PIC HUMANISTIC ROMA
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
ROSA CANTO CIRIERO 1ESOC
Contenido<br />
LA LEGIÓ DE L’ÀGUILA ................................................................................................................... 3<br />
HISTÒRIA DE <strong>ROMA</strong> ....................................................................................................................... 4<br />
BREU RESUM DE <strong>ROMA</strong> ............................................................................................................ 4<br />
LA CIUTAT ...................................................................................................................................... 4<br />
TARRACO ................................................................................................................................... 5<br />
EL PATRIMONI ............................................................................................................................... 6<br />
MAPA HISPANIA AMB ELS MONUMENTS PRINCIPALS .............................................................. 6<br />
ELS TEMPLES <strong>ROMA</strong>NS .............................................................................................................. 7<br />
LA PINTURA I ELS MOSAICS I LA CERÀMICA .............................................................................. 7<br />
PINTURES ............................................................................................................................... 7<br />
CERÀMICA ............................................................................................................................. 7<br />
MOSAICS ................................................................................................................................ 7<br />
VIDA QUOTIDIANA ........................................................................................................................ 8<br />
CASES <strong>ROMA</strong>NES ....................................................................................................................... 8<br />
COMERÇ ENTRE HISPANIA I <strong>ROMA</strong> ........................................................................................... 8<br />
LES MONEDES <strong>ROMA</strong>NES .......................................................................................................... 9<br />
ELS DÉUS .................................................................................................................................... 9<br />
MENÚ ROMÀ ........................................................................................................................... 11<br />
ELS VESTITS DELS <strong>ROMA</strong>NS ..................................................................................................... 11<br />
LA MOBILITAT .............................................................................................................................. 12<br />
LES RUTES TERRESTRES I MARITIMES ..................................................................................... 12<br />
LES CALÇADES .......................................................................................................................... 13<br />
MAPES DE LES PROVÍNCIES <strong>ROMA</strong>NES I DE LES PRINCIPALS CIUTATS ................................... 13<br />
RELACIONA .............................................................................................................................. 14
LA LEGIÓ DE L’ÀGUILA<br />
Nom de la pel·lícula<br />
Temàtica que tracta<br />
Què explica la pel·lícula?<br />
Qui són els protagonistes?<br />
Quan passen els fets que tracta<br />
la pel·lícula?<br />
On passen els fets que descriu la<br />
pel·lícula?<br />
On no passarien els fets que<br />
descriu la pel·lícula?<br />
Com es desenvolupen els fets<br />
que descriu la pel·lícula?<br />
Per què passen els fets que<br />
descriu la pel·lícula?<br />
La legió de l’àguila.<br />
L’honor.<br />
Explica l’història d’en Marco Flavio cuan va<br />
en busca de l’àguila amb el seu esclau Esca.<br />
Marco Flavio i Esca.<br />
Aproximadament passa a l’any 3 abns de<br />
Crist.<br />
Això passa a Britania i a Roma.<br />
A l’actualitat no passaria tot això.<br />
Passa amb molta violència.<br />
Passa perquè el pare d’en Marco perd<br />
l’àguila en una batalla i en Marco vol<br />
recuperar l’àguila junt amb l’honor d’el seu<br />
pare de la seva familia i del seu poble.
HISTÒRIA DE <strong>ROMA</strong><br />
BREU RESUM DE <strong>ROMA</strong><br />
- Fundació Roma es va fundar el 753 aC per Ròmul i Rem. Dos germans que van ser<br />
Criats per una lloba. Ròmul va matar al seu germà Rem, per ser ell el rei.<br />
- Monarquia La monarquia es governa per un rei. I no s’escull, es per herència.<br />
- República La república, es quan el rei es escollit per votacions.<br />
- Imperi L’imperi es com la monarquia però ha de ser rei dels reis. Vol dir que el rei ha de<br />
tenir molts regnes.<br />
LA CIUTAT
CARDUS D’APAMEA (Síria)<br />
CARDUS: Era el carrer que anava de nord a sud.<br />
Decumanus maximus, Palmira, (Siria)<br />
DECUMANUS: Era el carrer que anava<br />
de est a oest.<br />
Fòrum romà, Roma, (Itàlia)<br />
FÒRUM: Era la part central de la ciutat.<br />
El Circo romano de Mérida.<br />
CIRC: Era un lloc on es feien carreres,<br />
espectacles, y representacions.<br />
El Coliseu romà, Roma, (Italia).<br />
ANFITEATRE: Era un lloc on es feien espectacles<br />
com per exemple:<br />
- Lluita de gladiadors.<br />
- Lluita d’animals.<br />
- ...<br />
Teatre romà de Cartagena<br />
TEATRE: Era un lloc per interpretar<br />
obres de teatre.<br />
TARRACO<br />
Tarraco era el nom de Tarragona a l’antiga Roma. La ciutat antiga està edificada en un turó que<br />
arriba a 71 metres d’altitud. Durant els segles 15 i 16 la influencia de l’humanisme va fer<br />
despertar sobre tot en roma un gran interès per la numismàtica i les inscripcions de la època<br />
romana. Molt aviat dos humanistes catalans van traslladar aquest interès a Tarragona. Lluis Pont<br />
d’Icart un Tarragonès fill d’un alt funcionari del regne de Nàpols i Antonio Agustí qui més tard es<br />
convertiria en arquebisbe de Tarragona van ser els primers en estudiar la numismàtica,<br />
l’epigrafia i la història de la Tarragona romana. A mitjans del segle 19 la construcció del port va<br />
exigir l’explotació d’una immensa pedrera que va posar al descobert un sector de la ciutat<br />
romana. La necessitat d’estudi dels materials que es descobrien en aquesta i altres zones de la<br />
ciutat en expansió va motivar noves iniciatives per la protecció del patrimoni històric. Es van<br />
fundar la comissió provincial de monuments, la societat arqueològica tarragoní i el museu<br />
arqueològic.<br />
En l’any 218 a C. un exèrcit romà va desembarcar per primer cop en la península Ibèrica a<br />
Asturies, on hi havia una colònia grega aliada de Roma i des de allà va arribar a Tarragona, on es<br />
va instal·lar un campament militar aquell campament va ser l’origen de la Tarraco romana. Com
capital de Hispania, Tarraco es va beneficiar d’un procés urbanístic i monumental que la va<br />
convertir en una ciutat romana de primer ordre. Per els que arribaven per mar Tarraco era com<br />
una gran porta que s’obria als viatgers, comerciants, artesans, funcionaris. Entre Ostia, el port<br />
de Roma i Tarraco, només hi havia 4 dies de travessia. Aquí els comerciants podien comprar els<br />
productes que arribaven de tota Hispania: sal, blat de moro, oli, vi... Aquí podien vendre<br />
ceràmica, vidre, els articles que estaven de moda en Roma... La documentació existent del port<br />
romà de Tarraco ens permeteix imaginar-nos una estructura semblant als ports representats en<br />
pintures i mosaics trobats en la zona de Pompeya.<br />
Hi havia molts llocs on la gent es divertia i passava l’estona com ara: el teatre, l’amfiteatre, el<br />
circ, el fòrum...<br />
Entre el circ i el port hi havia les cases on vivien les persones de tots els oficis i totes les classes<br />
socials. Hi havia gent que compartia cuina i comuna. La planta baixa que donava al carrer<br />
freqüentment s’instal·laven botigues o petits tallers.<br />
Durant segles la part alta de Tarraco va romandre ocupada principalment per guarnicions<br />
militars i poc urbanitzades.<br />
El temple dedicat al culte de l’emperador convertit en deu i a la deessa Roma protectora de<br />
l’estat. Amb la construcció d’aquesta gran obra Tarraco ja tenia la configuració de les ciutats<br />
importants de l’imperi.<br />
Travessant la ciutat per davant del circ passava la Via Augusta la principal via de comunicació de<br />
Tarraco i de la província. Una via que anava des de roma fins a Cadis i que Augusto havia fet<br />
reformar i consolidar.<br />
Per mandat de rei a les afores de la ciutat, a prop de les vies principals, es trobaven els<br />
cementiris. Els difunts eren incinerats i les cendres eren dipositades en urnes o inhumats en<br />
taüts i sarcòfags. Si el difunt era algú important s’aixecava un mausoleu per que el seu record<br />
durés per sempre.<br />
EL PATRIMONI<br />
MAPA HISPANIA AMB ELS MONUMENTS PRINCIPALS
ELS TEMPLES <strong>ROMA</strong>NS<br />
Un temple és un edifici on es celebraven actes religiosos, era un<br />
lloc sagrat.<br />
El temple romà es d’ascendència etrusca i grega.<br />
Els temples tenen columnes i les columnes poden ser:<br />
- Toscà.<br />
- Dòric.<br />
- Jònic.<br />
- Corinti.<br />
- Compost.<br />
LA PINTURA I ELS MOSAICS I LA CERÀMICA<br />
PINTURES<br />
En la pintura romana influirà l’art grec la pintura en Roma tenia una finalitat pràctica: decorar<br />
les cases i palaus. Els colors que utilitzaven eren variats però destaquen el negre, el blanc, el<br />
vermell i el groc. La pintura romana es classifica en 4 estils a partir del segle XIX y van ser<br />
establerts en base a les pintures conservades en Pompeya. Estils de pintura:<br />
- Incrustació.<br />
- Arquitectònic.<br />
- Mixt u Ornamental.<br />
- Il·lusionista o Escenògraf.<br />
CERÀMICA<br />
Roma va ser hereter de la civilització grega, no es van preocupar en millorar ni en embellir la<br />
ceràmica heretada, però si que van bucar una utilitat pràctica per això la ceràmica romana es<br />
ordinària.<br />
MOSAICS<br />
Durant l’època quan els romans van ser conquistats al llarg del segle 12 abans de Crist, són les<br />
regions de Grècia i Àsia menor les obres del mosaic eren ja molt comunes en tot el món.<br />
L’art del mosaic va passar amb facilitat a la cultura romana donant inici a un gènere artístic<br />
industrial, del que es van fer especialistes. Es va popularitzar de tal manera que podem dir que<br />
no hi havia cap casa romana on no hagués mosaics.
VIDA QUOTIDIANA<br />
CASES <strong>ROMA</strong>NES<br />
Domus vol dir “casa romana”<br />
en llatí.<br />
Insulae vol dir “illa” en llatí.<br />
Eren blocs de vivendas.<br />
Villae vol dir “granja o casa<br />
de camp” en llatí.<br />
COMERÇ ENTRE HISPANIA I <strong>ROMA</strong><br />
En l’any 218 a C. un exèrcit romà va desembarcar per primer cop en la península Ibèrica a<br />
Asturies, on hi havia una colònia grega aliada de Roma i des de allà va arribar a Tarragona, on<br />
es va instal·lar un campament militar aquell campament va ser l’origen de la Tarraco romana.<br />
Per els que arribaven per mar Tarraco era com una gran porta que s’obria als viatgers,<br />
comerciants, artesans, funcionaris. Entre Ostia, el port de Roma i Tarraco, només hi havia 4<br />
dies de travessia. Aquí els comerciants podien comprar els productes que arribaven de tota<br />
Hispania: sal, blat de moro, oli, vi... Aquí podien vendre ceràmica, vidre, els articles que<br />
estaven de moda en Roma...
LES MONEDES <strong>ROMA</strong>NES<br />
AS ROMÀ<br />
moneda de bronze<br />
DENARI<br />
moneda de plata<br />
LIBEL·LA<br />
moneda de plata<br />
QUADRANT<br />
moneda de<br />
QUINARI<br />
moneda de plata i d’or<br />
SEMIS<br />
moneda de bronza<br />
SEXTANT TRIENT UNÇA<br />
SESTERCI<br />
moneda de plata i bronze<br />
SÍLIQUA<br />
moneda de plata<br />
MEDALLÓ D’OR D’AUGUST<br />
moneda d’or<br />
ELS DÉUS<br />
JÚPITER<br />
déu suprem i senyor del cel<br />
JUNO<br />
deessa del matrimoni i del part<br />
MINERVA<br />
deessa de la intel·ligència i de les arts<br />
APOL·LO<br />
déu de la llum i de les belles arts
VENUS<br />
deessa de l’amor i de la bellesa<br />
VULCÀ<br />
déu del foc<br />
MERCURI<br />
déu del comerç, missatger dels déus<br />
NEPTÚ<br />
déu del mar<br />
BACUS<br />
déu del vi<br />
MART<br />
déu de la guerra<br />
DIANA<br />
deessa dels boscos i la caça<br />
CERES<br />
deessa de l’agricultura<br />
SATURN<br />
déu de la fecunditat<br />
PLUTÓ<br />
déu dels morts
MENÚ ROMÀ<br />
PRANDIUM (SOPAR)<br />
GUSTATIO (ENTRANT)<br />
- Mulsum (vi amb mel)<br />
PRIMA MENSA (PRIMER PLAT)<br />
-<br />
Pullum paroptum (pit de pollastre)<br />
-<br />
Locusta elixa cum cuminato (peix bullit amb salsa)<br />
SECUNDA MENSA (POSTRE)<br />
- Persica (prèssecs)<br />
- Patina de piris (plat de peres)<br />
ELS VESTITS DELS <strong>ROMA</strong>NS<br />
L’HOME:<br />
Vestien d’una peça de llana blanca, gruixuda a<br />
l’hivern i fina a l’estiu, era molt complicada de<br />
posar, fins al punt que calia l’ajut d’un esclau per<br />
això va ser substituïda, per vestits més pràctics<br />
que permetien més llibertat de moviment.<br />
LA DONA:<br />
La dona vestia amb túniques llargues de lli o llana<br />
decorades amb algunes sanefes pintades o teixits<br />
amb fil de color, i sovint portava un davantal sobre<br />
del vestit. El vestit els hi arribava als genolls o fins<br />
als peus<br />
ELS NENS: Els nens vestien una túnica fins als<br />
genolls i una capa si feia fred.
UN DIA EN LA VIDA D’UN ROMÀ<br />
Es lleven d’hora (a les 4:30 a l’estiu i a les 7:30 a l’hivern) Es vestien ràpidament. Es rentaven la<br />
cara, els braços i les cames i esmorzaven lleugerament. Seguidament, cada persona atenia<br />
totes les seves obligacions. Els nens anaven a l'escola, les dones quasi no sortien de casa, en<br />
canvi, els homes no estaven mai a casa durant el dia. Els patrons que eren els propietaris de les<br />
terres, rebien els seus clients. La resta d'homes passaven el matí al fòrum.<br />
Al migdia acabava la jornada laboral de la majoria de romans, però no per als esclaus. Als<br />
voltants de les 12 del migdia es dinava.<br />
A les tardes els romans anaven a les termes amb l'objectiu de netejar-se, cuidar-se el cos,<br />
descansar i relacionar-se amb altres ciutadans. Quan tornaven de les termes, els romans<br />
sopaven. Els ciutadans més humils anaven a dormir quan es ponia el sol. En canvi, els ciutadans<br />
rics gaudien d'una sobretaula on bevien i es divertien fins ben entrada la nit, conversant o<br />
gaudint d'alguna actuació.<br />
LA MOBILITAT<br />
LES RUTES TERRESTRES I MARITIMES
LES CALÇADES<br />
Les calçades eren camins que s’utilitzaven molt a<br />
l’Antiga Roma. Unien ciutats i pobles que rodejaven<br />
Roma.<br />
Al principi les construïen per usos militars però a la<br />
llarga es va anar fent servir per fer coses habituals: com<br />
ara passejar.<br />
MAPES DE LES PROVÍNCIES <strong>ROMA</strong>NES I DE LES PRINCIPALS CIUTATS
RELACIONA<br />
Toscà Dòric Jònic Corinti Compost