Socials Input

Treball fet per: David Aparicio 3/4/18 Faig Humanístic Input
Socials Input L’Imperi Romà
Índex
1: Resum de la història de Roma ................................................................................................... 2
2.Tarraco, una gran ciutat romana ............................................................................................... 3
2.1 Planell d’una ciutat romana ................................................................................................ 3
3. El patrimoni Romà a Hispania ................................................................................................... 6
3.1 Els monuments .................................................................................................................... 6
3.2 Els temples Romans ............................................................................................................ 6
3.3 La ceràmica romana ............................................................................................................ 6
4. La vida quotidiana ..................................................................................................................... 7
4.1 Tipus de cases ...................................................................................................................... 7
4.2 El comerç d’Hispania i Roma ............................................................................................... 7
4.3 Les monedes romanes......................................................................................................... 8
4.4 Els deus romans ................................................................................................................... 8
4.5 La cuina romana ................................................................................................................ 10
4.6 El vestit dels romans ......................................................................................................... 11
4.7 Un dia en la vida d’un Romà.............................................................................................. 11
5. La Mobilitat ............................................................................................................................. 11
5.1 Les rutes marítimes ............................................................................................................... 11
5.2 Les vies de comunicació .................................................................................................... 12
6. Divisió territorial ...................................................................................................................... 13

Treball fet per: David Aparicio 3/4/18 Faig Humanístic Input
Nom de la pel·lícula
Temàtica que tracta
glòria
Què explica la pel·lícula?
Qui són els protagonistes?
Quan passen els fets que tracta la pel·ícula?
On passen els fets que descriu la pel·lícula?
On no passarien els fets que descriu la pel·lícula?
Com es desenvolupen els fets que descriu la
pel·lícula?
Per què passen els fets que descriu la pel·lícula?
La Legión del Águila
Acció amb guerres i l’honor i la
Com Marcos recupera l’àguila
que anteriorment va perdre el seu pare
en una batalla
Esca i Marcos
Britania segle 2 després de Crist
A Britania
A Hispania
Molt inesperats
Perquè el pare de Marcos perd
l’àguila en una emboscada bàrbara
1: Resum de la història de Roma
Segons la llegenda, Roma va ser fundada per dos germans Romul i Rem. Realment no
es sap si és cert, però és sap que es va fundar l’any 753 A. C. , al costat del riu Tíber, al
mont Palatino. Era una aldea de pastors. Es va fundar la monarquia. 200 anys després
va venir la gran expansió. Van derrotar als Etruscos i van aconseguir el centre d’ Itàlia i
després la Magna Grècia. Els romans es van cansar de tenir reis, i van fundar una
república, Roma volia expandir-se més i van declarar la guerra a Cartago un poble del
Nord d’ Àfrica. Aquest país va donar-li el nom a Hispania (Espanya). Van fer 3 guerres
anomenades les guerres púniques. Les 3 les va guanyar Roma i així van ser la potència
més forta de tot el Mediterrani. Es va anar expandint per tot el Mediterrani. Fins que
en Juli Cèsar un general Romà decideix conquistar les Gàl·lies va aconseguir tant de
poder que després de la seva mort. Hi ha una guerra civil per discutir qui serà el nou
emperador Romà. Octavi August derrota a Cleopatra i a Marco Antoni, i es converteix
en el 1r Emperador. La conquista de Britania i la meitat de Germania. El imperi va
prosperant amb temples, amfiteatres, circs, teatres ...

Treball fet per: David Aparicio 3/4/18 Faig Humanístic Input
Després de molts anys quant els exercicis de les províncies aconsegueixen molt poder,
s’estableix la tretrarquia 2 augustos i 2 cèsars. Deu anys després com que la cosa no
anava gens bé, es van tornar a unir en un imperi. Finalment al 395 D.C. L’imperi és
divideix en 2 Orient i Occident. La pressió dels pobles bàrbars és molt forta i saquegen
Roma i finalment al 476 el últim emperador Romà mor i s’acaba la Roma d’ Occident.
Al final Orient dura mil anys més caient al 1492.
2.Tarraco, una gran ciutat romana
Gràcies a molts catalans, avui en dia podem saber el patrimoni que van deixar els romans a
Tarraco (Tarragona). Per saber el seu origen ens tenim que remuntar a les guerres Púniques.
Quan els romans van desembarcar a Emporium (Empúries), que eren aliats de Roma, es van
dirigir cap el sud per lluitar contra els cartaginesos. Pel camí van fundar un campament a prop
de la desembocadura de l’ Ebre i el van anomenar Tarraco. Segons els investigadors: “Tarraco
havia sigut una de les ciutats més importants romanes”. El aqüeducte anomenat pont del
Dimoni, mitjan una red de canalització arriba a la ciutat. La muralla romana protegia la ciutat
des de la part més baixa fins a la més alta on hi havia una zona de culte. La muralla s’amplia, es
reforça, s’obren més les portes o és tanquen més segons la època i els perills que hi havia.
Tarraco comerciava molt bé amb les ciutats romanes del mediterrani, perquè d’ell sortien tots
els recursos de d’Iberia. Entre Tarraco i Ostia hi havia 4 dies en vaixell. A prop del port hi havia
el teatre, que ara mateix està tancat al públic. El teatre era un lloc de propaganda política i
religiosa, allà es representaven mites i comèdies de la antiga Roma. En aquell teatre hi canvien
12.000 persones. A Tarraco tenien un circ, que era molt important si una ciutat volia arribar a
ser capital de província. Això separava la ciutat de la part alta on vivien la gent rica i la part
baixa on vivia la major part dels ciutadans. El circ cobria casi tota la ciutat. Això fa que tinguin
una gran quantitat de cavalls per les curses i cada vegada siguin més emocionants.
2.1 Planell d’una ciutat romana
Anfiteatre Aquest lloc s’utilitzava per fer batalles entre gladiadors per la diversió romana.

Treball fet per: David Aparicio 3/4/18 Faig Humanístic Input
Termes Era on la gent anava a descansar i dutxar-se. Eren llocs tancats amb molt vapor.
Aqüeducte Servien per portar aigua de les muntanyes a la ciutat.
Les muralles eren utilitzades per la defensa, hi ha tantes perquè tenien por als bàrbars.

Treball fet per: David Aparicio 3/4/18 Faig Humanístic Input
Circs Eren carreres de cavalls feien voltes i feien apostes jugant grans quantitats de diners.
Teatre On els romans es divertien amb la comèdia i el drama.
Temple On els romans resaven als seus deus.
El foroum on els romans comerciaven i parlaven, un lloc de cultura

Treball fet per: David Aparicio 3/4/18 Faig Humanístic Input
3. El patrimoni Romà a Hispania
3.1 Els monuments
Aquest es el mapa dels monuments més importants dels romans a Hispania
3.2 Els temples Romans
Els temples romans, eren un lloc molt important per la gent romana, allà pregaven als seus deus.
No sempre tenen la mateixa forma, depèn de la zona són diferents especialment en Orient, els
de la planta rectangular són els més comuns. Com el temple de Cèsar, també hi han altres que
es conserven en perfecte estat com el de Maison Carrée.
3.3 La ceràmica romana
La ceràmica romana, era molt demandada per la gent, i una gran suma de diners. Eren fets
artesanalment, i tenien formes especials, com de Deus o de batalles èpiques. Es sap que tenen
més de 1.000 anys.

Treball fet per: David Aparicio 3/4/18 Faig Humanístic Input
4. La vida quotidiana
4.1 Tipus de cases
Insula: Eren pisos agrupats, sense comoditat alguna.
Domus: Una luxosa casa senyorial a la ciutat
Villa: Era una casa de camp
4.2 El comerç d’Hispania i Roma
El comerç era una cosa molt important per Hispania, amb tots els materials que aconseguien:
ferro, herbes, espècies. El gran punt de comerç principalment era de Tarraco a Ostia. Gràcies
als paviments romans, el comerci, no era simplement per mar sinó per Terra.

Treball fet per: David Aparicio 3/4/18 Faig Humanístic Input
4.3 Les monedes romanes
La moneda Roma, inicialment va ser una moneda romana de coure, anomenada moneda de
coure. Una moneda important era l’as (1= 1,88 lliures). El problema és que era mol liant,
perquè anava canbiant a vegades el valor. August va fixar el preu de la moneda.
4.4 Els deus romans
Aquests són els deus romans principals:
Júpiter
Juno
Minerva
Apolo
Diana
Es el rei dels deus i dels
homes. Va destronar al
seu pare Saturn. Es va
repetir el Imperi en que:
Ell es quedava amb el cel,
Neptú amb el mar i Plutó
amb el subsòl.
Germana i esposa de
Júpiter, tenien molts de
problemes d’infidelitat. És
la protectora de les dones
casades. Es representa
com matrona majestuosa.
Filla de Júpiter. És la
deessa de la sabiduria, de
les ciències i de l’art.
També de la guerra. És la
patrona d’Atenes.
Fill de Júpiter i de Latona,
és un deu totalment grec
que passa a Roma amb el
seu nom. Fa servir molt bé
l’arc i les fletxes, amb les
que va matar a Pitón (una
serp). És el deu de la
música, la poesia, la
elocencia, la medicina, les
arts i els auguris.
Germana bessona de
Apolo. És la deessa dels
boscos, a on es dedica,
armada amb arcs i fletxes
i unes quantes ninfes, al
seu hobby favorit: la caza.
Com a deessa de la nit,
s’he l’indentifica com la
Lluna i com a deessa dels
inferns.

Treball fet per: David Aparicio 3/4/18 Faig Humanístic Input
Neptú
Mart
Deu del mar, que controla
els vents i les tempestes.
Sel representa com un
trident, el centre
d’autoritat, i de vegades
amb un carro tirat per
cavallets de mar.
Fill de Júpiter i de Juno,
era el deu de la guerra,
anteriorment, en Roma,
havia sigut deu de la
vegetació i de les cosexes.
Com pare de Rómul i
Rem, és molt bé adorat a
Roma.
Venus
Mercurio
Vulcano
Filla de Júpiter, encara
que una altra tradició diu
que és espuma de mar. És
deessa de la bellesa i de
l’amor. Cupido, deu que
enamora llançant fletxes
és fill seu. És també la
mare de Eneas, pare dels
romans
Fill de Júpiter i de la ninfa
Maya, és el missatger dels
deus. Porta al infern els
esperits dels morts. És
també el deu de la
elocuecia, dels viatgers,
dels comerciants i dels
lladres, se’l sol
representar amb ales als
talons.
Fill de Júpiter i de Juno, és
el deu del foc, en el que
treballa els metalls. Se
l’atribueix la forja de
nombroses meravelles: El
palau del Sol, la diadema
de Ariadna, etc.

Treball fet per: David Aparicio 3/4/18 Faig Humanístic Input
Ceres
Filla de Saturn, és la
deessa de l’agricultura, va
ensenyar a la gent a
sembrar i cultivar. Van
raptar el seu fill i només el
deixen veure tots els
mesos que coincideixen
amb la primavera
Vesta
Protectora del foc i del
lloc. El foc es el seu símbol
sagrat. S’encarrega que el
foc estigui sempre encès
4.5 La cuina romana
Et delicias Romae
1r plat: Gustatio
Ous 1,5 asos Ostres
Olives 0,5 asos Bolets
Enciam 1 as Peix amb salmorra
Xicoira
3 asos
Alls 1,2 asos Invita la casa: Mulsum (vi vermell)
2n plat:
Aquí pagues 10 asos i pots agafar el que vulguis, mentre t’ho acabis aquí, hi ha :
Verdura
Cereals
Ous
Llegums
Carn
Peixos
3r plat: Secundae mensae (postres)
Dolços 2,50 asos Dolços de fruita 6,40 asos
Gelat amb mel 3,60 asos Dolços amb gelat 3,70 asos
Fruita amb gelat 2,90 asos Mel amb fruita 3,40 asos
Tant el Gustatio com el 2n plat és pot convinar amb diferents salses, a escollir.

Treball fet per: David Aparicio 3/4/18 Faig Humanístic Input
4.6 El vestit dels romans
La forma de vestir dels romans era semblant a la dels grecs, anaves vestit segons el teu nivell
social. També podem classificar el vestit romà segons perquè s’utilitzava la roba. Els materials
més utilitzats eren: la llana al hivern i el lli a l’estiu. Els romans tenien roba interior feta de lli.
Molts romans portaven túniques, als homes els hi arribava fins al genoll i a les dones fins els
talons. La toga era una vestimenta oficial que portava la gent important romana. Els romans no
tenien molts tipus de calçats, tenien: Solea sandàlies, Socci Per quan plovia, Calcei
reservat per grans ocasions, Caligae Ho portaven els soldats romans.
Els gladiadors portaven roba trencada i cascos vells. Els oficials tenien túniques de guerra i
cascos i espades propis d’un soldat romà. Un soldat d’infanteria portava una roba interior
còmoda i a sobre un armadura protectora i un casc, espada, escut...
A vegades els romans portaven complements de or plata i altres metalls, per impressionar a
l’altre gent. Es feien servir diferents símbols com animals, deus, estàtues, llocs, etc.
4.7 Un dia en la vida d’un Romà
La vida d’un ciutadà Romà varia segons el dia i la feina que tingui. Per centrar-nos bé m’he fixat
en la vida d’un ciutadà romà de classe alta.
De bon dematí, s’aixeca abans que surti el sol i aprofita les primeres hores per esmorzar bé i
dedicar-se als coses personals. Grans filòsofs romans diuen que aquestes hores havien sigut
molt importants per a la seva activitat. Després donaven una volta o anaven a un lloc que
l’haguessin convidat, com anar a un circ, o a un amfiteatre, o ser convidat a sa d’un amic per
dinar, etc. Després s’han anava al fòrum amb una llitera i un secretari per anar al senat, allà és
tiren xerrant fins que és pon el sol. Durant els dies de festa, no hi havia senat ja que aquestes
hores se les passaven al circ o a les festes. També si el senyor no anava al senat, feia una
migdiada i reposà fent exercici i per al bany, els més rics ho feien a les seves pròpies cases.
Després dels banys solien anar a xerrar amb els amics als llocs públics, o als bars. Finalment és
feia el sopar que es feia a casa seva o a casa d’algun amic. Finalment s’han anaven a dormir, en
canvi els esclaus es quedaven preparant la jornada de demà i després s’han anaven a dormir.
5. La Mobilitat
5.1 Les rutes marítimes

Treball fet per: David Aparicio 3/4/18 Faig Humanístic Input
5.2 Les vies de comunicació
Això és un mapa de les grans calçades de l’imperi Romà
Aquesta imatge representa les calçades romanes de Roma a l’exterior. Com els camins tots
passen per la capital (Roma). Moltes de aquestes calçades eren rutes de comerç dels romans i
comerciants a par de viatgers i missatgers vinguts de Roma. Com per un costat la via és divideix
al Nord d’Itàlia i se’n va cap a França arribant finalment a Iberia, i se’n va cap a Croàcia i cap a
Grècia.

Treball fet per: David Aparicio 3/4/18 Faig Humanístic Input
6. Divisió territorial
Aquest és el mapes de les províncies de Roma
Aquest és el de les províncies d’Hispania

Treball fet per: David Aparicio 3/4/18 Faig Humanístic Input