament de vehicles: 




Càlcul de la derivació individual dels pisos: 

El dimensionament de les derivacions individuals del pisos és el que es representa a la taula adjunta: 

BLOC A 

PB 

Pis 

Planta 

P1 

P2 

P3 

1a – 4a 5a –7a 

1x16+16 mm 

T-16 

1x25+25 mm 

T-25 

1x25+25 mm 

T-25 

1x25+25 mm 

T-25 

1x35+35 mm 

T-35 

1x35+35 mm 

T-35 

1x35+35 mm 

T-35 

MC { PAGE } de 145


BLOC B 

Planta 

Pis 

1a – 4a 5a –8a 

P1 1x25+25 mm 

1x35+35 mm 

T-25 

T-35 

P2 1x25+25 mm 

1x35+35 mm 

T-25 

T-35 

P3 1x25+25 mm 

1x35+35 mm 

T-25 

T-35 

Les derivacions individuals de diàmetre 25 mm, es colocaran sota tub de 50 mm de diàmetre i les de 35 

mm sota tub de 63 mm. Els trams horitzontals de les derivacions individuals discorreran per canal 

protectora. 

A la planta baixa i primera, aquesta canal disposaran d’unes dimensions de 300x60 mm, mentre que a la 

planta segona, donat que donarà servei a aquesta planta i a la superior, la seva dimensió serà de 400x85 

mm 

TAULA CANALS DE BAIXA TENSIÓ TRAMS HORITZONTALS DERIVACIONS INDIVIDUALS 

BLOC A 

BLOC B 

Planta 

Pis 

1a – 4a 5a –7a 

PB 300 x 60 mm 200 x 60 mm 

P1 300 x 60 mm 200 x 60 mm 

P2/P3 400 x 85 mm 300 x 85 mm 

Planta 

Pis 

1a – 4a 5a –8a 

PB 300 x 60 mm 200 x 60 mm 

P1 300 x 60 mm 200 x 60 mm 

P2/P3 400 x 85 mm 300 x 85 mm 

5.7.1.7.3. ALTRES LÍNIES DE LA INSTAL·LACIÓ 

Els valors d'intensitat i caiguda de tensió corresponents a la resta de línies de la instal·lació, es detallen en 

l’annex de càlculs que s'adjunta a continuació. 

Fórmules: 

Per línies monofàsiques: 

P 2 x P x l 

I = ------------ = A. e = ----------------------- = V. 

V x F.P. c x V x S 

Per línies trifàsiques: 

P P x l 

I = -------------------- = A. e = ---------------------- = V. 

1,73 x V x F.P. c x V x S 

Essent: 

P = Potència (W) 

V = Tensió (V) 

S = Secció (mm2) 

l = Longitud (m) 

MC { PAGE } de 145


F.P. = Factor de potència (0,9) 

c = Conductivitat (56 pel Coure) 

QUADRE PROTECCIÓ I MANIOBRA GENERAL(PIS TIPUS) 

Nº POT. Nº SECCIÓ LONG COEF. INT. CDT CDT CDT PIA 

Línia (W) FASES (mm2) (m) (A) (V) % PARCIAL % TOTAL 

L-1 2000 1 1,5 25 1 10,23 5,18 2,25 2,73 10 

L-2 3000 1 2,5 30 1 15,35 5,59 2,43 2,91 16 

L-3 4800 1 6 10 1 24,55 1,24 0,54 1,02 25 

L-4 3000 1 4 15 1 15,35 1,75 0,76 1,24 20 

L-5 3000 1 2,5 25 1 15,35 4,66 2,03 2,51 16 

QUADRE PROTECCIÓ I MANIOBRA GENERAL(SERVEIS COMUNS) 



L-1 800 1 1,5 10 1 4,09 0,83 0,36 0,40 10 

L-2 800 1 2,5 30 1 4,09 1,49 0,65 0,69 10 

L-3 200 1 1,5 10 1,8 1,84 0,37 0,16 0,20 10 

L-4 800 1 2,5 50 1 4,09 2,48 1,08 1,12 10 

L-5 200 1 2,5 50 1,8 1,84 1,12 0,49 0,53 10 

L-6 800 1 2,5 55 1 4,09 2,73 1,19 1,23 10 

L-7 200 1 2,5 55 1,8 1,84 1,23 0,53 0,57 10 

L-8 800 1 2,5 60 1 4,09 2,98 1,30 1,34 10 

L-9 200 1 2,5 60 1 1,02 0,75 0,32 0,36 10 

L-10 2500 1 2,5 5 1 12,79 0,78 0,34 0,38 16 

L-11 6000 3 6 15 1,25 12,75 0,84 0,21 0,25 25 

L-12 2500 1 4 10 1 12,79 0,97 0,42 0,46 20 

L-13 6000 3 6 35 1 10,20 1,56 0,39 0,43 20 

SUBQUADRE COBERTA 



L-13.1 800 1 1,5 30 1 4,09 2,48 1,08 1,51 10 

L-13.2 200 1 1,5 20 1,8 1,84 0,75 0,32 0,75 10 

L-13.3 2500 1 2,5 5 1 12,79 0,78 0,34 0,77 10 

L-13.4 2500 1 4 25 1 12,79 2,43 1,05 1,48 20 

L-13.5 4000 3 6 10 1,25 8,50 0,37 0,09 0,52 20,00 

QUADRE PROTECCIÓ I MANIOBRA GENERAL(APARCAMENT) 



L-1 800 1 2,5 60 1,8 7,37 5,37 2,33 2,81 10 

L-2 800 1 2,5 60 1,8 7,37 5,37 2,33 2,81 10 

L-3 800 1 2,5 60 1,8 7,37 5,37 2,33 2,81 10 

L-4 300 1 2,5 60 1,8 2,76 2,01 0,87 1,35 10 

L-5 800 1 2,5 40 1,8 7,37 3,58 1,56 2,04 10 

L-6 800 1 2,5 40 1,8 7,37 3,58 1,56 2,04 10 

L-7 800 1 2,5 40 1,8 7,37 3,58 1,56 2,04 10 

L-8 300 1 2,5 50 1,8 2,76 1,68 0,73 1,21 10 

L-9 500 1 2,5 70 1,8 4,60 3,91 1,70 2,18 10 

L-10 500 1 2,5 40 1,8 4,60 2,24 0,97 1,45 10 

L-11 800 1 1,5 30 1,8 7,37 4,47 1,94 2,42 10 

L-12 500 1 1,5 5 1 2,56 0,26 0,11 0,59 10 

L-13 500 1 2,5 35 1 2,56 1,09 0,47 0,95 16 

L-14 2000 1 2,5 50 1,25 12,79 7,76 3,38 3,86 16 

5.7.1.8. PROTECCIÓ CONTRA CONTACTES DIRECTES 

Aquesta protecció consisteix en prendre les mesures destinades a protegir les persones contra els perills 

que poden derivar-se d’un contacte amb les parts actives dels materials elèctrics. 

MC { PAGE } de 145


Generalment, els mitjans a utilitzar seran: 

� Protecció per aïllament de les parts actives 

� Protecció amb barreres o envolvents 

� Protecció amb obstacles 

� Protecció per posada fora de l’abast per allunyament 

� Protecció complementària per dispositius de corrent diferencial residual 

(S’haurà de complir tot el que s’especifica en la ITC-BT-24) 

5.7.1.9. PROTECCIÓ CONTRA CONTACTES INDIRECTES 

Aquesta protecció s’aconsegueix amb l’aplicació d’algunes de les següents mesures: 

� Protecció per tall automàtic de l’alimentació 

� Protecció per utilització d’equips de Classe II o per aïllament equivalent 

� Protecció en els locals o emplaçaments no conductors. 

� Protecció mitjançant connexions equipotencials locals no connectades a terra. 

� Protecció per separació elèctrica. 

(S’haurà de complir tot el que s’especifica en la ITC-BT-24) 

Estarà assegurada per la inexistència de parts actives de la instal·lació elèctrica al descobert. 

5.7.1.9.1. Càlcul de la intensitat de curtcircuit 

El càlcul de la intensitat de curtcircuit s’utilitza la següent fórmula: 


On 

Icc= Intensitat de curtcircuit màxima en el punt considerat 

U= Tensió d’alimentació 

R= Resistència del conductor de fase entre el punt considerat i l’alimentació. 



R=R(DI)+R(LGA)=0,051Ω 


MC { PAGE } de 145


Resum descripció de la instal·lació interior dels habitatges: 

La instal·lació interior dels habitatges es realitzarà d’acord a les instruccions ITC-BT-25, 26 i 27. 

La instal·lació s’ha realitzat sota tub de PVC encastat en les parets i el fals sostre. 

El cablejat de tot el local és del tipus H07V-K, excepte la línia general d’alimentació i la derivació 

individual que és del tipus RZ1-K0,6/1 kV. 

Les seccions del cablejat i les proteccions contra sobreintensitats i sobretensions són les que s’indiquen 

en l’esquema unifilar. 

La secció mínima dels tubs i la disposició dels punts de llum compliran amb el que prescriuen les 

esmentades ITC. 

5.7.1.10. CONCLUSIÓ 


haurà de reunir la instal·lació elèctrica objecte del present Projecte, comprometent-se, no obstant, la 


MC { PAGE } de 145


Annex al punt 5.7. 

MC { PAGE } de 145


5.7.2. INSTAL·LACIÓ D’IL·LUMINACIÓ 

La instal·lació d’il·luminació s’adaptarà al que s’estableix en el Reglament Electrotècnic de Baixa 

Tensió i les seves instruccions complementàries (REBT, Real Decret 842/2002 del 2 d’ Agost), es 

consideren els requisits definits al CTE (RD 314/2006), al DB SU-4 “Seguretat enfront el risc causat per 

a il·luminació inadequada”, al DB HE-3 “Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació”, les 

especificacions fixades pel D. 21/2006 d’Ecoeficiència i pel Reglament d’ascensors. 

1. Disseny i posada en obra 

La col·locació dels equips es realitzarà segons les especificacions del fabricant, mantenint les 

distàncies de seguretat i facilitant la seva reposició i manteniment. 

De forma general, es preveuen làmpades fluorescents per a la il·luminació funcional (interior i exterior) i 

també per a la d’emergència. Aquestes últimes tindran una autonomia d’1h, com a mínim, i portaran un 

pilot indicador del seu correcte funcionament. 

A l’aparcament es col·locaran lluminàries lineals adossades a les canals metàl·liques per al suport dels 

conductors elèctrics. 

El control d’encesa i apagada de les zones comunitàries de circulació de l’edifici, ai, es realitzarà per 

un sistema de detecció de presència. L’encesa de l’aparcament es realitzarà mitjançant interruptors 

temporitzats. 

L’enllumenat d’emergència estarà prevista de font pròpia d’energia i la seva alçada de col·locació és 

superior als 2m. 

2. Materials i equips 

Els materials i equips compliran les condicions establertes a les Instruccions corresponents del REBT i 

altres especificacions que li siguin d’aplicació. 

El grau de protecció de les lluminàries serà d’adequat al lloc en que s’ubica. 

3. Dimensionat 

La instal·lació d’il·luminació es projecta de manera que garanteixi els valors de la il·luminància mitja i 

l’eficiència energètica límit de la instal·lació d’il·luminació (VEEI). 

Pel càlcul de la il·luminància mitja s’utilitza el mètode del flux i la justificació del valor VEEI es fa 

segons les prescripcions del DB HE-3 “Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació”. 

En base a aquestes metodologies de càlcul s’obté: 

Aparcament � Em: 100 lux 

� VEEI: 5 W/ m 2 (per a 100 lux) 

Zones comunes � Em: 100 lux 

� VEEI: 7,5 W/ m 2 (per a 100 lux) 

A la fitxa de justificació del REBT s’indiquen alguns ratis estimatius 

MC { PAGE } de 145


MC 5.8. INFRAESTRUCTURES DE TELECOMUNICACIONS 

Com a Annex al projecte s’adjunta el Projecte tècnic d’Infraestructures comunes de Telecomunicacions 

(ICT)[04] que ha de tenir en compte les previsions d’espais definides a la Memòria Descriptiva del 

Projecte Bàsic d’edificació. 

MC 5.9. SISTEMES DE VENTILACIÓ 

5.9.1. INTERIOR DELS HABITATGES 

5.9.1.0. PRELIMINARS 

D'acord amb el vigent RD 314/2006, de 17 de març per el que s’aprova el Codi Tècnic de l’Edificació, es 

redacta el següent projecte justificatiu del compliment del DB-HS-3 (Qualitat d’aire interior). 

5.9.1.1. OBJECTE DEL PROJECTE 

És objecte del present projecte la instal·lació d’aigua de dos edificis destinats principalment a habitatges 

que promou la societat VILABLAREIX FUTUR, SL” (NIF: B-17.975.376). 

5.9.1.2. DESCRIPCIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ 

La instal·lació de ventilació d’aquest projecte correspon a dos blocs d’habitatges, A i B. La instal·lació de 

cadascun d’aquests edificis és idèntica i es descriu a continuació: 

- La instal·lació de ventilació dels habitatges està dissenyada per a que cada habitatge disposi d’un 

conducte individuals de ventilació fins a coberta. 

- El sistema que s’ha optat és el sistema de ventilació general mecànica amb extracció mecànica i 

admissió d’aire directa de l’exterior. 

5.9.1.3. GENERALITATS 

5.9.1.3.1. Àmbit d’aplicació 

1 Aquesta secció s’aplica, en els edificis d’habitatges, a l’interior dels mateixos, els magatzems de 

residus, els trasters, els aparcaments i garatges; i, en els edificis de qualsevol altre ús, als 

aparcaments i garatges. Es considera que formen part dels aparcaments i garatges les zones 

de circulació dels vehicles. 

2 Per locals d’altres tipus la demostració de la conformitat amb les exigències bàsiques s’ha de 

verificar mitjançant un tractament específic adoptant criteris anàlegs als que caracteritzen les 

condicions establertes en aquesta secció. 

5.9.1.3.2. Procediment de verificació 

1 Per a la aplicació d’aquesta secció s’ha de seguir la seqüència de verificacions que s’exposa a 

continuació. 

2 Compliment de les condicions establertes pels cabals de l’apartat 2. 

3 Compliment de les condicions de disseny del sistema de ventilació de l’apartat 3: 

a) per cada tipus de local, el tipus de ventilació i les condicions relatives als mitjans de 

ventilació, ja sigui natural, mecànica o híbrida; 

b) les condicions relatives als elements constructius següents: 

MC { PAGE } de 145


i) obertures i boques de ventilació; 

ii) conductes d’admissió; 

iii) conductes d’extracció per ventilació híbrida; 

iv) conductes d’extracció per ventilació mecànica; 

v) aspiradors híbrids, aspiradors mecànics i extractors; 

vi) finestres i portes exteriors. 

4 Compliment de les condicions de dimensionament de l’apartat 4 relatives als elements 

constructius. 

5 Compliment de les condicions dels productes de construcció de l’apartat 5. 

6 Compliment de les condicions de construcció de l’apartat 6. 

7 Compliment de les condicions de manteniment i conservació de l’apartat 7. 

5.9.1.3.3. Caracterització i quantificació de les exigències 

1 El cabal de ventilació mínim pels locals s’obté a la taula 2.1 tenint en compte les regles que 

figuren a continuació. 

2 El número d’ocupants es considera igual, 

a) en cada dormitori individual, a un i, en cada dormitori doble, a dos; 

b) en cada menjador i en cada sala d’estar, a la suma dels comptabilitzats pels dormitoris 

de l’habitatge corresponent. 

3 En els locals dels habitatges destinats a varis usos es considera el cabal corresponent al ús pel 

que resulti un cabal major. 

Taula 2.1 Cabals de ventilació mínims exigits 

Locals 

(1) 

(2) 

Cabal de ventilació mínim exigit qv en l/s 

Per ocupant Per m 2 En funció 

útil d’altres 

paràmetres 

Dormitoris 5 

Sales d’estar i menjadors 3 

Lavabos i cambres de bany 15 per local 

Cuines 2 (1) 50 per local (2) 

Trasters i les seves zones 

comunes 

Aparcaments i garatges 120 per plaça 

Magatzems de residus 10 

A les cuines amb sistema de cocció per combustió dotades de calderes no estanques 

aquest cabal s’incrementa en 8 l/s. 

Aquest és el cabal corresponent a la ventilació addicional específica de la cuina (vegi’s el 

paràgraf 3 de l’apartat 3.1.1). 

0,7 

MC { PAGE } de 145


5.9.1.4. DISSENY 

5.9.1.4.1. Condicions generals dels sistemes de ventilació 

5.9.1.4.1.1. Habitatges 

1 Els habitatges han de disposar d’un sistema general de ventilació que pot ser híbrida o 

mecànica amb les següents característiques (vegi’s els exemples de la figura 3.1): 

a) L’aire ha de circular des dels locals secs als humits, per això els menjadors, els dormitoris i 

les sales d ‘estar han de disposar d’obertures d’admissió; els lavabos, les cuines i cambres 

de bany han de disposar d’obertures d’extracció; les particions situades entre els locals 

amb admissió i els locals amb extracció han de disposar d’obertures de pas; 

b) Els locals amb varis usos dels del punt anterior, han de disposar en cada zona destinada a 

un ús diferent de les obertures corresponents; 

c) Quan la fusteria exterior sigui de classe 2, 3 o 4 segons norma UNE EN 12207:200 s’ha 

d’utilitzar, com obertures d’admissió, obertures dotades d’airejadors o obertures fixes de 

fusteria; quan la fusteria exterior sigui de classe 0 o 1 pot utilitzar-se com obertures 

d’admissió les juntes d’obertura; 

d) Quan la ventilació sigui híbrida les obertures d’admissió han de comunicar directament amb 

l’exterior; 

e) Els airejadors han de disposar-se a una distancia del terra major que 1,80 m; 

f) Quan algun local amb extracció estigui compartimentat, han de disposar-se obertures de 

pas entre els compartiments; l’obertura d’extracció ha de disposar-se en el compartiment 

més contaminat que, en cas de lavabos i cambres de bany, és aquell en el que està situat 

l’inodor, i en el cas de cuines és aquell en el que està situada la zona de cocció; l’obertura 

de pas que connecta amb la resta de l’habitatge ha d’estar situada en el local menys 

contaminat; 

g) Les obertures d’extracció han de connectar-se a conductes d’extracció i han de disposar-se 

a una distancia del sostre menor que 100 mm i a una distància de qualsevol racó o 

cantonada vertical major que 100 mm; 

h) Els conductes d’extracció no poden compartir-se amb locals d’altres usos excepte amb els 

trasters. 

2 Les cuines, menjadors, dormitoris i sales d’estar han de disposar d’un sistema complementari 

de ventilació natural. Per això ha de disposar-se una finestra exterior practicable o una porta 

exterior. 

3 Les cuines han de disposar d’un sistema addicional específic de ventilació amb extracció 

mecànica pels vapors i els contaminants de la cocció. Per això ha de disposar-se un extractor 

connectat a un conducte d’extracció independent dels de la ventilació general de l’habitatge que 

no pot utilitzar-se per a la extracció d’aire de locals d’altre ús. Quan aquest conducte sigui 

compartit per varis extractors, cada un d’aquests ha d’estar dotat d’una vàlvula automàtica que 

mantingui oberta la seva connexió amb el conductor només quan estigui funcionant o de 

qualsevol altre sistema antirrevocament. 

MC { PAGE } de 145


5.9.1.4.1.2. Magatzems de residus 

Els magatzems de residus han de disposar d’un sistema de ventilació que pot ser natural, 

híbrid o mecànic. 

5.9.1.4.1.2.1. Mitjans de ventilació natural 

1 Quan el magatzem ventili a través d’obertures mixtes, aquestes han de disposar-se al menys 

en dues parts oposades del tancament, de tal forma que cap punt de la zona disti més de 15 

metres de l’obertura més propera. 

2 Quan els trasters es ventilin a través d’obertures d’admissió i extracció, aquestes han de 

comunicar directament amb l’exterior i la separació vertical entre elles ha de ser com a mínim 

de 1,5 metres. 

5.9.1.4.1.3. Trasters 

1 En els trasters i les seves zones comunes ha de disposar-se un sistema de ventilació que pot 

ser natura, híbrida o mecànica (vegi’s els exemples de la figura 3.2). 

5.9.1.4.1.3.1. Mitjans de ventilació natural 

1 Han de disposar-se obertures mixtes en la zona comuna al menys en dues parts oposades del 

tancament, de tal forma que cap punt de la zona disti més de 15 m de l’obertura més pròxima. 

2 Quan els trasters es ventilin a través de la zona comuna, la partició situada entra cada traster i 

aquesta zona ha de disposar com a mínim de dues obertures de pas separades verticalment 

1,5 m com a mínim. 

3 Quan els trasters es ventilin independentment de la zona comuna a través de les seves 

obertures d’admissió i extracció, aquestes han de comunicar directament amb l’exterior i la 

separació vertical entre elles ha de ser com a mínim 1,5 m. 

5.9.1.4.1.3.2. Mitjans de ventilació híbrida i mecànica 

1 Quan els trasters es ventilin a través de la zona comuna, la extracció ha de situar-se en la zona 

comuna. Les particions situades entre aquesta zona i els trasters han de disposar d’obertures 

de pas. 

2 Les obertures d’admissió dels trasters han de comunicar directament amb l’exterior i les 

obertures d’extracció han d’estar connectades a un conducte d’extracció. 

3 Per ventilació híbrida les obertures d’admissió han de comunicar directament amb l’exterior. 

4 Les obertures d’extracció han de connectar-se a conductes d’extracció. 

5 En les zones comunes les obertures d’admissió i les d’extracció han de disposar-se de tal forma 

que cap punt del local disti més de 15 m de l’obertura més pròxima. 

6 Les obertures de pas de cada traster han de separar-se verticalment 1,5 m com a mínim. 

MC { PAGE } de 145


5.9.1.4.2. Condicions particulars dels elements 

5.9.1.4.2.1. Obertures i boques de ventilació 

1. Les obertures d’admissió que comuniquen el local directament amb l’exterior, les mixtes i les 

boques de presa han d’estar en contacte amb un espai exterior suficientment gran per permetre 

que en la seva planta pugui situar-se un cercle el diàmetre del qual sigui igual a un terç de l’alçada 

del tancament més baix dels que el delimiten i no menor que 3 m, de tal manera que cap punt de 

l’esmentat tancament resulti interior al cercle i que quan les obertures estiguin situades en una 

reculada, l’ample d’aquest compleixi les següents condicions: 

a) Sigui igual o major que 3 m quan la profunditat de la reculada estigui compresa entre 1,5 i 3 

m; 

b) Sigui igual o major que la profunditat quan aquesta sigui major o igual que 3 m. 

2. Poden utilitzar-se com obertures de pas un airejador o la folgança existent entre les fulles de les 

portes i el terra. 

3. Les obertures de ventilació en contacte amb l’exterior han de disposar-se de tal manera que s’eviti 

l’entrada d’aigua de pluja o estar dotades d’elements adequats per a la mateixa finalitat. 

4. Les boques d’expulsió han de situar-se separades 3 m com a mínim, de qualsevol element 

d’entrada de ventilació (boca de presa, obertura d’admissió, porta exterior i finestra) i de qualsevol 

punt on pugui haver persones de forma habitual. 

5. Les boques d’expulsió han de disposar de malla antiocells o altres elements similars. 

6. En el cas de ventilació híbrida, la boca d’expulsió ha d’ubicar-se en la coberta de l’edifici a una 

alçada sobre ella d’1 m com a mínim i ha de superar les següents alçades en funció del seu 

emplaçament (vegi’s els exemples de la figura 3.4): 

a) L’alçada de qualsevol obstacle que estigui a una distancia compresa entre 2 i 10 m; 

b) 1,3 cops l’alçada de qualsevol obstacle que estigui a una distancia menor o igual que 2 m; 

c) 2 m en cobertes transitables. 

5.9.1.4.2.2. Conductes d’admissió 

1. Els conductes han de tenir secció uniforme i mancar d’obstacles en tot el seu recorregut. 

2. Els conductes han de tenir un acabat que dificulti el seu embrutiment i han de ser practicables per 

al seu registre i neteja cada 10 m com a màxim en tot el seu recorregut. 

5.9.1.4.2.3. Conductes d’extracció per ventilació híbrida 

1. Cada conducte d’extracció ha de disposar en la boca d’expulsió d’un aspirador híbrid. 

2. Els conductes han de ser verticals. 

3. Si els conductes són col·lectius no han de servir a més de 6 plantes. Els conductes de les dues 

últimes plantes han de ser individuals. La connexió de les obertures d’extracció amb els conductors 

col·lectius ha de fer-se a través de ramals verticals cada un dels quals ha de desembocar en el 

conducte immediatament per sota del ramal següent (vegi’s l’exemple de la figura 3.3). 

4. Els conductors han de tenir secció uniforme i mancar d’obstacles en tot el seu recorregut. 

5. Els conductes que travessen elements separadors de sectors d’incendi han de complir les 

condicions de resistència a foc de l’apartat 3 de la secció SI1. 

6. Els conductes han de tenir un acabat que dificulti el seu embrutiment i han de ser practicables per 

al seu registra i neteja en la coronació i en la seva arrencada. 

7. Els conductes han de ser estancs a l’aire per la seva pressió de dimensionat. 

5.9.1.4.2.4. Conductes d’extracció per a ventilació mecànica 

MC { PAGE } de 145


1. Cada conducte d’extracció, excepte els de la ventilació específica de les cuines, ha de disposar en 

a boca d’expulsió d’un aspirador mecànic, podent varis conductes d’extracció compartir un mateix 

aspirador mecànic (vegi’s els exemples de la figura 3.5). 

2. Els conductes han de ser verticals. S’exceptua d’aquesta condició els trams de connexió de les 

obertures d’extracció amb els conductes o ramals corresponents. 

3. La secció de cada tram del conducte comprès entre dos punts consecutius amb aportament o 

sortida d’aire ha de ser uniforme. 

4. Els conductes han de tenir un acabat que dificulti el seu embrutiment i ser practicables per al seu 

registre i neteja en la coronació i en l’arrencada dels trams verticals. 

5. Quan es prevegi que en les parets dels conductes pugui assolir-se la temperatura de ruixament 

aquests han d’aïllar-se tèrmicament de tal manera que s’eviti que es produeixin condensacions. 

6. Els conductes que travessen elements separadors de sectors d’incendi han de complir les 

condicions de resistència a foc de l’apartat 3 de la secció SI1. 

7. Els conductes han de ser estancs a l’aire per a la seva pressió de dimensionat. 

8. Quan el conducte per a la ventilació específica addicional de les cuines sigui col·lectiu, cada 

extractor ha de connectar-se al mateix mitjançant un ramal que ha de desembocar en el conducte 

d’extracció immediatament per sota del ramal següent (vegi’s els exemples de la figura 3.6). 

5.9.1.4.2.5. Aspiradors híbrids, aspiradors mecànics i extractors 

1. Els aspiradors mecànics i els aspiradors híbrids han de disposar-se en un lloc accessible per a 

realitzar la seva neteja. 

2. Previ als extractors de les cuines ha de disposar-se un filtre de greixos i olis dotat d’un dispositiu 

que indiqui quan ha de reemplaçar-se o netejar-se l’esmentat filtre. 

3. Ha de disposar-se un sistema automàtic que actuï de tal forma que tots els aspiradors híbrids i 

mecànics de cada habitatge funcionin simultàniament o adoptar qualsevol altre solució que 

impedeixi la inversió del desplaçament de l’aire en tots els punts. 

5.9.1.4.2.6. Finestres i portes exteriors 

Les finestres i portes exteriors que es disposin per la ventilació natural complementaria han d’estar en 

contacte amb un espai que tingui les mateixes característiques que l’exigit per a les obertures 

d’admissió. 

MC { PAGE } de 145


5.9.1.5. DIMENSIONAMENT 

5.9.1.5.1. Obertures de ventilació 

1. L’àrea efectiva total de les obertures de ventilació de cada local ha de ser com a mínim la major de 

les que s’obtenen mitjançant les figuren a la taula 4.1. 

Taula 4.1. Àrea efectiva de els obertures de ventilació d’un local en cm 2 

Obertures de ventilació 

Obertures d’admissió (1) 

Obertures d’extracció 

Obertures de pas 

4·qv ó 

4·qva 

4·qv ó 

4·qve 

70 cm 2 ó 

8·qvp 

Obertures mixtes (2) 8·qv 

(1) 

Quan es tracti d’una obertura d’admissió constituïda per una obertura fixa, la dimensió que s’obtingui 

de la taula no podrà excedir-se en més d’un 10%. 

(2) 

L’àrea efectiva total de les obertures mixtes de cada zona oposada de façana i de la zona 

equidistant ha de ser com a mínim l’àrea total exigida. 

essent 

qv cabal de ventilació mínim exigit del local [l/s], obtingut de la taula 2.1. 

qva cabal de ventilació corresponent a cada obertura d’admissió del local calculat per un procediment 

d’equilibrat de cabals d’admissió i d’extracció i amb una hipòtesi de circulació d’aire segons la 

distribució dels locals, [l/s]. 

qve cabal de ventilació corresponent a cada obertura d’extracció del local calculat per un procediment 



qvp cabal de ventilació corresponent a cada obertura de pas del local calculat per un procediment 



5.9.1.5.2. Conductes d’extracció 

5.9.1.5.2.1. Conductes d’extracció per la ventilació híbrida 

1. La secció dels conductes d’extracció ha de ser com a mínim la obtinguda de la taula 4.2 en funció 

del cabal d’aire en el tram del conducte i de la classe del tir que es determinarà de la següent 

manera: 

a) El cabal d’aire en el tram del conducte [l/s], qvt, que és igual a la suma de tots els cabals que 

passen per les obertures d’extracció que vessen al tram; 

b) La classe del tir s’obté a la taula 4.3 en funció del número de plantes existents entre la més 

baixa que vessa al conducte i la última, ambdues incloses, i de la zona tèrmica en la que se 

situa l’edifici d’acord amb la taula 4.4. 

MC { PAGE } de 145


Cabal d’aire en el tram 

del conducte en l/s 

Núm. de plantes 

Taula 4.2. Seccions del conducte d’extracció en cm 2 

Classe de tir 

T-1 T-2 T-3 T-4 

qvt ≤ 100 1 x 225 1 x 400 1 x 625 1 x 625 

100 < qvt ≤ 300 1 x 400 1 x 625 1 x 625 1 x 900 

300 < qvt ≤ 500 1 x 625 1 x 900 1 x 900 2 x 900 

500 < qvt ≤ 750 1 x 625 1 x 900 

750 < qvt ≤ 1000 1 x 900 

1 

2 

3 

1 x 900 + 1 

x 625 

Taula 4.3. Classes de tir 

1 x 900 + 1 x 

625 

2 x 900 

3 x 900 

3 x 900 + 1 x 

625 

Zona tèrmica 

W X Y Z 

4 T-2 

5 

6 

T-3 

T-4 

7 T-1 T-2 

≥ 8 

2. La secció de cada ramal ha de ser, com a mínim, igual a la meitat de la del conducte col·lectiu al 

que vessa. 

5.9.1.5.2.2. Conductes d’extracció per ventilació mecànica 

1. Quan els productes es disposin contigus a un local habitable, excepte que siguin a la coberta, per 

que el nivell sonor continu equivalent estandarditzat ponderat produït per la instal·lació no superi 30 

dBA, la secció nominal de cada tram del conducte d’extracció ha de ser com a mínim igual a la 

obtinguda mitjançant la fórmula 4.1 o qualsevol altra solució que proporcioni el mateix efecte 

S ≥ 2,5 · qvt 

essent 

qvt el cabal d’aire en el tram del conducte [l/s], que és igual a la suma de tots els cabals que passen 

per les obertures d’extracció que vessen al tram. 

2. Quan els conductes es disposin en la coberta, la secció ha de ser com a mínim igual a la obtinguda 

mitjançant la fórmula 

S ≥ 1,5 · qvt 

5.9.1.5.3. Aspiradors híbrids, aspiradors mecànics i extractors 

1. Han de dimensionar-se d’acord amb el cabal extret i per una dispersió suficient per contrarestar les 

pèrdues de pressió previstes del sistema. 

MC { PAGE } de 145


2. Els extractors han de dimensionar-se d’acord amb el cabal mínim per cada cuina indicat a la taula 

2.1 per la ventilació addicional de les mateixes. 

MC { PAGE } de 145


5.9.1.5.4. Finestres i portes exteriors 

1. La superfície total practicable de les finestres i portes exteriors de cada local ha de ser com a mínim 

un vintè de la superfície útil del mateix. 

DIMENSIONAMENT PER A CADA TIPOLOGIA D’HABITATGES 

HABITATGES TIPUS A I B: 

Obertures d’admissió directes de l’exterior: 

Seccions de les obertures d’admissió (directes de l’exterior): 

Obertures de pas. 

Seccions de les obertures de pas: 

Local d’admissió Qva (l/s) Sup Airejadors(cm 2 ) 

Dormitori doble 10 40 

Dormitori individual 5 20 

Local d’admissió Qva (l/s) 

Sala 24 96 

Mínim 

Sup Obertures de pas(cm 2 ) 

Escletxa porta/terra(cm) 

(A porta=70cm) 

Dormitori doble 10 80 1,14 

Dormitori individual 5 70 1 

Cuina 24 192 (airejador) 

Cambra higiènica 15 120 1,71 

Obertures d’extracció mecànica: 


Sup Obertura d’extracció 

(cm 2 ) 

Cuina 24 96 

Cambra higiènica 15 60 

La ventilació addicional de la cuina de 50l/s, ha de disposar d’una superfície d’obertura d’extracció de 

200 cm 2 , amb un conducte de 150 mm de diàmetre. 

Conducte d’extracció mecànica: 

Tram Qve (l/s) 

Secció conducte Diàmetre conducte (mm) 

(cm 2 ) Càlcul Comercial 

Conducte Ventilació Cuina. 24 60 88 110 

Conducte Ventilació cambra 

higiènica. 

15 37,5 69 110 

Nota: Per cada habitatge hi ha dos conductes d’extracció que desemboquen a coberta i exclusius per 

aquest habitatge. 

MC { PAGE } de 145


HABITATGES TIPUS C I E: 









Sala 29 116 


Local d’admissió Qva (l/s) Mínim Escletxa porta/terra(cm) 










(cm 2 ) 

Cuina 24 96 







Conducte Ventilació 

Cuina.+cambra higiènica 


higiènica. 



39 97,5 110 110 

15 37,5 69 110 


aquest habitatge. En aquest cas, el conducte d’extracció de la cuina també condueix la extracció d’una 

de les cambres higièniques. 

MC { PAGE } de 145


HABITATGES TIPUS D: 









Sala 19 76 












(cm 2 ) 

Cuina 24 96 








Conducte Ventilació Cuina. 24 60 88 110 


higiènica. 

15 37,5 69 110 



HABITATGES TIPUS ADAPTAT: 



MC { PAGE } de 145





Sala 17 76 

MC { PAGE } de 145









Cuina 17 136 Cuina-Sala comunicada 





(cm 2 ) 

Cuina 17 68 






Conducte Ventilació 

Cuina+cambra higiènica 



32 80 100 110 



JUSTIFICACIÓ DE L’ASPIRADOR MECÀNIC: 

En la condició més desfavorable, cada aspirador mecànic haurà d’admetre els cabals del pisos que hi 

ha a la seva projecció vertical. Per a calcular la condició més desfavorable, es considera que 

l’aspirador ha de vehicular el cabals de 3 pisos amb els requeriments de ventilació més grans, és a dir, 

dels pisos tipus C o E. 

Prenent aquesta premissa, el cabal a extreure per un pis tipus C o E és (39+15=54l/s), per tres 

alçades, representa un cabal de 162l/s (583 m 3 /h). Es per això que s’ha escollit com a sistema 

d’extracció a coberta un extractor marca VENTUM, model 4/250 amb una capacitat d’extracció de 174 

l/s. 

5.9.1.6. PRODUCTES DE CONSTRUCCIÓ 

5.9.1.6.1. Característiques exigibles als productes 

1. De forma general, tots els materials que es vagin a utilitzar en els sistemes de ventilació han de 

complir les següents condicions: 

a) Lo especificat en els apartats anteriors; 

b) Lo especificat en la legislació vigent; 

MC { PAGE } de 145


c) Que siguin capaços de funcionar eficaçment en les condicions previstes de servei. 

2. Es consideren acceptables els conductes de xapa fabricats d’acord amb les condicions de la norma 

UNE 100 102:1988. 

5.9.1.6.2. Control de recepció en obra de productes 

1. En el plec de condicions del projecte han d’indicar-se les condicions particulars de control per la 

recepció dels productes, incloent els assaigs necessaris per comprovar que els mateixos reuneixen 

les característiques exigides en els apartats anteriors. 

2. Ha de comprovar-se que els productes rebuts: 

a) Corresponen als especificats en el plec de condicions del projecte; 

b) Disposen de la documentació exigida; 

c) Estan caracteritzats per les propietats exigides; 

d) Han estat assajats, quan així s’estableixi en el plec de condicions o ho determini el director de 

l’execució de l’obra amb el vist-i-plau del director d’obra, amb la freqüència establerta. 

3. En el control han de seguir-se els criteris indicats a l’article 7.2 de la part I del CTE. 

5.9.1.7. CONSTRUCCIÓ 

1. Al projecte han de definir-se i justificar-se les característiques tècniques mínimes que han de reunir 

els productes, així com les condicions d’execució de cada unitat d’obra, amb les verificacions i 

controls especificats per comprovar la seva conformitat amb lo indicat en l’esmentat projecte, 

segons lo indicat a l’article 6 de la part I del CTE. 

5.9.1.7.1.1. Execució 

Les obres de construcció de l’edifici, en relació amb aquesta Secció, han d’executar-se amb 

subjecció al projecte, a la legislació aplicable, a les normes de la bona pràctica constructiva i a les 

instruccions del director d’obra i del director de la execució de l’obra, conforme a l’indicat a l’article 

7 de la part I del CTE. En el plec de condicions han d’indicar-se les condicions particulars 

d’execució dels sistemes de ventilació. 

5.9.1.7.1.2. Obertures 

1. Quan les obertures es disposin directament en el mur ha de col·locar-se un passamurs del que la 

secció interior tingui les dimensions mínimes de ventilació previstes i han de segellar-se els extrems 

en el seu encontre amb el mateix. Els elements de protecció de les obertures han de col·locar-se de 

tal manera que no es permeti l’entrada d’aigua des de l’exterior. 

2. Els elements de protecció de les obertures d’extracció quan disposin de làmines, han de col·locarse 

amb aquestes inclinades en la direcció de la circulació de l’aire. 

5.9.1.7.1.3. Conductes d’extracció 

1. Ha de preveure’s el pas dels conductes a través dels forjats i altres elements de partició horitzontal 

de tal forma que s’executin aquells elements necessaris per això tals com jous i cèrcols. Els forats 

de pas dels forjats han de proporcionar una folgança perimètrica de 20 mm i ha d’omplir-se 

l’esmentada folgança amb aïllant tèrmic. 

2. El tram de conducte corresponent a cada planta ha de recolzar-se sobre el forjat inferior de la 

mateixa. 

3. Per a conductes d’extracció per ventilació híbrida, les peces han de col·locar-se cuidant l’aplomat, 

admetent-se una desviació de la vertical de fins a 15º amb transicions suaus. 

MC { PAGE } de 145


4. Quan les peces siguin de formigó en massa o ceràmiques, han de rebre’s amb morter de ciment 

tipus M-5A (1:6), evitant la caiguda de restes de morter a l’interior del conducte i enrasant la junta 

per ambdós costats. Quan siguin d’altre material, han de realitzar-se les unions previstes en el 

sistema, cuidant-se l’estanqueïtat de les seves juntes. 

5. Les obertures d’extracció connectades a conductes d’extracció han de tapar-se adequadament per 

evitar l’entrada de runes o altres objectes en els conductes fins que es posin els elements de 

protecció corresponents. 

6. Es consideren satisfactoris els conductes de xapa executats segons l’especificat a la norma UNE 

100 102:1988. 

5.9.1.7.1.4. Sistemes de ventilació mecànics 

1. L’aspirador híbrid o l’aspirador mecànic, en el seu cas, ha de col·locar-se aplomat i subjecte al 

conducte d’extracció o al seu revestiment. 

2. El sistema de ventilació mecànica ha de col·locar-se sobre el suport de manera estable i utilitzant 

elements antivibratoris. 

3. Les empiuladures i connexions han de ser estancs i estar protegits per evitar l’entrada o sortida 

d’aire en aquests punts. 

5.9.1.7.2. Control d’execució 

1. El control de l’execució de les obres ha de realitzar-se d’acord amb les especificacions del projecte, 

els seus annexes i modificacions autoritzades pel director d’obra i les instruccions del director de 

l’execució de l’obra, conforme a l’indicat a l’article 7.3 de la part I del CTE i de les normatives 

vigents d’aplicació. 

2. Ha de comprovar-se que l’execució de l’obra es realitza d’acord amb els controls i amb la 

freqüència dels mateixos establerta en el plec de condicions del projecte. 

3. Qualsevol modificació que pugui introduir-se durant l’execució de l’obra ha de quedar a la 

documentació de l’obra executada sense que en cap cas deixin de complir-se les condicions 

mínimes senyalades en aquest Document Bàsic. 

5.9.1.7.3. Control de l’obra acabada 

1. En el control han de seguir-se els criteris indicats a l’article 7.4 de la part I del CTE. En aquesta 

secció del DB no es prescriuen proves finals. 

5.9.1.8. MANTENIMENT I CONSERVACIÓ 

1. Han de realitzar-se les operacions de manteniment que, juntament amb la seva periodicitat, 

s’inclouen a la taula 7.1 i les correccions pertinents en el cas que es detectin defectes. 

Taula 7.1 Operacions de manteniment 

Operació Periodicitat 

Conductes 

Neteja 

Comprovació de l’estanqueïtat aparent 

1 

5 

any 

anys 

Obertures Neteja 1 any 

Aspiradors híbrids, 

Neteja 1 any 

mecànics i extractors Revisió de l’estat de funcionalitat 5 anys 

Filtres 

Revisió de l’estat 6 mesos 

Neteja o substitució 1 any 

Sistemes de control Revisió de l’estat dels seus 2 anys 

MC { PAGE } de 145



automatismes 


haurà de reunir la instal·lació d’extracció ventilació d’aigua objecte del present Projecte, comprometent-se, 

no obstant, la propietat a realitzar les modificacions que considerin necessàries els Organismes Facultatius 

Competents. 

MC { PAGE } de 145


Annex al punt 5.9.1. 

MC { PAGE } de 145


5.9.2. TRASTERS 

No està prevista la construcció de trasters ni a zones comuns ni a l’aparcament privat de vehicles. 

5.9.3. LOCAL DE L’EDIFICI PER A LA RECOLLIDA DE RESIDUS 

En previsió per garantir la ventilació de l’espai de reserva quan s’utilitzi com a local de residus, es 

construiran obertures d’admissió i d’extracció que donen directament a l’exterior. Seran metàl·liques i de 

diàmetre suficient per a un cabal e ventilació de 127,4 l/s 

(qv local de residus = 10 l/s m 2 x 12,74 m 2 ) 

5.9.4. VENTILACIÓ DE L’APARCAMENT 

L’aparcament objecte del present projecte es considera Obert, ja que compleix les següents condicions 

(segons Annex SI A del CTE): 

a) les seves façanes presenten una àrea total permanentment oberta a l’exterior no inferior a 1/20 de 

la superfície total, de la qual al menys 1/40 estarà distribuïda de forma uniforme entre les dues 

parets oposades que es trobin a menor distància: 

2.475,20 m2 x 1/20 = 123,76 m2 

2.475,20 m2 x 1/40 = 61,88 m2 

b) la distància des del límit superior de les obertures fins el sostre no serà superior a 0,5 metres. 

Al tractar-se d’un aparcament obert la ventilació serà exclusivament natural, amb obertures que 

donen directa a l’exterior. 

Resum Superfícies Ventilacions 

LOCAL SUPERFÍCIE 

Ventilació 1 7,70 m² 















TOTAL 135,55 m² 

La superfície total de ventilació natural és de 135,55 m2, que correspon a 1.355.500 cm2, superior al mínim 

exigit calculat en línies precedents. 

A més d’aquestes superfícies de ventilació, la porta d’accés dels vehicles serà calada, per tant, disposarà 

de ventilació natural a través d’aquesta zona. 

Condicions generals del sistema de ventilació natural (apartat 3.1.4.1. de la secció HS-3 Salubritat 

del CTE): 

MC { PAGE } de 145


� Caldrà disposar d’obertures mixtes almenys a dues zones oposades de la façana de tal forma que 

el repartiment sigui uniforme i que el recorregut lliure d’obstacles entre qualsevol punt del local i de 

l’obertura més propera sigui com a màxim de 25 metres. Si la distancia entre dues obertures més 

properes es major que 30 metres ha de disposar-se d’una altra equidistant entre ambdues, 

permetent-se una tolerància del 5%. 

Requeriments mínims del sistema de ventilació: 

� Les obertures mixtes han d’estar en contacte amb un espai exterior suficientment gran per tal 

d’inscriure en la seva planta, un cercle de diàmetre igual a un terç de l’alçada del tancament més 

baix dels que el delimiten i no inferior a 4 metres. 

� Les obertures de ventilació en contacte amb l’exterior han de disposar-se de tal forma que s’eviti 

l’entrada d’aigua de pluja o estar equipades amb elements adequats per a tal finalitat. 

Càlcul ventilació natural (comprovació secció HS-3 del CTE): 

Nº Places: 94 

Cabal de ventilació mínim exigit: 94*120l/s = 11.280 m 3 /h. (qv) 

Dimensionat de l’àrea de les obertures mixtes: 8*qv=8*11.280=90.240cm 2 . 

Aquesta superfície de ventilació es la que es garantirà a cada zona oposada de la façana, tal com 

s’estableix al DB-SH3. 

Ventilació Vestíbul d’independència de l’aparcament: 

La comunicació de l’aparcament amb un altre ús es realitzarà a través d’un vestíbul d’independència. Per 

això es disposarà d’un vestíbul d’independència, en que les seves parets seran EI120 i dues portes EI230- 

C5. Aquest vestíbul previ tindrà dos conductes de ventilació natural, un per sortida de l’aire viciat i l’altre per 

l’entrada d’aire net. 

10,40 m 2 x 2,40 m = 24,96 m 3 x 50 cm 2 /m 3 = 1.248 cm 2 (mínim exigit per cada un dels dos vestíbuls) 

Tenim unes dimensions dels conductes d’entrada i sortida de: 

Entrada aire: 35 cm x 40 cm = 1.400 cm 2 . (superior al mínim exigit) 

Sortida aire: 35 cm x 40 cm = 1.400 cm 2 . (superior al mínim exigit) 

El conducte d’entrada d’aire es situarà a una alçada inferior a 1 metre respecte el terra del vestíbul. El 

conducte de sortida de l’aire es situarà enfrontat a l’anterior i a una alçada superior a 1,8m. del terra del 

vestíbul. 

Aquests conductes desembocaran a la façana de l’edifici, i en els trams que passen per l’interior de 

l’aparcament, hauran de sectoritzar-se respecte l’aparcament amb EI-120. 

Al tractar-se d’una escala especialment protegida, la porta de sortida situada en la planta baixa haurà de 

disposar d’una superfície de ventilació mínima d’1 metre quadrat. Per això disposarem d’una porta calada 

en la sortida (planta baixa) de les dues escales. 

MC { PAGE } de 145


MC 5.10. INSTAL·LACIONS TÈRMIQUES 

5.10.1. INSTAL·LACIÓ DE CALEFACCIÓ 

5.10.1.1. INTRODUCCIÓ 

Durant la fase de nova construcció d’una promoció de dos edificis amb un total de 46 habitatges, situats a 

la parcel·la 8.15D.1 del Pla Parcial “Perelló Can Pere Màrtir”, en el terme municipal de Vilablareix (Girona), 

per la posada en servei i dotar de més confort l’edificació, s’ha dissenyat una instal·lació tèrmica destinada 

a calefacció individuals per a cada habitatge, amb un sistema de producció mitjançant una caldera mural 

de gas i un circuit de radiadors connectats a través de canonades en distribució monotubular. Les 

calderes de tots els pisos s’alimenten des de la instal·lació de gas natural, la centralització de la qual es 

troba a la coberta dels habitatges. 

La potència nominal de cada instal·lació és de 24 kW i la suma de les potències individuals(SPI) serà de 

528 kW per a l’edifici A i de 576Kw per a l’edifici B, per tant es classifica com a classe 2 segons instrucció 

complementària 14/2001 DGCSI, i l’ús segons la norma UNE 100 000:1995 serà residencial. 

5.10.1.2. OBJECTE DEL PROJECTE 

El present projecte descriurà les característiques generals i les condicions de seguretat que haurà de 

complir la instal·lació tèrmica referenciada, segons el que estableix el vigent Reglament d’Instal·lacions 

Tèrmiques en els Edificis, segons el RD1027/2007, de 20 de juliol. 

En aquest projecte és d’aplicació les prescripcions establertes al DB-HE i al Decret d’Ecoeficiencia en els 

edificis, a l’hora del disseny de la instal·lació de calefacció i d’ACS. 

5.10.1.3. PROPIETAT 

Nom: VILABLAREIX FUTUR, S.L. 

NIF: B-17.975.376 

5.10.1.4. EMPLAÇAMENT 

La instal·lació es trobarà a: 

parcel·la 8.15D.1 del Pla Parcial “Perelló Can Pere Màrtir”, en el terme municipal de Vilablareix (Girona) 

5.10.1.5. DESCRIPCIÓ ARQUITECTÒNICA 

La instal·lació és independent per als dos blocs d’habitatges (Bloc A i bloc B). Cadascun d’aquests blocs 

disposa de planta baixa més 3 plantes pis. 

El bloc A disposa d’un habitatge a planta baixa, i 7 habitatges per cada planta pis. El bloc B disposa de 8 

habitatges per cada planta pis. En total, el bloc A disposa de 22 habitatges i el Bloc B de 24 habitatges. 

MC { PAGE } de 145


EDIFICI A: 

{ EMBED Word.Picture.8 } 


ESTANÇA - 1er 4a SUPERFÍCIE VOLUM 

Rebedor/Distribuidor 10,08 25,20 

Sala-Menjador 30,39 75,98 

Cuina 7,56 18,90 

Habitació 1 10,84 27,10 

Habitació 2 8,00 20,00 

Habitació 3 7,78 19,45 

Bany 1 3,59 8,98 

TOTAL 78,24 195,60 





Cuina 7,56 18,90 

Habitació 1 10,84 27,10 

Habitació 2 8,00 20,00 

Habitació 3 7,78 19,45 

Bany 1 3,59 8,98 

TOTAL 78,24 195,60 





Cuina 7,56 18,90 

Habitació 1 10,84 27,10 

Habitació 2 8,00 20,00 

Habitació 3 12,28 30,70 

Bany 1 3,59 8,98 

Bany 2 4,04 10,10 

TOTAL 84,21 210,53 





Cuina 7,56 18,90 

Habitació 1 8,00 20,00 

Habitació 2 12,28 30,70 

Bany 1 3,59 8,98 

Bany 2 4,04 10,10 

TOTAL 73,37 183,43 

PLANTA SEGONA 

ESTANÇA - 2on 1a SUPERFÍCIE VOLUM 



Cuina 7,56 18,90 

Habitació 1 8,00 20,00 

Habitació 2 12,28 30,70 

Bany 1 3,59 8,98 

Bany 2 4,04 10,10 

TOTAL 73,37 183,43 

PLANTA SEGONA 




Cuina 7,56 18,90 

Habitació 1 10,84 27,10 

Habitació 2 8,00 20,00 

Habitació 3 7,78 19,45 

Bany 1 3,59 8,98 

TOTAL 78,24 195,60 

PLANTA SEGONA 




Cuina 7,56 18,90 

Habitació 1 10,84 27,10 

Habitació 2 8,00 20,00 

Habitació 3 7,78 19,45 

Bany 1 3,59 8,98 

TOTAL 78,24 195,60 

PLANTA SEGONA 




Cuina 7,56 18,90 

Habitació 1 10,84 27,10 

Habitació 2 8,00 20,00 

Habitació 3 7,78 19,45 

Bany 1 3,59 8,98 

TOTAL 78,24 195,60 

PLANTA SEGONA 




Cuina 7,56 18,90 

Habitació 1 10,84 27,10 

Habitació 2 8,00 20,00 

Habitació 3 7,78 19,45 

Bany 1 3,59 8,98 

TOTAL 78,24 195,60 

PLANTA SEGONA 




Cuina 7,56 18,90 

Habitació 1 10,84 27,10 

Habitació 2 8,00 20,00 

Habitació 3 12,28 30,70 

Bany 1 3,59 8,98 

Bany 2 4,04 10,10 

TOTAL 84,21 210,53 

MC { PAGE } de 145


PLANTA SEGONA 




Cuina 7,56 18,90 

Habitació 1 8,00 20,00 

Habitació 2 12,28 30,70 

Bany 1 3,59 8,98 

Bany 2 4,04 10,10 

TOTAL 73,37 183,43 





Cuina 7,56 18,90 

Habitació 1 8,00 20,00 

Bany 1 3,59 8,98 

TOTAL 52,43 131,08 





Cuina 7,56 18,90 

Habitació 1 10,84 27,10 

Habitació 2 8,00 20,00 

Bany 1 3,59 8,98 

TOTAL 63,27 158,18 





Cuina 7,56 18,90 

Habitació 1 10,84 27,10 

Habitació 2 8,00 20,00 

Habitació 3 7,78 19,45 

Bany 1 3,59 8,98 

TOTAL 78,24 195,60 





Cuina 7,56 18,90 

Habitació 1 10,84 27,10 

Habitació 2 8,00 20,00 

Habitació 3 7,78 19,45 

Bany 1 3,59 8,98 

TOTAL 78,24 195,60 





Cuina 7,56 18,90 

Habitació 1 10,84 27,10 

Habitació 2 8,00 20,00 

Habitació 3 7,78 19,45 

Bany 1 3,59 8,98 

TOTAL 78,24 195,60 





Cuina 7,56 18,90 

Habitació 1 10,84 27,10 

Habitació 2 8,00 20,00 

Habitació 3 7,78 19,45 

Bany 1 3,59 8,98 

TOTAL 78,24 195,60 





Cuina 7,56 18,90 

Habitació 1 8,00 20,00 

Bany 1 3,59 8,98 

TOTAL 52,43 131,08 

MC { PAGE } de 145


EDIFICI B: 

PLANTA BAIXA 





Cuina 7,56 18,90 

Habitació 1 8,00 20,00 

Habitació 2 12,28 30,70 

Bany 1 3,59 8,98 

Bany 2 4,04 10,10 

TOTAL 73,37 183,43 





Cuina 7,56 18,90 

Habitació 1 10,84 27,10 

Habitació 2 8,00 20,00 

Habitació 3 12,28 30,70 

Bany 1 3,59 8,98 

Bany 2 4,04 10,10 

TOTAL 84,21 210,53 





Cuina 7,56 18,90 

Habitació 1 10,84 27,10 

Habitació 2 8,00 20,00 

Habitació 3 12,28 30,70 

Bany 1 3,59 8,98 

Bany 2 4,04 10,10 

TOTAL 84,21 210,53 





Cuina 7,56 18,90 

Habitació 1 10,84 27,10 

Habitació 2 8,00 20,00 

Habitació 3 7,78 19,45 

Bany 1 3,59 8,98 

TOTAL 78,24 195,60 





Cuina 7,56 18,90 

Habitació 1 10,84 27,10 

Habitació 2 8,00 20,00 

Habitació 3 7,78 19,45 

Bany 1 3,59 8,98 

TOTAL 78,24 195,60 





Cuina 7,56 18,90 

Habitació 1 10,84 27,10 

Habitació 2 8,00 20,00 

Habitació 3 12,28 30,70 

Bany 1 3,59 8,98 

Bany 2 4,04 10,10 

TOTAL 84,21 210,53 





Cuina 7,56 18,90 

Habitació 1 10,84 27,10 

Habitació 2 8,00 20,00 

Habitació 3 12,28 30,70 

Bany 1 3,59 8,98 

Bany 2 4,04 10,10 

TOTAL 84,21 210,53 





Cuina 7,56 18,90 

Habitació 1 8,00 20,00 

Habitació 2 12,28 30,70 

Bany 1 3,59 8,98 

Bany 2 4,04 10,10 

TOTAL 73,37 183,43 

PLANTA SEGONA 




Cuina 7,56 18,90 

Habitació 1 8,00 20,00 

Habitació 2 12,28 30,70 

Bany 1 3,59 8,98 

Bany 2 4,04 10,10 

TOTAL 73,37 183,43 

PLANTA SEGONA 




Cuina 7,56 18,90 

Habitació 1 10,84 27,10 

Habitació 2 8,00 20,00 

Habitació 3 7,78 19,45 

Bany 1 3,59 8,98 

TOTAL 78,24 195,60 

MC { PAGE } de 145


PLANTA SEGONA 




Cuina 7,56 18,90 

Habitació 1 10,84 27,10 

Habitació 2 8,00 20,00 

Habitació 3 7,78 19,45 

Bany 1 3,59 8,98 

TOTAL 78,24 195,60 

PLANTA SEGONA 




Cuina 7,56 18,90 

Habitació 1 10,84 27,10 

Habitació 2 8,00 20,00 

Habitació 3 7,78 19,45 

Bany 1 3,59 8,98 

TOTAL 78,24 195,60 

PLANTA SEGONA 




Cuina 7,56 18,90 

Habitació 1 10,84 27,10 

Habitació 2 8,00 20,00 

Habitació 3 7,78 19,45 

Bany 1 3,59 8,98 

TOTAL 78,24 195,60 

PLANTA SEGONA 




Cuina 7,56 18,90 

Habitació 1 10,84 27,10 

Habitació 2 8,00 20,00 

Habitació 3 7,78 19,45 

Bany 1 3,59 8,98 

TOTAL 78,24 195,60 

PLANTA SEGONA 




Cuina 7,56 18,90 

Habitació 1 10,84 27,10 

Habitació 2 8,00 20,00 

Habitació 3 7,78 19,45 

Bany 1 3,59 8,98 

TOTAL 78,24 195,60 

PLANTA SEGONA 




Cuina 7,56 18,90 

Habitació 1 8,00 20,00 

Habitació 2 12,28 30,70 

Bany 1 3,59 8,98 

Bany 2 4,04 10,10 

TOTAL 73,37 183,43 





Cuina 7,56 18,90 

Habitació 1 8,00 20,00 

Bany 1 3,59 8,98 

TOTAL 52,43 131,08 





Cuina 7,56 18,90 

Habitació 1 10,84 27,10 

Habitació 2 8,00 20,00 

Habitació 3 7,78 19,45 

Bany 1 3,59 8,98 

TOTAL 78,24 195,60 





Cuina 7,56 18,90 

Habitació 1 10,84 27,10 

Habitació 2 8,00 20,00 

Habitació 3 7,78 19,45 

Bany 1 3,59 8,98 

TOTAL 78,24 195,60 





Cuina 7,56 18,90 

Habitació 1 10,84 27,10 

Habitació 2 8,00 20,00 

Bany 1 3,59 8,98 

TOTAL 63,27 158,18 

MC { PAGE } de 145






Cuina 7,56 18,90 

Habitació 1 10,84 27,10 

Habitació 2 8,00 20,00 

Habitació 3 7,78 19,45 

Bany 1 3,59 8,98 

TOTAL 78,24 195,60 





Cuina 7,56 18,90 

Habitació 1 10,84 27,10 

Habitació 2 8,00 20,00 

Habitació 3 7,78 19,45 

Bany 1 3,59 8,98 

TOTAL 78,24 195,60 





Cuina 7,56 18,90 

Habitació 1 10,84 27,10 

Habitació 2 8,00 20,00 

Bany 1 3,59 8,98 

TOTAL 63,27 158,18 





Cuina 7,56 18,90 

Habitació 1 8,00 20,00 

Bany 1 3,59 8,98 

TOTAL 52,43 131,08 

MC { PAGE } de 145


5.10.1.6. HORARIS DE FUNCIONAMENT, OCUPACIÓ I CÀLCUL DE CABALS 

AIRE EXTERIOR 

Les hores de funcionament en cada zona es fixaran en funció de les temperatures de disseny i el grau 

d’ocupació horària en cada local, per això, disposarem dels controls automàtics necessaris. 

La posada en marxa del servei només es farà a l’hivern, durant el qual, al variar les temperatures exteriors, 

el funcionament del control determinarà les hores de funcionament del servei. 

El nombre d’ocupants de cada local s’especifica en els llistats de resultats de càlcul de càrregues 

tèrmiques, on també es defineix el grau d’ocupació d’aquest, així com l’activitat principal dels mateixos. 

Tractant-se d’una instal·lació de només calefacció, no hi haurà cap tipus de renovació d’aire; però a efectes 

del càlcul de la demanda tèrmica, es considerarà una renovació horària. 

5.10.1.7. DESCRIPCIÓ DE TANCAMENTS 

La transmitància màxima de cadascun dels elements de l’envolvent tèrmica de l’edifici segueix la taula 

2.1 del HE 1 Limitació de la demanda energètica, segons zona climàtica: 

Element U màx (W/m 2 K) 

Murs de façana 0.95 

Partions interiors en contacte amb espais no habitables 0.95 

Primer metre de terres (suelos) i murs en contacte amb el terreny 0.95 

Terres (suelos) 0.65 

Cobertes 0.53 

Vidres 4.4 

Marcs 4.4 

Mitgeres 1 

En edificis d’habitatges, partions que separen hab. Calefactats de 

zones comuns no calefactades 

1.2 

A la zona climàtica del present projecte hi ha uns límits pel càlcul de la: 

• Transmitància límit de murs de façana i tancaments en contacte amb el terreny � UMlim = 0,73 

W/m 2 K 

• Transmitància límit de terres � USlim=0,50 W/m 2 K 

• Transmitància límit de cobertes � UClim= 0,41 W/m 2 K 

• Factor solar modificat límit de lluernaris � FLim = 0,32 

Pels càlculs de la transmitància tèrmica U ( W/m 2 K) cal tenir en compte: 


essent RT, la resistència tèrmica total del component constructiu [m 2 K / W] 

La resistència tèrmica total RT d’un component constituït per capes tèrmicament homogènies ha de 

calcular-se mitjançant l’expressió: 

RT = RSI + R1 + R2 +...... + Rn + RSE essent: 

R1, R2,......Rn les resistències tèrmiques de cada capa definides segons l’expressió (**) [m 2 K/W] 

RSI i RSE les resistències tèrmiques superficials corresponents a l’aire interior i exterior respectivament, 

preses de les taules de l’Apèndix E del CTE HE, d’acord amb la posició del tancament, direcció del fluxe de 

calor i la seva situació en l’edifici [m 2 K/W] 

En cas d’un component constituït per capes homogènies i heterogènies la resistència tèrmica total RT ha de 

calcular-se mitjançant el procediment descrit a l’Apèndix F del Document Bàsic HE. 

La resistència tèrmica d’una capa tèrmicament homogènia ve definida per l’expressió: 


MC { PAGE } de 145


essent: 

e, el gruix de la capa [m] 

λ, la conductivitat tèrmica de disseny del material que composa la capa, calculada a partir de valors 

tèrmics declarats segons la norma UNE EN ISO 10456:2001 o presa de Documents Reconeguts, [W/m K]. 

5.10.1.8. CONDICIONS EXTERIORS DE CÀLCUL 

Les condicions exteriors de càlcul es fixaran la norma UNE 100014 sobre condicions exteriors per 

realització de projectes. 

5.10.1.9. CONDICIONS INTERIORS DE CÀLCUL 

Les condicions interiors de disseny de la temperatura operativa i la humitat relativa es fixaran en base a 

l’activitat metabòlica de les persones, el seu grau de vestimenta i el percentatge estimat de insatisfets 

(PPD) segons els següents casos: 

a) Persones amb activitat metabòlica sedentària de 1,2 m, amb grau de vestimenta de 0,5 clo a 

l’estiu i 1 clo a l’hivern i un PPD entre el 10 i el 15%, els valors de la temperatura operativa y de 

la humitat relativa estaran compresos entre els límits indicats a la taula 1.4.1.1. de la IT 1.1.4 

Caracterització i quantificació de l’exigència de benestar i higiene. 

Estació Temperatura operativa ºC Humitat relativa % 

Estiu 

23.....25 45....60 

Hivern 21.....23 40....50 

b) Per valors diferents de l’activitat metabòlica, grau de vestimenta i PPD de l’apartat a) és vàlid el 

càlcul de la temperatura operativa i la humitat relativa realitzat pel procediment indicat en la 

norma UNE-EN ISO 7730. 

En els edificis d’habitatges, als locals habitables de l’interior dels mateixos, als magatzems de residus, als 

trasters, als aparcaments i garatges; i en els edificis de qualsevol altre ús, als aparcaments i garatges es 

consideren vàlids els requisits de qualitat d’aire interior establerts a la Secció HS 3 del Codi Tècnic de 

l’Edificació. 

S’aplica la norma UNE-EN 1379 sobre qualitat de l’aire interior. 

Per aconseguir el benestar tèrmic aplicarem el que estableix la secció HS3 del Codi Tècnic de l’Edificació 

sobre requisits de qualitat d’aire interior. 

1.- El cabal de ventilació mínim pels locals s’obté de la taula 2.1. tenint en compte les següents 

premisses. 

2.- El nombre d’ocupants es considera igual, 

a) en cada dormitori individual, a ú, i en cada dormitori doble, a dos; 

b) en cada menjador i en cada sala d’estar, a la suma dels comptabilitzats per tots els 

dormitoris de l’habitatge corresponent. 

3.- En els locals dels habitatges destinats a varis usos es considera el cabal corresponent a l’ús pel 

què resulti un cabal major. 

Cabal de ventilació mínim exigit qv en l/s 

Locals 

Per 

ocupant 

Per m 2 útil 

En funció d’altres 

paràmetres 

Dormitoris 5 

Sales d’estar i menjadors 3 

Lavabos i cambres de bany 

15 per local 

Cuines 2 (1) 50 per local 

Trasters i les seves zones comuns 0,7 

Aparcaments i garatges 120 per plaça 

Magatzems de residus 10 

MC { PAGE } de 145


(1) En les zones amb sistema de cocció per combustió o dotades de calderes no estanques 

aquest cabal s’incrementa en 8 l/s 

(2) Aquest és el cabal corresponent a la ventilació addicional específica de la cuina 

Taula 2.1. Cabals de ventilació mínims exigibles 

D’aquesta manera els valors seran: 

- Temperatura seca: 23-25 ºC (s’especifica per a cada local en llistats de resultats) 

- Humitat relativa: 40-60 % (s’especifica per a cada local en llistats de resultats) 

- Velocitat mitja de l’aire: 0,18 – 0,24 m/s 

- Renovacions d’aire: una renovació horària (ITE 02.2.2) 

- Nivell sonor: Segons taula 3 de la ITE 02.2.3.1 

- Vibracions: S’aïllarà d’acord amb la UNE 100153-88 

Valors mitjos de partida per el càlcul: 

- Temperatura seca hivern: 22º C 

- Humitat relativa hivern: 50% 

5.10.1.10. CÀLCUL DE CÀRREGUES TÈRMIQUES 

El càlcul de càrregues tèrmiques es realitzarà de forma independent per a cada local, en virtut del que 

especifica la ITE 03.5 i tenint en compte els següents factors: 

- característiques constructives i orientacions (Coeficients K i coeficients per orientació) 

- influència dels edificis confrontants I exposició als vents (Coeficient per situació) 

- Temps de funcionament (Coeficient per intermitència) 

- Ventilació (norma ITE 02.2.2) mínim 1 renovació/hora. 

a) Pèrdues per transmissió 

- Pt = S · K · Io · (Ti – Te) kCal/h 

on: 

- Pt = Pèrdues per transmissió en kCal/h 

- S = Superfície del tancament en m2 

- K = Coeficient K del tancament en Kcal/m2 h ºC 

- Io = Increment per orientació 

- Ti = Temperatura interior en ºC 

- Te = Temperatura exterior en ºC 

MC { PAGE } de 145


b) Pèrdues per infiltració 

- Pi = u · Qir · S · (Ti – Te) 

on: 

- Pi = Pèrdues per infiltració en kCal/h 

- u = 0.30 

- Qir = Infiltració real a Pv de pressió en m3/h m2 

l/n 

Qir = Qip · [Pv / 100 ] 

- Qip = Infiltració a 100 Pa en m3/h m2 

- 

n = 1.5 (entre 1 i 2 segons el fluxe) 

- 

Pv = Pressió del vent en Pa 

Pv = _c · o · v2_ 

2 

- c = 0.94 

- o = 1,293 


c) Pèrdues per renovació 

- Pr = 0.30 · V · (Ti – Te) · N Kcal/h 

on: 

- V = Volum del local en m3 

- N = Nombre de renovacions 

- Pr = Pèrdues per renovació 

d) Pèrdua de càrrega total 

- PC = Pt + (Pi o Pr) · ( Is + II + Ia + Ie ) kCal/h 

on: 

- PC = Pèrdua de càrrega total en kCal/h 

- (Pi o Pr) = La més gran de les dues 

- Is = Coeficient per situació 

- II = Coeficient per intermitència 

- Ia = Coeficient per altura (superiors a 4 m) 

- Ie = Coeficient per canonada 

Els resultants del càlcul de les càrregues tèrmiques en cadascun dels locals i zones que compon 

l’edifici s’exposen en els llistats de resultats de l’ANNEX. 

MC { PAGE } de 145


5.10.1.12. SISTEMA ESCOLLIT 

Atenent els diversos factors influents tals com possibilitats de regulació, economia de l’energia, 

comparació de la inversió inicial i el consum energètic posterior, condicions de confort, protecció 

del medi ambient, dimensions dels habitatges, ús a que es destinen, etc. s’ha optat pel següent 

sistema de calefacció: 

PRODUCCIÓ TÈRMICA: Individual 

El càlcul i característiques de les Calderes es realitza en el capítol 15 d’aquesta Memòria emprantse 

com a combustible el gas natural. 

El fluid tèrmic serà aigua calenta a una temperatura d’impulsió de 80 ºC i retorn a 65 ºC. 

CALEFACCIÓ: radiadors d’alumini tipus DUBAL de Roca, connectats a través de canonades en 

distribució monotubular 

AIGUA CALENTA SANITÀRIA: Producció instantània 

La caldera estarà equipada internament amb: 

a) Regulador de cabal amb filtre d’aigua 

b) Sensor de cabal d’aigua 

c) Control i limitació de la temperatura de l’aigua de sortida al circuit d’ACS 

d) Bescanviador de plaques per a la contribució solar d’ACS. 

La instal·lació incorporarà claus de tall que permetin la interrupció del servei des de l’exterior 

dels locals. 

REGULACIÓ: 

A l’escomesa de reposició del circuit de calefacció es col·locarà un dispositiu que provoqui una 

solució de continuïtat i retenció amb la xarxa d’aigua potable en el cas de fallada de pressió a la 

mateixa. Igualment es disposarà d’un dispositiu per el buidat del circuit. 

Les canonades empotrades es protegiran amb beines que permetin la seva dilatació. 

A la instal·lació monotubular, per cada anell dels circuit monotub de la instal·lació, hi ha 

instal·lada una clau de tall, preferentment separant els locals que s’utilitzen durant el dia dels que 

s’utilitzen durant la nit. En el mateix sentit, cada anell podrà contenir com a màxim 5 radiadors. 

S’instal·larà d’un dispositiu manual de parada del generador, en un lloc accessible. 

La instal·lació disposarà d’un sistema de regulació amb un termòstat o amb un regulador, actuant 

per la senyal d’una sonda de temperatura situada en el local de major càrrega tèrmica. 

S’instal·laran vàlvules termostàtiques en tots els radiadors, no essent preceptives en els locals 

tals com wàters, lavabos, cuines, vestíbuls, passadissos i per suposat, en els del local on hi ha la 

sonda de temperatura de regulació general. 

La pressió de prova de la xarxa de distribució serà de 3 bar, com a mínim. 

MC { PAGE } de 145


5.10.1.13. CÀLCUL DE LA XARXA DE CANONADES 

Pel disseny i col·locació dels suports de les canonades s’utilitzaran les instruccions del fabricant 

considerant el material utilitzat, el seu diàmetre i la col·locació (enterrada o a l’aire, horitzontal o 

vertical). 

Les connexions entre canonades i equips accionats per motor de potència major que 3 kW es farà 

mitjançant elements flexibles. 

Els circuits hidràulics de diferents edificis connectats a una mateixa central tèrmica estaran 

hidràulicament separats del circuit principal mitjançant intercanviadors de calor. 

Alimentació 

L’alimentació de la xarxa es farà mitjançant un dispositiu que servirà, al mateix temps, per a 

recuperar la pèrdua d’aigua. Aquest dispositiu anomenat desconnector, serà capaç d’evitar el 

refluxe de l’aigua de forma segura en cas de caiguda de pressió en la xarxa pública, creant una 

discontinuïtat entre el circuit i la mateixa xarxa pública. 

Abans d’aquest dispositiu hi haurà una vàlvula de tancament, un filtre i un comptador, en l’ordre 

indicat. L’emplenat serà manual i s’instal·larà també un pressostat que activi una alarma i aturi els 

equips. 

El diàmetre mínim de les connexions en funció de la potència tèrmica nominal de la instal·lació 

s’elegirà d’acord amb el que indica la taula 3.4.2.2. de la IT 1.3.4.2.2.del RITE. 

- Potència Tèrmica Instal·lació = 24 kW 

- Diàmetre mínim canonada alimentació = 15 mm 

En el tram que connecta els circuits tancats al dispositiu d’alimentació s’instal·larà una vàlvula 

automàtica de seguretat que tindrà un diàmetre mínim DN 20 i estarà tarada a una pressió igual a 

la màxima de servei en el punt de connexió més 0,2 a 0,3 bar, sempre menor que la pressió de 

prova. 

Si l’aigua estigués barrejada amb un additiu, la solució es prepararà en un dipòsit i s’introduirà en 

el circuit mitjançant una bomba, de forma manual o automàtica. 

Buidat i Purga 

Es dissenya perquè es pugui buidar la xarxa total o parcialment. Els buidats parcials es faran en 

punts adequats del circuit, a través d’un element que tindrà un diàmetre mínim nominal de 20 

mm. El buidat total es farà pel punt accessible més baix de la instal·lació a través d’una vàlvula 

amb un diàmetre mínim, en funció de la potència tèrmica del circuit, que s’indica a la taula 3.4.2.3. 

de la IT 1.3.4.2.3. del RITE. 

- Diàmetre mínim canonada de buidat = 20 mm 

La connexió entre la vàlvula de buidat i el desguàs es farà de forma que el pas de l’aigua resulti 

visible. Les vàlvules protegiran contra maniobres accidentals. 

El buidat d’aigua amb additius perillosos per la salut es farà en un dipòsit de recollida per 

permetre el seu posterior tractament abans de l’abocament a xarxa de clavegueram públic. 

Els punts alts dels circuits han de tenir un dispositiu de purga d’aire, manual o automàtic. El 

diàmetre nominal del purgador no serà menor de 15 mm. 

Expansió 

Els circuits tancats d’aigua o solucions aquoses estaran equipats amb un dispositiu d’expansió 

de tipus tancat, que permeti absorbir, sense donar lloc a esforços mecànics, el volum de dilatació 

del fluid. 

És vàlid el disseny i dimensionat dels sistemes d’expansió seguint els criteris indicats en el 

capítol 9 de la norma UNE 100155. 

MC { PAGE } de 145


Gruixos d’aïllament 

Els trams de la xarxa que discorren per zones no calefactades, en contenir fluid a temperatura 

superior a 40 ºC, s’aïllaran amb escuma elastomèrica a base de cautxú sintètic o similar amb una 

conductivitat no superior a 0,04 w/m ºK. 

En el procediment simplificat, els gruixos mínims d’aïllament tèrmics, expressats en mm, en 

funció del diàmetre exterior de la tuberia sense aïllar i de la temperatura del fluid a la xarxa i per 

un material de conductivitat tèrmica de referència a 10ºC de 0,04 W/m.K han de ser els indicats el 

les taules 1.2.4.2.1; 1.2.4.2.2; 1.2.4.2.3. del RITE IT.1.2.4.2.1.2 procediment simplificat. 

Els gruixos mínims d’aïllament d’equips aparells i dipòsits han de ser iguals o majors que els 

indicats en les taules anteriors per les canonades de diàmetre exterior major de 140 mm. Els 

gruixos mínims d’aïllament de les xarxes de canonades que tinguin un funcionament tot l’any, 

com xarxes d’aigua calenta sanitària, han de ser els indicats en les taules anteriors augmentats 

en 5 mm. Els gruixos mínims d’aïllament de les xarxes de canonades que condueixin, 

alternativament, fluids calents i freds seran els obtinguts per les condicions de treball més 

exigents. Els gruixos mínims d’aïllament de les xarxes de canonades de retorn d’aigua seran els 

mateixos que els de les xarxes de canonades d’impulsió. Els gruixos mínims d’aïllament dels 

accessoris de la xarxa, com vàlvules, filtres, etc. Seran els mateixos que els de la canonada on 

estiguin instal·lats. El gruix mínim d’aïllament de les canonades de diàmetre exterior menor o 

igual que 20 mm i de longitud menor que 5 m, comptada a partir de la connexió a la xarxa general 

de canonades fins la unitat terminal, i que estiguin empotrades en tabics i terres o instal·lades en 

canaletes interiors, serà de 10 mm, evitant, en qualsevol cas, la formació de condensacions. 

Quan s’utilitzin materials de conductivitat tèrmica diferent a λref = 0,04 W/(m.K) a 10 ºC, es 

considera vàlida la determinació del gruix mínim aplicant les següents equacions: 

- per superfícies planes: 


- per superfícies de secció circular: 


a on: 

- λref = conductivitat tèrmica de referència, igual a 0,04 W/(m.K) a 10 ºC. 

- λ = conductivitat tèrmica del material utilitzat, en W/(m.K) 

- dref = gruix mínim de referència, en mm 

- d = gruix mínim del material utilitzat, en mm 

- D = diàmetre interior del material aïllant, coincident amb el diàmetre exterior de la 

tuberia, en mm 

- Ln = logaritme neperià (base 2,7183...) 

- EXP = significa el nombre neperià elevat a l’expressió entre parèntesi 

Càlcul de la xarxa 

El cabal que circularà per cada circuit es calcularà amb l’expressió següent: 

{ EMBED Equation.3 } Q = Cabal en litres/hora 

{ EMBED Equation.3 } S = Secció canonada en mm2 

V = Velocitat en m/s 

-2 

Per tant: Øint (mm) = (4 · S/3,1416) 

La velocitat màxima serà la que ens proporcioni el fabricant del material segons la IT 1.3.4.2., però en 

qualsevol cas, i per evitar la producció de sorolls, no se superaran 2m/s en les zones habitades. 

MC { PAGE } de 145


Una vegada fixat el diàmetre comercial calcularem les pèrdues de càrrega en cada tram de la xarxa, 

tenint en compte que les pressions diferencials en les connexions de les diferents unitats terminals no 

serà major que el 15% del valor mig com es determina en la IT 1.3.4.2. 

Pels assaigs de pressió se seguirà el que marca la UNE 14336. 

Per al càlcul de la pèrdua utilitzarem la fórmula de la NATIONAL BUREAU OF STANDARS ((NBS): 

J = Pèrdua unitària en cada mm cda/m 

- J = ___C · V___ mm cda/m V = Velocitat en m/s 

2 · 9.81 · fb Ø = Diàmetre interior en m. 

a, b i C = Constants adimensionals 

Els valors de les constants de la fórmula van en funció del tipus de canonada emprat i de la 

temperatura de l’aigua, valors que s’indiquen en la taula següent: 

_ a _ _ b _ C a 50ºC C a 80ºC 

Canonades molt llises 1,75 1,25 37000 42000 

Canonades llises 1,83 1,17 31500 34000 

Canonades rugoses 1,92 1,08 27500 29000 

Les pèrdues de càrrega localitzades produïdes per les diferents peces especials, les calcularem pel 

mètode de la longitud equivalent aplicant la fórmula: 

-Lequi = 0.36 · m · (0.185 · V + 0.944) · (61.4 · Ø + 0.0785) 

on el diàmetre anirà expressat en m i la velocitat en m/s, essent un factor dependent del tipus de peça i 

que fixarem segons la taula: 

m= Colzes_ __T__ __Vàlvules__ __Radiador + Vàlvula__ 

0.7 - 1 0.7 - 1 0.5 - 0.7 5 – 7 

Bombes de circulació 

Seran les pròpies de la caldera. 

5.10.1.14. CÀLCUL I DESCRIPCIÓ DE LES CENTRALS DE PRODUCCIÓ 

Tal com s’ha indicat en l’apartat 12, el sistema de producció serà individual per cada departament o 

habitatge, mitjançant una caldera de gas natural. 

Càlcul de Calderes 

Es disposarà del nombre de generadors necessaris en nombre, potència i tipus adequats, segons el 

perfil de la càrrega d’energia tèrmica prevista. 

Les centrals de producció de calor equipades amb generadors que utilitzin combustible líquid o gasós, 

compliran amb aquests requisits: 

a) Si la potència tèrmica nominal a instal·lar és major que 400 kW s’instal·laran dos o més 

generadors. 

b) Si la potència tèrmica nominal a instal·lar és igual o menor que 400 kW i la instal·lació 

subministra servei de calefacció i d’aigua calenta sanitària, es podrà fer servir un únic 

generador sempre que la potència demandada pel servei d’aigua calenta sanitària sigui 

igual o major que la potència del primer esgraó del cremador. 

Es podran adoptar solucions diferents a les establertes anteriorment, sempre que es justifiqui 

tècnicament que la solució proposada és almenys equivalent des del punt de vista de l’eficiència 

energètica. 

Queden exclosos de complir amb els requisits establerts, els generadors de calor alimentats per 

combustibles la naturalesa dels quals correspongui a recuperacions d’efluents, subproductes o residus, 

MC { PAGE } de 145


com ara biomassa, gasos residuals, i que la seva combustió no es vegi afectada per limitacions 

relatives a l’impacte ambiental. 

Els generadors atmosfèrics a gas de tipus modular es consideraran com un únic generador, excepte 

quan disposin d’un sistema automàtic independent del circuit hidràulic, de tal forma que es consigni la 

parcialització del conjunt. 

Regulació de cremadors 

La regulació dels cremadors alimentats per combustible líquid o gasosos serà en funció de la potència 

tèrmica nominal del generador de calor, la indicada a la taula 2.4.1.1. 

Potència tèrmica nominal del generador 

de calor kW 

Regulació mínima 

P ≤ 70 Una marxa 

70 

400 

Taula 2.4.1.1. Regulació de cremadors 

La potència s’ha calculat amb les expressions: 

- Potència útil (Pu) = Potència tèrmica · 1.05 

- Potència nominal (Pn) = __Pu__ kW 

η 

- Consum del cremador (Cq) = __Pn__ kg/ 

PCI 

Aplicades les fórmules anteriors, obtenim els resultats que es poden comprovar en l’annex 

corresponent d’aquest projecte, i seleccionem la caldera que es detalla a continuació: 

Combustible: Gas Natural 

Potència tèrmica (Pte) = 24 kW 

Nombre de generadors (N) = 1 per instal·lació o departament 

Tipus regulació cremador = modulació electrònica. 

La caldera serà de les característiques que s’indiquen a continuació(o model similar que compleixi els 

requisits mínim): 

MC { PAGE } de 145


Fabricant: ARISTON 

Model: 24FF 

Descripció: CALDERA DE GAS NATURAL (Combustió Estanca) 

Potència útil: 24 kW 

Producció ACS 

La producció d’aigua calenta serà instantània (modulant). La instal·lació disposarà d’un sistema de 

contribució solar d’ACS per cadascun dels dos bloc (Ai B). La instal·lació d’ACS s’ha dissenyat a partir 

d’una acumulació centralitzada a la coberta de l’edifici (en un recinte dissenyat a tal efecte). La 

distribució del circuit solar a cada habitatges s’ha realitzat a través d’uns baixants per el pati 

d’instal·lacions amb un circuit d’impulsió i de retorn fins a cada caldera. Cadascuna de les calderes 

dissenyades, disposa d’un bescanviador de plaques. En els annexes de la present memòria s’adjunta 

l’esquema hidràulic de funcionament de la instal·lació, així com el càlcul de la contribució solar d’ACS, 

amb els requisits més restrictius (DB-HE i Decret d’Ecoeficiència) 

5.10.1.15. SELECCIÓ DE LES UNITATS DE TRACTAMENT D’AIRE 

Tractant-se només d’una instal·lació de calefacció, no hi haurà cap tipus de renovació d’aire; tot i 

que a efectes del càlcul de la demanda tèrmica, es considerarà una renovació horària. 

5.10.1.16. SELECCIÓ DE LES UNITATS TERMINALS 

Tal com s’ha indicat en l’apartat 127., les unitats terminals seran: 

Radiadors Roca d’alumini model DUBAL 60 o similar. 

5.10.1.17. CÀLCUL DE LES XEMENEIES 

L’evacuació dels productes de la combustió a les instal·lacions tèrmiques es realitzarà d’acord amb les 

següents normes generals: 

e) Els edificis d’habitatge de nova construcció on no es prevegi una instal·lació tèrmica central 

ni individual, disposaran d’una preinstal·lació per l’evacuació individualitzada dels productes 

de la combustió, mitjançant un conducte conforme amb la normativa europea, que 

desemboqui per coberta i que permeti connectar en el seu cas calderes de cambra de 

combustió estanca tipus C, segons la norma UNE-CEN/TR 1749 IN. 

f) En els edificis de nova construcció on es prevegi una instal·lació tèrmica, l’evacuació dels 

productes de la combustió del generadores realitzarà per un conducte per la coberta de 

l’edifici, en el cas d’ instal·lació centralitzada, o mitjançant un conducte igual al previst en 

l’apartat anterior, en el cas d’instal·lació individualitzada. 

g) En les instal·lacions tèrmiques que es reformin canviant el seus generadors i que ja 

disposin d’un conducte d’evacuació a coberta, aquest serà el que s’utilitzarà per 

l’evacuació, sempre que sigui adequat al nou generador objecte de la reforma i de 

conformitat amb les condicions establertes en la reglamentació vigent. 

h) En les instal·lacions tèrmiques existents que es reformin canviant-se els seus generadors 

que no disposin de conducte d’evacuació a coberta o aquest no sigui adequat al nou 

generador objecte de la reforma, l’evacuació es farà per la coberta de l’edifici mitjançant un 

nou conducte adequat. 

MC { PAGE } de 145


Com excepció als anteriors casos generals anteriors es permetrà sempre que els generadors utilitzin 

combustibles gasos, la sortida directe d’aquests productes a l’exterior amb conductes per façana o pati 

de ventilació, únicament quan es tracti d’aparells estancs de potència útil nominal igual o inferior a 70 

kW d’aparells de tir natural per la producció d’aigua calenta sanitària de potència útil igual o inferior a 

24,4 kW, en els següents casos: 

1. En les instal·lacions tèrmiques d’habitatges unifamiliars. 

2. En les instal·lacions tèrmiques d’edificis existents que es reformin, amb les 

circumstàncies esmentades en l’apartat d), quan s’instal·len calderes individuals 

amb emissions de NOx de classe 5. 

En quant al disseny i dimensionat de les xemeneies: 

1.- Queda prohibida la unificació de l’ús dels conductes d’evacuació dels productes de la combustió 

amb altres instal·lacions d’evacuació. 

2.- Cada generador de calor de potència tèrmica nominal major de 400 kW tindrà el seu propi conducte. 

Tractant-se de calderes de combustió estanca, i tenint en compte que el les especificacions del 

fabricant a l’hora de l’elecció del diàmetre i longitud de les xemeneies, s’utilitzarà una xemeneia per al 

conducte d’extracció i un xemeneia per al conducte d’aportació d’aire de 80 mm de diàmetre. 

L’habitatge situat a la planta baixa de l’edifici A, com que la caldera es situarà a l’exterior del patí, 

disposarà d’una xemeneia concèntrica de 60/100mm. 

Tot això s’ha realitzat d’acord amb les indicacions tècniques del fabricant, que s’adjunten al 

projecte. 

5.10.1.18. CÀLCUL DELS SISTEMES DE CALEFACCIÓ 

La caldera incorpora un vas d’expansió de 8 litres. 

5.10.1.19. DIMENSIONAT DELS SISTEMES DE TRACTAMENT D’AIGUA 

No hi ha tractament d’aigua, ja que la instal·lació es basa en un circuit tancat d’aigua. 

5.10.1.20. DIMENSIONAT DELS SISTEMES DE VENTILACIÓ MECÀNICA 

Tractant-se només d’una instal·lació de calefacció, no hi haurà cap tipus de renovació d’aire; tot i que a 

efectes del càlcul de la demanda tèrmica, es considerarà una renovació horària. 

5.10.1.21. DIMENSIONAT DE LES LÍNIES ELÈCTRIQUES 

Seran objecte d’un projecte específic. 

5.10.1.22. SISTEMES DE CONTROL 

Es disposarà d’un sistema de control automàtic per poder mantenir els locals en les condicions 

de disseny i ajustar el consum d’energia a les variacions horàries de la càrrega tèrmica. 

D’acord amb la ITE 02.11.2.1, que fa referència al control d’instal·lacions de calefacció individuals, 

aquestes estaran equipades amb un termòstat situat en el local de major càrrega tèrmica, d’acord amb 

el que s’indica en els plànols. 

Els termòstats aniran col·locats en una paret dels locals, a 1.5 m. del terra, no estant exposats al calor 

de la radiació solar, làmpades, corrents d’aire procedents de finestres, ventiladors, etc. Tindran una 

escala tal que el valor de referència quedi en un valor mig entre 10 i 30 ºC. 

5.10.1.23. ENERGIA UTILITZADA 

MC { PAGE } de 145


Tal com s’indica en l’apartat 18 les centrals de producció de calor utilitzaran com a combustible el 

gas natural. 

5.10.1.24. CÀLCUL DE CONSUMS DE COMBUSTIBLE 

Per determinar els consums de combustible utilitzarem el mètode dels graus dia i graus any en base 

15/16, tenint en compte la zona climàtica on es troba l’obra, segons la ITE 02.3. 

Els graus dia els obtenim aplicant les taules de la norma UNE 100-002-88, i amb les dades obtingudes 

en els capítols anteriors, aplicarem l’expressió següent: 

Z· ( ta - tem ) · a · b · c · Q 

Co = 24 x ------------------------------------- 

( ta - temin ) · PCI · h 

essent, 

Z, el nombre de dies de funcionament, que ens dóna la UNE igual a 340 

ta, la temperatura ambient interior de càlcul, que hem establert en 22 graus 

tem, la temperatura exterior mitja dels mesos de funcionament, que suposarem igual a 7 ºC 

a, un coeficient de reducció per intermitència, que en aquest cas prendrem igual a 0,9 

b, un coeficient de reducció de servei, que en aquest cas prendrem igual a 0,9 

c, un factor de correcció igual a 0,95 

Q, la potència instal·lada, que serà 24 x 22/24= 528/576 kW 

temin, la temperatura exterior mínima dels mesos de funcionament, que és -7 ºC 

PCI, el poder calorífic inferior del combustible, que és 9500 Kcal/m3 

h, el rendiment total de la instal·lació, que estimarem en un 80% 

5.10.1.25. NORMATIVA D’APLICACIÓ EN L’EXECUCIÓ DEL PROJECTE 

Aquesta memòria ha estat redactada i els càlculs realitzats en estricte compliment de la 

normativa vigent en la data en què es produeix la seva redacció, passant a continuació a citar 

totes aquelles a què ens referim: 

• Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis (RITE) i les seves Instruccions 

Tèrmiques Complementàries, aprovades pel Real Decret 1027/2007 de 20 de Juliol. 

• Real Decret 1630/1992 pel qual es dicten disposicions per a la lliure circulació de productes de 

construcció, en aplicació de la Directiva del Consell 89/106/CEE. 

• Real Decret 275/1995 de 24 de Febrer pel qual es dicten les disposicions d’aplicació de la Directiva 

del Consell 94/42/CEE, modificada per l’article 12 de la Directiva del Consell 93/68/CEE. 

• Directiva del Consell 93/76/CEE referent a la limitació de les emissions de diòxid de Carboni per mitjà 

de la millora de l’eficàcia energètica (SAVE). 

• Llei de Prevenció de Riscos Laborals aprobada per Real Decret 31/1995 de 8 de Novembre i la 

Instrucció per a l’aplicació d’aquesta(B.O.E. 8/3/1996). 

• Totes les Normes UNE i de la CEE a les que es fa referència en les RITE i que citem a 

continuació: 

- UNE 91000:1986.Calderes de vapor. Vàlvules de seguretat 

- UNE 53394:1992 IN. Materials plàstics. Codi de Instal·lació i manipulació de tubs PE per 

conducció d’aigua a pressió. Tècniques recomanades. 

- UNE 53399:1993 IN. Plàstics. Codi d’Instal·lació i manipulació de canonades de policlorur 

de vinil no plastificat (PVC-U) per la conducció d’aigua a pressió. Tècniques recomanades. 

MC { PAGE } de 145


- UNE 53495: 1995 IN. Materials plàstics. Codi d’Instal·lació de tubs de polipropilè copolímer 

per la conducció d’aigua freda i calenta a pressió. Tècniques recomanades. 

- UNE 60601: 1993. Instal·lació de calderes a gas per calefacció i/o aigua calenta, de 

potència útil superior a 70 kW (60200 kCal/h). 

- UNE 60601/1M: 1996. Instal·lació de calderes a gas per calefacció i/o aigua calenta, de 

potència superior a 70 kW (60200 kCal/h). 

- UNE 94101: 1986. Col·lectors solars tèrmics. Definicions i característiques generals. 

- UNE 74105-1: 1990. Acústica. Mètodes estadístics per la determinació i verificació dels 

valors d’emissió acústica establerts per màquines i equips. Part 1: Generalitats i definicions. 

- Une 74105-2: 1991. Acústica. Mètodes estadístics per la determinació i verificació dels 

valors d’emissió acústica establerts per màquines i equips. Part 2: Mètodes per valors 

establerts per màquines individuals. 


valors d’emissió acústica establerts per màquines i equips.Part 3: Mètode simplificat 

(provisional) per valors establerts per lots de maquines. 


valors d’emissió acústica establerts per màquines i equips. Part 4: Mètodes per valors 

establerts per lots de màquines. 

- UNE 100000: 1995. Climatització. Terminologia. 

- UNE 100000/1M: 1997. Climatització. Terminologia. 

- UNE 100001: 1985. Climatització. Condicions climàtiques per projectes. 

- UNE 100002: 1988. Climatització. Graus-día base 15 graus C. 

- UNE 100010-1: 1989. Climatització. Proves d’ajustament i equilibrat. Part 1: Instrumentació. 

- UNE 100010-2: 1989. Climatització. Proves d’ajustament i equilibrat. Part 2: Medicions. 

- UNE 10010-3: 1989. Climatització. Proves d’ajustament i equilibrat. Part 3: Ajustament i 

equilibrat. 

- UNE 100011: 1991. Climatització. La ventilació per una qualitat aceptable de l’aire en la 

climatització dels locals. 

- UNE 100014: 1984. Climatització. Bases de projecte. Condicions exteriors de càlcul. 

- UNE 100020: 1989. Cñimatització. Sala de maquines. 

- UNE 100030: 2001 IN. Prevenció de la legionela en instal·lacions d’edificis. 

- UNE 100100: 1987. Climatització. Codi de colors. 

- UNE 100151: 1988. Climatització. Proves d’estanqueïtat de xarxes de canonades. 

- UNE 100152: 1988 IN. Climatització. Suports de canonades. 

- UNE 100153: 1988 IN. Climatització. Suports antivibratoris. Criteris de selecció. 

- UNE 100155: 1988 IN. Climatització. Càlcul de vasos d’expansió. 

- UNE 100156: 1989. Climatització. Dilatadors. Criteris de disseny. 

- UNE 100157: 1989. Climatització. Disseny de sistemes d’expansió. 

- UNE 100171: 1989. Climatització. Aïllament tèrmic. Materials i col·locació. 

- UNE 123001: 1994. Xemeneies. Càlcul i disseny. 

- UNE-EN ISO 7730: 1996. Ambients tèrmics i moderats. Determinació dels index PMV i PPD 

i especificacions de les condicions pel benestar tèrmic. 


Amb el que s’ha projectat, es pretén haver descrit les característiques de la instal·lació i els 

requeriments de seguretat exigibles. 

MC { PAGE } de 145


5.10.1.27. PLEC DE CONDICIONS 

A.- CONDICIONS DELS MATERIALS 

Canonades 

Els materials utilitzats a les canonades de calefacció seran: 

a) Conduccions de combustibles líquids: acer, coure i les seves aleacions. Queda prohibit l’ús de 

l’alumini. 

b) Conduccions de gas: les indicades per la seva reglamentació específica. 

c) Conduccions d’aigua calenta, aigua refrigerada o vapor a baixa pressió: coure, llautó, acer 

negre soldat o estirat sense soldadura. Quan la temperatura no superi els 53 ºC es podran utilitzar 

tubs de ferro galvanitzat o tubs de plàstic homologats. 

d) Conduccions d’aigua per refrigeració de condensadors: els mateixos materials que en el cas 

anterior si el circuit és tancat. Si el circuit és obert s’utilitzarà el tub d’acer negre a excepció que 

hi hagi un equip de tractament anticorrosió de l’aigua. També es pot utilitzar en qualsevol cas el 

tub de plàstic homologat. 

e) Alimentació d’aigua freda: tubs d’acer galvanitzat, coure, PVC o polietilè. 

f) Instal·lacions frigorífiques: les indicades per el Reglament de Seguretat de Plantes i Instal·lacions 

Frigorífiques. 

Canalitzacions per instal·lacions d’aigua calenta, vapor a baixa pressió i aigua refrigerada 

Els tubs d’acer negre, soldats o estirats sense soldadura tindran com a mínim la qualitat marcada per 

les normes UNE 19040 o 19041.Els accessoris seran de fosa maleable. 

Quan s’utilitzin tubs de coure, respondran a les normes UNE 37107, 37116, 37117, 37131, i 37141. 

Els elements d’ancoratge i guiat de les canonades seran incombustibles i robustes; no es podran 

utilitzar la fusta ni el fil ferro. 

Els dilatadors seran del tipus de molla o lira. Aquests últims seran d’acer dolç o coure quan la canonada 

sigui de coure. 

Valvuleria 

Les vàlvules han de permetre que les maniobres d’obertura i tancament es puguin realitzar 

còmodament. 

Seran estanques interiorment i exterior, a una pressió hidràulica igual a una vegada i mitja la de treball, 

amb un mínim de 600 Kpa. 

Les vàlvules i aixetes de diàmetre no superior a 50 mm seran de bronze o llautó; per diàmetres superior 

podran ser de fosa, bronze, acer, i les seves aleacions. 

Accessoris 

Els gruixos mínims de metall dels accessoris per embridar o roscar seran els adequats per suportar les 

pressions i temperatures màximes de la instal·lació. 

Podran ser d’acer, ferro fos, fosa maleable, coure, llautó o bronze, d’acord al material de la canonada. 

On es requereixin accessoris especials, aquests reuniran unes característiques tals que permetin la 

seva prova hidrostàtica a una pressió igual al doble de la corresponent de servei. 

MC { PAGE } de 145


Dipòsits d’expansió 

Els dipòsits d’expansió podran ser metàl·lics, protegits contra la corrosió, o de qualsevol altre material 

estanc i resistent als esforços que haurà de suportar. 

El dipòsit d’expansió estarà tancat, a excepció de la ventilació i el sobreixidor que hi haurà en els 

sistemes de vas d’expansió obert. 

No s’autoritzaran els vasos d’expansió tancats amb coixí d’aire en contacte directe amb l’aigua del vas. 

En les instal·lacions amb vas d’expansió tancat, aquest haurà de suportar una pressió hidráulica igual a 

una vegada i mitja la que hagi de suportar en règim de funcionament, amb un mínim de 300 kPa, sense 

que es produeixin fuites ni deformacions. 

Quan s’utilitzin vasos d’expansió oberts hauran d’anar calorifugats i no exposats a congelació. 

Aïllament 

El material de l’aïllament tèrmic no contindrà substàncies que permetin la formació de 

microorganismes. No produirà olors a la temperatura de treball, no patirà deformacions com a 

conseqüència de la temperatura ni de possibles condensacions, i serà compatible amb les 

superfícies sobre les quals s’haurà de col·locar, sense produir corrosió. 

El seu gruix estarà d’acord a l’apèndix 03.1 del Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis. 

L’aïllament de les calderes o de les parts de la instal·lació que estiguin pròxims a focus de foc serà de 

material incombustible. 

Totes les peces del material aïllant, així com el seu recobriment protector i demés elements que formin 

part del seu muntatge, es presentaran sense defectes. 

Fins un diàmetre de 150 mm, l’aïllament de canonades penjades o encastades haurà de ser a base de 

“coquilles”. Només s’admetrà la utilització de llanes o feltres a granel en canonades encastades en el 

paviment. 

Per les vàlvules i accessoris s’utilitzaran casquets aïllants desmuntables, de vàries peces, amb espai 

suficient perquè en treure’ls es puguin manipular còmodament. La secció de l’aïllament serà el mateix 

que la del tub al qual estiguin intercalades. 

Per canonades enterrades, l’aïllament utilitzat haurà d’estar protegit contra la humitat. A més, si la 

canonada conté fluids tèrmics, el material haurà de mantenir un coeficient de conductivitat tèrmica 

suficient a la temperatura de servei. 

Pel que fa a l’aïllament de conductes, haurà de ser suficient per tal que la pèrdua de calor a través de 

les seves parets no sigui superior a l’1% de la potència que transporten, i sempre suficient per evitar 

condensacions. 

Calderes 

Els equips de producció de calor seran d’un tipus enregistrat per el Ministeri d’Indústria i Energia. 

Compliran el RD 275/1995 de 24 de febrer pel qual es dicten les normes d’aplicació de la Directiva del 

Consell 92/42/CEE relativa als requisits de rendiment per calderes alimentades amb combustibles 

líquids o gasosos de potència nominal compresa entre 4 i 400 kW. A més, les calderes de gas hauran 

de complir el RD 1428/92 de 27 de novembre pel qual s’aproven les disposicions d’aplicació de la 

Directiva 90/396/CEE sobre aparells de gas. 

El fabricant de la caldera subministrarà la documentació que exigeix la ITE 04.9.2 del Reglament 

d’Instal·lacions Tèrmiques en Edificis. 

S’hauran de subministrar amb el elements necessaris de neteja i conducció, així com els aparells de 

mesura i regulació. 

Estaran construïdes d’acord al Reglament d’Aparells a Pressió, de manera que no presentin cap perill 

d’incendi o explosió. Les diferents parts de la caldera hauran de ser suficientment estables i podran 

dilatar-se lliurament, conservant l’estanqueietat, sense produir sorolls. 

Es podran realitzar amb facilitat les operacions de neteja i manteniment. 

MC { PAGE } de 145


Hauran de suportar una pressió hidrostàtica interior de prova igual a una vegada i mitja la pressió de 

servei, amb un mínim de 700 kPa, sense presentar deformacions ni fuites. 

Cremadors 

Hauran de ser d’un model homologat per el Ministeri d’Indústria i Energia, i disposaran d’una 

etiqueta identificativa en la qual s’especificaran les dades que es determinen a la ITE 04.10 del 

Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en Edificis. 

No presentaran cap tipus de deformació ni senyal d’haver estat sotmesos a mals tractes abans o durant 

la instal·lació. 

Totes les peces i unions del cremador seran perfectament estanques per impedir fuites en la combustió; 

el combustible s’haurà de cremar en suspensió sense que les parets de la caldera rebin partícules no 

cremades. 

Disposarà dels elements de control automàtic suficients per tal que quan l’aigua hagi arribat a la pressió 

de seguretat, es talli automàticament l’alimentació de combustible. 

Tots els cremadors de gas podran cremar qualsevol tipus de gas de la mateixa família canviant només 

la relació gas/aire. No s’utilitzaran elements d’alumini en els llocs on hi pugui haver condensacions o la 

temperatura pugui arribar a més de 400 ºC. 

B.- CONDICIONS D’EXECUCIÓ 

Generalitats 

Les instal·lacions es realitzaran tenint en compte les instruccions dels fabricants de la 

maquinària. Es tindrà una cura especial en aquells punts on una vegada acabada la instal·lació i 

muntats tots el aparells, sigui difícil la reparació de qualsevol error comès en el muntatge, així 

com en els punts on les reparacions obliguin a fer treballs de paleteria. 

Durant tota la instal·lació es protegiran els aparells i accessoris, col·locant taps o cobertes a les 

canonades que hagin quedat obertes durant algun temps. 

Una vegada acabat el muntatge es procedirà a una neteja general de tot l’equip, tant interior com 

exteriorment. La neteja interior de radiadors, bateries, calderes, canonades, etcètera, es farà amb 

dissolucions químiques per eliminar l’oli i la grassa principalment. 

Totes les vàlvules, motors, aparells, etcètera, es muntaran de manera que siguin fàcilment accessibles 

per la seva conservació, recuperació o substitució. 

Els envoltants metàl·lics o proteccions s’asseguraran fermament però al mateix temps seran fàcilment 

desmuntables. 

Les condicions estaran identificades mitjançant colors normalitzats, amb indicació del sentit del flux que 

hi circula. 

La xarxa d’aigua es farà de manera que sigui possible tallar el subministrament a determinades zones o 

parts del consum sense afectar el servei de la resta, per efectuar reparacions parcials. 

El les instal·lacions d’aigua calenta sanitària s’instal·laran, si les característiques de l’aigua ho 

recomanen, equips de tractament d’aigua que evitin la corrosió i obturació dels conductes. 

En les instal·lacions d’aigua calenta sanitària s’escolliran els materials dels diferents aparells i 

accessoris de manera que no es produeixin parells electroquímics que afavoreixin la corrosió, en 

especial en zones amb aigua o vapor a pressió. 

Totes les bancades dels aparells en moviment hauran de disposar d’un amortidor elàstic que impedeixi 

la transmissió de vibracions. 

Connexions dels aparells 

Les connexions dels aparells i equips a les xarxes de canonades es faran de manera que no hi 

hagi interacció entre l’aparell i la canonada, a excepció de les bombes en línia. No s’haurà de 

transmetre a l’equip cap esforç mecànic a través de la connexió procedent de la canonada. 

MC { PAGE } de 145


Connexions de les vàlvules de seguretat o descàrrega 

Els escapaments de vapor o aigua estaran orientats en condicions tals que no puguin produir 

accidents. Les vàlvules de seguretat de qualsevol tipus de caldera hauran d’estar disposades de 

manera que mitjançant canalització adequada el vapor o l’aigua que pugui sortir per elles sigui 

conduït directament a l’atmosfera, i sigui visible la seva sortida a la sala de màquines. 

Connexions de l’aparell generador de calor o fred 

Hi haurà sempre una vàlvula entre el generador i la xarxa d’anada, i una altra entre el generador i la 

xarxa de retorn. 

En general, hi haurà les vàlvules necessàries per poder aïllar qualsevol equip o aparell de la instal·lació 

per la seva reparació o substitució. 

Canalitzacions 

Les canonades estaran instal·lades de manera que el seu aspecte sigui net i ordenat, disposades 

en línies paral·leles o perpendiculars als elements constructius de l’edifici, amb els tres eixos 

perpendiculars entre ells. 

L’espai lliure entre canonades o entre aquestes i el parament, una vegada col·locat l’aïllament si fos 

necessari, no serà inferior a 3 cm. 

L’accessibilitat serà tal que permeti manipular o substituir una canonada sense desmuntar la resta. 

En cap moment es debilitarà l’estructura de l’edifici per poder col·locar una canonada. 

En els trams corbats, els tubs no presentaran cap tipus de defecte, aplastament, ni deformació en la 

seva secció transversal. 

En cas que hi hagi una corba i una contracorba situades en plans diferents, es realitzaran amb tub 

d’acer sense soldadura. 

En cap cas la secció de la canonada en els canvis de direcció serà inferior a la secció que té en el tram 

recte. 

Les canonades s’instal·laran de manera que no formin bosses d’aire en el seu interior. Per l’evacuació 

automàtica de l’aire cap al vas d’expansió o els purgadors, els trams horitzontals tindran una pendent 

mínima del 0,5% quan la circulació sigui per gravetat, o del 2% quan la circulació sigui forçada. 

La desviació en els trams rectes serà inferior al 2%. 

Els tubs es subministraran en la major longitud possible per tal de reduir al mínim el nombre d’unions 

necessàries. 

En les unions soldades en trams horitzontals, els tubs s’enrasaran per la seva generatriu superior per 

evitar la formació de bosses d’aire. 

Quan es faci una unió es procurarà no forçar els tubs, i tallar-los i col·locar-los amb la major precisió. 

No es farà cap unió en un pas a través d’un element constructiu. 

Totes les unions hauran de poder suportar una pressió superior en un 50% a la pressió del treball. 

Es prohibeix explícitament ocultar unions o enterrar-les. 

S’evitarà el contacte directe de les canonades amb guix. 

Les canalitzacions amagades en la paleteria que no estiguin encastades, s’allotjaran en cambres 

ventilades, prenent les mesures necessàries quan les característiques de l’emplaçament puguin donar 

lloc a la formació de condensacions. 

Les canonades encastades o enterrades hauran de disposar d’un tractament anticorrosiu, i tenir una 

protecció adequada que permeti la lliure dilatació. 

Es col·locaran elements dilatadors que permetin a les canonades dilatar-se en la direcció del seu propi 

eix. També es col·locaran guies a prop dels elements de dilatació. 

MC { PAGE } de 145


Es prohibeix l’ús de materials diferents en una canalització, de manera que no es formin parells 

galvànics. Quan fos necessari s’aïllarien elèctricament amb una protecció catòdica adequada. 

En tot el seu recorregut, es mantindran les distàncies de seguretat respecte altres instal·lacions: 30 cm 

amb les canalitzacions elèctriques, i 3 cm amb les instal·lacions de gas. 

Així mateix, queda totalment prohibit atravessar xemeneies i conductes d’aire condicionat. 

Ancoratges i subjeccions 

La subjecció es farà amb preferència en els punts fixes i parts centrals dels tubs, deixant lliures les 

zones de possible moviment tals com les corbes. 

Els elements de subjecció i guiat permetran la lliure dilatació de la canonada, i no perjudicaran el seu 

aïllament. 

Les grapes i abraçaderes seran de forma que permetin el desmuntatge fàcil dels tubs, exigint-se la 

utilització de material elàstic entre la subjecció i la canonada. 

Hi haurà almenys un suport cada dues unions de canonada, preferentment situades al costat de cada 

unió. 

Els suports de fusta i filferro només s’admetran durant la col·locació de la canonada, però s’hauran de 

substituir per les peces indicades en aquest plec en la instal·lació definitiva. 

S’evitarà collar la canonada a envans de menys de 8 cm. En cas que s’hagués de fer, es col·locarien 

tacs de fusta o qualsevol altre material adequat. 

Els suports de les canalitzacions verticals subjectaran la canonada en tot el seu perímetre, i seran 

desmuntables per permetre el posterior manteniment. 

Quan hi hagi perill de corrosió dels suports de canonades enterrades, s’utilitzaran materials resistents a 

la corrosió o bé es protegiran degudament. 

Queda totalment prohibit soldar el tub als elements d’ancoratge. 

MC { PAGE } de 145


Maniguets passamurs 

Es col·locaran quan la canonada hagi d’atravessar murs i forjats, deixant un pas lliure al voltant del tub 

que posteriorment s’omplirà amb un material plàstic. Si la canonada va aïllada, no s’interromprà 

l’aïllament en el passamurs. 

Vàlvules 

Totes les vàlvules es trobaran en llocs fàcilment accessibles, instal·lades de manera que el vàstag no 

quedi per sota del pla horitzontal de l’eix de la canonada. 

No es col·locarà cap aixeta ni element que permeti aïllar els elements de seguretat de les canonades ni 

aparells. 


El conjunt motor-bomba serà fàcilment desmuntable. En general, l’eix del motor i de la bomba quedaran 

ben alineats, i es muntarà un acoblament elàstic si l’eix no és comú. 

A excepció de les instal·lacions individuals amb bombes especialment preparades per ser suportades 

per la pròpia canonada, les bombes no faran cap esforç sobre la xarxa de distribució. La subjecció de la 

bomba es farà preferentment al terra, i no a les parets; s’aïllarà elàsticament el grup motor-bomba de la 

resta de la instal·lació i de l’estructura de l’edifici. 

La bomba i el seu motor estaran muntats deixant espai al seu voltant suficient per les operacions de 

revisió i manteniment. 

Elements de regulació i control 

Els termòmetres, termòstats, hidròmetres i manòmetres s’hauran de poder substituir amb l’equip en 

marxa. 

Tots aquests aparells aniran col·locats en un lloc on es puguin llegir fàcilment. 

Aïllament 

Es col·locarà aïllament tèrmic per reduir les pèrdues d’energia en els aparells, equips i conduccions que 

continguin fluids a temperatura inferior a l’ambient o superior a 40 graus. 

Abans de la seva col·locació es netejarà la superfície a aïllar de qualsevol material estrany. A 

continuació es revestirà amb dues capes de pintura oxidant, o qualsevol altra protecció similar en tots el 

elements metàl·lics que no estiguin protegits contra l’oxidació. Finalment es col·locarà l’aïllament a base 

de mantes, feltres, plaques, etcètera, col·locades d’acord amb les instruccions del fabricant, tenint en 

compte que es mantingui un espessor uniforme. 

Alhora l’aïllament anirà protegit amb els elements necessaris perquè no es deteriori amb el pas del 

temps. 

En les canonades i equips instal·lats a l’exterior, les juntes verticals i horitzontals es segellaran 

covenientment, i l’acabat serà impermeable i inalterable a l’intempèrie; es realitzarà amb revestiments 

metàl·lics sobre una base d’emulsió asfáltica o banda bituminosa. 

La barrera antivapor si és necessària s’haurà de situar a la cara exterior de l’aïllament, amb la finalitat 

de garantir l’absència d’aigua condensada a la massa aïllant. 

En cap cas s’admetran més de dues juntes longitudinals. 

Els casquets aïllants dels accessoris es collaran mitjançant abraçaderes de cinta metàl·lica amb 

tancaments de palanca per tal de facilitar el seu muntatge. 

MC { PAGE } de 145


Central tèrmica 

Les calderes estaran col·locades en la seva posició definitiva sobre una base incombustible i inalterable 

a la temperatura normal de treball. No es col·locaran directament sobre el terra, sinó que es farà una 

fonamentació adequada. 

Els cremadors es muntaran perfectament alineats a la caldera, subjectes rígidament a la mateixa base 

o suport. El seu funcionament serà silenciós, i no transmetran vibracions ni sorolls a la instal·lació ni al 

terra. 

En calefacció, el circuit de la central tèrmica ha de preveure un cabal de circulació mínim per cada 

caldera que vindrà determinat per el fabricant, i en qualsevol cas no serà inferior a P/50, expressat en 

m³/h, essent P la potència de la caldera en kW. 

En calderes d’aigua calenta la circulació mínima podrà ser garantida per el circuit d’alimentació de calor 

de l’aigua sanitària, sempre que es mantingui constant independentment de la temperatura de 

producció. 

En cas que hi hagi més d’un generador funcionant en paral·lel, es podrà desconnectar cadascun d’ells 

independentment sense que això afecti al funcionament de la resta. 

En qualsevol cas es prendran les mesures necessàries per tal que no pugui produir-se en un generador 

aïllat una sobrepressió. 

Igualment serà d’obligat compliment assegurar que el retorn no baixi de la temperatura indicada pel 

fabricant. 

L’emplenat del circuit es farà sempre amb les calderes parades i fredes. Totes les calderes tindran en 

un punt baix una vàlvula de buidat que permeti assegurar que aquesta podrà quedar totalment buida 

d’aigua. 

Quan en una calefacció central la distribució bitubular es faci per columnes, es disposarà de les 

vàlvules de tall necessàries per poder deixar sense servei una columna i fins i tot buidar-la, sense que 

s’hagi de tallar el subministrament a la resta de la instal·lació. 

En el cas de calefacció central amb distribució per plantes, monotubular o bitubular, cada unitat de 

consum disposarà d’un dispositiu de tall i buidat. 

Radiadors 

Es col·locaran d’acord amb els plànols del projecte. 

Abans de cada radiador es col·locarà una vàlvula de seient de doble reglatge per la regulació del circuit 

i el calor emès per l’element calefactor. 

Els radiadors seran fàcilment desmuntables, sense necessitat de desmuntar part de la xarxa de 

canonades. 

Totes les seves vàlvules seran fàcilment accessibles. 

Es col·locaran com a mínim a 4 cm de la paret i 10 cm del terra. En radiadors tipus pannell, la distància 

a la paret podrà ser de 2,5 cm. 

La instal·lació i la unió amb la xarxa de canonades es farà de manera que el radiador es pugui purgar 

bé d’aire cap a la xarxa, sense que es quedin bosses que evitin omplir totalment el radiador o 

impedeixin una bona circulació de l’aigua a través del mateix. En cas contrari cada radiador disposarà 

d’un purgador automàtic o manual. 

MC { PAGE } de 145


5.10.2. INSTAL·LACIÓ D’AIGUA CALENTA (ACS) 

La producció instantània d’aigua calenta sanitària dels habitatges es farà a partir de la mateixa caldera 

mixta modulant definida a l’apartat MC 5.10.1.14 Proporcionarà un cabal simultani de 0,2 l/s en caldera 

de 24 kW. 

Aquest sistema és complementari al de producció amb energia solar. Amb aquest fí, l’interacumulador 

solar i la caldera estaran connectats entre ells i amb la xarxa d’aigua freda i disposaran d’una vàlvula de 

tres vies per subministrar l’aigua calenta a temperatura adequada. Es preveu una temperatura 

d’acumulació de 60 ºC, una temperatura de distribució de 40 ºC-45 ºC i de consum de 38 ºC. 

Les canonades d’ACS s’aïllaran amb coquilles de polietilè d’un gruix mínim de 30 mm, quan circulen pel 

cel-ras, perquè les pèrdues en la xarxa de canonades d’aigua calenta sanitària seran inferiors al 4 % de 

la potència transportada. 

La xarxa de subministrament d’ACS es defineix a l’apartat MC 5.3. 

5.10.3. INCORPORACIÓ D’ENERGIA SOLAR TÈRMICA PER A PRODUCCIÓ 

D’ACS 

5.10.3.1.0. JUSTIFICACIÓ DE CÀLCUL DE LA CONTRIBUCIÓ SOLAR D’ACS 

EDIFICI A 

5.10.3.1.1. DEMANDA DIÀRIA D’AIGUA CALENTA SANITÀRIA 

CTE HE 4: Demanda diària d’aigua calenta sanitària per persona a 60ºC 

Ús Litres ACS/dia persona a 60ºC 

Habitatge Plurifamiliar 22 

Decret Ecoeficiència: Demanda diària d’aigua calenta sanitària per persona a 60ºC 

Ús Litres ACS/dia persona a 60ºC 

Habitatge Unifamiliar o Plurifamiliar 28 

5.10.3.1.2. NOMBRE DE PERSONES 

En el Bloc A, situat a la parcel·la 8.15D.1 del Pla Parcial “Perelló Can Pere Màrtir”, en el terme 

municipal de Vilablareix (Girona) consta d’un total de 3 plantes, de 7 pisos a cadascuna i un habitatge 

en els baixos. El Bloc A està preparat per a un total de 78 persones en els habitatges. En els baixos hi 

ha 5 locals, que a efectes del dimensionat de l’aigua calenta sanitària s’ha comptat la demanda 

equivalent a una persona en cadascun, per tant es comptabilitza un total de 83 persones per tot el Bloc 

A. 

5.10.3.1.3. DEMANDA DIÀRIA D’ACS DE L’EDIFICI 

La demanda d’aigua calenta sanitària de l’edifici és: 

Dd = Ddp x P 

On: 

Dd demanda diària d’ACS en litres a 60ºC en litres/dia 

Ddp demanda diària d’ACS en litres a 60ºC per persona en litres/persona i dia 

P nombre de persones que ocupen l’edifici, considerant sempre una ocupació plena. 

MC { PAGE } de 145


Obtenim que: 

Dd = 28 x 83 = 2.324 litres/dia 

5.10.3.1.4. ZONA CLIMÀTICA 

El municipi de Vilablareix pertany a la zona climàtica III segons CTE HE 4 i segons el Decret 

d’Ecoeficiència. 

5.10.3.1.5. CONTRIBUCIÓ SOLAR MÍNIMA, CS 

Considerant que: 

Dd = 2.324 litres/dia 

Zona climàtica III 

Font energètica de recolzament: caldera gas 

Servei de gas canalitzat: SI 

Es determina que la contribució solar mínima exigida pel CTE HE 4 i el Decret d’Ecoeficiència és del 

50%. 

5.10.3.1.6. DEMANDA ANUAL D’ACS DE L’EDIFICI, DA 

La demanda anual d’aigua calenta sanitària de l’edifici és: 

Da = Dd x 225 dies/any 

On: 

Da demanda anual d’ACS a 60ºC de l’edifici en litres/any 

Dd demanda diària d’ACS a 60ºC de l’edifici litres/dia 

Obtenim que: 

Da = 2.324 litres/dia x 225 = 522.900 litres/any 

5.10.3.1.7. DEMANDA ENERGÈTICA ANUAL PER A L’ESCALFAMENT D’ACS, 

EACS 

La demanda energètica anual per a la producció d’aigua calenta sanitària de l’edifici és: 

Eacs = Da x DT x Ce x d 

On: 

Eacs demanda energètica anual d’ACS de l’edifici en KWh/any 

Da demanda anual d’ACS a 60ºC de l’edifici litres/any 

DT salt tèrmic entre la temperatura d’acumulació de l’aigua solar i la temperatura de la xarxa 

d’aigua potable: 

DT = Tacs - Tcapital (0,00495 x DH) 

DT = 60 - (12,91-(0,00495 x (99-70))) = 47,24 

Segons el document Classificació de les zones climàtiques corresponents a la totalitat de 

municipis de Catalunya en ordre alfabètic i per demarcacions territorials de la Generalitat de 

Catalunya. 

H Girona: 70m. 

H Vilablareix: 99 m. 

Ce calor específic de l’aigua (0,001163 KWh/ºC KG) 

d densitat de l’aigua (1 KG/litre) 

MC { PAGE } de 145


Obtenim que: 

Eacs = 522.900 x 47,24 x 0,001163 x 1 = 28.728,19 KWh/any 

5.10.3.1.8. DEMANDA ENERGÈTICA ANUAL A COBRIR AMB ENERGIA SOLAR, 

EACS SOLAR 

A partir del valor de la demanda energètica anual i aplicant els valors de contribució solar, del CTE HE 

4 i del Decret d’Ecoeficiència es determina el valor més restrictiu que serà el que s’apliqui en el càlcul 

final de l’àrea de captadors solars: 

Eacs solar = Eacs x CS 

On: 

Eacs solar demanda energètica anual d’aportació d’energia solar exigida per ACS en KWh/any 


CS contribució solar mínima en % 

Obtenim que: 

Eacs solar = 28.728,19 x 50% = 14.364,10 KWh/any 

5.10.3.1.9. ÀREA DE CAPTADORS SOLARS 

L’àrea necessària de captadors solars és funció de la demanda energètica a cobrir amb energia solar, 

de la radiació solar rebuda i del rendiment de la instal·lació: 


On: 

ACAPTADORS SOLARS àrea útil de captadors solars en m2 

Eacs demanda energètica anual d’ACS a cobrir amb energia solar en KWh/any 

I valor d’irradiació solar 

a coeficient de reducció per orientació i inclinació de la irradiació rebuda pel captador solar 

d coeficient de reducció per ombres de la irradiació rebuda 

r rendiment mig anual de la instal·lació 

Obtenim que: 


Prenent com a superfície útil de cada col·lector el valor de 2,205 m2, el nombre de col·lectors és de 

11,15, per el que s’instal·laran 12 col·lectors. 

5.10.3.1.10. VOLUM D’ACUMULACIÓ D’ACS ESCALFADA PER ENERGIA 

SOLAR, VACS SOLAR 

El volum d’aigua escalfada per la instal·lació solar ha de garantir la següent relació: 

50 < V / A


On: 

V volum d’acumulació en litres 

ACAPTADORS SOLARS 

Obtenim que: 

suma de les superfícies útils dels captadors 

50 < ( 2500 / 24 )


Dd = 2.576 litres/dia 

Zona climàtica III 

Font energètica de recolzament: caldera gas 

Servei de gas canalitzat: SI 

Es determina que la contribució solar mínima exigida pel CTE HE 4 i el Decret d’Ecoeficiència és del 

50%. 

5.10.3.2.6. DEMANDA ANUAL D’ACS DE L’EDIFICI, DA 

La demanda anual d’aigua calenta sanitària de l’edifici és: 

Da = Dd x 225 dies/any 

On: 

Da demanda anual d’ACS a 60ºC de l’edifici en litres/any 

Dd demanda diària d’ACS a 60ºC de l’edifici litres/dia 

Obtenim que: 

Da = 2.576 litres/dia x 225 = 579.600 litres/any 

5.10.3.2.7. DEMANDA ENERGÈTICA ANUAL PER A L’ESCALFAMENT D’ACS, 

EACS 

La demanda energètica anual per a la producció d’aigua calenta sanitària de l’edifici és: 

Eacs = Da x DT x Ce x d 


Da demanda anual d’ACS a 60ºC de l’edifici litres/any 

DT salt tèrmic entre la temperatura d’acumulació de l’aigua solar i la temperatura de la xarxa 

d’aigua potable: 

DT = Tacs - Tcapital (0,00495 x DH) 

DT = 60 - (12,91-(0,00495 x (99-70))) = 47,24 

Segons el document Classificació de les zones climàtiques corresponents a la totalitat de 

municipis de Catalunya en ordre alfabètic i per demarcacions territorials de la 

Generalitat de Catalunya. 

H Girona: 70m. 

H Vilablareix: 99 m. 

Ce calor específic de l’aigua (0,001163 KWh/ºC KG) 

d densitat de l’aigua (1 KG/litre) 

Obtenim que: 

Eacs = 579.600 x 47,24 x 0,001163 x 1 = 31.843,29 KWh/any 

5.10.3.2.8. DEMANDA ENERGÈTICA ANUAL A COBRIR AMB ENERGIA SOLAR, 

EACS SOLAR 

A partir del valor de la demanda energètica anual i aplicant els valors de contribució solar, del CTE HE 

4 i del Decret d’Ecoeficiència es determina el valor més restrictiu que serà el que s’apliqui en el càlcul 

final de l’àrea de captadors solars: 

Eacs solar = Eacs x CS 

MC { PAGE } de 145


On: 

Eacs solar demanda energètica anual d’aportació d’energia solar exigida per ACS en KWh/any 


CS contribució solar mínima en % 

Obtenim que: 

Eacs solar = 31.843,29 x 50% = 15.921,65 KWh/any 

5.10.3.2.9. ÀREA DE CAPTADORS SOLARS 

L’àrea necessària de captadors solars és funció de la demanda energètica a cobrir amb energia solar, 

de la radiació solar rebuda i del rendiment de la instal·lació: 

{EMBED Equation.3} On: 

ACAPTADORS SOLARS àrea útil de captadors solars en m2 

Eacs demanda energètica anual d’ACS a cobrir amb energia solar en KWh/any 

I valor d’irradiació solar 

a coeficient de reducció per orientació i inclinació de la irradiació rebuda pel captador solar 

d coeficient de reducció per ombres de la irradiació rebuda 

r rendiment mig anual de la instal·lació 

Obtenim que: 


Prenent com a superfície útil de cada col·lector el valor de 2,205 m2, el nombre de col·lectors és de 

12,36, per el que s’instal·laran 13 col·lectors. 

5.10.3.2.10. VOLUM D’ACUMULACIÓ D’ACS ESCALFADA PER ENERGIA 

SOLAR, VACS SOLAR 

El volum d’aigua escalfada per la instal·lació solar ha de garantir la següent relació: 

50 < V / A


MC 5.11. INSTAL·LACIONS DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDI 

5.11.1.PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS US HABITATGE 

La dotació de les instal·lacions, la seva descripció així com les exigències que ha de satisfer han 

quedat especificades a la Memòria Descriptiva del Projecte Bàsic. 

El disseny, l’execució i les característiques del seus materials, components i equips compliran allò que 

estableix el “Reglament d’instal·lacions de Protecció contra incendis”, RIPCI, en les seves disposicions 

complementàries i en qualsevol altra documentació específica que li sigui d’aplicació, donant 

compliment a l’exigència bàsica SI 4 mitjançant l’aplicació del DB SI 4. 

Les instal·lacions manuals (extintors i central de detecció d’incendi) disposaran d’enllumenat 

d’emergència i rètols de senyalització. 

A continuació s’exposen les principals característiques de les instal·lacions. La ubicació dels elements i 

dels components corresponents s’indica en els plànols. 

5.11.1.1. Instal·lacions de PCI en l’ús residencial habitatge 

Les plantes d’habitatge disposaran d’extintors portàtils de les següents característiques: 

- Extintors portàtils de pols polivalent i eficàcia 21A – 113B, situats a la zona de l’escala en 

cada planta, cada 15 m des de qualsevol origen d’evacuació. 

- Extintors portàtils d’anhídrid carbònic, CO2, en planta baixa, a l’exterior de l’armari de 

comptadors elèctrics i, en planta tercera al costat del quadre de comandament de l’ascensor. 

Estaran fabricats segons la norma UNE-EN 3 i disposaran de marcatge CE. 

Es col·locaran sobre suports verticals de manera que la part superior de l’extintor quedi, com a 

màxim, a 1,70 m del terra. 

Disposaran de senyalització fotoluminiscent segons UNE 23035-4:1999 amb rètols de 210 x 210 

mm i quedaran il·luminats amb l’enllumenat d’emergència. 

5.11.2. PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS APARCAMENT 

Condicions Particulars: 

Cap punt del local queda aïllat o amb problemes per evacuar els ocupants en cas d'incendi, ja que 

l’aparcament disposa de dues escales especialment protegides per evacuació dels ocupants amb sortida 

directe a l’exterior de l’edifici, a través de dues escales situades sota els dos blocs. 

Al disposar l’aparcament de dues sortides, els recorreguts d’evacuació són, des de qualsevol punt, inferiors 

a 50 metres, i 35 metres en zones sense alternativa (amb una ocupació inferior a 100 persones). La 

longitud dels recorreguts d’evacuació des del seu origen fins arribar a algun punt des del que existeixin 

almenys dos recorreguts alternatius no ha de ser superior a 35 metres. 

5.11.2.1. Condicions generals 

� La resistència al foc dels elements delimitadors serà per l’edifici EI-120 i els elements estructurals 

disposaran d’una resistència al foc REI-120. Per tal d’aconseguir aquesta resistència, d’acord a 

l’annex C del DB-SI, els suports han de disposar de 25cm de costat, i un recobriment de 40 mm. 

Respecte el forjat, per tal d’aconseguir la característica REI, caldrà complir amb el que estableix la 

taula C5. 

� La reacció al foc dels elements constructius, decoratius i de mobiliari per a sostres i parets seran 

de classe B-s1,d0 i per als terres classe BFL-s1. 

� Els recorreguts i direccions d’evacuació estaran perfectament senyalitzats amb llums d’emergència 

i senyals indicatives auto-luminiscents (UNE 23.035). Les senyals es col·locaran de forma coherent 

(normes UNE 23.034, 23.033 i 81.501). 

� En cap espai de sortida de públic es col·locaran miralls o superfícies que reflecteixin la imatge, que 

puguin pertorbar la sortida normal, ni mobles o accessoris que interrompin la lliure circulació. 

MC { PAGE } de 145


� La densitat d’ocupació serà a raó d’una persona per cada 40m2 de superfície útil (ocupació 

segons CTE), per tant tindrem una ocupació màxima de càlcul de 62 persones. 

• L’amplada de les fulles de les portes no pot ser inferior a 0,60m ni superior que 1,20m. 

• Obrirà en el sentit de l’evacuació tota porta de sortida prevista pel pas de més de 100 persones, o 

bé prevista per més de 50 ocupants del recinte o espai en el que es trobi situada. 

• Les sortides de recinte, planta o edifici tindran un senyal amb el rètol de “sortida”. 

La senyal amb el rètol de “sortida d’emergència” s’utilitzarà en tota sortida prevista per ús exclusiu 

en cas d’emergència. 

5.11.2.2. Resistència al foc de parets, sostres i portes que delimiten sectors 

d’incendi 

Resistència al foc de parets, sostres i portes: (Secció SI.1-1 del Codi Tècnic de l’Edificació). 

• La resistència al foc de les parets i sostres que separen sectors d’incendi, en ús de Aparcament ha 

de ser, com a mínim: sector situat sota rasant EI-120. 

• Quan el sostre separi d’una planta superior haurà de tenir al menys la mateixa resistència al foc 

que s’exigeix a les parets, però amb la característica REI enlloc de EI, al tractar-se d’un element 

portant i compartimentador d’incendi. 

• En canvi, quan sigui una coberta no destinada a cap activitat, ni prevista per ser utilitzada en 

l’evacuació, no necessita tenir una funció de compartimentació d’incendis, per tant només haurà 

d’aportar la resistència al foc R que li correspongui com a element estructural. 

A fi i efecte de limitar el risc de propagació vertical de l’incendi per la façana, entre els dos sectors d’incendi, 

haurà d’existir una franja d’1 metre entre elements dels dos sectors d’incendis amb un comportament 

davant del foc no inferior a EI60. 

5.11.2.3. Resistència al foc de les portes de pas 

Les portes de pas entre sectors d’incendi tindran una resistència al foc EI2-60-C5, essent I la meitat del 

temps de resistència al foc necessari per la paret en la que es trobi instal·lada, o bé la quarta part 

quan el pas es realitzi a través d’un vestíbul d’independència o de dues portes. 

Locals i zones de risc especial (SI 1-2): 

Condicions de les zones de risc especial integrades en edificis: 

CARACTERÍSTICA RISC BAIX RISC MIG RISC ALT 

Resistència al foc de l’estructura portant R 90 EFL EFL 

Resis. al foc de parets i sostres que separen 

la zona de la resta de l’edifici 

EI 90 EI 120 EI 120 

Vestíbul d’independència -- SI SI 

Portes de comunicació amb la resta de 

l’edifici 

Màxim recorregut d’evacuació fins alguna 

EI2 45-C5 2xEI2 30-C5 2xEI2 30-C5 

sortida del local 


Zones ocupables C-S2,d0 EFL 

Aparcaments B-s1,d0 BFL-s1 

Passadissos i escales protegides B-s1,d0 CFL-s1 

Recintes de risc especial 

Espais ocults, no estancs: falsos 

B-s1-d0 BFL-s1 

sostres, terres elevats, etc 

B-s3-d0 

BFL-s2 

5.11.2.5. Dimensionat dels mitjans d’evacuació: (Secció SI3-4 del Codi Tècnic 

de l’Edificació) 

El dimensionat dels elements d’evacuació s’ha de realitzar conforme al que s’indica en la següent 

taula: 

TIPUS D’ELEMENT DIMENSIONAT 

PORTES I PASSOS A>=P/200>=0,80m 

PASSADISSOS I RAMPES A>=P/200>=1,00m 

ESCALES NO PROTEGIDES A>=P/160 

ESCALES PROTEGIDES E


5.11.2.8. Senyalització i il·luminació 

Senyalització d’evacuació: 

S’hauran d’instal·lar senyals indicatives de direcció dels recorreguts que s’han de seguir des de qualsevol 

origen d’evacuació fins un punt des del que sigui directament visible la sortida o la senyal que la indica, i en 

particular, davant de totes les sortides d’un recinte amb ocupació superior a 100 persones que accedeixi 

lateralment a un passadís. 

En els punts dels recorreguts d’evacuació que hagin d’estar senyalitzats, en els que existeixin alternatives 

que puguin induir a errors, també s’instal·laran les senyals abans indicades, de forma tal que quedi 

clarament indicada l’alternativa correcta. 

En els recorreguts d’evacuació, les portes que no siguin sortida i que puguin induir a error, hauran de 

senyalitzar-se amb la corresponent senyal definida en la norma UNE-23-033 situada en lloc fàcilment 

visible i propera a la porta. 

Les senyals es disposaran sempre de forma coherent amb l’assignació d’ocupants de cada zona i cada 

sortida. 

Per tal d’indicar les sortides d’ús habitual i les d’emergència s’utilitzaran les senyals definides en la norma 

UNE-23-034. 

Senyalització dels mitjans de protecció: 

S’han de senyalitzar els mitjans de protecció contra incendis d’utilització manual que no siguin fàcilment 

localitzables des d’algun punt de la zona protegida per l’esmentat mitjà, de forma tal que des de l’esmentat 

punt la senyal resulti fàcilment visible. 

Les senyals seran les definides en la norma UNE-23-033 i les seves mesures seran les indicades en la 

norma UNE-81-501. 

Il·luminació: 

La senyalització d’evacuació i dels mitjans de protecció haurà de ser visible inclòs en cas de fallada del 

subministrament elèctric de l’enllumenat normal Per això disposaran de fonts d’il·luminació incorporades 

externa o internament a les pròpies senyals, o bé seran auto-luminiscents. 

Senyalització fotoluminiscent de seguretat (segons UNE 23-034-88): 

Els criteris per a la utilització de les senyals d’evacuació seran, en general, els següents: 

Selecció de les senyals: 

Segons les característiques de l’edifici o local en que s’han de col·locar les senyals d’evacuació, i 

especialment segons l’ús dels mateixos i el nivell d’informació de les persones que els ocupen, pot 

seleccionar-se el mitjà de comunicació més adequat entre els que es defineixen en la norma. 

En general serà preferible l’ús dels senyals amb contingut literal. 

MC { PAGE } de 145


Situació dels senyals: 

Les senyals de “sortida” i “sortida d’emergència” se situaran, sempre que sigui possible, sobre els dintells 

del forat que han de senyalitzar, o si no fos possible, molt properes a ell, de tal forma que no hi pugui haver 

confusió en quan a la localització de l’espai de sortida. 

Les senyals de “trams de recorregut d’evacuació” se situaran de forma que, des de qualsevol punt 

susceptible de ser ocupat per persones, sigui visible, al menys una senyal que permeti iniciar a continuació 

l’evacuació per la via, sense dubtes ni confusions. 

L’alçada del marge superior de les senyals en trams de recorreguts d’evacuació estarà, preferentment, 

compresa entre 2m i 2,5m, podent alterar-se aquesta alçada per raons del trànsit en la via. En cap cas se 

situaran a menys de 0,3m del sostre del local en que s’instal·lin. 

5.11.3. Equips i instal·lacions 

EXTINTORS: disposarem de 7 extintors dins de l’aparcament. 

Eficàcies mínimes: 21A-113B 

Es disposarà d’un extintor per a cada 15 metres de recorregut, d’acord al DB-SI-4 punt 1. 

SITUACIÓ EXTINTOR Nº 

Costat porta escales evacuació 2 

Zones de pas i maniobra 5 


• S’instal·laran per cada 500m 2 d’aparcament o fracció, un recipient de material resistent al foc, amb 

tapadora de frontissa de les mateixes característiques, per guardar-hi draps i materials que 

poguessin estar impregnats de greix o benzina. 

• També per cada 500m 2 s’instal·laran recipients oberts que continguin productes capaços d’eixugar 

qualsevol vessament fortuït de benzina o greixos (tal com sorra, etc.). 

Característiques dels extintors: 

� En les zones on es pot preveure focs tipus elèctric, com ara al costat d’un quadre elèctric, 

s’utilitzaran extintors de CO2. En les altres zones seran de pols polivalent. 

� El nombre d’extintors es calcula per tal de que des de qualsevol punt del local tinguem un extintor 

a menys de 15 metres de recorregut real. 

� Els extintors es col·locaran de forma que puguin ser utilitzats ràpida i fàcilment. 

� S'intentarà situar-los en els paraments, de forma que l'extrem superior de l'extintor es trobi a una 

alçada sobre el terra menor que 1,7 metres. 

� Se situaran on existeixi major probabilitat d’originar-se un incendi, pròxims a les sortides dels locals 

i sempre en llocs de fàcil visibilitat i accés. 

� Els extintors que estiguin subjectes a possibles danys físics, químics o atmosfèrics, hauran d’estar 

protegits. 

HIDRANT: A menys de 100 metres del local existirà, o en el seu defecte s’instal·larà, un hidrant d'incendis 

de 100mm. de diàmetre, degudament equipat i senyalitzat. 

B.I.E. (Boques d’incendi equipades): 

Al tractar-se d’un ús d’Aparcament i una superfície construïda superior a 500m 2 , caldrà la instal·lació de 

boques d’incendi equipades. (Taula 1.1 del DB-SI-4 del Codi Tècnic de l’Edificació). 

Hi haurà instal·lades 4 boques d’incendi equipades de 25mm. de diàmetre en el lloc que s’indica en els 

plànols, per tal de complir les següents condicions: 

• Les boques d’incendi equipades s’hauran de situar sobre un suport rígid, de tal forma que el centre 

quedi com a màxim a una alçada d’1,5 metres respecte del terra. 

Aquest suport haurà de poder girar al voltant d’un eix vertical. 

• Se situaran preferentment prop de les portes o sortides i a una distància màxima de 5 metres, 

tenint present que no hauran de constituir obstacle per la utilització de les esmentades portes. 

MC { PAGE } de 145


• La separació màxima entre cada boca d’incendis equipada i la més propera serà de 50 metres, i la 

distància des de qualsevol punt d’un local protegit fins la boca d’incendi equipada més propera no 

serà superior a 25 metres. Les esmentades distàncies es mesuraran sobre recorreguts reals. 

• S’haurà de mantenir al voltant de cada boca d’incendi equipada una zona lliure d’obstacles que 

permeti l’accés i maniobra sense dificultat. 

• La xarxa de tubs que ha d’anar vista serà d’acer, podent ser d’algun altre material quan vagi 

enterrada o convenientment protegida. 

• La pressió dinàmica en la punta de la llança serà com a mínim de 3,5Kg/cm2 i com a màxim de 

5Kg/cm2. Aquestes condicions de cabal i pressió s’hauran de mantenir durant 1 hora com a mínim, 

amb la hipòtesi de funcionament simultani de les boques hidraúlicament més desfavorables. 

• La xarxa de canonades es protegirà contra la corrosió, les glaçades i les radiacions 

mecàniques, en els llocs on es consideri necessari. 

• La instal.lació de boques d’incendi equipades se sotmetrà, abans de la seva posada en servei, a 

una prova d’estanqueïtat i resistència mecànica, posant la xarxa a una pressió hidrostàtica igual a 

la màxima pressió de servei més 3,5Kg/cm2, i com a mínim a 10Kg/cm2. Aquesta pressió s’haurà 

de mantenir durant dues hores com a mínim sense aparèixer cap tipus de fugues en cap punt de la 

instal.lació. 

SITUACIÓ BIES 

LOCAL Nº 

Costat porta escales evacuació 2 

Zona de pas i maniobra 2 

Instal·lació de detecció i alarma: 

Segons SI-4 cel CTE, s’instal·larà sistema de detecció i alarma en un aparcament si la superfície total 

és superior a 500m 2 . 

Aquesta instal·lació fa possible la transmissió d’un senyal (automàticament mitjançant detectors o 

manualment amb polsadors) des del lloc on es produeix l’incendi fins una central vigilada, així com la 

posterior transmissió de l’alarma des de l’esmentada central fins als ocupants del local. 

POLSADOR D’ALARMA: 

� Estaran situats en llocs adequats, de tal forma que cap persona necessiti desplaçar-se més de 25 

metres per arribar al polsador d’alarma. 

� Se situaran a una alçada compresa entre 1,20 i 1,50m respecte el terra del local. 

� Amb l’accionament de qualsevol polsador s’activarà una senyal acústica que es transmetrà a una 

Central d’Alarmes. 

� El nivell sonor de l’alarma acústica serà com a mínim de 65 dB. 

Per tal de complir aquestes condicions, s’instal·laran 4 polsadors d’alarma, en el lloc que s’indica en els 

plànols. 

DETECTORS DE FUMS: 

És un sistema que permet detectar un incendi en el temps més curt possible i emetre els senyals d’alarma i 

de localització adequades per que puguin adoptar-se les mesures apropiades (UNE 23007-1 1996, EN 54- 

1 1996). 

S’instal·laran detectors de fums en el lloc que s’indica en els plànols. 

(La localització exacta de cada un dels equips de lluita contra incendis queda clarament indicada en el 

plànol nº2 d'aquest projecte). 

MC { PAGE } de 145


5.11.4. Estudi de la càrrega de foc 


Essent: 

Pi= 

Pes en Kg. de les matèries combustibles 

Hi = Poder calorífic promig de les matèries 

Ci = Coeficient de perillositat 

Ra = Coeficient adimensional que pondera el risc 

d'activació inherent 

A = Superfície en m 2 . 

Pel càlcul de la càrrega de foc en la zona interior de l’aparcament, s’agafa un poder calorífic de 

1200Mcal per unitat d’automòbil. 

Considerem la presència màxima de 94 vehicles en la zona interior de l’aparcament, ja que per raons 

d’espai és impossible que n’hi hagi més quantitat. 

Càlculs: 


82,02 Mcal/m 2 < 100 � NIVELL DE RISC INTRÍNSEC BAIX-1 

5.11.5. Condicions d’aproximació i entorn per a la intervenció dels bombers 

Aproximació als edificis: 

Els vials d’aproximació als espais de maniobra han de complir les condicions següents: 

• Amplada mínima lliure: 3,5 metres 

• Altura mínima lliure o gàlib: 4,5 metres 

• Capacitat portant del vial: 20 kN/m 2 

En els trams corbats el carril de rodadura ha de quedar limitat pel traç d’una corona circular amb els 

radis mínims 5,30m i 12,50m, amb una amplada lliure per circulació de 7,20m. 

Entorn dels edificis: 

Els edificis amb una altura d’evacuació descendent més gran de 9 metres han de disposar d’un espai 

de maniobra que compleixi les següents condicions en totes les façanes en que es trobin situats els 

accessos principals: 

• Amplada mínima lliure: 5 metres 

• Altura lliure: la de l’edifici 

• Separació màxima del vehicle a l’edifici: 18m (edificis entre 15 i 20m d’altura d’evacuació) 

• Distància màxima fins a qualsevol accés principal de l’edifici: 30m. 

• Pendent màxima: 10% 

• Resistència al punxonament del terra: 10t sobre 20cm. 

MC { PAGE } de 145


Accessibilitat per façana: 

Les façanes han de disposar de forats que permetin l’accés des de l’exterior al personal del servei 

d’extinció d’incendis. Aquests orificis han de complir les següents condicions: 

• Facilitar l’accés a cada una de les plantes de l’edifici, de forma de l’altura de l’ampit respecte del 

nivell de la planta a la que accedeix no sigui superior a 1,20m. 

• Les seves dimensions horitzontals i verticals han de ser al menys de 0,80m i 1,20m 

respectivament. La distància màxima entre els eixos verticals de dos forats consecutius no ha de 

ser superior a 25 metres, mesurats sobre la façana. 

No s’han d’instal·lar en façana elements que impedeixin o dificultin l’accessibilitat a l’interior de l’edifici a 

través dels esmentats forats, a excepció dels elements de seguretat situats en els forats de les plantes amb 

una altura d’evacuació que no excedeixi de 9 metres. 

MC { PAGE } de 145


MC 5.12. CLIMATITZACIÓ VIVERS D’EMPRESES 

5.12.1.1 Introducció 

La societat VILABLAREIX FUTUR, S.L. promou la construcció de dos edificis de protecció oficials. A la 

planta baixa d’aquests blocs d’habitatges es localitzen uns espais per a destinar-los a diferents usos. 

5.12.1.2 Objecte del projecte 

El present projecte descriurà les característiques generals i les condicions de seguretat que haurà de 

complir la instal·lació tèrmica referenciada , segons el que estableix el vigent Reglament d’Instal·lacions 

Tèrmiques en els Edificis, segons el RD1027/2007, de 20 de juliol. 

En aquest projecte és d’aplicació les prescripcions establertes al DB-HE i al Decret d’Ecoeficiencia en 

els edificis, a l’hora del disseny de la instal·lació de calefacció i d’ACS. 

5.12.1.3 Descripció arquitectònica 

Els locals a climatitzar consisteixen en uns locals comercials de nova construcció construïts en un 

edifici d’estructura de formigó armat. 

Es disposa de dos edificis (A i B) cadascun dels quals disposa d’uns locals comercials diàfans que 

posteriorment cada llogater podrà distribuir d’acord a les seves necessitats. 

La relació de superfícies és la següent: 

5.12.1.4 Horaris de funcionament, ocupació i càlcul de cabals aire exterior 

Les hores de funcionament en cada zona es fixaran en funció de les temperatures de disseny i el grau 

d’ocupació horària en cada local, per això, disposarem dels controls automàtics necessaris. 

La posada en marxa del servei només es farà a l’hivern i a l’estiu, durant el qual, al variar les 

temperatures exteriors, el funcionament del control determinarà les hores de funcionament del servei. 

El nombre d’ocupants de cada local s’especifica en els llistats de resultats de càlcul de càrregues 

tèrmiques, on també es defineix el grau d’ocupació d’aquest, així com l’activitat principal dels mateixos. 

Tractant-se d’una instal·lació de climatització hi haurà renovació d’aire que s’ha tingut en compte a 

l’hora dels calculs tèrmics. 

MC { PAGE } de 145


5.12.1.5 Descripcció de tancaments 

La transmitància màxima de cadascun dels elements de l’envolvent tèrmica de l’edifici segueix la taula 

2.1 del HE 1 Limitació de la demanda energètica, segons zona climàtica : 

Element U màx (W/m 2 K) 

Murs de façana 0.95 

Partions interiors en contacte amb espais no habitables 0.95 

Primer metre de terres (suelos) i murs en contacte amb el terreny 0.95 

Terres (suelos) 0.65 

Cobertes 0.53 

Vidres 4.4 

Marcs 4.4 

Mitgeres 1 

En edificis d’habitatges, partions que separen hab. Calefactats de 1.2 

zones comuns no calefactades 

A la zona climàtica del present projecte hi ha uns límits pel càlcul de la : 

Transmitància límit de murs de façana i tancaments en contacte amb el terreny � UMlim = 0,73 W/m 2 K 

Transmitància límit de terres � USlim=0,50 W/m 2 K 

Transmitància límit de cobertes � UClim= 0,41 W/m 2 K 

Factor solar modificat límit de lluernaris � FLim = 0,32 

Pels càlculs de la transmitància tèrmica U ( W/m 2 K) cal tenir en compte : 


essent RT, la resistència tèrmica total del component constructiu [m 2 K / W] 

La resistència tèrmica total RT d’un component constituit per capes tèrmicament homogènies ha de 

calcular-se mitjançant l’expressió : 

RT = RSI + R1 + R2 + ...... + Rn + RSE essent : 

R1 , R2 , ......Rn les resistències tèrmiques de cada capa definides segons l’expressió (**) [m 2 K/W] 

RSI i RSE les resistències tèrmiques superficials corresponents a l’aire interior i exterior respectivament, 

preses de les taules de l’Apèndix E del CTE HE, d’acord amb la posició del tancament, direcció del 

fluxe de calor i la seva situació en l’edifici [m 2 K/W] 

En cas d’un component constituït per capes homogènies i heterogènies la resistència tèrmica total RT 

ha de calcular-se mitjançant el procediment descrit a l’Apèndix F del Document Bàsic HE. 

La resistència tèrmica d’una capa tèrmicament homogènia ve definida per l’expressió : 


essent : 

e, el gruix de la capa [m] 

λ, la conductivitat tèrmica de disseny del material que composa la capa, calculada a partir de valors 

tèrmics declarats segons la norma UNE EN ISO 10456:2001 o presa de Documents Reconeguts, [W/m 

K]. 

5.12.1.6 Condicions exteriors de càlcul 

MC { PAGE } de 145


Les condicions exteriors de càlcul es fixaran la norma UNE 100014 sobre condicions exteriors per 

realització de projectes. 

5.12.1.7 Condicions interiors de càlcul 

Les condicions interiors de disseny de la temperatura operativa i la humitat relativa es fixaran en base a 

l’activitat metabòlica de les persones, el seu grau de vestimenta i el percentatge estimat de insatisfets 

(PPD) segons els següents casos : 

Persones amb activitat metabòlica sedentària de 1,2 met, amb grau de vestimenta de 0,5 clo a l’estiu i 1 

clo a l’hivern i un PPD entre el 10 i el 15%, els valors de la temperatura operativa y de la humitat 

relativa estaran compresos entre els límits indicats a la taula 1.4.1.1. de la IT 1.1.4 Caracterització i 

quantificació de l’exigència de benestar i higiene. 

Estació Temperatura operativa ºC Humitat relativa % 

Estiu 23.....25 45....60 

Hivern 21.....23 40....50 

Per valors diferents de l’activitat metabòlica, grau de vestimenta i PPD de l’apartat a) és vàlid el càlcul 

de la temperatura operativa i la humitat relativa realitzat pel procediment indicat en la norma UNE-EN 

ISO 7730. 

En els edificis de vivendes, als locals habitables de l’interior de les mateixes, als magatzems de 

reisidus, als trasters, als aparcaments i garatges; i en els edificis de qualsevol altre ús, als aparcaments 

i garatges es consideren vàlids els requisits de qualitat d’aire interior establerts a la Secció HS 3 del 

Codi Tècnic de l’Edificació. 

S’aplica la norma UNE-EN 1379 sobre qualitat de l’aire interior. 

D’acord amb el RITE, IT.1.1.4.2.2, es calcula el cabal mínim d’aire exterior de ventilació del local per 

aconseguir a categoria de qualitat d’aire interior corresponent a ús de l’edifici “oficines” (IDA 2) segons 

el mètode indirecte de cabal d’aire exterior i correspon a : 12,5 dm3/s per persona. 

D’aquesta manera els valors seran: 

Temperatura seca: 23-25 ºC (s’especifica per a cada local en llistats de resultats) 

Humitat relativa: 40-60 % (s’especifica per a cada local en llistats de resultats) 

Velocitat mitja de l’aire: 0,18 – 0,24 m/s 

Renovacions d’aire: una renovació horària (ITE 02.2.2) 

Nivell sonor: Segons taula 3 de la ITE 02.2.3.1 

Vibracions: S’aïllarà d’acord amb la UNE 100153-88 

Valors mitjos de partida per el càlcul: 

Temperatura seca hivern: 22º C 

Humitat relativa hivern: 50% 

QUALITAT DE L’AIRE INTERIOR – UNE-EN 13779 

Les hipòtesi de disseny més importants respecte a la qualitat de l’aire interior són : la informació sobre 

l’ocupació humana, si està permès fumar, i en aquest cas no, i emissions d’altres fonts. 

Cal tenir en compte que quan s’incrementa la temperatura i la humitat, probablement la qualitat de l’aire 

es percep més negativament. 

Valors típics d’ocupació humana es donen a la taula següent : 

MC { PAGE } de 145


Tipus d’ús Superfície de terra per persona en m 2 . persona –1 (*) 

Interval típic Valor per defecte 

Oficines panoràmiques 7 a 20 12 

Oficina petita 8 a 12 10 

Sala de reunions 2 a 5 3,0 

Aula 2 a 5 2,5 

Centre comercial 3 a 8 4,0 

Restaurant 1,2 a 5 1,5 

(*) superfície de terra neta per recinte 

Es realitzarà un Control Manual, categoria IDA-C2, segons RITE 2007, i el sistema funcionarà d’acord 

amb una encesa controlada manualment. 

Segons la IT 1.1.4.2.2 sobre categories de qualitat d’aire interior en funció de l’ús dels edificis, la 

categoria de l’aire interior (IDA) en el nostre edifici serà com a mínim la següent : 

IDA 2 (aire de bona qualitat) : oficines residències (locals comuns d’hotels i similars, residències 

de gent gran i d’estudiants), sales de lectura, museus, sales de tribunals, aules d’ensenyança i 

assimilables i piscines. 

S’utilitzaran els valors de la taula 1.4.2.1. quan les persones tinguin una activitat metabòlica al voltant 

dels 1,2 met i quan sigui baixa la producció de substàncies contaminants per fonts diferents del ser 

humà i quan no estigui permès fumar. 

Categoria dm 3 /s per persona 

IDA 2 12,5 

En funció de l’ús de l’edifici, estimat administratiu en aquest cas, l’aire exterior es classifica en la 

categoria AE1 (baix nivell de contaminació) segons la IT.1.1.4.2.5. És l’aire que procedeix dels locals en 

els que les emissions més importants de contaminants procedeixen dels materials de construcció i 

decoració, a més de les persones. Està exclòs l’aire que procedeix de locals on es permet fumar. 

Resten inclosos en aquest apartat : oficines, aules, sales de reunions, locals comercials sense 

emissions específiques, espais d’ús públic, escales i passadissos. 

Només l’aire de categoria AE1, exempt de fum de tabac, pot ser retornat als locals. 

Segons la IT 1.1.4.3.1. en la preparació de l’aigua calenta per usos sanitaris es cumplirà amb la 

legislació vigent higiènico-sanitària per la prevenció de la legionel.losi. 

En els casos no regulats per la legislació vigent, l’aigua calenta sanitària es prepararà a la temperatura 

mínima que resulti compatible amb el seu ús, considerant les pèrdues en la xarxa de tuberies. 

Segons la IT 1.2.4.2.1.2. en el procediment simplificat els gruixos mínims d’aïllament tèrmics expressats 

en mm, en funció del diàmetre exterior de la tuberia sense aillar i de la temperatura del fluid a la xarxa i 

per un material amb conductivitat tèrmica de referència a 10 ºC de 0,040 W/(m.K) han de ser els 

indicats en les següents taules : 

Diàmetre exterior 

Temperatura màxima del fluid (ºC) 

(mm) 

40....60 > 60...100 > 100...180 

D≤ 35 25 25 30 

35 < D ≤ 60 30 30 40 

60 < D ≤90 30 30 40 

90 < D ≤ 140 30 40 50 

140 < D 35 40 50 

Gruixos mínims d’aïllament (mm) de tuberies i accessoris que transporten fluids calents que discorren 

per l’interior d’edificis. 

MC { PAGE } de 145



Temperatura mínima del fluid (ºC) 

(mm) 

> -10....0 > 0...10 > 10 

D≤ 35 30 20 20 

35 < D ≤ 60 40 30 20 

60 < D ≤90 40 30 30 

90 < D ≤ 140 50 40 30 

140 < D 50 40 30 

Gruixos mínims d’aïllament (mm) de tuberies i accessoris que transporten fluids freds que discorren per 

l’interior d’edificis. 


Temperatura màxima del fluid (ºC) 

(mm) 

40....60 > 60...100 > 100...180 

D≤ 35 35 35 40 

35 < D ≤ 60 40 40 50 

60 < D ≤90 40 40 50 

90 < D ≤ 140 40 50 60 

140 < D 45 50 60 

Gruixos mínims d’aïllament (mm) de tuberies i accessoris que transporten fluids calents que discorren 

per l’exterior d’edificis. 


Temperatura mínima del fluid (ºC) 

(mm) 

> -10....0 > 0...10 > 10 

D≤ 35 50 40 40 

35 < D ≤ 60 60 50 40 

60 < D ≤90 60 50 50 

90 < D ≤ 140 70 60 50 

140 < D 70 60 50 

Gruixos mínims d’aïllament (mm) de tuberies i accessoris que transporten fluids freds que discorren per 

l’exterior d’edificis. 

Els gruixos mínims d’aïllament d’equips, aparells i dipòsits han de ser iguals o majors que els indicats a 

les taules anteriors per les tuberies de diàmetre exterior major que 140 mm. 

Els gruixos mínims d’aïllament de les xarxes de tuberies que tinguin un funcionament tot l’any, com 

xarxes d’aigua calenta sanitària, han de ser els indicats a les taules anteriors augmentats en 5 mm. 

Els gruixos mínims d’aïllament de les xarxes de tuberies que condueixin, alternativament, fluids calents i 

freds seran els obtinguts per les condicions de treball més exigents. 

Els gruixos mínims d’aïllament de les xarxes de tuberies de retorn d’aigua seran els mateixos que els 

de les xarxes de tuberies d’impulsió. 

Els gruixos mínims d’aïllament dels accessoris de la xarxa, com vàlvules, filtres, etc., seran els mateixos 

que els de la tuberia en què estiguin instal.lats. 

El gruix mínim d’aïllament de les tuberies de diàmetre exterior menor o igual que 20 mm i de longitud 

menor que 5 m, comptada a partir de la connexió a la xarxa general de tuberies fins a la unitat terminal, 

i que estiguin empotrades en tabics i terres o instal.lades en canaletes interiors, serà de 10 mm, evitant 

en qualsevol cas, la formació de condensadors. 

IT 1.2.4.2.2. Aïllament tèrmic de xarxes de conductes 

Els conductes i accessoris de la xarxa d’impulsió d’aire disposaran d’un aïllament tèrmic suficient per tal 

que la pèrdua de calor no sigui major que el 4% de la potència que transporten i sempre que sigui 

suficient per evitar condensacions. 

MC { PAGE } de 145


Quan la potència tèrmica nominal a instal.lar de generació de calor o fred sigui menor o igual que 70 

kW són vàlids els gruixos mínims d’aïllament per conductes i accessoris de la xarxa d’impulsió d’aire de 

la taula 1.2.4.2.5. Per potències majors que 70 kW haurà de justificar-se documentalment que les 

pèrdues no siguin majors que les indicades anteriorment. 

Per un material amb conductivitat tèrmica de referència a 10º© de 0,04 W/(m.K) seran els següents : 

En interiors (mm) En exteriors (mm) 

Aire calent 20 30 

Aire fred 30 50 

Taula 1.2.4.2.5. gruixos d’aïllament de conductes. 

Les xarxes de retorn s’aïllaran quan discorrin per l’exterior de l’edifici i en interiors, quan l’aire estigui a 

temperatura menor que la de rosada de l’ambient o quan el conducte passi a través de locals no 

acondicionats. 

5.12.1.8 Càlcul de càrregues térmiques 

El càlcul de càrregues tèrmiques es realitzarà de forma independent per a cada local, en virtut del que 

especifica la ITE 03.5 i tenint en compte els següents factors: 

característiques constructives i orientacions (Coeficients K i coeficients per orientació) 

influència dels edificis confrontants I exposició als vents (Coeficient per situació) 

Temps de funcionament (Coeficient per intermitència) 

Ventilació (norma ITE 02.2.2) mínim 1 renovació/hora. 

Pèrdues per transmissió 

- Pt = S · K · Io · (Ti – Te) kCal/h 

on: 

Pt = Pèrdues per transmissió en kCal/h 

S = Superfície del tancament en m2 

K = Coeficient K del tancament en Kcal/m2 h ºC 

Io = Increment per orientació 

Ti = Temperatura interior en ºC 

Te = Temperatura exterior en ºC 

Pèrdues per infiltració 

- Pi = u · Qir · S · (Ti – Te) 

on: 

Pi = Pèrdues per infiltració en kCal/h 

u = 0.30 

Qir = Infiltració real a Pv de pressió en m3/h m2 

l/n 

Qir = Qip · [Pv / 100 ] 

Qip = Infiltració a 100 Pa en m3/h m2 

n = 1.5 (entre 1 i 2 segons el fluxe) 

Pv = Pressió del vent en Pa 

Pv = _c · o · v2_ 

2 

- c = 0.94 

- o = 1,293 


Pèrdues per renovació 

- Pr = 0.30 · V · (Ti – Te) · N Kcal/h 

on: 

- V = Volum del local en m3 

- N = Nombre de renovacions 

- Pr = Pèrdues per renovació 

Pèrdua de càrrega total 

- PC = Pt + (Pi o Pr) · ( Is + II + Ia + Ie ) kCal/h 

on: 

MC { PAGE } de 145


PC = Pèrdua de càrrega total en kCal/h 

(Pi o Pr) = La més gran de les dues 

Is = Coeficient per situació 

II = Coeficient per intermitència 

Ia = Coeficient per altura (superiors a 4 m) 

Ie = Coeficient per canonada 

Els resultants del càlcul de les càrregues tèrmiques en cadascun dels locals i zones que compon 

l’edifici s’exposen en els llistats de resultats de l’ANNEX 

5.12.1.9 Sistema escollit 

Atenent a les característiques dels locals descrits anteriorment, s’ha dissenyat una instal·lació de 

climatització mitjançant un sistema d’expansió directa, consistent en la instal·lació d’unitats de 

tractament d’aire (UTA) de conductes a cada local amb una distribució per conductes i difusors per els 

locals. 

L’edifici disposa d’un espai per a la instal·lació de les unitats exteriors, i per a realitzat l’aportació i 

expulsió d’aire, per tal de garantir la renovació d’aire del local. Concretament les unitats exteriors es 

col·locaran a la coberta de l’edifici i a través dels patis de llums es distribuiran els conductes de líquid 

refrigerant que comunicarà les unitats interiors amb les unitats exteriors. 

El tipus, característiques i dimensions de la maquinaria de climatització es poden trobar a l’annex 

d’aquest capítol. Així com la justificació del calcul dels conductes de renovació d’aire. 

Cada local, en el moment de posar en marxa la instal·lació de climatització haurà de tramitat la 

corresponent legalització de la instal·lació davant dels organismes competents. 

REGULACIÓ: 

S’instal·larà d’un dispositiu manual de parada del generador, en un lloc accessible. 

La instal·lació disposarà d’un sistema de regulació amb un termòstat o amb un regulador, actuant per la 

senyal d’una sonda de temperatura situada a cada local. 

5.12.1.10 Selecció de les unitats de tractament d’aire 

Les unitats de tractament d’aire seleccionades son les que d’acord amb les càrregues tèrmiques del 

local es necessiten per tal de climatitzar els locals. 

5.12.1.11 Dimensionat dels sistemes de tractament d’aigua 

No hi ha tractament d’aigua 

5.12.1.12 Dimensionat dels sistemes de ventilació mecànica 

A l’annex d’aquest projecte s’adjunta en dimensionament dels sistemes de renovació d’aire així com la 

xarxa de conductes. 

5.12.1.13 Dimensionat de les línies elèctriques 

Seran objecte d’un projecte específic. 

5.12.1.14 Sistemes de control 

Es disposarà d’un sistema de control automàtic per poder mantenir els locals en les condicions de 

disseny i ajustar el consum d’energia a les variacions horàries de la càrrega tèrmica. 

Els termòstats aniran col·locats en una paret dels locals, a 1.5 m. del terra, no estant exposats al calor 

de la radiació solar, làmpades, corrents d’aire procedents de finestres, ventiladors, etc. Tindran una 

escala tal que el valor de referència quedi en un valor mig entre 10 i 30 º© 

MC { PAGE } de 145


5.12.1.15 Energia utilitzada 

L’energia utilitzada per a la instal.lació serà l’energia elèctrica. 

5.12.1.16 Normativa d’aplicació en l’execució del projecte 

Aquesta memòria ha estat redactada i els càlculs realitzats en estricte compliment de la normativa 

vigent en la data en què es produeix la seva redacció, passant a continuació a citar totes aquelles a què 

ens referim: 

Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis (RITE) i les seves Instruccions Tèrmiques 

Complementàries, aprovades pel Real Decret 1027/2007 de 20 de Juliol. 

• Real Decret 1630/1992 pel qual es dicten disposicions per a la lliure circulació de productes de 

construcció, en aplicació de la Directiva del Consell 89/106/CEE. 

• Real Decret 275/1995 de 24 de Febrer pel qual es dicten les disposicions d’aplicació de la Directiva 

del Consell 94/42/CEE, modificada per l’article 12 de la Directiva del Consell 93/68/CEE. 

• Directiva del Consell 93/76/CEE referent a la limitació de les emissions de diòxid de Carboni per mitjà 

de la millora de l’eficàcia energètica (SAVE). 

• Llei de Prevenció de Riscos Laborals aprobada per Real Decret 31/1995 de 8 de Novembre i la 

Instrucció per a l’aplicació d’aquesta(B.O.E. 8/3/1996). 

• Totes les Normes UNE i de la CEE a les que es fa referència en les RITE i que citem a 

continuació: 

UNE 91000:1986.Calderes de vapor. Vàlvules de seguretat 

UNE 53394:1992 IN. Materials plàstics. Codi de Instal·lació i manipulació de tubs PE per conducció 

d’aigua a pressió. Tècniques recomanades. 

UNE 53399:1993 IN. Plàstics. Codi d’Instal·lació i manipulació de canonades de policlorur de vinil no 

plastificat (PVC-U) per la conducció d’aigua a pressió. Tècniques recomanades. 

UNE 53495: 1995 IN. Materials plàstics. Codi d’Instal·lació de tubs de polipropilè copolímer per la 

conducció d’aigua freda i calenta a pressió. Tècniques recomanades. 

UNE 60601: 1993. Instal·lació de calderes a gas per calefacció i/o aigua calenta, de potència útil 

superior a 70 kW (60200 kCal/h). 

UNE 60601/1M: 1996. Instal·lació de calderes a gas per calefacció i/o aigua calenta, de potència 

superior a 70 kW (60200 kCal/h). 

UNE 94101: 1986. Col·lectors solars tèrmics. Definicions i característiques generals. 

UNE 74105-1: 1990. Acústica. Mètodes estadístics per la determinació i verificació dels valors d’emissió 

acústica establerts per màquines i equips. Part 1: Generalitats i definicions. 

Une 74105-2: 1991. Acústica. Mètodes estadístics per la determinació i verificació dels valors d’emissió 

acústica establerts per màquines i equips. Part 2: Mètodes per valors establerts per màquines 

individuals. 


acústica establerts per màquines i equips.Part 3: Mètode simplificat (provisional) per valors establerts 

per lots de maquines. 


acústica establerts per màquines i equips. Part 4: Mètodes per valors establerts per lots de màquines. 

UNE 100000: 1995. Climatització. Terminologia. 

UNE 100000/1M: 1997. Climatització. Terminologia. 

UNE 100001: 1985. Climatització. Condicions climàtiques per projectes. 

UNE 100002: 1988. Climatització. Graus-día base 15 graus C. 

UNE 100010-1: 1989. Climatització. Proves d’ajustament i equilibrat. Part 1: Instrumentació. 

UNE 100010-2: 1989. Climatització. Proves d’ajustament i equilibrat. Part 2: Medicions. 

UNE 10010-3: 1989. Climatització. Proves d’ajustament i equilibrat. Part 3: Ajustament i equilibrat. 

UNE 100011: 1991. Climatització. La ventilació per una qualitat aceptable de l’aire en la climatització 

dels locals. 

UNE 100014: 1984. Climatització. Bases de projecte. Condicions exteriors de càlcul. 

UNE 100020: 1989. Cñimatització. Sala de maquines. 

UNE 100030: 2001 IN. Prevenció de la legionela en instal·lacions d’edificis. 

MC { PAGE } de 145


UNE 100100: 1987. Climatització. Codi de colors. 

UNE 100151: 1988. Climatització. Proves d’estanqueïtat de xarxes de canonades. 

UNE 100152: 1988 IN. Climatització. Suports de canonades. 

UNE 100153: 1988 IN. Climatització. Suports antivibratoris. Criteris de selecció. 

UNE 100155: 1988 IN. Climatització. Càlcul de vasos d’expansió. 

UNE 100156: 1989. Climatització. Dilatadors. Criteris de disseny. 

UNE 100157: 1989. Climatització. Disseny de sistemes d’expansió. 

UNE 100171: 1989. Climatització. Aïllament tèrmic. Materials i col·locació. 

UNE 123001: 1994. Xemeneies. Càlcul i disseny. 

UNE-EN ISO 7730: 1996. Ambients tèrmics i moderats. Determinació dels index PMV i PPD i 

especificacions de les condicions pel benestar tèrmic. 

MC { PAGE } de 145


5.12.2 ANNEXES 

5.12.2.1 Necessitats calorífiques 

MC { PAGE } de 145


MC { PAGE } de 145


MC { PAGE } de 145


5.12.3 PLEC DE CONDICIONS 

5.12.3.1 Condicions dels materials 

Canonades 

Els materials utilitzats a les canonades de calefacció seran: 

Conduccions de combustibles líquids: acer, coure i les seves aleacions. Queda prohibit l’ús de l’alumini. 

b) Conduccions de gas: les indicades per la seva reglamentació específica. 

c) Conduccions d’aigua calenta, aigua refrigerada o vapor a baixa pressió: coure, llautó, acer negre 

soldat o estirat sense soldadura. Quan la temperatura no superi els 53 ºC es podran utilitzar tubs de 

ferro galvanitzat o tubs de plàstic homologats. 

d) Conduccions d’aigua per refrigeració de condensadors: els mateixos materials que en el cas anterior 

si el circuit és tancat. Si el circuit és obert s’utilitzarà el tub d’acer negre a excepció que hi hagi un equip 

de tractament anticorrosió de l’aigua. També es pot utilitzar en qualsevol cas el tub de plàstic 

homologat. 

e) Alimentació d’aigua freda: tubs d’acer galvanitzat, coure, PVC o polietilè. 

f) Instal·lacions frigorífiques: les indicades per el Reglament de Seguretat de Plantes i Instal·lacions 

Frigorífiques. 

Canalitzacions per instal·lacions d’aigua calenta, vapor a baixa pressió i aigua refrigerada 

Els tubs d’acer negre, soldats o estirats sense soldadura tindran com a mínim la qualitat marcada per 

les normes UNE 19040 o 19041.Els accesoris seran de fosa maleable. 

Quan s’utilitzin tubs de coure, respondran a les normes UNE 37107, 37116, 37117, 37131, i 37141. 

Els elements d’ancoratge i guiat de les canonades seran incombustibles i robustes; no es podran 

utilitzar la fusta ni el fil ferro. 

Els dilatadors seran del tipus de molla o lira. Aquests últims seran d’acer dolç o coure quan la canonada 

sigui de coure. 

Valvuleria 

Les vàlvules han de permetre que les maniobres d’obertura i tancament es puguin realitzar 

còmodament. 

Seran estanques interiorment i exterior, a una pressió hidràulica igual a una vegada i mitja la de treball, 

amb un mínim de 600 Kpa. 

Les vàlvules i aixetes de diàmetre no superior a 50 mm seran de bronze o llautó; per diàmetres superior 

podran ser de fosa, bronze, acer, i les seves aleacions. 

Accessoris 

Els gruixos mínims de metall dels accessoris per embridar o roscar seran els adequats per suportar les 

pressions i temperatures màximes de la instal·lació. 

Podran ser d’acer, ferro fos, fosa maleable, coure, llautó o bronze, d’acord al material de la canonada. 

On es requereixin accessoris especials, aquests reuniran unes característiques tals que permetin la 

seva prova hidrostàtica a una pressió igual al doble de la corresponent de servei. 

Dipòsits d’expansió 

Els dipòsits d’expansió podran ser metàl·lics, protegits contra la corrosió, o de qualsevol altre material 

estanc i resistent als esforços que haurà de suportar. 

El dipòsit d’expansió estarà tancat, a excepció de la ventilació i el sobreixidor que hi haurà en els 

sistemes de vas d’expansió obert. 

No s’autoritzaran els vasos d’expansió tancats amb coixí d’aire en contacte directe amb l’aigua del vas. 

En les instal·lacions amb vas d’expansió tancat, aquest haurà de suportar una pressió hidráulica igual a 

una vegada i mitja la que hagi de suportar en règim de funcionament, amb un mínim de 300 kPa, sense 

que es produeixin fuites ni deformacions. 

Quan s’utilitzin vasos d’expansió oberts hauran d’anar calorifugats i no exposats a congelació. 

Aïllament 

El material de l’aïllament tèrmic no contindrà substàncies que permetin la formació de microorganismes. 

No produirà olors a la temperatura de treball, no patirà deformacions com a conseqüència de la 

temperatura ni de possibles condensacions, i serà compatible amb les superfícies sobre les quals 

s’haurà de col·locar, sense produir corrosió. 

El seu gruix estarà d’acord a l’apèndix 03.1 del Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis. 

MC { PAGE } de 145


L’aïllament de les calderes o de les parts de la instal·lació que estiguin pròxims a focus de foc serà de 

material incombustible. 

Totes les peces del material aïllant, així com el seu recobriment protector i demés elements que formin 

part del seu muntatge, es presentaran sense defectes. 

Fins un diàmetre de 150 mm, l’aïllament de canonades penjades o encastades haurà de ser a base de 

“coquilles”. Només s’admetrà la utilització de llanes o feltres a granel en canonades encastades en el 

paviment. 

Per les vàlvules i accessoris s’utilitzaran casquets aïllants desmuntables, de vàries peces, amb espai 

suficient perquè en treure’ls es puguin manipular còmodament. La secció de l’aïllament serà el mateix 

que la del tub al qual estiguin intercalades. 

Per canonades enterrades, l’aïllament utilitzat haurà d’estar protegit contra la humitat. A més, si la 

canonada conté fluids tèrmics, el material haurà de mantenir un coeficient de conductivitat tèrmica 

suficient a la temperatura de servei. 

Pel que fa a l’aïllament de conductes, haurà de ser suficient per tal que la pèrdua de calor a través de 

les seves parets no sigui superior a l’1% de la potència que transporten, i sempre suficient per evitar 

condensacions. 

Calderes 

Els equips de producció de calor seran d’un tipus enregistrat per el Ministeri d’Indústria i Energia. 

Compliran el RD 275/1995 de 24 de febrer pel qual es dicten les normes d’aplicació de la Directiva del 

Consell 92/42/CEE relativa als requisits de rendiment per calderes alimentades amb combustibles 

líquids o gasosos de potència nominal compresa entre 4 i 400 kW. A més, les calderes de gas hauran 

de complir el RD 1428/92 de 27 de novembre pel qual s’aproven les disposicions d’aplicació de la 

Directiva 90/396/CEE sobre aparells de gas. 

El fabricant de la caldera subministrarà la documentació que exigeix la ITE 04.9.2 del Reglament 


S’hauran de subministrar amb el elements necessaris de neteja i conducció, així com els aparells de 

mesura i regulació. 

Estaran construïdes d’acord al Reglament d’Aparells a Pressió, de manera que no presentin cap perill 

d’incendi o explosió. Les diferents parts de la caldera hauran de ser suficientment estables i podran 

dilatar-se lliurament , conservant l’estanqueietat, sense produir sorolls. 

Es podran realitzar amb facilitat les operacions de neteja i manteniment. 

Hauran de suportar una pressió hidrostàtica interior de prova igual a una vegada i mitja la pressió de 

servei, amb un mínim de 700 kPa, sense presentar deformacions ni fuites. 

Cremadors 

Hauran de ser d’un model homologat per el Ministeri d’Indústria i Energia, i disposaran d’una etiqueta 

identificativa en la qual s’especificaran les dades que es determinen a la ITE 04.10 del Reglament 


No presentaran cap tipus de deformació ni senyal d’haver estat sotmesos a mals tractes abans o durant 

la instal·lació. 

Totes les peces i unions del cremador seran perfectament estanques per impedir fuites en la combustió; 

el combustible s’haurà de cremar en suspensió sense que les parets de la caldera rebin partícules no 

cremades. 

Disposarà dels elements de control automàtic suficients per tal que quan l’aigua hagi arribat a la pressió 

de seguretat, es talli automàticament l’alimentació de combustible. 

Tots els cremadors de gas podran cremar qualsevol tipus de gas de la mateixa família canviant només 

la relació gas/aire. No s’utilitzaran elements d’alumini en els llocs on hi pugui haver condensacions o la 

temperatura pugui arribar a més de 400 ºC. 

5.12.3.2 Condicions d’execució 

Generalitats 

Les instal·lacions es realitzaran tenint en compte les instruccions dels fabricants de la maquinària. Es 

tindrà una cura especial en aquells punts on una vegada acabada la instal·lació i muntats tots el 

aparells, sigui difícil la reparació de qualsevol error comès en el muntatge , així com en els punts on les 

reparacions obliguin a fer treballs de paleteria. 

Durant tota la instal·lació es protegiran els aparells i accessoris, col·locant taps o cobertes a les 

canonades que hagin quedat obertes durant algun temps. 

Una vegada acabat el muntatge es procedirà a una neteja general de tot l’equip, tant interior com 

exteriorment. La neteja interior de radiadors, bateries, calderes, canonades, etcètera, es farà amb 

dissolucions químiques per eliminar l’oli i la grassa principalment. 

MC { PAGE } de 145


Totes les vàlvules, motors, aparells, etcètera, es muntaran de manera que siguin fàcilment accessibles 

per la seva conservació, recuperació o substitució. 

Els envoltants metàl·lics o proteccions s’asseguraran fermament però al mateix temps seran fàcilment 

desmuntables. 

Les condicions estaran identificades mitjançant colors normalitzats, amb indicació del sentit del flux que 

hi circula. 

La xarxa d’aigua es farà de manera que sigui possible tallar el subministrament a determinades zones o 

parts del consum sense afectar el servei de la resta, per efectuar reparacions parcials. 

El les instal·lacions d’aigua calenta sanitària s’instal·laran , si les característiques de l’aigua ho 

recomanen, equips de tractament d’aigua que evitin la corrosió i obturació dels conductes. 

En les instal·lacions d’aigua calenta sanitària s’escolliran els materials dels diferents aparells i 

accessoris de manera que no es produeixin parells electroquímics que afavoreixin la corrosió, en 

especial en zones amb aigua o vapor a pressió. 

Totes les bancades dels aparells en moviment hauran de disposar d’un amortidor elàstic que impedeixi 

la transmissió de vibracions. 

Connexions dels aparells 

Les connexions dels aparells i equips a les xarxes de canonades es faran de manera que no hi hagi 

interacció entre l’aparell i la canonada, a excepció de les bombes en línia. No s’haurà de transmetre a 

l’equip cap esforç mecànic a través de la connexió procedent de la canonada. 

Connexions de les vàlvules de seguretat o descàrrega 

Els escapaments de vapor o aigua estaran orientats en condicions tals que no puguin produir accidents. 

Les vàlvules de seguretat de qualsevol tipus de caldera hauran d’estar disposades de manera que 

mitjançant canalització adequada el vapor o l’aigua que pugui sortir per elles sigui conduït directament a 

l’atmosfera, i sigui visible la seva sortida a la sala de màquines. 

Connexions de l’aparell generador de calor o fred 

Hi haurà sempre una vàlvula entre el generador i la xarxa d’anada, i una altra entre el generador i la 

xarxa de retorn. 

En general, hi haurà les vàlvules necessàries per poder aïllar qualsevol equip o aparell de la instal·lació 

per la seva reparació o substitució. 

Canalitzacions 

Les canonades estaran instal·lades de manera que el seu aspecte sigui net i ordenat, disposades en 

línies paral·leles o perpendiculars als elements constructius de l’edifici, amb els tres eixos 

perpendiculars entre ells. 

L’espai lliure entre canonades o entre aquestes i el parament, una vegada col·locat l’aïllament si fos 

necessari, no serà inferior a 3 cm. 

L’accessibilitat serà tal que permeti manipular o substituir una canonada sense desmuntar la resta. 

En cap moment es debilitarà l’estructura de l’edifici per poder col·locar una canonada. 

En els trams corbats, els tubs no presentaran cap tipus de defecte, aplastament, ni deformació en la 

seva secció transversal. 

En cas que hi hagi una corba i una contracorba situades en plans diferents, es realitzaran amb tub 

d’acer sense soldadura. 

En cap cas la secció de la canonada en els canvis de direcció serà inferior a la secció que té en el tram 

recte. 

Les canonades s’instal·laran de manera que no formin bosses d’aire en el seu interior. Per l’evacuació 

automàtica de l’aire cap al vas d’expansió o els purgadors, els trams horitzontals tindran una pendent 

mínima del 0,5% quan la circulació sigui per gravetat, o del 2% quan la circulació sigui forçada. 

La desviació en els trams rectes serà inferior al 2%. 

Els tubs es subministraran en la major longitud possible per tal de reduir al mínim el nombre d’unions 

necessàries. 

En les unions soldades en trams horitzontals, els tubs s’enrasaran per la seva generatriu superior per 

evitar la formació de bosses d’aire. 

Quan es faci una unió es procurarà no forçar els tubs, i tallar-los i col·locar-los amb la major precisió. 

No es farà cap unió en un pas a través d’un element constructiu. 

Totes les unions hauran de poder suportar una pressió superior en un 50% a la pressió del treball. 

Es prohibeix explícitament ocultar unions o enterrar-les. 

S’evitarà el contacte directe de les canonades amb guix. 

MC { PAGE } de 145


Les canalitzacions amagades en la paleteria que no estiguin encastades, s’allotjaran en cambres 

ventilades, prenent les mesures necessàries quan les característiques de l’emplaçament puguin donar 

lloc a la formació de condensacions. 

Les canonades encastades o enterrades hauran de disposar d’un tractament anticorrosiu, i tenir una 

protecció adequada que permeti la lliure dilatació. 

Es col·locaran elements dilatadors que permetin a les canonades dilatar-se en la direcció del seu propi 

eix. També es col·locaran guies a prop dels elements de dilatació. 

Es prohibeix l’ús de materials diferents en una canalització, de manera que no es formin parells 

galvànics. Quan fos necessari s’aïllarien elèctricament amb una protecció catòdica adequada. 

En tot el seu recorregut, es mantindran les distàncies de seguretat respecte altres instal·lacions: 30 cm 

amb les canalitzacions elèctriques, i 3 cm amb les instal·lacions de gas. 

Així mateix, queda totalment prohibit atravessar xemeneies i conductes d’aire condicionat. 

Ancoratges i subjeccions 

La subjecció es farà amb preferència en els punts fixes i parts centrals dels tubs, deixant lliures les 

zones de possible moviment tals com les corbes. 

Els elements de subjecció i guiat permetran la lliure dilatació de la canonada, i no perjudicaran el seu 

aïllament. 

Les grapes i abraçaderes seran de forma que permetin el desmuntatge fàcil dels tubs, exigint-se la 

utilització de material elàstic entre la subjecció i la canonada. 

Hi haurà almenys un suport cada dues unions de canonada, preferentment situades al costat de cada 

unió. 

Els suports de fusta i filferro només s’admetran durant la col·locació de la canonada, però s’hauran de 

substituir per les peces indicades en aquest plec en la instal·lació definitiva. 

S’evitarà collar la canonada a envans de menys de 8 cm. En cas que s’hagués de fer, es col·locarien 

tacs de fusta o qualsevol altre material adequat. 

Els suports de les canalitzacions verticals subjectaran la canonada en tot el seu perímetre, i seran 

desmuntables per permetre el posterior manteniment. 

Quan hi hagi perill de corrosió dels suports de canonades enterrades, s’utilitzaran materials resistents a 

la corrosió o bé es protegiran degudament. 

Queda totalment prohibit soldar el tub als elements d’ancoratge. 

Maniguets passamurs 

Es col·locaran quan la canonada hagi d’atravessar murs i forjats, deixant un pas lliure al voltant del tub 

que posteriorment s’omplirà amb un material plàstic. Si la canonada va aïllada, no s’interromprà 

l’aïllament en el passamurs. 

Vàlvules 

Totes les vàlvules es trobaran en llocs fàcilment accessibles, instal·lades de manera que el vàstag no 

quedi per sota del pla horitzontal de l’eix de la canonada. 

No es col·locarà cap aixeta ni element que permeti aïllar els elements de seguretat de les canonades ni 

aparells. 


El conjunt motor-bomba serà fàcilment desmuntable. En general, l’eix del motor i de la bomba quedaran 

ben alineats, i es muntarà un acoblament elàstic si l’eix no és comú. 

A excepció de les instal·lacions individuals amb bombes especialment preparades per ser suportades 

per la pròpia canonada, les bombes no faran cap esforç sobre la xarxa de distribució. La subjecció de la 

bomba es farà preferentment al terra, i no a les parets; s’aïllarà elàsticament el grup motor-bomba de la 

resta de la instal·lació i de l’estructura de l’edifici. 

La bomba i el seu motor estaran muntats deixant espai al seu voltant suficient per les operacions de 

revisió i manteniment. 

Elements de regulació i control 

Els termòmetres, termòstats, hidròmetres i manòmetres s’hauran de poder substituir amb l’equip en 

marxa. 

Tots aquests aparells aniran col·locats en un lloc on es puguin llegir fàcilment. 

Aïllament 

Es col·locarà aïllament tèrmic per reduir les pèrdues d’energia en els aparells, equips i conduccions que 

continguin fluids a temperatura inferior a l’ambient o superior a 40 graus. 

MC { PAGE } de 145


Abans de la seva col·locació es netejarà la superfície a aïllar de qualsevol material estrany. A 

continuació es revestirà amb dues capes de pintura oxidant, o qualsevol altra protecció similar en tots el 

elements metàl·lics que no estiguin protegits contra l’oxidació. Finalment es col·locarà l’aïllament a base 

de mantes, feltres, plaques, etcètera, col·locades d’acord amb les instruccions del fabricant, tenint en 

compte que es mantingui un espessor uniforme. 

Alhora l’aïllament anirà protegit amb els elements necessaris perquè no es deteriori amb el pas del 

temps. 

En les canonades i equips instal·lats a l’exterior, les juntes verticals i horitzontals es segellaran 

covenientment, i l’acabat serà impermeable i inalterable a l’intempèrie; es realitzarà amb revestiments 

metàl·lics sobre una base d’emulsió asfáltica o banda bituminosa. 

La barrera antivapor si és necessària s’haurà de situar a la cara exterior de l’aïllament, amb la finalitat 

de garantir l’absència d’aigua condensada a la massa aïllant. 

En cap cas s’admetran més de dues juntes longitudinals. 

Els casquets aïllants dels accessoris es collaran mitjançant abraçaderes de cinta metàl·lica amb 

tancaments de palanca per tal de facilitar el seu muntatge. 

Central tèrmica 

Les calderes estaran col·locades en la seva posició definitiva sobre una base incombustible i inalterable 

a la temperatura normal de treball. No es col·locaran directament sobre el terra, sinó que es farà una 

fonamentació adequada. 

Els cremadors es muntaran perfectament alineats a la caldera, subjectes rígidament a la mateixa base 

o suport. El seu funcionament serà silenciós, i no transmetran vibracions ni sorolls a la instal·lació ni al 

terra. 

En calefacció, el circuit de la central tèrmica ha de preveure un cabal de circulació mínim per cada 

caldera que vindrà determinat per el fabricant, i en qualsevol cas no serà inferior a P/50, expressat en 

m³/h, essent P la potència de la caldera en kW. 

En calderes d’aigua calenta la circulació mínima podrà ser garantida per el circuit d’alimentació de calor 

de l’aigua sanitària, sempre que es mantingui constant independentment de la temperatura de 

producció. 

En cas que hi hagi més d’un generador funcionant en paral·lel, es podrà desconnectar cadascun d’ells 

independentment sense que això afecti al funcionament de la resta. 

En qualsevol cas es prendran les mesures necessàries per tal que no pugui produir-se en un generador 

aïllat una sobrepressió. 

Igualment serà d’obligat compliment assegurar que el retorn no baixi de la temperatura indicada pel 

fabricant. 

L’emplenat del circuit es farà sempre amb les calderes parades i fredes. Totes les calderes tindran en 

un punt baix una vàlvula de buidat que permeti assegurar que aquesta podrà quedar totalment buida 

d’aigua. 

Quan en una calefacció central la distribució bitubular es faci per columnes, es disposarà de les 

vàlvules de tall necessàries per poder deixar sense servei una columna i fins i tot buidar-la, sense que 

s’hagi de tallar el subministrament a la resta de la instal·lació. 

En el cas de calefacció central amb distribució per plantes, monotubular o bitubular, cada unitat de 

consum disposarà d’un dispositiu de tall i buidat. 

Radiadors 

Es col·locaran d’acord amb els plànols del projecte. 

Abans de cada radiador es col·locarà una vàlvula de seient de doble reglatge per la regulació del circuit 

i el calor emès per l’element calefactor. 

Els radiadors seran fàcilment desmuntables, sense necessitat de desmuntar part de la xarxa de 

canonades. 

Totes les seves vàlvules seran fàcilment accessibles. 

Es col·locaran com a mínim a 4 cm de la paret i 10 cm del terra. En radiadors tipus pannell, la distància 

a la paret podrà ser de 2,5 cm. 

La instal·lació i la unió amb la xarxa de canonades es farà de manera que el radiador es pugui purgar 

bé d’aire cap a la xarxa, sense que es quedin bosses que evitin omplir totalment el radiador o 

impedeixin una bona circulació de l’aigua a través del mateix. En cas contrari cada radiador disposarà 

d’un purgador automàtic o manual. 

MC { PAGE } de 145

4. NORMATIVA APLICADA

Birulés, Cabré i Romans, arquitectes SCP 

ANNEX 1 A LA MEMÒRIA. NORMATIVA TÈCNICA APLICABLE 

PROJECTE BÀSIC D’ 

EDIFICI D’HABITATGES DE PROT.OFICIAL, LOCALS I 

APARCAMENTS 

C/ Ponent-2 parcª 8.15D.1, sector Perelló-C.P.Màrtir Vilablareix, 

Maig 2008, per a: Vilablareix Futur SL 

PLANA 1 DE 10

normativa tècnica aplicable al present projecte maig 2008 

El present projecte bàsic observa i el Projecte i executiu que el desenvoluparà observarà les normes 

de la Presidència del Govern i del Ministeri de la Vivenda que són i siguin vigents sobre la construcció, 

a més a més de les corresponents a les normes municipals i de la Generalitat de Catalunya 

Àmbit general 

Ley de Ordenación de la Edificación. 

Ley 38/1999 (BOE: 06/11/99),modificació: llei 52/2002,(BOE 31/12/02) Modificada pels Pressupostos generals de l’estat per a 

l’any 2003. art. 105 

Codi Tècnic de l’Edificació 

RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007) 

Normas para la redacción de proyectos y dirección de obras de edificación 

D 462/71 (BOE: 24/3/71)modificat pel RD 129/85 (BOE: 7/2/85) 

Normas sobre el libro de Ordenes y asistencias en obras de edificación 

O. 9/6/71 (BOE: 17/6/71) correcció d’errors (BOE: 6/7/71) modificada per l’O. 14/6/71(BOE: 24/7/91) 

Libro de Ordenes y visitas 

D 461/1997, de 11 de març 

Certificado final de dirección de obras 

D. 462/71 (BOE: 24/3/71) 

Requisits bàsics de qualitat 

REQUISIT BÀSIC DE FUNCIONALITAT 

Funcionalitat 

Normativa en funció de l’ús: Habitatge 

Acreditació de determinats requisits prèviament a l'inici de la construcció d'habitatges 

D 282/91 (DOGC: 15/1/92) 

Llei de l'habitatge 

Llei 24/91 (DOGC: 15/1/92) 

Llibre de l'edifici 

D 206/92 (DOGC: 7/10/92) 

Es regula el llibre de l'edifici dels habitatges existents i es crea el programa per a la revisió de l'estat de 

conservació dels edificis d'habitatges 

D 158/97 (DOGC: 16/7/97) 

Requisits mínims d’ habitabilitat en els edificis d’habitatges i de la cèdula d’habitabilitat 

D 259/2003 (DOGC: 30/10/03) correcció d’errades: DOGC: 6/02/04) 

Accessibilitat 

Llei de promoció de l'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques 

Llei 20/91 DOGC: 25/11/91 

Codi d'accessibilitat de Catalunya de desplegament de la llei 20/91 

D 135/95 DOGC: 24/3/95 

PLANA 2 DE 10

Condicions bàsiques d'accessibilitat i no discriminació de les persones amb discapacitat per a l'accés y 

utilització dels espais pública urbanitzats i edificacions 

Reial Decret 505/2007 (BOE 113 de l'11/5/2007) 

CTE DB SU-1 Seguretat enfront al risc de caigudes 

RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006 modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007) 

Telecomunicacions 

Infraestructuras comunes en los edificios para el acceso a los servicios de telecomunicación 

RD Ley 1/98 de 27 de febrer (BOE: 28/02/98), modificació Ley 10/2005 (BOE 15/06/2005) 

Modificació de l’àmbit d’aplicació del RD Ley 1/98 en la modificació de la Ley de Ordenación de la 

Edificación 

Ley 38/1999 (BOE 6/11/99) 

REQUISIT BÀSIC DE SEGURETAT 

Seguretat estructural 

CTE DB SE Seguretat Estructural 

SE 1 DB SE 1 Resistència i estabilitat 

SE 2 DB SE 2 Aptitud al servei 

RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006 modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007) 

Seguretat en cas d’incendis 

CTE DB SI Seguretat en cas d’Incendi 

RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006 modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007) i les seves 

correccions d’errades (BOE 20/12/07 i 25/1/2008) 

Condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis complementaris a l’NBE-CPI-91 

D 241/94 (DOGC: 30/1/95) 

Clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus 

propiedades de reacción y de resistencia frente al fuego 

RD 312/2005 (BOE: 2/04/2005) 

Reglamento de Seguridad Contra Incendios en Establecimientos Industriales (RSCIEI) 

RD 2267/2004, (BOE: 17/12/2004) NO APLICABLE AL PRESENT PROJECTE 

Seguretat d’utilització 

CTE DB SU Seguretat d’Utilització 

SU-1 Seguretat davant del risc de caigudes 

SU-2 Seguretat davant del risc d’impacte o enganxades 

SU-3 Seguretat davant del risc “d’empresonament” 

SU-5 Seguretat davant del risc causat per situacions d’alta ocupació 

SU-6 Seguretat davant del risc d’ofegament 

SU-7 Seguretat davant del risc causat per vehicles en moviment 



PLANA 3 DE 10

REQUISIT BÀSIC D’HABITABILITAT 

Estalvi d’energia 

CTE DB HE Estalvi d’Energia 

HE-1 Limitació de la demanda energètica 

HE-2 Rendiment de les Instal·lacions Tèrmiques (RITE) 

HE-3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació 

HE-4 Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària 

HE-5 Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica NO APLICABLE AL PRESENT PROJECTE 



Es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis 

D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) Donada la incidència en diferents àmbits es torna a referenciar en cadascun d’ells 

Procedimiento Bàsico para la certificación energética de los edificios de nueva construcción 

Real Decret 47/2007 (BOE 31/1/2007) 

Salubritat 

CTE DB HS Salubritat 

HS 1 Protecció enfront de la humitat 

HS 2 Recollida i evacuació de residus 

HS 3 Qualitat de l’aire interior 

HS 4 Subministrament d’aigua 

HS 5 Evacuació d’aigües 




D 21/2006 DOGC: 16/02/2006 

Protecció enfront del soroll 

CTE DB HR Protecció davant del soroll no aplicable obligatòriament al present projecte 

RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/07 i 25/1/2008) 

Zonificación acústica, objetivos de calidad y emisiones acústicas 

RD 1367/2007 (BOE 23/10/2007) 

NBE-CA-88 Condiciones Acústicas en los edificios 

O 29/9/98 BOE: 8/10/88, voluntàriament aplicable com a alternativa al DB HR fins 24-10-08 

Llei de protecció contra la contaminació acústica 

Llei 16/2002, DOGC 3675, 11.07.2002 

Ley del ruido 

Ley 37/2003, BOE 276, 18.11.2003 


D 21/2006 DOGC: 16/02/2006 

PLANA 4 DE 10

CTE DB SE Seguretat Estructural 

SE 1 Resistència i estabilitat 

SE 2 Aptitud al servei 

SE AE Accions en l’edificació 

SE C Fonaments 

SE A Acer 

SE M Fusta 

SE F Fàbrica 

RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006 modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007) i les seves correccions 

d’errades (BOE 20/12/07 i 25/1/2008) 

NCSE-02 Norma de Construcción Sismorresistente. Parte general y edificación 

RD 997/2002, de 27 de setembre (BOE: 11/10/02) 

NRE-AEOR-93. norma reglamentària d’edificació sobre accions en l’edificació en les obres de rehabilitació 

estructural dels sostres d’edificis d’habitatges 

O. 18/1/94 (DOGC: 28/1/94) NO APLICABLE AL PRESENT PROJECTE 

EFHE Instrucción para el proyecto y la ejecución de forjados unidireccionales de hormigón estructural realizado con 

elementos prefabricados 

RD 642/2002 (BOE: 6/08/02) 

EHE Instrucción de Hormigón Estructural 

RD 2661/98 de 11 desembre (BOE: 13/01/99) 

Sistemes constructius 

CTE DB HS 1 Protecció enfront de la humitat 

RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006 modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007) i les seves correccions 

d’errades (BOE 20/12/07 i 25/1/2008) 

Materials i elements de construcció 

RC-92 Instrucción para la recepción de cales en obras de rehabilitación de suelos 

O 18/12/92 (BOE: 26/12/92) NO APLICABLE AL PRESENT PROJECTE 

UC-85 recomanacions sobre l’ús de cendres volants en el formigó 

O 12/4/85 (DOGC: 3/5/85) 

RC-03 Instrucción para la recepción de cementos 

RD 1797/2003 (BOE: 16/01/04) 

Instal·lacions 

Instal·lacions de protecció contra incendis 

Reglamento de Instalaciones de Protección Contra Incendios (RIPCI) 

RD 1942/93 (BOE 14/12/93) 

Instal·lacions de parallamps 

CTE DB SU-8 Seguretat enfront al risc causat per l’acció del llamp 

PLANA 5 DE 10



Instal·lacions d’electricitat 

Reglamento electrotécnico para baja tensión (REBT). Instrucciones Técnicas Complementarias 

RD 842/2002 (BOE 18/09/02) 

CTE DB HE-5 Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica 

RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006 NO APLICABLE AL PRESENT PROJECTE 

Fecsa-Endesa Normes Tècniques particulars relatives a les inatal·lacions de xarxa i a les instal·lacions 

d’enllaç 

Resolució ECF/45/2006 (DOGC 22/2/2007) 

Procediment administratiu per a l’aplicació del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió 

D. 363/2004 (DOGC 26/8/2004) 

Procediment administratiu per a l’aplicació del reglament electrotècnic de baixa tensió 

Instrucció 7/2003, de 9 de setembre 

Condicions de seguretat en les instal·lacions elèctriques de baixa tensió d’habitatges 

Instrucció 9/2004, de 10 de maig 

Certificat sobre compliment de les distàncies reglamentàries d’obres i construccions a línies elèctriques 

Resolució 4/11/1988 (DOGC 30/11/1988) 

Reglamento sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en centrales eléctricas y centros de 

transformación 

RD 3275/82 (BOE: 1/12/82)correcció d’errors (BOE: 18/1/83) NO APLICABLE AL PRESENT PROJECTE 

Normas sobre ventilación y acceso de ciertos centros de transformación 

Resolució 19/6/84 (BOE: 26/6/84) NO APLICABLE AL PRESENT PROJECTE 

Reglamento de líneas aéreas de alta tensión 

D 3151/1968 NO APLICABLE AL PRESENT PROJECTE 

Actividades de transporte, distribución, comercialización, suministro y procedimientos de autorización de 

instalaciones de energia eléctrica 

RD 1955/2000 (BOE: 27/12/2000) 

Instal·lacions d’il·luminació 

CTE DB HE-3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació 



CTE DB SU-1 Seguretat enfront al risc causat per il·luminació inadequada 



PLANA 6 DE 10

Instal·lacions d’ascensors 

Disposiciones de aplicación de la Directiva del Parlamento Europeo y del Consejo, 95/16/CE, sobre 

ascensores 

RD 1314/97 (BOE: 30/9/97) (BOE 28/07/98) 

Aplicació del RD 1314/1997, de disposicions d’aplicació de la Directiva del Parlament Europeu i del Consell 

95/16/CE, sobre ascensors 

O 31/06/99 (DOGC: 11/06/99)correcció d’errades (DOGC: 05/08/99) 

Reglamento de aparatos elevadores 

O 30/6/66 (BOE: 26/7/66)correcció d’errades (BOE: 20/9/66)modificacions (BOE: 28/11/73; 12/11/75; 10/8/76; 13/3/81; 

21/4/81; 25/11/81) 

Aclariments de diferents articles del reglamento de aparatos elevadores 

O 23/12/81 (DOGC: 03/02/82) 

Reglamento de aparatos de elevación y su manutención 

Instrucciones Técnicas Complementarias 

(Derogat pel RD 1314/1997, excepte els articles 10, 11, 12, 13, 14, 15, 19 i 23) 

RD 2291/85 (BOE: 11/12/85)regulació de l’aplicació (DOGC: 19/1/87)modificacions (DOGC: 7/2/90) 

ITC-MIE-AEM-1 Instrucción Técnica Complementaria referida a ascensores electromecánicos. 

(Derogada pel RD 1314/1997 llevat dels articles que remeten als articles vigents del reglament anteriorment esmentats) 

O. 23/09/87 (BOE: 6/10/87, 12/05/88, 21/10/88, 17/09/91, 12/10/91) 

Prescripciones Técnicas no previstas a la ITC-MIE-AEM-1 y aprobación de descripciones técnicas 

derogada pel RD 1314/1997 llevat dels articles que remeten als articles vigents del reglament anteriorment 

esmentats. 

Resolució 27/04/92 (BOE: 15/05/92) 

Condiciones técnicas mínimas exigibles a los ascensores y normas para realizar las inspecciones periódicas 

O. 31/03/81 (BOE: 20/04/81) 

Condicions tècniques de seguretat als ascensors 

O. 9/4/84 (DOGC: 30/5/84)ampliació de terminis del DOGC: 4/2/87 i 7/2/90) 

Aplicació per entitats d’inspecció i control de condicions tècniques de seguretat i inspecció periòdica 

Resolució 22/06/87 (DOGC 20/07/87) 

Se autoriza la instalación de ascensores sin cuarto de máquinas 

Resolució ¾/97 (BOE: 23/4/97)correcció d’errors (BOE: 23/5/97) 

Se autoriza la instalación de ascensores con máquinas en foso 

Resolució 10/09/98 (BOE: 25/9/98) 

Prescripciones para el incremento de la seguridad del parque de ascensores existentes 

RD 57/2005 (BOE: 4/2/2005) 

Instal·lacions de fontaneria 

CTE DB HS 4 Subministrament d’aigua 



CTE DB HE-4 Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària 

RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006 i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/07 i 25/1/2008) 

Criterios sanitarios del agua de consumo humano 

RD 140/2003 (BOE 21/02/2003) 

PLANA 7 DE 10

Condicions higienicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi. 

D 352/2004 (DOGC 29/07/2004) 

Criterios higiénico-sanitarios para la prevención y control de la legionelosis. 

RD 865/2003 (BOE 18/07/2003) 


D 21/2006 DOGC: 16/02/2006 

Mesures de foment per a l’estalvi d’aigua en determinats edificis i habitatges (d’aplicació obligatòria als edificis 

destinats a serveis públics de la Generalitat de Catalunya, així com en els habitatges finançats amb ajuts atorgats o 

gestionats per la Generalitat de Catalunya) 

D 202/98 (DOGC: 06/08/98) 

Regulación de los contadores de agua fría 

O 28/12/88 (BOE: 6/3/89) 

Instal·lacions d’evacuació 

CTE DB HS 5 Evacuació d’aigües 



Instal·lacions de recollida i evacuació de residus 

CTE DB HS 2 Recollida i evacuació de residus 



Instal·lacions de ventilació 

CTE DB HS 3 Qualitat de l’aire interior 



Instal·lacions de telecomunicacions 

Infraestructuras comunes en los edificios para el acceso a los servicios de telecomunicación 

RD Ley 1/98 de 27 de febrero (BOE: 28/02/98), modificació Ley 10/2005 (BOE 15/06/2005) 

Modificació de l’àmbit d’aplicació del RD Ley 1/98 en la modificació de la Ley de Ordenación de la 

Edificación 

Ley 38/1999 (BOE 6/11/99) 

Reglamento regulador de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios 

de telecomunicación en el interior de los edificios y de la actividad de instalación de equipos y sistemas de 

telecomunicaciones. 

(deroga el RD. 279/1999, (BOE: 9/03/99; d’aplicació a Catalunya en quant al servei de telefonia bàsica). 

RD 401/2003 (BOE: 14/06/2003) 

Orden CTE/1296/2003, por la que se desarrolla el reglamento reguladors de las infraestructuras comunes 

de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de los edificios y de 

la actividad de instalación de equipos y sistemas de telecomunicaciones, aprobado por el real decreto 

401/2003. 

Orden CTE/1296/2003, de 14 de mayo. (BOE 27.06.2003) 

Procedimiento a seguir en las instalaciones colectivas de recepción de televisión en el proceso de su 

adaptación para la recepció de TDT y se modifican determinados aspectos administrativos y técnicos de las 

infraestructuras comunes de telecomunicación en el interior de los edificios 

PLANA 8 DE 10

Ordre ITC/1077/2006 (BOE 13/4/2006) 

Norma tècnica de les infraestructures comunes de telecomunicacions als edificis per a l’accés al servei de 

telecomunicacions per cable 

D 116/2000 (DOGC: 27/03/00) 

Norma tècnica de les infraestructures comunes dels edificis per a la captació, adaptació i distribució dels 

senyals de radiodifusió, televisió i altres serveis de dades associats, procedents d’emissions terrestres i de 

satèl·lit. 

D 117/2000 (DOGC: 27/03/00) 

Reglament del registre d’instal·ladors de telecomunicacions de Catalunya 

D 360/1999 (DOGC: 31/12/99) D. 122/2002 (DOGC: 30/04/2002) 

Instal·lacions tèrmiques 

CTE DB HE-2 Rendiment de les Instal·lacions Tèrmiques (remet al RITE) 



RITE Reglamento de Insal·laciones Térmicas en los Edificios 

RD 1027/2008 (BOE 29/8/2007) i les correccionsw d’errades BOE 28/2/2008 

Procediment d’actuació de les empreses instal·ladores-mantenidores de les entitats d’inspecció i control i 

dels titulars en les instal·lacions regulades pel reglament d’instal·lacions tèrmiques en els edificis (RITE) i 

les seves instruccions tècniques complementaries. 

O 3.06.99 (DOGC: 11/05/99) 

Requisitos mínimos de rendimiento de las calderas 

RD 275/1995 

Aplicación de la Directiva 97/23/CE relativa a los equipos de presión y que modifica el RD 1244/1979 que 

aprobó el reglamento de aparatos a presión. 

(deroga el RD 1244/79 en los aspectos referentes al diseño, fabricación y evaluación de conformidad) 

RD 769/99 (BOE: 31/06/99) 

Reglamento de aparatos a presión. Instruciones técnicas complementarias 

(en vigor per als equips exclosos o no contemplats al RD 769/99) 

RD 1244/79 (BOE: 29/5/79) correcció d'errades (BOE: 28/6/79) modificació (BOE: 12/3/82) 

Instal·lacions de combustibles 

Gas natural i GLP 

Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones tècnicas 

complementarias 

RD 919/2006 (BOE: 4/9/2006) 

Reglamento general del servicio público de gases combustibles 

D 2913/73 (BOE: 21/11/73)modificació (BOE: 21/5/75; 20/2/84) quedarà derogat en tot allò que contradiguin o s’oposin al 

que es disposa al “Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones tècnicas 

complementarias”, aprovat pel RD 919/2006 

Reglamento de redes y acometidas de combustibles gaseosos e instrucciones mig 

O 18/11/74 (BOE: 6/12/74)modificació (BOE: 8/11/83; 23/7/84) quedarà derogat en tot allò que contradiguin o s’oposin al 

que es disposa al “Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones tècnicas 

complementarias”, aprovat pel RD 919/2006 

Gas-oil NO APLICABLE AL PRESENT PROJECTE 

Instrucción Técnica Complementaria MI-IP-03 "Instalaciones Petrolíferas para uso propio" 

RD 1523/99 (BOE: 22/10/99) 

PLANA 9 DE 10

Control de qualitat 

Disposiciones para la libre circulación de los productos de construcción 

RD 1630/1992, de 29 de desembre, de transposición de la Directiva 89/106/CEE, modificat pel RD 1329/1995. 

Clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus propiedades de 

reacción y de resistencia frente al fuego 

RD 312/2005 (BOE: 2/04/2005) 

Control de qualitat en l'edificació 

D 375/88 (DOGC: 28/12/88) correcció d'errades (DOGC: 24/2/89) desplegament (DOGC: 24/2/89, 11/10/89, 22/6/92 i 12/9/94) 

Obligatorietat de fer constar en el programa de control de qualitat les dades referents a l'autorització 

administrativa relativa als sostres i elements resistents 

O 18/3/97 (DOGC: 18/4/97) 

Criteris d’utilització en l’obra pública de determinats productes utilitzats en l’edificació. 

R 22/6/98 (DOGC: 3/8/98) 

Autorización de uso de sistemas de forjados o estructuras para pisos y cubiertas 

RD 1630/80 (BOE: 8/8/80) 

Actualización de las fichas de autorización de uso de sistemas de forjados 

R 30/1/97 (BOE: 6/3/97) 

Autorització administrativa per als fabricants de sistemes de sostres per a pisos i cobertes i d'elements resistents 

components de sistemes 

D 71/95 (DOGC: 24/3/95) desplegament (o. de 31/10/95, DOGC: 8/11/95) 

Residus d’obra i enderrocs 

Residus 

Llei 6/93, de 15 juliol , modificada per la llei 15/2003, de 13 de juny i per la llei 16/2003, de 13 de juny. 

Operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos 

O. MAM/304/2002 ,de 8 febrero 

Regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció. 

D. 201/1994, 26 juliol, (DOGC:08/08/94), modificat pel D. 161/2001, de 12 juny 

D. 259/2003 (DOGC: 30/10/2003) correcció d’errades: (DOGC: 6/02/04) 

PLANA 10 DE 10


ANNEX 2 A LA MEMÒRIA. ACCESSIBILITAT 

Nota: Es crea 1 unitat d’habitatge adaptat (en P.B.) i 2 unitats d’aparcament adaptat. 

L’itinerari a qualsevol dels altres habitatges és també adaptat, excepte pel que fa a la 

relació entre la planta baixa i les cambres d’escombraries, òn es disposa només 

passamans a un costat i les plataformes entre rampes (del 8%) són de ≥1,20mts en 

comptes de ≥1,50mts, únic motiu pel qual es considera que aquest itinerari és 

practicable i no adaptat . 


EDIFICI D’HABITATGES DE PROT.OFICIAL, LOCALS I APARCAMENTS 


MAIG 2008, per a: Vilablareix Futur SL

EDIFICIS D’HABITATGES (nova construcció) NIVELLS D’ACCESSIBILITAT – D-135/1995, CODI D’ACCESSIBILITAT DE CATALUNYA Oficina Consultora Tècnica. Col·legi d’Arquitectes de Catalunya Juliol de 2004 

FITXA D’APLICACIÓ DEL DECRET 135/1995 

Codi d’Accessibilitat de Catalunya 

IDENTIFICACIÓ DE L’EDIFICI 

Situació: Municipi: 

EDIFICIS D’HABITATGES 

nova construcció 

Nombre d’habitatges: Nombre de locals: Garatge: Altres dependències comunitàries: 

1. NIVELL D’ACCESSIBILITAT EXIGIBLE A L’EDIFICI DE NOVA CONSTRUCCIÓ 

ÚS Condicions ITINERARI Característiques 

UNIFAMILIARS Segons l’article 28.1 del D. 135/1995 QUEDEN EXCLOSOS del seu compliment. 

HABITATGES 

PLURIFAMILIARS 

APARCAMENT 

D’ÚS PRIVAT 

HABITATGES 


(1) 

(2) 

(3) 

H ≥ PB + 3PP (2) PRACTICABLE (P) - l’edificació amb la via pública 

H > 12 m (2) 

- que disposin ascensor 

(obligatori) (1) 

N > 12 habitatges 

(sobre/sota P. accés) 

- les entitats o habitatges amb les dependències d’ús 

comunitari que estan al servei d’aquells i amb 

l’exterior. 

- més de 40 places 

- considerat dependència d’ús comunitari 

- l’edificació amb les edificacions o serveis annexos 

d’ús comunitari amb la via pública. 

de l’edifici d’habitatges (3) 

Comunicarà: 

Sense ajustar-se a tots els 

requeriments d’itinerari 

adaptat, encara que això 

(com a mínim) 

no impedeix la utilització 

de forma autònoma per 

les persones amb mobilitat 

reduïda o qualsevol altra 

- els espais d’aparcament d’ús privat de 40 places o 

limitació. 

més amb la via pública. 

- que no disposin 

(1 ) 

ascensor 

H ≤ PB +2 PP (2) i 

N ≤ 12 habitatges 

(sobre/sota P. accés) 

Segons l’article 2.2.4del D. 259/2003 “Requisits mínims d’habitabilitat 

en els edificis d’habitatges”. 

Quan els edificis hagin de disposar de dos ascensors (desnivell entre 

via pública i qualsevol habitatge ≥ 6 plantes i hi ha ≥ 24 habitatges 

per sobre/sota planta accés), com a mínim un dels dos serà un 

ascensor practicable. 

En el supòsit de desnivells interiors, es comptabilitzarà a efectes de 

nombre de plantes, aquella que tingui l’accés situat a més alçada. 

Places d’aparcament vinculades als habitatges (contemplat en 

escriptures). 

HABITATGES 


APARCAMENT 

vinculat als habitatges 

adaptats 

PRACTICABLE (P) 

i 

CONVERTIBLE (C) 

Mitjançant modificacions 

d’escassa entitat i baix 

cost que no afectin la seva 

configuració essencial, pot 

transformar-se almenys, en 

practicable. 

Disposarà: 

- Reserva d’espai per a ascensor practicable 

Especificacions tècniques i de disseny que facilitin 

la possible instal·lació d’un ascensor practicable. 

- Els altres elements comuns han de reunir els 

requisits de l’itinerari practicable. 

RESERVA D’ESPAI PER A ASCENSOR PRACTICABLE: 

Edificis que excloent la planta d’accés, en computar la 

part per sobre i per sota d’aquesta compleixin la relació: 

S superfície construïda (m 2 ) = 

N núm. entitats (habitatges/locals...) = 

P núm. plantes = 

S/30 x N x P ≤ 100 S/30 x N x P > 100 

Grafiar en els plànols 

de fonaments, 

estructura i distribució 

del projecte l’espai per 

a la futura ubicació 

d’un ascensor 

practicable, així com la 

seva connexió amb un 

itinerari també 

practicable 

- amb reserva d’habitatges adaptats ADAPTAT (A) Comunicarà: - l’edificació amb la via pública. 

Promoció pública 

3% del volum total de les programacions 

anuals de d’habitatge 

Promocions privades de protecció oficial 

(excepte habitatges promoguts per cooperatives en 

règim de comunitat de propietaris o per a ús propi) : 

De 33 a 66 habitatges: 1 habitatge adaptat 

De 66 a 100 habitatges: 2 habitatges adaptats 

De 100 a 200 habitatges: 3 habitatges adaptats 

Més de 200 habitatges: 1 més cada 50 

- Les places d’aparcament adaptades es 

preveuran en el mateix nombre que els 

habitatges adaptats. 

S’ajusta als requeriments 

funcionals i dimensionals 

que garanteixen la seva 

utilització autònoma i amb 

comoditat per a les 

persones amb mobilitat 

reduïda o qualsevol altra 

limitació. 

S 

× N× 

P = 

30 

S 

× N× 

P = 

30 

L’espai disposat per allotjar l’ascensor 

practicable ha de tenir: 

- comunicació directa amb un espai practicable 

- unes dimensions que permetin la possible 

ubicació d’un ascensor practicable. 

- consideració d’element comú de l’edifici i estar 

sotmès a la declaració d’obra nova i escriptura 

de divisió horitzontal, a una clàusula de 

servitud que en permeti la utilització, en cas 

de necessitat, com a fossat d’ascensor. 

- estar previst de tal manera que en el moment 

de la instal·lació d’ascensor no calgui 

modificar ni els fonaments ni l’estructura ni les 

instal·lacions existents, de manera que puguin 

realitzar-se les obres per l’espai comunitari de 

l’edifici, sense haver d’actuar mai a l’interior de 

cap entitat. 

(com a mínim) - els habitatges adaptats amb les dependències d’ús 

comunitari que estiguin al servei d’aquells i amb 

l’exterior. 

Garantirà: 

(com a mínim) 

2. NIVELL D’ACCESSIBILITAT EXIGIBLE PER A EDIFICIS EXISTENTS 

- l’edificació amb les edificacions o serveis annexos 

d’ús comunitari 

- Proximitat als accessos de vianants i degudament 

senyalitzada. 

- Comunicació amb l’habitatge adaptat a través d’un 

itinerari adaptat. 

EDIFICI CIRCUMSTÀNCIES ESPECÍFIQUES REQUERIMENTS D’ACCESSIBILITAT 

D’ÚS PRIVAT 

Canvi d’ús 

Gran rehabilitació 

Remuntes sobre edificis que: 

- només tinguin planta baixa, 

- s’hagin construït a partir del 5-12-1991, o 

- es produeixi un canvi d’ús en alguna entitat situada per sobre de la planta baixa. 

Remuntes, sobre edificis que, com a mínim, disposin de planta baixa i planta pis, 

els quals s’hagin construïts abans del 5-12-1991i en els que no es produeix canvi 

d’ús en alguna entitat situada per sobre de la planta baixa. 

Reformes, sense canvi d’ús. 

S’assimilen als exigits als 

EDIFICIS DE NOVA CONSTRUCCIÓ 

NO HI HA REQUERIMENTS 

ja que no es consideren de nova construcció 

1/3

EDIFICIS D’HABITATGES (nova construcció) ITINERARI ADAPTAT I ITINERARI PRACTICABLE – D-135/1995, CODI D’ACCESSIBILITAT DE CATALUNYA Oficina Consultora Tècnica. Col·legi d’Arquitectes de Catalunya Juliol de 2004 



3. REQUERIMENTS NORMATIUS DELS ITINERARIS 

PARÀMETRES 

GENERALS 

PORTES 

garantiran: 

GRAONS 

ITINERARI ADAPTAT ITINERARI PRACTICABLE 

- Amplada mínima: 0,90 m 

- Alçada mínima: 2,10 m, lliure d’obstacles en tot el seu recorregut 

- Canvis de direcció: l’amplada de pas ha de permetre inscriure 

un cercle de 1,20 m de diàmetre 

- Un espai lliure de gir a cada planta on es pugui inscriure un 

cercle de 1,50 m de diàmetre. 

- El paviment és no lliscant 


- Alçada mínima: 2,00 m 

- Espai lliure de gir, a les dues bandes d’una porta, sense ser 

escombrat per l’obertura de la porta i a on es 

pot inscriure un cercle de diàmetre 1,50 m. 

(S’exceptua a l’interior de la cabina de l’ascensor) 

- Manetes: s’accionen mitjançant mecanismes de pressió o palanca. 

- Portes de 2 o més fulles: una d’elles haurà de tenir una amplada 

mínima de 0,80 m 

- Portes de vidre: - tindran un sòcol inferior ≥ 0,30m d’alçada, 

llevat de que el vidre sigui de seguretat. 

- A efectes visuals tindran una franja 

horitzontal d’amplada ≥ 0,05 m, col·locada a 

1,50 m d’alçada i amb marcat contrast de color. 

- No hi ha d’haver cap escala ni graó aïllat 

- Accés a l’edifici: S’admet un desnivell no superior a 2 cm que 

s’arrodonirà o s’aixamfranarà el cantell a un 

màxim de 45º. 

RAMPES - Pendents - longitudinal: ≤ 12% trams < 3m de llargada 

≤ 10% trams entre 3 i 10m de llargada 

≤ 8% trams > 10m de llargada 

- transversal: S’admet ≤ 2% en rampes exteriors 

- Trams: - La llargada de cada tram és ≤ 20 m. 

- En la unió de trams de diferent pendent es 

col·loquen replans intermedis. 

- Els replans intermedis tindran una llargada 

mínima de 1,50 m en la direcció de circulació. 

- A l’inici i al final de cada tram de rampa hi ha un 

replà de 1,50 m de llargada mínima. 

- Baranes i - Disposen de baranes a ambdós costats 

Elements - Estan limitades lateralment per un element de 

protectors: protecció longitudinal ≥ 10 cm per sobre del terra, 

per tal d’evitar la sortida accidental de rodes i bastons. 

- Els passamans estan situats a una alçada entre 

0,90 i 0,95m i tenen un disseny anatòmic (permet 

adaptar la ma) amb una secció igual o equivalent 

a la d’un tub rodó de diàmetre entre 3 i 5 cm, 

separat, com a mínim, 4 cm dels paraments verticals. 

ASCENSOR - Dimensions de la cabina: 

- sentit d’accés ≥ 1,40 m 

- sentit perpendicular ≥ 1,10 m 

- Portes - de la cabina: són automàtiques 

- del recinte: són automàtiques 

- amplada mínima: 0,80 m. 

- Davant de les portes es pot inscriure un cercle 

de diàmetre 1,50 m. 

- Botoneres: 

- Passamans: 

- Senyalització: 

- L’alçada de col·locació serà entre 1,00 i 1,40 

m respecte el terra. 

- Han de tenir la numeració en Braille o relleu. 

- La cabina en disposa a una alçada entre 0,90 

i 0,95 m. 

- Han de tenir un disseny anatòmic (permet 

adaptar la ma) amb una secció igual o 

equivalent a la d’un tub rodó de diàmetre entre 

3 i 5 cm, separat, com a mínim, 4 cm dels 

paraments verticals. 

- Al costat de la porta de l’ascensor i a cada 

planta hi ha d’haver un número en alt relleu 

que identifiqui la placa, amb una dimensió 

mínima de 10 x 10 cm i a una alçada d’1,40m 

des del terra. 




- Alçada mínima: 2,10 m, lliure d’obstacles en tot el seu recorregut 

- Canvis de direcció: l’amplada de pas ha de permetre inscriure un 

cercle de 1,20 m de diàmetre 



- Espai lliure de gir, a les dues bandes d’una porta, sense ser 

escombrat per l’obertura de la porta i a on es pot 

inscriure un cercle de diàmetre 1,20 m. 

(S’exceptua a l’interior de la cabina de l’ascensor) 


- No inclou cap tram d’escala. 

- A les dues bandes d’un graó hi ha un espai lliure pla amb una fondària 

mínima de 1,20 m. L’alçada màxima d’aquest graó és de 14 cm. 

- Accés a l’edifici: En els edificis que sigui obligatòria la instal·lació 

d’un ascensor, només s’admetrà l’existència d’un 

graó, d’alçada ≤ 12cm, a l’entrada de l’edifici. 

- Pendents - longitudinal: 

- transversal: 

- Trams: 

- Baranes i 

Elements 

protectors: 

≤ 12% 

S’admet ≤ 2% en rampes exteriors 

- La llargada màxima sense replà és ≤ 10 m. 

- En els dos extrems d’una rampa hi ha un espai 

lliure amb una fondària de 1,20 m. 

- Com a mínim a un costat ha d’existir un passamà. 

- El passamà està situat a una alçada entre 0,90 i 

0,95 m. 

- Dimensions de la cabina: - sentit d’accés ≥ 1,20 m 

- sentit perpendicular ≥ 0,90 m 

- superfície mínima 1,20 m 2 

- Portes: - de la cabina: són automàtiques 

- del recinte: poden ser manuals 

- amplada mínima: 0,80 m. 

- Davant de les portes es pot inscriure un cercle de diàmetre 

1,20 m sense ser escombrat per l’obertura de la porta. 

- Botoneres: - L’alçada de col·locació serà entre 1,00 i 1,40 m 

respecte el terra. 

2/3

EDIFICIS D’HABITATGES (nova construcció) HABITATGE ADAPTAT I PLAÇA D’APARCAMENT ADAPTADA – D-135/1995, CODI D’ACCESSIBILITAT DE CATALUNYA Oficina Consultora Tècnica. Col·legi d’Arquitectes de Catalunya Juliol de 2004 



4. INTERIOR DE L’HABITATGE ADAPTAT 

Identificació habitatge/s: 



PARÀMETRES GENERALS: - Passadissos: amplada mínima 1,10m 

- Recorreguts interiors de l’habitatge: per assegurar la maniobrabilitat d’una cadira de rodes, cal considerar que el diàmetre 

mínim necessari per efectuar un gir complert és d’1,50 m. 

- El paviment és no lliscant 

PORTES i OBERTURES: - Amplada mínima: 0,80m 



- A les cambres higièniques les portes s’obren cap enfora o són corredisses. 

CAMBRA HIGIÈNICA 

ADAPTADA: 

Com a mínim n’hi ha una, 

formada per un rentamans, 

un wàter i una banyera o 

dutxa 

- PARÀMETRES GENERALS: 

- PORTES: - Amplada: 

- Obertura: 

- Manetes: 

- Espai lliure de gir: Hi ha entre 0,00 i 0,70 m d’alçada respecte a terra un espai lliure de gir 

d’1,50 m de diàmetre. 

- Espai d’apropament a les peces: 

- Paviment: Serà no lliscant 

L’espai d’apropament lateral al wàter, a la banyera, a la 

dutxa i al bidet i l’espai frontal al rentamans serà ≥ 0,80 m. 

≥ 0,80 m. 

Cap enfora o ser corredisses. 

S’accionen mitjançant mecanismes de pressió o palanca. 

- RENTAMANS: - No tindrà peu ni mobiliari inferior que destorbi el seu ús. 

- MIRALLS: - Tenen col·locat el cantell inferior a una alçada ≤ 0,90 m. 

- BARRES DE SUPORT: - Es disposaran dues barres de suport, col·locades a una alçada entre 0,70 i 0,75 m, perquè permeti 

agafar-se amb força en la transferència lateral a wàter i bidet. 

- La barra situada al costat de l’espai d’apropament serà abatible. 

- AIXETES, ACCESSORIS i 

MECANISMES: 

- Alçada de col·locació: no superior a 1,40 m i no inferior a 0,40 m. 

- Les aixetes s’accionaran mitjançant mecanismes de pressió o palanca. 

- Les aixetes de les banyeres es col·locaran al centre, i no als extrems. 

CUINA: - Hi ha entre 0,00 i 0,70 m d’alçada respecte a terra un espai lliure de gir d’1,50 m de diàmetre, com a mínim. 

AIXETES, ACCESSORIS 

i MECANISMES 

5. PLAÇA D’APARCAMENT ADAPTADA 

Identificació plaça/ces: 

- Les claus de pas, mecanismes elèctrics, porters automàtics, timbres, quadres generals, etc. han d’estar a una alçada mínima de 

0,40 m i màxima d’1,40 m sobre el terra, i a una distància de 0,60 m de les cantonades. 

- Les aixetes s’accionaran mitjançant mecanismes de pressió o palanca. 

PARÀMETRES GENERALS: - Dimensions mínimes pel vehicle: 2,20 m x 4,50 m 

- Espai d’apropament: ≥ 0,90 m d’amplada, que pot ser compartit i que ha de permetre la inscripció- davant de la porta del 

conductor- d’un cercle d’1,50 m de diàmetre. 

Està comunicat amb un itinerari d’ús comunitari adaptat. 

SENYALITZACIÓ: - Les places d’aparcament i l’itinerari d’accés a la plaça es senyalitzen conjuntament amb el símbol d’accessibilitat a terra i un 

senyal vertical visible , amb la inscripció “reservat a persones amb limitacions” 

3/3


ANNEX 3 A LA MEMÒRIA. HABITABILITAT 

Nota : Algunes unitats que presenten variacions molt subtils de m2 útils o de 

perímetre de façana s’ha descrit al mateix apartat, dins d’un mateix tipus d’habitatge, 

per a no donar lloc a una casuística massa prolixa. D’altres que tenen programa i 

superfície homogenis s’han descrit separadament, a causa d’un perímetre de façana 

molt diferent. Als quadres de superfícies de plànols i memòria hi consta la sup. útil de 

cadascuna de les unitats. La variabilitat dels perímetres de façana sempre permet 

acomplir més que sobradament el mínim exigible. 





H-1/3 Habitabilitat D259/2003 -Habitatges de nova edificació, creats per reconversió d’antiga edificació o resultants de gran rehabilitació- Oficina Consultora Tècnica. Col·legi d’Arquitectes de Catalunya Desembre de 2003 

REQUISITS MÍNIMS D’HABITABILITAT EN ELS EDIFICIS D’HABITATGES 

HABITATGES DE NOVA EDIFICACIÓ, CREATS PER RECONVERSIÓ D’ANTIGA EDIFICACIÓ O RESULTANTS DE GRAN REHABILITACIÓ 

DADES DE L’EDIFICI: 

Situació: 

Municipi : Nombre d’habitatges: 

Nova edificació Reconversió d’antiga edificació Gran rehabilitació 

REQUISITS GENERALS QUE AFECTEN AL CONJUNT DE L’EDIFICI 

CONSTRUCCIÓ PROJECTE 

CARACTERÍSTIQUES - suportar amb seguretat sobrecàrregues d’ús > 200 kg/m 2 

- estar protegida d’humitats, sempre que aquestes no siguin degudes a un mal ús 

- ser estanca a les aigües pluvials 

- evitar la inundació de l’habitatge 

- estar aïllada tèrmicament i acústicament segons normativa vigent 

- ser accessible al servei de bombers i complir la normativa de protecció contra incendis 

- el sòl trepitjable estar completament pavimentat i ser resistent al desgast per l’ús normal 

INSTAL·LACIONS 

FONTANERIA - Subministrament directe de xarxa 

- Captació pròpia o aforament →Dipòsit de 200 l / habitatge + 150 l / habitació (a partir de la segona) 

SANEJAMENT - Connexió a xarxa pública de clavegueres SI 

NO → Depuració prèvia 

ELECTRICITAT - Segons el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió vigent 

TELECOMUNICACIONS - Xarxa de telefonia bàsica i de radiodifusió i televisió segons normativa vigent aplicable 

ESPAIS D’ACCÉS A L’HABITATGE 

ACCÉS Des de: 

- espai públic 

- espai comú 

- espai annex al mateix habitatge al qual es té accés de la mateixa manera 

Amplada lliure - ≥ 1 m. 

- permet el pas d’un rectangle que en posició horitzontal mesuri 1,90m x 0,50m 

Alçada lliure 

- ≥ 2,10 m (s’admet a les escales una alçada lliure ≥ 2,00 m, mesurada en el punt 

més desfavorable de cada graó) 

Portes - amplada lliure de pas ≥ 0,80 m 

- alçada lliure ≥ 2 m. 

Desnivells Els desnivells > 0,60 m cal que disposin de baranes o elements protectors 

ASCENSORS 

1 per escala si: - Desnivell entre via pública i qualsevol habitatge ≥ 3 plantes 

- Desnivell entre via pública i qualsevol habitatge implica pujar / baixar > 12 m 

- Hi ha > 12 habitatges per sobre / sota de la planta d’accés 

2 per escala si: - Desnivell entre via pública i qualsevol habitatge ≥ 6 plantes i 

- Hi ha ≥ 24 habitatges per sobre / sota de la planta d’accés 

ESCALES 

Graons - alçada ≤ 0,185m. 

- estesa ≥ 0,28m. 

Han de tenir una línia de pas de 0,28m mesurada a 0,50m de la línia interior del passamà 

Tram Desnivell salvat pel tram d’escala ≤ 3,20 m 

Proteccions - Amb element protector o barana no escalable, alçada ≥ 0,95m 

- Si està composta per brèndoles, separació ≤ 0,12 m 

Ventilació Si es desenvolupen en més d’una planta: 

obertura de ventilació ≥ 1,00 m 2 en la planta baixa i la planta superior 

INSTAL·LACIONS Il·luminació En tot el recorregut des del carrer i altres zones de l’edifici de manera que quan s’hi 

artificial 

transiti pugui quedar il·luminat 

Porter electrònic Disposar d’un porter electrònic o un sistema similar (excepte en habitatges unifamiliars) 

PATIS 

PATIS: 

Característiques: 

- Que computen en el CÀLCUL 

DE PERÍMETRE DE FAÇANA 

- A on HI VENTILEN HABITACIONS 

PATIS: 

- A on HI VENTILEN CUINES I 

CAMBRES HIGIÈNIQUES 

PATIS: 

característiques generals: 

Característiques: 

Data L’arquitecte/a 

- Permeten inscriure-hi una circumferència de diàmetre ≥ 1/6 de l’alçada 

del pati amb un mínim de 3m 

- Superfície mínima dels patis en funció del nombre de plantes: 

núm. plantes ≤ 3 ≤ 4 ≤ 5 ≤ 6 ≤ 7 > 7 

sup. patis (m 9 11 12 14 16 18 

2 ) 

- Permeten inscriure-hi una circumferència de diàmetre ≥ 1/7 de l’alçada 

del pati amb un mínim de 2m 

- Superfície mínima dels patis en funció del nombre de plantes: 

núm. plantes ≤ 3 ≤ 4 ≤ 5 ≤ 6 ≤ 7 > 7 

sup. patis (m 4 5 6 8 10 12 

2 ) 

- Si està cobert amb claraboia, es garanteix una sortida d’aire en el seu coronament de 

superfície ≥ superfície en planta del pati 

- Si la relació entre l’alçada del pati i la línia recta horitzontal màxima que es pot traçar 

en planta és ≥ 2 té presa d’aire exterior per la part inferior del pati 

- Als patis de parcel·la o ventilació als quals hi ventilin peces principals, banys o cuines, 

no hi ventilen aparcaments col·lectius ni locals amb activitats industrials


ANNEX 4 A LA MEMÒRIA. Acompliment segons DB SU, de la seguretat d’ús en 

habitatge plurifamiliar 




Maig 2008, per a: Vilablareix Futur SL

CTE 

Ref. del projecte 

Paràmetres del DB SU per donar compliment 

a les exigències de Seguretat d’Utilització 

AMBIT D’APLICACIÓ 

RESIDENCIAL HABITATGE RH p 

plurifamiliar Utilització 

Nova construcció Ampliació Reforma Rehabilitació Canvi d’ús 

CONJUNT EDIFICI 

1 ENVOLVENT (pell de l’edifici) √ 

2 EDIFICI 

SU 

2.1 INTERIOR DE L’HABITATGE (Annex A “Terminologia” del DB SU s’especifica que és ús restringit) √ 

ZONES COMUNES: 

[Zones comunes interiors: zones 

de pas i circulació (passadissos, 

escales, rampes...), espais d’ús 

comú (sales, serveis higiènics, etc.) 

Zones comunes exteriors: 

Circulació exterior vinculada a 

l’accés i espais comuns de l’edifici] 

2.2 

√ 

2.3 

Zones comunes interiors i exteriors 

per a edifici amb ocupació > 10 

persones 

Zones comunes interiors i exteriors 

limitats a un màxim de 10 persones 

(ús restringit) 

→ Veure document annex 

(La secció 3 “Evacuació dels ocupants” del 

DB SI “Seguretat en cas d’incendi” fixa 

valors de densitat d’ocupació a efectes de 

determinar el nombre d’ocupants de cada 

zona i del conjunt de l’edifici. Així doncs per 

a: 

ús RESIDENCIAL HABITATGE: 

plantes habitatges → 1p/20m 2 sup. útil 

plantes aparcament → 1p/40m 2 sup. útil) 

3 INSTAL·LACIÓ DE PROTECCIÓ AL LLAMP √ 

4 USOS 

associats a 

l’habitatge: 

4.1 Petits Recintes * trasters 

* aparcament (Sc ≤ 100m 2 ) 

→ Veure document annex 

4.2 APARCAMENT Sc > 100m 2 → Veure fitxa: Aparcament associat a habitatge, SU-7 RH p 

4.3 PISCINA → Veure fitxa específica SU-6 

1 ENVOLVENT (pell de l’edifici) Contemplat en 

projecte 

BARRERES DE 

PROTECCIÓ, 

Característiques 

SUPERFICIES DE 

VIDRE EXTERIOR 

ELEMENTS 

PRACTICABLES 

SU 1 

‣ ALTURA de les barreres 

(h), segons desnivell (ΔH) 

a protegir: 

- ΔH ≤ 0,55m → no cal barrera de protecció 

- 0,55m < ΔH ≤ 6m → h ≥ 0,90m (D. 259/2003 “Mínims d’Habitabilitat” fixa h ≥ 0,95m) 

- ΔH > 6m → h ≥ 1,10m 

‣ CONFIGURACIÓ En zones comunes → no són escalables (1) 

‣ RESISTENCIA 

de les barreres de 

protecció 

SU 1 ‣ NETEJA 

Garantir-la mitjançant: 

SU 2 ‣ PROTECCIÓ A 

IMPACTES 

Identificar les àrees de risc 

d’impacte -a les portes i 

paraments fixes (6) - i 

protegir-les, mitjançant: 

SU 2 ‣ SENYALITZACIÓ 

Identificar les grans 

superfícies de vidre, de les 

zones comunes, que es 

puguin confondre amb 

portes i obertures, 

mitjançant: 

SU 2 ‣ PROTECCIÓ A 

ENGANXADES 

→ Es limita la mida de les obertures al pas d’una esfera de ∅ < 0,10m (2) 

* Habitatges → Resistiran una força horitzontal qk ≥ 0,8 kN/m (3) 

* Cobertes accessibles només per a conservació → força horitzontal qk ≥ 0,8 kN/m (3) 

* Cobertes transitables accessibles només privadament → força horitzontal qk ≥ 1,6 kN/m (3) 

* administratiu, trasters, locals comercials → Resistiran una força horitzontal qk ≥ 0,8 kN/m (3) 

* vidres fàcilment desmuntables, o bé 

* neteja des de l’exterior (4) , o bé 

* neteja des de l’interior: - garantir l’accessibilitat de les superfícies de vidre (5) 

- vidres reversibles: dispositiu de bloqueig amb posició invertida 

* Disposició de barreres de protecció que n’impedeixin l’impacte, o bé 

* Resistir, sense trencar, un nivell ΔH < 0,55m → nivell 3 o ruptura forma segura 

d’impacte 

0,55m ≤ ΔH < 12m → nivell 2 

(7) en funció del desnivell 

(ΔH) existent entre els dos costats 

de la superfície de vidre: ΔH > 12m → nivell 1 

* Senyalització inferior→ alçada: 0,85m ÷1,10m, i superior → alçada: 1,50m ÷1,70m, o bé 

* Disposició de muntants separats a una distància ≤ 0,60m, o bé 

* Col·locació d’un travesser a una alçada entre 0,85m i 1,10m 

* Portes corredisses d’accionament manual → es garanteix distància ≥ 0,20m a qualsevol element fix 

* Elements d’obertura i tancament automàtic → disposaran dispositius adequats al tipus 

d’accionament i compliran amb les especificacions tècniques pròpies. 

(1) Baranes no escalables: no existeixen punts de recolzament en una altura compresa entre 0,20m i 0,70m sobre el nivell del terra o sobre la línia d’inclinació de l’escala 

(2) S’exceptuen les obertures triangulars que formen el frontal i l’estesa dels graons amb el límit inferior de les baranes, sempre que aquest estigui a ≤ 0,05m de la línia 

d’inclinació de l’escala 

(3) Força horitzontal, qk, aplicada a 1,20m o sobre l’extrem superior de l’element, si aquest és d’alçada inferior 

(4) Neteja de vidres des de l’exterior: per a vidres situats a una altura > 6m → plataforma de manteniment o be punts fixes d’ancoratge a l’edifici per a treballs en alçada 

(5) Neteja de vidres des del interior: accessibilitat de la sup. de vidre està compresa en un radi de 0,85m des d’algun punt dels costats de la zona practicable situat a una alçada ≤ 1,30m 

(6) Portes: àrea compresa entre el nivell de terra, alçada 1,50m i amplada la de la porta més o,30m per cada costat. Paraments fixes: àrea compresa entre el nivell de terra i alçada 0,90m 

(7) Nivell d’impacte segons norma d’assaig UNE EN 12600:2003 “Vidrio para la edificación. Ensayo pendular, método de ensayo al impacto y clasificación para vidrio plano” 

Oficina Consultora Tècnica COAC 1/5

CTE Paràmetres del DB Seguretat d’Utilització Residencial Habitatge plurifamiliar SU 

2. E D I F I C I 2.1. Interior de l’HABITATGE (ús restringit) 

DESNIVELLS interiors 

(Balcons i finestres ja 

contemplats a l’envolvent) 

BARRERES DE 

PROTECCIÓ 

CONDICIONS 

GENERALS 

CONDICIONS 

PARTICULARS 

· ESCALES 

SU 1 

SU 1 

* ≤ 0,55m → no cal barrera de protecció 

* > 0,55m → PROTECCIÓ dels desnivells col·locant una barrera de protecció, o bé 

→ La disposició constructiva fa molt improbable la caiguda 

Contemplat en 

projecte 

‣ ALTURA de les barreres (h): * 0,55m < ΔH ≤ 6m → h ≥ 0,90m (D. 259/2003 “Habitabilitat” fixa h ≥ 0,95m) 

en funció del desnivell (ΔH) a 

* ΔH > 6m → h ≥ 1,10m 

protegir: 

* ΔH > 6m i ull d’escala d’amplada < 0,40m → h ≥ 0,90m (D. 259/2003 fixa h ≥ 0,95m) 

‣ CONFIGURACIÓ de les barreres de protecció → No hi ha especificacions. . (Regulat pel D. 259/2003, “Mínims 

d’Habitabilitat” → no són escalables i si està composta per brèndoles la separació serà ≤ 0,12m) 

‣ RESISTENCIA de les barreres de protecció: Resistiran una força horitzontal qk ≥ 0,8 kN/m (3) 

SU 2 ‣ IMPACTES 

SU 2 ‣ SUPERFICIES DE VIDRE: 

protecció a impactes 


d’impacte -a les portes i 

paraments fixes (6) - i protegirles, 

mitjançant: 

SU 2 ‣ ENGANXADES 

SU 1 

· RAMPES No hi ha especificacions 

BANYS I CAMBRES 

HIGIÈNIQUES 

* Altura lliure de pas: ≥ 2,10m; portes ≥ 2,00m 

* Protecció dels elements volats d’altura < 2m 


* Resistir, sense trencar, un nivell ΔH < 0,55m → nivell 3 o ruptura forma segura 

d’impacte 

0,55m ≤ ΔH < 12m → nivell 2 

(7) en funció del desnivell 

(ΔH) existent entre els dos costats de 

la superfície de vidre: 

ΔH > 12m → nivell 1 

* Portes corredisses d’accionament manual → es garanteix distància ≥ 0,20m a 

qualsevol element fix 

* Elements d’obertura i tancament automàtic → disposaran dispositius adequats al 

tipus d’accionament i compliran amb les especificacions tècniques pròpies. 

‣ Amplada dels trams: ≥ 0,80m (D. 259/2003 “Mínims d’Habitabilitat” fixa una amplada ≥ 0,90m) 

‣ Graons: 

- frontal ≤ 0,20m 

- estesa ≥ 0,22m 

- s’admeten graons sense frontal (8) 

‣ Replans: → s’admeten partits amb graons a 45º 

‣ Barreres de protecció: → segons definició d’apartat anterior 

‣ Escales de traçat corbat: * graons → el costat més estret ≥ 0,05m 

→ el costat més ample ≤ 0,44m 

* mesura de l’estesa: → trams amplada


2. E D I F I C I 2.2. Zones comunes INTERIORS i EXTERIORS (ocupació > 10 persones) 

(A no ser que s’indiqui el contrari, els paràmetres que a continuació s’especifiquen són d’aplicació tant a zones interiors com a exteriors) 

CONDICIONS 

GENERALS 

· passadissos, 

· escales, 

· rampes, 

· espais comuns, 

· circulació exterior 

vinculada a l’accés i 

espais comuns de 

l’edifici, 

· etc. 

SU 1 ‣ DESNIVELLS 

SU 1 ‣ BARRERES DE PROTECCIÓ 

dels desnivells 

SU 1 ‣ CONDICIONS DELS 

TERRES: caigudes 

SU 2 ‣ CONFIGURACIÓ DELS 

ESPAIS DE CIRCULACIÓ: 


SU 2 ‣ SUPERFICIES DE VIDRE: 


(interior) 


d’impacte –a les portes i 

paraments fixes (6) - i protegir-les, 

mitjançant: 

* ≤ 0,55m → no cal barrera de protecció 

* > 0,55m 

→ PROTECCIÓ dels desnivells col·locant una barrera de protecció, o bé 

→ La disposició constructiva fa molt improbable la caiguda 

* Altura (h), - 0,55m < ΔH ≤ 6m → h ≥ 0,90m (D. 259/2003 fixa h ≥ 0,95m) 

segons desnivell 

- ΔH > 6m → h ≥ 1,10m 

(ΔH) que es 

protegeix: - ΔH > 6m i ull d’escala d’amplada < 0,40m → h ≥ 0,90m (h ≥ 0,95m) 

* Configuració: 

- No són escalables (1) 

- Es limita la mida de les obertures al pas d’una esfera de ∅ < 0,10m (2) 

- Circulació de persones: força horitzontal qk ≥ 0,8 kN/m (3) 

* Resistència: 

- Circulació de persones i vehicles: força horitzontal qk ≥ 1,6 kN/m (3) 

* Lliscament dels terres → no hi ha especificacions 

* No presenten discontinuïtats o irregularitats amb diferència de nivell superior a 6mm 

* Els desnivells ≤ 50mm es resolen amb pendent ≤ 25% 

* Si hi ha barreres per delimitar les zones de circulació → alçada ≥ 0,80m 

* Les perforacions / forats dels terres són < al pas d’ una esfera del ∅ < 15mm 

(només en zones de circulació interior) 

* Elements fixes que sobresurtin de les façanes → altura de col·locació ≥ 2,20m 

* Altura lliure de pas → ≥ 2,20m; portes → ≥ 2,00m (interior) 

* Protecció dels elements volats d’altura < 2m limitant-ne l’accés a ells 

* Protecció dels elements sortints de les parets → entre una altura d’1,00m i 2,20m 

poden sobresortir ≤ 0,15m 

* Passadissos d’amplada < 2,50m no són envaïts per l’obertura de les portes de pas 

situades en el seus laterals (interior) 


* Resistir, sense trencar, un nivell 

d’impacte (7) en funció del desnivell 

(ΔH) existent entre els dos costats 

de la superfície de vidre: 

ΔH < 0,55m → nivell 3 o ruptura forma segura 

0,55m ≤ ΔH < 12m → nivell 2 

ΔH > 12m → nivell 1 

SU 2 ‣ SUPERFICIES DE VIDRE: * Senyalització inferior→ altura: 0,85m ÷1,10m, i superior → altura: 1,50m ÷1,70m, o bé 

senyalització Identificar les 

grans superfícies de vidre que es * Disposició de muntants separats a una distància ≤ 0,60m, o bé 

puguin confondre amb portes i 

obertures, mitjançant: (interior) * Col·locació d’un travesser a una altura entre 0,85m i 1,10m 

SU 2 ‣ ELEMENTS 

PRACTICABLES: protecció 

a impactes i enganxades 

SU 3 ‣ RECINTES TANCATS: 

immobilització 

SU 4 ‣ IL·LUMINACIÓ 

* Portes de vaivé → disposaran elements translúcids o transparents entre 0,70m i 1,50m 

d'altura, com a mínim. (interior) 

* Portes corredisses d’accionament manual → es garanteix distància ≥ 0,20m a 

qualsevol element fix 

* Elements d’obertura i tancament automàtic → disposaran dispositius adequats al 

tipus d’accionament i compliran amb les especificacions tècniques pròpies. 

* La força d’obertura de les portes de sortida serà ≤ 150 N (interior) 

* Enllumenat normal 

(valors mesurats a nivell de terra, 

factor d’uniformitat mig ≥ 40%) 

* Enllumenat d’emergència 

(valors mesurats a nivell de terra) 

Nivell d’il·luminació, il·luminància E ≥ 

� en zones de circulació de: INTERIOR EXTERIOR 

- persones 50 lux 5 lux 

- persones i vehicles conjuntament 50 lux 10 lux 

� en sortides i recorreguts d’evacuació: 

- E ≥ 1 lux al llarg de l’eix central 

- E ≥ 0,5 lux en la banda central (9) 

� instal·lacions manuals de PCI, equips de seguretat, 

quadres d’enllumenat → E ≥ 5 lux 

Contemplat en 

projecte 

(1) Baranes no escalables: no existeixen punts de recolzament en una altura compresa entre 0,20m i 0,70m sobre el nivell del terra o sobre la línia d’inclinació de l’escala 

(2) S’exceptuen les obertures triangulars que formen el frontal i l’estesa dels graons amb el límit inferior de les baranes, sempre que aquest estigui a ≤ 0,05m de la línia 

d’inclinació de l’escala 

(3) Força horitzontal, qk, aplicada a 1,20m o sobre l’extrem superior de l’element, si aquest és d’alçada inferior 

(4) Neteja de vidres des de l’exterior: per a vidres situats a una altura > 6m → plataforma de manteniment o be punts fixes d’ancoratge a l’edifici per a treballs en alçada 

(5) Neteja de vidres des del interior: accessibilitat de la sup. de vidre està compresa en un radi de 0,85m des d’algun punt dels costats de la zona practicable situat a una alçada ≤ 1,30m 

(6) Portes: àrea compresa entre el nivell de terra, alçada 1,50m i amplada la de la porta més o,30m per cada costat. Paraments fixes: àrea compresa entre el nivell de terra i alçada 0,90m 

(7) Nivell d’impacte segons norma d’assaig UNE EN 12600:2003 “Vidrio para la edificación. Ensayo pendular, método de ensayo al impacto y clasificación para vidrio plano” 

(8) Graons sense frontal (ús restringit): La projecció de l’estesa es superposarà, com a mínim, 25mm. La mesura de l’estesa no inclourà la projecció vertical de l’estesa del graó superior 

(9) La banda central de la via d’evacuació comprèn, com a mínim, la meitat de l’amplada de la via. 

(10) Evacuació ascendent: El frontal ha de ser vertical o formant un angle ≤ 15º amb la vertical. (no és d’aplicació a escales d’ús restringit) 

Ref. del projecte versió 1 desembre 2006 - Oficina Consultora Tècnica COAC 3/5


2. E D I F I C I 2.2. Zones comunes INTERIORS i EXTERIORS (ocupació > 10 persones) 

(A no ser que s’indiqui el contrari, els paràmetres que a continuació s’especifiquen són d’aplicació tant a zones interiors com a exteriors) 

CONDICIONS 

PARTICULARS 

· RAMPES 

CONDICIONS 

PARTICULARS 

· ESCALES 

BANYS I CAMBRES 

HIGIÈNIQUES ubicades 

en espais comuns 

DIPÒSITS, POUS 

SU 1 

‣ Pendent, p: 

* per a circulació de PERSONES → 6% 

* per a circulació de PERSONES i VEHICLES → p ≤ 18% 

‣ Trams: * amplada ≥ 1,00m (veure fitxa garatge per a la configuració de la rampa per a vehicles i vianants) 

* longitud màxima serà ≤ 15m (D 135/1995 → itinerari practicable: llargària màxima sense replà ≤ 10m) 

‣ Replans: 

‣ Passamans 


SU 1 

‣ Graons: 

‣ Trams: 

‣ Replans: 

‣ Passamans: 

* entre trams sense canvi de direcció → amplada ≥ 1,00m; longitud ≥ 1,50m 

* entre trams amb canvi direcció → l’amplada de la rampa no es reduirà al llarg del replà 

* a una distància < 0,40m de l’arrencada d’un tram, no hi haurà ni portes ni passadissos d’amplada < 1,20m 

* col·locació 1 costat → rampes amb desnivell > 0,55m i amplada ≤ 1,20m 

* col·locació 2 costats → rampes amb desnivell > 0,55m i amplada > 1,20m 

* altura de col·locació → 0,90m ÷ 1,10m (D. 135/1995 “Codi d’Accessibilitat” → entre 0,90m ÷ 0,95m) 

* seran continus, ferms i es podran agafar fàcilment, separats del parament ≥ 0,04m i el sistema de 

subjecció no interferirà el pas continu de la ma. 


(valors mesurats a nivell de terra 




- frontal 0,13 ≤ F ≤ 0,185m 

- estesa ≥ 0,28m 

- 0,54m ≤ 2F +E ≤ 0,70m (al llarg de tota l’escala) 

* Evacuació descendent → s’admeten graons sense frontal 

→ s’admeten graons amb ressalts 




- persones i vehicles conjuntament 50 lux 10 lux 

� en sortides i recorreguts d’evacuació (interior) 



* Evacuació ascendent → graons amb frontal (10) i sense discontinuïtats 

- amplada ≥ 1,00m 

- salvarà una altura ≤ 3,20m 

- podran ser rectes, corbats o mixtes 

- tots els graons tindran el mateix frontal i la mateixa estesa 

* entre trams sense canvi de direcció → amplada ≥ 1,00m ; longitud ≥ 1,00m 

* entre trams amb canvi direcció → l’amplada de l’escala no es reduirà al llarg del replà 

* col·locació 1 costat → escales amb desnivell > 0,55m i amplada ≤ 1,20m 

* col·locació 2 costat → escales amb desnivell > 0,55m i amplada > 1,20m 

- altura de col·locació → 0,90m ÷ 1,10m (D. 135/1995 “Codi d’Accessibilitat” → entre 0,90m ÷ 0,95m) 

- seran continus, ferms i es podran agafar fàcilment, separats del parament ≥ 0,04m i el sistema de 

subjecció no interferirà el pas continu de la ma. 

* Escales amb trams de traçat corbat: (paràmetres addicionals) 

- estesa: el costat més estret ≥ 0,17m i 

el costat més ample ≤ 0,44m 

es mesurarà a 0,50m del costat interior i a cada graó, segons la direcció de la marxa. 

- trams: el radi de corbatura serà constant 

- l’estesa es mesurarà al llarg de qualsevol línia equidistant d’un dels costats mantenint-se la mateixa dimensió en tots els graons 

* Escales amb trams mixtes: (paràmetres addicionals) 

- l’estesa mesurada a l’eix del tram corbat serà ≥ a l’estesa en els trams rectes 










� en sortides i recorreguts d’evacuació (interior) 



SU 2 ‣ Dutxes i banyeres → la superfície vidrada de les seves portes i tancaments seran elements laminats o trempats que 

aguantin sense trencar un impacte nivell 3 (7) 

SU 3 

SU 6 

‣ Si tenen dispositiu de bloqueig des de l’interior disposaran d’un sistema de desbloqueig des de l’exterior 

‣ Il·luminació controlada des de l’interior 

‣ Estan equipats amb un sistema de protecció amb suficient rigidesa i resistència 

‣ Disposen d’un sistema de tancament utilitzable, només, per personal autoritzat 

LOCALS DE RISC Garatge, trasters, etc. → Veure l’apartat d’usos associats a l’habitatge 

Contemplat en 

projecte 

Ref. del projecte versió 1 desembre 2006 - Oficina Consultora Tècnica COAC 4/5


ANNEX 5 A LA MEMÒRIA. Acompliment segons DB SU 7, de la seguretat d’ús 

d’aparcament associat a us residencial 





CTE 


APARCAMENT 

ACCESSOS 

CONDICIONS 

GENERALS 

CONDICIONS 

addicionals d’aplicació a: 

· Aparcaments > 200 vehicles 

· Aparcaments > 5000 m 2 

PARÀMETRES 

GENERALS 

(interiors o exteriors) 

TANCAMENTS 



SU 7 ‣ ACCÉS A L’APARCAMENT 

(accés rodat des de l’exterior) 

SU 7 ‣ INCORPORACIÓ A 

L’EXTERIOR 

(vehicles) 

SU 7 ‣ ACCÉS DE VIANANTS *accés independent, 

se’n disposarà, com 

a mínim un, que 

podrà ser: 


SU 1 ‣ DELS TERRES: 

SU 2 ‣ ELEMENTS 

PRACTICABLES: 

SU 7 ‣ RAMPES: 

SU 7 ‣ SENYALITZACIÓ: 


SU 7 ‣ RECORREGUTS 

DE VIANANTS: 

APARCAMENT (Sc > 100m SU-7 RHp 

2 ) 

associat a Residencial Habitatge plurifamiliar 

Utilització 

* Permet l’entrada i sortida frontal dels vehicles sense realitzar maniobres de marxa enrera 

* es disposa d’un espai d’accés i espera de les següents dimensions mínimes: 

→ profunditat ≥ 4,50m i adequada al vehicle 

→ pendent ≤ 5% 


- valors mesurats a nivell de terra 

- factor d’uniformitat mig ≥ 40% 

* paviment 

* pintures o marques per a la senyalització 

horitzontal o marques de vials 

→ contigu al vial de vehicles, complint: 

- amplada ≥ 0,80m 

- protecció: barreres de protecció (1) i h ≥ 0,80m, o bé 

paviment a un nivell més elevat (2) 

→ aliè al vial de vehicles 



persones i vehicles conjuntament 50 lux 10 lux 

Resistència al lliscament classe 3: 

Grau de lliscament Rd ≥ 45 en base a la norma 

d’assaig UNE ENV 12633:2003 

* Elements d’obertura i tancament automàtic → disposaran dispositius adequats al tipus 

d’accionament i compliran amb les especificacions tècniques pròpies. 

* pendent, p 

- per a circulació de VEHICLES → regulat des de normatives d’àmbit municipal 

- per a circulació de PERSONES i VEHICLES → p ≤ 18% 

* en general: - el sentit de circulació i les sortides 

- la velocitat màxima → ≤ 20 km/h 

- en les vies o rampes de circulació i accés, les zones de trànsit i pas de vianants 

* aparcaments als quals hi pugui accedir transport pesat → gàlibs i alçades limitades 

* zones destinades a emmagatzematge i a càrrega o descàrrega → identificació amb marques vials o 

pintures en el paviment. 






‣ Zones circulació previstes per a >10 persones 

‣ Zones circulació limitades a un màxim de 10 persones 

‣ Cambres higièniques 

(exteriors) SU 2 ‣ Enganxades 

SU 1 ‣ Superfícies de vidre exterior: neteja 

SU 2 ‣ Superfícies de vidre: protecció a impactes 



persones i vehicles conjuntament 50 lux 10 lux 

� en sortides i recorreguts d’evacuació: 



� instal·lacions manuals de PCI, equips de seguretat, 

quadres d’enllumenat → E ≥ 5 lux 

* Identificació mitjançant: → paviment diferenciat amb pintures o relleu, o bé 

→ nivell més elevat 

* Protecció dels itineraris: davant les portes que comuniquen l’aparcament amb altres 

zones es disposen barreres d’alçada ≥ 0,80m i situades a una 

distancia de la porta ≥ 1,20m 

SU 

Contemplat en 

projecte 

Aspectes desenvolupats als apartats 2.2 i 2.3 (referents a 

les zones comunes de l’edifici) de la fitxa SU-RHp 

(Residencial Habitatge plurifamiliar) 

Aspectes contemplats a l’apartat 1 (Envolvent) de la fitxa 

SU-RHp (Residencial Habitatge plurifamiliar) 

(1) Barreres de protecció: Per a zones de trànsit i aparcament per a vehicles lleugers (pes total < 30kN) l’estructura pròpia de les baranes, ampits o llevapors han de 

resistir una força horitzontal uniformement distribuïda, qk, aplicada a 1,20m o sobre l’extrem superior de l’element si aquest és d’alçada inferior, de valor ≥ 1,6 kN/m. 

A més, en les zones de trànsit i aparcament, els llevapors, ampits o baranes i altres elements que delimitin àrees accessibles per als vehicles han de resistir una força 

horitzontal, uniformement distribuïda sobre una longitud d’1m, aplicada a 1,20m d’alçada sobre el nivell de superfície de rodadura (o sobre l’extrem superior de 

l’element, si aquest està a una alçada < 1,20m) amb valor definit segons ús específic i característiques de l’edifici i sempre ≥ 100 kN (recordar que aquest valor 

comporta un estudi específic de la barana i els seus ancoratges (L’OCT considera que aquest valor de 100 kN és excessiu i podria respondre a un error) 

(2) Paviment a un nivell més elevat, que es protegirà amb barreres de protecció quan el desnivell sigui > 0,55m i es senyalitzarà per a desnivells ≤ 0,55m i es tracti de 

zones de públic (persones no familiaritzades amb l’edifici). 

(3) La banda central de la via d’evacuació comprèn, com a mínim, la meitat de l’amplada de la via. 

versió 1 desembre 2006 - Oficina Consultora Tècnica COAC /1/1


ANNEX 6 A LA MEMÒRIA. Acompliment segons DB SU 8, de la seguretat d’ús 

RESPECTE EL RISC DEL LLAMP 





CTE 




NECESSITAT DE LA INSTAL·LACIÓ 

NO 

és necessària doncs: 

SÍ 

és necessària doncs: 

INSTAL·LACIÓ DE SU-8 

PROTECCIÓ AL LLAMP Utilització 

* La freqüència esperada d’impactes (Ne) és inferior o igual al risc admissible de l’edifici (Na) 

→ Ne ≤ Na 

* La freqüència esperada d’impactes (Ne) és superior al risc admissible de l’edifici (Na) 

→ Ne > Na 

Ne = Na = 

* Edificis en els que es manipulin substàncies tòxiques, radioactives, altament inflamables o explosives. 

* Edificis amb altura > 43m 

PROCEDIMENT DE VERIFICACIÓ 

Ne 

FREQÜÈNCIA 

ESPERADA 

D’IMPACTES DE 

L’EDIFICI 

Na 

RISC ADMISSIBLE 

DE L’EDIFICI 

‣ N g : (núm. impactes / any km 2 ) 

Densitat d’impactes sobre el 

terreny 

‣ A e : (m 2 ) Superfície de captura 

equivalent de l’edifici aïllat 

‣ C1 : 

Coeficient relacionat amb l’entorn 

· Ne = 

N 

−6 

g Ae 

× C1 

× 10 

‣ C 2 : 

coeficient segons tipus de 

construcció 

Municipi: 

Ng impactes / any km 2 : 

es delimita per una línia traçada a una distància 3H de cada un dels punts del 

perímetre de l’edifici, sent H l’alçada de l’edifici en el punt del perímetre considerat 

* edifici proper a altres edificis o arbres de la mateixa alçada o més alts → 

* edifici rodejat d’altres edificis més baixos → 

* edifici aïllat → 

* edifici situat a dalt d’un turó → 

C1 = 0,50 

C1 = 0,75 

C1 = 1,00 

C1 = 2,00 

SU 

× = x x x 10 -6 Ne = impactes /any 

Estructura metàl·lica i 

coberta: 

Estructura formigó i 

coberta: 

Estructura fusta i 

coberta: 

metàl·lica C2 = 0,50 metàl·lica C2 = 1,00 metàl·lica C2 = 2,00 

formigó C2 = 1,00 formigó C2 = 1,00 formigó C2 = 2,50 

fusta C2 = 2,00 fusta C2 = 2,50 fusta C2 = 3,00 

‣ C3 : 

* edifici amb contingut inflamable → 

C3 = 3,00 

coeficient segons el contingut 

de l’edifici * edifici amb altres continguts → C3 = 1,00 

‣ C 4 : 

coeficient segons l’ús de l’edifici 

‣ C 5 : 

necessitats de continuïtat de les 

activitats que es desenvolupen 

en l’edifici 

·Na = 

C 

2 

5,5 − 

10 

× C × C × C 

3 

4 

5 

* edifici no ocupat normalment → 

* edifici de pública concurrència, sanitari, comercial, docent 

* resta d’edificis → 

* edificis en els que els seu deteriorament pugui interrompre algun servei 

imprescindible (hospitals, bombers,...) → 

* edificis en els que els seu deteriorament ocasiona impactes ambientals greus → 

* resta d’edificis → 

3 

= 

5,5 −3 

10 

× × 

Quan es faci necessària (o es disposi) la instal·lació, es quantificaran els següents paràmetres : 

INSTAL·LACIÓ DE 

PROTECCIÓ AL 

LLAMP 

· EFICIÈNCIA DE LA INSTAL·LACIÓ, E 

Contempla la probabilitat de que un sistema de protecció 

contra el llamp intercepti les descàrregues sense risc per a 

l’estructura i instal·lacions de l’edifici que està protegint 

· NIVELL DE PROTECCIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ 

segons el valor de la eficiència mínima de la instal·lació, E 

El valor del nivell de protecció de la instal·lació 

condiciona les característiques dels sistemes externs de 

protecció contra el llamp. 

× 

Na = 

N 

E ≥ 1 − 

a = 1 − E = 

N 

e 

4 0 ≤ E < 0,80 

3 0,80 ≤ E < 0,95 

2 0,95 ≤ E < 0,98 

1 

E ≥ 0,98 

* Edificis amb altura > 43m 

* Edificis en els que es manipulin substàncies tòxiques, 

radioactives, altament inflamables o explosives. 

C4 = 0,5 

C4 = 3,00 

C4 = 1,00 

C5 = 5,00 

C5 = 5,00 

C5 = 1,00 

m 2 

Oficina Consultora Tècnica COAC 1/1


ANNEX 7 A LA MEMÒRIA. Dades per a la comanda de l’estudi GEOTÈCNIC 





CTE - SEGURETAT ESTRUCTURAL 

DB SE-C Dades per a la comanda de l’estudi geotècnic 


1.- IDENTIFICACIÓ DEL SOLAR I DE L’EDIFICI 

Situació: 

Municipi: 

Dificultats d’accés: 

Observacions: 

Plantes sobre rasant: Ús principal: 

Plantes sota rasant: 

TOTAL de plantes 

Ús principal: 

Superfície construïda total de l’edifici < 300 m 2 Superfície construïda total de l’edifici >300 m 2 

Superfície d’ocupació en planta (1) < 10.000 m 2 Superfície d’ocupació en planta (1) > 10.000 m 2 

CLASSIFICACIÓ DEL TIPUS DE CONSTRUCCIÓ (segons taula 3.1) 

Edificació aïllada 

Edificació entre mitgeres 

Edifici veí de la dreta 

Edifici de l’esquerra 

Façana de davant llinda amb: 

Façana de darrera llinda amb: 

Observacions: 

Tipus d’estructura previst: 

Càrregues aproximades sobre els elements de suport 

Observacions: 

Plantes sobre rasant: 

Configuració constructiva: 

Tipus de fonamentació: 


Plantes sobre rasant: 

Configuració constructiva: 

Tipus de fonamentació: 


Pilars (kN) Murs (kN/ml) 

mínima mínima 

mitja mitja 

màxima màxima 

(1) A efectes de reconeixement del terreny, la superfície d’ocupació a considerar és la de l’edifici o del conjunt d’edificis d’una mateixa promoció. 

versió març 2007 - Oficina Consultora Tècnica COAC

CTE –SEGURETAT ESTRUCTURAL 

DB SE-C Dades per a la comanda de l’estudi geotècnic 

2.- PREVISIÓ DEL TIPUS DE TERRENY 

Tipus de fonamentació habitual de la zona: 

No es disposa d’aquesta informació 

Directa per fonaments aïllats 

Fonamentacions de tipus variables o profundes 

Cal considerar la possibilitat de que 

poden donar-se possibles inestabilitats o lliscaments 

es pot haver contaminat o modificat el terreny per usos anteriors 

poden haver-hi obstacles enterrats 

es poden haver fet moviments de terres en el solar 

Altres: 

3.-DOCUMENTACIÓ ANNEXA 

Junt amb aquest full s’adjunten: 

Plànol topogràfic acotat 

Esquema de localització en planta de les edificacions previstes i les veïnes 

Esquema aproximat de la situació dels punts de suport de l’estructura 

Secció o seccions esquemàtiques de l’edifici (plantes sobre i sota rasant amb indicació de la rasant) 

Altres: 

4.- CONTINGUT DE L’ESTUDI GEOTÈCNIC 

Tenint en compte que en el projecte es preveuen les següents actuacions: 

Fonamentació de l’edificació projectada 

Excavacions pròpies de la fonamentació 

Altres excavacions 

Elements de contenció del terreny 

Elements constructius horitzontals en contacte amb el terreny (terres) 

Reblerts 

Altres: 

L’estudi geotècnic que es sol·licita haurà d’aportar totes les dades i recomanacions necessàries per dur a terme 

el disseny, el dimensionat i la construcció de la fonamentació i el condicionament del terreny. 

El seu contingut s’ajustarà a les prescripcions del DB SE-C del CTE i comptarà amb el preceptiu visat col·legial. 

5.-CONFIRMACIÓ DE L’ESTUDI GEOTÈCNIC 

Un cop iniciades les obres, a la vista del terreny excavat i per a la correcta situació dels elements de 

fonamentació, l’autor de l’estudi geotècnic comprovarà la validesa i suficiència de les dades que hi consten. En 

cas contrari es comunicarà al Director d’Obra qui adequarà la fonamentació i la resta de l’estructura a les 

característiques geotècniques del terreny. 

versió març 2007 - Oficina Consultora Tècnica COAC


ANNEX 8 LA MEMÒRIA. Acompliment segons DB SI seguretat 

en cas d’INCENDI a la planta soterrani APARCAMENT 

NOTES: 

1.- A BANDA DEL DESENVOLUPAMENT CONCRET QUE EL PROJECTE D’EXECUCIÓ FARÀ DE LES 

DISPOSICIONS PREVISTES AL PRESENT PROJECTE BÀSIC, TAMBÉ OPTARÀ PER L’ACREDITACIÓ DE 

LA REACCIÓ AL FOC DELS MATERIALS SEGONS UNA DE LES 3 OPCIONS QUE AQUÍ S’ASSENYALEN 

INDISTINTAMENT. 

2.- L’APARCAMENT PROJECTAT PRESENTA LA CONDICIÓ D’APARCAMENT “OBERT” AMB RELACIÓ AMB 

LA QÜESTIÓ DE CONTROL NATURAL DEL FUM D’UN EVENTUAL INCENDI, A CAUSA DE LA DISPOSICIÓ 

A LA SEVA PERIFÈRIA DE BUITS DE VENTILACIÓ LLIURE A L’EXTERIOR (30,45M2 A CENTRE I CARA 

SUD-104,75M2 AL LLARG DE CARA NORD) REPARTITS DE MANERA QUE NO QUEDIN ÀREES SENSE 

VENTILAR A MÉS DE 25 MTS D’OBERTURA 





CTE 


Paràmetres del DB SI per donar compliment a 

les exigències de Seguretat en cas d’Incendi 

ÀMBIT D’APLICACIÓ (art. 2 de la LOE, art. 2 de la Part I del CTE, Introducció del DB SI) 

APARCAMENT 

AP 

en planta baixa o soterrani 

Incendis 

Nova construcció Ampliació Modificació Rehabilitació 

Reforma 

- Es manté l’ús: → S’aplica als elements afectats per la reforma sempre que allò suposi 

una més gran adequació a les condicions del DB SI. 

- Altera l’ocupació o la distribució respecte dels 

elements d’evacuació: 

- Afecta a elements constructius que suporten 

les instal·lacions de protecció contra incendi: 

→ El DB SI s’haurà d’aplicar també a aquests elements d’evacuació. 

→ Aquestes instal·lacions s’hauran d’adequar al DB SI. 

- En qualsevol cas: → Les obres de reforma no podran reduir les condicions de seguretat 

preexistents, quan aquestes siguin menys estrictes que les del DB SI. 

Canvi d’ús - Afecta a una part de l’edifici: → Les obres de reforma no podran reduir les condicions de seguretat 


Solucions 

adoptades 

en projecte 

- Compleixen els paràmetres i procediments del CTE DB SI 

- Es proposen solucions diferents a les establertes en el DB SI, justificant la seva necessitat i adequació. 

* (S’indicarà si s’hi ha solució diferent en la casella corresponent i es justificarà a part). 

PARÀMETRES DE SEGURETAT EN CAS D’INCENDI 

SI 1 Propagació interior 

SECTORS 

D’INCENDI 

CTE DB SI 1.1 

ESPAIS OCULTS 

I PASSOS 


CTE DB SI 1.3 

CONDICIONS DE COMPARTIMENTACIÓ 

SECTORS D’INCENDI CONDICIONS 

Aparcament integrat en un edifici d’altre ús (1) (2) - No hi ha límit de superfície construïda per sector. (1) 

- Comunicació a través de vestíbul d’independència. 

- V ≤ 10.000 m 

Aparcament robotitzat sota d’un altre ús 

3 . 


Ascensors que serveixin a sectors d’incendi diferents - Compartimentats amb elements de resistència al foc no 

inferior a la dels sectors d’incendi. 

- Amb vestíbul d’independència en l’accés a l’aparcament. 

(1) Els aparcaments de superfície ≤ 100 m 2 es consideren locals de risc especial baix integrats en l’ús principal de l’edifici. 

(2) Els aparcaments de vehicles destinats al transport de persones o de mercaderies es regulen pel RSCIEI. 

RESISTÈNCIA AL FOC, EI t ( E: Integritat; I: aïllament; t: temps exigit en minuts; C: tancament automàtic) 

ELEMENTS 

RESISTÈNCIA AL FOC 

compartimentadors de sectors d’incendi 

Sector sota rasant, h ≥ 1,50 m Sector sobre rasant 

PARETS I SOSTRES 

EI 120 

EI 180, aparcament robotitzat 

EI 120 

PORTES DE PAS Amb vestíbul d’independència: 2 x EI2 30 - C5 

JUSTIFICACIÓ DE LA RESISTÈNCIA AL FOC 

a) S’adopten les classes de resistència al foc que s’obtenen a partir de les taules i/o mètodes simplificats dels 

Annexes del CTE DB SI (Annex C: Formigó, Annex E: Fusta, Annex F: Fàbrica). 

b) Mitjançant referència a la classe de resistència al foc que apareix en el marcatge CE dels elements constructius. 

c) Mitjançant referència a certificats d’assaigs dels elements emesos per laboratoris acreditats. 

(Els assaigs corresponents s’especifiquen en el RD 312/2005 i les normes UNE, EN de l’Annex G del CTE DB SI) 

ESPAIS OCULTS (Patinets, cambres, cel-rasos, terres elevats, altres) 

Compartimentació 

a) Es mantindrà la dels espais ocupables en els espais ocults o bé, 

dels espais ocults: 

b) Es compartimentaran els - tancaments: EI t, 

espais ocults respecte dels - registres de manteniment: EI t/2 

espais ocupables: sent t, el temps de resistència al foc dels 

espais ocupables o de l’aparcament 

- En qualsevol cas, en les canalitzacions verticals no estanques es 

limitarà el seu desenvolupament vertical a tres plantes i a 10 m. 

PASSOS D’INSTAL·LACIONS (Cables, canonades, conduccions, conductes de ventilació, etc.) 

Quan travessen elements 

a) Mecanisme d’obturació automàtica, o bé, 

compartimentadors d’incendi: 

b) Elements passants amb resistència al foc, EI t, de l’element travessat. 

SI 

versió 1 desembre 2006 - Oficina Consultora Tècnica COAC 1/9

CTE 

Paràmetres del DB Seguretat en cas d’Incendi Aparcament en planta baixa o soterrani 

LOCALS I ZONES 

DE RISC ESPECIAL 

CTE DB SI 1.2 

REACCIÓ AL FOC 

CTE DB SI 1.4 

CLASSIFICACIÓ 

ÚS PREVIST 


segons superfície construïda, S i volum construït, V 

RISC BAIX RISC MIG RISC ALT 

Magatzem de residus (escombraries) 5 < S ≤ 15 m 2 15 < S ≤ 30 m 2 S > 30 m 2 

Local de comptadors d’electricitat En qualsevol cas - - 

Sala de maquinària de ascensors En qualsevol cas - - 

Sala de calderes 70 600 KW 

Sala de màquines d’instal·lacions 

de climatització 

Magatzem de combustible sòlid 

per a calefacció 

Centre de transformació, 

Potència total, P ≤ 2.520 kVA (1) 

Trasters (inclosos els que comuniquen 

directament amb zones d’aparcament) (2) 

Tallers de manteniment, 

magatzem elements combustibles 

(p.e. mobiliari, roba neta, neteja, etc.), 

arxius de documents, 

dipòsits de llibres, etc. 

En qualsevol cas - - 

- En qualsevol cas - 


50 < S ≤ 100 m 2 

100 < S ≤ 500 m 2 S > 500 m 2 

100 < V ≤ 200 m 3 200 < V ≤ 400 m 3 V > 400 m 3 

Trasters o magatzems - Si la càrrega de foc del conjunt és ≥ 3 x 10 6 MJ → s’aplicarà el RSCIEI 

CONDICIONS 

- Estructura 

- Parets i sostres 

R 90 R 120 R 180 

EI 90 EI 120 EI 180 

- Vestíbul d’independència - Sí Sí 

- Portes de pas EI2 45-C5 

- Recorregut d’evacuació màxim 

fins a alguna sortida del local (computa 

en la longitud total fins a la sortida de 

planta) 

≤ 25 m 

≤ 31 m si disposa 

d’extinció automàtica 

2 x EI2 30-C5 

Obren cap a l’interior 

del vestíbul d’indep. 

≤ 25 m 



- Reacció al foc dels materials - Parets i sostres: B-s1,d0 ; - Terres: BFL-s1 

2 x EI2 45-C5 



≤ 25 m 



(1) 

Cal complimentar també les especificacions tècniques de les empreses subministradores (FECSA-ENDESA demana EI 240). 

(2) 

Properament podreu consultar a www.oct-catalunya el Document DT-8 “Trasters en aparcaments” de la TINSCI, Taula per a la 

Interpretació de la Normativa de Seguretat en cas d’Incendi. 

ELEMENTS CONSTRUCTIUS 

SITUACIÓ DE L’ELEMENT 

REVESTIMENTS (1) 

De sostres i parets (2) De terres (2) 

Aparcaments A2-s1,d0 A2FL-s1 

Passadissos i escales protegits B-s1,d0 CFL-s1 

Locals de risc especial B-s1,d0 BFL-s1 

Espais ocults no estancs 

(p.e. patiinets) 

B-s3,d0 

BFL-s2 (3) 

(1) 

Sempre que superin el 5% de les superfícies totals del conjunt de parets, del conjunt de sostres o del conjunt de terres. 

(2) 

Canonades i conductes que transcorren per les zones que s’indiquen sense recobriment resistent al foc. 

(3) 

Es refereix a la part inferior de la cavitat. En espais verticals (per exemple, patinets) aquesta condició no és aplicable. 

INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES 

Components de les instal·lacions: - Es regulen per la seva reglamentació específica (REBT 2002). 

Cables, tubs, safates, regletes, armaris, etc. 

JUSTIFICACIÓ DE LA REACCIÓ AL FOC 

a) S’adopten les classes de reacció al foc que especifica el RD 312/2005 per alguns materials. 

b) Mitjançant referència a la classe de reacció al foc que apareix en el marcatge CE dels materials que en disposin. 

c) Mitjançant referència a certificats d’assaigs dels materials emesos per laboratoris acreditats. 


Ref. del projecte: versió 1 desembre 2006 - Oficina Consultora Tècnica COAC 

SI 

2/9

CTE 


SI 2 Propagació exterior 

MITGERES RESISTÈNCIA AL FOC ≥ EI 120 

FAÇANES 

CTE DB SI 2.1 

COBERTES 

CTE DB SI 2.2 

RESISTÈNCIA AL FOC PER LIMITAR EL RISC DE PROPAGACIÓ HORITZONTAL 

- Entre dos edificis - Entre una zona de risc especial 

alt i d’altres zones de l’edifici 

Separació entre els punts de les façanes < EI 60: 

es garantirà una distància horitzontal d, en funció de l’angle, α, 

que forma els plans exteriors de la façana. 

- Cap a una escala o passadís protegit 

des d’altres zones de l’edifici 

α 0º 45º 60º 90º 135º 180º 

d, en m 3,00 2,75 2,50 2,00 1,25 0,50 

Façanes enfrontades Façanes a 90º Façanes a 180 º 

RESISTÈNCIA AL FOC PER LIMITAR EL RISC DE PROPAGACIÓ VERTICAL 

- Entre dos sectors d’incendi - Entre una zona de risc especial alt i d’altres zones més altes de l’edifici 

Franja d’1 m ≥ EI 60 en la trobada entre el forjat 

separador de sectors diferents i la façana: 


- Entre dos edificis - Entre dos sectors d’incendi 

Franja ≥ EI 60 i ≥ 0,50 m, 

mesurada des de l’edifici adjacent en 

la trobada de mitgera entre dos 

edificis i la coberta: 

Franja ≥ EI 60 i ≥ 1 m 

en la trobada entre la paret 

compartimentadora de dos sectors 

d’incendi i la coberta: 

Franja d’1 m ≥ EI 60 que es pot reduir en la 

dimensió de l’element sobresortint en la trobada entre 

el forjat separador de sectors diferents i la façana amb 

element sobresortint: 

Separació entre el punts de la façana i la coberta < EI 60 de sectors o edificis diferents: 


Classe de 

reacció al foc 

- Entre una zona de risc especial 


Perllongar 0,60 m la mitgera o 

element compartimentador entre 

dos edificis o sectors: 

d (m) ≥ 2,50 2,00 1,75 1,50 1,25 1,00 0,75 0,50 0 

h (m) 0 1,00 1,50 2,00 2,50 3,00 3,50 4,00 5,00 

Sent, 

- d, la distància en projecció de la façana a qualsevol zona de coberta < EI 60. 

- l’altura, h, sobre la coberta a la que ha d’estar qualsevol zona de façana < EI 60. 

- Materials que ocupin més del 10 % de l’acabat exterior o que estiguin situats en la cara 

superior dels voladius que sobresurtin > 1 m: BROOF (t1). 

- Lluernaris, claraboies i qualsevol altre element d’il·luminació, ventilació o extracció de fum: 

BROOF (t1). 


SI 

3/9

CTE 


SI 3 Evacuació d’ocupants 

CONFIGURACIÓ 


CTE DB SI A 

D. 241/94 i OMCPI/96 

CÀLCUL DE 

L’OCUPACIÓ 

CTE DB SI 3 

NOMBRE DE 

SORTIDES I 

LONGITUD DELS 

RECORREGUTS 

D’EVACUACIÓ 

CTE DB SI 3.3 

ALTURA D’EVACUACIÓ DE L’EDIFICI, h 

- h descendent = m h ascendent = m 

SORTIDES DE PLANTA (Situades bé en la planta considerada o bé en una planta diferent) 

a) Porta d'accés 

a un vestíbul d'independència 

d’escala especialment protegida: 

- Té capacitat suficient. 

- Condueix a una sortida d'edifici. 

b) Una sortida d’edifici que: - Comunica amb un espai exterior segur. 

SORTIDA D’EDIFICI 

- Porta o forat 

a un espai exterior segur: 

ÚS PREVIST 

- Condicions generals: 

- Espai davant de cada 

sortida d'edifici: 

- Recorregut entre les 

sortides de l’edifici i 

l’espai de maniobra: 

- Permet la dispersió dels ocupants en condicions 

de seguretat. 

- Permet l’accés dels bombers i dels mitjans 

d’ajuda alls ocupants. 

- No ha de tenir obstacles que puguin oposars’hi. 

* Pot ser la coberta d’un edifici, estructuralment 

independent de l’edifici amb sortida a aquest 

espai, sempre que l’incendi no els pugui afectar 

simultàniament. 

- Superfície S ≥ 0,5 P m² 

- Radi ≤ 0,1 P m 

sent P, el nombre d'ocupants 

* Quan P ≤ 50 persones, no cal comprovar-ho. 

- Dimensió més petita serà ≥ 8 m 

- L ≤ 30 m, qualsevol accés principal si l’altura 

d’evacuació de l’edifici h > 9 m, segons SI 5.1. 

- L ≤ 60 m 

- Amplada mínima: 1,80 m, si h ≤ 8,00 m 

3,00 m, si h > 8,00 m 

DENSITAT 

D’OCUPACIÓ 

m 2 sup. útil/ persona 

Aparcament: 40 

Arxius i magatzems: 40 

Ocupació ocasional o a efectes de manteniment 

Trasters dels habitatges, locals d’instal·lacions, sales màquines, 

material de neteja, etc. 

NOMBRE DE 

SORTIDES EXISTENTS 

Una única sortida 

de planta: 

Més d’una sortida 

de planta: 


d’edifici: 

CONDICIONS 

- Ocupació: 

- Longitud del recorregut d’evacuació: 

Ocupació 

nul·la 

TOTAL EDIFICI 

≤ 100 persones 

SUPERFÍCIE 

ÚTIL 

m 2 


SI 

OCUPACIÓ 

Nº de persones, P 

Sup. útil/ densitat 

≤ 50 persones: si han de salvar una altura 

ascendent > 2 m fins a una sortida de planta 

≤ 35 m (1) 

- Longitud del recorregut d’evacuació: ≤ 50 m (1) 

≤ 50 m (1) : planta amb sortida directa a 

l’espai exterior segur i ocupació ≤ 25 pers. 

- Longitud fins a un punt des del que 

existeixin, com a mínim, dos 

≤ 35 m 

recorreguts alternatius: 

(1) 

- Com a planta de sortida de l’edifici: Si cal, considerant només l’ocupació 

d’aquesta planta. 

- Nombre d’escales per l’evacuació 

ascendent o descendent de l’edifici: 

Hi hauran tantes sortides com escales siguin 

obligatòries per l’evacuació. 

(1) 

La longitud del recorregut d’evacuació es pot augmentar un 25 % si el sector està protegit per una instal·lació d’extinció automàtica. 

(2) 

Els recorreguts que tinguin el seu origen en zones habitables poden travessar aparcaments, quan es tracti dels recorreguts 

addicionals, però en cap cas, dels recorreguts principals. 

- 

4/9

CTE 


DIMENSIONAMENT 

DELS ELEMENTS 


CTE DB SI 3.4 

PROTECCIÓ 

DE LES ESCALES 

CTE DB SI 3.5 

DISSENY DELS 

ELEMENTS 


TIPUS D’ELEMENT DIMENSIONAMENT VALOR MÍNIM 

Portes i passos: A ≥ P / 200 

Passadissos i rampes: A ≥ P / 200 

Escales protegides: E ≤ 3 S + 160 AS 

Sent, 

A = Amplada de l’element, [m] 

0,80 m 

0,80 m ≤ A porta d’una fulla ≤ 1,20 m. 

0,60 m ≤ A cada fulla en porta de 2 fulles ≤ 1,20 m 

1,00 m 

0,80 m en passadissos ≤ 10 pers. usuaris habit. 

1,00 m, en general 

0,80 m, en escales ≤ 10 pers. usuaris habituals 

As = Amplada de l’escala protegida en el seu desembarcament en la planta de sortida de l’edifici, [m] 

h = Altura de evacuació ascendent, [m] 

P = Nombre total de persones que es preveu que passin pel punt l’amplada del qual es dimensiona. 

E = Suma dels ocupants assignats a l’escala. Només caldrà aplicar la hipòtesi de bloqueig de sortides de planta en una de 

las plantes, amb la hipòtesi més desfavorable; 

S = Superfície útil del recinte de l’escala protegida en el conjunt de les plantes de les que provenen les P persones. 

Inclou la superfície dels trams, dels replans i dels replans intermedis. 

JUSTIFICACIÓ DEL DIMENSIONAT DELS ELEMENTS D’EVACUACIÓ 

En funció de la complexitat de l’edifici caldrà adjuntar un estudi complementari per a justificar el dimensionat 

dels elements d’evacuació: en funció de l’ocupació, distribució d’ocupants fins a les sortides, simultaneïtats, 

hipòtesi de bloqueig, capacitat de les sortides i escales, etc. 

Les escales d’evacuació d’una zona d’ús Aparcament seran sempre especialment protegides. 

PORTES 

SI 3.6 

SI 3.4 

SI 1.1 

SU 7 

En general: 

Sortida de planta o 

sortida d’edifici i 

per a > 50 persones 

PASSADISSOS 

SI 3.4 i 

SU 7 

RAMPES 

SI 3.4 

SU 2.4 

SU 7 

‣ Amplada mínima: 

‣ Recorreguts d’evacuació: 

‣ Amplada mínima: - 0,80 m 

‣ Resistència al foc: 

‣ Ubicació: 

‣ Tipus: 


‣ Pendents, trams, replans 

‣ Passamans 

‣ Sentit d’obertura: 

- 2 x EI2 30 C5 si comuniquen amb un altra zona de l’edifici. 

- Cap resistència al foc si obren directament a l’exterior. 

- Independents de la porta de sortida de vehicles, 

segons DB SU 7.2.3. 

* En qualsevol cas, excepte si es tracta de l’aparcament d’ús 

exclusiu d’un habitatge unifamiliar. 

- Batents amb eix de gir vertical. 

Amb dispositiu de fàcil i ràpida obertura des del costat del 

que provingui l’evacuació, sense haver d’utilitzar una clau i 

sense haver d’actuar en més d’un mecanisme: 

(p.e. maneta o polsador segons UNE-EN 179:2003 VC1) 

- En sentit d’evacuació si: 

P > 100 persones, o bé 

P > 50 persones d’un mateix recinte 

- No han d’envair passadissos d’ample < 2,50 m excepte en 

zones d’ús restringit (P < 10 pers.), segons DB SU 2.1.2. 

- 1,00 m 

- 0,80 m en passadissos ≤ 10 persones que siguin usuaris habituals. 

a) Pels carrers de circulació de vehicles 

b) per itineraris de vianants protegits en aparcaments > 200 vehicles o > 5.000 m 2 

senyalitzats amb paviment diferenciat o amb relleu, segons DB SU 7. 

- Condicions segons DB SU 4.3 

- Veure fitxa SU 7 Aparcaments 


SI 

5/9

CTE 

DISSENY DELS 

ELEMENTS 



ESCALA NO PROTEGIDA 

SI 3.4 

SU 2.4 

SU 


‣ Escala no protegida 

compartimentada: 

‣ Esglaons, trams, replans: 


VESTÍBUL D’INDEPENDÈNCIA 

SI A 

‣ Compatibilitat: 

‣ Compartimentació: 

- 1,00 m 

- 0,80 m en escales ≤ 10 persones que siguin usuaris habituals. 

- Recinte compartimentat amb elements constructius de resistència al foc no inferior a 

la dels sectors d’incendi als que serveix. 


- Veure fitxa SU 7 Aparcaments 

- Els vestíbuls d'independència de les escales especialment protegides no podran ser-ho 

simultàniament de locals de risc especial. 

- Recinte destinat exclusivament a circulació entre dos sectors o zones i que únicament 

pot comunicar amb les zones a independitzar o amb lavabos de planta. 

- Parets EI 120 i portes 2 x EI2 30 C5. 

‣ Distància entre portes: - La distància entre els contorns de les superfícies escombrades per les portes ≥ 0,50 m. 

‣ Ventilació del vestíbul 

d’independència d’escala 

especialment protegida 

(control de fum): 

ESCALA ESPECIALMENT PROTEGIDA 

SI A 

SI 3.4 

SU 2.4 


‣ Traçat: 


- Les condicions de ventilació del vestíbul són les mateixes que es fixen per escales 

especialment protegides, adoptant una de les següents opcions: 

a) Finestres practicables o forats oberts a l'exterior 

b) Conductes independents d'entrada i de sortida d'aire 

c) Sistema de pressió diferencial 

- 1,00 m 

- 0,80 m en escales ≤ 10 persones que siguin usuaris habituals. 

- Recinte destinat exclusivament a circulació. 

- Traçat continu des de l’inici fins al desembarcament en planta de sortida de l'edifici. 

- Elements separadors EI 120. 

- Amb vestíbuls d’independència en cadascun dels accessos des de cada planta. 

- Si disposa de façanes, aquestes han de complir les condicions de SI 2. 

- No cal vestíbul d’independència en la planta de sortida de l’edifici si l’escala comunica 

amb un sector de risc mínim. 

‣ Passos d’instal·lacions: - Hi poden haver portes de registre EI 60 de patinets o de conductes d’instal·lacions. 

‣ Accessos en cada planta: 

‣ Recorregut màxim en la 

planta de sortida de 

- Dos, com a màxim 

- amb vestíbul d’independència i portes 2 x EI2 30 C5 

- des d'espais de circulació comuns i sense ocupació pròpia. 

- Poden obrir els ascensors, sempre que obrin, a totes les seves plantes, al recinte de 

l'escala protegida considerada o a un vestíbul d'independència. 

- Poden obrir locals destinats a lavabo i neteja. 

- 15 m, des de la porta de sortida del vestíbul d’independència, o si no n'hi ha, des de la 

porta del recinte de l'escala, fins a una sortida d'edifici. 

l’edifici: - 25 m (35 m, si n’hi ha dues sortides), si es fa per un sector de risc mínim. 

‣ Ventilació (control de fum): 

a) Finestres practicables o forats oberts a l'exterior, Sv ≥ 1 m² en cada planta. (1) 

b) Conductes independents d'entrada i de sortida d'aire, d’ús exclusiu que compleixin: 

- Superfície útil ≥ 50 cm² / m 3 de recinte, tant d'entrada com de sortida d'aire 

(en conductes rectangulars la relació entre els costats més gran i menor serà ≤ 4) 

- Reixetes: d'igual superfície i relació entre costats que el conducte. 

- Situació de reixetes: en cada planta; entrada d'aire a una altura sobre el terra

CTE 


SENYALITZACIÓ I 

ENLLUMENAT DE 

RECORREGUTS 

CTE DB SI 3.7 

CONTROL 

DEL FUM 

DE L’INCENDI 

CTE DB SI 3.8 

- Senyalització d’evacuació: 

- Enllumenat d’emergència 

segons DB SU 4.2.1 

Àmbit d’aplicació: 

Disseny, càlcul, instal·lació i 

manteniment: 

MÈTODE SIMPLIFICAT: 

Condicions segons DB SI 3.8 

MÈTODE SIMPLIFICAT: 

Condicions segons DB HS 3 

‣ Normativa: - UNE 23034-1998 

‣ Sortida de recinte >50 m 2 , 

de planta o edifici: 

‣ Sortides d’ús exclusiu 

d’emergència: 

‣ Recorreguts: 

- Qualsevol recorregut d’evacuació 

- Recintes > 100 persones 

- Rètol SORTIDA 

- Rètol SORTIDA D’EMERGÈNCIA 

- Enfront de la sortida de recinte > 100 pers. 

- En els canvis de direcció. 

- Aparcaments > 100 m 2 que no tinguin la consideració d’aparcament obert. (1) 

- No cal aplicar-ho, si l’aparcament té consideració d’aparcament obert. (1) 

a) UNE 23585:2004 de la que no es considerarà l’exclusió dels sistemes d’evacuació 

mecànica o forçada de l’últim paràgraf del seu apartat “0.3 Aplicacions”. 

b) EN 12101-6:2005 (fa referència a pressurització de vies d’evacuació) 

c) MÈTODE SIMPLIFICAT: S’adopta un sistema de ventilació per extracció 

mecànica amb obertures d’admissió d’aire previst en el DB HS 3 i que també 

compleix les següents condicions del DB SI 3.8. 

- Cabal d’aire: 120 l/plaça · s 

- Activació automàtica: mitjançant una instal·lació de detecció. 

- Tancament automàtic: de les obertures més properes al terra, 

si n’hi ha, mitjançant comportes E600 90 

- Ventiladors - F400 90 

- Conductes: - E600 90 si transcorren por un únic sector 

- EI 90 si travessen elements separadors de 

sectors d’incendi 

- Cabal d’aire total: qv = Nombre de places x 120 l/plaça · s 

- Admissió d’aire: 

- Extracció mecànica: 

‣ Obertures d’admissió: 

- Directes a l’exterior 

- Superfície total d’obertures ≥ 4 x qv 

(qv en l/s; Sup. en cm2; velocitat ≈ 2,5 m/s) 

- 1 obertura cada 100 m 2 

de superfície útil. 

(o de qualsevol altra manera que eviti 

l’estancament del fum) 

‣ Obertures d’extracció: 

- Superfície total d’obertures ≥ 4 x qv 

(qv en l/s; Sup. en cm2; velocitat ≈ 2,5 m/s) 

- 1 obertura cada 100 m 2 

de superfície útil; 

separació ≤ 10 m (o de qualsevol altra manera 

que eviti l’estancament del fum). 

‣ Conductes d’extracció: 

- Boca d’expulsió a la coberta de l’edifici 

- Secció ≥ 2,5 x qv 

(qv en l/s; secció en cm 2 ; velocitat ≈ 4 m/s) 

(o de qualsevol altra solució que produeixi un 

nivell sonor ≤ 30 dBA en local contigu habitable) 

Nombre de places 

d’aparcament, P 

Nombre de conductes i de 

ventiladors d’extracció 

P ≤ 15 1 conducte i 1 ventilador 

15 

P > 80 1 + part sencera P/40 

(1) 

Un aparcament té la consideració d’aparcament obert quan compleix les següents condicions, segons l’annex SI A: 

a) Les seves façanes presenten en cada planta una superfície, S, de obertures permanentment oberta a l'exterior no inferior a: 

- S total d’obertures ≥ 1/20 S construïda de l’parcament (5 %), 

- S total d’obertures ≥ 1/40 de S construïda de l’aparcament (2,5%), distribuïdes uniformement entre les dues parets 

oposades situades a menor distància 

b) La distància des de la vora superior de les obertures fins al sostre ≤ 0,50 m. 


SI 

7/9

CTE 


SI 4 Instal·lacions de protecció contra incendi 

DOTACIÓ 

CTE DB SI 4.1 

DISSENY, 

EXECUCIÓ, 

POSTA EN 

FUNCIONAMENT 

I MANTENIMENT 

CTE DB SI 4.1 

SENYALITZACIÓ 

CTE DB SI 4.2 


segons l’altura d’evacuació de l’edifici, h, i 

la superfície construïda, S. 

CONDICIONS 

Extintors portàtils En general: 

- Eficàcia: 21A – 113B 

- Ubicació: en cada planta a 15 m de qualsevol origen d’evacuació 

- Col·locació: a ≤1,70 m sobre el nivell del terra, segons RIPCI 

Locals i zones de risc - Eficàcia: 21A – 113B 

especial segons SI 1 - Col·locació: a ≤1,70 m sobre el nivell del terra, segons RIPCI 

- Ubicació a 

(per exemple: trasters, 

l’exterior del local: 

locals d’instal·lacions, 

- un proper a la porta d’accés que podrà servir a 

diversos locals o zones. 

magatzems, etc. ) - Ubicació a - de risc especial alt: L ≤ 10 m, des de qualsevol 

l’interior del local: punt a un extintor, inclòs el situat a l’exterior. 

Boques d’incendi S > 500 m 2 

Columna seca 

Hidrants exteriors 

(s’exclouen els 

aparcaments robotitzats) 

- de risc especial mig o baix: L ≤ 15 m, des de 

qualsevol punt a un extintor, inclòs l’exterior. 

- Tipus: BIE 25 mm 

- Ubicació: A ≤ 5 m de la sortida de cada sector d’incendi. Distància 

≤ 25 m des de qualsevol punt del local fins a la BIE més propera. 

- Col·locació: 1,50 m sobre el nivell del terra. 

> 3 plantes sota rasant - Ubicació: - Presa d’aigua en façana 

o 

- Columna ascendent situada en caixa d’escala 

>4 plantes sobre rasant 

- Sortides en planta: A totes les plantes. 

- Col·locació:- Centre de les boques a 0,90 m sobre el nivell del terra. 

En qualsevol cas 

- Un hidrant d’incendi a la via pública a ≤ 100 m de qualsevol punt de la 

façana accessible, segons el D. 241/94. 

- Aquest hidrants compten per a cobrir la dotació exigida pel DB SI 4. 

h ascendent > 6 m - 1 cada 10.000 m 2 o fracció 

1.000 ≤ S ≤ 10.000 m 2 - 1 

Extinció automàtica Qualsevol aparcament 

robotitzat 

Detecció i alarma 

Control de fums 

S > 10.000 m 2 - 1 més cada 10.000 m 2 addicionals o fracció 

S > 500 m 2 

- Detectors d’incendi, com a mínim. 

Aparcament robotitzat - Polsadors d’alarma, en qualsevol cas. 

Aparcament que no es 

considera obert: 

- Condicions definides a l’apartat SI 3 Evacuació. Control de fums. 

Aparcament robotitzat: - Sistema mecànic d’extracció de fums que garantirà 3 renovacions/hora. 

- “Reglament d’instal·lacions de Protecció contra incendis”, RIPCI, les seves disposicions complementàries 

i qualsevol altra documentació específica que li sigui d’aplicació: es complimentaran en les instal·lacions de 

protecció contra incendis, així com en llurs materials, components i equips. 

- Certificat de l’empresa instal·ladora (Art. 18 del RIPCI): cal presentar-lo davant l’òrgan competent de la 

Comunitat Autònoma per a la posta en funcionament de les instal·lacions. 

ÀMBIT 

Instal·lacions de protecció contra 

incendis d’utilització manual: 

CONDICIONS 

- Normativa 

- Visibilitat 

- Extintors 

- Boques d’incendi 

- Polsadors manuals 

- Dispositius d’accionament dels sistemes d’extinció 

- Senyalització en general: UNE 23033-1 

- Senyalització fotoluminiscent: UNE 23025-4: 1999 

- Els senyals seran visibles inclòs si falla l’enllumenat normal. 

* Disposaran d’enllumenat d’emergència segons CTE DB SU 4. 


SI 

8/9

CTE 


SI 5 Intervenció de bombers i Decret 241/94 “Condicionants urbanístics i de protecció contra 

incendi complementaris de la NBE-CPI/91”, si estableix condicions més exigents (*) 

CONDICIONS 

D’APROXIMACIÓ 

I ENTORN 

DELS EDIFICIS 

‣ Edificis h > 9 m 

* Qualsevol edifici 

CTE DB SI 5.1 i D 241/94 

ACCESSIBILITAT 

PER FAÇANA 



CTE DB SI 5.2 i D 241/94 

- Vial d’aproximació en edificis h > 9 m: - Aspectes contemplats en l’edifici on s’integra l’aparcament. 

- Espai de maniobra en edificis h > 9 m: - Aspectes contemplats en l’edifici on s’integra l’aparcament. 

* Vial d’aproximació i espai de maniobra 

en edificis h ≤ 9 m: 

- Aspectes contemplats en l’edifici on s’integra l’aparcament. 

- Forats d’accés per als bombers: - Aspectes contemplats en l’edifici on s’integra l’aparcament. 

‣ En aparcaments 

robotitzats: 

- Via d’accés per als 

bombers: 

SI 6 Resistència al foc de l’estructura 

ELEMENTS 

ESTRUCTURALS 

PRINCIPALS 

Forjats, bigues i suports de 

plantes i de cobertes que 

no tinguin consideració de 

lleugeres a efectes de SI 6. 

CTE DB SI 6.2 

ELEMENTS 

ESTRUCTURALS 

SECUNDARIS 

- Una via d’accés en cada sector i fins a cada nivell existent. 

- Parets i sostres EI 120; 

- Portes EI2 60-C5. 

EDIFICI, R t (R: Resistència mecànica; t: temps exigit en minuts) 

ÚS DEL SECTOR 


Plantes sota rasant h ≥ 1,50 m Plantes sobre rasant 

Aparcament R 120 R 120 

LOCALS O ZONES DE RISC ESPECIAL, R t 

ÚS DEL LOCAL O ZONA 

RESISTÈNCIA AL FOC (1) segons classe de risc 

baix mig alt 

Local o zona de risc especial d’incendi R 90 R 120 R 180 

(1) No serà inferior al de l’estructura portant de la planta de l’edifici en la que es trobi. 

COBERTES LLEUGERES, R t 

CONDICIONS RESISTÈNCIA AL FOC 

- Càrrega permanent ≤ 1 kN/m 2 (inclou encavallades, corretges i tancament) 

- No està prevista per a l’evacuació dels ocupants 

- La seva fallada no pot ocasionar danys greus als edificis o establiments propers, ni 

comprometre l’estabilitat de plantes inferiors o la compartimentació en sectors d’incendi. 

ESCALES I PASSADISSOS PROTEGITS, R t 

ELEMENTS CONTINGUTS EN: RESISTÈNCIA AL FOC 

Escales especialment protegides: No cal comprovar-la 


a) Quan el seu col·lapse pugui ocasionar danys personals o comprometre l’estabilitat 

global, l’evacuació o la compartimentació en sectors d’incendi serà: 


R 30 

La mateixa que els 

elements principals 

Sobre llindes, etc. 

CTE DB SI 6.2 b) En altres casos: No cal comprovar-la 

DETERMINACIÓ 

DE LA 

RESISTÈNCIA 

AL FOC 

CTE DB SI 6.6 

VALORS A ASSOLIR DE RESISTÈNCIA AL FOC, R t 

Valors establerts a les taules anteriors: indiquen el temps en minuts exigit de resistència al foc davant l’acció 

representada per la corba normalitzada temps-temperatura. 

DETERMINACIÓ DE LA RESISTÈNCIA AL FOC, R t 

a) S’adopten les classes de resistència al - Annex C: Estructures de formigó armat 

foc obtingudes a partir de les Taules i/o 

mètodes simplificats dels Annexes del 

- Annex D: Estructures d’acer 

CTE DB SI: - Annex F: Elements de fàbrica (maó, ceràmica alleugerida, bloc formigó) 

b) Referència als resultats d’assaigs emesos 

per laboratoris acreditats: 

- Assaigs especificats al RD 312/2005 de 18 de març i a les normes 

UNE, EN de l’Annex G del CTE DB SI. 

(1) Podeu consultar a www.oct-catalunya el Manual del DB SI on trobareu exemples de determinació de la resistència al foc de diferents 

tipus d’elements estructurals aplicant els Annexes corresponents del DB SI. 

SI 

9/9


ANNEX 9 LA MEMÒRIA. Acompliment segons DB SI seguretat 

en cas d’INCENDI a les PLANTES SOBRE RASANT 

NOTA: A BANDA DEL DESENVOLUPAMENT CONCRET QUE EL PROJECTE D’EXECUCIÓ FARÀ DE LES 

DISPOSICIONS PREVISTES AL PRESENT PROJECTE BÀSIC, TAMBÉ OPTARÀ PER L’ACREDITACIÓ DE 

LA REACCIÓ AL FOC DELS MATERIALS SEGONS UNA DE LES 3 OPCIONS QUE AQUÍ S’ASSENYALEN 

INDISTINTAMENT. 





CTE 


Paràmetres del DB SI per donar compliment a 

les exigències de Seguretat en cas d’Incendi 

ÀMBIT D’APLICACIÓ (art. 2 de la LOE, art. 2 de la Part I del CTE, Introducció del DB SI) 

RESIDENCIAL HABITATGE RH p 

plurifamiliar Incendis 

Nova construcció Ampliació Modificació Rehabilitació 

Reforma 

Canvi d’ús 

Solucions 

adoptades 

en projecte 

- Es manté l’ús: → S’aplica als elements afectats per la reforma sempre que allò suposi 

una més gran adequació a les condicions del DB SI. 

- Altera l’ocupació o la distribució respecte dels 

elements d’evacuació: 

- Afecta a elements constructius que suporten 

les instal·lacions de protecció contra incendi: 

→ El DB SI s’haurà d’aplicar també a aquests elements d’evacuació. 

→ Aquestes instal·lacions s’hauran d’adequar al DB SI. 

- En qualsevol cas: → Les obres de reforma no podran reduir les condicions de seguretat 


- Afecta a una part de l’edifici: → El DB SI s'aplica únicament a aquesta part, així com als elements 

d'evacuació que la serveixen. 

- Una part d’un edifici d’habitatges destinada a 

qualsevol altre ús es transforma en habitatge. 

- Compleixen els paràmetres i procediments del CTE DB SI 

→ El DB SI s’aplica únicament a aquesta part. No cal aplicar-ho als 

elements d’evacuació de l'edifici. 

- Es proposen solucions diferents a les establertes en el DB SI, justificant la seva necessitat i adequació. 

* (S’indicarà si s’hi ha solució diferent en la casella corresponent i es justificarà a part). 

PARÀMETRES DE SEGURETAT EN CAS D’INCENDI 

SI 1 Propagació interior 

SECTORS 

D’INCENDI 

CTE DB SI 1.1 

CONDICIONS DE COMPARTIMENTACIÓ 

SECTORS D’INCENDI CONDICIONS 

segons l’ús i superfície construïda del sector, S 

2 (1) 

Residencial Habitatge - Cada sector té una superfície construïda, S ≤ 2.500 m 

- Separació entre habitatges o amb zones comunes ≥ EI 60. 

Aparcament S ≤ 100 m 2 - Es compartimenta com a local de risc baix. 

Aparcament S > 100 m 2 

Establiments d’ús Administratiu, Docent o 

Residencial Públic, S ≥ 500 m 2 

Establiments d’ús Comercial o Pública 

Concurrència de qualsevol superfície 

Escales i ascensors que serveixin a sectors 

d’incendi diferents 

- Es compartimenta com a sector independent. 


- Veure fitxa SI- Aparcament. 

- Cada establiment és sector d’incendi. 

- Condicions segons l’ús. 

- Cada establiment és sector d’incendi. 

- Condicions segons l’ús. 

- Compartimentats amb elements constructius de resistència 

al foc no inferior a la dels sectors d’incendi. 

- Ascensors als que no s’accedeix des d’una escala protegida: 

a) Portes de l’ascensor E 30, o bé 

b) Un vestíbul d’independència en cada accés. Sempre en l’accés 

a un local d’ús Aparcament o a un local de risc especial. 

(1) Es pot duplicar si l’edifici disposa d’una instal·lació d’extinció automàtica i l’altura d’evacuació h < 80 m. 

RESISTÈNCIA AL FOC, EI t ( E: Integritat; I: aïllament; t: temps exigit en minuts; C: tancament automàtic) 

ELEMENTS 

compartimentadors 

de sectors d’incendi 

PARETS I 

SOSTRES 



segons l’ús i l’altura d’evacuació de l’edifici, h 

Sector sota rasant Sector sobre rasant 

h ≥ 1,50 m h ≤ 15 m 15< h ≤ 28m h > 28 m 

Residencial Habitatge EI 120 EI 60 EI 90 EI 120 

Administratiu, Docent i 

Residencial Públic S >500 m 2 EI 120 EI 60 EI 90 EI 120 

Comercial, 

Pública Concurrència 

EI 120 

EI 180, h>28 m 

EI 90 EI 120 EI 180 

Aparcament S > 100 m 2 EI 120 EI 120 EI 120 EI 120 

PORTES DE PAS a) Comunicació directa → EI2 t/2 - C5, sent t el temps exigit a la paret 

b) Amb vestíbul d’independència → EI2 t/4 - C5, sent t el temps exigit a la paret 

SI 

versió 1 desembre 2006 - Oficina Consultora Tècnica COAC 1/12

CTE Paràmetres del DB Seguretat en cas d’Incendi Residencial Habitatge plurifamiliar SI 

SI 1 Propagació interior (continuació) 

SECTORS 

D’INCENDI 

CTE DB SI 1.1 

LOCALS I ZONES 

DE RISC ESPECIAL 

CTE DB SI 1.2 

ESPAIS OCULTS 

I PASSOS 


CTE DB SI 1.3 

JUSTIFICACIÓ DE LA RESISTÈNCIA AL FOC 

a) S’adopten les classes de resistència al foc que s’obtenen a partir de les taules i/o mètodes simplificats dels 

Annexes del CTE DB SI (Annex C: Formigó, Annex E: Fusta, Annex F: Fàbrica). 

b) Mitjançant referència a la classe de resistència al foc que apareix en el marcatge CE dels elements constructius 

que en disposin. 

c) Mitjançant referència a certificats d’assaigs dels elements emesos per laboratoris acreditats. 



ÚS PREVIST 


segons superfície construïda, S i volum construït, V 

RISC BAIX RISC MIG RISC ALT 

Aparcament ≤ 100 m 2 En qualsevol cas - - 

Magatzem de residus (escombraries) 5 < S ≤ 15 m 2 15 < S ≤ 30 m 2 S > 30 m 2 

Local de comptadors d’electricitat En qualsevol cas - - 

Sala de maquinària de ascensors En qualsevol cas - - 

Sales de calderes, amb potència útil 

nominal P 

Sales de màquines 

d’instal·lacions de climatització 

Magatzem de combustible sòlid 

per a calefacció 

Centre de transformació, 

Potència total, P ≤ 2.520 kVA 

Trasters (inclosos els que comuniquen 

directament amb zones d’aparcament) (1) 

70 600 kW 


- En qualsevol cas - 


50 < S ≤ 100 m 2 

100 < S ≤ 500 m 2 S > 500 m 2 

Trasters o magatzems - Si la càrrega de foc del conjunt és ≥ 3 x 10 6 MJ → s’aplicarà el RSCIEI 

CONDICIONS 

- Resistència al foc de l’estructura R 90 R 120 R 180 

- Resistència al foc de parets i 

sostres compartimentadors EI 90 EI 120 EI 180 

- Vestíbul d’independència - Sí Sí 

- Portes de pas EI2 45-C5 

- Recorregut d’evacuació màxim 

fins a alguna sortida del local (computa en 

la longitud total fins a la sortida de planta) 

- Reacció al foc dels materials 

≤ 25 m 



- Parets i sostres: B-s1,d0 

- Terres: BFL-s1 

2 x EI2 30-C5 



≤ 25 m 



2 x EI2 45-C5 



≤ 25 m 



(1) Properament podreu consultar a www.oct-catalunya el Document DT-8 “Trasters en aparcaments” de la TINSCI, Taula per a la 

Interpretació de la Normativa de Seguretat en cas d’Incendi. 

ESPAIS OCULTS (Patinets, cambres, cel-rasos, terres elevats, altres) 

Compartimentació 

a) Es mantindrà la dels espais ocupables en els espais ocults, o bé, 

dels espais ocults: 

b) Es compartimentaran els - tancaments: EI t, 

espais ocults respecte dels - registres de manteniment: EI t/2 

espais ocupables: 

sent t, el temps de resistència al foc dels 

espais ocupables 

c) En qualsevol cas, en canalitzacions verticals no estanques: es limitarà 

els seu desenvolupament vertical a tres plantes i a 10 m. 

PASSOS D’INSTAL·LACIONS (Cables, canonades, conduccions, conductes de ventilació, etc.) 

Quan travessen elements 

a) Es col·locarà un mecanisme d’obturació automàtica, o bé, 

compartimentadors d’incendi 

b) Es constituiran com a elements passants amb la mateixa resistència 

al foc, EI t, que l’element travessat. 


2/12

CTE 

Paràmetres del DB Seguretat en cas d’Incendi Residencial Habitatge plurifamiliar 

SI 1 Propagació interior (continuació) 


CTE DB SI 1.4 

SI 2 Propagació exterior 

ELEMENTS CONSTRUCTIUS 

SITUACIÓ DE L’ELEMENT 

Zones ocupables (4) 

excepte l’interior de l’habitatge 

REVESTIMENTS (1) 

De sostres i parets (2) (3) De terres (2) 

C-s2,d0 EFL 

Passadissos i escales protegits B-s1,d0 CFL-s1 

Locals de risc especial B-s1,d0 BFL-s1 

Espais ocults no estancs 

(patinets, cel-rasos, terres elevats, etc.) 

B-s3,d0 

BFL-s2 (5) 

(1) Sempre que superin el 5% de les superfícies totals del conjunt de parets, del conjunt de sostres o del conjunt de terres. 

(2) Canonades i conductes que transcorren per les zones que s’indiquen sense recobriment resistent al foc. 

(3) Materials que constitueixin una capa continguda a l’interior del sostre o paret i que no estigui protegida per una capa ≥ EI 30 . 

(4) Inclou, tant les de permanència de persones, com les de circulació que no siguin protegides. 

(5) Es refereix a la part inferior de la cavitat. En espais verticals (per exemple, patinets) aquesta condició no és aplicable. 

INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES 

Components de les instal·lacions: 

Cables, tubs, safates, regletes, armaris, etc. 

ELEMENTS TÈXTILS DE COBRIMENT 

- Es regulen per la seva reglamentació específica (REBT 2002) 

* Edificis d’habitatge: Les canalitzacions de la instal·lació d’enllaç i de les derivacions 

individuals seran no propagadores de la flama i de baixa emissíó i opacitat reduïda 

Carpes, tendalls, altres: - M-2, segons norma UNE 23727:1990 

JUSTIFICACIÓ DE LA REACCIÓ AL FOC 

a) S’adopten les classes de reacció al foc que especifica el RD 312/2005 per alguns materials. 

b) Mitjançant referència a la classe de reacció al foc que apareix en el marcatge CE dels materials que en disposin. 

c) Mitjançant referència a certificats d’assaigs dels materials emesos per laboratoris acreditats. 


MITGERES RESISTÈNCIA AL FOC ≥ EI 120 

FAÇANES 

CTE DB SI 2.1 

RESISTÈNCIA AL FOC PER LIMITAR EL RISC DE PROPAGACIÓ HORITZONTAL 

- Entre dos edificis - Entre una zona de risc especial 


Separació entre els punts de les façanes < EI 60: 

es garantirà una distància horitzontal d, en funció de l’angle, α, 

que forma els plans exteriors de la façana. 

- Cap a una escala o passadís protegit 

des d’altres zones de l’edifici 

α 0º 45º 60º 90º 135º 180º 

d, en m 3,00 2,75 2,50 2,00 1,25 0,50 

Façanes enfrontades Façanes a 90º Façanes a 180 º 

Façanes a 45º Façanes a 60º Façanes a 135º 


SI 

3/12

CTE 


SI 2 Propagació exterior (continuació) 

FAÇANES 

CTE DB SI 2.1 

COBERTES 

CTE DB SI 2.2 

RESISTÈNCIA AL FOC PER LIMITAR EL RISC DE PROPAGACIÓ VERTICAL 

- Entre dos sectors d’incendi - Entre una zona de risc especial alt i d’altres zones més altes de l’edifici 

Franja d’1 m ≥ EI 60 en la trobada entre el forjat 

separador de sectors diferents i la façana: 


- Façana d’altura > 18 m 

Classe de 



Franja d’1 m ≥ EI 60 que es pot reduir en la 

dimensió de l’element sobresortint en la trobada entre 

el forjat separador de sectors diferents i la façana amb 

element sobresortint: 

- Qualsevol façana el començament de la qual sigui accessible al públic 

(bé des de la rasant del carrer o bé des d’una coberta) 

- Materials que ocupin més del 10 % de l’acabat exterior: B-s3 d2. 

- Materials col·locats a les superfícies interiors de cambres ventilades: B-s3 d2. 

- Entre dos edificis - Entre dos sectors d’incendi 

Franja ≥ EI 60 i ≥ 0,50 m, 

mesurada des de l’edifici adjacent en 

la trobada de mitgera entre dos 

edificis i la coberta: 

Coberta 

Edifici 1 Edifici 2 

SECCIÓ 

Franja EI 60 

_>0,50 

m 

>0,50 _ m 

Mitgera EI 120 

Franja ≥ EI 60 i ≥ 1 m 

en la trobada entre la paret 

compartimentadora de dos sectors 

d’incendi i la coberta: 

- Entre una zona de risc especial 


Perllongar 0,60 m la mitgera o 

element compartimentador entre 

dos edificis o sectors: 


Coberta 

>1 _ m 

Sector 1 Sector 2 

Local de risc alt Local de risc alt 

SECCIÓ 

Franja EI 60 

Separació entre el punts de la façana i la coberta < EI 60 de sectors o edificis diferents: 


Classe de 


Paret EI t 

Coberta 

Sector 1 

SECCIÓ 

>0,6 _ m 

EI t 

EI 120 

Paret EI t 

Mitgera EI 120 

Sector 2 

d (m) ≥ 2,50 2,00 1,75 1,50 1,25 1,00 0,75 0,50 0 

h (m) 0 1,00 1,50 2,00 2,50 3,00 3,50 4,00 5,00 

Sent, 

- d, la distància en projecció de la façana a qualsevol zona de coberta < EI 60. 

- l’altura, h, sobre la coberta a la que ha d’estar qualsevol zona de façana < EI 60. 

- Materials que ocupin més del 10 % de l’acabat exterior o que estiguin situats en la cara 

superior dels voladius que sobresurtin > 1 m: BROOF (t1). 

- Lluernaris, claraboies i qualsevol altre element d’il·luminació, ventilació o extracció de fum: 

BROOF (t1). 

SI 

4/12

CTE 


SI 3 Evacuació d’ocupants 

CONFIGURACIÓ 


CTE DB SI A 

D. 241/94 i OMCPI/96 

COMPATIBILITAT 

DELS ELEMENTS 


CTE DB SI 3 

CÀLCUL DE 

L’OCUPACIÓ 

CTE DB SI 3 

ALTURA D’EVACUACIÓ DE L’EDIFICI, h 

- h descendent = m h ascendent (1) = m 

(1) No pot haver ocupació habitual en plantes que tinguin una altura d’evacuació ascendent > 4 m, excepte si es tracta de zones 

d’ocupació nul·la o d’ús aparcament. Aquesta limitació no s’aplica a la primera planta sota rasant. 

SORTIDES DE PLANTA (Situades bé en la planta considerada o bé en una planta diferent) 

a) Arrencada 

d'una escala no protegida que: 

b) Porta d'accés 

a una escala protegida que: 

c) Porta d'accés 

a un vestíbul d'independència 

d’escala especialment protegida: 

- Condueix a una planta de sortida de l'edifici 

- Té un ull o forat central amb una àrea en planta ≤ 1,30 m². 

* No es considera sortida de planta si la planta està comunicada amb altres 

per forats diferents dels de l’escala. 

* L’OMCPI/96 de BCN: no la considera en cap cas com a sortida de planta. 

- Té capacitat suficient 


- Té capacitat suficient. 


d) Una sortida d’edifici que: - Comunica amb un espai exterior segur. 

SORTIDA D’EDIFICI 

- Porta o forat 

a un espai exterior segur: 

ÚS PREVIST DELS ESTABLIMENTS 

integrats en un edifici d’habitatges 

Segons superfície construïda, S 

Administratiu, Docent i 

Residencial Públic de S > 1.500 m 2 , i 

Comercial i Pública Concurrència 

de qualsevol superfície 

ÚS PREVIST ZONA, TIPUS 

D’ACTIVITAT 

- Condicions generals: 

- Espai davant de 

cada sortida 

d'edifici: 

- Recorregut entre les 

sortides de l’edifici i 

l’espai de maniobra: 

- Permet la dispersió dels ocupants amb seguretat 

- Permet l’accés dels bombers i dels mitjans 

d’ajuda als ocupants. 

- No ha de tenir obstacles que puguin oposar-s’hi. 

* Pot ser la coberta d’un altre edifici que sigui 

estructuralment independent, sempre que 

l’incendi no els pugui afectar simultàniament. 

- Superfície útil S ≥ 0,5 P m²; - Radi ≤ 0,1 P m 

sent P, el nombre d'ocupants 

* Quan P ≤ 50 persones, no cal comprovar-ho. 

- Dimensió més petita serà ≥ 8 m i serà ≥ suma 

amplades de sortides de l’edifici a aquest espai 

- L ≤ 60 m 

- Amplada mínima: 1,80 m, si h ≤ 8,00 m 

3,00 m, si h > 8,00 m 

COMPATIBILITAT DE L’ELEMENT D’EVACUACIÓ 

- Sortides d’ús habitual 

i recorreguts de 

l’establiment fins a 

l’espai exterior segur: 

- Sortides d’emergència 

de l’establiment: 

- Independents de las zones comunes del edifici 

i compartimentats com l’establiment. 

- Amb vestíbul d’independència poden servir com 

a sortida d’emergència d’altres zones de l’edifici. 

- Independents de las zones comunes del edifici 

i compartimentades com l’establiment. 

- Amb vestíbul d’independència si comuniquen 

amb un element comú d’evacuació de l’edifici. 

DENSITAT 

D’OCUPACIÓ 

m 2 sup. útil/ persona 

Residencial habitatge Plantes d’habitatge 20 

Administratiu < 500 m 2 

integrat en edifici d’habitatges 

Docent < 500 m 2 


Residencial Públic< 500 m 2 


Plantes o zones d’oficina 10 

Conjunt de la planta o de l’edifici 20 

Zones d’allotjament 20 

Aparcament ≤ 100 m 2 Aparcament 40 

Ocupació ocasional o a 

efectes de manteniment 

Trasters dels habitatges, locals 

d’instal·lacions, sales màquines, 

material de neteja, etc. 

Ocupació 

nul·la 

TOTAL EDIFICI 

SUPERFÍCIE 

ÚTIL 

m 2 


SI 

OCUPACIÓ 

Nº de persones, P 

Sup. útil/ densitat 

- 

5/12

CTE 


NOMBRE DE 

SORTIDES I 

LONGITUD DELS 

RECORREGUTS 


CTE DB SI 3.3 

DIMENSIONAMENT 

DELS ELEMENTS 


CTE DB SI 3.4 

PROTECCIÓ 

DE LES ESCALES 

CTE DB SI 3.5 

NOMBRE DE 

SORTIDES EXISTENTS 

Una única sortida 

de planta: 


de planta: 


d’edifici: 

CONDICIONS 

- Ocupació: 

- Longitud del recorregut d’evacuació: 

≤ 100 persones 

- Altura d’evacuació descendent: ≤ 28 m (2) 

- Longitud del recorregut d’evacuació: ≤ 35 m (1) 

- Longitud fins a un punt des del que 

existeixin, com a mínim, dos 

recorreguts alternatius: 

≤ 50 persones: si han de salvar una altura 

ascendent > 2 m fins a una sortida de planta 

≤ 25 m, en general (1) 

≤ 50 m si té sortida directa a l’espai exterior 

segur i l’ocupació és ≤ 25 persones. (1) 

≤ 25 m (1) 

- Ocupació de l’edifici: > 500 persones 

(1) La longitud del recorregut d’evacuació es pot augmentar un 25 % si el sector està protegit per una instal·lació d’extinció automàtica. 

(2) Al menys dues sortides de planta conduiran a dues escales diferents 

TIPUS D’ELEMENT DIMENSIONAMENT VALOR MÍNIM 

Portes i passos: A ≥ P / 200 

Passadissos i rampes: A ≥ P / 200 

0,80 m 

0,80 m ≤ A porta d’una fulla ≤ 1,20 m. 

0,60 m ≤ A cada fulla en porta de 2 fulles ≤ 1,20 m 

A porta en planta baixa ≥ 0,80 x A escala proteg. 

1,00 m 

0,80 m en passadissos ≤ 10 pers. usuaris habit. 

Escales no 

descendent A ≥ P / 160 

1,00 m, en general 

protegides per 

a evacuació: ascendent A ≥ P / (160-10h) 0,80 m, en escales ≤ 10 pers. usuaris habituals 

Escales protegides: E ≤ 3 S + 160 AS 1,20 m, en ús docent 

Zones a l’aire 

lliure: 

Sent, 

Passos, 

passadissos 

i rampes 

A ≥ P / 600 1,00 m 

Escales A ≥ P / 480 1,00 m 

A = Amplada de l’element, [m] 

As = Amplada de l’escala protegida en el seu desembarcament en la planta de sortida de l’edifici, [m] 

h = Altura de evacuació ascendent, [m] 

P = Nombre total de persones que es preveu que passin pel punt l’amplada del qual es dimensiona. 

E = Suma dels ocupants assignats a l’escala. Només caldrà aplicar la hipòtesi de bloqueig de sortides de planta en una de 

las plantes, amb la hipòtesi més desfavorable; 

S = Superfície útil del recinte de l’escala protegida en el conjunt de les plantes de les que provenen les P persones. 

Inclou la superfície dels trams, dels replans i dels replans intermedis. 

JUSTIFICACIÓ DEL DIMENSIONAMENT DELS ELEMENTS D’EVACUACIÓ 

En funció de la complexitat de l’edifici caldrà adjuntar un estudi complementari per a justificar el dimensionat 

dels elements d’evacuació: en funció de l’ocupació, distribució d’ocupants fins a les sortides, simultaneïtats, 

hipòtesi de bloqueig, capacitat de les sortides i escales, etc. 

EVACUACIÓ 

CONDICIONS SEGONS TIPUS DE PROTECCIÓ DE L’ESCALA (1) 

segons l’altura de evacuació de l’escala, h i el nombre de persones a les que serveix, P 

No protegida (2) Protegida Especialment protegida 

Descendent h ≤ 14 m h ≤ 28 m En qualsevol cas 

Ascendent 

h ≤ 2,80 m 

h ≤ 6,00 m i P ≤ 100 pers. 

En qualsevol cas En qualsevol cas 

(1) 

Quan un establiment contingut en un edifici d’ús Residencial Habitatge no hagi de constituir sector d’incendi (segons SI 1), i 

comparteix l’escala amb els habitatges, les condicions exigibles a l’escala són les corresponents a l’ús de l’establiment. 

(2) 

Les escales que comuniquin sectors d’incendi diferents però l’altura d’evacuació de les quals no excedeixi de la que s’admet per les 

escales no protegides, només han d’estar compartimentades respecte d’aquest sectors amb elements constructius de resistència 

a l foc no inferior a la dels sectors d’incendi. 


SI 

6/12

CTE 

DISSENY DELS 

ELEMENTS 



PORTES 

SI 3.6 

SI 3.4 

Sortida de planta o 

sortida d’edifici i 

per a > 50 persones 

‣ Tipus: 

‣ Sentit d’obertura: 

- Batents amb eix de gir vertical. 

Amb dispositiu de fàcil i ràpida obertura des del costat del 

que provingui l’evacuació, sense haver d’utilitzar una clau i 

sense haver d’actuar en més d’un mecanisme: 

(p.e. maneta o polsador segons UNE-EN 179:2003 VC1) 

- En sentit d’evacuació si P > 200 persones. 

En general 

PASSADISSOS 


- No han d’envair passadissos d’ample < 2,50 m excepte en 

sones d’ús restringit (P < 10 pers.), segons DB SU 2.1.2. 

- 0,80 m 

- 0,80 m ≤ A porta d’una fulla ≤ 1,20 m; 

- 0,60 m ≤ A cada fulla en porta de dues fulles ≤ 1,20 m 

SI 3.4 ‣ Amplada mínima: 

- 1,00 m 

- 0,80 m en passadissos ≤ 10 persones que siguin usuaris habituals (1,00 m en espais 

d’accés als habitatges segons l’art. 2.2.7 D. 259/2003 d’habitabilitat). 

RAMPES 

SI 3.4 

SU 2.4 


‣ Pendents, trams, replans - Condicions segons DB SU 4.3 

‣ Passamans 

ESCALA NO PROTEGIDA 

SI 3.4 

SU 2.4 


‣ Escala no protegida 

compartimentada: 



‣ Ventilació: 

ESCALA PROTEGIDA 

SI A 

SI 3.4 

SU 2.4 


‣ Traçat: 



- 1,00 m 

- 0,80 m en escales ≤ 10 persones que siguin usuaris habituals. (1,00 m en escales 

d’accés als habitatges segons l’art. 2.2.7 D. 259/2003 d’habitabilitat) 

- Recinte compartimentat amb elements constructius de resistència al foc no inferior a 

la dels sectors d’incendi als que serveix. 


- No hi ha requisits de seguretat en cas d’incendi. 

- Condicions d’habitabilitat: si es desenvolupen en més d’una planta, la planta baixa i 

planta última tindran una obertura S ≥ 1 m 2 apartat 2.2.8 del D. 259/2003. 

- 1,00 m 





- Elements separadors EI 120. Estructura R 30. 

- Reacció al foc dels materials: Parets i sostres B-s1,d0; Terres CFL-s1. 

- Si disposa de façanes, compliran les condicions de SI 2. 

- No cal compartimentar l’escala en la planta de sortida de l’edifici si comunica amb un 

sector de risc mínim. 

‣ Passos d’instal·lacions: - Portes de registre EI 60 de patinets o de conductes per a instal·lacions. 

‣ Accessos en cada planta: - Dos, com a màxim, 

- amb portes EI2 60 C5 i 





‣ Recorregut en la planta - ≤ 15 m, des de la porta de sortida del recinte de l'escala fins a una sortida d'edifici. 

de sortida de l’edifici: - ≤ 25 m (35 m si n’hi ha dues sortides), si es fa per un sector de risc mínim. 





b) Conductes independents d'entrada i de sortida d'aire, d’ús exclusiu, que compleixin: 




- Situació de reixetes: en cada planta; entrada d'aire a una altura sobre el terra

CTE 

DISSENY DELS 

ELEMENTS 



SENYALITZACIÓ I 

ENLLUMENAT DE 

RECORREGUTS 

ESCALA ESPECIALMENT PROTEGIDA 

SI A 

SI 3.4 

SU 2.4 


‣ Traçat: 


- 1,00 m 





- Elements separadors EI 120. 

- Vestíbuls d’independència en cadascun dels accessos des de cada planta. 

- No cal comprovar la resistència al foc dels elements estructurals continguts. 

- Reacció al foc dels materials: Parets i sostres B-s1,d0; Terres CFL-s1. 

- Si disposa de façanes, aquestes han de complir les condicions de SI 2. 

- No cal vestíbul d’independència en la planta de sortida de l’edifici si l’escala comunica 

amb un sector de risc mínim. 

‣ Passos d’instal·lacions: - Poden haver portes de registre EI 60 de patinets o de conductes per a instal·lacions. 

‣ Accessos en cada planta: - Dos, com a màxim, 

- Amb vestíbul d’independència i portes 2 x EI2 30 C5 





‣ Recorregut en la planta - ≤ 15 m, des de la porta de sortida del vestíbul d’independència, o si no n'hi ha, des de la 

de sortida de l’edifici: porta del recinte de l'escala, fins a una sortida d'edifici. 

- ≤ 25 m (35 m, si n’hi ha dues sortides), si es fa per un sector de risc mínim. 



b) Conductes independents d'entrada i de sortida d'aire, d’ús exclusiu que compleixin: 




- Situació de reixetes: en cada planta; entrada d'aire a una altura sobre el terra 100 persones 


SI 

8/12

CTE 


SI 4 Instal·lacions de protecció contra incendi 

DOTACIÓ 

CTE DB SI 4.1 

DISSENY, 

EXECUCIÓ, 

POSTA EN 

FUNCIONAMENT 

I MANTENIMENT 

CTE DB SI 4.1 

SENYALITZACIÓ 

CTE DB SI 4.2 


segons l’altura d’evacuació de l’edifici, h, i 

la superfície construïda, S. 

CONDICIONS 

Extintors portàtils En qualsevol cas - Eficàcia: 21A – 113B 

- Ubicació: en cada planta a 15 m de qualsevol origen d’evacuació 

- Col·locació: ≤1,70 m sobre el nivell del terra, segons RIPCI 

Locals i zones de risc - Eficàcia: 21A – 113B 

especial segons SI 1 

- Col·locació: ≤1,70 m sobre el nivell del terra, segons RIPCI 

- Ubicació a 

(per exemple: trasters, 

l’exterior del local: 

locals d’instal·lacions, 

- un proper a la porta d’accés que podrà servir a 

diversos locals o zones. 

aparcaments ≤ 100 m - de risc especial alt: L ≤ 10 m, des de qualsevol 

punt a un extintor, inclòs el situat a l’exterior. 

2 ) - Ubicació a 

l’interior del local: 

Boques d’incendi Locals i zones de risc 

especial alt segons SI 1 

(degut a matèries sòlides) 

- de risc especial mig o baix: L ≤ 15 m, des de 

qualsevol punt a un extintor, inclòs l’exterior. 

- Tipus: BIE 25 mm 

- Ubicació: A ≤ 5 m de la sortida de cada sector d’incendi. Distància 

≤ 25 m des de qualsevol punt del local fins a la BIE més propera. 

- Col·locació: 1,50 m sobre el nivell del terra. 

Columna seca h > 24 m - Ubicació: - Presa d’aigua en façana 

- Columna ascendent situada en caixa d’escala 

- Sortides en planta: En plantes parells fins a la vuitena i 

en totes les plantes a partir d’aquesta. 

- Col·locació:- Centre de les boques a 0,90 m sobre el nivell del terra. 

Hidrants exteriors 

En qualsevol cas 

Extinció automàtica h > 80 m 

- Un hidrant d’incendi a la via pública a ≤ 100 m de qualsevol punt de la 

façana accessible, segons el D. 241/94. 

- Aquest hidrants compten per cobrir la dotació exigida pel DB SI 4. 

h descendent > 28 m - 1 cada 10.000 m 2 o fracció 

h ascendent > 6 m - 1 cada 10.000 m 2 o fracció 

5.000 ≤ S ≤ 10.000 m 2 - 1 

S > 10.000 m 2 - 1 més cada 10.000 m 2 addicionals o fracció 

Detecció i alarma h > 50 m - Detectors i dispositius d’alarma en zones comunes, com a mínim 

Ascensor 

d’emergència 

h > 35 m 

- Capacitat de càrrega: 630 Kg 

- Cabina: 1,40 m 2 

- Amplada de portes: 0,80 m 

- Velocitat: Permet realitzar tot el recorregut en 60 s. 

- Accionament: Polsador situat a la planta d’accés a l’edifici, 

al costat dels comandaments de l’ascensor i 

amb la inscripció “Ús exclusiu de bombers” 

Permet que baixi a la planta d’accés i que 

es maniobri exclusivament des de la cabina. 

- Font pròpia d’energia: Autonomia d’una hora. 

- “Reglament d’instal·lacions de Protecció contra incendis”, RIPCI, les seves disposicions complementàries 

i qualsevol altra documentació específica que li sigui d’aplicació: es complimentaran en les instal·lacions de 

protecció contra incendis, així com en llurs materials, components i equips. 

- Certificat de l’empresa instal·ladora (Art. 18 del RIPCI): cal presentar-lo davant l’òrgan competent de la 

Comunitat Autònoma per a la posta en funcionament de les instal·lacions. 

ÀMBIT 

Instal·lacions de protecció contra 

incendis d’utilització manual: 

CONDICIONS 

- Normativa 

- Visibilitat 

- Extintors 

- Boques d’incendi 

- Polsadors manuals 

- Dispositius d’accionament dels sistemes d’extinció 

- Senyalització en general: UNE 23033-1 

- Senyalització fotoluminiscent: UNE 23025-4: 1999 

- Els senyals seran visibles inclòs si falla l’enllumenat normal. 

* Disposaran d’enllumenat d’emergència segons CTE DB SU 4. 


SI 

9/12


SI 5 Intervenció de bombers i Decret 241/94 “Condicionants urbanístics i de protecció contra 

incendi complementaris de la NBE-CPI/91”, si estableix condicions més exigents (*) 

CONDICIONS 


I ENTORN ALS 

EDIFICIS 



VIAL D’APROXIMACIÓ ALS ESPAIS DE MANIOBRA en edificis d’altura d’evacuació h > 9 m 

‣ Altura lliure mínima o de gàlib: - 4,50 m 

‣ Amplada lliure mínima - en general: - 3,50 m 

* 6,00 m en carrers d’amplada total > 12 m 

- en trams corbats: - 7,20 m, delimitada pel traçat d’una corona circular que 

tingui radis mínims de 5,30 m i 12,50 m 

* Pendent màxim: - 15 % 

‣ Capacitat portant: - 20 kN/m 2 

ESPAI DE MANIOBRA en edificis d’altura d’evacuació h > 9 m 

(Ha de permetre l’accés dels bombers a la façana a través de l’autoescala del vehicle de bombers) 

‣ Situació: 

‣ Altura lliure mínima o de gàlib: - La de l’edifici. 

‣ Amplada lliure mínima: - 5,00 m 

‣ En vials d’accés sense sortida: 

* En edificis amb façanes amb passeres o 

balcons: 

‣ Separació màxima del vehicle de bombers 

a la façana: 

(des de l’eix del vehicle al pla de la façana) 

- Al llarg de la façana o de les façanes on es troben els 

accessos principals de l’edifici (* façana accessible). 

- Si el vial té més de 20 m, hi ha espai suficient per a la 

maniobra dels vehicles d’extinció. (Cul de sac:12,50 m de radi) 

- A cada planta es garantiran punts d’accés a la passera o 

balcó a ≤ 20 m dels accessos a l’interior de l’edifici. 

- Si l’espai de maniobra es fa en cul de sac, té: 

amplada lliure ≥ 7 m i amplada total ≥ 10 m. 

Altura d’evacuació de Separació màxima a façana 

l’edifici, h SI 5 * D 241/94 

h ≤ 15 m 23 m * 15 m 

15 m < h ≤ 20 m 18 m * 15 m 

h > 20 m 10 m * 10 m 

‣ Distància màxima fins a qualsevol accés 

- 30 m 

principal de l’edifici: 

‣ Pendent màxima: - 10 % 

‣ Resistència al punxonament: 

- 10 tones sobre un cercle de ∅ 20 cm. 

Inclòs tapes de registre de canalitzacions de servei > 15 x 15 cm i 

que compliran també la norma UNE EN 124:1995. 

‣ Accessibilitat: 

- L’espai de maniobra es mantindrà: lliure de mobiliari urbà, 

arbrat, jardins, fitons o d’altres obstacles. 

- S’evitaran elements (cables aeris i branques d’arbres) que 

puguin interferir en l’accés dels bombers a la façana amb 

escales o plataformes. 

‣ Accés al punt de connexió a la columna 

seca de l’edifici, si n’hi ha: 

* Accés als hidrants d’incendi situats a la via 

pública: 

- L ≤ 18 m des de l’espai previst per a l’equip de bombeig. 

- El punt de connexió serà visible des del camió de bombeig 

- Hidrant a ≤ 100 m de qualsevol punt de la façana accessible 

* VIAL D’APROXIMACIÓ I ESPAI DE MANIOBRA en edificis d’altura d’evacuació h ≤ 9 m 

(Ha de permetre l’accés dels bombers a la façana mitjançant escales manuals) 

* Situació: - Al llarg de la façana accessible. 

* Altura lliure mínima o de gàlib: - 3,70 m 

* Amplada lliure mínima - en general: - 3,00 m 

- 4,00 m davant de les façanes accessibles i en > 10 m. 

- 6,00 m en carrers d’amplada total > 12 m 

- en trams corbats: - 7,20 m, delimitada pel traçat d’una corona circular que 

tingui radis mínims de 5,30 m i 12,50 m 

* Pendent màxim: 

CTE DB SI 5.1.1 I 5.1.2 

i D 241/94 * Capacitat portant: 

- 15 % 

- 20 kN/m 2 


10/12


CONDICIONS 


I ENTORN 

DELS EDIFICIS 



CTE DB SI 5.1.2 

i D 241/94 

ACCESSIBILITAT 

PER FAÇANA 

* FAÇANA ACCESSIBLE 



CTE DB SI 5.2 

i D 241/94 

ZONES EDIFICADES LIMÍTROFS O INTERIORS A ÀREES FORESTALS 

‣ Franja de separació: 

‣ Vies d’accés: 

- Franja de 25 m d’amplada, lliure d’arbustos o de vegetació que pugui 

propagar un incendi de l’àrea forestal. 

* Massa forestal aclarida i branques baixes esporgades. 

- Vial perimetral de 5 m que podrà estar inclòs en la franja. 

* En edificis h ≤ 9 m, no s’exigeix aquest vial perimetral. 

a) Dues vies d’accés alternatives (preferentment): 

Compleixen les condicions dels vials d’aproximació. 

b) Accés únic en cul de sac (si no és possible l’opció anterior): 

12,50 m de radi i compleix les condicions d’espai de maniobra. 

* En edificis h ≤ 9 m, és suficient que l’amplada del vial sigui ≥ 5 m. 

* Nombre de façanes accessibles: - Una, com a mínim, en qualsevol edifici 

‣ Accessos principals a l’edifici: 

‣ Forats per a 

l’accés dels 

bombers 

- Ubicació: 

- Obren a l’espai de maniobra. 

- Ampit: - Altura ≤ 1,20 m 

- A cada planta pis 

- Separació ≤ 25 m entre eixos de dos forats consecutius. 

- Dimensions: - Amplada ≥ 0,80 m; - Altura ≥ 1,20 m 

- Accessibilitat: 

* Operabilitat: 

- No s’hi instal·laran elements que impedeixin o dificultin l’accés a l’interior de 

l’edifici a través d’aquests forats. 

- Fàcilment operables amb utensilis de bombers tant per l’exterior com per 

l’interior. 

* Identificació: - Fàcilment identificables pels bombers o estar senyalitzats 


11/12


SI 6 Resistència al foc de l’estructura 

ELEMENTS 

ESTRUCTURALS 

PRINCIPALS 

Forjats, bigues i suports de 

plantes i de cobertes que 

no tinguin consideració de 

lleugeres a efectes de SI 6. 

Inclou l’estructura d’escales 

no protegides quan siguin 

recorregut d’evacuació. 

EDIFICI, R t (R: Resistència mecànica; t: temps exigit en minuts) 



segons ús i altura d’evacuació de l’edifici, h 

Plantes sota rasant Plantes sobre rasant 

h ≥ 1,50 m h ≤ 15 m 15< h≤ 28 m h > 28 m 

Residencial Habitatge R 120 R 60 R 90 R 120 

Administratiu, Docent i Residencial Públic R 120 R 60 R 90 R 120 

Comercial i Pública Concurrència 


R 120 

R 180, si h >28 m 

R 90 R 120 R 180 

Aparcament R 120 R 120 R 120 R 120 

LOCALS O ZONES DE RISC ESPECIAL, R t 

ÚS DEL LOCAL O ZONA 

RESISTÈNCIA AL FOC (1) segons classe de risc 

baix mig alt 

Local o zona de risc especial d’incendi R 90 R 120 R 180 

(1) No serà inferior al de l’estructura portant de la planta de l’edifici en la que es trobi. 

COBERTES LLEUGERES, R t 


- Càrrega permanent ≤ 1 kN/m 2 (inclou encavallades, corretges i tancament) 

- No està prevista per a l’evacuació dels ocupants 

- Altura de la coberta respecte de la rasant exterior ≤ 28 m 

- La seva fallada no pot ocasionar danys greus als edificis o establiments propers, ni 

comprometre l’estabilitat de plantes inferiors o la compartimentació en sectors d’incendi. 

ESCALES I PASSADISSOS PROTEGITS, R t 

ELEMENTS CONTINGUTS EN: RESISTÈNCIA AL FOC 

Escales protegides o passadissos protegits: R 30 

CTE DB SI 6.2 Escales especialment protegides: No cal comprovar-la 

ELEMENTS 

ESTRUCTURALS 

SECUNDARIS 

Sobre llindes, altells o 

entreplantes. 

CTE DB SI 6.2 

DETERMINACIÓ 

DE LA 

RESISTÈNCIA 

AL FOC 

CTE DB SI 6.6 i 

Annexes DB SI 


a) Quan el seu col·lapse pugui ocasionar danys personals o comprometre l’estabilitat 

global, l’evacuació o la compartimentació en sectors d’incendi serà: 

R 30 

La mateixa que els 

elements principals 

b) En altres casos: No cal comprovar-la 

VALORS A ASSOLIR DE RESISTÈNCIA AL FOC, R t 

a) Valors establerts a les taules anteriors: indiquen el temps en minuts exigit de resistència al foc davant 

l’acció representada per la corba normalitzada temps-temperatura, o bé 

b) Valors de temps equivalent d’exposició al foc: davant la corba normalitzada temps-temperatura que se 

suposa que té un efecte igual a la d’un incendi real en el sector d’incendi considerat. 

S’obté aplicant el procediment de l’Annex B del CTE DB SI a partir de les característiques geomètriques i 

tèrmiques del sector i el valor de càrrega de foc. (No és habitual en edificis d’habitatges) 

DETERMINACIÓ DE LA RESISTÈNCIA AL FOC, R t 

a) S’adopten les classes de resistència al foc - Annex C: Estructures de formigó armat 

obtingudes a partir de les Taules i/o mètodes 

- Annex D: Estructures d’acer 

simplificats dels Annexes del CTE DB SI 

- Annex E: Estructures de fusta 

(1) 

b) Mitjançant referència als resultats d’assaigs 

emesos per laboratoris acreditats: 

- Annex F: Elements de fàbrica (maó, ceràmica alleugerida, 

bloc formigó) 

- Assaigs especificats al RD 312/2005 de 18 de març i a les 

normes UNE, EN de l’Annex G del CTE DB SI. 

(1) 

Podeu consultar a www.oct-catalunya el Manual del DB SI on trobareu exemples de determinació de la resistència al foc de diferents 

tipus d’elements estructurals aplicant els Annexes corresponents del DB SI. 

12/12


ANNEX 10 A LA MEMÒRIA. ACOMPLIMENT NORMES ECOEFICIÈNCIA 





Decret 21/2006 - Adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis. Oficina Consultora Tècnica .Col·legi d'Arquitectes de Catalunya . Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya Juliol 2006 

ADOPCIÓ DE CRITERIS AMBIENTALS I D’ECOEFICIÈNCIA EN ELS 

EDIFICIS. 

DECRET 21/2006 

DADES DE L'EDIFICI: 

Situació: parcel.la 8.15d.1 c.ponent 2 sector Perelló-Can Pere Màrtir-------maig 2008 

Municipi: Vilablareix 

Comarca gironès 

Nova edificació x Reconversió d'antiga edificació 

Gran rehabilitació 

USOS DE L'EDIFICI: 

Habitatge 

Residencial col·lectiu ( hotels, pensions, 

residències, albergs ) 

Administratiu (centres de l'Administració pública, 

bancs,oficines) 

PARÀMETRES D'ECOEFICIÈNCIA D’OBLIGAT COMPLIMENT 

AIGUA tots els usos 

SANEJAMENT 

AIXETES 

ENERGIA tots els usos 

AILLAMENT TÈRMIC 

PROTECCIÓ SOLAR 

PRODUCCIÓ D’AIGUA CALENTA SANITÀRIA AMB 

ENERGIA SOLAR 

PRODUCCIÓ NO 

ELÈCTRICA: 

PRODUCCIÓ 

ELÈCTRICA per 

efecte Joule: 

RENTAVAIXELLES 

ECOEFICIÈNCIA 

PROJECTE BÀSIC 

Sanitari (hospitals, clíniques, ambulatoris i centres de salut) 

Esportiu ( polisportius, piscines i gimnasos) 

(ESPECIFICACIÓ DE LES DISPOSICIONS 

ADOPTADES) 

Docent (escoles infantils i centres de formació primària, 

secundària, universitària i professional) 

xarxa de sanejament separada per aigües residuals i pluvials fins arqueta fora propietat o limit més proper 

aixetes de lavabos, bidets, aigüeres i equips de dutxa: cabal Q ≤ 12 l/min; Q ≥ 9 l/min a 1 bar 

cisternes de vàters amb mecanismes de doble descàrrega o descàrrega interrompible 

en rehabilitació per la configuració prèvia de l’edifici 

o de la normativa urbanística 

per protecció patrimoni cultural català 

si es preveu la instal·lació d’aparell rentavaixelles: a l’espai previst, hi haurà una presa d’aigua freda i una 

d’aigua calenta 

MATERIALS I SISTEMES CONSTRUCTIUS tots els usos 

distintiu de garantia de qualitat ambiental de la Generalitat de 

al menys una família de productes de la Catalunya 

construcció de l’edifici (productes destinats al etiqueta ecològica de la Unió Europea 

PRODUCTES 

mateix ús), haurà de disposar d'un dels marca AENOR Medioambiente 

següents : 

etiqueta ecològica tipus I (UNE-EN ISO 14024/2001) 

etiqueta ecològica tipus III (UNE 150.025/2005 IN) 

RESIDUS. DOMÈSTICS tots els usos 

HABITATGES (adaptant-se a 

les ordenances municipals) 

ús docent, sanitari o esportiu: aixetes lavabos i dutxes : temporitzadors o detectors de presència 

obertures de cobertes i façanes d’espais habitables amb vidres dobles o similar : 

(2) 

obertures de cobertes i façanes orientades a sud-oest (± 90 0 ), disposen d’element o tractament a l’exterior o 

entre els dos vidres tal que : factor solar de la part envidrada S≤ 35% 

USUARIS DE L'EDIFICI 164 

zona climàtica 

edificis amb demanda d’aigua calenta sanitària 

≥ 50 l/dia a 60 contribució mínima d’energia solar en 

producció d’ACS 

0 han de disposar de sistema de 

producció d’ACS amb energia solar tèrmica 

Km ≤ 3,30 W/m 2 K (1) 

no és d’aplicació quan : l’edifici no compta amb suficient assolellament 

cal justificar-ho adequadament a la memòria en edificis de nova planta per limitacions de la 

normativa urbanística que impossibilita la superfície 

de captació 

per la producció d’ACS s’utilitzen resistències 

elèctriques amb efecte Joule; a qualsevol zona contribució mínima d’energia solar en 

climàtica: 

producció d’ACS 

la zona no té servei de gas canalitzat 

70 % 

no és d’aplicació quan : 

l’aportació energètica és cobreix amb altres fonts 

d’energies renovables 

preveu un espai fàcilment accessible de 150 

dm 3 envasos lleugers, matèria orgànica, vidre, paper/cartró i rebuig 

per separar les fraccions següents: 

les diferents unitats privatives disposen segons 

ALTRES USOS (sense 

el seu ús un sistema d’emmagatzematge per 

perjudici d’altres normatives) 

separat dels diferents tipus de residu : 

x 

x 

parts massisses de tots els tancaments verticals exteriors, ponts tèrmics inclosos : Km ≤ 0,70 W/m 2 K (1) 

(2) 

demanda ACS a 60 0 

0,5 

l’aportació energètica solar és cobreix amb altres 

fonts d’energies renovables 

al'interior de les unitats privatives 

a un espai comunitari 

28 

III 

l/dia 

% 

PROJECTE 

x 

x 

x 

x 

x 

x 

2296 

x 

x 

x x

Decret 21/2006 - Adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis. Oficina Consultora Tècnica .Col·legi d'Arquitectes de Catalunya . Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya Juliol 2006 

ADOPCIÓ DE CRITERIS AMBIENTALS I D’ECOEFICIÈNCIA EN ELS 

EDIFICIS. 

DECRET 21/2006 

PARÀMETRES AMBIENTALS D’OBLIGAT COMPLIMENT 

EDIFICIS D’HABITATGES exclusivament 

AILLAMENT ACÚSTIC 

DISSENY DE L'EDIFICI 

AILLAMENT ACÚSTIC 

MATERIALS 

(1) 

(2) 

que les diferents entitats privatives de l’edifici disposin de ventilació creuada natural 6 6 

Per algunes zones climàtiques, els requeriments del CTE, son més restrictius que els del decret de ecoeficiencia 

ECOEFICIÈNCIA 

PROJECTE BÀSIC 

(ESPECIFICACIÓ DE LES DISPOSICIONS 

ADOPTADES) 

elements horitzontals i parets separadores entre propietaris o usuaris diferents: aïllament mínim a so aeri R 

de 48 dBA 

entre interior d’habitatges i espais comunitaris: aïllament mínim a so aeri R de 48 dBA 

coberta enjardinada 

sistemes preindustrialitzats, com a mínim al 80% de la superfície dels tancaments exteriors 

reduir el coeficient mitjà de transmitància tèrmica Km dels tancaments verticals exteriors en un 10% de 

0,70 W/m 2 K ; Km ≤ 0,63 W/m 2 K 


0,70 W/m 2 K ; Km ≤ 0,56 W/m 2 K 


0,70 W/m 2 K ; Km ≤ 0,49 W/m 2 K 

en edificis d’habitatges, les obertures dels tancaments exteriors sobreexposats o exposats (NRE-AT/87), 

disposen de solucions de finestra, doble finestra o balconada, on el conjunt de bastiment i envidrament 

tenen aïllament a so aeri R de ≥ 28 dBA 

en els edificis d’habitatges, els elements horitzontals de separació entre propietats i usuaris diferents, i 

també les cobertes transitables, tenen solucions constructives en les que el nivell d’impacte Ln en l’espai 

inferior sigui ≤ 74 dBA 

utilitzar al menys un producte obtingut del reciclatge de productes (de la construcció, pneumàtics, residus 

d’escumes, etc) 

en cas de demolició prèvia, reutilitzar els residus petris generats en la construcció del nou edifici 

disposar d’un sistema de reaprofitament de les aigües grises i pluvials de l’edifici 

utilització d’energies renovables per obtenir la climatització (calefacció i/o refrigeració) de l’edifici 

enllumenat d’espais comunitaris o d’accés amb detectors de presència, sense que afecti negativament al 

sistema d’enllumenat 

Per tal de no entrar en contradicció amb el Codi Tècnic de l’Edificació, a partir de la data d’aplicació obligatòria del Document Bàsic HE 

(29/09/2006) la Km s’assimilarà a la U Mlim, és a dir, a la Transmitància límit mitjana dels murs de l’edifici (taules 2.2 del CTE) 

5 

5 

5 

6 

6 

5 

4 

6 

8 

4 

5 

4 

4 

5 

8 

7 

3 

PROJECTE 

PARÀMETRES D'ECOEFICIÈNCIA D'OBLIGAT COMPLIMENT PROJECTE 

MATERIALS I SISTEMES CONSTRUCTIUS tots els usos 

en la construcció de l’edifici cal obtenir un mínim de 10 punts, utilitzant algunes de les solucions constructives següents: 

CONSTRUCCIÓ 

AILLAMENT TÈRMIC 


façana ventilada a orientació sud-oest (± 90 0 ) 

coberta ventilada 

en edificis d’habitatges que el 80% d’aquests rebin a l’obertura de la sala una hora d’assolellament directe 

entres les 10 i les 12 hores solars, el solstici d’hivern 

sistemes preindustrialitzats, com a mínim al 80% de la superfície de l’estructura 

disposar d’un sistema de reaprofitament de les aigües pluvials de l’edifici 

PUNTS 

x 

x 

5 

5 

3 

19


ANNEX 11 A LA MEMÒRIA. 

Acompliment seg. DB HS, de l’HABITABILITAT I SALUBRITAT 





HS SALUBRITAT 

Paràmetres del DB HS per al compliment de les exigències en el Projecte Bàsic 

HS 1 PROTECCIÓ ENFRONT A LA HUMITAT 

Exigències bàsiques HS 1: Protecció enfront la humitat (art.13.1 Part I CTE) 

“Es limitarà el risc previsible de presència inadequada d’aigua o humitat en l’interior dels edificis i en els seus tancaments com a 

conseqüència de l’aigua provinent de precipitacions atmosfèriques, d’escorrentius, del terreny o de condensacions, disposant de mitjans que 

impedeixin la seva penetració o, si s’escau, permetin la seva evacuació sense la producció de danys.” 

MURS 

Coeficient de permeabilitat del terreny Ks (cm/s) ≥ 10 -2 

10 -5

HS SALUBRITAT 


HS 3 QUALITAT DE L’AIRE INTERIOR 

Exigències bàsiques HS 3: Qualitat de l’aire interior (art.13.3 Part I CTE) 

“Els edificis disposaran de mitjans perquè els seus recintes es puguin ventilar adequadament, eliminant els contaminants que es produeixin 

de manera habitual durant l’ús normal dels edificis, de forma que s’aporti un cabal suficient d’aire exterior i es garanteixi l’extracció i expulsió 

de l’aire viciat pels contaminants. 

Per tal de limitar el risc de contaminació de l’aire interior dels edificis i de l’entorn exterior de façanes i patis, l’evacuació dels productes de la 

combustió de les instal·lacions tèrmiques es produirà, amb caràcter general, per la coberta de l’edifici, amb independència del tipus de 

combustible i de l’aparell que s’utilitzi, d’acord amb la reglamentació específica sobre instal·lacions tèrmiques.” 

VENTILACIÓ 

DELS RECINTES 

Es garantiran els 

cabals mínims de 

ventilació mitjançant 

la implantació de 

sistemes de 

ventilació adequats 

EVACUACIÓ DELS 

PRODUCTES DE 

LA COMBUSTIÓ 

Interior dels habitatges 

Magatzem de residus 

en edificis d’habitatges (3) 

Trasters en edificis 

d’habitatges 

Cabals mínims: 

(DB HS3 taula 2.1) 

Sistemes 

de ventilació: 

(DB HS 3 

apartat 3.1.1) 

Sistema 

General 

Sistema 

Addicional 

Admissió d’aire - Dormitoris → 5 l/s persona 

de l’espai exterior 

(1) - Sala → 3 l/s persona 

- Banys → 15 l/s local 

Extracció de 

l’aire viciat 

fins a la coberta - Cuina → 2 l/s m 2 i 

Extracció de 

l’aire viciat 

fins a la coberta 

- General del conjunt de l’habitatge: 

→ 8 l/s local si hi ha 

aparells de combustió 

- Extractor → 50 l/s 

de l’aparell 

de cocció: 

- Híbrid, o bé 

- Mecànic 

- Complementari: de sala, dormitoris i cuina, mitjançant finestres o 

portes exteriors practicables (1) 

- Addicional: de cuina, amb extracció mecànica de l’aparell de 

cocció (2) 

Cabal mínim: 10 l/s m 


2 Sistema de ventilació: 

(CTE DB HS 3 apartat 3.1.2) 

Cabal mínim: 0,7 l/s m 


2 Sistema de ventilació: 


Aparcaments Cabal mínim: 120 l/s plaça Sistema de ventilació: 



- Natural, 


- Mecànic 

- Natural, 


- Mecànic 

- Natural, o bé 

- Mecànic 

Locals d’altres tipus - Cal un estudi específic adoptant criteris anàlegs als establerts en el DB HS 3. (4) 

De les instal·lacions 

tèrmiques 

- Es produirà amb caràcter general per la coberta de l’edifici i es farà d’acord amb la 

reglamentació específica sobre instal·lacions tèrmiques (5) 

(1) 

Espai exterior: És aquell que permet inscriure un cercle de diàmetre D ≥ H/3, sent H l’altura del tancament més baix dels que ho delimiten i D ≥ 4 m. 


* Cal tenir en compte que aquest document DB HS 3 condiciona les dimensions dels patis i espais exteriors als que hauran d’obrir les finestres de les sales, 

dormitoris i cuines, així com les obertures d’admissió del sistema general de ventilació. Estableix uns valors molt més exigents que el D. 259/2003, 

d’habitabilitat i que els de les Ordenances municipals. 

(2) 

Encara que l’apartat 3.1.1.3 del CTE DB HS 3 permet fer l’extracció mecànica de l’aparell de cocció amb conductes individuals o col·lectius, el D. 259/2003 

d’habitabilitat estableix que l’extracció de les cuines es farà amb conductes independents fins a la coberta de l’edifici. 

(3) 

Si en el projecte només es contempla l’espai de reserva per al magatzem de residus, caldria tenir en compte la previsió del sistema de ventilació. 

(4) 

Altres normatives que regulen les condicions de ventilació en els recintes són el Reglament d’instal·lacions Tèrmiques, RITE, RD 1751/1998, el RD 486/1997 

de Seguretat i Salut en els llocs de treball i, en alguns casos, les Ordenances municipals. 

(5) 

Reglamentació específica sobre instal·lacions tèrmiques: Reglament d’instal·lacions tèrmiques en els edificis, RITE (RD 1751/1998), Reglament de 

combustibles gasosos (RD 919/2006) i algunes OOMM. 

Versió 2.0 maig 2007 - Oficina Consultora Tècnica COAC 

2/4

HS SALUBRITAT 


HS 4 SUBMINISTRAMENT D’AIGUA 

Exigències bàsiques HS 4 Subministrament d’aigua (art.13.4 Part I CTE) 

“Els edificis disposaran de mitjans adequats per subministrar a l’equipament higiènic previst d’aigua apta per al consum de forma sostenible, 

aportant cabals suficient per al seu funcionament, sense alteració de les propietats d’aptitud per al consum i impedint els possibles retorns 

que puguin contaminar la xarxa, incorporant mitjans que permetin l’estalvi i el control del cabal de l’aigua. 

Els equips de producció d’aigua calenta dotats de sistemes d’acumulació i els punts terminals d’utilització tindran unes característiques tal 

que evitin el desenvolupament de gèrmens patògens.” 

PROPIETATS DE 

LA INSTAL·LACIÓ 

Qualitat de l’aigua 

Protecció contra retorns 

Condicions mínimes 

de subministrament 

als punts de consum 

Manteniment 

SENYALITZACIÓ Aigua no apta per al 

consum 

ESTALVI D’AIGUA Paràmetres a 

considerar 

� L’aigua de la instal·lació complirà els paràmetres de la legislació vigent per a aigua de consum humà. 

� Els materials de la instal·lació garantiran la qualitat de l’aigua subministrada, la seva 

compatibilitat amb el tipus d’aigua i amb els diferents elements de la instal·lació a més de no 

disminuir la vida útil de la instal·lació. 

� El disseny de la instal·lació de subministrament d’aigua evitarà el desenvolupament de 

gèrmens patògens. 

Sistemes antiretorn: 

S’establiran 

discontinuïtats entre: 

Buidat de la xarxa: 

Cabals 

instantanis mínims: 

� Se’n disposaran per tal d’ evitar la inversió del sentit del flux de l’aigua 

� Instal·lacions de subministrament d’aigua i altres instal·lacions 

d’aigua amb diferent origen que no sigui la xarxa pública 

� Instal·lacions de subministrament d’aigua i instal·lacions d’evacuació 

� Instal·lacions de subministrament d’aigua i l’arribada de l’aigua als aparells i 

equips de la instal·lació 

� Qualsevol tram de la xarxa s’ha de poder buidar pel que els 

sistemes antiretorn es combinaran amb les claus de buidat 

Aigua Freda 

q ≥ 0,04l/s � urinaris amb cisterna 

q ≥ 0,05l/s � “pileta” de rentamans 

q ≥ 0,10l/s � rentamans, bidet, inodor 

q ≥ 0,15l/s � urinaris temporitzat, rentavaixelles, aixeta aïllada 

q ≥ 0,20l/s � dutxa, banyera < 1,40m, aigüera i rentadora 

domèstica, safareig, aixeta garatge, abocador 

q ≥ 0,25l/s � rentavaixelles industrial (20 serveis) 

q ≥ 0,30l/s � banyera ≥ 1,40m, aigüera no domèstica 

q ≥ 0,60l/s � rentadora industrial (8kg) 

Aigua Calenta (ACS) 

q ≥ 0,03l/s � “pileta de rentamans 

q ≥ 0,065l/s � rentamans, bidet 

q ≥ 0,10l/s � dutxa, aigüera i rentadora domèstica, safareig, 

aixeta aïllada 

q ≥ 0,15l/s � banyera < 1,40m rentadora domèstica 

q ≥ 0,20l/s � banyera ≥ 1,40m, aigüera no domèstica, 

rentavaixelles industrial (20 serveis) 

q ≥ 0,40l/s � rentadora industrial (8kg) 

Pressió: � Pressió mínima: Aixetes, en general → P ≥ 100kPa 

Escalfadors i fluxors → P ≥ 150kPa 

� Pressió màxima: Qualsevol punt de consum → P ≤ 500kPa 

Temperatura d’ACS: 

� Estarà compresa entre 50ºC i 65ºC 

(No és d’aplicació a les instal·lacions d’ús exclusiu habitatge) 

Dimensions dels locals � Els locals on s’instal·lin equips i elements de la instal·lació que 

requereixin manteniment tindran les dimensions adequades per 

poder realitzar-lo correctament. 

(No és d’aplicació als habitatges unifamiliars aïllats o adossats) 

Accessibilitat de la 

instal·lació 

Identificació 

� Per tal de garantir el manteniment i reparació de la instal·lació, les 

canonades estaran a la vista, s’ubicaran en forats o “patinets” 

registrables, o bé disposaran d’arquetes o registres. 

(Si es possible també s’aplicarà a les instal·lacions particulars) 

� Es senyalitzaran de forma fàcil i inequívoca les canonades, els 

punts terminals i les aixetes de les instal·lacions que subministrin 

aigua no apta per al consum. 

Comptatge 

� Cal disposar d’un comptador d’aigua freda i d’aigua calenta per a 

cada unitat de consum individualitzable. 

Xarxa de retorn d’ACS � La instal·lació d’ACS disposarà d’una xarxa de retorn quan des del 

punt de producció fins al punt de consum més allunyat la longitud 

de la canonada sigui > 15m 

Dispositius d’estalvi 

d’aigua 

� A les cambres humides dels edificis o zones de pública 

concurrència les aixetes dels rentamans i les cisternes dels inodors 

en disposaran. 

Versió 2.0 maig 2007 - Oficina Consultora Tècnica COAC 3/4

HS SALUBRITAT 


HS 5 EVACUACIÓ D’AIGÜES 

Exigències bàsiques HS 5 Evacuació d’aigües (art.13.5 Part I CTE) 

“Els edificis disposaran de mitjans adequats per a extreure les aigües residuals generades en ells de forma independent o conjunta amb les 

precipitacions atmosfèriques i amb els escorrentius”. 

PROPIETATS DE 

LA INSTAL·LACIÓ 

Objecte 

Ventilació 

Traçat 

Dimensionat 

Manteniment 

� La instal·lació evacuarà únicament les aigües residuals i pluvials, no podent-se utilitzar per a 

l’evacuació d’altre tipus de residus. 

� S’evitarà el pas d’aires mefítics als locals ocupats mitjançant la utilització de tancaments 

hidràulics. 

� Es disposarà de sistema de ventilació que permeti l’evacuació dels gasos mefítics i garanteixi el 

correcte funcionament dels tancaments hidràulics. 

� El traçat de les canonades serà el més senzill possible, amb distàncies i pendents que facilitin 

l’evacuació dels residus i seran autonetejables. S’evitarà la retenció d’aigües en el seu interior. 

� Els diàmetres de les canonades seran els adients per a transportar els cabals previsibles en 

condicions segures. 

� Les xarxes de canonades es dissenyaran de forma que siguin accessibles per al seu 

manteniment i reparació, per a la qual cosa tenen que disposar-se a la vista o allotjades en 

forats o “patinets” registrables, o bé disposaran arquetes o registres. 

Versió 2.0 maig 2007 - Oficina Consultora Tècnica COAC 4/4

FITXA DB HS 1 PROTECCIÓ ENFRONT DE LA HUMITAT 

Disseny de façanes 

ÀMBIT D’APLICACIÓ (art. 2 de la Part I del CTE) 

Façanes 

Mitgeres descobertes 

DEFINICIÓ DEL GRAU D’IMPERMEABILITAT DE LES FAÇANES 

Zona Pluviomètrica I II III IV V Grau d’impermeabilitat 

Zona eòlica Tot Catalunya és zona eòlica C 

Altura de coronació de la façana sobre el terreny (m) ≤ 15 16-40 41-100 

Classe d’entorn E0 E1 

CONDICIONS DE LES SOLUCIONS CONSTRUCTIVES 

FAÇANA CARA 

VISTA 

FAÇANA AMB 

REVESTIMENT 

CONTINU 

FAÇANA AMB 

REVESTIMENT 

DISCONTINU 

Amb 

cambra 

d’aire 

Ventilada Grau ≤ 5 B3+C1 

No 

ventilada 

Sense cambra d’aire 

Amb 

cambra 

d’aire 

Ventilada Grau ≤ 5 B3+C1 

No 

ventilada 

Sense cambra d’aire 

Amb 

cambra 

d’aire 

Ventilada 

Grau ≤ 2 B1+C1+J1+N1 C1+H1+J2+N2 

Grau ≤ 3 B1+C1+H1+J2+N2 B2+C1+J1+N1 

Grau ≤ 4 B2+C1+H1+J2+N2 

Grau ≤ 5 B3+C1 

Grau ≤ 2 B1+C1+J1+N1 C1+H1+J2+N2 

Grau ≤ 3 B1+C1+H1+J2+N2 


aïllament no Grau ≤ 4 R1+B2+C1 

hidròfil a l’exterior 

del full principal 


aïllament situat Grau ≤ 4 R1+B2+C1 

a la cambra d’aire 


aïllament no 



aïllament situat 


Grau ≤ 4 R1+B2+C1 

Grau ≤ 5 R3+C1 

Grau ≤ 2 R1+C1 

Grau ≤ 3 R1+B1+C1 

Grau ≤ 5 R3+C1 B3+C1 

aïllament no 




aïllament situat Grau ≤ 4 R2+C1 


Grau ≤ 5 R3+C1 R2+B1+C1 B3+C1 

No 

Grau ≤ 4 R1+B2+C1 

ventilada 

Grau ≤ 5 R2+B1+C1 

Sense cambra d’aire Grau ≤ 5 R3+C1 R2+B1+C1 B3+C1 

CONDICIONS DELS PUNTS SINGULARS 

Les característiques dels punts singulars de les façanes es correspondran amb les especificacions de l’apartat 2.3.3 del DB HS 1 i es 

reflecteixen als plànols, amidaments o plec de condicions segons correspongui. 

Agost 2007 COAC · Oficina Consultora Tècnica 1/17



Façana amb revestiment discontinu amb cambra d’aire ventilada 

amb l’aïllament situat a l’exterior del full principal 

C1 

B3+C1 Grau d’impermeabilització ≤ 5 

Full principal: fàbrica presa amb morter. La fàbrica pot ser dels tipus següents: 

- Fàbrica de mig peu de maó ceràmic 

La succió del maó ha de ser ≤ 0,45 g/(cm 2 · min) 

- Fàbrica de bloc ceràmic de 12 cm de gruix. 

- Fàbrica de bloc de formigó de 12 cm de gruix 

El bloc de formigó ha de ser tractat a l’autoclau o tenir una absorció ≤ 0,32 g/cm 3 . En el 

cas de blocs de formigó vistos, el valor mig del coeficient de succió dels blocs ha de ser≤ 

5 g/(cm 2 · min) per a un temps de 10 min i el valor individual del coeficient ha de ser ≤ 7 

g/(cm 2 · min) 

- Fàbrica de pedra natural de 12 cm de gruix 

B3 Barrera contra la penetració d’aigua de resistència molt alta a la filtració 

- Cambra d’aire ventilada, de 3 a 10 cm de gruix, situada a l’exterior de l’aïllament + 

aïllament no hidròfil 

S’han de disposar d’obertures de ventilació l’àrea efectiva de les quals sigui, com a 

mínim, igual a 120 cm 2 / 10m 2 de pany de façana entre forjats, repartides al 50% entre la 

part superior i inferior. Es poden utilitzar com a obertures reixetes, juntes verticals 

desproveïdes de morter, juntes obertes en el revestiment que tinguin una amplada més 

gran de 5 mm o altra solució que produeixi el mateix efecte.



Façana amb revestiment continu amb cambra d’aire ventilada B3+C1 Grau d’impermeabilització ≤ 5 

C1 

Full principal: fàbrica presa amb morter. La fàbrica pot ser dels tipus següents: 

- Fàbrica de mig peu de maó ceràmic 

La succió del maó ha de ser ≤ 0,45 g/(cm 2 · min) 

- Fàbrica de bloc ceràmic de 12 cm de gruix. 

- Fàbrica de bloc de formigó de 12 cm de gruix 

El bloc de formigó ha de ser tractat a l’autoclau o tenir una absorció ≤ 0,32 g/cm 3 . En el 

cas de blocs de formigó vistos, el valor mig del coeficient de succió dels blocs ha de ser≤ 

5 g/(cm 2 · min) per a un temps de 10 min i el valor individual del coeficient ha de ser ≤ 7 

g/(cm 2 · min) 

- Fàbrica de pedra natural de 12 cm de gruix 

B3 Barrera contra la penetració d’aigua de resistència molt alta a la filtració 

- Cambra d’aire ventilada, de 3 a 10 cm de gruix, situada a l’exterior de l’aïllament + 

aïllament no hidròfil 

S’han de disposar d’obertures de ventilació l’àrea efectiva de les quals sigui, com a 

mínim, igual a 120 cm 2 / 10 m 2 de pany de façana entre forjats, repartides al 50% entre la 

part superior i inferior. Es poden utilitzar com a obertures reixetes, juntes verticals 

desproveïdes de morter, juntes obertes en el revestiment que tinguin una amplada més 

gran de 5 mm o altra solució que produeixi el mateix efecte.

CTE 


Fitxa justificativa del compliment de HS 2 

Evacuació de residus 

AMBIT D’APLICACIÓ 

Residencial Habitatge 

recollida amb contenidors de carrer 

tipus de recollida municipal o de barri espais a l’edifici espais a l’habitatge 

edifici d’habitatges 

plurifamiliar 

recollida amb contenidors de carrer espai de reserva espai d’emmagatzematge immediat 

habitatge unifamiliar espai d’emmagatzematge immediat 

1 CONJUNT DE L’EDIFICI Contemplat en projecte 

Espai de reserva 


HS 2 

SI 

SI 4 

recorregut màxim d’evacuació fins 

sortida del local 

≤ 25 m ≤ 25 m ≤ 25 m 

classes de reacció al parets i sostres B-s1,d 0 

foc dels elements 

constructius paviments BFL-s1 extintor portàtil a l’exterior del 

magatzem i proper a la porta d’accés. 

a l’interior del magatzem els 

eficàcia 21 A-113 B 

necessaris per que el recorregut real 

fins algun d’ells , inclòs el situat a 

l’exterior no sigui major de: 

15 m 15 m 10 m 

HS 2 

͢ 

͢ 

‣ SITUACIÓ: 

- Recorregut entre magatzem i exterior, amplada ≥ 1,20 m (admesos estrangulaments ≤ 20 cm i L ≤ 45 cm) 

- Les portes del recorregut, obren en el sentit de la sortida 

- La pendent del recorregut és inferior al 12% i no hi ha graons 

- Si està fora l’edifici, la distància a l’accés del mateix, es inferior a 25 m 

‣ CONFIGURACIÓ 

- El disseny i emplaçament garanteixen que la temperatura interior no superi els 30ºC 

- Revestiment de parets i terres impermeable i fàcilment netejable 

- Trobades entre parets i terres son arrodonides 

‣ INSTAL.LACIONS 

- Conté al menys una presa d’aigua amb vàlvula de tancament , ( q ≥ 0,2 l/seg DB HS-4) 

- Conté una bunera sifònica antimúrida al terra, ( desguàs Ø ≥ 50 mm DB HS-5) 

- Disposa d’ il·luminació artificial que proporciona 100 lux a una alçada de 1m 

- Base d’endoll fixa 16A 2p+T (segons UNE 20.315:1994) 

P ocupants de l’edifici (suma de dormitoris senzills i doble de número de dormitoris dobles) ocupants 

Ff 

paper / cartró 0,039 matèria orgànica 0,005 varis 0,038 

factor de fracció en m 2 ‣ SUPERFICIE 

/ persona envasos lleugers 0,060 vidre 0,012 total 0,154 

Superfície útil espai de reserva, SR = P · ∑ Ff m 2 ≥ 3,5 m 2 

segons superfície 

risc baix 

5 m 2 < S ≤ 15 m 2 

risc mig 

15 m 2 ≤ S ≤ 30 m 2 

risc alt 

S > 30 m 2 

‣ PROTECCIÓ 

CONTRA 

INCENDIS 

Zona de risc 

especial 

resistència al foc estructura portant 

resistència al foc parets i sostres 

vestíbul d’independència 

R90 

EI 90 

- 

R120 

EI 120 

SI 

R180 

EI 180 

SI 

(condicions dels 

elements respecte 

la resta de l’edifici) 

portes de comunicació EI2 45-C5 2 x EI2 30-C5 2 x EI2 45-C5 

HS 3 ‣ VENTILACIÓ 

Dotació contra 

incendis 

Cabal cabal mínim de ventilació exigit qv 10 l/s/m 2 útil l/s 

Tipus 

ventilació 

natural 

híbrida 

mecànica 

obertura mixta (admissió i/o extracció) situades al menys a dues parets 

oposades del magatzem, cap punt dista més de 15 m de l’obertura més propera 

es ventilen a través d’obertures d’admissió i extracció comunicades directament 

amb l’exterior, i amb una separació vertical entre elles de 1,5 m 

els conductes d’admissió tenen longitud ≤10 m 

el magatzem esta compartimentat, l’obertura d’extracció es disposa al 

compartiment més contaminat, la d’admissió a l’altre/s espais i es disposen 

obertures de pas entre els espais 

les obertures d’extracció es connecten a conductes d’extracció, que no es 

comparteixen amb locals d’altres usos 

el magatzem esta compartimentat, l’obertura d’extracció es disposa al 

compartiment més contaminat, la d’admissió a l’altre/s espais i es disposen 

obertures de pas entre els espais 

les obertures d’extracció es connecten a conductes d’extracció, que no es 

comparteixen amb locals d’altres usos 

Ref. del projecte Abril 2007 - Oficina Consultora Tècnica COAC 1/2

CTE 

Fitxa justificativa del compliment de HS 2 

Evacuació de residus 

Residencial Habitatge 

recollida amb contenidors de carrer 

2 INTERIOR DELS HABITATGES (espai d’emmagatzematge immediat) 

Espai 

d’emmagatzematge 

immediat 


HS 2 

HS 2 

Contemplat 

en projecte 

‣ SITUACIÓ: 

- Els espais destinats a matèria orgànica i envasos lleugers es disposen a: 

- El punt més alt és a una alçada del terra ≤ 1,20 m 

la cuina 

zones annexes auxiliars 

‣ CONFIGURACIÓ 

- L’accés als espais d’emmagatzematge, no necessita d’elements auxiliars (escaletes, tamborets, ..) 

- Son habitatges aïllats o agrupats horitzontalment, per les fraccions de paper i vidre s’utilitza el magatzem de 

contenidors de l’edifici. 

- L’acabat de la superfície de qualsevol element situat a menys de 30 cm dels límits de l’espai 

d’emmagatzematge és impermeable i fàcilment rentable 

C Capacitat dins de l’habitatge per fracció en dm 3 . C = CA · PV 

PV ocupants de l’habitatge (suma de dormitoris senzills i el doble de número de dormitoris dobles) 

CA 

coeficient d’emmagatzematge per persona i fracció (dm 3 ‣ CAPACITAT 

D’EMMAGATZEMATGE 

/persona). (en gris contenidor mínim, 

dimensions en planta ≥ 30 x 30 cm i volum ≥ 45 dm3 ) 

PV envasos lleugers matèria orgànica paper/ cartró vidre 

varis 

1 7,80 3,00 10,85 3,36 10,50 

2 15,6 6,00 21,70 6.72 21,00 

3 23,4 9,00 32,55 10,08 31,50 

4 31,2 12,00 43,40 13,44 42,00 

5 39 15,00 54,25 16,80 52,50 

6 46,8 18,00 65,10 20,16 63,00 

7 54,6 21,00 75,95 23,52 73,50 

8 62,4 24,00 86,80 26,88 84,00 

9 70,2 27,00 97,65 30,24 94,50 

Ref. del projecte Abril 2007 - Oficina Consultora Tècnica COAC 2/2


ANNEX 12 a la MEMÒRIA. 

Acompliment seg. DB HE, de l’HABITABILITAT, ESTALVI d’ENERGIA 





HE ESTALVI D’ENERGIA. 

DB HE 1. Paràmetres per al compliment de les exigències en el projecte Projecte Bàsic 

HE 1 LIMITACIÓ DE LA DEMANDA ENERGÈTICA 

Exigència bàsica HE 1: Limitació de la demanda energètica (art.15.1 Part I CTE) 

“Els edificis disposaran d’una envolvent de característiques tals que limiti adequadament la demanda energètica necessària per a assolir el benestar tèrmic en funció 

del clima de la localitat, de l’ús de l’edifici i del règim d’estiu i hivern, així com per les seves característiques d’aïllament i inèrcia, permeabilitat a l’aire i exposició a la 

radiació solar, reduint el risc d’aparició d’humitats de condensació superficials i insterticials que puguin perjudicar les seves característiques i tractant adequadament 

els ponts tèrmics per tal de limitar les pèrdues i guanys de calor i evitar problemes higrotèrmics als mateixos” 

ÀMBIT 

D’APLICACIÓ 

DADES 

PRÈVIES 

MÈTODE DE 

CÀLCUL 

Edificis de nova 

construcció 

Rehabilitació 

d’edificis 

existents 

S’exclouen 

Zona climàtica 

Classificació dels 

espais habitables 

EXIGÈNCIES Limitació 

demanda 

energètica 

Edificis existents amb superfície útil > 1000 m 2 on es renovi més del 25% dels seus tancaments 

Edificacions que, per les seves característiques d’utilització, hagin de restar obertes 

Edificis i monument protegits oficialment, quan el compliment de l’exigència obligui a alterar el seu aspecte 

Edificis utilitzats com a llocs de culte i per a activitats religioses 

Construccions provisionals amb un terme previst d’utilització ≤ 2anys 

Instal·lacions industrials, tallers i edificis agrícoles no residencials 

Edificis aïllats amb una superfície total < 50 m 2 

Província: Capital província: Alçada capital província: 

Població : Alçada població: 

Desnivell entre la població i la capital de província: 

Baixa càrrega interna (2) 

Segons la quantitat de calor que es dissipa al seu interior 

Alta càrrega interna (3) 

Segons el nivell d’humitat interior 

juliol 2007 (v.1) Oficina Consultora Tècnica COAC 

Higrometria 3 o inferior (55% HR) (4) 

Higrometria 4 (62 % HR) (5) 

Higrometria 5 (70% HR) (6) 

Opció 

Aplicable a edificis en els quals → Percentatge d’obertures en cada façana ≤ 60% de la superfície de la façana 

simplificada 

(7) 

→ Percentatge de lluernaris en coberta ≤ 5% de la superfície de la coberta 

→ Les solucions constructives siguin convencionals (8) 

Opció general Aplicable a tot tipus d’edificis → Es comprovarà el compliment de les exigències per mitjà del programa 

informàtic oficial LIDER o programa alternatiu reconegut 

Taula 2.1 

segons zona 

climàtica 

Taula 2.2 

segons zona 

climàtica 

Transmitància màxima de cadascun dels elements de l’envolvent tèrmica de l’edifici 

Murs de façana 

Particions interiors en contacte amb espais no habitables 

Primer metre de terres (suelos) i murs en contacte amb el terreny (9) 

Terres (suelos) 

Cobertes 

Vidres 

Marcs 

Mitgeres (10) 

En edificis d’habitatges, particions interiors que separen hab. calefactats de zones comuns no calefactades 

Transmitància límit i Factor solar modificat límit de cada categoria d’elements 

U màx 

(W/m 2 K) 

U lim 

F lim 

RECORDATORI: Paràmetres del Decret d’Ecoeficiència (11) 

Obligatoris +4 punts +6 punts + 8 punts 

Parts massisses de tancaments verticals exteriors UMlim (W/m 2 K) ≤ 0,70 ≤ 0,63 ≤ 0,56 ≤ 0,49 

Obertures de cobertes i façanes d’espais habitables UHlim i ULlim (W/m 2 K) ≤ 3,30 

Obertures de cobertes i façanes orientades a SO (±90º) (12) FHlim i FLlim ≤ 0,35 

(1) 

1/2


DB HE 1. Paràmetres per al compliment de les exigències en el projecte Projecte Bàsic 

EXIGÈNCIES 

Notes: 

Limitació 

condensacions 

Limitació 

permeabilitat a 

l’aire fusteries 

Superficials En: → tancaments 

→ particions interiors 

→ ponts tèrmics 

de l’envolvent tèrmica, es 

limitaran les condensacions 

superficials de forma que: 

Comprovacions 

Insterticials 


→ s’eviti la formació de fongs a la seva superfície interior 

Per assegurar l’absència total de condensacions, el factor de temperatura de la superfície interior f RSi serà: 

f RSi ≥ f RSi, min (segons zona climàtica) 

fRSi, min 

Higrom. 3 

fRSi, min 

Higrom. 4 

fRSi, min 

Higrom. 5 

En tancaments, particions interiors i ponts tèrmics de l’envolvent tèrmica 

Exempts de comprovació Tancaments en contacte amb el terreny 

Particions interiors en contacte amb espais no habitables on es prevegi 

escassa producció de vapor d’aigua 

En: → tancaments 

→ no produeixin una merma significativa de les seves prestacions 

→ particions interiors 

tèrmiques 

→ no suposin un risc de degradació o pèrdua de vida útil 

de l’envolvent tèrmica, es 

limitaran les condensacions 

→ màxima condensació acumulada en 1 any ≤ quantitat que es pot 

insterticials de forma que: 

evaporar en 1 any 

Comprovacions 

Per assegurar l’absència total de condensacions, la pressió de vapor en cada capa dels tancaments i 

particions interiors serà: 

Pressió de vapor < Pressió de saturació 

(en condicions interiors i exteriors corresponents al mes de gener, segons apèndix G.1 del DB HE-1) 

Exempts de comprovació Tancaments en contacte amb el terreny 

Tancaments amb barrera de vapor a la part calenta 

Les fusteries de finestres i lluernaris tindran una permeabilitat a l’aire màxima de m 3 h/m 2 

(seran de classe segons norma UNE EN 12.207:2000) 

(1) Si es modifica el clima assignat per defecte, calculat segons Apèndix D.1 del DB HE1, caldrà adjuntar justificació en el projecte 

(2) Espais amb baixa càrrega interna: espais en els quals es genera poca calor. Són els destinats principalment a l’ús residencial (eventual o 

permanent): tots els espais dels edificis d’habitatge, habitacions, sales i zones de circulació d’hotels, hospitals, etc. 

(3) Espais amb alta càrrega interna: espais en els quals es genera gran quantitat de calor, per causa de l’ocupació, la il·luminació o els equips 

existents 

(4) Espais amb higrometria 3 o inferior: espais en els quals no es preveu una quantitat d’humitat alta (tots els espais d’edificis residencials) 

(5) Espais amb higrometria 4: espais en els quals es preveu una quantitat d’humitat alta: restaurants, cuines industrials, pavellons esportius, dutxes 

col·lectives, etc. 

(6) Espais amb higrometria 5: espais en els quals es preveu una gran quantitat d’humitat, com ara bugaderies i piscines. 

(7) Com a excepció s’admeten percentatges d’obertures > al 60% si la superfície de la façana és inferior al 10% del sumatori de les àrees de totes les 

façanes de l’edifici, i sempre que la transmitància mitjana d’aquesta façana sigui inferior a la transmitància mitjana que s’obtindria si el percentatge 

d’obertures fos del 60% 

(8) Queden exclosos de l’àmbit d’aplicació de l’opció simplificada els edificis amb tancaments formats per solucions constructives tals com murs 

trombe, murs parietodinàmics, hivernacles adossats, etc. 

(9) L’exigència es refereix al primer metre perimetral exterior dels terres (suelos) recolzats sobre el terreny, incloses les lloses o soleres enterrades a 

una profunditat < 0,5m; i pels murs en contacte amb el terreny el requeriment es refereix al primer metre superior. 

(10) Mitgeres: tancaments que llinden amb altres edificis construïts o en construcció i que conformen una divisió comú (si l’edifici veí ni tan sols està en 

construcció, a efectes del DB HE 1, els tancaments es consideren façanes). 

(11) Cal comprovar si els paràmetres que marca el Decret 21/2006 d’Ecoeficiència són més restrictius que els del DB HE 1, i aplicar els més exigents 

en cada cas. El Decret d’Ecoeficiència fixa uns paràmetres mínims a complir, i n’apunta uns altres opcionals als quals adjudica un número 

determinat de punts, per tal d’aconseguir un mínim de 10 punts obligatoris. 

(12) L’orientació Sud Oest del Decret d’Ecoeficiència no coincideix exactament amb la del DB HE 1 

2/2


DB-HE 3: Paràmetres per al compliment de les exigències bàsiques 

HE 3 EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE LES INSTAL·LACIONS D’IL·LUMINACIÓ 

Exigència bàsica HE 3: Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació (art.15.3 Part I CTE) 

“Els edificis disposaran d’instal·lacions d’il·luminació adequades a les necessitats dels seus usuaris i a la vegada eficaces energèticament 

disposant d’un sistema de control que permeti ajustar l’encesa a l’ocupació real de la zona, així com d’un sistema de regulació que optimitzi 

l’aprofitament de la llum natural, en les zones que reuneixin unes determinades condicions” 

Àmbit d’aplicació 


D’IL·LUMINACIÓ 

INTERIOR de: 

EXIGÈNCIA 

Edificis de nova construcció 

Rehabilitació d’edificis existents � Edificis existents amb superfície útil > 1000m 2 i en els que es renovi més del 25% de la 

superfície il·luminada 

Reformes de: 

� quan es renovi la instal·lació d’il·luminació 

- locals comercials 

- edificis d’ús administratiu 

� Edificis i monuments amb valor històric o arquitectònic reconegut, quan el compliment de les exigències del 

HS-3 pugui alterar de manera inacceptable el seu caràcter o aspecte 

� Construccions provisionals amb un període d’utilització previst ≤ 2anys 

� Instal·lacions industrials, tallers i edificis agrícoles no residencials 

� Edificis independents amb una superfície total < 50m 2 

S’exclouen: 

� Interior dels habitatges 

� Enllumenats d’emergència 

VEEI (W/m 2 ) 

Valor 

d’Eficiència 

Energètica de la 


SISTEMES DE 

CONTROL i 

REGULACIÓ 

de les 

instal·lacions 

d’il·luminació de 

les zones dels 

grups 

1 i 2 

Es garantiran els valors límits fixats a continuació en funció de l’ús de cada zona i del grup al que pertany. 

(el valor inclou la il·luminació general i la d’accent, exclou la d’il·luminació d’aparadors i zones d’exposició) 

ZONES del GRUP 1: zones de no representació VEEI ≤ 

- administratiu en general 

- andanes d’estacions de transport 

- sales de diagnòstic 

- pavellons d’exposicions o fires 

3,5 

- aules i laboratoris 4,0 

- habitacions d’hospital 

- zones comunes 

- magatzems, arxius, sales tècniques i cuines 

4,5 

- aparcaments 

- espais esportius 

5,0 

- recintes interiors assimilables a Grup 1 i no descrits al llistat anterior 

ZONES del GRUP 2: zones de representació 

- administratiu en general 

4,5 

- estacions de transport 

- supermercats, hipermercats i grans magatzems 

- biblioteques, museus i galeries d’art 

6,0 

- zones comunes en edificis residencials 7,5 

- centres comercials (s’exclou les botigues) 

- hosteleria i restauració 

- religiós en general 

8,0 

- sales d’actes, auditoris i sales d’ús múltiple i convencions; sales d’oci o espectacle, sales de 

reunions i sales de conferències 

- botigues i petit comerç 

- zones comunes 

10 

- habitacions d’hotels, hostals, etc. 12 

- recintes interiors assimilables a Grup 2 i no descrits al llistat anterior 10 

� Per a cada zona � Es disposarà, com a mínim, d’un sistema d’encesa i apagada 

manual, a manca d’un altre sistema de control. 

(no s’accepta com a únic sistema de control, l’encesa i apagada 

des del quadre elèctric) 

� Per a zones d’ús esporàdic � El control d’encesa i apagada s’haurà de fer per: 

- sistema de control de presència, o bé 

- sistema de temporització 

� Per a zones amb aprofitament de 

la llum natural 

No és d’aplicació a 

- zones comunes d’edificis residencials 

- habitacions d’hospital 

- habitacions d’hotels, hostals, etc. 


� les lluminàries situades sota una lluerna: Sempre 

� la primera línia paral·lela de lluminàries situades a una 

distància < 3m de la finestra: 

En zones amb tancaments de vidre a l’exterior o a patis/atris on 

es donin unes determinades relacions entre l’edifici projectat, 

l’obstacle exterior, la superfície vidrada d’entrada de llum i les 

superfícies interiors del local. (DB HE-3 art. 2.2b)

càlcul de la dotació d'aigua calenta d'ús domèstic 46 habitatges HPO Vilablareix 

i de la instal.lació de plaques solars 

amb els valors i criteris de DB HE 4 

DEMANDA ACS SANITÀRIA PER HABITATGES 

lts 

28 

dia persona 

segons decret ecoefª que és més exigent 

nombre de persones resulten 

nombre dormitª 3 

nombre unitats 30 

2 

12 

1 

4 

4592 

lts 

dia conjunt 2 edificis 

nombre de persones 4 3 2 

120 36 8 164 persones 

Vilablareix és zona climàtica III la contribució climàtica de la producció solar és del 50% el sistema bàsic és a gas natural 

per a una demanda anyal de 

365 x 4592 x 50% = 838.040,00 lts/ any 

Per a la demanda enèrgetica anyal Eacs el valor mig de la Tº de la xarxa a Girona UNE 94002:2005 12,91 ºC 

el salt tèrmic a assolir 60º és per tant 47,09 ºC 

calor específic de l'aigua 0,001163 Kwh/ºC Kg 

el resultat a cobrir com amínim amb captació solar és 45.895,82 Kwh/any 

que són 39.470.406,99 Kcal 

ó també 165.224,96 MJ/any 

àrea de captadors solars que calen 

demanda energètica anyal 45.895,82 Kwh/any 

irradiació solar diària (mitjana anyal) Girona segons mapa ICAEN 14,5 MJ/m2 que són 1.470,14 Kwh 

latitud Girona 42º implantació Sud perfecte inclinació 45º 

coefeicient reducció per ombres 

coefeicient reducció per declinació 

93% 

97% 

en conjunt 

90% 

volum d'acumulació centralitzada 

la superfície útil dels captadors solars serà com a mínim de 86,52 m2 en el conjunt dels dos edificis 

el volum d'acumulació no serà menor de 50 x 86,52 = 4.326 

ni més gros de 180 x 86,52 = 15.573 

es considera que el volum d'acumulació convenient serà 9.949,42 lts en el conjunt dels dos edificis 

el projecte d'execució afinarà el càlcul i el disseny amb models concrets de panel solar amb el seu rendiment, disposició òptima per millorar 

ombres, disposició dels acumuladors i repartiment d'aquest total, o del que resultés, entre els dos edificis.

Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis RD 1027/2007, (BOEs 29/08/2007, correcció d’errades BOE 28/02/2008) Oficina Consultora Tècnica · Col·legi d’Arquitectes de Catalunya v.1 abril 2008 

RITE 

Condicions per donar compliment en el projecte d’edificació 

al Reglament d’instal·lacions tèrmiques en els edificis 

DADES 

P.BÀSIC 

RITE 

46 HPO, PROM.º VILABLAREIX FUTUR SL . EL PROJ. EXECUTIU INCORPORARÀ PROJECTE A CÀRREC DE FACULTATIU ADIENT 

DADES DE L’EDIFICI O LOCAL 

Ús previst (1) 

Administratiu Docent Comercial 

Pública 

concurrència 

Sanitari 

Residencial 

habitatge 

x 

Residencial 

públic 

Tipus d’intervenció en l’edifici o local (2) 

Nova 

construcció 

x Canvi d’ús Rehabilitació Altres intervencions en edifici o local existent 

Tipus d’intervenció en la instal·lació 

Nova instal·lació x Reforma de la - Canvi del tipus d’energia 


- Incorporació d’energies renovables (3) 

- Altres: - Incorporació de nous subsistemes de climatització o de producció d’ACS o la 

modificació dels existents. 

- Substitució dels subsistemes de climatització o de producció d’ACS o 

l’ampliació del nombre d’equips de generadors de calor o fred. 

- El canvi d’ús previst de l’edifici (4) 

CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LA INSTAL·LACIÓ TÈRMICA 

Objecte 

Climatització (6) Calefacció x Refrigeració 

Tipus d’instal·lació 

Ventilació (7) 

Producció d’aigua calenta 

sanitària, (ACS) (8) 

Individual x Nombre d’individuals 46 Suma de Potències individuals previstes (9) ........... kW Centralitzada 

Centrals de producció de calor o fred 

Caldera Caldera 

mixta 

x Unitat 

autònoma 

compacta 

Previsió de potència tèrmica nominal total, P 

Unitat 

autònoma 

partida 

Bomba 

de calor 

Planta 

refredadora 

Captadors 

solars 

x Altres 

(11) 

Calor (9) kW Fred (9) kW Solar (10) kW 

Fonts d’energia previstes 

Electricitat Combustible gasos x Combustible líquid Energia solar x Altres 

CARACTERÍSTIQUES ESPECÍFIQUES DE LA INSTAL·LACIÓ SOLAR 

Objecte 

ACS x Calefacció Climatització Escalfament d’aigua del vas de les piscines 

Dades de la instal·lació 

Demanda energètica anual 

estimada (12) 

Captació 

45.896 kWh 

Individual Col·lectiva x 

Acumulació 

Cobertura anual estimada 

(12) 

Superfície d’obertura de 

captació total prevista (12) 

% P tèrmica de l’equip 

de recolzament (10) 

2 Potència tèrmica 

m 

equivalent (10) 

Individual Col·lectiva x Volum d’acumulació total (12) . 9.950 litres Nombre de dipòsits Ut. 

DOCUMENTACIÓ 

TÈCNICA 

segons el RITE i la 

Instrucció 4/2008 

(14) 

No cal documentació 

ni cap tràmit 

MEMÒRIA TÈCNICA 

de la instal·lació 

PROJECTE 


a) P calor i/o fred < 5 kW 

b) Producció ACS –amb escalfadors instantanis, escalfadors acumuladors, termos 

elèctrics- amb P individual o suma de P ≤ 70 kW 

c) Sistemes solars d’un únic element prefabricat 

d) Reforma d’instal·lació per incorporar energia solar P < 5 kW (0,7 W/m 2 x m 2 ) 

5 kW ≤ P calor i/o fred ≤ 70 kW 

Elaborada sobre impresos oficials ITE 3 i ITE 5, per l’empresa instal·ladoramantenidora 

que hagi realitzat la instal·lació. 

P calor i/o fred > 70 kW (15) 

Contingut segons art.16 RITE. Redactat i signat per tècnic competent i visat 

x 

kW 

kW 

X


RITE 

Condicions per donar compliment en el projecte d’edificació 

al Reglament d’instal·lacions tèrmiques en els edificis 

DADES 

P.BÀSIC 

RITE 

46 HPO, PROM.º VILABLAREIX FUTUR SL . EL PROJ. EXECUTIU DIMENSIONARÀ CLIMATITZADORES COMERÇOS A EFECTES FUTURS 

DADES DE L’EDIFICI O LOCAL 

Ús previst (1) 

Administratiu Docent Comercial X 

Pública 

concurrència 

Sanitari 

Residencial 

habitatge 

Residencial 

públic 

Tipus d’intervenció en l’edifici o local (2) 

Nova 

construcció 

x Canvi d’ús Rehabilitació Altres intervencions en edifici o local existent 

Tipus d’intervenció en la instal·lació 

Nova instal·lació x Reforma de la - Canvi del tipus d’energia 


- Incorporació d’energies renovables (3) 

- Altres: - Incorporació de nous subsistemes de climatització o de producció d’ACS o la 

modificació dels existents. 

- Substitució dels subsistemes de climatització o de producció d’ACS o 

l’ampliació del nombre d’equips de generadors de calor o fred. 

- El canvi d’ús previst de l’edifici (4) 

CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LA INSTAL·LACIÓ TÈRMICA 

Objecte 

Climatització (6) X Calefacció Refrigeració 

Tipus d’instal·lació 

Ventilació (7) 

Individual X X Nombre d’individuals=11 1111 SUma de Potències individuals previstes (9) 

Centrals de producció de calor o fred 

Caldera Caldera 

mixta 

Unitat 

autònoma 

compacta 

Previsió de potència tèrmica nominal total, P 

Unitat 

autònoma 

partida 

X Bomba 

de calor 

Planta 

refredadora 

Producció d’aigua calenta 

sanitària, (ACS) (8) 

........... kW cEntralitzada 

Captadors 

solars 

Calor (9) kW Fred (9) kW Solar (10) kW 

Fonts d’energia previstes 

Electricitat Combustible gasos x Combustible líquid Energia solar x Altres 

CARACTERÍSTIQUES ESPECÍFIQUES DE LA INSTAL·LACIÓ SOLAR 

Objecte 

ACS Calefacció Climatització Escalfament d’aigua del vas de les piscines 

Dades de la instal·lació 

Demanda energètica anual 

estimada (12) 

Captació 

Individual Col·lectiva 

Acumulació 

Individual Col·lectiva 

DOCUMENTACIÓ 

TÈCNICA 

segons el RITE i la 

Instrucció 4/2008 

(14) 

No cal documentació 

ni cap tràmit 

MEMÒRIA TÈCNICA 


AVANTPROJECTE 


Cobertura anual estimada 

(12) 

Superfície d’obertura de 

captació total prevista (12) 

% P tèrmica de l’equip 

de recolzament (10) 

2 Potència tèrmica 

m 

equivalent (10) 

Volum d’acumulació total (12) . Nombre de dipòsitS 

a) P calor i/o fred < 5 kW 

Altres 

(11) 

b) Producció ACS –amb escalfadors instantanis, escalfadors acumuladors, termos 

elèctrics- amb P individual o suma de P ≤ 70 kW 

c) Sistemes solars d’un únic element prefabricat 

d) Reforma d’instal·lació per incorporar energia solar P < 5 kW (0,7 W/m 2 x m 2 ) 

5 kW ≤ P calor i/o fred ≤ 70 kW 

Elaborada sobre impresos oficials ITE 3 i ITE 5, per l’empresa instal·ladoramantenidora 

que hagi realitzat la instal·lació. 

P calor i/o fred > 70 kW (15) 

Contingut segons art.16 RITE. Redactat i signat per tècnic competent i visat 

kW 

kW 

X


RITE Condicions per donar compliment al RITE en el projecte d’edificació DOCUMENT DE TREBALL RITE 

EXIGÈNCIES TÈCNIQUES DE LES INSTAL·LACIONS TÈRMIQUES 

General 

Benestar 

i Higiene 

Eficiència 

energètica 

Seguretat 

Ref. projecte: 

Els edificis disposaran d’instal·lacions tèrmiques apropiades destinades a proporcionar el benestar tèrmic 

dels seus ocupants, regulant el rendiment de les mateixes i dels seus equips. Aquesta exigència es 

desenvolupa en el vigent Reglament d’Instal·lacions tèrmiques dels edificis, RITE, i la seva aplicació 

quedarà definida en el projecte de l’edifici”. 

Projecte 

CTE HE 2 X 

“Les instal·lacions tèrmiques s’han de dissenyar i calcular, executar, mantenir i utilitzar de manera que es 

compleixin les exigències de benestar i higiene, eficiència i seguretat que estableix el RITE i de qualsevol 

RITE X 

altra reglamentació o normativa que pugui ésser d’aplicació a la instal·lació projectada”. CTE 

HE 4, HS 3, HR 

D. 21/2006 

Ecoeficiència 

Prevenció i control 

de la legionel·losi 

X 

“Les instal·lacions tèrmiques s’han de dissenyar i calcular, executar, mantenir i utilitzar de manera que 

s’obtingui una qualitat tèrmica de l’ambient, una qualitat de l’aire interior i una qualitat de la dotació d’aigua 

calenta sanitària que siguin acceptables per als usuaris de l’edifici sense que es produeixi 

menyscabament de la qualitat acústica de l’ambient, complint els requisits següents: 

Qualitat tèrmica 

de l’ambient 

Qualitat de l’aire 

interior 

Higiene 

Qualitat de 

l’ambient acústic 

“Les instal·lacions tèrmiques permetran mantenir els paràmetres que defineixen 

l’ambient tèrmic dins d’un interval de valors determinats a fi de mantenir unes 

condicions ambientals confortables per als usuaris dels edificis.” 

“Les instal·lacions tèrmiques permetran mantenir una qualitat de l’aire interior 

acceptable, en els locals ocupats per les persones, eliminant els contaminants 

que es produeixin de forma habitual durant l’ús habitual dels mateixos, aportant 

un cabal suficient d’aire exterior i garantint l’extracció i expulsió de l’aire viciat.” 

(*) En l’àmbit del CTE, 

segons l’exigència 

bàsica HS 3 “Qualitat 

de l’aire interior”, cal 

disposar d’un sistema 

- En edificis d’habitatge: interior dels habitatges, 

trasters, magatzem de residus i aparcaments 

IT 1.1 X 

IT 1.1.4.1 X 

IT 1.1.4.2 

X 

CTE DB HS 3 X 

- Aparcaments i garatges en edificis de qualsevol ús CTE DB HS 3 X 

de ventilació en: - Resta d’edificis: amb criteris anàlegs a DB HS3 → IT 1.1.4.2 

“Les instal·lacions tèrmiques permetran proporcionar una dotació d’aigua calenta 

sanitària, en condicions adequades, per a la higiene de les persones.” 

“En condicions normals d’utilització, el risc de molèsties o malalties produïdes pel 

soroll i les vibracions de les instal·lacions tèrmiques estarà limitat.” 


redueixi el consum d’energia convencional de les instal·lacions tèrmiques i, com a conseqüència, de les 

emissions de gasos d’efecte hivernacle i altres contaminants atmosfèrics, mitjançant la utilització de 

sistemes eficients energèticament, de sistemes que permetin la recuperació d’energia i la utilització 

d’energies renovables i de les energies residuals, complint els requisits següents: 

Rendiment 

energètic 

Distribució 

de calor i fred 

Regulació i 

control 

Comptabilització 

de consums 

Recuperació 

d’energia 

Utilització 

d’energies 

renovables 

“Els equips de generació de calor i fred, així com els destinats al moviment i 

transport de fluids, es seleccionaran en ordre a aconseguir que les seves 

prestacions, en qualsevol condició de funcionament, estiguin el més a prop 

possible al seu règim de rendiment màxim.” 

“Els equips i les conduccions de les instal·lacions tèrmiques han de quedar aïllats 

tèrmicament, per aconseguir que els fluids portadors arribin a les unitats terminals 

amb temperatures pròximes a les de sortida dels equips de generació .” 

“Les instal·lacions estaran dotades dels sistemes de regulació i control necessaris 

perquè es puguin mantenir les condicions de disseny previstes en els locals 

climatitzats, ajustant, al mateix temps, els consums d’energia a les variacions de la 

demanda tèrmica, així com interrompre el servei.”” 

“Les instal·lacions tèrmiques han d’estar equipades amb sistemes de 

comptabilització perquè l’usuari conegui el seu consum d’energia, i per permetre el 

repartiment de les despeses d’explotació en funció del consum, entre diferents 

usuaris, quan la instal·lació satisfaci la demanda de diferents usuaris.” 

“Les instal·lacions tèrmiques incorporaran subsistemes que permetin l’estalvi, la 

recuperació d’energia i l’aprofitament d’energies residuals.” 

“Les instal·lacions tèrmiques aprofitaran les energies renovables disponibles, amb 

l’objectiu de cobrir amb aquestes energies una part de les necessitats de l’edifici.” 

(*) En l’àmbit del CTE 

HE 4 

IT 1.1.4.3 

Prevenció i control 

de la legionel·losi 

IT 1.1.4.4 

CTE DB HR 

X 

X 

IT 1.2 X 

IT 1.2.4.1 X 

IT 1.1.4.2 

X 

IT 1.1.4.3 X 

IT 1.1.4.4 X 

IT 1.1.4.5 X 

IT 1.1.4.6 X 

- Instal·lacions tèrmiques per a la producció d’ACS CTE DB HE 4 

D. 21/2006 

Ecoeficiència 


previngui i es redueixi a límits acceptables el risc de patir accidents i sinistres capaços de produir danys i 

perjudicis a les persones, flora, fauna, bens o el medi ambient, així com d’altres fets susceptibles de 

produir en els usuaris molèsties i malalties.” 

IT 1.3 

X 

X 

2/3


RITE Condicions per donar compliment al RITE en el projecte d’edificació DOCUMENT DE TREBALL RITE 

NOTES 

(1) 

Ref. projecte: 

A efectes del RITE, l’Annex de Terminologia del RITE diferencia els següents usos, que afecten bàsicament a les sales de calderes: 

- Edificis o locals institucionals: Hospitals, residències d’avis, col·legis i centres d’ensenyament infantil, primària, secundari i similars, etc. 

- Edificis o locals de pública concurrència: Teatres, cinemes, sales d’exposicions, biblioteques, museus, sales d’espectacles i activitats 

recreatives, locals de culte, estacions de transport, centres d’ensenyament universitari, i similars. 

(2) El CTE DB HE 2 remet al RITE vigent per donar compliment a l’exigència de rendiment energètic de les instal·lacions tèrmiques. Per tant, 

per determinar si en les intervencions en edificis existents cal complimentar el RITE, caldrà revisar conjuntament l’àmbit d’aplicació del 

RITE (art. 2 Part I) i del CTE (art. 2 de la LOE, art. 2 de la Part I del CTE). Veure Document informatiu “Àmbit d’aplicació del CTE”. 

(3) A partir de l’àmbit d’aplicació general del CTE, en algunes intervencions en edificis existents s’haurà d’incorporar un sistema solar de 

producció d’ACS: per exemple, en rehabilitació d’edificis en els que hi hagi una demanda d’ACS ≥ 50 litres a Tª 60 ºC . En l’àmbit del 

CTE, s’entén per rehabilitació d’edificis, intervencions generals que tinguin per objecte l’adequació funcional, estructural o la modificació 

del nombre o superfície dels habitatges. 

(4) L’àmbit del CTE a més del canvi d’ús previst de l’edifici inclou també el canvi d’ús de l’establiment. 

(5) Si l’edifici o local disposa de vàries instal·lacions tèrmiques, caldrà fer servir més d’una fitxa per definir correctament les instal·lacions. 

(6) La instal·lació de climatització tracta l’ambient globalment incorporant els sistemes de calefacció, refrigeració i ventilació adequats. 

(7) Qualsevol edifici o establiment, en l’àmbit del CTE, ha de disposar d’un sistema de ventilació per garantir la qualitat de l’aire interior, 

segons estableix l’exigència bàsica HS 3. En el cas d’edificis d’habitatges i d’aparcaments s’haurà de fer segons el Document bàsic DB 

HS3. En la resta de casos segons el RITE IT 1.1.4.2 “Exigència de qualitat de l’aire interior”. 

(8) Si es preveu una instal·lació d’aigua calenta sanitària, segons l’àmbit del CTE DB HE 4, caldrà garantir una contribució solar mínima per a 

la producció d’aigua calenta sanitària (si la demanda és ≥ 50 l/dia a 60ºC ) i per a l’escalfament de l’aigua de piscines climatitzades. 

(9) A efectes de determinar la documentació tècnica de disseny requerida, quan en un mateix edifici existeixin múltiples generadors de 

calor o fred (inclòs els generadors que només produeixin Aigua Calenta Sanitària (ACS), com ara, escalfadors instantanis, 

escalfadors acumuladors i termos elèctrics) la potència tèrmica nominal de la instal·lació, P, s’obtindrà com a suma de les 

potències tèrmiques nominals dels generadors de calor o dels generadors de fred necessaris per a cobrir el servei, sense considerar 

en aquesta suma la instal·lació solar tèrmica. 

P total = Σ P generadors 

A títol orientatiu es pot fer una estimació de Potències nominals tèrmiques en habitatges: 

- Producció d’ACS mitjançant termos elèctrics: Els tipus habituals (100-200 l) tenen una Potència, P entre 1,5 kW i 2 kW 

- Producció d’ACS mitjançant escalfadors instantanis: Acostumen a tenir una Potència P, entre 24 i 35 kW (corresponents a cabals de 0,2 l/s i 0,3 

l/s, respectivament). 

- Calderes mixtes de calefacció i ACS: Es dimensionen per a la producció instantània d’ACS i acostumen a tenir una Potència P, entre 24 i 35 kW. 

- Aparells d’aire condicionat només refrigeració: el rati de kW de fred en habitatges es troba entre 100-150 W/m 2 . Així tenint en compte les zones 

climàtiques de Catalunya, un habitatge de 100 m 2 , tindria una Potència de generació de fred entre 10 – 15 kW. 

- Aparells d’aire condicionat refrigeració i calefacció (bomba de calor): el rati de fred és igual al cas anterior; el rati de calor es pot estimar entre 70- 

120 W/m 2 . 

(10) En el cas d’instal·lacions solars tèrmiques la documentació tècnica de disseny requerida serà la que correspongui a la potència 

tècnica nominal en generació de calor o fred de l’equip d’energia de recolzament. En el cas de que no existeixi aquest equip 

d’energia de recolzament o quan es tracti d’una reforma de la instal·lació tèrmica que només incorpori energia solar, la potència es 

determinarà multiplicant la superfície d’obertura del camp de captadors solars instal·lats per 0,7 kW/m 2 . 

P total instal·lacions solars = 0,7 kW/m 2 x S captadors 

(11) Per exemple, equips de producció d’ACS com els termos elèctrics, escalfadors acumuladors, escalfadors instantanis, etc. 

(12) Dades de l’estudi de demanda d’ACS solar. Veure document OCT “Predimensionament de les instal·lacions d’ACS amb energia solar” 

(13) Dades de l’estudi de demanda d’ACS solar. Veure document OCT “Predimensionament de les instal·lacions d’ACS amb energia solar” 

(14) Classificació de les instal·lacions segons la Instrucció SIE 4/2008. 

(15) L’article 16 del RITE (RD 1027/2007) defineix el contingut del Projecte de les instal·lacions tèrmiques: 

El projecte ha de ser redactat i signat per tècnic titulat competent. El projectista serà responsable de que el projecte s’adapti a les exigències del RITE i 

de qualsevol altra reglamentació o normativa que pogués ser d’aplicació a la instal·lació projectada. 

El projecte es desenvoluparà en forma d’un o varis projectes específics, o integrat en el projecte general de l’edifici. Quan els autors dels projectes 

específics fossin diferents que l’autor del projecte general, hauran d’actuar coordinadament amb aquest. 

El projecte descriurà la instal·lació tèrmica en la seva totalitat, les seves característiques generals i la forma d’execució de les mateixa, amb el detall 

suficient perquè es pugui valorar i interpretar inequívocament durant la seva execució. En el projecte s’inclourà la següent informació: 

a) Justificació de que les solucions proposades compleixen les exigències de benestar tèrmic i higiene, eficiència i seguretat del RITE i la 

resta de normativa aplicable. 

b) Les característiques tècniques mínimes que han de reunir els equips i materials que conformen la instal·lació projectada, així com les 

seves condicions de subministrament i execució, les garanties de qualitat i el control de recepció en obra que s’hagi de realitzar. 

c) Les verificacions i les proves que s’hagin d’efectuar per realitzar el control de l’execució de la instal·lació i el control de la instal·lació 

terminada. 

d) Les instruccions d’ús i manteniment d’acord amb les característiques específiques de la instal·lació, mitjançant l’elaboració d’un “Manual 

d’ús i manteniment” que contindrà les instruccions de seguretat, utilització i maniobra, així com els programes de funcionament, 

manteniment preventiu i gestió energètica de la instal·lació projectada, d’acord amb la IT 3. 

Per estendre un visat de projecte, els Col·legis professionals comprovaran que es compleix el contingut anterior (art. 16 Part I del RITE, RD 1027/2007). 

3/3


ANNEX 13 A LA MEMÒRIA. PREVISIÓ D’ESPAI PER A LA INSTAL.LACIONS DE 

TELECOMUNICACIONS 

AQUEST ANNEX EXPLICA LES CARACTERÍSTIQUES AMB QUE S’HA PREVIST L’ESPAI DE 

TELECOMUNICACIÓ AL PROJECTE BÀSIC I QUE SERÀ OBJECTE DE DETALL AL PROJECTE 

D’EXECUCIÓ -PEL QUE FA A L’OBRA CIVIL- I AL PROJECTE ESPECÍFIC DE TELECOMUNICACIÓ -PEL 

QUE FA AL CONTINGUT DE LA INSTAL.LACIÓ-. 

Les dotacions previstes, sens perjudici de majors precissions a P.Eexecutiu, són 

LOCALS COMERCIALS: 1 PAU per cadascun dels 11 locals, 1 registre (TB+RDSI)+(RTV)+(TLCA)+(SAFI). 

La previsió de parells telefònics és de 3 linies per local comercial PB (33 parells) 

HABITATGES: 1 pau i 3 reg. (TB+RDSI)+(RTV)+(TLCA)+(SAFI) + 1 reserva per VIVENDES DE 3 HABITACIONS 

1 pau I 2 reg. (TB+RDSI)+(RTV)+(TLCA)+(SAFI) + 1 reserva per VIVENDES DE 2 HABITACIONS 

1 pau I 2 reg. (TB+RDSI)+(RTV)+(TLCA)+(SAFI) + VIVENDES DE 1 HABITACIó 

La previsió de parells telefònics és de 2 linies per habitatge (92parells) 




Maig 2008, per a Vilablareix Futur SL

ICT Previsió d’espais per a les instal·lacions de telecomunicacions als edificis Oficina Consultora Tècnica. Col·legi d’Arquitectes de Catalunya abril de 2007 

PREVISIÓ D’ESPAIS PER A LES INSTAL·LACIONS DE TELECOMUNICACIONS 

DADES DE L’EDIFICI: 

Situació: 

Municipi : 

Promotor: 

Tipus d’edifici (ús principal): 

Nombre d’habitatges: Nombre d’oficines: Nombre de locals: 

El projecte de l’edifici ha de garantir la previsió d’espais per a la implantació de les infrastructures de 

telecomunicacions segons el R.D. Llei 1/98 “Infraestructuras comunes en los edificios par el acceso a los servicios 

de telecomunicación” (BOE 28/02/1998). 

Els edificis han de disposar obligatòriament dels serveis de Telefonia bàsica (TB) i Televisió terrestre i radiodifusió 

sonora (RTV). 

Pel que fa a la Televisió i radiodifusió sonora per satèl·lit (RTVSAT), la instal·lació ha de permetre la distribució dels 

senyals procedents de dos operadors, encara que no és obligatori la col·locació de les antenes parabòliques. 

En quan als servei de Telecomunicacions per cable (TLCA) només cal preveure la canalització, fins als punts de 

presa de l’usuari, que possibiliti en un moment donat la col·locació del cablejat necessari que serà a càrrec dels 

operadors. 

Per a fer les previsions d’espais es disposa del R.D. 401/2003 d’àmbit estatal i del D. 172/1999 d’àmbit autonòmic i 

vàlid només per a un nombre màxim de 25 unitats privatives (anul·lat per sentència del TSJC, DOGC 7-03-2007). 

L’evolució de les tecnologies i l’augment d’exigències dels usuaris determinen que la previsió d’espais feta d’acord 

amb els mínims de la normativa autonòmica resulti en alguns casos insuficient. 

En aquest sentit, és recomanable que les dimensions dels espais siguin més generoses i s’adeqüin al nou RD 

401/2003, encara que en cap cas és obligatori. 

Justificació segons: 

NORMATIVA D’ÀMBIT AUTONÒMIC: 

D. 172/1999 “Canalitzacions i infrastructures de radiodifusió sonora, televisió, telefonia bàsica i altres 

serveis per cable a l’edifici” (DOGC 7/07/1999) 

(anul·lat per sentència del TSJC, DOGC 7-03-2007) 

NORMATIVA D’ÀMBIT ESTATAL 

R.D. 401/2003 “Reglamento regulador de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el 

acceso a les servicios de telecomunicación en el interior de los edificios y de la actividad 

de instalación de equipos y sistemas de telecomunicaciones” (BOE 14/05/2003) 

Data L’arquitecte/a 

1 / 6



D.172/99 (anul·lat per TSJC, DOGC 7-03-2007) R.D. 401/2003 àmbit estatal 

1. ARQUETA D’ENTRADA 

2. CANALITZACIÓ EXTERNA 

El seu disseny, dimensió manteniment van a càrrec de cada 

operador i ha d’arribar fins al punt d’entrada de l’edifici 

3. PUNT D’ENTRADA GENERAL 

Lloc per on els operadors accedeixen a cada edifici o espais 

comuns o privats que hi estan vinculats. 

Dimensionat: En funció del nombre d’unitats privatives (UP) 

Entrada inferior 

≤ 4 UP 2 tubs Ø 40 mm 

(soterrat) > 4 UP 2 tubs Ø 60 mm 

Entrada superior 

≤ 4 UP 2 tubs Ø 40 mm 

(a coberta) > 4 UP 2 tubs Ø 60 mm 

4. CANALITZACIÓ D’ENLLAÇ 

Formada per les canalitzacions i els elements de registre que 

calguin des del punt d’entrada general fins el recinte 

d’instal·lacions de telecomunicacions 

Característiques: Canalització amb tub o canal encastat o 

superficial 

TUBS Nombre de tubs: 2 tubs Ø 60 mm 

Registres d’enllaç: poden ser 

- armaris 200 x 400 x 120 (alçada x amplada x fondària, mm) 

- arquetes 200 x 200 x 200 

Col·locació: 

- cada 30 m en canalització encastada o superficial 

- cada 50 m en canalització soterrades 

- en les interseccions de dos trams rectes no alineats 

CANALS Secció de 70 cm 2 

Permet obtenir la unió entre les xarxes d’alimentació dels serveis de telecomunicació dels diferents 

operadors i la infrastructura comú de telecomunicacions de l’immoble 

Ubicació Arqueta única a l’exterior de l’immoble. 

Construcció A càrrec de la propietat de l’immoble 

Dimensions Segons el nombre de punts d’accés a l’usuari (PAU) 

Nombre de PAU longitud x amplada x profunditat (mm) 

Fins a 20 400 x 400 x 600 

de 21 a 100 600 x 600 x 800 

més de 100 800 x 700 x 820 

Observacions En casos excepcionals, per manca d’espai a la vorera o prohibició de l’organisme 

competent, s’habilitarà un PUNT GENERAL D’ENTRADA: 

- Registre d’accés de 400 x 600 x 300 mm, o 

- Passamurs que admeti el pas de tota la canalització externa i que la part interna 

coincideixi amb el registre d’enllaç 

Part de la instal·lació que va des de l’arqueta d’entrada fins al punt d’entrada general de l’immoble, a 

on pel costat interior s’ubica un registre d’enllaç 

Construcció A càrrec de la propietat de l’immoble 

Dimensionat Segons el nombre de punts d’accés a l’usuari (PAU) 

núm. de PAU núm. tubs i ∅ TB+RDSI TLCA Reserva 

fins a 4 3 ∅ 63mm 1 1 1 

de 5 a 20 4 ∅ 63mm 1 1 2 

de 21 a 40 5 ∅ 63mm 2 1 2 

més de 40 6 ∅ 63mm 3 1 2 

Element passamurs que permet l’entrada a l’immoble de la canalització externa. 

Per l’interior de l’immoble acabarà en un registre d’enllaç de les següents dimensions: 

alçada x amplada x profunditat (mm) 

- armari 450 x 450 x 120 

- arqueta 400 x 400 x 400 

ENTRADA INFERIOR: Des del punt d’entrada general fins al registre principal ubicat en el RITI 

Característiques: Canalització amb tubs o canals encastats, superficials o soterrades 

TUBS Nombre de tubs: el mateix que els de la canalització externa 

Dimensionat: Segons el nombre de parells telefònics (Veure Annex: Comentaris) 

CANALS 

núm. parells núm. tubs i ∅ TB+RDSI TLCA Reserva 

fins a 250 3 ∅ 40mm 1 1 1 

entre 250 i 525 3 ∅ 50mm (1) 1 1 1 

entre 525 i 800 3 ∅ 63mm (1) 1 1 1 

Registres d’enllaç: poden ser 

- armaris 450 x 450 x 120 (alçada x amplada x profunditat, mm) 

- arquetes 400 x 400 x 400 

Col·locació: - cada 30 m en canalització encastada 

- cada 50 m en canalització superficial o soterrada 

- en el punt d’intersecció de dos trams rectes no alineats 

- dins dels 60 cm abans de la intersecció, en un sol tram dels dos que es 

trobin. En aquest cas la corba tindrà un radi ≥ de 350 mm. 

Observacions: 

quan part de la canalització d’enllaç sigui soterrada, serà perllongació de la canalització 

externa, eliminant-se el registre d’enllaç associat al punt d’entrada. 

(1) Pels tubs destinats a TLCA el ∅ pot ser 40mm 

Disposició de 4 espais independents (en una o varies canals) repartits de la següent forma : 

- 2 espais per a TB+RDSI 

- 2 espais per a TLCA 

Dimensions: La secció útil de cada espai es determinarà segons el nombre de parells, tipus 

de cable i la secció d’aquests. 

Accessoris: En els punts de trobada en trams no alineats es col·locaran accessoris de 

canvi de direcció amb un radi ≥ de 350 mm. 

Observacions: Les canals portaran únicament xarxes de telecomunicacions. 

Es poden emprar safates o canals quan discorre pel sostre de planta 

soterrani. 

ENTRADA SUPERIOR: Des dels sistemes de captació fins al RITS 

Característiques: Canalització amb tubs o canals encastats o superficials 

TUBS 

4 tubs Ø 40mm 

Registres d’enllaç 

Dimensions ≥ 360 x 360 x 120 (alçada x amplada x profunditat, mm) 

Col·locació: - cada 30 m en canalització encastada 

- cada 50 m en canalització superficial o soterrada 

- en el punt d’intersecció de dos trams rectes no alineats 

CANALS Dimensions: secció de 6.000 mm 2 amb 4 compartiments 

Accessoris: En els punts de trobada en trams no alineats es col·locaran accessoris de 

canvi de direcció amb un radi ≥ de 350 mm. 

2 / 6




5. RECINTES D’INSTAL·LACIONS DE TELECOMUNICACIONS 

RITI 

RITS 

RECINTE 

ÚNIC 

Recinte inferior 

RITI Recinte inferior on s’instal·len els equips de TB +RDSI, TLCA i SAFI 

Ubicació Part inferior de l’edifici per rebre les 

Ubicació Sobre la rasant. 

instal·lacions que vinguin soterrades 

Dimensionat (mm) 

En cas d’estar a nivell inferior, cal bonera amb desguàs 

Segons el nombre de punts d’accés a l’usuari (PAU) 

Dimensionat Segons unitats privatives (UP) nombre de PAU alçada amplada fondària 

(alç. x ampl. x fond; mm) 

fins a 20 2000 1000 500 

≤ 12 UP 700 x 600 x 350 De 21 a 30 2000 1500 500 

12 25 Projecte específic 

Més de 45 2300 2000 2000 

Recinte superior 

RITS Recinte superior on s’instal·len els equips de RTV i SAFI 

Ubicació Part superior de l’edifici Ubicació Preferentment en la coberta o terrat. 

Mai per sota de l’última planta de l’immoble. 

Dimensionat (mm) Segons el nombre de punts d’accés a l’usuari (PAU) 

Dimensionat Segons unitats privatives (UP) nombre de PAU alçada amplada fondària 

(alç. x ampl. x fond; mm) 

fins a 20 2000 1000 500 

≤ 12 UP 700 x 600 x 350 De 21 a 30 2000 1500 500 

12 25 Projecte específic 

Més de 45 2300 2000 2000 

En habitatges unifamiliars amb elements comuns 

s’admet un recinte únic que hauria de tenir les 

dimensions equivalents al RITI i RITS 

CARACTERÍSTIQUES 

- Recinte de tipus modular 

- Ubicació en zones comunitàries o dins de recintes específics 

per a serveis 

- Porta d’obertura cap a l’exterior 

- Davant dels recintes hi haurà en espai lliure amb una fondària 

≥ 1m 

- Ventilació segons la que el servei requereixi 

- Línia elèctrica de 2 x 2,5 mm 2 +T 

6. CANALITZACIÓ PRINCIPAL 

Canalització que connecta els dos recintes d’instal·lacions de 

telecomunicació. 

Ubicació Cal que passin per elements comunitaris de 

l’edifici. 

Característiques Està formada per tubs o canals que poden 

anar encastats o superficials. 

En el cas de tubs s’ha de projectar en trams 

rectilinis i disposar de registres de pas en els 

canvis de direcció. 

RITU 

Recinte únic que acumula la funcionalitat del RITI i el RITS. 

Per a: - conjunts unifamiliars i 

- edificis amb un màxim de 10 PAU i de fins a tres alçades i planta baixa. 

Ubicació Sobre la rasant. 

En cas d’estar a nivell inferior, cal bonera amb desguàs 

Dimensionat (mm) Segons el nombre de punts d’accés a l’usuari (PAU) 

nombre de PAU alçada amplada fondària 

fins a 10 2000 1000 500 

Més de 10 2300 2000 2000 

RITM Recinte modular no propagadors de la flama. 

Per a edificis de menys de 45 PAU i conjunts unifamiliars de fins a 10 PAU, els RITI, RITS i 

RITU es podran realitzar per armaris de tipus modular. 

CARACTERÍSTIQUES 

- Paviment rígid que dissipi càrregues electrostàtiques 

- Parets i sostres amb capacitat portant suficient 

- Separació ≥ 2 m respecte de centre de transformació, maquinària d’ascensors i maquinària d’aire 

condicionat, o el recinte estarà dotat de protecció contra camp electromagnètic. 

- Ventilació natural o forçada que garanteixi 2 renovacions/hora del volum del local. 

- Nivell d’enllumenat ≥ 300 lux. 

- Instal·lació elèctrica: 

- S’habilitarà una canalització elèctrica directa des del quadre de serveis generals de l’immoble fins 

a cada recinte de 2x6+T mm 2 . 

- El quadre de protecció situat a cada recinte tindrà un interruptor magnetotèrmic general de 25 A. 

- Previsió d’espai com a mínim, per a dos comptadors per a futurs operadors, en la centralització de 

comptadors elèctrics de l’edifici amb col·locació de tubs per a portar alimentació elèctrica als 

recintes de comptadors. 

- Posta a terra : anell tancat de coure amb una barra col·lectora intercalada fàcilment accessible. 

Estarà connectat al sistema general de terra de l’edifici que garantirà una resistència elèctrica no 

superior a 10 Ω 

Canalització que connecta el RITI i el RITS entre sí i aquests amb els registres secundaris. 

Ubicació En edificis d’habitatge: Passarà pròxima al forat d’ascensor o escala. 

En conjunts d’habitatges unifamiliars: Passarà sempre que sigui raonable, per 

zona comú, i en qualsevol cas, accessible 

Característiques Pot estar formada per galeries, tubs o canals. 

En edificis d’habitatge: Ha de ser rectilínia, fonamentalment vertical. 

Cada vertical pot servir, com a màxim a 8 usuaris, PAU, per planta. 

En conjunts d’habitatges unifamiliars: Ha de ser el més rectilínia possible. 

Casos singulars - Canalització principal composta de vàries verticals: 

parteixen totes elles des del registre principal únic. 

- ICT comú a vàries escales: 

la canalització principal d’escales on no s’ubiqui el RITS finalitzaran en el 

registre secundari de planta. 

Dimensionat En funció de les unitats privatives (UP) Dimensionat En funció del nombre de punts d’accés a l’usuari (PAU) 

Tubs UP núm. tubs Ø (mm) Tubs: 

≤ 12 2 40 núm. PAU núm. tubs i ∅ RTV TB + RDSI TLCA + SAFI reserva 

12 25 UP Projecte específic de 13 a 20 6 Ø 50 mm 1 1 2 2 

De 21 a 30 7 Ø 50 mm 1 1 3 2 

Canals ≤ 12 UP 

12 25 UP 

secció ≥ 26 cm 2 

secció ≥ 60 cm 2 

Projecte específic a 

incloure en el projecte 

d’edificació 

Més de 30 10 Ø 50 mm 1 2 1c / 10 PAU, 

mínim 4 

Canals o Galeries Segons nombre de PAU, tipus i secció dels cables 

1c / 15 PAU 

mínim 3 

3 / 6




7. REGISTRES SECUNDARIS 

REGISTRE DE PLANTA 

Connecta la canalització principal amb la secundària 

Connecta la canalització principal amb la secundària 

Ubicació Es col·locaran en cada punt de distribució de la 

canalització principal cap a la secundària. 

Ubicació En zona comunitària i de fàcil accés. Es col·locaran en: 

- Punts de trobada entre la canalització principal i una secundària 

- Punts de segregació cap als habitatges unifamiliars 

- Canvi de direcció o bifurcació de la canalització principal. 

- Cada 30 m de canalització principal 

- Canvis de tipus de conducció. 

Dimensionat En funció de les unitats privatives (UP) Dimensionat Armaris 

UP 

de 1a 3 

alçada x amplada x fondària (mm) 

200 x 200 x 120 

núm. PAU de 

l’edifici 

núm. PAU 

per planta 

núm. plantes 

alçada x amplada x fondària 

(mm) 

de 4 a 6 

UP > 6 

200 x 400 x 120 

Projecte específic 

fins a 20 

fins a 3 

fins a 4 

- 

fins a 5 

450 x 450 x 150 

fins a 20 

de 21 a 30 

o més de 3 

- 

o més de 5 

- 

500 x 700 x 150 

més de 30 

Arquetes 

- - 550 x 1000 x 150 

Canalitzacions soterrades 400 x 400 x 400 

Observacions El registre secundari de l’última planta de l’edifici es pot col·locar en l’espai del RITS quan 

aquest estigui situat en aquesta planta. 

8. CANALITZACIONS SECUNDÀRIES 

Connecta els registres de planta amb els registres d’accés a Connecta els registres secundaris amb els registres d’acabament de xarxa on s’allotgen els PAU (punt 

l’usuari. 

d’accés a l’usuari). 

Ubicació S’han de projectar en trams rectilinis 

En els canvis de direcció cal disposar de 

registres de pas 

Ubicació Pot estar formada per tubs o canals. 

Dimensionat En funció de les unitats privatives (UP) Dimensionat En funció del nombre de PAU per planta 

Tubs Tram Habitatges núm. tubs i ∅ RTV TB + TLCA + reserva 

Tubs de 1a 3 UP 2 tubs Ø 20 mm 

/ planta 

RDSI SAFI 

de 4 a 6 UP 2 tubs Ø 30 mm comunitari ≤ 5 3 Ø 25 mm 1 1 1 - 

UP > 6 Projecte específic 

> 5 

4 Ø 25, 32 o 40mm 

(Ø segons nombre 

d’escomeses de cada servei) 

1 1 1 1 

accés a cada habitatge 3 Ø 25 mm 1 1 1 - 

Canals de 1a 3 UP secció ≥ 8 cm 2 

Canals o 

galeries 

Tram Habitatges 

/ planta 

Espais / canals 

de 4 a 6 UP secció ≥ 16 cm 2 comunitari ≤ 5 3 espais independents 

UP > 6 Projecte específic 

> 5 4 espais independents 

accés a cada habitatge 

Dimensions: 

3 espais independents 

La secció útil de cada espai es determinarà segons el nombre de parells, tipus de 

cable i la secció d’aquests. 

9. REGISTRES DE PAS 

Ubicació Han de ser accessibles i poden anar vistos o 

encastats 

Col·locació En instal·lacions en tubs: 

- cada 15 m 

- a cada canvi de direcció o bifurcació de les 

canalitzacions 

En instal·lacions en canaletes: Dimensionat 

no hi ha especificacions Tipus de 

registres 

10. REGISTRES D’ACABAMENT DE XARXA 

REGISTRES D’ACCÉS A L’USUARI 

És el registre que conté els elements de connexió entre la 

connexió interior de l’edifici i la canalització interior d’usuari 

Ubicació - A l’interior de cada unitat privativa 

- Podran ser vistos o encastats 

Ubicació - En zona comunitària. 

- Derivació del tram comunitari al tram l’accés als habitatges 

- Cada 15 m 

- Canvis de direcció de radi inferior a 120 mm en habitatges o 250 mm en 

oficines. 

Tipus de registres Tipus A: trams comunitaris 

Tipus B: tram d’accés a l’habitatge 

núm. 

d’entrades 

Ø màxim 

del tub 

alçada x amplada 

x fondària (mm) 

A 6 40 360 x 360 x 120 

B 3 25 100 x 100 x 40 

Observacions Màxim de dues corbes de 90º entre dos registres de pas. 

Ubicació - En l’interior de l’habitatge, local u oficina. 

En els registres s’hi allotgen els punts d’accés a l’usuari (PAU). 

- Podran ser subministrats pels operadors dels serveis. 

- Situats entre 200 i 2300 mm del terra. 

Tipus de registres Independent per a cada servei 

Integrats per a 2 o 3 serveis. 

Dimensionat alçada x amplada x fondària (mm) Dimensionat Registres segons serveis alçada x amplada x fondària (mm) 

200 x 200 x 120 TB+RDSI 100 x 170 x 40 

RTV 200 x 300 x 60 

TLCA i SAFI 200 x 300 x 40 

Integrat per a 2 serveis 300 x 400 x 60 

Integrat per a 3 serveis 300 x 500 x 60 

Observacions - Podran ser subministrats pels operadors dels serveis. 

- Disposaran de presa de corrent 

4 / 6




11. CANALITZACIÓ INTERIOR D’USUARI 

Canalització que surt del registre d’accés d’usuari i arriba a 

cada un dels punts de presa d’usuari. 

Característiques Pot ser llisa o corrugada 

Connecta els registres de terminació de xarxa i els registres de presa 

Característiques Pot estar formada per tubs o canals 

S’hi intercalen els registres de pas 

Dimensionat Dimensionat 

Tubs Les dimensions interiors mínimes seran de Tubs 3 tubs de Ø 20 mm. 

Ø ≥ 18 mm 

Registres de pas: Tipus B per a canalitzacions de TB+RDSI 

Tipus C: per a canalitzacions de TLCA i SAFI, i RTV 

Tipus de registres núm. d’entrades alçada x amplada x fondària (mm) 

B 3 100 x 100 x 40 

C 3 100 x 160 x 40 

Canals 3 espais independents, com a mínim 

Observacions - Utilitzarà configuració en estrella. 

- En altres estances, excepte banys i trasters, en les que no s’instal·lin serveis 

bàsics de telecomunicacions, es disposarà d’una canalització adequada per 

a l’accés a la connexió d’almenys un dels esmentats serveis. 

12. REGISTRES DE PRESA 

PUNT DE PRESA DE L’USUARI 

Punt que permet la connexió dels equips d’usuari amb les 

xarxes dels serveis de telecomunicacions 

Nombre de punts 2 punts per a TB 

2 punts per a RTV i RTVSAT 

Observacions Es col·locarà una presa de corrent elèctric 

a una distància màxima de 0,60m de cada 

punt de presa de radio difusió i televisió 

Ubicació Encastats a la paret. 

Nombre de registres - Habitatges: 

1 registre per a cada servei (TB+RDSI, RTV, TLCA i SAFI) cada 2 

estances o fracció, exclosos banys i trasters, amb un mínim de 2 per a 

cada servei. 

- Locals comercials i Oficines en edificis d’habitatges 

1 registre per a cada servei (TB+RDSI, RTV, TLCA i SAFI) per a cada 

local o oficina, com a mínim. 

- Edificis destinats principalment a Oficines 

1 registre per a cada servei (TB+RDSI, RTV, TLCA i SAFI) per a cada 

100 m 2 o fracció 

Dimensionat 64 x 64 x 42 (alçada x amplada x fondària, mm) 

Observacions - Es deixarà un registre de presa, com a mínim en aquelles estances, exclosos banys i 

trasters, en les que no s’instal·lin preses. 

- Hi haurà una presa de corrent a 500 mm com a màxim del registre de presa. 

- Les preses de RTV, TLCA i SAFI de cada estança es posaran juntes 

D. 117/2000 àmbit català R.D. 401/2003 àmbit estatal 

EQUIPS DE CAPTACIÓ, ADAPTACIÓ I DISTRIBUCIÓ DE SENYAL DE RTV I RTVSAT 

Ubicació A la part superior de l’immoble. 

Es reservarà suficient espai, lliure d’obstacles per a la 

instal·lació d’elements de captació de senyals de RTV i 

RTVSAT 

Equips de 

captació i 

adaptació de TV 

- Obligatoris per a senyals de RTV 

- Obligatori l’element que realitzi la mescla per permetre 

la incorporació a la xarxa de distribució primària de 

senyals de RTVSAT 

Pals d’antenes 

- Materials resistents a la corrosió 

- Distàncies de separació: 

- a línies elèctriques ≥ 1,5 longitud del pal 

- a l’obstacle més proper ≥ 5m 

- Alçada màxima ≤ 6m 

(per alçades superiors s’utilitzaran torretes) 

- Suportaran una velocitat de vent, segons l’alçada 

d’ubicació del sistema respecte el terra: 

- < 20m: 130 km/h 

- > 20m: 150 km/h 

- Es fixaran a elements resistents i accessibles i, si és 

possible allunyats de xemeneies o altres obstacles 

- Impediran l’entrada d’aigua o garantiran la seva 

evacuació 

POSTA A TERRA Antena Terrestre 

- El pal d’antena es connecta a la presa de terra de 

l’edifici a través del camí més curt possible 

- Cable: Ø 6mm (35 mm 2 ) 

Antena servei per satèl·lit 

- Totes les parts accessibles que hagin de ser 

manipulades o aquelles en les quals el cos humà 

pugui establir contacte hauran d’estar a potencial de 

terra o adequadament aïllades. 

- Permetrà la connexió d’una secció de coure de Ø ≥ 

8mm (50 mm 2 ) amb el sistema general de l’edifici. 

Ubicació A la part superior de l’immoble 

Es reservarà un espai físic lliure d’obstacles, accessible des de 

l’interior de l’edifici, per a la instal·lació d’elements de captació 

de senyals de radiodifusió sonora i televisió per satèl·lit. 

Equips de captació 

i adaptació 

- Elements necessaris per a la captació i adaptació de les senyals 

de radiodifusió sonora i televisió terrenal 

- Obligatori l’element que realitzi la mescla per permetre la 

incorporació a la xarxa de distribució primària de senyals de 

RTVSAT 

Pals d’antenes 

- Materials resistents a la corrosió 

- Distàncies de separació: 

- a línies elèctriques ≥ 1,5 longitud del pal 

- a l’obstacle o pal més proper ≥ 5m 

- Alçada màxima ≤ 6m 

(per alçades superiors s’utilitzaran torretes) 

- Suportaran una velocitat de vent, segons l’alçada d’ubicació del 

sistema respecte el terra: 

- < 20m: 130 km/h 

- > 20m: 150 km/h 

- Es fixaran a elements resistents i accessibles i allunyats de 

xemeneies i altres obstacles 

- Impediran o dificultaran l’entrada d’aigua o, com a mínim, 

garantiran la seva evacuació 

POSTA A TERRA Antena Terrestre 

- El pal d’antena es connecta a la presa de terra de l’edifici a 

través del camí més curt possible 

- Cable: secció ≥ 25 mm 2 

Antena servei per satèl·lit 

- Totes les parts accessibles que hagin de ser manipulades o 

aquelles en les quals el cos humà pugui establir contacte hauran 

d’estar a potencial de terra o adequadament aïllades. 

- L’equipament de captació permetrà la connexió d’un conductor 

de coure de secció ≥ 25 mm 2 amb el sistema de protecció general de 

l’edifici. 

5 / 6



ANNEX: COMENTARIS 

NOMENCLATURA 

ICT Infrastructures comuns de Telecomunicacions 

PAU Punt d’accés a l’usuari (PAU = UP) 

UP Unitat Privativa (UP = PAU) 

RITI Recinte de Instal·lacions de Telecomunicacions inferior 

RITS Recinte de Instal.lacions de Telecomunicacions superior 

RITU Recinte de Instal.lacions de Telecomunicacions únic 

RITM Recinte de Instal.lacions de Telecomunicacions modular 

SERVEIS DE TELECOMUNICACIONS 

TB Telefonia Bàsica (obligatori) 

XDSI Xarxa Digital de Serveis Integrats 

RTV Radio Televisió Terrenal (obligatori) 

RTVSAT Radio Televisió per Satèl·lit 

TLCA Telecomunicacions per Cable Banda Ampla (Internet, Televisió, Vídeo sota comanda, etc.) 

SAFI Servei d’Accés Fix Inal.làmbric Banda Ampla 

LMDS Serveis de Telecomunicacions Banda Ampla via Radio 

PREVISIÓ DE DEMANDA DE PARELLS TELEFÒNICS (R.D. 401/2003 Annex II, punt 3) 

El dimensionat de les xarxes està en funció del nombre màxim de parells i cables que es prevegin que es necessitaran 

a llarg plaç. 

El nombre total de parells serà el resultat d’incrementar 1,4 vegades la demanda prevista 

Demanda prevista: 

Habitatge: 2 línies per habitatge 

Local comercial o oficines en edifici d’habitatges - 1 línia / 5 llocs treball amb un mínim 3 línies, si es poden 

estimar els llocs de treball. 

- 1 línia / 33m 2 amb un mínim 3 línies, si només es coneix la 

superfície de l’oficina: útils 

(a més cal preveure 1línia per cada despatx tancat, sala 

reunions...) 

Edificis destinats principalment a Locals 

- 3 línies/100 m 

Comercials o Oficines 

2 o fracció 

(quan no estigui definida la distribució i l’ocupació ) 

6 / 6

ICT Previsió d’espais per a les instal·lacions de telecomunicacions als edificis Oficina Consultora Tècnica. Col·legi d’Arquitectes de Catalunya març de 2007 

ESQUEMES GENERALS D’INFRASTRUCTURES COMUNS DE TELECOMUNICACIONS 

EDIFICI TIPUS 

7 

5 

RITS 

7 

5 

RITI 

4ri 

5 

6 

6 

RITI 

4ri 

8 

9 

3 

10 

11 

11r 

12 

4 4ri 4 

4ri 3 2 1 

Accés al servei pel soterrani 

4 4ri 4 4ri 3 2 

Accés al servei per planta baixa 

1 Arqueta d’entrada 6 Canalització principal 

2 Canalització exterior 7 Registres secundaris 

3 Punt d’entrada general 8 Canalització secundària 

4 Canalització d’enllaç 9 Registre de pas 

4ri Registre d’enllaç inferior 10 Registres d’acabament de xarxa 

4rs Registre d’enllaç superior 11 Canalització interior de l’usuari 

5 Recinte d’instal·lacions de telecomunicacions 11r Registre de pas de l’usuari 

RITI Recinte inferior 

12 Registre de presa 

RITS Recinte superior 

RITU Recinte únic 

1



EDIFICIS INDEPENDENTS AMB DIFERENTS CANALITZACIONS PRINCIPALS 

7 

7 

7 

7 

6 

6 

6 

8 9 10 11 

11r 

12 

6 7 6 7 6 

7 

6 

7 

6 

RITS 

7 

7 

7 

5 

5 

6 

6 

RITI 

8 9 

3 

10 

11 

11r 

12 

4ri 4 

4ri 4 

1 Arqueta d’entrada 6 Canalització principal 

2 Canalització exterior 7 Registres secundaris 

3 Punt d’entrada general 8 Canalització secundària 

4 Canalització d’enllaç 9 Registre de pas 

4ri Registre d’enllaç inferior 10 Registres d’acabament de xarxa 

4rs Registre d’enllaç superior 11 Canalització interior de l’usuari 

5 Recinte d’instal·lacions de telecomunicacions 11r Registre de pas de l’usuari 

RITI Recinte inferior 

12 Registre de presa 

RITS Recinte superior 

RITU Recinte únic 

4ri 3 2 1



DISTRIBUCIÓ A L’INTERIOR DE L’HABITATGE 

Nombre mínim de preses: 

- 1 registre de presa per a cada servei (TB+RDSI, RTV, TLCA i SAFI) cada 2 estances o fracció, exclosos banys i trasters, 

amb un mínim de 2 per a cada servei. 

- 1 registre de presa de reserva, no específicament assignat a un servei en concret, en aquelles estances on no s’instal·lin 

preses. 

EXEMPLE: 

Habitatge amb 6 estances: 

4 dormitoris, sala i cuina. 

Nombre i tipus de preses: 

6 estances / 2 = 3 (>2) 

3 preses de TB + XDSI 

3 preses de RTV 

3 preses de TLCA i SAFI 

2 preses de reserva. 

LLEGENDA ESQUEMA INSTAL·LACIÓ 

Punt d’Accés a l’Usuari: PAU 

Registre de presa de Telefonia Bàsica i 

Xarxa De Serveis Integrats: TB, XDSI 

Registre de presa de Televisió Terrenal i 

Satèl·lit: RTV, RTVSAT 

Registre de presa dels Serveis de banda 

ampla: Internet, TLCA, LMDS, SAFI 

Presa de reserva 

Presa de corrent (*) 16 A a 50 cm com a 

màxim del registre de presa 

Cuina Sala Dormitori Dormitori Dormitori Dormitori 

(*) Aquesta presa de corrent no incrementa necessàriament el nombre d’endolls mínims per estança que estableix el REBT 2002. 

PAU 

6, 7 

9 

10 10

5. ANNEXOS A LA MEMÒRIA

ANNEX 1 

Plantes i seccions de l’edifici amb indicació de codis assignats als 

elements constructius i emprats en la justificació

ANNEX 2 

Justificació del compliment de les exigències bàsiques HR Protecció 

enfront del soroll. Opció general

Edifici 

2 edificis d'habitatges, locals i aparcaments 

Carrer 

Ponent 2 

Zona, Barri Sector del Perelló - Can Pere Màrtir 

Municipi 

Vilablareix 

Comarca 

Gironès 

Arquitecte Birulés-Cabré-Romans arquitectes SCP 

Elements constructius verticals 

Particions interiors (art 10) 

Entre àrees d’igual 

ús 

tvVILAZ01 distribució interior habitatges 

Entre àrees de 

distint ús 

tvVILAZ01 distribució interior habitatges 

Parets separadores de propietats o usuaris diferents (art 11) 

tvVILAZ02 

Mitgeres entre vivendes 

tvVILAZ03 mitgeres entre vivendes 2 

Parets separadores de zones comunes interiors (art 12) 

tvVILAZ04 

separacions espais comuns 

Parets separadores de sales de màquines (art 17) 

tvVILAZ04 

separacions espais comuns 

sc sv sv m 2 

m 2 

Part cega 

mc av Kg/m dBA sc+sv Ext01 1245,25 

façana ventilada xapa ondulada 

745,33 47 

2 

Finestres 

Facanes (art 13) 

ac e 

dBA 

mm 

tvVILA01 façana ventilada ceràmica 

280 48 

tvVILA02 

271 

of3101 finestra A-3 * 4vidre/c.a.=30 

Ext02 tvVILA04 Tancament rentadors 

92,16 150 22 

tcVILA05 Tancament pantalla formigó laterals patis 863,92 638 61 

tvVILA06 Tancaments nuclis d'escala 263,30 255 46 

of3101 finestra A-3 * 4vidre/c.a.>15/4vidre 

198,92 8 32 

1219,38 33 198,92 32 0,1 0 33 >=30 

Ext03 tcVILA06 Tancaments nuclis d'escala 263,30 255 46 

tvVILA07 separació locals/nuclis d'escala 33,67 274 47 

tvVILA03 façana ventilada ondulada s/formigó 

67,95 560 59 

16 12 

of3101 finestra A-3 * 4vidre/c.a.>15/4vidre 

257,23 8 32 

364,92 47 257,23 32 0,4 11 

36 >=30 

Elements constructius horitzontals 

Elements horitzontals de separació (art 14) 

Th01 

Th02 

Co01 

Co02 

FITXA JUSTIFICATIVA DEL COMPLIMENT DE LA NBE-CA-88 

Element Base Millores 

Masa 

Kg/m2 

Ln(dBA) Ln(dBA) thVILA01 terres vivendes 

581 76 

59 

thVILA03 terra habitatge adaptat 561 76 

Cobertes (art 15) 

coVILA01 coberta superior 392 80 

Massa m en 

kg/m2 

Aïllament acústic al 

soroll aeri R en dBA 

Projectat Exigit 

59 >=45 

59 

Referència 291 

Data feb-09 

53 >=45 80 =30 

>=35 

Aïllament acústic global al 

soroll aeri a g en dBA 

Projectat 

Exigit 

Nivell soroll impacte Ln en dBA 

Projectat Exigit 

59 >=45 76 =45 

79 

Kg/m 2 

Masa Projectat 

R (dBA) 

561 59 

>=45 

>=45 

>=55 

ANNEX 3 

Justificació del compliment de l’exigència bàsica HE 1 Limitació de la 

Demanda energètica de l’edifici. Opció simplificada

Zona Climàtica 

Província: 

V1.0.5 

Referència: EDIFICI 1 

Data: dec-2008 

Altura topogràfica: 143 


Zona Climàtica adoptada: C2 Zona Climàtica CTE-HE-1 (taula D.1): C2 

N de 21 a 30 

E de 0 a 10 

S de 0 a 10 

SE de 21 a 30 

O de 0 a 10 

SO de 21 a 30 

FITXA JUSTIFICATIVA. Limitació demanda energètica. Opció simplificada. 

CTE - DB - HE. Estalvi d'energia. 

Dades generals 

Edifici: Edificis d'habitatges de protecció oficial, locals i aparc. 

Arquitecte: m. pilar romans de fonsdeviela 

Emplaçament: 

Girona 

Vilablareix 

Classificació de l'espai habitable 

A l'efecte del càlcul de la demanda energètica: 

A l'efecte de comprovació de condensacions: 

Baixa càrrega interna 

Classe de higrometria 3 o inferior 

Definició de l'envolupant tèrmica. Fitxes justificatives de l'opció simplificada 

Percentatge de buits

Fitxa 1: Càlcul dels paràmetres característics mitjos 

ZONA CLIMÀTICA: 

MURS (U Mm) y (U Tm) 

Tipus 

N 

E 

O 

S 

SE 

SO 

C-TER 



C2 Zona baixa càrrega interna X 

A(m 2 ) 

U (W/m 2 ºK) A · U (W/ºK) 

Resultats 

tvfaVILA01 FAÇANA FAVETON 

139,90 0,2949 41,2602 

tvfaVILA02 FAÇANA XAPA ONDULADA 227,59 0,3030 68,9611 

∑A = 652,41 

tvfaVILA04 FAÇANA RENTADORS 41,40 0,2165 8,9623 

∑A · U = 237,55 

tvfaVILA05 FAÇANA FORMIGÓ PATIS 146,80 0,5145 75,5300 UMm = ∑A· U / ∑A = 0,36 

tvfaVILA06 TANCAMENT NUCLIS D'ESCALA 

96,72 0,4429 42,8358 

∑A = 

∑A · U = 

UMm = ∑A· U / ∑A = 

∑A = 

∑A · U = 

UMm = ∑A· U / ∑A = 

∑A = 

∑A · U = 

UMm = ∑A· U / ∑A = 

Zona alta càrrega interna 


138,87 0,2949 40,9564 


∑A = 327,29 

tvfaVILA05 FAÇANA FORMIGÓ PATIS 140,69 0,5646 79,4402 

∑A · U = 140,24 

tvfaVILA06 TANCAMENT NUCLIS D'ESCALA 38,48 0,4429 17,0422 UMm = ∑A· U / ∑A = 0,43 


278,90 0,2949 82,2549 


∑A = 343,70 

tvfaVILA03 TANCAMENT XAPA ONDULADA SOBRE FORMIGÓ 30,51 0,5238 15,9797 

∑A · U = 108,62 

UMm = ∑A· U / ∑A = 0,32 

∑A = 

∑A · U = 

UTm = ∑A· U / ∑A =


ZONA CLIMÀTICA: C2 Zona baixa càrrega interna X 

TERRES (U Sm) 

Tipus 

thnhVILA01 TERRA HABITATGE ADAPTAT/SOTERRANI 

74,80 0,5705 42,6701 

thnhVILA02 TERRA VIVENDES PISOS/LOCALS EDIFICI 1 682,94 0,4908 335,1735 

∑A = 757,74 

∑A · U = 377,84 

USm = ∑A· U / ∑A = 0,50 

COBERTES I LLUERNES (U Cm, F Lm) 

Tipus 

cobeVILA01 TERRATS HABITATGES 

82,78 0,4480 37,0829 

cobeVILA02 COBERTA SUPERIOR EDIFICI 600,86 0,4006 240,7179 

∑A = 683,64 

∑A · U = 277,80 

UCm = ∑A· U / ∑A = 0,41 

Tipus 

Particions interiors en edificis d'habitatges (U Mm) 

Tipus 

tvpiVILA01 

tvpiVILA02 

tvpiVILA03 



A(m 2 ) 

A(m 2 ) 

A(m 2 ) 

U (W/m 2 ºK) 

U (W/m 2 ºK) 

A · U (W/ºK) 

A · U (W/ºK) 

F A · F (m 2 ) 

Resultats 

Resultats 

Resultats 

∑A = 

∑A · F = 

FLm = ∑A· F / ∑A = 


U (W/m 

MITGERES HABITATGES ZONA NORMAL 0,8886 

DISTRIBUCIONS INTERIORS HABITATGES 0,5381 

2 MITGERES HABITATGE ZONA HUMIDA 

ºK) 

0,8397





BUITS (U Hm, F Hm) 

Tipus 

N 

Tipus 

E 

O 

S 

SE 

SO 

A(m 2 ) 

U (W/m 2 ºK) 

A · U (W/ºK) 

obreVILAPE1 PE1 

38,22 2,2000 84,0840 

obreVILAPE2 PE2 20,16 2,2000 44,3520 

∑A = 228,30 

obreVILAFC3 FC3 3,41 3,1138 10,6181 

∑A · U = 671,36 

obreVILAF4 F4 7,20 3,1040 22,3488 

UHm = ∑A· U / ∑A = 2,94 

obreVILAF5 F5 

3,36 3,6556 12,2828 

obreVILAF8 F8 

1,63 3,2748 5,3379 

obreVILAF9 F9 

0,96 3,5520 3,4099 

obreVILAB1 B1 

66,70 3,4820 232,2494 

obreVILAB2 B2 

62,10 2,9758 184,7947 

obreVILAB3 B3 

8,28 2,9640 24,5419 

obreVILAB4 B4 

14,49 2,8828 41,7718 

obreVILAB7 B7 

1,79 3,1110 5,5687 

A (m 2 ) A · U A · F (m 2 U F 

) 

Resultats 

Resultats 

∑A = 

∑A · U = 

∑A· F = 

UHm = ∑A· U / ∑A = 

FHm = ∑A· F / ∑A = 

∑A = 

∑A · U = 

∑A· F = 

UHm = ∑A· U / ∑A = 

FHm = ∑A· F / ∑A = 

∑A = 

∑A · U = 

∑A· F = 

UHm = ∑A· U / ∑A = 

FHm = ∑A· F / ∑A = 


obreVILAF4 F4 5,76 3,1040 0,2477 17,8790 1,4269 

obreVILAF5 F5 3,36 3,6556 0,0770 12,2828 0,2587 ∑A = 103,89 

obreVILAF7 F7 6,98 3,1362 0,2845 21,8907 1,9861 ∑A · U = 314,44 

obreVILAF9 F9 0,96 3,5520 0,0949 3,4099 0,0911 ∑A· F = 41,92 

obreVILAB2 B2 62,10 2,9758 0,4458 184,7947 27,6870 UHm = ∑A· U / ∑A = 3,03 

obreVILAB3 B3 5,52 2,9640 0,4022 16,3613 2,2202 FHm = ∑A· F / ∑A = 0,40 

obreVILAB5 B5 7,59 2,9864 0,3935 22,6668 2,9868 

obreVILAB8 B8 11,62 3,0256 0,4528 35,1575 5,2616 

obreVILAF1 F1 23,04 3,0382 0,3168 70,0001 7,2997 

obreVILAF2 F2 7,56 3,2748 0,2389 24,7575 1,8060 ∑A = 117,48 

obreVILAF3 F3 43,20 3,0284 0,3372 

130,8269 14,5671 ∑A · U = 359,14 

obreVILAF4 F4 1,44 3,1040 0,2477 4,4698 0,3567 ∑A· F = 40,90 

obreVILAF6 F6 17,40 3,2972 0,2315 57,3713 4,0283 UHm = ∑A· U / ∑A = 3,06 

obreVILAB6 B6 24,84 2,8871 0,5172 71,7166 12,8461 FHm = ∑A· F / ∑A = 0,35





Zona alta càrrega interna



Fitxa 2 Conformitat - Demanda energètica 


Zona baixa càrrega interna X 


U max (W/m 2 K) 

Murs de façana ≤ 0,95 

Primer metre del perímetre de sòls recolzats i murs en contacte amb el terreny ≤ 0,95 

Particions interiors en contacte amb espais no habitables ≤ 0,95 

Terres 

0,57 ≤ 0,65 

Cobertes 0,45 ≤ 0,53 

Vidres de buits i lluernes 

2,60 ≤ 4,40 

Marcs de buits i lluernes 

4,00 ≤ 4,40 

Murs en mitgera ≤ 1,00 

Particions interiors (edificis d'habitatges) 0,89 ≤ 1,20 

MURS DE FAÇANA 

C2 

Tancaments i particions interiors de l'envolupant tèrmica 

BUITS I LLUERNES 

U max(projecte) 

U Mm U Hm U Hlim F Hm 

U Mlim 

N 

0,36 ≤ 0,73 

N 2,94 ≤ 3,30 

E 

≤ 0,73 

E 

≤ 4,40 ≤ 

O 

≤ 0,73 

O 

≤ 4,40 ≤ 

S 

≤ 0,73 

S 

≤ 4,40 ≤ 

SE 

0,43 ≤ 0,73 

SE 3,03 ≤ 4,40 0,40 ≤ 

SO 0,32 ≤ 0,73 SO 

3,06 ≤ 4,40 0,35 ≤ 

TANC CONTACTE TERRENY TERRES COBERTES 

U Tm 

U Mlim U Slim U Cm U Clim F Lm 

U Sm 

LLUERNES 

≤ 0,73 0,50 ≤ 0,50 0,41 ≤ 0,41 ≤ 

F Hlim 

F Llim 

0,32

Fitxa 3: Conformitat - Condensacions 

Classe de higrometria 

Humitat relatica de l'ambient interior 

Temperatura ambient interior (en ºC) 

Humitat relativa mitjana exterior del mes de Gener % (taula G2 de DB-HE1) 

Temperatura exterior mitjana del mes de Gener ºC (taula G2 de DB-HE1) 

7,8 

Factor de temperatura de la superfície interior mínim f Rsi, min 

0,56 

Psat Temperatura interior 2336,95 

Psat Temperatura exterior mes de Gener 1057,69 

3.1. Condensacions superficials. En envolupant tèrmica 

Tancaments de l'envolupant tèrmica 


Sòls recolzats i murs en contacte amb el terreny 

Particions interiors que limitin amb espais no habitables 

Terres 

Cobertes 

Murs en mitgera 


PT.T1 

PT.V1 

PT.H13 

PT.F1 

PT.C5 

3.3. Condensacions interticials. En envolupant tèrmica 

Tancaments de l'envolupant tèrmica Mesura adoptada 

Murs de façana 2 Comprovació 

Cobertes 2 Comprovació 

Vidres de buits y lluernes No procedeix 

Marcs de buits y lluernes No procedeix 


4. Permeabilitat a l'aire 



Els buits i lluernes són de classe 2, classe 3 o classe 4 (zona climàtica C,D i E) 


55% 

20 

77% 

0,95 

exempt de comprovació 


0,57 < 0,65 

0,45 < 0,53 

< 1,00 

Tipus de pont tèrmic f Rsi f Rsi,min 

Pont tèrmic en partició interior vertical 

0,88 0,56 

Pont tèrmic unió de voladís amb façana 

0,81 0,56 

Pont tèrmic contorn de buits 

0,60 0,56 

Pont tèrmic unió forjat amb façana 0,88 0,56 

Pont tèrmic unió coberta amb façana 

0,82 0,56 

Sòls recolzats i murs en contacte amb el terreny exempt de comprovació 


1 Barrera de vapor en el costat de l'espai no 

habitable cas que produeixi vapor d'aigua 

Terres 2 Comprovació 


Tancaments, particions interiors, ponts tèrmics 

Tipus 


tvfaVILA02 FAÇANA XAPA ONDULADA 

tvfaVILA04 FAÇANA RENTADORS 

tvfaVILA05 FAÇANA FORMIGÓ PATIS 


tvfaVILA03 

TANCAMENT XAPA ONDULADA SOBRE 

FORMIGÓ 

thnhVILA01 TERRA HABITATGE ADAPTAT/SOTERRANI 

thnhVILA02 TERRA VIVENDES PISOS/LOCALS EDIFICI 1 


cobeVILA02 COBERTA SUPERIOR EDIFICI 

FITXA JUSTIFICATIVA. Limitació demanda energètica. Opció simplificada.. 


Pn ≤ Psat,n Capa 1 Capa 2 Capa 3 

C. intersticials 

Capa 4 Capa 5 Capa 6 Capa 7 Capa 8 Capa 9 

Psat,n 1068,12 1069,54 1093,37 1116,30 1520,21 1614,68 2169,63 2243,88 2270,13 

Pn 814,42 903,29 915,14 919,88 929,36 1261,15 1270,63 1273,00 1285,32 

T 7,94 7,96 8,29 8,59 13,24 14,16 18,81 19,35 19,53 

Psat,n 1068,41 1068,41 1092,87 1501,91 1598,02 2165,19 2241,37 2268,32 

Pn 814,42 814,42 829,21 841,04 1255,15 1266,98 1269,94 1285,32 

T 7,95 7,95 8,28 13,05 14,00 18,77 19,33 19,52 

Psat,n 1065,34 1065,34 1102,33 1140,44 1179,71 1220,17 1261,84 1304,75 1326,69 

Pn 814,42 814,42 848,06 881,69 915,33 948,96 982,60 1016,24 1049,87 

T 7,91 7,91 8,41 8,91 9,41 9,91 10,41 10,92 11,17 

Psat,n 1075,94 1126,95 2176,71 2221,48 

Pn 814,42 1282,93 1284,10 1285,32 

T 8,05 8,73 18,86 19,18 

Psat,n 1073,39 1179,47 1861,85 1980,34 2098,25 2207,35 2237,27 

Pn 814,42 1237,03 1249,10 1264,19 1270,23 1273,25 1285,32 

T 8,02 9,41 16,38 17,35 18,27 19,08 19,30 

Psat,n 1076,27 1076,28 1116,73 1153,52 1197,51 2047,14 2173,93 2219,46 

Pn 814,42 814,42 815,01 815,30 1282,35 1283,51 1283,81 1285,32 

T 8,06 8,06 8,60 9,08 9,63 17,88 18,84 19,17 

Psat,n 1077,94 1162,41 1264,36 1374,07 1492,07 1604,33 1905,33 2047,55 2051,45 

Pn 814,42 1025,27 1036,99 1048,70 1060,41 1062,76 1144,76 1250,18 1285,32 

T 8,08 9,19 10,44 11,70 12,95 14,06 16,74 17,88 17,91 

Psat,n 1077,26 1158,78 1963,66 2056,70 2060,49 

Pn 814,42 963,13 1210,97 1260,54 1285,32 

T 8,07 9,15 17,22 17,95 17,98 

Psat,n 1073,57 1095,55 2057,80 2076,33 2139,13 2259,05 

Pn 814,42 814,87 823,87 1273,63 1282,62 1285,32 

T 8,02 8,32 17,96 18,10 18,58 19,45 

Psat,n 1071,88 1081,22 1100,99 1134,30 1168,50 2159,34 2267,19 

Pn 814,42 1281,18 1281,65 1282,27 1282,43 1282,52 1285,32 

T 

Psat,n Pn T 

Psat,n Pn T 

Psat,n Pn T 

Psat,n Pn T 

Psat,n Pn T 

Psat,n Pn T 

Psat,n Pn T 

Psat,n Pn T 

Psat,n Pn T 

8,00 8,12 8,39 8,83 9,27 18,73 19,51

Zona Climàtica 

Província: 

V1.0.5 

Referència: EDIFICI 2 

Data: dec-2008 



Zona Climàtica adoptada: C2 Zona Climàtica CTE-HE-1 (taula D.1): C2 

N de 21 a 30 

E de 0 a 10 

S de 0 a 10 

SE de 21 a 30 

O de 0 a 10 

SO de 21 a 30 



Dades generals 

Edifici: Edificis d'habitatges de protecció oficial, locals i aparc. 

Arquitecte: m. pilar romans de fonsdeviela 

Emplaçament: 

Girona 

Vilablareix 

Classificació de l'espai habitable 

A l'efecte del càlcul de la demanda energètica: 

A l'efecte de comprovació de condensacions: 

Baixa càrrega interna 


Definició de l'envolupant tèrmica. Fitxes justificatives de l'opció simplificada 

Percentatge de buits



MURS (U Mm) y (U Tm) 

Tipus 

N 

E 

O 

S 

SE 

SO 

C-TER 



C2 Zona baixa càrrega interna X 

A(m 2 ) 

U (W/m 2 ºK) A · U (W/ºK) 

Resultats 


169,41 0,2949 49,9634 


∑A = 718,58 

tvfaVILA04 FAÇANA RENTADORS 50,75 0,2165 10,9864 

∑A · U = 254,21 

tvfaVILA05 FAÇANA FORMIGÓ PATIS 135,74 0,5145 69,8395 UMm = ∑A· U / ∑A = 0,35 


96,72 0,4429 42,8358 

∑A = 

∑A · U = 

UMm = ∑A· U / ∑A = 

∑A = 

∑A · U = 

UMm = ∑A· U / ∑A = 

∑A = 

∑A · U = 

UMm = ∑A· U / ∑A = 



152,16 0,2949 44,8760 


∑A = 333,48 

tvfaVILA05 FAÇANA FORMIGÓ PATIS 140,69 0,5145 72,3863 

∑A · U = 133,96 

tvfaVILA06 TANCAMENT NUCLIS D'ESCALA 31,38 0,4429 13,8977 UMm = ∑A· U / ∑A = 0,40 


302,73 0,2949 89,2830 


∑A = 378,37 

tvfaVILA03 TANCAMENT XAPA ONDULADA SOBRE FORMIGÓ 37,44 0,5238 19,6093 

∑A · U = 120,47 

UMm = ∑A· U / ∑A = 0,32 

∑A = 

∑A · U = 

UTm = ∑A· U / ∑A =



TERRES (U Sm) 

Tipus 

thnhVILA02 TERRA VIVENDES PISOS/LOCALS EDIFICI 1 771,32 0,4908 378,5487 

∑A = 771,32 

∑A · U = 378,55 

USm = ∑A· U / ∑A = 0,49 

COBERTES I LLUERNES (U Cm, F Lm) 

Tipus 


98,00 0,4480 43,9010 

cobeVILA02 COBERTA SUPERIOR EDIFICI 678,02 0,4006 271,6300 

∑A = 776,02 

∑A · U = 315,53 

UCm = ∑A· U / ∑A = 0,41 

Tipus 

Particions interiors en edificis d'habitatges (U Mm) 

Tipus 

tvpiVILA01 

tvpiVILA02 

tvpiVILA03 



A(m 2 ) 

A(m 2 ) 

A(m 2 ) 

U (W/m 2 ºK) 

U (W/m 2 ºK) 

A · U (W/ºK) 

A · U (W/ºK) 

F A · F (m 2 ) 

Resultats 

Resultats 

Resultats 

∑A = 

∑A · F = 

FLm = ∑A· F / ∑A = 


U (W/m 

MITGERES HABITATGES ZONA NORMAL 0,8886 

DISTRIBUCIONS INTERIORS HABITATGES 0,5381 

2 MITGERES HABITATGE ZONA HUMIDA 

ºK) 

0,8397





BUITS (U Hm, F Hm) 

Tipus 

N 

Tipus 

E 

O 

S 

SE 

SO 

A(m 2 ) 

U (W/m 2 ºK) 

A · U (W/ºK) 

obreVILAPE1 PE1 

45,86 2,2000 100,8920 

obreVILAPE2 PE2 20,16 2,2000 44,3520 

∑A = 233,91 

obreVILAFC3 FC3 0,00 3,1138 

∑A · U = 686,40 

obreVILAF4 F4 8,64 3,1040 26,8186 

UHm = ∑A· U / ∑A = 2,93 

obreVILAF5 F5 

3,36 3,6556 12,2828 

obreVILAF8 F8 

0,00 3,2748 

obreVILAF9 F9 

0,96 3,5520 3,4099 

obreVILAB1 B1 

73,37 3,4820 255,4743 

obreVILAB2 B2 

62,10 2,9758 184,7947 

obreVILAB3 B3 

8,28 2,9640 24,5419 

obreVILAB5 B5 

7,59 2,9864 22,6668 

obreVILAB7 B7 

3,59 3,1110 11,1685 

A (m 2 ) A · U A · F (m 2 U F 

) 

Resultats 

Resultats 

∑A = 

∑A · U = 

∑A· F = 

UHm = ∑A· U / ∑A = 

FHm = ∑A· F / ∑A = 

∑A = 

∑A · U = 

∑A· F = 

UHm = ∑A· U / ∑A = 

FHm = ∑A· F / ∑A = 

∑A = 

∑A · U = 

∑A· F = 

UHm = ∑A· U / ∑A = 

FHm = ∑A· F / ∑A = 


obreVILAF4 F4 5,76 3,1040 0,2477 17,8790 1,4269 

obreVILAF5 F5 3,36 3,6556 0,0770 12,2828 0,2587 ∑A = 95,03 

obreVILAF7 F7 6,98 3,1362 0,2845 21,8907 1,9861 ∑A · U = 287,47 

obreVILAF9 F9 0,96 3,5520 0,0949 3,4099 0,0911 ∑A· F = 37,77 

obreVILAB2 B2 62,10 2,9758 0,4458 184,7947 27,6870 UHm = ∑A· U / ∑A = 3,03 

obreVILAB3 B3 8,28 2,9640 0,4022 24,5419 3,3303 FHm = ∑A· F / ∑A = 0,40 

obreVILAB5 B5 7,59 2,9864 0,3935 22,6668 2,9868 

obreVILAB8 B8 0,00 3,0256 0,4528 

obreVILAF1 F1 23,04 3,0382 0,3168 70,0001 7,2997 

obreVILAF2 F2 5,04 3,2748 0,2389 16,5050 1,2040 ∑A = 139,75 

obreVILAF3 F3 51,84 3,0284 0,3372 

156,9923 17,4806 ∑A · U = 426,85 

obreVILAF10 F10 2,35 3,1544 0,2338 7,4128 0,5494 ∑A· F = 49,30 

obreVILAF6 F6 24,36 3,2972 0,2315 80,3198 5,6396 UHm = ∑A· U / ∑A = 3,05 

obreVILAB6 B6 33,12 2,8871 0,5172 95,6221 17,1281 FHm = ∑A· F / ∑A = 0,35





Zona alta càrrega interna



Fitxa 2 Conformitat - Demanda energètica 


Zona baixa càrrega interna X 


U max (W/m 2 K) 

Murs de façana ≤ 0,95 

Primer metre del perímetre de sòls recolzats i murs en contacte amb el terreny ≤ 0,95 

Particions interiors en contacte amb espais no habitables ≤ 0,95 

Terres 

0,49 ≤ 0,65 

Cobertes 0,45 ≤ 0,53 

Vidres de buits i lluernes 

2,60 ≤ 4,40 

Marcs de buits i lluernes 

4,00 ≤ 4,40 

Murs en mitgera ≤ 1,00 

Particions interiors (edificis d'habitatges) 0,89 ≤ 1,20 

MURS DE FAÇANA 

C2 

Tancaments i particions interiors de l'envolupant tèrmica 

BUITS I LLUERNES 

U max(projecte) 

U Mm U Hm U Hlim F Hm 

U Mlim 

N 

0,35 ≤ 0,73 

N 2,93 ≤ 3,30 

E 

≤ 0,73 

E 

≤ 4,40 ≤ 

O 

≤ 0,73 

O 

≤ 4,40 ≤ 

S 

≤ 0,73 

S 

≤ 4,40 ≤ 

SE 

0,40 ≤ 0,73 

SE 3,03 ≤ 4,40 0,40 ≤ 

SO 0,32 ≤ 0,73 SO 

3,05 ≤ 4,40 0,35 ≤ 

TANC CONTACTE TERRENY TERRES COBERTES 

U Tm 

U Mlim U Slim U Cm U Clim F Lm 

U Sm 

LLUERNES 

≤ 0,73 0,49 ≤ 0,50 0,41 ≤ 0,41 ≤ 

F Hlim 

F Llim 

0,32


Classe de higrometria 

Humitat relatica de l'ambient interior 

Temperatura ambient interior (en ºC) 

Humitat relativa mitjana exterior del mes de Gener % (taula G2 de DB-HE1) 

Temperatura exterior mitjana del mes de Gener ºC (taula G2 de DB-HE1) 

7,8 

Factor de temperatura de la superfície interior mínim f Rsi, min 

0,56 

Psat Temperatura interior 2336,95 

Psat Temperatura exterior mes de Gener 1057,69 


Tancaments de l'envolupant tèrmica 


Sòls recolzats i murs en contacte amb el terreny 


Terres 

Cobertes 



PT.T1 

PT.V1 

PT.H13 

PT.F1 

PT.C5 

3.3. Condensacions interticials. En envolupant tèrmica 

Tancaments de l'envolupant tèrmica Mesura adoptada 

Murs de façana 2 Comprovació 

Cobertes 2 Comprovació 

Vidres de buits y lluernes No procedeix 

Marcs de buits y lluernes No procedeix 


4. Permeabilitat a l'aire 



Els buits i lluernes són de classe 2, classe 3 o classe 4 (zona climàtica C,D i E) 


55% 

20 

77% 

0,95 



0,49 < 0,65 

0,45 < 0,53 

< 1,00 

Tipus de pont tèrmic f Rsi f Rsi,min 

Pont tèrmic en partició interior vertical 

0,88 0,56 

Pont tèrmic unió de voladís amb façana 

0,81 0,56 

Pont tèrmic contorn de buits 

0,60 0,56 

Pont tèrmic unió forjat amb façana 0,88 0,56 

Pont tèrmic unió coberta amb façana 

0,82 0,56 

Sòls recolzats i murs en contacte amb el terreny exempt de comprovació 


1 Barrera de vapor en el costat de l'espai no 

habitable cas que produeixi vapor d'aigua 

Terres 2 Comprovació 


Tancaments, particions interiors, ponts tèrmics 

Tipus 


tvfaVILA02 FAÇANA XAPA ONDULADA 

tvfaVILA04 FAÇANA RENTADORS 

tvfaVILA05 FAÇANA FORMIGÓ PATIS 


tvfaVILA03 

TANCAMENT XAPA ONDULADA SOBRE 

FORMIGÓ 

thnhVILA02 TERRA VIVENDES PISOS/LOCALS EDIFICI 1 


cobeVILA02 COBERTA SUPERIOR EDIFICI 

FITXA JUSTIFICATIVA. Limitació demanda energètica. Opció simplificada.. 


Pn ≤ Psat,n Capa 1 Capa 2 Capa 3 

C. intersticials 

Capa 4 Capa 5 Capa 6 Capa 7 Capa 8 Capa 9 

Psat,n 1068,12 1069,54 1093,37 1116,30 1520,21 1614,68 2169,63 2243,88 2270,13 

Pn 814,42 903,29 915,14 919,88 929,36 1261,15 1270,63 1273,00 1285,32 

T 7,94 7,96 8,29 8,59 13,24 14,16 18,81 19,35 19,53 

Psat,n 1068,41 1068,41 1092,87 1501,91 1598,02 2165,19 2241,37 2268,32 

Pn 814,42 814,42 829,21 841,04 1255,15 1266,98 1269,94 1285,32 

T 7,95 7,95 8,28 13,05 14,00 18,77 19,33 19,52 

Psat,n 1065,34 1065,34 1102,33 1140,44 1179,71 1220,17 1261,84 1304,75 1326,69 

Pn 814,42 814,42 848,06 881,69 915,33 948,96 982,60 1016,24 1049,87 

T 7,91 7,91 8,41 8,91 9,41 9,91 10,41 10,92 11,17 

Psat,n 1075,94 1126,95 2176,71 2221,48 

Pn 814,42 1282,93 1284,10 1285,32 

T 8,05 8,73 18,86 19,18 

Psat,n 1073,39 1179,47 1861,85 1980,34 2098,25 2207,35 2237,27 

Pn 814,42 1237,03 1249,10 1264,19 1270,23 1273,25 1285,32 

T 8,02 9,41 16,38 17,35 18,27 19,08 19,30 

Psat,n 1076,27 1076,28 1116,73 1153,52 1197,51 2047,14 2173,93 2219,46 

Pn 814,42 814,42 815,01 815,30 1282,35 1283,51 1283,81 1285,32 

T 8,06 8,06 8,60 9,08 9,63 17,88 18,84 19,17 

Psat,n 1077,26 1158,78 1963,66 2056,70 2060,49 

Pn 814,42 963,13 1210,97 1260,54 1285,32 

T 8,07 9,15 17,22 17,95 17,98 

Psat,n 1073,57 1095,55 2057,80 2076,33 2139,13 2259,05 

Pn 814,42 814,87 823,87 1273,63 1282,62 1285,32 

T 8,02 8,32 17,96 18,10 18,58 19,45 

Psat,n 1071,88 1081,22 1100,99 1134,30 1168,50 2159,34 2267,19 

Pn 814,42 1281,18 1281,65 1282,27 1282,43 1282,52 1285,32 

T 

Psat,n Pn T 

Psat,n Pn T 

Psat,n Pn T 

Psat,n Pn T 

Psat,n Pn T 

Psat,n Pn T 

Psat,n Pn T 

Psat,n Pn T 

Psat,n Pn T 

Psat,n Pn T 

8,00 8,12 8,39 8,83 9,27 18,73 19,51

CERTIFICACIÓ DE LA QUALIFICACIÓ ENERGÈTICA UTILITZANT L’OPCIÓ 

SIMPLIFICADA 

– edifici A 

Vivenda plurifamiliar – Edifici A “Perelló Can Pere Màrtir”, situada a Vilablareix, amb una superfície en 

planta de 674,32 m 2 i tres plantes d’alçada, amb un percentatge de forats en cada façana inferior al 

20 %. 

La vivenda compleix amb les condicions per l’aplicació de l’opció simplificada del DB-HE-1 “Limitació 

de la demanda energètica”, amb les disposicions del DB-HE-2 “Rendiment de les instal·lacions 

tèrmiques en els edificis” i amb el percentatge mínim de contribució solar per la producció d’aigua 

calenta sanitària establert en el DB-HE-4. Per això, podem aplicar l’opció simplificada per l’obtenció de 

la qualificació d’eficiència energètica i a més, compta automàticament amb una qualificació tipus D. 

Volum de l’edificació : V : 6.284,57 m 3 

Superfícies envolvents : 

- Solera en contacte amb el terreny : S : 674,32 m 2 

- Façanes + forats S : 1.584,23 m 2 

- Coberta plana S : 604,10 m² 

La compacitat de la vivenda és : C = V / Stotal 

C = 6.284,57 / 2.862,65 = 2,19 

Les instal·lacions projectades són les següents : 

- Calefacció : Caldera individual mixta sense acumulació Rendiment η n ≥ 0,87 (RD 

275/1995 “≥ **”) 

- Refrigeració : No n’hi ha 

- Instal·lació aigua calenta sanitària : Caldera sense acumulació (Gas Natural) (Rendiment 

ηn ≥ 0,97) 

annex 3 - 1/6

Blocs de Vivendes - Edifici A 

Taula 1.- Opcions d’obtenció de classe D per vivendes en la zona C2. 

CONCEPT 

E 

OPCIONS D’OBTENCIÓ DE CLASSE D 

Opció 

1 

Opció 2 Opció 3 Opció 4 Opció 5 

Envoltura Compacitat ≥ 2.5 ≥ 2.5 ≥ 2.5 < 2.5 < 2.5 

Bomba de calor- 

Aparells Dividits 

D Tots Tots D D 

Bomba de calor – 

Aparells Compactes 

C Tots Tots C C 


Aparells Conducte 

Únic 

B F F B B 

Caldera individual - G.N LIQ/G G.N. LIQ/GL - - 

Instal.lació 

de 

calefacció 

Caldera ind. Mixta 

amb acumulació 

- 

Totes 

G.N. 

Totes 

LP 

** 

LIQ/G 

LP 

Totes 

G.N. 

Totes 

P 

** 

LIQ/GL 

P 

- - 

** 

** 

Caldera ind. Mixta - G.N. 

G.N. 

- - 

sense acumulació 

** 

** 

Caldera 

- G.N. LIQ/G G.N. LIQ/GL - - 

centralitzada 

Totes LP Totes P 

**** 

**** 

Caldera 


centralitzada mixta 


** 

** 

Caldera eléctrica 

efecte Joule 

- - - - - 

Aire/Aire – Aparells Tots D Tots A Tots 

Aire/Aire – Aparells Tots C Tots - Tots 

Instal.lació Compactes 

de Aire/Aire – Aparells Tots A Tots - Tots 

refrigeració Conducte Únic 

Caldera sense 

acumulació 

Totes Totes Totes Totes Totes 

Caldera amb 

acumulació 


Caldera 

Totes Totes G.N. LIQ/GL Totes G.N. LIQ/GL 


Totes P 

Tote P 

*** 

s *** 


efecte Joule 

Totes - - - 

Elegim la taula (figura1) per la zona C2 i vivendes plurifamiliars i analitzem les columnes 4 i 5 que són 

les que corresponen a una compacitat menor que 2,5. Localitzem a les files, els tipus d’aparells que 

hem projectat en la nostra vivenda, de forma que s’obté el següent : 

Opció 4 : 

- Instal·lació de calefacció : Rendiment de la caldera ind. Mixta sense acumulació – “-“ 

- Instal·lació de refrigeració : No n’hi ha. 

- Instal·lació de ACS : Caldera amb acumulació “Totes” 

annex 3 - 2/6

Això vol dir que, per obtenir una qualificació tipus D, ens podem despreocupar del rendiment de la 

caldera i de l’eficiència energètica de la instal·lació de refrigeració, sempre que el rendiment de la 

bomba de calor sigui, almenys, del tipus D. 

Opció 5 : 







Complim la condició imposada als aparells del sistema de calefacció, donat que l’eficiència D amb la 

que comptem no és superior a la D. Tot i això, s’exigeix pels aparells del sistema de refrigeració una 

eficiència del tipus C, superior a la que nosaltres tenim. Per això no podríem millorar la qualificació 

energètica del nostre edifici. 

Resultat : Qualificació energètica Tipus D. 

annex 3 - 3/6

CERTIFICACIÓ DE LA QUALIFICACIÓ ENERGÈTICA UTILITZANT L’OPCIÓ 

SIMPLIFICADA 

– edifici B 

Vivenda plurifamiliar – Edifici B “Perelló Can Pere Màrtir”, situada a Vilablareix, amb una superfície en 

planta de 762,87 m 2 i tres plantes d’alçada, amb un percentatge de forats en cada façana inferior al 

20 %. 

La vivenda compleix amb les condicions per l’aplicació de l’opció simplificada del DB-HE-1 “Limitació 

de la demanda energètica”, amb les disposicions del DB-HE-2 “Rendiment de les instal·lacions 

tèrmiques en els edificis” i amb el percentatge mínim de contribució solar per la producció d’aigua 

calenta sanitària establert en el DB-HE-4. Per això, podem aplicar l’opció simplificada per l’obtenció de 

la qualificació d’eficiència energètica i a més, compta automàticament amb una qualificació tipus D. 

Volum de l’edificació : V : 7.041 m 3 

Superfícies envolvents : 

- Solera en contacte amb el terreny : S : 762,87 m 2 

- Façanes + forats S : 1.760,80 m 2 

- Coberta plana S : 676,14 m² 

La compacitat de la vivenda és : C = V / Stotal 

C = 7.041 / 3.199,81 = 2,20 

Les instal·lacions projectades són les següents : 

- Calefacció : Caldera individual mixta sense acumulació Rendiment η n ≥ 0,87 (RD 

275/1995 “≥ **”) 

- Refrigeració : No n’hi ha 

- Instal·lació aigua calenta sanitària : Caldera sense acumulació (Gas Natural) – R : *** 

(Rendiment ηn ≥ 0,97) 

annex 3 - 4/6

Blocs de Vivendes - Edifici B 

Taula 1.- Opcions d’obtenció de classe D per vivendes en la zona C2. 

CONCEPT 

E 

OPCIONS D’OBTENCIÓ DE CLASSE D 

Opció 

1 

Opció 2 Opció 3 Opció 4 Opció 5 

Envoltura Compacitat ≥ 2.5 ≥ 2.5 ≥ 2.5 < 2.5 < 2.5 

Bomba de calor- 

Aparells Dividits 

D Tots Tots D D 


Aparells Compactes 

C Tots Tots C C 


Aparells Conducte 

Únic 

B F F B B 

Caldera individual - G.N LIQ/G G.N. LIQ/GL - - 

Instal.lació 

de 

calefacció 

Caldera ind. Mixta 

amb acumulació 

- 

Totes 

G.N. 

Totes 

LP 

** 

LIQ/G 

LP 

Totes 

G.N. 

Totes 

P 

** 

LIQ/GL 

P 

- - 

** 

** 

Caldera ind. Mixta - G.N. 

G.N. 

- - 

sense acumulació 

** 

** 

Caldera 


centralitzada 


**** 

**** 

Caldera 




** 

** 


efecte Joule 

- - - - - 

Aire/Aire – Aparells Tots D Tots A Tots 

Aire/Aire – Aparells Tots C Tots - Tots 

Instal.lació Compactes 

de Aire/Aire – Aparells Tots A Tots - Tots 

refrigeració Conducte Únic 

Caldera sense 

acumulació 


Caldera amb Totes Totes Totes Totes Totes 

Instal.lació acumulació 

ACS Caldera 

Totes Totes G.N. LIQ/GL Totes G.N. LIQ/GL 


Totes P 

Tote P 

*** 

s *** 


efecte Joule 

Totes - - - 

Elegim la taula (figura1) per la zona C2 i vivendes plurifamiliars i analitzem les columnes 4 i 5 que són 

les que corresponen a una compacitat major que 2. Localitzem a les files, els tipus d’aparells que hem 

projectat en la nostra vivenda, de forma que s’obté el següent : 

Opció 4 : 




annex 3 - 5/6




Opció 5 : 







No complim la condició imposada als aparells del sistema de calefacció, donat que l’eficiència D amb 

la que comptem no és superior a la D. Tot i això, s’exigeix pels aparells del sistema de refrigeració 

una eficiència del tipus C, superior a la que nosaltres tenim. Per això no podríem millorar la 

qualificació energètica del nostre edifici. 

Resultat : Qualificació energètica Tipus D. 

annex 3 - 6/6

ANNEX 4 

Justificació del compliment de: 

- RD. 105/2008 Regulador de la producció i gestió de residus de 

construcció i demolició 

- Decrets 201/1994 i 161/2001 Reguladors dels Enderrocs d’obra 

i altres residus en la construcció

RESIDUS Obra Nova Oficina Consultora Tècnica. Col·legi d’Arquitectes de Catalunya juny de 2006 ( Font: Guia d'aplicació del Decret 201/1994 - Programa LIFE- ITEC ) 

FITXA PEL COMPLIMENT DE: 

DECRET 201/1994 i DECRET161/2001, Reguladors dels enderrocs i altres residus 

de la construcció 

IDENTIFICACIÓ DE L'EDIFICI 

Situació: 

Municipi : 

C/PONENT, 2 

GIRONA 

AVALUACIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS RESIDUS 

Volum 

(1) m 3 

(tones/m 3 Densitat residu real Pes residu 

) (tones) 

grava i sorra compacta 7715 2 15430 

grava i sorra solta 0 1,7 0 

argiles 2,1 2,1 

terra vegetal 1000 1,7 1700 

terraplé 0 1,7 0 

pedraplé 0 1,8 0 

altres 0 0 0 

8715 m 3 

17132,1 t 10458 m 3 

Superfície construïda (2) 8404 m 2 

Pes Pes residus Volum aparent Volum aparent 

(tones/m 2 ) (tones) (m 3 /m 2 ) (m 3 ) 

sobrants d'execució 0,05 420,2 0,045 378,18 

obra de fàbrica 0,015 126,06 0,018 151,272 

formigó 0,032 268,928 0,0244 205,0576 

petris 0,002 16,808 0,0018 15,1272 

altres 0,001 8,404 0,0013 10,9252 

embalatges 0,038 319,352 0,08 672,32 

fustes 0,0285 239,514 0,067 563,068 

plàstics 0,00608 51,09632 0,008 67,232 

paper i cartró 0,00304 25,54816 0,004 33,616 

metalls 0,00038 3,19352 0,001 8,404 

fonaments/estructura m 3 

formigóns, fàbrica, petris 

fustes 

plàstics 

paper i cartró 

metalls 

altres 

guix 

Totals 126,06 m 3 

46,6422 

6,303 

39,0786 

6,303 

27,7332 

Comarca : 

0,088 739,552 t 0,125 1050,5 m 3 

405,9132 

14,4969 

19,3292 

33,8261 

4,8323 

4,8323 

m 3 

m 3 

483,23 

GIRONES 

RESIDUS 

Obra nova 

DECRET 21/2006 Adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència als edificis tipus i quantitats 

Residus d'excavació 

Tipus de terres d'excavació 

Total residu excavació 

Residus de construcció totals 

Total residu edificació 

Desglòs de residus de construcció per tipus i fase d'obra 

tancaments tancaments acabats acabats 

Volum aparent 

m3 

9258 

0 

0 

1200 

0 

0 

0 

m 3 

m 3 

176,484 

30,8847 

57,3573 

66,1815 

17,6484 

4,4121 

88,242 

441,21

RESIDUS Obra Nova Oficina Consultora Tècnica. Col·legi d’Arquitectes de Catalunya juny de 2006 ( Font: Guia d'aplicació del Decret 201/1994 - Programa LIFE- ITEC ) 

FITXA PEL COMPLIMENT DE: 

DECRET 201/1994 i DECRET161/2001, Reguladors dels enderrocs i altres residus 

de la construcció 

Els materials d'excavació que es reutilitzin a la mateixa obra o en una altra autoritzada, no tenen la consideració de residu 

S'han previst operacions de destria i recollida selectiva dels residus a l'obra en contenidors o espais reservats pels 

seguents residus 

Petris, obra de fàbrica i formigó 

si no 

Metalls si no 

Fustes si no 

Plàstics si no 

Vidre si no 

Potencialment perillosos si X 

Altres no perillosos si no 

Els residus es gestionaran fora de l'obra en: 

Instal·lacions de reciclatge i/o valorització 

Dipòsit autoritzat de terres, enderrocs i runes de la construcció 

Tipus de residu i Nom ,adreça i codi de gestor del residu ( decret 161/2001)(3) 

tipus de residu gestor adreça 

codi del gestor 

Nom DIPOSIT CONTROLAT RUNES I ALTRES RESIDUUS DE LA CONST. DE S. JULIÀ DE RA 

Adreça 

PEDRERA SANT JULIÀ, 17481- SANT JULIÀ DE RAMIS 

Codi E-642.99 

Total excavació 10458 

Total construcció 1050,5 

Càlcul de la fiança 12600 m 3 

6,01 75726,00 euros 

1050 m 3 

Residus de excavació (4) eu/m 

12,02 12621,00 euros 

3 

eu/m 3 

Residus de construcció (4) 

VOLUM TOTAL DELS RESIDUS 

Total fiança 

Notes: (1) Emplenar la medició d'excavació segons tipus de terreny en m 3 (sense esponjament) 

(2) Emplenar la superficie construïda de l'edifici 

(3) Cal especificar quin residu tracta el gestor, l'adreça i el codi de gestor 

(4) Emplenar la quantitat total de residu si no es reutilitza ni recicla 

RESIDUS 

Obra nova 

DECRET 21/2006 Adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència als edificis gestió 

GESTIÓ DE RESIDUS 

m 3 

m 3 

13650 m 3 

88347,00 euros

ANNEX 6 

CÀLCUL D’INSTAL.LACIONS 

-a la memoria constructiva i als projectes complementaris-

ANNEX 7 

INSTRUCCIONS D’ÚS I MANTENIMENT

Detall 

Projecte: 46 HABITATGES HPO, LOCALS COMERCIALS I APARCAMENT 

Emplaçament 

Adreça: C/ Ponent 2 

Codi Postal: 17180 Municipi: Vilablareix 

Urbanització: SECTOR PERELLÓ-CAN P.MÀRTIR Parcel·la 8.15D.1 

Promotor 

Nom: VILABLAREIX FUTUR SL- Ajuntament de Vilablareix DNI/NIF: B 17975376 

Adreça: C.del Perelló, 120 

Codi Postal: 17180 Municipi: Vilablareix 

Autor/s projecte 

Nom: BIRULÉS CABRÉ ROMANS ARQUITECTES SCP Núm. col.: J 17211079 

L’arquitecte/es: 

annex 7 - 2/25 

Signatura/es 

Lloc i data: GIRONA a 10 de FEBRER de 2009 

Visats oficials

Introducció 

Amb la finalitat de garantir la seguretat de les persones, el benestar de la societat i la protecció del medi 

ambient, l'edificació ha de rebre un ús i un manteniment adequats per conservar i garantir les condicions 

inicials de seguretat, habitabilitat i funcionalitat exigides normativament. Cal per tant que els seus 

usuaris, siguin o no propietaris, respectin les instruccions d’ús i manteniment que s'especifiquen a 

continuació. 

L'ús incorrecte i/o la no realització de les operacions de manteniment previst a l’edifici pot comportar: 

• La pèrdua de les garanties i assegurances atorgades a l'edificació. 

• L'envelliment prematur de l'edifici, amb la conseqüent depreciació del seu valor patrimonial, 

funcional i estètic. 

• Aparicions de deficiències que poden generar situacions de risc als propis usuaris de l'edifici o a 

tercers amb la corresponent responsabilitat civil. 

• La reducció de les despeses en reparacions en ser molt menys costosa la intervenció sobre una 

deficiència detectada a temps, mitjançant unes revisions periòdiques. 

• Una davallada en el rendiment de les instal·lacions amb els conseqüents augments de consums 

d’energia i de contaminació atmosfèrica. 

• La pèrdua de seguretat de les instal·lacions que pot comportar la seva interrupció o clausura. 

L'obligatorietat de conservar i mantenir els edificis està reflectida en diverses normatives, entre les que 

es destaquen: 

• Codi Civil. 

• Codi Civil de Catalunya 

• Llei d’Ordenació de l’edificació, Llei 38/1999 de 5 novembre. 

• Codi Tècnic de l’Edificació, Reial Decret 314/2006 de 17 de març. 

• Llei de l'Habitatge 24/1991 de 29 de novembre. 

• Legislacions urbanístiques estatals i autonòmiques. 

• Legislacions sobre els Règims de propietat. 

• Ordenances municipals. 

• Reglamentacions tècniques. 

Sobre el Règim de propietat de l’edifici, Propietat horitzontal : 

La propietat de l'immoble és regeix pel Règim de Propietat Horitzontal mitjançant la Llei 49/1960 del 21 

de juliol sobre Propietat Horitzontal (modificada per la Llei 8/1999 de 21 de juny) i pels Estatuts 

específics de la comunitat recollits en l'Escriptura de Divisió Horitzontal i, en el seu cas, pel Reglament 

de Règim Interior. 

Aquesta normativa fixa l'organització i el funcionament dels òrgans rectors de la comunitat de propietaris, 

i estableix els drets i obligacions de tots els propietaris. En aquest sentit destaca l'obligatorietat de 

mantenir en bon estat de conservació els elements constructius i les instal·lacions - siguin comunes o 

privatives - i contribuir a les despeses generals d'explotació i manteniment de l'edifici, segons el seu 

coeficient de participació contemplat en l'Escriptura de Compra-venda i l'Escriptura de Divisió Horitzontal 

de l'edifici. 

És molt recomanable encarregar la gestió del règim de la propietat o comunitat de propietaris a 

Administradors de Finques col·legiats. 

Sobre el Règim de propietat de l’edifici, Propietat vertical: 

La propietat de l'immoble és regeix pel Règim de Propietat Vertical mitjançant la Llei d'Arrendaments 

Urbans 29/1994 del 24 de novembre. Aquesta estableix els drets i els deures de l'arrendador i de 

l'arrendatari per a habitatges o locals de lloguer. 

annex 7 - 3/25

És molt recomanable encarregar la gestió dels lloguers a Administradors de Finques col·legiats. 

Sobre les instruccions d'ús i manteniment 

Les instruccions d’ús i manteniment formaran part de la documentació de l’obra executada que, 

juntament amb el projecte – el qual incorporarà les modificacions degudament aprovades -, el Pla de 

manteniment, l’acta de recepció de l’obra i la relació dels agents que han intervingut en el procés 

edificatòri, conformaran el contingut bàsic del Llibre de l’Edifici. Aquest llibre serà lliurat pel promotor als 

propietaris i usuaris, els quals estaran obligats a rebre’l, conservar-lo i transmetre’l. 

Instruccions d’ús: 

Les instruccions d’ús inclouen totes aquelles normes que han de seguir els usuaris – siguin o no 

propietaris - per desenvolupar a l’edifici, o a les seves diverses zones, les activitats previstes per a 

les quals va ser projectat i construït. 

Els usos previstos a l’edifici són els següents: 

Ús principal: Situació: 

HABITATGES 

P1-P2-P3 (1 ADAPTAT a P BAIXA) 

Usos subsidiaris: Situació: 

LOCALS 

P BAIXA 

APARCAMENT P SOTERRANI 

Instruccions de manteniment: 

Les instruccions de manteniment contenen les actuacions preventives bàsiques i genèriques que 

cal realitzar a l’edifici perquè conservi les seves prestacions inicials de seguretat, habitabilitat i 

funcionalitat. 

L’adaptació a l’edifici en concret de les instruccions de manteniment quedaran recollides en el Pla 

de manteniment. Aquest formarà part del Llibre de l’edifici i incorporarà la corresponent 

programació i concreció de les operacions preventives a executar, la seva periodicitat i els 

subjectes que les han de realitzar, tot d’acord amb les disposicions legals aplicables i les 

prescripcions dels tècnics redactors del mateix. Els propietaris i usuaris de l’edifici deuran portar a 

terme el Pla de manteniment de l’edifici encarregant a un tècnic competent les operacions 

programades pel seu manteniment. 

Al llarg de la vida útil de l’edifici s’anirà recollint tota la documentació relativa a les operacions 

efectuades pel seu manteniment així com totes les diferents intervencions realitzades, ja siguin de 

reparació, reforma o rehabilitació. Tota aquesta documentació esmentada s’anirà consignant al 

Llibre de l’Edifici. 

A continuació es relacionen els diferents sistemes que composen l’edificació fent una relació de les 

seves instruccions d’ús i manteniment específiques. 

Fonaments – Elements de contenció 

I.- Instruccions d’ús: 

Condicions d’ús: 

La fonamentació de l'edifici pot transmetre al terreny una càrrega limitada. Per no alterar la seva 

seguretat estructural i la seva estanquitat cal que es mantinguin les condicions de càrrega i de 

salubritat previstes per a les quals s'ha construït l'edifici. 

Intervencions durant la vida útil de l’edifici: 

annex 7 - 4/25

En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació dels fonaments i/o dels 

elements de contenció de terres, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el 

projecte d'un tècnic competent, el compliment de les normatives vigents i la corresponent llicència 

municipal. 

Incidències extraordinàries: 

• Les fuites de la xarxa d'aigua o de la xarxa de clavegueram s'han de reparar 

immediatament. L'acció continuada de l'aigua pot lesionar la fonamentació i/o modificar les 

condicions resistents del subsòl. 

• Les alteracions dels terrenys propis (plantació d’arbres, moviments de terres, entre 

d’altres) o de terrenys veïns (noves construccions, túnels i carreteres, entre d'altres) poden 

afectar les condicions de treball dels fonaments i dels elements de contenció de terres. 

• Si es detecten lesions (oxidacions, despreniments, humitats, esquerdes, etc.) en algun 

element vist de la fonamentació, de contenció de terres, o element constructiu directament 

relacionat, s'ha d'avisar als responsables del manteniment de l’edifici perquè prenguin les 

mesures adients. 

II.- Instruccions de manteniment: 

Els diferents components de la fonamentació tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla 

de manteniment. 

De forma general, es tindran en consideració les següents operacions: 

Estructura 

• Inspeccions tècniques dels fonaments i dels elements de contenció. 

• Revisions del correcte funcionament dels murs de contenció enterrats d’acord amb el grau 

de impermeabilització exigit. 



L’estructura pot resistir una càrrega limitada d’acord amb el seu ús previst en el projecte. Per no 

alterar el seu comportament i les seves prestacions de seguretat cal que no es facin 

modificacions, canvis d’ús i que es mantinguin les condicions previstes de càrrega i de protecció al 

foc per a les quals s'ha construït l'edifici. 

Aquesta prescripció inclou evitar, entre d’altres, la realització de regates o obertures de forats en 

parets de càrrega o en altres elements estructurals, la sobreposició de paviments pesants sobre 

els existents (augment de les càrregues permanents), la incorporació d’elements pesants (entre 

d'altres: caixes fortes, jardineres, piscines, dipòsits i escultures), i la creació d’altells o l'obertura de 

forats en sostres per intercomunicació entre plantes. 

Les sobrecàrregues d’ús dels sostres s’han calculat en funció de l’ús previst a les diferents zones 

de l’edifici i no poden superar els valors següents: 

Categoria d’ús Subcategoria d’ús Càrrega 

uniforme 

kN/m 2 –(Kg/m 2 Habitatges i zones d’habitacions en hospitals i 

hotels 

Zones d’accés i evacuació (escales, replans i 

) 

A1 portals) 

Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m 

A Zones residencials 

d’alçada o sobre la vora superior de l’element si 

està a menys altura 

Càrrega 

concentrada 

kN - (Kg) 

annex 7 - 5/25 

Càrrega 

lineal 

kN/m-(Kg/m) 

2 – (200) 2 – (200) – 

3 – (300) – – 

– – 0,8 – (80) 

Trasters 3 – (300) 2 – (200) – 

A2 

Zones d’accés i evacuació (escales, replans i 

portals) 


4 – (400) – – 



– – 0,8 – (80) 

Zones administratives Zones administratives 2 – (200) 2 – (200) –

Zones administratives 

2 – (200) 2 – (200) – 

B Zones Baranes, d’accés força i horitzontal evacuació aplicada (escales, a replans 1,20m i 

d’alçada portals) o sobre la vora superior de l’element si 


3 – (300) 

– 

– 

– 

0,8 – (80) 

Zones amb taules i cadires 3– (300) 4– (400) – 

C1 




– – 0,8 – (80) 

Zones amb seients fixes 4 – (400) 4 – (400) – 

C2 




Zones sense obstacles que impedeixin el lliure 

– – 0,8 – (80) 

Zones de reunió 

moviment de les persones com vestíbuls d’edificis 

públics, administratius, hotels, sales d’exposicions 

5 – (500) 4– (400) – 

C 

(llevat les superfícies 

corresponents als 

C3 en museus, etc. 


usos A,B i D) 



– – 1,6 - (160) 

Zones destinades a gimnàs o activitats físiques 5– (500) 7– (700) 

C4 




– – 1,6 - (160) 

Zones d’aglomeració (sales de concert, estadis, 

etc.) 

5– (500) 4 – (400) 

C5 Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m 



– – 3 - (300) 

D 

Zones comercials D1 

D2 

Locals comercials 

Supermercats, hipermercats o grans superfícies 

5– (500) 

5– (700) 

4 – (400) 

7 – (500) 

– 

– 

Zones tràfic i aparcament per a vehicles lleugers (pes total

• Els degoters de les cobertes, les fuites de la xarxa d'aigua o de la xarxa de desguàs s'han 

de reparar immediatament. L'acció continuada de l'aigua pot lesionar l’estructura. 

• S'avisarà als responsables del manteniment de l’edifici si es detecten lesions (oxidacions, 

despreniments, humitats, esquerdes, etc.) en els elements estructurals, en les seves 

proteccions o en els components que suporta (envans, paviments, obertures, entre 

d'altres) perquè prenguin les mesures oportunes. 


Cobertes 

Els diferents components de l’estructura tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de 

manteniment. 


• Inspeccions tècniques de l’estructura. 

• Revisions i/o reposicions dels elements que tinguin una durada més curta que la pròpia 

estructura (recolzaments, juntes, drenatges, pintures, proteccions, etc.). 



Tipus de coberta i ús : Situació: 

COBERTA PLANA NO TRANSITABLE 

COBERTA 

COBERTA PLANA TRANSITABLE PER REVISIÓ D’INSTAL.LACIONS COBERTA 

Les cobertes s'utilitzaran exclusivament per a l'ús previst en el projecte, mantenint les prestacions 

de seguretat i salubritat especifiques per a les quals s’ha construït l’edifici. 

A les cobertes en general no està permesa la col·locació d’elements aliens que puguin representar 

una alteració del seu sistema d’estanquitat vers l’aigua i del seu comportament tèrmic o acústic, o 

una disminució de la seva seguretat enfront les caigudes. 

Als terrats, les terrasses o balcons - tant comuns com privatius - no està permesa la formació de 

coberts, emmagatzematge de materials, grans jardineres, mobles, etc., que puguin representar 

una sobrecàrrega excessiva per a l’estructura. Les jardineres i torretes tindran per sota un espai 

de ventilació que pugui facilitar la correcta evacuació de les aigües pluvials i evitar l’acumulació de 

brutícia i d’humitats. No es premés l'abocament als desguassos de productes químics agressius 

com olis, dissolvents, lleixius, benzines, etc. 


En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les cobertes, caldrà 

el consentiment de la propietat o del seu representant, la supervisió d'un tècnic competent, el 

compliment de les normatives vigents i la corresponent llicència municipal. 

Aquesta prescripció inclou les cobertes d’ús privatiu dels habitatges o locals. 

Si a la coberta s'instal·len noves antenes, equips d'aire condicionat, tendals, tanques o, en 

general, aparells que requereixen ser fixats, caldrà consultar a un tècnic competent per tal que la 

subjecció no afecti al sistema d'impermeabilització, a les baranes o les xemeneies. Sí, a més a 

més, aquestes noves instal·lacions necessiten un manteniment periòdic caldrà preveure, al seu 

voltant, els mitjans i les proteccions adequades per tal de garantir la seguretat i d'evitar 

desperfectes durant les operacions de manteniment. 

Per a les reposicions dels elements que tinguin una durada més curta que la pròpia coberta 

(juntes, proteccions, etc.), s’utilitzaran productes idèntics als existents o d’equivalents 

característiques que no alterin les seves prestacions inicials. 

annex 7 - 7/25

Neteja: 

Les cobertes s’han de mantenir netes i lliures d’herbes. 


• Si s'observen lesions (degoters i humitats) en els sostres sotacoberta caldrà avisar als 

responsables del manteniment de l’edifici perquè prenguin ràpidament les mesures 

oportunes. Els degoters afecten a curt termini a l’habitabilitat de la zona afectada i a mig 

termini poden afectar a la seguretat de l’estructura. 

• Desprès de grans xàfecs, vendavals, pedregades i nevades, etc. caldrà: 

- Comprovar que les ventilacions de la coberta no quedin obstruïdes i estiguin en 

bon estat. 

- Revisar i netejar la coberta i comprovar desguassos i morrions. 

- No llençar la neu de les cobertes al carrer. 

- Comprovar les fixacions dels elements ubicats a les cobertes (antena TV, tendals, 

xemeneies, etc.) i l'estat dels elements singulars de la coberta (lluernes, 

claraboies, entre d'altres). 


Façanes 

Els diferents components de les cobertes i els seus elements singulars (xemeneies, lluernes, 

badalots, etc.) tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. 


• Inspeccions tècniques de la coberta. 

• Revisions de l’estat de conservació de la teulada o de la protecció de la 

impermeabilització. 

• Revisions de l’estat de conservació dels punts singulars (juntes de dilatació, trobades amb 

paraments verticals, buneres o canals, ràfecs, sobreexidors, ancoratges d'elements, 

elements passants, obertures i accessos, careners, aiguafons o claraboies, entre d'altres). 



Les façanes s'utilitzaran exclusivament per a l'ús previst en el projecte, mantenint les prestacions 

de seguretat i salubritat específiques per a les quals s’ha construït l’edifici. A aquest efecte les 

mitgeres i els tancaments dels patis tindran la mateixa consideració. 

A les façanes no està permès realitzar modificacions o col·locar elements aliens que puguin 

representar l’alteració de la seva configuració arquitectònica, del seu sistema d’estanquitat vers 

l’aigua, del seu comportament tèrmic o acústic, o una disminució de la seva seguretat enfront les 

caigudes. 

Així doncs no es poden efectuar noves obertures, ni col·locar elements aliens (tancaments de 

terrasses i porxos, tendals, aparells d’aire condicionat, rètols o antenes, etc.) o substituir elements 

de característiques diferents als originals (fusteries, reixes, tendals, etc.). 

Les terrasses o balcons tindran les mateixes condicions d’ús que les cobertes. Les plantes s'han 

de regar vigilant no crear regalims d'aigua que caiguin al carrer i evitant d’embrutar els 

revestiments de la façana o bé malmetre els seus elements metàl·lics. No es pot estendre roba a 

les façanes exteriors a no ser que hi hagi un lloc específic per fer-ho. 


annex 7 - 8/25

En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les façanes, caldrà 

el consentiment de la propietat o del seu representant, la supervisió d'un tècnic competent, el 

compliment de les normatives vigents i la corresponent llicència municipal. 

Per a les reposicions dels elements que tinguin una durada més curta que la pròpia façana (juntes, 

proteccions, etc.) o dels tancaments de vidre, s’utilitzaran productes idèntics als existents o de 

característiques equivalents que no alterin les seves prestacions de seguretat i habitabilitat inicials. 

Neteja: 

Les fusteries, els bastiments i els vidres s'han de netejar amb aigua tèbia o amb productes 

específics, excloent els abrasius. Es cas de desenvolupar altres treballs de neteja i/o protecció, 

s’analitzarà l’efecte que puguin tenir els productes sobre els elements de la façana. En qualsevol 

cas sempre s’adoptaran les instruccions d’ús i manteniment donades pel fabricant. 


• Els despreniments d'elements de la façana són un risc tant pels usuaris com pels 

vianants. És responsabilitat de l’usuari que quan hi hagi símptomes de degradacions, 

bufats i/o elements trencats a les façanes, avisar urgentment als responsables del 

manteniment de l’edifici perquè es prenguin les mesures oportunes. En cas de perill 

imminent cal avisar al Servei de Bombers. 

• Abans de grans xàfecs, vendavals, pedregades i/o nevades caldrà: 

- Tancar portes i finestres. 

- Plegar i desmuntar els tendals. 

- Treure de llocs exposats les torretes i altres objectes que puguin caure al buit. 

- Si s'escau, subjectar les persianes. 

• Desprès de grans xàfecs, vendavals, pedregades i/o nevades caldrà: 

- Inspeccionar i netejar les terrasses i comprovar desguassos i morrions. 

- Comprovar fixacions dels elements de les terrasses o balcons (torretes, tendals, 

persianes, entre d'altres). 

- No llençar la neu de les terrasses o dels balcons al carrer. 


Els diferents components de les façanes tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de 

manteniment. 


• Inspeccions tècniques de les façanes. 

• Revisions de l’estat de conservació dels revestiments. 

• Revisions de l’estat de conservació dels punts singulars (juntes de dilatació, trobades amb 

fonaments, forjats, pilars, cambres ventilades, fusteries, ampits, baranes, remats, 

ancoratges, ràfecs o cornises, entre d’altres). 

Zones interiors d’ús comú 



A les zones interiors d’ús comú es desenvoluparan els usos definits en el projecte i en l’apartat 

d’Introducció de les presents instruccions, mantenint les prestacions de funcionalitat, seguretat i 

salubritat específiques per a les quals s’ha construït l’edifici. 

A les zones d’ús comú no estan permeses les modificacions o la col·locació d’elements aliens que 

puguin representar l’alteració del seu comportament tèrmic o acústic, de la seva seguretat en cas 

d’incendis, o una disminució de la seva accessibilitat i seguretat d’utilització (caigudes, impactes, 

enganxades, il·luminació inadequada, entre d’altres). 

annex 7 - 9/25

Les zones d’ús comú han d'estar netes, lliures d’objectes que puguin dificultar la correcte 

circulació i evacuació de l’edifici i, llevat de les zones previstes per aquest fi, no han de fer-se 

servir com a magatzems. Els magatzems, garatges, sales de màquines, cambres de comptadors o 

d’altres zones d’accés restringit, s’han de mantenir nets i no pot haver-hi o emmagatzemar-hi cap 

element aliè. 


En el cas d’ intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les zones comuns, 

caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, la supervisió d'un tècnic competent, 

el compliment de les normatives vigents i la corresponent llicència municipal. 

Per a les substitucions de paviments, tancaments de vidre, lluminàries i els seus mecanismes, o 

pintures de senyalització horitzontal, s’utilitzaran productes similars als existents que no alterin les 

prestacions de seguretat i habitabilitat inicials. 

Neteja: 

Els elements de les zones d’ús comú (parets, sostres, paviments, fusteries, etc.) s'han de netejar 

periòdicament per conservar el seu aspecte i assegurar les seves condicions de seguretat i 

salubritat. Sempre es vigilarà que els productes de neteja que ofereix el mercat siguin 

especialment indicats per al material que es vol netejar, tot seguint les instruccions donades pel 

seu fabricant. 


• Si s'observen humitats, fissures, oxidacions, despreniments o altres lesions que puguin 

afectar a l’edifici o provocar situacions de risc s'haurà d'avisar als responsables del 

manteniment de l’edifici perquè facin les mesures correctores oportunes. 

• En cas d’una emergència (incendi, inundació, explosions, accidents, etc.) cal mantenir la 

calma i actuar en funció de les possibilitats personals i no efectuar accions que puguin 

posar en perill la integritat física de propis i tercers, tot adoptant les mesures genèriques 

que es donen a continuació i, si s’escau, els protocols recollits en el Pla d’emergència de 

l’edifici: 

Accions: 

- Si es detecta una emergència en la seva zona avisi al personal responsable de la 

propietat de l’edifici i, si es possible, alerti a persones properes. En cas que ho 

consideri necessari avisi al Servei de Bombers. 

- Si s'intenta sortir d'un lloc, s’ha de temptejar les portes amb la mà per veure si són 

calentes. En cas afirmatiu no s'han d'obrir. 

- Si la sortida està bloquejada, s’ha de cobrir les escletxes de les portes amb roba 

mullada, obrir les finestres i donar senyals de presència. Mai s’ha de saltar per la 

finestra ni despenjar-se per les façanes. 

Evacuació: 

- Si es troba en el lloc de l’emergència i aquesta ja ha sigut convenientment 

avisada, no s’entretingui i abandoni la zona i, si s’escau, l’edifici tot seguint les 

instruccions dels responsables de l’evacuació, les de megafonia o, en el seu 

defecte, de la senyalització d’evacuació. 

- En el cas d’abandonar el seu lloc de treball desconnecti els equips, no 

s’entretingui recollint efectes personals i eviti deixar objectes que puguin dificultar 

la correcta evacuació. Si ha rebut una visita facis responsable de la mateixa fins 

que surti de l’edifici. 

- No utilitzi mai els ascensors. 

- Si en el recorregut d’evacuació hi ha fum cal ajupir-se, caminar a quatre grapes, 

retenir la respiració i tancar els ulls tant com es pugui. 


annex 7 - 10/25

Els diferents components de les zones comuns tindran un manteniment periòdic d’acord amb el 

Pla de manteniment. 


• Inspeccions tècniques dels acabats dels diferents paviments, revestiments i tancaments 

interiors de les zones d’ús comú. 

• Les ferramentes de les portes, de les balconeres i de les finestres s'han de greixar 

periòdicament perquè funcionin amb suavitat. Els canals i forats de recollida i sortida 

d'aigua dels marcs de les finestres i de les balconeres s’han de netejar. 

• Les baranes i altres elements metàl·lics d'acer es sanejaran i repintaran quan presentin 

signes d'oxidació. 

Interiors d’habitatges i/o locals 



A l’habitatge i/o local no es poden realitzar les activitats que no li son pròpies, estant prohibit 

desenvolupar activitats perjudicials, perilloses, incòmodes o insalubres que puguin afectar 

negativament a altres usuaris o als elements i les instal·lacions comuns i , per tant, a les 

prestacions d’habitabilitat, de funcionalitat i de seguretat de l’edifici. 

El penjat d'objectes en els envans s'ha de fer mitjançant tacs i cargols específics d’acord amb les 

característiques de la divisòria, i efectuar prèviament les comprovacions a l’abast per evitar afectar 

les instal·lacions encastades (xarxes d'electricitat, aigua, calefacció, desguàs, etc.). 

No és convenient fer regates als envans per fer-hi passar instal·lacions, especialment les de traçat 

horitzontal o inclinat ja que, a més de poder afectar a altres instal·lacions, pot perillar l’estabilitat de 

l’element. 

En els cels rasos no es penjaran objectes pesats si no es collen convenientment al sostre, ni 

s'anul·laran els registres i/o sistemes que possibilitin l’accessibilitat pel manteniment de l’edifici. En 

el cas de revestiments aplicats directament al sostre la subjecció es farà mitjançant tacs i cargols. 

No s’han de donar cops forts a les portes ni a les finestres, i cal utilitzar topalls per evitar, que al 

obrir-les, les manetes colpegin la paret i la facin malbé. 

Els aparells instal·lats s’han d’utilitzar d’acord amb les instruccions d’ús donades pel fabricant. 


Les obres a l'interior de l'habitatge o local es poden realitzar sempre que no afectin elements 

comuns de l'edifici. No s'iniciaran sense el permís de la propietat o comunitat de propietaris, 

hauran de complir la normativa vigent i disposar de la corresponent autorització municipal. En el 

cas que es modifiquin envans es necessitarà el projecte d'un tècnic competent. 

Neteja: 

Els elements interiors de l'habitatge o local (parets, sostres, paviments, fusteries, etc.) s'han de 

netejar per conservar el seu aspecte i les seves condicions d'ús i salubritat. Sempre s’ha de vigilar 

que els productes de neteja que ofereix el mercat siguin especialment indicats per al material que 

es vol netejar i seguir les instruccions donades pel seu fabricant. En general no es formaran tolls 

d’aigua, ni s’utilitzaran àcids ni productes abrasius. 

Abans de netejar aparells elèctrics cal desendollar-los tot seguint les instruccions donades pel 

fabricant. En el cas de l’existència d’encimeres de marbre no han d'entrar en contacte amb àcids 

(vinagre, llimona, etc.) que les puguin tacar irreversiblement. 

annex 7 - 11/25

Cal netejar periòdicament els filtres de la campana d'extracció de fums de la cuina, ja que poden 

provocar incendis. 

S’ha evitar tenir llocs bruts o mal endreçats, acumular diaris vells, embalatges, envasos de 

matèries inflamables, etc., ja que són un risc d'incendi. Cal tenir cura amb l'emmagatzematge de 

productes inflamables (pintures, benzines, dissolvents, etc.), evitant que estiguin a prop de fonts 

de calor, no acumulant-ne grans quantitats i ventilant periòdicament. 

Els residus de cada habitatge o local s’han de separar i emmagatzemar en els dipòsits i/o cubells 

ubicats a la cuina o espais destinats a tal fi per a cada una de les cinc fraccions: envasos lleugers, 

matèria orgànica, paper/cartró, vidre, i varis. Els residus tòxics i perillosos (envasos de pintures, 

vernissos i dissolvents, piles elèctriques, restes d’olis, material informàtic, cartutxos de tinta o 

tòner, fluorescents, medicaments, aerosols, fluorescents, entre d’altres) s’han de portar a punts 

específics d’abocament. 


• Si s'observen humitats, fissures, oxidacions, despreniments o altres lesions que puguin 

afectar a l’edifici o provocar situacions de risc s'haurà d'avisar als responsables del 

manteniment de l’edifici perquè facin les mesures correctores oportunes. 


A més del manteniment periòdic del elements comuns de l’edifici d’acord amb el Pla de 

manteniment, l'usuari està obligat a efectuar al seu càrrec les petites operacions de manteniment i 

reparació causades per l'ús ordinari de l'habitatge o local. Aquestes operacions sovint no tenen 

una periodicitat específica, caldrà fer-les segons l'ús que es fa, o bé si apareixen símptomes que 

alertin de la necessitat d'executar-les. En cas de dubte és convenient demanar consell a un 

professional. 

• Els balcons i les terrasses s’han de mantenir netes i lliures d’herbes, evitant, si s’escau, 

l’acumulació de fulles o brossa en els desguassos. 

• Les ferramentes de les portes, de les balconeres i des les finestres s'han de greixar 

perquè funcionin amb suavitat. 

• Els canals i forats de recollida i sortida d'aigua dels marcs de les finestres i de les 

balconeres s’han de netejar. Les cintes de les persianes enrotllables s'han de revisar i 

canviar quan presentin signes de deteriorament. 

• En banys i cuines cal vigilar les juntures entre peces ceràmiques i en els carregaments 

entre els aparells sanitaris i els paviments i/o paraments, substituint-les per unes de noves 

quan presentin deficiències. 

• Els elements i superfícies pintades o envernissades, tenen una durada limitada i s'han de 

repintar d’acord amb el seu envelliment. 

• Els aparells instal·lats s’han de conservar d’acord amb les instruccions de manteniment 

donades pel fabricant. 

Tanmateix els propietaris o usuaris han de permetre l’accés als seus habitatges o locals als 

operaris convenient acreditats per que es puguin efectuar les operacions de manteniment i les 

diferents intervencions que es requereixin per a la correcta conservació de l’edifici. 

Instal·lació d'aigua 



La instal·lació d’aigua s'utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions de 

salubritat, de funcionalitat i d’estalvi específiques per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació. 

Tipus de subministrament: 

Situació clau general de l’edifici: 

annex 7 - 12/25

Tipus comptadors: Situació: 

Local/habitatge: Situació clau de pas 

Els armaris o cambres de comptadors o les sales de màquines no han de tenir cap element aliè a 

la instal·lació, s'han de netejar periòdicament i comprovar que no hi manqui aigua en els sifons 

dels desguassos. Aquests recintes estan tancats amb clau i són d'accés restringit al personal de la 

companyia de subministrament, a l'empresa que faci el manteniment i, en cas d'urgència, al 

responsable designat per la propietat. 

Es recomana tancar la clau de pas del local, habitatge o zona en cas d'absència prolongada. Els 

tubs d'aigua vistos no s'han de fer servir com a connexió a terra dels aparells elèctrics ni tampoc 

per a penjar-hi objectes. 

Els habitatges i/o locals tenen diferents circuits, sectoritzats mitjançant claus de pas, que 

alimenten les diferents zones humides (cuina, banys, safareig, etc.) i que permeten independitzarlos 

en cas d’avaria. 

A fi d’aconseguir el màxim estalvi d’aigua possible cal: 

• Evitar el degoteig de les aixetes, ja que poden suposar un malbaratament d'aigua diari de 

fins a 15 litres d'aigua per aixeta. 

• Racionalitzar el consum de l’aigua fent un bon ús d’ella i aprofitant, mantenint i millorant, si 

s’escau, els mecanismes i sistemes instal·lats per el seu estalvi: limitadors de cabals en 

aixetes, mecanismes de doble descàrrega o descàrrega interrompible a les cisternes dels 

inodors o, si s’escau, aixetes de lavabos i dutxes temporitzades. 

• No produir consums alts a les tasques de neteja personal prioritzant la dutxa a omplir la 

banyera. La rentadora i rentavaixelles s’han de fer funcionar a plena càrrega per optimitzar 

el consum d’aigua. 


En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació que afectin les 

instal·lacions comunes d’aigua, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el 

compliment de les normatives vigents, les prescripcions de la companyia de subministrament i 

l’execució d’un instal·lador especialitzat (o be una empresa autoritzada si la companyia d’aigües 

del municipi així ho especifica). 

Si es modifica la instal·lació privativa interior cal que es faci amb un instal·lador especialitzat i 

d’acord amb la normativa vigent. 

Neteja: 

Si una xarxa d’aigua pel consum humà queda fora de servei més de 6 mesos es tancarà la seva 

connexió i es procedirà al seu buidat. Per posar-la de nou en servei s’haurà de netejar. 


• Si es detecten fuites d’aigua a la xarxa comunitària d’aigua s'ha d'avisar ràpidament als 

responsables del manteniment de l’edifici perquè facin les mesures correctores adients. 

Les fuites d'aigua s'han de reparar immediatament per operaris competents, ja que l'acció 

continuada de l'aigua pot malmetre l'estructura. Si aquestes afecten al subsòl poden 

lesionar la fonamentació i/o modificar les condicions resistents del terreny. 

• En cas d’una fuita d’aigua o d' una inundació caldrà: 

- Tancar la clau de pas de l'aigua de la zona afectada. 

- Desconnectar l'electricitat. 

- Recollir tota l'aigua. 

- Comprovar l'abast de les possibles lesions causades tant al propi habitatge, local 

o zona com a les veïnes. 

- Fer reparar l'avaria. 

annex 7 - 13/25

- Avisar a la companyia d'assegurances pels desperfectes ocasionats a propis i a 

tercers. 

• En cas de temperatures sota zero, cal fer córrer l'aigua per les canonades per evitar que 

es glacin. 


Els diferents components de xarxa d’aigua tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de 

manteniment. 


• Revisió i neteja de cambres o armaris de comptadors i sales de màquines. 

• Els grups de pressió dels sistemes de sobre-elevació d’aigua i/o els sistemes de 

tractament d’aigua es mantindran segons les instruccions d’ús i manteniment donades pel 

fabricant. 

El manteniment de la instal·lació d’aigua situada des de la clau de pas general de l'edifici fins a la 

clau de pas dels espais privatius (habitatge o local) correspon a la propietat o a la comunitat de 

propietaris de l'edifici. El manteniment de la instal·lació situada entre la clau de pas de l’habitatge o 

local i els aparells d’aquests correspon a l'usuari. 

Instal·lació d'electricitat 



La instal·lació d’electricitat s'utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint-se les 

prestacions de seguretat i de funcionalitat específiques per a les quals s’ha dissenyat la 

instal·lació. 

Situació caixa general de protecció de l’edifici: 


Habitage/pis: Potència instal·lada (w) Situació del quadre de dispositius de comandament i protecció: 

Pel correcte funcionament i manteniment de les condicions de seguretat de la instal·lació no es pot 

consumir una potència elèctrica superior a la contractada. Caldrà doncs considerar la potència de 

cada aparell instal·lat donada pel fabricant per no sobrepassar – de forma simultània - la potència 

màxima admesa per la instal·lació. 

Els armaris o cambres de comptadors d'electricitat no han de tenir cap element aliè a la 

instal·lació. Aquests recintes estan tancats amb clau i són d'accés restringit al personal de la 

companyia de subministrament, a l'empresa que faci el manteniment i, en cas d'urgència, al 

responsable designat per la propietat. En el cas de l’existència a l’edifici d’un Centre de 

Transformació de l'empresa de subministrament, l’accés al local on estigui ubicat serà exclusiu del 

personal de la mateixa. 

El quadre de dispositius de comandament i protecció de l’habitatge, local o zona es composa 

bàsicament pels dispositius de comandament i protecció següents : 

• L'ICP (Interruptor de Control de Potència) és un dispositiu per controlar que la potència 

realment demandada pel consumidor no sobrepassi la contractada. 

• L'IGA (Interruptor General Automàtic) es un mecanisme que permet el seu accionament 

manual i que està dotat d’elements de protecció contra sobrecàrregues i curtcircuïts. 

• L'ID (Interruptor Diferencial) es un dispositiu destinat a la protecció contra contactes 

indirectes de tots els circuits (protegeix contra les fuites accidentals de corrent): 

Periòdicament s’ha de comprovar si l’interruptor diferencial desconnecta la instal·lació. 

annex 7 - 14/25

• Cada circuit de la distribució interior té assignat un petit interruptor automàtic o interruptor 

omnipolar magneto tèrmics que el protegeix contra els curt circuits i les sobrecàrregues. 

En cas d'absència prolongada es recomanable tancar l'IGA de l'habitatge. Si es vol deixar algun 

aparell en funcionament, com la nevera, no es tancarà l’IGA però sí els interruptors magneto 

tèrmics dels altres circuits. 

No es tocarà cap mecanisme ni aparell elèctric amb el cos, mans o peus molls o humits. 

S'extremaran les mesures per evitar que els nens toquin els mecanismes i els aparells elèctrics, 

essent molt convenient tapar els endolls amb taps de plàstic a l’efecte. 

Per a qualsevol manipulació de la instal·lació es desconnectarà el circuit corresponent. 

Les males connexions originen sobre-escalfaments o espurnes que poden generar un incendi. La 

desconnexió d'aparells s'ha de fer estirant de l'endoll, mai del cable. 


En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les instal·lacions 

elèctriques comunes, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment 

de les normatives vigents, les prescripcions de la companyia de subministrament i la seva 

execució per part d’un instal·lador autoritzat. 

A les cambres de bany, vestuaris, etc., s’han de respectar els volums de protecció normatius 

respecte dutxes i banyeres i no instal·lar ni mecanismes ni d’altres aparells fixos que modifiquin 

les distàncies mínimes de seguretat. 

Si es modifica la instal·lació privativa interior, cal que es faci d’acord amb la normativa vigent, a la 

potència contractada i amb una empresa autoritzada. 

Neteja: 

Per a la neteja de làmpades i lluminàries es desconnectarà l'interruptor magneto tèrmic del circuit 

corresponent. 


• Si s'observen deficiències en la xarxa (mecanismes i/o registres desprotegits, làmpades 

foses en zones d’ús comú, etc.) s'ha d'avisar als responsables de manteniment per tal de 

que es facin urgentment les mesures oportunes. 

• Cal desconnectar immediatament la instal·lació elèctrica en cas de fuita d'aigua, gas o un 

altre tipus de combustible. 


Els diferents components de xarxa d’electricitat tindran un manteniment periòdic d’acord amb el 

Pla de manteniment. 


• Revisió i neteja de cambres o armaris de comptadors. 

• Depenent de l’ús i de la potència instal·lada, s’haurà de revisar periòdicament la 


Si no és fa el manteniment o la instal·lació presenta deficiències importants, l'empresa 

subministradora o la que desenvolupi les inspeccions de manteniment estan obligades a tallar el 

subministrament per la perillositat potencial de la instal·lació. 

Tots els aparells connectats s'han d'utilitzar i revisar periòdicament seguint les instruccions de 

manteniment facilitades pels fabricants. 

annex 7 - 15/25

El manteniment de la instal·lació d’electricitat situada entre la caixa general de protecció de l'edifici 

i el quadre de dispositius de comandament i protecció dels espais privatius (habitatge o local) 

correspon a la propietat o a la comunitat de propietaris de l'edifici. El manteniment de la instal·lació 

situada entre el quadre de comandament i protecció de l’habitatge o local i els aparells d’aquests 

correspon a l'usuari. 

Instal·lació de gas 



La instal·lació de gas s'utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint-se les prestacions de 

seguretat i de funcionalitat específiques per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació. 

Tipus de gas: Tipus de subministrament: 

Situació clau general de l’edifici: 


Local/habitatge: Situació clau de pas Aparells instal·lats o a instal·lar : 

Els armaris o cambres de comptadors de gas, les sales de màquines o les zones de dipòsits no 

han de tenir cap element aliè a la instal·lació. Aquests recintes estan tancats amb clau i són 

d'accés restringit al personal de la companyia de subministrament i a l'empresa que faci el 

manteniment. 

Els tubs del gas no s'han de fer servir com a connexions a terra dels aparells elèctrics ni tampoc 

per a penjar-hi objectes. 

Els tubs flexibles de connexió del gas als aparells no han de ser més llargs d'1,50 metres. Han de 

dur imprès que acompleixen les exigències normatives i s'ha de vigilar que el seu període de 

vigència no hagi caducat. Cal assegurar-se que el tub flexible i els broquets de connexió estiguin 

ben acoblats i no ballin. No hi ha d'haver contacte amb cap superfície calenta com, per exemple, 

la part posterior del forn. 

Als espais on hi ha conduccions o aparells de gas no es poden tapar les reixetes de ventilació a 

l'exterior ja que modifiquen les condicions de seguretat de la instal·lació. 

En absències llargues cal tancar l'aixeta de pas general de la instal·lació de gas de l'habitatge, 

local o zona. Durant la nit és millor fer el mateix si no ha de quedar cap aparell de gas en 

funcionament. 

Si hem d'absentar-nos, encara que només sigui un instant, no deixar mai els focs de la cuina 

encesos. 

Els aparells privatius connectats a la xarxa es manipularan seguint les instruccions d'ús 

proporcionades pels seus fabricants. 



comunes de gas, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de 

les normatives vigents, les prescripcions de la companyia de subministrament i la seva execució 

per part d’un instal·lador autoritzat. 

Si es modifica la instal·lació privativa interior cal que es faci d’acord amb la normativa vigent, amb 

la companyia subministradora i amb un instal·lador autoritzat. 

annex 7 - 16/25

Neteja: 

Els cremadors dels aparells que funcionen amb gas han de mantenir-se nets 


• Si es detecta una fuita de gas caldrà: 

- No encendre llumins, ni prémer timbres o mecanismes elèctrics ja que produeixen 

espurnes. 

- Tancar l'aixeta de pas general de la instal·lació del pis, local o zona. 

- En situació d’inici de foc – i si es possible - es pot intervenir amb un drap mullat o 

be amb un extintor. 

- Ventilar l'espai obrint portes i finestres. 

- Avisar immediatament a una empresa instal·ladora de gas autoritzada o al servei 

d'urgències de la companyia subministradora. 

• Si la flama dels cremadors es sorollosa, inestable i presenta juntes groguenques o 

ennegrides, o aquella s’apaga fàcilment, s’han de fer revisar per un instal·lador autoritzat. 


Els diferents components de xarxa de gas tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de 

manteniment. 


• Revisió i neteja cambres o armaris de comptadors. 

• Inspecció de la instal·lació comunitària de l’edifici. 

• Inspecció de les instal·lacions privatives (habitatges i locals) de l’edifici. 

Si no és fa el manteniment o la instal·lació presenta deficiències importants, l'empresa 

subministradora o la que desenvolupi les inspeccions de manteniment estan obligades a tallar el 

subministrament per la perillositat potencial de la instal·lació. 

El manteniment de la instal·lació de gas situada entre la clau de pas general de l'edifici i la clau de 

pas dels espais privatius correspon a la propietat o a la comunitat de propietaris de l'edifici. El 

manteniment de la instal·lació situada entre la clau de pas de l’habitatge o local i els aparells 

d’aquests correspon a l'usuari. 

Instal·lació de desguàs 



La instal·lació de desguàs s’utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions 

de salubritat i de funcionalitat específiques per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació. 

L’inodor no es pot utilitzar com a abocador d'escombraries on llençar elements (bosses, plàstics, 

gomes, compreses, draps, fulles d'afaitar, bastonets, etc.) i líquids (greixos, olis, benzines, líquids 

inflamables, etc.) que puguin generar obstruccions i desperfectes en els tubs de la xarxa de 

desguàs. 

En general per desobstruir inodors i desguassos, en general, no es poden utilitzar àcids o 

productes que els perjudiquin ni objectes punxeguts que poden perforar-los. 


En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la xarxa de 

desguàs, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les 

normatives vigents, i l’execució d’una empresa especialitzada. 

annex 7 - 17/25

Si es modifica la instal·lació privativa interior, cal que es faci d’acord amb la normativa vigent i amb 

una empresa especialitzada. 

Neteja: 

Els sifons dels aparells sanitaris o de les buneres sifòniques de les terrasses s’han de netejar i, 

per evitar mals olors, comprovar que no hi manca aigua. 


• Si es detecten males olors (que no s’han pogut eliminar omplint d'aigua els sifons dels 

aparells sanitaris o de les buneres de les terrasses), o pèrdues en la xarxa de desguàs 

vertical i horitzontal, s'ha d'avisar als responsables del manteniment de l’edifici perquè 

prenguin les mesures correctores adients. Les fuites de la xarxa de desguàs s'han de 

reparar immediatament per operaris competents, ja que l'acció continuada de l'aigua pot 

malmetre l'estructura, la fonamentació i/o modificar les condicions resistents del subsòl. 

• Quan s’observin obstruccions o una disminució apreciable del cabal d’evacuació es 

revisaran els sifons i les vàlvules. 

• Les alteracions dels terrenys propis (plantació d’arbres, moviments de terres, entre 

d’altres) i/o veïns (noves construccions, túnels i carreteres, entre d'altres) poden afectar 

els escorrentius del terreny i per tant el sistema de desguàs. 


Els diferents components de xarxa de clavegueram tindran un manteniment periòdic d’acord amb 

el Pla de manteniment. 


• Revisió de la instal·lació. 

• Neteja d’arquetes. 

• Revisió i neteja d’elements especials: separadors de greix, separadors de fangs i/o pous i 

bombes d’elevació 

El manteniment de la instal·lació de desguàs fins als espais privatius (habitatge o local) correspon a la 

propietat o a la comunitat de propietaris de l'edifici. El manteniment de la instal·lació i aparells situats dins 

l’espai de l’habitatge o local correspon a l'usuari. 

Instal·lació de calefacció 



La instal·lació de calefacció s’utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions 

específiques de salubritat, de funcionalitat, de seguretat i d’estalvi energètic per a les quals s’ha 

dissenyat la instal·lació. 

Tipus de calefacció: 

Per optimitzar la despesa energètica de la instal·lació cal controlar amb programadors i termòstats 

les temperatures de l’ambient a escalfar en funció de la seva ocupació, de l’ús previst i de la seva 

freqüència. 

En el cas de que la calefacció consti de caldera i radiadors d’aigua calenta caldrà seguir les 

instruccions donades pel fabricant i les que es donen a continuació : 

- Engegar la calefacció amb un nivell d'aigua del circuit correcte. 

- Si s'ha d'afegir aigua al circuit fer-ho en fred. 

- Si la temperatura de la caldera sobrepassa els 90ºC cal desconnectar la 

instal·lació i avisar l'instal·lador. 

annex 7 - 18/25

- Purgar periòdicament els radiadors d'aigua quan es sentin sorolls de l'aigua 

circulant pel seu interior. Per purgar-los cal que la instal·lació estigui funcionant i 

es descargoli lleugerament els cargols de la part superior dels radiadors fins que 

notem que no surt aire i comença a sortir aigua. 

- Els radiadors no es poden tapar amb objectes ja que decreix considerablement el 

seu rendiment. 

- Les temperatures recomanables per regular els termòstats són 21ºC de dia i 18ºC 

de nit. 

En el cas d'utilitzar estufes portàtils o plaques no s’han de cobrir i s'han de mantenir lluny de 

qualsevol objecte que es pugui inflamar, com cortinatges, roba de llit, mobles, etc. Cal educar els 

infants en l'ús de les estufes ja que, en moure-les, poden apropar-les als objectes esmentats 

anteriorment. Si no es prenen precaucions d’una ventilació permanent no s'ha de deixar cap estufa 

de butà encesa a l'habitació mentre es dorm. 


En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal·lació de 

calefacció comunitària, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el 

compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d’una empresa autoritzada. 

Si es modifica la instal·lació de l’habitatge o local cal que es faci amb un instal·lador autoritzat i 

d’acord amb la normativa vigent. 

Neteja: 

La pols dels radiadors o estufes es netejaran amb aspirador o amb un raspall especial, sempre 

d’acord amb les instruccions del fabricant. 


• Si s'observen fuites d'aigua als aparells o a la xarxa, o altres deficiències en el 

funcionament de la instal·lació comunitària s’ha d'avisar als responsables de manteniment 

de l’edifici perquè es facin les actuacions oportunes. 

• En cas de poder actuar davant d’una fuita d’aigua caldrà: 

- Tancar la instal·lació. 

- Desconnectar l'electricitat de la zona afectada. 

- Recollir tota l'aigua. 

- Comprovar l'abast de les possibles lesions causades tant al propi habitatge, local 

o zona com a les veïnes. 

- Fer reparar l'avaria. 

- Avisar a la companyia d'assegurances pels desperfectes ocasionats a propis i a 

tercers. 


Els diferents components de la instal·lació de calefacció tindran un manteniment periòdic d’acord 

amb el Pla de manteniment. 


• Inspecció de les instal·lacions privatives de l’edifici. 

El manteniment de la instal·lació de calefacció comunitària fins a la clau de pas dels espais 

privatius (habitatge o local) correspon a la propietat o a la comunitat de propietaris de l'edifici. El 

manteniment de la instal·lació a partir de la clau de pas situada a l’interior de l’espai privatiu 


annex 7 - 19/25

Instal·lació de telecomunicacions 



La instal·lació de telecomunicacions s’utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint 

les prestacions específiques de funcionalitat per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació. 

Les instal·lacions de telecomunicacions permeten els serveis següents: 

• Servei de telefonia (també inclou la contractació del servei d’ADSL). 

• Servei de televisió terrestre, tan analògica com digital. 

• La instal·lació comuna també permet rebre la televisió per satèl·lit sempre i quan 

s’instal·li, entre d’altres, una antena parabòlica comunitària i els corresponents 

codificadors. 

• La instal·lació està prevista per poder col·locar una xarxa de distribució de dades per 

cable. 

No es poden fixar les antenes a les façanes. Es col·locaran preferent a les cobertes tot 

seguint les ordenances municipals i l’autorització de la propietat o comunitat de propietaris. 

Els armaris de les instal·lacions de telecomunicacions no han de tenir cap element aliè a la 

instal·lació i estan tancats amb clau i són d'accés restringit al personal de l'empresa que faci 

el manteniment o instal·ladors autoritzats. 


En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal·lació 

de telecomunicacions, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el 

compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d’un instal·lador autoritzat. 

Aquesta prescripció inclou les petites modificacions de la instal·lació en espais d’ús privatiu 

doncs poden perjudicar la qualitat del so o imatge d’altres usuaris. 


Si s'observen deficiències en la qualitat de la imatge o so, o en la xarxa (mecanismes i/o 

registres desprotegits, antenes el mal estat, etc.), s'ha d'avisar als responsables del 

manteniment de l’edifici per tal de que es prenguin les actuacions oportunes. 


Es molt recomanable subscriure un contracte de manteniment de la instal·lació amb una empresa 

especialitzada que pugui actualitzar periòdicament la instal·lació i donar resposta d’una manera 

ràpida i eficaç a les deficiències que puguin sorgir. 

A partir del registre d’enllaç situat al punt d’entrada general de l’edifici el manteniment de la 

instal·lació és a càrrec de la propietat. Abans d’aquest punt el manteniment va a càrrec de 

l’operadora contractada. 

El manteniment de la instal·lació a partir del registre d’enllaç, situat al punt d’entrada general de 

l’edifici, fins als Punts d’accés a l’usuari, situat a l’interior dels espais privatius, correspon a la 

propietat o comunitat de propietaris de l’edifici. A partir d’aquest punt el manteniment va a càrrec 

de l’usuari. 

Instal·lació de porter electrònic 


annex 7 - 20/25


La instal·lació de porter electrònic s’utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les 

prestacions de funcionalitat per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació. 


En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal·lació del 

porter electrònic, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de 

les normatives vigents i la seva execució per part d’una empresa especialitzada. 


Si s'observen deficiències en la qualitat del so, en la imatge en cas de video-porter, o en la xarxa 

(mecanismes i/o registres desprotegits, etc.) s'ha d'avisar als responsables del manteniment de 

l’edifici perquè es facin les actuacions oportunes. 


Caldrà seguir les instruccions d'ús i manteniment de la instal·lació del porter electrònic 

proporcionades pels seus fabricants o instal·ladors. 

Instal·lació d’aparells elevadors 



Els aparells elevadors s’utilitzaran exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions 

específiques de seguretat i funcionalitat per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació. 

Les càrregues màximes admeses dels aparells elevadors i el número màxim de persones estan 

especificades en la placa situada en un lloc visible de la cabina. 

Els ascensors no es poden utilitzar com a muntacàrregues i no es pot fumar al seu interior. Els 

nens que no vagin acompanyats de persones adultes no poden fer ús de l'ascensor. 

La sala de màquines no ha de tenir cap element aliè a la instal·lació i s'ha de netejar 

periòdicament. Aquests recintes estan tancats amb clau i són d'accés restringit al personal de 

l'empresa que faci el manteniment i, en cas d'urgència, al responsable designat per la propietat. 


En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal·lació dels 

aparells elevadors, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de 

les normatives vigents i la seva execució per part d’una empresa autoritzada. 


• Si s'observa que falla un mecanisme, s'ha d'aturar el servei, col·locar el rètol "No funciona" 

i avisar als responsables del manteniment de l’edifici. 

• Si l'ascensor es para entre dues plantes cal conservar la calma, no intentar sortir-ne, 

prémer el botó corresponent a l'alarma o, si n’hi ha, comunicar-se pel telèfon amb el 

conserge o amb l’empresa de manteniment, i esperar l'ajut. La majoria d’empreses de 

manteniment tenen servei d’urgència pel rescat i el seu telèfon és a la cabina. Davant la 

impossibilitat d’efectuar les operacions esmentades i en cas necessari cal trucar al Servei 

de Bombers. 

• En cas d'accident serà obligat posar-ho en coneixement d'un organisme territorial 

competent i de l'empresa encarregada del seu manteniment. L’aparell no tornarà a posar- 

annex 7 - 21/25

se en marxa fins que, prèvia reparació i proves pertinents, l'organisme territorial competent 

ho autoritzi. 


Els diferents components de la instal·lació dels aparells elevadors tindran un manteniment periòdic 

d’acord amb el Pla de manteniment. 


• Inspecció i revisió dels aparells elevadors. 

Si la instal·lació presenta deficiències importants, l'empresa encarregada del seu manteniment 

està obligada a clausurar el servei per la perillositat potencial de la instal·lació. 

Instal·lacions per a la recollida i evacuació de residus 



Les instal·lacions per a la recollida de residus s'utilitzaran exclusivament per a l'ús projectat, 

mantenint-se les prestacions de salubritat i de funcionalitat específiques per a les quals s’ha 

dissenyat la instal·lació. 

Tipus de recollida municipal: 

En el cas del trasllat dels residus per baixants s’haurà de mantenir la prescripció de que cada 

fracció s’aboqui a la boca corresponent. No es podran abocar líquids, objectes tallants i/o vidres. 

Els envasos lleugers i la matèria orgànica s’abocaran dins d’envasos tancats, i els envasos de 

cartró que no entrin per la comporta s’introduiran trossejats i no plegats. 

El magatzem de contenidors o les estació de càrrega no han de tenir cap element aliè a la 

instal·lació, s'han de comprovar que estiguin nets i que no manqui aigua en els sifons dels 

desguassos. 



per la recollida i evacuació de residus, caldrà el consentiment de la propietat o del seu 

representant, el compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d’una empresa 

especialitzada. 


• Si es detecten deficiències de neteja i males olors, s'ha d'avisar als responsables del 

manteniment de l’edifici perquè facin les mesures correctores adients. 

II. Instruccions de manteniment: 

Els diferents components de la instal·lació d’eliminació de residus tindran un manteniment periòdic 

d’acord amb el Pla de manteniment. 


• Revisió, neteja, desinsectació, desinfecció i desratització dels recintes i de les 

instal·lacions. 

annex 7 - 22/25

Instal·lació de protecció contra incendis 



Les instal·lacions i aparells de protecció contra incendis s’utilitzaran exclusivament per a l'ús 

projectat, mantenint les prestacions de seguretat específiques per a les quals s’ha dissenyat la 


Sistema o aparells 

instal·lats: 

Situació: 

No es pot modificar la situació dels elements de protecció d'incendis ni dificultar la seva 

accessibilitat i visibilitat. En els espais d’evacuació no es col·locaran objectes que puguin 

obstaculitzar la sortida. 

En cas d’incendi – sempre que no posi en perill la seva integritat física i la de possibles tercers – 

es pot utilitzar els mitjans manuals de protecció contra incendis que estiguin a l’abast depenent del 

tipus d’edifici i l’ús previst . Aquests poden ser tant els d’alarma (polsadors d’alarma) com els 

d’extinció (extintors i manegues). Tots els extintors porten les seves instruccions d’ús impreses. 



protecció contra incendis, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el 

compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d’un instal·lador autoritzat. 


• Després d’haver utilitzat els mitjans d’extinció caldrà avisar a l’empresa de manteniment 

perquè es facin les revisions corresponents als mitjans utilitzats i es restitueixin al seu 

correcte estat. 

• En cas d’una emergència (incendi, inundació, explosions, accidents, etc.) cal mantenir la 

calma i actuar en funció de les possibilitats personals i no efectuar accions que puguin 

posar en perill la integritat física de propis i tercers, tot adoptant les mesures genèriques 

donades en el punt 6 “Zones d’ús comú “ i, si s’escau, les dels protocols recollits en el Pla 

d’emergència de l’edifici. 


Els diferents components de la instal·lació de protecció contra incendis tindran un manteniment 

periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. 


• Revisió dels aparells o sistemes instal·lats. 

En cas d'incendi, la manca de manteniment de les instal·lacions de protecció contra incendis 

comportar tant la pèrdua de les garanties de l'assegurança així com la responsabilitat civil de la 

propietat pels possibles danys personals i materials causats pel sinistre. 

Instal·lació de ventilació 


annex 7 - 23/25


La instal·lació de ventilació s’utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions 

específiques de salubritat per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació. 

Sistema o aparells 

instal·lats: 

Situació: 

No és permès connectar en els conductes d’admissió o extracció de la instal·lació de ventilació les 

extraccions de fums d’altres aparells (calderes, cuines, etc.). Tanmateix no es poden connectar els 

extractors de cuines a les xemeneies de les calderes i a l’inrevés. 

No es poden tapar les reixetes de ventilació de les portes i finestres. 



ventilació, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les 

normatives vigents i la seva execució per part d’un instal·lador especialitzat. 

Aquesta prescripció inclou les petites modificacions de la instal·lació en espais d’ús privatiu doncs 

poden perjudicar la correcte ventilació de l’habitatge, local o zona i, per tant, la salubritat dels 

mateixos. 


Els diferents components de la instal·lació de ventilació tindran un manteniment periòdic d’acord 

amb el Pla de manteniment. 


• Neteges i revisions de conductes, aspiradors, extractors i filtres. 

• Revisió sistemes de comandament i control. 

El manteniment de la instal·lació de ventilació comunitària fins els espais privatius (habitatge o 

local) correspon a la propietat o a la comunitat de propietaris de l'edifici. El manteniment de la 

instal·lació a partir del seu accés als espais privatius correspon a l'usuari. 

Instal·lació solar tèrmica per l’aigua calenta sanitària 


Consideracions d’ús : 

La instal·lació solar tèrmica per l’aigua calenta sanitària s’utilitzarà exclusivament per a l'ús 

projectat, mantenint les prestacions específiques de salubritat, de funcionalitat i d’estalvi energètic 

per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació. 

La zona on s’ubiquen els captadors no han de tenir cap element aliè a la instal·lació. Aquest espai 

s'ha de netejar periòdicament i, si s’escau, comprovar que no hi manqui aigua en els sifons dels 

desguassos. Aquestes són d'accés restringit a l'empresa que faci el manteniment i, en cas 

d'urgència, al responsable designat per la propietat. 


annex 7 - 24/25

En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal·lació solar 

tèrmica per l’aigua calenta sanitària, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, 

el compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d’un instal·lador especialitzat. 

Si es modifica la instal·lació privativa interior, cal que es sol·liciti a la propietat ,que es faci amb una 

empresa especialitzada i d’acord amb la normativa vigent. 


• Si s'observen fuites d'aigua o deficiències a la xarxa de la instal·lació s'ha d'avisar als 

responsables del manteniment de l’edifici perquè es facin les actuacions oportunes. 


Els diferents components de la instal·lació solar tèrmica per l’aigua calenta sanitària tindran un 

manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. 


• Neteja captadors i inspecció visual dels seus components. 

• Purgues dels circuits i inspecció visual dels seus components. 

• Revisió general de la instal·lació. 

El manteniment de la instal·lació solar tèrmica comunitària fins a la clau de pas dels espais 

privatius (habitatge o local) correspon a la propietat o a la comunitat de propietaris de l'edifici. El 

manteniment de la instal·lació situada entre la clau de pas de l’habitatge o local i els aparells 


annex 7 - 25/25

ANNEX 8 

CONTROL DE QUALITAT

CARACTERÍSTIQUES DE L'OBRA 

Descripció de l'obra 

Construcció de dos edificis plurifamiliars de planta baixa més tres plantes pis i planta soterrani que ocupa 

la totalitat de la parcel·la. 

Estructura 

L'estructura estarà formada per pòrtics principals i transversals de formigó armat, integrats al forjat 

reticular del conjunt. El perímetre de planta soterrani és un mur de formigó armat. La totalitat de 

l'estructura tindrà 3 junts estructurals, un central al conjunt, duplicant pilars, i els altres dos al centre de 

cadascun dels blocs. 

- formigó HA-25/b/20/IIa 

- acer corrugat B 500 SD 

- acer laminat S275JR i S275J0H 

Fonaments 

La fonamentació serà de llosa de 65 cm. De cantell dins l’àmbit dels edificis i de 40 cm. A la part 

posterior. 

- formigó HA-25/b/20/IIa 

- acer corrugat B 500 SD 

- acer laminat S275JR i S275J0H 

Coberta i terrasses 

Les cobertes són planes. 

- impermeabilització per làmina contínua 

- buneres dotades de sobre-eixidor 

- paviment de les terrasses flotant de pedra artificial. 

Façanes 

Les façanes són ventilades són de dos tipus: 

- revestiment amb plaques ceràmiques 400x1200x15mm o 200x1200x15mm i revestiment de xapa 

ondulada d’acer galvanitzat, sobre sub-estructura de perfils ‘’omega’’. 

- parament principal és d'obra ceràmica perforada de 15cm 

- aïllament a la cara exterior del full principal de llana mineral de 5 cm de gruix 

Acabats 

* Soterrani: 

Paraments verticals seran els murs de formigó amb acabat pintat fins a una alçada de 1.20 mts i una 

franja d’un altre color de 10 cm. 

Sostre el propi forjat reticular acabat vist. 

Divisions dels vestíbuls d'accés d'obra ceràmica adreçada amb morter, acabat remolinat i pintat. 

Paviment de formigó amb acabat de pols de quars, fratassat mecànic. 

Porta bascul.lant motoritzada, mecanisme contra atrapament, bastiment i estructura d’acer galvanitzat i 

acabada amb plafons de reixa deployée. 

* Locals de planta baixa: 

Divisions amb paredons ceràmics de 15 cm, de maó calat. 

Els locals de l'edifici A tindran paviment de terratzo, tancaments de marcs de ferro pintat i envidrament 

amb laminat de seguretat 5+5 i persianes enrotllables d’acer galvanitzat motoritzades, en canvi els locals 

de l'edifici B només s'hi formarà els tancaments de ferro + vidre laminat. 

Les portes d’accés des del corredor posterior seran d’estructura interior amb perfils d’acer galvanitzat 

acabades amb planxa d’acer galvanitzat. 

* Habitatges: 

Celrasos registrables de plaques de guix laminat hidròfug a cuines i banys, amb subestructura de guies. 

Celras continu de plaques de guix laminat amb entramat ocult i suspensió mitjançant barra roscada a 

passadissos i rentadors. 

annex 8 - 2/7

Celras continu amb plaques de guix laminat fixades a mestres metàl·liques a la vegada fixades al sostre a 

la resta de compartiments dels habitatges. 

Les divisions verticals es configuren amb diversos sistemes: 

- Mitgeres entre habitatges: paredó central de totxana ceràmica de 7.5 cm. De gruix trasdossada per les 

dues cares amb guix laminat sobre estructura de perfils d’acer galvanitzat, amb aïllament de placa 

semirígida de llana de roca entre els perfils, per un gruix total de 20.10 cm. 

- Mitgeres entre els habitatges en zones d’armaris: allí on es preveu construir-hi armaris adossats, la 

divisòria és de 2 capes guix laminat per cada cara, sobre estructura autoportant 48mm, amb aïllament 

central de llana de roca, tot amb un gruix total de 10cm. 

- Divisòries internes dels habitatges amb envà autoportant de plaques de guix laminat per les dues cares 

sobre estructura autoportant de perfils d’acer galvanitzat, per a un gruix total de 7,40 cm. En les cambres 

humides, la placa de guix del cantó d’aquestes serà de placa de guix laminat antihumitat. 

- cada habitatge es relaciona amb els tancaments de façana amb un trasdossat de guix laminat sobre 

perfilaria 48mm, aïllament llana de roca dins càmera, amb un gruix total de 61mm. 

Paviment de terratzo llis, microgrà, en peces de 30x30 cm. Acabat rebaixat, polit i abrillantat, s’executarà 

prèviament a les distribucions interiors de les vivendes, que s’executaran per sobre. El sòcol serà de DM 

hidròfug per pintar. 

Revestiment vertical de cuines i banys amb rajola de valència 15x15 i els taulells de silestone de 2cm. 

Fusteria interior per pintar. 

Portes corredores amb bloc conjunt d'encastar d'estructura metàl·lica de planxa grecada. 

Portes corredores per davant d’envans amb guia superior tipus slit-80 i guia inferior discontínua. 

Armaris encastats amb bucs autònoms d'aglomerat acabat melamina i portes llises batents esmaltades 

de tauler de fibra HD, tipus DM. 

* Espais privats exteriors: 

Paviment exterior de terratzo amb relleu acabat abuixardat fi, en peces de 60x40 cm. tant el pla de terra, 

les rampes com els graons d'escala. 

Baranes de protecció de les escales comuns d'accés i les baranes de protecció de coberta, façana Nord, 

són linealment de formigó i transversalment d'acer amb muntants i brèndoles verticals. 

Instal·lacions 

* Soterrani: 

Il·luminació amb fluorescència i es complementa aquesta instal·lació amb el sistema d'enllumenat i 

retolació d'emergència. 

El seu sistema de ventilació és purament natural, amb obertures als extrems i intermitjes i a la part 

posterior del corredor de darrera els edificis. 

Les instal·lacions de protecció contra incendis es dimensionen amb extintors i amb BIES. 

El sistema de desguàs es separatiu. Les xarxes de cada bloc són independents. Les escomeses a 

claveguera aniran precedides, tant a la fecal com a la plujana, de pots sifònics registrables. 

Espais comuns exteriors i d'accés als habitatges: 

A la coberta s'hi disposa el conjunt de plaques solars per a la producció d'ACS i els seus acumuladors i 

es preveu lloc per a eventuals climatitzadores. 

Els espais comuns de les plantes s’il·luminen amb làmpades de fluorescència amb detectors de 

presència. 

Es doten d'extintors de 21A 113b cada 15mts. 

El sistema d'enllumenat d'emergència abasta les passeres d’evacuació i les escales de descens, així com 

el vestíbul que relaciona aparcament amb espai de pas. 

Els ascensors són dos, de dimensió adaptada (1,40x1,10 camarí), de doble embarcament i per a 8 

persones, elèctric, amb portes automàtiques corredores de pas net 80cm a totes les plantes. 

* Locals comercials de planta baixa: 

Es desguassen al sistema fecal, s'hi preveu lavabo que pot ventilar de manera natural a l'exterior per 

finestra, es doten de ventilació 125 (galvanitzat concèntric) de sortida del local fins coberta i es disposa 

un conducte genèric de ventilació o d'expulsió de 40x25=1.000cm2 (d'obra) fins a coberta, cada dos 

locals, de manera que pugui usar-lo o l'un o l'altre local. 

S'hi realitza la canalització elèctrica i l'enllaç fins a entrada quadre general, igualment amb la canalització 

de telefonia i amb la presa de TV. Es doten d'aigua. 

La telecomunicació es disposa amb PAU per a cadascun dels 12 locals per a un registre de presa de 

(TB+RDSI)+(RTV)+(TLCA)+(SAFI) acompanyat de la dotació d'endolls BT adjacents. 

annex 8 - 3/7

La previsió d'aparells telefònics és de 3 línies per local comercial. 

* Habitatges: 

Es doten d'electrificació bàsica 5.750W a 230V i de combustió de gas natural per a la cocció i per a les 

calderes estanques mixtes d'ACS (combinades amb sistema solar comunitari) i calefacció. 

El sistema radiant és de radiadors convencionals, d'alumini, penjats dels paraments. 

Els conductes de ventilació seran galvanitzats concèntrics als banys i d'acer galvanitzat en sortida de 

fums de campana extractora ( �25cm individual) i de les calderes ( �20cm individual). Les calderes es 

col·locaran als rentadors exteriors. 

Els mecanismes elèctrics es preveuen encastats, sèrie Simon 75 o equivalent. 

Les llumeneres es preveuen de fluorescència, siguin murals o encastades en forma d'ull de bou als 

sostres. 

La telecomunicació es disposa amb registres de presa de (TB+RDSI)+(RTV)+(TLCA)+(SAFI) 

acompanyats de la dotació d'endolls BT. 

La previsió de parells telefònics és de 2 línies per habitatge. Es disposa porter electrònic a vestíbuls i a 

cada habitatge. 

PLEC DE CONDICIONS DEL CONTROL 

1. Acer per a formigó armat 

1.1 ARMADURES PASSIVES PER A FORMIGÓ 

Les barres d'acer corrugat, les malles electrosoldades i les armadures bàsiques electrosoldades en 

gelosies, previstes en projecte, hauran de disposar de marca N, o equivalent en vigor i presentar un bon 

estat aparent. 

2. Formigó 

2.1 FORMIGÓ CONTROL ESTADÍSTIC 

Es preveu subministrament de formigó fabricat en central. 

Sobre els diferents tipus de formigó previstos en projecte, es realitzarà un control estadístic segons EHE. 

No es permetrà l'abocament en obra de les pastades amb plasticitat diferent a l'establerta. 

S'admetran tots els valors de resistència estimada ≥�90% de la resistència característica de projecte. Si 

s'obtenen valors inferiors caldrà consultar amb el projectista. 

3. OBRA DE FÀBRICA 

3.1 FÀBRICA 

Es preveu la utilització de materials que compleixin les prescripcions del plec de condicions del projecte i 

el document bàsic SE-F (Seguretat estructural. Fàbrica). 

4. AÏLLAMENTS TÈRMICS 

4.1 AÏLLAMENTS TÈRMICS EN GENERAL 

En el plec de condicions del projecte s'hauran d'expressar les característiques higrotèrmiques dels 

productes utilitzats en els tancaments i particions interiors que componen l'envolupant tèrmic de l'edifici. 

S'utilitzaran els materials per a aïllament tèrmic previstos en el projecte, els quals hauran de disposar de 

marca N, o equivalent en vigor, i presentar un bon estat aparent. 

5. PROTECCIÓ CONTRA EL FOC 

5.1 PROTECCIÓ CONTRA EL FOC 

Es preveu la utilització d'elements constructius i/o materials amb característiques de resposta al foc amb 

disposició a les especificacions del DB-SI del CTE. 

5.2 APARELLS, EQUIPS I SISTEMES DE PROTECCIÓ AL FOC 

Es preveu la utilització d'aparells, equips i sistemes d'acord amb les especificacions del Reial Decret 

1942/1993 (RIPCI). 

6. COMPONENTS DEL FULL PRINCIPAL DE FAÇANES 

annex 8 - 4/7

6.1 FULL PRINCIPAL DE FAÇANES 

Es preveu la utilització de materials per formar la part opaca de la fulla principal de les façanes que 

compleixin les les especificacions del DB HS 1 del CTE. 

7. IMPERMEABILITZACIONS 

7.1 LÀMINES BITUMINOSES D'OXIASFALT 

S'utilitzaran làmines bituminoses d'oxiasfalt amb segell INCE/marca AENOR o equivalent en vigor. 

7.2 LÀMINES DE BETUM MODIFICAT AMB ELASTÒMERS 

S'utilitzaran làmines de betum modificat amb elastòmers amb segell INCE/marca AENOR o equivalent en 

vigor. 

8. PAVIMENTS 

8.1 PAVIMENTS EN GENERAL 

Es preveu la utilització de paviments que compleixin amb les prescripcions del plec de condicions del 

projecte i amb la secció SU 1, seguretat davant del risc de caigudes, del DB-SU del CTE. 

9. MORTERS PREFABRICATS 

9.1 MORTERS PER A OBRA DE PALETA 

Els requisits i les propietats dels morters s'hauran de definir en funció dels mètodes d'assaig i d'altres 

procediments especificats a la Norma UNE-EN 998-2: 2003. 

S'haurà de tenir en compte que les condicions que han de complir els morters estan especificades en la 

Norma NBE- FL-90. I tots els components compliran les condicions especificades en els apartats 3.1.1. 

fins a 3.1.5. 

La proporció de tots els components de la mescla per als morters, en volum o en pes, l'haurà de declarar 

el fabricant. A més, s'haurà de declarar la resistència a compressió basada en les referències públiques 

vàlides que estableixen una relació entre les proporcions de la mescla i la resistència a compressió. 

Les característiques de les matèries primeres han de permetre obtenir un producte acabat conforme als 

requisits de la norma UNE-EN 998-2: 2003. El fabricant ha de conservar els registres i indicar com s'ha 

establert l'aptitud d'utilització de les matèries primeres. 

Els possibles equipaments, procediments o temps de pastament especificats per al pastament en obra 

hauran de ser especificats pel fabricant. 

9.2 MORTERS PER ARREBOSSAR I LLISCAR 

Els requisits i les propietats dels morters s'hauran de definir en funció dels mètodes d'assaig i d'altres 

procediments especificats a la Norma UNE-EN 998-1:2003, sempre que el conglomerant actiu estigui 

compost principalment per calç aèria. En el cas que el conglomerant actiu estigui format per sulfat de 

calci, el morter haurà de complir les especificacions exposades en la Norma Europea EN 13279. 

S'haurà de tenir en compte que les condicions que han de complir els morters estan especificades en la 

Norma NBE- FL-90. I tots els components compliran les condicions especificades en els apartats 3.1.1. 

fins al 3.1.5NBE3.1.5. 

La proporció de tots els components de la mescla per als morters, en volum o en pes, l'haurà de declarar 

el fabricant. A més, s'haurà de declarar la resistència a compressió basada en les referències públiques 

vàlides que estableixen una relació entre les proporcions de la mescla i la resistència a compressió. 

El compliment de les propietats d'un morter per a arrebossat/lliscat depèn de les característiques dels 

materials utilitzats, així com dels gruixos de les capes i del tipus d'aplicació. 

Els possibles equipaments, procediments o temps de pastament especificats per al pastament en obra 

hauran d'estar especificats pel fabricant. 

10. COMPONENTS D'INSTAL·LACIONS 

10.1 INSTAL·LACIONS D'IL·LUMINACIÓ 

Es preveu la utilització de lluminàries que compleixin amb les prescripcions del plec de condicions del 

projecte i amb la secció HE 3, eficiència energètica de les instal·lacions d'il·luminació, del DB-HE del CTE. 

10.2 SISTEMA DE CAPTACIÓ SOLAR 

annex 8 - 5/7

Es preveu la utilització de captadors solars que compleixin amb les prescripcions del plec de condicions 

del projecte, amb la secció HE 4, Contribució solar mínima d'aigua calenta sanitària, del DB-HE del CTE, 

amb el Reial Decret 891/1980 i amb l'Ordre 28 de juliol de 1980. 

10.3 SISTEMA D'ACUMULACIÓ 

Es preveu la utilització d'acumuladors que compleixin amb les prescripcions del plec de condicions del 

projecte i amb la secció HE 4, Contribució solar mínima d'aigua calenta sanitària. 

10.4 CIRCUIT HIDRÀULIC (CANONADES, BOMBES, VÀLVULES) 

Es preveu la utilització de materials que compleixin amb les prescripcions del plec de condicions del 

projecte i amb la secció HE 4, Contribució solar mínima d'aigua calenta sanitària. 

10.5 MATERIALS PER A INSTAL·LACIONS TÈRMIQUES 

Es preveu la utilització de materials per a instal·lacions tèrmiques que compleixin amb les prescripcions 

del plec de condicions del projecte i amb el Reglament d'Instal·lacions Tèrmiques en Edificis (RITE). 

10.6 COMPONENTS PER A INSTAL·LACIONS DE VENTILACIÓ (AIRE INTERIOR) 

Es preveu la utilització de components per a instal·lacions de ventilació que compleixin les 

especificacions del DB HS3 del CTE. 

10.7 COMPONENTS PER A INSTAL·LACIONS D'ABASTAMENT D'AIGUA 

Es preveu la utilització de components per a instal·lacions d'abastament d'aigua que compleixin les 

especificacions del DB HS4 del CTE i del Decret 21/2006 de 14 de febrer, pel qual es regula l'adopció de 

criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis. 

10.8 RECEPCIÓ DEFINITIVA INSTAL·LACIONS D'ABASTAMENT D'AIGUA 

Es preveu la realització, per part de l'empresa instal·ladora, d'una prova de resistència mecànica i 

estanquitat a totes les conduccions, elements i accessoris que integren la instal·lació d'abastament 

d'aigua, tal com s'especifica al punt 5.2 Posada en servei del DB HS4 del CTE. 

10.9 COMPONENTS PER A INSTAL·LACIONS D'EVACUACIÓ D'AIGÜES 

Es preveu la utilització de components per a instal·lacions d'evacuació d'aigües residuals i pluvials que 

compleixin les especificacions del DB HS5 del CTE. 

10.10 RECEPCIÓ DEFINITIVA INSTAL·LACIONS D'EVACUACIÓ D'AIGÜES 

Es preveu la realització, per part de l'empresa instal·ladora, d'una prova de resistència mecànica i 

estanquitat a totes les conduccions, elements i accessoris que integren la instal·lació d'evacuació 

d'aigües, tal com s'especifica al punt 5.6 Proves del DB HS5 del CTE. 

11. COMPONENTS DE FUSTERIA 

11.1 VIDRES 

Es preveu la utilització de vidres que compleixin amb les prescripcions del plec de condicions del projecte 

i amb la secció SU 2, seguretat davant del risc d'impacte o atrapada, del DB-SU del CTE. 

11.2 FUSTERIA 

Es preveu la utilització d'elements de fusteria que compleixin les prescripcions del plec de condicions del 

projecte, amb la secció HE 1, Limitació de la demanda energètica, del DB-HE del CTE. 

12. AÏLLAMENTS ACÚSTICS 

12.1 AÏLLAMENTS ACÚSTICS 

S'utilitzaran aïllaments acústics amb disposició de segell o marca de qualitat. 

13. ACER ESTRUCTURAL 

13.1 PERFILS LAMINATS I BUITS 

S'utilitzaran perfils laminats o buits que tinguin identificat el fabricant i la classe d'acer, que no 

tinguiS'utilitzaran tinguin desperfectes aparents i que compleixin les especificacions aplicables segons 

DB-SE-A. 

annex 8 - 6/7

13.2 UNIONS SOLDADES 

Es preveu la utilització de materials i elements que compleixin les prescripcions del plec de condicions del 

projecte i am el document bàsic SE-A (Seguretat estructural. Acer) del Codi Tècnic. 

annex 8 - 7/7

Memòria - Index of

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?