MIqUES DE MIRALL

FnaNcr,sc MRNuNre
MIqUES DE MIRALL
BARCELONETA
MIQgES DE MIRALL
HAI-KAIS I TANKES
Prdleg de Josep Valloerdu i Aixald.
Dibuixos de Nicola Marotta,
pintor i professor
a I'lnstitut d'Art de I'Alguer.

Nocturn a l'Alguer
A Sebastih Chelo i fam{lia
Resplendor de llums
G fa ilum ellctrica m'impedeix la aisi6 dels estek)
en lafosforescincia del golf algueris:
el far del CaP de la Caga
palpita regularment
- c{clicament -
enaiant un feix de llum caP a I'Alguer'
una preciosa llum
que, en moments de total obscuritat,
posa en relleu ma ciutat:
una escultura gegant
prop det mar, ja rendit i seri,
desprts de I'embat de mig-agost'
(L'Algaer, agost del 1981)
36

Embat
El mestral Plega els arbres
i les branques Pareixen
clamar ajut amb conaulsions trdgiques'
L'embat de mig-agost domina tl Solft
el paisatge s'esfuma a I'horitz6
pintat amb les colors del desig'
(L'AlYer, agost del I98I)
A Ia memdria de la gernana de la mia
rnare, Angeleta B aldino
38

Hivern
Les tisores del oent
retallen CaP de la Caga:
roca inaenciblt a dins de la tempesta'
Com lhmina d'argent liqiiefet
lluent al reflex del sol
el mar rnogut embelleix la aisi6;
un Arc iris que aPareix d'imProa{s
juga un PaPer Poenc
i entendreix el Paisatge'
Al doctor Mhrius Marinaro'
4ue fou el metge personal de la mia mare'
amb gratitild
40

Impaginazione e grafica
Studio Rf Crafica
Fotocomposrzi0ne e stamPa
Tipolitografia Editoriale La Celere
Alghero Febbraio 1988

A la uora de la mar
A la mendria de molt psre.
A la uora de la mar... cantava,
des de petit,
a dins del lleu murmuri de les ondes I
(cang6 de llum, d'espai i de colors)
la ladrina rimant amb la re'ina.2
Horitzons blaus i amples
bressolaven fantasmes
d'una terra llunyana
innocent i felig.
Vine, te contar6 mil narracions
d'interminables viatges
dels nostres mariners.
A la vora de la mar... espefava
la gran nau dels meus somnis;
a la vora de la mar tot em prenia
un desig infinit,
L'Alguer, 15 d'agost del 1989
1. ondes: catali antic, i literari, pef . L'alguerEs nom6s diu
, .
2. Re'ina: catald antic per . La versi6 algueresa de la canE6
popular recitava:

La Magdalenetal
A mos germal'ts Joan BaPtista, Paula,
Annita i Pinutxa, i a llurs fa-
milies.
Un illot enmig del golf:
una preciosa gemma' amb la forma
d'un submari emetgent
bufetejat per les ondes
en la tempesta btava,
llepat per l'aigua limPida
del mar en calma,
o besat Pel sol
d'un mati esplbndid, Ple de Poesia;
a m6s, hi ha un far Per a Ia nit'
Jo l'estim com a amlc;
me'l mir, beu encastat
a dins d'una simbtrica harmonia:
6s, de veres, el simbol
de I'inima mia.
L Magdaleneta: illot enmig del golf hi havia una esgle-
.alguerEs;
.i.tr'a.al.iJt a santa Maria Magdalena' Ara hi ha un far'
r4

Crepuscle al goff alguerbs
A mes cosines germtftes Paula, An-
tonieta i Joana Manunta i Nuroli,
en membria de llur pare, Cirmine
Manunta.
Sembla un paisatge pintat
amb colors intensissimes:
vermell, groc, atzur,
verd, taronja, indi, violet, blavenc,
un cel de colors vives
(algunes n'hi ha d'esfumades),
un negre bloc contrallum:
Cap de la Caga
-castell auster encantati
un mar incandescent.
iEstan aqui, potser, mos dies perduts
en el regne del somni i del record,
o hi esti I'esperanga
d'un demi
enlluernador, felig?
No ho vull saber; sd que ara estic
acumulant una preciosa llum
-i hi ha un arc iris en f inima-
a dins de mon cor per a la nit!
r9

De les seques de gener 1
El mar en calma
llepa les costes nitides,
festeja transparbncies
:
cordial amic, el sol
[a boniques les seques.
D'un uell pescador
Vell pescador', qlre observes
pens6s, tot ulls,
el vol de les gavines:
iets un iugur antic
cap al temps que vindri?
. 1. Seques a gener: aixi ds anomenat el pcrio (la festa ds el 17..de.g.n.r, p.rd el periode d. t.r r.qu.r-foi
vatiar;.
.quan
durant aquells dies fa -mul
tempr, a I'Alguer vigeix'
proverbi:
el

Aqucst llibre fou acabat d'estamprr
a la ciutat de Barcelona,
als tallers de Novagrifik' S. A''
el dia 26 de setembre de 1990

LLAVORS DE
FRANCESC MANUNTA
SEMI
LLUM
DI LUCE
EDIZIONI DEL SOLE

f-
Fl
Biblioteca "Costa del corall", no I'
Proprietlr artistica e letteraria riservata'
Stampato in ltalia - Printed in Italy - 1981'

L'ALTRE MAR
als germans Francesc i Montserrat Recasens i Mustd.
"Sempre existi el mar":
i ma mare em parlava
de terribles batalles de barques i naus
contra vents i tempestes
amb naufragis, salvaments i morts,
i enterraments i festes,
continuant la vida com primer
en I'ambigu horitz6
de la humana comddia.
El mar era un enigma:
la mort de mon pare (1)
augmentava el m:steri
quan, petit, escoltava
hiemals crits salvatges, llargs udols
de la baralla entre vent i mar,
i em semblava un llament coral,
gegantesc i trdgic,
amb veus de vius,
d'una multitud de morts.
1. Va morir, per naufragi, prop de Ciller, el 13 de gener
del 1934.
198

I em criden les veus de mon pare,
dels meus avantpassats:
"Anem al mar: 6s la terra monOtona;
anem al mar: un somni d'aventura
per a un desti immortal de la humgna famflia;
anem al mar: mirall fidel i mdgic
de les mudances del temps,
de les ncjstres mudances;
anem al mar: disciplina severa
de responsabilitat en nostra vida!".
Bull (2) la sang, vibra el cor
entenent la veu poderosa
del meu mar:
ball frendtic i ritme en la tempesta,
miratge atzur de pau en la tronanga,
mitigaci6 benOfica del clima,
equilibri ecolOgic,
treball assegurat per a moltes families,
font de vida i salut.
Al sol intens del primer matf
una felicitat embriagadora
avui flueix de I'espai llumin6s.
Domina sobre el mar un gran silenci
2. Bull: en alguerbs .
200

i ara mir Ia immensitat de I'aigua
calma i lluenta. Calent, el paisatge
sembia pintat amb diferents colors
per un pintor joi6s en dia de festa;
i el meu cor tamb6 es un paisatge
que te set de llum i de calor.
Respir a piens pulmons la pau total;
el mar present em lliga al gran passat
de la histdria del pobles.
Es ma terra Ia nfvia del mar,
6s terra, i no m6s altre, humanitzada
pel poble dels nuracs (3),
ll- E1 poble lidi, que va ocupar la Sardenya dant inici a Ia
civilitzaci6 nu.lagica, era eminentment navegador (cf. Massimo.
Pittau: "La Lingua dei Sardi NuragiCi e degli Etruschi"
- Editrice Libreria Dessi. Sassari. 1981).
- _.Record-. que, quan estudiant de lietres, ,r,u "urtu g"ogrlfica
de l'antiga Lidia (Asia menor) va atraure le m]eva
atenci6: molts topdnims eren iddntics als de Ia Sardenya. Durant
les_escavacions arqueoldgiques del vilatge nurigic
,'palmavera"
r'aig veure moltes nauetes funeri.ries de pedra aren:iria.
(ma.saci )) certament ex-vots dels fidels nurigics a llurs
divinitats (A-pol.lo, el d6u sol, era la principal). J"a en ',Les
veus" (Barcelona,-1970. p. 40) r'aig estriure'que ';la hipdtesi
mes acceptable sobre els nuracs, 6s que foren temples dedi_
cats a! d6u Sol",
202
fJ

pels Prinics, Romans i Bizantins,
i Serrains, i Lligurs, i Toscans,
i Ca{alans, Castellans i Italians:
gents forjades pel mar.
Ha ja passat una civilitat
de guerres i conquistes.
Altre camf indica el mar,
patrimoni sagrat de tots els homes:
camf sense fronteres,
profunda i vertadera llibertat,
necessitat de solidaritat
humana contra les adversitats,
comuni6 universal dels vers valors
de cada poble, humanisme integral.
El llenguatge del mar exprimeix vida,
fraternitat, uni6:
perqud el mar 6s I'art0ria de la terra,
i el murmuri en la platja,
aixi com la tempesta, canten sempre
la llarga lletania de la unitat
que marca I'univers,
convit (4) racional, divf, constant
a la civilitat de I'amor.
4. convit, per "invitaci6"
€s normal en alguerEs.
204

"Anem al mar ": i tot inebriat
de sensacions arcanes dins de I'aigua
- color, calor, profunditat del cel
als raigs del sol lle6 -
rest estordit, despertant de cop
a I'alta vocaci6 que em torna home:
en primer lloc s6 home,
i terra i mar esperen ma paraula
que plenament expressi
llur vera dimensi6.
M6s enlld de les coses vull trobar
la total veritat que em lliberta
definitivament. El gran silenci
ara es torna interior, buit humil . . .
com un nen balbucient dic el meu sf
a un altre mar, que s'ha tornat Paraula
Encarnada al m6n nostre,
un abis infinit de sapidncia,
la nostra pau, la nostra humanitat,
ses possibilitats.
Si, 6s un altre el mar que ara m'atrau,
un aitre mar, on tot 6s sobrehumd
- o verament humi -
i jo em torn u amb Ell que em purifica
tot i em transforma,
206

un mar de plena Llum i Amor i Vida,
d'universal certa resurrecci6,
de comuni6 profunda amb els germans,
d'unitat divina
en I'fnic Esperit:
el Mar que no t6 fi.
L'Alguer, agost det 1976.
208

FRANCESC
MANUNTA
AICUES VIVES
Paisatge humanitzat
La ciutat de l'home
La ciutat de D€u
Proemi de Cessri M. Jusr,
abat de Montserrat. Presentaci6
de Josar SaNna. Dibuixos
de Nrcole Menotra.
professor a l'Institut d'Art,
EDITORIAL BARCINO. 1976
Barcelona. Montsenv. 9

BARCELONETA
A la mia nare Anna Maria.
T6 certament un encant
rinic entre mil alres
Barceloneta al sol de mitjagost.'
Cada escoll,' cada platja 6s diferent,
mes rinica 6s la llum
que madura en l'espai
d'aquest cel, d'aquest mar,
expressi6 de puresa cristal'lina
quan, en l'arena ardent,
sense noci6 del temps,
m'inebrieigt d'atzut.
L'Alguer, 15 agost I974.
I. mitjagost: a I'Alguer s'anomena aixi el dia 75 d'agost. - 2. escoll,
escull. - 1. ta'inebrieig, m'inebrio.
15

CAP DE LA CAQA
A mon cunyat Nicola Marotta i fanilia.
Aquest paisatge de pedra,
encantador en qualsevol temPs,
s'ha fixat en l')nima
per sempre.
Vull 6sser fill de la mia terra:
buit de mi per posseir I'encant
de la Bellesa Eterna;'
ferm en les tempestes de la vida;
obert al Sol de I'Infinit;
far de llum en la nit.
1. Allusi6 ales grutes (coves) matines , , i a
les altres del cap de laCaga.
23

24
CREPUSCLE AL GOLF
A mon germi Joan i familia.
El mar una mica encrespat,
palpitant d'una lleu inquietud,
un flonjo vestit assetia'
mareperlaci'i vermell
a la malenconia de la tarda.
l. assetia, s'emprova. '2. nareperlacr, del color de la mateperla'

EL PESCADOR
7. rialla: en alzuerEs hom diu risa.
A mon cunyat Francesc Fiori
i lamilia.
Pescador, I'ull obert,
ben ferma la mi aI tim6,
ravesses el mat profund;
i si el motor ressona amb forEa
quan t'allunyes del port
en la nit serena i silenciosa,
ton cor 6s ple de gran malenconia.
El teu lluitar 6s el lluitar del m6n:
petita barca i horitz6 infinit,
un poc de rialla' i arreu plor.
Mes en la nit fosca,
quan el vent gemega
i forta 6s la borrasca.
retroba el teu cor fort
sempre un cami amb un filet de llum:
el teu, de I'esperanEa.
27