watch 看 pdf

DESPRÉSD’UNATRUCADAESPORÀDICADELCA
RLESHACMORESCRICARAIGUNPOEMAALANE
USUMBERTENUNSOLDIA
Teníem cos a cos una lletra a l’inrevés.
De cap per avall i dessota la cintura,
la A giragonsa iterativa d’un fat incomplet
i la Z senyora altiva d’un bosc que s’aparia
entremig les dunes fresques d’un oasi vermell.
Fent equilibri a la corda i escampant colors
com uns i altres abraçats sota la flassada
dels núvols i l’horitzó en combat.
Sense malla, nus i amb calçat ardent,
cremàvem records sota el forat de l’escala
que duia a l’altell major, al cap damunt
de nosaltres mateixos. Uns altres que som,
sense mirades ni memòria. Pòsits.
espais blancs i erts on es dipositen les acaballes
sabent-nos un i enllaçats i entre
absents endins i buits enfora.
Res no érem tret del que som en la distància,
l’abecedari, els mots, la llengua.
O tampoc. Ni això ni res.
No fem afirmacions en els buits del silenci.
Marxàvem exhausts de l’ebrietat mesurada
i ens palpàvem ardents els forats del cos
enmig de llepades cridaneres de temps remots
quan un i altra ens teníem amants com ells
i ens desconeixíem. Estimant en la distància
ara sagnant i porosa, ferida clara de vent.
Ens lleparem mentre fruïm de la follia i tu recites
poetes suïcides, deliri fos i escriptura difusa.
18 19
henri-désire landru els llegia versos de mussot