CORRECTO PAGINAS FINAL

Petjada
f.
Cop de peu del qui camina; senyal que deixa el peu de l’home
o d’un animal a la terra o lloc per on ha passat;
remor del peu en caminar.
FON.: pəʤáðə
Nostres petjades falleres comencen amb el naixement, doncs encara en bolquers
ja ens havien vestit de faller o fallera. Des d’aleshores no hem parat de fer camí.
Les petjades també són episodis, llegendes, relats de màgia,
poemes, música, foc, temps, amistats, amor
i sobretot paraules, moltes paraules…
Este llibret està dedicat a la memòria de Vicent Ferrandis.

Idea
Original
Visualització 27.09.2018

Crèdits.
Petjades.
Edició
Delegat del Llibret
Delegació de Llibret
Associació Cultural Falla Beniopa
Joanjo Reig
Aída Perelló / Abraham Sanjaime
Sandra Sabater / Edgar Morant
Llibret de l’Associació Cultural Falla de Beniopa
© de la portada
© dels textos del monogràfic
© Fotos del monogràfic
© d’aquesta edició
Text explicació del monument major
Il·lustracions del monument major
Text explicació del monument infantil
Il·lustracions del monument infantil
© Fotografies protocol faller
Correcció lingüística
Disseny gràfic i maquetació
Impressió
Tirada de la impressió
Dipòsit Legal
thesigned.
Els autors
David Marí
Associació Cultural Falla Beniopa
Joanjo Reig
Isabel Toscano
Abraham Sanjaime / Sandra Sabater
Jordi Signes
Salva Gregori
Sandra Sabater
thesigned.
Javiramos.com
400 exemplars
V-516-2011 (publicació periòdica)
Qualsevol forma de reproducció, distribució comunicació pública, o transformació d’esta obra
només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, excepte excepció prevista per
la llei. Dirigisca’s a la delegació del llibret si necessita fotocopiar o escanejar algun fragment
d’aquesta obra. Els comentaris i opinions de cada col·laborador són propietat d’ell mateix,
l’A. C. Falla de Beniopa no se’n fa responsable. Els textos presentats als diferents premis han
estat triats per la Delegació del Llibret de l’A. C. Falla de Beniopa.

Sumari.
Este llibret participa en els Premis
de les Lletres Falleres.
“Enrique Soler i Godes”
“Comfet”
“Mestre Ortifus”
“Climent Mata”
“Mocador i Emili d’Assaig sobre les Falles i Cultura Popular”
“+ Complet”
“Premi Portal de la Valldigna”
El present llibret ha participat en la convocatòria
dels premis de la Generalitat Valenciana a la promoció
de l’ús del valencià any 2019.
8
11
15
18
31
47
64
78
83
87
93
165
187
193
Editorial
Saluda Presidenta
Saluda President Infantil
Monument Infantil
Colaboracions Infantils
Reines, Padrina i Fillolets Infantils
Reines i Padrina Majors
Mantenidores
Executiva
Comissió Major
Col·laboracions literàries i fotogràfiques
Monument Major
Programa de festes 2019
Publicitats

Editorial
“Cada pas recorregut enriqueix al pelegrí
i l’apropa un poc més a fer realitat els seus somnis”.
Paulo Coelho
Caminar és una acció que fem cada dia i hem de reconéixer, que no li dediquem massa atenció. Caminem per desplaçar-nos o simplement
per inèrcia. Repetim l’acció una i altra vegada, i passa desapercebuda, com tantes altres coses importants en aquest món.
Estem immersos en el recorregut d’una sendera atapeïda d’estímuls incandescents, continus. Hem de buscar moments de reflexió i
fer un anàlisi exhaustiu d’aquells passos que donem i les petjades que hi deixem. Algunes es quedaran gravades per sempre en un lloc
preferent del nostre òrgan, literalment, més vital. D’altres, s’esborraran amb el pas del temps i el vent, i d’altres tan efímeres que seran
inapreciables, invisibles.
Si fem la vista enrere prenem consciència sobre la possibilitat d’haver modificat la silueta d’alguna d’elles. Tal vegada no han quedat
marcades com esperàvem o no han estat suficientment profundes. A més, en certs moments, l’esbós de nostra petjada pot semblar buit
o indesxifrable, i és que no sempre les nostres accions s’executen o es transmeten per complaure nostres desitjos més sincers.
Vos animem a aturar-se i a escorcollar en l’empremta i el record que han deixat vostres petjades de vida. Vos desitgem un recés de pau
i tranquil•litat per gaudir de l’essència d’aquest treball que teniu a les mans, que aprofundeix en les nostres arrels a ritme de dolçaina i
tabal.
8
Petjades.

“
El somni manté desperta la flama
que es guarda al cor de tota fallera,
fent florida i perfumada la rama
de la seua estirp d’arrels festera.
Si algú té present dia a dia l’anhel
per representar a la dona valenciana,
eres tu Lourdes, dolça com la mel
que ta presència a la falla engalana.
Has esperat llarg temps el moment
per arreplegar la collita sembrada,
transformant la planta en forment
i ser fallera per tots admirada.
Tomàs Femenia de Sierra
Hui s’ha complit la il·lusió desitjada
encenent en ta cara la nerviosa rialla,
perquè hui has sigut proclamada
presidenta de nostra falla.
“

Petjades.
Saluda
Presidenta
Lourdes Femenia
Martí
11

Estimades
falleres i fallers:
És per a mi un honor dirigir-me a vosaltres com a presidenta
d’aquesta gran comissió. Mai haguera imaginat arribar a
ostentar aquest càrrec, i és per a mi un orgull i un gran repte.
Espere estar a l’altura de les circumstàncies, ja que he tingut un
gran mestre; els que hem coneixeu ja sabeu a qui em referisc.
Eixa persona que em va transmetre l’amor per la aquesta festa,
per la nostra comissió i pel poble de Beniopa...
Papà, moltes gràcies!
Menció especial per a les Reines, Padrines i Fillolets d’enguany.
Espere que gaudiu de les vostres festes estimades, i que aquest
any el guardeu en un lloc preferent del vostre cor com el millor
dels records. I no puc oblidar-me del meu president infantil, Marc.
Aquest any m’acompanya en aquesta tasca, junts formem un
gran equip i estic segura que deixarem el nom de Beniopa en el
més alt.
Ja estem en la recta final, i aprofite l’avinentesa per fer una crida
a tots els fallers, amics de la nostra comissió i veïns i visitants del
nostre poble. Gaudiu, divertiu-se , balleu, passegeu pels carrers
de Beniopa, iscau de les vostres cases al sentir la banda de
música, i uniu-se als fallers que, amb tant de de sacrifici i esforç
trauen aquesta festa endavant.
He d’agrair també a eixa gran executiva i a tots els membres de
la comissió que, desinteressadament, han estat al meu costat
per ajudar-me en cada moment. Sense ells, dur aquesta tasca
endavant no seria possible.
Per acabar, sols em resta dir que
al sentir els trons i la tonada de la música,
s’obliden els rancors i que l’amistat ens unisca.
Bones Falles 2019 per a totes i tots!

Lourdes, la meua amiga i ara la meua presidenta. Eixa
presidenta que em va gravar un dia diguent: quan tu sigues
presidenta, jo seré Reina de la Falla. Si et dic la veritat, pensava
que no et presentaries mai, però mira, ací estem les dos. Segur
que alguna llumeneta t’il·lumina en el camí. Jo encara tremole,
no sé el que vindrà, però juntes de la mà,com li he dit a Lola,
anirem a per tot.
Sols et diré una frase: QUE LA FORÇA ENS ACOMPANYE!
Arantxa Ferri Bañuls
Salva Gregori

Petjades.
Saluda
President Infantil
Marc Pons
Gómez
15

Fallerets
i falleretes:
Com ja va fer el meu germà Hugo, enguany tinc l’honor d’estar
al capdavant de la nostra comissió infantil, un cartell molt
desitjat que gràcies a la meua família, i a la presidenta Lourdes,
per pensar en mi, he pogut fer realitat.
Les Falles són unes festes que els fallers vivim intensament
i que treballem de valent durant molts mesos per a estar al
capdavant tant en monuments, cavalcades com en totes les
activitats que participem.
Per suposat les Reines, Padrines, Fillolets
i jo mateix així ho farem, compartint amb
tots grans moments que es mantindran
per sempre, als nostres records.
Ara es hora de recollir l’esforç de tot un any i gaudir d’una
setmana fallera al màxim, per això vull fer una crida ben forta a
tots els xiquets i xiquetes perquè ompliguen l’envelat, participen
al bateig I l’ofrena, gaudeixquen a les cercaviles, ballen a les
revetles...
Que comence la millor festa del món!

El meu President Infantil és Marc i estic molt contenta que
m’acompanye en aquest any, ja que hem fet molt bona amistat.
És callat, però en el primer acte que vam tindre junts ja vam
començar a fer-nos bons amics. En un primer moment, tan sols
coincidíem per la falla, i en comptades ocasions havia parlat
amb ell. Però el fet de tindre amics en comú a Beniopa, ens
ha permés compartir més temps junts. Ara, ja portem diversos
actes, i estem vivint de manera molt especial cada moment.
M’agrada molt que m’acompanyes, Marc. De segur que ho
passarem d’allò més bé i gaudirem d’aquestes falles, junts.
Lola Ferrairó Bañuls
Salva Gregori

Monument
Autors
Lema
Artistes
Il·lustracions
Infan
Abraham Sanjaime i Sandra Sabater
Magicae Ignis
Palacio i Serra
Jordi Signes
8

til
Magicae
Ignis

___________
Prop d’El Bosc de les Rialles, seguint la sendera dels Focs Fatuos,
descobrireu un vell i gran castell. Exuberant, majestuós, proclamant a viva veu
un gran assossec al seu voltant. Però pareu atenció,
no sempre les coses són el que semblen.
Benvinguts a Bayrenius college, la nostra escola de màgia.
Un lloc on la incredulitat i l’escepticisme del món que hem construït no hi tenen cabuda.
Si heu decidit endinsar-vos en aquesta aventura, una premisa heu de complir,
i és que els vostres més fidels companys de viatge han de ser la imaginació i la fantasia.
Afecció per ambdós sentiments que molts hem deixat a banda,
oblidats, tan sols reservats per als més menuts.
Però amb compte, que encantats podeu quedar,
com els ha passat als nostres altres visitants,
que ja han entrat a formar part dels petrificats.
i així s’han quedat.
Tots ells comparteixen un tret: fallers de cap a peus.
Uns éssers que s’han deixat portar per l’encisador aroma de l’enveja i el conflicte,
oblidant així la verdadera essència i la màgia que envolta nostra festa.
I per començar, un darrer obstacle haureu de superar,
i és que amb candor i confiança els següents versos haureu de pronunciar,
ja que sols així en el meravellós món de la màgia us podreu endinsar.

Jugar i endevinar amb mags, bruixes i joguines;
fins i tot encertar, conegudes profecies.
Tal vegada barrejar les il·lusions i les rialles.
Éssers màgics i l’atzar deixaran noves petjades.
I la màgia a tots contagia amb cartes, barrets o pocions,
van inculcant a tota la xicalla l’encisador aroma dels trons.
Us volem presentar nostres noves encreuades,
art i màgia han d’estar al centre de les mirades.

Encanteri
Tallatus a trocetus
Especialitat
Il·lusionisme
Animals dins de caixes
una serra a la mà,
unes curtes paraules
que un jove mag exclamà.
La girafa veu des d’especial
a les altres quatre essencials,
per ella poder aparentar
i a la resta poder descartar.
Amb aquestes senzilles lliçons
podem fer que a Gandia,
les seues falles amb harmonia
es dividisquen en cinc seccions.
Malgrat tota la corrupció,
tots els fallers de Gandia
amb tota la picardia
lluiten per la menor secció.

Encanteri
Fuga magicis
Especialitat
Vol
La màgia pot dur-nos
a un gran món pantanós,
agafa la teua escombra
i ningú et podrà fer ombra.
Pel nostre vol sabotejar
apareix l’òliba per embruixar,
amb tan sols un xicotet sospir
els premis que somiem aconseguir.
Per volar, mocador i brusó
oficial de cada comissió ,
un riu de grans colors
on lluiten per ser els millors.
Per ser un gran volador
has de tindre gran valor,
i en terra hauràs de deixar
els mags que et puguin molestar.

Encanteri
Card ludum
Especialitat
Cartomàgia
Màgia de cartes i rialles
el joc es cosa de les falles,
si un banderí vols guanyar
al gran mestre hauràs de reptar.
Mentides, trampes i un picar d’ull
tot per guanyar una partida,
que ens ompli a tots de gran orgull
o bé d’una ràbia maleïda.
Els guerrers a la batalla
envoltant un gran tapís verd,
no jugues la morralla
a vore qui és el que perd.
La sort és cosa d’encanteris ,
no parlem de grans criteris,
sols d’astúcia amb el joc
buscant sempre el millor lloc.

Encanteri
Fallerus mendacebus
Especialitat
Il·lusionisme
Amb l’il·lusionisme volem jugar
per a la falla fer participar,
monuments per tot arreu
dels que tots s’enamoreu.
Una màgica mà elegirà
el gran monument que guanyarà
en cada una de les seccions,
entre totes les comissions.
Amb un somriure hem de mentir
per a poder de tot gaudir,
el mag un gran barret ha de tenir
per a poder a tot competir.
Tot preparat per a la cremà,
però els ninots de la plantà
de la falla estan retirats,
doncs de l’artista són reciclats.

Encanteri
Burbujus veridi
Especialitat
Pocions
L’encanteri per excel·lència
jurats, pocions i beuratges,
i alguns demanaran paciència
per emprendre tal magnífic viatge.
Com un nen desvetllat,
a les puntuacions s’ha despistat,
tastant i retastant la barreja,
de pensar ha canviat.
I un elixir ben especiat
una bruixa ha preparat,
i és que algun que altre jurat
la veritat ha amagat.
Verdes i grogues les bombolles,
Gats, calderes i bruixots,
en un nivell superior ja hi eres
anima’t i fes l’encanteri, si pots!

Encanteri
Comparsus exactam eam
Especialitat
Numismàgia
En uns autèntics artistes
es converteixen els fallers,
inventen milers d’acrobàcies
però mai estan tots contents.
Llapis o pinzell es plantegen
per crear els ninotets,
que del circ al zoo passegen
cada any els menudets.
Un diumenge assenyalat
del mes més curt de l’any,
hores d’insomni a cada llar
per lluir tot el treball.
De la xistera tant se val
princesses o gripaus,
la qüestió és gastar dineral
per vore quin és més exuberant.

Magicae > Màgia
1. Conjunt de coneixements i pràctiques amb què es pretén aconseguir coses
extraordinàries amb ajuda d’éssers o forces sobrenaturals.
“Durant molt temps els llibres de màgia i d’alquímia van estar prohibits”
2. Conjunt de trucs i habilitats amb els quals es fan jocs de mans i coses
sorprenents i extraordinàries com fer aparèixer i desaparèixer objectes i
persones, descobrir coses ocultes, etc.
Ignis > Foc
1. Emissió de llum i calor produïda per la combustió d’una matèria.
2. Matèria que està cremant amb flama o amb brasa.

Encanteri
Magicae
ignis
Especialitat
Defensa
front les arts obscures
Tota la llum que ens envolta
desapareix sense deixar rastre,
una espurna ens abrillanta
i al cel, un castell com un astre.
Les flames creixen ràpidament
amb elles i el vent, el final.
Sols queda el record a la ment
d’una lluita descomunal.
Trons per tot arreu ens fan lluitar
amb una màgia molt especial,
bruixes i bruixots junts a barallar
en una gran lluita celestial.
Muntanyes de cendra al sòl
esperits d’il·lusió en l’aire,
com un fènix alçant el vol
i així oblidar l’escombriaire.

Petjades.
Col·laboracions
Infantils
31

Sandra Miñana

Els avis
L’emprempta dels avis és especial
i també, molt difícil d’explicar.
Els iaios no et marmolen
i si vols alguna cosa ells t’ho donen.
Però això no és l’essencial
i sí la seua dedicació incondicional.
Allò important es l’amor
que amb alegria proclamen amb favor.
A les vespres i festes
amb ells genial t’ho passes
i en Nadal, molta diversió hi ha.
Molts records d’ells et quedaran
així que fes-los un bes ben gran.
Aquesta petjada és impossible d’esborrar
perquè en ells infinita estima hi ha.
Claudia Millet

A tots els fallerets i falleretes:
Em diuen Adrián i una xica molt simpàtica m´ha preguntat quins són els motius pels que
m’han fet fillolet de la Falla Beniopa. Jo, que realment no sé què és això, ni tampoc què són
les Falles (perquè sóc molt xicotet, clar) tan sols puc dir que estic completament segur que
m’agradaran. Encara recorde la careta que vaig posar quan van tocar a la porta de ma casa,
i de sobte, només feien que entrar persones i xiquets, molt contents tots, i jo no comprenia
res; o quan em van col·locar un pijama negre amb una calavera i vam anar a menjar allò
que anomenen “figatells”... que bo.
A més, també recorde quan, per primera vegada, em van engalanar amb un mocador al cap
i la meua mami, molt orgullosa, travessà una passarel·la fins una xiqueta molt guapeta que
em donà un faixí mentre tots aplaudien, o quan vaig escoltar la banda de música i l’alegria
amb la que ballava la gent.
Com he dit abans, no sé encara què són les Falles, però tinc clar que desitge participar i gaudir
d’aquesta festa com tots ells. Vull créixer en una casa on sé que em cuidaran i faran allò
impossible perquè no deixe de somriure mai; on els meus papis han cregut que puc ser feliç;
allí, on està la il·lusió, a Beniopa.
FilloletAdrián

Què són les petjades?
Vaig nàixer un 13 de gener, a l’any 2018.
Els meus pares ja eren de la comissió, encara que em conten que al papi allò de vestir-se de faller no li agrada
gens. La mami, en canvi, ho ha fet des de xicoteta, però segons ella ja està major i li cansa tot. Quina vellea
farà! He, he, he...
Els meus uelos, Fernando i Lolín també s’han vestit sempre, a l’igual que la tia Xaro i la tia Aída. El meu
germanet Ausiàs també, encara que a ell li va més allò d’anar en brusó. Tots nosaltres hem desfilat a la
Falla de Beniopa. La mami diu que és la millor així que deu ser veritat.
Que què són les petjades? Doncs, tal vegada siga això que m’ha deixat la meua família a la falla, i haja quedat
marcada per sempre. O tal vegada no. Encara no ho sé, però amb el temps ja es vorà…
L’any passat jo també em vaig posar el vestit de valenciana i vaig ser batejada pels fallers de la ciutat. Serà
això una petjada? Tampoc ho sé. El que sí sé és que enguany sóc filloleta de la comissió i pot ser siga aquest
fet el que em deixe la petjada fallera. Mare meua, quin embolic! gual estic complicant-me massa i tan sols he
de deixar que vinguen les coses i ja està. En uns anys vos conte…
Que les vostres petjades siguen tan meravelloses com les meues . Una besada de la vostra filloleta Altea Fornés
Perelló.
Muack!
FilloletaAltea

Hola a tots!
El meu nom és Álvaro Solbes Estremera i vaig nàixer el 4 d’abril, passant Falles. Els meus pares són Juan i
Ceci. El meu pare no és molt faller, encara que el seu pare ,i iaio meu, anava a pintar falles amb els artistes
fallers. En canvi, la meua mare sí es fallera i des de fa uns quants anys ix en aquesta comissió.
Jo, ja des de la panxa de ma mare, em març, escoltava el so de la banda de música, tocant pasdobles pels
carrers de Gandia, i per suposat, La Campanera en la plaça de Beniopa.
Aquest any sóc fillolet i amb molta il·lusió, lluiré el vestit que m’ha comprat la meua padrina Vanessa,
que també és molt fallera d’aquesta comissió.
Espere gaudir amb tots els fillolets i reines en tots el acles i, més si cap, en els dies grans de Falles.
També m’agradaria poder gaudir d’aquesta falla i la seua gent, per molts anys.
Aquestes són les passes que vull seguir…
Visquen les Falles i visca la Falla Beniopa!
Fillolet Álvaro

Hola, sóc Axel.
Tinc sis mesos i no me n’adone molt bé del que passa al meu voltant, però ja des de la panxeta de ma mare
sentia com ella es posava contenta en anar a la nostra falla, la de Beniopa.
A través dels seus ulls, del seu olfacte, de la seua oïda i de la seua pell, em vaig encisar del color, de l’olor, del
so i de l’emoció que a ella li produïen les Falles.
Ara, com no podia ser d’altra manera, estic participant de la festa josefina de manera activa,
sent un dels fillolets de la nostra comissió, seguint així les petjades de ma mare que tant estima la festa.
A mon pare sembla no emocionar-li massa, però mamà tranquil·la que tu i jo el contagiarem amb la nostra
alegria.
I els que estan més contents de vore’m seguir les seues petjades al món de les Falles, són sense cap dubte, els
meus iaios Lola i Emilio. Ells són grans fallers i van transmetre l’amor per la nostra festa a la seua filla i
ara, estan molt orgullosos d’acompanyar-me en cada acte i vore com el seu “netet” dóna les seues primeres
passes en aquest llarg camí faller, en el qual espere continuar molt de temps.
Gràcies a vosaltres iaios, i a tu mami, per deixar-me seguir les vostres petjades falleres...
Espere fer-ho d’allò més bé!
Fillolet Axel

I enguany sóc Padrina Infantil…
Eren les Falles del 2015 i encara que en casa m’esperaven amb molta il•lusió, la mamà estava nerviosa
perquè es pensava que arribaria en plena festa, però no va ser així; em vaig fer d’esperar i a la fi vaig
arribar a aquest món l’1 d’abril.
Els que em coneixen saben que sóc fallera, inclús, des d’abans de náixer, ja que el meu ‘tete’ Juanma, en
assabentar-se que era una xiqueta, va comprar una vidriola i li va dibuixar unes pintes i una manta
morellana. Des d’aleshores quedava clar què m’esperava en el futur.
I és que havia de continuar les petjades del meu cosí, que és qui m’ha inculcat l’amor per la festa de les Falles,
ja que portar un vestit de fallera amb el davantal ple de lluentons és el que més m’agrada, perquè ja sabeu
que sempre vull anar vestida de princessa…
Ara, estic escrivint aquestes paraules perquè un dia van tocar el timbre i de sobte, casa es va omplir de gent…
de la falla. Sorpresa!
Lourdes em va preguntar si volia ser la Padrina Infantil per a l’any 2019 i amb un somriure hi vaig acceptar
el càrrec, de seguida. Des d’aleshores, i a partir d’aquell dia màgic en què vaig creuar la passarel·la de la mà
de Martín, el meu amiguet i acompanyant, estic gaudint de la música, de la festa i de tota la màgia que envolta
les Falles.
Espere que les meues petjades, deixen constància de la meua estima per la nostra festa,
i és que jo sóc Marta, i aquest any sóc la Padrina Infantil de Beniopa.
Padrina InfantilMarta

Sóc una xiqueta extrovertida amb ganes de participar a la falla.
Com m’agrada tant, sempre estic pel mig, i a més,
tinc dos amigues que són Reines del Foc i de la Falla.
Per tant, jo havia de ser la de la Festa…
Però per poder accedir a aquest càrrec li he insistit molt als meus pares.
Ara sóc feliç i espere gaudir d’un any inoblidable.
Reina Infantil Ariadna

Tot va començar a les Falles del 2008, i és que amb tan sols nou mesos, els meus pares ja “em van liar” per a
vestir-me de fallera, i clar, jo no podia negar-me, era la meua única opció.
No sabia que anava agradar-me tant fins al punt de ser aquest any Reina del Foc Infantil, però tornem
enrere que encara queden moltes coses per explicar.
Tot i que el meu segon any de fallera tenia el braç trencat i amb escaiola, no va ser impediment per posar-me
el vestit i gaudir de la festa.
Més tard, en el 2012 em van proposar ser Padrina Infantil, i estava clar que no anava a negar-me, doncs era
el meu primer càrrec dins de la nostra comissió.
Cinc anys després, amb la banda de Reina de l’Art vaig saber què és compartir un any ple d’experiències amb
la resta de companyes de regnat.
Gràcies a aquests xicotets passos, he pogut arribar a ser Reina del Foc Infantil i entendre la gran importància
d’aquest càrrec, i poder cremar el dia de Sant Josep el monument faller.
Reina InfantilAna

Arribe a la falla de la mà dels meus pares, ja que eren faller inclús abans de coneixer-se. Mon pare tenia als
amics en la comissió i ma mare, els seus germans. Però sobretot la meua uela...tots ells estaven molt implicats
en la falla Beniopa.
Des de ben menudeta recorde haver-me vestit de fallera, però també he participat en cavalcades i en el
Festival Musical Infantil.
Va ser fa dos anys quan vaig començar els regnats, i vaig ser Reina de la Poesia. En eixe moment em vaig
adonar que volia ser Reina de la Falla i vaig començar a insistir als meus pares.
Per a mi, és un somni convertit en realitat.
Reina Infantil Lola

42
Comissió
Infantil

President: Marc Pons Gómez
Delegat de festes: Gerard Reig Malonda
Yzzan Albert López
Aina Aparisi Ferrer
Carlos Aragó Bou
Sofía Aragó Bou
Aleix Bañuls Carbó
Paco Bravo Ferri
Pepe Bravo Ferri
Adrián Castaño Giménez
Arturo de los Santos Juanes Romera
Gonzalo de los Santos Juanes Romera
Claudio de los Santos Juanes Sabater
Mario de los Santos Juanes Sabater
Ares del Rosario Ferri
Borja Dermendzhiev Peiró
Marc Donet Martín
Martín Donet Martín
Juan Esparza Tomás
Mónica Faus García
José Fernández Camarena
Lola Fernández Camarena
Antonia Fernández Cantó
Erich Fernández Sánchez
Lola Ferrairó Bañuls
Valeria Ferrandis Koeva
Altea Fornés Perelló
Ausiàs Fornés Perelló
Martín Gadea Bravo
Candela Gaitán Vicens
Sara Gaitán Vicens
Laura García Carbó
Irene Gaspar Fuster
Daniel García-Pando Muñoz
Marta Gilabert Martínez
Ariadna Granero Moreno
Aroa Guinot Vidal
Irati Hurtado Sotoca
Álvaro Marco Solves
Sara Martínez Belmonte
Hugo Martínez Peiró
Mireia Martínez Sanchis
Mateo Miñana
Joan Miret Sánchez
Ana Moncho Bañuls
Martina Moncho Bañuls
Lluna Moncho Subiela
Iratxe Montalbán Goñi
Adrián Moreno García
Claudia Moreno García
Laura Pellicer Suárez
Vera Piris López
Hugo Pons Gómez
Rebeca Reig Malonda
Axel Requena Selfa
Carmela Rodrigo Ramírez
Marc Rodrigo Ramírez
Marta Roselló Ramírez
Alejandro Sanchis Gregori
Joan Serquera Moratal
Neus Serquera Moratal
Lucía Signes Acevedo
Marina Signes Acevedo
Aina Solbes Bañuls
Álvaro Solbes Estremera
Martina Soria Rodrigo
Pablo Soria Rodrigo
Alicia Tarrasó Arlandis
Mateo Tarrasó Arlandis
Ainara Tarrasó Castellá

Falleres
Majors
de Gandia
Júlia
Perles Moncho
FMI
‘19
Laura
Puig Martí
FM

Salva Gregori

Reines
Infan

Petjades.
tils
Padrina i Fillolets
47

Per a mi Lola és la millor companya que podria tindre en aquesta aventura.
Ella és molt simpàtica i divertida i amb ella mai t’avorreixes.
És molt bona xiqueta, si en algun acte m’he posat nerviós
sempre ha estat al meu costat per a ajudar-me.
Tan sols dir-te Lola, que per a mi eres la millor
Reina de la Falla Infantil que podem tindre.
Marc Pons Gómez

Dolça
i somiadora
Reina
de la Falla
Lola
Ferrairó Bañuls
Salva Gregori

Mai haguera pensat que poguera acompanyar-te en moments tan importants.
Vas ser Padrina, Reina de l’Art i ara Reina del Foc,
i sempre ho hem viscut junts.
Enguany serà un any ple d’emocions que viurem els dos.
Sempre seràs la meua fallera.
Juan Esparza Tomás

Vergonyosa
i molt carinyosa
Reina
del Foc
Ana
Moncho Bañuls
Salva Gregori

A Ariadna li agraden molt les Falles.
És molt alegre i li agrada moltíssim passejar per Beniopa amb les seues amigues.
Gaudeix en cada festa, com la que més.
He tingut el plaer de ser el seu acompanyant en altres ocasions,
i puc assegurar que serà una gran Reina de la Festa.
Gerard Reig Malonda

Alegre
i inquieta
Reina
de la Festa
Ariadna
Granero Moreno
Salva Gregori

Sempre somriu, la princessa
dolça i delicada la meua fallereta.
Jugar i parlar li agrada
Ai! quan li canten l’albada...
Guarda al teu cor cada record
com un benvolgut tresor.
Gaudeix, Marta les Falles
amb la millor de les teues rialles.
Martín Gadea Bravo

Princessa
i delicada
Padrina
Marta
Gilabert Martínez
Salva Gregori

I així eres tu, un terbolí que ha rebolicat les nostres vides. Una ona gegant que ens porta amunt
i avall per on tu vols. Però quan ens mires amb eixos ulls, impossible no rendir-se als teus peus.
VOLGUDA Altea, i ho dic amb lletres grans, perquè des que vas nàixer has tingut la sort
de tindre al teu voltant molta gent que t’estima.
Ja vas nàixer en el moment adequat i vas tindre el privilegi de ser batejada per les FFMM de
Gandia. Viure eixe moment va ser molt especial per a nosaltres, ja que mai ho havíem viscut
d’una manera tan bonica i ara, recent complit un any, ja tan nomenat filloleta per a l’any 2019,
vaja que no hi ha qui et pare.
Estic segura que seràs el que vulgues ser perquè tens tot el que necessites per aconseguir-ho.
Xaro Ramírez Pinzón

Terbolí
i carinyosa
Filloleta
Altea
Fornés Perelló
Salva Gregori

Al mes de març vas arribar i, amb eixa alegria que desprens,
no podies sinó ser fillolet de la Falla Beniopa.
Adrián, la teua família et vol tant que han fet un esforç
per a que tingues els millors records.
Amb amics i parents gaudiu d’un gran any.
Laia Giménez Orts

Alegre
i simpàtic
Fillolet
Adrián
Castaño Giménez
Salva Gregori

Al meu xicotet Axel,
Fa poc més de sis mesos que vas arribar a les nostres vides. Eres un xiquet despert, alegre i molt
afectuós. En aquest temps he aprés que l’amor d’una mare cap als seus fills no es pot comparar
amb res. Ja no m’imagine la meua vida sense tu, mirant-me fixament, quan despertes al matí,
esperant que et somrigui, per a fer-ho tu després; omplint-me de besades, o millor dit de baves,
la meua cara en arribar de treballar, llavors és com si es parés el temps i només estiguérem tu i jo.
El temps passa de pressa i ens queden moltes coses boniques per viure, continua creixent amor
meu, continua sent el xiquet feliç que eres ara, perquè els teus pares sempre estaran ací per a fer
que així siga.
Espere gaudisques de les Falles de la mateixa manera que ho fa la mamà.
Mónica Selfa Macías

Despert
i molt afectuós
Fillolet
Axel
Requena Selfa
Salva Gregori

Com a valencià, sent orgull i sentiment cada vegada que isc al carrer en març.
Des que et van elegir com a fillolet I et veig vestidet de faller, es multipliquen per mil
les emocions. Aquest anys, ets un dels quatre fillolets d’aquesta comissió,
un orgull per a la teua família.
Ara, Álvaro eres impassible a aquestes emocions, però amb fotos, vídeos, vivències
i records que et transmetrem en un futur, podràs sentir aquesta explosió de sentiments.
Gràcies a la Falla Beniopa per fer-nos viure aquesta experiència.
Juan Solbes González

Guapot
i meravellós
Fillolet
Álvaro
Solbes Estremera
Salva Gregori

4
Reines
Ma

jors
i Padrina

A Arantxa m’uneix una estima molt gran pel món de les Falles, i concretament
per la nostra, la de Beniopa. Així és que no podíem deixar de compartir
aquest any tan especial.
Tenim una gran complicitat, ja que compartim amistat dins i fora de la falla...
Arantxa és beniopera d´adopció, però amb el cor tan benioper, que és
ben mereixedora d´aquest regnat que enguany ostenta.
Volguda Arantxa, allò que que un dia va ser un pacte, hui és una realitat.
Treballadora inesgotable, t’has guanyat el voler de tots els fallers.
Rep l’estima de tots ells, en cada acte.
Sols et queda, Arantxa, gaudir d’aquestes Falles
i n’estic ben segura que ho faràs.
T´estime “peque”.
Lourdes Femenia Martí

Amiga
i volguda
Reina
de la Falla
Arantxa
Ferri Bañuls
Salva Gregori

Vas arribar amb molt d’art i ara, amb lletres de foc podràs complir la teua paraula d’amiga.
Segur que serà un gran any i amb el teu fill com a president i tu, com a Reina del Foc,
heu de gaudir-ho.
És una alegria per a mi poder acompanyar-te en esta gran aventura.
Santiago Tarrasó Morant

Decidida
i valenta
Reina
del Foc
Lorena
Gómez Gómez
Salva Gregori

Perquè no hi ha un càrrec que et defineixi millor,
tu que ets la festa en persona,
amb el teu somriure, amb la teua alegria,
amb el teu sentit de l’humor.
No hi ha a Beniopa millor Reina de la Festa que tu.
Kico Escrivà Muñoz

Generosa
i sensible
Reina
de la Festa
Natalia
Solves Gavilà
Salva Gregori

Maria José (o Tote , com la coneguem carinyosament), és nostra Reina de la
Poesia. Quan ja pensaves que no el tornaries a vestir de fallera,
arriba la millor poesia feta realitat en regnat.
Sens dubte, és un moment molt especial al compartir-lo amb Natàlia
(la teua germana).
Dona. Mare. Creativa, Comboiadora. Detallista. Controladora.
Presumida. Balladora. Cuinera. Geni i figura.
Amb caràcter...i carinyosa.
Joanjo Reig Fuster

Creativa
i detallista
Reina
de la Poesia
Maria José
Solves Gavilà
Salva Gregori

Un any més, la il·lusió t’envolta,
juga amb els sentits vestint-los de festa.
Un any més, Laura, estàs ací,
emocionant-nos amb la joia de la teua presència.
José Carlos Simó Fayos

Responsable
i treballadora
Padrina
Laura
Romaguera Miñana
Salva Gregori

8
Mantenidores

A la meua cunyada Laura, que és com una altra germana
per a mi i que, fins i tot, crec que tenia més il·lusió que jo
amb aquest regnat.
Les Falles són tot el que tu eres: foc, fum, amistat,
treball, vocació, festa, color, música, alegria i família i tu
ací n’has creat d’una ben bona, i ens has portat darrere.
De segur que l’any ens depara coses meravelloses,
començant pel teu manteniment.
Gràcies!
Arantxa Ferri Bañuls
Laura
Bravo Alemany
Salva Gregori

La meua mantenidora ha sigut la meua cosina Sonia.
Des del moment que em van donar la possibilitat de
triar-la, no vaig tindre cap dubte, ja que la complicitat
que tenim mútuament és màxima.
Una de les raons va ser que Sonia podia ser una de les
persones que millor em coneixia i una de les que a mi
més il·lusió em feia.
L’admire molt com a persona, per la seua manera de ser
i, en ocasions, tracte de seguir-li els passos. A més a
més, ella també va ser Reina de la Falla Infantil en 2002.
Sols espere que tinga vacances aquestes Falles i puga
acompanyar-me en tots els actes.
Lola Ferrairó Bañuls
Sonia
Bañuls Puig
Salva Gregori

Petjades.
Executiva
83

Lourdes Femenia Martí
Santiago Tarrasó Morant
Amparo Femenia Martí
Juan Marino Gilabert Ruiz De Gordejuela
Carlos Fornés Bordás
Gonzalo Moll Soler
Mónica Romero Asensio
Jose Vicens Faus
Joanjo Reig Fuster
Estela Castellá Serrano
Jordi Signes Pedro
Abraham Sanjaime Camarena
Maite Creix Martí
Gemma Orengo Puig
Laura Bravo Alemany
Javier Ferrairó Soldevila
Aída Perelló Ramírez
Xaro Ramírez Pinzón
Agustín Morales Capuchino
Francisco Aparisi Romero

Àrea Presidència
Presidenta
Vicepresident
Relacions públiques
Delegada de Dones
Delegació Monument
Lourdes Femenia Martí
Santiago Tarrasó Morant
Aída Perelló Ramírez
Estela Castellá Serrano
Joanjo Reig Fuster / Abraham Sanjaime Camarena
Àrea de Secretaria i Comunicació
Secretaria
Sot secretaries
Delegació d’arxiu
Delegació xarxes socials
Amparo Femenia Martí
Gemma Orengo Puig / Maite Creix Martí
Amparo Femenia Martí / Pep Morant Sequí
Jordi Signes Pedro
Àrea Econòmica
Tresorer
Comptador
Loters
Delegat de quotes
Delegació d’inventari del llar
Delegat d’instal·lacions i muntatges
Delegat de publicitat
Carlos Fornés Bordás
Javier Ferrairó Soldevila
Gonzalo Moll Soler / Inma Moratal Sanz
Javier Ferrairó Soldevila
Ximo Moncho Frasquet / Santiago Tarrasó Morant
Amparo Femenia Martí
Agustí Morales Capuchino
Juan París Aleixit
Àrea de Festes i Activitats
Delegat de festes Juan Marino Gilabert Ruiz De Gordejuela
Vice delegada de festes Laura Bravo Alemany
Delegada d’activitats Rosana Bañuls Climent
Delegació de protocol Aída Perelló Ramírez / Xaro Ramírez Pinzón
Delegat de plantà Victor Fornés Bordás
Delegats de Cremà Paco Bou Ortolá / Francisco Aparisi Romero
Delegació d’estendard major Vicente Llopis Martínez
Delegació d’estendard infantil Samuel Llopis Mayans
Delegació de banderes Pilar Mayans Fresneda

Àrea Cultura
Delegat Cultura
Vice Delegat Cultura
Delegat de llibret
Vice delegats Llibret
Delegada de teatre
Delegat d’emissió
Delegació informatiu
Delegació de curtmetratge
Joanjo Reig Fuster
Abraham Sanjaime Camarena
Joanjo Reig Fuster
Abraham Sanjaime Camarena / Aída Perelló Ramírez
Sandra Sabater Císcar / Edgar Morant Solves
Marlén López Martín
Jose Vicens Faus
Abel Palau Ordiñana
Abraham Sanjaime Camarena / Jordi Signes Pedro
Àrea artística
Delegat artístic
Delegada de cavalcades
Delegació Festival Infantil
Jordi Signes Pedro
Mónica Romero Asensio
Jordi Signes Pedro / Amparo Femenia Martí
Juan Marino Gilabert Ruiz De Gordejuela
Àrea Jocs
Delegada de jocs
Delegada de dones
Delegat de truc d’homes
Delegada de truc de dones
Delegada de Bac
Delegat de truc sènior
Delegat de truc juvenil
Estela Castellá Serrano
Estela Castellá Serrano
Tomas Castellá Ramírez
Estela Castellá Serrano
Amparo Martí Timoner
Juan Marino Gilabert Ruiz de Gordejuela
Adrián Ferrairó Bañuls

Petjades.
Comissió
Major
87

Ana Acevedo Domingos
Francisco Aparisi Romero
Isabel Arcos Nieto
Vicent Aragó Cotanda
Jéssica Argento Ramos
Jesús Bañuls Almarza
Juana Bañuls Climent
Minaya Bañuls Climent
Rosana Bañuls Climent
VÍctor Bañuls Climent
José Bañuls Fuster
Iván Bañuls Miret
Salvador Bañuls Pardo
Sonia Bañuls Puig
VÍctor Bañuls Puig
José Manuel Bañuls Piris
Carlos Bou Chover
Marcela Bou Chover
Paco Bou Ortolá
Laura Bravo Alemany
Sergio Bravo Alemany
Vicent Bravo Tarrazona
María Dolores Camarena Martínez
Pablo Cano Alcaide
Pablo Cano Romero
Rocío Cano Romero
Núria Carbó Lloret
Verónica Carpi Sanz
David Castaño Artesero
Lidia Castaño Artesero
Tomás Castellá Ramírez
Juan Castellá Serrano
Estela Castellá Serrano
Raquel Castellá Serrano
María José Chover Mira
Rosa Císcar Millet
Juan Creix Barrionuevo
Jordi Creix Albors
Maite Creix Martí
Eduardo de los Santos Juanes
Arlandis
Juan Miguel de los Santos Juanes
Arlandis
Cecilia Estremera Martínez
Amparo Femenia Martí
Lourdes Femenia Martí
Arturo Fernández López
Félix David Fernández Valladolid
Adrián Ferrairó Bañuls
Javier Ferrairó Soldevila
María Jesús Ferrandis Ángel
Vicente Juan Ferrandis Martínez
Ana Ferrer Martí
Arantxa Ferri Bañuls
Mariela Ferri Damunt
Carlos Fornés Bordás
Víctor Fornés Bordás
Patricia Fuster Fort
José Gadea Gracia
Izan Gandía Castellá
Jesús Garcia Cànoves
Xelo Garcia Fort
Mireia García Gea
Toni García Lliso
Blanca García Lorente
Alba García Lorente
Luis García Lorente
Joaquín García- Pando Fuster
Francisco García Rodríguez
Juan Marino Gilabert Ruiz de
Gordejuela
Fran Giménez Gómez
Laia Giménez Orts
Lorena Gómez Gómez
José Granero
Alex Granero Moreno
Lucas Huesca Bañón
José Francisco Ibiza Fuster

Guillermo Ibiza Romero
Lola Jiménez Jaime
Bogdana Ivanova Koeva
Vicente Llopis Martínez
Esteban Llopis Mayans
Samuel Llopis Mayans
Juanjo Llorens Benavent
Eva María Llorens Moll
Laura Llorens Moll
Marlén López Martín
María José Lorente Lloret
Fina Lorente Puig
Lola Macías Botías
Ainhoa Malonda García
Roberto Marco Checa
Paula Marco Solves
Lola Martí Canet
Amparo Martí Timoner
Vicent Martínez Alemany
Francisco Martínez Chover
María José Martínez Fayos
Suni Martínez Marzal
Isabel Martínez Miret
Pilar Mayans Fresneda
Rafa Meliá Ferrandis
Amparo Miñana Aleixit
Miguel Miñana Mínguez
Pura Miret Bañuls
Jacqueline Miret Díaz
Lidia Miret Martínez
Sonia Miret Martínez
Inma Moll Moratal
Nuria Moll Moratal
Eva María Moll Soler
Gonzalo Moll Soler
Ximo Moncho Frasquet
Javi Moragues Estruch
Agustín Morales Capuchino
Izan Morales Miñana
Sara Morales Miñana
Juan Morant Palomares
Rosario Morant Pellicer
Pep Morant Sequí
Juan Antonio Morante Jiménez
Juan Morante Román
Inma Moratal Sanz
Ruth Moreno Bañuls
Nuria Moreno Láinez
Gema Muñoz Carmona
Laura Muñoz Donet
Elisa Orengo González
Marta Orengo Puig
Gemma Orengo Puig
Abel Palau Ordiñana
Juan París Aleixit
Maite Pedro Melis
Masun Peiró Bataller
Stel·la Pellicer Cloquell
Joan Pellicer Cloquell
Paco Pellicer Miret
Paco Pellicer Suárez
Fernando Perelló Puig
Aída Perelló Ramírez
Almudena Perelló Ramírez
Fernando Pérez Gomar
Sandra Pérez Xaixo
Maria Vicenta Piris Hermoso
Sari Piris Hermoso
Vicente Pons Bernal
Fernando Pont Aranda
María Milagros Puig Navarro
Magda Puig Linuesa
Cristina Ramírez Lloret
Xaro Ramírez Pinzón
Lolín Ramírez Pinzón
Sonia Ramírez Rodrigo
Mari Carmen Ramos García
Juanjo Reig Fuster

José Vicente Requena Ballester
Luis Rodrigo Márquez
Mari Carmen Rodrigo Márquez
Laura Romaguera Miñana
Isabel Romera García
Mónica Romero Asensio
Estefanía Romero Ausina
Sonia Romero Bañuls
Sandra Sabater Císcar
Silvia Sabater Gómez
Vicky Sánchez Castro
Patricia Sánchez Samblás
Soraya Sanchis Moreno
Abraham Sanjaime Camarena
Emilio Selfa Aparisi
Mónica Selfa Macías
Petra Serrano Quilez
Jordi Signes Pedro
José Carlos Simó Fayos
Juan Bautista Solbes González
María José Solves Gavilá
Natalia Solves Gavilá
José Soria Ferrer
Loli Sotoca Vivanco
Nuria Esther Suárez García
Carlos Subiela Moncho
José Tarrasó García
Daniel Tarrasó Morant
Santiago Tarrasó Morant
Carlos Tarrazona Benavent
Paco Tomás Tarrazona
Celia Vélez Castelló
Sonia Vicens Faus
Mamen Xaixo Melis

Gesmil d’argent de la FDF
Sergio Bravo Alemany
Abel Palau Ordiñana
Juan París Aleixit
Recompenses
Insígnia d’argent de la Falla Beniopa
Sergio Bravo Alemany
Eduardo de los Santos Juanes
Insígnia d’or de la Falla Beniopa
Xelo Garcia Fort
Juan Morante Román
Almudena Perelló Ramírez
Mª Milagros Puig Navarro
Petra Serrano Quiles

Petjades.
Col·laboracions
literàries
i fotogràfiques
93

“
Petjades
en la sorra
Eduard Banyuls
Text poètic presentat al Premi Joan Climent de l’any 2019
Fotògraf
David Marí
A l’arena amuntegades
formen dunes domesticades,
a prop de la mar van esborrant-se
fonent-se amb l’aigua
que desborda ofegant futures cases;
tornen a casa mullades
fugint d’embrutar les seues germanes
intactes de sal i arena
tacades de pena, esclaves!
de tirans que els manen
“ara xafa ací, ara xafa allà,
ara para la mà i et donaré per a sabates”
“abans perviurem descalces!”, responen
travessant barrancs, ascendint muntanyes
i serem milers escampades pel món
amb cor, amb amor
propagant el gran missatge:
que les sendes que els nostres peus marquen
no les oculte l’oblit, ni les soterren les deixalles.
“

Jesús Peris Llorca
Universitat de València / ADEF
Aquest article ha estat presentat al Premi Ajuntament de
Benirredrà al millor article dels llibrets de Falla de la FDF, any 2019.
Falles
com petjades
en la sorra
Quan era xiquet -i adolescent- m’agradava escriure paraules en la sorra. El meu nom, per exemple. O alguna frase bonica. O algun
dibuix molt senzillet -jo sempre he dibuixat molt malament-. Ho feia sobre tot al vespre, quan eixia a passejar per la vora de la mar
i havia molt poca gent a la platja. Em resultava fascinant esperar que la mar l’esborrara. Primer el llepava tímidament, s’enduia
a penes els primers traços. Després, de cop i volta arribava l’ona, el cobria sencer i en retirar-se no quedava absolutament res,
ni rastre de la meua acció sobre la llisa superfície de l’arena.
El mateix em passava amb les pròpies petjades. En els meus passejos d’anada i tornada, quan pegava la volta podia desfer
els meus passos xafant les empremtes de l’anada. Però aviat m’era impossible, confoses amb les d’altres peus, o, novament
esborrades per l’aigua que tot ho allisa, l’aigua, enemiga del foc i tan destructora com ell, que no només destrueix sinó que
esborra qualsevol rastre. La platja és sempre nova, sempre sembla acabada de fer encara que siga el resultat de segles i segles
d’erosió constant.
Fotògraf
David Marí

Hi havia alguna cosa
profundament fallera en aquell gest:
construir i mirar la destrucció, percebre en la destrucció el que té de bell i d’emocionant, conjurar els cicles per començar de
nou. Això és que fem d’alguna manera els fallers i les falleres: construïm i destruïm. Però hi ha una diferència fonamental:
nosaltres sí volem deixar petjada. En realitat no volem que la plaça de la nostra falla semble sempre nova, que cada falla semble
la primera, que no hi haja ni el més mínim pas de la nostra acció i de la nostra presència en el barri i en el món.
Per això lluitem tenaçment contra l’oblit i ho omplim tot de rastres: de plaques, de commemoracions, de pergamins, de
recompenses simbòliques, d’aniversaris, de fotografies, que un dia són noves, i un altre ja no ho són, i un altre comencen a
engroguir-se emmarcades en un racó del casal: ma mare quan va ser la reina de la falla, mon tio participant de la despertà, una
foto de conjunt de la xocolatada a la plaça, la imposició de banderins a l’estendard... Per això els fallers i les falleres posem per
a la foto amb naturalitat, esbrinem l’objectiu de la càmera. Perquè vivim cada moment esbrinant la textura de record que tindrà.
El present és per a nosaltres un record futur.

Però les nostres petjades principals són els llibrets. Són tota una col·lecció de petjades. En origen eren com una prolongació de
la falla, units a ella, fulles volants fugaces com ella. Però aviat assoliren condició d’anuari i voluntat de permanència. En tal any,
aquest era el cens, aquest el president o la presidenta, aquesta la reina de la falla, aquest va ser el monument al voltant del qual
férem la festa i que després reduírem a cendres, aquest l’artista. Pedres miliars, llibres pesants, que queden, que ocupen espai,
que són prolongació nostra més enllà de nosaltres, viatgers del temps carregats de paraules. Algun dia algun lector remot llegirà
estes línies i es preguntarà qui vaig ser jo, qui era el subjecte d’aquestes obstinades paraules, desxifrarà les meues petjades en
el paper. A penes coneixerà res de mi, però esbrinarà de manera profunda i entranyable, cordial i vertadera, que jo vaig ser -sóc,
seré- dels seus.
Malgrat això, les falles també s’obstinen incoherent, persistentment, en semblar noves en arribar març. Sempre iguals en part,
a elles mateixes, i sempre noves, com és nou l’any que s’aboca a la primavera, com és nou el cel al final de l’hivern.
Les falles són eixa combinació de novetat absoluta, de reinici del ritual i d’última petjada d’una llarguíssima sèrie que es perd
en la profunditat dels anys i ens connecta als que fórem, ens recorda d’on venim, ens relliga als nostres avantpassats. I fan que
alguna cosa d’ells i d’elles visca en nosaltres, que algun eco de les rialles d’altra època ressone en la nostra rialla, que alguna de
les espurnes de la nit de Sant Josep brille amb llum repetida...

Pedro M. Rodríguez Navarro
President de la Federació de Societats Musicals
de la Comunitat Valenciana
Aquest article ha estat presentat al Premi Ajuntament de
Benirredrà al millor article dels llibrets de Falla de la FDF, any 2019.
200 anys
de petjades
musicals
“Les primeres bandes de música apareixen
al llarg del segle XIX i al principi del segle XX”
És el que diuen els historiadors, que encara que no es posen d’acord, o millor dit apunten cap a orígens diferents, sí que mostren
coincidència en fixar el moment en què comencen a aparèixer les societats musicals tal com avui les coneixem.
Situar-nos en l’Espanya de principis del XIX pot resultar un exercici sorprenentment eficaç de revisió del camí transitat i de les
petjades deixades. Crec que es pot imaginar la vida d’aquells homes i dones de l’època veient a una Espanya acabada de sortir
del feudalisme, en uns pobles majoritàriament agrícoles, amb una població que, segons acabe de vore a internet, tenia unes
taxes d’analfabetisme al voltant del 85% i en una societat pobra, molt pobra per als canons d’avui.

Molts anys han passat i s’han anat formant en la nostra terra, primer bandes de música i després societats musicals, entitats
que en els seus municipis han estat les més fermes defensores de la cultura i de vegades les entitats més importants després
de les seves ajuntaments i l’església, i en qualsevol cas, gairebé sempre les úniques democràtiques al llarg de la història.
No obstant aquesta funció, els nostres associats van estar sols, molt sols, sense cap ajuda, en la major part dels casos, ni tan
sols dels seus ajuntaments, que pobres com a rates, no podien contribuir amb programes d’ajuda a aquestes bandes de música
del XIX i la primera part del XX.
Va ser fins i tot abans de l’arribada de la democràcia actual quan aquestes entitats van
decidir formar, fa 50 anys, aquesta Federació, la Federació de Societats Musicals de la
Comunitat Valenciana.
El cas de la Federació el definim sempre com un cas d’èxit. Vam náixer de la idea de 22 societats que es van reunir al setembre
de 1967 per impulsar aquesta entitat, i ho van aconseguir al març de 1968. Es va aconseguir primer que les pròpies societats
musicals cregueren en la idea, més tard la tasca primigènia de representar el col·lectiu davant les autoritats i que aquestes et
reconegueren com el seu genuí representant va ser un altre escaló superat i avui, cinquanta anys després podem parlar d’una
entitat que presta serveis imprescindibles als seus associats i que resulta fonamental per a la societat valenciana.

550 societats musicals conformen el nostre col·lectiu, més de 40.000 músics en els nostres fitxers, més de 50.000 alumnes a
les nostres escoles, més socis que tots els equips de primera divisió de la Comunitat Valenciana junts o que el Reial Madrid o el
FC Barcelona, més de 4.000 professors, més de 5.000 directius ... Són nombres que parlen de a qui representem i de la fortalesa
del nostre moviment associatiu.
Només així, amb la major plantilla de músics del món, es pot donar servei a un altre element únic i diferenciador mundialment
de la societat valenciana i que no és altre que el miler de falles que nombre amunt o avall es planten a totes aquelles ciutats i
pobles en què es cremen monuments.
Una relació, la de música i falles, que resulta imprescindible per al manteniment i creixement de la festa. Sense entrar en més
elements d’anàlisi, només propose que pense el lector en una setmana fallera sense música ..., (es recomana llegir a poc a poc,
pensant en el que es llegeix durant aquest paràgraf), ... només això ... No va vindre la banda ... No va vindre el dolçainer ... ¿es
nota el nuc a la boca de l’estómac? ... ¿l’angoixa? Torna a pensar-ho ... Sent aquest silenci ... ¿et falta l’aire ?, si és així, la sang se
t’ha gelat a les venes ... Torna! Ressuscita!, això no passarà, no ho permetrem, ni tiris ni troians, per complicada que de vegades
sigui la relació. Sempre hi haurà música en una falla, ja hi serem tots els que fem falta perquè això no deixi de ser així.

Mentrestant, Federació i JCF parlen i s’entenen,
molt més lentament del que a nosaltres ens agradaria,
sobre com mantenir i promocionar el que tots reconeixem
com un Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
La tradició musical valenciana que representen les Societats Musicals ha estat
declarada pel Consell recentment Bé d’interès cultural immaterial (BIC), que és el
màxim reconeixement que l’Estat reconeix per a un element patrimonial, i representa
el primer pas per al viatge que suposa arribar a una consideració de la UNESCO com
la que posseeixen Les Falles. En un sistema que parla de cultura, de tradició i de
patrimoni no hi haurà més remei que entendre-se, estant cadascun a la seva, del
que és expert, i treballant a fons els punts de contacte de les dues realitats, Falles
i música, música i Falles, que no poden permetre-se el luxe de decaure en la seva
relació. Al dos mons, tan sols hem de demanar-los que assumeixin amb serietat i
grandesa allò que les tradicions populars, és a dir, el poble pla, els ha atorgat.
Fotògraf
David Marí
Pas a pas es construeixen les relacions duradores.
La resta són flors d’un dia, o passos que no deixen petjades.

Aitana Ferrer
Cantant i Presentora de l’Escoleta d’Aitana en Àpunt
Petjades
T’has fixa’t alguna vegada
quants tipus diferents de petjades has vist o coneixes?
Has vist eixes que es veuen a la voreta de la mar? Sí! Eixes menudetes, molt més menudes que els teus ditets que tenen forma
com de forqueta tesa, totes ben juntetes fins i tot de dos en dos, que de cop...shhhhup...s’esvaeixen i sembla que és cosa de
màgia.
O eixes que deixa el teu gos, quan ix al carrer a passejar amb tu en un dia de pluja. Eixes petjades enfangades, més profundes
perquè, la terra quan plou, es posa tan contenta que fa una festa de fusió perfecta amb l’aigua creant una barreja de sons i
textures que la transformen en fang.

Hi ha petjades molt antigues! Sí, des de l’inici dels temps.
Vegetals, animals, instrumentals, artístiques que les pedres
i minerals van decidir fossilitzar per a nosaltres i fer-les
durar milers i milers d’anys.
També hi ha petjades a l’aire. Què? Com? Què no les has
vistes? Sí, és cert, aquestes no són animals, ni vegetals. Són
les que deixen els avions en alçar el vol. T’has preguntat
d’on vénen i on van? Quines històries viuen els passatgers i
quins camins faran?
I és que, a la fi, les petjades són una senyal ineludible del pas
del temps, de la direcció que cadascú escull al seu camí, a la
seua vida. Hi ha tantes petjades com éssers vius existeixen
a la Terra i moltes d’altres que no són naturals. Hi ha tantes
que et convide a pensar quines són les teues, quines són les
que marcaran el teu camí, un camí antic que mirarà cap al
futur i esdevindrà en el teu destí. Un camí i unes petjades
que només pots triar tu!
Has pensat on vols
que et porten les teues petjades?

“
Hi ha petjades
que són ancestrals:
s’oloren en endinsar-se a les cases,
el flaire de la fina pols sobre la fusta
i les prestatgeries plenes
de cel·lulosa sabia.
Totes sabíem que el nostre destí
es lligava a les pàgines i les cròniques humanes.
No contentes amb la Història
Ens capficàrem a entendre
l’empremta humana,
carn de ficcions.
Petjades
Verónica Pérez Lloret
Text poètic presentat al Premi Joan Climent de l’any 2019.
Per transcendir el cos
i les seues marques
i restar a l’enteniment de l’ànima.
Ara avui, afrontem els textos
com si d’una cosa ancestral es tractara
I temem profanar-los.
Hi escrivim, assegudes amb les esquenes rectes,
guanyant-nos l’essència,
tement el pes de les opinions dels avantpassats.
Fotògraf
David Marí
“

Juan Martí Fuster
Indumentarista
Per què,
indumentarista?
Petjades d’un somni fet realitat
Des de menut, m’ha cridat l’atenció la festa de les Falles, tant que fins i tot, s’ha convertit avui en dia en el meu mitjà de vida.
Dedique la meua vida a elles, tant la professional, com la personal. M’he criat veient, vivint i gaudint esta festa, i encara que em
vaig adonar tard, en el fons sempre he sabut que havia de bolcar la meua vida a açò. Sí, em considere un malalt de falles, inclús
m’atreviria a dir més, un enamorat, apassionat i entregat a les Falles; tant que són la meua vida, una vida que he escollit i que
m’ha donat moltes alegries i, també, alguna decepció, que inclús ha fet trontollar la meua devoció per elles. I és que a la fi, les
falles no són més que un fidel reflex de la societat actual, i com en tots els llocs hi ha de tot , com en una botiga: bona gent,
falsos, gent legal, traïdors, senyors de cap a peus, i un llarg etcètera.
De sempre he tingut inquietuds creatives i artístiques, i encara que he de confessar que em va costar trobar el meu camí, em
vaig decantar per fer una barreja en una fórmula perfecta on poder gaudir del que m’agrada, al mateix temps que puc donar un
servei i “guanyar-me” la vida.
Fotògraf
David Marí

Sempre he tingut admiració per tot allò
que envolta la indumentària valenciana.
Ben aviat, vaig començar a fixar-me en els dibuixos, els colors les formes i els complements que enriqueixen els vestits de les
falleres i els fallers. Admire els grans professionals, hui companys, que han fet camí tant en la nostra ciutat com autonòmicament.
De tots ells aprens alguna cosa i sobretot, enriqueixes coneixements i nous punts de vista.
El nostre territori és ric en tradicions i la indumentària no és una excepció. Arreu de la nostra Comunitat podem gaudir,
probablement, de la indumentària tradicional, més rica i lluïdera. Aquest, és un motiu per “traure pit”, de la riquesa i la cultura
dels nostres avantpassats.
Al llarg de la meua curta vida he pogut viatjar per la Comunitat on m’he amarat d’estils, volums, formes i textures. Durant eixe
temps, m’ha augmentat la curiositat per aprendre, i descobrir la meua verdadera vocació.
Al 2010, vaig fer un intent per emprendre la meua marca, però la situació socioeconòmica no era la més adequada, i una amiga
de la família, amb seny, em va dir que no era el millor moment, i tant de bo que li vaig fer cas…
Temps després, em vaig plantejar iniciar la marca fora de Gandia, ja que ací hi havia una oferta extensa
i no vaig a negar-ho, de qualitat.

Fotògraf
David Marí
I quan eixa idea
quasi s’havia quedat
en un calaix del meu cervell,
les circumstàncies
volgueren
que em trobara
al lloc precís,
en el moment
exacte ...

Corria el 2015, en maig, on, en una visita a la meua indumentarista (perquè a més de cridar-me l’atenció he estat i
sóc un gran consumidor d’indumentària, creant amb els anys una extensa col·lecció) em va fer una proposició; ella
es jubilava, i em proposava que tirara cap endavant i em quedara la tenda.
En aquell moment tenia clar que volia fer-ho, però havia de meditar-ho i consensuar amb la meua família.
A tots els va semblar fantàstic, de fet, han estat el meu principal suport.
És cert que faig el que m’agrada, i cert és que per moltes llums que es vegen des de fora, no és fàcil. Té les seues
ombres, però sobretot necessita molta dedicació, esforç, treball, constància i formació per no quedar-se enrere,
per complir els somnis de centenars de persones que s’apropen a la meua botiga; on no sols marquem la diferència,
sinó que anem més enllà. Tractem de fer-los senzills els preparatius de moments molts especials i ens encanta
sentir-nos part d’ells. La millor recompensa sempre és la cara de felicitat quan s’emporten els seus vestits i els
veus gaudir-los en la millor festa del món.
Continuarem, lluitant, esforçant-nos i formant-nos per a que
la indumentària fallera, feta a Gandia, siga sent de la millor
que hi ha a la Comunitat, i reivindicant per què no,
la indumentària de Gandia.
Fotògraf
David Marí

Pau Benavent Peiró
Reporter en TV3
Aquest article ha estat presentat al Premi Ajuntament de
Benirredrà al millor article dels llibrets de Falla de la FDF, any 2019.
El valor
de les petjades
arrelades
La cultura popular transita per un camí infinit i ple de riquesa que s’inventa i es reinventa constantment, perquè en ell hi
conflueixen les sendes que les persones construeixen i han construït, petjada a petjada, de forma conscient i inconscient. És
per això que la tradició és actual i modernitzadora, no és estanca. I mereix una atenció.
Al darrere de cadascuna d’estes petjades hi ha una història anònima, una identitat intransferible que es fon en un magma de
valors compartits, en un imaginari col·lectiu, pol·lièdric i canviant, que ens identifica en major o menor grau però que hem fet i
fem entre tots. Parlem d’una manera d’actuar, de sentir, de viure i d’entendre la col·lectivitat, la que ens permet adaptar-nos a
l’entorn on vivim i relacionar-nos.
El món faller ho demostra any rere any, serveix per sentir-nos part d’una comunitat i construir el present, un present viu, creatiu,
constructiu i transgressor que demostra, una vegada més, que la cultura popular no és una peça de museu, sinó una eina de
participació col·lectiva i de creativitat per viure el dia a dia amb els peus a terra, deixant una sèrie de petjades que apunten cap
al futur.

Som cultura popular.
Hi ha un fum de persones inquietes i actives que han lluitat per mantenir viva la tradició i treure-li profit. En certa manera, a
elles devem cançons, rondalles, danses i balls, receptes, jocs, focs festius, etc. Un reguitzell de continguts que reproduïm i
readaptem i, sovint, transformem en propostes noves i arriscades amb les que ens sentim identificats.
Aquestes persones han deixat - i deixen - un gran rastre de llavors en el camí, de valor incalculable, que estan latents
i poden germinar en fruits insospitats. Però, malauradament, cal posar-se les ulleres per detectar-les.
Amb la lupa entre les mans.
En plena era de la imatge i les comunicacions, tot això resta amagat i emmudit pel soroll mediàtic.
La globalització tendeix a unificar comportaments, gustos i maneres de fer. Només cal engegar la televisió o la ràdio per
comprovar-ho. Algú ha vist música d’arrel d’arreu en horari de màxima audiència? Les llistes de cançons de les plataformes
digitals en són un bon exemple, en diuen èxits ‘globals’, ‘mundials’ o ‘universals’.
Sense adonar-nos-en, perdem de vista el valor d’allò local que és, justament, allò que ens fa universals i ens agrada compartir.
Una major divulgació i atenció a les tradicions ens ajudaria a enriquir el nostre dia a dia, a conèixer’ns una mica més
i a projectar-nos cap al futur.
Fotògraf
David Marí

Seria de justícia fer un pensament col·lectiu i rescatar certs noms de l’anonimat per valorar-ne la seua tasca. Es tracta d’alçar
el cap i observar, fer atenció als puntals de la cultura popular. Traure pit i esbombar als quatre vents que, al nostre entorn hi
ha persones excepcionals que encenen la traca, fan teatre, escriuen al llibret de falla, coordinen, programen, ballen, canten,
dissenyen vestuari, proposen nous camins, participen, gaudeixen de la música amb ‘presa de terra’, en creen de nova, s’hi
impliquen activament, no fallen mai, etc. I és que la cultura popular la fem entre tots, és cosa de tots.
Traçar les sendes.
Tothom ha ajudat i ajuda a traçar el camí. Així que paga la pena aturar-se per esbrinar de qui són estes o aquelles petjades,
pregunta-se per què dibuixen eixa senda i esbrinar si encara es pot recuperar i refer en l’actualitat. No parlem només de
restaurar-les i exposar-les, sinó d’aprofitar-ne les qualitats i donar-li un nou ús, adequat a les necessitats actuals. I, si ens ve
de gust, inventar sendes noves, per què no? Les tradicions s’inventen i es reinventen constantment, en tenim molts exemples.
El camí per on transita la cultura popular, doncs, està a les nostres mans i als nostres peus. Cadascuna de les nostres petjades
i accions deixarà un rastre. Totes són necessàries i benvingudes: Les robustes, les grosses, les fines i les profundes. Ara bé, no
tot s’hi val, esclar. El seu valor serà decidit amb rigor i fonament, entre tots. Però qui camina decideix el rumb, hem de ser-ne
ben conscients.
Fotògraf
David Marí

Manllevant una reflexió d’un gran pensador valencià: ‘Tota cultura que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres’. Però això
és important que ho fem associats, sempre junts. Que vetllem pel nostre futur amb estima i respecte vers la tradició. Perquè si
caminem descalços, en contacte amb el terra, rebrem l’energia de les altres petjades i mai perdrem de vista el camí.
És per tot això
que cal reivindicar i aprofitar les nostres arrels davant dels embats
de la globalització que, cada dia, ens vol més individualistes, consumistes
i homogenis. I no hi ha res millor que compartir el
que som per gaudir la diversitat.

Ricard Català Gorgues
Docent i membre de l’ADEF
Aquest article ha estat presentat al Premi Ajuntament de
Benirredrà al millor article dels llibrets de Falla de la FDF, any 2019.
De les
arrels del foc
a les arrels
de la vida
A Ramón Yeste, fotògraf de Beniopa,
testimoni visual de la vida d’un poble.
I a la seua néta Ana, amistat trobada.
Llum, resplendor, caliu, instants viscuts.

Un dia de primavera a Gandia.
Cap al migdia, el passeig de les Germanies mostrava un ambient prou animat, un anar i vindre de la gent, de diverses edats i
condicions, en un deambular d’ací d’allà, en solitari, per parelles o amb més companyia. El cap de setmana anava traient el cap.
I la primavera ja es feia notar a la ciutat ducal, en un mes d’abril avançant en dies i setmanes.
Ells dos s’havien incorporat cap al passeig, a l’altura de la senyorial Casa de la Marquesa i anaven en direcció cap a Beniopa, on
ella vivia. Abans havien quedat en una cafeteria, com a punt de trobada. Ella acudia a saludar el seu amic del cap i casal, el qual
romandria a Gandia durant tot el cap de setmana.
A hores d’ara, venien els dos junts des de l’antic convent de Sant Roc, l’edifici actual de la Biblioteca Central, on havien visitat
una exposició fotogràfica dedicada als rituals del foc i a les festes valencianes, situada al bell i serè claustre, el preludi d’un
esdeveniment cultural que anava a realitzar-se durant el cap de setmana, un simposi sobre els focs festius a la Mediterrània i
que vindria a ser la culminació de l’any de la capitalitat cultural atorgat a la ciutat de Gandia.
En el recorregut pel passeig comentaven, entre ells dos, sobre les imatges mostrades en l’exposició. Tot un esclat de foc, de
llum i de fum, d’espurnes, de resplendor i, sobretot, de ritual i de festa. En l’exposició es representava el foc com un historiador
intens del món, un lligam amb les nostres històries de vida individual i de vida col•lectiva. Uns focs festius que s’expandeixen
per tot arreu a les nostres terres.

A partir d’aquell moment, la conversa itinerant va transformar-se en una evocació
compartida sobre les arrels del foc... I de les arrels del foc passarien,
inexorablement, a les arrels de la vida.
Les arrels del foc.
A través dels focs festius, fogueres, torxes i lluminàries, quedem enllaçats amb els elements més primigenis del foc: la llum i
la calor. No deixa de ser un vincle també cosmogònic, des d’una fascinació quasi màgica, amb els astres més referencials de la
humanitat, el Sol i la Lluna, considerats com els estels de la creació i del misteri de la vida, dualitat astral que comporta unes
altres dualitats: calor i fred, llum i foscor.
D’altra banda, el Sol i la Lluna són els estels de la configuració del temps, de la successió dels dies i de les nits, la senyal del
calendari, un ordre temporal compartit com a identitat col•lectiva i, alhora, representació simbòlica del món i de la història. A
través del calendari es construeix el cicle anual festiu. En els dies equinoccials i solsticials es situen algunes de les celebracions
festives més rellevants de l’any, on el ritual del foc cobra un protagonisme molt singular.

Els focs caiguts des del cel inspirarien els mites sobre el foc, com el de Prometeu, rescatat de la mitologia grecollatina. El foc era
considerat com un gran tresor, un do que no devia estar a l’abast de la humanitat, preservat a l’Olimp pel poderós Zeus. El gran
tità Prometeu va robar al pare Zeus una flama del foc sagrat, la flama màgica que va compartir amb la humanitat i, a més a més,
va mostrar les seues aplicacions i utilitats per a la vida.
Amb l’actuació de Prometeu, es va passar del foc sagrat dels déus al foc profà de la llar i de la farga, manifestacions de la força,
del domini i del poder de la humanitat, una amenaça que podia fer trontollar l’hegemonia divina. Per això, el robatori que va fer
Prometeu no va quedar impune, la transgressió prometeica forçarà el càstig del Zeus més venjatiu, no només al desafiant tità,
també a la humanitat. Per aplacar la ira de Zeus, la ira dels déus, la foguera també es convertirà en foc de sacrifici, d’expiació i
d’ofrena, amb el crepitar de les flames i el fum que puja cap al cel.
Al voltant del foc apareixen altres mites i llegendes, com la llegenda d’Ícar, el fill del famós arquitecte i inventor Dèdal, constructor
del Laberint, el qual va perdre el suport de Minos, rei de Creta. Això li va suposar a Dèdal que fora empresonat junt al seu fill
Ícar. Malgrat això, la creativitat de Dèdal, però sobretot l’ànsia de llibertat, li va portar a fabricar dos parells d’ales, una per a ell
i l’altra per al fill. Les ales van quedar adherides a l’esquena de cadascú amb cera.
Fotògraf
David Marí

I van fugir de la presó, emprenent el vol cap al cel i, de sobte, notaren els raigs abrasadors del Sol. Dèdal va advertir el seu fill del
perill d’acostar-se cap al Sol, però Icar no li va fer cas, entusiasmat de volar com un ocell. Va volar tan alt i tan a prop del Sol, que
la cera de les ales es va fondre i, en conseqüència, es va precipitar al buit. L’astre Sol apareix ací com el gran foc, el foc primigeni.
Si a l’alba, el Sol es converteix en el signe anunciador del dia i al crepuscle, la Lluna assenyala la nit, el foc també es pot veure
com el signe d’anunci de la festa, de l’endemà festiu. En les nostres terres, moltes de les celebracions vinculades als focs
festius, com les Santantonades, les Falles o les Fogueres de Sant Joan, a més de ser festes representatives del trànsit estacional
dels calendaris agraris, del decés i del renàixer, també s’interpreten com focs de vigília.
Uns focs de vigília, que en si mateixos, ja són celebració festiva, de la festa la vespra, on als seus entorns ens congrega la gent
de totes les edats, la gent major i la xicalla, la parentela, el veïnat i la gent forastera, al capdavall la comunitat celebrant, reflex
d’aquelles primeres comunitats humanes que es congregaven al voltant de les fogueres.
No es pot oblidar, que fins a les acaballes del segle XIX, les falles de València mantenien la reminiscència dels focs de vigília, es
botaven foc el capvespre del 18 de març. De les primeres ressenyes que la premsa de l’època dona sobre les falles de la vespra
de Sant Josep, tal i com es designaven, hi trobem a mitjans del segle XIX algunes cròniques en les quals encara es barrejaven
les fogueres de l’horta, fetes de llenya i fullaraca al costat d’alqueries i barraques, amb les fogueres de trastos vells als carrers
i places de la ciutat. I d’aquestes, les que es van erigir en cadafal amb figures que representaven escenes epigramàtiques.

Les falles també es presentaven, per part de la premsa, com “autos de fe”, una
pràctica ritual que anava més enllà del fet lúdic i festiu d’encendre unes fogueres,
per ultrapassar cap un foc purificador, la representació ritual i simbòlica d’un
sacrifici mític, molt vinculat a les societats agràries, un foc ritual que va derivar
en sàtira i art. Però això, ja formaria part d’una altra història.
I fins aquí va arribar l’evocació compartida sobre les
arrels del foc. En no res, els dos amics aplegarien a
l’altre extrem del passeig, punt on anaven
a acomiadar-se.
A través de l’exposició visitada i, sobretot, evocada, el foc ha parlat, perquè el
foc també parla, el foc sorgeix declarant-se, això diguem quan hi ha un incendi.
Foc i paraula s’entrecreuen. Al caliu de les paraules i del foc historiador. Faules,
epopeies, històries, mites i llegendes a la vora del foc, de les seues flames, del
seu fum, de la seua escalfor. A través de les arrels del foc hem retornat a les
arrels de la vida.
Fotògraf
David Marí

De camí cap a casa.
Arribaren quasi al final del passeig i ella li va dir que no calia que l’acompanyara més enllà. I en aquell indret del passeig, prop
del carrer que connectava amb el nucli urbà de Beniopa es van acomiadar, no sabien si es tornarien a veure durant el cap de
setmana o per a una altra ocasió.
De camí cap a sa casa, recreant-se en les imatges que sobre el foc i la festa havia vist en l’exposició fotogràfica, a ella li va vindre
al cap la figura del seu iaio, el fotògraf de Beniopa, aquell que s’havia convertit en el testimoni visual de la vida d’un poble,
retratant els rituals de pas o de trànsit en la vida comunitària -batejos, comunions i casaments-, a més a més dels esdeveniments
festius i socioculturals de la ciutat de Gandia.
La fotografia com un altre foc, una altra lluminària, alimentada de fogonades que es convertiran en les petjades que va deixant
el transcurs de la vida i del temps d’una societat, d’una col•lectivitat, d’un poble. De segur, el fotògraf de Beniopa haguera
gaudit també d’aquella exposició fotogràfica sobre el foc i la festa, com li havia passat a la seua benvolguda néta.
L’amic de València, tornaria sobre els seus passos, travessant de nou una part del passeig, cap el lloc on s’allotjaria, molt content
d’haver-se retrobat amb la seua amiga. Li esperava un intens cap de setmana al voltant del foc i de la festa. El diumenge, de bon
matí, ell es va acostar cap a Beniopa, a soles. I recorrent els seus carrers i les seues places, va sentir el bàtec de tot un poble i,
ensems, el caliu d’una flama evocadora que mai s’apaga.

Fonts
ASSOCIACIÓ D’ESTUDIS FALLERS (1996) La festa de les Falles. Generalitat Valenciana-Consell Valencià de Cultura.
CARRERAS, Helena – FERRER, Raquel (2018) Focs de la Mediterrània. València: Afers.
CATALÀ GORGUES, Ricard (2015): (2016)
«L’origen i l’essència de les Falles: Des de la cultura del foc al patró dels fusters», La Traca, núm. 24 (novembre), p. 14-15.
(2016): «Les Falles: De festa de barri a festa global», Caramella, núm. 35 (juliol-desembre), p. 11-15.
(2018): «La festa de les Falles: d’un festeig marginal a una festa patrimonial», dins Helena Carreras i Raquel Ferrer:
Focs de la Mediterrània. València: Afers, p. 177-185.
COSTA, Xavier (1998)
“Las Fallas de Valencia: el arte de la consagración del fuego”, Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 86, p.275-289.
GÓMEZ PALACIOS, José Joaquín (1979) Aralar: Mitos, poemas y leyendas, Barcelona: EDB.
REPOLLÉS, Jaime – ALEMANY, Vicente (2014)
«La risa de fuego: Un análisis antropológico sobre el papel trasgresor del fuego en la creación artística»
Arte, Individuo y Sociedad, 26 (1), p. 101-115.
Col·lecció fotogràfica de Ramón Yeste
Institut Municipal d’Arxius i Biblioteques / Arxiu Històric de Gandia / Fototeca:
http://imabgandia.es/2012-05-22-20-31-34/fototeca.html

“
Un esbós dibuixà el nostre camí,
amb traces d’essència i sentiment,
fent realitat les ombres d’un somni
que just acabava de començar.
Les mans que entelaren amb les capes
primeres aquell esquelet subtil
transmeteren la sensibilitat
desconeguda encara als primers palps.
Ninots
Minaya Bañuls
Text poètic presentat al Premi Joan Climent de l’any 2019.
Els darrers amanyacs que assuavien
els nostres volums més arrodonits
despertaren l’anhel desenfrenat
de gaudir del frec dels nostres cossos.
Pinzellades de color revestiren
de somriures i de mirades còmplices
aquell idil·li apassionat
farcit de desitjos i incitació.
Les flaires de caliu i de carrer,
dansant amb músiques de cercavila,
contagiaren d’humanal essència
les nostres exànimes siluetes.
“
Fotògraf
David Marí

Daniel Ardid Luna
Periodista
Aquest article ha estat presentat al Premi Ajuntament de
Benirredrà al millor article dels llibrets de Falla de la FDF, any 2019.
Reconeixement
de petjades inclusives
per la diversitat
Espantat i amb falta d’aire.
Així es va despertar, de sobte, quan tan sols eren les tres de la matinada.
Mentre anava cap a la cuina a per un got d’aigua, Vicent va recordar eixe malson culpable de la seua angoixa: anava caminant
per un indret desconegut a la recerca de respecte, igualtat, un món sense discriminacions, i no arribava mai a cap lloc. De sobte,
se’n va adonar que no avançava, que sempre estava en el mateix punt; es movia però no canviava d’ubicació.
Ja amb el got d’aigua en la mà, es va adreçar cap a la finestra alertat pel soroll del carrer, baix de casa. I allí estaven, fallers
i falleres ballant al so de la música de banda al voltant del monument faller. Era la comissió del barri. En eixe moment, ho va
entendre tot; va somriure en descobrir que havia arribat a eixe lloc que buscava en el somni mentre escoltava els crits
de“…borinot el que no bote…”.

Sempre havia tingut clar que el secret de la llibertat està en el fet d’educar a les persones. “És fonamental educar la societat en
valors d’igualtat i de respecte” –li deia sempre sa mare. Valors que haurien de guiar l’actitud de cadascun de nosaltres. Perquè
cal tindre en compte que la petjada d’una persona no ens reflecteix el seu interior, sinó més bé, la seua actitud davant els altres.
Petjades que ja formen part de la història. Amb el pas del temps, en tornar la mirada enrere serà un goig recordar els inicis d’una
nova implicació del col·lectiu faller en una lluita social cap a la igualtat i el respecte entre totes les persones.
Això són les Falles, una festa inclusiva que segueix les petjades d’aquelles persones valentes, que no accepten prejudicis, que
no accepten discriminacions i que marquen un camí que ens fa avançar en una societat amb ganes de festa, sí, moltes ganes de
festa. Però sempre amb la mirada neta i l’ànima transparent. Condicions perfectes per aconseguir que la igualtat es realitzen.
I és que per aconseguir un món millor, primer ens hem de fixar en les persones, per transmetre eixos valors d’igualtat i respecte.
Una a una, de persona a persona, arribarem a configurar una societat igualitària i respectuosa. I les falles tenen eixa capacitat
d’arribar a la individualitat.
Fotògraf
David Marí

La passa endavant que ha donat el col·lectiu faller de la ciutat de Gandia, incloent el reconeixement a les escenes LGTBI, suposa
una fita important per a eixe objectiu de fer realitat, d’una vegada per totes, una societat que respecte les diferents opcions de
famílies. En definitiva, que respecte la diversitat afectiu-sexual, familiar i de gènere. Perquè el problema està en el pensament i
l’actitud o accions dels altres, no en aquell home que estima un altre home, en aquella jove que s’agafa de la mà de la seua núvia,
o en aquell jove trans que lluita de valent per seguir endavant amb el procés per ser qui realment se sent.
“Els referents són importants”, se sol dir.
I en cadascun dels monuments fallers de Gandia veiem un referent exposat a milers d’ulls,
milers de persones que reben un missatge d’igualtat.
Visitar les falles és, avui dia, abraçar la diversitat. Deixar-se dur per la música sense escoltar en cap moment “maricón el que
no bote” perquè qui no bote serà “borinot”. I endinsar-se en les escenes LGTBI que van creant consciència entre el públic,
entre les persones. Tot per a un benefici col·lectiu, de totes i tots.

Les falles de la nostra ciutat ens donen un exemple de treball per la inclusió de totes les persones com a iguals. I ja ens deixen
els primers senyals en el camí que entre totes i tots hem de seguir construint per avançar.
Les comissions han iniciat el camí per educar la societat perquè, no ens cansem de repetir-ho, la diversitat és enriquidora. I
totes i tots hem de seguir deixant les petjades en eixe caminar ple de música, de pólvora, de germanor i, com no, de monuments
que reflecteixen la realitat amb sàtira però sempre amb respecte.
Tot un seguit de petjades
sense cap etiqueta, simplement
petjades en el món de les Falles.
Això vol dir que anem caminant
sempre endavant.

Ona Orra Prat
TISOC
Primeres
petjades inclusives
a Beniopa
Barris Inclusius, un projecte impulsat per la Regidoria de Responsabilitat Social de l’Ajuntament de Gandia, va començar a
caminar per Beniopa l’agost de 2018, amb la idea de promoure espais de diàleg que fomentessin el coneixement mutu i els
vincles, i on tothom, independentment del seu origen, classe social, gènere, cultura, ètnia, pensament o religió pogués caminar
en un entorn on predomini la bona convivència entre veïns i veïnes, superant les barreres culturals i/o socials que condicionen
les nostres relacions i els espais de participació comunitaris.
No és fàcil, ni en Beniopa ni en cap lloc, trobar punts en comú on les persones diverses ens podem entendre des d’una mirada
de respecte, tolerància, estima i neta de prejudicis, però això no vol dir que sigui impossible. Tots i totes portem històries de
vida que ens han fet canviar la nostra mirada, experiències que han condicionat les nostres opinions i relacions vers la resta, i
que hem de ser conscients que condicionen a vegades per a bé, la majoria de vegades per a mal, les nostres relacions veïnals.

Obrir ponts de diàleg, des del respecte, és un repte per als
qui conviuen, comparteixen i caminen dia a dia per ciutats,
pobles i barris diversos, com Beniopa. És una tasca i una
responsabilitat que hui siguem capaços i capaces de
deixar un canvi de consciència a les futures generacions,
és important que aquestes no hagin d’heretar les
nostres pors i prejudicis, i des del respecte i la tolerància
puguen construir col·lectivament una Beniopa inclusiva i
envejable.
Fotògraf
David Marí

Beniopa és capaç de ser exemple de que tot i les dificultats i l’esforç que suposa,
pot demostrar la seva riquesa veïnal,
cada veí i veïna és capaç de posar el seu granet de sorra per entendre a l’altre, cuidar el poble i posar un somriure quan més
difícil és, però quan més falta fa.
El treball que s’ha fet durant 6 mesos des de Barris Inclusius ha deixat algunes petjades que guien el camí, però no són suficients,
s’ha de seguir caminant, treballant, dialogant i el què és més important,
escoltant-nos per reconstruir unes relacions veïnals sanes
i espais comunitaris participatius, diversos i saludables
per als fills i filles,
que són el futur de Beniopa.

Laura Morant Peiró
Regidora i Mestra
Petjades
al llarg del
temps
Així esdevenen ara aquelles coses que no són infinites.
Portes i finestres tancades, guardant dins petjades de vides senceres.
Cases de persones que han format part de la vida d’aquest antic poble, un poble que va aplegar a ser el quart més poblat de
tota la Safor. I eixes persones aportaren el seu trosset d’un llibre de la història del nostre passat i present, i també deixaren
constància del possible futur que podríem tindre.
I jo encara mire, de tant en tant, eixes portes tancades que m’evoquen a un passat que no va a tornar i sobreviu en la meua
memòria. Les mire com si encara anara a escoltar un hola afectuós o un consell ben donat. Les frases també sobreviuen en el
cor d’aquells que els hem estimat. I inevitablement, resseguim mentalment les seues petjades i recordem aquells moments de
cadires al carrer, de somriures, converses, nits de frescoreta o de calor, nits de comboi i moments de jocs i cartes.

Cada porta tancada em porta tants records i moments de persones amb les quals he crescut com molts de vosaltres, i em cau
una llagrimeta entre l’estima i l’enyorança. Eixos moments a mi sempre em serveixen per a recordar d’on vinc, de qui vaig
aprendre, qui sóc i cap a on he d’anar.
Recorde la iaia del meu estimat amic i veí d’infantesa Diego Rufat i Paula (i les aventures a la marjal). La senyora Rosa “la Pineta”,
sempre en la seua finestreta mirant com jugàvem al carrer quan encara es podia jugar a pilota sense que pràcticament passara
cap cotxe. Ara és quan em ve al cap el pobre Gonzalo, el de la tenda del cantó, que sempre que pintava la paret acabàvem pegantli
sense voler una pilotada... (si està ara llegint-me que ens perdone, eh! Quanta paciència tenia amb nosaltres).
I aquells productes de Rosita del forn de Botija?
Quantes coses... I els “moritos” i “les corones de glòria” del forn de Planta.
I trobe a faltar ma tia Maria “la roja”, allí a la planta baixa del carrer Ramat parlant amb Marina, ella va ser com una iaia per a mi.
Una dona meravellosa que va decidir vestir de negre des que va perdre ben jove el seu estimat marit.
I em deia allò de “és carrera de món” perquè sabia que es feia major, i tot seguit em deia “què li anem a fer”. De fet crec que foren
les últimes paraules que em va dir abans d’anar-se’n. Moltes vegades pense que va tindre la “sort” de no assabentar-se que el
seu fill “Salvadorín” va sofrir un atropellament davant d’on treballava, al Polígon del Real, a Cafés Climent. Qui ens haguera dit
a nosaltres que un home que preferia caminar per anar a la faena sense cotxe, se n’aniria de les nostres videsd’una manera tan
cruel!
Era excepcional i únic. Mai t’oblidem!

Són les petjades que també queden mig cicatritzades en la nostra pell
buscant eternament aquell “per què”.
No puc no parlar de Lolita “la coca”, la iaia d’Aida i Almudena, amb la qual vaig créixer allí en sa casa jugant totes juntes... Era
habitual vore-la a la porta de casa, encara em sembla que la voré. I la recorde amb un afecte especial. I què dir, per exemple, de
Jesús “el Tóful”? Cada vegada que passe per sa casa recorde que utilitzàvem la seua porta com una porteria de futbol, i de tant
en tant s’enfadava. O ma tia Vicentica quan li pegàvem la pilotada a la finestra de sa casa, coses de xiquets diuen! Jesús era un
bon home i no l’oblide. O Milieta, la mare de Melín, i iaia de Beltran ahí al carrer Barraques, un carrer on tantes vegades vam jugar,
on també vivia la iaia dels meus amics Marilola i Andrés.
Però encara amb massa dolor pense amb el meu amic Juanfran, el fill de Maria Vicenta i “Colaora”. Quantes hores jugant i
corrent al carrer... I després ja majors seguirem sent amics. És com si no se n’haguera anat mai i recordar aquell accident fatal
que tan jove se’l va emportar fa mal. Un bes a la família.
I si parlem de les “petjades” que va deixar Juanito “el nap” home d’Elia?
I els seus xistes i el somriure sempre?
I la tenda dels quatre cantons on amb les seues bromesi acudits
feia riure a tot el món!

Tampoc oblidar a Rosalia i les xarrades a casa de ma tia. I així porta per porta totes tancades amb moltes històries. I si pense
en Pere, de fet amb permís de la dona Sari, crec que era “el Pere de tots”. El recorde i sempre m’emocione. Era especial i únic!
I el meu estimat Franco, l’home de Lolita. Trobe tant a faltar trobar-me’l i que sempre tinguera una paraula amable i bonica. Un
home únic que he estimat moltíssim. I podria seguir amb el pare de Vanesa, Eugenia i Juan, Juanito “el coeter”. Quants records
de la infantesa.
És curiós que ens ensenyen tota la vida a escriure, a saber matemàtiques i història
però ningú ens ensenya a conviure amb la pena o com fer front a notícies inesperades
que ens deixen fets pols.
No vull oblidar Saoret, l’home de Maria Irene i mare d’Eva i Irene. La senyora Dolores, la mare del meu amic Clemente, que era
una joia! Luz la de l’estanc. Don Paco i tot el que ha aportat a Beniopa. La mare d’Emili Selfa, “la tia Gracieta” que era una dona
meravellosa. O Manolo “el biciclista” i Manolo que va ser president de la falla i la seua dona Albertina. Jose, el germà de Toni el
del bar Reno i tio de Toni Abad, Adrian Orchillés, Lluís Signes.... Podríem fer un llibre cadascú de nosaltres, no? Perquè crec que
no podria parar d’escriure, perquè de cadascuna de les persones que he conegut m’he emportat sempre coses bones i records.

A Beniopa tenim clar que hi ha petjades inesborrables de gent honrada,
de gent especial, de pares, tios, companys...
que ens feren i ens fan estimar encara més
aquest antic poble que va perdre l’ajuntament
però mai l’essència de ser poble.

Roser Pérez Mas
Técnic àrea de la dona Gandia
Dona,
home,
persona
Com diu el poeta “Tot camí és bo per fer camí”.
Les persones que vivim en este món busquem viure en pau i llibertat, però la realitat ens demostra que no sempre és possible.
Com a dona que sóc estic indignada davant la situació que veig i llig als periòdics:” hui han ASSASSINAT UNA DONA a mans
de…”I és aquesta una notícia quasi diària. Qualsevol acte de violència em desperta indignació, també si la víctima és un home,
però d’homes morts a mans de les seues dones constitueix un cinc per cent de les morts de violència domèstica, per contra,
dones assassinades per la seua parella o exparella en són…
A les dones se’ns assassina pel fet de ser dones que,
per a uns quants, significa objectes.

Segur que la meua indignació és compartida per la major part de la societat i volem posar fi aquest terrorisme. I com? Com pot
la societat civil contribuir a capgirar la situació? Denunciar, reivindicar la implicació de les administracions, etc. però cal fer un
pas més, hem de reflexionar sobre què sustenta la violència de gènere, perquè pugam acabar amb aquesta.
La societat patriarcal, una societat jerarquitzada,
al cim de la qual hi ha l’home blanc heterosexual i benestant econòmicament.
Davall les dones, a les qual es vol sotmeses perquè contribuesquen a sostenir un
sistema social amb un treball “invisible”, no reconegut. Sols acabant
amb el sistema patriarcal acabarem amb les desigualtats.
El moviment feminista ja fa temps que n’és conscient i la seua lluita ha contribuït a l’avanç en la igualtat social. No obstant,
ens cal molt de camí per fer. I en aquest camí els canvis no sols poden anar de la mà de les dones, el homes també s’hi han
d’implicar a fons, perquè ells, en una mesura diferent , també són víctimes de la societat patriarcal i cal ser crítics amb els
mínims privilegis que els ha tocat viure.
Fotògraf
David Marí

Com diu el professor Joan Miquel Navarro i Miralles “ per a la gran majoria d’homes, parlar sobre la masculinitat no és fàcil,
sobretot quan els pilars bàsics de la pròpia existència d’un individu poden somoure’s fins I’enderroc…
Què és la masculinitat? Caure. Enfrontar-se a la pròpia condició genèrica.
Tal vegada, als homes, no ens queda cap altra eixida.
Una caiguda necessària per poder renàixer i apreciar la realitat amb una altra escala de valors, deslliurada de drets i deures
basats en una violència que afecta totes les esferes de I’expressió humana... Però en termes teòrics, podem denominar-la
deconstrucció; una deconstrucció que, entenc, cal reconstruir.

Com dur a terme aquesta tasca? Amb voluntat, compromís i
responsabilitat, diàleg amb els diferents posicionaments teòrics
i socials que s’ocupen d’assolir la justícia social i genèrica i, per
descomptat, amb la posada en pràctica d’estratègies educatives que
fomenten la nova masculinitat i la visualització del conjunt de les
maneres de ser home que el model normatiu masculí ha exclòs”.
Desfem ja totes estes creences o estereotips. Sigam totes i tots feministes, busquem
totes i tots les noves masculinitats i així, aconseguirem que no assassinen a cap dona
més.
Com diu la pintada de la Plaça del Prado:
ENS VOLEM VIVES!

Anna Morant Minyana
Mestra
Petjades
Petjades, una paraula poc coneguda; nosaltres som més d’empremta o de xafada.
Etimològicament: De petjar, d’un llatí vulgar pedicare, derivat de pes, pedis, ‘peu’.
Segons el diccionari normatiu valencià de la Acadèmia Valenciana de la Llengua: Senyal que deixa el peu d’una persona o d’un
animal a la terra per on ha passat.
Tots tenim unes idees, unes esperances, volem un futur i de fet ens l’imaginem, ... però parlem del nostre passat? Què coneixem
i què en parlem d’ell? Som realment conscients d’on venim o com s’ha construït la nostra personalitat?
A tothom ens toca de ben a prop aquest mot: Des de la petjada dels primers habitants del nostre planeta fins als nostres dies,
els humans ens movem per impulsos i anem deixant la nostra petjada personal allà on anem. Al mateix temps nosaltres també
som “marcats” per les nostres experiències personals i les nostres arrels familiars: eixes que ens han format la personalitat i la
nostra forma de veure les coses i d’enfrontar-nos al que ens ocorre.

En moltes èpoques de la nostra existència hem sigut respectuosos, hem acompanyat a la Mare Natura i hem crescut tots junts
respectant i acaronant allò que la Terra ens ha donat. Els avantatges al Paleolític, els avantatges de l’època romana o les vides
dels nostres avis i besavis, que vivien del que la Terra els donava i compartien tot allò que podien amb els seus.
Altra experiència que tothom recorda és la seua època escolar. Mestres en majúscula o minúscula, que ens han deixat
una empremta, quelcom amb la seva experiència. Des de Don Agapito o Donya Lolita que treien el regle per a “mesurar” el
comportament fins a la Senyoreta Mª Teresa o Pepe “a seques” que ens explicaven amb la mateixa passió la història del nostre
País o els present simple del verb “to be” i als quals tots escoltàvem embadalits.
Tot això no fa tants anys que ocorria i sembla que en molts moments actuals la nostra societat se n’està oblidant; qui som i per
què hem arribat on hem arribat no sols com a poble, sinó com a humanitat.
La vida amb el Neoliberalisme ha canviat massa de pressa i el que fa uns anys quan els nostres avis eren petits no semblava que
ocorreria mai, està passant: és un cercle que va fent-se cada vegada més gran i nosaltres, el futur d’aquest planeta malalt tenim
la responsabilitat de deixar-lo almenys com ens el vam trobar. En uns anys les coses han anat molt de pressa al nostre voltant:
avions que et transporten a l’altra punta del món en poques hores, cotxes com el cotxe fantàstic, patinets elèctrics que fan que
anar des de Beniopa a l’estació de tren siga una aventura sortejant cotxes i vianants... Poc a poc el món se sembla més a la vida
de la pel·lícula de pixar WALL-E i això ens hauria de preocupar molt.
Fotògraf
David Marí

“
Escunç, il·lusió,
inquietud, contemplació.
Injustícia, disparitat.
Escepticisme, poder.
Esbalaïment, realitat.
Petjades
al cor
Sandra Sabater Císcar
Mestra
Ulls vius, mirada trista,
Somriure esperançador.
Estima inesgotable,
afecte sincer.
Vida.
Noms, rostres,
olors, sabors.
Sons, ritmes, paraules,
persones.
Felicitat.
Fotògrafa
Sandra Sabater
Empremtes al cor, indelebles.
Petjada eterna.
Agraïment infinit.
Akiba...
“

Monument
Autors
Lema
Artistes
Il·lustracions
Majo
Joanjo Reig
Llegendes
Palacio i Serra
Laura Toscano
64

Llegendes

le---
--gen
Llegendes.
Conta la llegenda que el desgovern
a la vila de Gandia un any aplegaria,
pactes antinaturals estaran a l’ordre del dia
que duran als polítics de cap a l’infern.
Mentrestant la FdF prepara un encanteri
i amb el seu beuratge a Prieto vol encisar,
el Museu dels Horrors li’l vol empaquetar
perquè Telmo puga sanejar el seu imperi.
La taverna consistorial a licor empesta
plena de personatges que de bufera estan,
uns saben que en un bac al carrer se’n van
i els altres preparen una nova reconquesta.
El centre de Gandiarum és tota una fira
on els botiguers fan el joc de la cadira
i els xinesos són els que al final s’asseuran.
A la resta la coneguda destarifada vila
el llop ferotge de Vox com no té trellat,
al col•lectiu LGTBI el té entravessat
A partir d’ara amb unes llegendes et torbaràs,
i esperem que a estes historietes li faces cas
perquè la majoria d’elles... T’encantaran!
tombant-li la seua casa feta d’argila.

--
Conta la llegenda que un dia hauria d’arribar
La llegenda d’un pact-us “horrendus”
entre Tor-rots i Dian-nas és tremendus
a dues famílies contrincants amb l’amor
la pau i la tranquil·litat per tornar a governar:
qui anava a dir-ho, quina por i quin tremolor!
L’elfus Tor-rots (en perdó) de Vox-verd va de tir
tornant a trair tant a PePerets i Ciutada-nús,
i amb els seus encanteris voldrà conquerir
el cor de la fada Dian-nas per tocar-li el Pa-Rus.
Dian-nas aguantarà a Alande-tus al capdamunt
recordant-li que el pacte bo és amb Comprom-ís,
tal com informen els de Telebotànic en À Punt
dient que sense l’esquerra no hi ha futur al País.
Als peus d’esta parelleta d’enamorats
Nauh-el gnom-us tocant la flauta està,
i pensant que als seus no els deixen marginats
Rode-nas està fins a la barba i se’n va d’ermità.

Lle----
--- gen
da-----
de la Juntax
Un encantari del totpoderós:
Museum F19 (empaquetat),
Juntax eLF(sanejada) = Telmus-Zeus el gran Déu.
El gran Telmus-Zeus el Museum hi ha endossat
i l’Ajuntament li ha regalat a cost zero l’escriptura,
ara els fallers pixavins ja no tenen eixa amargura
perquè la quota federativa té data de caducitat.
Allí la parelleta Miragallus i Romaguerus
una moderna discoteca after han dissenyat,
Rafus i Diegus de la barra s’han apoderat
batejant-la amb el nom del Zulo de Zeus.
A la Hisenda municipal li l’han clavada
i a la fi l’Econòmica ja no haurà d’estalviar,
així Alícia podrà comprar el cava i el caviar,
ja que a les assemblees tot serà una fartada.
Polítics, altos vuelos i amiguets de gorra van
i quan xafen el local es queden bocabadats,
a la pista central del Zulo van tots desbocats
fent el trenet i al pòdium mostren el cancan.

Telmus-Zeus s’ha convertit en un titellaire
pensant que controla els fils en un tres i no res,
però els que van menjant-li les orelles tot del revés
són corea-carronyers i vilano-cuervus amb desaire.
El protocol de la Junta era digne d’admirar
però la tropa del Zeus de sobte se l’ha carregat,
amb les nimfes de la Cort tot és un destrellat
i a les fades majors ja no saben ni on col·locar.

La rondalla conta que l’amor
conquistarà l’odi sense rancor
Vet aquí en aquell temps
que les bèsties parlaven
i les persones callaven.
Però per sort corren nous temps
encara que el llop seguix bufant
i els tres porquets eixiran triomfant.
Des de fa uns anys van celebrant
la festa de l’orgull amb respecte
i pels barris de la vila fan el trajecte.
El llop va canviant d’aspecte
posant-se roig i bufant que bufant,
l’aire li va faltant i res va tombant.
El porquet amb la bandera va davant,
amb els colors de l’Arc de Sant Martí,
i amb seny i sense por mostra el banderí.
La fada Milvaques volia donar un banderí
per a la pluralitat de les falles poder premiar
donant llum a la diversitat i a tothom contentar.

Amb la diversitat totes i tots ho hem d’encertar
on sempre el respecte, el sentit i l’amor,
per tots els racons de la vila serà un clamor.
Ja sabem que passa quan arriba la calor:
el dia de l’orgull una gran festa van preparar,
i la fada Milvaques als artistes va finançar.
Abans d’acabar ens queda lletrejar
i unes premisses vos hem preparat
per aconseguir un món d’igualtat.

Qui governarà? Qui pactarà?
En la taverna estan tots ja!
Per tota la vila hem de buscar
per trobar als polítics del poblat,
i a la taverna han anat a parar
donat que ja s’han assabentat
que en les llistes s’han d’esfumar,
tota la culpa és del seu candidat
que en un bac al carrer els vol tirar,
ja que això de l’amistat s’ha acabat.
Tots els partits volen desestabilitzar
quan comença de veres el combat,
amb les votacions s’han de bolcar
i per això algun regidor s’ha desbocat,
així l’objectiu sempre és guanyar
sense que importe molt el candidat,
de fervor al pixaví volen entusiasmar
per engatussar als votants de la ciutat.

Des que Puri al bàsquet va a jugar
la SER busca un locutor amb trellat
per A quien corresponda presentar
i Andresito és el perfecte candidat
després de quatre anys sense parar
posant al Facebook qualsevol Barber-itat
però a l’atur algú l’acabarà d’enviar
i el seu Pi-cola amb ell té solidaritat.
La famosa taverna està ja a desbordar
on Alícia depén d’un “pacte d’Estat”,
Milvaques amolla que no vol continuar
i Més-cervesetes per a la festivitat...
Alandete-Morant ho tenen més clar
però amb Nahuel i Xavi no està tancat,
en tanta varietat no saben si sumar o restar
i es veu que no funciona això de la varietat.
Ciro-danos busca novament poder revalidar
un bon pacte per estar quatre anys de soledat,
Llorenç sembla l’indicat doncs no sap on anar
i Ciro al Cap i Casal processona per ser diputat;
són com a iguanes que de color volen canviar,
ja van quatre partits i ara Vox cap a l’Arquebisbat,
encara sort que les arques han pogut sanejar
i s’han desfet d’Arturo (el futuro) el defenestrat.

El Soe ho té més clar i la neteja serà aviat,
Diana vol fer-se gran i als ‘primos’ oblidar
sabent demostrar que Gandia té viabilitat
i amb la pujada d’impostos tot ix més clar,
tot i que siga pactant en l’últim minut i de penal
el baló fa un ciri i una nova pujada ens toca pagar,
la piscina (de 50) per un pàrquing han canviat
i a Santa Liduvina algú l’haurà d’embalsamar.

Ai, Mariano! Ai, Pedrito!, si podríeu haver canviat
la llei electoral i, la llista més votada...a governar!
a l’oposició heu estat quatre anys sense cap trellat
per por a que tragueren des-vergonyes per pernoctar,
i ara que venen eleccions encara no tenen candidat
el duo Barber&Soler i també Vicentín volen demostrar
qui dels tots tres per a la batalla està més entrenat
i com el trio los Panchos a la Fira voldran actuar.

L’abella maya i les juntes de districte
o un ‘Pasapalabra’ que té prou delicte
Quin rusc hem muntat
per tal de poder criticar
el periple que ha passat
el tripartit per ací regnar.
L’abella Maya, de reina, ha passat a fadesa
encara que si fóra per ella seria... princesa.
Segons l’Alcalde Pi-cola, “el Grau està de moda”,
i com l’amic Andrés es passa el dia a la xarxa social,
totes les setmanes fa un book de la neteja o la poda
i el que hauria de ser normal ho fan tot internacional.
Amb vara li agrada processonar
i de tots els actes participar.
Beniopa, la tropa, també vol estar de moda
i no és la primera vegada que venen el peix,
Beniopa i el Grau no és Gandia, juguen a la roda,
i Laura, d’una quadra, fa una escola ara mateix.
Tot el poble ho comenta: Laura no està...
encara que ella al seu poble sempre estarà.
A Beni-peixcar han penjat el cartell ‘Seguim esperant’
i el festival veïnal han canviat per un show reality,
Quien sabe ande està el famós actor ambulant?
Deu d’estar en la Marquesa tocant-se el flautí.
Li ha passat la legislatura
amb un projecte d’altura.

Els de ‘Salvem’ de tanta feina s’han esgotat:
Salvem l’hospital, el trinquet, la piscina, el jutjat...
tan sols quedarà el parc per a tindre tranquil·litat
i a Roís és hora de comprar per a poder especular.
Mentre, Liduvina no para d’anunciar,
les inversions que han d’arribar.
El Centre Històric es vol novament remuntar
i al carrer Major ja arribat la multiculturalitat,
als xinesos, japonesos i àrabs has de comprar
ja que els seus negocis pel món han arrelat.
Més d’un per a comprar, en València ha acabat,
perquè ací Comerç ha passat a la clandestinitat.
El Raval de la moreria és tota una Fira:
Fira del Motor, del porrat i del soroll,
i el Mercat del Prado és una ruïna,
mentre Ródenas vol fer un aiguamoll.
La regidora a tots els veïns Aasscolta
i Aaaascoltats els veïns s’han quedat.
Corea amb llum per culpa (Prieto) d’ell,
com es nota qui mana en l’Ajuntament,
el barri ha passat a tindre molt de nivell,
i a Rufat i José Manuel faran un monument.
El que no sabem de quin material serà,
però en l’escena d’alguna falla cabrà.

L’Esplendor Mediterráneo a la platja han creat
amb premi a les millors 3P: platja, passeig i pipes;
ja no cal viure a la Drova per a trobar serenitat
comiats de fadrí i el Shore formen part del procés.
El procés (o l’improcés) de canviar el model
i és que ningú ha pogut seduir al turista fidel.
A Santa Anna acaben de parir tot un esdeveniment:
un via crucis penitencial per al barri donar a conéixer,
però el que no sabem si es tracta d’un nou invent
o és que no cal fer en la barriada cap menester.
El Palau de Justícia i xalets de luxe construiran,
fent d’un barri humil un lloc per viure del mamaran.

Maxuquera Verda, Marxuquera Viva, Marxu... era,
Allí Xavi Ródenas per la finestra el burro ha tirat,
al nou centre social li ha llevat la polseguera
fent un pla dinàmic i alguns amiguets han tocat.
Mentre, els camins plens d’herbes estan
i mai hi ha diners per al més essencial.
P.D.: A un rusc de rica mel cada quatre anys,
dos mil partits polítics a ell s’acosten…

Des que Puigdemones declarà la independència
a més d’un ja se li ha acabat la seua paciència
Pedritus Sanxes I (Rei de sa casa), el Falconer,
a Marianus Rajoy-es (MpuntoRajoy) ha tirat al carrer
per regenerar la política i als corruptes fer fora,
però governa en minoria i deu favors a tot arreu
i als nacionalistes, podemites, riveristes i tot Déu
fins per anar al vàter els demana permís a tota hora.
Marta Sanxes va ser la primera que es va llançar,
mentre altres artistes i antigues lletres han fet recordar
que sols hi ha una ben coneguda que tothom sap
(I és que fins i tot això li ha eixit malament a Pedrito):
Franco, Franco... que tiene el culo blanco...
porque su mujer... lo lava con Ariel....
Una de les primeres accions va ser recuperar a Francus
quan la meitat d’espanyols sols recordaven els pantanus,
ha aconseguit que El Valle de los Caídos estiga de moda
mentre encara està buscant la manera legal de fer-lo fora,
i mentrestant Pedrito ha parit un concurs per posar lletra
per poder cantar en el futbol l’Himno Nasional Asopanyol.
Pedritus per botons haurà de traure el pressupost
perquè si no tornarà a volar com tots en low cost,
i al carrer se n’anirà més prompte que canta el gall
ja que el merder està servit a l’estar obligat a pactar,
amb els indepes i els de la kale borroka ha de ballar
i amb tots ells haurà de comprar-los més d’un detall.

Pedritus volia ser Rei, encara que depén d’un republicà,
ja ho deia Asnar: “Pa’governar has de parlar català”;
al camal de Puigdemon-es sembla tot un bufonet
i al tron reial volen asseure’s per a demostrar qui mana,
mentre la resta d’Espanya estan farts de tanta patranya
sent el canvi essencial perquè el model esta obsolet.
A València, amb el famós Pacte del Botànic,
diuen que no saben com eixiran de l’embolic
i que els peperets un bon forat els van deixar,
però el més trist de tot és que als valencians
des de Madrid seguixen rentant-se les mans
i d’una vegada el deute algú haurà de pagar.

Les falles al Prao volen desplomar
res importa ja allò de la germanor,
i depenent de qui siga l’infractor
junts van de la mà per a denunciar.
(Anys de germanor)
(L’amargor)
Malament els ha eixit la jugada
i als primers els toca acoquinar
mentre als altres els toca esperar
tot i que ningú esperava la punyalada.
A les falles
tot era germanor
abans que aplegara l’amargor

Futur
de categoria
(Horrible actualitat)
Dues faroles i un banc destrossat
és l’únic que als pobrets els ha quedat
per al monument del Prao poder cremar,
donat que la resta a les reines van regalar.
Si de veres voleu germanor trobar
a la nostra comissió haureu d’anar,
ja que de fraternitat anem sobrats
i, de segur, que acabeu enamorats.

L’última llegenda,
porta ‘‘reprimenda’’

Als fallers ens agrada prou criticar
i ací teniu uns versets per no oblidar,
tota la borumballa hem de reconvertir
en ninots de falla per a persuadir,
i perquè el jurat sàpiga què fer
Al remat tenim unes llegendes
que són històries mitològiques,
les voreu en el nostre monument
on tot és pur enginy innocent,
i volem que amb gràcia o desgràcia
però amb una absoluta diplomàcia,
que gaudiu en qualsevol moment
del nostre particular embruixament.
el deixarem amb el taverner,
a vore si així el podem embotir
amb “palets per a tots” engrandir.
A l’Executiva esperem trobar
per tal de poder un dia “cobrar”,
eixes horetes que hem sacrificat
mentre alguns de “farra” han estat.
Una vegada tots “cremats”
que no ens tornen a llogar,
i acabarem en el blau del mar
perquè estem ben... ofegats!

Petjades.
Programa
de festes
‘19
187

19 Dissabte gener
20:30h Sopar de Gala (Hotel Gandia Palace)
9 Dissabte febrer
26 Dissabte gener
Concert de Falles.
17:00h
20:30h
Berenar infantil al casal
Gala curtmetratges
10 Diumenge febrer
Cavalcada Major
27 Diumenge gener
09:00h Campionat de truc juvenil
2 Dissabte febrer
Pregó, Crida i Ball de Gala
17:00h
18:35h
Concentració a la Plaça Major de Benipa
per fer l’ arreplegada de la Reina de la Falla.
Eixida des de l’Avinguda República
Argentina amb la participació de totes les
Comissions falleres, Cort d’Honor, Fallera
Major i JLF.
14:00h
17:00h
18:15h
18:45h
20:00h
24:00h
Tradicional dinar de cassoles
d’arròs al forn, al nostre casal.
Concentració a la Plaça Major de Beniopa
per arreplegar a les dos Reines de Falla.
Cercavila pels diferents barris de les
Comissions falleres.
Concentració a la Torrassa del Pi, de les
FF.MM, Corts d’Honor, Comissions Falleres,
autoritats i JLF per assistir a l’acte
del PREGÓ 2019.
Crida des del balcó de l’ajuntament.
En acabar l’acte de la Crida, interpretació
de l’Himne de Regional amb un Castell
de focs.
BALL DE GALA al museu Faller de Gandia.
15 Divendres febrer
20:30h Acte de presentació del LLibret de la Falla
Beniopa, al Museu faller.
22 Divendres febrer
Premí Iaraní
22:00h Actuació del Grup “Cacau i Tramús” a la
mostra del Ligorio Ferrer, al Museu Faller
de Gandia.

23 Dissabte febrer
20:00h Inauguració de l’Exposició del Ninot en la
Casa de la Marquesa i lliurament de premis.
08 Divendres març
Concurs de Truites al nostre casal.
24 Diumenge febrer
Cavalcada Infantil
09 Dissabte març
17:00h
18:35h
Concentració a la Plaça Major de Beniopa
per fer l’arreplegada de la Reina de la Falla.
Eixida des de l’Avinguda República
Argentina amb la participació de totes les
Comissions Falleres, Cort d’Honor infantil,
Fallera Major Infantil i JLF.
20:30h
22:00h
Gala de Cloenda de la Mostra de Teatre
Ligorio Ferrer.
Sopar de la tradicional inauguració de la
carpa, nomenament de la Reina de la Carpa
2019 i fantàstica nit amb l’actuació del
grup JOTAJAYBERS.
02 Dissabte març
10 Diumenge març
20:00h
22:00h
Premis literaris a la Casa de la Marquesa.
Nit d’albaes
Gran nit d’albaes en honor als nostres
representants 2019. Eixida des de la Plaça
Major de Beniopa.
Macro despertá a carrec de la JLF.
Tradicional dinar de fideuà a la plaça Major
de Beniopa.
15 Divendres març
03 Diumenge març
Concurs de paelles a la plaça Major de
Beniopa amb festa a càrrec de MUSIKALIA.
09:00h
22:00h
Plantà dels monuments infantil i major.
Tradicional sopar de la Plantà i festa a
càrrec de MUSIKALIA.

18 Dilluns març
16 Dissabte març
09:00h Esmorzar a l’envelat.
10:30h Concentració a la Plaça Major de Beniopa,
cercavila pel poble i visita de cortesia a
diferents comissions.
17:00h Bateig a l’Església de Sant Josep.
17:45h Concentració a la Plaça Major de Beniopa
per assistir a l’acte del Bateig.
22:00h Sopar a l’envelat i celebració dels guardons
aconseguits amb una gran festa a càrrec
del grup LOS RAY BAND.
09:00h
10:00h
17:30h
19:00h
22:00h
Esmorzar a l’envelat.
Concentració a la Plaça Major de Beniopa,
cercavila pel poble i visita de cortesia a
diferents comissions.
Concentració a la Plaça Major de Beniopa
per tal d’assistir a l’OFRENA DE FLORS A LA
VERGE DELS DESEMPARATS.
Cercavila des de Moran Roda fins a la Plaça
Major.
Sopar a l’envelat i gran FESTA SANSARU.
19 Dimarts març
17 Diumenge març
09:00h Esmorzar a l’envelat.
11:00h Concentració a la Plaça Major de Beniopa i
cercavila pel poble.
12:00h Visita de cortesia de les Falleres Majors,
Cort d’Honor i JLF.
14:00h Tradicional dinar a l’envelat.
18:00h Cavalcada de disfresses pels carrers del
poble.
20:30h Tradicional Pregó.
22:00h Sopar a l’envelat i festa fins que el cos
aguante.
23:00h Nit del Foc, al Pont de la fira.
09:00h
10:00h
12:00h
14:00h
17:00h
18:20h
21:00h
00:00h
Esmorzar a l’envelat.
Concentració a la Plaça Major de Beniopa
per fer l’arreplegada de tots els càrrecs del
2019.
Ofrena de flors a la Mare de Déu i Missa Solemne
en honor a Sant Josep, en l’església
Santa Maria Magdalena de Beniopa.
Gran mascletà, al barranc de Beniopa.
Concentració a la Plaça Major de Beniopa,
per assistir a la solemne processó en honor
al nostre patró.
Solemne processó des de la plaça de Sant
Josep.
Cremà del monument infantil.
Cremà del monument major.
Fins l’any que ve!

Petjades.
Publicitats
193

Paseo Germanías, 104
Tel. 96 286 22 49
Fax. 96 286 88 49
Pl. Exercit Espanyol, 16
Tel. 96 287 39 65
46702 Gandia (Valencia)
dulcesgarbi@gmail.com

Tienda Exposición
C/ Rafael Cofer 35
46702 Gandía
Tel. 962 043 938
IDEAL
PARA LA
HOSTELERÍA

Plaça Exercit Espanyol, 10
GANDIA (Valencia) 46701
Tel. 96 287 23 16

DESAYUNOS Y
MERIENDAS
República Argentina, 53
GANDIA

C/ Poeta Llorente Esq. Jaume II
Tel. 96 287 77 79
Fax. 96 286 42 67
46701 Gandía (Valencia)
floresyorengo@telefonica.net
C/ Falconera 1
(Esquina 9 D’Octubre)
Tel. 96 286 69 26
BENIOPA - GANDIA

DESCUBRE NUESTRAS COLECCIONES
PARA COMUNIONES Y BODAS
COMPRAMOS Y TAMBIÉN CAMBIAMOS SU ORO VIEJO
C/ D’Octubre 67
Tel. 96 286 90 01
46702, GANDIA (Valencia)
joyeriatemps@hotmail.com

CERVECERÍA
C/ Poeta Llorente, 29
GANDIA (Valencia)
Tel. 96 214 91 26

Nou, 10
Tel. 628 081 164
46701 GANDIA (Valencia)
enerfont@enerfont.es
www.enerfont.es

C/ JAUME II, Nº25
46701 GANDÍA (VALENCIA)
TLF: 96 286 00 60
Fax: 96 286 32 06
info@ascensores-ideya.com

ociurba@gmail.com // www.ociurba.com
Tel.
685 133 469

Paseo Germanias, 43. Gandia - VALENCIA Tel. 96 287 76 35
Beniopa
96 286 00 28
Plaça Major Beniopa, 23

DISTRIBUCIONES CÁRNICAS VALENCIANAS S.L.
Javier Fuster 605 684 202
Tomás Gallego 639 125 059
Módulo Nº 1 y Nº 2
MERCAVALENCIA
46013 Valencia

www.ferreteriamsoliva.com

Gandia Motors
Castell de Bairén, 30
Polígono Alcodar 46701 GANDIA
Tel. 96 287 98 99
Fax 96 287 54 34
Móvil 661 76 14 58
juan.gomez@gandiamotors.com
www.gandiamotors.es
Nuevo Touareg.

Servicios y
Automóviles
Polígono Alcodar - C. Llanterners, 1
46701 Gandia - Tel. 962 873 141

¿Preparado para elegir tu nuevo Audi?
Ya hemos recibido los nuevos modelos A1 y Q3.
Ven a probarlos.

RAMÍREZ FONTCAL S.L.
Avda. Beniopa, 74 .
46701 . GANDIA (Valencia)
Tel. 96 286 13 92
Fax. 96 287 13 27
info@ramirezservicios.com
www.ramirezservicios.com
Aquesta impressió ha sigut elaborada per:
667 062 006

Aquest llibret ha sigut dissenyat per
thesigned.
650 412 4xx
Busca’m ;)