faig socials

Monrquia:
La monarquia era la forma de govern d’un estat, el tèrmit
‘’Monaquia’’ prové del grec.
República:
Una república és un estat o un país dirigit per persones que basen
el seu poder polític en la voluntat democràtica.
Imperi:
Un imperi és un gran estat multi ètnic on el poder polític està
dominat per una persona, habitualment l'emperador, que té poder
absolut. El càrrec d'emperador és hereditari.
Caiguda de l’imperi Romà:
La caiguda de l'Imperi romà és el procés de decadència que va
portar a la fragmentació de l'Imperi romà d'Occident l'any 476.
Cardus és una carretera que va de Nord a Sud, l’Anfiteatre era on es feien guerres de gladiadors,
el decumanus és un carrer que va de est a oest, el fòrum el centre de la ciutat i era com la zona
de les botigues. En llatí era anomenat el Forum Romanum, en els teatres es feien actuacions
teatrals, i les termes eren cases de banys.
1

EL PATRIMONI
3.1
1.TEATRE DE CARTHAGO NOVA (CARTAGENA) Es va construir en
època d’August finals del S.I a.C (entre els anys 5 i 1 a C), amb les
graderies aprofitant el pendent d’un turó davant del mar.
2.TEATRE DE CLÚNIA (CORUÑA DEL CONDE, BURGOS): El Teatre
romà de Clunia Sulpicia, és un teatre construït a la Colònia, a l'Alt
de Castro (1000 m. d'alçada)
3.TEATRE DE SAGUNT: És, juntament amb el de mèrida, el teatre
romà més famós d’Hispània. Actualment encara s’utilitza. Va ser
construït al s.I dC.
3.2 Temples Romans
Són una barreja dels estils etruscos i grecs.
Eren llocs de culte dedicats als déus de l’antiga Roma.
Eren els edificis més destacats del fòrum
4

L’HISTÒRIA DE ROMA
GEORGINA HARVEY
FAIG
Estaven atesos per sacerdots que els administraven i hi feien
els rituals que cada déu requeria.
Els Temples Romans eres hexàstils, de planta rectangular i
la millor perspectiva era frontal.
3.3
L'art de l'antiga Grècia és l'estil elaborat pels antics artistes grecs, caracteritzat per la
recerca de la «bellesa ideal», recreant el «món ideal» del model platònic, o mitjançant la
«imitació de la natura» en el sentit de la mimesi aristotèlica.La cultura desenvolupada pels
antics grecs estableix els fonaments de la cultura occidental. D'aquesta, van sorgir els
conceptes i principis de l'art, la filosofia i el saber posterior. L'art grec s'inicia de manera
autònoma al final de la civilització micènica, prop del 1100 aC.
5

4. Vida quotidiana
La casa romana (en llatí domus) es la casa típica de l’antiga Roma, ben coneguda
gràcies a l’anomenada Casa del Menandre (pel nom d’un fresc del poeta Menandre
trobada a les seves ruïnes), que es considerava el tipus de casa urbana habitual
durant la República i l’Imperi, a diferència de les vil·les, habitatges situats fora de les
muralles de la ciutat, o al mig del camp, on disposaven d’espais annexos per a les
feines agrícoles.
Una insula (mot llatí que significa illa), al final del període republicà i durant el període
imperial romà, un bloc d'habitatges, normalment en règim de lloguer, de diversos pisos.
Les insulae eren utilitzades pels ciutadans que no es podien permetre tenir habitatges
particulars (o domus). [1]
Les insulae es construïen de maó i argamassa i eren similars als edificis d'apartaments
actuals. Els exemples més ben conservats, datats als segles II i III, es troben a Roma prop
del Capitoli, a Òstia –el port de Roma–, Pompeia i vora la Vil·la Adriana a Tívoli, entre
d'altres.
Una vil·la (en llatí: Villa), a l'Antiga Roma, era un centre d'explotació agrària, construïda
durant la república romana i l'Imperi Romà. La vil·la tenia una part urbana, on hi habitava el
propietari de l'explotació, una part rústica reservada als treballadors (esclaus), les eines i
els animals, i una part fructuària on s'elaboraven i es conservaven els productes que havia
generat l'explotació agrícola de la vil·la.
4.2
El comerç romà era l'activitat d'intercanvi de productes per diners o altres productes que
es produïa a Roma, i que es va desenvolupar durant la República per arribar al màxim els
segles I i II afavorit per la seguretat i les bones comunicacions, i en general per la pax
romana.
Per al comerç s'organitzaven mercats diaris, un cada nona és a dir cada vuit dies,
anomenats Nundinae. Existien altres mercats periòdics com fires, anomenats Mercatus.
4

L’HISTÒRIA DE ROMA
GEORGINA HARVEY
FAIG
Al principi el pagament de grans quantitats es feia en bous i moltons (1 bou = 100 asos =
10 moltons; 1 moltó = 10 asos), el bronze era també adoptat com tipus de canvi
(d'on aestimatio).
4.3
La moneda de Roma inicialment va ser la moneda de coure, anomenada lliura de coure.
Una de les unitats monetàries romanes era l'as (1 as = 1,88 lliures), del qual Mommsen
fixa el valor, el 1855, en 0,252 pessetes (3.020 asos = 216 tàlers = 762,09 pessetes).
Deessa de l'amor, la bellesa, el desig, el sexe i
el plaer. Tot i que estava casada amb Hefest,
tingué molts amants,
sobretot Ares, Adonis i Anquises. Era
representada com una dona bella i és l'única
deessa que apareix nua o semi-nua. Els poetes
5

lloaven la lluïssor del seu somriure. Els seus
símbols són les roses i les altres flors, la
petxina de pelegrí i la corona de myrtus. Els
seus animals sagrats són els coloms i els
pardals. El seu equivalent romà era Venus. [1]
Apol·lo (Ἀπόλλων)
Déu de la música, les arts, el
coneixement, la cura, la pesta, les
profecies, la poesia, la bellesa
masculina, el tir amb arc i el sol. És fill
de Zeus i Leto, i el germà bessó
d'Àrtemis. Com germà i germana, que
s'identificaren amb el sol i la lluna, tots
dos utilitzen l'arc i una fletxa. En els
primers mites, Apol·lo lluita contra el
seu mig germà Hermes. En l'escultura,
Apol·lo era representat com un home
molt formós, un jove amb cabells
llargs i un físic ideal. Tot i que era la
realització del perfeccionisme, podia
ser cruel i destructiu, i els seus amors
eren rarament feliços, un exemple fou
el seu intent de captura de
la nimfa Dafne, qui es transformà
en llorer. Els seus atributs inclouen la
corona de llorer i la lira. Apareix sovint
en companyia de les Muses. Els
animals sagrats d'Apol·lo són
els cabirols, els cignes, les cigales,
els falcons, els corbs, les guineus,
els ratolins i les serps. No tenia
equivalent romà. [1]
Ares (Ἄρης)
Déu de la guerra, la sang i la violència.
És fill de Zeus i Hera. Fou representat
com un jove, semi-nu amb un casc,
llança o espasa, i escut. Homer el
retrata com de mal humor i poc
confiable, i generalment representa el
caos de la guerra en contrast
amb Atena, deessa de l'estratègia
militar i l'habilitat bèl·lica. Era l'amant
d'Afrodita. Els animals sagrats d'Ares
són el voltor, les serps verinoses,
els gossos i els porcs senglars. El seu
equivalent romà era Mart. [1]
4

L’HISTÒRIA DE ROMA
GEORGINA HARVEY
FAIG
Àrtemis (Ἄρτεμις)
Deessa verge de la caça, el desert, els
animals, les noies joves, el part, la
pesta i la lluna. En temps posteriors
s'arribà a associar amb els arcs i les
fletxes. Era filla de Zeus i Leto, i
germana bessona d'Apol·lo. Sovint era
representada en l'art com una dona
jove, vestida amb un quitó curt fins als
genolls i equipada amb un arc de caça
i un cartutx de fletxes. Els seus
atributs inclouen llances de caça, pells
d'animals, el cérvol i altres animals
salvatges. Els seus animals sagrats
són els cérvols, els óssos i els porcs
senglars. El seu equivalent romà
era Diana. [1]
Atena (Ἀθηνᾶ)
Deessa de la intel·ligència, l'habilitat,
la pau, la guerra, l'estratègia bèl·lica,
l'artesania i la saviesa. Segons la
majoria de les tradicions, va néixer del
cap de Zeus completament formada.
Era representada coronada amb un
casc amb cresta, armada amb un
escut i una llança i emprant
una ègida sobre el vestit. Els poetes la
descriuen com "d'ulls grisos" o de tenir
uns ulls penetrants. Era la patrona de
la ciutat d'Atenes (que duu el seu
nom). El seu símbol és l'olivera i el seu
animal sagrat, que sovint l'acompanya,
és el mussol. El seu equivalent romà
era Minerva. [1]
Demèter (Δημήτηρ)
Deessa dels cereals, l'agricultura i la
collita, el creixement i la nutrició.
Demèter és filla de Cronos i Rea i
germana de Zeus, amb qui tingué la
seva filla: Persèfone. Era una de les
principals deïtats dels misteris
d'Eleusis, en els quals el seu poder
sobre el cicle de la vida de les plantes
simbolitzava el pas de l'ànima humana
a través de la vida fins a l'altre món.
Era representada com una dona
madura, sovint amb corona i portant
garbons de blat. Els seus animals
5

sagrats eren els porcsi les serps. El
seu equivalent romà era Ceres. [1]
Dionís (Διόνυσος) / Bacus (Βάκχος)
Déu del vi, la verema, les festes, la
bogeria, el caos, els borratxos, les
drogues i l'èxtasi. Era representat en
l'art tant com un déu amb barba de
certa edat com un jove efeminat de
cabells llargs. Els seus atributs
inclouen el tirs (un bastó folrat de cep
amb una pinya de pí), una tassa per
beure, cep de raïm i una corona
d'heura. Sovint estava en companyia
del thiasos, un seguici
de sàtirs, mènades i el seu tutor Silè.
Els seus animals sagrats eren
els dofins, les serps, els tigres i
els ases. El seu equivalent romà
era Liber Pater. [1]
Hades (ᾍδης) / Plutó (Πλούτων)
Déu i rei de l'inframón i dels morts,
déu del penediment. La seva esposa
era Persèfone. Els seus atributs són
la cornucòpia, les claus, el ceptre i el
gos de tres caps Cèrber. L'òliba era el
seu animal sagrat. Era un dels tres fills
de Cronosi Rea, i per tant sobirà sobre
un dels tres regnes de l'univers:
l'inframón. Estava casat
amb Persèfone. Com que era un déu
ctònic, el seu lloc entre els déus
olímpics és ambigu. En les religions
mistèriques i en la literatura atenenca
es fa referència a ell amb el nom de
Plutó, i es referien a Hades als inferns
pròpiament. Els romans
traduïren Plutó com Dis Pater (Pare
ric), o simplement prengueren el nom
grec de Plutó. [1]
4

L’HISTÒRIA DE ROMA
GEORGINA HARVEY
FAIG
Hefest (Ἥφαιστος)
Déu del foc, la metal·lúrgia i
l'artesania. Segons els mites, era fill
de Zeus i Hera o només fill d'Hera. Era
el ferrer dels déus i el marit d'Afrodita.
Era representat normalment com un
home amb barba amb un martell,
pinces i una enclusa, les eines d'un
ferrer i sovint sobre un ase. Els seus
animals sagrats eren l'ase, el gos de
guàrdia i la grua. Entre les seves
creacions principals hi ha l'armadura
d'Aquil·les. El seu equivalent romà
era Vulcà. [1]
Hera (Ἥρα)
Deessa del cel i del matrimoni, de les
dones, el part, els hereters, els reis i
imperis. Era la dona i germana
de Zeus i filla de Cronos i Rea.
Generalment era representada com
una dona en la flor del a vida, portant
una diadema i un vel sostenint un
bastó amb punta de lotus. Com que
era la deessa del matrimoni, les
infidelitats de Zeus la portaren als gels
i a la venjança. Els seus animals
sagrats eren la vaca, el paó i el cucut.
El seu equivalent romà era Juno. [1]
5

Hermes (Ἑρμῆς)
Déu de les fronteres, els viatges, la
comunicació, el comerç, el llenguatge i
l'escriptura. Era fill de Zeus i Maia.
Hermes és el missatger dels déus i
un psicopomp que conduïa les ànimes
dels morts al més enllà. Era
representat com un jove atractiu i
atlètic, o també com un home gran
amb barba. Els seus atributs inclouen
el caduceu, les sandàlies alades i un
barret de viatger. Els seus animals
sagrats eren la tortuga, el carner i
el falcó. El seu equivalent romà
era Mercuri. [1]
Hestia (Ἑστία)
Deessa verge de la llar, el foc i la
castedat. Era una de les filles
de Cronos i Rea i germana de Zeus.
En l'art grec apareix simplement com
una dona amb vel. El seu símbol és el
foc de la llar. En algunes versions
renuncià al seu lloc com un
dels Olímpics a favor de Dionís, i juga
un paper molt petit en els mites grecs.
El seu equivalent romà era Vesta, que
a diferent de la seva homòloga, sí era
una important deïtat en el món romà. [1]
Posidó (Ποσειδῶν)
Déu del mar, els rius, les inundacions,
les sequeres i els terratrèmols. És un
dels fills de Cronos i Rea i germà
de Zeus i Hades. Governa en un dels
tres regnes de l'univers com a rei del
mar i de les aigües. En l'art clàssic se'l
representa com un home madur de
complexitat robusta amb una barba
sovint exuberant, portant un trident.
Els seus animals sagrats eren
el cavall i el dofí. Estava casat
amb Amfitrite. El seu equivalent romà
era Neptú. [1]
4

L’HISTÒRIA DE ROMA
GEORGINA HARVEY
FAIG
Zeus (Ζεύς)
Déu rei i pare dels déus, el governant
de l'Olimp i déu dels cels, el temps, els
trons, els llamps, la llei, l'ordre i la
justícia. Era el fill petit
de Cronos i Rea. Derrocà el seu pare
Cronos i guanyà la sobirania dels cels
per a si mateix. En l'art fou representat
com un home reial, madur, amb una
figura robusta i una barba fosca. Els
seus atributs habituals són el ceptre
reial i el raig, i els seus animals
sagrats eren l'àguila i el bou. El seu
equivalent romà era Júpiter. [1]
4.5.- La cuina Romana
Menú Romà:
Primer plat: enciam amb porros saltejats i vinagreta de comins i magrana.
Segon plat: llom de garrí farcit de salsitxes, api, porros, i fruits secs, rostit amb pebre i mel.
Apothermum (Postres): crema de llet i sèmola amb pinyons, panses i ametlles.
5

4.6.- El vestit dels romans
Els vestits més utilitzats pels romans eren les túniques. Estava feta per dues peces
cosides entre elles, estaven fetes de lli. Normalment les túniques arribaven fins a sota
els genolls i s’ajustava amb un cinturó.
4

L’HISTÒRIA DE ROMA
GEORGINA HARVEY
FAIG
4.7.- Un dia en la vida d´un romà
Fa uns 3.000 anys, va sorgir una de les civilitzacions més importants de la
història, la civilització Romana. La majoria dels Romans vivien en el camp, a
on cultivaven menjar, i criaven els animals. Els Romans més rics, tenien
finques que es deien vil·les. Allà vivia el propietari, i hi havia estables,
magatzems i bodegues.
Els principals models de l'habitatge urbà eren dos: la insulae i la domus.
Les residències dels ciutadans romans depenien del grau de riquesa. Els
patricis i els equites ("cavallers", i homes rics de negocis) habitaven en
luxoses villae, que tenien grans jardins amb fonts i belles vistes.
https://www.youtube.com/watch?v=NemZvnntS6c
5

LA MOBILITAT
2. Calçada Romana
Les vies o calçades romanes formaven
una xarxa de carreteres que abastava
tot l'Imperi Romà.
4