SOCIALS INPUT FAIG L

SOCIALS INPUT FAIG
L’IMPERI ROMA
data: 26/10/16
curs: 1 ESO C
nom: Pol Piques Lleonart

0.LA LEGIÓN
DEL AGUILA
Nom de la pel·lícula: La legión del aguila
Temàtica que tracta: L’honor
Què explica la pel·lícula?
Qui són els protagonistes?
Quan passen els fets que tracta la pel·ícula?
On passen els fets que descriu la pel·lícula?
On no passarien els fets que descriu la pel·lícula?
Com es desenvolupen els fets que descriu la
pel·lícula?
Per què passen els fets que descriu la pel·lícula?
Que un romà vol recuperar l’honor y
l’aguila del seu pare.
Marco Flabios Aquila i Esca
A l’época dels romans
A la muntaya a Britanya
A l’actualitat perquè ara no tenim
tribus ni honor
Primer es fareix, després salva a un
esclau, el seu esclau l’ajuda a lluitar i
aconsegueixen tornar l’aguila a Roma
Per l’honor i el símbol del seu pare

Història de
Roma
L’antigua Roma és una civilització que es va formar a Roma a partir
del segle IX aC. Van començar amb una monarquia però més tard van
començar a mana la república i al final un imperi va controlar total
Mediterrani i l’Eurpa Occidental. Roma va ser un imperi més que
Europeu però mai va aconseguir establir-se més lluny del Rin i el
Dnubi. L’imperi romà va aconseguir durant molt de temps. L’imperi
romà va començar a caure a l’Edat Mitjana.

2.Les ciutats
aquaducta: L'aqüeducte romà era un
conducte artificial que permetia transportar l'aigua en gran quantitat des de la seva font fins
a la ciutat a través de recs de superfície, galeries subterrànies, i ponts d'arcs aeris. [1] De
tota manera, el terme s'aplica sobretot a aquests últims. [2] Els aqüeductes aprofiten la
inclinació suau del terrenyper tal que l'aigua simplement flueixi en el sentit desitjat. [1] Al
principi de tot, un dic emmagatzemava l'aigua i en regulava el cabal. Quan l'aigua arribava
a la ciutat anava a parar al castella aquarum des d'on es distribuïa en totes direccions a
través de canalons. Els primers a rebre-la eren les fonts públiques i les termes, i quan les
necessitats d'aquestes estaven cobertes la resta del cabal emmagatzemat (aqua caduca)
terme:
també es distribuïa entre particulars
Les termes (del llatí thermae) eren edificis públics amb prestacions que avui en
diríem higienicosanitàries. Són els precursors de les modernes cases de
banys, saunes i balnearis termals i representaven un dels principals llocs de trobada a
l'antiga Roma, és a dir, constituïen un lloc d'oci i de sociabilització per a la societat romana,
arc del trionf: L'arc de triomf és un monument
bàsicament, patrícia
típic de l'arquitectura romana en forma d'arc que originàriament commemorava el triomf en
alguna batalla, d'aquí el seu nom; els més antics són del segle I de la nostra era, i es
troben a Itàlia. Normalment constituïen l'entrada monumental a les ciutats. Acostumen a
tenir un arc, i alguns arriben als tres. D'aquesta època destaquen els arcs de Titus i
Constantí, a Roma, i a casa nostra l'arc de Berà al Tarragonès i l'arc de Cabanes a
la Plana Alta
teatre: Un teatre romà és una construcció típica de

l'arquitectura romana que es troba a gran part de les províncies de l'antiga Roma i la
finalitat del qual era la d'oferir espectacles teatrals
temple: El temple
romà era l'edifici consagrat al culte típic de la religió romana, i d'altres eren, per exemple,
els altars i els lararium(petits altars dedicats als lars). Temple deriva del vocable
llatí templum, que no sols indica l'edifici en si, sinó el lloc consagrat, orientat segons els
punts cardinals, seguint el ritual de la inauguració o inaguratio, orientació que correspon a
l'espai sagrat del cel.
cardo: El cardo (nom llatí) era el carrer
que anava en sentit nord-sud a les ciutats romanes basades en un esquema urbanístic
ortogonal, és a dir subdividides en blocs o illes. Muralla: Una muralla o murada és un
tipus de construcció defensiva destinada a la defensa o protecció d'un indret, entorn d'una
població o d'un campament militar com lA Muralla medieval i moderna de Barcelona,
encara que també existeixen muralles per protegirregions senceres, com la Gran Muralla
de la Xina o el Mur d'Adrià
foro: El Fòrum Romà (en italià Foro
Romano) era en el centre de la ciutat i era com la zona de les botigues. En llatí era
anomenat el Forum Romanum, si bé els ciutadans s'hi referien més sovint com a Forum
Magnum (el Fòrum Gran) o, simplement, com a Forum. A mesura que la ciutat va anar
creixent, es va quedar petit i els emperadors en van fer construir de nous a la part nord, els
anomenats Fòrums Imperials. El Fòrum Romà se situa a la vall compresa entre els turons
del Palatí i el Capitoli, a Roma
Tarraco
Està sutuat a Catalunya els vents principals són el Xaroc i Mestral a
l’estiu és frecuent la marinada.
És una de les cuiutats de conquerides per l’imperi roma i una qie té
restes de l’antigua Roma.

3.El
patrimoni
Temples
El temple romà era l'edifici consagrat al culte típic de la religió
romana, i d'altres eren, per exemple, els altars i els lararium (petits
altars dedicats als lars). Temple deriva del vocable llatí templum, que
no sols indica l'edifici en si, sinó el lloc consagrat, orientat segons els
punts cardinals, seguint el ritual de la inauguració o inaguratio,
orientació que correspon a l'espai sagrat del cel.

La pintura i
els mosaics i
la ceràmica
Els mosaics romans estaven fetes amb ptites peçes que s’anomenen tecel·les per aquest
motiu es refiressin a ells també com opus tessellatum.
La pintura romana és la part roman on es conserven menys restes.
Sota el terme ceràmica romana s’uneixen propduccions de molt diversess procèdencies,
categories t`cniques i zones de comercialització o difusió.

4.Vida
quotidiana
Tipus de
case:domus,
insulae,
villae
Domus: La Domus Aurea (literalmente, en llatí, 'casa d' Or') és un palau grandiós bastit
per l’emparador Neró a Roma.
Insulae: una insula (mot llatí que significa 'illa', en plural insulae; es pronuncia esdrúixol,
amb l'accent sobre la i) era, al final del període república i durant el períde imperial romà.

Villae: la vil·la romana (en llatí vila, plural villae- " casa de camp , granja " -, vocable
relacionat amb vicus- " poble , grup de cases" -, tots dos derivats de
l’arrel indoeuropea weik-SLA - " clan" -).

El comerç
entre
Hispania i
Roma
El comerç romà fou l’activitat d’intercanvi de productes per diners o altres productes que
es produïa Roma, i que es va desenvolupar durant la República per arribar al màxim els
segles i afavorit per la seguratat i les bones comunicacions, i en general per la pax
romana.

La moneda
romana
La moneda romana inicialment va ser la moneda de coure, lliure de coure. Una de les unitats
monetàries era l’as.
Els deus .
Imatge de cadascun
i una breu descripció
de cadascun.
Júpiter: déu principal del cel resplendent.
Juno: esposa de júpiter.
Mart: déu de la guerra.
Janus: déu de l’accés de la casa.
Vesta: deessa de la llar.
Silvà: déu dels boscos i dels remats.
Penats: déu del rebost

Lars: déu protector de la casa i la família
Hèrcules Itàlic: déu de l’alqueria cultivada en pau, més tard déu de la bona fe
Vertumne: déu de l’any i les seves estacions
Saturn: déu dels camps sembrats
Ops: déu dels camps.
Flora: deessa de les flors
Bel·lona: deessa de la guerra
Terminus: déu dels límits.
Jevuntus: déu de la joventut
Salus: deessa de la salut
Fides: deessa de la fidelitat i la confiança
Concordia: deessa de la concòrdia
Fors: deessa de la fortuna
Camenes: nimfes de les fonts
Bona dea: deessa de la fecunditat

La cuina Romana:
Elabora un menú
romà : un primer
plat,un segon i unes
postres. (En llatí i
català)
Prima mensa: mejillones a las hierbas

Secunda mensa: huevos fritos
Gustatio: sèmola dulce
I al final feien degustació de vins

Els vestits
roman
Anaven amb túniques i sandalies
http://es.wikipedia.org/wiki/Indumentaria_(Roma_Antigua)
un dia de la
vida romana
s’aixecaven d’hora per ‘poder caçar i fer bona recollida, a la tarda feien la migdiada i anaven a
dormir d’hora
la mobilitat

.- Les vies de
comunicació en l´
imperi romà: Mapa
de les calçades
Cerca també una
fotografia d´ una
calçada i explica-la.
Primer excavaven després feien el terra i al fina feien l’aacera i el miliaro

Vies de
comunicació
de l’imperi
romà

Mapes de
provincias
romanes