CatalunyaMostra

Camins de sentiments i d’identitat
Paisatges de Catalunya és un recull de camins, però aquests camins no són pas entesos com a rutes, recorreguts o
trànsits, sinó com a experiències sensorials i contemplatives. El Francesc Muntada ha resseguit camins a la recerca de
tresors amagats, d’essència i de plenitud d’un país que coneix i que estima amb passió. I el resultat és el que teniu a les
vostres mans: camins vitals que enllacen paisatges d’un país únic i que abasta una diversitat i una riquesa naturals que
hem de conèixer, estimar i defensar.
L’autor és un explorador experimentat i pacient, avesat a l’espera de l’instant, del lloc i de la tècnica més adients per
captar aquelles llums que transmetran al lector el sentiment intens que el fotògraf vol destil·lar d’aquell paisatge. Les
imatges recollides en aquest llibre formen un catàleg sensorial del nostre país, tan petit i alhora tan gran, divers i ric.
S’hi barregen poesia i aventura: el misteri de les boires pentinades per les agulles de Montserrat amb un esclat de
llum matinal al Berguedà; la calma nostàlgica d’un capvespre als arrossars del Delta de l’Ebre amb la força dels cims
esquerps i feréstecs del Cadí o d’Aigüestortes.
«No pots recórrer cap camí quan tu mateix no has esdevingut el camí.» Aquest precepte de Budha figura (o el trobem)
al sisè i darrer Messner Mountain Museum, a Kronplatz (Tirol del sud). Reinhold Messner, amb 6 museus oberts i més
de 500 publicacions, és un dels grans alpinistes i aventurers de tots els temps que ha dedicat la seva vida a obrir nous
camins i a empenyer els límits de l’aventura: del viatge dels Dolomites a l’Himàlaia, del desert del Gobi al Pol Nord. Tota
una vida pels camins del món per arribar a concloure que el camí comença dins teu i el fas tu. Ets tu.
Deixeu-vos endur per l’encís d’aquestes imatges. Fins i tot podria ser que, en moltes d’elles i de la mà del guia i autor
d’aquest llibre, us trobeu de cop immersos en camins de la memòria fins a instants i espais que us han deixat empremta.
Els paisatges són també, al capdavall, referències, identitat, història i sentiment.
El poeta Joan Margarit va escriure: «Estimar és un lloc. /Perdura al fons de tot: d’allí venim. /I és el lloc on va quedant la
vida.» Doncs bé, endinsats en aquestes imatges hom pot arribar a capgirar –el poeta ens ho perdoni!– les seves paraules
i proclamar que determinats paisatges del nostre país són sobretot sentiments, és a dir que, un paisatge és estimar.
Pels camins de la memòria i de la identitat, somniant-ne de nous cap a un esdevenidor de plenitud i llibertat, deixeu-vos
seduir per aquests paisatges de Catalunya, el petit gran país que és de tots els qui l’estimem.
Amadeu Altafaj i Tardio
Representant Permanent del Govern de la Generalitat davant la Unió Europea 5