L'IMPERI ROMÀ

SOCIALS INPUT FAIG
L’IMPERI ROMÀ
ANDREA YANSHUANG MARTÍN CARAMÉS
1ESOB

ÍNDEX
SOCIALS INPUT FAIG ................................................................................................................................. 1
L’IMPERI ROMÀ ............................................................................................................................................ 1
0-LA LEGIÓN DEL ÁGUILA ............................................................................................................................. 3
1-HISTÒRIA DE ROMA................................................................................................................................... 4
2-LES CIUTATS ............................................................................................................................................... 5
2-1 PLANELL D’UNA CIUTAT ROMANA. .................................................................................................... 5
2-2 TARRACO ............................................................................................................................................ 6
3-EL PATRIMONI ........................................................................................................................................... 7
3-1 EL LLEGAT DELS ROMANS A HISPANIA. .............................................................................................. 7
3-2 ELS TEMPLES ROMANS ....................................................................................................................... 8
3-3 PINTURA, MOSAICS I CERÀMICA ........................................................................................................ 9
4-VIDA QUOTIDIANA .................................................................................................................................. 11
4-1 CASES ROMANES ............................................................................................................................... 11
4-2 COMERÇ ROMA I HISPANIA .............................................................................................................. 12
4-3 MONEDA ROMANA ........................................................................................................................... 12
4-4 ELS DEUS ........................................................................................................................................... 13
4-5 LA CUINA ROMANA ........................................................................................................................... 15
4-6 EL VESTIT DELS ROMANS .................................................................................................................. 15
4-7 VIDA D’UN ROMÀ ............................................................................................................................. 16
5-LA MOBILITAT .......................................................................................................................................... 17
5-1 RUTES TERRESTRES I MARÍTIMES ..................................................................................................... 17
5-2 VIES DE COMUNICACIÓ ..................................................................................................................... 17
6- DIVISIÓ TERRITORIAL ............................................................................................................................. 18
6-1 MAPA DE PROVINCIES I CIUTATS ROMANES .................................................................................... 18
7-PASSATEMPS ............................................................................................................................................ 19

Nom de la pel·lícula: “La Legión del Águila”.
0-LA LEGIÓN DEL ÁGUILA
Temàtica que tracta: Va sobre la família, l’honor, la valentia, l’amistat i la lleialtat
Què explica la pel·lícula?
Qui són els protagonistes?
Quan passen els fets que tracta la pel·lícula?
On passen els fets que descriu la pel·lícula?
On no passarien els fets que descriu la
pel·lícula?
Com es desenvolupen els fets que descriu la
pel·lícula?
Per què passen els fets que descriu la
pel·lícula?
D’un noi que vol saber que li va passar al seu
pare i recuperar l’honor que va perdre la
seva família. I com al final 2 persones que
pensen diferent, es poden ajudar i es poden
fer amics.
Els protagonistes són,
Marco Flavius Aquila i Esca (l’esclau).
Els fets passen a l’època dels Romans, a l’any
140aC.
A l’Imperi Romà, Britania i Caledònia
Els fets que descriu la pel·lícula no passarien
a l’actualitat, perquè ara, no vivim així.
Lluiten.
Perquè estaven en guerra, el romans i els
rebels.
Opinió de l’equip:

1-HISTÒRIA DE ROMA
Roma va ser, durant molt de temps, una petita ciutat de la península Itàlica governada per una
monarquia.
Però al segle VI aC., els seus habitants van expulsar els reis i es va formar una República. Després de
moltes guerres, Roma es va apoderar de les terres que envoltaven la Mediterrània des de la Península
Ibèrica fins a l'Orient, i van convertir el mar Mediterrani, en el Mare Nostrum.
Acabat el període de conquestes, Roma es transformà en un Imperi. Els segles I i II dC., època en què
l'Imperi va aconseguir la màxima prosperitat, els romans van dominar el món, i a més de construir
ciutats, ponts i carreteres, van expandir la seva cultura i la seva llengua: el llatí.
A partir del segle III, l'Imperi va entrar en crisi i va patir els atacs dels pobles bàrbars. L'any 476, la ciutat
de Roma va ser conquerida i l'Imperi Romà va desaparèixer.
ANTIGA ROMA
ROMA A L’ACTUALITAT

2-1 PLANELL D’UNA CIUTAT ROMANA.
2-LES CIUTATS
CARDUS:
Era el carrer que
anava de nord a sud
en les ciutats
romanes.
AQÜEDUCTE:
És feia servir per portar
l’aigua al poble.
CIRC:
És feia servir per fer
curses de cavalls i
carros.
DECUMANUS:
Era el carrer que
anava de est a oest.
A la intersecció es
trobava el fòrum o la
plaça major de la
ciutat.
A l’encreuament es
trobava el fòrum o la
plaça major de la
ciutat
FÒRUM:
Estava al centre de la
ciutat i era una plaça
pública.
TEMPLE:
Era l’edifici més
destacat del fòrum,
perquè estava al centre
i per la seva situació
centrada.
ARC DEL TRIONF:
Es col·locava a
l’entrada de la
ciutat, per recordar
als seus habitants la
grandesa i la
fortalesa del món
romà.
AMFITEATRE:
És un edifici on feien
espectacles violents.
Hi havia lluites de
gladiadors, lluites
amb animals, etc...
TERMES:
Les termes eren
edificis públics, era un
lloc d’oci i socialització.
TEATRE:
El teatre romà era molt
semblant als dels grecs.
La finalitat dels teatres
era oferir espectacles
teatrals
MURALLA:
És un mur tancat,
que servia per
protegir i defensarse.
BASÍLICA:
Era una gran sala
construïda al centre
de la ciutat. Servia
per fer troballes de
negocis o judicis

2-2 TARRACO
Tarragona és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès, la ciutat esta situada a la
costa del mar Mediterrani en una petita muntanya de 71m. d’altura.
La temperatura es alta, amb hiverns suaus i estius no molt càlids, els seus vents son el Mestral, el Xaloc i
a l’estiu la Marinada.
Entre els segles XV i XVI, va haver un gran interès per la numismàtica, les inscripcions romanes i la
historia. I es per això que van descobrir restes arqueològiques d'aquesta època.
Tarraco, és una ciutat important de l’Imperi Romà, a l’any 218aC els exèrcits romans van arribar per
primera vegada a la península Ibèrica, van desembarcar a la ciutat de(Empúries), i es van desplaçar a
Tarraco.
A Tarraco encara podem trobar les restes de les construccions dels romans.
L'Aqüeducte de les Ferreres, (també anomenat Pont del Diable) portava l’ aigua del riu Francolí a la
ciutat de Tarraco. És un dels aqüeductes més monumentals i ben conservats de l'època romana i el més
important de Catalunya.
Les Muralles, era per protegir la ciutat i ho feien per tots el costats.
Teatre romà, ara esta tancat al públic, els romans el feien servir per representar mites clàssics i
comèdies sobre els ciutadans, cabien 12.000 persones.
El Circ, separava la ciutat en dos parts l’alta i la baixa. En el circ els romans feien curses de cavalls i
carros, hi cabien 22.000 persones. (encara queden restes de la façana).
L’Amfiteatre, esta construït entre les muralles i el mar, hi havien les tribunes per les autoritats, les
primeres files per la gent més importants i les deu ultimes fileres era per la gent mes pobre. Feien
lluites amb feres, danses gimnàstiques i també els gladiadors lluitaven entre ells a mort. Cabien 14.000
persones.
Fòrum, era el mercat on es podien comprar productes propis, vi i blat, també productes d’altres llocs.
Cada 5 anys feien el cens, i també era on feien els sacrificis.
Gran Plaça, es reunien per decidir al sacerdot.
El Temple,estava dedicat a l’Emperador i a la Deessa Roma.
L’arc de Barà, marcava l’arribada a la ciutat.
El Conjunt arqueològic de Tarraco amb catorze monuments de l'època romana fou declarat Patrimoni de
la Humanitat per la UNESCO l'any 2000.
L'Aqüeducte
L’Amfiteatre

3-1 EL LLEGAT DELS ROMANS A HISPANIA.
3-EL PATRIMONI
CORUNYA ·
·LUGO
·SEGOVIA
·SALAMANCA
CÀCERES ·MÉRIDA
·TARRAGONA
·CÓRDOBA
·CARTAGENA
1-L’Aqüeducte
de Segòvia
2-Amfiteatre
Tarragona
3-Teatre
Mérida
4-Pont del Diable
Tarragona
5-Temple de Diana
Mérida
6-Arc de Barà
Tarragona
7-Torre Hèrcules
La Corunya
8-Les Muralles
Tarragona
9-Circ
Tarragona
10-Teatre
Cartagena
11-Muralla
Lugo
12-L’Aqüeducte
Miracles - Mérida
del
13-Pont
Mérida
14-Pont
Càceres
d’Alcántara
15-Amfiteatre
Mérida
16-Pont
Córdoba
17-Arc Trajano
Mérida
18-Pont
Salamanca
19-Casa del Mitreo
Mérida
20-Temple de Claudi
Marcel - Córdoba

3-2 ELS TEMPLES ROMANS
Eren llocs de culte dedicats als déus de l’antiga Roma. Eren els edificis més destacats del fòrum i estaven
atesos per sacerdots que els administraven i feien els rituals.
Són una barreja dels estils etruscos i grecs, normalment eren rectangulars i la pedra era el material més
utilitzat, però també utilitzaven plaques de marbre, formigó, fusta i maó.
Les columnes dels temples, tenen tres parts CAPITELL, FUST, BASE, i també hi han tres estils de
columnes:
DÒRIC: És un estil clàssic, la columna no té base, el fust és acanalat o estriat, l’altura equival a cinc
vegades el diàmetre de la columna i representa la força masculina
JÒNIC:Estil clàssic, El fust és acanalat, té una altura de nou vegades més que el diàmetre de la columna.
És més elegant que el dòric, el capitell té forma de banyes de carner i representa l’elegància femenina.
CORINTI: És una evolució del Jònic, el Capitell té forma de campana invertida coberta de fulles. És el
més complex de tots.
CAPITELL
DÒRIC
JÒNIC
JÒNI
C
CORINTI
FUST
BASE

3-3 PINTURA, MOSAICS I CERÀMICA
La pintura romana, és la part de l'art romà de la qual es conserven menys restes, només han sobreviscut
les pintures sobre materials resistents.
Les característiques principals son:
Pintura sobre mural, a les parets de les cases dels rics.
Barreja de fresc i cera d’abella.
Colors vius
Pinzellada solta.
Dibuix precís
Perspectiva corba o natural.
Hi han quatre estils o esquemes decoratius:
Primer estil o
d’Incrustacions, segles II-II
aC.
(150-80aC)
Amb la pintura simulen
parets de marbre.
Segon estil o Arquitectònic
(80-30 a C.)
Representacions amb
columnes, escenes
mitològiques, teatrals.
Tercer estil o Ornamental
segle I (30aC.-60dC.)
Escenes de caire grec
Quart estil o Il·lusionista
(60 dC.-80 dC.)
Representacions de
figures heroiques, jardins,
paisatges i animals.
Els mosaics romans, estaven fets amb petites peces anomenades tessel·les, són peces de forma cúbica,
fetes de pedra calcària, vidre o ceràmica, molt cuidades i elaborades i de diferents mides.
L'artista les disposava sobre la superfície, com un trencaclosques, distribuint el color, la forma i
aglomerats amb una massa de morter.
El mosaic romà és considerat com una pintura feta de pedra, la seva inspiració està en els dibuixos dels
tapissos dels teixits i de l'obra pictòrica.
Depenent de la grandària de les tessel·les, dels dibuixos i del lloc de destinació del mosaic, els romans
donaven un nom diferent a aquest treball:
Opus vermiculatum, era d'origen egipci i es feia amb unes pedres molt petites.
Opus musivum, que es feia per als murs.
Opus sectile, els dibuixos estaven fets amb pedres més grans i de diferents mides. La tècnica era
retallar marbre de diversos colors per compondre les figures geomètriques, d'animals o
humanes.
Opus signinum, de les fàbriques de teula, s'obtenia una pols acolorida que en barrejar-la amb la
calç donava un ciment vermellós molt dur i impermeable..
VILLA ROMANA DEL CASALE

La ceràmica romana, barreja de terra, aigua i foc va ser la primera indústria de la Història.
Fabricaven ceràmiques comuns de taula, cuina i rebost, d'emmagatzematge
i transport, àmfores, lluernes, commemoratives, ceràmiques de tocador o
vaixelles fines.
Aquesta tècnica utilitza gairebé totes les tècniques conegudes:
Pintura, incisió, escissió, brunyit, estampillat, burinat, barbotina o relleu aplicat i el modelat.
La ceràmica romana conté argila sense envernissar (així són, les grans àmfores i les gerres per al vi i l'oli)
Moltes peces porten estampilla o marca de fàbrica en lletres romanes majúscules,
La ceràmica aretina (d'Arezzo) coberta d'un vernís lluent de color vermell uniforme. No té pintures però
té en relleu petites figures humanes o d'animals, orles i diversos traços rectilinis, fet tot amb motlles
sobre el fang fresc.
Alguns d'aquests productes van arribar a aconseguir tal grau de perfecció que avui es consideren
veritables obres d'art.
MUSEU DE BADALONA
CERÀMICA ROMANA SEGLE 1 aC.
MUSEU ARQUEOLÒGIC NACIONAL
MADRID

4-1 CASES ROMANES
4-VIDA QUOTIDIANA
DOMUS ROMANA
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus. Eren d'una sola planta i estaven orientades
cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l'atrium.
Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí
es passava a l'anterior, a l'atrium, que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre
anomenada compluvium A l'atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori (cubiculum),
menjador (triclinium), cuina (culina) , i recintes laterals (alae).
INSULAE ROMANA
Les cases dels romans més modestos es deien insulae. Eren de molts pisos, de vegades massa grans. Se
sap que, ja en temps de l'emperador August, es va prohibir que tinguessin més de set pisos perquè no
fossin massa perilloses.
Els inquilins vivien en pisos llogats que es deien cenacula. Però, com que els lloguers eren molt cars, era
freqüent que l'inquilí rellogués habitacions a altres. Un dels perills més temibles era el dels incendis, ja
que els inquilins usaven brasers a l'hivern.
VILLAE ROMANA
La villae romana en els seus orígens era una casa rural, on es formava el centre de l'agricultura de la
Roma Antiga. Es construïen al voltant d'un pati i eren construïdes com cases de camp per als rics,
conreades per esclaus i les supervisaven un administrador. Les van començar a abandonar a la fi del
segle II d. C.

4-2 COMERÇ ROMA I HISPANIA
El comerç romà fou l'activitat d'intercanvi de productes per diners o altres productes que es produïa a
Roma, i que es va desenvolupar durant la República.
Per al comerç s'organitzaven mercats diaris, un cada vuit dies, anomenats Nundinae. Existien altres
mercats periòdics com fires, anomenats Mercatus.
El comerç de Roma amb la província tingué uns productes destacats: el vi i l’oli era portats cap als
mercats celtibèrics.
4-3 MONEDA ROMANA
La moneda de Roma inicialment va ser la moneda de coure, anomenada lliura de coure.
Després es va reformar el sistema monetari, de manera que es va utilitzar l’or per fer la moneda
anomenada l'auri i en plata el denari, en oricalc el sesterci i el dupondi, i en coure l'as, el semis i el
quadrant.
Llista de monedes romanes
As - Denari - Libel·la - Quadrant - Quinari - Semis - Sextant - Trient - Unça
AS DENARI SEMIS UNÇA

4-4 ELS DEUS
En la Roma més primitiva, els habitants vivien en un món de déus. Davant la manca d'un altre tipus de
creences, expressaven a través de l'explicació divina qualsevol tipus d'ideal.
Els romans sentien un profund respecte pels seus déus nacionals, símbols de les forces de la naturalesa
que més influïen en la seva vida. Aquestes divinitats tutelars de la llar i dels camps eren principalment :
JANUS SATURNUS FLORA
Déu romà de dues cares,
protegia les llars romanes i el
guardià de les entrades de les
cases
Déu del camps, ja que protegia
els camps sembrats i els fruits
de la terra.
POMONA SILVANUS FAUNUS PALES
És la deessa de les Flors , els
jardins, els fruits i la
Primavera , la qual cosa li va
atorgar interès.
Deessa de la fruita , i
per extensió dels
arbres fruiters , els
jardins i les hortes .
Déu dels boscos i dels
ramats
Déu del bestiar.
Deessa de la terra i del
bestiar domèstic i dels
pastors.

Les conquestes militars i els contactes culturals i econòmics amb altres pobles, especialment amb els grecs,
van fer sorgir, els cultes dels grans déus de la mitologia grega:
JÚPITER JUNO MART VESTA
Déu principal del cel
resplendent.
Pare de déus i dels
homes, sobirà de les
altures, el que
administra la Justícia,
llança el llamp i
amuntega els núvols.
Esposa de
Júpiter. Deessa
del naixement i,
de la prole i
protectora de la
dona.
Déu romà de la
fertilitat, la
vegetació,
protector dels
bovins, més tard
s'associà amb la
guerra.
És la deessa de la llar.
MINERVA VENUS MERCURI VULCÀ
Deessa de la Deessa de Déu del comerç, Déu dels volcans, dels
intel·ligència i de la l’amor.
protector dels incendis i de la
guerra justa,
camins i guia del ferreria.
protectora de les
viatger.
institucions
polítiques, les
ciències i les arts,
patrona dels
artesans.
NEPTÚ PLUTÓ DIANA CERES
Déu del mar, dels
cavalls i dels
terratrèmols.
Déu dels morts,
senyor del
inframón
Deessa de la Bellesa
Interna, de la
Virginitat i de la
lluna i La Pau.
Deessa
de
l'agricultura, les
collites i la fecunditat.

4-5 LA CUINA ROMANA
L’esmorzar (ientaculum) era a primera hora del matí , i consistia en pa, formatge, ous, hortalisses, olives
(olivae) i vi pur (merum) o amb mel (mulsum).
Cap al migdia tenia lloc el segon menjar ràpid, el “prandium”, que sovint es prenia de peu, a base
d’aliments similars, preparats en fred o guisats.
El tercer menjar era el sopar, que començava en caure la tarda i durava hores. Es reunia la família i els
amics, era un dels grans moments de la jornada.
En el sopar es distingien tres parts: “Gustus o gustatio” menjaven entremesos: ous, olives, enciam,
xicoira, alls, ostres, bolets o peix en salmorra. Bevien “mulsum” (vi amb mel). Plats de verdures, cereals,
ous, llegums, carns i peixos, “Secundae mensae” (postres): dolços i fruita.
MENÚ
1r plat: AMANIDA
2n plat: PORC AMB SAL, VINAGRE I JULIVERD
Postres: PASTISSOS I FRUITA
PA DE BLAT I VI
MENU
1 quidem: MORETUM
2 iter: SUILLA CUM SALE ET ACETO, APIUM
Picas: ET DEMERITA, FRUCTUS
PANIS TRITICI ET MULSUM
4-6 EL VESTIT DELS ROMANS
El vestit més utilitzat pels romans era la túnica. Estava formada per dues peces cosides entre elles.
Estaven fetes de lli. Normalment les túniques arribaven fins a sota els genolls i anava s'ajustava amb un
cinturó.
TÚNICA MASCULINA:
Els nois, quan estaven amb la família o al camp només portaven la túnica, però quan sortien al carrer,
sobre la túnica es posaven una Toga, que es el vestit nacional romà. Era molt difícil de posar i
necessitaven ajuda.
Amb la Toga, es diferenciaven del esclaus.
TÚNICA FEMENINA:
Al principi les dones vestien igual que els homes, però al llarg del temps es vam posar una estola, era un
vestit llarg fins als peus, amb un cinturó a la cintura.
Quan sortien en públic es posaven un mocador anomenat palla.

4-7 VIDA D’UN ROMÀ
La jornada d'un romà depenia, de la seva posició i ocupació, i variava molt segons les persones i el dia en
particular.
El ciutadà romà de bona posició s'aixecava ben d'hora al matí, abans de sortir el sol. Havia d'aprofitar al
màxim la llum natural. Després d'un esmorzar que estava compost de pa sec o mullat en vi, dedicava
algun temps a casa als assumptes privats.
Després de despatxar aquests assumptes privats, ocupava el seu lloc en l'atrium (la sala principal de la
casa) per a la salutació matutina moment en què els seus clients anaven a presentar-li els seus
respectes, a demanar-li l'ajuda o el consell que estava obligat a prestar, o simplement a donar-li els
bons dies.
Després venia la migdiada (meridiatio), costum general, entre dos quarts de dues i les dues de la tarda.
Després de la migdiada, el romà es disposava per als seus exercicis atlètics diaris i per al bany, al Camp
de Mart, al riu Tíber o en algun establiment de banys públics.
Després del bany, venia la relaxació o una passejada pels edificis públics per xerrar amb els amics, per
escoltar les últimes notícies o consultar als socis en els negocis, igual que ara fa la gent als bars.
A continuació arribava el gran esdeveniment del dia: el sopar a casa, solia consistir en enciam, ous durs,
mongetes amb cansalada, farinetes o porros.
Acabaven de sopar i després una estoneta de vetllada la família se n'anava a dormir.
Mentre els esclaus seguien treballant per abans d'anar a dormir deixar-ho tot a punt per començar la
jornada al dia següent.

5-LA MOBILITAT
5-1 RUTES TERRESTRES I MARÍTIMES
CAESAREA
Roma anava conquerint nous territoris, i els seus enginyers i soldats construïen una xarxa viària, primer
va ser per facilitar el trasllat de tropes en cas de guerres. Després va ser per poder fer el comerç entre
les ciutats.
Les vies de comunicació dins de l'Imperi Romà era una àmplia xarxa que unien les ciutats entre si i totes
amb la capital, Roma. (Principals ciutat, llocs militars i ports).
El centre de totes aquestes vies de comunicació era Roma.
5-2 VIES DE COMUNICACIÓ
1. VIA APPLA
2. VIA AEMILIA
3. VIA JULIA AUGUSTA
4. VIA DOMITIA
5. VIA AUGUSTA
6. VIA EGNATIA
7. VIA AEMILIA SCAURA
8. VIA FLAMINIA
Al nostre país la calçada principal va ser la via Augusta, paral·lela a la costa. Aquesta va ser la primera
que es va construir a la península Ibèrica, per comunicar Gades (Cadis), la ciutat aleshores més
important, amb l'entrada a través dels Pirineus.

6- DIVISIÓ TERRITORIAL
6-1 MAPA DE PROVINCIES I CIUTATS ROMANES

7-PASSATEMPS
Troba les 7 diferencies.
Cerca els 8 dibuixos a la SOPA DE LLETRES
G A M D E N A R I
I L S E Z O M A M
A F A U N U S W P
B I T D C F U L E
M A U H I J M J R
T N T O G A O E I
A S K B M N D P A
S U A O Y U L O E
O P R V A S G X R