23.06.2018 Views

Treball Brassï (Alejandro Pérez)

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

BRASSAÏ (GYULA HALÁSZ)<br />

Qui era Brassaï?<br />

Com ja sabem, Brassaï (1899 – 1984) és el<br />

pseudònim del fotògraf hongarès Gyula Halász i fou<br />

un dels fotògrafs més grans del segle XX.<br />

També anomenat “l’ull de París”, l’any 1932 va<br />

captar les millors imatges de la capital francesa en<br />

l’àlbum “Paris de nuit”.


Enamorat de la seva ciutat i de la bellesa nocturna d’aquesta va fotografiar<br />

entreteniments públics: cafès, bars, salons de ball, prostitució del carrer, etc.<br />

Tenia la necessitat de penetrar en tot aquest món de la nit al màxim. Les<br />

màfies, la prostitució, el carrer, etc. La temptació de allò prohibit.


Més tard, es va centrar en totes les geometries atrevides que presentava<br />

París durant el dia.<br />

També va reflectir a la perfecció la societat en la que vivia. Sense dubte,<br />

ho va aconseguir.


Per últim, la majoria de dibuixos que van trobar de Brassaï dels anys 20<br />

eren cossos de dones.


Podem concloure que va ser el pare d’una nova forma de veure la ciutat<br />

del segle XX. Brassaï fou un home amb la necessitat de immortalitzar tot allò que<br />

representava la seva ciutat.<br />

Sensació al sortir de l’exposició<br />

Al sortir de l’exposició he sentit una sensació d’admiració i sorpresa. Crec<br />

que he sentit això per Brassaï perquè em xoca la manera que va tenir de veure<br />

la societat.<br />

Va parar-se a observar coses de les quals les altres persones de la seva<br />

època no van parar-se a pensar. Les formes dels edificis, els missatges de la nit<br />

i dels moments que hi ocorren, tots els tipus de cossos que podia tenir una dona,<br />

etc. I mentre més moments immortalitzava en la seva càmera, més en volia.<br />

Sempre anava volia anar més enllà.<br />

Veure les seves fotografies m’han fet sentir una viatge en el passat que<br />

em permetia penetrar les situacions més misterioses de París.


Dibuix d’una obra<br />

El mirall del bany (Brassaï, 1944)


El to del meu poble

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!