revista

Revista del
Barroc
M
“Vil·la Romana”

Article​;
El barroc i la seva evolució.
No és gaire clara la procedència del mot barroc. Benedetto Croce l’ha
fet derivar de baroco, terme mnemotècnic que els escolàstics idearen
per a designar una complicada figura de sil·logisme. Segons Croce,
barroc era “una de les variants d’allò que és lleig i repulsiu”,
artísticament parlant. Hom el creu també provinent del portuguès
barrõco, que significa ‘perla irregular, defectuosa’. D’altres el fan derivar
de l’italià parruca o perruca, amb les ondulacions i els enjoiaments de la
qual hom el compara. Sembla que fou Benvenuto Cellini qui l’aplicà per
primera vegada a l’art com a sinònim d’extravagant. Rousseau, Diderot,
Francesco Milizia i, en general, la literatura francesa i la italiana del
segle XVIII empraren aquest mot per a qualificar tot allò que és
enfarfegat, excessivament afectat, adornat, grotesc i fins ridícul. Durant
molt de temps fou aplicat pejorativament a les obres d’art que
s’oposaven a les normes del classicisme francès (Winckelmann,
Lessing, Goethe i Burckhardt). Malgrat això, s’anà imposant una
significació molt més àmplia del terme, alhora que totalment
convencional i desproveïda de l’estigma pejoratiu. L’any 1860 el mateix
Jakob Burckhardt, des d’un punt de vista estètic, emprà el mot barroc
per a designar el període històric, en el qual eren encabits tots els
artistes, malgrat llur diversitat i fins l’oposició de tendències. Però ben
aviat barroc es convertí en un terme cronològic. Des del 1887, barroc
fou emprat a Alemanya per a designar el període que succeí el
renaixentista. Alguns teòrics (Schomarsov) s’esforçaren a fixar l’abast
d’aquest terme.
A cada país, a cada cercle o a cada comunitat, l’art es manifestà de
formes diverses. Aquesta complexitat fa difícil que hom pugui apuntar
unes constants comunes del període barroc. Alois Riegl féu l’estudi
complet d’aquest període, i Heinrich Wölfflin, aplicant els conceptes de
l’impressionisme a l’art del segle XVII, reinterpretà i revalorà el Barroc
en l’aspecte artístic i cultural, incloses les formes de vida religiosa i
política. Eugeni d’Ors (Lo barroco, 1944), partint de la teoria dels eons,
desembocà en una antinòmia nietzscheana, barrejada amb la concepció

de Wölfflin: en el creixement de qualsevol estil o civilització hi ha tres
constants històriques (arcaica, clàssica i barroca) que se succeeixen i
que han pres un nom diferent segons les èpoques; cada barroc, amb la
seva qualitat de període de crisi i de decadència de valors, representa
una etapa necessària que no neix de l’etapa clàssica precedent ni hi té
res a veure. Bé que féu un cert impacte, aquesta teoria d’Ors, afí a les
de Fritz Strich i d’Émile Faguet, no ha prosperat i el mot barroc ha
continuant designant un període concret de la cultura europea. Arnold
Hauser, amb una visió social de l’art i de la cultura en general, ha
dedicat els seus estudis a l’intent de delimitar amb més precisió el
manierisme i el barroc: prové d’un impuls principal que dóna unitat a les
coses i imposa un retorn a l’instint i a allò que és natural. L’àmbit del
concepte barroc és acceptat avui amb pluralitat de criteris.
Entrevista;
Francesc Fontanella
-Quan vas néixer?
-El 1610 a Barcelona.
-Que vas estudiar?
-Dret.
-Com era la teva família?
-Molt compromesa amb la política, i més durant la guerra de Separació a Catalunya.
-Vas emigrar a Perpinyà?
-Si, perquè vaig estar molt actiu en la defensa de Barcelona durant el setge de 1652.
-Vas ingressar a un convent?
-Si, al de Sant Domènec de Perpinyà, l’any 1657 quan va morir la meva muller.
-Vas ser Prior?
-Si, dintre del convent l’any 1675.
-Com era la teva poesia?
-Principalment barroca, preciosista, de tema mitològic.
-I quines tècniques utilitzaves?

Les meves tècniques poètiques eren les habituals de la poesia barroca: hipèrbatons,
antítesis, al·literacions,enumeracions, metàfores, etc. Utilitzava un registre lingüístic
forçat, ple de neologismes i molt castellanitzat.
-Tambè vas ser autor teatral, explican’s alguna obra.
-Per exemple: Amor, firmesa i porfia que vaig escriure el 1640, barrej escenes de
lirisme i escenes còmiques. És la història de dos pastors, Fontanoi Guidèmio, que
es barallen per l’amor d’una mateixa dona, Elisa. Això porta a una sèrie de
malentesos còmics, que acaben amb la victòria de Guidèmio i a la renúncia de
Fontano, la qual cosa acaba amb la rivalitat dels dos homes.
-I una altre?
-Lo desengany, el 1650: Mireno i Tirsis, preocupats a causa de les seves desgràcies
amoroses,decideixen buscar el consell de Mauro, una mena de mag. Aleshores,
aquest els porta a presenciar les noces de Venus amb Vulcà. Les noces han estat
ordenades pel déu Saturn. Venus, tot i estar enamorada de Mart, se sotmet al
manament i es casa amb el Vulcà, un déu coix i malcarat.
-Tenia algun missatge?
-Amb aquesta història, volia fer una defensa de la llengua catalana, amb les meves
obres vull contribuir a tornar a fer del català una llengua apta per a la literatura culta.
El Barroc
Mots encreuats i sopa de letres
Mot encreuat:
1​.Escriptor angles important en aquesta època, autor de Romeu i
Julieta(S​hakespeare)
2​.​Estil caracteritzat per un excés de refinament, especialment en el
llenguatge ​(Preciosisme)

3​. ​Molts dels autors dels Països Catalans adoptaran el ______ com a
idioma literari, especialment al País Valencià i a les Illes Balears(
castellà)
4​.E​scriptor​ més ambiciós del Barroc català. (Francesc)
5​.Corrent del ​barroc​ literari caracteritzat per la complicació del contingut
de les poesies (Conceptisme)
6. ​ Es basa en la complicació formal, amb referències clàssiques,
cultismes i paraules poc usuals.(Culteranisme)
7.​Un dels quatre temes que va dominar la literatura del barroc a
Espanya (honor)
8. ​ ​En poesia destaca el descobriment de noves formes estròfiques i la
continuació del ____ renaixentista. ( Sonet)
9. ​ ​Període de gran vitalitat literària i artística a ​Espanya​ que se sol
identificar amb el ​segle XVII​ (Segle d'or)
10. ​ ​Escriptor espanyol, conegut sobretot per la seva novel·la ​El Quixot​.
(Cervantes)

Sopa de lletres:
● Busca aquestes mateixes paraules en la sopa de lletres:

Columna de Societat:
Carpe diem
Aquesta expressió llatina que tantes vegades hem escoltat ve a dir
“aprofita el dia” o també “viu el moment”.
Per tant, ​carpe diem ens convida a gaudir del moment present i a no
preocupar-nos del futur.
Si busquem el seu origen, podem dir que és un tema o tòpic literari propi
de la literatura occidental i, concretament , el trobem al Renaixement, tot
i que va ser el poeta llatí Horaci, nascut l’any 65 a.C., en un dels seus
pomes anomenat “Ondas”, la traducció del qual és la següent: “​No
busquis el final que a tu o a mi ens tenen reservat els déus (que d'altra
banda és sacrilegi saber-ho), oh Leuconoe, i no et dediquis a investigar
els càlculs dels astròlegs babilonis. Val més patir el que sigui! Pot ser
que Júpiter et concedeixi diversos hiverns, o pot ser que aquest, que ara
colpeja a la mar Tirrena contra les roques dels penya-segats, sigui
l'últim; però tu has de ser sàvia, i, mentrestant, filtra el vi i oblida't del
breu temps que queda encomant-te a la llarga esperança. Mentre estem
parlant, vet aquí que el temps, envejós, se'ns escapa: aprofita el dia
d'avui, i no posis de cap manera la teva fe ni la teva esperança en el dia
de demà.”
Amb la lletra d’aquest poma d’Horaci observem que es dóna una gran
importància a la fugacitat de la vida i al fet de gaudir del present, d’una
manera lliure sense pensar en el que passarà demà.
Per tant, cal dir ben alt carpe diem quan volem expressar que cal viure
la vida i cadascun dels seus instants.

Opinió
El bandolerisme català: Joan Sala Serrallonga
En Serrallonga, el nom real del qual es Joan Sala i Ferre, va ser un
bandoler i cap de quadrilla que va viure del 1594 al 1634, va néixer a
Viladrau i va morir a Barcelona (amb 40 anys). El sobrenom de
Serrallonga el deu a la seva dona, Margarida Tallades, pubilla del mas
de Serrallonga de Querós. Va ser un bandoler català que ha quedat com
a personatge de llegenda, recordat pels balls d'en Serrallonga (és un
ball folklòric popular de Catalunya) dedicats a ell i per la novel·la Don
Joan de Serrallonga de Víctor Balaguer. Sabem que va ser el cinquè de
nou germans i que quatre d'ells es van dedicar al bandolerisme.
Al principi, Serrallonga compaginava l'activitat delictiva amb la vida de
pagès. El 1622 (28 anys) però, tot va canviar quan va matar un veí que
l'havia denunciat. Va ser l'inici d'una fugida que va acabar amb la seva
mort. El bandoler es va dedicar plenament a la colla de bandolers que
dirigia i a assaltar masies, segrestar gent per obtenir rescats i cometre
assassinats. Finalment, va ser capturat el 31 d'octubre de 1633 a prop
de Santa Coloma de Farners i executat a Barcelona.
Tot i que els seus actes eren molt violents, sempre actuava sota els
seus principis de justícia.
Nosaltres, no pensem que aquest home ha sigut una mala persona, ja
que els seus actes eren sota els seus principis de justícia. Però, és clar,
si estiguéssim vivint en aquella època no pensaríem el mateix, ja que no
ens faria gràcia que en el nostre poble hi hagués algú que fent aquestes
coses. Sobre el bandolerisme pensem que si no és una causa
justificada no és una cosa ben feta, ja que això d'anar mata'n o bé
segrestant no és delicte.

Venècia
Recorregut literari
Venècia, la ciutat dels canals. Una de les millors ciutats de l’època del
Barroc.
Venècia és la capital de la regió del Vèneto, al nord d’Italia. És
considerada patrimoni de la humanitat i Venècia és famosa avui en dia
per els canals, pels seus certàmens internacionals com la Mostra de
Cinèma i la Biennal, i també per la seva Regata Històrica. Però realment
què hi podem fer a Venècia?
Que hi podem visitar?
Venècia és una ciutat plena d’història en la que hi pots fer un munt de
coses. Els llocs que recomanariem veure serien:
-La plaça de St. Marcos:
És una de les plaçes més visitades del món. Es troba en el cor de
Venècia i és el punt més baix de Venècia. Això vol dir que quan la
marea puja, la plaça queda inundada completament. Dins de la plaça
també hi ha molts llocs per visitar com la Vasília de St. Marcos, el palau
Ducal o el Museu Correr.