Conte_Confinament_compresse_RED

Un
aniversari
extraordinari

Un
aniversari
extraordinari
De Sílvia Torralba i Jordi Torrent
Maquetació de Víctor Pallarès

Hi havia una vegada una nena que es deia Tina.
A la Tina li agradava molt anar a l'escola i jugar amb els
seus amics. El que més l'apassionava era preparar
reptes per a les seves amistats i familiars per conèixer
una mica més els secrets i indrets que amaga la seva
ciutat, Solsona.
Un bon dia la Tina va rebre una notícia que no
esperava.
–Tina, durant uns dies ens hem de quedar a casa, no
podrem sortir. Només podrem anar a comprar el que
necessitem per menjar i prou –va dir la mare.
–Però mama, quants dies durarà això? Tenia preparat
un superenigma que havien de resoldre els meus amics
a la plaça del Ruc!
–No ho sé, bonica –li va respondre la mare–, el papa i
jo també ens quedarem a casa amb tu i la teva
germana.
La Tina es va quedar una estona en silenci, tota
pensativa. No sabia què passava i tenia ganes
d'esbrinar per què s'havien de quedar a casa.
–Papa, per què no podem sortir durant aquests dies?
–Per seguretat, per la nostra salut i per la salut de tots.
–Què vols dir? –va preguntar tota estranyada.
–Doncs mira, fa uns quants dies va aparèixer un nou
virus que fa mal a la salut de les persones i que es
contagia molt ràpidament. Aquest virus porta una
corona, perquè és el protagonista aquests dies.
Recordes quan arriben els Reis d'Orient? Són els
protagonistes i també porten corona. I el dia del teu
aniversari, tu ets la protagonista i portes corona.

Els dies anaven passant i la Tina i la seva germana
aprofitaven el dia per jugar, fer tasques escolars, llegir,
mirar el seu programa de televisió preferit, fer partides
de jocs de taula amb els pares, dibuixar, practicar una
mica d'esport... Tot, dins de casa.
Un dia quan es posava al llit, li va preguntar a la mare:
–Mama, creus que el dia del meu aniversari ja podré
anar a l'escola i celebrar-lo amb els meus amics?
–Em sap greu, Tina, però aquest any no podrà ser.
Ja us podeu imaginar com es va enfadar, la Tina, amb
aquest virus: li havia pres la corona del seu aniversari!
Es va posar a plorar.
–Per què plores? –li va preguntar el pare.
–Perquè aquest any, el Ton –el seu mestre– no em
podrà posar la corona, ni em cantarà la cançó
d'aniversari feliç, ni podré convidar el meus amics a
esmorzar coca i xocolata. Perquè aquest virus m'ha
pres la corona del meu aniversari!
–Tina, no ploris –li va dir la mare–, cada aniversari és
diferent. Et fas gran i això sol ja motiu de celebració.
Vas aprenent i bufes espelmes. Ho celebrarem de la
millor manera que puguem, i segur que el recordaràs
tota la vida.
La Tina va escoltar atentament les paraules de la seva
mare i va somriure; li havia transmès esperança i il·lusió.
Cada dia marcava al calendari els dies que faltaven per
al seu aniversari.

I va arribar el gran dia. Cap al vespre, quan estaven
jugant al menjador a un joc que feia temps que no
jugaven, van sentir un soroll de sirenes.
–Què passa papa? –va preguntar la Tina.
–No ho sé! –va respondre de seguida el pare.
Corrent van anar al balcó i van sortir per veure què era
aquell rebombori. Van veure el cotxe de la Policia Local
amb les sirenes enceses. De sobte, van sentir un
missatge que sortia dels altaveus del cotxe:
“BUSQUEM UNA NENA QUE ES DIU TINA!”
–Mama, sóc jo! –tota sorpresa, va exclamar.
A continuació, va sonar una cançó i els agents van
desplegar una pancarta amb un missatge per a ella:
“PER MOLTS ANYS!”, hi posava, amb un dibuix de l'arc
de Sant Martí. La Tina es va posar més contenta que
un gínjol. No es creia el que veia. Va recordar les
paraules que li havia dit la mare abans d'anar a dormir
feia dies.
–Moltes gràcies –va exclamar des del balcó amb ulls
d'emoció i alegria.
Els agents es van acomiadar i la Tina va dir als seus
pares i a la seva germana:
–Sempre recordaré aquest aniversari de confinament,
ha estat extraordinari!

(Avui, tu protagonitzes aquest conte.
Desitgem que hagis passat un dia molt
feliç al costat de qui t'estima)
TOT ANIRÀ BÉ!

FI