TREBALL RECERCA Final

0. INTRODUCCIÓ ...........................................................................................................................................1
1. REALITAT VIRTUAL ...................................................................................................................................2
1.1 Què és la realitat virtual? ........................................................................................................3
1.2 Orígens realitat virtual ........................................................................................................3-5
1.3 Entorns de realitat virtual ..................................................................................................6-8
1.4 Diferències realitat virtual i realitat augmentada ...........................................................9
1.5 Tipus realitat virtual ..........................................................................................................10-11
2. HMD .................................................................................................................................................... 12-25
2.1 Què són els HMD .................................................................................................................. 12
2.2 Tipus de HMD ................................................................................................................. 12-25
2.2.1 Segons les seves característiques ............................................................ 12-15
2.2.1.1 Ulleres de realitat virtual mòbil ............................................... 12-14
2.2.1.2 Ulleres de realitat virtual sense processador ..................... 14-16
2.2.1.3 Ulleres de realitat virtual autònomes .................................... 16-17
2.2.2 Segons si són monoculars o binoculars ..................................................... 18
2.2.3 Segons si són de realitat virtual o realitat augmentada ........................ 19
3. COMPLEMENTS REALITAT VIRTUAL ........................................................................................ 20-25
3.2 Guants de realitat virtual ............................................................................................. 20-21
3.2.1 Manus VR .............................................................................................................. 20
3.2.2 PowerClaw............................................................................................................. 21

3.3 Plataforma omnidireccional .............................................................................................. 21
3.4 Sistema CAVE ....................................................................................................................... 22
3.5 Vestits de realitat virtual .................................................................................................... 23
4. USOS ................................................................................................................................................... 24-31
4.1 Militar........................................................................................................................................ 24
4.2 Mèdic ................................................................................................................................ 25-26
4.3 Oci ...................................................................................................................................... 27-28
4.4 Turisme i màrqueting ......................................................................................................... 29
4.5 Escolar ..................................................................................................................................... 30
5.CREACIÓ VIDEOJOC DE REALITAT VIRTUAL ........................................................................... 31-51
5.1 Introducció ....................................................................................................................... 31-32
5.1 Unity 3d ................................................................................................................................... 33
5.2 Funcions bàsiques...........................................................................................................33-36
5.3 Desenvolupament ......................................................................................................... 37-49
5.4 Problemes .............................................................................................................................. 50
5.5 Conclusions part pràctica .................................................................................................. 51
6. CONCLUSIONS FINALS ................................................................................................................ 52-53
7. BIBLIOGRAFIA ................................................................................................................................. 54-59

0.1 Introducció
En el moment de triar el tema del meu treball de recerca vaig tenir bastants dubtes. Jo
tenia clar que aniria sobre quelcom relacionat amb alguna nova tecnologia o mitjà de
comunicació, finalment el temps va passar i vaig decidir escollir una nova tecnologia com
a mínim curiosa però de la que no sabia res, la realitat virtual.
Escollir la realitat virtual va ser una opció segura, en els últims anys s’ha parlat molt i ha
captat el meu interès, principalment per la capacitat d’estar immers en una realitat
alternativa i la gran expectació per la indústria, grans companyies com Samsung o
PlayStation han entrat al mercat aquest any, i sembla que cada vegada més s’està
apostant per la realitat virtual, però que és el que ofereix aquesta actualment?
Objectius
El principal objectiu del treball es analitzar i repassar la realitat virtual vigent i extreure
conclusions sobre si realment aquesta expectació esta justificada o es tracta d’una
indústria efímera.
Per a fer això he dividit el treball en dues parts, una part teòrica que consideraria una visió
de la realitat virtual contemporània separada en 4 apartats, on es revisen la història de la
tecnologia, els conceptes bàsics i els productes del mercat, mentre que la segona part del
treball, consisteix en la creació d’un videojoc de realitat virtual educatiu.
He intentat que el treball sigui el més amè possible a pesar de la extensió, l’ús d’imatges
ha sigut una part clau en la creació d’aquest treball i espero que en cap moment es faci
pesat.
| 1

1.Realitat Virtual
1.1 Què és la realitat virtual?
Per a saber què és la realitat virtual primer hauríem de repassar la seva etimologia:
La realitat està formada per allò que existeix de manera autèntica o veritable, els
successos que disposen d'una existència, i que no formen part de la fantasia o de la
imaginació, són reals.
Virtual, per la seva banda, es defineix com propietat que té per a produir un efecte encara
que no el produeixi, es a dir, que consta d’una existència aparent i no real.
Podria dir-se, per tant, que la idea de realitat virtual enfronta dos conceptes que resulten
oposats o, almenys, contradictoris. No obstant això, la noció és d'ús molt habitual per
referir-se a aquell entorn informàtic que representa, de manera digital, cosa que simula
ser real.
Com el seu nom indica, la realitat virtual recrea un espai fictici creat a partir de zero, un
escenari dissenyat en 360 graus en el que un es pot desplaçar e interactuar amb només
moure el cap, es a dir, que un percep que es troba dintre d’aquell món encara que sàpiga
que no és així.
En quan a la definició tècnica, la realitat virtual és la
representació de les coses a través de mitjans electrònics,
i es duu a terme a partir de tecnologies informàtiques que
utilitzen programes per generar imatges realistes, sons i
altres sensacions que repliquen un entorn real (o creen un
entorn imaginari), i simulen la presència física d'un usuari en
aquest entorn, permetent a l'usuari interactuar amb aquest
espai i els objectes representats en ella, usant pantalles de
visualització especialitzats, projectors o altres dispositius
complementaris com guants o vestits especials.
Visor realitat virtual mòbil
| 2

1.2 Orígens realitat virtual
Per a conèixer en profunditat la realitat virtual, hem de remuntar-nos a les seves
arrels, per així saber els objectius principals a l’hora de crear aquesta, així com las
seves característiques, funcions i desenvolupament. Els orígens de la realitat virtual no
són gens clars, però quan fem referència a un dels seus precursors, hem de fer parlar
de Charles Wheatstone.
Qui va ser Charles Wheatstone?
Sir Charles Wheatstone (Gloucester, 6 febrer 1802-París 19 d'octubre de 1875) va ser
un científic i inventor britànic, que va destacar durant l'època victoriana, amb la
tècnica Playfair de codificació, una tècnica utilitzada com a exemple de substitució
digràmica, a més del pont de Wheatstone, que és bàsicament un element incorporat
al mesurament de la resistència elèctrica. Aquest descobriment, va permetre fer
aquest tipus de mesuraments per primera vegada, això va portar conseqüències
significatives en el desenvolupament de les investigacions científiques per a la
posteritat i van deixar a Wheatstone en una posició històrica privilegiada.
Charles Wheatstone
| 3

Però el que ens interessa realment de Charles Wheatstone és la creació del primer
estereoscopi, que consistia en un tipus d'ulleres en les que se situaven 2 fotografies
diferents en cada ull, creant una imatge 3d a l'interior del cervell.
La il·lusió de profunditat en una fotografia, pel·lícula, o una altra imatge bidimensional són
creats presentant una imatge lleugerament diferent a cada ull, moltes demostracions de
3D usen aquest mètode de transportar imatges.
Estereoscopi
Gràcies a aquest invent es van crear les bases del que serien els visors de la realitat virtual,
però no va ser fins 37 anys després que es crearia una altre dels components fonamentals
de la realitat virtual: les imatges d’anàglif.
Les imatges d'anàglif són imatges de dues dimensions amb la propietat de provocar un
efecte tridimensional quan es veuen amb lents especials (lents de color diferent per a
cada ull). Es basen en el fenomen de síntesi de la visió
binocular i va ser patentat per Louis Ducos du
Hauron en el 1891 amb el nom d'aquest article. Les
imatges d'anàglif es componen de dues capes de color,
superposades però mogudes lleugerament l'una
respecte a l'altra, per produir l'efecte de profunditat.
Imatge d’anàglif
| 4

Finalment al 1961, Corneau i Bryan, empleats de Philco Corporation, van construir el que
sembla ser el primer casc de RV (Realitat Virtual) de veritat. Aquest dispositiu permetia
veure imatges en moviment i estava dotat d'un sensor magnètic que determinava
l'orientació del cap de l'usuari.
Al 1965 es crearia el concepte de realitat virtual per Ivan Edward Sutherland, i va
pronunciar una cita que s’adequa fins i tot a la realitat virtual dels nostres temps:
‘’La pantalla es una finestra per la qual un veu un món virtual. El repte es fer que aquell
món és vegi real, actuï de forma real, soni real, és senti real.’’
Ivan Sutherland no només va crear el concepte de realitat virtual sinó que amb les seves
qualitats com a pioner programador, informàtic i enginyer va crear el primer casc visor de
realitat virtual utilitzant tubs de raigs catòdics (un per a cada ull) i un sistema mecànic de
seguiment. Posteriorment en 1968 juntament amb David Evans van crear el primer
generador d'escenaris amb imatges tridimensionals, dades emmagatzemades i
acceleradors.
Primer casc de realitat virtual
| 5

1.3 Com es creen els entorns virtuals?
Els entorns virtuals es poden crear de diverses maneres segons la finalitat que es
busquin d’aquests, podem destacar-hi:
- Entorns creats mitjançant càmeres omnidireccionals: Una càmera
omnidireccional és una càmera amb 360° de distància focal en un angle
horitzontal o en un camp visual que ocupi gairebé el d'una esfera sencera.
Etimològicament, omni fa referència a "tot" i direccional a direcció. Les càmeres
omnidireccionals són importants en àrees on es necessita la cobertura de gran
camp visual, com en la fotografia panoràmica i robòtica.
Aquestes càmeres són importantíssimes per la realitat virtual, ja que graben una
escena de la realitat que després serà replicada a partir de visors o aparells de
realitat virtual, és a dir amb la utilització d’una càmera de 360 graus podem gaudir
de visions de la nostra realitat des de qualsevol punt i qualsevol lloc.
Càmera omnidireccional, model bubl
| 6

Per exemple, gràcies a l’existència d’aquest tipus de càmeres tenim una de les
aplicacions més impactant a la realitat virtual, Google Earth VR. Aquesta aplicació
consisteix en la literal recreació del planeta Terra en 360 graus i et permet la lliure
circulació per tot aquest, podem viatjar al temple del Kukulkán estant al sofà de
casa. Gràcies a aquesta eina podem veure una de les característiques més
essencials de la realitat virtual, la possibilitat de trobar-te en un lloc sense realment
estar en ell. Una desavantatge d’aquesta, són imatges estàtiques, tu pots donar-li
la sensació de moviment gràcies a que et pots moure a voluntat pròpia en el que
serien un camp de visió ample però la imatge serà completament fixa i només ets
un espectador passiu sense cap mena de possible interacció amb l’entorn en
qüestió.
- Entorns creats mitjançant ordinador: Es tracta d’entorns completament creats per
ordinador per mitjà de programes d’edició d’objectes 3d i programació com Unity
o Android.
Aquest entorns són òbviament menys realistes que els que proporcionen les
càmeres omnidireccionals, ja que, no recreen la realitat, en creen una de nova.
La possibilitat d’estar en un lloc impossible d’arribar, crea un munt de opcions, per
exemple, ens podríem trobar en el mateix espai o fins i tot en un planeta
inexistent gràcies a aquests entorns.
A més, una de les altres característiques i pràcticament la seva raó de ser, és la
interactivitat que proporcionen: a partir d’aquests entorns es poden crear
diferents tipus d’aplicacions que sí que gaudeixen d’un moviment en 360 graus, ja
no són estàtiques com les anteriors.
| 7

La creació d’entorns virtuals mitjançant l’ordinador t’allibera de la pròpia realitat,
tu crees el món i les lleis dintre d’aquest, tens poder absolut i pots crear o destruir
qualsevol cosa, aquest tipus d’entorn només es limita segons la creativitat del
dissenyador.
Imatge de l’Aplicació ‘’DeepScape VR’’
- Fusió dels anterior entorns: Una les altres opcions de funcionament de la realitat
virtual és simplement fusionar els dos entorns anteriors. Utilitzar l’entorn creat
mitjançant càmeres de 360 graus de la nostra realitat i afegir qualsevol cosa amb
l’ordinador, el que crea un entorn virtual que no ofereix la interacció amb la
pròpia imatge de la nostra realitat, però que si proporciona una interacció amb els
entorns després afegits mitjançant ordinador, el que ofereix també moltes
possibilitats.
| 8

1.4 Diferències amb realitat augmentada
La confusió entre la realitat augmenta i la realitat virtual es bastant freqüent, ja que, en
certa manera les dues alteren la realitat, per això ara aclarirem les dues per a poder
continuar sense confusions.
La realitat augmentada ( RA ) és el terme que s'usa per definir una visió a través d'un
dispositiu tecnològic, d' un entorn físic del món real , els elements es combinen amb
elements virtuals per a la creació d'una realitat mixta en temps real. Consisteix en un
conjunt de dispositius que afegeixen informació virtual a la informació física ja existent , és
a dir, afegir una part sintètica virtual a la realitat .
Complement a la realitat
Exemple realitat augmentada
Com podem veure a la imatge la realitat no es substitueix en cap moment. En la realitat
augmentada s’afegeixen complements per a diferents caire d’usos.
Aquesta és la principal diferència amb la realitat virtual ( RV ), ja que no substitueix la
realitat física, sinó que sobreimprimeix les dades informàtiques al món real, és a dir, crea
una altre món que no complementa la realitat en sí, sinó que crea una de nova.
| 9

1.5 Tipus de realitat virtual
Encara que és difícil de classificar tots els sistemes de realitat virtual, la majoria de les
configuracions es divideixen en tres categories principals i cada categoria pot ser
qualificada per la sensació d'immersió, o el grau de presència que proporciona. Immersió
o presència pot ser considerat com el nivell d'atenció dels usuaris en la tasca en qüestió.
Presència d'immersió es creu generalment que és el producte de diversos paràmetres que
inclouen nivell d'interactivitat, la complexitat de la imatge, vista estereoscòpica, camp de
mira i la velocitat d'actualització de la pantalla. Per exemple, proporcionar una visió
estereoscòpica en lloc de monoscòpica (només un punt de vista) de l'entorn virtual
augmentarà la sensació d'immersió experimentada per l'usuari. Cal subratllar que cap
paràmetre és efectiu aïllat i el nivell d'immersió assolit és causa de la complexa interacció
dels molts factors.
La realitat virtual recrea un espai, un ambient, a través de mitjans tecnològics com ara
l'ordinador, els cascos i les ulleres que fan que el subjecte es senti físicament dins
d'aquest espai. La realitat virtual no immersiva, encara que també dóna a l'usuari un
ambient en el qual pot interactuar en temps real, ja bé sigui amb un programa, amb una
persona que es troba en un altre lloc o amb un personatge fictici que dóna ordres i / o
comparteix amb ell; utilitza com a únic mitjà l'ordinador per representar objectes en 3D.
Definits en 1997 per Michael Louka com a realitat virtual d'escriptori o Window on World,
han estat presents des del principi de la història dels gràfics computats.
En aquest cas la interacció es limita a l'ús de objectes bàsics com poden ser el teclat i el
ratolí.
Un exemple de realitat virtual no immersiva seria un videojoc de PC.
| 10

Els mètodes immersius de realitat virtual són aquells que es lliguen a un ambient
tridimensional creat per un ordinador, el qual es manipula a través de cascs, guants o
altres dispositius que capturen la posició i rotació de diferents parts del cos humà.
Aquest permeten a l'usuari submergir-se en el món artificial a través dels dispositius
sensorials, simulant de manera més real la realitat i proporcionant una experiència en 1ª
persona.
Realitat virtual no immersiva
Realitat virtual immersiva
| 11

2. HMD
2.1 Què són les HMD?
Si parlem de realitat virtual immersiva, hem de mencionar un dels dispositius que és
pràcticament la causa de ser d’aquesta, les HMD (head-mounted display).
Les HMD són un dispositiu de visualització semblant a un casc o visor, que permet
reproduir imatges creades per ordinador sobre una pantalla molt propera als ulls o
projectant la imatge directament sobre la retina dels ulls.
A causa de la seva proximitat amb els ulls el casc de realitat virtual aconsegueix que les
imatges visualitzades resultin molt més grans que les percebudes per pantalles normals, i
permeten fins i tot englobar tot el camp de visió de l'usuari. Gràcies al fet que el casc es
troba subjecte al capdavant, aquest pot seguir els moviments de l'usuari, aconseguint així
que aquest es senti integrat en els ambients creats per ordinador.
2.2 Tipus de HMD
• 2.2.1 Segons les seves característiques:
-Ulleres de realitat virtual mòbil: Es tracta de les ulleres que no tenen pantalla pròpia sinó
que estan preparades per a albergar un telèfon mòbil, en el qual es reproduiran les
imatges. Aquest caire d’ulleres tenen un preu molt reduït en comparació amb els altres
tipus d’ulleres, el seu preu oscil·la entre els 2 a 80 euros depenent dels materials però, per
què son tan barates? Doncs la resposta es senzilla, en sí només són plàstic o cartró amb
uns lents que permeten la visió estereoscòpica, traslladen tot el treball al mòbil.
| 12

Aquest tipus d’ulleres són les més accessibles i sens dubte les destinades a un públic més
general, actualment son el caire d’ulleres més venudes del mercat.
Els requisits per al funcionament de les ulleres de realitat virtual mòbil, es que el teu
dispositiu comporti d’un giroscopi i acceleròmetre, aquests sensors detecten el moviment
en els tres eixos, així com la magnitud d'aquest moviment. Existeixen aplicacions tant en la
Play Store de android (tenda d’aplicacions de Android) com en la Apple Store (tenda
d’aplicacions de Apple) per a saber si tens els requisits adequats.
Exemples:
Google Cardboard
Aquestes ulleres oscil·len un preu d’entre 2 a 10 euros, és tracta de les ulleres més
accessibles i es què només son cartró, dues lents i un imant.
Es poden crear a casa amb els materials adequats, per contra la majoria de models de
Google Cardboard no tenen goma per a subjectar les ulleres al cap i no estan fetes per a
tots els dispositius mòbils en quant al apartat físic.
| 13

Samsung Gear VR
Aquestes ulleres oscil·len un preu d’entre 50 a 80 euros, la diferencia de preu amb les
Google Cardboard es troba en les variacions de materials entre les dues ulleres, les
Samsung Gear VR, són més còmodes i lleugeres a més d’una goma per a subjectar les
ulleres amb el cap però per contra només son compatibles amb actualment 4 models de
Samsung (Galaxy S6, Galaxy S6 edge, Galaxy S6 edge+, Galaxy S7 i Galaxy S7 edge).
-Ulleres de realitat virtual sense processador: Es tracta de les ulleres que inclouen pantalla
pròpia i sensors però es connecten a un aparell extern (típicament un ordinador personal)
per rebre les imatges. Aquestes són les ulleres que s'utilitzen per a gairebé tot, gràcies a
la capacitat de connectar-se amb un ordinador les opcions són molt més grans i variades.
El seu preu oscil·la entre els 400 als 700 euros, són els dispositius més avançats de la
realitat virtual, ja que, gaudeixen del processador més potent l’ordinador, a més d’uns
sensors, uns materials i una pantalla d’altíssima qualitat, el que desemboca en una de les
experiències més satisfactòries que es poden gaudir dintre de la realitat virtual actual.
| 14

A més aquest dispositius permeten l’adheriment de complements externs.
Els desavantatges d’aquest tipus d’ulleres es que no són molt accessibles i necessites d’un
ordinador amb requisits bàsics bastant alts, a més d’estar sempre connectat a un
ordinador o PlayStation mitjançant un cable que limita la nostra mobilitat.
Exemples:
Oculus rift
Aquestes ulleres oscil·len un preu d’entre 650 a 800 euros, pioneres en el camp de visors
de realitat virtual, és van invertir 91 milions d’euros per a la creació d’aquestes ulleres i va
ser comprada per Facebook per 2000 milions al 2014. S’actualitzen constantment i el
consumidor te la opció de seguir aquesta millora mitjançant un software que els permet
estar al dia en quant als últims canvis, doncs es tracta d’una inversió per la realitat virtual,
no es quedaran obsoletes mentre que la realitat virtual creixi. Per contra es necessita d’un
ordinador amb un processador i targeta gràfica d’una gamma mitjana-alta.
| 15

PlayStation VR
Aquestes ulleres oscil·len el preu d’entre 400 a 500 euros, tenen unes característiques
molt semblants a las de Oculus rift però només es poden utilitzar a una PlayStation 4, las
avantatges d’això es donen a la sortida de jocs exclusius per a la consola però la principal
desavantatge és que només està destinada a l’oci i dintre d’aquest no compta amb molts
videojocs a més de que no pot competir amb la potència d’un ordinador.
-Ulleres de realitat virtual autònomes: Es tracta de les ulleres que inclouen tot: carcassa,
pantalla, sensors i processador. La principal avantatge d’aquestes és que permeten una
mobilitat total, en les anteriors al tindre la necessitat d’estar connectats a un dispositiu aliè
perdien la capacitat de moviment lliure.
| 16

Les ulleres de realitat virtual autònomes estan dissenyades utilitzar un espai com per
exemple una habitació i submergir-se en un món virtual en el qual es permet a l'usuari
caminar i utilitzar controladors per interactuar amb objectes virtuals.
El seu preu oscil·la entre els 800 als 1000 euros, això es deu a que venen acompanyades
de components i el processador es semblant a un mòbil de gamma molt alta, aquesta es
una de les seves principals desavantatges, ja que, malgrat tindre molta mobilitat i per lo
tant una immersió més gran, no poden competir amb la potència d’un ordinador.
Exemples:
htc VIVE
Aquestes ulleres oscil·len els d’entre els 800 als 1000 euros , porta 16 components, entre
ells dos controladors sense fil i dos estacions base.
| 17

2.2.2 Segons si es reprodueixen les imatges sobre un ull o sobre els dos:
-Monocular: les imatges es reprodueixen només en un ull, aquest tipus de HMD és
utilitzat per la realitat augmentada, ja que no té la propietat estereoscòpica (3D).
Exemple:
Google Glass
XV
El propòsit de les Google Glass era mostrar informació disponible per als usuaris de
telèfons intel·ligents sense utilitzar les mans, permetent també l'accés a Internet
mitjançant ordres de veu, utilitzant la realitat augmentada com instrument principal per
un ull.
Van sortir a la venta el 15 d’abril de 2014 i oscil·laven un preu de 1000 euros i es van deixar
de vendre el 19 de gener de 2015. El que Google afirma és que les ulleres eren un prototip
i que encara que no es trobin a la venta, actualment s’està treballant en elles.
| 18

-Binocular: les imatges es reprodueixen en els dos ulls, obtenen així una
imatge estereoscòpica. És aquest tipus d'imatge el que utilitza la realitat virtual. Com a
exemple podem veure tots els models anteriors: Google Cardboard, Oculus rift...
2.2.3 Segons si són:
-Casc o ulleres de realitat virtual: els casc o ulleres de realitat virtual ocupen tot el camp
de visió de manera que no tens percepció de l'entorn que t'envolta obtenint així
una immersió completa en la realitat virtual, ja que, només percebrem les imatges creades
per l'ordinador i reproduïdes sobre la pantalla. Els models anteriors poden ser un
exemple: Samsung VR, htc VIVE...
-Casc o ulleres de realitat augmentada: els casc o ulleres de realitat
augmentada permetien a l'usuari tindre percepció de tot l'entorn que l'envolta introduint
objectes virtuals o informació, produint així el que es coneix com a realitat augmentada o
realitat mixta. Un exemple poden ser les Google glass.
Per a concloure les HMD són vitals per a la realitat virtual, ofereixen una experiència única,
aquesta no existiria sense ells o almenys no tal com la coneixem,
però l'experiència d'immersió que proporcionen pot ser molt millorable a partir de
diferents complements que alguns models ja inclouen.
| 19

3. COMPLEMENTS
Les ulleres de realitat virtual tenen la opció de connectar-se amb aparells externs, els
complements.
Els complements milloren no només la interacció sinó la pròpia immersió en l'aplicació en
qüestió.
Existeixen una gran varietat de complements però aquest són els més remarcables:
3.1 -Guants de realitat virtual: L'ús dels guants de realitat virtual pot ser molt divers
segons el model d'aquest, el seu ús pot variar entre controlar un objecte amb les teves
mans o sentir un estímul a la pell, podem dividir aquest en:
-Manus VR o GloveOne: Els Manus VR o GloveOne són guants de realitat virtual
encara que diferents en certes coses el seu
objectiu és semblant permetre que l'usuari pugui
controlar els escenaris de realitat virtual amb les seves
pròpies mans. L'usuari pot veure les seves pròpies mans
integrades dins de l'escenari, i cada moviment que
realitza amb elles es veu reflectit en el món virtual, tot el
control dels objectes de l'aplicació en qüestió es realitza
sense necessitat de tenir subjecte cap control a la mà, i
tal és el nivell de precisió dels sensors que en la realitat
virtual es veuen reflectits fins als moviments de cada dit.
Una idea simple però que és una gran millora als
comandaments de la realitat virtual actual t'expulsaven
d'alguna manera en la immersió que tracta d'oferir la
tecnologia.
Manus VR
| 20

-PowerClaw: Els PowerClaw són uns guants que estimulem la pell, el dispositiu té
la funcionalitat de generar la sensació de calor, fred i vibració. Aquests
guants encara no es troben molt desenvolupats, però si el seu objectiu funciona
correctament, podrien ser una gran revolució per a la realitat virtual.
Power Claw
3.2 -Plataforma omnidireccional: La plataforma
omnidireccional es una base que té com a objectiu
simular l'efecte de caminar. L'usuari queda tancat en
aquesta plataforma lligat amb un arnès connectat a la
cintura i a la pròpia base absorbint tot el pes, la
plataforma requereix d'unes sabates especials.
Aquest perifèric està actualment enfocat als videojocs
com la majoria d'aparells complementaris de realitat
virtual.
Virtuix Omni
| 21

3.3 -Sistema CAVE (Cave Assisted Virtual Environment): És un entorn de realitat
virtual immersiva. Es tracta d'una sala o cova en forma de cub en què hi ha
projectors orientats cap a les diferents parets, terra i sostre. Depenent del resultat
que es vulgui obtenir es projectarà la imatge a totes o només alguna de les parets
de la sala. Hi ha coves en les quals es projecta les imatges en 3, 4, 5 o 6 cares del
cub.
Generalment l'usuari porta unes ulleres estereoscòpies que sincronitzades amb les
projeccions li permeten veure en 3D les imatges, i fins i tot contemplar objectes
surant dins el cub que pot observar des de tots els angles.
Les principals aplicacions del sistema CAVE són per a l'apartat d'enginyeria en el
qual utilitzen les coves per a millorar el desenvolupament de productes.
Sistema CAVE
Les imatges es projecten des de projectors d'alta resolució sobre miralls, que reflecteixen
les imatges sobre les pantalles.
.
| 22

3.4 -Vestits de realitat virtual: També es coneixen com vestits tàctils, quan parlem
de vestits de realitat virtual cal indicar, que els vestits que existeixen encara es troben en
fase experimental, encara que hi ha projectes que estan aconseguint força com és el cas
del model Teslasuit o Axon VR.
El que aquest vestit intenta és la possibilitat de sentir les coses del món virtual en tot el
cos, per exemple si en el món virtual et trobes a un espai calorós, la intenció és fer que el
teu cos senti una petita calor encara que aquesta no s’experimentí igual que a la vida real.
Aquest vestit funcionaria a partir de diferent motors que emeten vibracions
sobre les superfícies del cos, intententan simular així les sensacions del món virtual.
Teslasuit
| 23

4. Usos Realitat Virtual
4.1 Ús militar
Un dels usos que han desenvolupat mes la realitat virtual és la seva utilitat a l'apartat de
defensa. Encara que no hi ha molta informació accessible, les principals aplicacions a l'ús
militar serien l'entrenament militar, la simulació de vol o la desactivació de bombes.
L'entrenament militar amb la realitat virtual es una aplicació amb molta utilitat, ja que, pot
recrear situacions o escenaris específics que d'altra manera serien extremadament difícils
de recrear; a més de reduir tant en costos econòmics com en temps perquè s'estalviaria el
cost de la munició i el temps de trasllat, el que es tradueix en un entrenament més fluid.
En quan a la simulació de vol, es una aplicació fonamental per a l’exèrcit. L'aplicació de
simular les sofisticades interfícies dels sistemes de vol així com les diferents maniobres en
situacions determinades, pot marcar la diferencia en un combat real.
La desactivació de bombes es una aplicació simple però eficaç, simplement permet
reconstruir situacions de pressió en les quals es vital desactivar un explosiu. La virtut
principal d'aquesta aplicació es que es pot repetir indefinidament i es cada vegada es més
complexa.
Simulació d’un assalt per mitjà de la realitat virtual
| 24

4.2 Medicina
L'ús medicinal es un camp en el que s’aprofita molt la realitat virtual, les principals
aplicacions són la formació mèdica, el tractament de fòbies i l’alleujament del dolor dels
membres fantasma.
Un metge o infermer pot estudiar que fer en un cas d'emergència i saber el protocol que
ha de fer, però quan es troba en la situació, no té marge d'error, però que passaria si ja
ha viscut una experiència similar? Aquest es un dels usos que intenta aconseguir la realitat
virtual a aquest camp.
En l'apartat de la formació mèdica, l'aplicació de la realitat virtual té molt potencial, té un
funcionament semblant a la de l’exèrcit, en el sentit en que es simula una escena
difícilment reproduïble per a adquirir experiència. La simulació consisteix en recrear
situacions de risc en les quals es pugui desenvolupar habilitats i destreses. Això es
important ja que es el que més s'apropa a una situació real i aquesta experiència pot
marcar la diferencia en diferents possibles operacions fetes per professionals o futurs
professionals.
Dintre de la formació mèdica la secció de cirurgià es on la realitat virtual es més eficaç,
degut a la dificultat de reproduir certes operacions molt complexes i de molt risc, el punt
àlgid de la realitat virtual en la medicina es donarà quan es puguin reproduir estímuls
tàctils, aconseguint així la màxima immersió en la operació. Però aquest no és l’únic ús
dintre d’aquesta àrea, fins ara, la realitat virtual només havia servit per ajudar en el
tractament d'algunes malalties o per a què els professionals sanitaris assagessin algunes
tècniques. Però aquest dijous s'ha produït la primera retransmissió en directe d'una
cirurgia real amb visió en 360º. Així, professionals i pacients de tot el món han pogut
seguir l'operació que ha tingut lloc a l'Hospital St. Bartholomé de Londres a un pacient
que pateix càncer de còlon a través del web de Medical Realities.
Amb un dispositiu de realitat virtual com les Google Cardboard de cartró, qualsevol ha
pogut seguir l'operació a través de la retransmissió en directe
| 25

Una de les altres aplicacions, es en el camp de tractament de fòbies o traumes
psicològics, un camp en el qual els pacients poden viure situacions en el que s'enfronten
a les seves fòbies i obtindré experiències molt útils per al tractament psicològic d'aquest.
Són utilitzats en pacients els quals tenen un nivell d'ansietat molt alt quan s'exposen a la
seva fòbia al món real.
Tractament d’aracnofobia amb realitat virtual
Per últim una de les aplicacions menys explotades però amb els resultats més sorprenents
és la del alleujament del dolor per els membres fantasma (percepció de sensacions que
un membre amputat encara està connectat al cos i està funcionant amb la resta d'aquest).
El tractament consisteix en implantar uns petits elèctrodes al monyó del pacient, aquests
dispositius capten l'activitat elèctrica dels músculs del braç i el tradueixen en ordres per
moure un braç virtual en un entorn de realitat virtual. D'aquesta manera, el pacient pot
veure’s a si mateix de front, en una pantalla, amb un braç virtual que ell mateix fa anar, a
través dels músculs del monyó. Els resultats dels investigadors són d'una millora notable,
amb períodes complets sense mal de fins a una hora.
| 26

4.3 Oci
L’àrea de l’oci es on la realitat virtual més està centrada actualment. La gran majoria dels
dispositius de realitat virtual tenen com a ús principal els videojocs, les grans companyies
aposten per aquesta indústria hi ho estan demostrant anys darrere anys, cada vegada
existeixen més dispositius, més competència, més videojocs i més nivell. Però per què la
indústria dels videojocs?, que és el que ofereix que no ofereixi una altre? Per respondre a
aquesta pregunta hem d’analitzar les xifres que mouen anualment els videojocs actuals i
com la realitat virtual podria complementar aquest. A l’any 2015 es van facturar 1083
milions d’euros en videojocs només a Espanya segons la AEVI (Asociación Española de
Videojuegos) xifres molt superior al que genera la indústria de la música (161,5 milions) o
la del cinema (571 milions) doncs podem dir que l’empresa dels videojocs es una bona
elecció si és vol invertir en una cosa tant revolucionari com la realitat virtual.
A més d’aquestes xifres, la realitat virtual complementaria als actuals videojocs d’una
manera excel·lent, jocs com Second Life que estan centrats en la possibilitat de sentir-se
en un altre món e interactuar amb altres persones, aconseguirien una nova dimensió i
profunditat, o potser més que complementar, poden crear noves sensacions com el que
intenta Eagle Flight que consisteix en ser una àguila i solcar el cel amb altres jugadors.
En conclusió el que pot oferir la realitat virtual es aquesta nova perspectiva i aire fresc
mitjançant la immersió que proporciona, res indica que sigui una tecnologia que vingui a
substituir la manera actual de jugar, però que sí incorpora noves mecàniques i nous jocs.
La realitat virtual en els videojocs està en un creixement constant però acaba de
començar, el principal repte consisteix a introduir la realitat virtual en la vida quotidiana
de la gent com un gènere nou. I no és fàcil, qualsevol que hagi provat unes ulleres en
alguna fira o esdeveniment hi haurà sentit una barreja d'emoció i desorientació. Per no dir
mareig o un cert bloqueig "sensorial" davant el maneig del dispositiu.
A nivell d'usabilitat és complicat educar la gran majoria de la societat i els consumidors
habituals de videojocs d'una nova forma d'interactuar amb els jocs. Haurem d’esperar uns
anys per veure com els consumidors responen a aquesta revolució dintre de la indústria.
| 27

Hem parlat dels videojocs i com són gran part de la realitat virtual actual i del món de
l’oci, però hi ha una altra indústria que funciona molt bé amb realitat virtual, el cinema.
La possibilitat de deixar de ser un espectador passiu a poder registrar cada detall d’una
escena, moure’s lliurement per l’escenari en qüestió, tindre a l’actor més a prop que mai o
fins i tot ser un actor dintre d’una pel·lícula, obre moltes portes a la realitat virtual en el
cinema.
Actualment existeix només un cinema de realitat virtual, es troba a Amsterdam i
s’anomena VR Cinema i es descriu a sí mateix com un pas endavant al cinema tradicional,
deixar enrere els sorollosos espectador, les cadires vermelles i la gegant pantalla blanca,
veure cinema des de una altre punt de vista, des de una nova perspectiva que
probablement mai hagis sentit.
En el VR Cinema las sessions duran aproximadament 30 minuts per 12,50 euros i només
tenen 5 pel·lícules en la cartellera, està clar que la realitat virtual en el cinema encara ha
de créixer molt però es preveu que s’obrin almenys 6 cinemes de realitat virtual en 2017.
El principal problema de la realitat virtual en el cinema es la necessitat d’anar físicament a
aquest, les pel·lícules es venen com a producte per la
necessitat espacial de trobar-se en la sala de cine, però
això desapareixerà, si la realitat virtual aconsegueix ser
una revolució i la majoria de les famílies gaudeixen d’un
visor de realitat virtual, es a dir, el principal problema el
tenen els cinemes i no les pel·lícules, veurem si es pot
avançar deixant enrere a un dels dos.
VR Cinema, Amsterdam
| 28

4.4 Turisme i màrqueting
La realitat virtual sembla ideada per el turisme, la capacitat d’estar a qualsevol lloc del
món sense moure’s es una cosa difícil d’imaginar però que poc a poc s’està fent possible
amb aplicacions com Google Earth, que et permeten literalment veure el món des de
qualsevol lloc o les visites virtuals a museus emblemàtics com el British Museum o els
museus del vaticà. Tot això es possible actualment però com he dit abans les aplicacions
de realitat virtual vigents només et permeten veure que no sentir, en el moment que
aquesta línia es passi ens formularem la pregunta de si val la pena viatjar existint la realitat
virtual, però això encara queda molt lluny.
Torre Eiffel en Google Earth
Una cosa que si es una realitat i que pot funcionar molt bé en un futur es la utilització de
la realitat virtual en el màrqueting, on es podrien vendre molts productes si ja has vist el
producte d’avant mà, es el cas de per exemple l’hotel de Xina World Summit Wing que
ofereix la possibilitat de veure l’habitació que voldries reservar o per exemple en el sector
de màrqueting turístic pot vendre experiències de concerts o festivals on a través del visor
de pot tenir una perspectiva en primera persona des d'una posició privilegiada.
| 29

4.5 Escolar
La realitat virtual amb el sector de l’educació conta amb una relació complicada, em
refereixo a que la realitat virtual té la propietat de posar-te en una situació de primera
persona mentre que en la educació actual s’estudia de manera que l’alumne es un
observador passiu, aquesta diferencia, és el que pot oferir la realitat virtual a l’educació,
però seria un pas realment complicat de fer.
La realitat virtual en l’ús escolar funcionaria com una educació en base a experiències, la
possibilitat de viure les coses que el professor t’està explicant, amb només pensar-ho ja
podem saber de les quantioses avantatges que pot proporcionar: com un record més
nítid, una perspectiva diferent o la curiositat que pot crear en l’alumne. Sens dubte pot
revolucionar o complementar el sector d’una manera excel·lent però malgrat les coses
positives que pot aportar, els recursos que té actualment la realitat virtual són massa
escassos per a poder implementar-los en el sistema educatiu present contant també amb
lo conservador que és la educació en la implementació de les noves tecnologies.
En la part pràctica del treball estudio una mica més aquesta aplicació educativa de la
realitat virtual, mitjançant la creació d’un videojoc de caire educatiu.
| 30

5. Creació d’un Videojoc educatiu de Realitat Virtual.
5.1 Introducció
En aquest apartat pràctic del treball de recerca, he volgut veure per mi mateix com és
crea, quina és la seva dificultat i quines són les possibilitats de la realitat virtual alhora de
crear un videojoc per part d’un principiant, he pensat que la pròpia creació d’una
aplicació de realitat virtual pot oferir-me una nova perspectiva i un canvi en les
conclusions prèvies.
En quant a la elecció del camp del que volia fer l’aplicació, he decidit fer un videojoc
perquè es una de les àrees més desenvolupades de la realitat virtual i dintre d’aquest
existeixen molts tipus d’ajudes per a un principiant alhora de programar o crear models
3d, per altra banda he decidit que el videojoc sigui de caràcter educatiu perquè seria
interessant veure el resultat i l’impacte que pot oferir la realitat virtual en aquest camp.
I finalment he decidit que el videojoc es basaria en una adaptació del mite popular ‘’La
llegenda del minotaure’’.
Objectius
Els objectius principals són
- Intentar adaptar el mite popular, ‘’ La llegenda del minotaure’’.
- Aprendre i explicar pas per pas com crear el videojoc en el programa Unity 3d.
- Concloure la dificultat de la creació d’un videojoc de realitat virtual
- Veure el potencial educatiu d’un videojoc de realitat virtual.
| 31

5.1.2 Recerca prèvia
Abans de començar amb el videojoc, tenia que escollir la plataforma per a l’aplicació i
després de considerar les avantatges i desavantatges dels HMD vigents, vaig decidir que
les Google Cardboard un tipus d’HMD mòbil, són les ulleres més idònies per aquest
projecte, per un només motiu, la seva accessibilitat. La inversió en les Google Cardboard
és un de les més segures i crear un videojoc per aquesta exigeix que el joc sigui de una
curta duració, no més de 20 minuts, el que s’adequa molt bé amb la idea de videojoc que
vull crear.
La segona part d’aquesta recerca prèvia va consistir en elegir el tipus de laberint,
existeixen moltes representacions del laberint, la més antiga consta del 2000 A. C en les
monedes de plata dels Cnossos (habitants de la ciutat reial de Creta), però aquesta era
massa complexa i carregosa, també vaig pensar en la reproducció d’un laberint clàssic o
cretenc, però la dificultat d’aportar flexibilitat catenària en els objectes 3d em va tirar cap
a enrere, el que em va portar a finalment a decidir-me per un laberint de connexions
múltiples (laberint amb l'objectiu fixat dins d’un conjunt de barreres, sense connexió
directa amb la resta del laberint, es qualifica com "de connexió múltiple").
Laberint de connexions
múltiples.
| 32

5.2 Unity 3d
Unity és un motor de videojoc multiplataforma que permet crear entorns tant 2d com 3d,
té dues versions la personal i la professional, la primera més limitada però gratuïta i la
segona de pagament però més extensa, per a un principiant en el modelatge 3d, la versió
gratuïta és més que suficient.
El que m’ha portat a elegir Unity 3d es la quantitat de serveis que ofereixen, tenen una
guia relativa a la programació que ha sigut de molta ajuda a més de la possibilitat de
descarregar espais 3d de molta qualitat que ofereix la comunitat. Una de les
desavantatges d’unity es que no es troba traduït al castellà o català actualment, només
conta amb l’anglès o altres idiomes asiàtics.
5.3 Funcions bàsiques de Unity 3d
Abans de començar a explicar com he crear el videojoc en Unity, m’agradaria repassar les
funcionalitats bàsiques d’aquest, ja que, el programa té moltes opcions i es troba en un
idioma estranger portaria a molta confusió no repassar almenys les bases del programa
de la manera més simple i resumida possible.
El programa consta de 5 finestres principals i una barra d’eines, per les quals podem
editar i veure el projecte:
Finestra Project
Finestra de l’escena
Finestra de la ‘’jerarquia’’
Finestra de l’inspector
Finestra del joc
Barra d’eines
| 33

-Finestra Project: En aquesta finestra podem accedir i gestionar els assets que pertanyen
al nostre projecte.
-Finestra de l’escena: Aquesta finestra mostra la visió del món interactiu que estàs creant,
la utilitzem per seleccionar i posicionar tot tipus de objectes del joc.
Aquesta finestra també conta amb l’escena Gizmo situada a la part superior dreta de
l’escena, la seva funció es mostrar l'orientació actual de la càmera en la visió d’escena, i
permetre modificar l’angle de visió i projecció.
Escena Gizmo
| 34

-Finestra de la ‘’jerarquia’’: La finestra de la ‘’jerarquia’’ conté cada objecte del joc de
l'escena actual. Alguns d'aquests són instàncies directes d'arxius de asset com a models
3D, i altres són instàncies de Prefabs ( objectes prefabricats).
-Finestra de l’inspector: La finestra de l’inspector és utilitzada per veure i editar propietats
d'objecte i també preferències i altres ajustos dins d'Unity.
| 35

-Finestra del joc: És la representació del seu joc, vist des de la Camara principal.
-Barra d’eines: Existeixen moltes eines al programa però les que utilitzaré principalment al
videojoc seran:
- L’eina de transformació, utilitzada a la finestra de visió, per editar la posició,
l’angle i la projecció de l’objecte.
- L’eina per a la reproducció del videojoc i el seu aturament.
| 36

5.3 Desenvolupament
Abans de començar a crear el laberint, hem de descarregar un arxiu que ens permet la
pròpia creació del videojoc en unity, aquest paquet es descarrega des de la pagina de
Google anomenada Google VR | Developers i ens permet escollir per a quina plataforma
serà (android, iOS), paquet que descomprimirem en unity, he importarem tot el contingut.
Una vegada descomprimit ens hauria de quedar així dintre del programa en la part
inferior esquerre.
Una vegada descomprimit e importat el contingut, ja podem començar a crear el
videojoc. El primer de tot es eliminar la càmera predeterminada per el programa i
importar la càmera anomenada GvrMain què és troba dintre de les carpetes GoogleVR /
Legacy / Prefabs / Gvr Main i després crear una plana 3d que situarem a sobre de la
càmera GvrMain.
Després de crear la plana, buscarem una skybox (és un mètode per a crear fons dintre
dels videojocs que fan que el entorn sigui més gran del que veritablement és) dintre de la
Asset Store (una tenda que permet als usuaris de unity descarregar-se models 3d gratuïts
o de pagament) en aquest cas elegirem una skybox gratuïta anomenada ‘’Dawn Dusk’’.
| 37

Per a veure la skybox a totes les càmeres hem de extendre GvrMain i seleccionar Main
Camera / Main Camera Left i Main Camera Right després de seleccionar les tres amb shift
i click dret hem de canviar els ajust de la càmera de sòlid a color a skybox.
Main Camera Main, Camera Left i Main
Camera Right seleccionar amb shift.
Canviar de Solid Color a Skybox
Després de canviar de sòlid Color a Skybox les cameras hem de fer el mateix amb
PreRender, que és troba dintre de GvrMain / Stereo Render.
Una vegada fet això ja podem arrossegar la skybox descarregada al fons.
| 38

Ara prosseguirem a descarregar una plantilla del laberint per fer-lo lo més acurat possible,
simplement descarregarem la plantilla de internet i la copiarem a la carpeta de assets, per
a després arrossegar-la a la plana.
Després d’aquest pas continuarem creant les parets del laberint, per a fer això haurem de
crear un cub, click dret a sota de Stereo render a la opció de crear un objecte 3d i allà
seleccionarem un cub. Després de crear-lo el modificarem perquè tingui la forma més
semblant a la nostra plantilla.
De manera que la posició i la escala siguin acurades, mitjançant l’eina de transformar que
és troba situada a la dreta del programa.
Transformar la escala i la posició per a què s’adeqüi a la plantilla.
| 39

Ara toca la part més ‘’pesada en la creació del videojoc’’, toca repetir aquest pas fins a
completar el laberint, respectant l’eix d’ordenades per a que la mesura dels cubs no
difereixi, el resultat seria aquest:
Conjunt de 30 cubs en 3d per a la formació del laberint
Prosseguirem important un terreny, mitjançant la asset Store buscant: -terrain i
descarregant el paquet Realistic Terrain Collection, lite version e important-lo.
Continuarem arrossegant els models amb més resolució per a sota dels nostres cubs, els
terrenys es troben dintre de la carpeta Realistic Terrain Collection / Terrains / High
Resolution Terrain Scene.
Models amb més resolució
| 40

Una vegada fet aquest pas, haurem de elegir un dels 4 terrenys que ens hem descarregat,
en aquest cas he elegit el terreny 1. Després de elegir el terreny cal posicionar-lo bé de
manera que encaixi amb el nostre laberint i eliminar la llum del cel que bé
predeterminada amb el terreny què es troba a les opcions High Resolution Terrain Scene
/ Other / Sun Directional.
Desactivar l’opció ‘’light’’
Quant acabem de encaixar el laberint i desactivar la llum direccional, buscarem un paquet
de shaders ( Els shaders són utilitzats per fer transformacions i crear efectes especials,
com ara il·luminació, foc o boira ) que trobarem a la asset Store anomenat Advanced
terrain effects.
| 41

Una vegada descarregat e importat, incorporarem les textures de la carpeta Terrain
Textures / materials dintre del nostre laberint per a proporcionar la textura de herba als
cubs.
| 42

Quant acabem d’aplicar les textures, ja podem començar a fer el que diríem el videojoc,
toca donar-li pes a la càmera que serà el nostre personatge en primera persona, per a fer
això haurem de seleccionar la nostra càmera principal GvrMain i afegir-li un component
que es diu rigidbody o cos rígid i marcar l’eix X i l’eix Z de la freeze rotation dintre de
constraints, el que ens donarà la rigidesa per no caure per sota del terreny.
Marcar els dos eixos.
Haurem d’afegir una altre component, anomenat Capsule Collider, el que ens donarà la
capacitat de xocar amb els altres objectes com la plana 3d que teníem i les pròpies parets
del laberint.
Finalment haurem d’afegir un últim
controlador a la nostra càmera
anomenat controller, el que ens
permetrà donar-li moviment a la nostra
càmera.
| 43

Per a donar-li moviment a la càmera haurem de programar, sens dubte la part més difícil
de tot el videojoc, per a no complicar-se en extrem, he decidit fer que la càmera es trobi
en constant moviment i es detingui quant miri al terra a més de proporcionar-li una
velocitat base baixa, per a fer això s’ha d’obrir l’arxiu dintre de la carpeta de assets
anomenat ‘’controller’’, el que obrirà el programa Visual Studio on programarem en el
llenguatge C#.
Una vegada obert el programa, haurem d’escriure unes quantes coses, el primer serà
proporcionar un comandament mitjançant el qual el programa determini quant parar-se,
el que seria això:
I després escriure a sota el punt de reaparició en cas de que la càmera caigués per sota
del pla per culpa d’algun error.
Punt de reaparició
| 44

Continuarem donant-li a la càmera el moviment automàtic i la velocitat d’aquesta
manera:
Velocitat de la càmera
Al acabar aquest pas, prosseguirem fent que la càmera avanci de manera recta segons el
lloc al que et trobis mirant.
I finalment indicarem que es pari la càmera quant es mira al terra:
Superfície amb la que xocarà la càmera
| 45

Al acabar d’escriure aquest comandament ha podem guardar en el programa i veure si
funciona en Unity mitjançant el botó de play.
Una vegada comprovat el funcionament del nostre videojoc, ja podem incloure al
personatge del minotaure, que afortunadament es troba a la asset Store i situar-lo al
centre del laberint.
| 46

Ara ve la part divertida, què és l’animació del nostre minotaure, el que intentarem serà
activar la seva animació de mort quant la nostra càmera es trobi a prop d’ell, per a fer
això hem d’afegir el component ‘’animation’’ i escollir l’animació ‘’death1’’.
Després crear un cub, situar-lo davant del minotaure i marcar la opció is trigger i
desmarcar la opció de mesh renderer.
Marcar Is Trigger i
desmarcar Mesh Renderer
| 47

Ara haurem de crear un cub que ens servirà com a botó d’activació de la pròpia animació
de mort del minotaure, per a fer això crearem un cub i el situarem molt a prop del
minotaure.
A les opcions del cub li afegirem la opció ‘’mesh renderer ‘’ però la desactivarem per a
que no es vegi el cub dintre del joc, a continuació li afegirem un altre complement, en
aquest cas haurem de tornar a programar però en JavaScript escrivint això:
El que ens permetrà que el minotaure executi l’animació quant la nostra càmera passi per
el cub botó que hem ficat anteriorment.
| 48

Una vegada acaba l’animació del minotaure ja podem anar finalitzant el videojoc,
introduint detalls de la asset Store com arbres, pedres...
Ja després d’aplicar els últims detalls, podem exportar el videojoc a l’opció ‘’build and
setting’’ i elegir la plataforma on volem que el videojoc funcioni.
Elecció del tipus de plataforma
| 49

5.4 Problemes
He tingut un munt de problemes alhora de crear el videojoc degut al poc coneixement en
Unity i en la programació, sobretot al començament del projecte que desconeixia del
programa i el seu ús. El moviment d’objectes va ser realment difícil al principi, no sabia
com moure correctament cap i acabava situant-los per sota de l’eix de coordenades o
més allunyats del que volia.
Tots aquest problemes els vaig poder resoldre amb pràctica, però on sobretot vaig tindre
més dificultats va ser en la part de programació. El primer va ser que alhora de fer moure
la càmera no aconseguia que aquesta es parés quant la càmera mirés al terra, això va
arribar a ser molt frustrant perquè al no saber programar el problema va ser molt
persistent fins que al final vaig trobar la solució gràcies a un post dels fòrums de la pàgina
de Unity, el problema consistia en que havia que escriure ‘’Plane’’ en contes de ‘’Terreny’’ i
per això la càmera no detectava el terra, un problema molt simple de solucionar però que
em va donar molts mals de cap.
Un dels altres problemes ha sigut l’animació del minotaure, al principi vaig intentar fer la
animació mitjançant un script en llenguatge C Sharp però malgrat haver fet l’altre script
en aquest llenguatge de programació, no sabia ni per on començar, doncs vaig trobar
una guia en Unity Documentation en llenguatge JavaScript què em va facilitar molt les
coses però encara així el minotaure no feia l’animació que li tocava. Finalment em vaig
donar conta què es devia a un patró que venia amb el pack de la asset Store, on el
minotaure feia una cadena d’accions, al final vaig poder eliminar totes les accions excepte
la de ‘’death 1’’ què és la que es reprodueix al videojoc.
| 50

5.5 Conclusions Part Pràctica
La creació d’aquest videojoc de realitat virtual m’ha aportat molts sentiments de frustració
per els quantiosos errors que tenia, però a la vegada, també m’ha produït un sentiment
de satisfacció veure com funcionava tot allò en lo he treballat pas per pas. Crear un
videojoc de realitat virtual ha sigut una experiència com a mínim única, veure de primera
mà la dificultat de crear un videojoc de realitat virtual, sobretot per la necessitat d’un
nivell de programació acceptable i la dificultat del modelatge 3d, m’ha fet recapacitar
sobre els problemes que comporta produir una aplicació realment gran i extensa.
En quant a l’apartat educatiu, puc dir que encara que el videojoc que he creat, és una
simple adaptació sense context, pot arribar a canviar el sector educatiu, no en la forma de
revolucionar-lo (almenys en el futur pròxim) però si de complementar-lo d’una manera
excel·lent, per exemple, en una situació hipotètica en la que un professor expliqués el
context general de la llegenda del minotaure i els alumnes utilitzessin aquesta aplicació i
visquessin l’experiència de la llegenda: podria fer les classes mes interactives i divertides, a
més de produir un record més nítid d’aquestes i la captació d’un interès major dels
alumnes en el tema.
Puc concloure que no me’n penedeixo de haver escollit el sector dels videojocs i el de
l’educació en la realització d’aquesta part pràctica del treball de recerca. Ha estat tot un
repte tant la creació del videojoc com la obtenció de la idea de recrear la llegenda, però
al veure el resultat final en les ulleres de realitat virtual, realment em sento satisfet amb la
part pràctica i tinc molt més admiració als desenvolupadors de videojocs de realitat
virtual.
| 51

6. Conclusions finals
El desenvolupament de la realitat virtual ha sigut un tema que m’ha interessat i m’ha atret
molt des de fa molt temps, i per això vaig decidir-me a triar-lo.
El seu desenvolupament ha constituït un repte difícil de portar a terme, però al mateix
temps, ha sigut un desafiament molt gratificant: cada vegada que avançava més en el
treball, més m’apassionava i més ganes tenia de treballar en ell.
La part pràctica ha sigut la més laboriosa de fer, ja que m’ha suposat un gran treball
d’indagació en dos mons desconeguts per mi fins aquest moment, com són:
El del disseny en 2D i 3D, amb el programa “Unity 3D”
Amb els llenguatges de programació “C #” i “C-Sharp”
La elecció dels anteriors programes ha comportat , tanmateix, un doble treball:
En primer lloc, la recerca prèvia de quins eren els programes que hi han al mercat
que fossin idonis pel desenvolupament de la realitat virtual.
En segon lloc, i una vegada escollits els programes més adients, la programació en
si mateixa, que ha comportat moltes hores d’investigació pel seu funcionament
correcte, així com lectura de manuals, consultes a fòrums especialitzats…etc.
En quan a la realitat virtual, crec que puc respondre a totes les qüestions que tenia
plantejades en un inici, i després de realitzar la recerca sobre la realitat virtual i crear el
videojoc, he de concloure que la realitat virtual és el futur. La quantitat d’usos i el potencial
que té es massa gran per a que fracassí.
Aquest últims anys grans companyies aposten per ella, com he mencionat en la
introducció, i comprenc perfectament aquestes grans inversions. La realitat virtual ofereix
coses revolucionaries per a molts sectors, però necessita de temps i aconseguir cridar
l’atenció dels consumidors, cosa que en la meva opinió ocorrerà en els pròxims anys: això
només acaba de començar.
Seré el primer en informar-me del canvis d’aquesta i probablement en fer una inversió en
algun visor d’alta gamma.
| 52

Finalment he de dir que estic satisfet amb el treball: han sigut moltes les hores que he
invertir, sobretot en la part de recerca de continguts fonamentats i actuals, ja que, la
majoria dels articles (documentals o notícies) tracten sobre hipòtesis obsoletes o anàlisis
molt superficials del tema, però crec que el producte final ha sigut força bo.
Espero que el treball s’hagi fet agradable i amè.
Rubén Villalonga.
| 53

| 54

7. BIBLIOGRAFIA
Fonts d’informació
Bloc Realitat Virtual [en línia]. Disponible a: http://www.realidadvirtual.com/.
Article anònim ‘’historia de la realitat virtual’’ Dept. Tecnologías de la Información y las
Comunicaciones, Universidad de Coruña UDC [en línia]. Disponible a:
http://sabia.tic.udc.es/gc/Contenidos%20adicionales/trabajos/3D/Realidad%20Virtual/web
/historia.html.
Bloc Realitat Virtual [en línia]. Disponible a: http://www.realidadvirtual.com/.
JAVIER BOO Treball ‘’Introducció a la realitat virtual’’ Departament de Ciències de la
Computació (CS) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) [en línia]. Disponible a:
http://www.cs.upc.edu/~pere/SGI/guions/ArquitecturaRV.pdf.
Wikipedia Head-mounted display [en línia]. Disponible a:
https://en.wikipedia.org/wiki/Head-mounted_display.
Revista ComputerHoy, noticía ‘’Google Cardboard’’[en línia]. Disponible a:
http://computerhoy.com/noticias/hardware.
Pàgina Web de tecnologia i gadgets Cnet , article ‘’Las gafes de realidad virtual Oculus
Rift se empiezan a distribuir’’ [en línia]. Disponible a:
https://www.cnet.com/es/noticias/las-gafas-de-realidad-virtual-oculus-rift-comienzan-adistribuirse-hoy/.
Pàgina web oficial de Samsung, Samsung VR [en línia]. Disponible a:
http://www.samsung.com/es/consumer/mobile-devices/wearables/gear/SM-
R320NPWAPHE.
Pàgina web oficial de Vive [en línia]. Disponible a: https://www.vive.com/eu/.
Wikipedia Google Glass [en línia]. Disponible a:
https://es.wikipedia.org/wiki/Google_Glass.
| 54

Martí , Anna article ‘’Virtuix Omni, el complemento para movernos en Realidad Virtual’’
Pàgina web de notícies Xataka [en línia]. Disponible a:
https://www.xataka.com/tag/realidad-virtual.
Pàgina web de la Agència de realitat virtual i agumentada Two Reality, ‘’accesorios para
gafas virtuales’’ [en línia]. Disponible a: http://www.tworeality.com/gafasvirtuales/accesorios-gafas-virtuales/.
Bolaños, Vicky article ‘’El guante que permite tocar y sentir en la realidad virtual’’, pàgina
web de la real televisión espanyola [en línia]. Disponible a:
http://www.rtve.es/noticias/20141203/gloveone-guante-permite-tocar-sentir-realidadvirtual/1060560.shtml.
Article anònim ‘’CAVE’’, Dept. Tecnologías de la Información y las
Comunicaciones, Universidad de Coruña UDC [en línia]. Disponible a:
http://sabia.tic.udc.es/gc/Contenidos%20adicionales/trabajos/3D/Realidad%20Virtual/web
/dispositivos/cave.html.
Juanlo article ‘’traje de control y sensaciones virtuales’’ a real o virtual [en línia]. Disponible
a: http://www.realovirtual.com/noticias/1502/tesla-suit-traje-control-sensaciones-virtuales.
Levis, Diego treball ‘’¿Qué es la realidad virtual? [en línia]. Disponible a:
http://www.diegolevis.com.ar/secciones/Articulos/Que_es_RV.pdf.
Pàgina web Unity 3d, tutorials [en línia]. Disponible a:
https://unity3d.com/es/learn/tutorials.
Pàgina web de noticies, subreddit de realitat virtual [en línia]. Disponible a:
https://www.reddit.com/r/virtualreality/.
Unity Documentation, Unity basics [en línia]. Disponible a:
https://docs.unity3d.com/es/current/Manual/UnityBasics.html.
Unity Documentation, Creando y usando scripts [en línia]. Disponible a:
https://docs.unity3d.com/es/current/Manual/CreatingAndUsingScripts.html
| 55

Unity Documentation, Manual de Unity Disponible a:
https://docs.unity3d.com/es/current/Manual/UnityManual.html.
Imatges
I- Visor de realitat virtual mòbil.
http://lamedia.com.au/wp-content/uploads/2016/04/Foto-cinemaworld.es-web.jpg
II- Charles Wheatstone.
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/37/Wheatstone_Charles_draw
ing_1868.jpg/800px-Wheatstone_Charles_drawing_1868.jpg
III- Estereoscopi.
http://sabia.tic.udc.es/gc/Contenidos%20adicionales/trabajos/3D/estereoscopia/hist1.jpg
IV- Anàglif.
http://files.umwblogs.org/blogs.dir/7949/files/2013/03/using-now-287x300.jpg
V- Primer casc de realitat virtual.
https://aquimentero.files.wordpress.com/2016/04/casco-realidadvirtual.jpg?w=367&h=182&crop=1
VI- Camara omnidireccional, model bubl.
http://i4.ytimg.com/vi/puNepKjwHJM/hqdefault.jpg
VII- DeepScape VR.
https://i.ytimg.com/vi/URQolWSlo3Y/hqdefault.jpg?custom=true&w=168&h=94&stc=true
&jpg444=true&jpgq=90&sp=68&sigh=TJN6LVOWMK7LvHZGyremOWbMZUY
VIII- Realitat augmentada.
http://1.bp.blogspot.com/-
IIKFSb2vrcU/VRE4B_vPLLI/AAAAAAAAAok/Dus22sfs4v4/s1600/realidad-aumentada.jpg
| 56

IX- Realitat virtual no immersiva.
http://3.bp.blogspot.com/-NBeE2wd4CLw/U6s9bXp6DI/AAAAAAAABSs/CQQbR5tX1vs/s1600/juegos+para+mi+computadora.jpg
X- Realitat virtual immersiva.
http://3.bp.blogspot.com/-NBeE2wd4CLw/U6s9bXp6DI/AAAAAAAABSs/CQQbR5tX1vs/s1600/juegos+para+mi+computadora.jpg
XI- Google Cardboard.
https://pimpamphone.files.wordpress.com/2015/07/gafas_vr_03.png
XII- Samsung Gear VR.
https://getmovil.com/wp-content/uploads/2016/05/android-vr.jpg
XIII- Oculus Rift.
http://www.roadtovr.com/wp-content/uploads/2015/06/oculus-rift-cv1-back.jpg
XIV- PlayStation VR.
https://s.yimg.com/ny/api/res/1.2/q5.puVu32JrRLblFPVK8Vw--
/YXBwaWQ9aGlnaGxhbmRlcjtzbT0xO3c9NTAwO2g9NDUwO2lsPXBsYW5l/http://40.media
.tumblr.com/a6c3767d4f443ae13f6668382007dbec/tumblr_inline_o5bm732vMf1r19dv9_54
0.jpg
XV- HTC Vive.
http://eweb360.com/wp-content/uploads/2016/04/Rental-HTC-Vive-VR-Virtual-Reality-
Toronto-eweb360-2016.jpg
XVI- Google Glass.
https://www.quizlet.nl/image.php?img=2015/34/lsmmvhkxdggnytq.jpg
XVII- Manus VR.
http://top3dshop.ru/image/cache/data/products/studia/arvr/manus_vr/manus_vr-
400x400.jpg
| 57

XVIII- Power Claw.
https://pbs.twimg.com/media/CpTdfVqVMAAxEET.jpg
XIX- Virtuix Omni.
http://www.gameplanent.com/Websites/gameplan/Ecommerce/Products/Virtuix%20Omni
%20360%20Degree%20Treadmill%20Rentals.jpg
XX- Sistema C.A.V.E
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6d/CAVE_Crayoland.jpg/800p
x-CAVE_Crayoland.jpg
XXI- Tesla Suit.
http://static.wixstatic.com/media/9f4717_390727c49d8c4542a28f1c67f8f939fb.jpg/v1/fill/w
_619,h_619/9f4717_390727c49d8c4542a28f1c67f8f939fb.jpg
XXII- Simulació d’un assalt per mitjà de la realitat virtual.
https://userscontent2.emaze.com/images/af6cf9f9-9e24-4225-928a-
3c0a71c7cbb2/a441f582689dac72355b1255f99ae00a.png
XXIII- Tractament d’aracnofobia amb realitat virtual.
http://img.medscape.com/news/2010/virtual_reality.jpg
XXIV- VR Cinema, Amsterdam.
http://leukindenhaag.nl/wp-content/uploads/2015/11/VRcin53.jpg
XXV- Torre Eiffel en Google Earth.
https://www.comshop.si/image/original/115
XXVI- Laberint de connexions múltiples.
https://lh3.googleusercontent.com/Cw-AD8SxjGtXZdaa-
8hgwnb3IJ8gKNlwUH4qwfm4Zf9X5F40iyTlM7kCsXkpcXHhxkYy=s85
| 58

XXVII- Finestra Project.
http://img.it610.com/image/info5/8f72341d4794461b8acfaf4b00101f4b.jpg
XXVIII- Finestra de l’escena.
http://samenta.ir/wp-content/uploads/2016/09/SceneViewCallout-300x188.png
XXIX- Escena Gizmo.
https://docs.unity3d.com/es/current/uploads/Main/Editor-SceneGizmo.png
XXX- Finestra de la ‘’jerarquia’’.
https://docs.unity3d.com/es/current/uploads/Main/HierarchyWindowCallout.png
XXXI- Finestra de l’inspector.
http://dev.rbcafe.com/unity/unity-5.3.3/en/uploads/Main/InspectorWindowCallout.png
Totes les imatges posteriors són de font pròpia (captures de pantalla en Unity
| 59

|

|