TeaTre aTlànTida de Vic casa canals a la cosTa ... - Jordi Ginabreda

InterIors públIcs
TeaTre aTlànTida de Vic
InterIors prIvats
casa canals a la cosTa BraVa
cases Del MÓn
Trullos d’alBeroBello
ecoloGIa DoMÈstIca
la casa acTiVa
a Fons
especial sofàs
MonoGràFIc
oficines
3,90€ I revista trimestral I número 67 I abstracts english & castellano

Director
Frederic Callís Casacuberta
Cap de Redacció
Montserrat Salarich Madorell
Redacció
Cristina Sánchez
Direcció d’art i disseny gràfic
Helio Lozano
Col.laboradors
Agustí Costa
Joaquim Ruiz Millet
Joan Aragonès
Glòria Cot
Teresa Casasayas
Nara Daifuku
Agraïments
Toni Anguera
M. Carmen Riu de Martín
Escola IED
Traduccions a l’anglès
Laura Santaló
Publicitat
Joan Navarro i Torra
Relacions internacionals
Josep Ferrer
Impressió
Anman, Gràfiques del Vallés
Distribució
Coedis
06 OPINIÓ
el futur de l’interiorista
08 REFLEXIONS
bcnexterrarium
10 INFORME SECTORIAL
DIncat amplia el ventall
12 ACTUALITAT
28 INTERIORS PÚBLICS
teatre atlàntida de vic
34 INTERIORS PRIVATS
casa canals a la costa brava
42 ESPAIS EFÍMERS
tape project
46 ALTRES MANERES DE VIURE
tree Hotel
50 CASES DEL MÓN
trullos d’alberobello
54 A L’ÚLTIMA
2 eben eben 3
Edita
Edicions Lavínia
Muntaner, 48-50 5è 4a
08011 Barcelona
Tel./Fax 93 451 24 09
lavinia@edicionslavinia.cat
Premis
Millor Revista en Català 2002
Lluís Carrió 2007
Eben Interiors
és membre de l’APPEC
(Associació de Publicacions
Periòdiques en Català)
Federació Catalana
de Comerciants de mobles
Col.legi Oficial
de Dissenyadors d’Interiors
i Decoradors de Catalunya
Eben Interiors
està integrada al Grup 10
Dipòsit legal: b-18370-93
Issn 2013-018X
Eben Interiors no pot ser reproduïda per cap mitjà
electrònic, òptic, electromagnètic ni per fotocòpia,
sense permís exprés de l’editor i sempre
que se n’esmenti la procedència.
28
34
42
46
62
68
84
60 A FONS
66 DOSSIER
climatització
68 MONOGRÀFIC
oficines: mobiliari, cadires i il.luminació
78 PRODUCTE SELECCIÓ
oficines
80 ECOLOGIA DOMÈSTICA
casa activa
82 PERFIL
terence Woodgate
84 CONTEMPORANIS
Kengo Kuma
86 CLÀSSICS
Josep orriols i pons
88 EVOCACIÓ
el postmodernisme: studio alchimia
SUMARI

EDITORIAL
VOTA!
De nou EBEN a les mans,de nou reflexió, debat, opinió, actualitat,
investigació, recerca, i ja van quasi 20 anys marcant perfil propi
en els continguts i creant noves eines per arribar a tot un col.lectiu
de professionals i d’apassionats de l’arquitectura, el Disseny
d’interiors i les arts decoratives.
Molts del nostres esforços en els darrers anys han estat concentrats
en fer arribar EBEN a un mercat geogràfic potencial, molt
més ampli, sense renunciar ni al model ni a l’ús del català en el
100 % de les planes del la publicació.
Estem en una fase d’ expansió clara en quan a volum de lectors,
gràcies en part a la versió digital que es distribueix arreu del
món, i de manera especial en els països asiàtics i els Estats Units.
Aquests dos indrets estan sent especialment sensibles a EBEN,
i en tendència a l’alça.
Però des d’EBEN volem anar molt més enllà del concepte, clàssic i
rígid, de relació entre lector i mitjà. Per això, des d’aquest darrer EBEN
encetem una proposta, que no serà la darrera, que pretén crear una
eina de participació activa sobre part dels continguts, l’actualitat o
qualsevol tema d’interès, en aquest cas, en forma de joc.
És aquesta una proposta de l’arquitecte i col.laborador d’EBEN,
Joaquim Ruiz Millet, i es tracta d’ incorporar a la revista un joc
anomenat BCN/Exterrarium, que en el decurs d’un any aproximadament,
anirà recollint els vots crítics, desenfadats i desacomplexats
sobre la ciutat de Barcelona i les seves edificacions d’ahir i
d’avui, que cal simbòlicament enderrocar.
Obrim un debat que de manera molt gràfica anirà donant forma
a una nova ciutat, més allunyada de noms i de cognoms, o d’estratègies
politico-mediàtiques, que massa sovint han condicionat
una ciutat com Barcelona.
Ara sols et demanem el teu vot i amb aquest gest, que t’incorporis
al col.lectiu de lectors actius i participatius d’ EBEN que tenen
coses a dir i nosaltres, des de la redacció, a escoltar.
Esperem que formis part d’aquest col.lectiu de lectors d’EBEN
i donis el teu parer en forma de vot.
Frederic Callís
Director
4 eben eben 5

OPINIÓ
Agustí Costa
Interiorista i aparellador
estudi@agusticosta.com
El futur de l’interiorista
L’interiorisme, que albira un futur esplendorós,
ha de saber multiplicar les oportunitats
d’implantació generalitzada canviant la percepció
de la gent. Fent-los veure els avantatges
d’un interior amb espais fàcils d’utilitzar,
espais amics projectats amb naturalitat.
L´interiorista ha de demostrar que el disseny
d’interiors pot generar sensacions, sentiments,
percepcions tangibles i intangibles,
subjectes a una realitat precisa que emana
de l’usuari i s’orienta a millorar la qualitat de
vida. Ha de convertir les característiques del
temps, en espais construïts amb el rerefons
humà dels valors primigenis de l’arquitectura.
Pel bé de l’usuari, donem-li facilitat, generem
confiança i apartem-nos de les aparences
i les representacions romàntiques,
fastuoses o de posat provocador.
Es parla de domòtica -casa automàtica-
que és l’evolució instrumental de la màquina
d’habitar, però la casa màquina de Le Corbusier
encara és lluny d’implantar-se. Algun
robot espavilat ja s’entrebanca amb els nostres
peus mentre espera l’ordre per fer-nos la
feina, però la majoria d’habitatges segueixen
apostant per esquemes de vida obsolets.
Paradoxalment, molta gent viu en una casa
construïda el segle vint-i-u, amb distribució
del dinou, bibelots de pacotilla arreplegats
de la seva col.lecció de viatges intercontinentals
i automatismes que permeten controlar
el deplorable espai interior de la seva
segona residència, a gran distància.
Els professionals haurem de saber allò
que cal fer per transmetre-ho al projecte amb
el to apropiat. El contrari, pot consumar la
ximpleria i l’esperit acrític de la gent, instal.
lada en la perplexitat. Hem de reconèixer que
davant de la banalitat que molts opinadors
investeixen de virtut, la desorientació generada
fa prescindir de l´interiorista a l’hora de
projectar habitatge per por de sortir-ne escaldat.
En aquest context, la revolució tecnològica
que s’acosta, en menys de 30 anys diuen
que transformarà la vida quotidiana fins
a cotes inimaginables. L’esperança de vida,
el canvi climàtic, la producció d’aliments, el
treball a casa, la informació, el control intel.
ligent, forçaran un canvi de paradigmes que
farà inviable seguir projectant amb els paràmetres
actuals. Dispositius sorgits de la
nanotecnologia, nous materials dissenyats
expressament, la convergència en uns pocs
aparells de tot el mon virtual de la informació,
conformaran la casa intel.ligent d’un
futur ple de serveis immaterials. Fins ara,
parafrasejant Fernando Espuelas en el seu
llibre Madre Materia, l’arquitectura l’entenem
com “una apropiació de l’aire més pròxim
perquè deixi de ser hostil i faciliti la interlocució
amb el medi”. Una clara referència a
l’espai material, però el futur que s’acosta
planteja un mon de funcions encadenades
que es manifesten sense altre suport físic
que una pantalla tàctil.
Crec que queda fora de dubte que la resposta
de l´interiorista davant d’aquests fets
haurà de ser de fons. Haurà d’abandonar les
falòrnies esteticistes si vol evitar de ser considerat
un inadaptat que s’exclou d’una realitat
que reclama defugir les excepcionalitats
formals. L’artesania perdrà pes i en guanyarà
l’especialització. En mig d’aquesta situació,
l´interiorista haurà de generar el redós
artificial sense renunciar a produir bellesa
útil, ara, carregada de prestacions que pal.
liïn la insensibilitat d’una naturalesa difícil i
una societat complexa.
l’esperança de vida,
el canvi climàtic, la
producció d’aliments,
el treball a casa, la
informació, el control
intel •ligent, forçaran un
canvi de paradigmes
que farà inviable seguir
projectant amb els
paràmetres actuals
6 eben eben 7

REFLEXIONS REFLEXIONS
BcnexTerrarium Què destruiries?
8 eben
Joaquim Ruiz Millet
Arquitecte
VOTS, etc: exterrarium.bcn@edicionslavinia.cat
*Primer lliurament. © ExTerrarium 2010, Joaquim Ruiz Millet. © gràfica, Joaquim Ruiz Millet/Àlex Castro/Helio Lozano © imatges, Miquel Ruiz Planella/Helio Lozano
ENFOCAMENT I OBJECTIUS
Considerant-la gairebé immutable, la nostra
ment, força conservadora, rebutja sovint
sistemàticament tota nova intervenció
de substitució o de canvi de la imatge de la
ciutat i el seu sky-line, amb poca capacitat
i voluntat de projectar-la cap al futur. D’altra
banda, la sentència d’en Marshall McLuhan
cap el 1965 identificant Nova York amb una
mena de Disneyland, pot servir per il.lustrar
la proximitat a l’aspecte lúdic de la Barcelona
més actual. El caràcter de reclam de les noves
intervencions i les noves icones identifiquen
la vessant més artificial de la ex ciutat ,
apropant-la a les necessitats pròpies del parc
temàtic, cada cop més lligada a la dependència
d’un turisme invasiu i mal gestionat. Sota
un ball d’autors internacionals deslocalitzats
i una manera de fer política gairebé universal
on s’amaga i es construeix gairebé sempre la
mateixa banalitat, revelant la identitat entre
“globalització” i “colonització”.
Sense les icones d’una guia turística, sinó
només amb una xarxa urbana identificable
enquadrada pel mar, la muntanya i els dos
rius, i només enfocant amb la ment, on es
vulgui i el que es vulgui, subratllant la necessària
contundència de la regla del joc: un
únic vot per persona, ExTerrarium és potencialment,
amb una franja de votants sensible,
un registre o document d’un estat d’opinió. I
també, amb continuïtat i successives fases
en el temps, un útil de debat i de sistemàtica
reflexió crítica sobre la ciutat. Estri, finalment,
de justícia històrica i memorial popular
d’errors al plantejar de forma lúdica i radical
què destorba de debò el nostre imaginari personal
i col.lectiu.
I és, sobre tot i també, ficció.
ExTroier: “destructor”. Votant. ExTiqueta: Ocupació principal del votant.
ExTruït: “destruït”. ExLloc: Origen o lloc de pertinença vigent de l’ExTroïer.
ExTimologia del nom:
I. Terrari Instal.lació adequada per a la cria i observació d’amfibis,
rèptils, artròpodes i altres animals que habiten principalment sobre
el sòl, al seu interior o, a vegades a l’aigua .
*Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana.
II. Ex que ha deixat d’ésser per continuar essent d’una manera o en
una altre forma sense deixar d’ésser.
1 vot = 1diana TOP 10
SETEMBRE 2010: 06 03
i. Hotel vela
vi. Torre Catalunya
01
ii. La Sagrada Familia
vii. Pl. Estació Sants
01
III. Ex (Modern) versus Post (Modern) com a expressió d’una visió
i una actitud que no cerca ultrapassar el Modern, sinó el replantejament
radical de la manera de fer ciutat.
IV. Terra de matèria i mare.
V. Extrarradi forma menyspreativa de referir-se a una part del territori
urbà i condició de estranyament afí a tota intervenció ex-novo.
iii. El Corte Ingles
03
01
viii. Espanya Industrial
iv. Hotel Suites
ix. El Poble Espanyol
02
01
v. Núñez y Navarro
x. Fòrum
01
01
eben 9

INFORME SECTORIAL
Joan Aragonès
President del DINCAT
info@din.cat
DINCAT amplia el ventall
NEIX L’ASSOCIACIÓ QUE OMPLIRÀ
ELS BUITS EN EL MARC PROFESSIONAL
DELS DISSENYADORS D’INTERIORS
El DINCAT, Associació del Disseny d’Interiors
de Catalunya, que en breu es presentarà
al públic, és una Associació potenciada
pel Col.legi Professional de Dissenyadors
d’Interiors de Catalunya que neix amb la voluntat
d’obrir ponts entre tots aquells professionals,
entitats o empreses que tenen
interessos en l’àmbit del Disseny d’Interiors
i sense perdre de vista la transversalitat
del Disseny.
L’Associació pretén superar aquelles
qüestions competencials o d’especialitats,
mantenint no obstant la màxima obertura
i flexibilitat, des del respecte a la legalitat
vigent en cada moment, valorant degudament
el Disseny d’Interiors, però tenint
molt en compte la realitat social, intel.lectual
i econòmica actual que comporta uns
límits difusos en el desenvolupament de
les professions, i molt particularment en
les del Disseny..
Disseny d’Interiors, d’Espais, Arquitectura
Interior... El sentit de l’Associacionisme es
situa en la trobada entre aquelles persones
que tenim interessos en comú i són comuns
també els interessos “complementaris” des
de coneixements o capacitats específiques.
Catalunya s’ha donat a conèixer arreu del
món malgrat que la política educativa, pel
que fa al “Disseny”, ha provocat una considerable
confusió i en donem testimoni des
de la pertinença al Col.legi que és membre
del European Council of Interior Architects
(E.C.I.A.), o per experiència personal havent
estat membre del seu “Board”. Sortosament,
la Unió Europea en plantejar un marc comú
per al sistema universitari, també ha ajudat
a redreçar el desgavell, i sortosament,
tot i del desgavell del que som testimonis,
el reconeixement internacional en tots els
àmbits del Disseny, i en general de la creativitat,
és prou evident. Una bona imatge
que s’ha donat per part dels professionals
de les diferents especialitats i a la que han
col.laborat reconegudes entitats de l’àmbit
cultural del Disseny.
I bé, encara que sembli que aquesta digressió
no toca, crec que si, crec que toca
perquè justifica el projecte d’Associació, del
que vam començar-ne a tractar en el Col.legi
ja fa uns anys, doncs és una via de reunió
d’afectats, professionals, industrials, entitats,
persones físiques o jurídiques...
El Col.legi i el DINCAT són dues entitats
perfectament diferenciades per les legislacions
que les regulen, però que juntes poden
oferir uns serveis dirigits a molts més
interessats. Tot i respectant allò que sigui
específic de cadascuna (com els propis dels
actuals Col.legis), juntes es sumen possibilitats
d’actuació, comunicació i, com no, de
massa crítica.
L’Associació, que en breu es presentarà,
resta oberta a professionals del ram, i també
a no professionals però amb interessos
econòmics, a empreses, centres acadèmics
i entitats que per la seva dedicació, activitat
habitual, objectius acadèmics, experiència
i coneixement acumulat tenen molt a dir. El
DINCAT, juntamnet amb el Col.legi Professional
de Dissenyadors d’Interiors de Catalunya,
volen ser un lloc d’intercanvi i col.laboració
entre els interessats.
10 eben eben 11

BREUS I actUalItat BREUS I actUalItat
12 eben
Casa Decor prepara
la seva 18a edició
al barri de pedralbes
de la ciutat comtal
Casa Decor s’ha convertit en una cita
ineludible tant per professionals del
món de la decoració, l’arquitectura, el
disseny... com per tot aquell que vulgui
mostrar a un públic interessat en
disseny, llar, art i cultura, les últimes
propostes del mercat. Aquest any es celebrarà
des del 5 de novembre fins el 8
de desembre, a l’Avinguda d’Esplugues
nº112 en el barri de Pedralbes.
Aquest esdeveniment es converteix,
des de fa ja 18 anys, en la trobada imprescindible
a Barcelona; una de les ciutats
on es celebra. Casa Decor és l’aparador
i la plataforma de referència en
el sector del disseny, l’interiorisme, la
decoració, l’arquitectura i l’art. Es poden
observar les últimes tendències decoratives,
les grans novetats en solucions
per a la llar, nous materials i revestiments,
electrodomèstics intel.ligents,
sistemes integrals i disseny ecològic,
entre d’altres.
Així mateix es celebren actes com fòrums
i trobades informatives on públic,
professionals i mitjans de comunicació
poden intercanviar les seves idees i saber
més sobre conceptes, idees i productes.
Camamilla Design,una nova marca de mobiliari que
aposta fort pel disseny tant de casa com de fora
Neix una nova marca de mobiliari: Camamilla
Design. Es presenta al mercat amb una
clara vocació a l’excel.lència i a la innovació,
que actua com plataforma de llançament
per als nous valors emergents, amb
el recolzament de dissenyadors de prestigi
internacional. La fabricació de les peces de
mobiliari que neixen de Camamilla Design
amalgama tecnologia i tradició manual amb
una aposta segura pels nous materials i les
últimes tecnologies.
La nova col.lecció BlanCollection és de
Susanna Cots per a Camamilla Design. Està
formada per 12 peces de mobiliari, tant per
interior com exterior, que emfatitzen la innovadora
combinació de materials, òptims
per tots els ambients. Peces fabricades en
alumini amb un acurat acabat de pintura, i
altres materials com fusta o polímers. Una
col.lecció sorprenent formada per cadires,
lounge, cuines, taules i penjadors. Cots és
l’ànima de les creacions del reconegut estudi
que du el seu nom: Susanna Cots Interioristes,
on des de fa 10 anys dissenya
interiors, mobiliari i quelcom susceptible de
ser dissenyat.
Fiandre idea el sistema Active TM: lloses de gres
que eliminen els agents contaminants de l’aire
Active TM, la nova metodologia de producció
aplicada a la ceràmica de l’empresa Fiandre,
aposta pel respecte al medi ambient i
ofereix una solució per millorar la qualitat
de vida dels usuaris finals. Elimina fins el
70% dels agents contaminants presents en
l’aire. Els seus efectes proporcionen característiques
anticontaminants, d’autoneteja
i antibacterianes a les lloses de gres de
porcellana. El sistema consisteix en la utilització
d’activitat foto catalítica, tant en fase
líquida com gasosa, que s’activa amb llum i
aigua. Els resultats han estat provats i certificats
pel Tile Council of North America i el
Centre Ceràmic de Bologna en un programa
especial d’investigació i comprovació realitzat
conjuntament.
ACTIVE TM depura l’aire de gran part de les
emissions nocives i de les partícules fines,
a més de reduir considerablement les operacions
de manteniment i d’eliminar la contaminació
produïda pels productes químics
de neteja.
“Tabolo con Ruote”,
la tauleta de cafè més famosa, compleix 30 anys
La famosa tauleta de cafè “Tavolo con Ruote”
dissenyada per Gae Aulenti al 1980 és
indubtablement un dels productes més
coneguts i venuts per FontanaArte. S’està
exhibint en diversos museus, com la col.
lecció permanent del MOMA a Nova York o
el Centre Pompidou de París. El gran èxit
d’aquest producte recau en l’extrema senzillesa
de les seves línies i el seu disseny
d’alt nivell. La idea conceptual que va inspirar
al seu creador va ser la manera de
La línea Integrity abandera aquesta nova
creació de Cosentino, que posseeix totes les
avantatges i les característiques de Silestone,
com l’higiene absoluta, la durabilitat,
l’alta resistència al ratllat, a les taques, a
l’impacta i a l’atac dels àcids, a més d’aportar
la bellesa intrínseca del material petri.
Gràcies a l’efecte “d’una sola peça”, la innovadora
pica Integrity ajuda a aplanar el camí
cap a la unitat de la cuina. Al no tenir juntes,
el taulell i la pica es mantenen perfectament
units i amb el toc del disseny.
Inicialment es presenta amb el model
manipulació del vidre en les empreses
locals de Corsico, localitat de la província
de Milà.
El 30 aniversari d’aquesta icona del disseny
s’ha celebrat amb una edició limitada
de 400 peces, cada una d’elles porta
gravada la signatura del famós arquitecte
Aulenti, més conegut pels seus treballs de
condicionament del museu Gare d’Orsay
i la planificació del Museu Nacional d’Art
Modern del Centre Pompidou.
Cosentino crea la prima peça fabricada
únicament en Silestone i en una sola peça
One, amb unes mides de 41x51x15,5 cm i
en una àmplia gamma de la carta de Silestone.
Actualment la pica està disponible en
26 colors en acabat polit. El producte ha
estat dissenyat per a que la seva instal.lació
es simplifiqui al màxim i el seu procés
d’acoblament amb els taulells Silestone
ofereixin un acabat perfecte. Desenvolupat
pel Departament de I+D de Cosentino, les piques
Integrity són una proposta molt nova i
avantguardista, i suposa una innovació tecnològica
protegida per una patent en tràmit
d’aprovació.
A l’octubre comencen
els nous cursos
d’interiorisme
de Bellarty
Bellarty, el centre especialitzat en formació
continuada de postgrau des de 1998,
comença nous cursos a l’octubre, on els
professionals poden conèixer de primera
mà els nous plantejaments i els diferents
punts de vista d’altres sectors, mantenintse
així a l’ordre del dia. Cal destacar el curs
que impartirà Joaquim Fa, dissenyador
d’Interiors i de producte, sobre Interiorisme
comercial: on s’impartirà la forma d’elaborar
el projecte, conceptes de màrqueting
del projecte portat a terme o anàlisi, entorn
i adequació del producte, entre altres aspectes.
Entre els cursos que imparteixen
podem trobar: muntatges expositius, interiorisme
per audiovisuals, disseny i gestió
tècnica d’edificis intel.ligents, il.luminació,
materials, paisatgisme, historia del moble
o fotografia com a mitjà de comunicació.
També disposen de tallers i monogràfics.
Podeu consultar-los a www.bellarty.cat.
eben 13

BREUS I actUalItat BREUS I actUalItat
CIRE dissenya les noves col •leccions
junt amb Antoni Miró, Castañer i Gerard Moliné
En els dissenys de Cire d’enguany trobem
dues col.leccions: una destinada a l’estiu i
l’altre a la pluja. Aquesta última destaca per
l’impermeable de micropana de color negre
amb detalls del tradicional mocador de fer
farcells, així com la bossa a joc; tots dos
articles han estat dissenyats amb la col.laboració
d’Antoni Miró. La col.lecció d’estiu
presenta espardenyes, tant per home com
per dona, amb la col.laboració de Castañer,
i bambes amb el dibuix del mocador de fer
fardells en versió Converse per home i bamba
estilitzada per dona, amb la col.laboració
SCHOTT “Asi Thru” cobreix la façana
d’un hotel amb un mur cortina fotovoltaic
L’Hotel Tres Reyes de Navarra aposta per
l’arquitectura solar sostenible instal.lant
inicialment 1.263 mòduls fotovoltaics
SCHOTT “ASI Thru” integrats en la façana
principal de l’edifici. Aquesta solució,
a més d’atorgar un valor estètic, millora
l’aïllament i el balanç tèrmic, així com
protegir l’entorn.
Els mòduls fotovoltaics semitransparents,
fabricats amb una tecnologia de
capa fina, es componen a partir de cèl.
lules solars integrades en el vidre laminat.
S’han instal.lat seguint la línea de la
de Gerard Moliné. Altres productes que podem
trobar són paraigües, barret impermeable,
botes i botins; tots ells pels grisos dies
de pluja, així com davantals, corbates o una
versió de cadira de director.
Els productes Made in CIRE van néixer al
2004 amb l’objectiu de difondre i prestigiar
el treball penitenciari. Al 2007 es va crear
l’Espai Cire, una comissió d’idees integrada
per professionals de prestigi del món del
disseny, la distribució i les arts. Els treballs
es poden trobar en centres comercials o bé
www.madeincire.cat.
façana, acoblats els uns sobre els altres
i fixats mitjançant uns elements mecànics
ocults, el que fa que la instal.lació
solar quedi integrada en l’arquitectura
de l’edifici.
Tota aquesta quantitat de mòduls alimenten
tres inversors de 5 kW de potència
nominal cada un, arribant a una potència
pico de 25.260 W, generant d’aquesta
manera milers de kWh d’electricitat solar
respectuosa amb el medi ambient, a més
de reforçar l’aïllament de l’edifici, rebaixant
les càrregues de calor i fred.
Una opció per a cada
situació: BF Persianes
i Automatismes
projecta nous tendals
BF Persianes i Automatismes, presenta la
nova col.lecció de tendals, de qualitat superior,
de la firma Griesser. Destaquen les
pèrgoles Terrazza i Vetrazza, que actuen
com a cobertes sòlides per protegir-nos de
les agressions del sol i del fred. Marquesines
constructivament flexibles, gràcies el
seu sistema modular de vidre que permeten
una major integració amb l’exterior. Per
a situacions que es desitgi un augment de
protecció solar, el tendal inferior Sottezza és
una excel.lent opció. Consta d’una gran varietat
de models, es recomana el veranda superior
WGM en casos d’un augment de ventilació,
o si el que es busca és un augment
d’intimitat trobem el tendal vertical Vertitex.
Els productes estan disponibles amb les
col.leccions “Moments” i els teixits tècnics
Soltis. Tots els sistemes de BP funcionen de
manera automàtica, per aconseguir un major
confort es poden centralitzar junt amb
les persianes: persianes orientables tendals
verticals.
EBEN INTERIORS i el CODIC
signen un nou conveni de col •laboració
La revista EBEN INTERIORS i el Col.legi Oficial
de Dissenyadors d’Interiors i Decoradors de
Catalunya (CODIC) han signat un nou conveni
millorat de col.laboració entre ambdues entitats,
en el que queda palès l’estreta relació
que es manté des de fa anys. El conveni neix
amb la voluntat d’accentuar la difusió de l’activitat
que el CODIC i demarcacions generen
amb la participació de la revista EBEN cobrint
regularment els actes i esdeveniments que el
Col.legi organitzi, materialitzat a través de les
planes d’actualitat d’EBEN INTERIORS. Un altre
aspecte important és l’ampliació del Consell
de redacció d’EBEN amb la participació
de representants del CODIC que aportaran la
seva visió, i conjuntament amb els redactors,
col.laboradors de la revista i altres professionals,
crearan reunions per recollir idees dels
participants, i d’aquesta manera facilitar la
intervenció dels professionals per tal de revisar,
actualitzar i millorar els continguts de les
publicacions de la revista.
Per altre banda, la revista assoleix el compromís
de trametre a tots els col.legiats la
versió digital de la publicació EBEN INTERI-
ORS, igual que a totes les escoles oficials
d’interiorisme i en 330 biblioteques de Catalunya.
De la mateixa manera també subministrarà
a cada demarcació del CODIC un
expositor d’EBEN i exemplars de la revista en
suport paper.
Entre els serveis que es prestaran, l’ editorial
de la revista, Edicions Lavinia, es compromet
a oferir al CODIC i als seus col.legiats
cursos de formació especialitzada per interioristes
de disseny de pàgines webs, cursos de
formació en gestió de la presència a Internet
i serveis de gabinet de comunicació especialitzat
per als col.legiats; a més coorganitzaran
un cicle d’esdeveniments sectorials,
com taules rodones, tertúlies, exposicions,
presentacions de llibres, entre d’altres.
Així doncs, amb el nou conveni neix una
etapa que millorarà la difusió i la comunicació
dirigida al professional de l’interiorisme sobre
qualsevol matèria relacionada amb el sector,
a través de dues entitats que comparteixen
les mateixes inquietuds.
Biennal de Venècia:
cita ineludible
L’arquitectura també rep el seu Oscar
per millor projecte. El jurat Internacional
d’aquest any està format per Beatriz Colomina,
Francesco Dal Co, Grima José, Arata
Isozaki, Küng Moritz, Jean Nouvel i Trinh T.
Minh-ha, que li atribuiran el Lleó d’Or al millor
projecte que s’hagi presentat a l’Exposició,
i el Lleó de Plata a un jove arquitecte
prometedor. La Biennal de Venècia 2010
està acollint, des del 29 d’agost fins el 21
de novembre, la 12a Exposició d’Arquitectura:
una reunió d’arquitectes, estudiants,
personalitats del món de l’arquitectura...
que es troben a Venècia des de fa 35 anys,
i en commemoració faran un anàlisi dintre
del cicle “Arquitectura dels Dissabtes” de
totes les exposicions celebrades fins ara,
convidant als directors de les anteriors edicions
a una reunió junt amb el públic.
14 eben eben 15

BREUS I FIres BREUS I FIres
Clausura amb èxit
l’edició 2010 de Interiors
Birmingham, la fira
anglesa d’interiorisme
La fira del sector del moble, decoració i interiors
del mercat britànic d’enguany va
acollir a més de 25.000 visitants professionals
visitants i la participació de quasi 600
expositors, 130 dels quals hi participaven
per primera vegada. Entre algunes de les
novetats d’aquesta edició destaca la secció
de joves dissenyadors: New British Design,
un concurs que comptava amb la participació
de 150 projectes de 80 universitats
diferents, dels quals es van seleccionar 16
productes per a la seva exposició en el certamen.
Un altre esdeveniment que va tenir
molt d’èxit va ser l’entrega dels Lighting Association
Awards, així com la secció Think
Space, en la que es van presentar les principals
tendències en interiorisme a través
de seminaris protagonitzats per dissenyadors
d’interiors com Laurence Llewelyn-
Bowen, Kelly Hoppen i la publicació Global
Color Research.
La propera edició de Interiors es celebrarà
del 23 al 26 de Gener del 2011 en el NEC de
Birmingham. Com a novetat trobarem la celebració
conjunta del National Floor Event,
la principal cita per catifes i moquetes del
mercat britànic.
Feria Hábitat Valencia ja te confirmada la meitat
d’assistència estrangera de 60 països diferents
El certamen compta ja amb la confirmació
de més del 50% dels professionals convidats
estrangers procedents de 60 països. La previsió
és que 2.000 compradors de tot el món
assistiran a la única convocatòria espanyola
de caràcter internacional que concentra tota
l’oferta de l’hàbitat. En aquest sentit, el certamen,
que obrirà les seves portes del 28 de
setembre al 2 d’octubre, ultima els preparatius
i intensifica la seva promoció dirigida a
professionals estrangers.
Els editors tèxtils també estaran presents
en la Fira, amb els nous dissenys que cre-
en tendències. Aposten per l’aparador més
complert i destacat del circuit internacional
de fires dirigides al món de l’hàbitat. El certamen
comptarà amb la participació de les
primeres marques, tant espanyoles com
europees; empreses punteres en tendències
i innovació conformaran un aparador
de moble, decoració, il.luminació, descans,
entapissat, contract, oficina i innovacions
tecnològiques per la llar del futur. En aquest
marc es situaran el Club d’Editors, un espai
en el que es percep la llibertat creativa materialitzada
en moda i tendències.
TCB col •labora amb ASEMAD en la difusió de les
noves guies tècniques de fusta en construcció
L’Associació Valenciana d’Empresaris de
Fusteria i Afins (ASEMAD) ha dissenyat
quatre manuals únics dedicats als arquitectes,
enginyers, dissenyadors, interioristes
i tècnics especialistes que desenvolupen
la seva activitat al voltant de l’hàbitat.
Amb les guies es posa al servei d’aquests
professionals un nou suport tècnic sobre
les noves aplicacions, solucions i normatives
tècniques que integra la fusta i els
seus productes derivats en l’àmbit de la
construcció i l’hàbitat. Els monogràfics
de les noves guies de fusta sobre portes,
finestres, paviments, i revestiments d’exterior
i interior, estan concebudes com un
compendi del coneixement científic-tècnic
actual. Segons expliquen els responsables
d’ASMAD, es presenten amb una estructura
clara i senzilla que permet a l’usuari obtenir
una visió global dels aspectes tècnics
que es necessiten, i de com solucionar els
problemes sobre l’ús de la fusta en construcció
que es poden trobar en els diferents
projectes.
SUN prepara el seu gran aparador d’Outdoor
a l’espectacular ciutat italiana de Rimini
Una de les cites imprescindibles pels professionals
de l’Outdoor tindrà cita a Rimmini
(nord d’Itàlia) en la 28a edició de la
Fira SUN, Saló Internacional de l’Exterior,
que obrirà les seves portes del 14 fins al 16
d’Octubre. Un aparador de 90.000 m2 dividit
en 5 àrees temàtiques diferents: Out Style,
tendències del mercat per decoració residencial
i contract; Sea Style, tot pels balnea-
Cevisama s’ha convertit en una plataforma
de tendències dels sectors de la Ceràmica,
Pedra Natural i Bany amb una vocació molt
clara: la internacionalitat, un valor i un tribut
tant dels expositors com dels visitants de la
fira. La propera edició, que tindrà lloc del 8
a l’11 de febrer del 2011, se centra en una
imatge que profunditza en la línea iniciada
aquest darrer any amb la figura humana, on
aposta per una campanya centrada en el
futur i el visitant internacional. Veiem com
el visitant internacional esdevé el protagonista
absolut, un visitant que busca i mira
ris, la platja i les urbanitzacions turístiques;
Sun Aquae, piscines, banyeres, mini-spa,
equipaments per instal.lacions i productes
per al benestar personal i col.lectiu; Giosun,
el sector dedicat al joc i la diversió a l’aire
lliure. Constarà de 12 pavellons, 700 expositors,
més de 20.000 visitants professionals
i 10 esdeveniments especials.
SUN exposarà els resultats de dos concursos
internacionals: un dedicat als joves
talents de l’outdoor design de menys de 35
anys, i l’altre de disseny internacional amb
el recolzament d’empreses líders del sector.
Els participants realitzaran prototips d’elements
de decoració, equipaments i sistemes
de decoració exterior.
La nova edició de Cevisama
serà protagonitzada pel visitant internacional
les grans idees, les noves creacions, la innovació
i l’avantguarda, tant en interiorisme
com en arquitectura i espais públics. El nou
eslògan de la campanya: “Ven y verás el
futuro” sorgeix com una evolució i un complement
al de l’edició anterior “home skin”,
que segueix present en el cartell 2011. La
nova imatge pretén potenciar el caràcter
emocional de Cevisama amb la funció comercial
de la fira. L’objectiu és avançarse
a les necessitats del consumidor i que
aquest experimenti sensacions i emocions
al visitar la fira.
FHV, LA CITA
Ignacio Mateu
Director Feria Hábitat Valencia
A la Fira Hàbitat València volem ser l’escenari
on es generin idees, activitats i a
més, es faci negoci. Volem ser el punt de
trobada per a dissenyadors, interioristes,
arquitectes d’interior, distribuïdors,
agents comercials i grups de compra. I
en aquest marc d’objectius que es van
complint, presentem la convocatòria
2010 amb més de 900 empreses procedents
de 15 països que confien en el
canvi i en l’evolució de l’aparador.
Som la única plataforma comercial i
de tendències de caràcter internacional
capaç d’aglutinar a tots els sectors que
defineixen el concepte hàbitat: moble,
il.luminació, tèxtil llar, decoració, contract,
oficina i solucions per la casa del
futur. Així doncs, plantegem una fira en
la que apostem per la qualitat i el disseny
com elements diferenciadors, convertint-nos
en la referència del Made in
Spain en el món.
Sense dubte, Fira Hàbitat València
serà “l’experiència” del 2010 pels protagonistes
de l’oferta i la demanda en la
que creativitat i innovació caminen de la
mà per presentar propostes singulars i
úniques. Héctor Ruiz mostrarà un entramat
urbà inspirat en les grans ciutats;
Patricia Urquiola mostrarà una exposició
amb la seva pròpia visió d’hàbitat i tot
allò entre l’ampli ventall de novetats que
desvetllaran les firmes exposades i que
definiran l’aparador com un catàleg viu.
A més, recolzem les idees i plantegem
nude com el trampolí dels joves talents.
Així mateix organitzem juntament amb el
Col.legi de Dissenyadors d’Interior de la
Comunitat Valenciana, el Congrés Iberoamericà
de Professionals d’Arquitectura
d’Interiors (CIPAI), com pont d’apropament
entre Iberoamerica i Europa.
En definitiva, Fira Hàbitat València és
la cita del sector professional de la decoració
i interiorisme del 2010.
16 eben eben 17

BREUS I FIres
BEGROS, la cooperativa de compra de mobles,
ocuparà el “Pavelló 1” sencer de la IMM COLOGNE 2011
La major cooperativa europea de compra de
mobles per cases i vivendes, aglutina les seves
activitats firals presentant-se de forma
impressionant en la propera Fira del Moble
de Colònia 2011, que es celebrarà del 18 al
23 de Gener. Segons declaracions del director
gerent de BERGOS, Robert Sachse, ocuparan
el pavelló 1 per aprofitar els efectes sinèrgics
que ofereix aquesta plataforma de negocis
única en el món. Colònia els brinda unes possibilitats
immillorables doncs, per una part,
tots els seus interlocutors industrials presentaran
les seves novetats, i per l’altre, la IMM
COLOGNE els ofereix un accés incomparable
als consumidors finals.
Durant els dies dedicats als visitants professionals,
l’accés a l’àrea d’exposició restarà
reservada als compradors de BERGOS. El cap
de setmana, el pavelló 1 s’obrirà als consumidors
finals. Robert Sachse ens informa que
volen aprofitar els tres dies dedicats al públic
per interessar als visitants pels seus productes
de marca i apostar totalment per la capacitat
d’atracció que té aquesta fira situada en
la zona de major població de tota Alemanya.
Nova imatge i duració
per la Fira Internacional MCE 2012
en la seva 38a edició
Ja s’està posant en marxa la organització de la 38a edició de MCE,
la Mostra Convegno Expocomfort 2012, dedicada a instal.lacions
civils i industrials i de la climatització organitzada per Reed Exhibitions
Italia que, cada dos anys, exposa el més nou del sector de
condicionament d’aire, calefacció i sanitari, de els energies renovables
del condicionament i de la refrigeració, de les tecnologies
sanitàries, dels components, del tractament de les aigües i del
món del bany.
L’element més rellevant és la duració del certamen, que passarà
de 5 a 4 dies, donat que des de fa més de 50 anys MCE es
caracteritza per la seva capacitat d’aconseguir interpretar les necessitats
reals de les empreses expositores i les potencialitats de
business en avantatge de totes les categories d’operadors. Una altra
novetat important és la nova imatge i l’estructura gràfica, que
serà plena de color, energètica i tecnològica. MCE 2012 es presenta
com una oportunitat per narrar les noves fronteres del projecte
i de les instal.lacions del medi ambient construït, on el confort es
combina amb l’estalvi i la eficiència energètica.
calendari
fires
2010
CERSAIE. Bolonia.....................08 Set. - 02 Novembre
100% DESIGN. Londres.....................23 - 26 Setembre
EXPOHOGAR. Barcelona.....................24 - 27 Setembre
IDEAS & PASION. València.....................28 Set. - 03 Octubre
BALTIC FURNITURE. Riga.....................30 Set. - 03 Octubre
INTERCASA. Lisboa.....................02-10 Octubre
SICI. Madrid.....................05-08 Octubre
TENDENCE. Praga.....................07 - 10 Octubre
ZOW. Verona.......................13-16 Octubre
SUN. Rimini...................................14 - 16 Octubre
ARCHI’VISION. Marsella..........................21-23 Octubre
INTERNATIONAL LIGHTING FAIR.
Hong Kong.....................................................27-30 Octubre
TCB. València.................................03 - 05 Novembre
HOSTELCO. Barcelona..........................05 - 09 Novembre
FIRA DEL MOBLE. Brusseles.........................07 - 10 Novembre
INDEX. Dubai...................................08 - 11 Novembre
18 eben eben 19

BREUS I espaIs D’aUtor BREUS I espaIs D’aUtor
Light birds
Joseán Vilar
El pati central de l’Hotel Neptuno de València
exposa una de les peces més destacades de
l’obra de l’arquitecte i dissenyador valencià
Joseán Vilar. Una instal.lació que pren el mar
com font d’inspiració per generar noves experiències
en el recorregut per l’espai interior
d’un edifici, evocant la delicadesa del món
marí. La intervenció consta d’una matriu tridimensional
de peces de metacrilat translúcid
suspeses, que dansen a la voluntat de la
brisa marina amb un balanceig capritxós e
hipnòtic, transmetent el moviment subaquàtic
de les columnes d’algues o dels bancs de
peixos de l’oceà. El recorregut dels ascensors
panoràmics és converteix en una experiència
de contemplació, que alhora tamisa la vista
enfrontada de les habitacions.
B&B Italia Store de Paris
Jean-Marie Massaud
B&B Italia, seguint el mateix procés, visió i
precisió de la seva producció, ha inaugurat la
tenda B&B Italia Store de Paris amb col.laboració
del distribuïdor Silvera per presentar les
col.leccions Home, Outdoor i Project, on han
combinat qualitat, confort, modernitat, atemporalitat
i una mica de màgia per mostrar el
més obvi amb emoció. L’espai de 750 m2
i tres plantes, amb interiors de l’arquitecte
Jean-Marie Massaud, està ubicada al número
35 de Rue de Bac, en el cor del triangle d’or
del disseny a Paris, on B&B aposta per una
idea de progrés estructural, més que episòdic.
Massaud la compara amb un pentagrama
que sosté les notes musicals d’una melodia
escrita en les creacions que es mostren.
Polins
Marco Acerbis
L’edificació a favor de la innovació estratègica,
coneguda com Polins, es troba ubicat en
el Parc Eastgate del nord est d’Itàlia, compta
amb una superfície de 1,8 milions de metres
quadrats resultant el pla mestre més gran de
logística i industrial, dissenyat per a ser certificat
com a Casa Clima Classe A+. El que comporta
projectar i realitzar un edifici eficient
des del punt de vista energètic i eco sostenible
pel que fa als materials amb que ha estat
construït i l’aplicació tècnica de construcció
més adequada per l’estalvi energètic.
Es considera un projecte de gran importància,
tant per les finalitats d’investigació avançada
amb les que neix com per la decisió dels
impulsors de la construcció de certificar l’edifici
com la Classe A+. El projecte, finançat per
la ciutat de Venècia i la Universitat Ca’Foscari,
esdevé un dels primers edificis d’Itàlia del
protocol Casa Clima.
20 eben eben 21

BREUS I espaIs D’aUtor BREUS I espaIs D’aUtor
Can Milà Escribà
Jordi Ginabreda
Partint d’una planta fonda i mal il.luminada, el projecte de Can Milà
Escribà s’enlaira agafant aquesta premissa junt a la referència de l’au
rapinyaire que protagonitza el cartell del local, i projecta un espai amb
ànima de niu, un cau, el lloc ombrívol, càlid i acollidor on els animals
es refugien. Per mitjà dels girs de la barra, el paviment i l’estratègica
ubicació del nucli de serveis, la planta longitudinal del projecte es
fragmenta en tres àmbits diferenciats, que reforcen la seva singularitat
gràcies a l’elecció de materials i colors. D’aquesta manera, el
Marni Boutique Shenzhen
Consuelo Castiglioni & Sybarite
Un gegant finestral s’obra al minimalisme, on trobem 100 m 2 amb la
col.lecció de la firma Marni en el centre de l’escenari. L’entrada de la
botiga està flanquejada per maniquins de fibra de vidre natural que
apareixen flotant com si estiguessin suspesos del sostre. El fil conductor
de la tenda són els rails d’acer inoxidable polits, amb forma
corba, que recorren l’espai amb diferents funcions. Els accessoris de
la firma Marni s’exhibeixen a través d’uns contenidors geomètrics de
fibra de vidre, encastats a la paret i retoil.luminats, atorgant gran protagonisme
als petits detalls. L’àrea de les sabates es troba emmarcada
per una plataforma circular entapissada de suau pell, coronada
amb superfície de mirall, i recolzada sobre catifes de pelfa.
programa es desenvolupa com un itinerari, des de l’àrea d’exposició
i venta de productes fins la zona de degustació passant per la barra.
De l’exterior al cau, una mena de túnel subterrani, fosc, de brillantors
minerals; i del cau al niu, de la foscor de l’amagatall enterrat a la lluminositat
del refugi enmig de les branques. La disposició d’una gran
obertura al fons del recorregut esdevé el punt culminant d’aquest
camí, permetent dotar l’espai d’il.luminació natural i donant lloc a un
espai on gaudir confortablement dels productes de l’establiment.
La idea que domina el projecte és la necessitat
d’adaptar l’edifici a un terreny de pronunciada
pendent. Diferenciar les diverses àrees
d’activitat i donar-li una rellevància estètica
pròpia d’un equipament de luxe; aquests són
els reptes amb els que es van trobar l’Estudi
Pàmpols Arquitecte. El resultat és un edifici
que s’integra en el seu entorn. Produint una
sèrie d’espais escalonats i que té en el sistema
de patis la relació perfecta amb la tipografia.
Es composa de tres edificis aïllats, dispo-
sats sobre un únic pla horitzontal enjardinat
i amb una coberta vegetal bioclimàtica. La
lluminositat cobra protagonisme a través de
grans vidrieres per on entra la llum a tot l’edifici,
inclús en zones tradicionalment fosques,
com l’Spa. Hi ha un equilibri entre tons clars
i foscos que es deu als materials emprats a
la façana: formigó vist, pedra calcària, vidre,
acer i elements vegetals. Pels interiors s’ha
utilitzat els mateixos materials, junt a les
fustes de ipe, merbau i vengué.
Finca Prats
Hotel Golf & Spa
Estudi Pàmpols
Arquitecte
Si voleu publicar projectes en aquest apartat de la revista, envieu fotografies de la intervenció en alta resolució i una memòria descriptiva a lavinia@edicionslavinia.cat
22 eben eben 23

BREUS I art I eXposIcIons
Fundació Foto Colectania homenatjarà
a Paco Gómez amb una exposició retrospectiva
Paco Gómez té una importància capital en la
fotografia espanyola, tot i ser poc coneguda
pel públic, per això Foto Colectania li rendirà
homenatge des del 30 de setembre al 29 de
gener del 2011 amb la retrospectiva: “Orden
y desorden. Fotografías de Paco Gómez”, on
s’exposaran prop de 75 fotografies originals,
que mostren la seva particular manera
de veure el món i s’allunyen del documentalisme
imperant de l’època. Un poeta dels
murs, els rastres, els espais nus i els petits
24 eben
objectes. La seva observació parteix d’una
sensibilitat ben arrelada en la realitat, però
transcendent i carregada de sentit simbòlic.
Al 2001, els hereus de Paco Gómez van
acordar amb la Fundació Foto Colectania
donar l’arxiu fotogràfic de l’autor, amb el
compromís de custodiar-lo. Des de llavors,
els 25.000 negatius i el miler de còpies que
confirmen l’arxiu de l’autor, estan inclosos
en els fons de la col.lecció de la Fundació,
que també gestiona els seus drets.
Nuria Arfa ens mostra la transformació
dels objectes caiguts convertits en escultura
Del desballestament sorgeixen les escultures
que s’exposaran sota el nom: Las bellotas de
la Morgana, de Nuria Arfa . L’artista procura
mantenir la identitat formal a base d’emprar
els mínims elements en cada peça acabada,
de vegades un simple tall de ferro sobre una
peanya. No dibuixa. No fabrica res. Totes les
seves escultures sorgeixen en el propi desballestament,
on només veure’ls ja sap el que
en sorgirà. La part emocional per a Nuria Arfa
recau just en el moment de la transformació
i el resultat contundent que n’obtingui. Transforma
les peces fins proporciona’ls-hi una
nova vida, com la deessa Morgana, transformant
així objectes caiguts en objectes estimats.
La mostra tindrà lloc a la tenda Luzio
ubicada al C/Ferran Agulló, 16-18 de Barcelona,
des del 6 d’octubre al 6 de novembre.
La Biennal Europea d’Art Contemporani: Manifesta 8
serà a Murcia amb diàleg amb Nord Àfrica
Manifesta 8, la Biennal Europea d’Art Contemporani,
mostrarà el treball més innovador
realitzat per artistes i comissaris de
dintre i fora d’Europa. Tindrà lloc a la Regió
de Murcia amb diàleg amb el Nord d’Àfrica,
entre el 2 d’octubre del 2010 i el 9 de
gener del 2011. Hedwig Fijen, Directora de
Manifesta Foundation, anuncia que serà
un procés d’investigació, i que tots quants
participen en ella han portat a terme en la
regió una àmplia exploració. Serà un projec-
te interdisciplinari que junt a artistes visuals,
implicarà a creadors teatrals, ballarins,
experts dels media, arquitectes, escriptors,
acadèmics, teòrics i coreògrafs. Manifesta
8 utilitzarà un apassionant conjunt de
seus, que inclou el pavelló d’autòpsies d’un
hospital del SVIII, la presó de San Antón, un
complex militar d’estil morisc, vells molins
del riu Segura... on el 90% de les obres que
es presentaran responen a encàrrecs específicament
concebuts per l’esdeveniment.
Glòria Cot
Artista plàstica
gloriacot@terra.es
El marc de l’obra
Es parla del quadre no del marc però
en la seva annexió a l’obra, el marc en
forma part a la vegada que la limita. És
més, no sols actua de frontera entre l’espai
sagrat de fertilitat explícita i aquell,
més anodí, que té la missió d’acostar-se
al no res, a saber la resta de paret; sinó
que de fet crea espai, com tota estructura
a partir de la qual neix un interior.
Poca menció es fa del marc, essent com
és un espai limítrof on es troben el real i
la representació del mateix. I malgrat tot
Cornelis Norbertus Gijsbrechts explorava
ja el 1670 aquesta entitat del limes
de l’obra, representant pictoricament el
darrera d’una tela, on per tant, només es
visualitza el bastidor a la manera d’un
marc amb paspartú i, en el lloc de l’obra,
la buidor fosca del seu revers opac, on
un paper amb un tatxa emfatitza el caràcter
objectual i realista de l’espai, malgrat
ser, de fet, simbòlic. El marc és un
pont entre allò simbòlic i el real, retalla el
que hem d’apreciar sota el signe de l’art
però ell es manté fora de la sospita de la
representació. Un marc és alguna cosa
que s’acosta més a un moble, a un ornament
que no pas a l’obra, tot i abraçar-la,
tot i situar-s’hi tan a prop que de fet en
condiciona la percepció i la mirada. Els
marcs gaudeixen d’afectació estilística,
són barrocs, neoclàssics, modernistes...
I, adhereixen certes conceptualitzacions
epocals així com la mirada del que
el col.loca a l’obra, qui sense estar subjecte
a la temporalitat, és, el que com un
punt final, l’acaba. D’aquí la necessitat
en art contemporani d’emmancipar-se
del marc, per tal d’expandir l’espai pictòric
vers el domini del real; entrar en
el terreny de la con-fusió conceptual, la
latència vívida del marge on s’ausculta
allò que no és dit.
eben 25

TENDÈNCIES I LABORATORI D’INVESTIGACIÓ TENDÈNCIES I LABORATORI D’INVESTIGACIÓ
Dissenys I+ED
Anticipar-se a les necessitats d’ús
Lobby
Vytaute Staponkute
el centre de formació ied Barcelona, amb ànima de laboratori d’investigació
multidisciplinar del projecte, traça tendències presents i
futures del disseny. des del seu naixement, ara fa 6 anys, ha recollit
els seus fruits amb sabor a sostenibilitat, tecnologia, consciència
social, integració i comprensió de la multiculturalitat, mitjans digitals
i capacitat per generar disseny; un cocktail molotov que rep el
nom design for all. la vocació de i+ed, àrea dedicada a la investigació
i la innovació, és la d’analitzar, comprendre, experimentar i
desenvolupar nous instruments que anticipin les transformacions
socials i necessitats d’ús, creant un vincle entre l’empresa i l’escola
de disseny com a estratègia de futur i responsabilitat social.
Lobby és un moble destinat tant per a despatxos públics com privats,
amb l’objectiu d’amenitzar l’espera. Es tracta d’un banc compost
per 240 boles de fusta que, amb un petit moviment, ens permeten
canviar de posició, tot facilitant la interacció i la comunicació
amb les persones que l’envolten. Projecte guanyador del tercer premi
AHEC (American Hardwood Export Council).
Expressilly
J.Sunqvist, S.Duran i R. Sigumonsdóttir
Projecte que busca “Il momento Caffè” pel futur campus de l’IED.
Prova d’unir la necessitat d’expressió dels joves estudiants amb els
diferents moments que ofereix el cafè. Per això, modifica les parets
de l’escola en un lloc on es poden col.locar, a manera d’exposició, les
tasses personalitzades de cadascun dels estudiants i qualsevol que
vulgui tenir un moment de desconnexió i relax dintre de l’escola.
Qui e lá
Laura Sabat, Ana Martínez i Rafael Cano
Pensat també per ocupar els moments de disbauxa del futur campus
IED, els estudiants ideen, per un client com illy, un espai per a joves
estudiants de disseny. El projecte “Qui e lá” proposa l’espontaneïtat
i la modularitat com a conceptes principals. Des d’un cos gairebé
cúbic, en podem extreure diferents peces amb les quals cada usuari
conforma l’espai a la seva mida i el seu gust.
Koral
R. Melander, A. Forsberg i V. Waelgaard
El brief de l’empresa Zicla, dedicada a la investigació i fabricació de
materials reciclats per a la construcció, consisteix a triar un dels
materials proposats per l’empresa: neumàtics reciclats, plaques de
moqueta reciclada, plaques de plàstic reciclat i polipropilè trossejat;
on proposen un producte o sistema, fruit de la investigació de les
seves qualitats, defectes, possibles tractaments i aplicacions.
Softilly
Richard Stefánsson i Silvia Rodrigues
El concepte és una escultura lluminosa per generar una atmosfera
tranquil.la que pugui donar força a aquest moment del cafè. El prototip
mostra com funcionaria i busca una interacció amb el públic.
Moltes de les formes han estat creades especialment per als accessoris
d’illy. El projecte proposa un gaudir complet de la tassa de cafè
en un entorn d’estres com el que ens envolta avui dia.
Bici
Maria el Fakiri i Katerina Dionissieva
En col.laboració amb l’ONG Arquitecture For Humanity i amb l’objectiu
de promoure solucions arquitectòniques en contextos socials
crítics, es desenvolupa el disseny d’elements útils i de suport
relacionats amb el camp de futbol i les activitats de la comunitat de
Koinonia, a la ciutat de Nairobi, Kenya. Bici proposa un nou joc, el
futbol-tennis, i és alhora un mitjà de transport.
26 eben eben 27

El renàixer
de la nova
Atlàntida
INTERIORS PÚBLICS I TEATRE ATLÀNTIDA
Un imponent edifici, creat per a la convivència
de totes les arts escèniques, que tanca una etapa
de letargia cultural a Vic. Neix amb l’objectiu
de convertir-se en un equipament emblemàtic
i un teatre de referència a nivell català.
Plató narra en el diàleg filosòfic de Timeo
com l’illa Atlàntida, ubicada al mar Mediterrani,
va ser castigada pels deus a
causa de la supèrbia dels seus habitants, enfonsant-la
en el mar i fent-la desaparèixer per
sempre més. Vic, ciutat de les arts i la cultura,
ha fet ressorgir la seva pròpia Atlàntida de la
mà de l’arquitecte Josep Llinàs juntament
amb Josep Llobet, Pedro Ayesta i Laia Vives.
L’antic Teatre Atlàntida del carrer Sant Fidel
de Vic va haver de ser enderrocat al 2002 a
causa d’una afecció d’aluminosi, i el consistori
vigatà va encarregar un projecte “emblemàtic”
per acollir de nou les arts escèniques a la
ciutat. Després de vuit anys, la ciutat òrfena
de l’espai on culminava les seves inquietuds
musicals i teatrals, va tornar a recuperar part
del seu vigor cultural amb la poderosa Atlàntida,
un edifici de més de 10.000 m2, en els
que acull el teatre Ramón Muntanyà, l’auditori
Joaquim Maideu i l’Escola de Música i Conservatori
de Vic.
El nou complex cultural de Vic queda limitat
al nord pels patis oberts de les cases baixes
del carrer Bisbe Torres i Bages, a l’est per l’antic
barri d’adoberies, enfrontat amb la muralla
medieval del casc antic, i al sud pel riu Mèder.
Aquest entorn ha estat un factor determinant
a l’hora de definir el projecte, d’aquí la seva coberta
irregular, que mirada en planta forma una
espiral, i amb diverses connexions interiors que
simulen l’estructura urbana d’un casc antic.
28 eben eben 29

INTERIORS PÚBLICS I TEATRE ATLÀNTIDA INTERIORS PÚBLICS I XXX
La coberta busca entrades
de llum i ventilació natural
per certs espais que ho
requereixen, com l’Escola de
Música i el restaurant
L’edifici està coronat per una caixa escènica
de més de 30 metres d’alçada, on s’ubica
l’entrada principal. Gran part del volum s’ha soterrat,
el que permet harmonitzar l’alçada exigida
de l’edifici en relació al que pot suportar
l’entorn, de manera que es redueix a la mínima
expressió a mesura que es va apropant als
edificis confrontats, fins a desaparèixer. Les
façanes de les parts altes de la caixa escènica
i de l’Escola de Música han estat recobertes
amb un aliatge de coure alumini, d’un intens
color daurat, que condueix la visió fins al skyline
del complex i des d’aquest al de la ciutat de
Vic. La coberta va creant uns jocs d’obertures
amb l’objectiu de cercar llum i ventilació natural
per aquells espais que ho requereixen, com
el restaurant i l’Escola de Música.
El teatre Ramon Montanyà, en memòria del
primer alcalde democràtic de Vic, és l’espai
que acull les obres de mig i gran format, amb
una capacitat de 800 persones. L’Auditori
compta amb una cabuda variable entre 280
i 384 localitats, grades retràctils i escenari
hidràulic; la seva versatilitat espacial i simplicitat
conceptual la converteixen en una
de les sales més polivalents de l’Atlàntida.
L’Escola de Música permet acollir fins a 800
alumnes. Els espais d’administració, professorat
i magatzem es troben a l’edifici de Can
Serratosa, antiga seu de l’Escola de Música,
es tracta d’un edifici tardomodernista projectat
per Manel Joaquim Raspall.
30 eben eben 31

INTERIORS PÚBLICS I TEATRE ATLÀNTIDA INTERIORS PÚBLICS I TEATRE ATLÀNTIDA
Llinàs ha estructurat l’Atlàntida a partir de tres objectius. Primer,
entendre la construcció com una continuació de la ciutat i
convertir-la en un punt d’unió amb l’espai natural. En segon lloc,
crear cada una de les zones d’acord amb el sòl, la geometria i les
cobertes, tot respectant l’estructura i l’escala de manera individual.
El gran repte, segons Llinàs, era utilitzar el mateix sistema per
a tots els espais, sobretot a l’hora d’incloure el volum de la caixa
escènica. I en últim lloc, utilitzar l’accés de Can Serratosa, que
La sala Ramon Montanyà, en
memòria del primer alcalde
democràtic de Vic, és l’espai
que acull les obres de mig
i gran format, amb una
capacitat de 800 persones
arriba a l’espai lliure, com eix vertebrador que situa i dóna accés
a totes les parts de L’Atlàntida. A més de l’ús de la coberta inclinada,
la cota més alta de la caixa escènica, que descendeix i es
desplega fins a cobrir porxos i aules. En paraules de l’arquitecte:
“L’estructura d’aquest imponent edifici és tant interessant com la
seva programació”.
Fotografies: Toni Anguera
JOSEP LLINÀS CARMONA
L’arquitecte valencià Josep Llinàs, establert a Barcelona des dels 70’,
projecta una arquitectura marcada pel context, portant-la al límit. La
seva forma de treballar és conseqüència del que veu al seu voltant, on
la topografia i la cultura del lloc prenen el protagonisme del disseny.
Partícip de deixar petjada en les seves obres, les dissenya establint una
relació afectiva amb l’edifici, sense models previs, construint-lo pas a
pas. Autor de publicacions i articles sobre les obres de Mies, Alejandro
de la Sota i José A. Coderch, entre els que destaca els monogràfics sobre
Josep Mª Jujol, arquitecte pel que sent gran admiració i interès, la
qual cosa el va dur a realitzar la reconstrucció del Teatre Metropol, projectat
per Jujol, i pel que va guanyar un del quatre FAD que posseeix.
email: llinas@coac.net
32 eben eben 33

Contradictòria
voluptuositat
Casa Canals s’aixeca com una escultura de formigó
amb grans espais envidrats que li atorguen lleugeresa,
en oposició a un únic i monolític element pesat,
enmig d’un bosc de pins que obra camí a les millors
vistes de la Badia de Palamós de Costa Brava
Monumental com una escultura de Botero
que representa les seves figures
obeses amb mans i peus petits; no
obstant, tot i ser mòrbidament pesades, poden
volar, ballar i girar, atorgant als grans volums
un aire de lleugeresa. Willy Müller Arquitects
agafa com a referència aquestes premisses
per expressar algunes d’aquestes idees al seu
projecte de Costa Brava, que es dibuixa com
un gran objecte sustentat per petits peus, on
els grans buits i vidrieres donen lleugeresa , en
oposició a un únic i monolític element pesat.
L’immoble està situat en un lloc privilegiat
de la Costa Brava, dintre del municipi de Calonge,
en un terreny de marcada pendent i vistes
al mar de la Badia de Palamós, rodejat d’un
bosc de pins, que tant caracteritzen a la zona.
L’edificació és una residència unifamiliar amb
una superfície de 450 m 2 i està destinada a
ser una casa d’estiueig. Projectada per donar-li
aquest ús, la construcció respon a la funcionalitat
d’un habitatge on passar curtes estances,
per tant, es dissenya un espai diàfan i senzill,
tant en utilitat com en vistes, i una certa informalitat
en l’ús entre interior i exterior, a més
de ser fàcil de mantenir amb estances sense
grans sofisticacions.
La secció de la construcció conforma una negociació
entre la forta pendent i la normativa,
arribant a un resultat d’empat entre zones obertes
i tancades, entre vidres i murs de formigó,
amb el desig exprés d’exagerar les diferències
INTERIORS PRIVATS I CASA CANALS
34 eben eben 35

INTERIORS PRIVATS I CASA CANALS INTERIORS PRIVATS I CASA CANALS
La planta baixa és una
extensió del jardí a través de
grans vidrieres, que actuen
de marc per gaudir del bosc
de pins i vistes a la badia de
Palamós
entre els diversos nivells que s’adapten al sòl,
i la continuïtat de la mobilitat entre ells.
Estructuralment es divideix en tres nivells
que varien segons el moment de la secció. La
planta baixa està destinada als espais compartits
de dia i a la planta superior es troben
els dormitoris, que es deformen per adaptar-se
als desnivells del solar. Aquest constant moviment
asimètric permet allotjar en la coberta el
tercer nivell, que disposa d’estudi i una terrassa
panoràmica.
Es van escollir materials com el formigó vist,
La secció de la construcció
conforma una negociació
entre la forta pendent i la
normativa, arribant a un
empat entre zones obertes
i tancades, exagerant les
diferències de nivell
vidre i fusteria d’alumini. La planta superior es
transforma en una massa de formigó perforada
que es doblega en funció del moviment del
terreny, creant zones cobertes, com el garatge
o el porxo cobert de la planta baixa. Aquesta
pell de formigó estructural, massa en moviment,
es recolza en alguns escassos punts, el
que li permet atorgar lleugeresa a la casa, jugant
entre línees diagonals i ortogonals.
El projecte s’interpreta com una closca que
s’expressa amb una volumetria forta i marcada,
però en l’interior defineix l’espai d’una forma
més delicada, organitzant el programa per
espais diferenciats, per una parts les zones
d’estar comuns i la piscina queden en un mateix
nivell, i els espais restringits i de descans
en un altre, deixant l’estança individual pel nivell
de més alçada, dedicat a l’estudi-mirador.
Aquesta gran closca monolítica es recolza en
tres potes principals sobre tres façanes: els
laterals i la façana que dóna al carrer, i cobreix
l’edifici fins arribar a l’interior de la parcel.la i la
piscina, un gran volum que adquireix forma de
visor enfocant les millors vistes.
Per a Willy Müller Arquitects, el més interessant
36 eben eben 37

INTERIORS PRIVATS I CASA CANALS INTERIORS PRIVATS I CASA CANALS
En la cuina, igual que en la
resta d’estances de la casa,
el blanc és el color que més
predomina per compensar
la fredor del formigó terra i
forjats
de la casa a nivell tècnic, va ser la construcció
de la closca externa de formigó vist, que es va
fer d’una sola passada, i així evitar el problema
de les juntes a l’arribar a cada forjat. El mur extern
de càrrega de 30 cm es va construir sense
parar de formigonar durant diversos dies,
nit i dia. Els forjats es van formigonar a posteriori
de les façanes de la casa, i els van unir a
aquestes mitjançant perns metàl.lics.
La reflexió de l’arquitecte sobre les façanes
està directament relacionada amb la secció
de l’edifici: “Podria dir-se que no tenim altre
influència que la seca realitat del formigó vist,
i no obstant hi ha referències als quadres de
Frank Stella, com si fos un detall de quelcom
imprès a gran escala”. En aquest sentit el pro-
jecte de Casa Canals es beneficia de les investigacions
realitzades per a construir la façana
del Nou Mercat de les Flors ubicat a Sant Boi
de Llobregat.
Aquesta mateixa idea d’un envoltant estructural
de formigó penetra a l’interior de l’habitatge
creant un recorregut per tot l’espai perimetral:
pujant, passant, mantenint-se i arribant
d’un lloc a un altre, i contemplant a través de
grans vitrines el fastuós paisatge de pins i mar
de la Costa Brava. Els espais que s’obren en el
volum de formigó generen entrades esquemàtiques
de llum.
Els espais interiors de la planta baixa estan
pensats com una extensió de l’exterior, oferint
generoses superfícies envidrades, porxos
38 eben eben 39

INTERIORS PRIVATS I CASA CANALS
L’habitatge està cobert
per una pell de formigó
estructural, que es
recolza en escassos
punts, aconseguint
lleugeresa visual
entre línies diagonals i
ortogonals
coberts, espais de transició... elements que garanteixen un ús fluid de
la casa d’estiueig. La intenció de l’estudi d’arquitectura era crear un mateix
espai amb diferents climes. Les habitacions, situades a la planta
de sobre, són tot el contrari, queden suspeses i recollides, amb un embolcall
que les protegeix, connectades a l’entrada de l’edifici únicament
a través d’un pont.
El conjunt s’articula al voltant d’un gran buit en doble alçada que tracta
les circulacions com escultures cap als diferents nivells. Aquestes
escales que els uneixen es dobleguen sobre els contorns de l’espai i es
transformen en els elements diagonals que acompanyen la closca envoltant,
la peça artística marca els espais en dobles o triples alçades en la
sala d’estar. El fet que girin al voltant de la casa té l’objectiu de veure els
espais des dels angles que aporten els punts de vista més estètics. En
aquest sentit, l’arquitecte introdueix un concepte molt corbusierà, on les
escales són els ulls del projectista que circula per la seva pròpia idea.
Un desequilibri controlat, on els fonaments que la suporten són
grans en relació a la planta, però desproporcionats
en relació a l’alçat. L’estudi arquitectònic
va projectar el seu funcionament amb
un sentit rotatori, on has de girar al voltant de
l’habitatge per passar d’un lloc a l’altre, o bé
donar la volta sobre la mateixa direcció com
en el cas de l’escala, provocant així recorreguts
visuals que exprimeixen al màxim les
possibilitats de la casa.
Contradictòria en les sensacions que provoca,
esdevenint tan pesada o lleugera alhora,
com un elefant blanc recolzat en una sola
pota, que balla a un ritme sincopat de moviments
asimètrics.
Fotografies: Adrià Goula
wILLy MuLLER ARquItECtS (wMA)
L’estudi Willy Müller Arquitects (WMA) es converteix en un laboratori
de sistemes metòdics en la cerca de propostes, que es converteixen
en embrió d’una idea esperant la seva oportunitat. Willy Müller, arquitecte
argentí, s’instal.la a Barcelona al 1985, on realitza el seu doctorat
a l’ESAB. Al 1996 obra l’estudi WMA, i dos anys més tard funda, junt
amb Vicente Guallart i Manuel Gausa, el grup Metápolis, que organitzen
el Primer Festival d’Arquitectura i diverses publicacions i exposicions.
Entre les seves obres més recents destaca el Nou Mercat de les Flors
de Sant Boi i el Pla estratègic de desenvolupament urbà del Port de
Barcelona. Per a Müller, l’obra pública és un repte, ja que s’ha de pensar
en una construcció que, a banda d’estètica, ha de donar serveis.
www.willy-muller.com
INTERIORS PRIVATS I CASA CANALS
La closca externa
de formigó vist es va
construir sense parar
de formigonar durant dies
per evitar el problema
de les juntes a l’arribar
a cada forjat
40 eben eben 41

ESPAIS EFÍMERS I TAPE PROJECT
Tape: Teranyines
de poètica organicista
42 eben
700 cintes adhesives transparents d’embalar, 160 hores
de treball, poc menys de 600 euros i una estructura
metàl •lica és tot el que el grup For Use / Nomen necessita
per construir una teranyina escultòrica de formes
enigmàtiques i suggerents. Amb la decisió de plasmar
les seves inquietuds artístiques amb materials comuns
i fora de context, ens mostren una instal •lació efímera
i itinerant que s’inspira originàriament en l’acte de registrar
una coreografia, i es converteix en un “paràsit”
colossal amb reminiscències orgàniques.
Registre físic d’una dansa intrínsecament
efímera que es converteix en
una teranyina de grans dimensions,
metàfora de la petjada que deixen els moviments
dels ballarins en format líric, construcció
adaptada a diferents estructures que
segueixen els impulsos de la música... poesia
materialitzada sota el nom de Tape: instal.lacions
temporals del grup For Use / Nomen, format
pels arquitectes Sven Jonke (alemany) i
Nikola Radeljkovic (croat), i el dissenyador
Christoph Katzler (austríac). Aquest col.lectiu
artístic porta anys treballant amb objectes
quotidians posats al servei d’instal.lacions
de grans dimensions portades a terme per
sorprendre i interactuar amb el públic.
El procés de construcció s’inspira en la
tècnica constructiva de les teranyines. El
muntatge es fa a partir de cintes adhesives
transparents d’embalatge que tracen línies
rectes que es fixen en l’estructura existent,
i després envolten amb múltiples capes
aquesta primera línea de cinta, estrenyent i
creant una forma amorfa constituïda de cavitats,
aconseguint una estructura suficientment
resistent per aguantar una persona que
es pot moure d’un punt a un altre.
La idea d’aquest projecte sorgeix quan el
ballarí coreògraf Nacho Duato els convida
a dissenyar l’escenari per un espectacle
de dansa. Li proposen col.locar un munt de
pilars a l’escenari mentre els ballarins dan-
sen entre ells sostenint una cinta que queda
fixada, dibuixant el traç dels seus moviments.
El resultat esdevé una gravació de
la coreografia.
Un dels aspectes a destacar són les poques
despeses que genera la posada en escena, ja
que les cintes adhesives d’embalatges costen
poc menys d’un euro, i poden utilitzar-ne
entre sis i set-centes cintes per crear una
instal.lació, depenent de les dimensions del
muntatge. La gran resistència que ofereixen
les múltiples capes de cintes és una de les
qüestions que més va sorprendre als propis
artistes; fins a tres persones alhora poden recórrer
l’interior de les diferents galeries, que
provoquen moviments aràcnids donat que la
eben 43

ESPAIS EFÍMERS I TAPE PROJECT ESPAIS EFÍMERS I TAPE PROJECT
La construcció s’inspira en
la tècnica constructiva de
les teranyines. Amb cintes
adhesives tracen línies
que es fixen en l’estructura
existent
La gran resistència que ofereixen
les múltiples capes de cintes
és una de les qüestions que més
va sorprendre als propis artistes
part adhesiva de la cinta resta a les parets interiors de les cavitats.
Sense perdre la identitat conceptual de la tècnica constructiva, la
forma resultant ve determinada per les qualitats de l’espai on s’instal.
la la construcció efímera, que acostuma a ser un espai amb columnes,
tubs, arbres o qualsevol estructura existent on poder teixir el que
els dissenyadors anomenen “paràsit”. Busquen una ubicació on l’objecte
creï un fort i interessant contrast amb l’espai. Actualment ja han
rebut moltes propostes d’arreu del món, entre les opcions troben molt
apropiat poder fer una instal.lació a la selva entre arbres per construir
un paràsit real. També tenen intenció de fer-la permanent amb un material
com l’alumini, només esperen l’oferta adequada.
Un procés que esdevé com una reminiscència del creixement de
les formes orgàniques que trobem a la natura, on després de treballar
intensament s’aconsegueix un caos que posteriorment es transforma
en una escultura biomòrfica perfecta capaç de suportar el pes
d’una persona.
info: www.foruse.eu
44 eben eben 45

46 eben
L’habitació
invisible
Una geometria perfecta queda subjectada pel seu centre
al tronc d’un arbre per poder gaudir dels silvestres
boscos suecs amb vista d’ocell. Amb parets que es
mimetitzen amb l’entorn, aquest cub de mirall ofereix
una estança d’alçada en plena natura
“L
a nostàlgia dels verges boscos del
nord de Suècia que senten tres
homes enmig de la gran ciutat els
fa tornar als seus orígens, on construiran una
casa en un arbre a catorze metres de terra”,
és la sinopsis de la pel.lícula The tree lovers
que ha inspirat al matrimoni suec, Kent i Britta
Lindvall, a construir Tree Hotel a Harads, un
petit poble situat al nord de Suècia, a uns 60
Km al sud del Cercle Polar Àrtic.
La idea d’oferir als seus hostes un espai de
disseny rodejats de l’harmonia de la natura
entre les copes dels arbres els va portar a
posar-se en contacte amb alguns dels més
reconeguts dissenyadors i arquitectes escandinaus.
D’aquí ha sorgit un gran projecte que
constarà de 24 singulars i exclusives habitacions,
creades a partir d’uns valors ecològics
als que se’ls suma un innovador disseny. El
projecte està pensat per finalitzar d’aquí cinc
anys. Al juliol es van inaugurar quatre habitacions:
La cabanya, El con blau, El niu i El cub
de mirall. El proper octubre obriran L’OVNI i
Una habitació amb vistes. Cada espai està
dissenyat per arquitectes diferents, excepte
el niu i OVNI, dos projectes completament
diferents que han estat creats per l’estudi Inredningsgruppen.
El projecte també compta
amb una sauna arbre, que pot albergar fins a
dotze persones.
L’Spegelkuben o El cub de mirall, dissenyat
per Tham & Videgard Arkitekter, destaca per
ALTRES MANERES DE VIURE I TREE HOTEL
47 eben

ALTRES MANERES DE VIURE I TREE HOTEL
L’habitació consta de dues
plantes; a la primera trobem
un llit doble, un bany, una
petita cuina i una sala
d’estar; una terrassa d’uns
8m2 ocupa la segona planta
quedar subjectat a un únic arbre, aquesta peculiaritat
és possible per la utilització d’una
estructura lleugera d’alumini penjada al voltant
del tronc de l’arbre. És un cub de 4x4x4m
recobert exteriorment de vidre reflector que
actua de mirall. La intenció d’aquest espectacular
cub reverberant és crear un refugi
camuflat gràcies a les parets exteriors, que
reflecteixen l’entorn i queda totalment integrat
enmig de la natura, creant un impacte
visual mínim. Recrea així una realitat virtual
dels arbres i cels que omplen el paisatge silvestre
de la zona. Els 64 m 3 de l’interior són
de fusta contraxapada i les finestres regalen
unes vites de 360º.
Per evitar que els ocells
xoquin amb la façana
del cub l’han laminat
amb una capa ultraviolada
que només els ocells
poden apreciar
L’habitació està equipada per albergar a
dues persones; està distribuïda en dues plantes,
la primera disposa d’un llit doble, una petita
cuina, un bany i una zona d’estar, i a la
segona planta trobem una terrassa d’aproximadament
8 m 2 , a la que s’excedeix per uns
esglaons que s’escalen adossats a la paret.
Una escala de corda et dóna accés a l’habitació,
i també s’ha ideat un pont de corda
connectat al següent arbre. Per evitar que els
ocells xoquin amb la façana del cub han laminat
una capa de color ultraviolat transparent
que només els ocells són capaços d’apreciar.
El Tree Hotel serà regentat per Brittas Pensionat,
un petit hotel proper, que inclourà activitats
addicionals que respectin i no alterin els
boscos verges de l’entorn, com excursions
per la zona, on es poden veure ants, rens o
fins i tot ossos. De moment han rebut l’interès
de clients europeus, tot i que ja han començat
a contactar amb ells neozelandesos
i australians. L’anomenat ecoturisme, definit
com un viatge responsable a àrees naturals
que conserven l’ambient i milloren el benestar
de la població local, cada cop captiva a
més gent per gaudir a les vacances.
tHAM & VIDEGÅRD ARKItEKtER
L’estudi Tham & Videgård Arkitekter, fundat al 1999 pels arquitectes
Bolle Tham (1970) y Martin Videgard Hansson (1968), ha tingut una
projecció centrada en l’arquitectura i el disseny contemporani, des
d’edificis de gran escala, fins interiors i objectes. El seu objectiu és crear
una arquitectura pròpia i pertinent, on analitzen i integren dintre del
procés qüestions teòriques, socials i ambientals. Amb una important
llista de premis i nominacions, entre les seves obres destaca el Museu
d’Art Modern de Malmö, la Casa K, l’escola infantil Tellus, la Västra Kajen
i l’Escola d’Arquitectura d’Estocolm. Junt amb la resta de l’equip,
combinen solucions senzilles amb una investigació exhaustiva, encoratjant
un pensament innovador.
Les parets exteriors són de
vidre reflector que actua
de mirall, produint un
impacte visual mínim. S’ha
laminat un color ultraviolat
transparent per evitar que
els ocells xoquin
48 eben eben 49
www.tvark.se
ALTRES MANERES DE VIURE I TREE HOTEL

50 eben
L’
L’edicte Prammatica de Baronibus
és l’origen d’aquestes construccions
sense morter tan particulars: els trullos
d’Alberobello, declarats patrimoni de la Humanitat
per la Unesco l’any 1996. L’edicte fou
una norma del Regne de Nàpols des del segle
XV, que exigia el pagament d’un tribut en virtut
de la formació d’una aglomeració urbana.
La petita ciutat d’Alberobello, situada al sud
d’Itàlia a la província de Bari (Apulia), neix en la
segona meitat del segle XVI, quan era un petit
feu sota el domini dels Acquaviva, comtes de
Conversano. Es va començar a poblar de camperols
atrets per la productivitat de les seves
terres, a les que anomenaven selva fèrtil. Els
comtes van permetre que els agricultors els hi
CASES DEL MÓN I TRULLOS
Trullos: vivendes
encisadores amb
passat agredolç
Un impost reial del segle XV va obligar als camperols
d’un poble del sud d’Itàlia a construir les seves vivendes
sense argamassa, com fruït d’aquesta injusta
imposició van sorgir captivadores construccions anomenades
trullos, avui dia patrimoni de la Humanitat
treballessin les terres, però els van exigir que
es construïssin les cases “a la pedra seca”, és
a dir, sense formigó, per poder enderrocar-les
fàcilment en cas d’inspecció reial, i d’aquesta
manera s’estalviaven pagar l’obligat impost.
Amb el condicionant d’utilitzar només pedres,
els camperols van trobar en la forma rodona
amb sostre de cúpula autoportant -compost per
cercles de pedra superposats- la configuració
més simple i sòlida. Els sostres amb forma de
volta dels trullos eren embellits amb pinacles
decoratius, la forma dels quals estava inspirada
en elements simbòlics, místics i religiosos.
Aquest element estava carregat d’informació,
ja que basant-se amb la qualitat i envergadura
del pinacle es podia identificar, no només l’ha-
eben 51

CASES DEL MÓN I TRULLOS CASES DEL MÓN I TRULLOS
A partir de la qualitat i
envergadura del pinacles
decoratius dels trullos es
podia identificar l’artesà que
l’havia construït i el valor
de la construcció
52 eben
bilitat artesanal del constructor, sinó fins i tot el
valor de la construcció, de la mateixa manera
que identificava a l’artesà que l’havia construït.
El fet d’invertir una major despesa en la construcció
del trullo provocava una fissura social
creant diferències entre les famílies més acomodades
i les pobres.
Els trullos tenien símbols dibuixats al sostre
que acostumaven a tenir un significat religiós,
encara que també podien representar els signes
del zodíac. Ambdós símbols, pinacles i dibuixos,
conformaven junts una mena d’identificació
ciutadana, ja que durant molts anys se’ls
va negar el reconeixement oficial com poblat
d’Alberobello per part de la familia feudal.
Al 1797, un grup envalentit d’alberobellins,
cansats de viure en unes condicions tan precàries,
van dirigir-se amb decisió cap a Tarento
per exposar la seva situació al rei Ferran I de
Borbó, que va escoltar les seves peticions i els
va complaure amb un decret, que va emetre el
27 de maig de 1797, amb el que la petita població
quedava lliure del feudalisme. El mateix
any es va construir la primera casa no trullo
com a símbol de la llibertat, batejant-la amb el
nom de Casa d’Amor.
En la ciutat dels trullos destaquen dues construccions,
una és el “Trullo Sovrano”, que va fer
construir la família Perta a mitjans del XVIII; edifici
que consta de dues plantes i s’ha convertit
en museu, decorant-lo igual que dos segles
enrere, gràcies a la cultura oral transmesa de
generació en generació i desvetllada pels habitants
més ancians de la ciutat. Avui dia, el Trullo
Sovrano ofereix als vespres d’estiu espectacles
teatrals, concerts de jazz i vetllades de poesia.
L’altre és l’església de Sant Antoni, situada al
barri Monti; va ser edificada entre 1926 i 1927
en un terreny donat per una ciutadana d’Alberobello
als sacerdots güanellians. La cúpula te
forma de trullo, integrant-se perfectament amb
l’entorn, està construïda amb planta de creu i la
cúpula arriba a 21 metres d’alçada. Al 2004 la
van restaurar completament tornant el seu esplendor
original.
Actualment, la petita ciutat d’Alberobello
consta d’una població de gairebé 11.000 habitants;
en 150 anys ha duplicat la seva de-
Al 1797, un grup d’alberobellins, cansats de viure en
condicions tan precàries, van exposar la situació al
rei Ferran I de Borbó, qui va emetre un decret amb el
que la petita població quedava lliure del feudalisme
mografia. Alberga turisme d’arreu del món que
visiten la seva ciutat encuriosits per visitar les
peculiars vivendes construïdes sense argamassa.
Molts trullos han estat convertits en
tendes d’artesania, petits bars o restaurants
aprofitant l’interès turístic que desperta la seva
encantadora ciutat.
Fotografies: F.Muntada I.Rovira
eben 53

A L’ÚLTIMA A L’ÚLTIMA
RIPE LONGBARN I Elaborada en fil de moher, provinent del cabell de cabra d’Angora del Kilimanjaro, aporta un tacte suau amb aparença captivadora,
està dissenyada per Francisco Cumellas, que aconsegueix peces úniques per la gran varietat de colors, formats i dissenys.
54 eben
CRACK CONCEPTA I Serra & De la Rocha dissenya el conjunt de mobiliari
compost per taula i cadires amb línies sinceres i material noble. L’acabat està
disponible en roure o faig, també pot ser envernissat en qualsevol color. Les
cadires es poden entapissar amb qualsevol acabat.
LINK ARKETIPO I L’estudi japonès Nendo dissenya
l’elegant conjunt de tauletes de ferro pintades, de diferents
mesures. Creen un subtil joc de baules d’una cadena
sense fi que recorden a les escales d’Escher.
EBOLI CAPDELL I Dissenyat per Vicente Soto, el conjunt presenta versions en cadira i puf, mantenint els característics perfils del segle XVIII,
obviant els ornaments propis de l’època i exaltant així la bellesa de les formes, línies rectes i corbes.
eben 55

A L’ÚLTIMA A L’ÚLTIMA
MANHATTAN JESSE I Llibreria de mirada impactant dissenyada per Bartoli Design. Els estants i les varetes separadores estan fabricades
amb ferro natural i vernís transparent, i els separadors de fusta estan disponibles en roure fosc, noguera i pintura mat o brillant.
GREGG fOSCARINI I Ludovica i Roberto Palomba dissenyen una
llum de peu amb dues alçades diferents que poden disposar de difusor
gran o mitjà, obtenint quatre diverses solucions. El peu està
construït de poliuretà lacat i el difusor és cristall bufat setinat.
LEONARDO MORELATO I Marco Ferreri es basa en el projecte del
pont autoportant de Leonardo Da Vinci pel disseny de la taula que
du el nom del gran mestre. Amb el mateix sistema, la construcció
s’aguanta només per les conjuntures i la força de la gravetat.
SCRIGNO EDRA I Els germans Campana, després de l’èxit obtingut amb l’armari Scrigno, l’han versionat en altres mobles. La còmoda està
realitzada en fusta contraxapada i coberta amb miralls de diferents formes tallats amb làser. Està disponible en daurat, platejat i vermell.
PALETTE NODUS I Sophie Lachaert treu de context la paleta del
pintor i dissenya una estora amb 266 colors en llana de Nova Zelanda,
tallada a mà per obtenir l’efecte de baix relleu amb la finalitat
de reproduir la barreja de colors i els seus coàguls.
SEMJASE LUCENTE I Tecnologia, disseny i poesia van ser els
paràmetres de Sandro Santantonio per dissenyar Lucente. La forma
en arc permet una il.luminació molt ample gràcies al capçal que és
regula i s’orienta amb un element de fulla de metall envernissat.
56 eben eben 57

A L’ÚLTIMA I BANYS I CUNES A L’ÚLTIMA I BANYS I CUNES
KITCHEN P’7340 POGGENPOHL I D’estil minimalista, combina roure amb alumini i granit negre. Armaris i calaixos s’obren amb un lleuger
impuls, sistemes d’il.luminació integrats, mòduls LCD protegits contra esquitxades, connexions digitals i sistemes electrònics punters.
MINI MAXI STOCCO I Destaca per les dimensions de la base del lavabo, que es presenta amb 120 cm de llarg, i pot arribar a 210 cm afegint
altres mòduls de 48 cm cadascun; d’aquí el nom del producte. Disponible en CristalplantTM o vidre, i amb acabat antipetjada.
KEY SYSTEM SCHIffINI I Alfonso Arosio i Elia Mangia dissenyen un sistema contenidor innovador situat entre la cuina i la zona living.
D’estructura modular delimitada per una cornisa perimetral que acull contenidors oberts i tancats. Ofereix varietat cromàtica i de materials.
PROIEZIONI CATALANO I Inspirats en la lleugeresa, Catalano ens presenta una nova gamma d’elements sanitaris. Un refinat equilibri
de formes, materials i dimensions que es sintetitzen en una distingida elegància. Disposa de diferents sistemes i mides.
58 eben eben 59

A FONS I SOFàS A FONS I SOFàS
HOT DOG DOMODINAMICA
Dissenyat pel provocador Karim Rashid, el sofà
desprèn una imatge divertida i juvenil. Creat amb
diferents elements arrodonits i llargaruts, d’aquí el
seu nom, que s’apilonen un sobre l’altre formant
l’estructura del moble. Destaca per la seva versatilitat,
on els braços es poden disposar en diferents
posicions segons l’ús que se li vulgui donar.
SSAM ZIRU
Francesc Rifé dissenya un sofà modular, entapissat
en gris o beige, amb base de fusta natural o tenyida.
El seient consta de dos coixins, respatller, braços
i mobles auxiliars. Disponible en tres mesures
de coixins: quadrat (30x30), ronyonera (70x26) i
rectangular gran (70x45). Orientat al contract i al
home, permet múltiples configuracions.
60 eben eben 61

A FONS I SOFàS A FONS I SOFàS
62 eben
CHAT DEPADOvA
Un disseny de la mà de Carlo Colombo, que sota un
estil desenfadat i suggerent desprèn confortabilitat.
Fabricat amb estructura d’acer i cintes elàstiques,
compta amb seients encoixinats farcits de ploma
d’oca i poliuretà expandit en capes diferenciades.
Els coixins individuals i braços també són farcits de
ploma d’oca, el que li aporta lleugeresa visual.
COAST ARKETIPO
Francesco Rota aposta per un respatller amb línea
corba, combinant un estil informal i elegant alhora.
La seva estructura discreta i fina, que integra res-
patller i braços en una sola peça, aporta lleugeresa
al disseny. El farcit és de ploma d’oca i està entapissat
amb cotó encoixinat. El seient reversible es
converteix en llit.
DUNDER BLA STATION
Dissenyat per Stefan Borselius, Dunder és un sofà
modular extensible il.limitadament que s’adapta fàcilment
a l’ús que se li doni. El seient modular consisteix
en cinc seccions: centre, cantonada, extrem
esquerre, extrem dret i el reposapeus. Consta d’un
marc d’acer amb farcit de poliuretà expandit i entapissat
en teixit o cuir.
SANT’ AMBROGIO AZUCENA
Dissenyat al 1981 per Luigi Caccia Dominioni, es
manté en el temps gràcies a les seves formes geomètriques
i la netedat de les seves línees. Construït
amb carcassa de fusta coberta de poliuretà expandit
i entapissat en vellut de moher verd o vermell,
cuir o personificat. El respatller, lleugerament inclinat,
crea una única estructura amb els braços.
ANIMALIA BOffI
Com roques erosionades pel vent, Nigel Coates
dissenya un sofà modular de volums irregulars
coberts amb espectaculars teles de xeviot, cuir o
tapissos que li atorguen vida al sofà. Les diverses
deformacions i entramats d’estil gobelinos creen
dissenys detallats que mostren escenes del país
representat. Disponible en tres mesures diferents.
MARTIN JESSE
Volum primari orgànic dissenyat per Graziella Trabattoni
que troba la seva forma en la fusió dels
seients i braços construïts en una única superfície
encoixinada . Una síntesi estètica que presenta un
sofà amb imatge moderna, capaç d’interpretar les
diferents zones de la llar i amb un disseny essencial,
que transmet una imatge de confort.
eben 63

A FONS I SOFàS A FONS I SOFàS
ARCH MDf
Nova versió dissenyada per Jean-Marie Massaud
amb 12 cm més de profunditat. El sofà descansa
sobre una estructura d’alumini acoblada a la pota
mitjançant un arc d’amplada mínima, envernissat
en blanc, negre o alumini setinat. Compost d’elements
modulars que permet realitzar varies configuracions:
lineals, corbades o cantoneres.
TIME JOQUER
Mario Ruiz dissenya un model intel.ligent i perdurable
en el temps, de volums canviants amb una
insinuant morbidesa. L’estructura combina fusta
i metall recobert de polièster d’alta densitat i suspensió
amb cintes elàstiques. Els coixins i seients
estan construïts al voltant d’un nucli d’escuma farcits
amb FiberDolce Pluma i acabat antiàcars.
BEBOP POLTRONA fRAU
Cini Boeri vesteix de línees senzilles i arrodonides
aquest disseny que convida a abandonar-se al benestar
d’un seient profund i extremadament suau.
Totalment entapissat amb pell Pelle Frau®, compta
amb una estructura de faig massís pel seient i àlber
massís pel respatller i braços . Farcit amb escuma
de poliuretà i buata de polièster.
JOE vERZELLONI
Sofà modular dissenyat per Lievore Altherr que destaca
per oferir la possibilitat de combinar elements
amb diferents amples i profunditats. La col.lecció
Joe inclou seients, amb o sense braços, chaise longues,
cantoneres, elements secundaris i pufs, per
crear amb plena llibertat la combinació que millor
s’adapti a l’espai. Les fundes són extraïbles.
AIR LAGO
Amb l’estètica característica de la firma italiana,
Daniele Lago dissenya el sofà Air, que es distingeix
per una suspensió de l’estructura amb planxes de
vidre. El sistema d’enganxall i l’estructura portant
d’alumini permeten acoblar seients, respatller i braços
de diferents dimensions, admetent modificacions
i accessoris segons l’ús.
KILT ZANOTTA
Emaf Progetti dissenya un sofà de mirada moderna.
Construït amb estructura d’acer, seients sobre cintes
elàstiques i amb farcit de poliuretà de densitats
diferenciades combinat amb plomes d’oca Du
Pont. El respatller i coixins estan farcits de plomes
d’oca 100% verges. L’entapissat és en teixit o pell,
disponible en diferents colors, i fundes extraïbles.
64 eben eben 65

DOSSIER I ClImAtItZACIÓ DOSSIER I ClImAtItZACIÓ
CLIMATITZACIÓ
mOllY
BrANdONI
www.brandoni.com
Calefacció amb disseny de formes divertides i esbojarrades. Fabricat
amb tub d’acer que crea una serp enroscada. Les seves dimensions
són de 620 mm d’alçada per 800 mm d’amplada. Amb acabat de pintura,
està disponible en qualsevol color de la carta RAL. Aquest radiador
esdevindrà el centre d’atenció de qualsevol estança.
qUAdrAtO
rUNtAl
Radiador tovalloler que es caracteritza per tenir la secció dels tubs
quadrada. El seu disseny és important però subtil, es percep la seva
presència sense ser invasiva. Fabricat en acer i disponible en dos
acabats: blanc i crom. Dimensions de 16,4x50 cm i dues potències
a escollir: des de 272W fins 340W.
mYtO
mANAUt
www. manaut.com
Caldera de condensació amb sistema pre barreja. Les reduïdes dimensions
(700x400x290) faciliten la seva instal.lació i reposició.
Es presenten en modalitat estanca, amb potències de 24 i 35 kW i
destaca pel seu sistema d’encès electrònic i la possibilitat de regular
la potència de calefacció en funció de la mesura d’instal.lació.
jUNglE
BAXIrOCA dESIgN
(COrdIVArI)
www.baxicalefaccion.com
Mariano Moroni dissenya un radiador d’acer al carboni que esdevé
un símbol únic, elemental, primitiu, ple de sentit, dins de l’àmbit de
la cerca individual del missatge del disseny, que assigna al producte
l’objectiu de la implicació emocional de l’usuari. Les vàlvules i els
acoblaments no queden a la vista i permeten una neteja fàcil.
rUNtAl
SplASh
www.runtal.es
Radiador programable que posseeix una superfície decorativa en
DuPont Corian, a sota de la qual disposa d’un panel de grafit natural
expandit, proporcionant una repartició ràpida i uniforme del calor.
Disposa d’una potència de calor de 750 batis. Dissenyat per Christian
Ghion, ha estat guardonat amb el Red Dot Design Award 2010.
AlthErmA ht
dAIkIN
www.daikin.es
www.altherma.es
Sistema de bomba de calor que proporciona calefacció d’alta temperatura
. Un 70% del calor generat prové de la calor aerotèrmica: una
energia renovable i gratuïta que prové de l’aire exterior. Un sistema
modular i flexible que no necessita connexions de gas ni dipòsits
de combustible. Ofereix desinfecció tèrmica i evita la legionel.la.
EthErEA
pANASONIC
www.panasonic.es
Climatitzador que gaudeix de la funció Eco Patrol, que aporta un estalvi
del 60% en fred i fins un 71% en calefacció. L’equip augmenta o
disminueix la temperatura segons el nombre de persones i la calor
que aporten a l’estança, gràcies al sensor Eco Patrol que detecta
els raigs infrarojos que emeten les persones.
Gamma d’unitats split de consola disponible per aplicacions 1x1 i
multi inverter de fins a 5 estances. Amb potències des de 2,5 fins
5,0 kW. Equipat amb un potent filtre desodoritzant que absorbeix i
descompon fum, partícules orgàniques i males olors; filtre antibactèries
amb tecnologia fotovoltaica i funció antifongs i antivirus.
Bomba de calor aire-aigua amb capacitat de refrigeració des de 38
kW fins a 147 kW, i de calefacció des de 41 kW fins a 154 kW. Arriba
a un coeficient ESEER superior a 4. Utilitza refrigerant R410a Puron,
que no danya la capa d’ozó, i en la pantalla permet veure el valor del
caudal d’aigua. De ràpida instal.lació i fàcil posada en servei.
66 eben eben 67
SIlVErStONE
tOShIBA
www.runtal.es www.toshiba.es
AqUASNAp
CArrIEr
www.carrier.es
l’ANàlISI
Climatització conscienciada
Vivim en una societat cada cop més conscienciada
amb la cura del medi ambient, el que avarca
molts àmbits, entre ells, el de produir menys emissions
CO2 fent un ús racional de l’energia. Un dels
sistemes més efectius per aconseguir-ho, a banda
de conscienciar a la població a través dels mitjans
de comunicació i la publicitat dels governs, és crear
una normativa que obligui a complir-ho en les
noves edificacions. Per aquesta raó es va crear el
nou Reglament de les Instal.lacions Tèrmiques als
Edificis (RITE), vigent des del 2008, que adapta
l’antic Reglament creat al 1998 al servei de la directiva
europea 2002/91/CE.
El nou RITE estableix les condicions que han de
complir les instal.lacions adreçades a atendre la
demanda de benestar tèrmic i higiene a través
dels equipaments de calefacció, climatització i
aigua calenta sanitària. Els elements clau per obtenir
un ús correcte i respectuós amb l’entorn són
sobretot dos. El primer, que el projectista defineixi
les emissions de CO2 que produirà la instal.lació
mensual i anualment.
Un aspecte del nou
rItE és la distribució
de responsabilitats,
que permet un millor
funcionament i
eficiència del sistema
D’altra banda, també cal
mesurar el consum energètic
dels usuaris, de
manera que puguin saber
quin consum els correspon
i dividir-se les despeses
d’explotació segons
la porció d’energia que
consumeixin, amb el que
també poden autogestionar-se
el control del consum.
Un aspecte diferenciador del nou RITE és la distribució
de responsabilitats, on la instrucció del
disseny està orientada al projectista, el muntatge
a l’instal.lador, el manteniment i ús a l’usuari
i la inspecció a l’inspector. Això permet un millor
funcionament de la instal.lació durant la vida útil
d’aquesta, i alhora repercutirà en una major eficiència
del sistema, amb el conseqüent estalvi energètic.
Les inspeccions tècniques periòdiques tenen
un doble objectiu: assessorar a l’usuari sobre
les possibilitats de reducció del consum, i per altra
banda, verificar el compliment del manual d’ús i
manteniment que ha de redactar el projectista; el
que permetrà optimitzar la gestió de les instal.lacions.
Alhora, la indústria d’aparells de climatització
col.laboren amb uns productes cada cop més
eficients energèticament.

MONOGRÀFIC I OFICINES MONOGRÀFIC I OFICINES
oficines
programes de mobiliari
Les ciutats tornen a tenir ànima i les platges reprenen
la pau, per acollir als més pacients i selectes. Aquest
setembre, la tornada a la feina després de les merescudes
vacances, no és tan traumàtica com altres
anys degut al significat que ha adquirit “tenir feina”.
Per aquest motiu presentem les últimes tendències
en mobiliari d’oficina, en el que destaquen línees inspirades
en l’arquitectura, cadires que evoquen temps
passats sota una nova mirada ergonòmica i una
il •luminaria cada cop més eficient, on el gran protagonista
esdevé el LED, amb divertides propostes.
AD HOC I AC4 vITRA
El sistema AD HOC de mobiliari d’oficina integral,
dissenyat per Antonio Citterio, reuneix
forma, funció i emoció. La seva flexibilitat
permet crear llocs de treball individuals amb
accessoris. Es basa en taulells de longitud
entre 160 i 400 cm, i una profunditat de 80
ó 90 cm, podent-se acoblar per qualsevol
costat. La taula es pot regular entre 68 i 82
cm, disponible també amb rodes.
La cadira AC 4 integra les seves característiques
ergonòmiques d’una forma tan discreta
que les subtileses de la seva construcció
queden ocultes. Aconsegueix un equilibri
entre el disseny discret i les funcions ergonòmiques
més avançades. Consta d’un
ajust automàtic del pes amb un sistema que
adapta la força antagònica amb el pes de
l’usuari. Els braços es poden girar 360º.
LANCE OfIfRAN
Col.lecció operativa, modular i funcional
dissenyada per perdurar en el temps. Dissenyada
per satisfer les diferents necessitats
del lloc de treball, facilitant diverses
solucions per a qualsevol entorn. Disposa
d’ una complerta gamma que inclou llocs
de treball, bench o taules de juntes. Pensat
per adoptar infinites combinacions
segons l’ús.
K-SYSTEM PERMASA
Taula dibuixada d’una sola traçada que
troba la clau en la senzillesa. Gabriel Teixidó
dissenya una taula sòlida utilitzant
un sistema de tensors, en el que un perfilestructura
transcorre per tot el perímetre
i envolta la superfície de treball. Inspirada
en el sistema de grues i ponts, el que li
permet mesurar 3,20 m amb només tres
punts de recolzament.
ANDE TABLE fASEM
Un disseny de Jeff Miller ideat per qualsevol
espai i molt idoni per taula de conferència.
Consta d’una estructura de ferro plana
i corba, folrada de pell. El taulell és de vidre
i disposa de tres acabats: extra clar, fumat
o esmaltat. La cadira Relaix està totalment
entapissada en pell de gra fi i també està
disponible amb rodes per l’oficina, acabada
en diferents colors.
PLANO PERDALI
Una taula que compleix les expectatives
més exigents, tant en estètica com en
funcionalitat. Fabricada amb materials
de qualitat, està disponible en diferents
formats: amb sobre rectangular o semiovalat,
i amb peus rodons o quadrats
d’acer inoxidable raspallat i amb el gestor
de cablejat en alumini extruït. La mesura
màxima del sobre és 3,60x1,4 m.
68 eben eben 69

MONOGRÀFIC I OFICINES MONOGRÀFIC I OFICINES
oficines
programes de mobiliari
70 eben
SIS PUNT MOBLES
El sistema de taules Office va néixer a
partir de la taula Literatura, dissenyada
l’any 1995, que els ha portat a la nova versió
de taules SIS, amb múltiples materials
pels acabats. Consisteix en un sistema de
taules estructurades sobre muntants en
forma de “U”, acoblats pels extrems a 45º,
realitzats en alumini anoditzat. El perfil
emmarca un taulell de vidre o xapat.
ANGLE MATERIA
La taula de conferències ampliable
adopta una forma i un caràcter que irradia
flexibilitat i eficiència. La taula
està disponible en diferents formats i
variants. Les potes de la taula de conferència
estan acabats amb molta cura
on les unions es presenten en fosa
d’alumini cromat o lacat en pols de color
blanc o negre.
SUSHI wORKSTATION KRISTALAIA
Bartoli Design dissenya un programa
complert i d’alt contingut tecnològic amb
un estil contemporani. Disponible en tres
tipus de sobre: laminat Alucompact® amb
estrats interiors d’alumini; alumini d’estructura
alveolar xapat en roure, vengué o
gris; o vidre retroenvernissat brillant antipetjades.
Les taules poden dotar-se d’una
pantalla de metacrilat opalí.
MOBI ABSTRACTA
És un lloc de treball mòbil absolutament
innovador, dissenyat per Andrea Ruggiero.
Permet que l’usuari configuri completament
el seu espai de treball. La taula es
troba sobre rodes, permetent que es pugui
traslladar per una sola persona, sense necessitat
d’instal.lacions costoses ni eines.
Pensada per oficines que necessiten flexibilitat
de mobilitat.
SYS TRAMO
Estructura en forma de “U” invertida en
acer lacat epoxy en dos tons, blanc i gris
grafit. Permet crear una taula de treball de
1.600 mm de longitud. Les taules poden
actuar com mòduls que s’acoblen, formant
espais de treball múltiples, a través d’una
estructura intermèdia que incorpora plaques
de ferro que permeten amagar els
cables i les regletes d’electrificació.
KUBE IDEILAN
Programa de mobiliari d’oficina versàtil
basat en un sistema de caixes de muntatge
sense eines dissenyat i fabricat segons
la norma d’eco disseny. Aquest sistema
ofereix diferents solucions de disposició,
podent composar llocs operatius, nòmades
i directius, així com zones de lectura i
reunió. Inclou solucions integrals d’electricitat,
il.luminació i emmagatzematge.
71 eben

MONOGRÀFIC I OFICINES MONOGRÀFIC I OFICINES
oficinescadires
HL 3 LAMM
L’extensió lineal del respatller resulta més
elàstic que l’estructura tradicional, permetent
que el seient s’adapti als moviments
i la postura de l’usuari. Lucci e Orlandini li
atorguen un disseny modern a través de
línies pures. Disposa de diferents models
de seient: fix, abatible o giratori, i les potes
poden ser fixes o muntades sobre rodes.
Múltiples acabats de material i colors.
COCCOLA PARRI
Una expressió de confort emocional. Marco
Maran dissenya una cadira sota els paràmetres
de la comoditat i el colorit sota una forma
envoltant. Destaca per la seva expressivitat,
que desprèn acolliment sota una forma
fascinant. Disponible amb rodes o fixa, i amb
el seient fix, giratori i/o basculant. Entapissat
en pell o tela de varis colors.
ANNET STARBASE
Francesco Binfaré dissenya una cadira
giratòria sobre una base amb potes fixes.
L’estructura és construïda amb tub d’acer
envernissat epoxi o cromat. El seient està
fabricat amb una xarxa sintètica amb deformabilitat
controlada, i el marc en polipropilè
carregat en fibra de vidre amb
sistema de modelat d’aire. Disponible en
quatre colors diferents.
KEvI 2534U ENGELBRECHTS
La firma danesa reedita un clàssic, la cadira
Kevi dissenyada pels germans Rasmussen
i considerada actualment com un dels
dotze productes de disseny més importants
de la cultura de Dinamarca. La versió
renovada té l’opció de cobrir el respatller,
el seient i la base de la cadira amb tela o
pell, i encoixinat amb 4 cm de gruix. Té un
ajust automàtic de l’alçada i del respatller.
GENERATION KNOLL
Es distingeix per la seva generosa flexibilitat
i ergonomia, que et permet seure, estirar-te
i treballar en la forma que vulguis.
Creada en associació amb Formway Design,
la cadira està dissenyada observant
més de 400 hores de vídeo i analitzant a
persones en el seu lloc de treball per esbrinar
com realment la gent es mou i què
busquen en una cadira d’oficina.
CAPPA fORMA 5
Una cadira que aposta pel confort de l’usuari
incorporant en el seient escuma injectada
d’alta densitat i amb possibilitats
d’entapissar-la amb més de 100 colors
diferents. Disposa d’una estructura d’alta
resistència gràcies al monocasc en polipropilè
reforçat amb fibra de vidre. El dissenyador
Josep Lluscà crea una estètica
casual però alhora contemporani.
EGOA STUA
Un clàssic del disseny dels últims temps.
Dissenyada per aportar confortabilitat
amb un respatller que s’adapta a la posició
de l’espatlla, acompanyant el moviment.
Josep Mora va aconseguir ja al 1988 atorgar-li
una ergonomia dinàmica. Construïda
amb una estructura d’acer cromat, seient
amb gran varietat de fustes o entapissat
en cuir. També disponible amb rodes.
POMPIDOO SKANDIfORM
Jonas Lindvall SIR/MSA dissenya, per la
firma sueca, la cadira Pompidoo. Amb linies
senzilles i pures que suggereixen lleugeresa
i confortabilitat, es caracteritza per
ser apilable. L’estructura, traçada d’una
sola línea continua, està fabricada en acer
inoxidable, i els braços amb polietilè. El seient
està construït amb escuma de polietilè
amb el sistema de modelat al foc.
SAvIA OfITA
Amb qualitat ergonòmica, està constituïda
amb base de patí o fixa. Disponible
amb braços fixes o regulables en alçada i
angle a 300º. El respatller i la profunditat
del seient és regulable amb sistema cremallera.
Disposa de sincronització de moviment
entre seient i respatller. Està certificada
com mobiliari antiestàtic, alliberant
a l’usuari de l’electricitat estàtica.
72 eben eben 73

MONOGRÀFIC I OFICINES MONOGRÀFIC I OFICINES
oficines
il·luminació
fORK fOSCARINI I DIESEL
Un model irònic inspirat en el senzill estil
del món del camping i les autocaravanes.
La pantalla és de lona amb costures
típiques de les tendes de campanya, la
suspensió de mosaic de la tela és deliberadament
visible, i el suport de metall va
connectat al difusor amb dos anells que
recorden als utilitzats per fixar les tendes
de camping. El difusor gira 360º.
BAULINE LAMP
De disseny contemporani, Bauline ha estat
creada especialment per a LED. Són adequades
tant a interior com exterior gràcies
al seu índex de protecció IP67. De gran eficiència,
garanteix 60.000 hores de vida útil. El
cos, fabricat en extrusió d’alumini anoditzat
plata, actua com dissipador de temperatura.
Ofereix disponibilitat de models en funció de
la longitud, color, òptica i aplicació.
LIGHT 3w I 4w PLANNING SISPLAMO
El model 3W d’última tecnologia Power
LED, de disseny estilitzat amb triple articulació
per cobrir qualsevol zona de treball,
té la millor relació consum-rendimentduració.
Disposa de diferents acabats. El
model 4W aplica tecnologia LED al flexo
tradicional. Compartiment per a piles recarregables
AA, oferint autonomia sense
alimentació. Acabat en gris-crom brillant.
f03 PULSE fABBIAN
Dissenyat per Alberto Saggia i Valerio Sommella,
consisteix en una làmina de vidre
temperat extra clar de 8 mm i subjectat per
quatre cables d’acer inoxidable ajustables.
El circuit elèctric està instal.lat a la làmina
creant una serigrafia. Està disponible
en dues dimensions: 1.100x300 mm amb
24 LEDs, i 1.100x500mm. Amb 36 LEDs,
ambdós amb 1,5W i 3000ºK.
JON CARPYEN
Una opció d’elegant senzillesa per
il.luminar l’interior de l’oficina. En format
d’aplic o plafó, està construït en fusió
d’alumini amb vidre premsat òptic blanc.
L’acabat es presenta en anoditzat gris natural
i lacat blanc. Disposa de tres formats:
un quadrat de 16x16 cm, i dos rectangulars
amb un ample de 16 cm i un llarg de
33 cm, o bé 46 cm.
SOMNI fONTANA ARTE
Llum de sostre dissenyat per Caturegli ,
Formica i Metis. Compta amb una muntura
de metall envernissat amb pols d’epòxid
blanc opac, cables regulables d’acer
i cable d’alimentació transparent. El disc
difusor està fabricat amb cristall extra clar
temperat en color blanc o vermell setinat.
La cúpula de cristall està bufada en color
blanc lúcid o vermell setinat.
DAIDALOS INSTA
Original sistema d’il.luminació amb tecnologia
LED per crear ambients i donar llum
de recolzament. És un sistema molt flexible
pensat per instal.lar en les baranes
d’unes escales o rampa, o qualsevol lloc
que serveixi de guia o orientació. Disponible
en diferents colors monocroms i tecnologia
RGB. Es pot utilitzar tant en interior
com exterior.
TETRA POwER GRID GE LIGHTING
Dissenyats per proporcionar una amplia
il.luminació uniforme, o bé llum brillant en
una gran varietat d’aplicacions de retroil.
luminació, que substitueix l’ús de tubs fluorescents.
La gamma arquitectònica Tetra
ofereix alts nivells d’il.luminació, estalvi
energètic i diversitat de temperatures de
color. Garanteixen una vida de 50.000 hores
i són de fàcil muntatge.
OLEDS GE LIGHTING I KONICA MINOLTA
Flexible, energèticament eficient i prima
com un paper són les característiques que
millor defineix l’innovadora creació de GE
Lighting i Konica Minolta, que presenta un
nou diode orgànic emissor de llum amb
materials OLED flexibles, que convida a la
possibilitat de reinventar la forma fonamental
i l’ecologia industrial de la bombeta,
gràcies al seu potencial.
74 eben eben 75

MONOGRÀFIC I OFICINES
oficniesaltres
ATELIER ARGYLE CAPO D’OPERA
Forma part d’una col.lecció irònica de mobles
penjats, caracteritzada per detalls
especials de fabricació com a tribut a la
sastreria. Està disponible en cinc textures
diferents: dos reproduint la trama dels teixits
de la camisa i tres que fan l’ullet als
suèters de llana fets a mà. L’interior es pot
equipar amb sis prestatgeries i dos calaixos,
lacats del mateix color que l’exterior.
ROBOTS GLASSIC
Un suggerent rober en vidre i acer inoxidable
dissenyat per Antonio Mastrorocco,
que amb un disseny essencial i tons
naturals el converteix en un element per
col.locar en contextos diferents. Construït
amb una estructura d’acer inoxidable pintada,
parets laterals i sostre de vidre fumat
o transparent cargolats a l’estructura.
Disponible en 65 ó 130 cm. d’ample.
OPTIMA CANOPY IMAD
Panells acústics en formats plans amb forma
hexagonal fabricats amb fibra mineral.
Les seves qualitats acústiques permeten
la reducció del temps de reverberació, la
regulació dels nivells de soroll, l’augment
de la intel.ligibilitat d’una conversa o garanteix
un condicionament acústic per a
les persones que treballen al seu voltant,
a més millora la reflexió de llum.
LIMIT PLANNING SISPLAMO
Paravent amb perfil d’alumini que permet
separar principalment ambients de treball.
El seu sistema d’unió permet regular
l’obertura de graus necessaris per a cada
instal.lació. Les pantalles són d’acer micro
perforat, policarbonat cel.lular o laminat
en color blanc, gris o negre. Disponible en
tres alçades diferents. Una opció senzilla i
funcional de separar ambients.
76 eben eben 77

PRODUCTE SELECCIÓ I OFICINES PRODUCTE SELECCIÓ I OFICINES
OpEN r00m NO.1 EStABlIShEd & SONS
Matali Crasset no s’ha deixat ni un sol detall a l’hora de
dissenyar l’estació de treball Open room No.1, on fins i tot
ha integrat la il.luminació. Inevitablement la imatge del
producte et transporta a la obra de Piet Mondrian, amb
una geometria precisa, de colors purs i plans. Crasset
descriu el disseny com una habitació dintre d’una habitació.
El dissenyador crea un espai sense paraments ni
restriccions, resultant un objecte funcional alhora que
simbòlic. Un escenari que pren vida, de projecció acurada
aconseguint una mesura i condicions molt estudiades
per ser emprat com lloc de treball.
Un projecte amb ambicions arquitectòniques, esdevenint
un objecte i un espai al mateix temps, on es pot
gaudir de l’espai arquitectònic a través del moble. El dissenyador
francès pretén anar més enllà d’un moble, on
dibuixa una peça amb fronteres virtuals ben definides en
una estructura oberta però alhora fa sentir a l’usuari com
si estigués en un interior, on l’objecte es converteix en espai,
proveint-la de totes les eines necessàries per treballar:
escriptori amb llum incorporada, cistell d’escombraries
i petit armari; atorgant-li funcionalitat a un projecte
inspirat en l’art conceptual del neoplasticisme.
plUmA EStIlUZ
Com el seu nom indica, es defineix pel seu disseny esvelt
i elegant. L’estudi Ribaudí ha creat aquesta llum inspirant-se
en la filosofia nòrdica d’equilibrar els objectes.
Pluma sorprèn per la barreja quasi màgica entre “allò nou
i el que no podria ser d’una altra manera”, així ho explica
l’estudi Ribaudí, que ha concebut Pluma com un joc entre
quelcom familiar i sorprenent al mateix temps.
Es presenta en dues versions, de sostre i de peu. Ambdues
capten l’atenció pe l seu fust cònic i el braç de poc
gruix, corbat i extensible, que potencien la imatge esvelta
de la llum. La versió de sostre s’estén des de 195 fins 250
cm; i la versió de peu des de 175 fins 224 cm. La seva estructura
metàl.lica està disponible en crom, lacat negre o
blanc brillant. La pantalla realitzada en metacrilat presenta
un disseny còncau amb acabat blanc o negre brillant.
Un altre característica destacable és el punt d’unió entre
la pantalla i el braç extensible. Aquest recolzament en un
sol punt del difusor transmet la idea de l’equilibri nòrdic
dels objectes que ha copsat als seus creadors.
L’estudi Ribaudí reflexa a la perfecció en el disseny
de la llum Pluma una de les seves principals inquietuds:
crear objectes amb caràcter propi.
78 eben eben 79

ECOLOGIA DOMÈSTICA ECOLOGIA DOMÈSTICA
Casa Activa
La llum natural genera més energia de la que gastem
Des dels anys 80, Europa investiga la manera de neutralitzar les emissions
de CO2 en les vivendes, en les que el consum d’energia sigui baix sense minvar
la bona qualitat de vida dels residents. A Arhus, la segona ciutat més important
de Dinamarca, han posat en marxa el projecte “Casa Activa”, una vivenda sostenible
que aprofita al màxim la llum natural del sol, on la proporció d’entrades de llum
a l’habitacle es duplica respecte a les vivendes passives, el que proporciona
un 50% de les necessitats de calefacció gràcies a la calor solar passiva, la resta
de calefacció i aigua calenta s’aconsegueix amb captadors solars tèrmics.
Dinamarca s’ha establert com el laboratori
europeu en quan a investigació de la casa
del futur, una casa energèticament eficient.
L’ habitatge generarà més energia de la que
gastem, gràcies a la utilització de llum natural.
De moment és un projecte de l’Escola
d’Enginyeria Alexandra Institute (Ahrus),
junt amb VELFAC i WindowMaster, que estan
experimentat la idea amb una família de quatre
membres, als que porten observant des
de fa més de sis mesos, per extreure conclusions
i optimitzar els mètodes emprats.
Casa Activa és el nom que rep aquest tipus
d’habitacle. Esdevé un pas més en la cerca
d’un sistema que elimini emissions de diòxid
de carboni. Segons explica Rikke Lildholdt, el
responsable del projecte: “Durant vuit mesos
a l’any produeix més electricitat de la que la
casa consumeix i en els quatre mesos restants
utilitza els excedents. Aquests queden
emmagatzemats en la xarxa elèctrica de la
casa, que funciona com una espècie de bate-
ria o dipòsit per guardar l’energia elèctrica”.
Pels dissenyadors, la principal diferència
respecte a les “cases passives” radica en la
comoditat. El que intenten fer amb la casa
activa és portar l’exterior cap a dintre i a la
inversa, per això hi ha moltes més finestres,
i per tant molta més llum natural. En una
casa activa la llum del sol entra pels quatre
costats, fins i tot pel nord. Mentre que en una
casa passiva, normalment només es permet
l’entrada de llum pel costat sud. La superfície
de finestres, entre les del sostre i les verticals,
equival a un 40% de la superfície del
terra, front al 20-25% de la resta de cases.
Tot el disseny gira al voltant de la incidència
de la llum, la façana activa i la dissolució
de finestres entre l’interior i l’exterior. L’ús de
la llum de dia ha estat optimitzat per garantir
la salut i el benestar dels residents, així
com per reduir al mínim el consum de llum
elèctrica durant el dia. Les finestres actuen
com col.laboradors de l’energia, estan col.
locades estratègicament per assegurar una
gran font de llum natural que es distribueix
uniformement per les habitacions.
La casa sembla tenir vida pròpia, les finestres
i cortines es controlen per ordinador per
regular la temperatura interna. La ventilació i
la calefacció és independent en 11 zones diferents
de l’habitatge. Gràcies a uns sensors
connectats a un ordinador, la temperatura
de l’immoble mai és molt calenta a l’estiu
ni molt freda a l’hivern, ja que l’ordinador
controla la façana activa que regula tant la
quantitat de llum com la calor que entra pels
vidres, i canvia segons les estacions i les
necessitats, de manera que sempre hi ha
un clima interior sa a la vivenda –oberta deixa
entrar la llum i la calor, tancada crea una
pantalla per protegir-se dels sol i/o mantenir
la calor durant la nit-. La vivenda corregeix
fins i tot el comportament dels seus inquilins
si no és energèticament eficient: “La primera
nit vam deixar encès un llum del passadís
A partir de la llum natural es diversifica l’energia amb diferents aplicacions
pels nostres fills, ens vam anar a dormir i
als 10 minuts el llum es va apagar. Només
ens va quedar riure, perquè es va apagar
automàticament. Era la forma que tenia la
casa de dir-nos que allò no era un consum
òptim d’energia”, comenta Syerre Simonson,
el pare de família.
Està concebuda per garantir un mínim
consum energètic i produeix un excedent
d’energia calculat en 9,4 KWh/m2/any. A
l’estiu s’utilitza la ventilació natural controlada
automàticament per ventilar les
habitacions. El control intel.ligent regula
la protecció solar exterior i interior per
optimitzar el consum de calor i de llum.
Els captadors solars tèrmics proporcio-
nen aigua calenta i calefacció. Al voltant
del 50% de les necessitats de calefacció
es satisfan per la calor solar passiva de
les finestres d’eficiència energètica. La
ventilació natural i mecànica, i els sistemes
de protecció solar interns i externs,
garanteixen l’aire fresc i una temperatura
agradable. El sistema de control automàtic
redueix el consum d’energia i assegura
un clima interior sa.
La vivenda, de 190 metres quadrats,
ha suposat una inversió de 500.000 euros.
S’estan construint uns set habitatges
més a Europa, tot i que encara no s’ha determinat
com reduir despeses per fer-les
més accessibles.
Teresa Casasayas
Doctora en biologia
teresa.casasayas@gmail.com
Flora balconera
de Barcelona, 2a part
“Flora Balconera de Barcelona” és el nom
de l’estudi dut a terme pels alumnes del
CFGS de Gestió i Organització dels Recursos
Naturals i Paisatgístics amb que
l’Escola de Jardineria ha participat a
l’Agenda21 escolar aquest curs.
L’objectiu era analitzar la flora dels
balcons i finestres de Barcelona i com
que es volia que fos un treball fet des del
carrer, no s’hi han contemplar les terrasses.
Per parelles es van repartir els districtes
de Barcelona i cada grup havia de
presentar 7 fotografies de 7 finestres/
balcons diferents. Per a cada mostra fotografiada
calia anotar-hi la localització,
orientació, amplada del carrer, alçada
del pis, tipus de recipients, identificació
de les espècies, etc.
En total s’han estudiat 170 balcons i
el nombre d’espècies inventariades és
de 124. És una mostra poc representativa
però serveix per treure’n unes primeres
dades: el percentatge de balcons
enjardinats és molt baix; no s’han trobat
diferències d’espècies als diferents
districtes; és corrent de veure balcons
amb molta densitat de plantació amb
molts testos petits i de plàstic; sovint
no es tenen en compte les condicions
ambientals de l’espai, de manera que
sol haver-hi una barreja d’espècies de
sol i d’ombra.
Les cinc espècies més observades
han estat: geranis, iuques, ficus, cràssules
i ciclàmens. En aquells ambients
d’ombra hi dominen sobretot esparregueres
i cintes, i al sol cactus i altres
plantes crasses de poc manteniment.
Aquest estudi també ha servit perquè
els alumnes es fixessin més detalladament
en el seu entorn, copsant l’altíssim
valor ecològic, estètic, social i cultural
que representen els balcons i finestres
en l’augment de verd a la ciutat.
80 eben eben 81

PERFIL PERFIL
Terence Woodgate
Perfeccionisme anglès
Precisió fins l’últim detall, així són els mobles del dissenyador anglès, Terrence
Woodgate. La seva fascinació per les formes més pures del disseny el van portar a
una reconversió professional, graduant-se al Guildhall University com dissenyador
de mobles a mitjans dels 80. Els seus dissenys s’ideen des de la modernitat, la geometria
i la simplicitat, una combinació que el va fer guanyar el Royal Designer for
Industry al 2003; l’Oscar dels dissenyadors. Cercador constant de noves expressions
que treballa per algunes de les empreses més prestigioses d’Europa, com la
SCP, Established & Sons, Cappellini o Punt Mobles.
El seu treball es caracteritza per posar molta
atenció als detalls. Ve determinat per la seva
formació inicial d’enginyer industrial?
No ho crec. De sempre que gaudeixo molt
tenint cura en els detalls, adoro la precisió.
Treballo molt dur en tots els petits detalls que
ningú veurà mai. La perfecció és inassolible,
però no s’ha de deixar d’intentar apropar-s’hi.
Què ha significat per vostè col.laborar per
l’empresa SCP, una de les empreses més innovadores
del disseny contemporani?
SCP ha estat molt important per mi. Sheridan Coakley
té bon ull i és molt crític. Et pot tornar boig,
però sempre pots confiar en la seva honestedat.
A principis dels 90 es trasllada a Brussel.les
i treballa per diversos fabricants europeus.
Com ha influenciat aquesta experiència en
els seus dissenys?
Res va canviar en termes d’influència. Sempre
he tingut un punt de vista europeu. Bauhaus
ha estat la meva major influència, a més de
la meva actitud reaccionaria contra els meus
pares que adoraven tot allò que fos floral i Victorià.
Espero que els meus fills no reaccionin
al meu estil i retrocedeixin!
Què ha significat guanyar el RDI (Royal Designer
for Industry) al 2003?
Molt important, a més va sorgir sense esperar-ho.
És meravellós ser reconegut pels teus
companys, per les persones que admires i
respectes. Molts dels anteriors RDI són els
meus herois.
Sempre és fidel a la modernitat, geometria i
simplicitat a l’hora de dissenyar. Aquest és
el secret per crear mobles atemporals?
Tan de bo! Això és el que fa que el disseny sigui
tan brillant, que no té secret, es tracta de
treballar dur i amb passió.
Al 2008 l’empresa DWR li va copiar el disseny
Sussex Credenza. Com es podria aconseguir
el respecte per la propietat intel.lectual?
Ensenyar a la gent que l’original conté integritat
(i és original!). Algú va estar dirigint a DWR
en la direcció equivocada, aquest algú ja està
fora i l’empresa ha tornat a la bona direcció.
És una història moral que s’ha d’explicar.
Un dels seus últims dissenys és la taula
Surface, de 3 m de llarg i 2 mm de gruix. Estructuralment
sembla impossible, com ho ha
aconseguit?
Prenent té amb John Barnard! John és un dels
millors dissenyadors de cotxes de carreres
de la seva generació. Va dissenyar el primer
monocasc de fibra de carboni per McLaren,
guanyant tres campionats consecutius de la
F1. La meva visió és que has de lluitar pels
teus somnis, no és fàcil. Una cosa que sé dels
dissenyadors és que volen veure els seus dissenys
realitzats, i passen molt temps convencent
a la gent per a que els realitzi.
Amb la taula Surface vam voler allunyar-la
al màxim possible d’una taula normal. Jean-
Nouvel va aconseguir quelcom semblant amb
la seva taula “Less”. Va ser una indulgència en
materials lleugers, exòtics i cars.
Després de l’experiència amb John Barnard,
creu que haurien d’haver més sinergies professionals
en el món del disseny?
Clar, però no és fàcil. John i jo som molt diferents,
ells és més un enginyer i jo sóc més un
dissenyador, suposo. Els caràcters creatius
són conduïts per gent amb forts punts de vista
i molta passió.
Quina opinió en té d’un model d’empresa
com Punt Mobles, i del seu enfocament en la
selecció de producte?
Punt Mobles és una gran companyia dirigit
per dissenyadors. He treballat amb ells durant
molts anys i el procés de selecció està basat
en la confiança. Ells em deixen en el taller
amb els seus experts en fabricació de prototips.
Jo no parlo espanyols i ells no parlen anglès
encara, però ens comuniquem molt bé. El
disseny no necessita paraules.
Ens pot avançar quin nou projecte té en ment
o quin li agradaria dur a terme?
El projecte d’il.luminació en el que estic treballant
en aquest moment. És innovador, abraça
les noves tecnologies i permet una nova estètica.
Però és top secret!
Com veu el disseny de mobiliari actual. Més
estètic o funcional?
Ambdós, de fet els dissenyadors han de treballar
en ambdues direccions per igual. Si no, no
són dissenyadors, són enginyers o estilistes.
Per acabar, recomani’ns un llibre, una pel.lícula
per recordar i un museu.
Un llibre: “A sang freda” de Truman Capote. Sorprenent
com canvia el món de la literatura en un
llibre. Una pel.lícula: “En la calor de la nit” de Norman
Jewison (1967). El millor moment és quan
Virgil Tibbs (Sidney Poitier) diu a què es dedica
per a guanyar-se la vida. I museu: Tate Britain, la
Galeria Clore, l’obra de William Turner. Una revelació
verdaderament meravellosa quan arriba a
l’abstracció i al final de tot veus la llum.
www.studiowoodgate.com
1. Public Seating System per SCP
2. Surface Table per Established
& Sons 3. Tactile per Punt Mobles
4. Sussex per Punt Mobles 5. Aptus
Single per Paviom
82 eben eben 83
2
4
1
3
5

CONTEMPORANIS CONTEMPORANIS
Kengo Kuma
L’alquimista del sintoisme
El seu leimotiv és esborrar l’arquitectura. Projecta amb una delicada simplicitat,
on els seus treballs reconeixen tradició japonesa i maneres contemporànies de
disseny a un nivell artístic suprem. Reinventa virtuosament materials locals com
bambú, paper, fusta, pedra, plàstic, vidre o metall, atorgant-los el paper principal
del projecte, donant lloc a l’estètica i el simbolisme d’una arquitectura dotada de
sensibilitat, context social i ecologia. Considerat un dels millors arquitectes contemporanis,
amb seu al Japó (1990) i a França(2008), rep encàrrecs des d’Europa,
EEUU i Xina atrets per la seva filosofia i mètodes de treball.
Recuperar el lloc és l’objectiu de l’arquitecte
japonès Kengo Kuma, que projecta poesia
en cadascun dels seus edificis. Materials naturals,
llum, aigua, ombres, transparències
i un gran respecte per l’entorn i el paisatge,
emmarca el treball de l’arquitecte que empra
mètodes moderns per treballar materials de
tradició japonesa; materials que va descobrir
en gran part quan va col.laborar amb artesans
locals en plena depressió econòmica
de Japó, sumat a la seva inquietud per la història
del seu país i de Xina, on els seus projectes
desprenen l’essència d’aquesta. Amb
la combinació dels materials tradicionals i la
tecnologia moderna, els materials adquireixen
una nova vida.
Fortament influenciat per Frank Lloyd Wright
des dels seus inicis, arquitecte que va viatjar
molt a Japó i va saber captar l’essència de la
cultura nipona, Kuma beu d’un llarg cicle de
la seva pròpia cultura que torna a ell a través
de Wright, qui va crear els espais transpa-
rents i aixecar un pont entre la cultura japonesa
i el modernisme. Actualment sent gran
interès per arquitectes i dissenyadors industrials
del nord d’Europa, especialment per la
importància que li donen a la relació entre el
cos humà i les eines.
Un dels projectes que millor defineix el seu
concepte de l’espai és el Museu d’art de Hiroshige(1998-2000),
dedicat a un dels més
grans paisatgistes de la pintura japonesa del
segle XIX, del qual Lloyd Wright va ser col.
leccionista. Kuma va transmetre la filosofia
artística de Hiroshige en un edifici modern
on va utilitzar materials locals i el va integrar
amb el paisatge. L’arquitecte té la convicció
que els materials locals exerceixen un paper
molt important en el projecte, per damunt de
la forma i l’estructura fins i tot. Té predilecció
pels materials naturals i delicats, que requereixen
de l’atenció humana per al seu ús i pot
desenvolupar una relació més estreta entre
materials fràgils i el cos humà, de forma que
els materials dèbils són més productius que
els materials forts.
Bruno Taut també ha deixat petjada en l’arquitectura
de Kengo Kuma, com es pot observar
en el projecte Water/Glass, influenciat per
la villa Hyuga de Taut. Kuma crea una capa
d’aigua que cobreix suaument el perímetre
de l’edifici que esdevé un continent de vidre
flotant sobre la superfície d’aigua que s’acaba
unint a l’Oceà Pacífic. Una constant adaptació
al paisatge guia cada una de les obres de
l’arquitecte. En Great (Bamboo) Wall segueix
les inclinacions del terreny creant diferents
nivells en la base de la construcció, i utilitza
bambú reforçat amb una tècnica de cremat i
un nucli d’acer, on empra material tradicional
però tractat amb tecnologia moderna que el
desproveeix de tota nostàlgia i li dóna una
forma nova per adaptar-lo a l’entorn.
Amb només 56 anys l’avalen més de 20
premis nacionals i internacionals, i més de
80 edificis de diferents tipologies, de petita
i gran escala, sempre utilitzant un mètode
de treball molt acurat que comporta establir
els detalls del projecte des del principi,
el que l’ajuda a harmonitzar la construcció
amb el paisatge. El seu projecte ideal seria
reconstruir el centre de Tokio antic, reconstruir-lo
amb els carrers, els arbres, tot en
una escala humana.
1. i 2. Museu d’Art Hiroshige
3. Gran mur de Bambú
4. Vila Water/Glass 5. Museu d’Art
de Nagasaki Prefecture
84 eben eben 85
1
www.kkaa.co.jp
2
4
3
5

CLÀSSICS CLÀSSICS
Josep Orriols i Pons
Un industrial de la ceràmica de revestiment
Josep Orriols i Pons, fill d’un terrissaire de Sallent anomenat Josep Orriols i Cortina,
va decidir deixar l’ofici manual per instal •lar una indústria ceràmica a la vila de
Gràcia. L’interès per la ceràmica industrial començà a practicar-se durant el tombant
del segle XX. Orriols i Pons va continuar la tasca iniciada pel seu pare, i encara
que no sabem la data exacta del seu naixement, va morir a Barcelona l’any 1936.
No signava les obres i s’especialitzà en la manufactura de teules, rajoles, mosaics
i elements que serviren per cobrir les façanes i parets interiors dels edificis modernistes
i noucentistes, seguint els dissenys i criteris dels arquitectes catalans.
86 eben
Orriols tenia una bona base tècnica i oferia
productes de qualitat, sabia fer motllos, plantilles,
decoracions a pinzell, esmalts de reflex
metàl.lic. Per aquest motiu guanyà un premi
a la Exposición Local del Fomento Voluntario
de Gràcia (1880) i un altre a la Exposición de
Industrias Artísticas e Internacional de l’Ajuntament
(1892). El seu taller estava situat al
carrer Travessera 63. El negoci li funcionava i
l’any 1918 es presentà a una plaça de professor
de ceràmica a l’Escola Superior dels Bells
Oficis de Barcelona. Aquesta escola mantenia
una orientació noucentista i volia que els alumnes
aprenguessin a fusionar els continguts
tècnics de l’ofici amb el dibuix i les nocions
artístiques. Encara que Orriols tenia els suficients
coneixements per impartir la matèria, no
aconseguí la plaça.
La documentació que presentà per obtenirla
ens ha permès seguir la seva trajectòria.
Sabem que treballà a Barcelona, i a les comarques
del Barcelonès, Bages i Berguedà, per a
prestigiosos arquitectes com Lluis Domènec
i Montaner (Hospital de Sant Pau, Palau de
la Música a Barcelona), Antoni Gaudi (Palau
Güell, Convent de les Teresianes, Barcelona
i a les Bodegues Güell, el Garraf), o bé Josep
Puig i Cadafalch (Casa de Pere Serra i Pons a
Barcelona), i també amb altres coneguts arquitectes:
Joan Martorell Montells (Convent
de les Sagramentaries, Barcelona), Miquel
Pascual Tintorer (Església de Sant Josep de la
Muntanya, Barcelona), Antoni Rovira i Rabassa
(casa de Ramon Casas, Mercat de Sant Antoni,
Barcelona), Enric Sagnier i Villavecchia (Casa
de la Vda. Mandri, Barcelona), Salvador Valeri
Pupurull (Casa Joan Comalat, Barcelona) o bé
Josep Vilaseca i Casanovas (Casa Santiago Comas
i Argemir, Barcelona).
De fet, en més d’una ocasió va compartir els
encàrrecs de ceràmica amb els artífexs que
treballaven a la Fàbrica Pujol i Bausis d’Esplugues,
com Francesc Quer. Per causa de que
aquesta manufactura conserva els llibres de
fórmules i encàrrecs, hem pogut saber quins
motius Orriols no realitzà, com en l’Hospital de
Sant Pau, el Palau de la Música o en el Palau
Güell. És molt possible –pel que fa a alguns
dels edificis modernistes- que es dediqués a
proveir el material ceràmic de caire més seriat
de vegades, deixant la part més creativa per a
la fàbrica d’Esplugues.
De totes maneres, no sempre va compartir
la feina amb altres proveïdors. Se li atribueixen
les decoracions de la façana de la casa Joan
Comalat, o bé de la casa Santiago Comas Argemir,
properes a l’estètica noucentista. I dins
de la vessant modernista, el plafó dedicat a
l’Orfeó Català que hi ha a la façana del Palau de
la Música. La qual cosa ens permet demostrar
1
3 4 5
6
que no s’especialitzà només en les peces de
producció industrial, sinó en l’execució d’exemplars
únics.
L’aportació de Josep Orriols a les Arts Decoratives,
i de manera indirecta a l’arquitectura,
és important, tot i que algunes de les seves
obres ja no es conserven. La seva tècnica acurada
i la sensibilitat estètica li varen permetre
connectar amb les tendències del moment. Es
va especialitzar en la ceràmica de revestiment,
sense decorar i en la de contingut ornamental
i simbòlic, aconseguint una rellevància com a
ceramista perquè va saber interpretar els dissenys
dels arquitectes pels quals treballà.
M. Carmen Riu de Martín
Associació de Crítics d’Art
1. Palau de la Música-Orfeó Català
(Barcelona) 2. Casa Joan Comalat
(Barcelona) 3. Casa Santiago Argemir
(Barcelona) 4. Convent de les
Teresianes (Barcelona) 5. Casa Pere
Serra (Barcelona) 6. Convent de Sant
Ignasi (Barcelona)
2
eben 87

EVOCACIÓ EVOCACIÓ
El Postmodernisme
Studio Alchimia: reivindicadors nostàlgics de l’emoció
A les darreries del Moviment Modern, els dissenyadors de grups radicals d’Itàlia
van imposar-se i regirar el món del disseny, que semblava haver caigut en una
letargia de Bella Dorment sota les premisses del “bon gust”, cada cop més gris i
tediós. Com una tempesta de noves idees després d’un llarg període de sequera
creativa, va començar a aflorar un disseny renovat i crític amb el racionalisme i el
funcionalisme, que havia matat l’emoció i el sentimentalisme del disseny del passat.
Sota una actitud contestatària , van atorgar-li humanitat i personalitat a través
de formes extravagants i colors cridaners.
88 eben
A la dècada dels anys 60, el Modernisme començava
a mostrar els primers signes degeneratius,
on el disseny industrial semblava
haver perdut el nord, evidenciant una actitud
de servilisme davant la cultura consumista,
en la que predominava la idea de comprar
“més per menys”. A nivell formal es percep
una fase d’interpretació artística que llangueix,
els artistes ja no s’uneixen a causes
radicals i les avantguardes en l’art i el disseny
han desaparegut. A les portes de la crisis
de la modernitat neix un nou moviment:
el Postmodernisme. El pop, l’antidisseny i les
crítiques dels teòrics i intel.lectuals artístics
sorgeixen com rèplica a la Modernitat, argumentant
que la seva adhesió a l’abstracció
geomètrica, que negava l’ornament i el simbolisme,
havia deshumanitzat el disseny, el
qual prioritzava el funcionalisme i el racionalisme.
Front a això, la dècada dels setanta i
vuitanta es caracteritza per la irrupció sobtada
de moviments artístics com la transa-
vantguarda italiana, el neoexpressionisme
alemany, el New Spirit, els neoromàntics, el
neopop, entre altres. La majoria d’ells de tipus
eclèctic i de variat origen.
En contraposició amb la Modernitat, la
Postmodernitat és l’època del desencant, es
renuncia a les utopies i a la idea del progrés.
Es produeix un canvi en l’ordre econòmic capitalista,
passant d’una economia de producció
a una economia del consum. El disseny
es trobava en una situació en què havia de
respondre a la necessitat d’una nova mirada.
Als anys 70 emergeix el Radical Design:
diversos grups de dissenyadors italians que
s’oposen a les regles del Moviment Modern.
Van emfatitzar el caràcter divertit i lúdic de
les formes, per damunt del caràcter funcional.
Va sorgir com reacció al bon disseny,
similar a l’antidisseny, però més teòric, polititzat
i experimental, i pretenia alterar la
percepció general de la Modernitat a través
de propostes o projeccions utòpiques. Els
seus impulsors i màxims exponents van ser
l’Studio Alchimia, que més tard donaria pas
al grup Menphis.
Studio Alchimia va ser fundat a Milà al 1977
per l’arquitecte Alessandro Guerriero. El grup
tenia com objectiu oferir als dissenyadors la
possibilitat d’exposar projectes que no s’havien
destinat a la indústria. Grup experimental
que produïa dissenys eclèctics i contestataris.
Estaven a favor del sentimentalisme, la nostàlgia
i l’emoció, per això recolzaven la influència
del disseny del passat. Sovint mostraven
la seva oposició al disseny racional prenent
objectes quotidians i aplicant-los a diverses
formes de decoració. Pretenien tornar a un disseny
humanitzat a través de la personificació
dels objectes o de la cerca d’un sentit integrat
dels diferents estils, sense deixar de costat
la ironia. Entre els seus membres es trobava
Alessandro Mendini, Michele de Lucchi, Andrea
Branzi i Ettore Sottsass. Al 1979 van presentar
la polèmica “col.lecció Bauhaus”, amb treballs
de Mendini i Sottsass. Alessandro Mendini, en
una de les exposicions d’Alchimia, va presentar
els primers resultats de les seves investigacions
sobre el kitsch i el banal amb el sofà Kandinsky
i la butaca Proust, que es va convertir
en la seva marca personal. Mendini, considerat
un teòleg del disseny, va ser un dels membres
més prolífics del grup, que amb el seu redisseny
ple d’ironia, retorna als grans productes
clàssics de la història del disseny, als quals els
hi dóna una dimensió de Kitsch amb banderoles
i altres ornaments.
Els avantguardistes que es podien permetre
el luxe, decoraven cases senceres amb
aquests mobles extravagants, allunyats de
tota convenció, plens d’una desbordant alegria
infantil. Alchimia, i alguns dissenyadors
del seu voltant, van aconseguir que el disseny
italià es convertís en una explosió pirotècnica
d’idees, convertint-se en el centre de l’avantguarda
postradical.
Al 1980, Ettore Sottsass vol anar més enllà,
vol avançar, crear mobles nous, comercials, i no
ancorar-se en peces cares per col.leccionistes,
pel que abandona Studio Alchimia i, a excepció
d’Alessandro Mendini, arrossega amb ell a la
resta dels membres, que passaran a formar el
grup Menphis, del que parlarem en el proper
número d’Eben Interiors.
Cristina Sánchez
Periodista
2
3
1. Butaca Proust d’Alessandro Mendini
(1978) 2. Wassily Chair d’Alessandro
Mendini (1979) 3. Llum de taula
Sinerpica de Michele de Lucchi (1979)
4. Taula Le Strutture Tremano d’Ettore
Sottsass(1979) i Sofà Kandisnky
d’Alessandro Mendini (1978)
1
4
eben 89

TEMPS D’OCI
MUSEUS
Nouvel s’ha encarregat
de projectar el Serpentine
Gallery d’engunay
Serpentine Gallery és una galeria d’art ubicada
en els jardins de Kensignton, dintre de
Hyde Park de Londres. Des de l’any 2000,
cada temporada es selecciona un equip d’arquitectes
de fama internacional per a dissenyar
un pavelló en els jardins de la galeria,
a mode d’una petita mostra d’arquitectura
contemporània. El pavelló és utilitzat com
recinte per desenvolupar un ampli programa
d’esdeveniments culturals relacionats amb
l’arquitectura, l’educació i els seus programes
públics, a través de projeccions de pel.lícules,
xerrades, i exposicions artístiques, que
es centren en l’art modern i contemporani, a
més de gaudir d’una original cafeteria. L’esdeveniment,
que es celebra en època estiuenca
i és d’entrada gratuïta, atrau al voltant
de 750.000 visitants cada any.
Va ser creada pel Consell de les Arts de Gran
Bretanya al 1970, ocupant una antiga casa
de té de 1934, situada junt al llac Serpentine,
que dóna nom a l’actual galeria. Aquest any,
l’arquitecte seleccionat per dissenyar el pavelló
2010, ha estat el francès Jean Nouvel,
amb la col.laboració de Cecil Balmond de la
consultoria d’enginyeria Arup. El projecte, que
es pot visitar fins el 20 d’octubre, destaca per
la lleugeresa de la construcció i el contrast
del verd frondós del parc de Kensington amb
el color vermell de l’estructura, un color escollit
per Nouvel com homenatge a la ciutat dels
autobusos de dos pisos i les cabines telefòniques.
L’edifici està concebut com un joc
de formes geomètriques en el que destaca la
gran paret inclinada de dotze metres d’alçada.
L’estructura metàl.lica revestida de vidre,
policarbonat i tela, crea un sistema versàtil
d’espais interiors i exteriors.
Pels jardins de Kensignton ja han passat
les magistrals mans de Zaha Hadid (2000
i 2006), Daniel Libeskind (2001), Toyo Ito
(2002), Oscar Niemeyer (2003), Álvaro Siza
y Eduardo Souto de Moura (2004), Rem Koolhaas
(2005), Olafur Eliasson y Cecil Balmond
(2007), Frank Gehry (2008) i SANAA (Kazuyo
Sejima y Ryue Nishizawa, 2009).
AUTODEFINIT Nara Daifuku - autodefinit@hotmail.com
Pista: EBEN INTERIORS n o 60. La solució a: www.eben.lesrevistes.com
90 eben eben 91

92 eben