CatalunyaMostra

Catalunya és un país petit. És tan petit que no ens hi cap res gaire espectacular. No tenim muntanyes gaire altes, no
tenim gorges profundes. Ni rius cabalosos, ni grans ciutats. No ens hi caben grans extensions de conreus ni sabríem on
posar una gran gelera. I, en canvi, tenim muntanyes de més de tres mil metres d’alçada amb alguna petitra gelera. Els
rius han excavat alguns congostos i a les planes de l’interior els conreus de cereals o d’olivera arriben allà on arriba la
vista. Fins i tot tenim un delta pla i obert i una ciutat on s’hi encabeix més d’un milió de persones.
Tot és a mida humana, tot és a l’abast de la mà, tot és “com de casa” i, a més, tot està a prop. En pocs quilòmetres
podem passar de les platges càlides subtropicals als prats alpins on hi podem trobar espècies típiques de la tundra àrtica.
O, amb poques hores de conduir, podem anar del sol roent de les planes seques subdesèrtiques interiors a boscos
similars als de la taigà siberiana.
No som gaires, no arribem als deu milions, però tenim una llengua pròpia amb diversos dialectes i tenim una cultura
popular rica i variada de la que ens en sentim orgullosos. Alguns dels elements d’aquesta cultura popular han seduït el
món i han estat declarats patrimoni immaterial de la humanitat per la Unesco. Tenim fama de pencaires i emprenedors
però som discrets i, en general, tranquils. La rauxa i el seny a dosis iguals defineixen el nostre caràcter.
La nostra diada nacional és la de la derrota que ens va fer perdre les institucions, les lleis i la sobirania com a poble. No
la celebrem perquè n’estiguem contents, sinó perquè és un recordatori constant, transmès de generació en generació,
que vam perdre l’estat perquè vam perdre una guerra. I per mantenir sempre ben viu, després de tres-cents anys de
domini, el desig i la lluita per recuperar la nostra llibertat. Ens el sortirem!
7