PIC HUMANISTIC ROMA

ROSA CANTO CIRIERO 1ESOC

Contenido
LA LEGIÓ DE L’ÀGUILA ................................................................................................................... 3
HISTÒRIA DE ROMA ....................................................................................................................... 4
BREU RESUM DE ROMA ............................................................................................................ 4
LA CIUTAT ...................................................................................................................................... 4
TARRACO ................................................................................................................................... 5
EL PATRIMONI ............................................................................................................................... 6
MAPA HISPANIA AMB ELS MONUMENTS PRINCIPALS .............................................................. 6
ELS TEMPLES ROMANS .............................................................................................................. 7
LA PINTURA I ELS MOSAICS I LA CERÀMICA .............................................................................. 7
PINTURES ............................................................................................................................... 7
CERÀMICA ............................................................................................................................. 7
MOSAICS ................................................................................................................................ 7
VIDA QUOTIDIANA ........................................................................................................................ 8
CASES ROMANES ....................................................................................................................... 8
COMERÇ ENTRE HISPANIA I ROMA ........................................................................................... 8
LES MONEDES ROMANES .......................................................................................................... 9
ELS DÉUS .................................................................................................................................... 9
MENÚ ROMÀ ........................................................................................................................... 11
ELS VESTITS DELS ROMANS ..................................................................................................... 11
LA MOBILITAT .............................................................................................................................. 12
LES RUTES TERRESTRES I MARITIMES ..................................................................................... 12
LES CALÇADES .......................................................................................................................... 13
MAPES DE LES PROVÍNCIES ROMANES I DE LES PRINCIPALS CIUTATS ................................... 13
RELACIONA .............................................................................................................................. 14

LA LEGIÓ DE L’ÀGUILA
Nom de la pel·lícula
Temàtica que tracta
Què explica la pel·lícula?
Qui són els protagonistes?
Quan passen els fets que tracta
la pel·lícula?
On passen els fets que descriu la
pel·lícula?
On no passarien els fets que
descriu la pel·lícula?
Com es desenvolupen els fets
que descriu la pel·lícula?
Per què passen els fets que
descriu la pel·lícula?
La legió de l’àguila.
L’honor.
Explica l’història d’en Marco Flavio cuan va
en busca de l’àguila amb el seu esclau Esca.
Marco Flavio i Esca.
Aproximadament passa a l’any 3 abns de
Crist.
Això passa a Britania i a Roma.
A l’actualitat no passaria tot això.
Passa amb molta violència.
Passa perquè el pare d’en Marco perd
l’àguila en una batalla i en Marco vol
recuperar l’àguila junt amb l’honor d’el seu
pare de la seva familia i del seu poble.

HISTÒRIA DE ROMA
BREU RESUM DE ROMA
- Fundació Roma es va fundar el 753 aC per Ròmul i Rem. Dos germans que van ser
Criats per una lloba. Ròmul va matar al seu germà Rem, per ser ell el rei.
- Monarquia La monarquia es governa per un rei. I no s’escull, es per herència.
- República La república, es quan el rei es escollit per votacions.
- Imperi L’imperi es com la monarquia però ha de ser rei dels reis. Vol dir que el rei ha de
tenir molts regnes.
LA CIUTAT

CARDUS D’APAMEA (Síria)
CARDUS: Era el carrer que anava de nord a sud.
Decumanus maximus, Palmira, (Siria)
DECUMANUS: Era el carrer que anava
de est a oest.
Fòrum romà, Roma, (Itàlia)
FÒRUM: Era la part central de la ciutat.
El Circo romano de Mérida.
CIRC: Era un lloc on es feien carreres,
espectacles, y representacions.
El Coliseu romà, Roma, (Italia).
ANFITEATRE: Era un lloc on es feien espectacles
com per exemple:
- Lluita de gladiadors.
- Lluita d’animals.
- ...
Teatre romà de Cartagena
TEATRE: Era un lloc per interpretar
obres de teatre.
TARRACO
Tarraco era el nom de Tarragona a l’antiga Roma. La ciutat antiga està edificada en un turó que
arriba a 71 metres d’altitud. Durant els segles 15 i 16 la influencia de l’humanisme va fer
despertar sobre tot en roma un gran interès per la numismàtica i les inscripcions de la època
romana. Molt aviat dos humanistes catalans van traslladar aquest interès a Tarragona. Lluis Pont
d’Icart un Tarragonès fill d’un alt funcionari del regne de Nàpols i Antonio Agustí qui més tard es
convertiria en arquebisbe de Tarragona van ser els primers en estudiar la numismàtica,
l’epigrafia i la història de la Tarragona romana. A mitjans del segle 19 la construcció del port va
exigir l’explotació d’una immensa pedrera que va posar al descobert un sector de la ciutat
romana. La necessitat d’estudi dels materials que es descobrien en aquesta i altres zones de la
ciutat en expansió va motivar noves iniciatives per la protecció del patrimoni històric. Es van
fundar la comissió provincial de monuments, la societat arqueològica tarragoní i el museu
arqueològic.
En l’any 218 a C. un exèrcit romà va desembarcar per primer cop en la península Ibèrica a
Asturies, on hi havia una colònia grega aliada de Roma i des de allà va arribar a Tarragona, on es
va instal·lar un campament militar aquell campament va ser l’origen de la Tarraco romana. Com

capital de Hispania, Tarraco es va beneficiar d’un procés urbanístic i monumental que la va
convertir en una ciutat romana de primer ordre. Per els que arribaven per mar Tarraco era com
una gran porta que s’obria als viatgers, comerciants, artesans, funcionaris. Entre Ostia, el port
de Roma i Tarraco, només hi havia 4 dies de travessia. Aquí els comerciants podien comprar els
productes que arribaven de tota Hispania: sal, blat de moro, oli, vi... Aquí podien vendre
ceràmica, vidre, els articles que estaven de moda en Roma... La documentació existent del port
romà de Tarraco ens permeteix imaginar-nos una estructura semblant als ports representats en
pintures i mosaics trobats en la zona de Pompeya.
Hi havia molts llocs on la gent es divertia i passava l’estona com ara: el teatre, l’amfiteatre, el
circ, el fòrum...
Entre el circ i el port hi havia les cases on vivien les persones de tots els oficis i totes les classes
socials. Hi havia gent que compartia cuina i comuna. La planta baixa que donava al carrer
freqüentment s’instal·laven botigues o petits tallers.
Durant segles la part alta de Tarraco va romandre ocupada principalment per guarnicions
militars i poc urbanitzades.
El temple dedicat al culte de l’emperador convertit en deu i a la deessa Roma protectora de
l’estat. Amb la construcció d’aquesta gran obra Tarraco ja tenia la configuració de les ciutats
importants de l’imperi.
Travessant la ciutat per davant del circ passava la Via Augusta la principal via de comunicació de
Tarraco i de la província. Una via que anava des de roma fins a Cadis i que Augusto havia fet
reformar i consolidar.
Per mandat de rei a les afores de la ciutat, a prop de les vies principals, es trobaven els
cementiris. Els difunts eren incinerats i les cendres eren dipositades en urnes o inhumats en
taüts i sarcòfags. Si el difunt era algú important s’aixecava un mausoleu per que el seu record
durés per sempre.
EL PATRIMONI
MAPA HISPANIA AMB ELS MONUMENTS PRINCIPALS

ELS TEMPLES ROMANS
Un temple és un edifici on es celebraven actes religiosos, era un
lloc sagrat.
El temple romà es d’ascendència etrusca i grega.
Els temples tenen columnes i les columnes poden ser:
- Toscà.
- Dòric.
- Jònic.
- Corinti.
- Compost.
LA PINTURA I ELS MOSAICS I LA CERÀMICA
PINTURES
En la pintura romana influirà l’art grec la pintura en Roma tenia una finalitat pràctica: decorar
les cases i palaus. Els colors que utilitzaven eren variats però destaquen el negre, el blanc, el
vermell i el groc. La pintura romana es classifica en 4 estils a partir del segle XIX y van ser
establerts en base a les pintures conservades en Pompeya. Estils de pintura:
- Incrustació.
- Arquitectònic.
- Mixt u Ornamental.
- Il·lusionista o Escenògraf.
CERÀMICA
Roma va ser hereter de la civilització grega, no es van preocupar en millorar ni en embellir la
ceràmica heretada, però si que van bucar una utilitat pràctica per això la ceràmica romana es
ordinària.
MOSAICS
Durant l’època quan els romans van ser conquistats al llarg del segle 12 abans de Crist, són les
regions de Grècia i Àsia menor les obres del mosaic eren ja molt comunes en tot el món.
L’art del mosaic va passar amb facilitat a la cultura romana donant inici a un gènere artístic
industrial, del que es van fer especialistes. Es va popularitzar de tal manera que podem dir que
no hi havia cap casa romana on no hagués mosaics.

VIDA QUOTIDIANA
CASES ROMANES
Domus vol dir “casa romana”
en llatí.
Insulae vol dir “illa” en llatí.
Eren blocs de vivendas.
Villae vol dir “granja o casa
de camp” en llatí.
COMERÇ ENTRE HISPANIA I ROMA
En l’any 218 a C. un exèrcit romà va desembarcar per primer cop en la península Ibèrica a
Asturies, on hi havia una colònia grega aliada de Roma i des de allà va arribar a Tarragona, on
es va instal·lar un campament militar aquell campament va ser l’origen de la Tarraco romana.
Per els que arribaven per mar Tarraco era com una gran porta que s’obria als viatgers,
comerciants, artesans, funcionaris. Entre Ostia, el port de Roma i Tarraco, només hi havia 4
dies de travessia. Aquí els comerciants podien comprar els productes que arribaven de tota
Hispania: sal, blat de moro, oli, vi... Aquí podien vendre ceràmica, vidre, els articles que
estaven de moda en Roma...

LES MONEDES ROMANES
AS ROMÀ
moneda de bronze
DENARI
moneda de plata
LIBEL·LA
moneda de plata
QUADRANT
moneda de
QUINARI
moneda de plata i d’or
SEMIS
moneda de bronza
SEXTANT TRIENT UNÇA
SESTERCI
moneda de plata i bronze
SÍLIQUA
moneda de plata
MEDALLÓ D’OR D’AUGUST
moneda d’or
ELS DÉUS
JÚPITER
déu suprem i senyor del cel
JUNO
deessa del matrimoni i del part
MINERVA
deessa de la intel·ligència i de les arts
APOL·LO
déu de la llum i de les belles arts

VENUS
deessa de l’amor i de la bellesa
VULCÀ
déu del foc
MERCURI
déu del comerç, missatger dels déus
NEPTÚ
déu del mar
BACUS
déu del vi
MART
déu de la guerra
DIANA
deessa dels boscos i la caça
CERES
deessa de l’agricultura
SATURN
déu de la fecunditat
PLUTÓ
déu dels morts

MENÚ ROMÀ
PRANDIUM (SOPAR)
GUSTATIO (ENTRANT)
- Mulsum (vi amb mel)
PRIMA MENSA (PRIMER PLAT)
-
Pullum paroptum (pit de pollastre)
-
Locusta elixa cum cuminato (peix bullit amb salsa)
SECUNDA MENSA (POSTRE)
- Persica (prèssecs)
- Patina de piris (plat de peres)
ELS VESTITS DELS ROMANS
L’HOME:
Vestien d’una peça de llana blanca, gruixuda a
l’hivern i fina a l’estiu, era molt complicada de
posar, fins al punt que calia l’ajut d’un esclau per
això va ser substituïda, per vestits més pràctics
que permetien més llibertat de moviment.
LA DONA:
La dona vestia amb túniques llargues de lli o llana
decorades amb algunes sanefes pintades o teixits
amb fil de color, i sovint portava un davantal sobre
del vestit. El vestit els hi arribava als genolls o fins
als peus
ELS NENS: Els nens vestien una túnica fins als
genolls i una capa si feia fred.

UN DIA EN LA VIDA D’UN ROMÀ
Es lleven d’hora (a les 4:30 a l’estiu i a les 7:30 a l’hivern) Es vestien ràpidament. Es rentaven la
cara, els braços i les cames i esmorzaven lleugerament. Seguidament, cada persona atenia
totes les seves obligacions. Els nens anaven a l'escola, les dones quasi no sortien de casa, en
canvi, els homes no estaven mai a casa durant el dia. Els patrons que eren els propietaris de les
terres, rebien els seus clients. La resta d'homes passaven el matí al fòrum.
Al migdia acabava la jornada laboral de la majoria de romans, però no per als esclaus. Als
voltants de les 12 del migdia es dinava.
A les tardes els romans anaven a les termes amb l'objectiu de netejar-se, cuidar-se el cos,
descansar i relacionar-se amb altres ciutadans. Quan tornaven de les termes, els romans
sopaven. Els ciutadans més humils anaven a dormir quan es ponia el sol. En canvi, els ciutadans
rics gaudien d'una sobretaula on bevien i es divertien fins ben entrada la nit, conversant o
gaudint d'alguna actuació.
LA MOBILITAT
LES RUTES TERRESTRES I MARITIMES

LES CALÇADES
Les calçades eren camins que s’utilitzaven molt a
l’Antiga Roma. Unien ciutats i pobles que rodejaven
Roma.
Al principi les construïen per usos militars però a la
llarga es va anar fent servir per fer coses habituals: com
ara passejar.
MAPES DE LES PROVÍNCIES ROMANES I DE LES PRINCIPALS CIUTATS

RELACIONA
Toscà Dòric Jònic Corinti Compost