revistaalerta_1

La gestió de la
comunicació de les
emergències: els
incendis forestals
Qui som
els bombers
voluntaris
Entrevista a Ramon Guinjoan, fundador de l’ASBOVOCA
nº1 Gener 2013
El projecte SoS TÈXTIL
per indumentària de
bombers
Per un nou model de
bombers a Catalunya

2
TIPSA- RIBÓ, ÉS UNA
EMPRESA QUE VALORA
ELS NOUS REPTES
Els primers a fabricar la mànega
recoberta Armtex
Els inventors de la mànega
Blindex (4 capes)
Els impulsors de les primeres
llances Blue Devil d’alta gama
amb Rylstatic (produeix la
gota d’aigua sense turbina
giratòria)
És per tot això que celebrem la sortida d’aquesta nova revista Alerta,
que volem felicitar Asbovoca per a aquesta excel·lent iniciativa i que
volem desitjar-vos que tingueu un gran ressò dins de tot el col·lectiu
dels bombers de Catalunya. PER MOLTS ANYS!!!

#1 SUMARI
4 Editorial
5 Benvinguda del director general
6 Els parcs
14 L’entrevista
Ramón Guinjoan
15 Estat de la qüestió
La protecció civil a Catalunya, un model singular
Qui som els Bombers Voluntaris
La gestió de la comunicació de les emergències:
els incendis forestals
27 Divulgació tècnica
El projecte Sos Tèxtil per indumentària de Bombers
Maremàtiques i foc
33 Opinió
Per un nou model de bombers a Catalunya
37 La DGPEIS
Les escoles a casa nostra
Notícies
Estudi sobre els Bombers Voluntaris
Alerta
Revista de l’Associació de
Bombers Voluntaris de
Catalunya (ASBOVOCA)
Edita
ASBOVOCA
Director
Marc Ferrer i Murillo
President ASBOVOCA
Joan Roma i Salvó
Disseny i Maquetació
Oscar Gamell i Farré
Foto portada
Incendi d’industria a Sant
Adrià del Besòs. agost 2011.
Bombers de la Generalitat de
Catalunya
Alerta és una revista trimestral,
virtual i electrònica
en format .pdf, gratuïta i
sense ànim de lucre, que
es distribueix per internet i
mitjançant les xarxes socials.
No s’edita en format paper.
No fem pagar per llegir-la
ni comprar-la ni tampoc
paguem als nostres collaboradors/res.
La responsabilitat dels articles
publicats és de cada
autor/a.
Es permet reproduir i distribuir
en qualsevol suport els
articles publicats a la revista,
sempre citant el seu origen
i autor/a. No es permet la
transformació de les obres
sense l’autorització prèvia del
seu autor/a.
Contacte:
e-mail Alerta
revista@bombersvoluntaris.
org
e-mail Asbovoca
asbovoca@bombersvoluntaris.org
Web
http://www.bombersvoluntaris.cat
@ASBOVOCA
https://www.facebook.com/
groups/31728122751/
Telèfon: +34 609 330 200
Fax: +34 937 398 272
3

EDITORIAL
4
BENVINGUTS
Tens al teu davant el primer número de la revista “ALERTA” editada per ASBOVOCA, Associació de Bombers Voluntaris
de Catalunya. Aquesta publicació neix amb la voluntat d’informar i difondre tant les activitats de la pròpia associació
com les que s’organitzen i es fan a l’entorn dels bombers de Catalunya i molt especialment dels bombers voluntaris
de la Generalitat.
L’ASBOVOCA enguany celebra els seus 20 anys com a entitat al servei dels socis i dels bombers voluntaris tal i com
s’estableix en els estatuts. Un dels objectius de l’entitat des de la seva fundació ha estat la voluntat d’informar i fer
difusió de les preocupacions, reclamacions, avenços, reflexions i activitats tant lúdiques com tècniques a l’entorn
dels bombers voluntaris.
En aquesta línia, ALERTA pretén constituir-se en un mitjà per a la reflexió, l’estudi i el coneixement de tècniques,
equipament, serveis, etc... fet per bombers, per als bombers i per a les persones interessades en aquests temes.
ALERTA serà una revista en format digital i periodicitat trimestral que es trametrà a socis, empreses, entitats, administracions
i a totes les persones que estiguin interessades en rebre-la.
ALERTA es publica com a continuadora del “Butlletí” de l’ASBOVOCA del qual se n’edità el darrer número l’any 2002.
En el transcurs dels deu anys entre ambdues publicacions, els bombers de la Generalitat hem tingut, comptant
l’actual, fins a cinc Consellers/es al capdavant i el mateix nombre de Directors/es Generals. Estic convençut que
tots, amb més o menys encert, han treballat per a millorar el serveis dels bombers cap a la ciutadania i continuo
convençut en que els successius també ho faran.
Tot i així, sempre s’ha dit que en cada canvi de casa es perd algun llençol i mirat en la perspectiva d’aquests deu
anys, se n’ha perdut més d’un: Els bombers voluntaris hem perdut la nostra representació al Consell Acadèmic de
l’Escola de Bombers; s’ha perdut formació per a les funcions de caporal, encara no s’ha iniciat cap formació per a les
funcions de Sergent i Oficial malgrat constar a la reglamentació vigent i s’han perdut moltes oportunitats d’explicar
a la societat qui som i què fem els bombers voluntaris, per citar només tres exemples. Desitjo poder-ne parlar en
propers números d’aquesta revista i us animo a fer les vostres aportacions en forma de cartes, reflexions, articles o
missatges; Estem oberts i receptius a les vostres propostes. En relació amb això, en el darrer número de l’esmentat
butlletí hi havia dos articles que continuen totalment vigents malgrat el temps transcorregut i que reproduirem en
propers números d’ALERTA. Malgrat tot, en els darrers anys l’associació ha guanyat en dos aspectes fonamentals: ha
augmentat el nombre de socis de l’entitat i s’ha establert un diàleg fluid amb la Direcció General i la Conselleria que
desitgem continuï amb el nou Conseller, al qual des d’aquí donem la benvinguda.
Voldria, per acabar, demanar al nou Conseller d’Interior, que impulsi per d’una banda el “Pla Director del Cos de
Bombers Voluntaris de la Generalitat” tal i com es recomanava al “Llibre Blanc dels bombers de la Generalitat” (Capítol
II.8. pag.21) redactat a principis de l’any 2003 i d’altra les comissions que han d’elaborar les propostes per a la
futura Llei de Bombers i el Reglament dels Bombers Voluntaris de la Generalitat, seguint el compromís de l’anterior
Conseller.
“ALERTA pretén constituir-se en un
mitjà per a la reflexió, l’estudi i el
coneixement de tècniques, equipament,
serveis, etc... fet per bombers,
per als bombers i per a les persones
interessades en aquests temes”
Joan Roma Salvó
President ASBOVOCA

Vull aprofitar aquest espai per felicitar a l’Associació de Bombers Voluntaris de Catalunya (ASBOVOCA) per la posada
en marxa d’aquesta nova revista, un nou mitjà de comunicació que millorarà, i molt, el contacte i la informació entre
els seus associats.
Encetar el projecte d’una nova revista és, sempre, una bona notícia, però ho és encara més en l’actualitat, quan qualsevol
mena de projecte necessita d’una dosi més alta d’empenta i convenciment per posar-lo en marxa. Sens dubte,
la decidida voluntat de l’ASBOVOCA ajudarà a que els números d’aquesta nova revista vinguin plens de continguts
de qualitat i d’articles plenament actuals i interessants. Així mateix, estic convençut que la revista esdevindrà un
fòrum de reflexió, debat i discussió al voltant del món dels bombers voluntaris a Catalunya, i d’altres temes com la
prevenció, la seguretat o la formació, per citar-ne només alguns.
D’altra banda, el primer número de la nova revista de l’ASBOVOCA coincideix amb la celebració del XXè Congrés de
Bombers Voluntaris de Catalunya, els propers dies 2 i 3 de febrer, a Calella, congrés que serà el millor escenari per
a la presentació “en societat” de la revista.
Des d’aquest espai, vull desitjar a l’ASBOVOCA molta sort en la nova etapa que enceteu, a travès d’aquesta nova eina
comunicativa, tot oferint-vos a la vegada, el suport i la col·laboració de la nostra Direcció General.
Jordi Gassió
Director General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments
EDITORIAL
CARTA DEL DIRECTOR GENERAL
5

ELS PARCS
6
1 Calendari solidari Bombers amb causa
per fomentar la recerca en malalties
infantils
Aquesta iniciativa va sorgir l’any 2011,
gràcies a l’empenta de dos voluntaris
del Cos de Bombers que van contactar
amb l’Obra Social Sant Joan de Déu perquè
volien sensibilitzar i recollir fons per la recerca
infantil.
Poc a poc, companys de Parcs de Bombers de
tot Catalunya es van sumar a la iniciativa fins
a vendre més de 5.600 calendaris solidaris
que van permetre crear la beca Bombers amb
causa, d’investigació a l’Hospital Sant Joan de
Déu. Enguany es repeteix l’experiència, amb
voluntat de mantenir l’esperança dels infants
i les seves famílies. El calendari és ven als
Parcs de Bombers.
En l’edició d’aquest any s’ha volgut posar
l’accent en l’increment de presència arreu del
territori; amb la col·laboració desinteressada
d’Abacus Cooperativa com a punt de venda,
la implicació de més Parcs de Bombers de la
Generalitat i la creació del web:
www.bombersambcausa.org
2 El Parc de Bombers Voluntaris de
Santa Maria de Palautordera rep el
Guardó Vitamènia en reconeixement
pels vint anys de servei
L’Ajuntament de Santa Maria de Palautordera
(Vallès Oriental) va atorgar, en el
mes d’octubre, el XIIè Guardó Vitamènia
als Bombers Voluntaris del municipi en reconeixement
a la tasca feta per aquest col·lectiu,
aprofitant que al llarg del 2012 van celebrar el
20è aniversari de l’obertura del parc. El Guardó
Vitamènia és un reconeixement públic del
consistori a aquelles persones, grups o entitats
del municipi que s’han distingit per la seva feina
en pro de la comunitat i el poble de Santa
Maria de Palautordera.
3 Bombers Voluntaris
de Ribes de Freser a la
Fira Mercat de Neu i
de Muntanya
Dins els actes de la Fira Mercat de neu
i de muntanya de Ribes de Freser, celebrada
a principis de desembre del
2012, els bombers de la localitat, van organitzar
una exposició de neu i allaus, juntament
amb l’Institut Cartogràfic de Catalunya. També
membres del GRAE van fer una conferència
sobre prevenció d’allaus.

4 Pràctiques dels Bombers
Voluntaris de Sant
Jaume dels Domenys a
l’avenc Carles V
E
l primer cap de setmana de gener, els Bombers Voluntaris
de Sant Jaume dels Domenys, van organitzar una pràctica
que va consistir en com muntar un bon punt d’ancoratge
i la tècnica adequada per baixar i posteriorment pujar autònomament.
Degut a que al Baix Penedès hi ha molt avencs i coves,
es factible que algun dia pogués ocórrer un accident, sent vital
que aquestes pràctiques es realitzin regularment en cas que fos
necessària una actuació i proveir dels primers auxilis al hipotètic
accidentant, fins l’arribada d’ajuda especialitzada en rescat de
espais confinats (GRAE i suport de GEM) per realitzar el rescat i
l’assistència sanitària avançada fins el moment de l’evacuació.
5 Els parcs de bombers
hissen la bandera estelada
Durant el mes de setembre, desenes de parcs de bombers
de la Generalitat de Catalunya, sumant-se a la
iniciativa del Parc de Bombers de Vic, de penjar la
bandera estelada de manera oficial, afegint-se als anhels de
llibertat del poble català, que recorria tot el país, els dies previs
a la manifestació de l’11 de setembre de 2012, van hissar
la senyera de l’estel solitari com a expressió màxima que la
lluita per la independència de Catalunya, era també assumida
pels bombers catalans, sent fidels al seu poble i al seu país.
ELS PARCS
6 Bombers
Voluntaris de Ribes
de Freser col·laboren
en la campanya
“Una joguina, un
somriure”
Durant els passats mesos de
novembre i desembre, va tenir
lloc a Ribes de Freser, una
campanya solidària, que amb el lema
“Una joguina, un somriure” pretenia
que cap nen es quedés sense joguina
en les dates tant assenyalades
com Nadal i Reis. En la campanya
van participar els bombers voluntaris
de Ribes de Freser, conjuntament
amb l’Associació de Dones de Ribes
i el Patronat de Cultura. Els serveis
socials es van encarregar de fer-les
arribar a les famílies de la comarca
que pateixen dificultats econòmiques
i que tenen fills petits.
7

ELS PARCS
8
7 Pràctiques d’helicòpter dels Pompiers de Les
C
ada dissabte de final de mes, i en funció de la meteorologia, els Pompiers de Les, disposen d’un helicòpter
del servei per poder realitzar el reciclatge periòdic dels membres del GRAE de la Val d’Aran. Aquestes
pràctiques són importants per no oblidar la destresa d’actuar amb helicòpter.
8 Els Bombers Voluntaris d’Almacelles
realitzen simulacres a Llar d’infants i escoles
Durant el mes de desembre, l’Ajuntament d’Almacelles, conjuntament amb el Parc de Bombers
Voluntaris d’Almacelles, han endegat un seguit de simulacres d’incendis en els diferents centres
docents de la vila. D’aquesta manera, s’estudien les possibles deficiències o particularitats que
podrien sobrevenir-se en cas d’incendis reals.
9 Pràctiques de matèries
perilloses dels Bombers
Voluntaris de Cornudella de
Montsant
Aprofitant les guàrdies d’hivern, el Parc de Cornudella de
Montsant ha organitzat unes pràctiques de matèries perilloses,
on es va treballar amb el control de fuites, transvasament de
líquids perillosos i també saber treballar amb els equips de
protecció. Tot i que no tenen gaires serveis relacionats amb
matèries perilloses, van realitzar aquestes pràctiques per si
algun dia passés alguna cosa important.
10 Recollida de
joguines dels
Bombers Voluntaris
de Sant Antoni de
Vilamajor
E
Els primers dies de desembre,
el Parc de Bombers de
Sant Antoni de Vilamajor, va
organitzar la campanya solidària
“cap nen sense joguina”, destinada
a recollir joguines noves, que
serien repartides als nens més necessitats
de la població durant les
festes de Nadal.

ELS PARCS
11 Visita d’una delegació de Bombers de Perpinyà
a la Regió de Girona
El mes de novembre, bombers de Perpinyà van visitar la Regió d’Emergències de Girona, per presenciar un
exercici d’incendi d’habitatge que es va dur a terme a la torre de pràctiques del parc de Girona. Durant la visita
també se’ls hi va ensenyar, la unitat CCB dels Bombers, el vehicle de coordinació de Protecció Civil, i la unitat
de Punt de Trànsit de la Regió. També es va fer intercanvis d’experiències en foc forestal i en tècniques d’excarceració
de vehicles.
12 Tió solidari dels
Bombers Voluntaris de
Castellar del Vallès
Aprofitant la Fira de Sant Esteve de Castellar
del Vallès, entre finals de novembre i principis
de desembre, els bombers voluntaris
i ADF de la vila van organitzar una activitat, un tió
solidari, per col·laborar amb la Marató de TV3 dedicada
a la lluita contra el càncer.
14 Calendari
benèfic contra el
càncer 2013
Bombers de Catalunya s’ha sumat a les
iniciatives solidàries per recaptar fons
per a La Marató de TV3 2012, que està
dedicada al càncer, i ha confeccionat
un calendari amb la col·laboració de
diverses actrius, actors i professionals
del món de la imatge. Els impulsors
del projecte són membres del
Cos de Bombers aficionats als esports
d’aventura, i les imatges combinen escenes
de risc amb d’altres de més quotidianes.
El calendari és ven als Parcs
de Bombers.
13 Bombers de
Tarragona al Banc de
Sang
E
Els Bombers de Tarragona van voler contribuir
al Banc de Sang i Teixits i el passat dia
20 de desembre durant tot el matí, una quinzena
de bombers van anar a donar sang al Hospital
Joan XXIII de Tarragona. La finalitat era contribuir
i conscienciar a la població de la importància de
donar sang, sobretot durant les dates nadalenques
que és quan les reserves de sang minven més.
9

ELS PARCS
10
16 Els Bombers
Voluntaris de Puig-reig
col·laboren en la plantada
d’arbres de Nadal
E
ls Bombers Voluntaris de Puig-Reig van
col·laborar el 12 de gener a Sant Pau de
Casserres a la plantada d’arbres de Nadal
que els comerciants han tingut durant aquestes
festes. Aquesta plantada és possible gràcies
a l’organització de l’Associació de Comerciants,
l’AMPA i l’Espai Sant Pau i a la col·laboració dels
Bombers Voluntaris de Puig-reig i l’Ajuntament de
Casserres.
15 Bombers de la
Granollers obtenen el
segon lloc al World Rescue
Challenge
L
’equip de Bombers de la Generalitat del
Parc de Granollers ha aconseguit el segon
lloc en la classificació general de l’XI edició
del World Rescue Challenge (WRC), el Concurs
Mundial de Rescat de Víctimes en Accident de
Trànsit, que es va celebrar a la ciutat de Londres,
entre el 17 i el 20 d’octubre de 2012. També van
obtenir la segona posició en la prova de maniobra
ràpida. L’equip del Parc de Reus va quedar
quart en la categoria de maniobra complexa, i el
combinat del Parc de Terrassa va debutar al concurs
amb la sisena plaça en l’exercici de la maniobra
estàndard. El primer lloc de la classificació
general ha estat per l’equip Royal Berkshire i el
tercer lloc l’ha aconseguit un altre britànic, North
Yorkshire.
17 Pràctiques conjuntes
a la Regió de Tarragona
Durant les darreres setmanes del 2012, la Regió
de Tarragona, ha organitzat una sèrie de
pràctiques amb l’objectiu d’entrenar els bombers
per afrontar serveis tant complicats com
poden ser els focs en vivendes en alçada i els focs
en grans espais confinats com els pàrquings. Gràcies
a les pràctiques i mitjançant diferents metodologies
els bombers han guanyat en eficàcia i destresa, però
sobretot en seguretat.
18 Bombers de la Generalitat i Climbat Girona
organitzen una competició d’escalada
L
’1 de desembre va tenir lloc 1 de desembre, amb la col·laboració de la Direcció General de Prevenció, Extinció
d’Incendis i Salvaments, I Open d’Escalada Bombers-Climbat Girona, organitzat per l’Associació Cultural i Esportiva
dels Bombers de Girona conjuntament amb el rocòdrom Climbat Girona. La jornada va comptar amb
la competició, en categories infantil al matí i absoluta a la tarda, i també amb una exhibició del Grup d’Actuacions
Especials (GRAE) dels Bombers de la Generalitat. També es va fer un exercici en què simulava el rescat i trasllat d’un
ferit en llitera a través d’una tirolina.

19 Visita a Tarragona dels
bombers de la central nuclear de
Nogent-sur-Seiene
El passat 8 de novembre, els diferents responsables
del grup d’especialistes de la lluita contra-incendis
de la central nuclear de Nogentsur-Seiene
(França), van visitar el parc de Bombers
de Tarragona, acompanyats del cap de parc i de representants
del servei contra-incendis de la central
nuclear de Vandellós II. També van visitar les installacions
de l’edifici del 112, a Reus.
ELS PARCS
20 Festa dels Bombers a
Sant Antoni de Vilamajor
El 28 d’octubre els Bombers Voluntaris de Sant
Antoni de Vilamajor van celebrar tot un dia d’activitats
en motiu de la seva festa anual. Van
organitzar una caminada popular, jocs infantils, diverses
pràctiques de bombers i un simulacre de rescat
urbà en alçada, entre d’altres.
L’acte va finalitzar amb un gran dinar de germanor.
Durant tota la jornada, també es va aprofitar per collaborar
amb el banc d’aliments, tot fent una recollida
de menjar.
21 Una delegació dels Bombers Voluntaris de
Gelida viatja a Colòmbia per donar material
tècnic als Bombers locals
Un equip de bombers del Parc de Gelida
va viatjar el passat 25 d’octubre
a Colòmbia per lliurar material
de treball a companys de diferents ciutats
d’aquell país americà. L’expedició composta
per 3 bombers (un dels quals és bomber del
Parc de Piera), van romandre a la zona fins
el 21 de novembre. En aquestes gairebé 4
setmanes d’estada a Colòmbia, van lliurar
gairebé 1.000 kg de material; equipament
personal i eines noves o en perfecte estat
operatiu i que han quedat fora d’ús per als
Bombers de la Generalitat perquè han estat
renovades per altres de més modernes. Amb
aquesta expedició els bombers del Parc de
Gelida consoliden el seu compromís amb
els bombers colombians, una relació que a
nivell personal alguns ja havien iniciat l’any
2003. Precisament, aquest estiu els Bombers de la Generalitat van ser rebuts per l’ambaixador de Colòmbia
a Espanya, que els va agrair personalment la tasca desenvolupada els darrers anys en diversos projectes de
col·laboració amb els bombers del país sud-americà.
22 XVIII Edició de la Primera Marató de
muntanya de Catalunya
C
elebrada el 28 d’octubre, el Parc de Bombers Voluntaris de Sant Llorenç Savall va coordinar les comunicacions
i la seguretat dels participants, al llarg de tota la jornada i en les diferents especialitats
de cursa que van tenir lloc.
11

ELS PARCS
23 XII Pulaskinada
L
’11 de novembre va tenir lloc en un terreny del
Carrer Can Solà del Pla de Matadepera, la XII
edició de la Pulaskinada, organitzada pel Grup
de Reforç d’Actuacions Forestals (GRAF) dels Bombers
de la Generalitat. Hi ha van participar 6 equips, davant
un nombrós públic amb amics i familiars dels equips
participants. Bombers i membres de diferents ADF
també van participar a la trobada, que va finalitzar
amb un excel·lent dinar de germanor amb un centenar
de persones.
24 El Parc de Bombers de Castellar del Vallès
acull les I Jornades Esportives de Bombers Juvenils
El Parc dels Bombers Voluntaris de Castellar del Vallès va acollir el darrer cap de setmana de setembre, les I
Jornades Esportives de Catalunya per a Bombers Juvenils. Aquesta trobada va comptar amb la participació
de Bombers Juvenils de casa nostra, de Bèlgica, de Portugal i de França, entre els quals també hi van haver
representants de la Catalunya Nord, uns 150 joves. Entre les activitats es van fer proves de múster, de muntar
instal·lacions amb manegots i de tirar de la corda, una cursa de relleus de mànegues i un circuit de rescat sanitari.
El Grup Caní de Recerca dels Bombers de la Generalitat va fer una demostració i també tots els participants van
fer una ruta turística a Montserrat. Les Jornades les van organitzar l’Associació de Bombers Juvenils de Catalunya,
l’Associació de Bombers Voluntaris de Castellar del Vallès i la de Sant Llorenç Savall, els Bombers de Viladecavalls i
els de Caldes de Montbui.
12

NOTES DE CONDOL
ELS PARCS
El passat 16 de gener del 2013 va morir a la localitat italiana de Feltre, després d’una llarga malaltia, en
Paolo de Paoli, Vicepresident de la Federació Mundial de Bombers Voluntaris i gran amic de la nostra
associació. Al sepeli van assistir en representació dels bombers voluntaris de Catalunya en Ramon
Guinjoan i en Josep Lluís Fernandez. El Sr. De Paoli va ser una de les persones que va ajudar amb més
dedicació a establir i mantenir els contactes internacionals de la nostra associació fins al punt de permetre,
fa uns anys, la participació d’ASBOVOCA a l’assemblea general de la Federació Mundial d’Associacions
de Bombers Voluntaris (FWVFA). Paolo de Paoli va assistir als nostres primers congressos fins que la seva
edat i malaltia li impediren de participar-hi.
El 4 de desembre del 2012 ens va deixar, amb poc més de cinquanta anys, en Jordi Nogué Puig, soci i
company del parc de Mataró, adscrit al taller-ràdio de Cerdanyola. Les seves cendres es van escampar
al mar davant la costa d’Arenys per part de la Creu Roja. A l’acte hi va assistir el vocal Francesc Villar en
representació de l’associació. En Jordi va estar amb l’associació des de la seva fundació, tenia el carnet
número 11, i destacà pel seu caràcter amable i el seu gran esperit de col·laboració. Molts el recordarem
quan venia als parcs a muntar una emisora, posar l’antena o fer reparacions dels equips de comunicació,
sempre amb el somriure als llavis.
El 22 de novembre del 2011 va morir el soci Joan Ramon Pubill, que va ser durant molts anys el Cap
del Parc de bombers de Puigcerdà i durant un temps formà part de la Junta de l’Associació. Fou un dels
impulsors de la celebració a Puigcerdà del Cinquè Aplec de Bombers de Catalunya, l’any 1999 i del Tretzè
Congrés l’any 2005.
També el 5 de setembre del 2011 ens va deixar el soci de Terrassa, Àngel Casanovas i Crespo, bomber
voluntari de l’escala de veterans i una persona que va dedicar una bona part de la seva vida al Centre
Excursionista de Terrassa i molt compromès amb les llibertats de Catalunya.
Descansin en pau
Joan Granés Puig
13

14
L’ENTREVISTA
Ramon Guinjoan:
“Catalunya hauria
d’impulsar un cos de
bombers voluntaris
eficient, com passa
a d’altres països”
Entrevistem a Ramon Guinjoan, que va ser un dels fundadors de
l’Asbovoca i del parc de Matadepera
VVa ser el segon president de l’Asbovoca.
Dos anys entre 1998 i 2000; just els que
no va acabar de complir el seu predecessor
en el càrrec, Jordi Martínez, que va cessar
a l’equador del seu segon mandat per centrar-se en la
seva activitat professional de farmacèutic. També va
ser un dels fundadors de l’entitat junt al capellà dels
bombers, Josep Lluís Fernández; l’anterior cap del magatzem
central de Martorell, Jaume Ruy, i la bombera
voluntària de Gelida Montserrat Nebot. En aquella èpo-
Entre el 1998 i el 2000 va ser
president de l’Asbovoca
ca també va jugar un paper “capital” el primer secretari
general de l’entitat, el reusenc Miquel Marimon, segons
destaca Guinjoan.
La idea de crear l’Asbovoca va sorgir a primers dels 90.
Els problemes que patien els voluntaris ja en aque-
lla època va fer que Guinjoan i Josep Lluís Fernández
decidissin actuar i organitzar tot el col·lectiu. Hi havia
qui sortia a un servei “amb camions de més de 30 anys
i parcs amb 20 bombers adscrits però amb només 8 o
10 jaquetons. No hi havia ni botes per a tot el personal”.
Dit i fet; crearen l’associació, en redactaren els estatuts
i després d’uns mesos amb el procés encallat, Josep
Ramon Dueso, aleshores director general, va donar
l’empenta definitiva perquè el projecte de l’Asbovoca
acabés essent realitat l’any 1992.
Als seus 72 anys, Ramon Guinjoan continua vinculat al
món dels bombers. És membre de les juntes de l’Asbovoca
i també de l’Aself, on s’ocupa de les relacions
internacionals de l’entitat junt a José Luís Martínez, primer
director de l’Escola dels Bombers de la Generalitat.
Porta més de 50 anys en el món de les emergències i
continua defensant amb la mateixa vehemència que el
primer dia la importància dels voluntaris. “Si els polítics
que tenim pensessin què és el que convé al país i es deixessin
de prejudicis apostarien per un model de bombers
amb molts més voluntaris”, afirma.

Bombers voluntaris en les inundacions de Bilbao l’any 1983.
D’esquerra a dreta: J.Pedrola i Moià, R. Guinjoan i P.Masana
Als seus 72 anys continua vinculat
al món dels bombers
El model italià
Davant la greu crisi econòmica que vivim, Guinjoan
té molt clar que Catalunya “hauria de tenir més parcs
mixtes, tal com es fa a Itàlia”, tot i que adverteix que
això hauria d’anar acompanyat d’un intens “diàleg amb
els funcionaris perquè en segons quins llocs consideren
que els estem prenent la feina”. És la seva fórmula per
optimitzar inversions; “crear un cos eficient de voluntaris,
com passa a Alemanya, a Àustria i al Regne Unit.
Als EUA, gairebé el 90% dels bombers són voluntaris i
al Japó pràcticament la meitat són dones”, afirma. Per
aconseguir-ho, caldria entre d’altres coses millorar les
condicions amb què els no funcionaris es vinculen laboralment
amb l’Administració. Com? resoldre l’actual
problema de les assegurances o incentivar el voluntariat,
que segons ell podria veure’s afectat perquè el
L’ENTREVISTA
compromís que s’exigeix als bombers “és molt fort” i els
joves són un dels més castigats per l’atur i la manca de
recursos. “A França i a Alemanya ja tenen problemes per
cobrir les places de voluntaris”, afirma.
Tot i això, Guinjoan no perd de vista que “molts cops, els
voluntaris es senten recompensats quan els donen uns
copets d’agraïment a l’espatlla enlloc de diners, però el
problema és que aquí no fan ni una cosa ni l’altra; penso
que aquí no tenim cap mena de reconeixement”. A França,
per exemple, “quan et jubiles t’ofereixen una petita
paga, però aquí, ni això!”.
Anys d’experiència i de dedicació també li donen una
Els primers congressos de
l’Asbovoca aplegaven més de
mil persones
valuosa perspectiva de tots aquests anys de lluita. Ha
viscut anys de moltes reivindicacions i massa maldecaps.
Els pitjors moments, el bienni 1997-1998: “Van
ser moments nefastos”, afirma. El conseller d’aleshores,
Xavier Pomés, i el director general de l’època, Enric Prior,
“van anar contra el voluntariat. Hi havia parcs amb
poc i molt mal material, anàvem en vehicles molt vells;
les assegurances no estaven definides... Eren problemes
que ja s’arrossegaven però que en aquells moments es
van accentuar”. Les protestes van enfrontar directament
l’Asbovoca amb la Generalitat; “els primers congressos
de l’associació aplegaven més de mil persones!”,
recorda. Firmada la pau es va poder iniciar un suau camí
de millores. Guinjoan pensa per exemple que des dels
inicis de l’Asbovoca hi ha hagut canvis positius quant a
material, “ens han donat una mica d’aire per respirar; el
que tenim ara no té res a veure amb el que hi havia per
exemple l’any 2004; aquí els voluntaris sempre hem anat
amb una sabata i una espardenya!”
Joan Roma (esq) i Ramon
Guinjoan (dreta),
en representació
de l’ASBOVOCA, l’any
2011, a l’entrega de
trofeus als guanyadors
del “Giro de la
Mura”, una prova atlètica
internacional de
bombers que es celebra
cada any a Itàlia
15

16
L’ENTREVISTA
MÉS DE MIG SEGLE AL PEU DEL CANÓ
Ramon Guinjoan va començar a fer de bomber
a finals dels 50 quan Josep Clapés Targarona,
aleshores alcalde de Terrassa i diputat
provincial des de 1955, li va demanar que
organitzés un grup de voluntaris per col·laborar
en l’extinció dels incendis forestals que pogués
haver al voltant de la ciutat. Clapés intentava crear
des de 1958 el cos de bombers de la Diputació
de Barcelona, cosa que finalment aconseguiria
l’any 62. Ramon Guinjoan, membre en aquella
època del Centre Excursionista de Terrassa, acabà
reclutant un grup de gairebé 40 voluntaris
entre els quals hi havia gent de la Hermandad
Sindical de Labradores y Ganaderos de Tarrasa,
que els facilità roba i calçat adequats per poder
anar a foc.
Des d’un primer moment, el grup va ser adscrit al
parc de Terrassa. “No hi va haver mai cap problema”,
amb els bombers professionals de l’època,
assegura Guinjoan. “Érem una gran ajuda per al
personal del parc”. Alfons Tarrida aleshores cap
de parc, també els facilità equipament i material.
En aquella època, els voluntaris de la ciutat es
desplaçaven als incendis forestals en un camió
Ebro de la brigada municipal i eren alertats per
la sirena que anunciava un sinistre. Un toc llarg
d’alerta seguit d’uns tocs més curts que, segons
la quantitat, informaven del districte on hi havia
l’emergència. Els voluntaris anaven al parc, es
canviaven i tot seguit anaven allà on se’ls requeria,
i no només per sufocar focs forestals, segons
recorda Guinjoan.
El grup de Terrassa s’acabà coordinant amb l’embrió
de voluntaris de vigilància forestal que havia
començat a gestar-se a Gelida al 58 gràcies
a la iniciativa de joves inquiets com Josep Lluís
Fernández. Un grup a qui el Distrito Forestal de
l’Estat (germen d’Icona) acabà constituint oficialment
com a cos de bombers voluntaris i que al
61 començà a formar-se i a fer guàrdies amb els
bombers de l’Ajuntament de Barcelona. Guinjoan
recorda que la primera “gran actuació” dels voluntaris
va ser al setembre de 1962, amb motiu
de les riuades que afectaren ciutats com Terrassa,
Rubí, Sabadell, Sant Quirze del Vallès i Ripollet,
entre d’altres, i que costaren la vida de 815
persones.
Sense deixar el parc de Terrassa, Ramon Guinjoan
va instal·lar-se a Matadepera al 1980. El 15 de
desembre de l’any següent, un incendi va cremar
70 hectàrees de vegetació a can Solà del Racó, a
Matadepera. Va ser arran d’aquell foc que l’alcalde
de la vila, Víctor Peiró, i el regidor de seguretat
ciutadana, Manel Carrera, instaren Guinjoan a
crear un parc de bombers propi al municipi; “de
seguida hi van creure”, assegura. La idea arribà
a bon port tot i les reticències inicials de la Direcció
General de Prevenció, Extinció d’Incendis
i Salvaments de la Generalitat, que considerava
que Matadepera estava massa a la vora de Terrassa
per tenir un parc de bombers i que al municipi
no hi havia pas indústria com per poder ser
considerat un punt de risc. El parc de voluntaris,
però, naixia oficialment al 1982 i Guinjoan en
va ser el primer cap de l’agrupació. “Ens coneixien
com Els Grocs de Matadepera, perquè vestíem
d’aquest color per fer vigilància pel bosc”, recorda.
En aquells anys, i en tant que bomber i submarinista
titulat, Guinjoan va treballar no només a
Matadepera sinó que també col·laborà en les tasques
de salvament de les víctimes que causà el
trencament de la presa valenciana de Tous al 82,
en les inundacions que afectaren el curs del riu
Segre al Pirineu de Lleida i a Andorra el 1983 i en
els aiguats de Bilbao d’agost d’aquell mateix any.
També va treballar en l’incendi que va arrasar la
muntanya de Montserrat l’any 86.
CARLES SAVALLS
històriador i periodista, treballa a l’Oficina de Premsa dels Bombers de la Generalitat
de Catalunya. És co-autor del llibre “Bombers de Catalunya: història i present”.

La protecció civil a
Catalunya
Un model singular
Vista externa del Camió de la DGPC. Font: DGPC
La protecció civil està definida pel Tribunal
Constitucionals com un conjunt d’accions dirigides
a evitar, reduir o corregir els danys causats
a persones i bens per tota classe de mitjans
d’agressió i pels elements naturals o extraordinaris
en temps de pau quan l’amplitud i la gravetat de llurs
efectes els fa assolir el caràcter de calamitat pública, és
competència pròpia a Catalunya ja des de l’any 1986 i
la concurrència de les competències és de la Generalitat
i els ens municipals, tot i que el tribunal constitucional
encara manté que la competència serà de l’estat
espanyol quant les emergències siguin declarades de
“interés nacional”. No cal dir que mai s’ha definit què
és “interés nacional”, el qual fa pensar que no és per
manca de capacitats, sinó per una voluntat manifesta
ESTAT DE LA QÜESTIÓ
La protecció civil a Catalunya és un model singular i recollit a l’Estatut
de Catalunya, i és per aquests motiu que aquest article pretén explicar
molt breument el marc legal, com s’organitza i com cal entendre la particularitat
del “recurs propi” de protecció civil i del concepte general de
“protecció civil” en el marc de les emergències
L
de deixar aquest buit que permet una certa impunitat
en legislar o comandar, si cal, per part de l’estat espanyol,
els cossos operatius de Catalunya o altres comunitats,
però donat que aquest tema pot donar molt de
sí, no entrarem més en detall perquè es mereixeria un
article sencer.
L’ article 132 del Estatut de Catalunya diu textualment
“Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en
matèria de protecció civil, que inclou, en tot cas, la regulació,
la planificació i l’execució de mesures relatives
a les emergències i la seguretat civil, i també la direcció
i la coordinació dels serveis de protecció civil, que
inclouen els serveis de prevenció i extinció d’incendis,
sens perjudici de les facultats dels governs locals en
17

aquesta matèria, respectant el que estableixi l’Estat en
exercici de les seves competències en matèria de seguretat
pública.” El model de protecció civil de Catalunya
és singular perquè el model de seguretat i emergències
de Catalunya també ho és. Aquí tenim bombers propis,
policia pròpia, sanitat pròpia, servei meteorològic o
geològic propi, i una llarga llista més de cossos operatius,
serveis o gestors de perills. Cadascun d’ells te les
seves funcions pròpies en les diferents fases en que
es desenvolupen les emergència, i que podríem definir
com: previsió, prevenció, intervenció, recuperació, etc.
Però per entendre bé aquest article 132 cal explicar
qui són els de protecció civil i com s’organitza el model
quant hi ha emergències.
La protecció civil catalana: qui són i com s’organitza
La protecció civil catalana ha passat per diversos models
de dependència orgànica des de el 1986. Va iniciar
essent una Gerència de protecció civil, posteriorment
va passar a ser una subdirecció dins la Direcció General
d’emergències i seguretat civil, on l’altre subdirecció
era la de bombers, i des de ja fa 6 anys es va constituir
com una Direcció General pròpia, amb la intenció de
que procedís a desenvolupar totes les competències
en matèria de seguretat que el propi Estatut i la Llei de
protecció civil estableix.
Tal com indicava anteriorment, cadascun dels cossos
operatius i gestors tenen les seves pròpies funcions
i la Direcció General de protecció civil també te unes
funcions pròpies, que en cap cas no son les de cap cos
operatiu existent ni han de ser-ho, sinó que han de ser
l’eix de l’engranatge que ha de fer moure la maquinaria
18
ESTAT DE LA QÜESTIÓ
Vista de la sala CECAT Barcelona. Font: DGPC
imatge del consell assessor al CECAT. Font: DGPC
de les emergències en un sol sentit: la seguretat.
Mentre no hi ha emergències, la protecció civil elabora
els plans d’emergència 1 , els implanta, fa campanyes
de sensibilització cap a la població sobre riscos, cerca
noves tecnologies de comunicació amb els municipis,
introdueix les capes de vulnerabilitat del territori, desenvolupa
les normatives necessàries per la prevenció
dels grans riscos o les indicades a la Llei de protecció
civil i elabora i manté actualitzat el catàleg de mitjans
i recursos pels municipis, pels operatius i per la població.
Tanmateix hi ha una part operativa que també
s’executa 24 hores els 365 dies de l’any, i és el seguiment
dels diferents incidents que es van produint, per
si algun d’aquest passa a una potencialitat que requereix
l’activació d’un pla. Aquesta última tasca s’executa
des de el CECAT (Centre de Coordinació d’emergències
de Catalunya) i es garanteix així la monitorització permanent
dels riscos greus. En aquesta
tasca s’inclou també el servei a les
administracions locals, responsables
també de la seguretat dels ciutadans,
en forma de comunicats i consells de
com abordar preventivament els episodis
de risc (per exemple, davant la
previsió de nevades importants recordant
que cal posar a punt els espais
d’acollida, els grups electrògens, ..., o
en previsió de pluges intenses recordant
que han de fer revisió de l’accés i
estat dels punts negres).
1 PROCICAT, INFOCAT, INUNCAT, NEUCAT, PLASEQCAT, ALLAUCAT, SISMI-
CAT, TRANSCAT, RADCAT, CAMCAT

Quant es produeix una emergència
que fa activar un pla,
és important saber què pel
fet d’activar aquests, es dóna
tot el recolzament legal als
diferents operatius, també
permet augmentar recursos
humans i materials, facilita la
coordinació entre tots, i fins
hi tot, permet l’expropiació o
establir amb tot el fonament
legal, les ordres de confinament
o evacuació o les de
prohibició que recomanen
els diferents cossos operatius.
En l’activació del pla “la
protecció civil” cal entendrela
com que són tots els intervinents
en aquesta, des
de els cossos operatius, els
gestors dels risc, els mitjans
de comunicació, els tècnics
de protecció civil de la Generalitat o el municipi i fins
i tot els voluntaris professionals o ocasionals, perquè
tots queden recollits dins aquest paraigua del pla.
En aquests casos els tècnics de la Direcció General
de protecció civil, al igual que els altres actors de
l’emergència, també tenen unes funcions pròpies: Des
de el CECAT s’activa o desactiva els plans, es fa un seguiment
de l’evolució, es recopila tota la informació i
necessitats que es van generant i les posa en comú difonent-ho
a la resta, facilita recursos a qui ho sol·licita,
transmet la informació al director del pla i convoca
al Consell Assessor quan aquest ho requereix, per tal
d’assessorar-lo, perquè pugui prendre les seves decisions,
fa els avisos als municipis i vulnerables, a les
sales de comandament, facilita recursos logístics extraordinaris,
etc. També es fan les funcions establertes
als plans del grup logístic, que ja des de el territori, facilita
l’eina principal per poder constituir el CCA (Centre
de comandament Avançat) i és el camió de protecció
civil, que disposa de tota la tecnologia necessària per
facilitar la tasca de comandament de bombers al lloc
de l’emergència i els recursos tecnològics pels altres
operatius presents. També fa tasques de recopilació de
Interior amb la constitució del CCA. Font: DGPC
ESTAT DE LA QÜESTIÓ
requeriments dels municipis, els ajuda en la constitució
dels centres d’acollida, els assessora en els CECOPALS
(Centre de coordinació d’emergències municipals), els
facilita personal com assistents socials, traductors, personal
de Creu Roja, etc.
Per tant, i com a resum, cal entendre la protecció civil
en dos aspectes:
-com una Direcció General amb personal propi i funcions
pròpies com són doncs la prevenció, la planificació,
la sensibilització, i dins la intervenció: la coordinació
(molt important no confondre amb “comandament”,
ja que aquesta funció en la majoria 2 de plans és una
funció de bombers), la recopilació d’informació, la
transmissió i la facilitació de recursos,
- i “la protecció civil” com a model català, on amb el pla
activat i per fer front a una gran emergència, tothom
hi te cabuda, perquè a les emergències, on tots tenim
els recursos tant limitats, el que cal és sumar esforços i
anar en una sola direcció
2 Exemple d’exempcions: En el pla de pandèmies és Salut, o en el Procicat
en cas d’atacs terroristes és Mossos.
MONTSERRAT FONT FABRA. CAP DEL SERVEI DE GESTIÓ D’EMERGÈNCIES, DIRECCIÓ GENERAL
DE PROTECCIÓ CIVIL GENERALITAT DE CATALUNYA
Montserrat Font Fabra és Enginyera tècnica industrial i Llicenciada en Psicologia. Va iniciar la seva vida
professional a l’empresa privada en temes de seguretat contra incendis i plans d’autoprotecció. Ha estat a
l’ajuntament de Mataró com a cap de secció de llicències d’activitats i posteriorment com a cap del servei de
protecció civil i coordinadora de riscos laborals. Des de l’any 2007 està a la Direcció General de protecció civil
de la Generalitat de Catalunya, primer com a cap del servei de gestió del risc i planificació i actualment com
a cap del servei de gestió d’emergències. És col·laboradora en Màsters i Postgraus de la Universitat Pompeu
Fabra i de la Universitat Jaume I de Castelló entre altres, i professora especialista de l’Escola de Prevenció i
Seguretat Integral de la UAB.
19

20
ESTAT DE LA QÜESTIÓ
QUI SOM ELS
BOMBERS
VOLUNTARIS
El Cos de Bombers de la Generalitat
de Catalunya és un cos
mixt, on la meitat son bombers
professionals (funcionaris)
i l’altra meitat bombers
voluntaris. En aquest article, s’aporta unes
dades on s’explica qui som i què fem els
bombers voluntaris
A
Catalunya l’origen dels bombers data
de mitjans segle XIX. Les primeres companyies
van sorgir lligades a mútues
d’assegurances i posteriorment als ajuntaments.
Tot i ser un servei municipal, aquells primers
bombers eren voluntaris, és a dir, cadascú tenia la seva
feina i era mobilitzat mitjançant el toc de campanes,
només quan hi havia un servei. No es tenia un sou fixe,
pel fet de fer de bomber, però a canvi es rebia una compensació
econòmica, en base a premis i recompenses.
A causa de l’augment de població i dels riscs i per tant,
del nombre de serveis i actuacions, alguns municipis
van deixar de comptar amb bombers voluntaris, per tenir
una plantilla fixa d’apagafocs. El primer ajuntament
que va fer aquest pas va ser el de Barcelona, a finals de
segle XIX. Progressivament i durant la guerra civil i la
postguerra, molts ajuntaments van “professionalitzar” o
“funcionaritzar” els seus bombers. A partir d’aleshores,
les ciutats comptaven amb retens de bombers les 24
hores i aquests ja tenien una nòmina fixa i una feina
única.
A la dècada dels seixanta trobem que la Diputació de
Barcelona, organitza un servei d’extinció de bombers
per a la seva província i paral·lelament sorgeixen nous
cossos de bombers voluntaris, en aquelles poblacions
on no hi ha cap servei d’apagafocs. Molts d’aquest
nous cossos van sorgir pel fet, a més a més, per que
l’ajuntament en concret no es podia costejar tenir una
plantilla fixa 24 hores de bombers professionals. I recordem
a més a més, la tradició molt estesa a casa nostra
de mobilitzar-se només en cas de necessitat.
Amb la reinstauració
de la Generalitat es
crea el Cos de Bombers
de la Generalitat,
i aquest es fa, amb la
integració progressiva
dels parcs de bombers
de les diputacions
i dels ajuntaments i de
la creació de nous parcs
de bombers voluntaris.
El Cos de Bombers de la Generalitat es va iniciar amb
la dualitat de parcs de bombers professionals (o funcionaris)
i voluntaris. Els professionals són bombers
funcionaris i que estan en plantilla i en nòmina a la
Generalitat. Per accedir-ne cal tenir complir uns requisits
i passar unes oposicions i després aprovar el curs a
l’Escola de Bombers.
En el mes de juny de 2012, el
nombre de bombers voluntaris
era de 2.532 i 2.556 bombers
professionals
Els bombers voluntaris estan regulats mitjançant un reglament,
aprovat en el Decret 246/1996, de 4 de juny, i
modificat pel Decret 68/2000, de 8 de febrer i i han de
sotmetre la seva actuació als principis bàsics assenya-

lats a l’article 2 de la Llei 5/1994, de 4 de maig,
de regulació dels serveis de prevenció i
extinció d’incendis i de salvaments
de Catalunya.
Són bombers voluntaris
les persones que,
per la seva vocació
benèficosocial,
presten serveis
d’una manera
altruista dins
l’estructura de
dels serveis de
prevenció i extinció
d’incendis i salvaments
a Catalunya.
No tenen la consideració
de funcionaris
ni de personal laboral
i es regeixen pel corresponent
reglament. Per
accedir-ne cal també tenir
uns requisits, com tenir 18
anys o viure dins un radi de
15km d’un parc de bombers
voluntaris, i passar unes proves
i també aprovar el curs a
l’Escola de Bombers.
La feina i dedicació d’un bomber
voluntari és compensada econòmicament,
segons el reglament per assistir a pràctiques,
cursos, sinistres i serveis de reraguarda.
2800
2600
2400
2200
2000
1800
1600
1400
1200
1000
800
600
400
200
0
Evolució del nombre de Bombers de la Generalitat
a Catalunya. Voluntaris i professionals
ESTAT DE LA QÜESTIÓ
Els bombers voluntaris, en teoria, tenen la mateixa formació,
equipament, material i vehicles i estan igual de
preparats que un bomber professional per anar a qualsevol
servei.
Els bombers voluntaris no són bombers auxiliars. En un
servei on només hi ha bombers voluntaris, no sempre
hi van també professionals, o a la inversa. Quan en un
sinistre el primer parc de sortida necessita ajuda, els
comandaments envien reforços, independentment si
són voluntaris o funcionaris. Tothom s’ajuda a tothom,
però els voluntaris no han d’estar un grau per sota dels
professionals, no són ajudants ni auxiliars, són companys.
En un servei però, el comandament sempre recaurà
en un bomber funcionari, tal com està estipulat
per llei. I aquest serà agent de l’autoritat, en canvi un
bomber voluntari no ho és.
La gran diferència entre un bomber professional i un voluntari
és la vinculació contractual amb l’administració.
Els primers fan de bombers per que és la seva feina i
estant dins una horari laboral. Els segons en canvi són
activats bàsicament quan se’ls necessita, ja sigui de dia
o de matinada, sigui dia festiu o no. Això implica que un
bomber voluntari ha de tenir un compromís molt gran
amb el servei. Un bomber voluntari ha de tenir un sacrifici
especial, ja que en certs moments, ha de deixar
la feina, la família, els amics, l’oci, per anar a una emergència,
però també per anar a reunions, pràctiques, formacions,
etc. Fer de bomber voluntari és restar temps a
altres coses de la teva vida.
Actualment hi ha 77 parcs de bombers voluntaris i 73
parcs de bombers professionals, tot i que 64 d’aquests
parcs, també hi ha adscrits bombers voluntaris. En el
1986
1988
1990
1992
1994
1996
1998
2000
2002
2004
2006
2008
2010
2012
Voluntaris
Professionals
21

Quim Vancells
mes de juny de 2012, el nombre de bombers voluntaris
era de 2.532, i 2.556 bombers professionals.
Tot i així, cal tenir en compte que Catalunya està molt
per sota del nombre de bombers que és necessiten.
Segons la Unió Europea la ràtio òptima és d’un 1 bomber
per cada 1.000 habitants. Els Bombers de la Generalitat
de Catalunya (sense comptar Barcelona ciutat),
la ràtio és 0’85 bombers/mil habitants. Per arribar a la
ràtio òptima, la plantilla dels Bombers de la Generalitat,
s’hauria d’augmentar en 900 efectius més.
Des de 1986 que el nombre de bombers voluntaris ha
estat majoritari (excepte l’any 1992, que es va reforçar
per les Olimpíades i pel gran nombre de jubilacions
que vindrien posteriorment), si bé és cert que a partir
de 2004, la distància entre el nombre de bombers
voluntaris i professionals s’ha anat
escurçant cada vegada més, fins al
22
ESTAT DE LA QÜESTIÓ
Segons la Unió Europea la ràtio
òptima és d’un 1 bomber per cada
1.000 habitants. Els Bombers de
la Generalitat tenen una ràtio de
0’85 bombers/mil habitants
ELS 77 PARCS DE BOMBERS VOLUNTARIS A CATALUNYA
Àger, Agramunt, Alcover, Almacelles, Almenar, Arbúcies/Joanet, Arenys de
Mar, Artesa de Segre, Batea, Begues, Bellver de Cerdanya, Bossost, Cadaqués,
Caldes de Montbui, Camprodon, Capellades, Castellar del Vallès, Castellfollit,
Coll de Nargó, Collbató, Cornudella, El Pont de Suert, Espot, Esterri d’Aneu,
Flix, Gelida, Gironella, Guissona, Horta de Sant Joan, Isona i Conca Dellà,
Josa i Tuixen, La Granadella, La Llacuna, La Pobla de Segur, Les, Les Borges
Blanques, L’Escala, Llavorsí, Llívia, Malgrat de Mar, Matadepera, Montferrer
i Castellbó, Montmany-Figaró, Montserrat, Oliana, Organyà, Piera, Pinós,
Ponts, Portbou, Prades, Puigcerdà, Puigreig, Ribera de Cardós, Ribes de
Freser, Sallent, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Climent de Llobregat, Climent
Sescebes, Sant Hilari Sacalm, Sant Jaume dels Domenys, Sant Llorenç de Morunys,
Llorenç Savall, Santa Coloma de Cervelló, Santa Coloma de Queralt,
Santa Maria de Palautordera, Sarral, Seròs, Sitges, Tivissa, Torà, Tordera, Tossa
de Mar, Vielha, Viladecavalls i Vilarrodona.
I a més, també hi ha bombers voluntaris adscrits en 64 parcs professionals
d’un total de 73: Amer, Amposta, Ascó, Badalona, Balaguer, Banyoles, Berga,
Calaf, Calonge, Cambrils, Cassà de la Selva, Cerdanyola del Vallès, Cervera,
El Vendrell, Falset, Figueres, Gandesa. Gavà, Girona, Granollers, Guardiola
de Berguedà, Hostalric, Igualada, L’Ametlla de Mar, L’Hospitalet de l’Infant,
L’Hospitalet de Llobregat, La Bisbal d’Empordà, La Jonquera, La Seu d’Urgell,
La Vall d’Aro, Llançà, Lleida, Lloret de Mar, Maçanet de la Selva, Manresa,
Martorell, Mataró, Mollerussa, Montblanc, Mora d’Ebre, Olot, Palafrugell,
Pineda, Reus, Ripoll, Roses, Rubí, Sabadell, Sant Celoni, Sant Feliu de Llobregat,
Santa Coloma de Farners, Solsona, Sort, Tarragona, Tàrrega, Terrassa,
Torroella de Montgrí, Tortosa, Tremp, Ulldecona, Valls, Vic. Vilafranca del
Penedès, Vilanova i la Geltru
punt que ara aquests darrers representen el 50,2%.
Per tant el % de bombers voluntaris és del 49’7% del
nombre total de bombers que hi ha a Catalunya. Pràcticament
la meitat. Aquesta però, és una xifra inferior
si la comparem amb d’altres països, com Estats Units
(70%), Alemanya (97%), Suïssa (98%), Països Baixos
(80%), Àustria (95%) o França (79%).
Capitals de comarca com El Pont de Suert, Vielha, Les
Borges Blanques o Puigcerdà tenen només bombers
voluntaris i això vol dir que comarques com l’Alta Ribagorça,
Val d’Aran, Garrigues o Cerdanya només tinguin
bombers voluntaris.
Ciutats turístiques importants com Sitges, Tossa de Mar
o Cadaqués, només tenen parcs de bombers voluntaris.
A la regió de Lleida, per exemple, els bombers voluntaris
representen més del 75% del nombre total.
Cal, amb aquestes dades, tenir present que els Bombers
de la Generalitat, són un cos mixt, i que els bombers
voluntaris són igual d’importants que els bombers
professionals, més que res, perquè representen la meitat
del Cos. Les inquietuts, demandes i mancances del
nostre col·lectiu no poden ser obviades, ni menyspreades
per ningú
MARC FERRER I MURILLO
Llicenciat en història i Tècnic Superior en prevenció de riscos laborals, en materia de seguretat.
Tècnic operador del cecat. Bomber voluntari de matadepera

La gestió de la comunicació
de les emergències: els
incendis forestals
Amb aquest article exposem quines van ser les estratègies de comunicació
portades a terme des de l’Àrea d’Informació i Comunicació
de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i
Salvaments, estratègies que cal tenir ben presents i desenvolupar
de forma paral·lela a la pròpia extinció de l’incendi, ateses
les actuals dinàmiques de la comunicació social
L’any 2012 fou un dels més intensos, tant pel
que es refereix al número d’incendis forestals
com a la importància d’aquests. De fet, a
Catalunya s’iniciava el període de campanya
forestal a l’hivern, quan els Bombers vam haver de fer
front a l’extinció d’incendis especialment importants en
una època tan poc propícia per als incendis forestals.
Concretament, a principis de març es va produir un episodi
de grans (i simultanis) incendis forestals al Pirineu
Occidental (Coll de Nargó, Gerri de la Sal, Pont de Suert,
Calbinyà) i a Girona (Vall d’Aro). No eren els primers incendis
forestals que es produïen, fora de l’època “habitual”
de Campanya Forestal, ni els darrers: al maig, un
altre incendi forestal afectava prop de 3.000 hectàrees
a Rasquera (Ribera d’Ebre). Al llarg de la Campanya Forestal’12
es van produir altres grans incendis forestals:
Calaf, Garraf, Cabacés, Sant Feliu Sasserra i, especialment,
el greu incendi forestal de l’Empordà, per posarne
alguns exemples.
La gestió de la comunicació al Cos de Bombers de la
Generalitat de Catalunya
L’Àrea d’Informació i Comunicació (AIC) és l’encarregada,
entre d’altres funcions, de la relació amb els mitjans de
comunicació i de la comunicació externa. La seva plantilla
habitual és de 6 persones: 5 llicenciades en periodisme
o en una de les titulacions de comunicació, i una
administrativa. Aquest personal es reforça, durant els
períodes de Campanya Forestal, amb dos periodistes
més.
Des de l’AIC oferim un horari continuat d’atenció als
mitjans de comunicació, 365 dies l’any. El nostre horari
habitual és de 07.00h a 22.00h els dies laborables i de
10.00h a 20.00h els festius i caps de setmana. A més,
sempre hi ha un periodista de guàrdia localitzable, per
garantir la informació si es produeix un sinistre important
en la franja horària en què no hi ha presència física.
L’Àrea d’Informació i Comunicació
(AIC) és l’encarregada, entre
d’altres funcions, de la relació amb
els mitjans de comunicació i de la
comunicació externa
La nostra ubicació mostra la importància de la comunicació
en el Cos de Bombers: ens trobem a la mateixa
Sala Central dels Bombers, a Bellaterra. També dóna
23

una idea sobre la percepció operativa de la informació.
Pel que fa a la nostra activitat habitual, és important
destacar l’elevat nombre de “contactes” que tenim
diàriament amb els mitjans de comunicació, que són
els que, finalment, han de fer arribar els missatges del
Cos de Bombers a la població. Així, l’any 2012, vam
emetre 637 notes de premsa, vam fer 2.764 tuits, vam
enviar 650 missatges sms i vam resoldre més de 600
peticions d’entrevistes, dades, filmacions, etc. Tot i això,
destaquen les prop de 40.000 trucades telefòniques
ateses en el decurs de l’any a la nostra seu de Bellaterra,
totes elles, trucades de mitjans de comunicació.
La informació a la població, a través dels mitjans de comunicació,
esdevé bàsica en el nostre dia a dia, i no
només en els moments de grans sinistres.
La gestió de la informació durant els incendis forestals
Més enllà de la seva afectació sobre la vegetació que
pot estar cremant, un incendi forestal genera un alt
grau interès en la societat. Pensem, per exemple, en un
incendi que obliga a tallar la circulació viària per les
carreteres properes, o té afectació en línies ferroviàries.
Es tracta de “danys colaterals” que poden ser percebuts
amb neguit per la societat, d’una banda, i que poden
arribar a generar una certa alarma social, de l’altra, tot
i que, per a nosaltres, l’incendi no sigui especialment
important.
En el cas particular dels incendis forestals, i quan es
constitueix un Centre de Comandament de Bombers
per ubicar-lo a la zona afectada per l’incendi i gestionar-lo,
una de les figures que es desplaça amb el dispositiu
de Bombers és la del nostre periodista, fet que
24
Bombers de la Generalitat de Catalunya
demostra l’alt grau de penetració de les nostres funcions
en el dispositiu. Serà aquest/a periodista qui es
relacionarà amb els periodistes que s’hagin desplaçat
“in situ” per informar de l’incendi, qui coordini la informació
amb la generada des de la seu de l’AIC a Bellaterra,
organitzi les corresponents rodes de premsa,
assisteixi als portaveus institucionals, o acompanyi als
mitjans gràfics per tal que puguin obtenir imatges dels
equips d’extinció (sota estrictes mesures de seguretat),
entre d’altres tasques.
En el cas particular dels grans incendis
forestals, i quan es constitueix
un Centre de Comandament
de Bombers una de les figures que
es desplaça amb el dispositiu de
Bombers és la del nostre periodista
També durant els períodes de Campanya Forestal, els
Bombers hem encetat una nova línia comunicativa, a
través de l’Equip d’Enregistrament d’Imatges. Depenent
de la Subdirecció General Operativa, aquest equip està
format per personal amb la formació i l’equipament
corresponents, així com una alta especialització en el
sector àudiovisual, i és el responsable de produir material
àudiovisual que ens permet que la població vegi,
i entengui, quines són les tasques dutes a terme pels
Bombers en la zona calenta de l’incendi. Aquest material,
d’altra banda, ha tingut una altíssima acceptació
entre els mitjans de comunicació, atès que disposen
d’imatges que, per motius obvis de seguretat personal,
ells no poden filmar.

L’any passat, també vam posar en marxa el Canal You-
Tube de Bombers, on pengem vídeos d’actuacions del
Cos de Bombers, i una pàgina web amb consells específics
de seguretat a la muntanya. Aquesta pàgina compta
amb un codi QR, que permet a la gent descarregar-se
aquests consells directament als seus dispositius mòbils.
L’incendi forestal de l’Empordà: anàlisis de la gestió
de la informació
Quin és el nostre paper quan es produeix un incendi?
Fem una àmplia cobertura informativa de les diverses
estratègies dutes a terme pel Cos de Bombers, tot informant
a la població sobre la situació de l’incendi, sobre
quines feines duem a terme tant els Bombers com
altres cossos d’emergències que hi col·laboren en les
tasques d’extinció, sobre
l’afectació viària que
es pot trobar la població
propera a l’incendi,
les condicions de vent
i/o meteorològiques, i
també sobre els consells
d’autoprotecció i prevenció
que la població ha
de tenir en consideraicó.
Tot això, en col·laboració
amb les unitats de premsa
i comunicació dels organismes
corresponents
(Protecció Civil, Mossos
d’Esquadra, Agents Rurals,
Sistema d’Emergències
Mèdiques, etc.) per tal de
donar una visió el més
global possible als mit-
ESTAT DE LA QÜESTIÓ
Tenim el Canal YouTube de Bombers, on pengem
vídeos d’actuacions del Cos de Bombers
jans de comunicació i, per extensió, a la població.
Concretament, quina és la nostra activitat, en relació a un
incendi forestal? Entrem en una dinàmica d’informació
continuada, que anem contrastant i actualitzant en la
mida del possible, i que va des de l’atenció telefònica
continuada per informar als mitjans sobre l’evolució
de l’incendi, passant per l’enviament de les notes de
premsa corresponents (les quals queden “penjades” a
dues pàgines web: www.gencat.cat/premsa i www.gencat.cat/bombers),
l’enviament de missatges de text als
telèfons mòbils dels periodistes, o els “tuits” del perfil
@bomberscat. El mateix procés se segueix amb les
convocatòries de premsa.
A més, i tal i com comentàvem abans, un de nosaltres
es desplaça al Centre de Comandament Avançat que
s’hagi constituït. No podem oblidar que els mitjans de
comunicació també enviaran periodistes a la zona de
l’incendi forestal, per tal de cobrir-lo informativament.
A títol d’exemple, i en relació amb el foc forestal de
l’Empordà, cal destacar que, durant els primers dies de
l’incendi sempre va haver un representant de l’AIC al
CCB, a Figueres. Així mateix, a Bellaterra vam ampliar
els horaris habituals, per garantir-ne la cobertura informativa.
Només els quatre primers dies de l’incendi
forestal, vam emetre fins a 25 notes de premsa, vam
atendre unes 1.100 trucades telefòniques de mitjans
de comunicació (a la seu de Bellaterra) i vam enviar 32
Bombers de la Generalitat de Catalunya
25

sms’s, sense oblidar la gestió d’entrevistes, filmacions,
dades, etc.
En col·laboració amb el Gabinet de Comunicació del
Departament, també vam coordinar les convocatòries
de premsa i l’atenció a mitjans per part del Conseller
d’Interior, Felip Puig, o d’altres representants dels cossos
operatius presents al CCB de Figueres.
El perfil de twitter @bomberscat durant els incendis
forestals
El compte oficial dels Bombers de la Generalitat a
twitter, @bomberscat ,va sorgir davant la necessitat
d’adaptar-nos als nous temps i a les noves formes de
comunicació social. A través del twitter, el nostre missatge
arriba més ràpidament a la població, fet especialment
important en situacions com les de l’incendi
forestal de l’Empordà.
El diumenge 22 de juliol, i davant la magnitud de
l’incendi, no ens vam limitar a “linkar-hi” les notes de
premsa que anàvem emetent, sinó que vam incorporar
26
ESTAT DE LA QÜESTIÓ
El compte oficial dels Bombers de
la Generalitat a twitter, @bomberscat,
va sorgir davant la necessitat
d’adaptar-nos als nous temps
i a les noves formes de comunicació
social
NÚRIA IGLESIAS I GUERRERO
Periodista responsable de comunicació de la DGPEIS
un nou ús: la transmissió de la informació (prèviament
contrastada), en temps real. Calia informar de forma
ràpida sobre la important afectació viària (l’autopista
Ap-7 estava tallada) o sobre el confinament massiu de
moltes poblacions de l’Empordà. A més, retuitejàvem
informació d’altres comptes oficials: Direcció General
de Protecció Civil, Servei Català de Trànsit, o 112. En
total, entre el 22 i el 23 de juliol vam fer 588 tuits, tot
donant un mosaic final informatiu ampli i general. Molts
d’aquests tuits van ser “retuitejats” per la població, especialment
aquells amb consells de prevenció i autoprotecció.
Una anàlisi posterior de les mencions que vam rebre
al compte @bomberscat va destacar el predomini total
de missatges positius: elogi per l’esforç en l’extinció de
l’incendi, satisfacció per la informació transmesa, heroïcitat
del personal operatiu, agraïment pel resultat
de les operacions, etc. El resultat final fou de més d’un
milió d’impactes (!).
Aquestes “pinzellades” respecte a les diverses tasques
realitzades des de l’AIC posen de relleu que cal incorporar
la gestió de la informació a l’operativitat d’un
incendi, de forma que s’evitin els rumors o les falses
notícies sobre la situació, s’ajudi a un millor coneixement
del Cos de Bombers i es difongui una informació
de serveis, veraç i de qualitat a la població. Així mateix,
la incorporació de les noves tecnologies en els nostres
canals de difusió ens ajuden a “parlar” el mateix idioma
que la societat actual. Ens assegurem, així, que arribem
al destinatari final del nostre missatge

El projecte SoS Tèxtil per
indumentària de bombers
El projecte R+D Sos Tèxtil, confinançat per ACC1Ó i el fons
europeu FEDER, té com a objectiu la recerca i desenvolupament
de materials, estructures i acabats tèxtils i disseny de peces de
roba per a solucions globals de protecció personal del foc per a
personal del servei d’extinció d’incendis.
El Projecte SoS TÈXTIL (System of Systems Tèxtil)
s’ha desenvolupat des de juny de 2010 a
novembre de 2012, amb unes despeses totals
superiors al milió d’euros, dels que una tercera
part han estat finançades pel FEDER dins el marc del
Programa Operatiu de Catalunya 2007- 2013 de ACC1Ó
de la Generalitat de Catalunya i l’han desenvolupat,
com a nucli cooperatiu, les empreses catalanes Marina
Textil, S.L., Marc Soler Tèxtil, S.L., Manufactures Industrials
de Tortellà (MITSA), Modacolor, S.A., Tints Quadrada,
S.A. i Industrial Estambrera, S.A., liderades per Sasatex
Española, S.L, totes elles associades a l’Agrupació
d’Empreses Innovadores Tèxtils de Catalunya (AEI Tèxtils.cat)
que l’ha promogut i coordinat. Com a entitats
subcontractades hi han col·laborat el Centre Tecnològic
LEITAT, l’Associació de Bombers Voluntaris de Catalunya
i dos organitzacions de la Universitat Politècnica de
Catalunya: l’Institut d’Investigació Tèxtil i Cooperació
Industrial de Terrassa i el Centre d’Innovació Tecnològica
CTF.
Com a resultat dels treballs de recerca i innovació
tecnològica del Projecte, s’ha desenvolupat un equipament
modular d’indumentària de protecció per a
L’equipament SoS Tèxtil
està constituït per: samarreta,
camisa o polo, jersei
(opcional), pantalons, jaqueta,
folre de protecció i
sobre-pantalons
personal de serveis d’extinció d’incendis i salvaments,
anomenat SoS TÈXTIL, compost per vuit peces de roba
DIVULGACIÓ TÈCNICA
que, amb la combinació adequada, donen resposta simultània
a les necessitats de protecció al foc en situacions
d’incendi estructural, incendis forestals, rescats i
salvaments i en l’estada al parc, tot millorant els nivells
de protecció, confort i funcionalitat de les solucions actualment
presents al mercat i amb un cost d’adquisició
molt més baix, tant pel nombre de peces com per les
característiques dels components tèxtils (barreges de
fibres i estructura de fils, teixits), els processos d’acabat
de les teles (tintura, laminat i aprestat) i el
disseny de les peces confeccionades.
El procés de desenvolupament
d’aquest nou equipament s’ha
basat, en una primera part, en
la obtenció dels models teòrics
d’estructura i comportament dels
components tèxtils (fils i teixits)
i de la influència de les variables
dels processos
d’acabat, respecte al la
transferència de calor
radiant i convectiu,
transmissió de vapor
d’aigua, aïllament
tèrmic, voluminositat
i pes per metre
quadrat, com
a principals característiques
de
comportament i
estructura. A partir
d’aquests
models, s’han
dissenyat les
primeres mostres
de fils i teixits
acabats que,
amb els

DIVULGACIÓ TÈCNICA
Conjunt modular de peces d’indumentària del SoS Tèxtil. Autor: Sos Tèxtil
assaigs de laboratori corresponents, s’han validat o
corregit els models teòrics i s’han elaborat els models
empírics que han servit pel disseny dels prototipus de
teixits amb els que s’han dissenyat les peces components
del sistema de protecció, basat en l’aportació de
cada capa (sistema protector) a la protecció global del
sistema de sistemes SoS (System of Systems) que dona
nom al Projecte.
Com a resultat d’aquesta sistemàtica, s’han desenvolupat
7 tipus de nous teixits de protecció, en les que
es combinen barreges de fibres meta i para-aramida,
viscosa Fire Retardant, modacríliques, poliamida, cotó,
llana i laminats amb membranes de politetrafluoroetilè,
amb els s’han confeccionat els vuit sistemes (peces
d’indumentària) que seleccionades i sobreposades en
nombre (sistema de sistemes), en funció del risc a protegir,
donen resposta optimitzada a les exigències de
les normes EN 469:2006 per incendis estructurals, EN
15614:2007 per incendis forestals, EN ISO 11612:2008
per assistències tècniques amb i sense risc d’incendi i
EN 471:2004 d’estada al parc.
L’equipament SoS Tèxtil està constituït per: samarreta,
camisa o polo, jersei (opcional), pantalons, jaqueta,
folre de protecció i sobre-pantalons. Per a la validació
del SoS TÈXTIL proposat, a més del compliment de les
esmentades normes que consideren l’assaig a diferents
sol·licitacions, s’han realitzat, en un període de 6
mesos, proves reals de valoració subjectiva, a càrrec de
personal de l’Associació de Bombers Voluntaris de Catalunya,
al Parc de Sant Llorenç Savall, amb mesura de
constants vitals, sudoració, facilitat de moviments, etc.,
amb resultat molt satisfactori i un informe final emès
s’expressa en els següents termes: “Com a conclusió
general podem dir que els sistemes de protecció provats
milloren la comoditat i el confort de l’usuari respecte
de l’equipament actual, mantenint i en algun cas
millorant, la sensació de protecció”.
Aquestes principals innovacions, i d’altres que se’n dedueixen,
per a les empreses que han participat en el
Projecte i que pertanyen a les diferents vàlues de la
Per dissenyar el sistema
de capes i peces òptim primer
hem d’analitzar els
riscos que aquests equips
de protecció han de cobrir

cadena de valor del sector tèxtil/confecció (signants
d’un Acord de Consorci que en entre d’altres aspectes
regula l’explotació dels resultats) tenen un fort impacte
tecnològic i econòmic i l’explotació dels resultats es
una avantatge competitiva important en els mercats regionals
i internacionals, tant en el mercat de protecció
que es objecte del Projecte, com en altres mercats de
protecció personal al foc en diversos sectors industrials
(industries del petroli, ceràmica, vidre, elèctriques, etc.)
ja que els models empírics de comportament desenvolupats,
permeten el disseny de components tèxtils per
a altres situacions i nivells de protecció, i el concepte
de sistemes unitaris i sistema global en la confecció de
les peces de l’equipament es una metodologia aplicable
en altres situacions de protecció personal al foc
amb exigències normatives diverses.
Equipament modular i integral, es ha dir, totes les peces
que es vesteixen en una determinada situació de
risc, contribueixen a la protecció, reduint el nombre de
peces necessari; així per exemple, la jaqueta, a sobre
del polo o camisa, serveix tant per a la intervenció en
incendis forestals com en incendis forestals; en aquest
cas, a sota la jaqueta s’ha de vestir el folre de protecció
que aporta la protecció al calor radiant i la impermeabilitat
al aigua necessàries en aquesta situació.
Millora de la protecció respecte a les solucions convencionals,
que s’aconsegueix tant pel disseny optimitzat
dels sistemes components tèxtils, com pel concepte
de superposició de sistemes i el disseny de cada
peça confeccionada;
Millora del confort termofisiológic, tant per la naturalesa
de les fibres de les barreges i l’estructura i acabat
dels teixits, com per l’ergonomia de les peces, amb una
disminució notable de pes.
Millora de la funcionalitat, ja que l’estructura modular
de l’equipament permet una millor adaptació a les
condicions de l’entorn, utilitzant només la protecció
DIVULGACIÓ TÈCNICA
En aquest sentit les accions de difusió dels resultats
del Projecte, algunes ja realitzades, tant a nivell nacional
com internacional, com la ponència al Dorbirn
Mam-Made Fibers Congress a Àustria el passat mes de
setembre o la propera a presentar a Alemanya dins el
Techtextil Syposium de Frankfurt el juny de 2013 o les
sessió de presentació a la Direcció General de Prevenció,
Extinció d’Incendis i Salvaments de la Generalitat
de Catalunya, contribuiran a potenciar l’explotació
econòmica dels resultats per part de les empreses participants
al Projecte, al temps que exerciran un efecte
tractor per a les altres empreses de l’AEI, clúster català
de tèxtils tècnics, per a totes les empreses catalanes
d’aquest sector i per a les del sector tèxtil/confecció de
Catalunya, en general, tant pels resultats obtinguts per
l’exemple d’èxit en el desenvolupament de productes
en una acció cooperativa entre empreses
LES PRINCIPALS AVANTATGES I INNOVACIONS DEL
PROJECTE SOS TÈXTIL
necessària en cada situació i això dona més facilitat de
moviments al usuari.
Cost més baix del conjunt de l’equipament, degut a:
- l’estructura modular, que limita el nombre de peces
necessàries per al mateix, o millor, nivell de protecció
i confort.
- la optimització de l’estructura dels components
tèxtils (fils, teixits i acabats) i la seva disposició en
cada peça, de manera que s’aconsegueix una voluminositat
més elevada i aquest volum d’aire contribueix
a la millora de l’aïllament tèrmic i a la menor
necessitat de pes per metre quadrat en els teixits.
- la utilització de barreges de fibres que, aportant
propietats anàlogues de protecció, i millorades de
confort (tacte, pes, transpirabilitat), amb un cost
molt més baix ( en algunes peces del 50%) que altres
solucions presents en el mercat.
DRA. ARIADNA DETRELL DOMINGO
Clúster mànager de l’Agrupació d’Empreses Innovadores Tèxtils de Catalunya.
29

Bombers de la Generalitat de Catalunya
30
Matemàtiques i foc
El repte de modelitzar el foc per posar la
ciència al servei de l’extinció
Mitjançant la ciència, i especialment la física i les matemàtiques,
podem generar programes informàtics per estudiar, simular i
modelar incendis en llocs confinats i incendis forestals, per tal de
saber la seva evolució i la seva afectació
Des que va començar el desenvolupament
científic, hem estat capaços de predir els
moviments de les estrelles, arribar a la lluna,
posar marcapassos al cor o fins i tot explicar
com es creà la matèria poc després del Big-Bang. Malgrat
tot, predir acuradament com crema el tió de la llar
de foc, continua essent un petit repte en el món de la
ciència del foc.
La química pot explicar els gasos, producte de la piròlisis,
que es generen quan s’escalfa un tronc. La física pot
explicar els colors i les formes d’una flama que s’eleva
xemeneia amunt. Tot i així, encara no som del tot capaços
de poder predir (com qui prediu el temps que
farà demà, o quan hi haurà el proper eclipsi) el comportament
de tot plegat. No podem modelitzar perfectament
un tió a l’ordinador i veure com cremaria a
la nostra llar de foc. Conseqüentment tampoc podem
(encara) simular en temps real el comportament d’un
foc de cuina o d’un incendi forestal. No obstant això,
la ciència del foc ha anat avançant acceleradament els
darrers 50 anys i permet ja, fer acurades simulacions.
Però de què n’és capaç actualment? On rauen les dificultats?
Quins són alguns dels
reptes els quals s’enfronta? De
tot això en parlarem en aquest
article.
A l’hora d’estudiar-lo i simularlo,
el fenomen del foc es separa
en dos dominis; el dels focs
confinats (ja sigui una turbina
d’avió o una discoteca) i els focs forestals. És clar que
malgrat el foc en si sigui el mateix, els factors que principalment
el governen són força diferents en els dos
casos, i l’escala en que volem obtenir els resultats no
és la mateixa. Mentre en una habitació ens agradaria
saber quina alçada en centímetres té la capa de fums o
a quin segon començarà a cremar el sofà, en un foc forestal
l’interès és més macroscòpic i rau en saber quan
arribarà el front a la carena, quina intensitat tindrà o si
serà capaç de saltar l’autopista.
El primer dels camps, el dels focs confinats, és el que
històricament ha centrat més interès en el món acadèmic
i ha obtingut més recursos. D’aquests treballs
d’investigació n’han sorgit diferents programes de simulació
(SOFIE, FDS...). Aquests programes integren les
equacions de transferència de calor, combustió, dinàmica
de fluids, i les ressolen en petites cel·les en que
prèviament s’ha dividit l’espai a simular. Les equacions
teòriques es complementen amb correlacions experimentals,
i per això és indispensable validar el model en
cada escenari d’aplicació. Per exemple, hem de saber si
el model ha estat validat per a predir focs ens túnels, i
Exemple d’utilització de simulacions FDS per a dissenyar mesures de protecció
d’incendis i gestió de fums en un pàrquing

fins a quin punt el comportament serà realista o deixarà
de ser-ho quan la restricció d’oxigen interaccioni amb
la combustió.
A part de la capacitat per valorar quan la simulació està
dins dels casos validats o no, aquestes simulacions requereixen
d’una gran potència computacional. De fet,
aquesta depèn en gran mesura de les dimensions de
les cel·les que haguem creat i del temps a simular. Cada
vegada que reduïm el costat de la cel·la a la meitat, el
temps de càlcul és multiplica per 16! Així que d’un dia
(temps normal per a mitja hora de simulació d’un foc
de menjador amb un ordinador convencional) passem
a 16 dies! I el principal problema és que no podem fer
les cel·les tan grans
com vulguem, perquè
el model perd
llavors tot el sentit.
Així doncs, si apliquem
directament
aquesta tecnologia
per a modelitzar en
temps real un foc gestió de fums en un pàrquing
que comença en un habitatge, obtenim el resultat molt
després que el foc ja hagi calcinat l’immoble o hagi estat
extingit. Aquesta tecnologia s’està utilitzant actualment
per a dissenyar la protecció de foc d’edificis, preveure
evacuacions o calcular la ventilació necessària
en cas de focs en túnels ja que en aquestes estudis es
disposa de cert temps per obtenir els resultats. Alguns
grups de recerca, però, han fet un pas més enllà i han
intentat obtenir simulacions en temps real per tal de
fer-les operatives. El projecte FireGrid, per exemple,
desenvolupat al Regne Unit, intenta utilitzar els sensors
en edificis intel·ligents (temperatura, humitat, ventilació)
per a generar informació en temps real i informar
als bombers de la probable evolució del foc. Tot i que
encara està lluny d’aquest punt, els seus impulsors
imaginen el dia en què els bombers arribin a l’entrada
d’un edifici en flames, i prenguin una tablet que els informi
de les condicions dins de l’edifici, l’estat del foc,
i el seu comportament esperat durant els propers mi-
DIVULGACIÓ TÈCNICA
nuts tot recomanant-los possibles estratègies d’atac.
Visionar aquesta tecnologia, tot i ser ambiciós, permet
comprendre com la ciència del foc intenta posar-se al
servei de l’extinció, i quines noves eines intenta aportar
als agents extintors.
L’altre gran camp
d’aplicació de la simulació,
el foc forestal, malgrat
que probablement
hagi disposat de menys
recursos i atenció acadèmica
que els focs confinats,
ja disposa també
de models de simulació
que poden creuar dades
de topografia (GIS), vegetació
i condicions atmosfèriques
per a predir variables com velocitat dels fronts
intensitat calorífica o la longitud de flames. Gran part
dels models existents han estat desenvolupats a Estats
Units, Canadà i Austràlia, on els grans incendis forestals
són un problema endèmic. Com que en aquest cas
encara intervenen més factors en l’evolució del foc, i
gran part d’aquest factors encara estan poc estudiats
(resposta al foc de la vegetació viva i morta, interacció
de les flames amb el terreny, interacció del propi foc
La idea és imaginar el dia en què els bombers
arribin a l’entrada d’un edifici en flames, i prenguin
una tablet que els informi de les condicions
dins de l’edifici, l’estat del foc, i el seu comportament
esperat durant els propers minuts tot recomanant-los
possibles estratègies d’atac
Exemple d’utilització de simulacions FDS per a dissenyar mesures de protecció d’incendis i
Figure 1: Exemple d'utilització de simulacions FDS per a dissenyar mesures de protecció
d'incendis i gestió de fums en un pàrquing
amb la meteorologia per a crear les seves pròpies condicions...)
molts models es basen en correlacions empíriques
que els fan poc extrapolables i altament dependents
de les condicions particulars amb les que han
estat creats. Per altra banda, els models teòrics existents
necessiten simplificar el problema (idealitzant la
La ciència del foc ha anat
avançant acceleradament els
darrers 50 anys i permet ja, fer
acurades simulacions
vegetació, el terreny, les condicions atmosfèriques...)
fet que els resta operativitat. Actualment, però, alguns
d’aquests models es fan servir com a eina de suport en
foc prescrits, o per a la gestió forestal. A nivell operatiu,
31

Imatge aeria de l’incendi forestal de La Riba, comarca de l’Alt Camp. Juliol 2011
alguns d’aquest models (FARSITE, FBP...) s’utilitzen per a
alimentar programes de gestió de riscos. Així, es pren la
informació que s’obté i la seva incertesa i es combina
amb dades de població, impacte econòmic, impacte social...
per tal d’ajudar a la presa de decisions sobre gestió
del risc dels recursos (Phoenix RapidFire, WFDSS...).
Tot i així, encara cal més recerca per a obtenir simulacions
fiables en temps real del desenvolupament d’un
incendi forestal ja que no es disposa d’un model prou
efectiu ni de la capacitat de poder obtenir suficient da-
32
REFERÈNCIES
des en temps real de l’evolució de l’incendi i les seves
circumstàncies. En aquesta línia, alguns grups de
recerca proposen l’ús d’avions no tripulats (Drones) per
tal de monitoritzar l’incendi en temps real i disposar de
més informació per a millorar la qualitat de les simulacions.
Però per a ser encara més útils per a l’extinció,
aquests models també pretenen incorporar els efectes
directes dels treball d’extinció (mitjans aeris, línies de
terra) i poder així optimitzar-ne l’efecte
- Manual de Ingenieria Bàsica para la prevención y extinción de incendios forestales.
J. Arnaldos i altres.
- Projecte Firegrid.org
- Programa FDS, National Institute of Standards and Technology (NIST)
http://www.fire.nist.gov/fds
- Mathematical models and calculation systems for the study of wildland fire
behaviour
E. Pastor i altres. Progress in Energy and Combustion Science 29 (2003) 139–153
ORIOL RIOS RUBIRAS
Físic, estudiant de màster en enginyeria del foc (IMFSE)
Bomber Voluntari de la Generalitat de Catalunya
Bombers de la Generalitat de Catalunya

OPINIÓ
Per un nou model de
Bombers a Catalunya
Marc Ferrer
En aquest article, s’exposa una clara voluntat de que cal un nou
model de Bombers a Catalunya, especialment dotant als bombers
voluntaris de més protagonisme i sobretot reparant aquelles
mancances per donar un servei més eficient i perquè cap bomber
voluntari es senti desprotegit en cap aspecte.
La historia del Cos de Bombers de la Generalitat
de Catalunya és força recent. Els bombers
de les diputacions provincials daten del 1962
al 1980 quan, amb la Llei del Règim Local de
1955, s’obligava als municipis de més de 5000 habitants
a organitzar cossos de bombers amb el suport de
les administracions estatals i provincials. Des de llavors,
hem estat vivint tota una sèrie de canvis l’objectiu
dels quals ha estat adaptar el servei a les noves necessitats
del país. En el context inicial, molts dels Parcs de
Bombers eren dependents de les entitats locals o de
la diputació i molts d’ells formats amb personal voluntari,
creats per cobrir unes necessitats molt concretes,
donant servei al seu entorn immediat i caracteritzantse
per ser específic segons estiguessin situats a zones
urbanes i/o agrícoles. Així, els mitjans, el personal que
formava part del col·lectiu, les infraestructures, etc.,
anaven encaminats a donar un tipus de servei molt
especialitzat, ja fos “urbà”, on es comptava amb la
col·laboració de paletes, electricistes, llauners i fusters,
o bé “rural”, on la gent del camp o la pagesia presenta-
va altres necessitats força diferenciades. Evidentment,
aquests serveis de bombers col·laboraven entre ells en
determinats casos, però sense tenir per principi el treball
en xarxa que a dia d’avui fa possible que els bombers
donin servei a tot el territori de Catalunya.
Des del 1980, molts d’aquests serveis de bombers van
ser adscrits al Cos de Bombers de la Generalitat. La majoria
dels que inicialment eren Parcs de Bombers Voluntaris
encara ho són avui i d’altres, en un moment do-
Els bombers voluntaris ens
toca adaptar-nos a les necessitats
que el territori o el moment
requereixin
nat, varen passar a ser parcs mixtes, com per exemple
el parc de bombers de Rubí. També hi ha parcs que des
33

OPINIÓ
d’un primer moment varen compartir els serveis amb
bombers voluntaris i encara ho fan ara, com és el cas
del Parc de Bombers de Terrassa. Evidentment, alguns
dels parcs que existeixen actualment, tant voluntaris
com professionals, han estat creats posteriorment.
Cal que el bomber voluntari
prengui consciència de la responsabilitat
que assumeix de
forma voluntària quan accedeix
al Cos de Bombers
Així, amb els anys es creà arreu de tot el territori català
una xarxa de parcs que, a partir dels diferents plans
directors, ha pogut arribar a donar servei a les diferents
poblacions de Catalunya. Aquests plans directors,
a bombers i a qualsevol servei d’urgència, tenen com
a un dels seus principals objectius intentar reduir el
temps en que personal i mitjans especialitzats arriben i
presten servei al lloc de l’incident. Catalunya, en aquest
sentit, és força complexa ja que la seva organització política
i econòmica fa que donar una cobertura eficaç i
ajustada en costos sigui extremadament complicada,
mostrant una important demanda de requeriments específics
en la distribució de mitjans humans i materials
entre les diferents Regions d’Emergències. Amb tot, ara
mateix existeix un cos de bombers envejable i que, amb
totes les seves mancances, realitza les seves funcions
perfectament i amb uns criteris de servei a la ciutadania
òptims i admirats per altres països del nostre en-
34
torn. Però no podem deixar
d’intentar millorar, hem de
buscar l’excel·lència en
tots aquells aspectes que
sigui possible, detectant
els nostres punts febles i
emmirallant-nos en altres
professionals que fan les
coses bé.
Pel que fa als bombers voluntaris,
tenim tota una sèrie
de cossos de bombers
als que prendre com a referent:
Alemanya, Àustria, etc.
Aquests tenen com a actor
principal al voluntariat i poden
ser, en molts aspectes,
font d’inspiració per a nosaltres.
Cal que destinem
esforços i imaginació per
tal de buscar particularitats
en les que treballar com a col·lectiu i així poder aportar
al Cos de Bombers de la Generalitat oportunitats
de millora en el servei que presta. Cal que demostrem
capacitat d’adaptació per poder donar a cada zona del
territori la resposta que necessita, al temps que aquesta
adaptació i aquesta voluntat de compromís aporten
un creixement del valor del bomber voluntari dins de la
societat catalana.
Als bombers voluntaris ens toca adaptar-nos a les necessitats
que el territori o el moment requereixin, sempre
dins l’estructura del Cos de Bombers de la Generalitat.
El fet de ser bombers voluntaris i no estar regits
per unes normes contractuals rígides ha de permetre a
la Direcció de Bombers tenir en nosaltres la flexibilitat
i agilitat suficients per assumir amb garanties qualsevol
tipus de servei urgent, incidència sobrevinguda o situació
de risc important sense menyscabar la seguretat de
les persones i els béns. Al mateix temps, aquesta capacitat
de reacció i adaptació a les diferents situacions
hauria de permetre a l’administració donar resposta a
aquestes incidències sense haver d’assumir unes despeses
considerables. Aquest és un objectiu a assolir i
hem de seguir treballant per aconseguir aquesta important
millora en eficiència.
Per donar aquest nivell d’eficàcia, cal que els bombers
voluntaris facin tot un seguit d’esforços que haurien
d’anar de la mà de l’administració i comptar amb la seva
complicitat. Cal que el bomber voluntari prengui consciència
de la responsabilitat que assumeix de forma
voluntària quan accedeix al Cos de Bombers. Ser bomber
voluntari és compromís, predisposició, consciència,
disponibilitat, però en diferents aspectes, com ara tenir

voluntat de formació, assumpció d’unes normes de seguretat,
compromís de mantenir uns nivells òptims de
preparació i capacitació mitjançant el coneixement en
la utilització de les diferents eines i materials de que
disposa, entre molts altres. En definitiva, es tracta d’una
responsabilitat compartida amb l’administració que ha
de fer possible que totes aquestes premisses es donin
a tots i cada un dels parcs de bombers i amb tots i cada
un dels seus membres.
Cal impulsar un sistema
d’assegurances i vigilància de
la salut que iguali en condicions
de protecció a professionals
i voluntaris
A més, cal assegurar un alt nivell de competències dins
del personal voluntari. La formació és el pilar d’un cos
on la dispar distribució dels serveis fa impossible garantir
una òptima preparació del personal si només ens
basem amb les experiències personals. Un primer pas
per poder avançar en aquest sentit és la formació bàsica
que rebem en el moment que accedim al Cos de
Bombers. És molt probable que, després de recuperar
el 2012 la direcció de l’Escola de Bombers i Protecció
Civil de Catalunya, puguem aspirar a tenir aquesta formació.
Aquest fet, juntament amb les noves tecnologies
(possibilitat d’ensenyament on line) i practiques/
exàmens presencials, poden afavorir
el procés cap a una formació
única per als bombers. Caldria estudiar
si aquesta es podria ajustar
a les possibilitats horàries dels
bombers voluntaris i en el temps
de durada si és necessari, però
no podem acceptar cap tipus de
diferència curricular un cop finalitzada.
Exactament el mateix passaria
amb la formació continuada
o amb els criteris a l’hora de controlar
els coneixements que es
transmeten als propis parcs de
bombers. Una possibilitat per poder
garantir un correcte ensenyament
continuat del personal voluntari
seria la creació de la figura
del formador voluntari que, sota
la tutela de l’escola, impulsés,
controlés i verifiqués la correcta
realització de les pràctiques i la
formació al parc per part de tots
els bombers voluntaris.
OPINIÓ
Un altre aspecte en el que cal treballar és el que fa referència
als criteris de seguretat i vigilància de la salut
dins del Cos de Bombers Voluntaris. A dia d’avui es
donen situacions que demostren que no s’ha fet tot el
que cal en aquest sentit quan en altres països aquesta
és una problemàtica que està perfectament solucionada.
Cal impulsar un sistema d’assegurances i vigilància
de la salut que iguali en condicions de protecció a professionals
i voluntaris. Al mateix temps, cal promoure
una reglamentació lògica i coherent pel que fa a la tasca
dels bombers voluntaris i a les seves peculiaritats
horàries, i que tingui en compte les implicacions personals
que comporta tenir la flexibilitat horària necessària
per al compromís amb el servei. Una reglamentació
que al mateix temps que impedeixi abusos i “desviacions”
de les tasques dels bombers voluntaris, asseguri
i faciliti unes compensacions coherents tant pel treball
realitzat, com pels perjudicis professionals que aquest
pugui causar als bombers voluntaris en la seva activitat
laboral habitual.
Tampoc podem oblidar la seguretat en el propi servei
i les condicions en que aquest es presta. No tenir una
estructura de comandament adequada perjudica greument
al bomber. Impedint una disposició organitzativa
dins del servei anul·lem la possibilitat d’instaurar un
dels pilars bàsics de la seguretat, obligant al personal,
sigui de l’escala que sigui, a prendre decisions que
pertocarien a altres nivells de comandament, la qual
cosa pot agreujar una situació ja de per sí compromesa.
Aquest nivell organitzatiu també serveix per donar
foto: Bombers Voluntaris St. Jaume dels Domenys
35

OPINIÓ
resposta a la necessitat d’adaptar els recursos humans
dels parcs de bombers voluntaris i per a les necessitats
pròpies d’un cos de bombers dinàmic, preparat i professional.
Cal, doncs, posar els mitjans necessaris per facilitar
la plena instauració d’una escala de comandament
dins el Cos dels Bombers Voluntaris de la Generalitat.
Al mateix temps, cal endreçar la figura del cap de parc, a
dia d’avui encara difosa entre les tasques administratives
i les de “comandament” dels bombers al seu càrrec.
La falta d’un criteri estricte i adequat d’accés al Cos de
Bombers Voluntaris i la inapropiada fórmula d’accés a
la direcció d’un parc i, inevitablement, dels serveis dins
del mateix, ens han portat a una situació que fa impossible
fer qualsevol tipus de millora en la qualitat del
servei. No existeix en els processos selectius vigents
per a l’accés a aspirant i, encara menys, per a cap de
parc, cap tipus de “garantia” de solvència i adequació
de la persona que aspira a ser bomber voluntari. Evidentment,
en el cas del cap de parc aquesta mancança
s’agreuja al no existir cap tipus de formació posterior
que ajudi a garantir un mínim de competències per a
l’exercici del càrrec. Cal, doncs, afrontar aquestes mancances
i posar els mitjans necessaris per modificar i/o
crear els criteris i les formes d’accés a les diferents escales
i càrrecs.
Així doncs, tant comandaments com cap de parc, són
càrrecs que hem d’assumir amb responsabilitat que, en
aquest últim cas, si bé no augmenta excessivament el
nivell de dedicació, sí que ho fa la responsabilitat, assumint
per un costat tasques de gestió i organitzatives
de parc i per un altre, de comandament en el servei,
augmentant també les necessitats formatives.
Tot el que s’ha exposat anteriorment implica un gran
canvi en el voluntariat ja que caldria assumir un augment
molt important del nostre compromís. La nostra
co-responsabilitat en l’assumpció de totes aquestes
reformes per part de Bombers de la Generalitat enfocades
a millorar les capacitats de treball del Cos de Bombers
Voluntaris ens obliguen formalment, si bé no sempre
legalment, a donar una resposta gairebé impecable
a qualsevol iniciativa que es faci al respecte. També ens
obliga a plantejar-nos molt seriosament quin nivell de
compromís i dedicació atorguem a Bombers i què aportem
per al seu bon funcionament. L’assumpció amb
36
MARCEL·LÍ BOSCH MUNTAL
responsabilitat de qualsevol tipus d’activitat formativa,
o del tipus que sigui, destinada a millorar qualsevol
aspecte referent a Bombers i a la seva estructura, com
ara la instauració d’una escala de comandaments amb
la inevitable dedicació de temps i esforços, serà també
una obligació moral per part nostra.
El Cos de Bombers ha de tenir
la capacitat de saber reinventar-se
per donar als Bombers
l’excel·lent eficiència que Catalunya
necessita
Tinguem sempre present que l’autèntic compromís
està en tenir molt clar quin és el nivell de resposta que,
com a bombers, volem donar a la ciutadania. Si tots els
bombers voluntaris som capaços de donar resolució a
aquestes necessitats de millora del servei que prestem,
estarem demostrant que es pot assolir, mitjançant la
participació de tot el Cos de Bombers de la Generalitat
de Catalunya, un servei impecable.
Resumint, cal un procés selectiu adequat al nivell competencial
que han d’assumir els bombers voluntaris, cal
una vigilància de la salut que els iguali en exigències
als bombers professionals i evidentment, entre moltes
altres necessitats, una formació bàsica i una formació
continuada de qualitat que garanteixi un excel·lent servei
a la ciutadania. Tot això viscut amb un gran sentit
de la responsabilitat per part dels bombers voluntaris,
juntament amb el treball que diàriament i de forma
excel·lent realitzen els companys bombers professionals,
han de fer Catalunya un país modèlic, símbol
i exemple de compromís de servei de la ciutadania i
per a la ciutadania. És cabdal, en els temps que estem
patint, que es busquin fórmules per donar un servei
cada cop més eficient. El Cos de Bombers ha de tenir
la capacitat de saber reinventar-se i que aquesta, amb
una demostració d’humilitat excepcional, passi a ser
l’ingredient clau que doni als Bombers l’excel·lent eficiència
que Catalunya necessita
Bomber Voluntari adscrit al Parc de Bombers de Matadepera des de l’any 1992, n’ha
estat el Sots Cap de Parc (2001) i actualment n’és el Cap de Parc (2011). Al mateix temps
també es Bomber Funcionari de l’Ajuntament de Barcelona (2006).

LES ESCOLES A
CASA NOSTRA
Bombers de la Generalitat, amb
el suport del Departament
d’Ensenyament ha elaborat
un còmic adreçat als infants
que visiten els nostres
parcs de bombers, on
se’ls ensenya quina és
la nostra feina i consells
de prevenció
Actualment en els parcs de bombers
es reben moltes visites de grups
escolars, on a més d’ensenyar el parc i
els vehicles, s’aprofita per intentar explicar
uns consells molt senzills de prevenció d’incendis i
d’actuació adequada en cas d’incendi a la llar. Fins ara,
però des de Bombers no es proposava cap activitat a
les escoles o entitats que ens visiten, de manera que
poguessin treballar prèviament els continguts de la visita
i despertar la curiositat dels infants, ni activitats
L’objectiu és un còmic que permeti
acostar la realitat dels bombers
als infants, i ensenyar unes mesures
de prevenció d’una manera
atractiva per als més petits
posteriors per continuar parlant de seguretat en cas
d’incendi a l’escola o a casa.
A principis del mes de març de 2012, va començar a posar-se
en marxa un grup de treball format per representants
de les diferents regions , on ja s’havia començat
a fer feina en aquesta direcció, l’Àrea d’Informació i
Comunicació de la DGPEIS, l’Equip d’Enregistrament
d’Imatges, l’Àrea d’Auditoria de Serveis i el Gabinet
Tècnic del Departament d’Interior, amb l’objectiu de
preparar unes activitats que l’escola les pugui treballar
abans de venir al parc, i uns altres de treball posterior
CARLES NOGUERA POLA, SOTSINSPECTOR.
Cap de Secció de Prevenció Operativa dels Bombers de la Generalitat.
DGPEIS
a la visita. L’objectiu ha estat definir un projecte que
permeti acostar la realitat dels bombers als infants, i
aprofitar per ensenyar unes senzilles mesures de prevenció
d’una manera atractiva per als més petits.
Amb col·laboració i el suport pedagògic del Departament
d’Ensenyament, ja s’han tancat els continguts,
que inclou des de jocs interactius (trenca closques,
jocs d’associacions...), a dibuixos per pintar, continguts
per reconèixer la senyalització de seguretat de l’escola,
o vídeos elaborats pel nostre Equip d’Enregistrament
d’Imatges per ensenyar les tasques dels bombers o el
moviment dels fums en un incendi dins d’un edifici.
Gràcies al patrocini de diverses empreses, també ha estat
possible la impressió d’un còmic que descriu d’una
manera molt visual i simpàtica els diferents equipaments
i vehicles dels bombers, i proposa unes mesures
visuals de prevenció d’incendis a la llar i en el medi,
que servirà tant per a que es pugui treballar a l’escola,
com per a que després els nens i nenes el portin a casa.
37

DGPEIS DGPEIS - NOTÍCIES
LLIURAMENT DE MEDALLES D’HONOR A TORTOSA
En la commemoració s’han concedit 224 Medalles que premien
el personal que presta servei al Cos des de fa 20, 25 i 35 anys
Les Medalles d’Honor premien la trajectòria dels membres del Cos de Bombers en funció dels anys d’antiguitat
en el servei. Així, es el 19 d’octubre, es van lliurar 224 Medalles. De Medalles d’Or se’n van lliurar 14, a tots
aquells membres que complien 35 anys de presència al Cos de Bombers i als que complien 30 en el moment
de la seva jubilació (13 per a bombers funcionaris i 1 per a voluntaris). De Medalles d’argent se’n van lliurar 119.
Aquestes reconeixen aquells bombers que acabaven de fer 25 anys en el servei (87 a funcionaris i 32 a voluntaris).
Finalment, hi ha haver 48 Medalles de bronze per als bombers que tot just compleixen 20 anys al Cos (48 per a
funcionaris i també 48 per a voluntaris).
En el transcurs de l’acte, es va fer lliurament de divuit Mencions Honorífiques que pretenen reconèixer la prestació
de serveis excepcionals al llarg de l’any passat. Entre elles, hi ha la Menció a 2 pilots que van perdre la vida en accident
aeri en acte de servei i la que es lliurarà al col·lectiu de pilots de TAF Helicòpters i al de tècnics especialistes
en manteniment d’helicòpters en reconeixement a la seva trajectòria professional. També es van lliurat Mencions
a títol pòstum a aquelles persones del Servei que van perdre la vida des de març de 2011 fins al mes de març de
2012, que és quan s’havia d’haver fet aquest acte però que es va suspendre per l’incendi forestal de Gerri de la Sal.
També es van lliurar 6 Medalles d’Honor per serveis excepcionals; 3 d’Or i 3 d’Argent. Les primeres van ser per als
parcs de Bombers de Puigcerdà, Tarragona i Reus, que complien 150 anys de vida i de servei. Les d’argent van ser
per a dos bombers de Sant Feliu de Llobregat que, estant fora de servei, van assistir un nen que patia una embòlia
en una escola mentre no arribaven els serveis sanitaris, i per a un bomber de Vilanova i la Geltrú, que arriscant la
seva vida es va llençar a l’aigua per socórrer una persona que s’estava ofegant, a Cubelles.
Finalment, en l’acte també es van concedit 6 Felicitacions oficials. Entre elles, a 2 bombers de Santa Coloma de
Cervelló que estant fora de servei van atendre una persona que havia patit un atac epilèptic, a un bomber de Sant
Boi de Llobregat per haver avortat un intent d’agressió a un sanitari dins d’una ambulància, i a diferents bombers del
Pirineu de Lleida per haver fet el rescat d’una persona a l’estany de Tort en unes condicions extremes, de nit, amb
molt mal temps i sense el recolzament dels helicòpters.
El lliurament de les Medalles d’Honor va tenir lloc a Tortosa per commemorar els 150 anys de presència dels Bombers
a la ciutat; un aniversari que el Parc de la ciutat va celebrar amb diferents actes.
38

DGPEIS DGPEIS - NOTÍCIES
Tècnic en Prevenció, Extinció d’Incendis i
Salvaments
La Generalitat de Catalunya ha creat un títol propi de Formació
Professional de grau mitjà destinada a bombers
Mitjançant el Decret 102/2012, de 25 de setembre,
la Generalitat de Catalunya creava el títol
de la Generalitat de tècnic o tècnica en prevenció,
extinció d’incendis i salvaments, i se n’establia
el currículum. La posada en marxa d’aquests estudis
respon a la necessitat de qualificació en l’àmbit de la
prevenció i el salvament, ja que no existeix cap títol
d’aquestes característiques establert ni a Catalunya, ni
a l’Estat Espanyol. El títol s’inclou en la família professional
de Seguretat i Medi Ambient i tindrà una durada
de 2.000 hores, de les quals 533 seran de pràctiques
en centres de treball. La competència general d’aquest
títol consisteix a auxiliar i protegir les persones i béns;
controlar i extingir els incendis utilitzant els mitjans
adequats per intervenir en qualsevol lloc on es produeixi
una emergència, accident o catàstrofe; traslladar
pacients al centre sanitari, prestar atenció bàsica sanitària
i psicològica en l’entorn prehospitalari. Les sortides
professionals són activitats en l’entorn professional
de l’administració autonòmica i local. Instal·lacions
aeroportuàries. Empreses dedicades a la producció,
distribució, fabricació i emmagatzematge de productes
i substàncies perilloses. Entitats que presten accions
de col·laboració internacional i empreses de trasllat
sanitari
MÒDULS DEL TÍTOL DE TÈCNIC EN PREVENCIÓ,
EXTINCIÓ D’INCENDIS I SALVAMENTS
1. Comportaments i actituds d’alt valor
professional
2. Fenòmens naturals i antròpics
3. Atenció sanitària inicial en situacions
d’emergència
4. Conducció i manteniment de vehicles
d’emergència
5. Suport psicològic en situacions
d’emergència
6. Control i extinció d’incendis
7. Operacions de salvament i rescat
8. Operacions d’assistències tècniques
9. Atenció sanitària especial en situacions
d’emergència
10. Dotació sanitària
11. Formació i orientació laboral
12. Empresa i iniciativa emprenedora
13. Anglès tècnic
14. Formació en centres de treball
ESCOLA D’EMERGÈNCIES I PREVENCIÓ.
A Risk112, ens estem consolidant com una de les empreses punteres en consultoria
d’ emergències. Les nostres activitats son diverses però enfocades 100% a millorar
la seva seguretat. Contacti’ns i parlem!
ESCOLA D’EMERGENCIES SABADELL · CAMP DE FOC AMB TÚNEL DE
FUM · TORRE DE RESCAT 8X3X3 · AULA 120 M2 · UNITAT MÒBIL (CAMIÓ
DE FOC) · HOMOLOGATS EN PCI (EXTINTORS) · SEGURETAT PRIVADA
Ens segueixes?
@risk_112
RISK112.COM
639 331 547
39

DGPEIS - NOTÍCIES
40
L’Escola de Bombers i Protecció Civil de
Catalunya forma bombers francesos en
matèria d’incendis forestals
Han visitat zones afectades per grans incendis forestals per
estudiar i valorar les conclusions operatives
L’Escola de Bombers i Protecció Civil va organitzar, en el mes de novembre un curs adreçat a un grup
de bombers francesos de l’École d’Application de Sécurité Civile (ECASC) de Valabre. Els alumnes
van visitar zones on s’han produït grans incendis forestals a Catalunya, com ara el de la Jonquera i
el d’Horta Sant Joan, per poder-ne estudiar i valorar les conclusions operatives que es van extreure dels
incendis. A més, també van realitzar pràctiques sobre el terreny per estudiar el comportament del foc,
repassar conceptes de patrons de propagació i els aspectes de seguretat que hi estan relacionats.
Operació Quilo a la DGPEIS
Recapta solidària d’aliments
Entre el 19 de desembre de 2012 i el 13 de gener de 2013, des de Des de la Direcció General de Prevenció,
Extinció d’Incendis i Salvaments, es va engegar una iniciativa, adreçada a tot el personal anomenada OPE-
RACIÓ QUILO, per tal de posar en marxa un gran recapte d’aliments destinats al BANC DELS ALIMENTS de la
ciutat de Barcelona.
Bombers al Saló de la Infància a Montjuïc
Com cada any, els bombers amb els nens i nenes
Durant la setmana del 27 de desembre de 2012 fins al 4 de gener del 2013 va tenir lloc la 49a.
edició del Saló de la Infància al recinte firal de Montjuïc, de Barcelona. La participació dels Bombers
de la Generalitat en el
Saló de la Infància, esdevé
any rere any, una de les principals
cites anuals dels bombers
amb els nens i nenes
que, durant les festes de Nadal,
s’organitza a Catalunya.
Nombrosos bombers professionals
i voluntari, així com
personal d’administració va
col·laborar en aquest esdeveniment,
fent les delícies
dels més petits.

Estudi sobre els Bombers
Voluntaris
BACKDRAFT
SANDVITXERIA
Plaça Nova, 3 - Terrassa
Sandvitxos de tot tipus: freds, calents, vegetarians,
infantils...acompanyats d’amanides i varietats per picar.
Espai per a nens. Local ambientat amb temàtica de
bombers.
Segueix-nos al facebook i twitter:
http://www.facebook.com/Backdraft.Sandvitxeria
https://twitter.com/Backdraft_Sandv
DGPEIS
La DGPEIS, juntament amb estudiants de la UAB està fent una
investigació amb l’objectiu de disposar d’una informació directa
sobre els bombers voluntaris
Aprincipis de 2012, es va plantejar des de
diferents departaments de la Direcció General
de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments,
possibilitat d’acollir-se al conveni
de pràctiques de la Universitat Autònoma de Barcelona,
per tal d’incorporar estudiants en pràctiques a diferents
projectes. Des de la Divisió de Planificació i Gestió, encapçalada
per l’Inspector Joan Rovira, es va sol·licitar la
possible incorporació de dos estudiants, per tal de tirar
endavant un projecte d’investigació sobre els Bombers
Voluntaris. L’objectiu d’aquesta investigació, era conèi-
xer el perfil dels Bombers Voluntaris de Catalunya.
Aquesta possibilitat va tirar endavant, i les dues places
de pràctiques a la Divisió de Planificació i Gestió,
es van publicitar a la llista de pràctiques professionals
pels estudiants d’últim curs de la Facultat de Ciències
Polítiques i Sociologia de la Universitat Autònoma de
Barcelona. Així va ser com nosaltres varem triar, per tal
cursar l’assignatura de pràctiques professionals, la DG-
PEIS i aquest projecte en concret.
A principis de setembre de 2012, un cop ja assignades
les places de pràctiques, i signat el conveni pertinent
41

entra la Direcció General i la UAB, vam tenir la primera
reunió a la Divisió de Planificació i Gestió. A partir
d’aquí, ja es va anar definint el projecte, els objectius, i
la manera de com dur-lo a terme. L’objectiu de l’estudi
seria: “comprendre qui són i que pensen els actuals in-
tegrants del cos de Bombers Voluntaris, en un moment
de fortes transformacions i contradiccions en el model
de prestació del servei voluntari dins dels bombers de
la Generalitat”, amb la voluntat de poder disposar d’una
informació directe sobre que pensen i opinen els Bombers
Voluntaris a Catalunya. Vam iniciar doncs a principis
d’octubre, la recerca d’informació per tal de crear
una base de coneixements suficients a partir de la qual
treballar. Varem iniciar la recerca a partir del marc legal
en que es basa tant el cos de bombers de la Generalitat
al complet, com els Bombers Voluntaris en concret. A
continuació vam cercar diferents articles i estudis, ens
vam informar dels diferents models existents als països
del nostre entorn, varem repassar la premsa de l’últim
anys, vam llegir i rellegir diferents pàgines web, etc.. Tot
això, per poder crear una base de , a partir dels quals
treballar el projecte.
El següent pas, va ser iniciar un seguit de contactes
42
DGPEIS
És necessari una recerca
d’informació per tal de crear
una base de coneixements suficients
sobre els bombers voluntaris
GLORIA MIRAVALLES SERRAT
Barcelona 1990, és estudiant d’últim curs
de sociologia a la Universitat Autònoma de
Barcelona
amb diferents persones, tant bombers voluntaris com
bombers funcionaris i alguns dels seus delegats sindicals,
membres de la junta directiva de l’AsBoVoCa,
etc... Varem iniciar també un seguit de visites a diferents
Parcs de Bombers (visites les quals, seguiran fins
al final del projecte). Seguidament, es va decidir definitivament
que la metodologia de treball consistiria en
l’elaboració d’una enquesta, que es passaria a tots els
integrants dels Bombers Voluntaris, i que la nostra feina
en el projecte, finalitzaria un cop recollides les enquestes
enviades, tractades les dades i presentat l’informe
final pertinent a la Divisió de Planificació i Gestió.
Així doncs, a finals de 2012, varem començar a treballar
en l’enquesta que es volia enviar als Bombers Voluntaris.
Volíem que fos una enquesta no gaire feixuga, però
en la que poguéssim incloure diferents aspectes, tals
com les seves motivacions i valors, les seves opinions
referents a diversos temes, la forma operativa dels diversos
parcs, les relacions socials existents, etc. Vam
iniciar amb una enquesta de 20 preguntes, que amb el
temps i les diferents aportacions, va arribar gairebé a
les 80.
Ja a principis d’aquest 2013, teníem l’enquesta pràcticament
enllestida. Vam fer una última reunió a mitjans
de gener, i vam preparar una reunió per l’última
setmana del mes amb la participació de diferents
Bombers Voluntaris, en la que vam passar l’últim projecte
d’enquesta que teníem dissenyat, per tal que el
valoressin, i fer alguns últims retocs. Un cop elaborada
l’enquesta definitiva, aquesta serà presentada en el
XXè Congrés de Bombers Voluntaris de Catalunya, el
proper 2 de febrer a Calella.
Esperem doncs, que la nostra feina, tot i que concentrada
en pocs mesos, pugui servir tant a la Direcció
General per conèixer i comprendre millor als Bombers
Voluntaris, com als mateixos Bombers Voluntaris. Tant
de bo, el projecte en el que estem treballant tingui continuïtat,
i la nostra cerca sigui nomes el principi d’un
treball més extens, la finalitat del qual sigui millorar
el model actual de Bombers de la Generalitat, a partir
del millor coneixement dels Bombers Voluntaris i de la
seva realitat.
Aprofitem l’article per agrair a totes les persones que
ens han ajudat i ens segueixen ajuden a tirar endavant
aquest projecte, Bombers Voluntaris, Bombers Funcionaris,
treballadors de la DGPEIS, així com companys i
professors de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia
de la UAB
KHALIL MARQUÈS I RAMOS
Barcelona 1981, és estudiant d’últim curs
de ciències polítiques a la Universitat
Autònoma de Barcelona.

Nom i
Cognoms:
Adreça:
Localitat:
FULL D’INSCRIPCIÓ A L’ASSOCIACIÓ DE BOMBERS
VOLUNTARIS DE CATALUNYA.
Una vegada emplenat i signat, cal enviar-­‐ho per correu postal a alguna de les
adreces següents:
Ass. Bombers Voluntaris de Catalunya ASBOVOCA
Avgda. Catalunya, 47 Pol. Ind. La Torre C/del Vapor, 5-­‐7
08212-­‐Sant Llorenç Savall 08760-­‐Martorell
També es pot fer per fax a: 937 398 272
O per correu electrònic a: asbovoca@bombersvoluntaris.org
Codi Postal: Telèfon:
Data Naixement: ___ / ____ / _______
D.N.I.: ______________ -­‐ ___
Correu electrònic: Professió:
Parc: Secció:
Desitjo ser admès com a soci/a numerari/a a l’Associació de Bombers Voluntaris
de Catalunya, i faré efectives les qüotes corresponents amb càrrec al compte:
Número:-­‐_ _ _ _ -­‐ _ _ _ _ -­‐ _ _ -­‐ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
Banc o Caixa:
Agència núm: Adreça:
Ho signo a .................................................... el ............ d ............................... del ............
Signatura:
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
Banc o Caixa:........................................
Adreça: .................................................
Nom del Titular: ...................................
Sr. Director/delegat:
Li prego que, fins a nou avís, faci efectius a l’Associació de bombers voluntaris de
Catalunya, i amb càrrec al meu compte/llibreta, els rebuts que li seran presentats.
Atentament:
Signatura:
43

· Aconseguir la satisfacció de l’usuari en un
95% dels serveis realitzats.
· En intervencions urgents, el temps d’arribada
des de l’avís a bombers, serà com a màxim de
20 minuts, en entorns urbans.
· Mantenir operatius durant les 24 hores del
dia, els 365 dies de l’any, un mínim de 350
bombers en el conjunt del territori. Aquest
compromís es veu reforçat mitjançant l’activació
de bombers voluntaris i l’increment d’efectius
en els períodes de major risc.
· Difondre la cultura de la seguretat i de la
prevenció mitjançant la realització d’activitats
formatives i informatives dirigides a la població.
Ajudeu-nos a millorar
Mitjançant la tramesa de consultes, suggeriments i queixes:
Telemàticament
A través de l’adreça
bombers@gencat.cat
Presencialment
A qualsevol registre administratiu.
Més informació a: www.gencat.cat/interior/bombers
carta
de serveis
Per correu postal
A la seu de la Direcció General de
Prevenció, Extinció d’Incendis i
Salvaments:
c. Diputació 355 08009 Barcelona
· Millorar la capacitat de resposta davant un
sinistre mitjançant la realització de pràctiques i
simulacres, visites per millorar el coneixement
del territori i formació per tal de millorar, adoptar
o incorporar noves tècniques.
· Respondre a les consultes, suggeriments
i queixes rebuts a la bústia bombers@gencat.cat
en un termini inferior als 30 dies des del moment
de recepció.
· Promoure la revisió anual de la carta de
serveis.
· Publicar els resultats anuals d’avaluació de
la carta de serveis.