input socials el bo

SOCIALS; IMPERI ROMÀ
LLUC COLOMER BRETÓN
La Salle de Figueres

Índex
0: Introducció -La Legión del Águila ............................................................................................ 2
1: Història de Roma ....................................................................................................................... 3
2: Les ciutats .................................................................................................................................. 4
2.1- planell d’una ciutat Romana. ............................................................................................. 4
2.2- Ciutat de Tàrraco:............................................................................................................... 7
3: El Patrimoni ............................................................................................................................... 8
3.1- Els Romans a Hispània ........................................................................................................ 8
3.2- Els temples romans ............................................................................................................ 9
3.3- La pintura, els mosaics i la ceràmica ................................................................................ 10
4: Vida quotidiana ....................................................................................................................... 11
4.1: Cases romanes ................................................................................................................. 11
4.2: El comerç entre Roma i Hispania ..................................................................................... 11
4.3: Les monedes romanes ..................................................................................................... 11
4.4: Els deus ............................................................................................................................. 12
4.5: La cuina romana ............................................................................................................... 18
4.6: Vestimenta dels romans................................................................................................... 19
4.7: Rutina diària d’un Romà ................................................................................................... 20
5: La mobilitat.............................................................................................................................. 21
5.1: Indrets portuaris............................................................................................................... 21
5.2: Les vies de comunicació ................................................................................................... 22
6: Divisió territorial ...................................................................................................................... 23
7: Passatemps .............................................................................................................................. 24
7.1: Mots encreuats ................................................................................................................ 24
7.2: Sopa de lletres .................................................................................................................. 25
1

0: Introducció -La Legión del Águila
Nom de la pel·lícula
Temàtica que tracta
Què explica la pel·lícula?
Qui són els protagonistes?
Quan passen els fets que tracta la pel·lícula?
On passen els fets que descriu la pel·lícula?
On no passarien els fets que descriu la
pel·lícula?
Com es desenvolupen els fets que descriu la
pel·lícula?
Per què passen els fets que descriu la pel·lícula?
La Legión del Águila.
Tracta de l’honor de un romà i de Roma.
Explica que un home és abatut i en cap moment
de de banda el seu honor i es veu com fa la vida
en la recuperació de l’objecte simbòlic del se
honor.
Hesca i en Marco.
A l’època romana.
A Britania
A l’actualitat en un altre lloc no conquerit per
Roma.
Un roma va fent un viatge per trobar el símbol
del seu honor i li van passant coses
Perquè un Romà vol recuperar el seu honor.
Opinió de l’equip:
Jo crec que està molt ben recreada i que el tema és molt interessant.
La història de que un Romà perdi el seu honor és una cosa que avui en dia no es veu i està be poder
veure lo important que era una cosa abans i lo poc que es valora ara.
2

1: Història de Roma
Roma ser fundada al 753 aC per, segons la llegenda, Romol i Rem.
Des de un principi, Roma estava al costat del riu Tiber, al mont Palestina.
Hi van haver tres períodes: Monarquia, República i Imperi.
Primer hi va haver una monarquia, consistia en que un rei mana el poblat i te molt de poder.
Després hi va haver una República.
I final-ment, hi va haver un Imperi.
Al 59 aC Juli César dominava Roma però al 44 aC, el van matar.
Llavors va aparèixer el nou rei, Octavi, que va conquerir nous territoris com Espanya, Egipte...
Al 71 dC, es va crear el Coliseu, que tenia una capacitat de 50.000 espectadors.
Els camins, eren anomenats calçades.
L’aqüeducte de Segovia, fa 28’5 m x 818m.
Les termes eren llocs de relaxació fetes de barbre.
Al segle 3er dC, va esclatar la Guerra Civil.
Al 293, es reparteix el territori en 4 parts.
Al 476 dC, l’últim emperador mor acabant amb Roma per sempre.
3

2: Les ciutats
2.1- planell d’una ciutat Romana.
4

Aqüeducte: Un aqüeducte, era un transport
per l’aigua que es feia servir per portar-la al
poble.
Circ: Era el lloc on es celebraven les curses
de carros.
Fòrum: En una ciutat hi havia dos carrers
principals: de Nord Sud i un altre de Est a
Oest. En l’encreuament d’aquests dos
carrers, hi havia el Fòrum, una plaça
principal que hi havia les principals botigues
i lloc principal de la ciutat.
Temple: Era l'edifici consagrat al culte típic
de la religió Romana. Era com les esglésies
d’avui en dia.
Arc de triomf: Es construïen per celebrar una
victòria o un fet celebra ble.
5

Amfiteatre: És una planta oval amb un
espai central a nivell del sòl i cobert de
sorra. És feien servir per a fer
Termes: Eren edificis públics amb
prestacions. Servia per a banyar-te amb
aigua calenta o podies demanar un
massatge.
Teatre: La finalitat era d'oferir espectacles
teatrals.
Muralla: Es construïa per a protegir a el
poblat de perill de l’exterior.
6

2.2- Ciutat de Tàrraco:
Tàrraco va ser la capital de Hispania i després de la província de T’arraconés.
Tàrraco era una petita guarició romana que els germans Gneu i Publi varen
deixar després de la Segona Guerra Púnica l’any 218 aC. Mes tard, aquest
petit poblat esdevingué una base militar que dona lloc a la ciutat de Tàrraco.
Tàrraco fou la principal base d'hivernada dels exèrcits romans a Hispània
que iniciaren un llarg i complex procés d'incorporació de les terres
peninsulars al nou ordre polític, cultural i econòmic de la romanitat, on
Tàrraco va jugar un paper fonamental.
Tàrraco, com totes les grans ciutats actuals de l'Europa occidental al sud
del Rin o del Danubi, és una ciutat d'origen romà.
Acabada la segona guerra púnica, Tàrraco va seguir sent una base militar
fonamental en la consolidació i l'extensió del poder romà sobre la península
Ibèrica, gràcies a la seva posició estratègica de port pròxim a l'Ebre i a les
illes Balears, ben comunicat amb Itàlia i amb la Meseta castellana.
7

3: El Patrimoni
3.1- Els Romans a Hispània
Hispania en època romana
Arc de triomf de Tàrraco
Aqüeducte d’Hispania
8

Amfiteatre Tàrraco
Circ d’Hispania
3.2- Els temples romans
El temple romà era l'edifici consagrat al culte típic de la religió romana. El
temples romans eren de quatre costats. N’hi havia un de important i uns
altres tres que no tenien cap importància. El costat més important, era el
de la entrada, en el qual hi havia unes escales pronunciades i unes columnes
o estàtues significatives.
Hi havia diferents tipus de estils arquitectònics:
Dòric: Era el més primitiu i simple.
Jònic: No es coneixen ni la data ni el lloc de la seva invenció, però
possiblement, van ser usats en edificis funeraris.
Corinti: És característic per estar decorat amb fulles d'acant.
9

3.3- La pintura, els mosaics i la ceràmica
Les pintures es feien en pergamins o teles i estaven inspirades en fets reals
o imaginaris.
Els mosaics estaven fets amb unes peces anomenades tessel·les. Les
tessel·les eren peces petites quadrades que estaven fetes de pedra calcaria
o de vidre o ceràmica. Els mosaics eren molt abundants però són molt
difícils de conservar.
Hi havia mols tipus de ceràmica, des de la que produïa un artesà en baixa
producció i en baixa qualitat per guanyar-se la vida fins a les que feia un
professional, que eren de molta gama i molt cares.
10

4: Vida quotidiana
4.1: Cases romanes
Domus: Eren les cases de la gent que tenien un cert nivell econòmic. Eren
cases familiars i grans.
Insulae: Eren blocs de vivendes en lloguer per a la gent que no es podia
permetre una casa pròpia.
Villae: Era un tipus de cas rural que formava el centre de una propietat
agrícola. Vindria a ser com les cases de pagès d’avui en dia.
4.2: El comerç entre Roma i Hispania
El comerç romà fou l'activitat d'intercanvi de productes per diners o altres
productes que es produïa a Roma, i que es va desenvolupar durant
la República per arribar al màxim els segles I i II.
al comerç s'organitzaven mercats diaris, un cada nona és a dir cada vuit dies,
anomenats Nundinae. Existien altres mercats periòdics com fires,
anomenats Mercatus.
Per
4.3: Les monedes romanes
La moneda de Roma inicialment va ser la moneda de coure,
anomenada lliure de coure. Una de les unitats monetàries romanes era
l'as (1 as = 1,88 lliures).
Més tard, es van anar introduint monedes d’or i de plata que eren de més
valor.
11

4.4: Els deus
Déu Júpiter: Júpiter , era el deu del cel, era la màxima autoritat dels déus
olímpics, és a dir, era considerat com una mena de pare per als deus i per
als mortals.
Déu Juno: Juno era considerada la deessa protectora del matrimoni i de les
dones casades. Es deia que era la germana i la dona del déu Júpiter.
12

Déu Neptú: Neptú era el deu del mar, llacs, terratrèmols... Se’l representava
alt, fort, amb un trident, i sovint estirat per un carruatge tirat per animals
mig cavalls i mig serps.
Ceres: Era pronunciada com a la deessa de l’agricultura. Els atributs de
Ceres són l’espiga de blat i les torxes.
13

Vesta: Era la deessa del foc i de la llar. Es diu que era verge i que no es va
moure de l’Olimp. El seu animal preferit era el ruc.
Venus: Era la deessa de la sexualitat, l’amor i la bellesa. Simbolitza la
fertilitat i la vida. Generalment se la representa com una bella jove i nua
noia. Els seus atributs són la petxina, la ploma i el colom.
14

Mart: Ares era el deu de la guerra. Normalment se’l representava amb una
capa de cuir, un casc, un escut, una llança i amb una espasa.
Vulcà: Era el deu del foc i dels ferrers. Se’l representa sempre brut a causa
del seu ofici de ferrer. Els seus atributs són les eines de ferrer.
Minerva: És la deessa de la guerra, la saviesa i la artesania. Els seus atributs
són l’Ègida, l’Olivera, l’Oliva i la serp. Es diu que conservà sempre la
virginitat.
15

Diana: És la deessa de la caça i la protectora dels animal i dels boscos. Se la
representa com a una donzella vestida amb una túnica curta i amb un arc i
carcaix ple de fletxes.
Febus: És el deu de la música, de la endevinació i del Sol. També és el deu
guaridor i purificador. Se’l representa com a un jove bell, imberbe i amb els
cabells rossos rinxolats amb una corona de llorer al damunt. El seu animal
és el corb.
16

Mercuri: És el missatger dels deus i guia dels morts cap a l’infern. També és
el deu dels viatger, del comerç i dels lladres. Se’l representa com a un jove
amb una capa, un barret, unes sandàlies i un caduceu a la ma.
Bacus: És el deu del vi i de la vegetació. Era bo i amable. Es creia que moria
cada hivern i naixia a la primavera. Se’l representava amb una bata blanca i
amb un barret de fulles i vegetació.
17

4.5: La cuina romana
Primer plat / Primum quidem :
Faves / Fabam
Segon plat / VAS
Peix blau / Bluefish
Postres / Demerita
Bunyols / Doughnuts
18

4.6: Vestimenta dels romans
Els homes vestien d’una peça de llana blanca, gruixuda a l’hivern i fina a
l’estiu. Era difícil i complicada de posar.
Va ser substituïda per vestits més pràctics que permetien mes llibertat de
moviment.
La dona vestia amb túniques llargues de lli o de llana decorades amb
algunes sanefes pintades o teixits amb fil de color, i sovint portava un
davantal sobre el vestit. El vestit els hi arribava als genolls o fins als peus.
Portaven un mantell que feia d’abric. Les sacerdotesses duien un mantell
que els tapava el cap i l’esquena i anava agafat per un casquet. El vestit
anava cenyit a la cintura amb un cinturó i decorat amb uns penjolls.
19

4.7: Rutina diària d’un Romà
La vida diària d’un Romà, variava molt segons la seva ocupació de poder.
Jo el faré sobre un Romà home de classe alta, que anava al senat de Roma.
Un dia qualsevol, els Romà es llevava molt aviat, abans de que sortís el sol.
Esmorzava pa o sec o sucat en vi. Després de esmorzar, feia assumptes
privats de la casa, com per exemple, revisar els comptes o donar ordres...
Després de fer els assumptes privats, anava al centre de la casa en una sala
anomenada atrium. Allà els seus clients li anaven a presentar els seus
respectes o a demanar-li ajuda o consell ja que estava obligat a donar-lo.
Més tard, es dirigia a un esdeveniment matutí com per exemple una boda.
Després d’aquests esdeveniments, es dirigia cap al Foro, acompanyat dels
seus clients i portat en una llitera amb el seu secretari al costat. Allà
començaven els assumptes del tribunal o del Senat.
Al acabar aquests assumptes, era costum fer la migdiada, que durava des
de la una i mitja fins a les dos.
Quan hi havia festes públiques, no treballaven en el tribunal, dedicaven el
temps a anar al circ o al teatre.
Després de la migdiada, tenien temps per relaxar-se. Anaven a les termes
publiques o si eren olt rics, en tenien a casa seva.
Acte seguit, anaven en els edificis públics a parlar amb els amics i a
assabentar-se de les últimes noticies. Finalment, anaven a les sopar a casa
o a casa de un amic. Quan acabaven de sopar, era el oment d’anar a dormir.
Els esclaus es quedaven desperts preparant-ho tot per a la jornada següent.
20

5.1: Indrets portuaris
5: La mobilitat
21

5.2: Les vies de comunicació
La calçada de la Via Augusta, va des de Cadis fins a Roma. Té una llargada
de 2725 km. Quan els romans van arribar a Empúries, El governador
Augusto, va manar que s’ajuntessin uns camins per a formar la Via Augusta.
Un exemple que tenim molt pròxim, és el tall de la calçada que s’ha trobat
a la Jonquera. En aquest fragment de la Via Augusta, s’hi ha trobat restes
dels antics romans. La calçada està feta de roca treballada i avui en dia
encara es troben fragments de la Via Augusta conservada amb aquesta
roca.
22

6: Divisió territorial
23

7: Passatemps
7.1: Mots encreuats
Les diferents parts d’una armadura romana:
24

7.2: Sopa de lletres
25

Solució de la sopa de lletres:
26