REVOLUCIO_FRANCESA

REVOLUCIÓ
FRANCESA
1789 - 1799

ABSOLUTISME VS LIBERALISME

VISIÓ GENERAL
● A finals s. XVIII es va iniciar una etapa de canvis a Europa que va significar:
1. La fi de l´Antic Règim (monarquia absolutista, societat estamental i economia
senyorial).
2. Inici de les Revolucions Burgeses (Revolucions Liberals). Van donar pas a:
- Nou sistema polític: PARLAMENTARI I CONSTITUCIONAL.
- Societat de classes (sota predomini de la burgesia).
- Aplicació dels principis del liberalisme econòmic.
Després de LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 - 1799), les seves idees liberals van
ser escampades per Europa a través de Napoleó durant el s. XIX. Tot i ser derrotat i
restaurar l´Antic Règim, les idees liberals no van desaparèixer.

VISIÓ GENERAL
●
●
1820, 1830 i 1848: diverses onades revolucionàries van derrocar l´absolutisme
i van implantar definitivament el LIBERALISME (sobirania nacional i drets dels
pobles).
Aquest fet, va animar el nacionalisme i la lluita per la construcció d´estats
nacionals (noves nacions com Itàlia i Alemanya).

Què veus en aquesta imatge?

La llibertat guiant el poble
●
●
●
●
El pintor Eugène Delacroix (1793-1863) va ser la gran figura del romanticisme.
L’obra més coneguda de Delacroix és La Llibertat guiant el poble.
El pintor combina magistralment el realisme amb l’al·legoria: la figura femenina que
representa el símbol de la Llibertat enarborant la bandera tricolor, un altre element
simbòlic que agermana tots els francesos, fa avançar el poble. Identifica la Llibertat
amb la independència nacional, ja que és la França republicana qui encapçala i lidera
el grup.
Els protagonistes: la Llibertat, joves, obrers, burgesos… representen les classes
socials implicades en la revolta, és un element realista.
També podem identificar amb precisió l’escenari del fons gràcies a la presència de
les torres de Notre Dame a la banda dreta. París, el poble anònim de la ciutat de
París, és un més dels protagonistes de la Revolució.

CAUSES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA
●
●
●
Pujada de preus (degut a males collites)
Crescuda dels negocis i la indústria = la BURGESIA tenia grans beneficis però
no havia ni llibertat de comerç ni de producció (no podien progressar).
La societat estamental impedia a la burgesia accedir al poder polític.
Aquests fets van fer que:
●
●
Burgesia demana canvis (inspirats en idees il.lustrades).
Aristocràcia aferrada al sistema feudal (no volien perdre privilegis) però la
pujada de preus els perjudicava perquè vivien de rendes fixes.

GREU CRISI ECONÒMICA
CAMP:
●
●
Males condicions dels pagesos: degut a que els senyors feudals van pujar els
impostos a causa de la pujada de preus.
Les males collites = misèria
CIUTAT
●
●
La pujada de preus agraris = falta de productes bàsics (fam).
Crisi industrial = tancament de fàbriques i atur.

FINANCES DEL REI
●
Bancarrota: degut a que els privilegiats
no paguen impostos (només el 3er estat o
no privilegiats).
●
En aquest context, França participa a
la GUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA
DELS EEUU (1776 - 1782) i al augmentar
la despesa militar el dèficit va ser crònic.

ELS ESTATS GENERALS
●
●
●
●
Per buscar solució al dèficit, Calonne (ministre del rei LLUÍS XVI) va proposar
que els nobles paguessin impostos.
Els nobles s´oposen dient que només els ESTATS GENERALS (assemblea
convocada pel monarca que reuneix representants dels 3 estaments i no es
reunia des de 1640) podia aprovar NOUS IMPOSTOS.
1788 Lluís XVI convoca els Estats Generals (situació de descontent general:
nobles i poble).
Cada estament elaborava un QUADERN DE QUEIXES (recollien les peticions al
rei).

ELS ESTATS GENERALS
● El 3er estament o estat a més de les queixes volia:
- Supressió dels drets feudals.
- Supressió dels privilegis.
- Constitució (drets per tothom).
- Sobirania nacional.
- Llibertats polítiques.
● Als Estats Generals, cada estament tenia un nombre semblant de diputats i el
3er estat (que representava el 90% població) sempre sortia perdent perquè la
noblesa i el clero votaven el mateix. Finalment van aconseguir el mateix nombre
de diputats que la noblesa i el clero junts.

LA RUPTURA DELS JULIOL DE 1789 (REVOLTA BURGESA)
● Al maig comencen les reunions dels Estats Generals a Versalles.
● S´estableix que cada estament té un vot (així noblesa i clero podien imposar la
seva voluntat).
● El 3er estat va reclamar el vot per persona. El rei i privilegiats es van negar i es
van suspendre els Estats Generals.
● El 3er estat desafia Lluís XVI i es constitueix com ASSAMBLEA NACIONAL (a
un pavelló deportiu de París, Jeu de Paume). Van jurar no marxar fins elaborar
una CONSTITUCIÓ que garantís els drets a tots els ciutadants.
● L´agitació es va portar al carrer (suport popular) i va començar LA REVOLUCIÓ.
● El monarca cedeix a les demandes i el 9 de juliol els Estats Generals es
transformen en ASSAMBLEA NACIONAL CONSTITUENT.

LA RUPTURA DEL JULIOL DE 1789 (REVOLTA BURGESA)
●
●
●
●
20.000 soldats arriben a París i els burgesos van pensar que el monarca volia
posar fi a l´assamblea i van fer una crida a la movilització ciutadana.
14 de juliol va acabar amb ASSALT A LA BASTILLA (presó i símbol de
l´absolutisme).
A París es van formar cossos armats de ciutadants per defensar-se de La
Guàrdia Nacional (aquí és quan el poble no burgés comença a participar en el
procés revolucionari).
La Revolució es va propagar per tota França i els camperols van fer UNA
REVOLTA ANTISENYORIAL (els pagesos es negaven a pagar les rendes,
demanaven repartiment de terres, atacaven castells…).

ASSEMBLEA NACIONAL CONSTITUENT (1789 - 1791)
● Els diputats de l´Assemblea Nacional Constituent van començar a fer lleis per
abolir l´Antic Règim com:
- Decrets per abolir jurídicament el Feudalisme (fora estaments, delmes, drets
senyorials…).
- Es va aprovar LA DECLARACIÓ DELS DRETS DE L´HOME I EL CIUTADÀ:
atorgava a tots els francesos la condició de ciutadans lliures i iguals davant la llei
(amb drets).
- Establia la SOBIRANIA NACIONAL.
- Es va crear una CONSTITUCIÓ (aprovada 1791).

CONSTITUCIÓ 1791
● Definia els sistema polític com a MONARQUIA CONSTITUCIONAL. Basada en:
1. Divisió de poders: executiu (rei), legislatiu (assemblea), judicial (jutges electes).
2. El rei tenia dret a veto (podia bloquejar lleis).
3. Sufragi censatari (només votaven homes amb rendes altes).
4. Nova divisió territorial.
5. Llibertat de comerç.
6. Tots els homes iguals davant la llei.
7. Prohibia gremis.
8. Separació Estat i Església.
Per resoldre el dèficit financer: expropiar i vendre bens de l´esglèsia (per compensar,
l´Estat va garantir el manteniment i culte al clero).

LA RADICALITZACIÓ DE LA REVOLUCIÓ: CAIGUDA DE LA
MONARQUIA (1791 - 1792)
Per tres motius:
● Els privilegiats busquen la intervenció de les potències europees per tornar a
imposar l´Antic Règim.
● L´Assemblea Nacional va començar a dividir-se:
1. ELS CONSTITUCIONALISTES (monàrquics liberals i burgesos propietaris). És
el sector més moderat (respectaven la monarquia, el dret a la propietat i volen
impedir l´accés a la política dels sectors populars). Intenten:
- Frenar les conspiracions dels absolutistes
- Frenar les demandes més revolucionàries.

LA RADICALITZACIÓ DE LA REVOLUCIÓ: CAIGUDA DE LA
MONARQUIA (1791 - 1792)
2. SECTOR MÉS RADICAL DE LA BURGESIA. Reclamaven:
- Més democràcia en la política.
- Reformes econòmiques que beneficiessin als més desfavorits.
●
●
1791 = La família reial va intentar fugir de França per reunir-se amb tropes austríaques
(Maria Antonieta, la reina, era austríaca) i envair el país per acabar amb la revolució. Van
ser descoberts i el poble es va radicalitzar més i els més radicals van reclamar LA
REPÚBLICA.
1792 = Declaració de guerra a Àustria. Al inici va ser un desastre perquè els nobles que
lluitaven amb França es canviaven de bàndol però els ciutadants van venir de totes les
províncies a París per defensar la capital. Van assaltar LES TULLERIES (on estava la
família reial refugiada) i van arrestar al rei i convocar eleccions.

LA CONVENCIÓ NACIONAL: UNA REPÚBLICA
DEMOCRÀTICA (1792 - 1795)
1972 desprès de la primera gran victòria del nou exèrcit republicà contra els
absolutistes = es va canviar l´Assemblea Nacional per = LA CONVENCIÓ
NACIONAL. Van fer dues coses:
- Abolir la monarquia.
- Proclamar LA REPÚBLICA.
- 2 grups polítics: Girondins (moderats) i Jacobins (radicals).

LA CONVENCIÓ GIRONDINA
● Primer govern de la República.
● Moderats (disgusten a les masses populars i als diputats més radicals).
● 1º problema: Què fer amb el rei Lluís XVI?
● Girondins: castigar-lo però no processar-lo.
● Jacobins: processar-lo.
● La pressió popular va fer que el jutgessin i condemnessin a mort a Lluís XVI (guillotinat al
1793). Això va provocar:
- Més divisió en LA CONVENCIÓ NACIONAL (Girondins i Jacobins).
- Va donar impuls a la coalició europea antirevolucionària (Àustria, Prússia, Espanya,
Holanda i Anglaterra).
● El poble reclamava més reformes socials
Tot això va provocar = CANVI DE GOVERN PER LA FORÇA.

CONVENCIÓ JACOBINA: EL TERROR
● 1793 arresten i executen als dirigents Girondins i comença la època més radical de la
revolució.
● Van aprovar una NOVA CONSTITUCIÓ (sufragi universal masculí).
● Van crear un GOVERN REVOLUCIONARI (emparats amb l´exepcionalitat de les
circumstàncies de la guerra):
- Va suspendre els drets civils de la constitució.
- Va inicial la política coneguda com EL TERROR (acabar amb els enemics interns i externs
de la revolució).
● ROBESPIERRE concentra tot el poder i pren mesures “excepcionals” com:
- Detencions.
- Judicis ràpits.
- Execució de sospitosos.

CONVENCIÓ JACOBINA: REFORMES SOCIALS
● Les principals reformes socials de la Convenció Jacobina són:
- Redistribució de les propietats agràries.
- Preu màxim dels articles de primera necessitat.
- Càstig als especuladors.
- Salaris mínims.
- Establir l´educació primària gratuïta i obligatòria (llei Pelettier).
- Fomentar un procés de descristianització que va fomentar les festes laiques i el
culte a la raó (influència dels Il.lustrats).
Finalment ROBESPIERRE va ser executat (1794) ja que tenia molts adversaris i es
van unir.

LA REPÚBLICA BURGESA (1795 - 1799)
● 3era ETAPA DE LA CONVENCIÓ NACIONAL:
- Puja al poder LA BURGESIA CONSERVADORA.
- Acaba amb les legislacions Jacobines.
- Aprova nova constitució (1975): sufragi censatari, DIRECTORI (nou poder
executiu), poder legislatiu amb 2 cambres.
EL DIRECTORI (govern):
- Reprimeix les revoltes populars més d´esquerres.
1799 Cop d´Estat = NAPOLEÓ BONAPARTE (jove general) i crea EL CONSULAT.

GRUPS POLÍTICS REVOLUCIÓ