revista
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
Revista del<br />
Barroc<br />
M<br />
“Vil·la Romana”
Article;<br />
El barroc i la seva evolució.<br />
No és gaire clara la procedència del mot barroc. Benedetto Croce l’ha<br />
fet derivar de baroco, terme mnemotècnic que els escolàstics idearen<br />
per a designar una complicada figura de sil·logisme. Segons Croce,<br />
barroc era “una de les variants d’allò que és lleig i repulsiu”,<br />
artísticament parlant. Hom el creu també provinent del portuguès<br />
barrõco, que significa ‘perla irregular, defectuosa’. D’altres el fan derivar<br />
de l’italià parruca o perruca, amb les ondulacions i els enjoiaments de la<br />
qual hom el compara. Sembla que fou Benvenuto Cellini qui l’aplicà per<br />
primera vegada a l’art com a sinònim d’extravagant. Rousseau, Diderot,<br />
Francesco Milizia i, en general, la literatura francesa i la italiana del<br />
segle XVIII empraren aquest mot per a qualificar tot allò que és<br />
enfarfegat, excessivament afectat, adornat, grotesc i fins ridícul. Durant<br />
molt de temps fou aplicat pejorativament a les obres d’art que<br />
s’oposaven a les normes del classicisme francès (Winckelmann,<br />
Lessing, Goethe i Burckhardt). Malgrat això, s’anà imposant una<br />
significació molt més àmplia del terme, alhora que totalment<br />
convencional i desproveïda de l’estigma pejoratiu. L’any 1860 el mateix<br />
Jakob Burckhardt, des d’un punt de vista estètic, emprà el mot barroc<br />
per a designar el període històric, en el qual eren encabits tots els<br />
artistes, malgrat llur diversitat i fins l’oposició de tendències. Però ben<br />
aviat barroc es convertí en un terme cronològic. Des del 1887, barroc<br />
fou emprat a Alemanya per a designar el període que succeí el<br />
renaixentista. Alguns teòrics (Schomarsov) s’esforçaren a fixar l’abast<br />
d’aquest terme.<br />
A cada país, a cada cercle o a cada comunitat, l’art es manifestà de<br />
formes diverses. Aquesta complexitat fa difícil que hom pugui apuntar<br />
unes constants comunes del període barroc. Alois Riegl féu l’estudi<br />
complet d’aquest període, i Heinrich Wölfflin, aplicant els conceptes de<br />
l’impressionisme a l’art del segle XVII, reinterpretà i revalorà el Barroc<br />
en l’aspecte artístic i cultural, incloses les formes de vida religiosa i<br />
política. Eugeni d’Ors (Lo barroco, 1944), partint de la teoria dels eons,<br />
desembocà en una antinòmia nietzscheana, barrejada amb la concepció
de Wölfflin: en el creixement de qualsevol estil o civilització hi ha tres<br />
constants històriques (arcaica, clàssica i barroca) que se succeeixen i<br />
que han pres un nom diferent segons les èpoques; cada barroc, amb la<br />
seva qualitat de període de crisi i de decadència de valors, representa<br />
una etapa necessària que no neix de l’etapa clàssica precedent ni hi té<br />
res a veure. Bé que féu un cert impacte, aquesta teoria d’Ors, afí a les<br />
de Fritz Strich i d’Émile Faguet, no ha prosperat i el mot barroc ha<br />
continuant designant un període concret de la cultura europea. Arnold<br />
Hauser, amb una visió social de l’art i de la cultura en general, ha<br />
dedicat els seus estudis a l’intent de delimitar amb més precisió el<br />
manierisme i el barroc: prové d’un impuls principal que dóna unitat a les<br />
coses i imposa un retorn a l’instint i a allò que és natural. L’àmbit del<br />
concepte barroc és acceptat avui amb pluralitat de criteris.<br />
Ent<strong>revista</strong>;<br />
Francesc Fontanella<br />
-Quan vas néixer?<br />
-El 1610 a Barcelona.<br />
-Que vas estudiar?<br />
-Dret.<br />
-Com era la teva família?<br />
-Molt compromesa amb la política, i més durant la guerra de Separació a Catalunya.<br />
-Vas emigrar a Perpinyà?<br />
-Si, perquè vaig estar molt actiu en la defensa de Barcelona durant el setge de 1652.<br />
-Vas ingressar a un convent?<br />
-Si, al de Sant Domènec de Perpinyà, l’any 1657 quan va morir la meva muller.<br />
-Vas ser Prior?<br />
-Si, dintre del convent l’any 1675.<br />
-Com era la teva poesia?<br />
-Principalment barroca, preciosista, de tema mitològic.<br />
-I quines tècniques utilitzaves?
Les meves tècniques poètiques eren les habituals de la poesia barroca: hipèrbatons,<br />
antítesis, al·literacions,enumeracions, metàfores, etc. Utilitzava un registre lingüístic<br />
forçat, ple de neologismes i molt castellanitzat.<br />
-Tambè vas ser autor teatral, explican’s alguna obra.<br />
-Per exemple: Amor, firmesa i porfia que vaig escriure el 1640, barrej escenes de<br />
lirisme i escenes còmiques. És la història de dos pastors, Fontanoi Guidèmio, que<br />
es barallen per l’amor d’una mateixa dona, Elisa. Això porta a una sèrie de<br />
malentesos còmics, que acaben amb la victòria de Guidèmio i a la renúncia de<br />
Fontano, la qual cosa acaba amb la rivalitat dels dos homes.<br />
-I una altre?<br />
-Lo desengany, el 1650: Mireno i Tirsis, preocupats a causa de les seves desgràcies<br />
amoroses,decideixen buscar el consell de Mauro, una mena de mag. Aleshores,<br />
aquest els porta a presenciar les noces de Venus amb Vulcà. Les noces han estat<br />
ordenades pel déu Saturn. Venus, tot i estar enamorada de Mart, se sotmet al<br />
manament i es casa amb el Vulcà, un déu coix i malcarat.<br />
-Tenia algun missatge?<br />
-Amb aquesta història, volia fer una defensa de la llengua catalana, amb les meves<br />
obres vull contribuir a tornar a fer del català una llengua apta per a la literatura culta.<br />
El Barroc<br />
Mots encreuats i sopa de letres<br />
Mot encreuat:<br />
1.Escriptor angles important en aquesta època, autor de Romeu i<br />
Julieta(Shakespeare)<br />
2.Estil caracteritzat per un excés de refinament, especialment en el<br />
llenguatge (Preciosisme)
3. Molts dels autors dels Països Catalans adoptaran el ______ com a<br />
idioma literari, especialment al País Valencià i a les Illes Balears(<br />
castellà)<br />
4.Escriptor més ambiciós del Barroc català. (Francesc)<br />
5.Corrent del barroc literari caracteritzat per la complicació del contingut<br />
de les poesies (Conceptisme)<br />
6. Es basa en la complicació formal, amb referències clàssiques,<br />
cultismes i paraules poc usuals.(Culteranisme)<br />
7.Un dels quatre temes que va dominar la literatura del barroc a<br />
Espanya (honor)<br />
8. En poesia destaca el descobriment de noves formes estròfiques i la<br />
continuació del ____ renaixentista. ( Sonet)<br />
9. Període de gran vitalitat literària i artística a Espanya que se sol<br />
identificar amb el segle XVII (Segle d'or)<br />
10. Escriptor espanyol, conegut sobretot per la seva novel·la El Quixot.<br />
(Cervantes)
Sopa de lletres:<br />
● Busca aquestes mateixes paraules en la sopa de lletres:
Columna de Societat:<br />
Carpe diem<br />
Aquesta expressió llatina que tantes vegades hem escoltat ve a dir<br />
“aprofita el dia” o també “viu el moment”.<br />
Per tant, carpe diem ens convida a gaudir del moment present i a no<br />
preocupar-nos del futur.<br />
Si busquem el seu origen, podem dir que és un tema o tòpic literari propi<br />
de la literatura occidental i, concretament , el trobem al Renaixement, tot<br />
i que va ser el poeta llatí Horaci, nascut l’any 65 a.C., en un dels seus<br />
pomes anomenat “Ondas”, la traducció del qual és la següent: “No<br />
busquis el final que a tu o a mi ens tenen reservat els déus (que d'altra<br />
banda és sacrilegi saber-ho), oh Leuconoe, i no et dediquis a investigar<br />
els càlculs dels astròlegs babilonis. Val més patir el que sigui! Pot ser<br />
que Júpiter et concedeixi diversos hiverns, o pot ser que aquest, que ara<br />
colpeja a la mar Tirrena contra les roques dels penya-segats, sigui<br />
l'últim; però tu has de ser sàvia, i, mentrestant, filtra el vi i oblida't del<br />
breu temps que queda encomant-te a la llarga esperança. Mentre estem<br />
parlant, vet aquí que el temps, envejós, se'ns escapa: aprofita el dia<br />
d'avui, i no posis de cap manera la teva fe ni la teva esperança en el dia<br />
de demà.”<br />
Amb la lletra d’aquest poma d’Horaci observem que es dóna una gran<br />
importància a la fugacitat de la vida i al fet de gaudir del present, d’una<br />
manera lliure sense pensar en el que passarà demà.<br />
Per tant, cal dir ben alt carpe diem quan volem expressar que cal viure<br />
la vida i cadascun dels seus instants.
Opinió<br />
El bandolerisme català: Joan Sala Serrallonga<br />
En Serrallonga, el nom real del qual es Joan Sala i Ferre, va ser un<br />
bandoler i cap de quadrilla que va viure del 1594 al 1634, va néixer a<br />
Viladrau i va morir a Barcelona (amb 40 anys). El sobrenom de<br />
Serrallonga el deu a la seva dona, Margarida Tallades, pubilla del mas<br />
de Serrallonga de Querós. Va ser un bandoler català que ha quedat com<br />
a personatge de llegenda, recordat pels balls d'en Serrallonga (és un<br />
ball folklòric popular de Catalunya) dedicats a ell i per la novel·la Don<br />
Joan de Serrallonga de Víctor Balaguer. Sabem que va ser el cinquè de<br />
nou germans i que quatre d'ells es van dedicar al bandolerisme.<br />
Al principi, Serrallonga compaginava l'activitat delictiva amb la vida de<br />
pagès. El 1622 (28 anys) però, tot va canviar quan va matar un veí que<br />
l'havia denunciat. Va ser l'inici d'una fugida que va acabar amb la seva<br />
mort. El bandoler es va dedicar plenament a la colla de bandolers que<br />
dirigia i a assaltar masies, segrestar gent per obtenir rescats i cometre<br />
assassinats. Finalment, va ser capturat el 31 d'octubre de 1633 a prop<br />
de Santa Coloma de Farners i executat a Barcelona.<br />
Tot i que els seus actes eren molt violents, sempre actuava sota els<br />
seus principis de justícia.<br />
Nosaltres, no pensem que aquest home ha sigut una mala persona, ja<br />
que els seus actes eren sota els seus principis de justícia. Però, és clar,<br />
si estiguéssim vivint en aquella època no pensaríem el mateix, ja que no<br />
ens faria gràcia que en el nostre poble hi hagués algú que fent aquestes<br />
coses. Sobre el bandolerisme pensem que si no és una causa<br />
justificada no és una cosa ben feta, ja que això d'anar mata'n o bé<br />
segrestant no és delicte.
Venècia<br />
Recorregut literari<br />
Venècia, la ciutat dels canals. Una de les millors ciutats de l’època del<br />
Barroc.<br />
Venècia és la capital de la regió del Vèneto, al nord d’Italia. És<br />
considerada patrimoni de la humanitat i Venècia és famosa avui en dia<br />
per els canals, pels seus certàmens internacionals com la Mostra de<br />
Cinèma i la Biennal, i també per la seva Regata Històrica. Però realment<br />
què hi podem fer a Venècia?<br />
Que hi podem visitar?<br />
Venècia és una ciutat plena d’història en la que hi pots fer un munt de<br />
coses. Els llocs que recomanariem veure serien:<br />
-La plaça de St. Marcos:<br />
És una de les plaçes més visitades del món. Es troba en el cor de<br />
Venècia i és el punt més baix de Venècia. Això vol dir que quan la<br />
marea puja, la plaça queda inundada completament. Dins de la plaça<br />
també hi ha molts llocs per visitar com la Vasília de St. Marcos, el palau<br />
Ducal o el Museu Correr.