01.05.2013 Views

La Sagrada Família - Gaudì e La Sagrada Familia

La Sagrada Família - Gaudì e La Sagrada Familia

La Sagrada Família - Gaudì e La Sagrada Familia

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

<strong>La</strong> <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />

Gaudí<br />

a l'Alguer


2<br />

In Copertina:<br />

Particolare della facciata della Passione.<br />

Retro copertina:<br />

Pergamena che riproduce il documento con<br />

il quale Pietro III il Cerimonioso concede lo<br />

stemma alla Città di Alghero (1355).<br />

Elaborazione grafica dello stemma di Sergio Bolgeri<br />

è vietata la riproduzione, anche parziale,<br />

delle immagini e dei contenuti del catalogo, di<br />

proprietà di<br />

Triangle Postals<br />

Junta Constructora della Basílica<br />

de la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />

Rossend Casanova<br />

Daniel Giralt Miracle<br />

Jordi Cussó Angles<br />

Jordi Faulí Oller<br />

Mark Burry<br />

Jordi Coll Grifoll<br />

Joan Vila Grau<br />

concessi in esclusiva per la mostra<br />

<strong>La</strong> <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>. GAudí.


Elogio di Gaudí 5<br />

Sergio Milia Assessore della Pubblica Istruzione, Beni Culturali, Informazione,<br />

Spettacolo e Sport della Regione Sardegna<br />

<strong>La</strong> Magia e la suggestione del Gaudí ad Alghero 6<br />

Marco Tedde Sindaco di Alghero<br />

Elogio della <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> 8<br />

+ Mauro Maria Morfino Vescovo di Alghero-Bosa<br />

<strong>La</strong> <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>. Metafora dei valori della Catalogna 10<br />

Joan-Elies Adell Director de l’Espai Llull. Representació de la Generalitat de<br />

Catalunya a l’Alguer<br />

Alghero. Comunità catalana d'Italia 13<br />

Antonio Nughes Direttore dell'Ufficio dei Beni Culturali Ecclesiastici<br />

della Diocesi di Alghero e Bosa<br />

<strong>La</strong> Storia 14<br />

Lingua e identità 18<br />

Un percorso, una mostra 25<br />

Angelo Ziranu<br />

Vita e opere di Gaudí 32<br />

Rossend Casanova - Daniel Giralt Miracle<br />

Un architetto del suo tempo 32<br />

Infanzia e studi 33<br />

I primi lavori universitari 35<br />

Gaudí e le opere di gioventù 36<br />

Eusebi Güell e il rinascimento della cultura catalana 38<br />

Crisi economica e perdita delle ultime colonie oltreoceano 39<br />

Le colonie operaie, motori del movimento industriale 41<br />

Barcellona, città moderna,cosmopolita e di progresso 42<br />

<strong>La</strong> natura come spazio di creazione 45<br />

<strong>La</strong> chiesa nella società civile 46<br />

L’opera della maturità 49<br />

L’era dei grattacieli 50<br />

il Noucentisme, un nuovo stile artistico 53<br />

Un’eredità universale 54<br />

Simbolo, geometria e statica nella <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> di Gaudí 57<br />

Maria Antonietta Crippa<br />

Gaudí e la Natura 65<br />

Jordi Cussò Angles<br />

L’infanzia di Gaudí 65<br />

Esuberanza naturalistica nei suoi primi anni da architetto 66<br />

<strong>La</strong> croce a quattro bracci 68<br />

Abside del tempio della <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> 71<br />

Fregio con simboli di Maria, Gesu’ e Giuseppe 73<br />

Indice<br />

<strong>La</strong> geometria della natura nell’architettura: poligoni 73<br />

<strong>La</strong> geometria della natura nell’architettura: spirali 74<br />

Curve coniche 74<br />

Geometria rigata 77<br />

Iperboloide di una falda 78<br />

Il Paroboloide Iperbolico 81<br />

<strong>La</strong> ricerca della colonna ideale 83<br />

Gaudí realizza una nuova colonna 83<br />

L’interno del Tempio assomiglia a un grande bosco 84<br />

Capitello della colonna della Navata Centrale 87<br />

Geminazioni 88<br />

I pinnacoli del Tempio: tutto un simbolo della città di Barcellona 88<br />

Sperimentazione di Gaudí 91<br />

Triangle Postals<br />

LA COLONNA A DOPPIO GIRO <strong>La</strong> colonna delle colonne 91<br />

GLI ARCHI CATENARI I più equilibrati di tutti gli archi 92<br />

I CONOIDI Superfici ondulanti e resistenti 92<br />

VOLTE CONVESSE L’arte di utilizzare le volte 94<br />

GLI ARCHI IPERBOLICI Forme al servizio della luce, del suono e dei carichi 97<br />

LA GEMINAZIONE DELLE GEOMETRIE Un collage di forme e volumi 97<br />

Composizione della forma 98<br />

Jordi Faulí Oller<br />

Le navate della <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> 98<br />

<strong>La</strong> struttura 102<br />

Le colonne 105<br />

I finestroni e le volte 109<br />

Pannelli esplicativi dei progetti di lavoro e ricerca 112<br />

Mark Burry e Jordi Coll Grifoll<br />

<strong>La</strong> <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> 116<br />

Interni e arredi<br />

Le vetrate 122<br />

Joan Vila Grau<br />

<strong>La</strong> vetrata della Luce 124<br />

<strong>La</strong> vetrata dell’Acqua 127<br />

<strong>La</strong> vetrata della Resurrezione 128<br />

Le vetrate dell’abside 131<br />

<strong>La</strong> vetrata della Povertà 132<br />

<strong>La</strong> vetrata della Natività 135<br />

<strong>La</strong> vetrata della Vita 136<br />

Omaggio a Gaudí 138<br />

Pinuccio Sciola Artista<br />

Il lascito di Gaudí 140<br />

Antonio Tramontin Direttore del Dipartimento di Architettura<br />

dell’Università degli Studi di Cagliari<br />

3


Antoni Gaudí. Un artista sognatore, forse<br />

anche visionario, ma talmente geniale da<br />

aver segnato il Modernismo in Europa. Il<br />

suo spirito creativo, mai convenzionale,<br />

sempre in bilico tra l’arte contemporanea<br />

e il design, lo ha incoraggiato a pensare<br />

e realizzare soluzioni architettoniche e<br />

figurative che lo rendono uno dei maggiori<br />

architetti-artisti del Novecento. Ma<br />

Gaudí è anche l’artista che, più di altri,<br />

ha tratto ispirazione dalla natura, l’unico<br />

a saper coniugare la sua immaginazione<br />

con il senso del sacro nell’arte e con una<br />

sensibilità quasi contemporanea per i<br />

principi ecologici nella progettazione.<br />

Ispirato da un forte senso mistico, il<br />

maestro Gaudí riteneva, infatti, che<br />

arte e natura fossero intimamente<br />

unite perché entrambe frutto della<br />

creazione divina. Nella mostra “Gaudí e<br />

<strong>La</strong> <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>. Parabola e Iperbole<br />

dell’architettura” vien rappresentata,<br />

dunque, la sintesi del suo pensiero<br />

architettonico, la massima espressione<br />

della sua religiosità nella progettazione<br />

e costruzione della catte drale, di<br />

un’opera universale assurta a simbolo di<br />

Barcellona. Questo patrimonio, lasciato<br />

da Gaudí in eredità ai fedeli e ai cittadini<br />

di tutto il mondo, questa metafora di<br />

pietra di una vita votata all’arte, trova<br />

corpo nel progetto di completamento<br />

dell’ultima facciata, la Gloria, dopo quelle<br />

della Natività e quella della Passione.<br />

Ospitare in Sardegna quest’evento,<br />

significa riconoscere all’isola la sua<br />

profonda Cristianità, testimoniata anche<br />

dall’incisione in lingua sarda di alcune<br />

parti del Padre Nostro al centro della<br />

facciata della Gloria.<br />

Antoni Gaudí. Un artista somiador, potser<br />

també visionari, però tan genial que va<br />

marcar el Modernisme a Europa. El seu<br />

esperit creatiu, mai convencional, sempre<br />

en equilibri entre l’art contemporani i el<br />

disseny, l’ha animat a pensar i realitzar<br />

solucions arquitectòniques i figuratives<br />

que el converteixen en un dels majors<br />

arquitectes i artistes del segle XX. Però<br />

Gaudí també és l’artista que, més que<br />

altres, s’ha inspirat a la natura, l’únic<br />

que ha sabut conjugar la seva imaginació<br />

amb el sentit del sacre en l’art i amb una<br />

sensibilitat quasi contemporània per<br />

els principis ecològics en la projectació.<br />

Inspirat per un fort sentit místic, el<br />

mestre Gaudí considerava, en efecte,<br />

que art i natura estaven íntimament<br />

units perquè tots dos són fruit de la<br />

creació divina. En l’exposició “Gaudí i <strong>La</strong><br />

<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>. Paràbola i Hipèrbole<br />

de l’arquitectura” es representa,<br />

doncs, la síntesi del seu pensament<br />

arquitectònic, la màxima expressió de<br />

la seva religiositat en la projectació i<br />

construcció de la catedral, d’una obra<br />

universal elevada a símbol de Barcelona.<br />

Aquest patrimoni, deixat en herència<br />

per Gaudí als fidels i als ciutadans de<br />

tot el món, aquesta metàfora de pedra<br />

d’una vida consagrada a l’art, pren forma<br />

en el projecte d’acabament de l’última<br />

façana, la Glòria, després de les de la<br />

Nativitat i la Passió. Acollir a Sardenya<br />

aquest esdeveniment significa reconèixer<br />

a l’illa la seva profunda Cristianitat,<br />

testimoniada també per la incisió en<br />

llengua sarda de algunes parts del Pare<br />

Nostre al centre de la façana de la Glòria.<br />

Elogio di Gaudí<br />

Antoni Gaudí. Un’artista chi li piaghent<br />

sos bisos, forsis finas sas bisiones,<br />

ma gasi geniale chi at marcadu su<br />

Modernismu in Europa. S’ispiritu suo<br />

creadore, chi no at sighidu peruna<br />

conventzione, semper a làcana intre<br />

arte contemporanea e design, l’at<br />

incoragidu a si pessare issòlvidas<br />

architetonicas e figurativas, pro more de<br />

sas cales est apretziadu comente unu<br />

de sos architetos-artistas de primore<br />

de su Noighentos. Ma Gaudí est finas<br />

s’artista chi, prus de sos àteros, at<br />

leadu muta dae sa natura, s’ùnicu chi<br />

est resessidu a pònnere a cunsonu,<br />

progetende, s’immaginatzione cun su<br />

sentidu de su sagradu in s’arte cun una<br />

sensibilidade belle contemporànea pro<br />

sos printzipios de s’ecologia. Sende chi<br />

fiat impèllidu dae unu sentidu mìsticu<br />

poderosu, Gaudí su maistru pensaiat,<br />

difatis, chi arte e natura esserent aunidas<br />

in intragnas ca ambas duas fiant fìgias<br />

de sa creatzione divina. In sa mostra<br />

“Gaudí e sa <strong>Sagrada</strong> Famìlia. Paràbola<br />

e Ipèrbole de s’architetura” si bogat<br />

a campu, duncas, su resumu de su<br />

pensu architetònicu suo, s’espressada<br />

prus manna de sa religiosidade sua<br />

progetende e fraighende sa catedrale,<br />

e de un’òpera universale crèschida a<br />

sìmbulu de Bartzellona. Custa sienda,<br />

lassada dae Gaudí in doda a sos fideles e<br />

a sos tzitadinos de totu su mundu, custa<br />

metàfora de pedra de una vida oferida a<br />

s’arte, agatat cumprimentu in su progetu<br />

de acabu de s’ùrtima acarada, sa Glòria,<br />

a pustis de cuddas de sa Natividade e<br />

de sa Passione. Acasagiare custu eventu<br />

in Sardigna est a dare a bìdere chi<br />

s’ìsula tenet Cristianidade funguda, gasi<br />

comente nde faghet testimonia carchi<br />

cantu de Babbu Nostru iscritu in sardu in<br />

mesu de s’acarada de sa Glòria.<br />

Sergio MILIA<br />

Assessore della Pubblica Istruzione, Beni Culturali, Informazione,<br />

Spettacolo e Sport della Regione Sardegna<br />

Antoni Gaudí. An artist with a strong<br />

imagination – perhaps also a visionary,<br />

so genial that he left his mark on<br />

Modernism in Europe. His creative spirit,<br />

never conventional, always balanced<br />

somewhere between contemporary art<br />

and design, encouraged him to think<br />

and create architectural solutions which<br />

made him one of the greatest architectartists<br />

of the twentieth century. But<br />

Gaudí is also the artist who more than<br />

any other drew his inspiration from<br />

nature, and the only one who combined<br />

his imagination with the sense of<br />

the sacred in art and with an almost<br />

contemporary sensitivity for ecological<br />

principles in project design. Inspired<br />

by a strong sense of mysticism, Gaudí<br />

indeed believed that art and nature are<br />

intimately linked because both are the<br />

fruit of divine creation. The exhibition<br />

“Gaudí and the <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>.<br />

Parabola and hyperbole in architecture”<br />

illustrates his architectural thought and<br />

religiosity as expressed in the design<br />

and construction of the Basilica, a<br />

universal work which has become the<br />

symbol of Barcelona. This heritage, left<br />

as a bequest by Gaudí to the faithful<br />

and citizens of the whole world, this<br />

metaphor in stone of a life devoted to<br />

art, finds its expression in the project for<br />

the completion of the last façade, the<br />

Glory, after those of the Nativity and the<br />

Passion. Hosting this event in Sardinia<br />

means recognition for the island’s deeply<br />

felt Christianity, also witnessed by the<br />

inscription in the Sardinian tongue of<br />

some parts of the Pater Noster in the<br />

centre of this façade.<br />

5


6<br />

<strong>La</strong> Magia e la suggestione del Gaudí ad Alghero<br />

<strong>La</strong> magia e la suggestione<br />

del Gaudí ad Alghero.<br />

Un volo d’angelo sulla ricerca<br />

architettonica che illustra i singoli<br />

elementi strutturali della <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />

di Barcellona, l’imponente edificio di culto<br />

la cui costruzione cominciò nel 1882,<br />

che Papa Benedetto XVI consacrò nel<br />

novembre dello scorso anno. Questi sono i<br />

tratti salienti dell’iniziativa.<br />

Un evento a lungo sognato che per noi<br />

algheresi rappresenta una straordinaria<br />

occasione per inspessire e consolidare la<br />

già fitta trama di legami storici e culturali<br />

con la Catalogna. Legami che negli ultimi<br />

anni hanno avuto un’ impennata culminata<br />

con l’apertura dell’ Espai Llull nel Palazzo<br />

Civico cittadino, ove sono ospitati gli<br />

uffici di Rappresentanza della Generalitat<br />

de Catalunya, dell’Institut Ramon Llull<br />

e del Governo delle Baleari. Una sede,<br />

fisica e di idealità, che sta rafforzando le<br />

relazioni culturali e linguistiche fra Alghero<br />

e la Catalogna, ma sta anche creando<br />

un tessuto di relazioni economiche fra<br />

le imprese sarde, le algheresi e quelle<br />

catalane. Era, questa, un’aspirazione<br />

che pian piano ha preso forma e s’è<br />

strutturata acquisendo precise sembianze<br />

e diventando realtà. Una realtà divenuta<br />

tale per il lavoro di associazioni e di<br />

cittadini che assieme all’Amministrazione<br />

hanno creduto nella necessità di creare<br />

uno strumento per favorire e stimolare<br />

rapporti culturali ed economici. E l’evento<br />

del Gaudí si pone su questo solco,<br />

costituendo una formidabile occasione per<br />

unire sempre più Alghero e la Sardegna<br />

alla terra di Catalogna, dando ulteriore<br />

vigore a quel ponte culturale, percorribile<br />

anche dalle nostre imprese alle quali si<br />

<strong>La</strong> magia i la suggestió<br />

de Gaudí a l’Alguer.<br />

Un vol de l’àngel sobre la recerca<br />

arquitectònica que il·lustra cada u dels<br />

elements estructurals de la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />

de Barcelona, majestuós edifici de cult, la<br />

construcció del qual és començada al 1882,<br />

que el Papa Benedetto (Benedicto)XVI ha<br />

consagrat al mes de novembre de l’any<br />

passat.<br />

Aquestos són les característiques més<br />

rellevants de la iniciativa.<br />

Un esdeveniment somiat per tant temps que<br />

per nosaltros algueresos representa una<br />

extraordinària ocasió per espessir i consolidar<br />

la ja densa trama de lligams històrics i<br />

culturals amb Catalunya. Lligams que en los<br />

últims anys han tengut un fort increment<br />

culminat amb l’obertura de l’Espai Llull al<br />

Palau Cívic, on se troben los oficis de la<br />

Representació de la Generalitat de Catalunya,<br />

de l’Institut Ramon Llull e del Govern de<br />

les Balears. Una seu física i d’identitat<br />

que està reforçant les relacions culturals<br />

i lingüístiques entre l’Alguer i Catalunya,<br />

i també està creant un teixit de relacions<br />

econòmiques entre les impreses sardes,<br />

aquelles alguereses i aquelles catalanes.<br />

Aquesta era una aspiració que a poc a poc<br />

ha pres forma i s’és estructurada adquirint<br />

un aspecte ben definit i convertint-se en<br />

realtat. Una realtat esdevinguda tal gràcies al<br />

treball d’associacions i de ciutadans que amb<br />

Administració han cregut en la necessitat de<br />

crear un instrument per afavorir i estimular<br />

relacions culturals i econòmiques.<br />

I l’esdeveniment del Gaudí sigui aquest,<br />

solc representant una formidable ocasió<br />

per unir sempre més l’Alguer i la Sardenya<br />

a la terra de Catalunya, donant encara més<br />

vigor a aquell pont cultural, representat de<br />

Sa maja e s’incantu de<br />

<strong>Gaudì</strong> in S’Alighera.<br />

Unu bolu de ànghelu subra sa chirca<br />

architetònica chi illustrat cada elementu<br />

istruturale de sa <strong>Sagrada</strong> Famìlia de<br />

Bartzellona, unu fràigu mannu de cultu chi<br />

ant incomintzadu a fàghere in su 1882 e chi<br />

Papa Beneitu XVI at cunsagradu in su mese<br />

de santandria de s’annu passadu. Custos<br />

sunt sos piessinnos de sa faina nostra.<br />

Un’ammàniu bisadu dae tempus meda<br />

chi pro nois saligheresos est un’ocasione<br />

desemplada pro ismanniare e afortiare<br />

cussu ordìngiu giai tìpidu de ligàmenes<br />

istòricos e culturales cun sa Catalùnia.<br />

Ligàmenes chi in sos ùrtimos annos ant<br />

tentu un’impèllida forte a pustis inghitzadu<br />

s’Espai Llull de su Palatzu Tzìvicu tzitadinu,<br />

ue sunt acasagiados sos ufìtzios de<br />

Rapresentàntzia de sa Generalitat de<br />

Catalunya, de s’Istitut Ramon Llull e de<br />

su Guvernu de sas Baleares. Unu logu,<br />

fìsicu e de idealidade, chi est afortiende<br />

sas relatas culturales e linguìsticas intre<br />

de S’Alighera e sa Catalùnia, ma chi est<br />

ordingende fintzas su tessìngiu de relatas<br />

econòmicas intre sas impresas sardas,<br />

cussas saligheresas e cussas catalanas.<br />

Fiat, custa, una punna chi a bellu·a bellu<br />

at leadu forma e s’est istruturada leende<br />

bisura prus ladina e faghende·si realidade.<br />

Una realidade chi est gasi pro more de<br />

su traballu de assòtzios e de tzitadinos<br />

chi paris cun s’Amministratzione ant<br />

ammaniadu un’istrumentu pro agiudare e<br />

dare impèllida a sas relatas culturales e<br />

econòmicas. E sa faina subra de <strong>Gaudì</strong> li<br />

deghet meda, ca est s’ocasione pro aunire<br />

semper de prus S’Alighera e sa Sardigna<br />

a sa terra de Catalùnia, abbivende cussu<br />

ponte culturale, chi podent colare fintzas<br />

Marco TEDDE<br />

Sindaco di Alghero<br />

The magic and charm of<br />

<strong>Gaudì</strong> in Alghero.<br />

An angel’s flight over the architectonical<br />

research that illustrates each structural<br />

element of the <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> of<br />

Barcellona, the imposing house of worship<br />

whose construction began in 1882, and<br />

which the Pope Benedict XVI consecrated<br />

in November last year. These are the salient<br />

features of this initiative.<br />

An event that has been longed for and that<br />

represents to us Algheresi an extraordinary<br />

occasion for widening and consolidating<br />

the already thick weft of historical and<br />

cultural ties with Catalonia. Ties which have<br />

increased in the last few years culminating<br />

with the opening of the Espai Llull in the<br />

Town Council, where now you can find<br />

the offices representing the Generalitat<br />

de Catalunya, the Ramon Llull Institute<br />

and the Government of the Balearics. A<br />

centre, physically and ideally speaking,<br />

that is strengthening the cultural and<br />

linguistic contacts between Alghero and<br />

Catalonia, but that is also creating a fabric<br />

of economical contacts between Sardinian,<br />

Algheresi and Catalan enterprises.<br />

This was once an aspiration that has slowly<br />

taken shape and structure, acquiring precise<br />

features and becoming reality. A reality<br />

that has come true thanks to the work of<br />

associations and citizens who, together with<br />

the local administration, have believed in the<br />

necessity of creating a means of enabling<br />

and stimulating cultural and economical<br />

relationships. The Gaudí event is located<br />

on this track, constituting an extraordinary<br />

occasion for uniting ever more Alghero<br />

and Sardegna to the land of Catalonia, and<br />

giving further vigour to the cultural bridge<br />

represented by the Espai Llull, which can


aprono interessanti prospettive di crescita<br />

economica, costituito dall’Espai Llull.<br />

<strong>La</strong> Mostra su Antoni Gaudí, che<br />

si caratterizza per il suo respiro<br />

internazionale, rappresenta per Alghero<br />

uno dei momenti più prestigiosi di una<br />

programmazione culturale sempre più<br />

ambiziosa che a breve potrà godere del<br />

supporto di ben quattro Musei. Al Museo<br />

Diocesano s’è infatti aggiunto il Museo<br />

del Corallo ed a breve vedranno l’apertura<br />

il Museo della Città ed il Museo dedicato<br />

al grande storico e politico algherese<br />

Giuseppe Manno. Musei che ci danno la<br />

possibilità di offrire ai nostri turisti forti<br />

motivazioni per visitare Alghero anche in<br />

periodi di bassa stagione. E questo grande<br />

evento ci consente di integrare lo sforzo<br />

di attrarre flussi turistici andando oltre la<br />

stagione balneare.<br />

Ma l’atmosfera di sogno mistico creata<br />

dalla Mostra del grande Architetto<br />

catalano ci permetterà di apprezzare la<br />

grande forza innovatrice di un indiscusso<br />

genio, legata a trama doppia alle forme<br />

della natura ed ai colori degli abissi marini.<br />

Il modernismo, l’oriente ed il medioevo,<br />

la tradizione artigianale iberica ed i<br />

simboli del cristianesimo costituiscono la<br />

matrice e l’ispirazione dell’espressione<br />

artistica del Gaudí che nella progettazione<br />

della <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> si sublima nella<br />

narrazione della grande religiosità del<br />

popolo di Catalogna. E nella <strong>Sagrada</strong><br />

<strong>Família</strong> avrà un ruolo di significato<br />

simbolico anche Alghero. Nelle vetrate<br />

policrome della <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> sarà<br />

rappresentato il Santuario di Valverde, una<br />

delle più forti espressioni della fede del<br />

popolo algherese. Una presenza in terra di<br />

Catalogna che legherà indissolubilmente<br />

e nei secoli a venire Il grande Gaudí ad<br />

Alghero, città sarda di lingua catalana.<br />

l’Espai Llull, transitable també de les nostres<br />

impreses per les quals s’obrin interessants<br />

prospectives de creixement econòmic.<br />

<strong>La</strong> Mostra sobre Antoni Gaudí, que se<br />

caracteritza pel sou respir internacional,<br />

representa per l’Alguer u dels moments<br />

més prestigiosos d’una programació cultural<br />

sempre més ambiciosa que d’aquí a poc<br />

temps poguerà beneficiar del suport de ben<br />

quatre museus. Al Museu Diocesà s’és ja<br />

adjunit lo Museu del Corall i entre poc temps<br />

sigueran oberts al públic lo Museu de la<br />

Ciutat i el Museu dedicat al gran històric i<br />

polític Josep Manno.<br />

Museus que nos donen la possibilitat d’ofrir<br />

als nostros turistes fortes motivacions per<br />

visitar l’Alguer també en període de baixa<br />

estajó. I aquest gran esdeveniment nos<br />

permiti d’integrar l’esforç d’atreure fluxos<br />

turístics anant més enllà de l’estajó balneària.<br />

I l’atmosfera de somni místic creada de<br />

la Mostra del gran Arquitecte català nos<br />

permitirà d’apreciar la gran força innovadora<br />

d’un geni indiscutible, lligada a doble trama<br />

a les formes de la natura i als colors dels<br />

abissos marins. Lo modernisme, l’orient i<br />

l’edat mitjana, la tradició artijanal ibèrica<br />

i els símbols del cristianisme constitueixen<br />

l’origen i la inspiració de l’expressió artística<br />

del Gaudí que en lo projecte de la <strong>Sagrada</strong><br />

<strong>Família</strong> se sublima en la narració de la gran<br />

religiositat del pòpul de Catalunya. I en la<br />

<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> tenguerà un rol de significat<br />

simbòlic també l’Alguer. En una de les grans<br />

vidrieres policromes de la <strong>Sagrada</strong> Famِília<br />

siguerà representat lo Santuari de Vallverd,<br />

una de les més forts expressions de fe del<br />

pòpul alguerès. Una presència en terra<br />

catalana que lligarà en manera indissoluble i<br />

en los sèculs que vengueràn lo gran Gaudí a<br />

l’Alguer, ciutat sarda de llengua catalana.<br />

cussas impresas nostras chi tenent un’isetu<br />

bonu pro sa crèschida econòmica, est a<br />

nàrrere s’Espai Llull.<br />

Sa Mustra subra de Antoni <strong>Gaudì</strong>, chi si<br />

distinghet pro s’interessu internatzionale,<br />

est pro S’Alighera unu de sos mamentos de<br />

primore de una programmatzione culturale<br />

semper prus codissiosa chi luego at a<br />

tènnere s’agiudu de bator Museos. A su<br />

Museu Diotzesanu s’annanghet su Museu<br />

de su Coraddu e intro de pagu tempus<br />

ant a abèrrere su Museu de sa Tzitade e<br />

su Museu intregadu a su grandu istòricu<br />

e polìticu saligheresu Giuseppe Manno.<br />

Museos chi nos dant sa possibilidade de<br />

ofèrrere a sos turistas nostros un’impèllida<br />

forte pro bisitare S’Alighera fintzas in<br />

tempos de istasone bassa. E custu eventu<br />

mannu nos permitit de batire turistas<br />

fintzas foras de s’istasone balneare.<br />

Ma s’ammaju mìsticu de sa Mustra<br />

subra su grandu Architetu catalanu nos<br />

at a permìtere de apretziare sa fortza<br />

annoadora de unu gèniu reconnotu, ligada<br />

cun sas formas de sa natura e cun sos<br />

colores de sos fundales de su mare. Su<br />

modernismu, s’oriente e su medioevu,<br />

sa traditzione artisanale ibèrica e sos<br />

sìmbulos de su cristianèsimu sunt sa<br />

màdrighe e sa muta de s’espressada<br />

artìstica de <strong>Gaudì</strong> chi progetende sa<br />

<strong>Sagrada</strong> Famìlia si faghent totunu in su<br />

contu de sa religiosidade manna de su<br />

pòpulu de Catalùnia. E in sa <strong>Sagrada</strong><br />

Famìlia ant a rapresentare su santuàriu<br />

de Valverde, una de sas espressadas prus<br />

fortes de sa fide de su pòpulu saligheresu.<br />

Una presèntzia in terra de Catalùnia<br />

chi at a acapiare a forte in sos sèculos<br />

imbenientes su grandu <strong>Gaudì</strong> a S’Alighera,<br />

tzitade sarda de limba catalana.<br />

be used also by our enterprises, opening<br />

up interesting opportunities of economical<br />

growth.<br />

The exhibition on Antoni Gaudí,<br />

characterised by its international scope,<br />

represents to Alghero one of the most<br />

prestigious moments of an increasingly<br />

ambitious cultural programme which will<br />

soon be able to count on as many as four<br />

museums. In fact, the Coral Museum has<br />

been added to the Diocesan Museum<br />

and soon the Museum of the City and the<br />

Museum dedicated to the great Algherese<br />

historian and politician Giuseppe Manno<br />

will be opened. Museums that give us the<br />

opportunity to offer our tourists good reasons<br />

for visiting Alghero even in low season<br />

periods. This important event enables us<br />

to integrate the effort of attracting tourist<br />

streams beyond the bathing season.<br />

But the atmosphere of a mystic dream<br />

created by the exhibition of the great<br />

Catalan architect will let us appreciate the<br />

great innovative strength of an undisputed<br />

genius, tied by double waft to the shapes of<br />

nature and to the colours of the depths of the<br />

sea. Modernism, the Orient and the Middle<br />

Ages, the Iberian artisan tradition and<br />

the symbols of Christianity constitute the<br />

matrix and the inspiration of Gaudí’s artistic<br />

expression, which in the project of the<br />

<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> is sublimed in the narration<br />

of the profound religiousness of the people<br />

of Catalonia. In the <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> even<br />

Alghero has a role of symbolic meaning. In<br />

the polychrome stained glass windows the<br />

Sanctuary of Valverde is represented, one<br />

of the strongest expressions of faith of the<br />

people of Alghero. A presence in the land<br />

of Catalonia that will bind indissolubly the<br />

great Gaudí to Alghero, a Sardinian city<br />

speaking the Catalan language.<br />

7


8<br />

<strong>La</strong> <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> “un segno visibile<br />

del Dio invisibile” – come ha affermato il<br />

Papa Benedetto durante la dedicazione del<br />

tempio di Gaudí lo scorso novembre – fa<br />

la sua irruzione nella Barceloneta sarda.<br />

L’intenzione dell’allestimento è riproporre<br />

la spazialità e la sacralità di un monumento<br />

artistico d’eccezione, di un cantiere che<br />

pulsa e rinnova la sua creatività da 128<br />

anni. Un laboratorio quasi-infinito di idee,<br />

ricerche formali, sperimentazioni per dire il<br />

non-detto, non solo dell’arte, ma dell’umano<br />

e della fede.<br />

<strong>La</strong> <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> è, a pieno titolo,<br />

un monumento della fede. Il giovane<br />

Gaudí prende in mano la conduzione<br />

dell’opera l’anno dopo il suo incipit, nel<br />

1883. Antoni ha 31 anni. A seguito di un<br />

triduo quaresimale vissuto con particolare<br />

intensità e intimo coinvolgimento, la<br />

vita del giovane professionista ha una<br />

svolta decisiva e fa suo, sposandolo, quel<br />

progetto monumentale la cui costruzione<br />

si legherà inscindibilmente al suo nome,<br />

al suo genio, alla sua fede. <strong>La</strong> <strong>Sagrada</strong><br />

<strong>Família</strong>, per Gaudí, non sarà semplicemente<br />

un’eccezionale opportunità professionale,<br />

un laboratorio di architettura avanzata,<br />

dove dar corpo a intuizioni innovative e ad<br />

una inedita fioritura artistica, ma assumerà<br />

una indubbia connotazione esistenziale.<br />

Farà la scelta di non sposarsi, di condurre<br />

un tenore di vita talmente sobrio da poter<br />

essere considerata, piuttosto, scelta di<br />

evangelica povertà; ridurrà al minimo le<br />

sue uscite dalla Catalogna, ricercando il<br />

confronto teologico, liturgico e spirituale<br />

con esponenti dell’episcopato e del clero<br />

catalano.<br />

Nel 1914, Gaudí, quasi in una ideale<br />

immedesimazione con la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>,<br />

decide di abbandonare ogni altra attività<br />

professionale. Giunge a portare il suo<br />

Elogio della <strong>Sagrada</strong> família<br />

<strong>La</strong> <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> “un senyal visible del<br />

Déu invisible” – com ha afirmat Benet XVI<br />

durant la dedicació del temple de Gaudí al<br />

passat mes de novembre – fa la sua irrupció<br />

en la Barceloneta sarda. <strong>La</strong> intenció del<br />

muntatge és de tornar a proposar els espais<br />

i la sacralitat de un monument artístic<br />

excepcional, de una obra que polsa i renova<br />

la sua creativitat de 128 anys. Un laboratori<br />

quasi-infinit de idees, recerques formals,<br />

experimentacions per diure el no-dit no<br />

solament de l’art, sinó també de l’humà i<br />

de la fe.<br />

<strong>La</strong> <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> és, a tots els efectes,<br />

un monument de fe. El jove Gaudí pren a<br />

mans la direcció de l’obra l’any després<br />

del sou incipit, al 1883. Antoni té 31 anys.<br />

A conclusió de un tridu quaresmal vivit amb<br />

particular intensitat i íntima implicació,<br />

la vida del jove professional té un canvi<br />

decisiu i fa sou, abraçant-lo, aquell projecte<br />

monumental la construcció del qual se<br />

lligarà inseparablement al sou nom, al sou<br />

geni, a la sua fe.<br />

<strong>La</strong> <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> per Gaudí, no serà<br />

simplement una excepcional oportunitat<br />

professional, un laboratori de arquitectura<br />

avançada, on concretar i realitzar intuïcions<br />

innovadores i una inèdita florida artística,<br />

sinó que assumirà també una indubtable<br />

connotació existencial. Ha triat de no se<br />

casar, de conduir un nivell de vida talment<br />

sobri que se podia considerar, més aviat,<br />

una triada de pobresa evangèlica; reduirà<br />

al mínim les sues eixides de Catalunya,<br />

recercant un diàleg teològic, litúrgic i<br />

espiritual amb exponents de l’episcopat i del<br />

clero català.<br />

Al 1914, Gaudí, quasi en una ideal<br />

identificació amb la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />

decideix de abandonar totes les altres<br />

activitats professionals. Arriba fins a portar<br />

el mateix llit al sou atelier per se donar<br />

Sa <strong>Sagrada</strong> Famìlia “unu sinnu visìbile<br />

de unu Deus invisìbile” - gasi comente<br />

at naradu su Papa Beneitu in sa<br />

dedicatzione de su tèmpiu de <strong>Gaudì</strong> in<br />

su mese de santandria coladu - lompet<br />

a sa Barceloneta sarda. Sa punna de<br />

custa faina est su de torrare a mustrare<br />

s’ispatzialidade e sa sagralidade de<br />

unu monumentu artìsticu de cabbale,<br />

de unu cantieri chi est biu e rennoat sa<br />

creatividade sua dae 128 annos a oe. Unu<br />

laboratòriu belle infinidu de ideas, chircas<br />

formales, isperimentatziones pro contare<br />

su chi non si narat, non petzi de s’arte, ma<br />

fintzas de s’òmine e de sa fide.<br />

Sa <strong>Sagrada</strong> Famìlia est, comente li deghet,<br />

unu monumentu de sa fide. <strong>Gaudì</strong> pitzinnu<br />

leat in manu sa ghia de s’òpera s’annu<br />

a pustis s’incipit suo, in su 1883. Antoni<br />

tenet 31 annos. A pustis de tres dies<br />

caresimales coladas cun sentidu forte, sa<br />

vida de su professionista giòvanu mudat<br />

retzende in intragnas cussu progetu<br />

monumentale cun su fràigu chi s’at a<br />

acapiare a su nùmene suo, a su gèniu<br />

suo, a sa fide sua. Sa <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> pro<br />

<strong>Gaudì</strong> no at a èssere petzi un’oportunidade<br />

professionale de primore, unu laboratòriu<br />

de architetura desemplada, ue dare<br />

sustàntzia a intuitziones annoadoras e a<br />

una froridura artìstica desconnota, ma at<br />

a tènnere una bisura esistentziale ladina<br />

meda. Non si cojuat, sèberat de vìvere<br />

moderadu a tales chi paret unu sèberu<br />

evangèlicu de poberesa; at a èssire<br />

pagu dae sa Catalùnia, chirchende unu<br />

cunfrontu teològicu, litùrgicu e ispirituale<br />

cun sos òmines de s’episcopadu e de su<br />

cleru catalanu.<br />

In su 1914, <strong>Gaudì</strong>, essende belle totunu<br />

cun sa <strong>Sagrada</strong> Famìlia, sèberat de lassàre<br />

cale si siat àtera faina. Nche tràmudat<br />

su letu suo in s’atelier pro intregare<br />

+ Mauro Maria MORFINO<br />

Vescovo di Alghero-Bosa<br />

Described by Pope Benedict as “a visible<br />

sign of the invisible God” during the<br />

consecration of <strong>Gaudì</strong>’s temple last<br />

November, the <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> descends<br />

upon the Sardinian Barceloneta. With<br />

this exhibition we intend to present once<br />

again the spatiality and the sacredness<br />

of an outstanding monument and of a<br />

construction site that has been throbbing<br />

with life and renewing its own creativity<br />

for the last 128 years. An almost unlimited<br />

laboratory of ideas, formal research,<br />

experiments on how to say the unsaid from<br />

an artistic, human and faith perspective.<br />

The <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> is a monument of<br />

faith by all means. A young <strong>Gaudì</strong> assumed<br />

control of all construction works in 1883, a<br />

year after its incipit. Antoni was 31 years<br />

old. After a remarkably intense and intimate<br />

Easter triduum, the young professional’s<br />

life took a decisive turn and he embraced<br />

the monumental project, the construction<br />

of which was then indissolubly bound to his<br />

name, his genius and his faith.<br />

The <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> was not only an<br />

incredible opportunity for his career, a<br />

simple laboratory of advanced architecture<br />

in which he could give shape to innovative<br />

intuitions and to an original artistic<br />

flowering, but more than that it took on<br />

an undisputed existential connotation. He<br />

made the decision not to marry and to live<br />

a unpretentious life, considered by some<br />

almost as vow of Evangelical poverty.<br />

He avoided leaving Catalonia as much<br />

as possible while seeking a theological,<br />

liturgical and spiritual confrontation with<br />

Episcopal representatives and Catalan<br />

clergymen.<br />

Almost in an act of ideal act of<br />

identification, in 1914 <strong>Gaudì</strong> abandoned<br />

every other professional activity in favour of<br />

the <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>. He came to the point


stesso letto nel suo atelier per darsi tutto<br />

ad un’opera che, lui stesso, percepiva<br />

totalizzante e complessa per sé e, a fortiori,<br />

per coloro che vi avrebbero messo mano<br />

dopo di lui. In tale periodo, sarà un assiduo<br />

frequentatore dei testi del benedettino<br />

Guéranger, grande innovatore della scienza<br />

liturgica e, negli ultimi 12 anni della sua<br />

esistenza, entrerà non solo concettualmente<br />

ma, molto di più praticamente, vivendola<br />

nella quotidianità, nella liturgia.<br />

Credo sia questa “esistenzialità credente”,<br />

coniugata con la peculiarità del suo genio<br />

artistico, ad aver partorito quell’unicum<br />

che è la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>. In essa, Gaudí,<br />

riesce a dar vita ad una sintesi inedita<br />

tra continuità e novità, tradizione ed<br />

estro creativo. Gaudí ha osato ciò che,<br />

probabilmente, altri architetti, ingegneri<br />

ed artisti avevano intravisto e sognato,<br />

ma senza avere il coraggio e la capacità di<br />

quantificare la “visione”. Egli si è attardato<br />

ad ascoltare la grande tradizione delle<br />

cattedrali antiche ma, osando, è riuscito<br />

non solo a non rieditarle sbiaditamente, ma<br />

a sconfinare decisamente nel futuro.<br />

Credo che il suo osare, oltre al fatto del suo<br />

indiscusso genio artistico, nasconda le sue<br />

radici in quella che è stata la frequentazione<br />

feconda e diuturna, dei “libri di testo” che<br />

Gaudí aveva sotto gli occhi e nel cuore: il<br />

libro della natura, il libro della Scrittura,<br />

il libro della liturgia. Le pagine palpitanti<br />

di questi tre libri parlano, anzi cantano,<br />

nella <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>. è per questo che<br />

la sua mole spettacolare, dal di dentro<br />

verso fuori e dall’esterno verso l’interno,<br />

trasuda di bellezza. Bellezza che è – come<br />

diceva nell’omelia della dedicazione della<br />

basilica Benedetto XVI – “grande necessità<br />

dell’uomo; è la radice dalla quale sorgono<br />

il tronco della nostra pace e i frutti della<br />

nostra speranza. <strong>La</strong> bellezza è anche<br />

rivelatrice di Dio perché, come lui, l’opera<br />

bella è pura gratuità, invita alla libertà e<br />

strappa dall’egoismo”. Il nome di Gaudí che<br />

nella <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>, si è fatto “coautore”<br />

del bello dell’umano e del divino, coautore<br />

di gratuità e nella gratuità, resta in<br />

benedizione. A Barcellona, ad Alghero, nel<br />

mondo.<br />

tot a una obra que, ell mateix, percebia<br />

totalitzant i complexa per ell i, a fortiori,<br />

per qui hi fóra posat mans després d’ell. En<br />

aquell període, serà un assidu freqüentador<br />

dels textos del benedictí Guéranger, gran<br />

innovador de la ciència litúrgica i, en els<br />

últims 12 anys de la sua existència, entrarà<br />

no sols conceptualment, sinó molt més<br />

pràcticament, vivint-la en la quotidianitat,<br />

en la litúrgia.<br />

Crec sigui aquesta “existencialitat creient”,<br />

combinada amb la peculiaritat del sou geni<br />

artístic, a haver generat aquell unicum que<br />

és la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>. En ella, Gaudí, reïxi<br />

a donar vida a una síntesi inèdita entre<br />

continuïtat i novetat, tradició i inspiració<br />

creativa. Gaudí s’és atrevit a fer allò que,<br />

probablement, altres arquitectes, enginyers<br />

i artistes havien entrevist i somniat, sense<br />

però haver tengut el coratge i la capacitat<br />

de quantificar la “visió”. Ell s’és fermat a<br />

escoltar la gran tradició de les catedrals<br />

antigues, i “atrevint-se” és reeixit no<br />

solament a no reeditar-les de una manera<br />

descolorida, sinó a passar decididament les<br />

fronteres del futur.<br />

Crec que el sou “atrevir-se”, a part del<br />

sou indiscutible geni artístic, amagui les<br />

sues arrels en aquella que és estada la<br />

freqüentació fecunda i diüturna dels “llibres<br />

de text” que Gaudí tenia sota els ulls i al cor:<br />

el llibre de la natura, el llibre de la Escriptura,<br />

el llibre de la litúrgia. Les pàgines palpitants<br />

de aquestos tres llibres parlen, ans canten,<br />

en la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>. És per això que la<br />

sua mola espectacular, de dins vers fora i<br />

de fora vers l’interior, traspua de bellesa.<br />

Bellesa que és – com dieva en l’homilia de<br />

la dedicació de la basílica Benet XVI – “gran<br />

necessitat de l’home: és l’arrel de la qual<br />

naixen el tronc de la nostra pau i els fruits<br />

de la nostra esperança. <strong>La</strong> bellesa és també<br />

reveladora de Déu perquè, com ell, l’obra<br />

bella és pura gratuïtat, convida a la llibertat i<br />

desllibra de l’egoisme”. El nom de Gaudí que<br />

en la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> s’és fet “coautor” del<br />

bell de l’humà i del diví, coautor de gratuïtat<br />

i en la gratuïtat, resta en benedicció. A<br />

Barcelona, a l’Alguer, en el món.<br />

totu sa pessone sua a un’òpera chi, isse<br />

etotu, bidiat totalizante e cumplessa e, a<br />

fortiori, pro cussos chi aerent traballadu<br />

a pustis de issu. In cussu perìodu leghet<br />

òperas meda de su beneditinu Guéranger,<br />

grandu annoadore de s’iscèntzia litùrgica<br />

e, in sos ùrtimos annos de sa vida sua,<br />

vivet a fitianu cussa liturgia in su pensu e<br />

mescamente in sa pràtica.<br />

Creo chi siat custa “esistentzialidade<br />

credente”, paris cun su gèniu artìsticu suo,<br />

chi at fatu a nàschere cussu unicum chi est<br />

sa <strong>Sagrada</strong> Famìlia. In issa, <strong>Gaudì</strong>, resessit<br />

a bogare a campu una sìntesi intre de su<br />

coladu e su nou, su connotu e sa meleda<br />

creativa. <strong>Gaudì</strong> s’est atrividu in cussu chi,<br />

a seguru, àteros architetos, ingennieris e<br />

artistas aiant petzi allampiadu e bisadu,<br />

sena tènnere su coràgiu e s’abilesa de<br />

dare sustàntzia a sa “bisione”. Isse at<br />

ascurtadu sa traditzione ispantosa de<br />

sas seas antigas, ma, sende atrividu, est<br />

resessidu non petzi a nche las torrare e a<br />

annoare ma fintzas a islacanare fache a<br />

su benidore.<br />

Creo chi custa atrivida, in prus de su<br />

gèniu artìsticu famadu, cuet sas raighinas<br />

suas in cussu chi est s’abitu saliosu e<br />

chi aguantat in su tempus, de “sos libros<br />

de testu” chi <strong>Gaudì</strong> teniat suta de ogros<br />

e in su coro: su libru de sa natura, su<br />

libru de s’Iscritura, su libru de sa liturgia.<br />

Sas pàginas bias de custos tres libros<br />

faeddant, antzis cantant, de sa <strong>Sagrada</strong><br />

Famìlia.<br />

Est pro custu chi sa mannària ispantosa<br />

sua, dae intro fache a foras e a s’imbesse,<br />

sumit bellesa. Bellesa chi est - comente<br />

naraiat in s’omelia de sa dedicatzione de<br />

sa basìlica Beneitu XVI - «bisòngiu mannu<br />

de s’òmine; est sa raighina dae ue essint<br />

su truncu de sa paghe nostra e sa frùtora<br />

de s’ispera nostra. Sa bellesa nos mustrat<br />

fintzas a Deus ca, comente a isse, s’òpera<br />

galana est gratuidade sìnchera, ispinghet a<br />

sa libertade e nch’istèsiat dae s’egoismu».<br />

Su nùmene de <strong>Gaudì</strong> chi in sa <strong>Sagrada</strong><br />

<strong>Família</strong> at postu paris su bellu de s’òmine<br />

cun Deus, est coautore de gratuidade e in<br />

sa gratuidade, e abarrat in beneditzione. In<br />

Bartzellona, in S’Alighera, in su mundu.<br />

of bringing his own bed to the workshop<br />

therefore giving up his whole self to a<br />

completely absorbing project not only for<br />

him but all the more so for who would later<br />

take his place.<br />

During this period he assiduously consulted<br />

the written works of Benedictine Guéranger,<br />

also a great innovator of liturgical science,<br />

and in the last 12 years of his life he took<br />

part in the liturgy – not only conceptually<br />

but practically, as a daily routine.<br />

I believe that this “believing existentialism”<br />

combined with his artistic genius,<br />

contributed to the creation of this unicum,<br />

which is the <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>. In this project<br />

<strong>Gaudì</strong> gives life to an original synthesis of<br />

continuity, novelty, tradition and creativity.<br />

<strong>Gaudì</strong> dared to achieve what other<br />

architects, engineers and artists had only<br />

glimpsed and dreamed of, without having<br />

the courage or the skills to quantify the<br />

“vision”. He loitered while listening to the<br />

grand tradition of the ancient cathedrals<br />

but by daring, not only did he recreate a<br />

faded version of them but he also definitely<br />

crossed the frontiers of the future.<br />

Apart from his undisputable artistic genius,<br />

I believe that his daring had its roots in<br />

the prolific and constant consultation of<br />

“textbooks” that <strong>Gaudì</strong> had before his<br />

eyes and in his heart: the book of nature,<br />

the book of the Scriptures, the book of<br />

liturgy. The throbbing pages of these<br />

three books speak, or rather sing out, in<br />

the <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>. This is the reason<br />

why its spectacular size, from the inside<br />

to the outside and from the outside to the<br />

inside, exudes with beauty. As Benedict<br />

XVI proclaimed in the homily for the<br />

consecration of the basilica, this beauty<br />

is “one of mankind’s greatest needs; it is<br />

the root from which the branches of our<br />

peace and the fruits of our hope come forth.<br />

Beauty also reveals God because, like him,<br />

a work of beauty is pure gratuity; it calls<br />

us to freedom and draws us away from<br />

selfishness.” May <strong>Gaudì</strong>’s name be blessed<br />

for in the <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> he became a<br />

“co-author” of all is beautiful, human and<br />

divine, co-author of gratuity and in gratuity.<br />

In Barcelona, in Alghero, in the entire world.<br />

9


10<br />

<strong>La</strong> <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>. Metafora dei valori della Catalogna<br />

<strong>La</strong> <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>.<br />

Metafora dei valori della<br />

Catalogna<br />

Il 7 novembre 2010 Benedetto XXVI ha<br />

consacrato a Barcellona il Tempio Espiatorio<br />

della <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>. Questo evento può<br />

essere considerato come la fine di un<br />

percorso che iniziò il 19 dicembre 1882<br />

quando fu benedetta la prima pietra.<br />

Questa Basilica riunisce gli ideali che<br />

determinano l’esistenza di Antoni Gaudí: la<br />

sua visione dell’architettura e dell’estetica,<br />

ma anche le sue aspirazioni morali, religiose<br />

e della nazione catalana. Al di là delle<br />

iperboloidi delle volte, che diffondono la<br />

luce come fossero le foglie degli alberi<br />

di un bosco o del profilo parabolico delle<br />

sue torri (e che il percorso espositivo che<br />

qui presentiamo illustra giustamente); la<br />

<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> non è soltanto una lezione<br />

specialistica in Architettura, ma anche è<br />

divenuta la perfetta metafora per mostrare a<br />

tutti il nostro modo di fare ed essere e i valori<br />

che hanno ispirato la costruzione politica,<br />

economica e sociale della Catalogna nel<br />

corso della nostra storia. Quali sono però<br />

questi valori? Creatività, volontà, genialità,<br />

perseveranza , sforzo, fede, dedizione,<br />

impulso, determinazione e devozione per un<br />

lavoro ben fatto. Alcuni valori e alcuni modi<br />

del fare che identifichino la Catalogna e che<br />

ci ha permesso di superare, collettivamente,<br />

molti dei momenti difficili della nostra storia.<br />

Dobbiamo ricordare che l’architetto Antoni<br />

Gaudí era un uomo di profonda e intensa<br />

religiosità, che potrebbe essere interpretata<br />

come una forma storica della sua volontà<br />

di perfezione assoluta e come una forma di<br />

giustificazione trascendentale del suo lavoro<br />

e della sua opera.<br />

Accanto alla sua fede, egli si distingue<br />

<strong>La</strong> <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>.<br />

Metàfora dels valors de<br />

Catalunya<br />

El 7 de novembre de 2010, Benet XVI va<br />

consagrar a Barcelona el temple expiatori de<br />

la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>. Aquest fet podria ésser<br />

considerat com la fi d’un recorregut que es va<br />

iniciar el 19 de desembre de 1882, quan es<br />

va beneir la primera pedra. Aquesta basílica<br />

reuneix els ideals que van determinar<br />

l’existència d’Antoni Gaudí: la seva visió<br />

de l’arquitectura i de l’estètica, però també<br />

les seves aspiracions morals, religioses i<br />

nacionals. Més enllà de les hiperboloides<br />

de les voltes que difonen la llum com si<br />

fossin les fulles dels arbres d’un bosc o del<br />

perfil parabòlic de les seves torres (i que<br />

l’exposició que aquí presentem il·lustra amb<br />

molt d’encert); la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> no és sols<br />

una lliçó avançada d’arquitectura, sinó que<br />

també ha esdevingut la metàfora perfecta<br />

per mostrar a tot el món la nostra manera<br />

de fer i d’ésser i els valors que han inspirat<br />

la construcció política, econòmica i social<br />

de Catalunya en el transcurs de la nostra<br />

història. Quins són, però, aquests valors?<br />

Creativitat, voluntat, genialitat, perseverança,<br />

esforç, fe, dedicació, empenta, determinació<br />

i devoció pel treball ben fet. Uns valors<br />

i unes maneres de fer que identifiquen<br />

Catalunya i que ens ha permès de superar,<br />

col·lectivament, molts dels moments difícils<br />

de la nostra història.<br />

Hem de recordar que l’arquitecte Antoni<br />

Gaudí fou un home d’una profunda i intensa<br />

religiositat, que podria ésser interpretada<br />

com una forma històrica de la seva voluntat<br />

de perfecció absoluta i com una forma de<br />

justificació transcendent del seu treball i la<br />

seva obra. Al costat de la seva fe, també<br />

va destacar pel seu profund civisme i un<br />

Sa <strong>Sagrada</strong> Famìlia.<br />

Metàfora de sos valores<br />

de sa Catalùnia<br />

Su 7 de santandria 2010 Beneitu XVI at<br />

cunsagradu in Bartzellona su Tèmpiu Espiatòriu<br />

de sa <strong>Sagrada</strong> Famìlia. Si podet tènnere in<br />

cunsideru che chi siat a s’agabbu de unu<br />

caminu inghitzadu su 19 de nadale 1882 cando<br />

aiant beneitu sa prima pedra.<br />

Custa Basìlica crobat sos ideales chi sunt sos<br />

piessinnos de sa vida de Antoni <strong>Gaudì</strong>: sa<br />

bisione sua de s’architetura e de s’estètica,<br />

ma fintzas sas punnas morales e religiosas<br />

suas e de sa natzione catalana. Foras de sos<br />

iperbolòides de sas bòvedas, chi isparghent<br />

sa lughe comente chi esserent sas fògias<br />

de sas àrbores de unu padente o de su<br />

perfilu parabòlicu de sas turres suas (chi<br />

si bident a craru in custa espositzione); sa<br />

<strong>Sagrada</strong> Famìlia no est petzi una letzione<br />

ispetzalìstica in Architetura, ma s’est fata<br />

fintzas sa metàfora perfeta pro mustrare a<br />

totus sa manera de fàghere e cussa de èssere<br />

nostras e sos valores chi ant ispiradu su fràigu<br />

polìticu, econòmicu e sotziale de sa Catalùnia<br />

in s’istòria nostra. Custos valores, cales sunt<br />

però? Creatividade, voluntade, genialidade,<br />

aguantu, isfortzu, fide, apentu, impèllida, su<br />

de èssere tzèrrimos e devotos pro unu traballu<br />

fatu bene. Unos cantos valores e unas cantas<br />

maneras de fàghere chi identìfichent sa<br />

Catalùnia e chi nos at permìtidu de poderare,<br />

totu paris, meda mamentos malos de s’istòria<br />

nostra.<br />

Depimus ammentare chi s’architetu Antoni<br />

<strong>Gaudì</strong> fiat un’òmine de religiosidade funguda<br />

e forte, chi si diat pòdere bìdere comente a<br />

una forma istòrica de sa voluntade sua de<br />

perfetzione assoluta e comente a una forma de<br />

giustificatzione trascendentale de su traballu<br />

suo e de s’òpera sua.<br />

Joan-Elies ADELL<br />

Director de l’Espai Llull.<br />

Representació de la Generalitat de Catalunya a l’Alguer<br />

The <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>.<br />

Metaphor of Catalonia’s<br />

values<br />

November 7 th 2010, Benedict XVI consecrated<br />

the Expiratory Temple of the <strong>Família</strong> in<br />

Barcelona. The event can be considered as<br />

the end of a journey that started December<br />

19 th 1882, with the blessing of its foundation<br />

stone.<br />

This basilica brings together all the ideals<br />

that determine Antoni <strong>Gaudì</strong>’s existence:<br />

his vision of architecture and aesthetics but<br />

also his and Catalonia’s moral and religious<br />

aspirations.<br />

Apart from the hyperboloid-shaped vaults<br />

emanating light as if they were leaves on<br />

a tree in a forest, or the parabolic profile<br />

of the spires (the expositive path that we<br />

are now presenting will explain it clearly);<br />

the <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> isn’t just a specialized<br />

lesson in Architecture but it has also become<br />

the perfect metaphor to show the world<br />

who we are and how we live and all the<br />

values that have inspired Catalonia’s politics,<br />

economy and society throughout our history.<br />

But, what are these values? Creativity,<br />

strength of will, genius, perseverance, effort,<br />

faith, dedication, impulse, determination and<br />

devotion to do things properly. These values<br />

and ways are Catalonia’s distinguishing<br />

features and they have enabled us to<br />

overcome many difficult moments of our<br />

history.<br />

We must remember that architect Antoni<br />

<strong>Gaudì</strong> was a man with a profound and<br />

intense religiosity, an aspect that might be<br />

interpreted as an historical form of his pursuit<br />

of absolute perfection but it might also be<br />

interpreted as a transcendental justification<br />

of his work.<br />

In addition to his faith, <strong>Gaudì</strong> stands out


anche per il suo profondo senso civico e per<br />

il grande amore per il suo popolo, la sua<br />

terra e la sua lingua, testimoniati dal suo<br />

incarceramento per aver voluto celebrare<br />

l’ 11 di Settembre 1714 (la futura festa<br />

nazionale catalana), dall’ostinazione nel<br />

parlare in catalano a molti degli illustri<br />

visitatori della <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>, tra i<br />

quali il re spagnolo Alfonso XIII e dalla<br />

consapevolezza di star costruendo la<br />

cattedrale di Catalogna.<br />

<strong>La</strong> <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>, in quanto tempio<br />

espiatorio, fin dal suo inizio è stata costruita<br />

per volontà popolare, esclusivamente grazie<br />

alle donazioni. è cresciuta senza pausa,<br />

imperterrita al passere del tempo e delle<br />

mode. Un’opera costruita pietra su pietra,<br />

per iniziativa di molta gente e anche un<br />

laboratorio costante di idee, di ricerche<br />

formali, d’utilizzo di materie prime, di<br />

sperimentazione con lo spazio ma anche di<br />

volontà e sfida collettiva.<br />

Anche per questo la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> è una<br />

preziosa opportunità per spiegare ciò che è la<br />

Catalogna: una cultura locale con vocazione<br />

globale. In <strong>Gaudì</strong> è presente la vocazione<br />

internazionale della Catalogna, la cultura<br />

dello sforzo e del sacrificio mai privo di<br />

ingegno e creatività.<br />

Dal forte e antico legame che unisce la<br />

Sardegna (e particolarmente Alghero, città<br />

con la quale condividiamo la stessa lingua)<br />

con la Catalogna è nata questa esposizione.<br />

Ringrazio, a nome della Generalità di<br />

Catalogna, la Regione Autonoma della<br />

Sardegna, il Comune di Alghero, la Diocesi<br />

di Alghero-Bosa, la Fondazione META e<br />

la Fundació <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>, che hanno<br />

reso possibile questa mostra e che con un<br />

enorme sforzo l’hanno inserita nel cuore delle<br />

muraglie e delle torri dell’Alguer vella, al<br />

prezioso “país català” di Sardegna.<br />

Gaudí fu l’architetto che ha fatto conoscere<br />

la Catalogna al mondo. Grazie a Gaudí e<br />

alla <strong>Sagrada</strong> Famiglia sono molti quelli che<br />

guardano alla Catalogna con ammirazione,<br />

rispetto ed entusiasmo. Sono assolutamente<br />

convinto che, dal genio di Antoni Gaudí,<br />

anche Alghero sarà ancora più conosciuta,<br />

apprezzata e rispettata, non solo dai “fratelli”<br />

catalani, ma anche dal resto del mondo.<br />

gran amor al seu poble, a la seva terra i a la<br />

seva llengua, dels quals són mostra el seu<br />

empresonament per voler celebrar l’11 de<br />

Setembre de 1714 (la futura diada nacional<br />

de Catalunya), l’obstinació a parlar en català<br />

a molts dels visitants il·lustres de la <strong>Sagrada</strong><br />

<strong>Família</strong>, entre els quals el rei espanyol Alfons<br />

XIII i la consciència de bastir la catedral de<br />

Catalunya.<br />

<strong>La</strong> <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>, com a temple expiatori,<br />

s’ha construït des dels seus inicis per<br />

voluntat popular, exclusivament gràcies<br />

a donatius. Ha crescut sense pausa,<br />

impertèrrita al pas del temps i de les<br />

modes. Una obra feta maó a maó per la<br />

iniciativa de molta gent i també un laboratori<br />

constant d’idees, de recerques formals i<br />

d’ús de matèries primeres, d’experimentació<br />

amb l’espai però també de voluntat i de<br />

desafiament col·lectius.<br />

És, també per això, la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> una<br />

preciosa possibilitat per explicar què és<br />

Catalunya: una cultura local amb vocació<br />

global. En Gaudi és present la vocació<br />

internacional de Catalunya, la cultura de<br />

l’esforç i del sacrifici mai absent d’enginy i<br />

creativitat.<br />

Del fort i antic lligam que uneix Sardenya<br />

(i especialment l’Alguer, ciutat amb qui<br />

compartim una mateixa llengua) amb<br />

Catalunya ha nascut aquesta exposició.<br />

Agraeixo, en nom de la Generalitat de<br />

Catalunya, a la Regió Autònoma de<br />

Sardenya, al Municipi de l’Alguer, a la<br />

Diòcesi de l’Alguer-Bosa, a la Fundació META<br />

i a la Fundació <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>, que hagin fet<br />

possible aquesta mostra i que hagin maldat<br />

esforços per portar-la al cor de les muralles<br />

i les torres de l’Alguer Vella, al preciós país<br />

català de Sardenya.<br />

Gaudí va ser l’arquitecte que va posar<br />

Catalunya al món. Gràcies a Gaudí, i a la<br />

<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>, són molts que els qui<br />

miren Catalunya amb admiració, respecte<br />

i entusiame. Estic de tot convençut que,<br />

de la mà de la genialitat d’Antoni Gaudí,<br />

també l’Alguer serà encara més coneguda,<br />

apreciada i respectada, no sols pels<br />

“germans” catalans, sinó per tota la resta<br />

del món.<br />

Paris cun sa fide, isse si distinghet pro su<br />

sensu tzìvicu profundu e pro s’amore mannu<br />

pro su pòpulu suo, sa terra sua e sa limba sua.<br />

Nde faghent testimonia sa presonia sua ca aiat<br />

chertu a tzelebrare s’11 de cabudanni 1714<br />

(cussa die chi in su benidore at a èssere festa<br />

natzionale catalana), e s’abbètia de faeddare<br />

su catalanu a medas bisitadores famados de<br />

sa <strong>Sagrada</strong> Famìlia, intre de sos cales su re<br />

ispagnolu Alfonso XIII e dae cussu atinu chi fiat<br />

fraighende sa sea de sa Catalùnia.<br />

Sa <strong>Sagrada</strong> Famìlia, sende tèmpiu espiatòriu,<br />

giai a comintzu l’ant fraigada pro voluntade<br />

populare, petzi cun donatziones. Est crèschida<br />

sena pàusu, atzuda cun su colare de su tempus<br />

e de sas modas. Un’òpera fraigada pedra cun<br />

pedra, cun sa faina de gente meda e fintzas<br />

unu laboratòriu fitianu de ideas, de chircas<br />

formales, de impreu de matèrias primas,<br />

de esperimentu cun s’ispàtziu ma fintzas de<br />

voluntade e desafiu de totus.<br />

Fintzas pro custu sa <strong>Sagrada</strong> Famìlia est una<br />

oportunidade de giudu pro contare cussu<br />

chi est sa Catalùnia: una cultura locale cun<br />

vocatzione globale. In <strong>Gaudì</strong> s’agatat sa<br />

vocatzione internatzionale de sa Catalùnia,<br />

sa cultura de s’isfortzu e de su sacrifìtziu però<br />

paris cun s’imbentu e sa creatividade.<br />

Dae su ligàmene forte e antigu chi aunit sa<br />

Sardigna a sa Catalùnia (e mescamente<br />

S’Alighera, tzitade cun sa cale cumpartzimus<br />

sa matessi limba) est nàschida custa mustra.<br />

Torro gràtzias, a nùmene de sa Generalitat<br />

de Catalùnia, a sa Regione Autònoma de<br />

Sardigna, a sa Comuna de S’Alighera, a sa<br />

Diòtzesi de S’Alighera-Bosa, a sa Fundatzione<br />

META e a sa Fundaciò <strong>Sagrada</strong> Famìlia, chi ant<br />

leadu parte a s’ammàniu de custa mustra e chi<br />

l’ant insertada, cun traballu mannu, in su coro<br />

de sas murallas e de sas turres de s’Alguer<br />

vella, in su ِpais catalàِ pretziadu de Sardigna.<br />

<strong>Gaudì</strong> fiat istadu s'architetu chi at fatu a<br />

connòschere sa Catalùnia in su mundu.<br />

Gràtzias a <strong>Gaudì</strong> e a sa <strong>Sagrada</strong> Famìlia sunt<br />

in medas sos chi càstiant a sa Catalùnia cun<br />

ammiru, respetu e cuntentesa. So cumbintu<br />

de su totu chi, pro more de su gèniu de Antoni<br />

<strong>Gaudì</strong>, fintzas a S'Alighera l'ant a connòschere<br />

de prus, l'ant a apretziare e respetare, non<br />

petzi sos "frades" catalanos, ma fintzas totu<br />

sos àteros de su mundu.<br />

for his deep civic spirit and for the great<br />

love he felt towards his people, his land<br />

and his language; evidence of this are his<br />

imprisonment for celebrating September<br />

11 th 1714 (a date that would later become a<br />

Catalan national holiday), his persistence in<br />

talking Catalan to many illustrious visitors<br />

of the <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>, amongst which King<br />

Alfonso XIII, and the awareness that he was<br />

building Catalonia’s cathedral.<br />

Being an expiratory temple, from the very<br />

beginning the <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> was built as a<br />

result of the will of the people, being funded<br />

exclusively by donations. It grew without<br />

stopping, regardless of time and trends. The<br />

cathedral was built stone by stone thanks to<br />

the initiative of many people but also thanks<br />

to a constant laboratory of ideas, formal<br />

research, raw materials, experiments with<br />

space and of general will and challenge.<br />

It is also for this reason that the <strong>Sagrada</strong><br />

<strong>Família</strong> is a precious opportunity to describe<br />

Catalonia: a local culture with a global<br />

vocation. <strong>Gaudì</strong> expresses Catalonia’s<br />

international vocation, its culture made of<br />

efforts and sacrifices, though never lacking<br />

genius and creativity.<br />

This exposition is a result of the strong<br />

and ancient bond between Sardinia (most<br />

especially Alghero, as we share the same<br />

language) and Catalonia.<br />

On behalf of the Generalitat of Catalonia,<br />

I wish to thank the Autonomous Region of<br />

Sardinia, the Town Council of Alghero, the<br />

Alghero-Bosa Diocese, META Foundation<br />

and the Fundaciò<strong>Família</strong> for making this<br />

exhibition possible and for working hard to<br />

position it in the heart of the ancient walls<br />

and amongst the towers of Alguer Vella, the<br />

precious “paìs català” of Sardinia.<br />

<strong>Gaudì</strong> was the architect that introduced<br />

Catalonia to the rest of the world. Thanks<br />

to him and to his <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> there are<br />

many that look at Catalonia with admiration,<br />

respect and enthusiasm. I am absolutely sure<br />

that Antoni <strong>Gaudì</strong>’s genius will kindle even<br />

more attention, appreciation and respect to<br />

Alghero not only from its Catalan “siblings”<br />

but also from the rest of the world.<br />

11


12<br />

1<br />

2<br />

4<br />

3 Immagini della Città di Alghero<br />

1. Panoramica della muraglia 1. Panoràmica de les muralles 1. Panoràmica de sas murallas 1. <strong>La</strong>ndscape with walls<br />

2. Nuraghe Palmavera 2. Nurac Palmavera 2. Nuraghe Palmavera 2. Nuraghe Palmavera<br />

3. Golfo di Porto Conte 3. Golf de Port del Comte 3. Gulfu de Porto Conte* 3. Porto Conte gulf<br />

4. Pianta della città<br />

(XVIII secolo)<br />

4. Planol de la ciutat<br />

(XVIII segle)<br />

4. Pranta de sa tzitade<br />

(XVIII sèculos)<br />

4. City map<br />

(XVIII century)


Alghero. Comunità catalana d'Italia<br />

Alghero. Comunità<br />

catalana d'Italia<br />

Il titolo, tra il vezzeggiativo e il civettuolo, di<br />

“Barceloneta”, che la tradizione da sempre<br />

ha attribuito ad Alghero, accostandolo a<br />

Barcellona, esprime in maniera originale e<br />

immediata la sua realtà storica di comunità<br />

catalana d’Italia, nonché il suo profondo<br />

legame attuale non solo con la capitale<br />

catalana, ma anche con tutta la storia, la<br />

lingua e la cultura catalana, della quale gli<br />

algheresi si sentono parte integrante.<br />

Un sentimento e una coscienza di identità<br />

che gli algheresi vivono con orgoglio, anche<br />

se a volte li manifestano con aria scanzonata<br />

o con atteggiamenti quasi provocatori e<br />

dichiarazioni di diversità rispetto agli altri<br />

sardi.<br />

L'Alguer. Comunitat<br />

catalana de Itàlia<br />

El títol carinyós de “Barceloneta”, que la<br />

tradició ha de sempre atribuït a l’Alguer, i<br />

que aquestos versos anònims acompanyen<br />

amb imatges de somni, exprimeix en forma<br />

original i eficaç la sua peculiaritat històrica<br />

de comunitat catalana de Itàlia, i el sou<br />

profund lligam no solament amb Barcelona,<br />

sinó amb tota la història, la llengua i la<br />

cultura catalana, de les quals els algueresos<br />

se senten part integrant.<br />

Un sentiment i una consciència de identitat<br />

que els algueresos viuen amb orgull,<br />

també si a voltes l’exterioritzen en manera<br />

desencantada o amb expressions quasi<br />

provocadores i de diversitat respecte als<br />

altres sards.<br />

S’Alighera. Comunidade<br />

catalana de Itàlia<br />

Su tìtulu, mesu carignosu e mesu bragosu, de<br />

“Barceloneta”, chi sa traditzione dae semper<br />

at intregadu a S’Alighera, acostagende·lu a<br />

Bartzellona, espressat a manera originale<br />

e ladina sa realidade istòrica sua de<br />

comunidade catalana de Itàlia. Nos faeddat<br />

in prus de su ligàmene forte a dies de oe non<br />

petzi cun sa capitale catalana, ma fintzas cun<br />

totu s’istòria, sa limba e sa cultura catalana,<br />

chi sos saligheresos tenent in s’intragna.<br />

Unu sentidu e una cussèntzia de identidade<br />

chi sos saligheresos vivent cun orgòlliu,<br />

mancari si a bortas la mustrant brulla·brulla o<br />

cun atza e declaratziones de diversidade dae<br />

sos àteros sardos.<br />

Antonio NUGHES<br />

Direttore dell'Ufficio dei Beni Culturali Ecclesiastici<br />

della Diocesi di Alghero e Bosa<br />

Barceloneta, qui bella que sés,<br />

seguda en fatxa del Cap de la Caça;<br />

si no se fossi perduda la raça,<br />

una sirena hi fóra de més.<br />

Barceloneta, qui bella que sés!<br />

Alghero. Catalan<br />

community of Italy<br />

The title of “Barceloneta”, between the<br />

endearing and flirtatious, which tradition has<br />

always ascribed to Alghero associating the<br />

town to Barcelona, expresses in an original<br />

and immediate way its historical reality of<br />

Catalan community in Italy, as well as its<br />

present deep bind not only with the Catalan<br />

culture, but also with all Catalan history,<br />

language and culture of which the Algheresi<br />

feel to be an integral part.<br />

A feeling and an awareness of identity<br />

that the Algherese live with pride, even<br />

if sometimes shown through easy-going<br />

or almost defiant attitudes and through<br />

declarations of diversity from the other<br />

Sardinians.<br />

13


14<br />

<strong>La</strong> storia<br />

Sull’origine del toponimo di “Alghero”, non<br />

si hanno certezze. Tra le tante ipotesi, alcune<br />

anche troppo fantasiose, la più probabile<br />

è che la località abbia preso il nome dalla<br />

grande quantità di “alghe”, o resti di<br />

“posidonia”, che le mareggiate e le correnti<br />

marine depositano lungo tutto il litorale.<br />

Le numerose testimonianze preistoriche<br />

e dei primi periodi della presenza umana<br />

confermano che Alghero e il suo territorio<br />

sono stati al centro di una intensa vita<br />

sociale, economica e culturale nell’ambito<br />

dell’affascinante storia della Sardegna.<br />

Durante il Medio Evo, nella seconda metà del<br />

1200, anche dopo il passaggio del Regno di<br />

Sardegna e Corsica alla Corona d’Aragona<br />

(1296), Alghero continua a rimanere sotto<br />

l’influenza politica ed economica di Genova,<br />

soprattutto attraverso la potente famiglia dei<br />

Doria che, da villaggio di pescatori, l’aveva<br />

trasformata in centro commerciale e aveva<br />

dato inizio alle opere di fortificazione.<br />

<strong>La</strong> Confederazione catalano-aragonese,<br />

che a partire dal 1321 aveva cominciato<br />

l’occupazione militare dell’isola, giunge alla<br />

conquista della piazzaforte di Alghero solo il<br />

27 agosto del 1353 con la battaglia navale<br />

di Porto Conte, durante la quale le flotte<br />

catalana e veneziana, comandate da Bernat<br />

di Cabrera, sconfiggono quella genovese.<br />

Una conquista, però, durata pochi giorni,<br />

perché appena Bernat di Cabrera salpa con la<br />

flotta per far ritorno a Cagliari, gli algheresi si<br />

ribellano e riconsegnano la città a Genova.<br />

L’anno seguente è lo stesso Pietro III il<br />

Cerimonioso a guidare la campagna di<br />

riconquista e, dopo un assedio che dura da<br />

giugno al 16 di novembre, entra vittorioso ad<br />

Alghero, che così inizia la sua lunga storia<br />

catalana, che, soprattutto con la sua lingua,<br />

una delle varianti del catalano, continua fino<br />

ai nostri giorni.<br />

Dopo la conquista il re dà l’avvio a una<br />

politica di radicale catalanizzazione di<br />

Alghero, basata soprattutto su un massiccio<br />

ripopolamento della città con catalani<br />

provenienti un po’ da tutti i territori dominati<br />

dalla corona e concedendo, a chi accettava<br />

di trasferirsi ad Alghero, tutta una serie<br />

di privilegi soprattutto di tipo economico,<br />

penale e fiscale.<br />

Prendono il via così gli anni d’oro di Alghero<br />

catalana, nonostante la storia registri<br />

un’alternanza di lunghi periodi di guerre,<br />

pestilenze e carestie, durante i quali però la<br />

Història<br />

Sobre l’origen del topònim “Alguer”, no<br />

tenim respostes segures. Entre les diverses<br />

hipòtesis, algunes de les quals fins i tot<br />

fantasioses, la més probable és que la ciutat<br />

hagi pres aquest nom de la gran quantitat de<br />

“algues”, o restes de la “posidònia” que les<br />

marejades i les corrents marines deixen en<br />

tot el sou litoral.<br />

Les copioses testimoniances prehistòriques<br />

dels primers períodes de la presència<br />

humana confirmen que l’Alguer i el sou<br />

territori són estats al centre de una intensa<br />

vida social, econòmica i cultural en l’àmbit de<br />

la fascinant història de Sardenya.<br />

Durant l’Edat Mitjana, en la segona meitat<br />

del s. XIII, al moment del passatge de<br />

Sardenya i Còrsega a la Corona d’Aragó<br />

(1296), l’Alguer se troba sota la influència<br />

econòmica i política de Gènova, sobretot<br />

a través de la potent família Dòria, que de<br />

vilatge de pescadors l’havia transforma en<br />

centre comercial i havia començat les obres<br />

de fortificació.<br />

<strong>La</strong> Confederació catalano-aragonesa que, a<br />

partir del 1321, havia començat l’ocupació<br />

militar de l’illa de Sardenya, arriba a<br />

conquistar la plaça forta de l’Alguer solament<br />

el 27 de agost del 1353, amb la batalla<br />

naval de Port Comte, durant la qual les<br />

flotes catalana i veneciana, capitanejades<br />

de Bernat de Cabrera, derroten l’armada<br />

genovesa.<br />

Una conquista, però, que dura pocs dies,<br />

perquè després que Bernat de Cabrera<br />

salpa amb la flota per tornar a Càller,<br />

els algueresos se rebel·len i consignen<br />

novament la ciutat a Gènova.<br />

L’any següent és el mateix Pere III, el<br />

Cerimoniós, que guia la campanya de<br />

reconquista i, després de un assetge que<br />

dura de juny fins al 16 de novembre, entra<br />

victoriós a l’Alguer, que així comença la sua<br />

llonga història catalana, que, sobretot amb<br />

la sua variant algueresa del català, continua<br />

fins avui.<br />

Després de la conquista, el rei posa en<br />

marxa una política de radical catalanització<br />

de l’Alguer, que se basa sobretot en una<br />

massiva repoblació de la ciutat amb catalans<br />

procedents un poc de tots els dominis de la<br />

Corona i reservant, a qui accepta de anar a<br />

l’Alguer, tota una sèrie de privilegis sobretot<br />

de tipus econòmic, penal i fiscal.<br />

Comencen així els anys d’or de l’Alguer<br />

catalana, també si la història registra<br />

S’Istòria<br />

Subra de s’orìgine de su topònimu<br />

“S’Alighera” non b’at impostas seguras.<br />

Intre de sas paritzas ipòtesis, calicuna de sas<br />

cales tropu imbentera, sa prus probàbile est<br />

chi custu logu apat leadu su nùmene dae su<br />

muntone de “algas”, o cantos de “posidònia”,<br />

chi sas maretadas e sas currentes marinas<br />

lassant in totu sa costera. Sas paritzas<br />

testimonias preistòricas e de sos primos<br />

perìodos de sa presèntzia umana cunfirmant<br />

chi S’Alighera e su territòriu suo ant tentu una<br />

vida sotziale, econòmica e culturale nòdida in<br />

intro de s’istòria ispantosa de Sardigna.<br />

In s’interi de su Medioevo, in sa segunda<br />

metade de su 1200, fintzas a pustis de sa<br />

colada de su Rennu de Sardigna e Còrsica<br />

a sa Corona de Aragona (1296), S’Alighera<br />

sighit a abarrare suta de s’influèntzia polìtica<br />

e econòmica de Gènova, mescamente pro<br />

mèdiu de sa famìlia poderosa de sos Dòria chi,<br />

dae bidditzolu de piscadores, l’aiant mudada<br />

in tzentru cummmertziale e aiant inghitzadu<br />

sas òperas de fortilesa.<br />

Sa Cunfederatzione catalanu-aragonesa, chi<br />

printzipiende dae su 1321 aiat comintzadu<br />

s’ocupatzione militare de s’ìsula, conchistat sa<br />

pratzaforte de S’Alighera petzi su 27 de austu<br />

1353 cun sa batalla navale de Porto Conte,<br />

cando sas naves catalanas e venetzianas,<br />

ghiadas dae Bernat de Cabrera, binchent<br />

contras a sos genovesos.<br />

Una conchista, però, chi aturat petzi pagas<br />

dies, ca luego partidu Bernat de Cabrera<br />

cun sas naves pro torrare a Casteddu, sos<br />

saligheresos si rebellant e torrant a cunsinnare<br />

sa tzitade a Gènova.<br />

S’annu a pustis est Pietro III su Tzerimoniosu<br />

etotu chi ghiat sa campagna de reconchista<br />

e, a pustis de un’assèdiu chi durat dae<br />

làmpadas fintzas a su 16 de santandria, intrat<br />

binchidore in S’Alighera, chi de custa manera<br />

comintzat s’istòria longa sua catalana, sa cale,<br />

mescamente cun sa limba sua, una de sas<br />

variantes de su catalanu, sighit a b’èssere galu<br />

in dies de oe.<br />

A pustis de sa conchista, su re printzìpiat<br />

una polìtica de catalanizatzione forte de<br />

S’Alighera, torrende mescamente a populare<br />

sa tzitade cun una truma de catalanos chi<br />

lompiant dae paritzos logos dominados dae<br />

sa Corona e dende, a chie si nche cheriat<br />

tramudare a S’Alighera, totu una filera de<br />

mandos mescamente de creze econòmica,<br />

penale e fiscale.<br />

Comintzant gosi sos annos de oro de<br />

The History<br />

There are no certainties concerning the origin<br />

of the toponym of “Alghero”. Among the<br />

several hypothesis, some even too fanciful,<br />

the most likely is that the locality took its<br />

name from the presence of the great quantity<br />

of algae, or remains of “Posidonia”, that<br />

the sea storms and the sea currents deposit<br />

along the coast.<br />

The numerous prehistoric and ancient<br />

historical remains of human presence confirm<br />

that Alghero and its territory have been the<br />

centre of an intense social, economical and<br />

cultural life amidst the fascinating history of<br />

Sardinia.<br />

During the Middle Ages, in the second half<br />

of the XIII century, even after the handover of<br />

the Kingdom of Sardinia and Corsica to the<br />

Crown of Aragon (1296), Alghero continued<br />

to be under the political and economical<br />

influence of Genes, especially through the<br />

powerful Doria family that transformed<br />

the town from a village of fishermen to<br />

a commercial centre and started off the<br />

fortification works.<br />

The Catalan-Aragonese Confederation,<br />

which started the military occupation of the<br />

island in 1321, conquered the fortress of<br />

Alghero only on August 27 th 1353 with the<br />

naval battle of Porto Conte, during which the<br />

Catalan and Venetian fleet, commanded by<br />

Bernat de Cabrera, beat the Genoese fleet.<br />

A conquest that lasted only a few days<br />

because, as soon as Bernat de Cabrera set<br />

sail with his fleet to return to Cagliari, the<br />

Algherese rebelled and gave the city back<br />

to Genes.<br />

The following year, Peter III the Ceremonious<br />

in person guided the campaign for the<br />

reconquest and after a siege that lasted from<br />

June to November 16 th , he entered Alghero<br />

victorious, thus beginning the town’s long<br />

Catalan history that continues up to today,<br />

especially through its language, a variant of<br />

Catalan.<br />

After the conquest, the king began a policy of<br />

radical Catalanisation of Alghero, especially<br />

based on a massive repopulation of the town<br />

with Catalans from all over the territories<br />

dominated by the Crown and granting,<br />

to whom accepted moving to Alghero, a<br />

whole series of economical, penal and fiscal<br />

privileges.<br />

Thus, the golden years of Catalan Alghero<br />

began, despite History records an alternation<br />

of long periods of war, pestilences and


città e il popolo non hanno mai abbandonato<br />

le speranze e le iniziative alla ricerca della<br />

tranquillità e della prosperità.<br />

Nella seconda metà del XV sec. le incertezze<br />

dinastiche che sfociano nel passaggio del<br />

regno da casate catalane ai Trastàmara, e<br />

le conseguenti problematiche nell’ambito<br />

della politica spagnola, hanno avuto<br />

ripercussioni negative anche su Alghero, che<br />

comincia a perdere in parte i vantaggi e il<br />

prestigio di roccaforte catalana in Sardegna,<br />

e va incontro a una crisi economica e<br />

commerciale, anche a seguito della cacciata<br />

degli ebrei dai domini spagnoli, che avevano<br />

ad Alghero una fiorente comunità.<br />

Nel 1495 Ferdinando il Cattolico, modificando<br />

gli indirizzi della politica di ripopolamento<br />

della città, fino allora realizzato con gente<br />

proveniente dai paesi catalani, autorizza i<br />

consiglieri a concedere la cittadinanza anche<br />

ai sardi.<br />

<strong>La</strong> politica spagnola in Sardegna, tuttavia,<br />

continua ad attribuire ad Alghero una<br />

grande importanza e un ruolo rilevante per<br />

il progresso sociale, economico e culturale<br />

della parte nord-occidentale dell’isola.<br />

Ai primi del sec. XVI il re concede ad Alghero<br />

il titolo di città e, al termine di un lungo<br />

negoziato, ottiene che il papa Giulio II, il 26<br />

novembre del 1503, nell’ambito della riforma<br />

territoriale delle diocesi sarde, promuova<br />

Alghero a sede episcopale.<br />

Pochi decenni più tardi un nuovo importante<br />

riconoscimento le viene dall’imperatore Carlo<br />

V che, nel 1541, in viaggio per la campagna<br />

di Algeri, decide di far tappa ad Alghero, e,<br />

dopo aver proclamato alla folla osannante<br />

“Estode todos caballeros” visita la città e,<br />

secondo la tradizione, la gratifica con le<br />

parole famose “bonita, por mi fe, y bien<br />

asentada”, anche se questa è un’espressione<br />

che il re ha pronunciato ammirando la Torre<br />

de l’Esperó Reial.<br />

Durante i secoli XVI e XVII la vita e la storia<br />

di Alghero hanno registrato altri avvenimenti<br />

che, singolarmente e nel loro complesso,<br />

hanno determinato profondi cambiamenti<br />

nella città e nella comunità algherese a tutti<br />

i livelli: alla fine del ’500 viene portata a<br />

termine la costruzione della nuova splendida<br />

cattedrale che il vescovo Andrea Baccallar<br />

inaugura nel 1593; viene aperto il Seminario<br />

(1585), il secondo in tutta la Sardegna, viene<br />

ricostruita la chiesa di San Francesco (1598),<br />

devastata da un crollo alcuni anni prima<br />

(1593); i consiglieri della città, grazie anche<br />

all’interessamento del vescovo, ottengono<br />

la fondazione a San Michele di un collegio<br />

una alternança amb períodes de guerres,<br />

caresties, pestilències, durant els quals però<br />

la ciutat i el pòpul no han mai abandonat les<br />

esperances i les iniciatives per la recerca de<br />

la tranquil·litat i de la prosperitat.<br />

En la segona meitat del s. XV els canvis<br />

dinàstics, amb el passatge del regne dels<br />

catalans als Trastàmara, i les problemàtiques<br />

en l’àmbit de la política espanyola, han<br />

tengut repercussions negatives també a<br />

l’Alguer, que perd els privilegis i el prestigi de<br />

rocafort catalana de Sardenya, i entra en una<br />

crisi econòmica i comercial, també a causa<br />

de l’expulsió, de tots els dominis espanyols,<br />

dels hebreus, que a l’Alguer tenien un flòrida<br />

comunitat.<br />

Al 1495 Ferran el Catòlic, modificant la<br />

política de repoblament de la ciutat, fins a<br />

aquell moment realitzada amb gent dels<br />

països catalans, dóna facultat als consellers<br />

de concedir la ciutadania també als sards.<br />

<strong>La</strong> política espanyola a Sardenya, però,<br />

continua a considerar l’Alguer important pel<br />

progrés econòmic, cultural i social de la part<br />

nord occidental de l’illa.<br />

Als principis del s. XVI el rei concedeix a<br />

l’Alguer el títol de ciutat i, després de una<br />

llonga negociació, obté que el papa Juli II,<br />

el 26 de novembre del 1503, en l’àmbit de<br />

la reforma territorial de les diòcesis sardes,<br />

promogui l’Alguer a seu episcopal.<br />

Pocs decennis més tard un nou<br />

reconeixement li ve de l’emperador Carles<br />

V que, al 1541, de viatge per la campanya<br />

militar de Alger, fa etapa a l’Alguer, i,<br />

després de haver proclamat la multitud que<br />

l’hosannava “Estode todos caballeros” visita<br />

la ciutat i, segons la tradició, la gratifica<br />

amb aquelles paraules famoses: “bonita, por<br />

mi fe, y bien asentada”, també si aquesta<br />

expressió el rei la pronuncia contemplant la<br />

Torre de l’Esperó Reial.<br />

Durant els s. XVI i XVII, la vida i la història de<br />

l’Alguer han registrat altres adveniments que,<br />

cadaú pels sou compte i complexivament,<br />

han determinat canvis importants i la<br />

transformació de la ciutat i de la comunitat<br />

algueresa a tots els nivells: a la fi del ’500<br />

s’acaba la construcció de la nova esplèndida<br />

catedral que el bisbe Andreu Baccallar<br />

inaugura al 1593; s’obri el Seminari, el segon<br />

en tota la Sardenya (1585); se reconstrueix la<br />

iglésia de Sant Francesc (1598), caiguda pocs<br />

anys primer (1593); els consellers de la ciutat,<br />

gràcies també a l’interès del bisbe, obtenen<br />

la fundació a Sant Miquel de un col·legi de<br />

jesuïtes, amb l’encàrrec de obrir escoles<br />

públiques per la ciutat.<br />

S’Alighera catalana, nointames bi siant<br />

s’intreverada de perìodos longos de gherras,<br />

pestilèntzias e carestias, in s’interi de sos<br />

cales però sa tzitade e su pòpulu non si fiant<br />

iscorados chirchende semper s’assèliu e su<br />

megioru.<br />

In sa segunda metade de su de XV sèculos<br />

sas dudas dinàsticas chi èssint a pìgiu<br />

colende su Rennu dae casadas catalanas a<br />

sos Trastàmara, e sos istrobbos chi sighint<br />

in sa polìtica ispanniola, noghent fintzas a<br />

S’Alighera, chi comintzat a pèrdere in parte<br />

sos mandos e su prestìgiu de rocaforte<br />

catalana de Sardigna e andat fache a una crisi<br />

econòmica e cummertziale, fintzas a pustis<br />

chi nch’istèsiant sos ebreos dae sos domìnios<br />

ispagnolos, chi teniant una comunidade<br />

losana in S’Alighera.<br />

In su 1495 Ferdinando su Catòlicu, mudende<br />

sos inditos de sa polìtica de repopulamentu de<br />

sa Tzitade, fatu fintzas a tando cun gente chi<br />

lompiat dae sos paisos catalanos, autorizat a<br />

sos consigeris de cuntzèdere sa tzitadinàntzia<br />

fintzas a sos sardos.<br />

Sa polìtica ispagnola in Sardigna, mancari<br />

gasi, sighit a dare a S’Alighera importu mannu<br />

e unu ruolu de primore pro su progressu<br />

sotziale, econòmicu e culturale de sa parte<br />

nord-otzidentale de s’ìsula.<br />

A primos de su de XVI sèculos su re cuntzedet<br />

a S’Alighera su tìtulu de Tzitade e, congruidu<br />

unu negotziadu istentosu subra sa reforma<br />

territoriale de sas diòtzesis sardas, otenet dae<br />

papa Giulio II su 26 de santandria de su 1503,<br />

chi S’Alighera siat sede de pìscamu.<br />

Unas deghinas de annos a pustis arribat<br />

unu reconnoschimentu nou e de balia<br />

dae s’imperadore Carlo V chi, in su 1541,<br />

andende a sa batalla de Algeri, si firmat in<br />

S’Alighera, e, a pustis naradu a una truma<br />

de gente ditzosa “Estode todos caballeros”,<br />

bisitat sa tzitade e, segundu sa traditzione,<br />

la carignat cun sas allegas famadas “bonita,<br />

por mi fe, y bien asentada”, mancari si custa<br />

est un’espressada chi su re at pronuntziadu<br />

castiende a sa Turre de s’Esperò Reial.<br />

In s’interi de sos sèculos XVI e XVII sa<br />

vida e s’istòria de S’Alighera ant connotu<br />

acuntessimentos chi, a sa sola o in su<br />

cumplessu, ant sinnadu mudaduras fungudas<br />

in sa tzitade e in sa comunidade saligheresa<br />

in cosas meda: acabende su ‘500 acumprint<br />

su fràigu de sa sea noa galana chi su pìscamu<br />

Andrea Baccallar inchìngiat in su 1593; aberint<br />

su Seminàriu (1585), su segundu in totu sa<br />

Sardigna, torrant a fraigare sa crèsia de Santu<br />

Frantziscu (1598), chi fiat derruta dae pagu<br />

tempus (1593); sos consigeris de sa tzitade,<br />

famine, during which the town and the<br />

people never abandoned hope and the<br />

initiatives in search of tranquillity and<br />

prosperity.<br />

In the second half of the XV century the<br />

dynastic uncertainties that led to the<br />

handover of the kingdom from a Catalan<br />

lineage to the Trastàmara, and the<br />

consequent problems in Spanish politics,<br />

had a negative effect also on Alghero, which<br />

started losing part of its advantages and<br />

prestige as a Catalan fortress in Sardinia,<br />

and moved towards an economic and trading<br />

business crisis, also due to the expulsion of<br />

the Jews from all Spanish territories, who<br />

had a flourishing community in Alghero.<br />

In 1495 Ferdinand the Catholic authorized<br />

town councillors to grant citizenship also<br />

to Sardinians, modifying the political<br />

orientations of repopulation of the town,<br />

which was up to then constituted exclusively<br />

by people from Catalan countries.<br />

Spanish politics in Sardinia, however,<br />

continued to ascribe to Alghero a great<br />

importance and a relevant role for social,<br />

economical and cultural progress in the<br />

North-Western part of the island.<br />

In the beginning of the XVI century the king<br />

entitled Alghero as Royal City and, at the<br />

end of a long negotiation, obtained from<br />

Pope Julius II the promotion of Alghero to<br />

Episcopal see on November 26 th 1503, within<br />

the territorial reform of Sardinian dioceses.<br />

A few decades later, a new important<br />

acknowledgement came from Emperor<br />

Charles V who, in 1541, on his way to Algeri<br />

for a military campaign, decided to stop in<br />

Alghero and, after having proclaimed the<br />

cheering crowd “Estode todos caballeros”,<br />

visited the town and, according to tradition,<br />

rewarded it with the famous words “bonita,<br />

por mi fe, y bien asentada”, even if this<br />

expression was pronounced while admiring<br />

the Tower of the Esperó Reial.<br />

During the XVI and XVII centuries, the life<br />

and history of Alghero registered other<br />

events that, both singularly and together,<br />

determined profound changes in the town<br />

and in the Algherese community at all levels:<br />

at the end of the XVI century the construction<br />

of the beautiful Cathedral was completed<br />

and christened in 1593; the Seminary was<br />

opened (1585), the second in Sardinia;<br />

the church of Saint Francis was rebuilt<br />

(1598), which had been devastated by a<br />

collapse a few years earlier (1593); the town<br />

councillors, thanks to the help of the bishop,<br />

obtained the foundation of a Jesuit college<br />

15


16<br />

di gesuiti, per aprire scuole pubbliche per<br />

la città.<br />

Sempre sul finire del secolo XVI viene<br />

completato e rafforzato il sistema difensivo<br />

della città con quel complesso di torri e<br />

muraglie che in parte ancor oggi si possono<br />

ammirare e che rappresentano, e in qualche<br />

modo identificano, l’immagine esteriore della<br />

città moderna.<br />

A queste pagine gloriose si accompagnano,<br />

in questi due secoli, momenti tristi e tragici<br />

che hanno parzialmente frenato il cammino e<br />

l’espansione economica e sociale della città,<br />

provata da calamità naturali di dimensioni<br />

quasi apocalittiche, soprattutto con le due<br />

pestilenze del 1582 e del 1652, che hanno<br />

afflitto e devastato la comunità algherese.<br />

Ai primi del XVIII secolo Alghero, come tutta<br />

la Sardegna, passa in pochi anni dalla corona<br />

spagnola prima all’Austria (1708) e poi ai<br />

Savoia (1714 e 1718).<br />

Questo cambio di dominio politico provoca<br />

l’interruzione delle relazioni tra Alghero e i<br />

Paesi di cultura catalana, di fatto cominciata<br />

già da tempo, da quando cioè la Castiglia<br />

aveva preso il sopravvento negli equilibri<br />

politici e di potere all’interno della Corona.<br />

Il passaggio della città ai Savoia, e il<br />

conseguente cambio di strategie e di<br />

programmi politici, portano a una drastica<br />

riduzione del ruolo e dell’importanza che fino<br />

a quel momento Alghero aveva avuto, anche<br />

se continuerà a essere una delle principali<br />

città della Sardegna.<br />

Le ripercussioni non tardano a farsi sentire<br />

un po’ in tutti gli ambiti, sul piano politico,<br />

in quello civile e persino in quello religioso.<br />

Così sul finire del sec. XVIII e agli inizi del XIX<br />

il territorio della diocesi viene drasticamente<br />

ridotto con la creazione delle diocesi di<br />

Nuoro e di Ozieri.<br />

Il porto perde sempre più in qualità e<br />

quantità di traffici e pian piano si riduce a<br />

semplice porto di pesca.<br />

A partire tuttavia dai primi decenni<br />

dell’800, prende vigore la pesca del<br />

corallo, soprattutto ad opera di intere<br />

famiglie di pescatori provenienti dalla<br />

Liguria e dal napoletano, molte delle quali<br />

poi si stabiliscono ad Alghero, influendo<br />

profondamente nel tessuto sociale, nelle<br />

consuetudini e nelle tradizioni della<br />

popolazione.<br />

Il resto dell’economia della città si<br />

fonda, a parte l’artigianato locale, quasi<br />

esclusivamente sull’agricoltura. In questo<br />

settore va registrato, nel XVIII secolo,<br />

l’arrivo di diverse famiglie benestanti liguri e<br />

Sempre al final del s. XVI la ciutat ve protegida<br />

i tancada amb aquelles esplèndides muralles i<br />

torres, que encara avui podem en part admirar<br />

i que de una certa manera representen i<br />

identifiquen, a nivell de imatge exterior, la<br />

ciutat moderna.<br />

A aquestes pàgines glorioses s’acompanyen,<br />

en aquestos dos sèculs, moments tristos i<br />

tràgics que han parcialment frenat el camí i<br />

l’expansió econòmica i social de la ciutat, que<br />

ha patit calamitats naturals de dimensions<br />

quasi apocalíptiques, sobretot amb les dues<br />

pestilències del 1582 i del 1652, que han<br />

afligit i devastat la comunitat algueresa.<br />

A principis del s. XVIII, l’Alguer, com tota la<br />

Sardenya, passa en pocs anys de la corona<br />

espanyola primer a l’Àustria (1708) i després<br />

als prínceps de Savoia (1714 i 1718).<br />

Aquest canvi de dominació política provoca,<br />

entre l’Alguer i els Països a cultura catalana, la<br />

interrupció de les relacions, de fet començada<br />

ja de temps, de quan Castella havia pres<br />

a dominar els equilibris de poder a dins la<br />

Corona.<br />

El passatge de la ciutat als Savoia, i el<br />

consegüent canvi de programes polítics,<br />

porten a una dràstica reducció del rol i de<br />

la importància estratègica que fins a aquell<br />

moment l’Alguer havia tengut, també si<br />

continuarà a ésser una de les principals ciutats<br />

de Sardenya.<br />

Les repercussions són evidents en tots els<br />

àmbits, del polític al civil, fins al religiós.<br />

Així ja a finals del s. XVIII i als primers anys del<br />

XIX el territori de la diòcesi ve dràsticament<br />

reduït amb la creació de les diòcesis de Núoro<br />

i Ocier.<br />

El port perd sempre més de qualitat i de<br />

quantitat de tràfecs i a poc a poc se redueix a<br />

simple port per barques de pesca.<br />

A partir però dels primers decennis del ’800,<br />

se intensifica la pesca del corall, sobretot a<br />

obra de pescadors que immigren de la Ligúria i<br />

del napolità, diversos dels quals s’estableixen<br />

a l’Alguer, influint profundament en el teixit<br />

social i en l’àmbit de les tradicions i dels<br />

costums dels algueresos.<br />

L’altra economia de la ciutat se funda, a<br />

part l’artesania local, quasi exclusivament<br />

en l’agricultura. En aquest àmbit se té de<br />

registrar, al ’700, l’arribada de diverses<br />

famílies benestants lígurs i piemonteses<br />

que, afavorides de ingents incentivacions<br />

econòmiques i fiscals, se dediquen a la<br />

cultivació racional sobretot de l’oliva,<br />

provocant així una sensible transformació<br />

sòcio-econòmica del territori.<br />

L’economia del territori registrarà al s. XX<br />

pro more de s’interessamentu de su pìscamu,<br />

otenent sa fundatzione in Santu Micheli de<br />

unu collègiu de gesuitas, pro abèrrere iscolas<br />

pùblicas in tzitade.<br />

Semper acabende su de XVI sèculos congruint<br />

e afòrtiant su sistema de defensa de sa<br />

tzitade cun cussu cumplessu de turres e<br />

murallas chi in parte galu oe in die si podent<br />

abbaidare e chi sunt, e chi belle identìficant,<br />

s’immàgine esteriore de sa tzitade moderna.<br />

A custas pàginas gloriosas sighint, in<br />

custos duos sèculos, mamentos tristos e<br />

tràgicos chi ant in parte arressu su caminu e<br />

s’ismanniamentu econòmicu e sotziale de sa<br />

tzitade, iscorada dae calamidades naturales<br />

belle apocalìticas, mescamente cun sas<br />

duas pestilèntzias de su 1582 e de su 1652,<br />

chi ant acoradu e degolladu sa comunidade<br />

saligheresa.<br />

A primos de su de XVIII sèculos S’Alighera,<br />

comente a totu sa Sardigna, colat in pagos<br />

annos dae sa corona ispagnola, in antis a<br />

s’Àustria (1708) e posca a sos Savòias (1714<br />

e 1718).<br />

Custa mudadura de domìniu polìticu cajonat<br />

sa sessada de sas relatas intre de S’Alighera<br />

e sos Paisos de cultura catalana, inghitzada<br />

dae tempus, est a nàrrere dae cando sa<br />

Castìllia aiat comintzadu sa primatzia sua in<br />

sos echilìbrios polìticos e de poderiu in intro<br />

de sa Corona.<br />

Sa colada de sa tzitade a sos Savòias, e sa<br />

mudadura de trassas e programmas polìticos,<br />

faghent isminorigare su ruolu e s’importu chi<br />

S’Alighera teniat fintzas a tando , mancari<br />

at a sighire a èssere una de sas tzitades<br />

printzipales de Sardigna.<br />

Custu no istentat a cajonare mudaduras in<br />

parìtzos àmbitos, in su pianu polìticu, in cussu<br />

tzivile e fintzas in cussu religiosu. Acabende<br />

de custa manera su de XVIII sèculos e a<br />

comintzu de su de XIX sèculos su territòriu de<br />

sa diòtzesi isminòrigat cun sa nàschida de sas<br />

diòtzesis de Nùgoro e de Otieri.<br />

Su portu perdet semper de prus in calidade e<br />

cantidade de tràficos e a bellu·a bellu torrat a<br />

portu simple de pisca.<br />

Moende dae sos primos de s’800, s’abbivat sa<br />

pisca de su coraddu, mescamente pro òpera<br />

de famìlias intreas de piscadores chi beniant<br />

dae sa Ligùria e dae su de Nàpoli, medas de<br />

sas cales s’aposentant in S’Alighera, mudende<br />

su tessìngiu sotziale, in sas costumàntzias e in<br />

sas traditziones de sa populatzione.<br />

Su restu de s’economia de sa tzitade si<br />

fundat, francu s’artesania locale, belle petzi<br />

subra s’agricoltura. In custu setore b’at in<br />

su de XVIII sèculos, sa lòmpida de paritzas<br />

in Saint Michael to open public schools for<br />

the town.<br />

And again, at the end of the XVI century,<br />

the defensive system was completed and<br />

reinforced with the complex of towers and<br />

walls which in part can still be admired today<br />

and which represents, and in some way<br />

identifies, the exterior image of the modern<br />

town.<br />

During these two centuries, such glorious<br />

pages were followed by sad and tragic<br />

moments which partially slowed down the<br />

economic and social progress and expansion<br />

of the town, exhausted by natural calamities<br />

of apocalyptical dimensions, especially with<br />

the two pestilences of 1582 and 1652 which<br />

afflicted and devastated the Algherese<br />

community.<br />

At the beginning of the XVIII century,<br />

Alghero, as was the whole island of<br />

Sardinia, was handed over from the Spanish<br />

Crown to Austria (1708) and then to the<br />

Savoy family (1714 and 1718).<br />

This change of political dominion caused the<br />

interruption of the contacts between Alghero<br />

and the countries of Catalan culture, which<br />

had already begun some time before, that is<br />

since Castile took over in politics, power and<br />

control within the Crown.<br />

The hand over of the town to the Savoy<br />

family, and the consequent change in<br />

political strategies and programmes,<br />

brought to a drastic reduction of the role<br />

and importance Alghero had had up to that<br />

moment, even if it would continue to be one<br />

of Sardinia’s main towns.<br />

It’s not long until the repercussions arrived<br />

in every sector, political, civil and even in the<br />

religious one. Therefore, at the end of the<br />

XVIII century and at the beginning of the XIX<br />

the territory of the diocese was drastically<br />

reduced with the institution of the dioceses<br />

of Nuoro and Ozieri.<br />

The port lost ever more in terms of quality<br />

and quantity of traffic and was slowly<br />

reduced to a mere fishing port.<br />

However, starting with the first decades<br />

of the XIX century, coral fishing gained<br />

importance, especially thanks to the work<br />

of entire families of fishermen from Liguria<br />

and the Neapolitan region, many of which<br />

settled down in Alghero afterwards, deeply<br />

influencing the social fabric, both in people’s<br />

customs and traditions.<br />

The rest of the town’s economy was almost<br />

exclusively based on agriculture, besides<br />

local crafts. In this sector we must register<br />

the arrival of several well off Ligurian and


Immagini della Città di Alghero<br />

1. Scultura con le quattro barre 1. Escultura amb les quatre<br />

barres<br />

2. Portale gotico della<br />

cattedrale<br />

3-4. Campanile e chiostro<br />

di San Francesco<br />

1. Iscultura cun sas bator<br />

barras<br />

1. Four bars sculpture<br />

2. Portal gòtic de la catedral 2. Portale gòticu de sa sea 2. Cathedral's gothic<br />

portal<br />

3-4. Campanil i claustre<br />

de Sant Francesc<br />

3-4. Campanile e inclàustru<br />

de Santu Frantziscu<br />

1<br />

2 3<br />

4<br />

3-4 Saint Francis bell tower<br />

and cloister<br />

17


18<br />

piemontesi che, favorite anche da importanti<br />

incentivi e sgravi fiscali, investirono<br />

nella razionalizzazione delle coltivazioni<br />

soprattutto dell’ulivo, provocando così una<br />

grossa trasformazione socio-economica del<br />

territorio.<br />

L’economia algherese registrerà nel sec. XX<br />

altre due importanti novità, l’apertura dello<br />

“Stabilimento” per la trasformazione e la<br />

conservazione del pomodoro e soprattutto<br />

la coltivazione intensiva e industriale della<br />

vigna con la Sella&Mosca, ancora oggi<br />

un’industria importante a livello europeo.<br />

Lingua e identità<br />

Una delle conseguenze più visibili del<br />

passaggio ai Savoia, è la “diversità”<br />

linguistica di Alghero, che conserva la<br />

lingua catalana. Alghero, di fatto, si isola<br />

linguisticamente dal resto della Sardegna,<br />

anche se non riesce a mantenere vivi i<br />

contatti con i paesi catalani, che anzi si<br />

affievoliscono progressivamente fino a<br />

spegnersi del tutto.<br />

Alghero però conserva, quale elemento<br />

fondamentale e caratterizzante della propria<br />

identità, la lingua catalana che, pian piano,<br />

con una propria evoluzione si trasforma in<br />

una delle 6 varianti del catalano che, anche<br />

se lascia di essere la lingua della città nelle<br />

sue manifestazioni più ufficiali e formali,<br />

continua a essere, senza alcun dubbio,<br />

l’unica vera lingua del popolo.<br />

Ne è prova evidente il fatto che anche<br />

vescovi piemontesi (radicati 1790) fanno<br />

editare in algherese i catechismi per<br />

l’insegnamento della dottrina cristiana.<br />

Dopo quasi 200 anni questa identità catalana<br />

di Alghero viene riscoperta casualmente nel<br />

1868, durante una campagna archeologica,<br />

dal catalano Francesc Martorell che,<br />

entusiasta, ne dà notizia agli ambienti<br />

culturali catalani.<br />

Ad entrare in contatto con la realtà catalana<br />

di Alghero è Eduart Toda, console spagnolo<br />

a Cagliari, che visita la città (1887, 1888),<br />

ne fa conoscere la peculiarità linguistica<br />

soprattutto con tre volumi (L’Alguer. Un<br />

poble català d’Itàlia, 1888; Recorts catalans<br />

de Sardenya, 1903; Poesia catalana á<br />

Sardenya, 1903), e suscita in alcuni giovani,<br />

guidati da Josep Frank, il desiderio di<br />

riscoprire la loro identità e di entrare in<br />

altres dues importants novetats, l’obertura<br />

de l’“Establiment” per la transformació i la<br />

conservació de la “pomata” (tomata) i la<br />

cultivació intensiva i industrial de la vinya<br />

amb la Sella&Mosca, encara avui una<br />

indústria important a nivell europeu.<br />

Llengua i identitat<br />

<strong>La</strong> conseqüència però, més evident del<br />

passatge sota la dominació dels Savoia, és<br />

la diversitat cultural i lingüística de l’Alguer,<br />

que conserva la llengua catalana. L’Alguer,<br />

respecte a la resta de Sardenya, entra, de<br />

fet, en un isolament que durarà quasi 200<br />

anys, també si no és en grau de mantenir<br />

vius els contactes amb els països catalans,<br />

que van anant i afeblint-se fins a apagar-se<br />

del tot.<br />

L’Alguer però conserva, com element<br />

fonamental i caracteritzant de la pròpia<br />

identitat, la llengua catalana, que a poc a<br />

poc, amb una evolució pròpia, se transforma<br />

en una de les 6 varietats del català que,<br />

també si deixa de ésser la llengua de la<br />

ciutat en les sues manifestacions més<br />

oficials i formals, continua però a ésser, i<br />

sense dubte, l’única vera llengua del pòpul.<br />

N’és una prova evident el fet que també<br />

bisbes piemontesos (Radicati, 1790) fan<br />

editar en alguerés els catecismes per<br />

l’ensenyament de la doctrina cristiana.<br />

Després de quasi 200 anys la identitat<br />

catalana de l’Alguer ve descoberta,<br />

casualment i amb sorpresa, al 1868, de<br />

l’arqueòleg català Francesc Martorell i<br />

Penya, durant una campanya d’excavacions<br />

a Sardenya i, entusiasta, comunica aquesta<br />

descoberta als ambients de la renaixença<br />

catalana. A entrar en contacte amb aquesta<br />

realitat catalana de l’Alguer és Eduart Toda<br />

i Güell, cònsol espanyol a Càller, que visita<br />

l’Alguer (1887, 1888), ne dóna a conèixer la<br />

peculiaritat cultural i lingüística als catalans,<br />

sobretot amb tres volums (L’Alguer. Un<br />

poble català d’Itàlia, 1888; Recorts catalans<br />

de Sardenya, 1903; Poesia catalana á<br />

famìlias benestantes lìgures e piemontesas<br />

chi, agiudadas fintzas dae sos intzentivos<br />

e isgràvios fiscales mannos, aiant gastadu<br />

subra de sa ratzionalizatzione de sos coltivos<br />

mescamente de àrbores de olia, dende una<br />

mudadura sòtziu-econòmica manna in su<br />

territòriu.<br />

S’economia saligheresa at a connòschere in su<br />

de XX sèculos àteras duas novas de importu,<br />

s’abertura de su “Istabilimentu” pro traballare<br />

e cunservare sa tamata e mescamente su<br />

coltivu intensivu e industriale de sa bìngia cun<br />

Sella& Mosca, galu oe un’indùstria de balia in<br />

totu Europa.<br />

Limba e identidade<br />

Una de sas cunsighèntzias prus ladinas de<br />

sa colada a sos Savòias est sa “diversidade”<br />

linguìstica de s’Alighera, chi costoit sa limba<br />

catalana. S’Alighera, de fatu, s’ìsulat pro<br />

sa limba sua dae su restu de sa Sardigna,<br />

mancari chi non resessat a mantènnere bios<br />

sos cuntatos cun sos paisos catalanos, chi<br />

antzis abrandant semper de prus fintzas a<br />

isparèssere de su totu.<br />

S’Alighera però costoit, che elementu de<br />

fundamentu e piessinnu de s’identidade sua,<br />

sa limba catalana. A lenu·a lenu, cun una<br />

evolutzione totu sua, custa limba mudat in una<br />

de sas 6 variantes de su catalanu chi, mancari<br />

cuntzedat de èssere sa limba de sa tzitade<br />

in sas manifestadas suas prus ufitziales<br />

e formales, sighit a èssere, sena duda, su<br />

limbàgiu verdaderu e sintzillu de su pòpulu.<br />

Sa proa prus ladina est chi fintzas sos<br />

pìscamos piemontesos (raighinados dae su<br />

1790) ant fatu imprentare in saligheresu sos<br />

catechismos pro s’insinnamentu de sa dotrina<br />

cristiana.<br />

A pustis de belle 200 annos custa identidade<br />

catalana de S’Alighera la torrant a iscobèrrere<br />

a s’incàpitu in su 1868, in s’interi de una<br />

chirca archeològica, dae Francesc Martorell,<br />

catalanu, chi, ditzosu, dat sa nova bona a sos<br />

ambientes culturales catalanos.<br />

Intrat in cuntatu cun sa realidade catalana de<br />

S’Alighera Eduard Toda, console ispagnolu in<br />

Casteddu, chi bisitat sa tzitade (1887, 1888),<br />

nde fàghet connòschere sos piessinnos<br />

linguìsticos mescamente cun tres volùmenes<br />

(L’Alguer. Un poble català d’Itàlia, 1888;<br />

Recorts catalans de Sardenya, 1903; Poesia<br />

catalana á Sardenya, 1903), e abbivat in unos<br />

cantos pitzinnos, ghiados dae Josep Frank, su<br />

Piedmontese families in the XVIII century,<br />

who, aided by important fiscal incentives and<br />

tax allowances, invested in the rationalization<br />

of cultivations, especially of the olive trees,<br />

thus causing an important socio-economical<br />

transformation of the territory.<br />

The Algherese economy registered in the<br />

XX century other two important innovations:<br />

the opening of the “Establishment” for the<br />

transformation and canning of tomatoes<br />

and, especially, the intensive and industrial<br />

cultivation of vineyards with Sella&Mosca,<br />

which today is still an important industry in<br />

Europe.<br />

<strong>La</strong>nguage and Identity<br />

One of the most visible consequences of<br />

the passage of the Savoy is the linguistic<br />

diversity of Alghero, which preserves the<br />

Catalan language. Alghero, in fact, is isolated<br />

from the rest of Sardinia, even if it can not<br />

keep its contacts with Catalan countries<br />

which progressively weaken until they reach<br />

an end.<br />

Alghero, though, preserved the Catalan<br />

language as a fundamental and<br />

characterising element of its identity that<br />

slowly, through its own evolution, was<br />

transformed into one of the 6 variants of<br />

Catalan that, even if it stopped being the<br />

language of the city in its most official and<br />

formal events, continues to be without a<br />

doubt the only true language of the people.<br />

Proof is the fact that also the Piemontese<br />

bishops (1790) had the books containing<br />

the principles of the Christian religion to be<br />

taught in Catechism printed in Algherese.<br />

After almost 200 years, the Catalan identity<br />

of Alghero was discovered by chance in<br />

1868, during an archaeological campaign,<br />

by the Catalan Francesc Martorell who,<br />

enthusiastically, spread the news to all the<br />

Catalan cultural environments.<br />

The one to come into contact with the<br />

Catalan reality of Alghero was Eduart Toda,<br />

Spanish consul in Cagliari, who visited the<br />

town (1887, 1888) and conveyed its linguistic<br />

particularities in three volumes (L’Alguer. Un<br />

poble català d’Itàlia, 1888; Recorts catalans<br />

de Sardenya, 1903; Poesia catalana á<br />

Sardenya, 1903). He aroused in a few young<br />

people the desire to discover their identity<br />

and come into contact with Catalan culture.<br />

That’s how in 1906 <strong>La</strong> Palmavera, an


contatto con la cultura catalana.<br />

Nasce così, nel 1906, <strong>La</strong> Palmavera,<br />

associazione catalanista algherese. Quei<br />

giovani, fra i quali ricordiamo Giovanni<br />

Pais, Giovanni Palomba, Antonio Ciuffo<br />

(Ramon Clavellet), Giovanni De Giorgio<br />

Vitelli e Carmen Dore, si dedicano alla<br />

documentazione del folclore e della<br />

letteratura popolare e cominciano il<br />

recupero della coscienza e della identità.<br />

Due rappresentanti (Joan Palomba i<br />

Antoni Ciuffo, autori rispettivamente della<br />

Grammatica del dialetto algherese odierno<br />

e di una raccolta di poesie <strong>La</strong> conquista de<br />

Sardenya) partecipano nel 1906 a Barcellona<br />

al Primer Congrés Internacional de la Llengua<br />

Catalana. Clavellet, non torna più ad Alghero<br />

e, stabilitosi a Barcellona, nel 1908 pubblica<br />

addirittura la rivista in lingua <strong>La</strong> Sardenya<br />

Catalana. Fulla patriòtica dels catalans<br />

d’Itàlia, che però non riscuote grossi favori e<br />

si esaurisce col primo numero.<br />

Deluso per la scarsa risposta a questa sua<br />

iniziativa, Clavellet rompe le relazioni con<br />

i suoi amici e con Alghero e qualche anno<br />

dopo muore solo ad Barcellona.<br />

Nonostante l’intento di arrivare a relazioni<br />

permanenti e a vincoli sempre più profondi, i<br />

contatti, dopo pochi anni, si interrompono a<br />

causa anche della prima guerra mondiale.<br />

Dopo la seconda guerra mondiale le relazioni<br />

riprendono per impulso soprattutto di<br />

alcune personalità come Rafael Catardi,<br />

Pasquale Scanu, Antonio Simon Mossa e<br />

Rafael Sari. Da parte catalana i nuovi legami<br />

vivono un momento topico con il viaggio<br />

del Retrobament (1960) di un folto gruppo<br />

di catalani. Da allora i contatti si sono<br />

Sardenya, 1903), i suscita en un grup de<br />

joves intel·lectuals algueresos, que tenien<br />

en Josep Frank el cap carismàtic, el desig de<br />

descobrir, defendre i promoure la coneixença<br />

de la identitat cultural i lingüística de la<br />

comunitat algueresa.<br />

Naix així al 1906 <strong>La</strong> Palmavera, agrupació<br />

catalanista algueresa. Aquellos joves,<br />

entre els quals recordem Joan Pais,<br />

Joan Palomba, Antoni Ciuffo (“Ramon<br />

Clavellet”), Joan De Giorgio Vitelli i Carmen<br />

Dore, se dediquen a recollir material de<br />

folklore i de literatura popular que se foren<br />

irremeiablement perduts, i comencen el camí<br />

de la recuperació de la consciència i de la<br />

identitat. Dos representants (Joan Palomba<br />

i Antoni Ciuffo, autors respectivament de la<br />

Grammatica del dialetto algherese odierno<br />

i de un recull de poesies <strong>La</strong> conquista de<br />

Sardenya) participen al 1906 a Barcelona al<br />

Primer Congrés Internacional de la Llengua<br />

Catalana. Ramon Clavellet, que s’estableix a<br />

Barcelona i no torna més a l’Alguer, al 1908<br />

publica el primer i únic número de la revista<br />

en llengua <strong>La</strong> Sardenya Catalana. Fulla<br />

patriòtica del Catalans d’Itàlia, que suscita<br />

més temors que entusiasmes i s’exhaureix<br />

amb el primer número. Desil·lusionat per<br />

l’escassa resposta a aquesta iniciativa,<br />

Clavellet talla les relacions amb els amics i<br />

amb l’Alguer i, pocs anys després, mori sol<br />

a Barcelona.<br />

No obstant l’aspiració de instaurar relacions<br />

permanents i vincles sempre més profunds,<br />

aquestos contactes, pocs anys després, han<br />

patit una quasi total interrupció també a<br />

causa de la primera guerra mundial.<br />

Després de la segona guerra mundial les<br />

disìgiu de torrare a iscobèrrere s’identidade<br />

issoro e de intrare in cuntatu cun sa cultura<br />

catalana.<br />

Naschet gasi, in su 1906, <strong>La</strong> Palmavera,<br />

assòtziu catalanista saligheresu. Cussos<br />

giòvanos, intre de sos cales ammentamus<br />

a Giovanni Pais, Giovanni Palomba, Antonio<br />

Ciuffo (Ramon Clavellet), Giovanni De<br />

Giorgio Vitelli e Carmen Dore, s’afainant in<br />

sa documentatzione de su folclore e de sa<br />

literadura populare e comintzant a bogare a<br />

campu sa cussèntzia e s’identidade issoro.<br />

Duos de sos rapresentantes (Joan Palomba<br />

e Antoni Ciuffo, autores de pare a pare de sa<br />

Grammatica del dialetto algherese odierno<br />

e de una regorta de poesias <strong>La</strong> conquista de<br />

Sardenya) leant parte in su 1906 in Bartzellona<br />

a su Primer Congrés Internacional de la<br />

Llengua Catalana. Clavellet, non contòniat<br />

prus a S’Alighera e, acasagiadu chi est in<br />

Bartzellona, in su 1908 pùblicat fintzas una<br />

revista in limba <strong>La</strong> Sardenya Catalana. Fulla<br />

patriòtica dels catalans d’Itàlia, chi però no<br />

agradat meda e sessat cun su primu nùmeru.<br />

Iscoradu pro s’imposta retzida subra de custu<br />

traballu, Clavellet s’aprimat cun sos amigos e<br />

cun S’Alighera e unos cantos annos a pustis<br />

morit a sa sola in Bartzellona.<br />

Nointames sa punna de lòmpere a relatas de<br />

aguantu e a ligàmenes semper prus fungudos,<br />

sos cuntatos, a pustis de pagos annos, sessant<br />

pro neghe fintzas de sa prima gherra mundiale.<br />

Colada fintzas sa segunda gherra mundiale<br />

inghitzant torra sas relatas pro more<br />

mescamente de unas cantas personalidades<br />

comente a Rafael Catardi, Pasquale Scanu,<br />

Antoni Simon Mossa e Rafael Sari. Dae<br />

banda catalana sos ligàmenes noos agatant<br />

Algherese Catalanist association, was born.<br />

Those young people, among whom we<br />

should remember Giovanni Pais, Giovanni<br />

Palomba, Antonio Ciuffo (Ramon Clavellet),<br />

Giovanni De Giorgio Vitelli and Carmen<br />

Dore, dedicated themselves to recording<br />

the folklore and popular literature and<br />

began the recovery of the consciousness<br />

and identity. Two representatives (Joan<br />

Palomba and Antoni Ciuffo, respectively<br />

authors of Grammatica del dialetto algherese<br />

odierno - “Grammar of today’s Algherese<br />

dialect” - and of a collection of poetry <strong>La</strong><br />

conquista de Sardenya - “The conquest of<br />

Sardinia”) participated in 1906 in Barcellona<br />

at the Primer Congrés Internacional de<br />

la Llengua Catalana. Clavallet did not<br />

come back to Alghero and settled down in<br />

Barcellona. In 1908 he even published in<br />

Catalan the magazine <strong>La</strong> Sardenya Catalana.<br />

Fulla patriòtica dels catalans d’Itàlia, which<br />

unfortunately did not meet success and<br />

ended with its first issue.<br />

Disappointed by the little participation<br />

to this initiative, Clavallet interrupted all<br />

his contacts with his friends and with<br />

Alghero and after a few years died alone in<br />

Barcelona.<br />

Despite the intention of establishing<br />

permanent ties and important binds, after a<br />

few years the contacts were interrupted, also<br />

because of World War I.<br />

After World War II the contacts were<br />

resumed, especially thanks to the drive of<br />

a few personalities such as Rafael Catardi,<br />

Pasquale Scanu, Antonio Simon Mossa e<br />

Rafael Sari. On the Catalan side, the new<br />

ties reached an important moment with<br />

19


20<br />

1<br />

2<br />

3<br />

1. Cattedrale di Santa Maria ad Alghero<br />

Catedral de Santa Maria a l'Alguer<br />

Sa sea de Santa Maria a s'Alighera<br />

Saint Mary cathedral in Alghero<br />

2. Alghero. Torre di Sulis<br />

Alguer. Torre de Sulis<br />

Alighera. Turre de Sulis<br />

Alghero. Sulis' tower<br />

3. Alghero. <strong>La</strong>pide della sepoltura<br />

della nazione catalana<br />

Alguer. Llosa de la sepoltura de la nació catalana<br />

Alighera. Losa de s'interru de sa natzione catalana<br />

Alghero. Burial tombstone of catalan nation


intensificati anche a livello di popolo e con<br />

momenti ufficiali come alcuni gemellaggi:<br />

Tarragona (1972), Palma di Mallorca (1989),<br />

Encamp, un piccolo centro del principato di<br />

Andorra (2003), Balaguer (2005).<br />

L’uso della lingua vive oggi una situazione<br />

di grande precarietà, cominciata nel<br />

dopoguerra, con la scolarizzazione di massa<br />

e per una forte immigrazione di lavoratori<br />

delle industrie petrolchimiche di Porto Torres,<br />

che hanno portato al progressivo regresso<br />

dell’uso dell’algherese, prima nelle relazioni<br />

sociali e poi in famiglia.<br />

Un processo che si presenta come<br />

irreversibile e con prospettive fosche, anche<br />

se è giusto rilevare, in questi ultimi anni, una<br />

apprezzabile presa di coscienza che, tuttavia,<br />

non ha ancora prodotto una inversione di<br />

tendenza.<br />

L’algherese negli ultimi decenni ha<br />

conservato spazio e visibilità pubblica, con la<br />

canzone, il teatro popolare e con alcune radio<br />

private. Dal 1980 può contare sulla presenza<br />

pubblica, ufficiale e permanente della messa<br />

in algherese che si celebra la domenica<br />

pomeriggio a San Francesco.<br />

Altra presenza significativa, che dà alla<br />

lingua visibilità pubblica, se non ufficiale,<br />

è L’Alguer. Periòdic de cultura i informació.<br />

Nata nel 1988, per volontà di un gruppo<br />

di amici militanti nel campo della difesa<br />

del’identità di Alghero, ha fatto la scelta<br />

fondamentale di utilizzare la variante<br />

algherese, anche rivendicarne la dignità e la<br />

legittimità. Fra le finalità della rivista, oltre<br />

alla divulgazione della storia, delle tradizioni<br />

e della cultura di Alghero, è chiaro un<br />

obiettivo generale di tipo linguistico, e cioè<br />

porre il problema, aprire il dibattito e favorire<br />

la creazione graduale di uno standard<br />

algherese. Ha già editato131 numeri.<br />

Negli ultimi 40-50 anni sono nate diverse<br />

associazioni legate al problema dell’identità<br />

soprattutto linguistica, alcune con una<br />

forte caratterizzazione locale, altre con<br />

impostazioni più catalaniste, impegnate in<br />

un confronto vivace e spesso polemico: in<br />

effetti se è vero che tutti concordano sulla<br />

necessità di salvare l’algherese, non è facile<br />

trovare il giusto equilibrio e la strategia<br />

più efficace, senza correre il rischio che la<br />

variante algherese lasci di essere tale o<br />

finisca soffocata dalle sovrapposizioni dello<br />

standard generale del catalano. Importanti<br />

per il recupero dell’algherese sono i corsi di<br />

lingua, tenuti prima dalla Escola de alguerés<br />

“Pasqual Scanu” (1982) e in seguito anche da<br />

altre associazioni.<br />

relacions reprenen per impuls sobretot de<br />

algues personalitats com Rafael Catardi,<br />

Pasqual Scanu, Antoni Simon Mossa i Rafael<br />

Sari. De part catalana els nous lligams viuen<br />

un moment tòpic al 1960, amb un viatge<br />

creuer de Retrobament de un numerós grup<br />

de catalans.<br />

De allí endavant els contactes són estats<br />

sempre més intensos també a nivell de<br />

pòpul i amb moments oficials com els<br />

agermanaments amb Tarragona (1972),<br />

Palma de Mallorca (1989) i Encamp, un<br />

petit centre del principat de Andorra (2003),<br />

Balaguer (2005).<br />

L’ús de la llengua viu avui una situació<br />

de gran precarietat, començada en la<br />

postguerra amb l’escolarització de massa i<br />

una forta immigració de treballadors de les<br />

indústries petroquímiques de Porto Torres<br />

que han portat a la progressiva regressió<br />

de l’ús de l’alguerés, primer en l’àmbit de<br />

les normals relacions socials i després en<br />

l’àmbit de la família.<br />

Un procés que se presenta com irreversible<br />

i amb perspectives fosques, també si és<br />

just constatar, en aquestos últims anys,<br />

una apreciable presa de consciència que,<br />

però, no ha encara produït una inversió de<br />

tendència.<br />

<strong>La</strong> llengua algueresa, en els últims decennis<br />

ha conservat una presència i una visibilitat<br />

pública sobretot gràcies a la cançó i al teatre<br />

popular i, per qualqui any, gràcies a algunes<br />

ràdios privades.<br />

A partir del 1980 l’alguerés pot comptar amb<br />

la presència pública, oficial, institucional<br />

i permanent de la missa en alguerés, que<br />

cada diumenge a la tarda se celebra a Sant<br />

Francesc.<br />

Altra presència significativa, que dóna a la<br />

llengua visibilitat pública, si no oficial, és la<br />

revista bimestral L’Alguer. Periòdic de cultura<br />

i informació. Nada al 1988, per voluntat de<br />

un grup de amics militants en l’àmbit de la<br />

defensa de la identitat de l’Alguer, ha fet<br />

l’opció fonamental de utilitzar la variant<br />

algueresa, també per ne reivindicar la<br />

dignitat i la legitimitat. Entre les finalitats de<br />

la revista, a part la divulgació de la història,<br />

de les tradicions i de la cultura de l’Alguer,<br />

també un objectiu general de tipus lingüístic,<br />

és a diure posar el problema, obrir el debat<br />

i afavorir la creació gradual de un estàndard<br />

alguerés. Ha ja editat 131 números.<br />

En aquestos últims 40-50 anys hi ha nat<br />

diverses associacions, de una manera o<br />

l’altra lligades a les problemàtiques de<br />

la identitat sobretot lingüística, algunes<br />

fundamentu cun su biàgiu de su Retrobament<br />

(1960) de una truma de catalanos. Dae tando<br />

sos cuntatos sunt semper prus tìpidos fintzas<br />

in su pòpulu e cun mamentos ufitziales<br />

comente a unos cantos gemellàgios:<br />

Tarragona (1972), Palma de Mallorca (1989),<br />

Encamp, una biddighedda de Andorra (2003),<br />

Balaguer (2005).<br />

S’impreu de sa limba est in dies de oe<br />

precàriu meda, una debilesa comintzada a<br />

pustis de sa gherra, cun s’iscolarizatzione<br />

de massa e un’immigratzione forte de<br />

traballadores de sas indùstrias petrolchìmicas<br />

de Portu Turre, chi ant ismenguadu s’impreu<br />

de su saligheresu, in antis in sas relatas<br />

sotziales e posca in famìlia.<br />

Unu protzessu chi paret non torret prus a coa<br />

e cun umbras malas subra su benidore suo,<br />

mancari chi tocat fintzas a nàrrere chi b’at,<br />

in custos ùrtimos annos, un’atinu nou ma chi<br />

no at fatu galu mudare s’àndala de cussu<br />

protzessu de ammesturu e iscumparta.<br />

Su saligheresu, in sas ùrtimas deghinas de<br />

annos, at costoidu ispàtziu e visibilidade<br />

pùblica, cun sa cantzone, su teatru populare e<br />

cun unas cantas ràdios privadas. Dae su 1980<br />

agatat sa presèntzia pùblica, ufitziale e fitiana<br />

de sa missa in saligheresu chi si tzèlebrat sa<br />

domìniga a merie in Santu Frantziscu.<br />

Àtera presèntzia de significu, chi dat a sa<br />

limba visibilidade pùblica, si no ufitziale, est<br />

L’Alguer. Periòdic de cultura i informació.<br />

Nàschida in su 1998, pro voluntade de unos<br />

cantos amigos militantes in sa defensa de<br />

s’identidade de S’Alighera, at fatu su sèberu<br />

fungudu de impreare sa variante saligheresa,<br />

fintzas pro li dare dinnidade e legitimidade.<br />

Intre de sas punnas de sa rivista, in prus de sa<br />

divulgatzione de s’istòria, de sas traditziones<br />

e de sa cultura de S’Alighera, est ladina<br />

sa tenta generale de tipu linguìsticu, est a<br />

nàrrere a pònnere su problema, a abèrrere<br />

dibatas e favorèssere sa creatzione a bellu·a<br />

bellu de unu istandard saligheresu. At giai<br />

imprentadu 131 nùmeros.<br />

In sos ùrtimos 40-50 annos sunt nàschidos<br />

paritzos assòtzios ligados a su problema<br />

de s’identidade mescamente linguìstica,<br />

unas cantas cun piessinnos locales fortes,<br />

àteras cun unu ghetu prus catalanista,<br />

impignados in unu cunfrontu atzudu e a bias<br />

peleosu: b’at de nàrrere chi si est beru chi<br />

totus cuncordant subra sa netzessidade de<br />

sarvare su saligheresu, est malu a agatare<br />

s’echilìbriu giustu e sa trassa prus atziva. Gasi<br />

non s’arriscat chi sa variante saligheresa non<br />

mudet o chi l’apèighent sas subrapositziones<br />

de s’istandard generale de su catalanu. De<br />

the journey of the Retrobament (1960) of a<br />

numerous group of Catalans. Since then,<br />

the contacts have been intensified also at<br />

wider levels of the people and with official<br />

moments such as several town twinnings:<br />

Tarragona (1872), Palma di Mallorca (1989),<br />

Encamp, a little centre of the Pricipality of<br />

Andorra (2003), Balaguer (2005).<br />

The use of the language today survives in<br />

a situation of great precariousness, which<br />

started after the world wars with mass<br />

schooling and with intensive immigration of<br />

workers in the petrochemical industries of<br />

Porto Torres, who have progressively brought<br />

to the regression of the use of Algherese, at<br />

first in social relations and, afterwards, in<br />

the family.<br />

A process which seems to be irreversible<br />

and with a gloomy prospective, even if it is<br />

correct to say that, in these years, there is<br />

an admirable raising of awareness which,<br />

nevertheless, has not produced an inversion<br />

of trend.<br />

In the last decades, the Algherese has<br />

preserved public space and visibility, with<br />

its songs, the theatre and with a few local<br />

private radios. Since 1980, there is also the<br />

public, official, and permanent presence of<br />

the mass in Algherese, celebrated every<br />

Sunday afternoon at Saint Francis church.<br />

Another meaningful presence that gives<br />

public visibility to the language, if not an<br />

official one, is the periodical L’Alguer. Periòdic<br />

de cultura i informació. Born in 1988 from the<br />

will of a group of friends serving the cause<br />

of the defence of Alghero’s identity, who<br />

decided to write using the Algherese variant,<br />

also to assert its dignity and legitimacy.<br />

Among the aims of the periodical, besides<br />

the divulgation of the history, traditions<br />

and culture of Alghero, a general linguistic<br />

objective is clear, and that is to present the<br />

problem, open a debate and encourage the<br />

gradual creation of an Algherese standard.<br />

131 numbers have already been issued.<br />

In the last 40-50 years, several associations<br />

were born linked to the issue of identity,<br />

especially the linguistic one, a few having a<br />

strong local connotation, others with a more<br />

Catalanist orientation, committed to a lively<br />

and often polemic confrontation: in fact, if it<br />

is true that everyone agrees on the necessity<br />

of saving Algherese, it is not as easy to find<br />

the right balance and the most efficacious<br />

strategy without risking that the Algherese<br />

variant stops being so or ends up suffocated<br />

by the overlapping of the general standards<br />

of Catalan. <strong>La</strong>nguage courses are quite<br />

21


22<br />

Una delle curiosità di chi visita Alghero è<br />

sapere quanti algheresi parlano il catalanoalgherese.<br />

Le cifre che solitamente si danno<br />

sono di 15-20.000. Però sono dati ottimistici<br />

o riduttivi, a seconda della valenza che si dà<br />

a “parlare catalano-algherese”: abitualmente<br />

e in tutti gli ambiti, o solamente in alcune<br />

circostanze, a livello di proverbi, barzellette,<br />

battute ecc...?<br />

<strong>La</strong> lingua, ultimamente, in forza delle leggi<br />

statali e regionali che tutelano le minoranze,<br />

è entrata anche nelle scuole, però con<br />

presenza quasi simbolica, mezzi inadeguati<br />

e con impostazioni non sempre chiare.<br />

Soprattutto non appare chiaro che si voglia<br />

veramente “salvare l’algherese”.<br />

<strong>La</strong> recente linea aerea tra Alghero e la<br />

Catalogna, favorisce una maggior reciproca<br />

conoscenza tra le due comunità, quella<br />

algherese e quella catalana, senza filtri<br />

istituzionali o degli ambienti culturali, e può<br />

portare a un rinnovato interesse e a trovare<br />

nuove collaborazioni o nuove forme per<br />

dare rinnovato impulso e salvare l’identità<br />

linguistica di Alghero.<br />

Salvare l’algherese è un’impresa ancora<br />

possibile ed è un’avventura che val la pena<br />

vivere.<br />

è comunque evidente che sarà possibile<br />

solamente se lo vorranno gli algheresi e<br />

soprattutto nella misura in cui essi sapranno<br />

essere i protagonisti principali di questo<br />

nuovo “miracolo linguistico”<br />

amb una clara caracterització local, altres<br />

amb postures més catalanistes. Aquestes<br />

associacions han tengut un debat viu i<br />

sovint polèmic. En efecte si tots o quasi, són<br />

teòricament d’acord que és necessari salvar<br />

les peculiaritats de la variant algueresa,<br />

no és sempre fàcil trobar l’equilibri just o<br />

l’estratègia més eficaç per salvar l’ús de la<br />

llengua i la identitat de la nostra variant,<br />

sense que deixi de ésser una variant o<br />

acabi sufocada amb les sobreposicions de<br />

l’estàndard general català.<br />

Importants per la recuperació de l’alguerés<br />

són els cursos de llengua, promocionats<br />

primer de Escola de alguerés “P. Scanu”<br />

(1982) i després també de altres<br />

associacions.<br />

Una de les preguntes més espontànies i<br />

que més susciten la curiositat de qui ve de<br />

fora, sigui dels països de llengua catalana<br />

com de altres llocs, és: quants són los<br />

algueresos que parlen català-alguerés? Les<br />

xifres que generalment se donen són de<br />

15-20.000 parlants. Però són dats optimistes<br />

o reductius, a segons del significat que<br />

se dóna a l’expressió “parlar alguerés o<br />

català”: habitualment i en tots els àmbits? o<br />

solament en algunes circumstàncies, a nivell<br />

de acudits o bromes, etc...?<br />

<strong>La</strong> llengua, en força de les lleis regionals<br />

i estatals que tutelen les minories, està<br />

entrant, en qualqui manera, també en les<br />

escoles públiques, amb una presència, però,<br />

quasi simbòlica i amb postures i finalitats no<br />

sempre clares o sense que resulti evident la<br />

voluntat prioritària de salvar “l’alguerés”.<br />

<strong>La</strong> recent línia aèria entre l’Alguer i<br />

Catalunya afavoreix una major coneixença<br />

recíproca de les dues comunitats, sense<br />

filtres institucionals o dels ambients<br />

culturals, i pot portar a un renovat interès, a<br />

trobar noves col·laboracions o noves formes<br />

per impulsar i salvar la identitat lingüística<br />

de l’Alguer.<br />

Salvar l’alguerés és una empresa encara<br />

possible i una aventura que val la pena viure.<br />

És clar però que serà possible solament<br />

en la mesura que els algueresos lo voldran<br />

i, sobretot, si sabran ésser els principals<br />

protagonistes en la realització de aquest nou<br />

“miracle lingüístic”.<br />

importu pro su saligheresu sunt sos cursos de<br />

limba, fatos in antis dae sa Escola de alguerés<br />

“Pasqual Scanu” (1982) e a pustis fintzas dae<br />

àteros assòtzios.<br />

Una de sas curiosidades de chie bisitat a<br />

S’Alighera est de ischire cantos saligheresos<br />

faeddant su catalanu-saligheresu. Sos<br />

nùmeros chi a s’ispissu si dant sunt de<br />

15-20.000. Però sunt datos otimìsticos o<br />

redutivos, a segunde de su significu chi si dat<br />

a “faeddare catalanu-saligheresu”: a fitianu e<br />

in totue, o petzi in unas cantas ocasiones, cun<br />

ditzos, contigheddos, brullas...?<br />

Sa limba, dae pagu, in fortza de sas leges<br />

istatales e regionales chi amparant sas<br />

minorias, est intrada fintzas in sas iscolas,<br />

però cun presèntzia belle simbòlica, mèdios no<br />

adeguados e cun impostatziones non semper<br />

craras. Mescamente no est ladinu chi si<br />

chèrgiat de a beru “sarvare su saligheresu”.<br />

Sa lìnia aèrea inchingiada de reghente intre<br />

de S’Alighera e sa Catalùnia, favoresset una<br />

connoschèntzia prus ampra s’una cun s’àtera<br />

tra sas duas comunidades, cussa saligheresa<br />

e cussa catalana, sena filtros istitutzionales<br />

o de sos ambientes culturales, e pro mèdiu<br />

de custa si podet lòmpere a un’interessu<br />

annoadu e a agatare collaboratziones noas o<br />

formas noas pro dare un’impèllida e sarvare<br />

s’identidade linguìstica de S’Alighera.<br />

Sarvare su saligheresu est una faina chi si<br />

podet galu fàghere e est un’aventura chi tocat<br />

de vìvere.<br />

Est, semper e cando, ladinu chi s’at a pòdere<br />

fàghere petzi si l’ant a chèrrere fintzas<br />

sos saligheresos etotu e mescamente in<br />

sa mesura chi issos s’ant a intèndere sos<br />

protagonistas de primore de custu “meràculu<br />

linguìsticu” nou.<br />

important for the resuming of Algherese, at<br />

first held by the Escola de alguerés “Pasqual<br />

Scanu” (1982) school, and afterwards by<br />

many other associations.<br />

A curiosity of who visits Alghero is to know<br />

how many Algheresi speak Algherese, as<br />

a variant of Catalan. Normally the figures<br />

given are of 15-20,000 people. But these are<br />

optimistic or reductive figures, depending<br />

on what you mean by “speaking Algherese-<br />

Catalan: normally, in every environment, or<br />

just in certain circumstances, in sayings,<br />

jokes etc…?<br />

<strong>La</strong>tely, the language has entered schools,<br />

thanks to government and regional laws<br />

which safeguard language minorities, but it<br />

is merely a symbolic presence, means are<br />

inadequate, and directions are not always<br />

clear. Above all, what is not clear is whether<br />

they want to save Algherese.<br />

The recent air route between Alghero and<br />

Catalonia encourages the Algherese and<br />

Catalan communities to get to know one<br />

another more, without institutional or cultural<br />

filters, and can bring a renewed interest and<br />

new collaborations or new forms of giving<br />

impulse to save the linguistic identity of<br />

Alghero.<br />

Saving Algherese is an adventure we can still<br />

fulfil and it is an adventure worth giving a try.<br />

Anyway, it is evident that this will be possible<br />

only if the Algheresi want it and, moreover, in<br />

the measure in which they know how to be<br />

protagonists of this new “linguistic miracle”.


Immagini della Città di Alghero<br />

1. Palazzo Machin<br />

architrave del portone<br />

1. Palau Machin<br />

arquitrau del porto'<br />

1. Palatzu Machin<br />

arcale de su portone<br />

1. Machin's palace<br />

doorway architrave<br />

2. Palazzo De Ferrera 2. Palau De Ferrera 2. Palatzu De Ferrera 2. De Ferrera's palace<br />

3. Finestra gotica del<br />

palazzo Ferrera<br />

3. Finestra gòtica del<br />

palau de ferrera<br />

3. Fentana gòtica de su<br />

palatzu de Ferrera<br />

3. Ferrera's palace<br />

gothic window<br />

4. <strong>La</strong> Muraglia 3. <strong>La</strong> Muralla 3. Sa Muraglia 3. The Walls<br />

1 4<br />

2<br />

3<br />

23


un percorso una mostra<br />

Angelo ZIRANU<br />

Curatore della Mostra e collaboratore dell’equipe di progettazione<br />

delle Opere del Tempio della <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />

un percorso<br />

una mostra<br />

Spesso negli ultimi tempi, durante lo<br />

studio e l’ideazione dell’esposizione<br />

sull’opera di Gaudí, ho ripercorso la<br />

mia personale esperienza di studio,<br />

approfondimento, conoscenza della<br />

liturgia, e dell’architettura degli edifici di<br />

culto. Questo cammino personale di fede<br />

e studio, che dura da anni, ed è ormai<br />

parte di me stesso, ha avuto una genesi<br />

quasi occasionale ma si è concretizzato<br />

negli ultimi sette anni della mia vita.<br />

Nel 2003 ebbi modo di conoscere il<br />

responsabile per la Diocesi di Nuoro dei<br />

Beni Culturali Ecclesiastici e dell’Arte<br />

Sacra Don Sebastiano Corrias, Sacerdote<br />

– artista della parrocchia del Comune<br />

di Ottana. In quell’occasione lavoravo al<br />

progetto di una nuova chiesa da edificarsi<br />

a Nuoro. Nei tanti incontri successivi,<br />

finalizzati a quell’opera, Don Corrias<br />

divenne per me una guida, un maestro<br />

che insegnò a capire con profonda<br />

sensibilità non solo l’estetica dello<br />

spazio sacro ma, in maniera profonda,<br />

l’importanza dei simboli liturgici<br />

interpreti delle verità mistiche del dogma<br />

Cristiano.<br />

Questi continui scambi di idee hanno<br />

stimolato la mia curiosità su tematiche<br />

che, due anni dopo, tramite il Master in<br />

progettazione e riprogettazione di Chiese<br />

organizzato dalla Facoltà di Architettura<br />

di Valle Giulia dell’Università degli Studi di<br />

Roma "<strong>La</strong> Sapienza" in collaborazione con<br />

la CEI, ho avuto il piacere di approfondire<br />

con sempre più partecipe consapevolezza.<br />

un recorregut<br />

i una exposició<br />

Sovint en els últims temps, durant<br />

l’estudi i la concepció de l’exposició<br />

sobre l’obra de Gaudí, he repassat la<br />

meva experiència personal d’estudi,<br />

d’aprofundiment, de coneixença de la<br />

litúrgia i de l’arquitectura dels edificis<br />

de culte. Aquest camí personal de fe i<br />

estudi, que dura des de fa anys i és ja<br />

part de mi mateix, ha tingut una gènesi<br />

quasi ocasional, però s’ha concretat en<br />

els últims set anys de la meva vida.<br />

El 2003 vaig tindre la possibilitat de<br />

conèixer el responsable en la Diòcesi de<br />

Nuoro dels Béns Culturals Eclesiàstics<br />

i de l’Art Sacre, el sacerdot Don<br />

Sebastiano Corrias, – artista de la<br />

parròquia de l’Ajuntament d’Ottana. En<br />

aquella ocasió treballava al projecte<br />

d’una nova església que s’havia d’edificar<br />

a Nuoro. Al llarg dels nombrosos<br />

encontres successius amb motiu<br />

d’aquella obra, Don Corrias va esdevenir<br />

per a mi una guia, un mestre que em va<br />

ensenyar a comprendre amb profunda<br />

sensibilitat no només l’estètica de<br />

l’espai sacre sinó, de manera profunda,<br />

la importància dels símbols litúrgics<br />

intèrprets de les veritats místiques del<br />

dogma cristià.<br />

Aquests continus intercanvis d’idees<br />

han estimulat la meva curiositat sobre<br />

temàtiques que, dos anys després,<br />

mitjançant el Màster en projectes<br />

d’esglésies organitzat per la Facultat<br />

d’Arquitectura de Valle Giulia de la Università<br />

degli Studi de Roma "<strong>La</strong> Sapienza" en<br />

Immagini dell'allestimento della mostra ad Alghero<br />

unu percursu<br />

una mostra<br />

A s’ispissu, in tempos reghentes, in s’interi<br />

de s’istùdiu e de s’ideatzione de sa relata<br />

a pitzu de s’òpera de Gaudí, apo torradu a<br />

ammentare s’esperièntzia personale mia de<br />

istùdiu, aprofundimentu, connoschèntzia<br />

de sa liturgia e de s’architetura de sos<br />

edifìtzios de cultu. Custa àndala personale<br />

de fide e istùdiu, chi durat dae annos, est<br />

comomai in intragnas mias etotu, e at tentu<br />

una gènesi belle ocasionale ma petzi in sos<br />

ùrtimos sete annos de sa vida mia, s’est<br />

acumprida. In su 2003 apo connotu su<br />

responsàbile de sa Diòtzesi de Nùgoro de<br />

sos Benes Culturales Ecclesiàsticos e de<br />

s’Arte <strong>Sagrada</strong>, Don Sebastiano Corrias,<br />

Preìderu – artista de sa parròchia de sa<br />

Comuna de Otzana. Tando traballaiat a su<br />

progetu de una crèsia noa de fraigare in<br />

Nùgoro. Sende chi nos semus adobiados<br />

bortas medas, pro su chi ateniat a custa<br />

òpera, Don Corrias fiat divènnidu pro me<br />

una ghia, unu mastru chi m’at insingiadu<br />

a cumprèndere cun sensibilidade funguda<br />

non feti s’estètica de su logu sagradu<br />

ma, a manera ìntima, s’importàntzia de<br />

sos sìmbulos litùrgicos chi mustrant sas<br />

veridades mìsticas de su dogma Cristianu.<br />

Custas cuncàmbias fitianas de ideas ant<br />

impèllidu sa curiosidade mia a pitzu de<br />

temàticas chi, duos annos a pustis, pro<br />

mèdiu de su Master de progetatzione e<br />

riprogetatzione de Crèsias ammaniadu dae<br />

sa Facultade de Architetura de Valle Giulia<br />

de s’Universidade de sos Istùdios de Roma<br />

"<strong>La</strong> Sapienza",e cun s’agiudu de sa CEI, apo<br />

tentu su praghere de aprofundire cun atinu<br />

My way<br />

to an exibition<br />

Often in recent times during the study<br />

and preparation of the exhibition of<br />

Gaudi’s works, I have worked my way<br />

through my own personal experience<br />

of study, deepening knowledge of the<br />

liturgy, and the architecture of these<br />

religious buildings. This very personal<br />

pathway of faith and study – which I<br />

must say has been proceeding for years<br />

now, and indeed has become a part of<br />

myself – had what I might call an almost<br />

occasional genesis but it has assumed<br />

more concrete form during the last seven<br />

years of my life.<br />

In 2003 I was privileged to meet the<br />

person responsible for the Diocese<br />

of Nuoro for Ecclesiastical Cultural<br />

Heritage and Sacred Art in the person of<br />

Don Sebastiano Corrias, a priest-artist<br />

of the Parish of Ottana. At the time I<br />

was working on the project for a new<br />

church to be built in Nuoro. In our many<br />

subsequent meetings, Don Corrias<br />

became for me a guide and a mentor,<br />

teaching me how to understand not only<br />

the aesthetics of sacred space but also<br />

the importance of liturgical symbols<br />

which are indeed the true interpreters of<br />

the mystic truths of the Christian faith.<br />

These exchanges of ideas stimulated<br />

my curiosity on these themes. Two<br />

years later, I was able to explore them<br />

more in depth, by participating in the<br />

post-graduate course in church design<br />

organized by the Faculty of Architecture<br />

of Valle Giulia of the "<strong>La</strong> Sapienza"<br />

25


26<br />

Durante gli anni romani ho avuto modo<br />

di imparare da insegnanti di altissimo<br />

livello, confrontarmi con colleghi, sull’arte<br />

sacra, sulla teologia, sulla liturgia, sul<br />

simbolismo e l’architettura degli edifici<br />

di culto. Conservo in particolare il ricordo<br />

di uno di questi docenti Monsignor<br />

Professor Carlo Chenis, Sottosegretario<br />

della Pontificia Commissione per i Beni<br />

Culturali Della Chiesa anche già Vescovo<br />

di Civitavecchia e Tarquinia: nelle sue<br />

lezioni Monsignor Chenis, ci invogliava<br />

alla comprensione del linguaggio,<br />

individuando nella forma e dunque<br />

nell’architettura la prima narrazione,<br />

una serie di codici percettivi, una prima<br />

agenzia educativa, prima ancora della<br />

parola.<br />

In sostanza gli insegnamenti sulla<br />

percezione dello spazio generarono<br />

le mie prime percezioni che formano<br />

e strutturano. Dal momento che<br />

l’architettura è un linguaggio è<br />

strutturato con un segno esterno<br />

ed un significato interno. Quindi, di<br />

conseguenza, come il concetto sta<br />

al termine linguistico così il pensiero<br />

architettonico sta alla struttura<br />

architettonica. <strong>La</strong> composizione<br />

architettonica è un racconto creato dalle<br />

forme della sua struttura.<br />

Monsignor Chenis amava ricordare una<br />

frase di Papa Paolo VI: quando costruisco<br />

una chiesa “racconto quello che capita<br />

tra Dio e l’umanità”.<br />

Gli studi e le sperimentazioni formavano<br />

l’idea di una progettazione che sgorgava<br />

da una continua ricerca culturale e da<br />

un canone in progress, una creazione<br />

formale con due piani comunicanti uno<br />

sensoriale e uno razionale.<br />

Una parte fondamentale di questa<br />

progettazione è l’evidenza, un’evidenza<br />

di tipo metafisico non la comune<br />

apparenza. Guardando il pilastroalbero<br />

di Gaudí, percepisco l’energia<br />

che configura quel determinato<br />

albero; Gaudí parte dall’albero ma con<br />

l’artifizio architettonico, frutto della sua<br />

genialità, ne coglie la sua resistenza e<br />

la sua estetica. <strong>La</strong> memoria culturale<br />

si trasforma, grazie all’immaginazione.<br />

creando un progetto significante una<br />

col·laboració amb la CEI, he tingut el plaer<br />

d’aprofundir d’una manera cada vegada més<br />

conscient.<br />

Durant els anys romans he tingut<br />

l’oportunitat d’aprendre de professors<br />

d’altíssim nivell, mesurant-me amb<br />

companys, sobre l’art sacre, sobre<br />

teologia, sobre la litúrgia, sobre el<br />

simbolisme i l’arquitectura dels edificis<br />

de culte.<br />

Conservo un record especial d’un<br />

d’aquests docents, Monsenyor Carlo<br />

Chenis, Subsecretari de la Comissió<br />

Pontifícia per els Béns Culturals de<br />

l’Església també Bisbe de Civitavecchia i<br />

Tarquinia: en les seves lliçons Monsenyor<br />

Chenis, ens animava a la comprensió del<br />

llenguatge, individuant en la forma i per<br />

tant en l’arquitectura, la primera narració,<br />

una sèrie de codis perceptius, una<br />

primera agència educativa, encara abans<br />

de la paraula.<br />

En conclusió, els ensenyaments sobre<br />

la percepció de l’espai van generar les<br />

meves primeres percepcions que formen<br />

i estructuren.<br />

Des del moment que l’arquitectura és<br />

un llenguatge, està estructurat amb<br />

un signe extern i un significat intern.<br />

En conseqüència, a l’igual que el<br />

concepte s’até al terme lingüístic, també<br />

el pensament arquitectònic s’até a<br />

l’estructura arquitectònica.<br />

<strong>La</strong> composició arquitectònica és un<br />

conte creat per les formes de la seva<br />

estructura. Monsenyor Chenis amava<br />

recordar una frase del Papa Pau VI: quan<br />

construeixo una església “conte el que<br />

succeeix entre Déu i la humanitat”.<br />

Els estudis i les experimentacions<br />

formaven la idea d’una projecció que<br />

brollava d’una contínua recerca cultural<br />

i d’un cànon in progress, una creació<br />

formal amb dos plans comunicants, un de<br />

sensorial i un de racional.<br />

Una part fonamental d’aquesta projecció<br />

és l’evidència, una evidència de tipus<br />

metafísic no la comúna aparença. Mirant<br />

el pilar en forma d’arbre de Gaudí,<br />

percebo l’energia que configura aquell<br />

determinat arbre. Gaudí parteix de l’arbre<br />

però amb l’artifici arquitectònic, fruit<br />

de la seva genialitat, n’agafa la seva<br />

semper prus mannu.<br />

In sos annos romanos apo imparadu dae<br />

insinnantes primorosos, cunfrontande·mi<br />

cun collegas, a pitzu de s’arte sagrada, de<br />

sa teologia, de sa liturgia, de su simbolismu<br />

e de s’architetura de sos edifìtzios de cultu.<br />

Mantèngio mescamente s’ammentu de unu<br />

de custos mastros, Mussennor Prof. Carlo<br />

Chenis, Sutasegretàriu de sa Pontifìtzia<br />

Cummissione pro sos Benes Culturales de<br />

sa Crèsia finas Pìscamu de Civitavecchia e<br />

Tarquinia: in sas letziones suas Mussennor<br />

Chenis, nos inditaiat a cumprèndere su<br />

limbàgiu, agatende in sa forma e duncas in<br />

s’architetura sa narratzione prima, una sèrie<br />

de còdighes pertzetivos, una prima agentzia<br />

educativa, galu prima de sa paràula. In<br />

sustàntzia, sos insinnamentos a pitzu de<br />

sa pertzetzione de su logu ingendrant sas<br />

primas pertzetziones mias chi formant<br />

e struturant. Sende chi s’architetura<br />

est unu limbàgiu est duncas istruturadu<br />

cun unu sinnu esternu e unu sinnificadu<br />

internu. Tando, de cunsighèntzia, comente<br />

su cuntzetu est in relata a su tèrmine<br />

linguìsticu, gasi su pensu architetònicu est<br />

in cunforma a s’istrutura architetònica.<br />

Sa cumpositzione architetònica est unu<br />

contadu chi protzedit dae sas formas de<br />

s’istrutura sua.<br />

A Mussennor Chenis l’agradaiat a<br />

ammentare una fràsia de Papa Pàulu VI:<br />

cando fràigo una crèsia “conto su chi<br />

acuntesset intre Deus e s’umanidade”.<br />

Sos istùdios e sas isperimentatziones<br />

daiant forma a s’idea de una progetatzione<br />

nàschida dae una chirca culturale e dae unu<br />

cànone sighidos, una creatzione formale<br />

cun duos pianos comunicativos unu de<br />

sentidu e unu de meledu. S’evidèntzia<br />

est una parte de fundamentu de custa<br />

progetatzione, evidèntzia chi est de tipu<br />

metafìsicu, no aparèntzia de cada die.<br />

Abbaidende su pilastru-àrbore de Gaudí, mi<br />

remiro s’energia chi distinghet cuddu àrbore<br />

etotu; Gaudí inghitzat dae s’àrbore ma cun<br />

s’estremagiogu architetònicu, resurtu de sa<br />

genialidade, nde collit s’aguantu e s’estètica<br />

suos. Sa memòria culturale si mudat, pro<br />

more de s’immaginatzione, ammaniende<br />

unu progetu de sinnificu e una narratzione<br />

chi previdit una sustàntzia e unu limbàgiu<br />

reguladu dae sas normas litùrgicas.<br />

University of Rome in collaboration<br />

with the CEI (the Italian Episcopal<br />

Conference).<br />

During the years spent in Rome, I was<br />

able to learn from the teaching of experts<br />

of exceptional level and to exchange<br />

views with other colleagues on sacred<br />

art, theology, liturgy, symbolism and the<br />

architecture of religious buildings.<br />

I particularly remember one of these<br />

mentors, that is Monsignor Professor<br />

Carlo Chenis, Undersecretary of the<br />

Pontifical Commission for Cultural<br />

Heritage of the Church and the former<br />

Bishop of Civitavecchia and Tarquinia:<br />

during his lessons Monsignor Chenis<br />

helped us understand visual language,<br />

identifying in form, hence in architecture,<br />

the initial narration, a series of codes of<br />

perception, the first source of education,<br />

even before words themselves.<br />

Basically these teachings on the<br />

perception of space generated my first<br />

understandings, those which give form<br />

and structure.<br />

Because architecture is a language and<br />

is structured by means of an external<br />

sign and an internal meaning. Hence,<br />

the concept is related to the word, just<br />

as architectural thought is related to<br />

architectonic structure.<br />

Architectural composition is a tale told by<br />

the forms of its structure.<br />

Monsignor Chenis liked to remind us of<br />

a phrase of Pope Paul VI: when I build<br />

a church “I am telling the tale of what<br />

occurs between God and Humanity”.<br />

Architectural design springs from ongoing<br />

cultural research and from a canon in<br />

progress, a formal creation with two<br />

communicating levels – one sensory and<br />

the other rational.<br />

A fundamental part of this design<br />

process consists in evidence, evidence<br />

of a metaphysical type, not common<br />

appearance. Looking at Gaudi’s pillartree,<br />

I perceive the energy marking that<br />

particular tree; Gaudí starts with the tree<br />

but with architectonic artifice, the fruit of<br />

his genius, he captures its strength and<br />

aesthetic nature. Thanks to imagination,<br />

cultural memory is transformed, creating<br />

a significant project, a narration whose


narrazione che prevede un contenuto<br />

e un linguaggio regolato dalle norme<br />

liturgiche. Questo tipo di narrazione<br />

supera questo paradigma, all’interno del<br />

racconto occorre comunicare l’ineffabile<br />

tramite l’esprimibile.<br />

L’architettura è esprimibile, con essa<br />

si possono creare forme di bellezza e<br />

di metafora che permettono di arrivare<br />

all’ineffabile, al Mistero.<br />

Il gioco della luce e la bellezza delle<br />

forme, tutti elementi necessariamente<br />

presenti in una chiesa, non sono una pura<br />

decorazione, ma creano la percezione<br />

dell’ineffabile e con la contemporaneità<br />

della liturgia “quello che capita tra Dio e<br />

l’umanità”.<br />

L’esempio di una composizione<br />

architettonica, si ritrova nelle quattro<br />

colonne disposte su pianta quadrata<br />

che sorreggono la cupola ed infine, nella<br />

lanterna dalla quale penetra la luce.<br />

<strong>La</strong> lanterna ha un’incredibile potenza<br />

simbolica, genera l’avvitamento a<br />

spirale verso il cielo, vortice che porta la<br />

comunità di fedeli raccolti sotto quella<br />

cupola verso un punto all’infinito.<br />

Negli ultimi miei tre anni di lavoro e<br />

studio alla <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>, nelle facciate<br />

del Tempio, nei suoi spazi e nelle sue<br />

forme riscoprivo ogni giorno la sensibilità<br />

dello spazio sacro, la bellezza delle forme,<br />

il gioco delle luci, i simbolismi liturgici e<br />

il linguaggio estrapolato da Gaudí dalle<br />

forme della natura, che in ogni porzione<br />

del Tempio, racconta al visitatore le<br />

vicende delle Sacre scritture.<br />

Nella facciata della Natività, la<br />

pietra perde il suo carattere statico<br />

e l’esplosione delle forme naturali<br />

trasmette il trionfo della vita, tutto il<br />

Creato gioisce per la nascita di Gesù .<br />

L’aula interna, con le colonne a doppio<br />

giro, i nodi, le volte fatte con intersezioni<br />

di paraboloidi e iperboloidi, creano uno<br />

spazio naturale che porta la luce dove un<br />

tempo nell’architettura c’erano le chiavi<br />

di volta, coinvolgendo l’umanità alla<br />

Comunione con Dio.<br />

<strong>La</strong> dedicazione dell’altare, del tempio<br />

della <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>, avvenuta<br />

domenica 7 di Novembre 2010 ad opera<br />

del Santo Padre Benedetto XVI, dal punto<br />

resistència i la seva estètica. <strong>La</strong> memòria<br />

cultural es transforma, gràcies a la<br />

imaginació, creant un projecte significant<br />

una narració que preveu un contingut<br />

i un llenguatge regulat per les normes<br />

litúrgiques. Aquest tipus de narració<br />

supera aquest paradigma, dins del conte<br />

cal comunicar l’inefable mitjançant<br />

l’expressable.<br />

L’arquitectura és expressable, amb<br />

ella es poden crear formes de bellesa<br />

i de metàfora que permeten arribar a<br />

l’inefable, al Misteri.<br />

El joc de la llum i la bellesa de les<br />

formes, tots elements necessariament<br />

presents en una església, no són una<br />

pura decoració, però creen la percepció<br />

de l’inefable i amb la contemporaneïtat<br />

de la litúrgia “allò que succeeix entre Déu<br />

i la humanitat”.<br />

L’exemple d’una composició<br />

arquitectònica, es retroba en les quatre<br />

columnes disposades sobre planta<br />

quadrada que subjecten la cúpula i per<br />

últim, en la llanterna des de la qual<br />

penetra la llum.<br />

<strong>La</strong> llanterna té una increïble potència<br />

simbòlica, genera el cargolament en<br />

espiral cap al cel, remolí que porta la<br />

comunitat de fidels reunits sota aquella<br />

cúpula cap a un punt a l’infinit.<br />

En els meus últims tres anys de treball<br />

i estudi en la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>, en les<br />

façanes del Temple, en el seus espais i<br />

en les seves formes redescobria cada<br />

dia la sensibilitat de l’espai sacre, la<br />

bellesa de les formes, el joc de les llums,<br />

els simbolismes litúrgics i el llenguatge<br />

extrapolat per Gaudí de les formes de la<br />

natura, que en cada porció del Temple,<br />

conta al visitant els esdeveniments de les<br />

Sagrades Escriptures.<br />

En la façana de la Nativitat, la pedra perd<br />

el seu caràcter estàtic i l’explosió de les<br />

formes naturals transmet el triomf de la<br />

vida, tot el Creat s’alegra pel naixement<br />

de Jesús.<br />

L’aula interna, amb les columnes de<br />

doble gir, els nusos, les voltes fetes<br />

amb interseccions de paraboloide i<br />

hiperboloide, creen un espai natural que<br />

porta la llum on abans en l’arquitectura<br />

hi havia les claus de volta, involucrant la<br />

Custa creze de narratzione bàrigat custu<br />

paràdigma, in intro de su contu tocat a<br />

comunicare su chi non faghet a contare pro<br />

mèdiu de su chi si podet espressare.<br />

S’architetura si podet espressare, cun issa<br />

si podent otènnere formas de bellesa e de<br />

metàfora chi permitint de lòmpere a su chi<br />

non faghet a contare, a su Mistèriu.<br />

Su giogu de sa lughe e sa bellesa de sas<br />

formas, totus elementos netzessàrios chi<br />

bi sunt in crèsia, non sunt un’ondradura<br />

mera, ma creant sa pertzetzione de<br />

su chi non faghet a contare e cun sa<br />

cuntemporaneidade de sa liturgia “su chi<br />

acontesset intre Deus e s’umanidade”.<br />

S’esempru de una cumpositzione<br />

architetònica si torrat a agatare in sas bator<br />

colunnas assentadas subra pianta cuadrada<br />

chi poderant su tzimbòriu e, in fines, in sa<br />

làntia dae sa cale intrat sa lughe. Sa làntia<br />

tenet una potèntzia simbòlica ispantosa,<br />

ingendrat s’avitamentu a ispirale cara a<br />

su chelu, mulinete chi nche giughet sa<br />

comunidade de fideles regortos in ie, suta<br />

cuddu tzimbòriu, fache a unu puntu in<br />

s’infinidu.<br />

In sos ùrtimos tres annos de traballu e<br />

de istùdiu in sa <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>, in sas<br />

fatzadas de su Tèmpiu, in sos ispàtzios e<br />

in sas formas suas, torraia a iscobèrrere<br />

die cun die sa sensibilidade de su logu<br />

sagradu, sa galania de sas formas, su giogu<br />

de sas lughes, sos simbolismos litùrgicos<br />

e su limbàgiu bogadu dae Gaudí dae sas<br />

formas de sa natura, chi in onni ungrone<br />

de su Tèmpiu, contat a chie lu bìsitat sos<br />

acadessimentos de sas Iscrituras <strong>Sagrada</strong>s.<br />

In sa fatzada de su Naschimentu, sa<br />

pedra perdet su caràtere istàticu suo e<br />

s’esplosione de sas formas naturales<br />

trasmitit su triunfu de sa vida, totu su<br />

Creadu gosat pro sa nàschida de Gesus.<br />

S’àula de intro, cun sas colunnas a giru<br />

dòpiu, sos nodos, sas bòvedas fatas<br />

cun intersetziones de parabolòides e<br />

iperbolòides, faghent un’ispàtziu naturale<br />

chi conduet sa lughe ue, in àteros tempos,<br />

in cussa architetura bi fiant sas craes<br />

de bòveda, ghiende s’umanidade a sa<br />

Comunione cun Deus.<br />

Sa dedicatzione de s’altare, de su tèmpiu<br />

de sa <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>, acuntèssida<br />

in dòminiga, su 7 de Santandria 2010,<br />

contents and language are governed by<br />

liturgical norms. This type of narration<br />

exceeds this paradigm, within the tale<br />

we must communicate the ineffable by<br />

means of what can be expressed.<br />

Since architecture can be expressed,<br />

with it, we can create forms of beauty<br />

and metaphor which allow us to approach<br />

the ineffable, the Mystery.<br />

The play of light and the beauty of form,<br />

all elements perforce present in a Church,<br />

are not mere decoration, but create the<br />

perception of the ineffable and together<br />

with liturgy narrate “what occurs<br />

between God and Man”.<br />

An example of architectural composition<br />

is given by the four columns set on a<br />

square base which support the dome and<br />

finally in the lantern window from which<br />

light penetrates.<br />

The lantern has incredible symbolic<br />

power, it generates the idea of a spiral<br />

reaching towards the sky, the vortex<br />

leading the community of the faithful<br />

gathered beneath that dome towards a<br />

point in infinity.<br />

During the last three years of my work<br />

and study at the <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>, in<br />

the facades of the Temple, in its spaces<br />

and forms, I discovered day by day the<br />

sensitivity of sacred space, the beauty<br />

of forms, the play of light, the liturgical<br />

symbolisms and the language extracted<br />

by Gaudi from the forms of nature which<br />

in each portion of the Temple narrate for<br />

the visitor the events of the Scriptures.<br />

In the Nativity Façade, stone loses its<br />

static character and the explosion of<br />

natural forms conveys the triumph of life,<br />

the whole of Creation expresses joy at<br />

the birth of Christ.<br />

The internal nave with its double set<br />

of columns, the nodes, the vaults with<br />

paraboloid and hyperboloid intersections,<br />

create a natural space which brings light<br />

where past architecture had keystones,<br />

engaging all humanity in Community<br />

with God.<br />

The dedication of the altar of the temple<br />

of the <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>, which took place<br />

on Sunday 7 November 2010 officiated<br />

by Pope Benedict XVI, marked a historic<br />

milestone for the Junta Constructora a<br />

27


di vista storico e progettuale, per la Junta<br />

Constructora rappresenta una tappa<br />

importantissima e una spinta ulteriore<br />

al completamente delle restanti opere<br />

nei prossimi 15 anni. Stiamo parlando di<br />

un’opera che continua da circa 125 anni.<br />

In questo periodo ci sono stati diversi<br />

avvenimenti: Gaudí ha studiato una<br />

nuova architettura, che creava non solo<br />

sulla carta, ma con i modelli; le sue<br />

carte e i suoi modelli nell’anno 1936<br />

sono stati bruciati, rotti ed in parte<br />

distrutti; l’équipe di progettazione<br />

attuale ha studiato, oserei dire quasi con<br />

metodologie proprie degli archeologi,<br />

questi frammenti rimasti; ha ricreato<br />

le forme, la loro composizione ed<br />

infine, andando dunque a riportare<br />

alla luce l’idea progettuale di Gaudí, la<br />

realizzazione strutturale del Tempio.<br />

L’esposizione sull’opera di Gaudí che<br />

verrà allestita ad Alghero, in un continuo<br />

narrativo, ripercorrerà questi avvenimenti<br />

e spiegherà l’opera dell’Architetto dai<br />

suoi studi preliminari, proseguendo<br />

attraverso le sue sperimentazioni e<br />

focalizzandosi, infine, sull’opera della<br />

<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> a Barcellona.<br />

L’allestimento illustrerà gli studi<br />

sulla natura, alla base del linguaggio<br />

espressivo di Gaudí, la sperimentazione<br />

nelle sue prime opere, la creazione<br />

delle forme proprie del Tempio con<br />

la materializzazione degli elementi<br />

costruttivi quali colonne, capitelli, volte,<br />

torri ecc.<br />

e l’unione di questi ultimi come<br />

nell’attuale composizione architettonica<br />

dell’opera.<br />

<strong>La</strong> mostra, per immagini e modelli<br />

a grandezza naturale del Tempio,<br />

ricreerà gli interni e darà al visitatore la<br />

percezione sensibile della ricerca e dello<br />

spazio creato dall’Architetto catalano.<br />

Le immagini accompagnate da testi e<br />

modelli riveleranno il codice di lettura<br />

del nuovo linguaggio compositivo. <strong>La</strong><br />

sperimentazione sulle prime opere<br />

condurrà il visitatore nel mondo formale<br />

degli elementi del Tempio.<br />

I modelli, a grandezza naturale della<br />

colonna a doppio giro, delle navate del<br />

tempio e delle volte paraboliche e i<br />

humanitat a la Comunió amb Déu.<br />

<strong>La</strong> dedicació de l’altar, del temple de<br />

la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>, va tindre lloc el<br />

diumenge 7 de novembre de 2010 per<br />

obra del Sant Pare Benet XVI, i des del<br />

punt de vista històric i projectual, per<br />

la Junta Constructora representa una<br />

etapa importantíssima i una empenta<br />

ulterior a l’acabament de les obres<br />

restants en els pròxims 15 anys. Estem<br />

parlant d’una obra que continua des de fa<br />

vora 125 anys.<br />

En aquest període hi ha hagut diversos<br />

esdeveniments: Gaudí ha estudiat una<br />

nova arquitectura, que creava no només<br />

sobre el paper, sinó també amb els<br />

models; els seus papers i els seu models<br />

l’any 1936 van ser cremats, trencats i en<br />

part destruïts; l’equip de projecció actual<br />

ha estudiat, m’atreviria a dir quasi amb<br />

metodologies pròpies dels arqueòlegs,<br />

els fragments que van quedar; ha recreat<br />

les formes, la seva composició i per<br />

últim, ha tornat doncs a portar a la llum<br />

la idea projectual de Gaudí, la realització<br />

estructural del Temple.<br />

L’exposició sobre l’obra de Gaudí<br />

que s’enllestirà a l’Alguer, en un<br />

continu narratiu, recorrerà aquests<br />

esdeveniments i explicarà l’obra de<br />

l’Arquitecte des dels seus estudis<br />

preliminars, prosseguint a través de les<br />

seves experimentacions i focalitzant-se,<br />

per últim, sobre l’obra de la <strong>Sagrada</strong><br />

<strong>Família</strong> a Barcelona.<br />

L’enllestiment il·lustrarà els estudis<br />

sobre la natura, en la base del llenguatge<br />

expressiu de Gaudí, l’experimentació<br />

en les seves primeres obres, la creació<br />

de les formes pròpies del Temple<br />

amb la materialització dels elements<br />

constructius com ara columnes, capitells,<br />

voltes, torres, etc, i la unió d’aquests<br />

últims com en l’actual composició<br />

arquitectònica de l’obra.<br />

<strong>La</strong> mostra, per imatges i models a<br />

grandesa natural del Temple, recrearà els<br />

interiors i donarà al visitant la percepció<br />

sensible de la recerca i de l’espai creat<br />

per l’Arquitecte català.<br />

Les imatges acompanyades per<br />

textos i models revelaran el codi de<br />

lectura del nou llenguatge compositiu.<br />

pro more de su Papa Santu Beneditu<br />

XVI, dae su puntu de annotu istòricu e<br />

progetuale, pro sa Junta Constructora est<br />

unu momentu de importu desempladu e<br />

un’impèllida in prus pro acabare sas òperas<br />

chi abbarrant de fàghere in àteros 15<br />

annos. Semus faeddende de un’òpera chi<br />

sighit dae pagu prus o mancu 125 annos.<br />

In custu perìodu bi sunt istados paritzos<br />

acadessimentos: Gaudí at istudiadu<br />

un’architetura noa, non feti in paperi,<br />

ma cun plastico. Sos paperis suos e sos<br />

plàsticos suos, in s’annu 1936, los ant<br />

brusiados, segados e belle destruidos;<br />

su grupu de progetatzione de oe in die at<br />

istudiadu, e m’atrivo a lu nàrrere, cun fainas<br />

de archeòlogos, custos resuzos abbarrados;<br />

at torradu sas formas, sa compositzione<br />

issoro e in fines, torrende a vida noa s’idea<br />

de progetu de Gaudí, at acumpridu sa<br />

realizatzione istruturale de su Tèmpiu.<br />

S’espositzione a pitzu de s’òpera de Gaudí<br />

chi at a èssere ammaniada in S’Alighera,<br />

in unu continuum narrativu, at a torrare a<br />

mentovare custos acadessimentos e at a<br />

acrarire s’òpera de s’Architetu, moende dae<br />

sos istùdios preliminares suos, sighende<br />

pro mèdiu de sas isperimentatziones suas e<br />

dende prus atentu, in fines, a s’òpera de sa<br />

<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> in Bartzellona.<br />

S’ammàniu at a isvelare sos istùdios a<br />

pitzu de sa natura, chi sunt a sa base<br />

de su limbàgiu espressivu de Gaudí,<br />

s’isperimentatzione in sas òperas<br />

suas de pitzinnia, sa creatzione de sas<br />

formas pròpias de su Tèmpiu cun sa<br />

materializatzione de sos elementos<br />

costrutivos che a colunnas, capitellos,<br />

bòvedas, turres etc. e s’unione de custos<br />

ùrtimos comente in sa compositzione<br />

architetònica de s’òpera de oe in die.<br />

Sa mostra, cun màgines e mollos a<br />

mannària naturale de su Tèmpiu, at a<br />

torrare a fàghere sos internos e at a dare a<br />

chie lu bìsitat s’idea cuncreta de sa chirca<br />

e de s’ispàtziu creadu dae s’Architetu<br />

catalanu.<br />

Sas figuras acumpagiadas dae testos<br />

e mollos ant a isvelare su còdighe de<br />

letura de su limbàgiu compositivu nou.<br />

S’isperimentatzione a pitzu de sas òperas<br />

de pitzinnia at a conduire su bisitadore in<br />

su mundu formale de sos elementos de su<br />

key and a decisive thrust towards the<br />

completion of the remaining works over<br />

the next 15 years. We are looking at a<br />

work which has been ongoing for about<br />

125 years.<br />

In this period several events took place:<br />

Gaudí devoted himself to a new form of<br />

architecture, which he created not only<br />

on paper but also by means of models;<br />

in 1936, his papers and models were<br />

burnt, broken and in part destroyed; the<br />

present-day design team has investigated<br />

- I might almost say following the<br />

methods of archaeologists - the<br />

fragments which have survived; it has recreated<br />

the forms, their composition and,<br />

by resurrecting Gaudi’s design idea, it has<br />

continued the building of the Temple.<br />

The exhibition on Gaudi’s work which will<br />

be organised at Alghero, in an unbroken<br />

narrative thread, will examine these<br />

events and interpret the architect’s<br />

works starting from his preliminary<br />

studies, proceeding to his forms of<br />

experimentation and focusing finally on<br />

the <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> in Barcelona.<br />

The exhibition will illustrate Gaudi’s<br />

studies on nature, the basis of his<br />

expressive language, the experimentation<br />

of his early works, the creation of the<br />

forms of the Temple with examples of<br />

construction elements such as columns,<br />

capitals, vaults, towers etc., and uniting<br />

them<br />

in the current architectural composition<br />

of the work.<br />

The exhibition, based on images and fullsize<br />

models of the Temple, will re-create<br />

some internal features and give visitors<br />

the sensory perception of the search<br />

for and creation of space as seen by the<br />

Catalan architect.<br />

The images accompanied by texts and<br />

models will provide a key for interpreting<br />

his new compositional language. The<br />

experimentation of his early works will<br />

help visitors understand the formal world<br />

of the Temple’s elements.<br />

The full-size models of the doubletwisted<br />

column, the naves and the<br />

parabolic vaults and the scale models of<br />

the towers and the catenary arches and<br />

pinnacles will give material form to the<br />

29


30<br />

modelli in scala, delle torri degli archi<br />

catenari e di pinnacoli materializzeranno<br />

il codice architettonico del progettista.<br />

<strong>La</strong> mostra si concluderà in una vera e<br />

propria “cappella” che ricreerà, con<br />

stampe, video e con un modello in scala<br />

del Tempio, lo spazio sacro attuale.<br />

Ad aprire la cappella, l’immagine del<br />

nuovo portone della facciata della Gloria<br />

della <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>.<br />

Attualmente la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> ha due<br />

facciate ultimate, quella della Natività e<br />

quella della Passione, nei prossimi anni<br />

verrà completa la facciata della Gloria.<br />

Al centro della facciata della Gloria<br />

nell’ultimo anno è stato posizionato il<br />

portone principale del Tempio, in cui sono<br />

state incise parti del Padre Nostro in 50<br />

lingue compreso il sardo.<br />

Tutta l’architettura di Gaudí nella<br />

<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> ha sempre un significato<br />

che va oltre il puro aspetto formale visivo,<br />

nella progettazione dell’edificio di culto<br />

l’Architetto si sforza di dialogare con i<br />

suoi committenti (Il popolo di Dio e Dio<br />

stesso). Il codice è estratto dalla natura<br />

ed il messaggio cristiano inciso sulla<br />

pietra, unito ai simboli, accompagna lo<br />

spirito umano alla Comunione con Dio.<br />

Gaudí ha investigato la natura e le sue<br />

forme, per creare un linguaggio, un<br />

modo di comunicare anche teologico con<br />

Dio. Quando si costruisce un edificio,<br />

in particolare una chiesa di queste<br />

dimensioni, non bisogna solo progettare<br />

lo spazio, ma comunicare il pathos, la<br />

trascendenza.<br />

Chi lavora alla <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> ricevendo<br />

il grande messaggio scritto 125 anni fa,<br />

ha un richiamo: la sensazione di avere un<br />

contatto con Gaudí , una percezione che<br />

eleva il lavoro degli architetti a vera e<br />

propria missione, come se fossero guidati<br />

nel compimento dell’idea, per offrire alla<br />

vista del mondo la forza di quest’uomo ed<br />

il suo impegno per la nuova architettura e<br />

il suo nuovo stile.<br />

Sette anni fa, quando entrai nella<br />

<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>, per la prima volta, con<br />

quella che sarebbe diventata mia moglie,<br />

sentii subito che sarei stato parte della<br />

grande squadra del Tempio.<br />

L’experimentació sobre les primeres<br />

obres conduirà el visitant al món formal<br />

dels elements del Temple.<br />

Els models, a grandesa natural de la<br />

columna de doble gir, de les naus del<br />

temple i de les voltes parabòliques i els<br />

models a escala, de les torres dels arcs<br />

catenaris i de pinacols materialitzaran el<br />

codi arquitectònic del projectista.<br />

<strong>La</strong> mostra es conclourà en una veritable<br />

i pròpia capella que recrearà, amb<br />

publicacions, vídeos i amb un model a<br />

escala del Temple, l’espai sagrat actual.<br />

Obrint la capella, la imatge del nou portal<br />

de la façana de la Glòria de la <strong>Sagrada</strong><br />

<strong>Família</strong>.<br />

Actualment la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> té dues<br />

façanes ultimades, la de la Nativitat i<br />

la de la Passió, en els pròxims anys es<br />

completarà la façana de la Glòria.<br />

Al centre de la façana de la Glòria l’últim<br />

any ha estat col·locat el portal principal<br />

del Temple, en què van ser tallades parts<br />

del Pare Nostre en 50 llengües comprès<br />

el sard. Tota l’arquitectura de Gaudí en la<br />

<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> té sempre un significat<br />

que va més enllà del pur aspecte formal<br />

visiu, en la projecció de l’edifici de culte<br />

l’Arquitecte s’esforça per dialogar amb<br />

els seus comitents (el poble de Déu i Déu<br />

mateix). El codi s’extrau de la natura i el<br />

missatge cristià tallat sobre la pedra, unit<br />

als símbols, acompanya l’esperit humà a<br />

la Comunió amb Déu.<br />

Gaudí ha investigat la natura i les<br />

seves formes, per crear un llenguatge,<br />

un mode de comunicar també teològic<br />

amb Déu. Quan es construeix un edifici,<br />

en particular una església d’aquestes<br />

dimensions, no cal només projectar<br />

l’espai, sinó comunicar el pathos, la<br />

transcendència. Qui treballa a la <strong>Sagrada</strong><br />

<strong>Família</strong> rebent el gran missatge escrit<br />

fa 125 anys, té una crida: la sensació<br />

de tenir un contacte amb Gaudí , una<br />

percepció que eleva el treball dels<br />

arquitectes a veritable missió, com si<br />

fossin guiats en l’acabament de la idea,<br />

per a oferir a la vista del món la força<br />

d’aquest home i el seu compromís en la<br />

nova arquitectura i el seu nou estil.<br />

Fa set anys, quan vaig entrar en la<br />

<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>, per la primera vegada,<br />

Tèmpiu. Sos mollos a mannària naturale<br />

de sa colunna a giru dòpiu, de sas navadas<br />

de su tèmpiu e de sas bòvedas parabòlicas<br />

e sos plàsticos in iscala, de sas turres de<br />

sos arcos catenàrios e de pinnàculos ant a<br />

materializare su còdighe architetònicu de<br />

su progetista.<br />

Sa mostra at a concluire in una “capella”<br />

mera e sìnchera chi at a reprodùere, cun<br />

imprentas, vìdeos e cun unu plàsticu in<br />

iscala de su Tèmpiu, s’ispàtziu sagradu de<br />

oe in die. In s’intrata de sa capella, b’est sa<br />

figura de su portale nou de sa fatzada de sa<br />

Glòria de sa <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>.<br />

A dies de oe, sa <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> tenet<br />

duas fatzadas acabadas, cudda de su<br />

Naschimentu e cudda de sa Passione, in sos<br />

annos imbenientes at èssere congruida sa<br />

fatzada de sa Gloria.<br />

In mesu a sa fatzada de sa Glòria, s’annu<br />

coladu, ant postu su portale printzipale de<br />

su Tèmpiu, ue ant iscritu partes de su Babbu<br />

Nostru in 50 limbas, su sardu incluidu. Totu<br />

s’architetura de Gaudí in sa <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />

tenet semper unu sinnificadu chi bàrigat<br />

sa forma visiva ebbia, in sa progetatzione<br />

de s’edifìtziu de cultu s’Architetu punnat a<br />

arresonare cun sos commitentes suos (Su<br />

pòpulu de Deus e Deus etotu). Su còdighe<br />

protzedit dae sa natura e su messàgiu<br />

cristianu iscritu in sa pedra, aunidu a sos<br />

sìmbulos, acumpàngiat s’ispìritu umanu a sa<br />

Comunione cun Deus. Gaudí at compidadu<br />

sa natura e sas formas suas, pro imbentare<br />

unu limbàgiu, una manera finas teològica<br />

de comunicare cun Deus. Cando si fràigat<br />

un’edifìtziu, prus a notu una crèsia de<br />

custa mannària, non tocat feti a progetare<br />

s’ispàtziu, ma a comunicare su pathos, sa<br />

trascendèntzia.<br />

Chie traballat a sa <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> retzende<br />

su messàgiu mannu iscritu como 125 annos,<br />

dat unu messàgiu: su sentidu de intrare<br />

in cuntatu cun Gaudí, una percetzione<br />

chi mudat su traballu de sos architetos a<br />

missione mera e sìnchera, comente chi<br />

siant ghiados in su cumprimentu de s’idea,<br />

pro ofèrrere a sa vista de su mundu sa<br />

fortza de custu òmine e s’impinnu suo pro<br />

s’architetura noa e s’istile nou suo.<br />

Sete annos a como, cando fia intradu<br />

in sa <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>, pro sa prima<br />

borta, cun cussa chi posca est divènnida<br />

architect’s language.<br />

The show concludes with a “chapel”<br />

which will re-create by means of prints,<br />

video-clips and a scale model of the<br />

Temple, the current sacred space.<br />

Opening the show, the image of the new<br />

great door of the Glory Facade of the<br />

<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>.<br />

At the present time, the <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />

has two completed façades, the Nativity<br />

and the Passion, while the Glory Façade<br />

is currently under construction and will<br />

be completed in the coming years.<br />

At the centre of the façade, the main<br />

portal to the Temple has been recently<br />

installed, with inscriptions from the<br />

Lord’s Prayer in 50 languages, including<br />

sardinian.<br />

Gaudi’s whole architecture in the<br />

<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> has a significance which<br />

goes well beyond the pure visual formal<br />

aspect. In the design of the church he<br />

sought to establish a dialogue with the<br />

faithful and the Lord. The language<br />

he uses is taken from nature and the<br />

message of Christ cut into stone,<br />

together with other symbols, leads the<br />

human spirit to communion with God.<br />

Gaudí investigated nature and its multiple<br />

forms to create a language, a method of<br />

communication, also in the theological<br />

sense, with God. When constructing<br />

a religious building, especially one of<br />

this size, it is necessary not only to<br />

design space, but also to convey pathos,<br />

transcendence.<br />

Those working on the <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>,<br />

perceiving the great message launched<br />

125 years ago, feel they are in contact<br />

with Gaudi, a perception which raises<br />

the work of the architects to a true<br />

mission, as if they were guided in the<br />

implementation of this idea, to offer to<br />

the eyes of the world the primal force of<br />

this man and his commitment for a new<br />

architecture and a new style.<br />

Seven years ago when I first entered the<br />

<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>, with the woman who<br />

was to become my wife, I immediately<br />

felt that I too would become part of the<br />

great team dedicated to the Temple.<br />

From a technical point of view, the<br />

work site and the “technical workshop”


Dal punto di vista tecnico il cantiere e<br />

“l’officina tecnica” sono un laboratorio<br />

di Architettura ed ingegneria. <strong>La</strong> ricerca<br />

e la realizzazione dell’opera di Gaudí,<br />

sono aggiornate con lo studio delle<br />

metodologie attualmente più avanzate, in<br />

un continuo aggiornamento dei progetti.<br />

Una fabbrica di questo tipo sperimenta in<br />

primis l’evoluzione dei tempi e dei metodi;<br />

Oggi la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> dimostra<br />

l’innovazione delle tecniche realizzative e<br />

progettuali;<br />

anche questo è parte del messaggio<br />

trasmesso da Gaudí testimone e<br />

interprete del suo tempo:<br />

l’uomo tramite le innovazioni<br />

tecnologiche e stilistiche del proprio<br />

tempo, comunica ancora oggi<br />

che “<strong>La</strong> natura è la più straordinaria<br />

espressione di Dio parte fondamentale<br />

dello spazio sacro che è il racconto di<br />

quello che capita tra Dio e l’umanità”.<br />

amb la que després seria estat la meva<br />

dona, vaig sentir de seguida que seria<br />

part del gran equip del Temple.<br />

Des del punt de vista tècnic l’obra<br />

i “el taller tècnic” són un laboratori<br />

d’Arquitectura i enginyeria. <strong>La</strong> recerca<br />

i la realització de l’obra de Gaudí,<br />

estan ajornades amb l’estudi de<br />

les metodologies actualment més<br />

avançades, en un continu ajornament<br />

dels projectes. Una fàbrica d’aquest tipus<br />

experimenta in primis l’evolució dels<br />

temps i dels mètodes.<br />

Avui la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> demostra la<br />

innovació de les tècniques realitzatives<br />

i projectuals; també això és part del<br />

missatge transmès per Gaudí testimoni<br />

i intèrpret del seu temps: l’home<br />

mitjançant les innovacions tecnològiques<br />

i estilístiques del propi temps, comunica<br />

encara avui que “<strong>La</strong> natura és la més<br />

extraordinària expressió de Déu, part<br />

fonamental de l’espai sagrat que és la<br />

narració d’allò que succeeix entre Déu i la<br />

humanitat”.<br />

mugere mia, mi fia abbigiadu chi luego<br />

essere intradu in sa grandu iscuadra de<br />

su Tèmpiu. Dae su puntu de vista tècnicu<br />

su cantieri e “s’oficina tècnica” sunt unu<br />

laboratòriu de Architetura e ingegneria.<br />

Sa chirca e s’acumprida de s’òpera de<br />

Gaudí, sunt postas a die cun s’istùdiù de<br />

sas metodològias prus avantzadas, in<br />

unu renou sighidu de sos progetos. Una<br />

fàbrica de custu tipu isperimentat in primis<br />

s’evolutzione de sos tempos e de sos<br />

mètodos. Oe sa <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> mustrat<br />

s’innovatzione de sas tècnicas realizativas<br />

e progetuales;<br />

finas custu est parte de su messàgiu<br />

trasmìtidu dae Gaudí testimòngiu e<br />

intèrprete de su tempus suo:<br />

s’òmine pro mèdiu de sas innovatziones<br />

tecnològicas e istilìsticas de su tempus<br />

suo, comùnicat galu oe chi “Sa natura est<br />

s’espressada de Deus prus desemplada e<br />

parte fundamentale de s’ispàtziu sagradu<br />

chi est su contadu de su chi acuntessit intre<br />

Deus e s’umanidade”.<br />

are a laboratory of architecture and<br />

engineering. Research and realization<br />

of Gaudi’s work have been updated<br />

through study of today’s most advanced<br />

methodologies, with continuing updating<br />

of the projects. Any “factory” of this<br />

type experiments first and foremost with<br />

the evolution of time and method.<br />

Today, the <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> demonstrates<br />

the innovation in design and construction<br />

techniques.<br />

This too is part of the message handed<br />

down to us by Gaudí, testimonial and<br />

interpreter of his times. Through the<br />

technological and stylistic innovations<br />

of his time, man continues to express<br />

the message that “Nature is the most<br />

extraordinary expression of God, a<br />

fundamental part of sacred space which<br />

tells the tale of all that occurs between<br />

God and Humanity”.<br />

31


32<br />

Vita e opere di Gaudí<br />

un architetto<br />

del suo tempo<br />

Antoni Gaudí è l’architetto spagnolo più<br />

importante del XX secolo.<br />

Dedito allo studio e al perfezionamento<br />

dell’architettura nell’arco di tutta la<br />

sua vita, è autore di opere difficili da<br />

classificare, caratterizzate da un forte<br />

impatto visivo e ingegno costruttivo.<br />

Di fatto, ogni sua opera è un’esemplare<br />

lezione di architettura, che tiene in<br />

considerazione la funzionalità, il comfort<br />

e la decorazione, alla ricerca di un habitat<br />

migliore per l’essere umano.<br />

<strong>La</strong> sua opera abbraccia tutti i tipi di<br />

costruzione, da palazzi a case, chiese,<br />

scuole, monumenti o giardini, per i<br />

quali disegna anche mobili, pavimenti,<br />

lampade o vetrine affidandosi sempre a<br />

forme e materiali diversi, poiché Gaudí<br />

non si ripete mai nelle sue opere, sia<br />

come architetto sia come ingegnere,<br />

progettista o urbanista cercando di<br />

proporre soluzioni innovative e, in<br />

particolar modo, pratiche.<br />

Gaudí vive fra la metà del XIX secolo e<br />

il primo quarto del XX secolo, periodo<br />

che coincide con una fase di grandi<br />

cambiamenti sociali a livello mondiale,<br />

sia per quanto riguarda il panorama<br />

politico che quello scientifico, tecnologico<br />

e culturale, soprattutto nell’arte e<br />

nell’architettura.<br />

Nonostante il contesto in costante<br />

trasformazione, Gaudí crea un’opera<br />

personale, senza immedesimarsi in<br />

nessuna delle tendenze o delle correnti<br />

a lui contemporanee, mettendo in<br />

risalto la sua assoluta convinzione sul<br />

fatto che originalità sia sinonimo di<br />

ritorno alle origini.<br />

un arquitecte<br />

del seu temps<br />

Antoni Gaudí és l’arquitecte espanyol<br />

més important del segle XX. Dedicat<br />

a l’estudi i al perfeccionament de<br />

l’arquitectura al llarg de tota la seva vida,<br />

és autor d’obres difícils de classificar,<br />

caracteritzades pel seu fort impacte<br />

visual i enginy constructiu. De fet,<br />

cada obra seva és una lliçó exemplar<br />

d’arquitectura, que té en consideració la<br />

funcionalitat, el confort i la decoració, a<br />

la recerca d’un habitat millor per l’ésser<br />

humà. <strong>La</strong> seva obra comprèn tot tipus<br />

de construcció, des de palaus a cases,<br />

esglésies, escoles, monuments o jardins,<br />

per als quals dissenya també mobles,<br />

paviments, llums o vitrines confiant<br />

sempre en formes i materials diferents,<br />

ja que Gaudí no es repeteix mai en les<br />

seves obres, tant com a arquitecte que<br />

com a enginyer, projectista o urbanista.<br />

Intenta, en efecte, proposar solucions<br />

innovadores i, de manera especial,<br />

pràctiques.<br />

<strong>La</strong> seva vida ocupa la segona meitat<br />

del segle XIX i el primer quart del segle<br />

XX i coincideix amb una fase de grans<br />

transformacions socials a nivell mundial,<br />

tant pel que fa al panorama polític com<br />

científic, tecnològic i cultural, sobretot en<br />

l’art i en l’arquitectura. Tot i el context en<br />

constant transformació, Gaudí crea una<br />

obra personal, sense identificar-se amb<br />

cap de les tendències o de les corrents<br />

que li eren contemporànies, posant de<br />

relleu la seva absoluta convicció sobre el<br />

fet que l’originalitat significa tornar als<br />

orígens.<br />

un’architetu de su<br />

tempus suo<br />

Antoni Gaudí est s’architetu ispagnolu<br />

de prus importu de su de XX sèculos.<br />

Impinnadu in s’istùdiu e in su<br />

perfetzionamentu de s’architetura pro<br />

totu sa vida sua, est autore de òperas<br />

difìtziles a classifìcare, caraterizadas<br />

dae unu efetu visivu forte e ingegnu<br />

costrutivu. A beru, onni òpera sua est<br />

una letzione esemplare de architetura,<br />

chi leat in cunsideru sa funzionalidade,<br />

su confort e sa decoradura, in sa chirca<br />

de un habitat prus bonu pro s’èssere<br />

umanu. S’òpera sua abbratzat totu sas<br />

crezes de costrutzione, dae palatzos a<br />

domos, crèsias, iscolas, monumentos o<br />

giardinos, pro sos cales disinnat finas<br />

mobìlia, pamentos, làntias o bidrieras<br />

acumandande_si semper a formas e<br />

materiales diferentes, ca Gaudí non<br />

si repitet mai in sas òperas suas, siat<br />

comente architetu siat come ingegneri,<br />

progetista o urbanista. Chircat, difatis,<br />

de propònnerre solutziones noas e, in<br />

manera particulare, pràticas.<br />

Issu bivet intre su de XIX séculos e su<br />

primu cuartu de su de XX sécolos, est<br />

a nàrrere in unu tempus de mudadas<br />

sotziales mannas a livellu mondiale, siat<br />

pro su chi atenet a su panorama polìticu<br />

siat a cussu sientìficu, tecnològicu e<br />

culturale, mescamente in s’arte e in<br />

s’architetura. Nointames su cuntestu<br />

chi mudaiat a manera costante, Gaudí<br />

creat un’òpera personale, sena intrare,<br />

in totu, in peruna tenta o currente<br />

contemporànea a isse, ponende in<br />

craru sa cunvintzione assoluta subra s’<br />

originalidade, chi, pro issu, bolet nàrrere<br />

a torrare a sas orìgines.<br />

Rossend CASANOVA - Daniel Girault MIRACLE<br />

An architect<br />

of his time<br />

Antoni Gaudí was the greatest Spanish<br />

architect of the 20th century. He devoted<br />

the whole of his life to studying and<br />

perfecting architecture and created<br />

works that are difficult to pigeon-hole,<br />

marked as they are by striking visual<br />

impact and constructive ingenuity. We<br />

may say that each of his works is a lesson<br />

in architecture, which takes into account<br />

function, comfort and decoration, in the<br />

quest for a better habitat for human<br />

beings. His work encompasses all types<br />

of construction, from apartment buildings<br />

to detached houses, churches, schools,<br />

monuments or gardens, for which he also<br />

designed the furniture, floors, lights or<br />

showcases, always exploring different<br />

forms and materials, because Gaudí<br />

never repeated himself in his creations,<br />

either as an architect or as an engineer,<br />

designer or urban planner. He always<br />

strove to propose innovative solutions<br />

placing emphasis on functionality.<br />

His life spanned half of the 19th century<br />

and the first quarter of the 20th, a period<br />

of momentous social changes worldwide,<br />

across the realms of politics, science,<br />

technology and culture, especially art and<br />

architecture. In this fluctuating context,<br />

Gaudí’s work was unmistakably personal,<br />

not aligned with any of the trends or<br />

movements of his time. He was always<br />

spurred on by the absolute conviction<br />

that originality consists in returning to<br />

the origin.


Infanzia<br />

e studi<br />

Antoni Gaudí i Cornet nasce il 25 giugno<br />

1852 a Reus, una città del sud della<br />

Catalogna, la zona con il più alto tasso<br />

di imprenditorialità della Spagna e che,<br />

a quell’epoca, era in piena rivoluzione<br />

industriale. è qui che trascorre<br />

l’infanzia, a contatto con la natura ed<br />

il mar Mediterraneo. Tra il 1860 e il<br />

1869 compie gli studi primari presso<br />

l’Instituto Colegio de los Escolapios di<br />

Reus, distinguendosi in materie quali<br />

la geometria e l’aritmetica. Allo stesso<br />

tempo riceve una formazione tradizionale,<br />

religiosa e umanista e si avvicina al<br />

mestiere di calderaio insieme con il<br />

padre, che gli insegnerà a lavorare su tre<br />

dimensioni.<br />

I primi anni della vita di Gaudí coincidono<br />

con una grande instabilità dal punto di<br />

vista politico in Spagna che culmineranno<br />

con l’esilio della regina Isabella II<br />

nel 1868, mentre la Catalogna può<br />

invece trarre beneficio da un ambiente<br />

politicamente tranquillo, che favorisce<br />

quello sviluppo industriale il cui apice<br />

arriverà con la cosiddetta febre d’or, un<br />

periodo di guadagni facili e veloci, che<br />

si concluderà nel 1885 con la recessione<br />

economica e il dilagare della fillossera.<br />

Infància<br />

i estudis<br />

Antoni Gaudí i Cornet neix el 25 de juny<br />

de 1852 a Reus, una ciutat al sud de<br />

Catalunya, la zona amb l’índex més alt<br />

d’empresaris d’Espanya i que, aleshores,<br />

estava en plena revolució industrial. Aquí<br />

transcorre la infància, en contacte amb<br />

la natura i el Mar Mediterrani. Entre el<br />

1860 i el 1869 fa els estudis primaris a<br />

l’Institut Col·legi dels Escolapis de Reus,<br />

destacant en assignatures tals com la<br />

Geometria i l’Aritmètica. Al mateix temps<br />

rep una formació tradicional, religiosa i<br />

humanista i s’apropa a l’ofici de calderer<br />

junt amb el pare, que li ensenyarà a<br />

treballar en tres dimensions.<br />

Els primers anys de la vida de Gaudí<br />

coincideixen amb una gran inestabilitat<br />

des del punt de vista polític a Espanya,<br />

tant que s’arriba a l’exili de la reina Isabel<br />

II el 1868. Catalunya, al contrari, gaudeix<br />

d’un ambient políticament tranquil,<br />

que afavoreix el desenvolupament<br />

industrial l’apogeu del qual arribarà<br />

amb l’anomenada febre d’or, un període<br />

d’entrades simples i ràpides, però que<br />

conclourà el 1885, amb un retrocés<br />

econòmic i la plaga de la fil·loxera.<br />

Pitzinnia<br />

e istùdios<br />

Antoni Gaudí i Cornet naschet su 25<br />

làmpadas de su 1852 a Reus, una tzitade<br />

in su sud de sa Catalùnia, sa zona cun su<br />

derrama prus artu de imprenditorialidade<br />

de s’Ispagna, a su tempus de sa<br />

rivolutzione industriale. Est inoghe chi<br />

colat sa pitzinnia, a contatu cun sa natura<br />

e su Mare Mediterràneu. Intre su 1860<br />

e su 1869 cumprit sos istùdios primàrios<br />

in s’Institutu Colegio de los Escolapios<br />

de Reus, annoditende_si in matèrias<br />

comente sa Geometria e s’Aritmètica. A<br />

su matessi tempus retzit una formatzione<br />

traditzionale, religiosa e umanista e<br />

s’acùrtziat a s’arte de ramenàrgiu paris<br />

cun su babbu, chi l’at a insinnare a<br />

traballare cun sas tres dimensiones.<br />

Sos primos annos de sa vida de Gaudí<br />

cumbinant cun unu avolotu mannu de<br />

su ghetu polìticu in Ispagna, tantu chi si<br />

lompet a su disterru de sa reina Isabel II<br />

in su 1868. Sa Catalùnia, a cuncàmbiu,<br />

godit de un’istadu polìticu chietu, chi<br />

favoresset cuddu isvilupu industriale<br />

sa punta de su cale at a lòmpere cun sa<br />

chi si narat febre d’or, unu perìodu de<br />

intradas sémplitzes e lestras, ma chi at<br />

a acabare in su 1885, cun unu torrare a<br />

segus in s’economia e cun su dannu de sa<br />

filòssera in sas campagnas.<br />

Childhood and<br />

education<br />

Antoni Gaudí i Cornet was born on 25<br />

June 1852 in Reus, a town in the south of<br />

Catalonia, the most lively entrepreneurial<br />

area of Spain, which at the time was at<br />

the height of its industrial revolution. This<br />

is where he spent his childhood, in contact<br />

with nature and the Mediterranean sea.<br />

Between 1860 and 1869 he pursued his<br />

primary studies at the Instituto Colegio<br />

de los Escolapios of Reus, where he<br />

excelled in subjects such as geometry and<br />

arithmetic. In the meantime, he received<br />

a traditional religious and classical<br />

education, and his father started to train<br />

him in the coppersmith trade, teaching him<br />

to work in three dimensions.<br />

In the early years of Gaudí’s life, Spain<br />

was embroiled in political strife, which<br />

culminated with the exile of Queen Isabel<br />

II in 1868. Catalonia, on the contrary,<br />

enjoyed a stable political climate,<br />

conducive to industrial development,<br />

which peaked with the so-called gold<br />

fever, la febre d’or, a period of rapidly<br />

growing wealth, which would come to an<br />

end in 1885, when an economic downturn<br />

struck, together with the scourge of the<br />

phylloxera vineyard pest.<br />

33


34<br />

1<br />

2 3<br />

4<br />

1. Il palazzo dell’Università di<br />

Barcellona, costruito da Elies<br />

Rogent (1821-1897) tra il 1863<br />

e il 1868, nel nuovo Eixample<br />

(ampliamento) della città<br />

2. Disegno dell’Eixample di<br />

Barcellona progettato da Ildefons<br />

Cerdà<br />

3. <strong>La</strong> cascata monumentale<br />

del Parco della Ciutadela,<br />

progettata da Josep Fontseré e<br />

alla cui realizzazione interviene<br />

in modo decisivo Gaudí, sia nella<br />

concezione architettonica sia<br />

nella parte decorativa<br />

4. Sezione trasversale<br />

del progetto di aula magna<br />

universitaria presentato da Gaudí<br />

per la tesi di laurea.<br />

Reial Càtedra Gaudí. UPC<br />

1. L’edifici de la Universitat<br />

de Barcelona, construït per Elies<br />

Rogent (1821-1897) entre el 1863<br />

i el 1868, al nou Eixample de la<br />

ciutat.<br />

2. Disseny de l’Eixample de<br />

Barcelona projectat per Ildefons<br />

Cerdà<br />

3. <strong>La</strong> cascada monumental del<br />

Parc de la Ciutadella, projectada<br />

per Josep Fontseré i a la<br />

realització de la qual intervé de<br />

manera decisiva Gaudí, tant en la<br />

concepció arquitectònica com en<br />

la part decorativa<br />

4. Secció transversal<br />

del projecte d’aula magna<br />

universitària presentat per Gaudí<br />

per a la tesi de llicenciatura. Reial<br />

Càtedra Gaudí. UPC<br />

1. Su palatzu de s’Universidade<br />

de Bartzellona, fraigadu dae Elies<br />

Rogent (1821-1897) intre su 1863<br />

e su 1868, in su Eixample nou<br />

(ampliamentu) de sa tzitade.<br />

2. Disinnu de s’Eixample<br />

de Bartzellona progetadu dae<br />

Ildefons Cerdà.<br />

3. S’istrampu monumentale<br />

de su Parcu de sa Ciutadela,<br />

progetadu dae Josep Fontseré<br />

e a s’acumprida de su cale<br />

intervenit in manera detzisiva<br />

Gaudí, siat pro su chi atenet a sa<br />

cuntzetzione architetònica siat in<br />

sa parte decorativa.<br />

4. Setzione trasversale de<br />

su progetu de aula magna<br />

universitària presentadu dae<br />

Gaudí pro sa tesi de laùrea.<br />

Reial Càtedra Gaudí. UPC<br />

1. The Barcelona University<br />

building, designed by Elies<br />

Rogent (1821-1897) built between<br />

1863 and 1868, in the Eixample<br />

(extension) district of the city.<br />

2. Map of the Barcelona<br />

Eixample, designed by Ildefons<br />

Cerdà<br />

3. The monumental cascade<br />

in the Parc de <strong>La</strong> Ciutadella,<br />

designed by Josep Fontseré and<br />

in whose realisation Gaudí played<br />

an important role, both as to<br />

architectural conception and in<br />

the decorations<br />

4. Cross-section of the project<br />

for a University lecture hall<br />

presented by Gaudí as his final<br />

dissertation.<br />

Reial Càtedra Gaudí. UPC


I primi lavori<br />

universitari<br />

Nel 1869, a soli 17 anni, Gaudí si<br />

trasferisce a Barcellona per formarsi<br />

come architetto. Dopo essersi iscritto da<br />

esterno all’ Instituto de Enseñanza Media<br />

per frequentare i corsi di Elementi di<br />

fisica e Storia naturale, passa alla Facoltà<br />

di Scienze dell’Università di Barcellona<br />

e, nel 1873, si prepara ad entrare nella<br />

Scuola Provinciale d’Architettura,<br />

alla quale accederà due anni dopo. In<br />

quegli anni Barcellona assiste ad un<br />

processo dinamico di modernizzazione:<br />

risale infatti al 1860 l’inizio dei lavori di<br />

demolizione delle mura che cingevano la<br />

città, che sono il preludio alla costruzione<br />

dell’Eixample (Ampliamento), una grande<br />

espansione urbana progettata da Ildefons<br />

Cerdá (1815-1876), che determina<br />

l’attuale struttura della città.<br />

è un momento di fermento sociale<br />

durante il quale il giovane Gaudí<br />

progressista in sintonia con i movimenti<br />

del suo tempo, porta a termine diversi<br />

lavori per la Obrera Mataronense, la<br />

prima cooperativa operaia della Spagna,<br />

con sede a Mataró, una città industriale<br />

del litorale catalano. Nello stesso<br />

periodo, per pagare i propri studi inizia<br />

a lavorare come disegnatore per gli<br />

architetti Leandre Serrallach (1837-1890),<br />

Francesc de Paula del Villar (1829-1901) e<br />

il capomastro Josep Fontseré (1829-<br />

1897), proprio nel momento in cui si<br />

occupa dell’urbanizzazione del Parque<br />

de la Ciudadela, dove Gaudí dà il suo<br />

contributo con disegni monumentali di<br />

una balaustra, dello scarico delle acque<br />

e dell’inferriata che cinge il recinto. Il 15<br />

marzo 1878, una volta concluso il periodo<br />

di formazione e dopo aver presentato il<br />

progetto di un’aula magna universitaria<br />

come lavoro finale del percorso<br />

universitario, Gaudí consegue il titolo<br />

ufficiale di architetto e inaugura, poco<br />

dopo, il proprio studio.<br />

Els primers treballs<br />

universitaris<br />

El 1869, a només 17 anys, Gaudí es<br />

trasllada a Barcelona per formar-se com<br />

a arquitecte. Després de matricularse<br />

com a no assistent a l’Institut<br />

d’Ensenyament Mitjà per a fer els cursos<br />

d’Elements de Física i Història Natural,<br />

passa a la Facultat de Ciències de la<br />

Universitat de Barcelona i, el 1873, es<br />

prepara per a entrar a l’Escola Provincial<br />

d’Arquitectura, a la qual accedirà dos<br />

anys després. En aquells anys Barcelona<br />

assisteix a un procés dinàmic de<br />

modernització: el 1860 havien començat<br />

a demolir les muralles que envoltaven<br />

la ciutat donant pas a la construcció de<br />

l’Eixample, una gran expansió urbana<br />

projectada per Ildefons Cerdá (1815-<br />

1876), que determina l’actual estructura<br />

de la ciutat.<br />

És un moment d’agitació social durant<br />

el qual Gaudí, com a jove progressista i<br />

en sintonia amb els moviments del seu<br />

temps, porta a terme diversos treballs<br />

per a <strong>La</strong> Obrera Mataronense, la primera<br />

cooperativa obrera d’Espanya, amb seu<br />

a Mataró, una ciutat del litoral català i<br />

activa des del punt de vista industrial. Al<br />

mateix temps, per a pagar-se els estudis,<br />

comença a treballar com a dissenyador<br />

per als arquitectes Leandre Serrallach<br />

(1837-1890), Francesc de Paula del<br />

Villar (1829-1901) i el capatàs Josep<br />

Fontseré (1829-1897), precisament quan<br />

s’ocupa de la urbanització del Parc de<br />

la Ciutadella, on Gaudí contribueix amb<br />

dissenys monumentals d’una balustrada,<br />

del desguàs i de la reixa que envolta<br />

el recinte. El 15 de març de 1878, una<br />

vegada conclòs el període de formació<br />

i després d’haver presentat el projecte<br />

d’una aula magna universitària com a<br />

treball final de carrera, Gaudí obté el<br />

títol oficial d’arquitecte i inaugura, poc<br />

després, el seu propi estudi.<br />

Sos primos traballos<br />

universitàrios<br />

In su 1869, a 17 annos, Gaudí tramudat<br />

a Bartzellona pro istudiare a architetu.<br />

A pustis de s’èssere iscritu sena<br />

frecuentare a s’Instituto de Enseñanza<br />

Media pro sos cursos de Elementos<br />

de Fìsica e Istòria Naturale, colat<br />

a sa Facultade de Iscièntzias de<br />

s’Universidade de Bartzellona e, in<br />

su 1873, si parat a intrare in s’Iscola<br />

Provintziale de Architetura, in sa cale<br />

at a cumintzare duos annos a pustis.<br />

A cussos annos Bartzellona bivet unu<br />

protzessu dinàmicu de modernizatzione:<br />

in su 1860 aiant inghitzadu a nd’imbolare<br />

sas murallas chi chinghiant sa tzitade,<br />

dende cumintzu a su fràigu de s’Eixample<br />

(Ampliamentu), un’espansione urbana<br />

manna progetada dae Ildefons Cerdá<br />

(1815-1876), chi apostivigat s’istrutura<br />

atuale de sa tzitade.<br />

Est unu momentu de pelea sotziale in su<br />

cale Gaudí, in calidade de progressista<br />

giòvanu a cunsonu cun sos movimentos<br />

de su tempus suo, acabat mansiones<br />

medas pro <strong>La</strong> Obrera Mataronense, sa<br />

prima cooperativa operaja de Ispagna,<br />

cun sede a Mataró, una tzitade de sa<br />

costera catalana e ativa dae su puntu de<br />

annotu industriale. A su matessi tempus,<br />

pro si pagare sos istùdios suos, inghitzat<br />

a traballare comente disegnadore pro sos<br />

architetos Leandre Serrallach (1837-<br />

1890), Francesc de Paula del Villar (1829-<br />

1901) e su cabumastru Josep Fontseré<br />

(1829-1897), in su matessi tempus in<br />

su cale si ocupat de s’urbanizatzione de<br />

su Parque de la Ciudadela, in ue Gaudí<br />

donat su contributu suo cun disinnos<br />

monumentales de una balaustra, de<br />

s’iscàrrigu de sas abbas e de sa ferrada<br />

chi chinghet sa corte. Su 15 martzu<br />

1878, una borta acabadu su periodu de<br />

formatzione e a pustis àere presentadu<br />

su progetu de un’aula magna universitària<br />

comente traballu de acabu de su cursu<br />

universitàriu, Gaudí cunsighit su tìtulu<br />

ufitziale de architetu e inchìngiat, luego,<br />

s’istùdiu suo.<br />

Early works during his<br />

university years<br />

In 1869, when he was only 17, Gaudí<br />

moved to Barcelona to study architecture.<br />

After enrolling as a non-attending student<br />

at the Instituto de Enseñanza Media for<br />

the Courses of Elements of Physics and<br />

Natural History, he transferred to the<br />

Faculty of Sciences of Barcelona University<br />

and, in 1873, prepared for admission to the<br />

Provincial School of Architecture, which he<br />

entered two years later. In those years, a<br />

process of dynamic modernisation was in<br />

full swing in Barcelona: in 1860 the old city<br />

walls started to be demolished, to enable<br />

construction of the Eixample (Extension),<br />

a large urban expansion programme<br />

designed by Ildefons Cerdá (1815-1876),<br />

which gave the city its current structure.<br />

This was a time of social unrest,<br />

during which Gaudí, as a young man of<br />

progressive leanings, attuned with the<br />

movements of his times carried out various<br />

works for the Obrera Mataronense, the<br />

first worker’s cooperative in Spain, based<br />

in Mataró a town on the Catalan coast<br />

with thriving industrial activity. At the<br />

same time, to pay for his studies, he also<br />

started to work as a draughtsman for<br />

architects Leandre Serrallach (1837-<br />

1890) and Francesc de Paula del Villar<br />

(1829-1901) and for master builder<br />

Josep Fontseré (1829-1897), who at the<br />

time was designing the layout of the<br />

Parque de la Ciudadela, to which Gaudí<br />

contributed with the monumental design<br />

of a balustrade, the rainwater discharge<br />

system and the entrance gates. On 15<br />

March 1878, after concluding his studies<br />

and presenting the project for a university<br />

main lecture hall as his final dissertation<br />

Gaudí gained the official qualification of<br />

architect, and soon after opened his own<br />

practice.<br />

35


36<br />

Gaudí e le opere<br />

di gioventù<br />

I primi lavori di Gaudí come architetto<br />

sono caratterizzati dall’allontanamento<br />

dalle composizioni classiche e dalla<br />

ricerca di soluzioni innovative nelle<br />

tipologie storicistiche, soprattutto<br />

dell’arte islamica, con un tentativo<br />

evidente di combinare l’esotico con il<br />

moderno. Sono tre le opere che spiccano<br />

nell’architettura spagnola del momento:<br />

la Casa Vicens (1883-1888) e i Padiglioni<br />

della tenuta Güell (1884-1887) a<br />

Barcellona, e la villa “El Capricho” (1883-<br />

1885) a Comillas.<br />

Tutte e tre le opere sono una<br />

testimonianza di questa prima fase<br />

della sua architettura, dove i materiali<br />

svolgono un ruolo predominante: il<br />

mattone come elemento di costruzione<br />

dalla grande plasticità, le ceramiche<br />

smaltate come elementi decorativi e<br />

la forgia come elemento strutturale ed<br />

ornamentale.<br />

A ciò si unisce la ricerca dell’ordine dei<br />

volumi esterni e degli spazi interni, per i<br />

quali crea mobilio ed elementi funzionali<br />

davvero ingegnosi.<br />

Fin da questi progetti, Gaudí si allontana<br />

dalla tradizione accademica imposta<br />

dalle scuole di Architettura di Madrid<br />

e Barcellona, esplorando nuovi metodi<br />

costruttivi e decorativi. In questo modo,<br />

l’arco parabolico e il trencadís ceramico<br />

diventeranno rispettivamente la forma<br />

architettonica che si ripercuoterà in tutta<br />

la sua produzione successiva e l’elemento<br />

plastico più rotondo con cui ricoprirà le<br />

superfici ondulate della sua architettura.<br />

Gaudí i les obres<br />

de joventut<br />

Els primers treballs de Gaudí com<br />

a arquitecte es caracteritzen per<br />

l’allunyament de les composicions<br />

clàssiques i per la recerca de solucions<br />

innovadores en les tipologies<br />

historicistes, sobretot de l’art islàmica,<br />

amb un intent evident de combinar<br />

l’exotisme amb la modernitat. Són tres<br />

les obres que destaquen en l’arquitectura<br />

espanyola del moment: la Casa Vicens<br />

(1883-1888) i els Pavellons de la finca<br />

Güell (1884-1887) a Barcelona, i la vila “El<br />

Capricho” (1883-1885) a Comillas.<br />

Les tres obres representen aquesta<br />

primera fase de la seva arquitectura,<br />

on els materials juguen un paper<br />

predominant: el maó com a element<br />

de construcció de gran plasticitat, les<br />

ceràmiques esmaltades com a elements<br />

decoratius i la forja com a element<br />

estructural i ornamental.<br />

A tot això cal afegir un ordre recercat<br />

dels volums externs i els espai interns,<br />

per als quals crea els mobles i elements<br />

funcionals realment enginyosos.<br />

Ja des d’aquests projectes, Gaudí<br />

s’allunya de la tradició acadèmica<br />

imposada per les Escoles d’Arquitectura<br />

de Madrid i Barcelona, explorant nous<br />

mètodes constructius i decoratius.<br />

D’aquesta manera, l’arc parabòlic<br />

i el trencadís ceràmic esdevindran<br />

respectivament la forma arquitectònica<br />

que repercutirà en tota la seva producció<br />

successiva i l’element plàstic més<br />

rodó amb què recobrirà les superfícies<br />

ondulades de la seva arquitectura.<br />

Gaudí e sas òperas<br />

de gioventude<br />

Sos primos traballos de Gaudí comente<br />

architetu sunt piessinnados dae<br />

s’istesiamentu dae sas compositziones<br />

clàssicas e dae sa chirca de solutziones<br />

innovativas in sas tipologias istoricistas,<br />

mescamente dae s’arte islàmica, cun una<br />

tentada ladina de cumbinare s’esòticu<br />

cun su modernu. Sunt tres sas òperas chi<br />

s’annòditant in s’architetura ispagnola<br />

de su momentu: sa Casa Vicens (1883-<br />

1888) e sos Padigliones de su Finca Güell<br />

(1884-1887) a Bartzellona, e sa villa “El<br />

Capricho” (1883-1885) a Comillas.<br />

Totu sas tres òperas presentant custa<br />

prima fase de s’architetura sua, in ue sos<br />

materiales tenent unu ruolu de primore:<br />

su matone comente elementu de fràigu<br />

plàsticu meda, sas tzeràmicas ismaltadas<br />

comente elementos de ondra e su<br />

ferru comente elementu istruturale ed<br />

ornamentale.<br />

A custu si annanghet un’òrdine<br />

piessinnadu de sos volùmenes de fora<br />

e sos logos de intro, pro sos cales creat<br />

sa mobìlia e elementos funtzionales de<br />

ingegnu verdaderu.<br />

Giai dae custos progetos, Gaudí si nch’<br />

istesiat dae sa traditzione acadèmica<br />

imposta dae sas Iscolas de Architetura<br />

de Madrid e Bartzellona, chirchende<br />

mètodos de fràigu e decorativos noos.<br />

In custa manera, s’arcu parabòlicu e su<br />

trencadís tzeràmicu ant a divènnere, de<br />

pare a pare, sa forma architetònica chi<br />

s’at a agatare in totu sa produtzione sua<br />

imbeniente e s’elementu plàsticu prus<br />

tundu cun su cale at a cobèrrere sas<br />

superfìtzes a undas de s’architetura sua.<br />

Gaudí’s works as<br />

a young architect<br />

Gaudí’s works as a young architect are<br />

marked by a distancing from classic<br />

compositions and the search for<br />

innovative solutions of historical type,<br />

especially in Islamic art, with a clear<br />

attempt to combine the exotic with the<br />

modern. In particular, three of his works<br />

stand out in the Spanish architectural<br />

scene of the times: Casa Vicens (1883-<br />

1888) and the Pavilions for the Güell<br />

estate (1884-1887) in Barcelona, and villa<br />

“El Capricho” (1883-1885) at Comillas.<br />

These three works exemplify this first<br />

phase of his architectural production,<br />

where materials play the leading<br />

role: brick used as a highly versatile<br />

construction element, glazed ceramics as<br />

decorative elements and wrought iron as<br />

a structural and ornamental element.<br />

This is matched by a well-thought out<br />

arrangement of external volumes and<br />

internal spaces for which he created the<br />

furnishings together with truly ingenious<br />

functional elements.<br />

Already in these projects, we see<br />

Gaudí moving away from the academic<br />

tradition imposed by the Schools of<br />

Architecture of Madrid and Barcelona,<br />

exploring new methods of construction<br />

and decoration. The parabolic arch and<br />

the ceramic trencadís (mosaic) would<br />

become respectively the architectural<br />

form marking all his future works and the<br />

plastic element covering the undulated<br />

surfaces of his architecture.


1. Nelle cupole e nei camini<br />

dei Padiglioni della Finca Güell,<br />

Gaudí usa per la prima volta il<br />

trencadís, una composizione<br />

a base di frammenti di ceramica.<br />

Oggi questi edifici sono la<br />

sede della Real Càtedra Gaudí,<br />

dedicata allo studio e alla<br />

documentazione dell’opera<br />

dell’architetto.<br />

Institut Amatller d’Art Hispànic.<br />

Arxiu Mas<br />

2. <strong>La</strong> Casa Vicens è tuttora una<br />

residenza privata e, pur avendo<br />

perduto una parte del giardino<br />

progettato da Gaudí, negli interni<br />

conserva ancora la decorazione<br />

originale dell’architetto.<br />

Institut Amatller d’Art Hispànic.<br />

Arxiu Mas<br />

3. <strong>La</strong> casa di Díaz de Quijano,<br />

nella località di Comillas, fu<br />

battezzata «Villa El Capricho»<br />

dagli abitanti del posto per le<br />

forme e i colori della costruzione.<br />

Nel 1988 furono restaurati i<br />

gravi danniche aveva subito;<br />

attualmente ospita un ristorante.<br />

Institut Amatller d’Art Hispànic.<br />

Arxiu Mas<br />

1. En les cúpules i en les<br />

xemeneies dels Pavellons de<br />

la Finca Güell, Gaudí usa per<br />

la primera vegada el trencadís,<br />

una composició a base de<br />

fragments de ceràmica. Avui<br />

aquests edificis són la seu de la<br />

Real Càtedra Gaudí, dedicada a<br />

l’estudi i a la documentació de<br />

l’obra de l’arquitecte. Institut<br />

Amatller d’Art Hispànic.<br />

Arxiu Mas<br />

2. <strong>La</strong> Casa Vicens és avui en<br />

dia una residència privada i, tot<br />

i haver perdut una part del jardí<br />

projectat per Gaudí, els interiors<br />

conserven encara la decoració<br />

original de l’arquitecte. Institut<br />

Amatller d’Art Hispànic.<br />

Arxiu Mas<br />

3. <strong>La</strong> casa de Díaz de Quijano,<br />

en la localitat de Comillas, va<br />

ser batejada «Villa El Capricho»<br />

pels habitants del lloc a causa<br />

de les formes i els colors de<br />

la construcció. El 1988 van ser<br />

restaurats els greus danys que<br />

havia patit; actualment acull un<br />

restaurant.<br />

Institut Amatller d’Art Hispànic.<br />

Arxiu Mas<br />

1. In sos tzimbòrios e in sos<br />

copulinos de sos Padigliones de<br />

sa Finca Güell, Gaudí impreat<br />

pro sa prima bia su trencadís,<br />

una composizione a base de<br />

cantos de tzeràmica. Oe custos<br />

edifìtzios sunt sa sea de sa<br />

Real Càtedra Gaudí, dedicada a<br />

s’istùdiu e a sa documentatzione<br />

de s’òpera de s’architetu.<br />

Institut Amatller d’Art Hispànic.<br />

Arxiu Mas<br />

2. Sa Casa Vicens est galu<br />

oe una residèntzia privada e,<br />

finas aende perdidu una parte<br />

de su giardinu progetadu dae<br />

Gaudí, a intro cunservat galu<br />

sa decoratzione originale de<br />

s’architetu.<br />

Institut Amatller d’Art Hispànic.<br />

Arxiu Mas<br />

3. Sa casa de Díaz de Quijano,<br />

in sa localidade de Comillas,<br />

fiat batijada «Villa El Capricho»<br />

dae sa gente de su logu pro<br />

sas formas e sos colores de su<br />

fràigu. In su 1988 fiant istados<br />

restaurados sos dannos graes chi<br />

aiat tentu; a su presente b’at unu<br />

ristorante.<br />

Institut Amatller d’Art Hispànic.<br />

Arxiu Mas<br />

1. In the domes and chimneys<br />

of the Finca Güell, Gaudí used<br />

for the first time trencadís, a<br />

mosaic composition made of<br />

ceramic shards. Today, these<br />

buildings are the seat of the Real<br />

Càtedra Gaudí, (Royal Gaudí<br />

Chair) a centre for the study and<br />

documentation of the architect’s<br />

work.<br />

Institut Amatller d’Art Hispànic.<br />

Arxiu Mas<br />

2. Casa Vicens is still today a<br />

private residence, and although<br />

it has lost part of the garden<br />

designed by Gaudí, its interior<br />

still preserves the architect’s<br />

original decoration.<br />

Institut Amatller d’Art Hispànic.<br />

Arxiu Mas<br />

3. The house of Díaz de<br />

Quijano, in the Comillas locality,<br />

was dubbed «Villa El Capricho»<br />

by the locals on account of its<br />

design and colours. In 1988 it<br />

underwent restoration since it<br />

had been severely damaged.<br />

Currently, it serves as a<br />

restaurant.<br />

Institut Amatller d’Art Hispànic.<br />

Arxiu Mas<br />

1 2<br />

3<br />

37


38<br />

Eusebi Güell<br />

e il rinascimento<br />

della cultura catalana<br />

Gli ultimi 30 anni del XIX secolo sono<br />

caratterizzati sia in Europa sia in<br />

America, da un periodo di esaltazione dei<br />

valori nazionali: i paesi più industrializzati<br />

entrano in competizione per mostrare<br />

il proprio potere politico, sociale,<br />

commerciale ed artistico. è la fase delle<br />

Esposizioni universali come quella di<br />

Parigi nel 1889, in occasione della quale<br />

viene costruita la Torre Eiffel. Questo<br />

è anche un periodo contrassegnato<br />

da contrasti sociali che si riversano<br />

nell’architettura: si verificano ingenti<br />

movimenti migratori, come quelli che<br />

portano al concentrarsi delle popolazioni<br />

operaie in edifici dalle condizioni precarie,<br />

e si rafforza la borghesia industriale che<br />

incoraggia la costruzione di residenze<br />

urbane, di vacanze o semplicemente<br />

di spazi dediti al tempo libero o alle<br />

attività balneari. L’apogeo delle grandi<br />

città coincide con il miglioramento delle<br />

infrastrutture, quali l’ampliamento<br />

della rete ferroviaria, l’istallazione di<br />

nuovi sistemi di illuminazione elettrica,<br />

il potenziamento delle flotte per il<br />

trasporto di passeggeri e merci, la<br />

connessione della rete telefonica tra<br />

città o l’invenzione di nuovi sistemi di<br />

navigazione, come il sottomarino.<br />

Quegli anni, in Catalogna, coincidono<br />

con un periodo di ripresa ed esaltazione<br />

della cultura nazionale, noto col<br />

nome di Renaixença, Rinascimento,<br />

che culmina nel 1888 quando si tiene<br />

a Barcellona la prima Esposizione<br />

universale spagnola. <strong>La</strong> partecipazione<br />

di Gaudí sarà marginale: un progetto non<br />

realizzato di restauro del Comune e la<br />

sistemazione del Pabellón de la Compañía<br />

Transatlántica che era stato utilizzato<br />

nell’Exposición Marítima di Cadice<br />

l’anno precedente. Uno dei personaggi<br />

del momento, conosciuto per la sua<br />

vasta cultura e formazione, è Eusebi<br />

Güell, un industriale del settore tessile<br />

stabilitosi a Barcellona e molto attivo<br />

in società. Futuro mecenate di Gaudí e<br />

suo principale cliente, gli commissiona la<br />

costruzione del Palacio Güell (1886-1888),<br />

senza dubbio la residenza più moderna e<br />

suntuosa della città a quell’epoca.<br />

Eusebi Güell<br />

i el renaixement<br />

de la cultura catalana<br />

En els últims 30 anys del segle XIX, tant<br />

a Europa com a Amèrica, s’assisteix a un<br />

període d’exaltació dels valors nacionals<br />

i els països més industrialitzats entren<br />

en competició per mostrar el propi poder<br />

polític, social, comercial i artístic. És<br />

la fase de les exposicions universals<br />

com la de París el 1889, en ocasió de<br />

la qual es construeix la Torre Eiffel. Al<br />

mateix temps es tracta d’un moment<br />

caracteritzat per contrastos socials que<br />

es plasmen en l’arquitectura: es donen<br />

grans moviments migratoris, com els que<br />

porten a concentrar-se a les poblacions<br />

obreres en edificis amb condicions<br />

precàries, i es reforça la burgesia<br />

industrial que anima la construcció de<br />

residències urbanes, per passar l’estiu<br />

o simplement espais dedicats al lleure,<br />

com balnearis. L’apogeu de les grans<br />

ciutats coincideix amb la milloria de les<br />

infraestructures, com l’ampliació de<br />

la xarxa ferroviària, la instal·lació de<br />

nous sistemes d’il·luminació elèctrica,<br />

l’augment de naus per al transport de<br />

passatgers i mercaderies, la connexió<br />

de la xarxa telefònica entre ciutats o la<br />

invenció de nous sistemes de navegació<br />

com el submarí.<br />

Aquells anys, a Catalunya, coincideixen<br />

amb un període de represa i exaltació<br />

de la seva cultura. Es parla, en efecte,<br />

de <strong>La</strong> Renaixença, que acaba el 1888,<br />

quan a Barcelona s’organitza l’Exposició<br />

Universal, la primera a Espanya. <strong>La</strong><br />

participació de Gaudí serà marginal: un<br />

projecte no realitzat de restauració de<br />

l’ajuntament i l’arranjament del Pavelló<br />

de la Companyia Transatlàntica que<br />

s’havia utilitzat a l’Exposició Marítima de<br />

Cadis l’any anterior.<br />

Un dels personatges del moment,<br />

conegut per la seva àmplia cultura i<br />

formació, és Eusebi Güell, un industrial<br />

del sector tèxtil establert a Barcelona<br />

i molt actiu socialment. Futur mecenes<br />

de Gaudí i el seu principal client, li<br />

encarrega la construcció del Palau Güell<br />

(1886-1888), sense dubte la residència<br />

més moderna i sumptuosa de la ciutat en<br />

aquella època.<br />

Eusebi Güell<br />

e sa renàschida<br />

de sa cultura catalana<br />

In sos ùrtimos 30 annos de su de XIX<br />

sèculos, siat in Europa siat in Amèrica, si<br />

abbàidat a unu perìodu de afortiamentu<br />

de sos valores natzionales e sos paisos<br />

prus industrializados intrant a trivas pro<br />

mustrare su podere polìticu, sotziale,<br />

cummertziale e artìsticu issoro. Est su<br />

tempus de sas espositziones universales<br />

comente cudda de Parigi in su 1889,<br />

cando si fràigat sa Torre Eiffel. A su<br />

matessi ghetu est un’ora piessinada<br />

dae cuntrastos sotziales chi si bident<br />

finas in s’architetura: b’at movimentos<br />

migratores mannos, comente cuddos chi<br />

nche leant a cuntzentrare sa populatzione<br />

operaja in fràigos in cunditziones malas,<br />

e afortiende·si sa burghesia industriale<br />

chi incoragit su fràigu de residèntzias<br />

urbanas, pro bi passare s’istade o cun<br />

semplitzidade logos pro su tempus<br />

lìberu, comente pro sos bàngios in mare.<br />

S’apogeu de sas tzitades mannas s’adòbiat<br />

cun su megioru de sas infrastruturas, cale<br />

s’ampliamentu de sa retza ferroviària,<br />

s’istallatzione de sistemas noos de<br />

illuminatzione elètrica, s’aumentu de<br />

naves pro trasportare passigeris e<br />

mertzes, sa connessione de sa retza<br />

telefònica intre tzitades o s’imbentu de<br />

sistemas noos de navigatzione comente su<br />

sutamarinu. Cussos annos, in Catalogna,<br />

adòbiant cun unu perìodu de istrantagiada<br />

e afortiamentu de sa cultura sua. Si<br />

faeddat, difatis, de <strong>La</strong> Renaixença, chi<br />

acabat in su 1888, cando a Bartzellona<br />

s’organizat l’Exposición Universal, sa<br />

prima in Ispagna. Sa partetzipatzione de<br />

Gaudí at a èssere minore: unu progetu<br />

de annou de sa comuna sena acunpridu<br />

e sa sistematzione de su Pabellón de la<br />

Compañía Transatlántica chi fiat istadu<br />

impreadu in s’ Exposición Marítima de<br />

Caditze s’annu antepostu. Unu de sos<br />

personàgios de su momentu, connotu pro<br />

sa cultura e formatzione manna sua, est<br />

Eusebi Güell, un’industriale de su setore<br />

tèssile andadu a bìvere a Bartzellona e<br />

ativu meda in sa sotziedade. Su chi at<br />

èssere su metzenate de Gaudí e cliente<br />

printzipale suo, li cumandat su fràigu de su<br />

Palacio Güell (1886-1888), sena duda sa<br />

residèntzia prus moderna e de importu de<br />

sa tzitade in cussos tempos.<br />

Eusebi Güell<br />

and the Catalan<br />

renaissance<br />

In the last 30 years of the 19th century,<br />

a wave of nationalistic spirit swept<br />

across both Europe and America and the<br />

most industrialized countries entered<br />

into competition to demonstrate their<br />

political, social, commercial and artistic<br />

power. This was the period of the<br />

universal expositions, such as that held<br />

in Paris in 1889, and which included<br />

construction of the Tour Eiffel. At the<br />

same time, this was a time marked by<br />

social conflicts, which were reflected in<br />

architecture: huge migratory movements<br />

took place, such as those leading to<br />

the concentration of working class<br />

populations in insanitary buildings,<br />

and the urban middle class burgeoned,<br />

generating increased demand for urban<br />

residences, summer homes and leisure<br />

facilities, such as the beach lidos. The<br />

rapid growth of the large cities coincided<br />

with an upgrading of infrastructure,<br />

including expansion of the rail network,<br />

the provision of electrical street lighting,<br />

the expansion of passenger and cargo<br />

ship fleets, the laying of telephone lines<br />

between cities and the invention of new<br />

navigation systems, such as submarines.<br />

Those years also saw a revival and<br />

flourishing of Catalonian culture. Indeed,<br />

the term <strong>La</strong> Renaixença was coined,<br />

marking the period up to 1888, when<br />

the Exposición Universal, the first in<br />

Spain, was held in Barcelona. Gaudí’s<br />

participation in this event was marginal:<br />

he authored a project, which remained on<br />

paper, for the refurbishment of the Town<br />

Hall, and the adaptation of the Pabellón<br />

de la Compañía Transatlántica which had<br />

been used for the Exposición Marítima of<br />

Cadiz the previous year.<br />

One of the foremost figures of the time,<br />

well-known for his vast culture and his<br />

background, was Eusebi Güell a textile<br />

industrialist who had settled in Barcelona<br />

and was very active in the city’s high<br />

society. A future patron of Gaudí and his<br />

main client, he commissioned him to build<br />

Palacio Güell (1886-1888), undoubtedly<br />

the most modern and sumptuous<br />

residence in the whole city at the time.


Crisi economica e<br />

perdita delle ultime<br />

colonie oltreoceano<br />

Alla fine del XIX secolo, la Spagna è<br />

vittima di una crisi politica ed economica<br />

che coincide con il malessere dei<br />

lavoratori e l’agitazione sociale, che<br />

caratterizza tutta l’Europa in quello<br />

stesso periodo, in seguito alla Rivoluzione<br />

Industriale. Tale instabilità si accentua in<br />

Spagna nel 1898, quando perde Cuba e Le<br />

Filippine, le ultime due colonie spagnole<br />

oltreoceano.<br />

Gaudí vive quel periodo immerso nel<br />

suo lavoro. Costruisce il Colegio de las<br />

Teresianas (1889) a Barcellona, dove<br />

risolve brillantemente la circolazione<br />

interna e la ricezione della luce; ad<br />

Astorga costruisce il Palacio Episcopal<br />

(1889-1893) e a León la Casa de los<br />

Botines (1892-1893), considerata<br />

una sfida per la scarsezza di tempo<br />

in cui fu conclusa. Questi ultimi<br />

edifici rispecchiano i materiali e le<br />

caratteristiche dell’ architettura locale,<br />

come i muri di pietra<br />

o i tetti a due acque con cui reggere le<br />

nevicate invernali.<br />

Nel 1891 Gaudí compie uno dei<br />

suoi pochi viaggi conosciuti e va a<br />

Tangeri. Lo spostamento è a spese del<br />

secondo marchese di Comillas, Claudio<br />

López Bru (1853-1925), che gli aveva<br />

commissionato il progetto, in quella<br />

città, di una struttura religiosa delle<br />

Missioni Cattoliche d’Africa, un edificio<br />

per i padri francescani che non verrà mai<br />

realizzato, ma che avrebbe potuto essere<br />

monumentale, data la mole di studi<br />

preparatori, tra i quali spicca la facciata<br />

principale con torri che ricordano quelle<br />

della <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>.<br />

Crisi econòmica i pèrdua<br />

de les últimes colònies<br />

transoceàniques<br />

Al final del XIX segle, Espanya és<br />

víctima d’una crisi política i econòmica<br />

que coincideix amb el malestar dels<br />

treballadors i l’agitació social que<br />

caracteritza tota Europa en aquell mateix<br />

període, com a conseqüència de la<br />

Revolució Industrial. Aquesta inestabilitat<br />

s’accentua a Espanya el 1898, quan perd<br />

Cuba i Les Filipines, les últimes dues<br />

colònies espanyoles transoceàniques.<br />

Gaudí viu aquell període immers en el<br />

seu treball. Construeix el Col·legi de les<br />

Teresianes (1889) a Barcelona, in resol<br />

brillantment la circulació interna i la<br />

recepció de la llum; a Astorga construeix<br />

el Palau Episcopal (1889-1893) i a Lleó<br />

la Casa de los Botines (1892-1893),<br />

considerada un repte per l’escassetat<br />

de temps en què es va acabar. Aquests<br />

últims edificis reflecteixen els materials<br />

i les característiques de l’arquitectura<br />

local, com els murs de pedra o les<br />

teulades a dues aigües amb què suportar<br />

les nevades hivernals.<br />

El 1891 Gaudí fa un dels seus pocs<br />

viatges coneguts i va a Tànger. El<br />

desplaçament és a càrrec del segon<br />

marqués de Comillas, Claudio López Bru<br />

(1853-1925), que li havia encarregat<br />

el projecte, en aquella ciutat, d’una<br />

estructura religiosa de les Missions<br />

Catòliques d’Àfrica, un edifici per als<br />

pares franciscans que no es realitzarà<br />

mai, però que hauria pogut ser<br />

monumental vista la gran quantitat<br />

d’estudis preparatoris, entre els quals<br />

destaca la façana principal amb torres<br />

que recorden les de la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>.<br />

Crisi econòmica e<br />

pèrdida de sas ùrtimas<br />

colònias ultreotzèanu<br />

A s’acabu de su de XIX séculos,<br />

s’Ispagna est in intro de una crisi<br />

polìtica e econòmica chi costat paris<br />

cun sa suferèntzia de sos traballadores<br />

e s’abolotu sotziale, chi piessinnat totu<br />

s’Europa in cuddu perìodu matessi, in<br />

fatu a sa Rivolutzione Industriale. Custu<br />

degollu s’ismànniat in su 1898, cando<br />

s’Ispagna perdet Cuba e Sas Filipinas,<br />

sas ùrtimas duas colònias ispagnolas<br />

ultreotzèanu. Gaudí bivet custu perìodu<br />

totu a intro de su traballu suo. Fràigat<br />

su Colegio de las Teresianas (1889) in<br />

Bartzellona, in ue issolvet a manera<br />

galana sa tzircolatzione interna e sa<br />

retzidura de sa lughe; a Astorga fràigat<br />

su Palacio Episcopal (1889-1893) e a<br />

León sa Casa de los Botines (1892-<br />

1893), leada a cunsideradu che a unu<br />

disafiu pro su pagu tempus in su cale<br />

l’at congruida. Custos fràigos de acabu<br />

respetant sos materiales e sos piessinnos<br />

de s’architetura de su logu, comente sos<br />

muros de pedra o sas coberturas a duas<br />

abbas pro pòdere aguantare sos niados<br />

in s’ierru.<br />

In su 1891 Gaudí moet a unu de sos<br />

pagos biàgios suos chi si connoschent e<br />

andat a Tàngeri. Su tramudu est a gastu<br />

de su segundu marchese de Comillas,<br />

Claudio López Bru (1853-1925), chi l’aiat<br />

cumandadu su progetu, in cudda tzitade,<br />

de un’istrutura religiosa de sas Missiones<br />

Catòlicas de Africa, unu fràigu pro sos<br />

paras frantziscanos chi no at a èssere<br />

mai acumpridu, ma chi diat pòtzidu èssere<br />

monumentale, sende chi sos istùdios<br />

de ammàniu fiant mannos, intre sos<br />

cales s’annòditat sa fatzada printzipale<br />

cun turres chi ammentant cuddas de sa<br />

<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>.<br />

The economic crisis<br />

and the loss of the last<br />

overseas colonies<br />

At the end of the 19th century, Spain was<br />

beset by a political and economic crisis,<br />

accompanied by workers’ dissatisfaction<br />

and social unrest, which was widespread<br />

across the whole of Europe, as a<br />

consequence of the Industrial Revolution.<br />

In Spain instability was further<br />

accentuated in 1898, when the country<br />

lost Cuba and the Philippines, its last two<br />

overseas colonies.<br />

Gaudí spent those years absorbed in<br />

his work. He built the Colegio de las<br />

Teresianas (1889) in Barcelona, where<br />

he devised brilliant solutions for internal<br />

circulation and the diffusion of light; at<br />

Astorga he built the Palacio Episcopal<br />

(1889-1893) and at León the Casa de<br />

los Botines (1892-1893), built in record<br />

time. These two latter buildings reflect<br />

the materials and characteristics of local<br />

architecture, such as stone walls or the<br />

double pitched roofs for bearing the<br />

weight of the winter snows.<br />

In 1891, Gaudí made one of his few<br />

known journeys and went to Tangiers.<br />

This journey was paid for by the second<br />

Marquis of Comillas, Claudio López Bru<br />

(1853-1925), who had commissioned him<br />

to prepare the project for the Franciscan<br />

Catholic Missions to be erected in that<br />

city. The project was never carried<br />

through, but would in all likelihood have<br />

been monumental, as shown by the<br />

preparatory drawings, including the<br />

main facade with towers similar to those<br />

that would later be part of the <strong>Sagrada</strong><br />

<strong>Família</strong>.<br />

39


40<br />

1<br />

2<br />

5<br />

3 4<br />

1. Veduta panoramica dell’antica<br />

Colonia Güell, dove fino agli anni<br />

Sessanta si producevano tele di<br />

fustagno e velluti<br />

2. Con il plastico stereo-funicolare<br />

Gaudí riesce a elaborare, a base<br />

di corde e di pesi, un calcolo<br />

approssimativo della forma di archi<br />

e colonne della chiesa della Colonia<br />

Güell; inoltre, con delle copie<br />

fotografiche, riporta sulla carta gli<br />

elementi di finitura del futuro tempio.<br />

Institut Amatller d’Art Hispànic.<br />

Arxiu Mas<br />

3 - 4 -5. Attualmente, la chiesa della<br />

Colonia Güell è come la lasciò Gaudí<br />

nel 1916.<br />

Arxiu Històric de la Ciutat de<br />

Barcelona. Arxiu Fotogràfic<br />

1. Vista panoràmica de l’antiga<br />

Colònia Güell, on fins als anys Seixanta<br />

es produïen teles de fustany i velluts.<br />

2. Amb el maqueta estereofunicular<br />

Gaudí aconsegueix elaborar, a base de<br />

cordes i de pesos, un càlcul aproximat<br />

de la forma d’arcs i columnes de<br />

l’església de la Colònia Güell; a més,<br />

amb copies fotogràfiques, reprodueix<br />

en paper els elements d’acabament del<br />

futur temple.<br />

Institut Amatller d’Art Hispànic.<br />

Arxiu Mas<br />

3 - 4 -5. Actualment, l’església de la<br />

Colònia Güell es troba tal i com la va<br />

deixar Gaudí el 1916.<br />

Arxiu Històric de la Ciutat de<br />

Barcelona. Arxiu Fotogràfic<br />

1. Acradadòrgia panoràmica de sa<br />

Colonia Güell antiga, in ue finas a sos<br />

annos Sessanta si produiant telas de<br />

fustàniu e belludos.<br />

2. Cun su plàsticu istèreu-funicolare<br />

Gaudí resessit a disinnare, a base de<br />

funes e de pesos, unu càlculu a ogru<br />

de sa forma de arcos e colunnas de<br />

sa crèsia de sa Colònia Güell; in prus,<br />

cun unas cantas còpias fotogràficas,<br />

ponet in su paperi sos elementos de<br />

finidura de su tèmpiu benidore. Institut<br />

Amatller d’Art Hispànic.<br />

Arxiu Mas<br />

3 - 4 -5. A su presente, sa crèsia de<br />

sa Colònia Güell est comente l’aiat<br />

lassada Gaudí in su 1916.<br />

Arxiu Històric de la Ciutat de<br />

Barcelona. Arxiu Fotogràfic<br />

1. Panoramic view of the old Güell<br />

Colony, where up to the 1960s fustian<br />

and velvet fabrics were produced.<br />

2. Using the polyfunicular model,<br />

Gaudí managed to obtain, using<br />

ropes and weights, an approximate<br />

calculation of the shape of the arches<br />

and columns of the Güell colony church;<br />

moreover, using photographic copies,<br />

he reproduced on paper the finishing<br />

elements of the future church. Institut<br />

Amatller d’Art Hispànic.<br />

Arxiu Mas<br />

3 - 4 -5. Currently, the church of the<br />

Güell colony is as it was left by Gaudí<br />

in 1916.<br />

Arxiu Històric de la Ciutat de<br />

Barcelona. Arxiu Fotogràfic


Le colonie operaie,<br />

motori del movimento<br />

industriale<br />

Frutto dell’industrializzazione sviluppatasi<br />

nei primi 30 anni del XIX secolo, nei<br />

successivi 20 anni proliferano le colonie<br />

operaie, una concezione di produzione<br />

industriale che allontana le fabbriche<br />

dalle città facendo confluire i lavoratori in<br />

piccoli nuclei urbani costruiti ex professo.<br />

Questa soluzione permette ai proprietari di<br />

scongiurare scioperi e sabotaggi, di tenere<br />

gli operai lontani dai nuclei sindacali e,<br />

al contempo, di ottimizzare le attività<br />

economiche; la vita in comunità, infatti,<br />

la vendita dei prodotti di prima necessità<br />

o l’affitto degli alloggi apportano risorse<br />

supplementari. D’altro canto, molte di<br />

queste colonie sorgono in luoghi lontani<br />

non tanto per evitare vertenze lavorative,<br />

quanto per poter sfruttare o godere della<br />

ricchezza della natura. Un esempio sono le<br />

città lungo alcuni fiumi che sono utilizzati<br />

come forza idromotrice per le fabbriche.<br />

Alcune colonie sono sopravvissute fino ai<br />

giorni nostri, ad esempio Colonia Güell,<br />

a Santa Coloma de Cervelló, a circa<br />

20 chilometri a nord-est di Barcellona,<br />

fondata da Eusebi Güell nel 1890. Per<br />

rendere più gradevole la vita degli operai,<br />

l’industriale commissiona la costruzione<br />

di una scuola, di un negozio di generi<br />

alimentari, di un casinò e addirittura di<br />

una palestra. Per il culto commissiona a<br />

Gaudí la costruzione di una chiesa che<br />

l’architetto colloca nella zona più alta<br />

del paese, in armonia con l’ambiente<br />

circostante. Gli studi preparatori risalgono<br />

al 1898, ma la prima pietra non viene<br />

posata fino al 1908, dato che il sistema<br />

utilizzato per calcolare le strutture era<br />

laborioso. I lavori subiscono dei ritardi e<br />

si interrompono definitivamente quando<br />

gli affari di Güell subiscono un tracollo e<br />

dichiara bancarotta.<br />

Della chiesa della Colonia Güell (1898-<br />

1914) vengono costruiti solo la cripta e<br />

l’atrio, la scala che porta alla chiesa e la<br />

base di uno dei campanili. Tuttavia, per<br />

il modo in cui è stata concepita, per la<br />

scelta dei materiali grezzi e l’utilizzo di<br />

forme geometriche complesse, quali le<br />

volte complesse di paraboloidi iperbolici,<br />

la chiesa è considerata una delle opere più<br />

emblematiche di Gaudí.<br />

Les colònies obreres,<br />

motors del moviment<br />

industrial<br />

Fruit de la industrialització que es va<br />

desenvolupar els primers 30 anys del<br />

segle XIX, cap a la meitat d’aquest segle<br />

proliferen les colònies obreres: una<br />

concepció de producció industrial que<br />

allunya les fàbriques de les ciutats fent<br />

que els treballadors s’agrupen en petits<br />

centres urbans construïts ex professo.<br />

D’aquesta manera, els propietaris eviten<br />

vagues i sabotatges, mantenint els<br />

treballadors lluny dels fogars sindicals i,<br />

alhora, optimitzen el propi negoci gràcies<br />

a la convivència en comunitat, com la<br />

venda de productes de primera necessitat<br />

o del lloguer dels mateixos habitatges.<br />

Per altra banda, moltes d’aquestes<br />

colònies sorgeixen en llocs llunyans, no ja<br />

per a evitar conflictes laborals, sinó per<br />

a poder explotar o gaudir de la riquesa<br />

de la natura. Un exemple són les ciutats<br />

properes a alguns rius dels quals s’obté la<br />

força motora per les fàbriques.<br />

Algunes colònies s’han mantingut fins<br />

als nostres dies, per exemple la Colònia<br />

Güell, a Santa Coloma de Cervelló,<br />

quasi 20 km al nord-est de Barcelona,<br />

i que havia estat fundada per Eusebi<br />

Güell el 1890. Per tal de simplificar la<br />

vida dels obrers, l’industrial encarrega<br />

la construcció d’una escola, una botiga<br />

d’alimentació, un casino i fins i tot un<br />

gimnàs. Per al culte encarrega a Gaudí<br />

la construcció d’una església que<br />

l’arquitecte col·loca en la zona més<br />

alta harmonitzant-la amb l’ambient. Els<br />

estudis preparatoris daten del 1898,<br />

però la primera pedra no es posa fins al<br />

1980, donat que el sistema utilitzat per<br />

a calcular les estructures era laboriós.<br />

Els treballs patiran retards i s’aturaran<br />

quan els negocis de Güell fan fallida. De<br />

l’Església de la Colònia Güell (1898-1914)<br />

es construeixen només la cripta i l’atri,<br />

l’escala que porta a l’església i la base<br />

d’un dels campanars. Tot i això, per<br />

la manera com va ser concebuda, per<br />

l’elecció dels materials en estat pur i<br />

l’ús de formes geomètriques complexes,<br />

com les voltes complexes de paraboloide<br />

hiperbòlics, és considera una de les obres<br />

més emblemàtiques de Gaudí.<br />

Sas colònias operajas,<br />

motores de su<br />

movimentu industriale<br />

Frutu de s’industrializatzione isvilupada<br />

in sos primos 30 annos de su de XIX<br />

séculos, cara a sa metade de custu séculu<br />

naschent sas colònias operajas, unu ghetu<br />

de produtzione industriale chi istèsiat sas<br />

fàbricas dae sas tzitades giughende_nche<br />

sos traballadores in nùcleos urbanos<br />

minores fraigados a nou. In custa manera,<br />

sos printzipales istransint isciòperos e<br />

dannos, adobiende sos traballadores a<br />

largu dae sos tzentros sindacales e, a<br />

bias, perfetzionant sos afares gràtzias a<br />

sa cunvivèntzia in comunidade, comente<br />

sa bèndida de produtos de netzessidade<br />

primàrgia o de sa pesone de sos aposentos<br />

matessi. De su restu, medas de custas<br />

colònias s’agatant in logos a largu, non<br />

prus pro istransire cuntierras de traballu,<br />

ma pro pòdere isfrutare o godire de sas<br />

richesas de sa natura. Un’esempru sunt sas<br />

tzitades oru·oru carchi frùmene dae su cale<br />

s’otenit sa fortza motritze pro sas fàbricas.<br />

Unas cantas colònias sunt lòmpidas finas<br />

a dies nostras, pro esempru cudda de<br />

Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló,<br />

pagu prus o mancu a 20 chilòmetros a<br />

nord-est de Bartzellona, e chi aiat fundadu<br />

Eusebi Güell in su 1890. Pro illebiare sa<br />

vida a sos operàjos, s’industriale cumandat<br />

a istantargiare un’iscola, una butega de<br />

cosa de papare, unu casinò e finas una<br />

palestra. Pro su cultu cummissionat a<br />

Gaudí su fràigu de una crèsia chi s’architetu<br />

nche ponet in sa zona prus arta in armonia<br />

cun s’ambiente. Sos istùdios de ammàniu<br />

printzìpiant in su1898, ma sa prima pedra<br />

non si ponet finas a su 1980, sende chi<br />

su sistema impreadu pro calculare sas<br />

istruturas ativu. Sos traballos ant a trigare<br />

e ant a èssere firmados cando sos afàrios<br />

de Güell intrant in bancarota. De sa Crèsia<br />

de sa Colònia Güell (1898-1914) si fraigat<br />

feti sa cripta e s’àtriu, s’iscalera chi nche<br />

leat a sa crèsia e a sa base de unu de sos<br />

campaniles. In tames, pro sa manera in sa<br />

cale est istada pessada, pro su séberu de<br />

sos materiales a s’istadu puru e s’impreu<br />

de formas geomètricas cumplessas,<br />

comente sas bòvedas cumplessas de<br />

parabolòides iperbòlicos, est cunsiderada<br />

una de sas òperas prus emblemàticas de<br />

Gaudí.<br />

The workers’ colonies,<br />

engines of the industrial<br />

movement<br />

In the wake of the industrialisation<br />

process which had developed in the first<br />

three decades of the 19th century, the<br />

mid-century was marked by the spread of<br />

workers’ colonies, an industrial concept<br />

whereby the factories were built outside<br />

the cities and workers were housed in<br />

small purpose-built villages. This enabled<br />

the factory owners to avoid strikes and<br />

acts of sabotage, as workers were kept<br />

away from the centres of union activity<br />

and It also helped to optimise their<br />

revenues, by monopolising the sale of<br />

victuals to these small communities or<br />

charging rent for the housing provided.<br />

However, many of these colonies were<br />

built in remote places not to avoid labour<br />

conflicts, but to better exploit natural<br />

resources. For instance, some were built<br />

on river banks to obtain hydraulic power<br />

for the factories.<br />

Some colonies have survived to our time,<br />

for instance the Güell colony at Santa<br />

Coloma de Cervelló, about 20 km northeast<br />

of Barcelona, founded by Eusebi Güell<br />

in 1890. To improve the workers’ lives, the<br />

industrialist commissioned the building<br />

of a school, a grocery store, a casino and<br />

even a gym. He also catered for religious<br />

needs, by commissioning Gaudí to build<br />

the church. The architect placed it at the<br />

highest point of the complex, setting it<br />

harmoniously within the environment.<br />

Preparatory studies were carried out in<br />

1898, but the first stone was only laid in<br />

1908, since the system used to calculate<br />

the structures was time consuming.<br />

Construction works proceeded at an<br />

uneven pace and were finally suspended<br />

after the Güell family went bankrupt. Only<br />

part of the original design of the Colonia<br />

Güell Church was built (1898-1914): the<br />

crypt and the atrium, the steps leading<br />

to the church, and the base of one of the<br />

bell towers. However, its conception, the<br />

choice of materials and the use of complex<br />

geometric form, such as the complex<br />

hyperbolic paraboloid vaults make this one<br />

of the most significant of Gaudí’s works.<br />

41


42<br />

Barcellona, città moderna,<br />

cosmopolita e di progresso<br />

Verso la fine del XIX secolo e l’inizio del XX<br />

secolo, la Catalogna vive uno dei momenti<br />

più significativi della sua storia artistica<br />

moderna grazie al dilagare del Modernismo.<br />

Considerato lo stile di un’epoca e di una<br />

generazione intera, la sua manifestazione<br />

e il suo sviluppo vengono sorretti da varie<br />

motivazioni, sia sociali, sia economiche e<br />

artistiche. Il consenso è tale che prende<br />

piede in modo significativo tra la popolazione,<br />

lasciando un segno indelebile nel paesaggio<br />

catalano. Il Modernismo in architettura è<br />

contraddistinto da proposte costruttive<br />

innovative e azzardate e dall’ingegnoso<br />

adattamento di elementi decorativi, in cui<br />

prevalgono elementi vegetali stilizzati e<br />

curve sinuose. Rivestono importanza anche<br />

gli elementi goticizzanti, in versione rivista<br />

e ammodernata, come tributo allo splendore<br />

di un’epoca ormai trascorsa. Barcellona è il<br />

capofila della grande produzione modernista<br />

in Spagna, sia quantitativamente che<br />

qualitativamente. L’architettura ha un ruolo<br />

rilevante nel paesaggio urbano e fa di<br />

questa città una delle più importanti a livello<br />

mondiale. Tra i numerosi e più importanti<br />

autori spiccano architetti come Lluís<br />

Domènech i Montaner (1849-1923) o Josep<br />

Puig i Cadafalch (1867-1956) che progettano<br />

edifici caratterizzati dall’innovazione,<br />

basati sulla tradizione, ma che optano,<br />

allo stesso tempo, per la modernità,<br />

accordando un ruolo fondamentale alle<br />

arti decorative. In quest’ultima e agitata<br />

porzione di secolo, Gaudí progetta diversi<br />

edifici che si allontanano dal Modernismo<br />

e che determinano lo sviluppo del suo stile.<br />

Al centro di Barcellona costruisce la Casa<br />

Calvet (1898-1900), dalla facciata e dal<br />

coronamento elaborati, e al nord della città,<br />

la Torre di Bellesguard (1900-1903), con<br />

soluzioni strutturali e costruttive originali.<br />

Entrambi gli edifici si distinguono per la<br />

sobrietà delle forme, la distribuzione degli<br />

spazi, la ricezione della luce e la grande<br />

presenza delle arti decorative.<br />

Fuori città, sulla costa della vicina villa di<br />

Sitges, Gaudí assistito dal collaboratore<br />

Francesc Berenguer (1866-1914) costruisce le<br />

Bodegas Güell (1895-1901), delle cantine per<br />

la lavorazione e la conservazione del vino che<br />

Eusebi Güell produce in quella stessa zona.<br />

Gaudí crea un edificio a sezione piramidale<br />

e, come di consueto, lo realizza utilizzando<br />

pietre locali, in armonia con il paesaggio<br />

roccioso nel quale è immerso.<br />

Barcelona, ciutat moderna,<br />

cosmopolita i de progrés<br />

Cap a la fi del segle XIX i l’inici del segle<br />

XX, Catalunya viu un dels moments més<br />

significatius de la seva història artística<br />

moderna gràcies al boom del Modernisme.<br />

Considerat l’estil d’una època i d’una<br />

entera generació, la seva manifestació i<br />

el seu desenvolupament se sostenen per<br />

diverses motivacions, tant socials, com<br />

econòmiques i artístiques. El consens<br />

és tal que guanya terreny de manera<br />

significativa entre la població, romanent per<br />

sempre inseparable del paisatge català. El<br />

Modernisme en arquitectura es distingeix<br />

per les noves propostes constructives,<br />

arriscades, i l’enginyós arranjament<br />

d’elements decoratius, amb elements<br />

vegetals estilitzats i corbes sinuoses com<br />

a elements més emprats. Tenen també<br />

importància els elements d’estil gòtic,<br />

en versió revisada i modernitzada, com a<br />

tribut a l’esplendor d’una època ja passada.<br />

Barcelona és el líder de la gran producció<br />

modernista a Espanya, tant quantitativa com<br />

qualitativament. L’arquitectura té un paper<br />

rellevant en el paisatge urbà i converteix<br />

la ciutat en una de les més importants a<br />

nivell mundial. Entre els nombrosos i més<br />

importants autors destaquen arquitectes<br />

com Lluís Domènech i Montaner (1849-1923)<br />

o Josep Puig i Cadafalch (1867-1956) amb<br />

edificis caracteritzats per la innovació,<br />

basats en la tradició, però que opten, al<br />

mateix temps, per la modernitat i on les arts<br />

decoratives juguen un paper fonamental.<br />

En aquesta última i agitada porció de<br />

segle, Gaudí projecta diversos edificis que<br />

s’allunyen del Modernisme i que determinen<br />

el desenvolupament del seu estil. Al centre<br />

de Barcelona construeix la Casa Calvet<br />

(1898-1900), amb façana i coronament<br />

elaborats, i al nord de la ciutat, la Torre de<br />

Bellesguard (1900-1903), amb solucions<br />

estructurals i constructives originals.<br />

Ambdues construccions es distingeixen per<br />

la sobrietat de les formes, la distribució<br />

dels espais, la recepció de la llum i la gran<br />

presència de les arts decoratives.<br />

Fora de la ciutat, en la costa de la propera<br />

vila de Sitges, Gaudí junt amb el seu<br />

col·laborador Francesc Berenguer (1866-<br />

1914) construeixen Cellers Güell (1895-1901),<br />

uns cellers per l’elaboració i la conservació<br />

del vi que Eusebi Güell produeix en aquella<br />

mateixa zona. Gaudí crea un edifici a secció<br />

piramidal i, com de costum, el construeix<br />

amb pedres de la zona, en harmonia amb el<br />

paisatge rocós en què està immers.<br />

Barcellona tzitade<br />

moderna, cosmopòlita e<br />

de progressu<br />

Acabende su de XIX sèculos e a s’inghitzu<br />

de su de XX sèculos, sa Catalogna bivet<br />

unu de sos momentos prus de significu de<br />

s’istòria sua artìstica moderna pro more de<br />

s’ampulada de su Modernismu. Cunsideradu<br />

s’istile de un’època e de una generatzione<br />

intrea, sa manifestatzione e s’isvilupu suo<br />

sunt acotzados dae unas cantas movitivas,<br />

siat sotziales, siat econòmicas e artìsticas.<br />

Su cunsensu est gasi mannu chi s’ispàrghinat<br />

in sa populatzione apitzighende si pro semper<br />

a su paesàgiu catalanu. Su Modernismu in<br />

architetura si distinghet pro sas propostas<br />

costrutivas, aconcaditzas, e s’adatamentu<br />

ingeniosu de elementos decorativos, sende<br />

sos elementos istilizados e sas curvas<br />

colobrinas sos elementos chi torrant de prus.<br />

Leant importu mannu fintzas sos elementos<br />

gotitzizantes, torrados a bìdere e annoados,<br />

comente tributu a sa galania de un’època<br />

comomai passada. Bartzellona est sa ghia<br />

de sa produtzione modernista ampra in<br />

Ispànnia, siat pro cantidade chi pro calidade.<br />

S’architetura tenet unu ruolu de importu in su<br />

paesàgiu urbanu e faghet de sa tzitade una<br />

de sas prus primorosas a livellu mundiale.<br />

Intre de sos paritzos e prus famados<br />

autores si denotant architetos che a Lluís<br />

Domènech i Montaner (1849-1923) o Josep<br />

Puig i Cadafalch (1867-1956) cun fràigos chi<br />

si distinghent pro s’annoamentu, fundadu<br />

subra de sa traditzione, ma chi sèberant, a<br />

su matessi tempus, sa modernidade e ue<br />

sas artes decorativas tenent unu ruolu de<br />

fundamentu. In custa ùrtima parte treulada<br />

de sèculu, Gaudí progetat paritzos fràigos<br />

chi s’istèsiant dae su Modernismu e chi<br />

apostìvigant s’isvilupu de s’istile. In su<br />

tzentru de Bartzellona fràigat a sa Casa<br />

Calvet (1898-1900), cun s’acarada e su<br />

coronamentu elaborados, e in su nord de sa<br />

tzitade, sa Turre de Bellesguard (1900-1903),<br />

cun solutziones istruturales e de fràigu<br />

originales. Ambos sos fràigos si distinghent<br />

dae sas formas abrandadas, s’assentu de<br />

sos ispàtzios, sa retzida de sa lughe e sa<br />

presèntzia ampra de sas artes decorativas.<br />

Foras de sa tzitade, in su ghetu de sa villa<br />

de Sitges acanta a in ie, a Gaudí l’agiudat<br />

su collaboradore Francesc Berenguer<br />

(1866-1914) pro fraigare sas Bodegas Güell<br />

(1895-1901), magasinos ue traballare e<br />

chistire su binu chi Eusebi Güell produit in<br />

cussos chirros. Gaudí creat unu edifìtziu a<br />

setzione piramidale e, comente fiat avesu, lu<br />

fràigat cun pedras de in ie, in armonia cun su<br />

paesàgiu rocàrgiu chi l’afùrriat.<br />

Barcelona, a modern,<br />

cosmopolitan and<br />

progressive city<br />

Between the late 19th and the early 20th<br />

century, Catalonia experienced one of the<br />

most significant periods of its modern art<br />

history: the Modernist movement. Considered<br />

to be the style of an epoch and of a whole<br />

generation, its birth and development were<br />

prompted by various social, economic and<br />

artistic factors. The modern movement was<br />

very popular, spreading significantly among<br />

the population and marking indelibly the<br />

Catalan landscape.<br />

Modernism in architecture was distinguished<br />

by new, daring design solutions and the<br />

ingenious adaptation of decorative elements,<br />

the most common being stylised plant<br />

elements and sinuous lines. Inspiration was<br />

also drawn from Gothic architecture, revised<br />

and modernised, paying homage to the<br />

splendour of days long gone. Barcelona was<br />

the leading centre of modernist production<br />

in Spain, as to both quantity and quality.<br />

Architecture played a key role in shaping the<br />

urban landscape and made it one of the most<br />

important cities worldwide.<br />

Among the many important architects we<br />

might mention Lluís Domènech i Montaner<br />

(1849-1923) and Josep Puig i Cadafalch<br />

(1867-1956) whose innovative buildings<br />

coupled tradition with modernity and<br />

assigned a fundamental role to the decorative<br />

arts. In this latter, hectic part of the century,<br />

Gaudí designed many buildings which moved<br />

away from Modernism and determined<br />

the development of its style. In the centre<br />

of Barcelona he built the Calvet House<br />

(1898-1900), having an ornate façade and top<br />

gable and, in the northern part of the city, the<br />

Bellesguard Tower (1900-1903), with original<br />

structural and construction solutions. Both<br />

works were marked by sobriety of form, the<br />

distribution of spaces, the use of light and the<br />

great presence of the decorative arts.<br />

Outside the city, on the coast at nearby<br />

Sitges, Gaudí was assisted by his collaborator<br />

Francesc Berenguer (1866-1914) in building<br />

the Bodegas Güell (1895-1901), a winery and<br />

wine cellars for Eusebi Güell. Gaudí created<br />

a pyramidal-section building, and, as was his<br />

wont, he built it using local stone, in harmony<br />

with the surrounding rocky landscape.


1. L’architetto Josep Puig<br />

costruisce la Casa Amatller<br />

(1898-1900), accanto alla<br />

Casa Batlló, seguendo il<br />

suo interesse personale per<br />

l’architettura nordeuropea e<br />

per il gotico catalano.<br />

Ramon Manent.<br />

2. Il Palazzo della Musica<br />

Catalana (1905-1908) è<br />

la sala dei concerti della<br />

corale Orfeó Català, una<br />

delle più prestigiose del<br />

mondo. L’edificio, costruito da<br />

Lluís Domènech, è ritenuto<br />

il massimo esempio di<br />

integrazione totale delle arti<br />

nel Modernismo.<br />

Pere Vivas – Ricard Pla.<br />

Triangle Postals<br />

3. <strong>La</strong> Casa Calvet di Gaudí<br />

segue la caratteristica<br />

tipologia delle case<br />

dell’Eixample, ma l’architetto<br />

la contraddistingue dando<br />

movimento alla facciata per<br />

mezzo di una tribuna, dei<br />

balconi e del coronamento.<br />

Premiata nel 1899 dal Comune<br />

di Barcellona come migliore<br />

edificio per abitazioni, è<br />

ancora oggi proprietà privata.<br />

Institut Amatller d’Art<br />

Hispànic. Arxiu Mas<br />

4. Nella zona nord di<br />

Barcellona Gaudí costruisce la<br />

Torre di Bellesguard, e la mette<br />

in armonia con l’ambiente<br />

circostante utilizzando l’ardesia<br />

locale. L’edificio, esposto ai<br />

quattro venti, è ancora una casa<br />

privata.<br />

Institut Amatller d’Art Hispànic.<br />

Arxiu Mas<br />

5. Le Cantine Güell si<br />

distinguono per il generoso<br />

utilizzo dell’arco parabolico<br />

e di elementi progettati<br />

espressamente, come un<br />

campanile slanciato, camini<br />

con ornamenti naturalistici e<br />

serramenti in ferro battuto.<br />

Furono adoperate come cantine<br />

per molti anni e poi cedute a un<br />

altro proprietario; attualmente<br />

ospitano un ristorante.<br />

1. L’arquitecte Josep Puig<br />

construeix la Casa Amatller<br />

(1898-1900), al costat de<br />

la Casa Batlló, seguint el<br />

seu interès personal per<br />

l’arquitectura nord-europea i<br />

pel gòtic català.<br />

Ramon Manent.<br />

2. El Palau de la Música<br />

Catalana (1905-1908) és la<br />

sala de concerts de la coral<br />

Orfeó Català, una de les més<br />

prestigioses del món. L’edifici,<br />

construït per Lluís Domènech,<br />

es considera el màxim<br />

exemple de integració total<br />

de les arts en el Modernisme.<br />

Pere Vivas – Ricard Pla.<br />

Triangle Postals<br />

3. <strong>La</strong> Casa Calvet de Gaudí<br />

segueix la característica<br />

tipologia de les cases de<br />

l’Eixample, però l’arquitecte<br />

la distingeix donant moviment<br />

a la façana mitjançant<br />

una tribuna, balcons i el<br />

coronament. Premiada el<br />

1899 per l’Ajuntament de<br />

Barcelona com al millor edifici<br />

per habitatges, és encara avui<br />

propietat privada.<br />

Institut Amatller d’Art<br />

Hispànic. Arxiu Mas<br />

4. En la zona nord de<br />

Barcelona Gaudí construeix la<br />

Torre de Bellesguard, i la posa<br />

en harmonia amb l’ambient<br />

del voltant utilitzant la pissarra<br />

local. L’edifici, exposat als<br />

quatre vents, és encara una<br />

casa privada.<br />

Institut Amatller d’Art Hispànic.<br />

Arxiu Mas<br />

5. Els Cellers Güell es<br />

distingeixen per l’ús generós<br />

de l’arc parabòlic i d’elements<br />

projectats expressament, com<br />

un campanar esvelt, xemeneies<br />

amb decoracions naturalistes<br />

i fusteria en ferro forjat. Van<br />

ser utilitzades com a cellers<br />

durant molts anys i després<br />

cedides a un altre propietari;<br />

en l’actualitat allotgen un<br />

restaurant.<br />

1. S’architetu Josep Puig<br />

fràigat sa Casa Amatller<br />

(1898-1900), acanta a<br />

Casa Batlló, sighende<br />

s’interessu suo personale pro<br />

s’architetura nordeuropea e<br />

pro su gòticu catalanu.<br />

Ramon Manent<br />

2. Su Palatzu de sa Mùsica<br />

Catalana (1905-1908) est sa<br />

sala de sos cuntzertos de sa<br />

corale Orfeó Català, una de<br />

sas prus numenadas de su<br />

mundu. S’edifitzu, fraigadu<br />

dae Lluís Domènech, est<br />

leadu a cunsideru s’esempru<br />

prus mannu de integratzione<br />

totale de sas artes in su<br />

Modernismu.<br />

Pere Vivas – Ricard Pla.<br />

Triangle Postals<br />

3. Sa Casa Calvet de Gaudí<br />

sighit sos piessinnos de<br />

s’Eixample, ma s’architetu la<br />

distinghet dende moimentu a<br />

s’acarada pro mèdiu de una<br />

tribuna, de passadissos e de<br />

su coronamentu. Premiada<br />

in su 1899 dae sa Comuna<br />

de Bartzellona comente su<br />

mègius fràigu pro abitatzione,<br />

est galu oe in die propriedade<br />

privada.<br />

Institut Amatller d’Art<br />

Hispànic. Arxiu Mas<br />

4. In sa parte nord de<br />

Bartzellona Gaudí fràigat sa<br />

Turre de Bellesguard, e la ponet<br />

in armonia cun s’ambiente a<br />

indùrriu impreende sa pedra<br />

bàina de su logu. Su fràigu,<br />

postu a sos bator bentos, est<br />

galu una domo privada.<br />

Institut Amatller d’Art Hispànic.<br />

Arxiu Mas<br />

5. Sos Magasinos Güell<br />

si distinghent pro s’impreu<br />

mannu de s’arcu parabòlicu e<br />

de sos elementos progetados<br />

a craru, comente campanile<br />

longu, zimineras cun ondras<br />

naturalìsticas e serramentas<br />

in ferru. Los aiant impitados<br />

comente magasinos pro paritzos<br />

annos e posca dados a un’àteru<br />

mere; como b’at unu ristorante.<br />

1. Architect Josep Puig<br />

built the Amatller House<br />

(1898-1900), next to the Batlló<br />

House, following his personal<br />

interest for Northern-<br />

European architecture and the<br />

Catalan Gothic.<br />

Ramon Manent.<br />

2. The Catalan Music<br />

Palace (1905-1908) is the<br />

concert hall of the Orfeó<br />

Català choir, one of the most<br />

prestigious in the world.<br />

The building, built by Lluís<br />

Domènech, is considered<br />

the highest example of total<br />

integration of the arts in<br />

Modernism.<br />

Pere Vivas – Ricard Pla.<br />

Triangle Postals<br />

3. Gaudí’s Calvet House is<br />

based on the characteristic<br />

type of building in the<br />

Eixample, but the architect<br />

distinguishes it by adding<br />

movement to the façade,<br />

by means of a gallery, the<br />

balconies and the top gable. In<br />

1899 it received the Barcelona<br />

city award as the best<br />

residential building. It is still<br />

privately owned.<br />

Institut Amatller d’Art<br />

Hispànic. Arxiu Mas<br />

4. In the northern area of<br />

Barcelona, Gaudí built the<br />

Bellesguard tower, matching<br />

it harmoniously with the<br />

surrounding environment by<br />

using local slate. The building,<br />

exposed to the four winds, is<br />

still a private house.<br />

Institut Amatller d’Art Hispànic.<br />

Arxiu Mas<br />

5. The Güell winery is<br />

marked by the generous use<br />

of parabolic arches and by<br />

expressly designed elements,<br />

such as a slender bell tower,<br />

chimneys with naturalistic<br />

decorations and wrought iron<br />

railings.<br />

The winery was in operation<br />

for a number of years, was<br />

subsequently sold and currently<br />

hosts a restaurant.<br />

1 2<br />

3 4<br />

5<br />

43


44<br />

1 2<br />

3<br />

1. Il Park Güell a maggio<br />

del 1914, subito dopo<br />

l’abbandono dei lavori di<br />

costruzione. L’immagine<br />

mostra i marciapiedi<br />

a pianta ondulata e le<br />

principali edificazioni del<br />

complesso.<br />

Arxiu Històric de la Ciutat de<br />

Barcelona. Arxiu Fotogràfic<br />

2. <strong>La</strong> funzione originaria<br />

del Chalet di Catllaràs era<br />

quella di ospitare gli<br />

ingegneri e i tecnici della<br />

“Compañía de Cementos y<br />

Asfaltos ASLAND”, la prima<br />

fabbrica di cemento portland<br />

in Spagna, proprietà di<br />

Eusebi Güell e sita nei<br />

Pirenei catalani. Oggi, dopo<br />

notevoli rifacimenti, è una<br />

casa per colonie.<br />

3. L’ospedale di Santa<br />

Creu i Sant Pau (1901-1912)<br />

fu costruito da Lluís<br />

Domènech come ospedale<br />

civico della Barcellona<br />

moderna. Sorge su una<br />

superficie di 140.000 m,<br />

dove sorgono padiglioni e<br />

altri servizi circondati da<br />

giardini.<br />

A. Roisin. Arxiu Històric de<br />

la Ciutat de Barcelona.<br />

Arxiu Fotogràfic<br />

1. El Parc Güell al maig<br />

del 1914, immediatament<br />

després d’abandonar els<br />

treballs de construcció. <strong>La</strong><br />

imatge mostra les voreres<br />

de planta ondulada i les<br />

principals edificacions del<br />

complex. Arxiu Històric de<br />

la Ciutat de Barcelona. Arxiu<br />

Fotogràfic<br />

2. The original function of<br />

the Chalet of Catllaràs was<br />

as housing for the engineers<br />

and technicians of the<br />

“Compañía de Cementos y<br />

Asfaltos ASLAND”, the first<br />

Portland cement factory in<br />

Spain, property of Eusebi<br />

Güell and located in the<br />

Catalan Pyrenees. Today,<br />

after substantial renovation,<br />

it has been turned into a<br />

holiday camp residence.<br />

3. The hospital of Santa<br />

Creu i Sant Pau (1901-1912)<br />

was built by Lluís Domènech<br />

as a civic hospital for<br />

modern Barcelona. It is built<br />

on a 140,000 m2 area, which<br />

also has pavilions and other<br />

facilities surrounded by<br />

gardens.<br />

A. Roisin. Arxiu Històric de<br />

la Ciutat de Barcelona.<br />

Arxiu Fotogràfic<br />

1. Su Park Güell in<br />

maju 1914, a pustis de su<br />

disamparu de sos traballos<br />

de fràigu. S’immàgine<br />

mustrat sos marciapees<br />

a pranta ondulada e sos<br />

fràigos prus de importu in su<br />

cumplessu.<br />

Arxiu Històric de la Ciutat de<br />

Barcelona. Arxiu Fotogràfic<br />

2. Sa funtzione originària<br />

de su Chalet di Catllaràs<br />

fiat cussa de ospitare sos<br />

ingennieris e sos tècnicos de<br />

sa “Compañía de Cementos<br />

y Asfaltos ASLAND”, sa<br />

prima fàbrica de tzimentu<br />

Portland in Ispànnia,<br />

propriedade de Eusebi Güell<br />

e posta in sos Pireneos<br />

catalanos. Oe, a pustis de<br />

paritzos acontzos, est una<br />

domo pro colònias.<br />

3. S’ospidale de Santa<br />

Creu i Sant Pau (1901-1912)<br />

fraigadu dae Lluís Domènech<br />

comente ospidale tzìvicu<br />

de sa Bartzellona moderna.<br />

Est in una superfitze de<br />

140.000m, ue bi sunt<br />

padilliones e àteros<br />

servìtzios afurriados dae<br />

giardinos.<br />

A. Roisin. Arxiu Històric de<br />

la Ciutat de Barcelona.<br />

Arxiu Fotogràfic<br />

1. Il Park Güell in<br />

May 1914, right after<br />

abandonment of construction<br />

works. The photo shows the<br />

undulated plan pavements<br />

and the main buildings in the<br />

complex. Arxiu Històric de la<br />

Ciutat de Barcelona.<br />

Arxiu Fotogràfic<br />

2. The original function of<br />

the Chalet of Catllaràs was<br />

as housing for the engineers<br />

and technicians of the<br />

“Compañía de Cementos y<br />

Asfaltos ASLAND”, the first<br />

Portland cement factory in<br />

Spain, property of Eusebi<br />

Güell and located in the<br />

Catalan Pyrenees. Today,<br />

after substantial renovation,<br />

it has been turned into a<br />

holiday camp residence.<br />

3. The hospital of Santa<br />

Creu i Sant Pau (1901-1912)<br />

was built by Lluís Domènech<br />

as a civic hospital for<br />

modern Barcelona. It is built<br />

on a 140,000 m2 area, which<br />

also has pavilions and other<br />

facilities surrounded by<br />

gardens.<br />

A. Roisin. Arxiu Històric de<br />

la Ciutat de Barcelona.<br />

Arxiu Fotogràfic


<strong>La</strong> natura come<br />

spazio di creazione<br />

Durante gli ultimi anni de XIX secolo,<br />

l’aumento della popolazione delle grandi<br />

città genera nuove esigenze sociali: si<br />

consolidano i modelli urbani incentrati<br />

su importanti assi viari e di distribuzione<br />

dei distretti, sia secondo la pianificazione<br />

circolare, come a Parigi, o sulla base<br />

della quadrettatura reticolare omogenea,<br />

come a Buenos Aires, Chicago, Kyoto<br />

o Barcellona, città che si espande<br />

rapidamente.<br />

<strong>La</strong> crescita urbana non riguarda solo<br />

gli alloggi, ma anche le infrastrutture<br />

come i mercati, gli ospedali o le chiese.<br />

<strong>La</strong> speculazione edilizia si diffonde,<br />

accentuando ulteriormente le evidenti<br />

differenze di classe. Proprio in questo<br />

contesto Eusebi Güell commissiona a<br />

Gaudí una città dal carattere privato,<br />

secondo il gusto anglosassone delle<br />

“città giardino”. Si tratta del Parque<br />

Güell (1901-1914), una città dentro la<br />

città, un luogo privilegiato circondato<br />

dalla natura e lontano dal rumore<br />

delle fabbriche, accessibile solo a una<br />

minoranza selezionata di 60 famiglie. Nel<br />

suo progetto, Gaudí prevede tutti servizi<br />

necessari: viadotti, piazzette, vie, muri<br />

di cinta, padiglioni per la portineria, una<br />

scalinata d’accesso, una grande piazza,<br />

un mercato, la riserva d’acqua, ecc. Il<br />

parco Güell non verrà mai realizzato<br />

così com’era stato progettato per<br />

problemi economici, però rappresenta un<br />

pregevole esempio dell’inserimento di<br />

un insieme architettonico nella natura.<br />

L’architetto utilizza i viadotti per far<br />

fronte ai dislivelli naturali e sfrutta le<br />

pietre degli scavi per realizzare elementi<br />

architettonici. Per questo ampio progetto,<br />

Gaudí si avvale anche di elementi<br />

prefabbricati da lui creati.<br />

Coincidono, come periodo e<br />

progettazione, i Jardines Artigas (1905)<br />

creati da Gaudí a <strong>La</strong> Pobla de Lillet, nei<br />

Pirenei catalani, e il Chalet de Catllaràs<br />

(1905), che costruisce per Eusebi Güell<br />

nella stessa località, con pareti che<br />

formano un’ogiva continua che unisce la<br />

facciata e il tetto.<br />

<strong>La</strong> natura com<br />

a espai de creació<br />

Durant els últims anys del segle XIX,<br />

l’augment de la població en les grans<br />

ciutats comporta noves exigències en la<br />

societat consolidant els models urbans<br />

d’importants eixos viaris i de distribució<br />

de districtes, tant segons la planificació<br />

circular, com a Paris, com la quadriculació<br />

reticular homogènia, com a Buenos Aires,<br />

Chicago, Kyoto o Barcelona, ciutat que<br />

s’expandeix ràpidament.<br />

El creixement urbana no té a veure només<br />

amb els habitatges sinó també amb les<br />

infraestructures, com mercats, hospitals<br />

o esglésies. Per tant l’especulació dels<br />

terrenys esdevé una praxi i la diferència<br />

entre les classes un fet evident.<br />

Precisament en aquest context Eusebi<br />

Güell encarrega a Gaudí una ciutat amb<br />

caràcter privat, segons el gust anglosaxó<br />

de les “ciutats jardí”. Es tracta del Parc<br />

Güell (1901-1914), una ciutat dins la<br />

ciutat, un lloc privilegiat envoltat per la<br />

natura i lluny del soroll de les fàbriques,<br />

accessible només per a una minoria<br />

seleccionada de 60 famílies. En el seu<br />

projecte, Gaudí preveu tots els serveis<br />

necessaris: viaductes, placetes, carrers,<br />

muralles, pavellons per a la porteria,<br />

escalinata d’accés, una gran plaça, un<br />

mercat, reserva d’aigua... Malgrat que<br />

el Parc Güell no es va realitzar tal i com<br />

havia estat projectat per problemes<br />

econòmics, aquest conjunt es caracteritza<br />

per la integració de l’arquitectura en la<br />

natura. L’arquitecte utilitza els viaductes<br />

per fer front als desnivells naturals i<br />

explota les pedres de les excavacions per<br />

a realitzar elements arquitectònics. Per<br />

a aquest ampli projecte, Gaudí fa servir<br />

també d’elements prefabricats creats per<br />

ell. Coincideixen, en període i projecció,<br />

els Jardins Artigas (1905) creats per<br />

Gaudí a <strong>La</strong> Pobla de Lillet, als Pirineus<br />

catalans, i el Xalet de Catllaràs (1905),<br />

que construeix per a Eusebi Güell en la<br />

mateixa localitat, amb parets que formen<br />

una ogiva continua que uneix la façana i<br />

el teulat.<br />

Sa natura comente<br />

ispàtziu de creatzione<br />

In sos ùrtimos annos de su de XIX<br />

sèculos, s’ismanniada de sa populatzione<br />

in sas tzitades mannas cajonat bisòngios<br />

noos in sa sotziedade afortiende sos<br />

modellos urbanos de asses viàrios de<br />

importu e de derramadura de distretos,<br />

siat segundu sa pianificatzione a chircu,<br />

comente in Parigi, o sa cuadretadura a<br />

retza parìvile, comente in Buenos Aires,<br />

Chicago, Kyoto o Bartzellona, tzitade chi<br />

s’ismànniat a sa lestra.<br />

Sa crèschida urbana non pertenet<br />

feti a sas domos ma fintzas a sas<br />

infrastruturas, che a mercados, ospidales<br />

o crèsias. Duncas s’ispeculatzione de sos<br />

terrinos divenit una costumàntzia fitiana<br />

e sa diferèntzia intre de sas classes<br />

una cosa ladina. In custu cuntestu etotu<br />

Eusebi Güell cummissionat a Gaudí una<br />

tzitade a caràtere privadu, segundu su<br />

gustu anglosàssone de sas “tzitades<br />

giardinu”. Est su Park Güell (1901-1914),<br />

una tzitade in intro de sa tzitade, unu<br />

logu serradu afurriadu dae sa natura<br />

e dae su fracassu de sas fàbricas,<br />

ue bi podent intrare feti una minoria<br />

seletzionada de 60 famìlias. In su progetu<br />

suo, Gaudí pensat a totu sos servìtzios:<br />

viadotos, pratzigheddas, bias, muros,<br />

padilliones, iscalinas pro intrare, una<br />

pratza manna, unu mercadu, reserva<br />

de abba. Mancari chi su Park Güell non<br />

siat fatu gasi comente progetadu pro<br />

neghe de problemas econòmicos, totu<br />

custu si distinghet pro s’insertada in sa<br />

natura. S’architetu impitat sos viadotos<br />

pro abrandare sos dislivellos naturales e<br />

disfrutat sas pedras de sos isfossos pro<br />

fàghere elementos architetònicos. Pro<br />

custu progetu mannu, Gaudí disfrutat<br />

de elementos prefabricados creados<br />

dae issu. Cointzident comente perìodu<br />

de progetatzione, sos Jardines Artigas<br />

(1905) creados dae Gaudí a <strong>La</strong> Pobla de<br />

Lillet, in sos Pireneos catalanos, e su<br />

Chalet de Catllaràs (1905), chi fràigat<br />

pro Eusebi Güell in ie etotu, cun pinnas<br />

chi formant un’ogiva sighida chi aunit<br />

s’acarada a sa bòvida.<br />

Nature as a space<br />

of creation<br />

In the last years of the 19th century, the<br />

population growth in the large cities<br />

brought to light new needs, such as the<br />

planning of urban expansion models<br />

based on a pattern of main streets and<br />

the distribution of neighbourhoods,<br />

following either a circular scheme, as<br />

in Paris, or a grid pattern as in Buenos<br />

Aires, Chicago, Kyoto or Barcelona, a city<br />

which expanded rapidly.<br />

Urban growth was marked by the<br />

development not only of housing, but also<br />

of facilities such as markets, hospitals<br />

or churches. <strong>La</strong>nd speculation became<br />

a widespread practice, making the<br />

difference between the classes all the<br />

more evident. It was in this context that<br />

Eusebi Güell commissioned Gaudí to build<br />

a private city, according to the Anglo-<br />

Saxon taste for “garden cities”. This was<br />

the Güell Park (1901-1914), a city within<br />

the city, a privileged place immersed in<br />

nature and far from the din of factories,<br />

reserved for a privileged group of sixty<br />

families. Gaudí’s project provided for<br />

all necessary services: viaducts, small<br />

squares, streets, boundary walls, porter’s<br />

pavilions, access steps, a large square, a<br />

market, a water reservoir... Although the<br />

Güell Park was not in the end completed<br />

according to its original design, it is<br />

marked by the integration of architecture<br />

with nature. The architect used viaducts<br />

over uneven parts of the terrain, and<br />

used the stone from excavations to<br />

create architectural elements. For this<br />

large-scale project, Gaudí also used<br />

prefabricated elements he created<br />

himself.<br />

Other works he produced in the same<br />

years and in similar style are the Jardines<br />

Artigas (1905), built at <strong>La</strong> Pobla de Lillet,<br />

in the Catalan Pyrenees and the Chalet<br />

de Catllaràs (1905), which he built for<br />

Eusebi Güell in the same locality, whose<br />

walls form a continuous ogive uniting the<br />

facade with the roof.<br />

45


46<br />

<strong>La</strong> chiesa<br />

nella società civile<br />

Pervaso da un profondo spirito religioso,<br />

Gaudí evoca spesso i paesaggi biblici<br />

nella sue opere, come avviene con il<br />

progetto del Collegio Teresiano o della<br />

chiesa della Colonia Güel o con i progetti<br />

caratterizzati da uno spiccato carattere<br />

religioso e simbolico: il monumento<br />

dedicato al Primer Misterio de Gloria<br />

del rosario monumentale di Montserrat<br />

(1900-1907) e il restauro della cattedrale<br />

di Palma di Maiorca (1903-1914).<br />

Nel caso di Montserrat, Gaudí integra<br />

il suo progetto nel paesaggio naturale<br />

inserendo l’edificio nella roccia della<br />

montagna di Montserrat, luogo in cui<br />

fu scoperta la statua della Moreneta,<br />

patrona della Catalogna, luogo di culto<br />

e riflessione.<br />

Per quanto riguarda il secondo caso,<br />

egli interviene nel restauro del tempio<br />

maiorchino per restituirgli la magnificenza<br />

spaziale che lo caratterizzava in<br />

origine e, imprimendogli il suo stile<br />

senza travalicare in imitazioni gotiche,<br />

conferisce un nuovo assetto allo spazio<br />

per renderlo più funzionale e adattarlo<br />

alle esigenze della nuova liturgia.<br />

L’església<br />

en la societat civil<br />

Coneixent la litúrgia catòlica de la Bíblia,<br />

Gaudí evoca sovint els paisatges en les<br />

seves obres. Açò és el que succeeix al<br />

Col·legi de les Teresianes o a l’Església<br />

de la Colònia Güell. Afectarà, a més, els<br />

projectes caracteritzats per un marcat<br />

caràcter religiós i simbòlic: el monument<br />

dedicat al Primer Misteri de Glòria del<br />

rosari monumental de Montserrat (1900-<br />

1907) i la restauració de la catedral de<br />

Palma de Mallorca (1903-1914). Pel que<br />

fa al primer cas, Gaudí integra el seu<br />

projecte en el paisatge natural perforant<br />

la roca de la muntanya de Montserrat,<br />

símbol espiritual on va ser descoberta la<br />

patrona de Catalunya, que converteix en<br />

lloc de culte i reflexió.<br />

Pel que fa al segon cas, intervé en la<br />

restauració del temple mallorquí amb<br />

la finalitat de restablir la magnificència<br />

espacial que li pertocava en l’origen i,<br />

amb el seu estil i sense imitar el gòtic,<br />

dona un nou arranjament a l’espai per<br />

fer-lo més funcional i per adaptar-lo a les<br />

exigències de la nova litúrgia.<br />

Sa crèsia in sa<br />

sotziedade tzivile<br />

Connoschende sa liturgia catòlica de sa<br />

Bìblia, Gaudí ammentat a s’ispissu sos<br />

paesàgios in sas òperas suas. Custu est<br />

su chi acuntesset pro su Colegio de las<br />

Teresianas o in sa Crèsia de sa Colonia<br />

Güell. At a pertocare in prus sos progetos<br />

cun unu piessinnu religiosu e simbòlicu<br />

forte: su monumentu dedicadu a su<br />

Primer Misterio de Gloria de su rosàriu<br />

monumentale de Montserrat (1900-<br />

1907) e s’acontzu de sa sea de Palma de<br />

Mallorca (1903-1914). Pro su chi atenet a<br />

su primu casu, Gaudí arressat su progetu<br />

suo in su paesàgiu naturale istampende<br />

sa roca de su monte de Montserrat,<br />

sìmbulu ispirituale ue aiant iscobertu sa<br />

patrona de sa Catalùnia, chi fùrriat a logu<br />

de cultu e meledu. Pro su chi atenet a<br />

su segundu casu, intervenit in s’acontzu<br />

de su tèmpiu mallorchinu cun sa punna<br />

de torrare a dare sa mannifighèntzia<br />

ispatziale chi teniat a cumintzos e, cun<br />

s’istile suo e sena imitare su gòticu, dat<br />

unu disponimentu a s’ispàtziu pro lu<br />

fàghere funtzionale e pro l’adatare a sos<br />

bisòngios de sa liturgia noa.<br />

The church<br />

in civil society<br />

Gaudí’s catholic faith is expressed in<br />

many of his works. For instance in the<br />

Colegio de las Teresianas or in the Church<br />

of the Güell Colony. He also designed<br />

works of a marked religious and symbolic<br />

nature: the monument dedicated to<br />

the Primer Misterio de la Gloria of the<br />

Monumental Rosary at Montserrat (1900-<br />

1907) and the renovation of the Cathedral<br />

of Palma de Mallorca (1903-1914). In<br />

the first case, Gaudí incorporated the<br />

project within the natural landscape by<br />

perforating the rock of the mountain of<br />

Montserrat, a spiritual symbol where<br />

the Patron Saint of Catalonia was<br />

found, which he turned into a place of<br />

worship and meditation. In the Cathedral<br />

of Mallorca, Gaudí’s intention was to<br />

return the building to its original spatial<br />

magnificence. Using his style and without<br />

imitating the Gothic, he modified the<br />

interior space to make it more functional<br />

and adapt it to the requirements of the<br />

new liturgy.


1. Il Primo Mistero della<br />

Gloria come lo lasciò<br />

Gaudí nel 1907, quando si<br />

esaurirono i fondi.<br />

Il complesso fu completato<br />

alcuni anni dopo in una<br />

versione semplificata<br />

di Jeroni Martorell, e<br />

inaugurato nel 1916.<br />

Arxiu Històric de la Ciutat<br />

de Barcelona.<br />

Arxiu Fotogràfic<br />

2. Il restauro della<br />

cattedrale di Palma di<br />

Maiorca porta Gaudí a<br />

svolgere vari lavori, come<br />

lo spostamento delle<br />

pale d’altare gotiche e<br />

barocche, il cambiamento<br />

di posto del coro, l’apertura<br />

della cappella della<br />

Trinità, la sistemazione di<br />

nuovi pulpiti, l’apertura<br />

di finestroni gotici, il<br />

montaggio di vetrate,<br />

l’installazione di un<br />

baldacchino, la decorazione<br />

dei muri interni e la<br />

fabbricazione degli arredi.<br />

1. El Primer Misteri de<br />

la Glòria com el va deixar<br />

Gaudí el 1907, quan es<br />

van exhaurir els fons. El<br />

complex es va completar<br />

alguns anys després en<br />

una versió simplificada de<br />

Jeroni Martorell, i va ser<br />

inaugurat el 1916. Arxiu<br />

Històric de la Ciutat de<br />

Barcelona.<br />

Arxiu Fotogràfic<br />

2. <strong>La</strong> restauració de<br />

la catedral de Palma<br />

de Mallorca porta<br />

Gaudí a desenvolupar<br />

diverses obres, com ara<br />

el desplaçament de les<br />

pales d’altar gòtiques i<br />

barroques, el canvi de lloc<br />

del cor, l’obertura de la<br />

capella de la Trinitat, la<br />

col·locació de nous púlpits,<br />

l’obertura de finestrals<br />

gòtics, el muntatge de<br />

vitralls, la instal·lació d’un<br />

baldaquí, la decoració dels<br />

murs interns i la fabricació<br />

dels ornaments.<br />

1. 1. Su Primu Misteru<br />

de sa Glòria comente l’aiat<br />

lassadu Gaudí in su 1907,<br />

cando fiat acabadu su<br />

dinari. Su cumplessu l’aiant<br />

acabadu unos cantos annos<br />

a pustis in una versione<br />

semplificada de Jeroni<br />

Martorell, e inchingiadu in<br />

su 1916.<br />

Arxiu Històric de la Ciutat<br />

de Barcelona.<br />

Arxiu Fotogràfic<br />

2. 2. S’acontzu de sa<br />

sea de Palma de Maiorca<br />

ispinghet a Gaudí a fàghere<br />

paritzos traballos, comente<br />

su tramudu de sas palas de<br />

altare gòticas e barocas,<br />

sa mudadura de logu de<br />

su coro, s’abertura de sa<br />

capella de sa Trinidade,<br />

s’assentada de sa trona,<br />

s’abertura de sas ventanas<br />

gòticas, s’assètiu de<br />

bidrieras, s’installatzione<br />

de unu dosèliu, sa<br />

decoratzione de sos muros<br />

internos e sa fabricatzione<br />

de sos arredos.<br />

1 2<br />

1. The First Mystery of<br />

the Glory as left by Gaudí<br />

in 1907, when funding<br />

dried up. The complex was<br />

completed some years later<br />

in a simplified version by<br />

Jeroni Martorell, and was<br />

officially opened in 1916.<br />

Arxiu Històric de la Ciutat<br />

de Barcelona.<br />

Arxiu Fotogràfic<br />

2. The main changes<br />

Gaudí brought to the Palma<br />

de Mallorca Cathedral<br />

included the relocation of<br />

the Gothic and Baroque<br />

retablos, the relocation of<br />

the choir stalls, the opening<br />

of the Trinity Chapel, new<br />

pulpits, the restoration of<br />

large gothic windows, the<br />

provision of stained-glass<br />

windows, a baldachin,<br />

decoration of the interior<br />

walls and the design of<br />

furniture.<br />

47


48<br />

1 2<br />

3<br />

1. Nella Casa Batlló<br />

Gaudí arreda l’abitazione<br />

dei proprietari, al primo<br />

piano. Costruisce pareti e<br />

soffitti senza soluzione di<br />

continuità e progetta parquet,<br />

parapetti, porte di varie<br />

dimensioni, vetrate e mobili,<br />

tra cui spiccano le sedie e le<br />

cassapanche della sala da<br />

pranzo, che si adattano<br />

con precisione all’anatomia<br />

umana.<br />

Institut Amatller d’Art<br />

Hispànic. Arxiu Mas<br />

2. Nel 1906 Gaudí progetta<br />

un modello di mattonella<br />

per la fabbrica di pavimenti<br />

Escofet, di colore blu pallido<br />

e in rilievo, da cui si formano<br />

tre disegni nuovi quando<br />

è circondata da altre sei<br />

mattonelle uguali.<br />

Ramon Manent<br />

3. <strong>La</strong> Casa Batlló mostra<br />

chiaramente che Gaudí<br />

intendeva l’architettura e la<br />

decorazione come un tutt’uno<br />

inseparabile. <strong>La</strong> facciata<br />

in trencadís maiolicato, la<br />

particolare tribuna dalle<br />

forme naturalistiche e lo<br />

straordinario coronamento<br />

ne fanno una delle creazioni<br />

artistiche più ambiziose<br />

dell’epoca.<br />

Institut Amatller d’Art<br />

Hispànic. Arxiu Mas<br />

1. En la Casa Batlló Gaudí<br />

decora l’habitatge dels<br />

propietaris, al primer pis.<br />

Construeix parets i sostres<br />

sense solució de continuïtat<br />

i projecta parquet, baranes,<br />

portes de varies dimensions,<br />

vitralls i mobles, entre els<br />

quals destaquen les cadires i<br />

els caixabancs del menjador,<br />

que s’adapten amb precisió a<br />

l’anatomia humana.<br />

Institut Amatller d’Art<br />

Hispànic.<br />

Arxiu Mas<br />

2. El 1906 Gaudí projecta<br />

un model de rajola per a la<br />

fàbrica de terres Escofet, de<br />

color blau clar i en relleu, a<br />

partir de la qual es formen<br />

tres nous dissenys quan està<br />

envoltada d’altres sis rajoles<br />

iguals.<br />

Ramon Manent<br />

3. <strong>La</strong> Casa Batlló mostra<br />

clarament que Gaudí entenia<br />

l’arquitectura i la decoració<br />

com un tot inseparable.<br />

<strong>La</strong> façana en trencadís de<br />

majòlica, l’especial tribuna<br />

amb formes naturalistes i<br />

l’extraordinari coronament<br />

en fan una de les creacions<br />

artístiques més ambicioses<br />

de l’època.<br />

Institut Amatller d’Art<br />

Hispànic. Arxiu Mas<br />

1. In sa Casa Batlló Gaudí<br />

arredat sa domo de sos<br />

meres in su primu pianu.<br />

Fraigat pinnas e bòvidas in<br />

fila a pare e progetat parquet,<br />

parapetos, ghennas de<br />

mannària diferente, bidrieras<br />

e mòbiles, intre de sos cales<br />

si distinghent sas cadiras e<br />

sas arcas de s’aposentu de<br />

papare, chi s’adatant bene a<br />

s’anatomia umana.<br />

Institut Amatller d’Art<br />

Hispànic. Arxiu Mas<br />

2. In su 1906 Gaudí<br />

progetat unu modellu de<br />

arregiola pro sa fàbrica<br />

de pamentos Escofet, de<br />

colore brau e in rilievu, dae<br />

ue si formant tres disinnos<br />

noos cando est afurriada<br />

dae àteras ses matonellas<br />

uguales.<br />

Ramon Manent<br />

3. Sa Casa Batlló<br />

mustrat a craru chi Gaudí<br />

pensaiat s’architetura e<br />

sa decoratzione comente<br />

unu totu unu chi non si<br />

podiat partzire. S’ acarada<br />

in trencadìs maiocoladu,<br />

sa tribuna particulare cun<br />

formas naturalìsticas e su<br />

coronamentu ispantosu<br />

nde faghent una de sas<br />

creatziones artìsticas prus<br />

manniosas de s’època.<br />

Institut Amatller d’Art<br />

Hispànic. Arxiu Mas<br />

1. In the Batlló House,<br />

Gaudí furnished the owners’<br />

apartment on the first floor.<br />

He built walls and ceilings<br />

without breaks in continuity,<br />

and designed the parquet<br />

floors, parapets, and doors<br />

of various sizes, glass panels<br />

and furniture, notably the<br />

chairs and settles of the<br />

living room, which are<br />

precisely adapted to human<br />

anatomy.<br />

Institut Amatller d’Art<br />

Hispànic. Arxiu Mas<br />

2. In 1906 Gaudí designed<br />

a model of tile for the Escofet<br />

floor tile factory, of pale<br />

blue colour and with reliefs,<br />

forming three new designs<br />

when surrounded by six more<br />

identical tiles.<br />

Ramon Manent<br />

3. The Batlló House clearly<br />

shows that Gaudí saw<br />

architecture and decoration<br />

as an inseparable whole. The<br />

facade in ceramic mosaic<br />

(trencadís), the naturalistic<br />

form of the gallery and the<br />

extraordinary roof make it<br />

one of the most ambitious<br />

artistic works of the time.<br />

Institut Amatller d’Art<br />

Hispànic. Arxiu Mas


L’opera della maturità<br />

Se il XIX secolo è teatro di grande<br />

progresso scientifico e tecnologico,<br />

all’inizio del XX secolo si assiste a una<br />

maggiore diffusione e accessibilità di tali<br />

scoperte, per quanto talune continuino a<br />

rimanere riservate alla borghesia, quali<br />

la bicicletta, l’automobile, la macchina<br />

fotografica o il grammofono, solo per<br />

citarne alcune. Sono di questo periodo<br />

altre invenzioni, come la radio, il diodo,<br />

la bachelite, i raggi X o la scoperta<br />

dell’insulina, insieme allo sviluppo<br />

di sistemi di comunicazione, come la<br />

telegrafia senza fili o il telefono.<br />

Gaudí è testimone di tutti questi<br />

progressi tecnologici nella maturità.<br />

All’età di 50 anni riceve l’incarico di<br />

restaurare e modernizzare un edificio<br />

adibito ad abitazioni, attualmente<br />

conosciuto come Casa Batlló (1904-<br />

1906). Vi applica la propria geometria<br />

con creatività, geometria che avvolge<br />

con forme fluide, sinuose ondulazioni<br />

e sorprendenti finiture decorative.<br />

L’edificio risponde ai canoni di modernità<br />

dell’epoca, non solo in riferimento<br />

all’impostazione formale ed estetica,<br />

ma anche alla risoluzione degli spazi<br />

che Gaudí illumina e ventila e che,<br />

oltretutto, arreda, con elementi<br />

ergonomici considerati ancora oggi i<br />

precursori del design contemporaneo in<br />

vista del maggior comfort possibile per i<br />

proprietari dell’edificio.<br />

Il pavimento idraulico è realizzato con<br />

mattonelle dal profilo esagonale che,<br />

circondate da altre sei mattonelle<br />

identiche, danno forma a tre elementi<br />

marini: l’alga, la chiocciola e la stella<br />

marina: questa è un’altra delle proposte<br />

di Gaudí per questo edificio, anche se alla<br />

fine questo pavimento sarà posato in un<br />

altro edificio realizzato successivamente.<br />

Considerandola particolarmente<br />

interessante, l’impresa Escofet mette<br />

in produzione questa mattonella che,<br />

in virtù dell’eccezionalità della forma,<br />

viene scelta dal Comune di Barcellona<br />

per pavimentare il paseo de Gracia, la via<br />

principale della città.<br />

<strong>La</strong> seva obra<br />

en edat madura<br />

Si el segle XIX va ser teatre de gran<br />

progrés científic i tecnològic, a principis<br />

del segle XX eixos descobriments<br />

esdevenen més accessibles per a la<br />

societat, tot i que continuen difonent-se<br />

invencions reservades a la burgesia,<br />

com ara la bicicleta, l’automòbil, la<br />

càmera fotogràfica o el gramòfon, entre<br />

d’altres. <strong>La</strong> ciència contribueix amb nous<br />

descobriments, com ara la radio, el díode,<br />

la baquelita, els raigs X o la insulina, junt<br />

amb el desenvolupament de sistemes de<br />

comunicació, com ara la telegrafia sense<br />

fils o el telèfon.<br />

Gaudí viu tots aquests passos endavant<br />

durant la seva maduresa. A l’edat de<br />

50 anys rep l’encàrrec de restaurar<br />

i modernitzar un edifici destinat a<br />

habitatges, actualment conegut com<br />

a Casa Batlló (1904-1906). Hi aplica<br />

la pròpia geometria amb creativitat,<br />

geometria que embolcalla amb<br />

formes fluides, sinuoses ondulacions<br />

i sorprenents acabaments decoratius.<br />

L’edifici respon als cànons de modernitat<br />

de l’època, no sols en referència al<br />

plantejament formal i estètic, sinó també<br />

a la resolució dels espais que Gaudí<br />

il·lumina i ventila i que, sobretot, dota<br />

de mobles, amb projectes ergonòmics<br />

considerats avui en dia com a precursor<br />

del disseny contemporani. Tot açò per<br />

afavorir el confort dels propietaris.<br />

Un terra hidràulic realitzat mitjançant<br />

una única rajola amb perfil hexagonal<br />

que, rodejada per altres sis rajoles<br />

idèntiques, dóna forma a tres elements<br />

marins: l’alga, el cargol i l’estrella<br />

marina és una altra de les propostes<br />

de Gaudí per a aquest edifici, malgrat<br />

que, a la fi, destinarà el terra a un edifici<br />

realitzat posteriorment. Tot i això, donat<br />

el caràcter atractiu, l’empresa Escofet<br />

produeix aquesta rajola que, alhora,<br />

pel seu excepcional disseny, es triada<br />

per l’Ajuntament de Barcelona per a<br />

pavimentar el passeig de Gràcia, el carrer<br />

principal de la ciutat.<br />

S’òpera sua a mannu<br />

Si su de XIX sèculos fiat istadu teatru de<br />

unu progressu iscientìficu e tecnològicu<br />

mannu, a inghitzu de su de XX sèculos<br />

cussas iscobertas s’ispàrghinant in sa<br />

sotziedade, nointamas sigant a essire<br />

a pìgiu inventziones reservadas a sa<br />

burghesia, che a sa bitzicleta, sas veturas,<br />

sa màchina fotogràfica o su grammòfonu,<br />

intre de sas àteras cosas. Sa sièntzia<br />

contribuit cun iscobertas noas che a sa<br />

ràdiu, su dìodu, sa bachelite, sos rajos X o<br />

s’insulina, paris a s’isvilupu de sistemas de<br />

comunicatzione, comente a sa telegrafia<br />

sena filos o a su telèfonu.<br />

Gaudí bivet totu custos passos a mannu.<br />

A 50 annos retzit s’incàrrigu de acontzare<br />

e annoare unu fraigu destinadu a domo,<br />

connotu oe in die comente Casa Batlló<br />

(1904-1906). Bi ponet sa geometria sua<br />

cun creatividade, geometria chi afùrriat<br />

cun formas flùidas, colobrinas e cun<br />

finiduras ispantosas. su fraigu torrat a<br />

sos cànones de època moderna, non feti<br />

in referèntzia a s’impostatzione formale<br />

e estètica, ma fintzas a sa resolutzione<br />

sua de sos ispàtzios chi Gaudí illùminat e<br />

aerat e chi, in prus, frunit de mobìlia, cun<br />

progetos ergonòmicos chi, oe in die, sunt<br />

cunsiderados antetzipadores de su design<br />

cuntemporàneu.<br />

Totu pro favorèssere su discansu de sos<br />

meres de sa domo. Unu pamentu idràulicu<br />

fatu pro mèdiu de una matonella sìngula<br />

cun profilu esagonale chi, afurriada dae<br />

àteras ses matonellas che pare, dat forma<br />

a tres elementos marinos: s’alga, sa<br />

tzòcula e s’isteddu de mare est un’àtera<br />

de sas propostas de Gaudí pro custu<br />

fraigu, mancari chi a s’acabu, a intregare<br />

su pamentu a unu fraigu fatu tempus in<br />

antis. Nointames custu, bidu su piessinnu<br />

atrativu, s’impresa Escofet produit custa<br />

matonella chi, de parte sua, pro more<br />

de su disinnu ispantosu, la seberat sa<br />

Comuna de Bartzellona pro pamentare<br />

su paseo de Gracia, sa carrera prus de<br />

importu de sa tzitade.<br />

Gaudí’s later works<br />

While the 19th century had seen<br />

great scientific and technological<br />

developments, in the early 20th<br />

century those discoveries became more<br />

accessible to society, although inventions<br />

reserved for the middle class continued<br />

to be develop, such as the bicycle, cars,<br />

the camera or the gramophone, and<br />

others. Science contributed with new<br />

discoveries, such as the radio, the diode,<br />

bakelite, X-rays or insulin, together<br />

with the development of means of<br />

communication such as the radio or the<br />

telephone.<br />

Gaudí experienced these advancements<br />

during his maturity. Aged 50, he received<br />

a commission to refurbish and modernise<br />

an apartment building, currently known<br />

as Casa Batlló (1904-1906). He applied<br />

his geometry creatively, with flowing,<br />

forms, sinuous undulations and surprising<br />

decorative details. The building reflects<br />

the canons of modernity of the time,<br />

as to formal and aesthetic approach,<br />

but also in the arrangement of spaces,<br />

which Gaudí provided with light and<br />

ventilation, and furnished with ergonomic<br />

furniture which foreshadowed today’s<br />

contemporary designs. His main goal was<br />

to increase the comfort of those living in<br />

the building.<br />

Gaudí also proposed for this building<br />

a hydraulic floor consisting of a single<br />

hexagonal tile surrounded by a further<br />

six identical tiles, forming three sea<br />

elements: the seaweed, the sea shell<br />

and the starfish. However, in the end this<br />

floor would be inserted in a later building.<br />

Nevertheless, given its attractiveness,<br />

the Escofet company decided to produce<br />

this tile and on account of its exceptional<br />

design the Barcelona city council decided<br />

to use it to pave paseo de Gracia, the<br />

city’s main street.<br />

49


50<br />

L’era dei grattacieli<br />

Nei primi decenni del XX secolo,<br />

nelle città più sviluppate proliferano<br />

i grattacieli, in particolar modo negli<br />

Stati Uniti. <strong>La</strong> densità di popolazione<br />

impone che si edifichino costruzioni che<br />

svettano verso l’alto, sfida che viene<br />

colta dagli architetti per mettere alla<br />

prova i limiti umani e le possibilità della<br />

tecnologia. Edifici come il Flatiron (Daniel<br />

Burnham, 1902) o il Chrysler (Van Alen,<br />

1928) a New York, sono contemporanei<br />

ad altre proposte dall’altezza modesta<br />

ma dalla concezione azzardata, come il<br />

Palacio Stoclet (Josef Hoffmann, 1905)<br />

a Bruxelles o la fabbrica di turbine di<br />

AEG (Peter Behrens, 1908) e la Casa<br />

Sommerfeld (Walter Gropius – Adolf<br />

Meyer, 1921) a Berlino.<br />

Gaudí pare non essere estraneo a tali<br />

proposte; riceve l’incarico di progettare<br />

un grattacielo per la città di New York,<br />

noto come Hotel Attraction (1908), mai<br />

portato a termine. Di questo progetto<br />

ci sono pervenuti dei disegni del suo<br />

collaboratore (1893-1977), secondo cui<br />

due imprenditori americani avevano<br />

incaricato Gaudí di costruire un<br />

edificio che rappresentasse lo spirito<br />

imprenditoriale americano.<br />

In quegli anni Gaudí è comunque<br />

impegnato nella costruzione della<br />

Casa Milà (1905-1910), un edificio<br />

monumentale residenziale dove la curva<br />

fa “la parte da leone”, realizzato con<br />

un linguaggio non scevro da una certa<br />

rottura con i canoni dell’epoca. L’edificio<br />

propone svariate soluzioni provenienti<br />

dalla geometria regolare, ma anche<br />

elementi di carattere naturalistico.<br />

Spiccano tanto la particolare struttura a<br />

pilastri e la configurazione del soppalco<br />

con archi parabolici quanto l’arredamento<br />

degli interni. Il suo completamento<br />

coincide con gli anni che precedono la<br />

Prima guerra mondiale e che vedranno<br />

nascere in Europa nuove soluzioni<br />

stilistiche.<br />

L’era dels gratacels<br />

En els primers decennis del segle XX,<br />

en les ciutats més desenvolupades<br />

proliferen els gratacels, especialment<br />

als Estats Units. <strong>La</strong> densitat de població<br />

obliga a realitzar construccions que<br />

s’erigeixen cap amunt, situació de la qual<br />

els arquitectes aprofiten per a desafiar el<br />

límits i les possibilitats de la tecnologia.<br />

Edificis com el Flatiron (Daniel Burnham,<br />

1902) o el Chrysler (Van Alen, 1928) a<br />

Nova York, són contemporanis a altres<br />

propostes amb una alçada modesta<br />

però amb una concepció atrevida, com<br />

el Palau Stoclet (Josef Hoffmann, 1905)<br />

a Brussel·les o la fàbrica de turbines<br />

d’AEG (Peter Behrens, 1908) i la Casa<br />

Sommerfeld (Walter Gropius – Adolf<br />

Meyer, 1921) a Berlín.<br />

Gaudí no sembla aliè a aquestes<br />

propostes i li encarreguen un gratacel<br />

per a la ciutat de Nova York, conegut<br />

com a Hotel Attraction (1908), que no<br />

es va dur a terme mai, tot i que ens han<br />

arribat dissenys del seu col·laborador<br />

(1893-1977), el qual va declarar que<br />

dos empresaris americans havien<br />

encarregat un edifici a Gaudí que havia<br />

de representar l’esperit empresarial<br />

americà.<br />

En canvi en aquells anys Gaudí està<br />

ocupat en la construcció de la Casa<br />

Milà (1905-1910), un edifici monumental<br />

d’habitatges on la corba se’n du la part<br />

del lleó i que realitza amb un llenguatge<br />

que demostra una certa ruptura per a<br />

l’època. En aquest edifici contempla<br />

tant variades solucions de la geometria<br />

regular, com elements de caràcter<br />

naturalista. Destaquen tant la particular<br />

estructura a pilars i la configuració<br />

del sostremort amb arcs parabòlics<br />

com la decoració dels interiors. El seu<br />

acabament coincideix amb l’atmosfera<br />

prebèl·lica que portarà Europa a la<br />

Primera Guerra Mundial i al naixement de<br />

noves solucions estilístiques.<br />

S’era de sos gratatzelos<br />

Inghitzende su de XX sèculos, in sas<br />

tzitades prus isvilupadas creschent<br />

sos gratatzelos, mescamente cussos<br />

in sos Istados Unidos. Sa densidade de<br />

populatzione òbligat a fàghere fràigos<br />

chi andant cara a artu, situatzione chi<br />

ispinghet sos architetos a isfidare sos<br />

lìmites umanos e sa tecnologia. Edifìtzios<br />

comente Flatiron (Daniel Burnham, 1902)<br />

o su Chrysler (Van Alen, 1928) in New<br />

York, sunt cuntemporàneos a àteras<br />

propostas de artària minore ma cun sa<br />

cuntzetzione aconcaditza, comente su<br />

Palacio Stoclet (Josef Hoffmann, 1905)<br />

in Bruxelles o sa fàbrica de turbinas de<br />

AEG (Peter Behrens, 1908) e sa Casa<br />

Sommerfeld (Walter Gropius – Adolf<br />

Meyer, 1921) in Berlino.<br />

Gaudí paret chi non siat foras de custas<br />

propostas e li commissionant unu<br />

gratatzelu pro sa tzitade de New York,<br />

connotu comente Hotel Attraction (1908),<br />

chi non fiat acabadu mai, mancari si sunt<br />

chistidos disinnos de unu collaboradore<br />

suo (1893-1977), chi aiat declaradu chi<br />

duos imprendidores americanos aiant<br />

incarrigadu unu fraigu a Gaudí chi depiat<br />

rapresentare s’ispìritu imprenditoriale<br />

americanu.<br />

Mancari gasi in cussos annos Gaudí est<br />

impinnadu in su fraigu de sa Casa Milà<br />

(1905-1910), unu edifitzu monumentale<br />

de domos ue sa curva est sa chi<br />

primìtziat e acumprit cun unu limbàgiu<br />

chi demustrat un’iscòrriu pro s’època.<br />

In custu fraigu bi ponet siat paritzas<br />

solutziones de geometria regulare, siat<br />

elementos de caràtere naturalìsticu.<br />

Si distinghent s’istrutura a pilastros e<br />

cussa de su palcu cun arcos parabòlicos<br />

cantu s’arredamentu de sos internos.<br />

S’acumprida sua torrat che pare cun<br />

s’atmosfera in antis de sa gherra chi at<br />

a giùghere s’Europa a sa Prima Gherra<br />

Mundiale e a sa nàschida de solutziones<br />

istilìsticas noas.<br />

The era of skyscrapers<br />

In the early decades of the 20th century<br />

skyscrapers started to mushroom in<br />

the most developed cities around the<br />

world, especially in the United States.<br />

Population density made it necessary to<br />

expand construction vertically: architects<br />

took advantage of this by pushing human<br />

limits and exploring the possibilities<br />

offered by technology. Buildings such as<br />

the Flatiron (Daniel Burnham, 1902) or the<br />

Chrysler (Van Alen, 1928) in New York,<br />

were contemporary with other projects,<br />

less tall but with daring designs, such as<br />

Palacio Stoclet (Josef Hoffmann, 1905) in<br />

Brussels or the AEG turbine factory (Peter<br />

Behrens, 1908) and the Sommerfeld<br />

House (Walter Gropius – Adolf Meyer,<br />

1921) in Berlin.<br />

Gaudí was certainly aware of these<br />

developments, and he also received<br />

a commission to design a skyscraper<br />

to be built in New York city, the Hotel<br />

Attraction (1908). However, the project<br />

was never implemented, although<br />

we have received drawings from his<br />

collaborator (1893-1977), who declared<br />

that the two US businessmen had<br />

commissioned Gaudí to design a building<br />

which would represent the American<br />

entrepreneurial spirit.<br />

In those years, however Gaudí was<br />

working on the Milà House (1905-1910), a<br />

monumental apartment building marked<br />

by curved lines and whose language was<br />

quite novel for those times. The building<br />

includes both several regular geometry<br />

solutions and naturalistic elements.<br />

Noteworthy elements include the pillar<br />

structure, the parabolic arches in the<br />

attic and the interior furniture. The house<br />

was completed in the years preceding<br />

World War I, a time which would soon<br />

usher in new architectural styles.


1. <strong>La</strong> Casa Milà è<br />

l’ultima opera civile di<br />

Gaudí, che non concluse<br />

la parte finale del<br />

progetto per i contrasti<br />

sorti con i proprietari<br />

a causa dell’elevato<br />

costo dei lavori. Il buono<br />

stato di conservazione<br />

permette di vedere il<br />

lavoro realizzato da<br />

lui, sia nella parte<br />

architettonica sia in<br />

quella decorativa.<br />

Appartiene a un istituto<br />

di credito che la tiene<br />

aperta al pubblico.<br />

Ramon Manent<br />

2. Interno della Casa<br />

Milà nel 1914, poco dopo<br />

la fine dei lavori, che<br />

permette di osservare<br />

l’arredamento originale<br />

degli spazi e la loro<br />

ambientazione interna.<br />

Institut Amatller d’Art<br />

Hispànic. Arxiu Mas<br />

3. Edificio Fuller o<br />

Flatiron, di Daniel H.<br />

Burnham (New York,<br />

1902)<br />

4. Fabbrica di turbine<br />

AEG, di Peter Behrens<br />

(Berlino, 1908-1909)<br />

5. L’Hotel Attraction,<br />

un progetto per New<br />

York attribuito a Gaudí,<br />

consisteva in un grandioso<br />

edificio polifunzionale di<br />

360 metri di altezza che<br />

sarebbe dovuto essere il<br />

più alto della metropoli, e<br />

che nasceva dal desiderio<br />

di costruire strutture<br />

gigantesche.<br />

Reial Càtedra Gaudí. UPC<br />

1. <strong>La</strong> Casa Milà és<br />

l’última obra civil de<br />

Gaudí, el qual no va<br />

concloure la part final<br />

del projecte per les<br />

diferències sorgides amb<br />

els propietaris a causa<br />

de l’elevat cost de les<br />

obres. El seu bo estat<br />

de conservació permet<br />

veure el treball realitzat<br />

per ell, tant en la part<br />

arquitectònica com en la<br />

decorativa. Pertany a un<br />

institut de crèdit que la<br />

manté oberta al públic.<br />

Ramon Manent<br />

2. Intern de la Casa<br />

Milà el 1914, poc després<br />

d’acabar-se les obres,<br />

cosa que permet observar<br />

la decoració original<br />

dels espais i la seva<br />

ambientació interna.<br />

Institut Amatller d’Art<br />

Hispànic. Arxiu Mas<br />

3. Edifici Fuller o<br />

Flatiron, de Daniel H.<br />

Burnham (Nova York,<br />

1902)<br />

4. Fàbrica de turbines<br />

AEG, de Peter Behrens<br />

(Berlín, 1908-1909)<br />

5. L’Hotel Attraction,<br />

un projecte per Nova<br />

York atribuït a Gaudí,<br />

consistia en un grandiós<br />

edifici polifuncional de<br />

360 metres d’alçada que<br />

hauria d’haver estat el<br />

més alt de la metròpoli,<br />

i que naixia del desig<br />

de construir estructures<br />

gegantesques.<br />

Reial Càtedra Gaudí. UPC<br />

1. Sa Casa Milà est<br />

s’ùrtima òpera tzivile<br />

de Gaudí, chi no aiat<br />

congruidu sa parte de<br />

acabu de su progetu pro<br />

unas cantas peleas cun<br />

sos meres pro neghe<br />

de su costu artu de sos<br />

traballos. Sende chistida<br />

bene si podet bìdere su<br />

traballu acumpridu dae<br />

isse, siat in sa parte<br />

architetònica siat in sa<br />

parte decorativa. Est<br />

como de unu istitutu<br />

de crèditu chi la lassat<br />

aberta a su pùblicu.<br />

Ramon Manent<br />

2. Internu de sa Casa<br />

Milà in su 1914, deretu<br />

acabados sos traballos,<br />

chi permitit de bìdere<br />

s’arredamentu originale<br />

de sos ispàtzios e<br />

s’ambientatzione interna<br />

issoro.<br />

Institut Amatller d’Art<br />

Hispànic. Arxiu Mas<br />

3. Fraigu Fuller o<br />

Flatiron, de Daniel H.<br />

Burnham (New York,<br />

1902)<br />

4. Fàbrica de turbinas<br />

AEG, de Peter Behrens<br />

(Berlino, 1908-1909)<br />

5. S’Hotel Attraction,<br />

unu progetu pro New<br />

York atribuidu a Gaudí,<br />

fiat unu fraigu manniosu<br />

polifuntzionale de 360<br />

metros chi depiat èssere<br />

su prus artu de sa<br />

metròpoli, e chi naschiat<br />

dae su disìgiu de fraigare<br />

istruturas mannas.<br />

Reial Càtedra Gaudí. UPC<br />

1 2<br />

4<br />

1. Casa Milà was 5<br />

Gaudí’s last work of<br />

civil architecture, which<br />

he did not complete<br />

due to disagreements<br />

with the owners over<br />

the high costs of the<br />

work. The house is<br />

well preserved, making<br />

it possible to admire<br />

Gaudí’s architectural<br />

and decorative work. It<br />

belongs to a bank, which<br />

keeps it open to the<br />

public.<br />

Ramon Manent<br />

2. Interior of Casa<br />

Milà in 1914, soon after<br />

the conclusion of works,<br />

making it possible to<br />

observe the original<br />

furniture and decorations.<br />

Institut Amatller d’Art<br />

Hispànic. Arxiu Mas<br />

3. The Fuller or Flatiron<br />

building, by Daniel H.<br />

Burnham (New York,<br />

1902)<br />

4. AEG’s turbine<br />

factory, by Peter Behrens<br />

(Berlin, 1908-1909)<br />

5. The Hotel Attraction,<br />

a project for New York<br />

attributed to Gaudí,<br />

consisted of a grandiose<br />

multi-functional building,<br />

for a height of 360 m,<br />

which should have<br />

been the highest in the<br />

city, springing from the<br />

desire to build enormous<br />

structures.<br />

Reial Càtedra Gaudí. UPC<br />

3<br />

51


52<br />

1<br />

2<br />

3 4<br />

1. Nello studio situato di fronte<br />

al tempio Gaudí aveva installato<br />

l’ufficio di direzione dei lavori,<br />

alcuni laboratori per i plastici<br />

e uno per le prove fotografiche.<br />

I modelli in gesso costruiti<br />

al suo interno gli servivano per<br />

osservare i volumi scultorei e<br />

risolvere i problemi della<br />

complessa geometria della<br />

costruzione. Institut Amatller<br />

d’Art Hispànic. Arxiu Mas<br />

2. Nei primi anni del secolo<br />

le trasformazioni sociali ed<br />

estetiche si fanno sentire<br />

anche nell’architettura, che cerca<br />

nuove forme di espressione.<br />

Dopo una campagna in difesa<br />

dell’istruzione pubblica, viene<br />

avviata una riforma pedagogica<br />

con l’obiettivo di migliorare<br />

l’insegnamento. Intriso dello<br />

spirito noucentista dell’epoca,<br />

l’architetto Josep Goday<br />

costruisce il complesso scolastico<br />

Ramón Llull (1918-1921)<br />

di Barcellona, con elementi<br />

classicisti molto radicati<br />

nell’ambito catalano.<br />

3. <strong>La</strong> fotografia del cantiere<br />

della <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>, nel<br />

1904, permette di osservare il<br />

procedimento costruttivo seguito<br />

da Gaudí.<br />

Arxiu Històric de la Ciutat de<br />

Barcelona. Arxiu Fotogràfic<br />

4. Nell’edificio delle Scuole<br />

provvisorie della <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />

si può notare la maestria di Gaudí<br />

nella costruzione di superfici<br />

curve in mattoni.<br />

Junta Constructora del Temple de<br />

la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />

1. En l’estudi situat enfront<br />

del temple Gaudí havia<br />

instal·lat l’oficina de direcció<br />

d’obra, alguns tallers per a les<br />

maquetes i un per a les proves<br />

fotogràfiques. Els models en<br />

guix construïts al seu interior<br />

li servien per a observar els<br />

volums escultòrics i resoldre<br />

els problemes de la complexa<br />

geometria de la construcció.<br />

Institut Amatller d’Art Hispànic.<br />

Arxiu Mas<br />

2. Els primers anys del segle<br />

les transformacions socials i<br />

estètiques es fan sentir també en<br />

l’arquitectura, que busca noves<br />

formes d’expressió. Després<br />

d’una campanya en defensa de<br />

l’educació pública, es posa en<br />

marxa una reforma pedagògica<br />

amb l’objectiu de millorar<br />

l’ensenyament. Impregnat<br />

de l’esperit noucentista de<br />

l’època, l’arquitecte Josep<br />

Goday construeix el complex<br />

escolar Ramón Llull (1918-1921)<br />

de Barcelona, amb elements<br />

classicistes molt arrelats en<br />

l’àmbit català.<br />

3. <strong>La</strong> fotografia del taller de<br />

la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>, el 1904,<br />

permet observar el procediment<br />

constructiu seguit per Gaudí.<br />

Arxiu Històric de la Ciutat de<br />

Barcelona.<br />

Arxiu Fotogràfic<br />

4. En l’edifici de les Escoles<br />

Provisionals de la <strong>Sagrada</strong><br />

<strong>Família</strong> es pot notar la mestria<br />

de Gaudí en la construcció de<br />

superfícies corbes en rajola.<br />

Junta Constructora del Temple de<br />

la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />

1. In s’istùdiu postu a in antis a<br />

su tèmpiu Gaudí aiat aposentadu<br />

s’ufìtziu de diretzione de sos<br />

traballos, unos cantos laboratòrios<br />

pro sos plàsticos e unu pro sas<br />

provas fotogràficas. Sos modellos<br />

in ghìsciu fraigados in intro de<br />

custu li serbiant pro castiare sos<br />

volùmenes iscultòreos e resòrvere<br />

sos problemas de sa geometria<br />

cumplessa de su fràigu.<br />

Institut Amatller d’Art Hispànic.<br />

Arxiu Mas<br />

2. In sos primos annos de su<br />

sèculu sas mudaduras sotziales e<br />

estèticas si faghent a intèndere<br />

fintzas in s’architetura chi chircat<br />

formas noas de espressada.<br />

A pustis de una campagna in<br />

defensa de s’istrutzione pùblica,<br />

inghitzat una reforma pedagògica<br />

cun sa punna de megiorare<br />

s’insinnamentu. In mesu de<br />

s’ispìritu noucentista de s’època,<br />

s’architetu Josep Goday fràigat<br />

su cumplessu iscolàsticu Ramón<br />

Llull (1918-1921) de Bartzellona,<br />

cun elementos classitzistas<br />

raighinados meda in àmbitu<br />

catalanu.<br />

3. Sa fotografia de su cantieri<br />

de sa <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>, in su<br />

1904, cunsentit de castiare sa<br />

fa faina de fràigu sighida dae<br />

Gaudí. Arxiu Històric de la Ciutat<br />

de Barcelona.<br />

Arxiu Fotogràfic<br />

4. In su fràigu de sas Iscolas<br />

provisòrias de sa <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />

si podet denotare s’abilesa de<br />

Gaudí in su fraigu de superfìtzes<br />

curvas in matones.<br />

Junta Constructora del Temple de<br />

la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />

1. In his studio in front of the<br />

church, Gaudí had set up the<br />

works’ management office, some<br />

workshops for the models and<br />

one for photographic trials. The<br />

gypsum model he built served<br />

to observe the volumes and<br />

resolve the problems posed by<br />

the project’s complex geometry.<br />

Institut Amatller d’Art Hispànic.<br />

Arxiu Mas<br />

2. In the early years of the 20th<br />

century, social and aesthetical<br />

changes started to be felt in<br />

architecture too, which sought<br />

new forms of expression. After<br />

a campaign defending public<br />

education, a teaching reform was<br />

started, to improve the provision<br />

of education. Imbued as he was<br />

with the noucentist spirit of the<br />

time, architect Josep Goday built<br />

the school complex of Ramón<br />

Llull (1918-1921) in Barcelona,<br />

drawing on classicist elements<br />

deeply rooted in Catalan culture.<br />

3. A photo of the <strong>Sagrada</strong><br />

<strong>Família</strong> worksite in 1904,<br />

showing the construction process<br />

followed by Gaudí. Arxiu Històric<br />

de la Ciutat de Barcelona.<br />

Arxiu Fotogràfic<br />

4. In the provisional school<br />

of the <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> we can<br />

appreciate Gaudí’s mastery in<br />

building curved surfaces made<br />

of bricks. Junta Constructora del<br />

Temple de la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>


il Noucentisme,<br />

un nuovo stile artistico<br />

Nel 1923 Gaudí porta a termine la<br />

prima delle quattro torri che devono<br />

configurare la Facciata della Natività del<br />

Tempio espiatorio della <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />

(1883-1926). Tale edificio gli era stato<br />

commissionato all’età di 31 anni; Gaudí<br />

vi dedicherà il resto della sua vita. <strong>La</strong> sua<br />

morte non ha impedito il proseguimento<br />

dei lavori e lo stato attuale in cui si<br />

trova, ancora in costruzione, ci consente<br />

di apprezzare le grandi dimensioni del<br />

progetto, che raggiungerà i 170 metri di<br />

altezza. L’edificio raccoglie l’essenza della<br />

conoscenza di Gaudí e la sua esperienza<br />

di costruttore. Da sottolineare sono le<br />

colonne della navata centrale e la loro<br />

forma arborescente che regge volte con<br />

base iperbolica, così come le vetrate<br />

dalle forme geometriche delle torri<br />

campanarie.<br />

Sul lato a nord-est del Tempio Gaudí<br />

stabilisce un cantiere da cui dirigere<br />

i lavori: qui costruisce dei plastici e<br />

realizza esperimenti di geometrie,<br />

colori, forme e suoni. Accanto al Tempio<br />

progetta le Scuole provvisorie della<br />

<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> (1909), un edificio dalle<br />

dimensioni ridotte ma al contempo<br />

poderoso, dalle pareti e dal tetto di<br />

mattoni, con il quale dà origine ad una<br />

forma ondulata molto resistente e dalla<br />

realizzazione semplice ed economica.<br />

è in quegli anni che, alla fine del primo<br />

decennio del XX secolo, germoglia una<br />

nuova corrente artistica opposta al<br />

Modernismo. Si tratta di una corrente<br />

che esalta i valori tradizionali, quali la<br />

famiglia, i costumi rurali e l’essenza<br />

dell’eredità classica più mediterranea.<br />

Questo nuovo stile, chiamato<br />

Noucentisme, si limita all’ambito<br />

catalano, sia nelle arti sia nelle lettere ed<br />

in architettura.<br />

El Noucentisme,<br />

un nou estil artístic<br />

El 1923 Gaudí du a terme la primera<br />

de les quatre torres que han de<br />

configurar la façana del Naixement del<br />

Temple expiatori de la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />

(1883-1926). Aquest edifici li havia<br />

estat encarregat quan tenia 31anys i<br />

hi dedicarà la resta de la seva vida. <strong>La</strong><br />

seva mort no ha impedit la continuació<br />

de les obres i l’estat actual en què es<br />

troba, encara en fase de construcció, ens<br />

permet apreciar les grans dimensions<br />

del projecte que arribarà als 170 metres<br />

d’alçada. L’edifici recull l’essència<br />

del coneixement de Gaudí i la seva<br />

experiència de constructor. Cal destacar<br />

les columnes de la nau central i la seva<br />

forma arborescent que sosté voltes de<br />

base hiperbòlica, com també el vitralls de<br />

formes geomètriques dels campanars.<br />

Al costat nord-est del temple i per<br />

dirigir les obres, Gaudí munta un taller<br />

on construeix maquetes i realitza<br />

experiments de geometries, colors,<br />

formes i sons. Al costat del temple<br />

projecta les Escoles Provisionals de la<br />

<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> (1909), un edifici amb<br />

dimensions reduïdes però alhora poderós,<br />

amb parets i sostre de rajola, amb el<br />

qual dona origen a una forma ondulada<br />

molt resistent i la realització del qual és<br />

simple i econòmica. En aquells anys, a<br />

la fi del primer decenni del segle XX, és<br />

quan germina una nova corrent artística<br />

oposada al Modernisme. Es tracta d’una<br />

corrent que exalta els valors tradicionals,<br />

com ara la família, els costums rurals<br />

i l’essència de l’herència clàssica més<br />

mediterrània. Aquest nou estil, anomenat<br />

Noucentisme, es limita a l’àmbit català,<br />

tant en les arts com en les lletres i<br />

l’arquitectura.<br />

Su Noucentisme,<br />

unu istile artìsticu nou<br />

In su 1823 Gaudí acabat sa prima de<br />

sas bator turres chi depent intramare<br />

s’acarada de su Nacimiento del Templo<br />

espiatorio della <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> (1883-<br />

1926). Custu fràigu l’aiat cumandadu<br />

cando teniat 31 annos e b’at a intregare<br />

totu sa vida. Sa morte sua no l’at<br />

impeigadu a sighire cun sos traballos e a,<br />

oe in die, galu fraighende·lu, no adduit de<br />

apretziare sa mannària de su progetu chi<br />

at a lòmpere a 170 metros de artària.<br />

S’edifitzu remonit s’essèntzia de sa<br />

connoschèntzia de Gaudí e s’esperièntzia<br />

sua de fraigadore. De sutalineare sunt<br />

sas colunnas de sa navada tzentrale e sa<br />

forma che àrbore chi poderat sas voltas<br />

cun base iperbòlica, gasi comente sas<br />

bidrieras cun formas geomètricas de sos<br />

campaniles.<br />

In su latu nord-est de su tèmpiu e pro<br />

ghiare sos traballos, Gaudí aposentat<br />

unu cantieri ue fraigat plàsticos e faghet<br />

esperimentos de geometrias, colores,<br />

formas e sonos. A costàgios de su tèmpiu<br />

progetat sas Escuelas Provisionales de la<br />

<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> (1909), unu fraigu piticu<br />

ma poderosu, cun pinnas e sa cobertura<br />

de matones, cun sa cale faghet nàschere<br />

sa forma ondulada chi resistit meda e cun<br />

s’acumprida simple e econòmica.<br />

Est in cussos annos chi acabende su primu<br />

deghènniu de su de XX sèculos, istupat<br />

una currente artìstica noa oposta a su<br />

Modernismu. Est sa currente chi ismànniat<br />

sos balores traditzionales, che a sa famìlia,<br />

sos costùmenes rurales e s’ausèntzia de<br />

s’eredidade clàssica mediterrànea. Custu<br />

istile nou, tzerriadu Noucentisme aturat in<br />

àmbitu catalanu, siat in sas artes chi in sas<br />

lìteras e in architetura.<br />

Noucentisme,<br />

a new art movement<br />

In 1923 Gaudí completed construction of<br />

the first of the four towers marking the<br />

Nativity façade of the Expiatory Church<br />

of <strong>La</strong> <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> (1883-1926). He<br />

had been offered this commission when<br />

he was 31 and would devote the rest of<br />

his life to it. His death did not prevent<br />

continuation of works, and the church<br />

is currently still under construction,<br />

giving us an idea of the great size of the<br />

project, which will reach a height of 170<br />

m. The building expresses the essence<br />

of Gaudí’s knowledge and his experience<br />

as a builder. Some of the most striking<br />

elements are the tree-shaped columns of<br />

the central supporting hyperboloid vaults,<br />

and the geometric glass windows of the<br />

bell towers.<br />

On the north-eastern side of the church<br />

and to direct the works, Gaudí set up<br />

a worksite where he built models and<br />

carried out experiments with geometries,<br />

colours, forms and sounds. To the side of<br />

the temple, he designed the Provisional<br />

School of the <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> (1909), a<br />

small-size yet sturdy building, with brick<br />

walls and roof, with strong undulating<br />

walls, and which was quite simple and<br />

inexpensive to build. It was in those<br />

years, at the end of the first decade of the<br />

20th century, that a new art movement,<br />

opposed to Modernism came into being.<br />

This movement propounded traditional<br />

values, such as the family, rural<br />

customs and the essence of the most<br />

Mediterranean classic tradition. This new<br />

style, called Noucentisme, was limited to<br />

Catalonia, and covered the arts, literature<br />

and architecture.<br />

53


54<br />

un’eredità universale<br />

Dopo aver vissuto per due anni nel<br />

Parque Güell, Gaudí trascorre gli ultimi<br />

mesi della sua vita nel cantiere della<br />

<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>, dove da dieci anni si<br />

dedica esclusivamente alla costruzione<br />

del tempio. In questo periodo continua<br />

a ricevere studenti di architettura ai<br />

quali spiega, attraverso dei plastici, le<br />

sezioni del tempio ancora da costruire e<br />

quelle già realizzate, e che in un secondo<br />

momento mostrerà loro. Grazie ai plastici<br />

dà impulso alla raccolta di donazioni<br />

che consentano il proseguimento dei<br />

lavori, a volte messi in discussione per<br />

l’insufficienza di fondi.<br />

Il 7 luglio 1926, Gaudí viene investito<br />

da un tram e rimane gravemente ferito;<br />

trasferito all’ospedale centrale, morirà<br />

tre giorno dopo. Il 12 dello stesso mese<br />

è sepolto nella cappella del Carme della<br />

cripta della <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>.<br />

Due anni dopo, nel 1928, l’architetto Le<br />

Corbusier (1887-1965) visita Barcellona<br />

e si interessa all’opera di Gaudí, attratto<br />

dalle forme costruttive e dalle soluzioni<br />

realizzate, avanzate per l’epoca, e che<br />

definisce un vero prodigio di innovazione<br />

geometrica. Nel suo diario di viaggio,<br />

Le Corbusier riproduce diversi schizzi<br />

inerenti all’opera che osserva, come<br />

le Scuole provvisorie de la <strong>Sagrada</strong><br />

<strong>Família</strong>, che elogia e alle quali dedica<br />

la nota frase “siamo arrivati allo stesso<br />

punto pur percorrendo strade diverse”.<br />

Tuttavia, questa ammirazione non è stata<br />

sempre unanime: si dovrà aspettare la<br />

metà degli anni cinquanta prima che<br />

prenda piede un movimento di recupero<br />

e accettazione dell’opera di Gaudí, che<br />

raggiunge il suo apice nel 1984, quando<br />

alcune delle sue costruzioni vengono<br />

dichiarate Patrimonio dell’umanità<br />

dall’UNESCO; riconoscimento riaffermato<br />

anche nel 2002, quando gli viene<br />

dedicato l’”Anno Internazionale di Gaudí”,<br />

una celebrazione che rappresenta un<br />

rinnovato stimolo per far richiedere<br />

a questo organismo internazionale di<br />

dichiarare l’insieme delle opere gaudiane<br />

Patrimonio dell’ Umanità.<br />

una herència universal<br />

Després d’haver viscut durant dos anys<br />

al Parc Güell, Gaudí transcorre els últims<br />

mesos de la seva vida al taller de la<br />

<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>, on des de feia deu<br />

anys es dedicava exclusivament a la<br />

construcció del temple. En aquell període<br />

continua rebent estudiants d’arquitectura<br />

als quals explica, mitjançant les<br />

maquetes, les seccions del temple que<br />

encara s’han de construir i les que ja<br />

s’han realitzat, i que posteriorment els<br />

farà visitar. Gràcies a les maquetes anima<br />

la recollida de donacions que permetran<br />

la continuació de les obres, de vegades<br />

posades en discussió per la insuficiència<br />

de fons.<br />

El 7 de juliol de 1926, Gaudí és atropellat<br />

per un tramvia i és ferit greument. És<br />

conduit a l’hospital central on morirà tres<br />

dies després. El 12 d’eixe més és soterrat<br />

en la capella del Carme de la cripta de la<br />

<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>.<br />

Dos anys després, el 1928, l’arquitecte<br />

Le Corbusier (1887-1965) visita Barcelona<br />

i s’interessa per l’obra de Gaudí, atret<br />

per les formes constructives i per les<br />

solucions realitzades, avançades per a<br />

l’època, i que defineix un veritable prodigi<br />

d’innovació geomètrica. Al seu diari de<br />

viatge, Le Corbusier reprodueix diversos<br />

esbossos inherents a l’obra que observa,<br />

com les Escoles Provisionals de la<br />

<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>, que elogia i a les quals<br />

dedica la coneguda frase «hem arribat al<br />

mateix punt tot i haver recorregut camins<br />

diferents». Tot i això, aquesta admiració<br />

no va ser sempre unànime i fins a la<br />

meitat dels anys cinquanta no s’inicia un<br />

moviment de recuperació i acceptació<br />

de l’obra de Gaudí, que assoleix el<br />

seu cim el 1984, quan algunes de les<br />

seves construccions són declarades<br />

Bens Culturals del Patrimoni Mundial<br />

de l’UNESCO i que es referma el 2002,<br />

quan se li dedica l’”Any Internacional<br />

de Gaudí”, una celebració que ofereix<br />

l’input definitiu per a sol·licitar a aquest<br />

organisme internacional que el conjunt<br />

de les obres gaudinianes sigui considerat<br />

Patrimoni de la Humanitat.<br />

un’eredade universale<br />

A pustis àere bìvidu pro duos annos in<br />

su Park Güell, Gaudí colat sos ùrtimos<br />

meses de sa vida sua in su cantieri de sa<br />

<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>, ue dae deghe annos si<br />

intregaiat a su fràigu ebbia de su tèmpiu.<br />

In custu perìodu sighit a retzire dischentes<br />

de architetura a sos cales ispiegat, pro<br />

mèdiu de sos plàsticos, sas setziones de<br />

su tèmpiu galu de fraigare e cussas giai<br />

fatas, e chi in unu segundu momentu at<br />

a fàghere bisitare a issos. Pro more de<br />

plàsticos incoragit a collire donatziones<br />

chi cunsentant de sighire sos traballos,<br />

a bias postos in duda pro farta de dinari.<br />

Su 7 de trìulas 1926, unu tram l’investit<br />

e lu ferit a manera grave. Tramudadu a<br />

s’ospidale tzentrale at a mòrrere tres<br />

dies a pustis. Su 12 de su matessi mese<br />

l’interrant in sa capella de su Carme de<br />

sa cripta de sa <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>. Duos<br />

annos a pustis, in su 1928, s’architetu Le<br />

Corbusier (1887-1965) bisitat a Bartzellona<br />

e s’interessat a s’òpera de Gaudí, acisadu<br />

dae sas formas costrutivas e dae sas<br />

solutziones acumpridas, annoadoras meda<br />

pro s’època, e chi definint unu amostu de<br />

annoamentu geomètricu. In su diàriu de<br />

biàgiu, Le Corbusier torrat a pintare cosas<br />

de s’època chi bidet in giru, comente a<br />

sas Escuelas provisionales de sa <strong>Sagrada</strong><br />

<strong>Família</strong>, chi bantat e a sas cales intregat<br />

una frase famada « semus lòmpidos a<br />

su matessi puntu mancari chi colende<br />

in bias diferentes.» Mancari gasi, custu<br />

ammiru no est istadu semper dae parte de<br />

totus e fintzas a su mesu de de sos annos<br />

chimbanta no inghitzat unu movimentu de<br />

recùperu e atzetada de s’òpera de Gaudí,<br />

chi arribat a sa parte prus àrta in su 1984,<br />

cando unos cantos de sos fràigos suos<br />

sunt declarados Benes Culturales de su<br />

Patrimòniu Mundiale de s’UNESCO e chi<br />

s’afirmat torra in su 2002 cando li dedicant<br />

s’Annu Internatzionale de Gaudí, una<br />

alabàntzia chi oferit s’intzidu cumpridu pro<br />

pedire a custu organismu internatzionale<br />

chi totu sas òperas gaudianas siant<br />

cunsideradas Patrimòniu de s’Umanidade.<br />

A world heritage<br />

After living for two years in the Güell<br />

Park, Gaudí spent the last months of his<br />

life at the <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> worksite, the<br />

project he had been devoting all of his life<br />

to for the past ten years. He continued<br />

to receive architecture students: he<br />

explained to them, using models, the<br />

parts of the church still to be built and<br />

those already constructed, and then he<br />

led them on visits to the church. Thanks<br />

to the models, he promoted fundraising<br />

which ensured the continuation of works,<br />

which at times appeared threatened by<br />

the lack of money.<br />

On 7 July 1926, Gaudí was hit by a<br />

streetcar and seriously injured. He was<br />

taken to the central hospital where he<br />

died three days later. On 12 July he was<br />

buried in the Carmen chapel of the crypt<br />

of the <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>.<br />

Two years later, in 1928, architect Le<br />

Corbusier (1887-1965) visited Barcelona<br />

and was struck by Gaudí’s work, in<br />

particular its construction forms and the<br />

solutions, advanced for the times, and<br />

which he defined as a true prodigy of<br />

geometric innovation. In his travel notes,<br />

Le Corbusier drew several sketches of<br />

Gaudi’s works, such as the Escuelas<br />

provisionales de la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>,<br />

which he commended and to which he<br />

dedicated the famous sentence «we<br />

have come to the same point though<br />

by different routes.» However, his<br />

admiration was not always universally<br />

shared, and it was only in the mid 1950s<br />

that a movement for the appreciation<br />

and protection of Gaudí’s work started,<br />

culminating in 1984, when some of his<br />

works were inscribed in the UNESCO<br />

World Heritage list. His importance was<br />

confirmed in 2002, by the “International<br />

Year of Gaudí”, a celebration which<br />

spurred the application to UNESCO to<br />

include all of Gaudí’s work in the World<br />

Heritage list.


1. Schizzo disegnato da Le<br />

Corbusier nel suo quaderno di<br />

viaggio.<br />

Le Corbusier © FLCVEGAP<br />

2. Gaudí nel cantiere della<br />

<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>, e dietro di<br />

lui uno studio di resistenza ai<br />

carichi.<br />

3. Edificio della Bauhaus,<br />

di Walter Gropius (Dessau,<br />

1925-1926)<br />

4. <strong>La</strong> <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> in<br />

un’immagine presa poco dopo la<br />

morte di Gaudí.<br />

Arxiu Històric de la Ciutat de<br />

Barcelona. Arxiu Fotogràfic<br />

1. Esbós dibuixat per Le<br />

Corbusier al seu quadern de<br />

viatge. Le Corbusier © FLCVEGAP<br />

2. Gaudi' en la obra de<br />

la <strong>Sagrada</strong> Fami'lia i darrere de el<br />

un estudi de resistència de<br />

càrrega.<br />

3. Edifici de la Bauhaus,<br />

de Walter Gropius (Dessau,<br />

1925-1926)<br />

4. <strong>La</strong> <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> en una<br />

imatge presa poc després la<br />

mort de Gaudí. Arxiu Històric<br />

de la Ciutat de Barcelona. Arxiu<br />

Fotogràfic<br />

1. Pintada disinnada dae Le<br />

Corbusier in su cuadernu de<br />

biàgiu suo.<br />

Le Corbusier © FLCVEGAP<br />

2. Gaudí in su cantieri de sa<br />

<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> e in palas suas<br />

unu istùdiu de resistèntzia a sos<br />

càrrigos.<br />

3. Fràigu de sa Bauhaus,<br />

de Walter Gropius (Dessau,<br />

1925-1926)<br />

4. Sa <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> in una<br />

immàgine leada luego a pustis<br />

mortu Gaudí.<br />

Arxiu Històric de la Ciutat de<br />

Barcelona. Arxiu Fotogràfico<br />

1. A sketch by Le Corbusier in<br />

his travel diary.<br />

Le Corbusier © FLCVEGAP<br />

2. Gaudí in the worksite of the<br />

<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>. Behind him, a<br />

study on load-bearing strength.<br />

3. The Bauhaus building,<br />

by Walter Gropius (Dessau,<br />

1925-1926)<br />

4. The <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> soon<br />

after Gaudí’s death.<br />

Arxiu Històric de la Ciutat de<br />

Barcelona. Arxiu Fotogràfic<br />

1 2<br />

3<br />

4<br />

55


56<br />

1<br />

3<br />

2<br />

1. Antoni Gaudí i Cornet<br />

(1852-1926) all’età di 26<br />

anni, quando consegue la<br />

laurea in Architettura.<br />

Institut Municipal de<br />

Museus Reus<br />

2. Antoni Gaudí, nella<br />

processione del Corpus<br />

Domini (1824)<br />

Brangulí. Arxiu Nacional de<br />

Catalunya<br />

3. Presenza di Antoni<br />

Gaudí all’Esposizione<br />

Universale di Barcellona<br />

del 1888<br />

1. Antoni Gaudí i Cornet<br />

(1852-1926) a l’edat de 26<br />

anys, quan es llicència en<br />

Arquitectura.<br />

Institut Municipal de<br />

Museus Reus<br />

2. Antoni Gaudí, en la<br />

processó del Corpus Domini<br />

(1824)<br />

Brangulí. Arxiu Nacional de<br />

Catalunya<br />

3. Presència d’Antoni<br />

Gaudí a l’Exposició<br />

Universal de Barcelona del<br />

1888<br />

1. Antoni Gaudí i Cornet<br />

(1852-1926) a s’edade de<br />

26 annos, cando leat sa<br />

laùrea in Architetura.<br />

Institut Municipal de<br />

Museus Reus<br />

2. Antoni Gaudí, in sa<br />

professone de Corpus<br />

Domini (1824)<br />

Brangulí. Arxiu Nacional de<br />

Catalunya<br />

3. Presèntzia de Antoni<br />

Gaudí in s’Espositzione<br />

Universale de Bartzellona<br />

de su 1888<br />

1. Antoni Gaudí i Cornet<br />

(1852-1926) aged 26, when<br />

he graduated from the<br />

Architecture.<br />

Institut Municipal de<br />

Museus Reus<br />

2. Antoni Gaudí, in the<br />

Corpus Domini procession<br />

(1824)<br />

Brangulí. Arxiu Nacional de<br />

Catalunya<br />

3. Antoni Gaudí at the<br />

1888 Barcelona Universal<br />

Exposition


Simbolo, geometria e<br />

statica nella <strong>Sagrada</strong><br />

<strong>Família</strong> di Antoni Gaudí<br />

Dal’architetto catalano Antoni Gaudí<br />

(1852-1926) ci separa ormai quasi un<br />

secolo, eppure la sua produzione, le sue<br />

invenzioni geometriche e il loro legame<br />

con il mondo vegetale e animale, con<br />

la natura, non finiscono ancora oggi di<br />

stupire, suscitando la percezione non solo<br />

di una esuberanza creativa senza paragoni<br />

negli ultimi due secoli, ma anche di una<br />

novità espressiva e costruttiva ancora<br />

da assimilare, forse persino ancora da<br />

comprendere nelle sue ragioni profonde.<br />

<strong>La</strong> recente consacrazione della cattedrale,<br />

ora basilica minor, della <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />

da parte di papa Benedetto XVI ha<br />

rinnovato l’interesse per la produzione del<br />

grande architetto a partire dall’opera che<br />

costituisce la struttura portante di tutta la<br />

sua attività, quella più difficile da valutare,<br />

perché rimasta largamente incompleta<br />

alla sua morte e perché continuata fino<br />

ad oggi, passando attraverso polemiche<br />

e contrasti continui, per merito di chi,<br />

condividendo le intenzioni di Gaudí, ha<br />

voluto farne emergere a tutto tondo il<br />

genio, perché tutti potessimo conoscerlo.<br />

<strong>La</strong> prosecuzione della cattedrale, fedele<br />

quanto più è stato possibile al progetto<br />

gaudiniano, è un segno di contraddizione<br />

in un contesto culturale come l’attuale,<br />

sempre più orientato all’effimero, al<br />

precario, all’individualismo esasperato.<br />

Come ogni segno di contraddizione,<br />

attira oppure sconcerta, entusiasma<br />

oppure suscita avversione, in rapporto a<br />

Simbolo, geometria e statica<br />

nella <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> di Gaudí<br />

Símbol, geometria i<br />

estàtica en la <strong>Sagrada</strong><br />

<strong>Família</strong> d’Antoni Gaudí<br />

De l’arquitecte català Antoni Gaudí<br />

(1852-1926) ens separa ja quasi un segle,<br />

malgrat que la seva producció, les seves<br />

invencions geomètriques i el seu lligam<br />

amb el món vegetal i animal, amb la<br />

natura, no acaben mai de sorprendre,<br />

tot suscitant la percepció no sols d’una<br />

exuberància creativa sense comparació en<br />

els dos darrers segles, sinó també d’una<br />

novetat expressiva i constructiva que<br />

encara s’ha d’assimilar, fins el punt que<br />

encara no s’han acabat de comprendre les<br />

seves raons més profundes.<br />

<strong>La</strong> recent consagració de la catedral,<br />

ara basilica minor, de la <strong>Sagrada</strong><br />

<strong>Família</strong> per part del papa Benet XVI ha<br />

renovat l’interès per la producció del<br />

gran arquitecte a partir de l’obra que<br />

constitueix la columna vertebral de tota<br />

la seva activitat, aquella més difícil de<br />

valorar, perquè ha quedat incompleta a<br />

la seva mort i perquè s’ha continuat fins<br />

avui, superant les diverses polèmiques<br />

i disputes contínues que l’han envoltat,<br />

gràcies al mèrit d’aquells que, tot<br />

compartint les intencions de Gaudí, han<br />

volgut que emergís amb força tot el<br />

seu geni, per a què tots els poguéssim<br />

conèixer.<br />

<strong>La</strong> prossecució de la catedral, fidel<br />

tant com ha estat possible al projecte<br />

gaudinià, és un signe de contradicció<br />

en un context cultural com l’actual,<br />

cada cop més orientat a l’efímer, al<br />

provisional, a l’individualisme exagerat.<br />

Sìmbulu, geometria e<br />

istàtica in sa <strong>Sagrada</strong><br />

Famìlia de Antoni <strong>Gaudì</strong><br />

Semus a tesu dae s’architetu catalanu<br />

Antoni <strong>Gaudì</strong> (1852-1926) de belle unu<br />

sèculu. Mancari gasi sa produtzione sua,<br />

sas imbentziones geomètricas suas e su<br />

ligàmene issoro cun su mundu vegetale<br />

e animale, cun sa natura, no agabbant<br />

galu oe de nos ispantare, faghende·nos<br />

intèndere non petzi una muta sena<br />

paragones in sos ùrtimos duos sèculos,<br />

ma fintzas una novidade in s’espressada e<br />

in su fràigu galu de suspire, fortzis fintzas<br />

galu de cumprèndere in sas resones suas<br />

prus fungudas.<br />

Sa cunsagratzione de sa sea fata de<br />

reghente, como basilica minor, de sa<br />

<strong>Sagrada</strong> Famìlia dae su Papa Beneitu XVI<br />

at torradu a bogare a campu s’interessu<br />

pro sa faina de su grandu architetu<br />

comintzende dae s’òpera chi est s’istrutura<br />

ue s’assentat totu s’atividade sua, cussa<br />

prus mala a avalorare, ca est abarrada<br />

sena acumprida cando si nch’est mortu e<br />

ca at sighidu finas a oe, colende in mesu<br />

a cuntierras e brigas fitianas, pro more de<br />

chie, cumpartzende sa punna de <strong>Gaudì</strong>, at<br />

chertu bogare a pìgiu su gèniu suo, gasi de<br />

lu pòdere connòschere totu cantos.<br />

Su fràigu sighidu de sa sea, fidele pro<br />

su chi podiat a su progetu gaudianu,<br />

est unu sinnu de cuntradditzione in unu<br />

cuntestu culturale che a su de oe, semper<br />

prus cara a s’efìmeru, a su precàriu, a<br />

s’individualismu estremu. Comente cada<br />

sinnu de cuntradditzione, o atirat o aturdit,<br />

o agradat o nche colòviat, in relata cun<br />

Maria Antonietta CRIPPA<br />

Symbols, geometry<br />

and statics in Antoni<br />

<strong>Gaudì</strong>’s <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />

Although almost a century now divides us<br />

from the Catalan architect Antoni <strong>Gaudì</strong><br />

(1852-1926), his work, his geometrical<br />

inventions and their connection to the<br />

plant and animal world and to nature,<br />

never cease to amaze, giving one<br />

the sensation not only of a creative<br />

exuberance, unparalleled for the last two<br />

centuries, but also of a significant and<br />

constructive novelty not yet assimilated<br />

and perhaps still to be fully understood.<br />

The recent consecration of the <strong>Sagrada</strong><br />

<strong>Família</strong> cathedral, now a basilica minor, by<br />

pope Benedict XVI renewed the interest<br />

for the work of this great architect, more<br />

specifically for his most important work,<br />

also considered the most difficult to<br />

appraise because left incomplete at his<br />

death and yet continued to this day despite<br />

contrasts and endless controversies,<br />

thanks to whom, sharing <strong>Gaudì</strong>’s<br />

intentions, brought his genius into the light<br />

for us all to see.<br />

The continuation of the cathedral, as<br />

faithful to <strong>Gaudì</strong>’s project as possible, is<br />

a sign of contradiction in today’s cultural<br />

context, increasingly steered towards<br />

all that is ephemeral, precarious and<br />

extremely individualistic. Just like every<br />

sign of contradiction, it may attract<br />

but also puzzle, it may excite but also<br />

provoke aversion, all in relation to what<br />

one believes and what one lives for. I<br />

believe it is worth trying to understand<br />

the reasons, the means and the forms of<br />

57


58<br />

ciò che si crede e a ciò per cui si vive. è<br />

mia convinzione che comunque per tutti<br />

valga la pena di comprendere le ragioni,<br />

i modi e le forme di questo progetto, la<br />

cui costruzione fino ad oggi ha consentito<br />

una messa a fuoco e una precisazione<br />

del talento del suo ideatore altrimenti del<br />

tutto impossibile.<br />

Il giovane Antoni Gaudí, giunto a<br />

Barcellona per divenire architetto nel<br />

1868, venne attratto nell’universo<br />

neogotico, nel romantico sogno di bellezza<br />

evocato dalle grandi cattedrali medievali<br />

europee, che l’ambiente catalano e la<br />

cultura europea gli offrivano. In esso<br />

ricavò un proprio spazio di riflessione<br />

e vi si immerse popolandolo con una<br />

potente fioritura di immagini, nella<br />

quale confluivano la voluta continuità, di<br />

significati e forme della tradizione artistica<br />

occidentale, e una capacità di novità,<br />

figurativa e strutturale, inesauribili.<br />

Il senso dello spazio, ereditato dalla<br />

conoscenza del lavoro artigianale della<br />

famiglia; il temperamento riflessivo, che<br />

lo aveva reso perspicace osservatore<br />

della natura, delle forme di alberi, fiori<br />

e animali; le discipline assimilate nella<br />

formazione universitaria o apprese nella<br />

frequentazione sia dei più importanti studi<br />

d’architettura barcellonesi, sia delle molte<br />

personalità di cultura, via via incontrate<br />

nel corso dell’attività, costituiscono<br />

il fondamento complesso sul quale la<br />

creatività di Gaudí si appoggiò per ogni<br />

progetto.<br />

Barcellona al suo tempo era città in<br />

piena espansione; a partire dal 1859<br />

venne investita dal piano di nuova<br />

urbanizzazione, detto Ensanche,<br />

dell’ingegnere Ildefonso Cerdà, che<br />

perseguì l’idea di crescita urbana illimitata<br />

secondo innovative logiche geometriche,<br />

demografiche e sociologiche. Con lui<br />

iniziò l’urbanistica come scienza moderna,<br />

Barcellona ne divenne l’exemplum<br />

europeo. In questi stessi anni il mondo<br />

culturale di Barcellona prestò attenzione<br />

privilegiata a Parigi; ne ammirò la<br />

consolidata preminenza artistica sul<br />

resto d’Europa e dell’Occidente, nonché<br />

la forte propensione alla razionalità. I<br />

Com cada símbol de contradicció, atreu o<br />

bé desconcerta, entusiasma o bé suscita<br />

rebuig, tot posant-se en relació amb allò<br />

en què es creu o allò pel qual es viu. És la<br />

meva convicció, certament, que per tots<br />

paga la pena comprendre les raons, les<br />

maneres i les formes d’aquest projecte, la<br />

construcció del qual, fins el dia d’avui, ha<br />

permès de posar damunt de la taula amb<br />

tota la seva precisió el talent del seu autor,<br />

que de cap altra manera no hagués estat<br />

possible.<br />

El jove Antoni Gaudí, que va marxar a<br />

Barcelona per convertir-se en arquitecte<br />

l’any 1868, fou atret per un univers<br />

neogòtic, en el romàntic somni de bellesa<br />

evocat per les grans catedrals medievals<br />

europees, que l’ambient català i la cultura<br />

europea li oferien. D’ells va obtenir un<br />

espai de reflexió i es va immergir habitantlo<br />

amb una potent explosió d’imatges, en<br />

la qual confluïen la voluntat de continuïtat,<br />

de significats i de formes de la tradició<br />

artística occidental, i una capacitat<br />

de novetat, figurativa i estructural,<br />

inexhauribles.<br />

El sentit de l’espai, heretat del<br />

coneixement del treball artesanal de<br />

la família; el temperament reflexiu,<br />

que l’havia convertit en un perspicaç<br />

observador de la natura, de les formes<br />

dels arbres, flors i animals; les disciplines<br />

assimilades en la formació universitària<br />

o apreses en la freqüentació tant dels<br />

més importants estudis d’arquitectura<br />

de Barcelona, com de moltes de les<br />

personalitats del món cultural, amb qui<br />

s’anava trobant al llarg de la seva activitat,<br />

van constituir el complex fonament sobre<br />

el qual la creativitat de Gaudir es va poder<br />

recolzar per a cada projecte.<br />

<strong>La</strong> Barcelona del seu temps era una ciutat<br />

en plena expansió; a partir del 1859 fou<br />

impulsada per un pla de nova urbanització,<br />

anomenat Eixample, de l’enginyer<br />

Ildefons Cerdà, que perseguia la idea d’un<br />

creixement il·limitat de la ciutat, segons<br />

lògiques geomètriques, demogràfiques<br />

i sociològiques innovadores. Amb ell es<br />

va iniciar la urbanística com a ciència<br />

moderna i Barcelona esdevé l’exemple<br />

europeu. En aquests mateixos anys el<br />

cussu chi si creet e cun cussu pro su cale<br />

si vivet. Deo so cumbinta semper e cando<br />

chi totus devant cumprèndere sas resones,<br />

sas maneras de nàrrere e sas formas de<br />

custu progetu, cun unu fràigu chi at fatu<br />

cumprèndere su talentu de chie l’at ideadu<br />

e chi si nono non si podiat mesurare.<br />

In pitzinnia a Antoni <strong>Gaudì</strong>, lòmpidu<br />

chi fiat in Bartzellona pro si fàghere<br />

architetu in su 1868, l’aiat atiradu<br />

luego s’universu neogòticu, in su bisu<br />

romànticu de sa bellesa bogadu a campu<br />

dae sas seas medievales europeas,<br />

chi l’oferiat s’ambiente catalanu e sa<br />

cultura europea. In intro de custu nd’aiat<br />

buscadu un’ungroneddu totu suo de<br />

meledu e, intradu in ie, l’aiat populadu<br />

de una froridura losana de immàgines, ue<br />

s’addobiaiant e sighiant sos significos e<br />

sas formas de sa traditzione artìstica de<br />

s’otzidente, e un’abilesa noa, figurativa<br />

e istruturale, sena agabbu e fundu. Su<br />

sensu de s’ispàtziu, eredadu dae sa<br />

connoschèntzia de su traballu artesanale<br />

de sa famìlia; su naturale meledoso, chi<br />

nd’aiat fatu de isse unu osservadore<br />

ispibillu e abbistu de sa natura, de sas<br />

formas de sas àrbores, de sos frores<br />

e de sos animales; sas disciplinas<br />

suspidas in sa formatzone universitària<br />

o imparadas abitende siat sos istùdios<br />

prus de primore de Bartzellona, siat sas<br />

personalidades de sa cultura, addobiadas<br />

in s’àndala de s’atividade sua, sunt su<br />

fundamentu cumplessu subra de su cale<br />

sa creatividade de <strong>Gaudì</strong> aiat assentadu<br />

cale si siat progetu.<br />

Bartzellona in cussos tempos resurtaiat<br />

una tzitade chi fiat ismanniende meda;<br />

printzipiende dae su 1859 aiant fatu unu<br />

pianu de urbanizatzione nou, mutidu<br />

Ensanche, de s’ingennieri Ildefonso<br />

Cerdà, chi aiat sighidu s’idea de crèschida<br />

urbana sena agabbu segundu lògicas<br />

geomètricas, demogràficas e sotziològicas<br />

annoadoras. Cun isse aiat comintzadu<br />

s’urbanìstica comente iscèntzia moderna,<br />

e Bartzellona de custa nde fiat s’esempru<br />

europeu. In custos annos etotu su mundu<br />

culturale de Bartzellona abbaidaiat<br />

mescamente a Parigi; ammiraiat de issa<br />

sa primatzia artìstica subra de su restu<br />

this project, the construction of which has<br />

allowed focus on and clarify the talent of<br />

its creator, a result that would have been<br />

otherwise impossible to achieve.<br />

The young Antoni <strong>Gaudì</strong> came to Barcelona<br />

in 1868 to become an architect and was<br />

drawn into the Neo-gothic universe<br />

and into the romantic dream of beauty<br />

evoked by the great European medieval<br />

cathedrals that the Catalan surroundings<br />

and European culture had to offer. He<br />

carved out his own personal space of<br />

reflection and he submerged himself into<br />

it, populating it with a strong flowering of<br />

images, into which two elements flowed<br />

together: an intentional continuity of<br />

meanings and forms, belonging to the<br />

Western art tradition, and an inexhaustible<br />

ability for figurative and structural<br />

innovation.<br />

His sense of space, inherited from his<br />

family’s mastery of arstisanal work; his<br />

reflexive temperament, which made him<br />

an insightful observer of nature and of<br />

the shapes of trees, flowers and animals;<br />

the subjects he assimilated throughout<br />

his university career or by visiting the<br />

most important architectural studios in<br />

Barcelona and the association with the<br />

most illustrious names in the cultural<br />

scene throughout his work, all take part<br />

in forming the complex foundation that<br />

supported <strong>Gaudì</strong>’s creativity in all of his<br />

projects.<br />

At the time, Barcelona was a booming<br />

city; in 1859 the city was empowered<br />

by a new plan of urban development,<br />

called Ensanche, conceived by engineer<br />

Ildefonso Cerdà, who pursued the idea of a<br />

unlimited urban development according to<br />

groundbreaking geometrical, demographic<br />

and sociological logics. Thanks to Cerdà,<br />

urban planning became a modern science<br />

and Barcelona the European exemplum<br />

of it. During the same time, Barcelona’s<br />

cultural world paid special attention to<br />

the city of Paris and admired not only its<br />

solid artistic preeminence over the rest of<br />

Europe and the Western world, but also its<br />

strong inclination toward rationality.<br />

The Catalan were also open to the<br />

influence coming from overseas, from


catalani erano però aperti anche agli<br />

influssi provenienti da oltre oceano,<br />

dalle Americhe verso le quali è stato loro<br />

concesso di emigrare, verso la fine del<br />

XVIII secolo, dalla corona di Spagna. Il<br />

loro esodo verso le colonie fu massiccio.<br />

<strong>La</strong> meta preferita era Cuba. L’Esposizione<br />

Universale che ebbe sede, nel 1888, in<br />

Barcellona venne organizzata sul modello<br />

di quella francese del 1875, ma segnò il<br />

lancio di una fase brillante e autonoma<br />

della cultura catalana, che, tra alti e bassi,<br />

si conservò fortemente attiva fino agli anni<br />

Venti/Trenta del XX secolo, dunque per<br />

tutto il periodo di attività di Gaudí.<br />

In questo clima egli diventa architetto. Si<br />

sa molto poco della sua vita personale.<br />

Si conosce un suo momento di crisi o<br />

forse di maturazione religiosa, all’età di<br />

quarantuno anni, segnalato da penitenze<br />

nella settimana quaresimale tanto radicali<br />

da metterne in serio pericolo la vita. Si<br />

sa del sodalizio con il mecenate e amico<br />

Eusebi Güell i Bacigalupi, oltre che con<br />

molti membri della borghesia catalana e<br />

con figure ecclesiastiche eminenti.<br />

è importante aver presente che il cantiere<br />

della <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> è stata la sede per<br />

l’elaborazione di tutti i suoi progetti dal<br />

1883 fino alla morte. Per comprendere il<br />

suo senso del costruire, occorre ricordare<br />

anche che egli si trovò a dirigerne il<br />

cantiere giovanissimo, a soli 31 anni, e<br />

che, nel corso del tempo, questo cantiere<br />

lo stimolò a ripensare di continuo tutte le<br />

componenti artistiche e tecnologiche da lui<br />

sviluppate in progetti di minori dimensioni<br />

e comunque tutti di eccelsa qualità.<br />

<strong>La</strong> prosecuzione della costruzione della<br />

cattedrale fino ad oggi va collocata<br />

nell’orizzonte di una diretta connessione<br />

tra modernità e medioevo, grande tema<br />

ottocentesco interpretato con assoluta<br />

originalità da Gaudí. Ritengo ragionevole<br />

ipotizzare che la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> sia<br />

espressione di un modo di immaginare,<br />

quindi di progettare e costruire, che<br />

implica una paradossale penetrazione<br />

della cultura medievale in quella<br />

contemporanea sia sul piano simbolico che<br />

per le logiche geometriche e costruttive.<br />

Il tempio porta questo nome perché<br />

món cultural de Barcelona va prestar una<br />

atenció privilegiada a París; en va admirar<br />

la seva consolidada preeminència artística<br />

sobre la resta d’Europa i d’Occident,<br />

malgrat la seva forta propensió a la<br />

racionalitat. Els catalans, però, estaven<br />

oberts també als influxos prevenients de<br />

l’enllà de l’oceà, de les Amèriques a les<br />

quals els fou permès d’emigrar, cap a les<br />

acaballes del segle XVIII, per la corona<br />

espanyola. El seu èxode cap a les colònies<br />

fou considerable. <strong>La</strong> destinació preferida<br />

va ser Cuba. L’Exposició Universal que<br />

es va celebrar a Barcelona, l’any 1888,<br />

fou organitzada basant-se en el model<br />

de la francesa del 1875, però també va<br />

significar el punt de partença d’una fase<br />

brillant i autònoma de la cultura que,<br />

entre pujades i davallades, es va mantenir<br />

fortament activa fins la dècada dels vint i<br />

els trenta del segle XX, això és, durant tot<br />

el període d’activitat de Gaudí.<br />

En aquest context Gaudí esdevé<br />

arquitecte. Se sap poca cosa de la seva<br />

vida personal. Es coneix algun moment<br />

de crisi o, potser, de maduració religiosa,<br />

quan tenia 41 anys, marcat per penitències<br />

en la setmana de quaresma tan radicals<br />

que, fins i tot, van posar en perill la seva<br />

vida. Se sap de l’ amistat amb el mecenes<br />

Eusebi Güell i Bacigalupi, a més de molts<br />

altres membres de la burgesia catalana i<br />

amb figures eclesiàstiques eminents.<br />

És important tenir present que les obres<br />

de la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> han estat la seu per<br />

l’elaboració de tots els seus projectes des<br />

del 1883 fins la seva mort. Per comprendre<br />

la seva concepció de com construir, convé<br />

recordar que també ell es va trobar dirigint<br />

les obres quan era molt jove, amb només<br />

31 anys, i que, amb el pas del temps,<br />

aquestes obres el van estimular a repensar<br />

contínuament tots els components artístics<br />

i tecnològics que ell havia desenvolupat en<br />

altres projectes de dimensions menors i,<br />

en qualsevol cas, d’excelsa qualitat.<br />

<strong>La</strong> prossecució de la construcció de la<br />

catedral fins avui s’ha de situar en l’horitzó<br />

d’una connexió directa entre modernitat<br />

i edat mitjana, gran tema vuitcentista<br />

interpretat amb absoluta originalitat per<br />

Gaudí. Considero raonable suposar que<br />

de s’Europa e de s’Otzidente, in prus de<br />

sa ratzionalidade forte. Sos catalanos<br />

fiant però abertos fintzas a influèntzias<br />

chi lompiant dae ultra otzèanu, dae sas<br />

Amèricas chi los aiat acollidos dae sa<br />

Corona de Ispànnia congruende su de<br />

XVIII sèculos. Cussu disterru fache a<br />

sas colònias fiat istadu mannu a beru.<br />

Su prus de sa gente seberaiat a Cuba.<br />

S’Espositzione Universale chi aiant fatu in<br />

Bartzellona in su 1888, l’aiant ammaniada<br />

sighende su modellu de cussa frantzesa de<br />

su 1875, ma aiat sinnadu s’inghitzu de unu<br />

tempus lugorosu e autònomu de sa cultura<br />

catalana, chi, in bonas e in malas, aiat<br />

aguantadu fintzas sos annos Binti/Trinta de<br />

su de XX sèculos, est a nàrrere pro totu su<br />

perìodu de atividade de <strong>Gaudì</strong>.<br />

Est in custu clima chi divenit architetu.<br />

Ischimus pagu de sa vida sua.<br />

Connoschimus unu mamentu suo de crisi<br />

o de crèschida religiosa, cando teniat<br />

baranta annos, sinnadu dae penitèntzias<br />

de sa chida de carèsima tostas meda<br />

chi belle·belle arriscaiat sa vida sua<br />

etotu. Connoschimus fintzas sa relata<br />

cun su metzenate e amigu Eusebi Güell<br />

i Bacigalupi, in prus de àteros membros<br />

de sa burghesia catalana e cun figuras<br />

eclesiàsticas de primore.<br />

Tocat de ischire chi su cantieri de sa<br />

<strong>Sagrada</strong> Famìlia est istadu sa sede pro<br />

s’elaboratzione de totu sos progetos<br />

dae su 1883 fintzas a sa morte sua. Pro<br />

atinare a su sensu de fràigu suo, tocat de<br />

ammentare fintzas chi isse aiat ghiadu<br />

giai dae pitzinnu meda su cantieri, petzi a<br />

31 annos, e chi, in s’andare de su tempus,<br />

a custu cantieri l’aiat dadu impèllida<br />

pro torrare a pensare fatu·fatu totu sas<br />

cumponentes artìsticas e tecnològicas<br />

isvilupadas dae isse etotu in progetos<br />

minores e semper e cando de calidade<br />

arta.<br />

Tocat de assentare su fràigu chi ant<br />

sighidu sos àteros fintzas a oe in cussa<br />

crobadura intre sa modernidade e su<br />

medioevu, tema mannu de s’otighentos<br />

interpretadu a manera originale dae<br />

<strong>Gaudì</strong>. Penso chi li deghet a sa <strong>Sagrada</strong><br />

Famìlia de la tènnere in cunsideru<br />

comente espressada de una manera<br />

America, to which they were granted<br />

the permission to emigrate by the<br />

Spanish royal Crown towards the end<br />

of XVIII century. The exodus towards<br />

the colonies was massive. The most<br />

popular destination was Cuba. The World<br />

Exhibition that took place in Barcelona in<br />

1888 was organized on the model of the<br />

1875 French exhibition but it marked the<br />

beginning of a brilliant and independent<br />

phase of Catalan culture which remained<br />

strongly active through ups and downs<br />

until the Twenties/Thirties of the XX<br />

century, therefore throughout the entire<br />

period of <strong>Gaudì</strong>’s activity.<br />

It was in this climate that he became an<br />

architect. Not much is known about his<br />

personal life. What we do know is that<br />

when he was 41 he experienced a moment<br />

of crisis or perhaps a process of religious<br />

maturation, indicated by radical lifethreatening<br />

penances he endured during<br />

the last week of Lent. We also know<br />

about the fellowship with his patron friend<br />

Eusebi Güell i Bacigalupi and with many<br />

other members of the Catalan bourgeoisie<br />

and eminent ecclesiastic personalities.<br />

It is important to remember that the<br />

construction site of the <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />

was also where he elaborated all of his<br />

projects from 1883 until his death. In order<br />

to comprehend his sense of construction,<br />

one must also keep in mind that he was<br />

very young when he became director<br />

of the construction work, only 31, and<br />

that this same experience spurred him<br />

to continuously rethink all the artistic<br />

and technological components he had<br />

developed in his minor projects, all of<br />

which are of excellent quality.<br />

The progression of the cathedral’s<br />

construction to this day must be seen<br />

within a perspective of a direct connection<br />

between modernity and the Middle<br />

Ages, a popular topic of the XIX century<br />

that <strong>Gaudì</strong> interpreted with absolute<br />

originality. It is reasonable to assume that<br />

the <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> is the expression of a<br />

way of imagining, therefore of designing<br />

and building, that implies a paradoxical<br />

penetration of medieval elements into<br />

the contemporary culture both on a<br />

59


60<br />

dedicato a Gesù Cristo e ai suoi genitori<br />

terreni, Giuseppe e Maria, che insieme<br />

compongono il modello ideale della<br />

famiglia cristiana. Assumendo l’incarico<br />

di direttore del cantiere già iniziato,<br />

gradualmente e con prudenza, Gaudí<br />

rielaborò il progetto del predecessore,<br />

l’architetto Paula del Villar i Lozano.<br />

Accentuò la verticalità della costruzione e<br />

caratterizzò la pianta a larga croce latina<br />

chiusa entro un porticato quadrilatero<br />

- l’aula ha cinque navate, il transetto<br />

tre, il presbiterio è profondo e con<br />

deambulatorio - con tre facciate importanti<br />

come a Chartres, su ognuna delle quali<br />

collocò due imponenti torri-campanili<br />

con scale a chiocciola all’interno. Coprì lo<br />

spazio nel quale la navata longitudinale<br />

incrociava il transetto con una grande<br />

volta sovrastata da una possente torre,<br />

o cimborio, conclusa da una croce-faro<br />

spaziale, con quattro braccia trasversali<br />

uguali, collocata a 170 metri di altezza.<br />

Attorno ad essa collocò quattro torri<br />

più piccole, che rappresentano i quattro<br />

evangelisti attorno a Cristo, anch’esse<br />

irradianti luce dal vertice. Decorò la<br />

torre-campanile collocata sopra l’abside,<br />

dedicata alla Madre di Dio, con una corona<br />

di dodici stelle.<br />

Ritenendo questo edificio il più<br />

rappresentativo di un popolo credente,<br />

volle attuarvi la sintesi dell’immaginario<br />

simbolico cristiano, assimilato nella<br />

consuetudine alla partecipazione alla<br />

liturgia cattolica e alle devozioni popolari.<br />

Sono due e di natura squisitamente<br />

geometrica i principi fondamentali<br />

della logica costruttiva e della statica<br />

dell’edificio: la curva parabolica<br />

delle sezioni verticali, che consente<br />

lo slancio dello spazio interno verso<br />

l’alto; la conformazione del pilastro,<br />

inclinato perché disposto lungo tale<br />

curva parabolica e scomposto in più<br />

ramificazioni, cioè pilastri anch’essi<br />

inclinati e di più ridotte sezioni che<br />

sostengono le volte della chiesa, aperte al<br />

culmine in modo da lasciar vedere il cielo<br />

attraverso grandi oculi.<br />

Questi due principi, geometrici e statici al<br />

tempo stesso, furono elaborati a partire<br />

la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> és l’expressió d’una<br />

forma d’imaginar, per tant de projectar i<br />

de construir, que implica una paradoxal<br />

penetració de la cultura medieval<br />

en la cultura contemporània, tant en<br />

el pla simbòlic com per les lògiques<br />

geomètriques i constructives.<br />

El temple porta aquest nom perquè està<br />

dedicat a Jesús Crist i als seus pares<br />

terrenals, Josep i Maria, que junts formen<br />

el model ideal de la família cristiana. Tot<br />

assumint l’encàrrec de director de l’obres<br />

ja iniciades, de forma gradual i amb molta<br />

prudència, Gaudí va refer el projecte del<br />

seu predecessor, l’arquitecte Francesc de<br />

Paula del Villar i Lozano.<br />

Va accentuar la verticalitat de la<br />

construcció i va caracteritzar la<br />

planta de creu llatina tancada dins dِun<br />

quadrilàter porticat ِla sala té cinc naus, el<br />

creuer tres, el presbiteri és profund i amb<br />

deambulatori, amb tres façanes importants<br />

com a Chartres, en cadascuna dِelles va<br />

col·locar dos imponents torres amb escales<br />

de caragol al seu interior. Va cobrir lِespai<br />

en què la nau longitudinal travessava el<br />

creuer amb una gran volta dominada per<br />

una robusta torre, o cimbori, acabada per<br />

una creu-far espacial, amb quatre braços<br />

transversals idèntics, col·locada a 170<br />

metres dِalçària. Flanquejant el cimbori<br />

va situar quatre torres més petites, que<br />

representen els quatre Evangelistes<br />

en torn al Salvador, que també irradien<br />

llum des del vèrtex. Va decorar la torrecampanar,<br />

situada sobre l’àbsida, dedicada<br />

a la Mare de Déu, amb una corona de<br />

dotze estrelles.<br />

Tot considerant aquest edifici com el més<br />

representatiu d’un poble creient, va voler<br />

posar en pràctica la síntesi de l’imaginari<br />

simbòlic cristià, assimilat en l’hàbit a la<br />

participació a la litúrgia catòlica i a les<br />

devocions populars.<br />

Són dos i de naturalesa exquisidament<br />

geomètrica els principis fonamentals de<br />

la lògica constructiva i de l’estàtica de<br />

l’edifici: la corba parabòlica de les seccions<br />

verticals, que permet l’embranzida de<br />

l’espai intern cap amunt; la conformació<br />

de la pilastra inclinada disposada al llarg<br />

d’aquesta corba parabòlica i descomposta<br />

de immaginare, duncas de progetare<br />

e de fraigare, chi tenet in intro de sesi<br />

sa suspida de sa cultura medievale chi<br />

s’ammesturat cun cussa cuntemporànea<br />

siat pro su simbolismu chi pro sas lògicas<br />

geomètricas e de fràigu.<br />

Su tèmpiu tenet custu nùmene ca est<br />

dedicadu a Gesus Cristos e a su babu e<br />

sa mama in sa Terra, Giusepe e Maria,<br />

chi unu paris a s’àteru sunt su modellu<br />

ideale de sa famìlia cristiana. Leende<br />

s’incàrrigu de su diretore de su cantieri<br />

giai printzipiadu, a bellu·a bellu e cun<br />

prudèntzia, <strong>Gaudì</strong> aiat torradu a elaborare<br />

su progetu de chie bi fiat istadu in antis de<br />

isse, s’architetu Paula del Villar i Lozano.<br />

Aiat dadu prus tretu a sa verticalidade<br />

de su fràigu e aiat disinnadu sa pianta a<br />

crughe larga latina serrada intro de una<br />

lògia a forma de cuadrilàteru – s’àula<br />

cun chimbe navadas, su transetu cun<br />

tres, su presbitèriu est profundu e cun<br />

deambulatòriu – cun tres acaradas de<br />

importu gasi comente in Chartres, in cada<br />

una de sas cales aiat postu duas turrescampaniles<br />

cun iscalas elicoidales in intro.<br />

Aiat cobertu s’ispàtziu in ue sa navada<br />

longitudinale rugraiat su transetu cun una<br />

bòveda manna suta de una turre poderosa,<br />

o tzimbòriu, congruida cun una crughe-faru<br />

ispatziale, cun bator bratzos trasversales<br />

uguales, posta a 170 metros de artària. A<br />

fùrriu de custa aiat assentadu bator turres<br />

prus minores, chi rapresentant sos bator<br />

evangelistas a indùrriu de Cristos, fintzas<br />

custas boghende lughe dae pitzu. Aiat<br />

ondradu sa turre-campanile posta subra<br />

de s’àbside, dedicada a sa Mama de Deus,<br />

cun una corona de dòighi isteddos.<br />

Cunsiderende custu fràigu su prus<br />

rapresentativu de unu pòpulu credente,<br />

aiat chertu fàghere sa sìntesi de<br />

s’immaginàriu simbòlicu cristianu, suspidu<br />

in sa partetzipatzione fitiana de sa liturgia<br />

catòlica e de sa devotzione populare.<br />

Sunt duos e de natura petzi geomètrica<br />

sos printzìpios de fundamentu de sa lògica<br />

de su fràigu e de s’istàtica sua: sa curva<br />

parabòlica de sas setziones verticales,<br />

chi cunsentit un’ampulada de s’ispàtziu<br />

de intro fache a s’artu; sa cunformatzione<br />

de su pilastru, inclinada ca est postu<br />

symbolic level and in the geometrical and<br />

constructive logics.<br />

The temple is dedicated and therefore<br />

named after Jesus Christ and his earthly<br />

parents, Giuseppe and Maria, who are the<br />

ideal model of the Christian family.<br />

After gradually and cautiously taking on<br />

the task of directing the already-begun<br />

construction work, <strong>Gaudì</strong> revised the<br />

project conceived by his predecessor,<br />

architect Paula del Villar I Lozano.<br />

In his revision, he accentuated<br />

the verticality of the building and<br />

characteristically enclosed the <strong>La</strong>tin cross<br />

plan in a four-sided colonnade – the<br />

church hall has 5 naves, the transept has<br />

three, the presbytery is deep and features<br />

a deambulatory – with three important<br />

facades like Chartres, each topped by two<br />

steeple-towers with spiral staircases on<br />

the inside. The space where the transept<br />

crossed the longitudinal nave was<br />

covered with a great vault dominated by<br />

a mighty tower, or cimborio, and topped<br />

with a spatial lighted cross featuring four<br />

identical arms, placed at a height of 170m.<br />

He then surrounded this with four smaller<br />

spires, also designed to radiate light from<br />

the top, to symbolize the four Evangelists<br />

around Christ. He decorated the spire<br />

positioned above the apse, dedicated to<br />

the Mother of God, with a crown of 12<br />

stars.<br />

He intended this building to be the<br />

most representative of all those who<br />

believe, and as such he wanted to realize<br />

a synthesis of the Christian symbolic<br />

imagination, assimilated in the customary<br />

participation to the Catholic liturgy and in<br />

popular devotion.<br />

The basic principles of the constructive<br />

logic and statics of the building are two,<br />

and are both exquisitely geometrical: the<br />

parabolic curve of the vertical sections<br />

that allows the internal space to rise<br />

upwards; the conformation of the pillar,<br />

positioned along the parabolic curve and<br />

therefore inclined and broken down in<br />

several ramifications, that is to say in other<br />

inclined pillars and several other reduced<br />

sections that bear the church vaults, which<br />

are left open at the apex to enable a view


1. Reus nel 1852<br />

Fototeca Municipal Reus<br />

2. <strong>La</strong> Borsa di Barcellona è<br />

uno dei principali centri d’affari<br />

durante la febbre dell’oro, e<br />

anche il luogo dove sorsero<br />

e si persero grandi fortune<br />

3. Gaudí dimostra un precoce<br />

interesse artistico con i disegni<br />

realizzati per la rivista<br />

manoscritta El Arlequín, un<br />

periodico serio-umoristico di<br />

diffusione limitata a Reus.<br />

IMMReus Institut Municipal de<br />

Museus Reus<br />

1. Reus el 1852.<br />

Fototeca Municipal Reus<br />

2. <strong>La</strong> Borsa de Barcelona és<br />

un dels principals centres de<br />

negocis durant la febre de l’or,<br />

i també el lloc on van sortir i es<br />

perderen grans fortunes.<br />

3. Gaudí demostra un precoç<br />

interès artístic amb els dissenys<br />

realitzats per a la revista<br />

manuscrita El Arlequín, un<br />

diari seri-humorístic de difusió<br />

limitada a Reus. IMMReus<br />

Institut Municipal de Museus<br />

Reus<br />

1. Reus in su 1852.<br />

Fototeca Municipal Reus<br />

2. Sa Bursa de Bartzellona<br />

est unu de sos tzentros<br />

printzipales de afàrios a su<br />

tempus de sa frea de s’oro,<br />

e finas su logu in ue si fiant<br />

pesadas e si fiant pèrdidas<br />

fortunas mannas.<br />

3. Gaudí dimustrat un’aficu<br />

artìsticu primidiu cun sos<br />

disinnos realizados pro sa<br />

rivista manuscritta El Arlequín,<br />

unu periòdicu sériu-umorìsticu<br />

connotu solu a Reus.<br />

IMMReus Institut Municipal de<br />

Museus Reus<br />

1. Reus in 1852.<br />

Fototeca Municipal Reus<br />

1 2<br />

2. The Barcelona stock<br />

exchange was one of the major<br />

centres of business activity<br />

during the ‘gold fever’ period,<br />

a place where great fortunes<br />

were made and lost.<br />

3. Gaudí revealed a precocious<br />

interest in art with his drawings<br />

for the handwritten magazine<br />

El Arlequín, a part serious, part<br />

humorous periodical published in<br />

small numbers in Reus.<br />

Institut Municipal de Museus<br />

Reus<br />

3<br />

3. Presenza di Antoni<br />

Gaudí all’Esposizione<br />

Universale di Barcellona<br />

del 1888<br />

3. Presència d’Antoni<br />

Gaudí a l’Exposició<br />

Universal de Barcelona del<br />

1888<br />

3. Presèntzia de Antoni<br />

Gaudí in s’Espositzione<br />

Universale de Bartzellona<br />

de su 1888<br />

3. Antoni Gaudí at the<br />

1888 Barcelona Universal<br />

Exposition<br />

61


62<br />

dallo studio condotto dall’architetto sul<br />

modello stereostatico a fili e contrappesi<br />

costruito per la chiesa di Santa Coloma<br />

de Cervelló. Il sistema costruttivo della<br />

<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> è arricchito, rispetto<br />

a quello ideato per la chiesa di Santa<br />

Coloma, dalla messa a punto della<br />

struttura arborescente dei piloni, della<br />

geometria a superfici rigate delle volte e<br />

dal rapporto tra la prima e le seconde.<br />

A causa della complessità dell’insieme,<br />

Gaudí realizzò numerosi modelli a diverse<br />

scale delle sue parti, mirando a una<br />

trasfigurazione del gotico, conclusione e<br />

superamento dell’avventura dei grandi<br />

costruttori dell’Europa medievale,<br />

consacrata dalla storiografia specialistica<br />

come momento di eccezionale innovazione<br />

tecnologica e figurativa sul continente.<br />

Nel progetto di Gaudí venne alla luce<br />

una logica geometrica che assomiglia<br />

sorprendentemente alle logiche frattali<br />

rese note, nel 1975, dal matematico Benoît<br />

Mandelbrot.<br />

In sintesi si può affermare che Gaudí<br />

dedicò al progetto e alla costruzione della<br />

<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> tutta la propria energia,<br />

vi condensò la propria immaginazione, il<br />

proprio genio geometrico e costruttivo,<br />

la propria fede. A partire dal 1914<br />

abbandonò ogni altra attività per lasciare,<br />

ai successori nella direzione dei lavori,<br />

indicazioni sufficienti per concluderla.<br />

Una impresa di tali dimensioni e di tale<br />

originalità non poteva che chiedere tempi<br />

lunghi per essere portata a termine. Alla<br />

morte di Gaudí, gli successe alla direzione<br />

del cantiere l’architetto Doménech<br />

Sugranyes già suo collaboratore, che<br />

completò entro il 1930 il coronamento<br />

delle torri-campanili della Facciata della<br />

Nascita e molte sculture. Nel luglio del<br />

1936 la furia iconoclasta dei protagonisti<br />

della guerra civile incendiò la cripta e<br />

distrusse il laboratorio di Gaudí. Vennero<br />

bruciati molti disegni; rovinata la maggior<br />

parte dei modelli in gesso e legno,<br />

direttamente modellati dall’architetto.<br />

Alla morte nel 1938 di Sugranyes il<br />

cantiere venne affidato all’architetto<br />

Francesc Quintana, che ricostruì la cripta<br />

del tempio; avviò il restauro dei modelli<br />

en diverses ramificacions, és a dir pilastres<br />

també elles inclinades i de seccions<br />

més reduïdes que sostenen les voltes<br />

de l’església, obertes a la culminació de<br />

manera que deixen veure el cel a través de<br />

grans òculs.<br />

Aquests dos principis, geomètrics i<br />

estàtics alhora, van ser elaborats a partir<br />

de l’estudi dut a terme per l’arquitecte<br />

sobre el model estereostàtic amb fils i<br />

contrapesos construïts per l’església de<br />

Santa Coloma de Cervelló. El sistema<br />

constructiu de la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> és més<br />

ric, en comparació d’aquell ideat per<br />

a l’església de Santa Coloma, degut a<br />

l’estructura arborescent dels pilars, a la<br />

geometria amb superfícies rugoses de les<br />

voltes i de la relació entre totes dues.<br />

A causa de la complexitat del conjunt,<br />

Gaudí va realitzar nombrosos models<br />

a diverses escales de les seves<br />

parts, mirant cap a una transfiguració<br />

del gòtic, conclusió i superació de<br />

l’aventura dels grans constructors de<br />

l’Europa medieval, consagrada per<br />

la historiografia especialitzada com<br />

un moment d’excepcional innovació<br />

tecnològica i figurativa en tot el continent.<br />

El projecte de Gaudí va donar a llum<br />

una lògica geomètrica que s’assembla<br />

sorprenentment a les lògiques fractals<br />

descobertes, a l’any 1975, pel matemàtic<br />

Benoît Mandelbrot.<br />

En síntesi es pot afirmar que Gaudí va<br />

dedicar al projecte i a la construcció de la<br />

<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> tota la seva energia, hi va<br />

condensar tota la seva imaginació, el seu<br />

geni geomètric i constructiu, la seva fe. A<br />

partir del 1914, va abandonar qualsevol<br />

altra activitat per deixar als successors, en<br />

la direcció de l’obra, indicacions suficients<br />

per poder-la concloure.<br />

Una gesta d’aquesta dimensió i d’aquesta<br />

originalitat no podia sinó requerir períodes<br />

extensos per ésser duta a terme. A la mort<br />

de Gaudí, el va succeir en la direcció de<br />

l’obra l’arquitecte Doménech Sugranyes,<br />

col·laborador seu, que va completar abans<br />

del 1930 el coronament de les torrescampanari<br />

de la Façana del Naixement<br />

i moltes escultures. Al juliol de 1936,<br />

la fúria iconoclasta dels protagonistes<br />

sighende cussa curva parabòlica e partzidu<br />

in prus rampos, est a nàrrere àteros<br />

pilastros fintzas issos inclinados e prus<br />

minores chi mantenent sas bòvedas de<br />

sa crèsia, abertas in sas partes prus artas<br />

a manera de lassare bìdere su chelu peri<br />

duos òculos mannos.<br />

Custos duos printzìpios, geomètricos e<br />

istàticos in su matessi tempus, los aiat<br />

elaborados printzipiende dae s’istùdiu<br />

fatu dae isse etotu subra de su modellu<br />

stereostàticu a filos e cuntrapesos<br />

fraigadu pro sa crèsia de Santa Coloma<br />

de Cervellò. Su sistema de fràigu de sa<br />

<strong>Sagrada</strong> Famìlia est irrichidu, cunforma<br />

a cussu ideadu pro sa crèsia de Santa<br />

Coloma, dae s’istrutura a forma de àrbore<br />

de sos pilones, dae sa geometria cun<br />

superfìtzes rigadas e dae sa relata intre de<br />

sa prima e sas segundas.<br />

Pro more de sa cumplessidade de totu<br />

custu, <strong>Gaudì</strong> aiat fatu paritzos modellos<br />

in iscalas diferentes, punnende a<br />

una trasfiguratzione de su gòticu, chi<br />

est sa congruida e sa barigada de<br />

s’aventura de sos fraigadores famados<br />

de s’Europa medievale, cunsagrada dae<br />

s’istoriografia ispetzalìstica comente<br />

mamentu de primore de annoadura<br />

tecnològica e figurativa in su continente.<br />

In su progetu de <strong>Gaudì</strong> essit a campu<br />

una lògica geomètrica chi assimìgiat de<br />

manera ispantosa a sas lògicas fratales<br />

fatas connòschere in su 1975 dae su<br />

matemàticu Benoît Mandelbrot.<br />

Resumende si podet nàrrere chi <strong>Gaudì</strong><br />

aiat intregadu a su progetu e a su fràigu<br />

de sa <strong>Sagrada</strong> Famìlia totu sas fortzas<br />

suas, aiat dadu forma a s’immaginatzione<br />

sua, a su gèniu geomètricu e costrutivu<br />

suo, a sa fide sua. Moende dae su 1914<br />

aiat sessadu onni àtera faina pro lassare,<br />

a chie deviat ghiare a pustis de issu<br />

sos traballos, inditos bastantes pro la<br />

congruire.<br />

Un’impresa de custa mannària e de custa<br />

originalidade est istada istentosa meda.<br />

Mortu chi fiat <strong>Gaudì</strong>, a ghiare su cantieri<br />

fiat tocadu a s’architetu Doménech<br />

Sugranyes giai collaboradore suo, chi<br />

aiat acumpridu intro de su 1930 su<br />

coronamentu de sas turres-campaniles<br />

of the sky through wide oculi.<br />

These two principles, at the same time<br />

geometrical and static, were based on the<br />

architect’s research of the stereostatic<br />

model built with cords and small sacks of<br />

pellets, originally developed for the church<br />

of Saint Coloma de Cervellò.<br />

Compared to the constructive system<br />

conceived for the church of Saint Coloma,<br />

the system intended for the <strong>Sagrada</strong><br />

<strong>Família</strong> was enriched by the arborescent<br />

structure of the pillars, by the geometry of<br />

the striped surfaces of the vaults and by<br />

the connection of these two elements.<br />

Because of the complexity of the project,<br />

<strong>Gaudì</strong> developed several models of<br />

the parts of the church in different<br />

scales aiming at a transfiguration of the<br />

Gothic. This represented the conclusion<br />

and supersession of the period of the<br />

great European medieval constructors,<br />

consecrated by specialized historiography<br />

as a moment of exceptional technological<br />

and figurative innovation for the continent.<br />

<strong>Gaudì</strong>’s project contains a geometrical<br />

logic that is surprisingly similar to the<br />

fractal logics disclosed by mathematician<br />

Benoit Mandelbrot in 1975.<br />

To sum up, we can say that <strong>Gaudì</strong><br />

channeled all his energy towards the<br />

project and construction of the <strong>Sagrada</strong><br />

<strong>Família</strong>, not to mention all his imagination,<br />

his geometrical and constructive genius<br />

and his faith. In 1914 he abandoned every<br />

other activity in order to leave sufficient<br />

instructions on how to complete the work<br />

to those succeeding him in the direction of<br />

the construction.<br />

An enterprise of that size and originality<br />

could only require a long time to be<br />

completed. At <strong>Gaudì</strong>’s death, the direction<br />

of the construction site was entrusted<br />

to his collaborator, architect Doménech<br />

Sugranyes, who in 1930 gave the finishing<br />

touches to the spires of the Facade of Birth<br />

and many other sculptures.<br />

In July 1936, the iconoclastic fury of the<br />

civil war’s main characters set the crypt on<br />

fire and destroyed <strong>Gaudì</strong>’s laboratory. Many<br />

of his designs were burnt; the majority of<br />

his plaster and wood models, personally<br />

molded by the architect, were destroyed.


in gesso; costruì, infine, la parete con il<br />

finestrone neogotico, nel braccio est del<br />

transetto.<br />

Nel 1954, a seguito di pressioni da parte<br />

di personalità di varie parti del mondo<br />

che ammiravano l’opera dell’architetto<br />

catalano, la Junta Constructora del Templo<br />

decise, pur tra contrasti, di avviare la<br />

costruzione della facciata della Passione.<br />

Si organizzarono raccolte di fondi per la<br />

continuazione dei lavori, guidati in un<br />

primo tempo da Francesc Quintana, poi<br />

da Isidre Puig Boada, infine da Lluis Bonet<br />

Garì. Entro il 1976 l’architettura dell’intera<br />

facciata, compresi i quattro campanili ma<br />

senza le sculture, era conclusa. I lavori<br />

proseguirono sotto la direzione di Puig<br />

Boada e Bonet Garì, fino a quando, nel<br />

1981, questi passarono l’incarico, perché<br />

ormai ottuagenari, a Francesc Cardoner.<br />

Del 1985 fino ad oggi è progettista capo<br />

l’architetto Jordi Bonet i Armengol, che si<br />

è impegnato a rinsaldare le fondazioni su<br />

cui insiste la chiesa, a costruire le pareti<br />

che delimitano le navate, a innalzare<br />

le colonne arborescenti, a chiudere lo<br />

spazio perché possa essere utilizzato per<br />

il culto. L’équipe - di ingegneri, architetti,<br />

artigiani, artisti, modellisti, disegnatori<br />

e operai - che collabora con lui partecipa<br />

a una avventura unica al mondo, a una<br />

esperienza di cantiere nella quale la<br />

sapienza degli antichi costruttori e le più<br />

innovative tecnologie moderne concorrono<br />

all’unico esito di dar forma alle idee di<br />

Gaudí.<br />

de la guerra civil, va incendiar la cripta<br />

i va destruir el laboratori de Gaudí. Es<br />

cremaren molts dissenys; i va fer malbé<br />

la gran part dels models en guix i fusta,<br />

directament modelats per l’arquitecte.<br />

A la mort el 1938 de Sugranyes, l’obra va<br />

passar a mans de l’arquitecte Francesc<br />

Quintana, que va reconstruir la cripta del<br />

temple; va endegar la restauració dels<br />

models en guix; i va construir, per fi, la<br />

paret amb el finestró neogòtic, en l’ala est<br />

del transsepte.<br />

L’any 1954, com a conseqüència de les<br />

pressions de part de diverses personalitats<br />

mundials que admiraven l’obra de<br />

l’arquitecte català, la Junta Constructora<br />

del Temple va decidir, tot i les polèmiques,<br />

d’iniciar la construcció de la Façana de<br />

la Passió. S’organitzaren recollides de<br />

fons per a la continuació dels treballs,<br />

dirigits en un primer moment per Francesc<br />

Quintana, després per Isidre Puig Boada<br />

i, a la fi, per Lluis Bonet Garí. Abans<br />

del 1976, l’estructura de tota la façana,<br />

inclosos els quatre campanars sense les<br />

escultures, estava acabada. Les obres<br />

prosseguiren sota la direcció de Puig<br />

Boada i Bonet Garí, fins que, el 1981,<br />

essent ja octogenaris, aquests donaren<br />

l’encàrrec a Francesc Cardoner.<br />

Del 1985 fins avui és el cap de projecte<br />

l’arquitecte Jordi Bonet i Armengol, que<br />

s’ha entestat a refermar els fonaments<br />

sobre els quals descansa l’església, a<br />

construir els murs que delimiten les naus,<br />

a enlairar les columnes arborescents,<br />

a tancar l’espai perquè pugui ésser<br />

utilitzat per al culte. L’equip –d’enginyers,<br />

arquitectes, artesans, artistes, modelistes,<br />

dissenyadors i operaris – que col·labora<br />

amb ell, participa en una aventura única<br />

al món, en una experiència d’obra en la<br />

qual el saber dels antics constructors i les<br />

més innovadores tecnologies modernes<br />

conflueixen en l’únic resultat, que és el de<br />

donar forma a les idees de Gaudí.<br />

de s’Acarada de sa Nàschida e àteras<br />

isculturas. In su mese de trìulas de su<br />

1936 pro neghe de sa fùria iconoclasta<br />

de sos de sa gherra tzivile aiant postu<br />

fogu a sa cripta e aiant destruidu su<br />

laboratòriu de <strong>Gaudì</strong>. Sas pampas aiant<br />

brusiadu paritzos disinnos; arruinadu su<br />

prus de sos modellos de ghìsciu e linna<br />

chi lis aiat dadu forma s’architetu. Mortu<br />

chi fiat in su 1938 Sugranyes su cantieri<br />

l’aiant intregadu a Francesc Quintana, su<br />

cale aiat torradu a fraigare sa cripta de su<br />

tèmpiu; aiat inghitzadu s’acontzu de sos<br />

modellos de ghìsciu; aiat fraigadu, in fines,<br />

sa pinna cun su ventanale neogòticu, in su<br />

bratzu orientale de su transetu.<br />

In su 1954, sighende sas rechestas de<br />

paritzas personalidades chi ammiraiant<br />

s’òpera de s’architetu catalanu, sa Junta<br />

Constructora del Templo aiat seberadu,<br />

mancari chi cun cuntierras, de printzipiare<br />

su fràigu de s’acarada de sa Passione.<br />

Aiant regortu dinari pro sighire sos<br />

traballos, a sa prima ghiados dae Francesc<br />

Quintana, posca dae Isidre Puig Boada,<br />

e a pustis dae Lluis Bonet Garì. Intro de<br />

su 1976 s’architetura de totu s’acarada,<br />

incluidos sos bator campaniles sena<br />

però sas isculturas, fiat agabbada. Sos<br />

traballos aiant sighidu suta sa ghia de Puig<br />

Boada e Bonet Garì, fintzas a cando, in su<br />

1981, custos aiant intregadu s’incàrrigu a<br />

Francesc Cardoner ca issos nche teniant<br />

giai unos otanta annos.<br />

Dae su 1985 fintzas a oe su progetista<br />

capu est s’architetu Jordi Bonet i<br />

Armengol, chi s’est impinnadu a afortiare<br />

sas fundatziones chi cheret sa crèsia,<br />

fraighende sas pinnas chi làcanant sas<br />

navadas, artziende sas colunnas a forma<br />

de àrbores, serrende s’ispàtziu a tales<br />

chi potzat èssere impitadu pro su cultu.<br />

Su grupu de traballu – cun ingennieris,<br />

architetos, artesanos, artistas, modellistas,<br />

disinnadores e operàios – chi est a<br />

costàgios de isse in una aventura ùnica in<br />

su mundu, leat parte a un’esperièntzia de<br />

cantieri ue sa sabidoria de sos fraigadores<br />

antigos e sas tecnologias modernas prus<br />

annoadoras andant a manu tenta fache<br />

a una punna ebbia chi est cussa de dare<br />

forma a sas ideas de <strong>Gaudì</strong>.<br />

At Sugranyes’ death in 1938, the direction<br />

of the construction site was handed over<br />

to architect Francesc Quintana, who rebuilt<br />

the temple crypt; he started the restoration<br />

of the plaster models and finally, built the<br />

wall with the full-length Gothic window, in<br />

the east wing of the transept.<br />

In 1954, under the pressure of many<br />

worldwide personalities that admired the<br />

work of the Catalan architect, the Junta<br />

Constructora del Templo (the Construction<br />

Board of the Temple) decided to start<br />

the construction of the Passion Facade,<br />

despite many contrasts.<br />

In order to continue the work, many<br />

fundraisers were organized, initially by<br />

Francesc Quintana and later on by Isidre<br />

Puig Boada, followed by Lluis Bonet Garì.<br />

By 1976 the architecture of the whole<br />

facade, including the four spires, was<br />

completed although without their statues.<br />

The construction continued under the<br />

direction of Puig Boada and Bonet <strong>Gaudì</strong><br />

until 1981 when, both octogeniarians,<br />

gave way to Francesc Cardoner.<br />

Since 1985 the project manager has<br />

been Jordi Bonet I Armengol who has<br />

committed himself to reinforcing the<br />

foundations on which the church stands,<br />

to the construction of walls that delimit<br />

the naves, to the elevation of arborescent<br />

columns and to closing the open space to<br />

allow the practice of worship. The team<br />

of engineers, architects, artisans, artists,<br />

statue carvers, designers and workers<br />

that collaborate with him are taking part<br />

in a unique adventure, a construction<br />

site experience in which the knowledge<br />

of ancient constructors and the most<br />

innovative modern technologies combine<br />

together to give shape to <strong>Gaudì</strong>’s ideas.<br />

63


64<br />

1<br />

2


Gaudí e la Natura<br />

Jordi CUSSÓ ANGLES<br />

Modellista della <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />

L’infanzia<br />

di Gaudí<br />

Antoni Gaudí i Cornet nasce nel 1852<br />

nel comprensorio rurale di Baix Camp<br />

(Tarragona) e, fin da piccolo, soffre di una<br />

salute cagionevole per i continui attacchi<br />

di reumatismi che lo costringono a tenersi<br />

in disparte dai giochi dei suoi coetanei,<br />

ritardando anche il suo ingresso alla<br />

scuola elementare. <strong>La</strong> madre passa molte<br />

ore con il piccolo Antoni, distraendolo<br />

con passeggiate in campagna, che egli<br />

trascorre nell’osservazione della natura.<br />

Ricordando la sua infanzia, Gaudí già<br />

adulto scrive:<br />

Con i vasi di fiori, circondato dalle vigne<br />

e dagli ulivi, allietato dal chiocciare delle<br />

galline, dal cinguettio degli uccelli e dal<br />

ronzare degli insetti, e con le montagne<br />

di Prades in lontananza, ho catturato le<br />

immagini più pure e gradevoli della natura,<br />

quella natura che è da sempre la mia<br />

maestra.<br />

Questa citazione che dimostra come i<br />

primi anni di vita di Gaudí siano stati<br />

fondamentali nel suo percorso verso una<br />

architettura incredibilmente singolare,<br />

naturalista e organica.<br />

1. Mas de la Calderera a Riudoms<br />

L’edificio attuale, costruito nel 1922, sorge nello stesso posto in<br />

cui si trovava la fattoria dell’infanzia di Gaudí, un edificio molto più<br />

piccolo, ad un solo piano<br />

2. Campagna di Baix Camp<br />

<strong>La</strong> infantesa<br />

de Gaudí<br />

Antoni Gaudí i Cornet va néixer l’any 1852<br />

a l’entorn rural del Baix Camp. Nasqué<br />

amb la salut molt feble i de ben petit els<br />

continus atacs de reumatisme l’apartaren<br />

del joc dels infants i retardaren el seu<br />

ingrés a l’escola elemental. <strong>La</strong> seva<br />

mare passava moltes hores amb ell i el<br />

distreia amb passejades pel camp i amb<br />

l’observació de la natura.<br />

Recordant la seva infantesa, Gaudí, ja de<br />

gran, va escriure:<br />

Amb els testos de flors, voltat de vinyes<br />

i oliveres, animat amb el cloquejar de<br />

l’aviram, el piular dels ocells i el zumzeig<br />

dels insectes, i amb les muntanyes de<br />

Prades al fons, vaig copsar les més pures<br />

i plaents imatges de la Natura, aquesta<br />

Natura que sempre és la meva Mestra.<br />

Amb aquesta cita entenem que els<br />

primers anys de la vida de Gaudí<br />

foren claus en el seu camí cap a una<br />

arquitectura increïblement singular,<br />

naturalista i orgànica.<br />

1. Mas de la Calderera a Riudoms<br />

Edificació actual, construïda l’any 1922, al mateix lloc d’ubicació<br />

del maset d’infantesa de Gaudí, una construcció, molt més reduïda<br />

i d’una sola planta<br />

2. Entorn rural del Baix Camp<br />

Sa infantesa<br />

de Gaudí<br />

Antoni Gaudí i Cornet est nàschidu in<br />

s’annu 1852 in sas partes acanta a Baix<br />

Camp (Tarragona). Dae piticu, sufriat<br />

de salude dèbile e de dolos fitianos de<br />

reumatismos chi l’aiant istesiadu dae sos<br />

giogos de sos pipios e aiant fatu istentare<br />

s’intrada sua a s’iscola elementare. Sa<br />

mama colaiat paritzas oras cun isse e lu<br />

isbeliaiat cun passigiadas in sos campos<br />

e ammostrende·li sa natura.<br />

Ammentende sa pitzinnia sua, Gaudí,<br />

comomai mannu, aiat iscritu:<br />

Cun sos matzuleddos de frores, giradu<br />

intre bìngias e olivàrgios, animadu dae sas<br />

boghes de sos animales, su tziulare de sos<br />

pugiones e su zùmiu de sos insetos, e cun<br />

sos montes de Padres a palas, aia retzidu<br />

sas prus lìmpias e dolianas immàgines<br />

de sa Natura, sa Natura chi semper est<br />

maistra mia.<br />

Custa mentovada nos mustrat chi sos<br />

primos annos de vida de Gaudí fiant<br />

craes in su caminu cara a una architetura<br />

singulare a manera increibile, naturalista<br />

e orgànica.<br />

1. Mas de la Calderera en Riudoms<br />

Fràigu atuale, fatu in s’annu 1922, in su matessi logu ue bi fiat sa<br />

domo rurale de sa pitzinnia de Gaudí, unu fraigu prus piticu cun<br />

unu pianu ebbia.<br />

2. Indùrriu rurale de su Baix Camp<br />

Gaudí ’s<br />

childhood<br />

Antoni Gaudí i Cornet was born in 1852<br />

in the rural setting of El Baix Camp, near<br />

Tarragona. He was born in very poor health<br />

and as a young boy continual bouts of<br />

rheumatism kept him out of children’s<br />

games and delayed his start at<br />

primary school. His mother spent many<br />

hours with him and entertained him<br />

with walks in thecountryside and the<br />

observation of nature.<br />

Looking back on his childhood, Gaudí, now<br />

an old man, wrote:<br />

With the flowerpots, surrounded by<br />

vineyards and olive groves, cheered by the<br />

clucking of the hens, the song of the birds<br />

and the buzzing of the insects, and with<br />

the mountains of Prades in the distance,<br />

I captured the purest and most pleasant<br />

images of nature, that nature that is ever<br />

our Mistress.<br />

From this quote we see that the early<br />

years of Gaudí’s life were crucial in his<br />

path towards an incredibly singular,<br />

naturalistic and organic style of<br />

architecture.<br />

1. Mas de la Calderera a Riudoms<br />

Edificació actual, construïda l’any 1922, al mateix lloc d’ubicació<br />

del maset d’infantesa de Gaudí, una construcció, molt més reduïda<br />

i d’una sola planta<br />

2. Entorn rural del Baix Camp<br />

65


66<br />

Esuberanza naturalistica<br />

nei suoi primi anni da<br />

architetto<br />

Nel 1878 Gaudí si laurea in architettura e<br />

comincia a elaborare un nuovo approccio<br />

all’architettura, originale e in costante<br />

dialogo con la natura, un’architettura<br />

che, con gli anni, sarà la cifra del suo<br />

personalissimo stile.<br />

Quando sono andato a fare il rilievo<br />

dell’area da edificare, ho visto che era<br />

completamente coperta da fiorellini<br />

gialli, quelli che ho adottato come tema<br />

ornamentale delle ceramiche.<br />

Ho anche trovato un’esuberante palma<br />

nana le cui foglie, fuse nel ferro, riempiono<br />

le geometrie del corrimano e del cancello<br />

d’ingresso della casa.<br />

1 - 2. Casa Vicens della calle de Les Carolines a Barcellona<br />

3. Calendula (Calendula officinalis)<br />

Fiori e foglie riprodotte sulle piastrelle della facciata della Casa<br />

Vicens.<br />

4-5. Calendula (Calendula officinalis)<br />

Piastrelle ornamentali della Casa Vicens.<br />

Exuberància naturalista<br />

als primers anys<br />

d’arquitecte<br />

El 1878 Gaudí es graduà com arquitecte<br />

i començà a desenvolupar una arquitectura<br />

nova, original i en constant diàleg amb la<br />

natura, una arquitectura que amb els anys<br />

esdevindria un estil molt personal.<br />

Quan vaig anar a prendre les mides del<br />

solar, estava totalment cobert d’unes<br />

floretes grogues, que són les que vaig<br />

adoptar com a tema ornamental en la<br />

ceràmica.<br />

També hi vaig trobar una exuberant<br />

palmera margalló, les palmetes de la<br />

qual, foses en ferro, omplen la quadrícula<br />

del reixat i de la porta d’entrada a la casa.<br />

1-2. Casa Vicens del carrer de les Carolines a Barcelona<br />

3. Boixac (Calendula officinalis)<br />

Flors i fulles reproduïdes en les rajoles de la façana<br />

de la Casa Vicens<br />

4-5. Rajoles. Boixac (Calendula officinalis)<br />

Rajoles d’ornamentació de la Casa Vicens.<br />

Esuberàntzia<br />

naturalista in sos<br />

primos annos suos<br />

comente architetu<br />

In su 1878 Gaudí si fiat laureadu comente<br />

architetu e aiat cumentzadu a isvilupare<br />

un’architetura noa, originale e in diàlogu<br />

fitianu cun sa natura, un’architetura chi,<br />

in sos annos, at a divenire unu istile<br />

personale.<br />

Cando aia leadu sas mesuras de sa domo,<br />

fiat totu tutada de frorigheddos grogos, chi<br />

sunt sas chi apo impitadu comente a tema<br />

ornamentale in tzeràmica.<br />

Aia fintzas agatadu una parma margallón,<br />

sas parmas de sa cale, fundidas in su<br />

ferru, prenant su cuadradu de s’inferriada<br />

e sa ghenna de intrada de sa domo.<br />

1- 2. Casa Vicens dae sa carrera de Les Carolines de Bartzellona<br />

3. Caléndula (Calendula officinalis)<br />

Frores e fògias reproduidas in sas matonellas de s’acarada de sa<br />

Casa Vicens.<br />

4-5 Caléndula (Calendula officinalis)<br />

Matonellas de ornamentu de Casa Vicens.<br />

Naturalistic exuberance<br />

in his early years<br />

as an architect<br />

In 1878 Gaudí graduated as an architect,<br />

and began to develop an architectural<br />

style new, innovative, original, in constant<br />

dialogue with nature, architecture that in<br />

the years to come would develop into a<br />

very personal style.<br />

When I went to take the measurements of<br />

the site, it was totally covered in yellow<br />

flowers, which I adopted as the<br />

ornamental theme for the ceramic work.<br />

I also found there an exuberant European<br />

fan palm tree, whose leaves, cast in iron,<br />

fill the squares featured on the railings and<br />

the entrance gate of the house.<br />

1-2. Casa Vicens in Carrer de les Carolines, Barcelona<br />

3. Marigold (Calendula officinalis)<br />

Flowers and leaves reproduced on the tiles on the front<br />

of Casa Vicens.<br />

4-5. Marigold (Calendula officinalis) ornamental tiles from Casa<br />

Vicens


1<br />

3<br />

2<br />

4<br />

5<br />

67


68<br />

<strong>La</strong> croce<br />

a quattro braccia<br />

In molte delle opere di Gaudí troviamo<br />

la caratteristica croce a quattro bracci,<br />

presumibilmente ispirata dal frutto del<br />

cipresso, l’ “albero della vita”. Secondo il<br />

progetto lasciato da Gaudí, questo tipo di<br />

croce deve ergersi anche a coronamento<br />

della torre più alta, dedicata a Gesù, nel<br />

Tempio della <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>.<br />

1. Disegno di Lluís Bonet i Galí del coronamento della torre dedicata<br />

a Gesù<br />

2. Pinnacolo della Casa Bellesguard.<br />

3. Pinnacolo della Casa Batlló.<br />

<strong>La</strong> creu<br />

de quatre braços<br />

En moltes obres de Gaudí trobem la<br />

característica creu de quatre braços,<br />

possiblement inspirada en els fruits<br />

del xiprer, l’arbre de la vida. Segons el<br />

projecte deixat per Gaudí aquest tipus<br />

de creu també coronarà la torre més<br />

alta dedicada a Jesús en el Temple de la<br />

<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>.<br />

1. Dibuix de Lluís Bonet i Galí del coronament de la torre dedicada a<br />

Jesús<br />

2. Pinacle de la Casa Bellesguard<br />

3. Pinacle de la Casa Batlló<br />

1<br />

Sa grughe de bator<br />

bratzos<br />

In medas òperas de Gaudí agatamus sa<br />

grughe a bator bratzos caraterìstica,<br />

pro su prus ispirada a sos frutos de su<br />

tzipressu “s’àrbore de sa vida”. Segundu<br />

su progetu lassadu dae Gaudí, custa<br />

genia de grughe depet fintzas coronare<br />

sa turre prus arta dedicada a Gesus in su<br />

Tèmpiu de sa <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>.<br />

1. Disinnu de Lluís Bonet i Galí de su coronamentu de sa turre dedicada<br />

a Gesus<br />

2. Pinnáculu de sa Casa Bellesguard.<br />

3. Pinnáculu de sa Casa Batlló.<br />

The four-armed<br />

cross<br />

In many of Gaudí’s works we find the<br />

characteristic four-armed cross, possibly<br />

inspired by the fruit of the cypress, the<br />

tree of life. According to the plan left by<br />

Gaudí this type of cross would also crown<br />

the highest tower dedicated to Jesus, on<br />

the Temple of the <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>.<br />

1 Drawing by Lluís Bonet i Galí of the top of the tower dedicated to<br />

Jesus<br />

2 Pinnacle on Casa Bellesguard<br />

3 Pinnacle on Casa Batlló


3<br />

2<br />

69


Abside del tempio della<br />

<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />

Gaudí studiava i germogli, le spighe dei<br />

cereali e le erbe che crescevano attorno<br />

al Tempio, realizzando i modelli che in<br />

seguito sarebbero stati scolpiti nella pietra<br />

per diventare le balaustre e i pinnacoli che<br />

ornano oggi la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>.<br />

Sul muro absidale, di stile neogotico,<br />

Gaudí adottò come elementi decorativi<br />

dei doccioni tutta una selezione di<br />

gasteropodi, anfibi e rettili tipici<br />

dell’habitat mediterraneo.<br />

Àbsis del temple<br />

de la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />

Gaudí estudiava les poncelles, espigues<br />

de cereals i herbetes que creixien pels<br />

voltants del Temple; en feia fer models<br />

engrandits que després s’esculpirien en<br />

pedra per convertir-se en baranes i<br />

pinacles que avui podem veure a la<br />

<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>.<br />

En el mur absidal, d’estil neogòtic,<br />

Gaudí adoptà com elements decoratius<br />

a les gàrgoles tota una selecció de<br />

gasteròpodes, amfibis i rèptils propis<br />

de la mediterrànea.<br />

Àbside de su Tèmpiu de sa<br />

<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />

Gaudí istudiaiat sos portzeddos, sas<br />

ispigas de sa laorera e sas erbigheddas<br />

chi creschiant acanta a su Tèmpiu; daiat<br />

incàrrigu de acumprire modellos a manos<br />

de custos e a pustis si picaiant in sa<br />

pedra pro divenire barandìglias e sos<br />

pinnàculos chi oe in die bidimus in sa<br />

<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>.<br />

In su muru absidale, de istile neogòticu,<br />

Gaudí aiat adotadu comente elementos<br />

decorativos de sas incastras unu sèberu de<br />

gasteròpodes, anfìbios e rètiles tìpicos de<br />

su mediterràneu<br />

Apse of the temple<br />

of the <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />

Gaudí studied the buds, spikes of cereals<br />

and grasses that were growing around<br />

the Temple; he had enlarged models of<br />

them made that would later be sculpted<br />

in stone to become the rails and pinnacles<br />

that we can see today on the <strong>Sagrada</strong><br />

<strong>Família</strong>.<br />

On the wall of the apse, neo-Gothic in<br />

style, Gaudí adopted as decorative<br />

elements on the gargoyles a wide variety<br />

of gastropods, amphibians and reptiles,<br />

characteristic of the Mediterranean region.<br />

71


1 2<br />

3 4<br />

72


Fregio con simboli di<br />

Maria, Gesù e Giuseppe<br />

Sulla parte bassa delle pareti laterali della<br />

facciata della Natività, ispirandosi alle<br />

forme delle piante rampicanti che formano<br />

spire elicoidali, Gaudí disegnò un fregio<br />

che rappresenta le iniziali di Maria, Gesù e<br />

Giuseppe, simboli della Sacra famiglia.<br />

<strong>La</strong> geometria della natura<br />

nell’architettura:<br />

poligoni<br />

Le forme poligonali, tanto comuni in<br />

natura, sono utilizzate da Gaudí come<br />

elementi decorativi e strutturali.<br />

1. Viticcio di passiflora. Viticci attorcigliati elicolidali. Sullo sfondo,<br />

disegno attribuito a Gaudí, di un ramo di passiflora<br />

(Passiflora edulis). Nella parte bassa del disegno, si può distinguere<br />

l’anagramma di Gesù, con una croce molto simile a quella della<br />

scultura del fregio della Facciata della Natività.<br />

2. Fregio della <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>.<br />

3. Favo d’api con cellette esagonali.<br />

4. Bozzetto di Gaudí del mosaico della Casa Milà<br />

Sanefa amb símbols<br />

de Maria, Jesús i Josep<br />

A la part baixa dels laterals de la Façana<br />

del Naixement, recordant les formes de les<br />

plantes enfiladisses que es caragolen<br />

en hèlix, Gaudí dissenyà una sanefa que<br />

presentava les inicials de Maria, Jesús i<br />

Josep, els símbols de la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>.<br />

<strong>La</strong> geometria de la natura<br />

en l’arquitectura:<br />

polígons<br />

Les formes poligonals, tan habituals<br />

en la natura, són utilitzades per Gaudí<br />

com elements decoratius i estructurals.<br />

1. Circell de passionera. Circells caragolats en forma d’hèlix. De<br />

fons, dibuix atribuït a Gaudí, d’una branca de passionera<br />

(Passiflora edulis). En la part baixa del dibuix, hi trobem<br />

l’anagrama de Jesús, amb una creu molt similar a la de l’escultura<br />

de la sanefa de la Façana del Naixement<br />

2. Sanefa de la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>.<br />

3. Bresca d’abelles amb cèl·les hexagonals<br />

4. Croquis de Gaudí del mosaic de la Casa Milà<br />

Fasca cun sìmbulos de<br />

Maria, Gesùs e Giusepe<br />

In sa parte bassa de sos laterales de sa<br />

Fachada del Nacimiento, ammentende<br />

sas formas de sas prantas apilicadoras<br />

chi s’arrepeddant in èlica, Gaudí aiat<br />

disinnadu una fasca chi rapresentat sas<br />

initziales de Maria Gesus e Giusepe, sos<br />

sìmbulos de sa <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>.<br />

Sa geometrìa de la<br />

natura in sa architetura:<br />

polìgonos<br />

Sas formas poligonales, gasi fitianas<br />

in sa natura, sunt impitadas dae Gaudí<br />

comente elementos decorativos e<br />

istruturales.<br />

1. Bentzìlliu de pasionaria. Bentzìlliu imboligados in forma de<br />

èlica. Sutta, disinnu atribuidu a Gaudí, de unu rambu de pasionària<br />

(Passiflora edulis). In sa parte bassa de su disinnu, denotamus<br />

s’anagramma de Gesus, cun una grughe chi assimìgiat meda a cussa<br />

de sa iscultura de sa fasca de sa Fachada del Nacimiento.<br />

2. Sa fasca de sa <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>.<br />

3. Pannellu de abes con tzellas esagonales.<br />

4. Disinnu de Gaudí de su mosàicu de sa Casa Milà<br />

Frieze with symbols<br />

of Mary, Jesus and Joseph<br />

At the bottom of the side walls of the<br />

Nativity Façade, recalling the shapes<br />

of the climbing plants that form spiral<br />

helices, Gaudí designed a frieze with the<br />

initials of Mary, Jesus and Joseph the<br />

symbols of the Holy family.<br />

The geometry of nature<br />

in architecture:<br />

polygons<br />

The polygonal shapes so habitual in nature<br />

are used by Gaudí as decorative and<br />

structural elements.<br />

1. Passion fruit tendril. Tendrils spiralling like helices. Background,<br />

drawing attributed to Gaudí, of a branch of the passion<br />

fruit (Passiflora edulis). At the bottom of the drawing we see<br />

the anagram of Jesus, with a cross very similar to the sculpture<br />

on the frieze on the Nativity Façade<br />

2. The frieze of the <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>.<br />

3. Beehive with hexagonal cells<br />

4. Gaudí’s model of the mosaic in Casa Milà<br />

73


74<br />

<strong>La</strong> geometria della natura<br />

nell’architettura:<br />

spirali<br />

Grande osservatore della natura, Gaudí<br />

sapeva che movimenti cosmici, uniti alla<br />

forza di gravità, generano nella terra<br />

tutta una serie di movimenti a spirale,<br />

riprodotti anche nel regno animale e<br />

in quello vegetale. Attratto da questi<br />

fenomeni, Gaudí utilizzo la spirale per<br />

progettare strutture e decorazioni della<br />

maggior parte delle sue opere.<br />

Curve coniche<br />

Le curve che generano le superfici rigate,<br />

come le circonferenze, le ellissi, le<br />

parabole e le iperboli son sezioni di diversi<br />

piani del cono.<br />

Questo tipo di curva, molto vicino alla<br />

catenaria, si può incontrare in tutte<br />

le opere di Gaudí, specialmente la<br />

parabola utilizzata come arco, date le sue<br />

ineguagliate proprietà meccaniche e per la<br />

sua valenza estetica.<br />

1. Guscio di lumaca<br />

2. Scala a spirale.<br />

3. Archi parabolici del Collegio Teresiano.<br />

4. Archi parabolici. Colonne portanti della vetrata della navata<br />

centrale.<br />

<strong>La</strong> geometria de la natura<br />

en l’arquitectura:<br />

espirals<br />

Com a gran observador de la natura,<br />

Gaudí era coneixedor de com els<br />

moviments còsmics units a la força de la<br />

gravetat, generen en la Terra un seguit<br />

de moviments en espiral que també es<br />

troben en el regne animal i vegetal. Atret<br />

per aquests fenòmens, Gaudí va utilitzar<br />

l’espiral en estructures i decoracions en<br />

la majoria de les seves obres.<br />

Corbes còniques<br />

Les corbes còniques, com les<br />

circumferències, les el·lipses, les<br />

paràboles i les hipèrboles, són seccions<br />

de diversos plans del con i també de les<br />

superfícies reglades.<br />

Aquest tipus de corba, molt propera a la<br />

catenària, el podem trobar en totes les<br />

obres de Gaudí, especialment la paràbola<br />

usada com a arc, per les immillorables<br />

propietats mecàniques i també per la seva<br />

bellesa estètica.<br />

1. Closca de cargol<br />

2. Escala de cargol<br />

3. Arcs parabòlics del Col·legi de les Teresianes<br />

4. Arcs parabòlics. Columnes de suport del finestral de la Nau<br />

Central<br />

Sa geometrìa de la natura<br />

in sa architetura:<br />

ispirales<br />

Osservadore mannu de sa natura, Gaudí<br />

connoschiat sos movimentos còsmicos,<br />

unidos a sa fortza de gravidade, chi<br />

generant in sa Terra totu una filera de<br />

movimentos a ispirale e lompent fintzas a<br />

sos rennos animales e vegetales.<br />

Atiradu dae custos fenòmenos,<br />

Gaudí aiat impitadu s’ispirale in istruturas<br />

e decoratziones in sa majoria de sas<br />

òberas suas.<br />

Curvas cònicas<br />

Sas curvas cònicas, gasi comente sas<br />

tzircunferèntzias, sas ellisses, sas<br />

paràbolas e sas ipèrboles, sunt setziones<br />

de pianos diversos de su cono e fintzas de<br />

sas superfitzes regulares.<br />

Custu tipu de curva, acanta meda a sa<br />

catenària, lu podimus atobiare in totu<br />

sas òperas de Gaudí, mescamente sa<br />

paràbola usada comente arcu, bidas sas<br />

propiedades mecànicas suas mègius e<br />

fintzas sa bellesa estètica sua.<br />

1. Carapatzu de còtzula<br />

2. Iscalera de caracol.<br />

3. Arcos parabólicos de su Colegio de las Teresianas.<br />

4. Arcos parabòlicos Colunnas de poderiu de sa Navada Tzentrale.<br />

The geometry of nature<br />

in architecture:<br />

spirals<br />

As a great observer of nature, Gaudí was<br />

<strong>Família</strong>r with the way that cosmic<br />

movements together with the power<br />

of gravity generate a series of spiral<br />

movements on the Earth that are also<br />

found in the animal and vegetable<br />

kingdoms. Attracted by these<br />

phenomena, Gaudí used the spiral in<br />

structures and decorations on most of<br />

his works.<br />

Conical curves<br />

Conical curves, such as circumferences,<br />

ellipses, parabolas and hyperbolas, are<br />

crosssections of different planes of the<br />

cone and also of ruled surfaces.<br />

This type of curve, almost like the<br />

catenary, can be found in all Gaudí’s<br />

works and especially the parabola used<br />

as an arch, for its excellent mechanical<br />

properties and also for its aesthetic<br />

beauty.<br />

1. Snail shell<br />

2. Spiral staircase<br />

3. Parabolic arches in the Teresianes College<br />

4. Parabolic arches Columns supporting the large window in the<br />

Central Nave


1<br />

2<br />

3<br />

4<br />

75


1<br />

2<br />

76


Geometria rigata<br />

I pianoidi o falsi piani son quelle superfici<br />

ritorte generate da linee rette che Gaudí<br />

chiamava “forme svirgolate”.<br />

Già durante gli anni da studente, Gaudí<br />

aveva visto un grande potenziale<br />

nelle superfici rigate e cominciò a<br />

studiare intensamente tali superfici,<br />

paragonandole alla geometria che<br />

andava scoprendo nella natura e che lo<br />

indusse a tradurre queste forme nella sua<br />

architettura.<br />

Mi ha dato molto da pensare il fatto che<br />

queste forme non fossero state utilizzate<br />

prima e che dovessi essere io il primo a<br />

farlo. Questa era la sola cosa, ad ogni<br />

modo, che mi potesse far dubitare.<br />

Nonostante ciò, e convinto com’ero della<br />

perfezione che rappresentano, ritenevo<br />

che fosse mio dovere utilizzarle.<br />

Il conoide è la superficie generata da una<br />

linea retta che si muove appoggiandosi<br />

su una curva e una retta, e si mantiene<br />

parallela ad un piano.<br />

1. Magnolia (Magnolia grandiflora). Foglia di magnolia di forme<br />

molto simili a quelle dei conoidi delle coperture della fabbrica<br />

delle Scuole.<br />

2. Le scuole. Gaudí decise di utilizzare la forma dei conoidi per<br />

la costruzione di due opere provvisorie della <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>,<br />

destinate ai servizi. Nella prima, il conoide è stato utilizzato come<br />

copertura del deposito del suo studio, costruito nel 1899, mentre<br />

l’altra applicazione si ritrova nella copertura e nei muri di cinta delle<br />

Scuole provvisorie.<br />

Geometria reglada<br />

Els planoides o falsos plans, com<br />

els anomenava Gaudí, són aquelles<br />

superfícies guerxes generades pel<br />

moviment d’una recta.<br />

Ja des dels anys d’estudiant, Gaudí veié<br />

un gran potencial en les superfícies<br />

reglades i començà a fer un estudi<br />

intensiu d’aquestes, tot comparant-les<br />

amb la geometria que ell descobria en la<br />

natura. Tot això, l’esperonà a aplicar-les<br />

en la seva arquitectura.<br />

M’ha fet pensar molt que no hagin estat<br />

aplicades abans i que hagi d’ésser jo<br />

el primer de fer-ho. Això seria l’única<br />

cosa que, en tot cas, em faria dubtar.<br />

Això no obstant, crec que, convençut del<br />

perfeccionament que suposen, tinc el<br />

deure d’aplicar-les.<br />

El conoide és la superfície engendrada<br />

per una línia recta que es mou<br />

recolzantse en una corba i una recta,<br />

i mantenintse paral·lela a un pla.<br />

1. Magnòlia (Magnolia grandiflora). Fulla de magnòlia amb unes<br />

formes molt similars a les dels conoides de les cobertes de l’edifici<br />

de les Escoles<br />

2. Escoles. Gaudí decidí aplicar els conoides a la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />

en dues obres provisionals destinades a serveis. En la primera,<br />

el conoide s’utilitzà com a coberta del magatzem del seu estudi,<br />

construït l’any 1899. L’altra aplicació fou a la coberta i als murs de<br />

tancament de les Escoles Provisionals<br />

Geometria regulada<br />

Sos planòides o pianos falsos, gasi<br />

comente los tzerriaiat Gaudí, sunt cussas<br />

superfitzes curvadas generadas dae su<br />

movimentu de una reta.<br />

Giai dae sos annos de dischente, Gaudí<br />

aiat bidu unu potentziale mannu in sas<br />

superfitzes regulares e aiat inghitzadu<br />

unu istùdiu atentu de custas, ponende·las<br />

in cumparàntzia cun sa geometria chi<br />

buscaiat in sa natura. Custu l’aiat ispintu<br />

a las bortare in architetura.<br />

M’at fatu meledare meda chi non l’as<br />

aiant aplicadas in antis e chi depo èssere<br />

deo a lu fàghere pro primu. Custu diat<br />

èssere, a su mancu, su chi mi podet<br />

pònnere dudas. Nointames, creo chi,<br />

cumbintu de su perfetzionamentu chi<br />

suponent, mi tocat de las aplicare.<br />

Su conòide est sa superfitze generada<br />

dae una lìnea reta chi si moet<br />

acotzende·si a una curva e unu reta, e chi<br />

si mantenet parallela a su pianu.<br />

1. Magnòlia (Magnolia grandiflora). Fògia de magnòlia de formas<br />

simigiantes meda a sas de sos conòides de sas cobertas de su fràigu<br />

de sas Escuelas.<br />

2. Iscolas. Gaudí aiat detzididu de aplicare sos conòide a sa<br />

<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> in duas òperas provisòrias intregadas a servìtzios.<br />

In sa prima, su conòide l’aiat impitadu comente coberta de su de<br />

su magasinu de s’istùdiu suo, fraigadu in s’annu 1899. S’àtera<br />

aplicatzione fiat istada in sa coberta e sos muros de serrada de sas<br />

Escuelas Provisionales.<br />

Ruled geometry<br />

Planoids, or false planes, as Gaudí called<br />

them, are curved surfaces generated by<br />

the movement of a straight line.<br />

Right from his years as a student, Gaudí<br />

saw great potential in ruled surfaces and<br />

began to carry out an intensive study of<br />

them, comparing them to the geometry<br />

that he was discovering in nature. All this<br />

encouraged him to apply them to his<br />

architecture.<br />

The fact that they have not been applied<br />

before and that I am the first to do so has<br />

made me think a lot. This would be the<br />

only thing that, in any case, would<br />

make me hesitate. Nevertheless, I believe<br />

that, convinced as I am of the perfection<br />

they represent, it is my duty to apply them.<br />

The conoid is the surface generated by<br />

the straight line resting on a curve and a<br />

straight and remaining<br />

parallel to a plane.<br />

1. Magnolia (Magnolia grandiflora). Magnolia leaf with shapes very<br />

similar to the conoids of the roof of the schools building<br />

2. The Schools. Gaudí decided to apply conoids to the <strong>Sagrada</strong><br />

<strong>Família</strong> on two provisional buildings set aside for services. On the<br />

first the conoid was used as the roof of the storeroom of his study,<br />

built in 1899. The other application was on the roof and the outside<br />

walls of the Provisional Schools<br />

77


78<br />

Iperboloide di una Falda<br />

L’iperboloide a una falda è la superficie<br />

rigata prodotta dalla rivoluzione generata<br />

dalla rotazione di un’iperbole o da una<br />

retta inclinata attorno a un asse di<br />

simmetria.<br />

Negli archi delle navate del Tempio,<br />

troviamo iperboloidi “pieni” come i<br />

capitelli delle colonne, oppure sul soffitto<br />

gli iperboloidi “vuoti” come i collarini<br />

da cui filtrerà la luce naturale durante il<br />

giorno e quella artificiale la notte.<br />

I paraboloidi, iperboloidi ed elicoidi,<br />

variando costantemente l’incidenza<br />

della luce, hanno una loro ricchezza di<br />

sfumature.<br />

Facendo intersecare gli iperboloidi,<br />

Gaudí cominciò a trasformare le vetrate<br />

neogotiche delle navate della <strong>Sagrada</strong><br />

<strong>Família</strong> in una struttura più naturalistica<br />

che, al contempo, facilitava il passaggio<br />

della luce.<br />

1. Microfotografia di un radiolario<br />

Scheletro di radiolario, dell’ordine dei protozoi marini, della classe<br />

dei rizopodi, con piccoli forellini iperbolici. Si fa osservare che nelle<br />

intersezioni si possono notare dei piccoli denti molto simili a quelli<br />

che hanno gli iperboloidi degli archi delle navate.<br />

2. Vetrata della Facciata del Chiostro<br />

Sulla Facciata del Chiostro del Tempio, il rosone triangolare presenta<br />

10 aperture iperboliche che si sezionano formando degli esagoni.<br />

3. Oculo ellittico della vetrata della navata centrale del tempio della<br />

<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />

Hiperboloide d’una fulla<br />

L’hiperboloide d’una fulla és la superfície<br />

reglada de revolució, generada per la<br />

rotació d’una hipèrbola o d’una recta<br />

inclinada al voltant d’un eix de simetria.<br />

A les voltes de les naus del Temple, hi<br />

trobem hiperboloides “plens” com a<br />

capitells de les columnes, mentre que<br />

al sostre els hiperboloides buits són els<br />

collarins per on es filtrarà la llum natural<br />

de dia i artificial de nit.<br />

Els paraboloides, hiperboloides i<br />

helicoides, variant constantment la<br />

incidència de la llum, tenen una riquesa<br />

pròpia de matisos.<br />

Tot interseccionant hiperboloides, Gaudí<br />

començà a transformar els finestrals<br />

neogòtics de les naus de la <strong>Sagrada</strong><br />

<strong>Família</strong> en una estructura més<br />

naturalista, que, alhora millorava<br />

el pas de la llum.<br />

1. Microfotografia de radiolari<br />

Esquelet de radiolari, de l’ordre dels protozous marins, de la classe<br />

dels rizòpodes, amb foradets hiperbòlics. En les interseccions,<br />

podem veure unes dents molt similars a les que tenen els<br />

hiperboloides de les voltes de les naus.<br />

2. Finestral de la Façana del Claustre<br />

En la Façana del Claustre del Temple, un rosetó triangular conté 10<br />

obertures hiperbòliques que es seccionen formant hexàgons<br />

3. Òcul el·líptic del finestral de la Nau Central del Temple de la<br />

<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>.<br />

Iperbolòide de una atza<br />

Su iperbolòide de una atza est sa<br />

superfitze regulare de revolutzione<br />

generada dae su rodiamentu de una<br />

ipèrbole o de una reta inclinada acanta a<br />

unu asse de simmetria.<br />

In sas bòvedas de sas navadas de su<br />

Tèmpiu, atobiamus iperbolòides “prenos”<br />

comente capitellos de sas colunnas,<br />

mentras chi, in sa cobertura, sos<br />

iperbolòides bòidos sunt sos collarinos<br />

at a intrare sa lughe naturale a de die e<br />

cussa artifitziale su de note.<br />

Sos parabolòides, iperbolòides e<br />

elicòides, mudende a fitianu sa<br />

intzidèntzia de sa lughe, tenent una<br />

richesa issoro de isfumaduras.<br />

Intersetzionende iperbolòides, Gaudí<br />

aiat inghitzadu a mudare sos ventanales<br />

neogòticos de sas navadas de sa <strong>Sagrada</strong><br />

<strong>Família</strong> in una istrutura prus naturalista,<br />

chi a bias, agiudaiat s’intrada de sa lughe.<br />

1. Microfotografia de radiolàriu.<br />

Ischèletru de radiolario, de s’òrdine de sos protozoos marinos, de<br />

sa classe de sos rizòpodes, cun istampigheddos iperbòlicos. In sas<br />

intersetziones, podimos bìdere unas cantas dentes simigiantes meda<br />

a sos chi tenent sos iperbolòides de sas bòvedas de sas navadas.<br />

2. Ventanale de sa Fachada del Claustro.<br />

In sa Fachada del Claustro de su Tèmpiu, unu rosone triangulare<br />

tenet 10 aberturas iperbòlicas chi si setzionant formande esàgonos<br />

3. Òculu ellìticu de su ventanal de la Navada Tzentrale de su Tèmpiu<br />

de sa <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>.<br />

Hyperboloid of one sheet<br />

The one sheet hyperboloid is the ruled<br />

surface of revolution, generated by the<br />

rotation of a hyperbola or an inclined<br />

straight around an axis of symmetry.<br />

On the vaults of the naves in the Temple,<br />

we find “full” hyperboloids as capitals<br />

of the columns, whilst on the ceiling the<br />

empty hyperboloids are the collarinos<br />

through which filters natural light in<br />

daytime and artificial light at night.<br />

Paraboloids, hyperboloids and helicoids,<br />

constantly varying the effect of the light,<br />

have their own wealth of nuances.<br />

By intersecting hyperboloids, Gaudí<br />

began to transform the neo-Gothic<br />

windows in the nave and aisles of the<br />

<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> into a more naturalistic<br />

structure, at the same time improving the<br />

passage of light.<br />

1. Micro-photograph of radiolarian<br />

Skeleton of radiolarian, of the order of marine protozoa, class of<br />

the Rhizopods, with small hyperbolic holes. At the intersections,<br />

we can see teeth very similar to those of the hyperboloids on the<br />

vaults of the naves<br />

2. Window in the cloister wall<br />

In the wall of the temple cloister, a triangular rosette contains ten<br />

hyperbolic apertures that are sectioned to form hexagons<br />

3. Elliptical oculus in the large window in the Central<br />

Nave of the Temple of the <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>


1<br />

2<br />

3<br />

79


1 2<br />

80<br />

3


Il Paroboloide Iperbolico<br />

Superficie generata da linee rette<br />

appoggiate su altre due poste su un altro<br />

piano.<br />

Per costruire un muro, i muratori hanno<br />

bisogno di due righe e di un filo a piombo,<br />

ma se le due righe o direttici non sono<br />

parallele, l’operaio crede di erigere una<br />

superficie piana, mentre in realtà la sta<br />

costruendo curva, vale a dire come un<br />

paraboloide.<br />

<strong>La</strong> struttura che avrà la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>, la<br />

provai prima con la Colonia Güell. Senza<br />

questa prima prova non mi sarei azzardato<br />

ad adottarla nel Tempio.<br />

1. Archi e capitelli dei portici della chiesa della Colonia Güell.<br />

Il paraboloide iperbolico è una delle superfici rigate più utilizzate<br />

da Gaudí. Dopo averla applicata con successo per il progetto della<br />

Colonia Güell, egli decise di utilizzarla con la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>.<br />

2. Kapok (Ceiba pentandra). Albero di grandi dimensioni, originario<br />

dell’America centrale, che presenta uno sviluppo parabolico.<br />

3. Disegno di Gaudí della Facciata della Passione<br />

El Paraboloide Hiperbòlic<br />

Superfície generada per línies rectes<br />

recolzades sobre dues altres, que no<br />

estan en el mateix pla. Els paletes<br />

per fer una paret, necessiten dos regles<br />

i un cordill, però si els dos regles o<br />

directius no són paral·lels, l’operari creu<br />

que fa una superfície plana, però li surt<br />

enguerxida, o sigui, un paraboloide.<br />

L’estructura que tindrà la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />

la vaig provar primer a la Colònia Güell.<br />

Sense aquest assaig previ no m’hauria<br />

atrevit a adoptar-la per al Temple.<br />

1. Voltes i capitells dels porxos de l’església de la Colònia Güell.<br />

El paraboloide hiperbòlic és una de les superfícies reglades més<br />

usades per Gaudí. Després d’assajar-la amb èxit a la Colònia Güell,<br />

decidí emprar-la a la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />

2. Ceiba (Ceiba pentandra). Arbre de grans dimensions, originari<br />

d’Amèrica Central, amb arrencaments parabòlics<br />

3. Dibuix de Gaudí de la Façana de la Passió<br />

Su Parabolòide Iperbòlicu<br />

Superfitze generada dae lìneas retas<br />

acotzadas in àteras duas, chi no istant in<br />

su matessi pianu.<br />

Sos mastros de muru, pro pesare una<br />

pinna, cherent duas règulas e una corda,<br />

ma si sas duas règulas o diretritzes non<br />

sunt parallelas, e su manivale creet chi<br />

faghet una superfitze prana, ma prus<br />

ampulat e prus est alveoladu, est a<br />

nàrrere, unu parabolòide.<br />

S’istrutura chi at a tènnere sa <strong>Sagrada</strong><br />

<strong>Família</strong>, l’aia proada a primu in sa Colonia<br />

Güell. Sena de custa proa non mi fia<br />

atrividu a a l’adotare in su Tèmpiu.<br />

1. Voltas e capitellos de sa crèsia de sa Colonia Guell, su<br />

parabolòide iperbòlicu est una de sas superfitzes reguladas prus<br />

impitadas dae Gaudí. A pustis de sa proa inoghe l’at proada in sa<br />

<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>.<br />

2. Ceiba (Ceiba pentandra) àrbore mannu originàriu de s’Amèrica<br />

Tzentrale, cun arrancamentos parabòlicos.<br />

3. Disinnu de Gaudí de sa Fachada de sa Passione<br />

The Hyperbolic Paraboloid<br />

Surface generated by straight lines<br />

resting on another two, not in the<br />

same plane. To build a wall, bricklayers<br />

need two rulers and a piece of string.<br />

However, if the two rulers or guides are<br />

not parallel, the bricklayer will think he<br />

is making a flat surface but it will turn<br />

out to be curved - in other words, a<br />

paraboloid.<br />

The structure that the <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />

will have, I tried for the first time at the<br />

Colònia Güell (industrial village). Without<br />

this prior trial I would not have dared use<br />

it for the Temple.<br />

1. Vaults and capitals on the porches of the Colònia Güell church.<br />

The hyperbolic paraboloid is one of the ruled surfaces most used<br />

by Gaudí, and after trying them successfully at the Colònia Güell<br />

industrial village he decided to use them on the <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />

2. Kapok (Ceiba pentandra). Huge tree, from Central America, with<br />

parabolic branches<br />

3. Drawing by Gaudí of the Passion façade<br />

81


a b<br />

82


1 2 3 4<br />

1. Abelia grandiflora (Abelia Chinensis Goucher) vista da dietro.<br />

Su alcuni rami dell’abelia crescono le foglie a gruppi di tre, formando<br />

dei triangoli equilateri che compiono una rotazione di 60º con un<br />

movimento elicoidale ascendente in senso orario e antiorario in<br />

modo da ricevere la massima luce zenitale proveniente dal sole su<br />

tutta la superficie.<br />

2. Modello originale della crescita dei vegetali.<br />

Questo modello di studio della crescita dei vegetali fu la chiave per<br />

lo sviluppo della soluzione definitiva della “colonna Gaudí”.<br />

3. Riproduzione del modello di Gaudí. Sulla parte suddivisa a metà di<br />

un tamburo appare un esagono regolare risultante dall’intersezione<br />

delle superfici generate dallo sviluppo elicoidale in senso orario e<br />

antiorario del triangolo iniziale<br />

4. Disegno di un ramo di passiflora, attribuito a Gaudí.<br />

Nel dettaglio di questo disegno di passiflora (Passiflora edulis) si può<br />

osservare come il triangolo caratterizzi le tre foglie.<br />

a. Colonna ad otto punte della Navata Centrale. Per la colonna<br />

portante della Navata Centrale e di parte di quelle laterali, Gaudí<br />

scelse un poligono stellato ad otto punte, usando parabole concave<br />

e convesse per arrotondare i bordi e appianare gli spigoli interni.<br />

Seguendo la logica del doppio giro, man mano che la colonna si<br />

sviluppa in altezza, si duplicano le facce e i lati del poligono (32,<br />

64, 128, ecc.) fino ad ottenere un poligono molto vicino a una<br />

circonferenza.<br />

b. Disegno della colonna della Navata Centrale, con le varie sezioni<br />

poligonali<br />

<strong>La</strong> ricerca<br />

della colonna ideale<br />

Dopo molti anni di ricerca sull’evoluzione<br />

elicoidale dei vegetali, una delle<br />

innovazioni più singolari di Gaudí fu<br />

quella di adottare tale movimento di<br />

crescita per le colonne dei suoi edifici.<br />

Gaudí realizza<br />

una nuova colonna<br />

Risolta la generazione della nuova<br />

colonna, Gaudí sperimentò vari bozzetti<br />

all’inizio, seguendo la crescita elicoidale<br />

a doppio giro.<br />

1. Planta de (Abelia Chinensis Goucher). En algunes branques<br />

d’abèlia creixen les fulles en grups de tres, formant triangles<br />

equilàters, que van girant 60º en un moviment helicoïdal ascendent<br />

en doble sentit per assegurar rebre la màxima llum vertical del sol,<br />

en tota la seva superfície<br />

2. Model original del creixement dels vegetals. Aquest model<br />

d’estudi del creixement dels vegetals fou clau per desenvolupar la<br />

solució definitiva de la “Columna Gaudí”<br />

3. Reproducció del model de Gaudí. En la part seccionada a la meitat<br />

d’un tambor hi apareix un hexàgon regular, resultat de la intersecció<br />

de les superfícies generades pel creixement helicoïdal en doble<br />

sentit del triangle d’inici<br />

4. Dibuix d’una branca de passionera atribuït a Gaudí.<br />

En el detall d’aquest dibuix de passionera (Passiflora Edulis) es pot<br />

observar com un triangle emmarca tres fulles<br />

a. Columna de vuit puntes de la Nau Central. Per la columna de<br />

suport de la Nau Central i part de les laterals, Gaudí optà pel polígon<br />

estrellat de vuit puntes utilitzant paràboles còncaves i convexes per<br />

arrodonir les arestes i omplir els angles interiors.<br />

Seguint la lògica del doble gir, a mida que la columna creix en<br />

alçada, s’aniran duplicant les cares i arestes (32, 64, 128…) fins<br />

arribar a un polígon molt proper a la circumferència<br />

b. Dibuix de la columna de la Nau Central, amb les diferents<br />

seccions poligonals<br />

<strong>La</strong> recerca de<br />

la columna ideal<br />

Després de molts anys de recerca al<br />

voltant del creixement hel·licoidal dels<br />

vegetals, una de les innovacions més<br />

singulars de Gaudí va ser la d’adoptar<br />

aquest moviment de creixement per a les<br />

columnes dels seus edificis.<br />

Gaudí aconsegueix<br />

una columna nova<br />

Resolta la generació de la nova columna,<br />

Gaudí assajà diferents plantilles d’inici<br />

seguint el creixement helicoïdal de doble<br />

sentit.<br />

1. Pranta (Abelia chinensis Goucher) bida dae subra<br />

In unos cantos rampos de abelia creschent sas fògias in grupos<br />

de tres, formende triàngulos equilàteros, chi andant moliende<br />

60º in unu movimentu elicoidale ampuladore de sentidu dòpiu pro<br />

assegurare de retzire sa lughe verticale massima de su sole in totu<br />

sa superfìtzie sua.<br />

2. Modellu originale de sa crèschida de sos vegetales<br />

Custu modellu de istùdiu de sa crèschida de sos vegetales fiat sa<br />

crae pro isvilupare sa solutzione definitiva de sa “Columna Gaudí“.<br />

3. Reprodutzione de su modellu de Gaudí. In sa parte setzionada in<br />

sa mesidade de un tamburru aparit un’esàgonu regulare chi resurtat<br />

dae s’intersetzione de sas superfìtzies ingendradas dae sa crèschida<br />

elicoidale de sentidu dòpiu de su triàngulu de inghitzu.<br />

4. Disinnu de unu rampu de passionera atribuidu a Gaudí<br />

In su detàlliu de custu disinnu de passionera (Passiflora edulis) si<br />

podet osservare comente unu triàngulu incuadrat tres fògias.<br />

a. Colunna a oto puntas de la Navada Tzentrale<br />

Pro sa colunna de suportu de sa Navada Tzentrale e de parte de sas<br />

laterales, Gaudí aiat optadu pro su polìgonu isteddadu a oto puntas<br />

e aiat impreadu paràbolas còncavas y convessas pro atundare sos<br />

ispuntones e prenare sos àngulos interiores. Sighende sa lógica<br />

de su giru dòpiu, a medida chi sa colunna creschet en altària,<br />

andant duplichende·si sas caras e ispuntones (32, 64, 128...) finas a<br />

lòmpere a unu polìgonu a curtzu meda a sa tzircunferèntzia.<br />

b. Disinnu de sa colunna de sa Navada Tzentrale, cun sas setziones<br />

poligonales diferentes.<br />

Sa chirca<br />

de sa colunna ideale<br />

A pustis de annos meda de istùdiu subra<br />

sa creschida elicoidale de sos vegetales,<br />

una de sas innovatziones prus singulares<br />

de Gaudí fiat de adotare su naradu<br />

movimentu de crèschida pro sas colunnas<br />

de sos edifìtzios suos.<br />

Gaudí cunsighit<br />

una colunna noa<br />

Issolta sa generatzione de sa colunna<br />

noa, Gaudí aiat isperimentadu mollos<br />

diferentes de inghitzu sighende sa<br />

crèschida elicoidale de dòpiu sentidu.<br />

1. Abelia (Abelia chinensis Goucher). On some abelia branches the<br />

leaves grow in groups of three, forming equilateral triangles, that<br />

revolve 60° in a twoway ascending helicoidal movement to make<br />

sure they receive the maximum amount of vertical sunlight all over<br />

their surface<br />

2. Original model of plant growth. This model for studying plant<br />

growth was crucial to developing the definitive form of the “Gaudí<br />

Column”<br />

3. Reproduction of Gaudí’s model.<br />

In the part sectioned halfway along a tambour we see a regular<br />

hexagon resulting from the intersection of the surfaces generated<br />

from the two-way helicoidal growth of the initial triangle<br />

4. Drawing of a passion fruit branch attributed to Gaudí In the detail<br />

of this drawing of a passion fruit (Passiflora edulis), we can see a<br />

triangle framing three leaves<br />

a. Eight-pointed column in the central nave. For the supporting<br />

columns of the central nave and part of the side aisles, Gaudí opted<br />

for the eight-pointed starshaped polygon, using concave and convex<br />

parabolas, to round off the groins and fill the inner angles. Following<br />

the logic of the double twist, as the column grows in height the<br />

faces and groins will be duplicated (32, 64, 128…) to reach a<br />

polygon very close to the circumference<br />

b. Drawing of the column in the central Nave, with<br />

different polygonal cross sections<br />

The quest for<br />

the ideal column<br />

After many years of research into the<br />

helicoidal growth of plants, one of Gaudí<br />

’s most unusual innovations was to adopt<br />

this movement of growth for the columns<br />

of his buildings.<br />

Gaudí creates<br />

a new column<br />

With the generation of the new column<br />

resolved, Gaudí tried out different<br />

initial templates, following the two-way<br />

helicoidal growth.<br />

83


84<br />

L’interno del Tempio<br />

assomiglia a un grande<br />

bosco<br />

Come riconosceva anche lo stesso Gaudí,<br />

la struttura portante dell’interno delle<br />

navate del Tempio assomiglia a un albero,<br />

con il tronco, i rami e un mare di foglie<br />

per tetto:<br />

<strong>La</strong> costruzione ha lo scopo di riparare<br />

dal sole e dalla pioggia; essi imita la<br />

funzione delle fronde di un albero, che<br />

egualmente raccoglie il sole e la pioggia.<br />

Tale imitazione concerne gli elementi<br />

costruttivi, in quanto le colonne sono state<br />

all’inizio degli alberi e poi, i capitelli, ornati<br />

di foglie. Tutto ciò spiega ancora una volta<br />

la struttura della <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>.<br />

<strong>La</strong> forma ramificata delle colonne e il<br />

gran numero provocheranno nei visitatori<br />

l’impressione di trovarsi realmente dentro<br />

un bosco.<br />

Il gran bosco geometrico del Tempio<br />

Nell’ultima soluzione progettata per le<br />

navate, emerge la sintesi della ricerca<br />

di un’architettura organica. L’architetto<br />

ricorre alle forme sinuose con elicoidi<br />

per generare le colonne e i paraboloidi e<br />

iperboloidi dei muri e delle volte.<br />

1. Fogliame di un bosco di platani.<br />

2. Platano “ Platanus x hispanica “ Questo albero presenta molte<br />

similitudini con il gruppo di colonne delle navate laterali.<br />

3. Il grande bosco geometrico del Tempio.<br />

Nell'ultima soluzione delle navate abbiamo un riassunto di<br />

una ricerca organica. Si utilizzano le forme curve con iperboloidi per<br />

la creazione delle forma della colonna e i paraboloidi e gli<br />

iperboloidi per i muri e le volte.<br />

4. Colonne portanti delle navate laterali. Esse sono come i rami degli<br />

alberi di questo grande bosco.<br />

5. Volta delle navate laterali. Volta su cui sono praticate una serie di<br />

aperture iperboliche, illuminata dalla luce naturale del sole.<br />

6. Volta della navata centrale.<br />

L’interior del Temple<br />

és com un gran bosc<br />

Com reconeixia Gaudí, l’estructura que<br />

sosté l’interior de les naus del Temple<br />

és igual a un arbre, amb el tronc, les<br />

branques i un tou de fulles com a sostre:<br />

<strong>La</strong> construcció té per objecte lliurar-nos<br />

del sol i de la pluja; és imitada de l’arbre,<br />

puix aquest és un arreplegador del<br />

sol i de la pluja. <strong>La</strong> imitació arriba fins<br />

als elements, puix les columnes foren<br />

de primer arbres; i després veiem els<br />

capitells ornar-se amb fulles.<br />

Això és una justificació més de l’estructura<br />

de la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>.<br />

<strong>La</strong> forma ramificada de les columnes i el<br />

seu gran nombre donaran als assistents<br />

de ser talment a dins d’un bosc.<br />

1. Fullatge d’un bosc de plàtans.<br />

2. Plàtan (Platanus x hispanica) Aquest arbre té molta similitud amb<br />

el grup de columnes de les naus laterals<br />

3. El gran bosc geomètric del Temple. En la darrera solució de les<br />

naus, tenim el resum de la recerca d’una arquitectura orgànica.<br />

S’utilitzen les formes enguerxides amb helicoides per la generació<br />

de les columnes i els paraboloides i hiperboloides en els murs<br />

i voltes<br />

4. Columnes de suport de les naus laterals Són com branques dels<br />

arbres d’aquest gran bosc<br />

5. Volta de les naus laterals. Volta amb tota una sèrie d’obertures<br />

hiperbòliques, il·luminades per la llum natural del sol.<br />

6. Volta de la nau central.<br />

Su de intro de su tèmpiu<br />

s’assimìgiat a unu padente<br />

mannu<br />

Comente reconnoschiat Gaudí, s’istrutura<br />

chi sustenet su de intro de sas navadas<br />

de su Tèmpiu s’assimìgiat a un’àrbore,<br />

cun su truncu, sos rampos e unu muntone<br />

de fògias a cobertura:<br />

Su fràigu tenet pro ogetu de nos amparare<br />

dae su sole e dae s’abba chi proet; ìmitat<br />

a sa de s’àrbore, postu chi custu est unu<br />

regollidore de su sole e de s’abba pròida.<br />

S’imitatzione lompet a sos elementos,<br />

gia chi sas colunnas a s’inghitzu fiant<br />

àrbores; e luego bidimus sos capitellos<br />

imbellende·si cun fògias. Totu custu est<br />

una giustificatzione in prus de s’istrutura<br />

de sa <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>.<br />

Sa forma a rampos de sas colunnas e su<br />

nùmeru mannu ant a dare s’impressione<br />

a sos visitadores de s’agatare de veras a<br />

intro de unu padente.<br />

Su padente mannu geomètricu de su<br />

Tèmpiu. In sa solutzione ùrtima de sas<br />

navadas, tenimus su suntu de sa chirca<br />

de un’architetura orgànica. S’ impreant<br />

sas formas unchinadas cun elicoides pro<br />

s’ ingendradura de sas colunnas e sos<br />

parabolòides e iperbolòides de sos muros<br />

e bòvedas.<br />

1. Fogiàmene de unu padente de bananos.<br />

2. Plàtanu (Platanus x hispanica) Custu àrbore assimìgiat a su grupu<br />

de colunnas de sas navadas a costàgios.<br />

3. Su padente geomètricu mannu e su Tèmpiu. In s'ùrtima solutzione<br />

de sas navadas tenimus unu resumu de una chirca orgànica.<br />

S'impitant sas formas curvas cun iperbolòides pro sestare sa forma<br />

de sa colunna e sos parabolòides e sos iperbolòides pro sas pinnas<br />

e sas bòvedas.<br />

4. Colunnas de acotzu de sas navadas a costàgios<br />

Sunt che a rampos de custu bete àrbore.<br />

5. Bòveda de sas navadas de costàgiu. Bòveda cun una filera de<br />

aberturas iperbòlicas, iscraradas dae sa lughe naturale de su sole.<br />

6. Bòveda de sa navada central.<br />

The inside of the Temple<br />

is like a huge forest<br />

As Gaudí acknowledged, the structure<br />

that holds up the inside of the Temple<br />

naves is like a tree, with the trunk, the<br />

branches and a canopy of leaves as the<br />

ceiling.<br />

The purpose of the building is to shelter<br />

us from the sunshine and rain; it imitates<br />

the tree, as this shelters us from the<br />

sunshine and rain. The imitation touches<br />

the elements, as columns were trees<br />

first; then we see capitals decorated with<br />

leaves. This is yet more justification<br />

for the structure of the <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>.<br />

The ramified shape of the columns<br />

and their great number will give the<br />

congregation the feeling of truly being in<br />

a forest architecture.<br />

The great geometric forest of the Temple<br />

In the final resolution of the nave and<br />

aisles, we have the summary of the<br />

quest for organic architecture, using<br />

curved forms with helicoids due to<br />

the generation of the columns and<br />

paraboloids and hyperboloids on the<br />

walls and vaults.<br />

1. Foliage of a forest of plane trees.<br />

2. Plane tree (Platanus x hispanica)<br />

This tree is very similar to the group of columns in the side aisles<br />

3. The great geometric forest of the Temple In the final resolution<br />

of the nave and aisles, we have the summary of the quest for<br />

organic architecture, using curved forms with helicoids due to the<br />

generation of the columns and paraboloids and hyperboloids on the<br />

walls and vaults<br />

4. Columns supporting the side aisles.<br />

They are like branches of the trees in this great forest.<br />

5. Vault of the side aisles. Vault with a series of hyperbolic<br />

apertures, illuminated by the natural light of the sun.<br />

6. Vault of the middle aisles.


1<br />

3<br />

5 6<br />

2<br />

4<br />

85


1 2<br />

86


Capitello della colonna<br />

della Navata Centrale<br />

1. Nodo di un platano (Platanus x hispanica).<br />

Per rimarginare la ferita prodotta dal taglio di un ramo di un albero,<br />

si forma una sporgenza, che Gaudí incorporò nel disegno dei capitelli<br />

delle colonne che compongono la navata principale del Tempio,<br />

quale elemento naturalistico di questo grande bosco.<br />

2. Capitello della colonna della Navata centrale.<br />

Il capitello o nodo della colonna della Navata centrale è l’elemento<br />

di passaggio fra il tronco e i rami di questo grande “albero”.<br />

Dal punto di vista geometrico, esso si risolve con un ellissoide<br />

principale, al quale si vanno a sovrapporre altri più piccoli, alcuni in<br />

negativo, producendo intersezioni a forma di piccoli paraboloidi.<br />

Tali sovrapposizioni di diverse figure geometriche sono note col<br />

nome di “maclaciones” (geminazioni).<br />

Capitell de la columna<br />

de la Nau Central<br />

1. Nus d’un plàtan (Platanus x hispanica).<br />

Per curar la ferida produïda en tallar una branca d’un arbre, neix<br />

una revora, que Gaudí incorporà en el disseny dels capitells de les<br />

columnes de la Nau Principal del Temple, com a element naturalista<br />

d’aquest gran bosc<br />

2. Capitell de la columna de la Nau Central.<br />

El capitell o nus de la columna de la Nau Central es l’element de<br />

traspàs entre el tronc i les branques d’aquest gran “arbre”.<br />

Geomètricament, està solucionat amb un el·lipsoide principal on s’hi<br />

sobreposen d’altres mes petits, alguns d’ells en negatiu, produint<br />

unes interseccions en forma de petits paraboloides.<br />

Aquestes superposicions de diverses figures geomètriques es<br />

coneixen amb el nom de maclacions<br />

Capitellu de sa colunna de<br />

sa Navada Tzentrale<br />

1. Nughe de unu plátanu (Platanus x hispanica)<br />

Pro sanare sa ferta fata seghende unu rampu de un’àrbore,<br />

istupat un’òrulu, chi Gaudí aiat incorporadu in su capitellu de sas<br />

colunnas de sa navada printzipale de su Tèmpiu, comente elementu<br />

naturalìsticu de su padente mannu mentovadu.<br />

2. Capitellu de sa colunna de sa Navada Tzentrale.<br />

Su capitellu de sa Navada Tzentrale est s’elementu de colada intre<br />

de su truncu e sos rampos de custu “àrbore” mannu. A manera<br />

geomètrica, est acumpridu cun unu elissòide printzipale a su cale si<br />

subraponent àteros prus piticos, unos cantos de cussos in negativu,<br />

produinde una cantas intersetziones in forma de parabolòides<br />

minores. Custas superpositziones de figuras geomètricas diferentes<br />

sunt connotos cun su nùmene de maclaciones.<br />

Capital of the column<br />

in the Central Nave<br />

1. Capital of plane tree (Platanus x hispanica) To heal the wound<br />

produced when cutting off a tree branch, a scar forms, which Gaudí<br />

incorporated into the design of the capitals of the columns in the<br />

Temple’s main nave, as a naturalistic element of this great forest<br />

2. Capital of the column in the Central Nave The capital of the<br />

column in the central nave is the element of transition between the<br />

trunk and the branches of this great “tree”.<br />

Geometrically it is resolved with a principal ellipsoid on which<br />

are superimposed other smaller ones, some of them in negative,<br />

producing intersections in the form of small paraboloids.<br />

These superimpositions of different geometric shapes are known as<br />

maclacions (twinned crystals)<br />

87


88<br />

Geminazioni<br />

Nei suoi studi sulla natura, Gaudí analizzò<br />

la cristallizzazione di diversi materiali<br />

quali la galena, la pirite, la fluorite<br />

eccetera, che cristallizzano formando un<br />

sistema di forme regolari poliedriche.<br />

Per il progetto dei nodi di coronamento<br />

delle torri del Tempio, Gaudí scelse di<br />

lavorare sulle geminazioni di varie forme<br />

poliedriche.<br />

Per il progetto relativo ai nodi dei<br />

coronamenti delle torri sulle tre facciate,<br />

Gaudí scelse dei poliedri geminati,<br />

quale risultato dei suoi studi sulla<br />

cristallizzazione dei minerali. Allo stesso<br />

modo egli fece geminare le superfici<br />

rigate, come si può vedere nei pinnacoli<br />

dei finestroni superiori della facciata<br />

delle navate, sovrapponendo svariati<br />

paraboloidi.<br />

I pinnacoli del Tempio:<br />

tutto un simbolo della<br />

città di Barcellona<br />

Pochi mesi prima di morire, Gaudí poté<br />

vedere terminato il pinnacolo della torre<br />

campanaria della Facciata della Natività,<br />

decorato con mosaici veneziani policromi.<br />

Di questo pinnacolo Gaudí disse:<br />

Guardalo finito...! Non pare forse che la<br />

Terra si incontri con il Cielo?<br />

Questo trionfo di mosaici è il primo<br />

che vedranno i naviganti quando si<br />

avvicineranno a Barcellona e sarà per loro<br />

un raggiante benvenuto.<br />

1. Nodo o anello del pinnacolo della Facciata della Natività<br />

2. Pinnacolo del finestrone.<br />

Pinnacolo che forma un gruppo geometrico di otto paraboloidi<br />

geminati o sovrapposti, traboccante di frutta naturalista, colorata<br />

con ceramica veneziana.<br />

Maclacions<br />

En els seus estudis de la natura, Gaudí<br />

analitzà la cristal·lització de diversos<br />

minerals, com la galena, la pirita, la<br />

fluorita, etcètera, que cristal·litzen en el<br />

sistema regular polièdric.<br />

Pel disseny dels nusos de coronament<br />

de les torres del Temple, Gaudí optà per<br />

treballar amb maclacions de diverses<br />

formes polièdriques.<br />

Pel disseny dels nusos dels coronaments<br />

de les torres de les tres façanes,<br />

Gaudí optà pels políedres maclats,<br />

a conseqüència de l’estudi de la<br />

cristal·lització dels minerals. També<br />

va maclar les superfícies reglades,<br />

com podem veure en els pinacles dels<br />

finestrals superiors de la façana de<br />

les naus, tot sobreposant diversos<br />

paraboloides.<br />

Els pinacles del Temple:<br />

tot un símbol de la ciutat<br />

de Barcelona<br />

Pocs mesos abans de morir, Gaudí va<br />

poder veure acabat el pinacle del<br />

campanar de la Façana del Naixement,<br />

decorat amb mosaics venecians de<br />

colors. D’aquest pinacle Gaudí en digué:<br />

Miri aquest final...! No és veritat que<br />

sembla que uneixi la Terra amb el Cel?<br />

Aquest esclat dels mosaics és la primera<br />

cosa que veuran els navegants en<br />

aproparse a Barcelona; serà una radiant<br />

benvinguda.<br />

1. Nus o anell del pinacle de la Façana del Naixement<br />

2. Pinacle del finestral.<br />

Pinacle formant un cistell geomètric de vuit paraboloides maclats<br />

o sobreposats, curull de fruita naturalista, acolorida amb ceràmica<br />

veneciana<br />

Geminatziones<br />

In sos istùdios suos a pitzu de sa natura,<br />

Gaudí aiat analizadu sa cristallizatzione<br />

de sos diversos minerales, comente<br />

sa galena, sa pirite, sa fluorite, e gasi<br />

sighende, chi cristallizant in su sistema<br />

regulare polièdricu. Pro su disinnu de sas<br />

nughes de coronamentu de sas turres<br />

de su Tèmpiu, Gaudí aiat seberadu de<br />

traballare cun maclaciones de formas<br />

poliédricas diferentes.<br />

Pro su disinnu de sas nughes de sos<br />

coronamentos de sas turres de sas<br />

tres acaradas, Gaudí aiat seberadu<br />

sos poliedros geminados, comente<br />

cunsighèntziia de s’istùdiu suo de sa<br />

cristallizatzione de sos minerales. Gasi<br />

etotu, aiat geminadu sas superfitzes<br />

regulares, gasi comente podimus bìdere<br />

in sos pinnàculos de sos ventanales<br />

superiores de s’acarada de sas navadas,<br />

apigende paritzos parabolòides.<br />

Sos pinnàculos<br />

de su Tèmpiu: totu unu<br />

sìmbulu de sa tzitade<br />

de Bartzellona<br />

Pagos meses in antis de si nche mòrrere,<br />

Gaudí aiat pòdidu bìdere acabadu su<br />

pinnàculu de su campanàriu de sa<br />

Fachada del Nacimiento, ondradu cun<br />

mosàicos venetzianos de colores. Dae<br />

custu pinnàculu Gaudí aiat naradu:<br />

Càstia custu acabu...! No est beridade chi<br />

paret chi aunat sa Terra cun su Chelu?<br />

Custu iscòpiu de sos mosàicos est su<br />

primu chi ant a bìdere sos navigantes<br />

cando s’ant a acostiare a Bartzellona, at a<br />

èssere unu bene bènnidos lugorosu.<br />

1. Nughe o aneddu de su pinnáculu de sa Fachada del Nacimiento<br />

2. Pinnàculu de su ventanale<br />

Pinnàculu chi format una corbe geomètrica de oto parabolòides<br />

maclados o apigiados, prenu de frùtora naturalista, colorada cun<br />

tzeràmica venetziana.<br />

Twinnet crystalls<br />

From his study of nature Gaudí analysed<br />

the crystallization of different minerals,<br />

such as galena, pyrite, fluorite and so on,<br />

which crystallize in the regular polyhedral<br />

system. For the design of the capitals<br />

crowning the towers of the Temple, Gaudí<br />

opted to work with twinned crystals of<br />

diverse polyhedral forms.<br />

For the design of the capitals of the<br />

tops of the towers on the three façades,<br />

Gaudí chose twinned polyhedrons, the<br />

result of the study of the crystallization<br />

of minerals. He also twinned the ruled<br />

surfaces, as we can see on the pinnacles<br />

of the windows at the top of the walls<br />

of the naves, superimposing several<br />

paraboloids.<br />

The pinnacles of<br />

the Temple: a symbol<br />

of the city of Barcelona<br />

A few months before he died, Gaudí was<br />

able to see the pinnacle of the bell tower<br />

on the Nativity Façade finished,<br />

decorated with colourful Venetian<br />

mosaics. About the pinnacle, Gaudí said:<br />

Look at the top! Is it not true that it seems<br />

to unite Heaven and Earth? This burst of<br />

mosaics is the first thing that sailors will<br />

see when approaching Barcelona; it will<br />

be a radiant welcome.<br />

1. Capital of the column of the pinacle on the Nativity Façade<br />

2. Pinnacle of window<br />

Pinnacle forming a geometric basket of eight paraboloids twinned<br />

or superimposed, a naturalistic cone full of fruit, coloured with<br />

Venetian ceramics


1 2<br />

89


Sperimentazione<br />

Triangle Postals<br />

LA COLONNA<br />

A dOPPIO GIRO<br />

<strong>La</strong> colonna delle colonne<br />

<strong>La</strong> colonna viene utilizzata da Gaudí per<br />

verificare soluzioni tecniche ed estetiche<br />

di sua sperimentazione.<br />

Costituiscono un esempio di tali<br />

esperimenti le colonne inclinate della<br />

chiesa della Colonia Güell, quelle del<br />

Parque Güell, le iperboliche del palazzo<br />

Güell, e soprattutto, quelle a doppio giro<br />

del Tempio della <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>.<br />

Con la soluzione delle colonne a doppio<br />

giro, Gaudí realizza la transizione fra le<br />

sezioni poligonali di un numero variato<br />

di apici mantenendo al contempo la<br />

continuità visiva, cioè senza introdurre<br />

torsioni nella verticalità del fusto.<br />

COLuMNA dE dOBLE GIR<br />

<strong>La</strong> columna de les<br />

columnes<br />

<strong>La</strong> columna li serveix a Gaudí com a<br />

element per a provar solucions tècniques<br />

i estètiques. Constitueixen exemples<br />

d’aquests assajos les columnes<br />

inclinades de l’església de la Colònia<br />

Güell, les del Parc Güell, les hiperbòliques<br />

del Palau Güell i, especialment,<br />

les de doble gir del Temple de<br />

la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>.<br />

En aquestes columnes de doble gir,<br />

Gaudí aconsegueix la transició entre<br />

seccions poligonals de diferent nombre<br />

de vèrtexs, mantenint la continuïtat<br />

visual, val a dir, sense introduir torsions<br />

en la verticalitat del fust.<br />

SA COLuNNA<br />

A GIRu dÒPIu<br />

Sa colunna de sas colunnas<br />

Gaudí impreat sa colunna pro averguare<br />

solutziones tècnicas e estèticas de<br />

imbentu suo. Sunt unu esempru de custos<br />

esperimentos sas colunnas inclinadas<br />

de sa crèsia de sa Colonia Güell, cussas<br />

de su Parque Güell, sas iperbòlicas de su<br />

palatzu Güell, e mescamente, cussas a<br />

giru dòpiu de su Tèmpiu de sa <strong>Sagrada</strong><br />

<strong>Família</strong>. Cun sa solutzione de sas<br />

colunnas a giru dòpiu, Gaudí acumprit sa<br />

colada intre de sas setziones poligonales<br />

de unu nùmeru variadu de cùcuros<br />

mantenende a su matessi tempus sa<br />

continuidade visiva, est a nàrrere sena<br />

introduire tortogiadas in sa verticalidade<br />

de su fustu.<br />

THE dOuBLE TWISTEd<br />

COLuMN<br />

The ultimate column<br />

Gaudí used the column as an element<br />

to verify the technical and aesthetical<br />

solutions he experimented with.<br />

Examples of these experiments are the<br />

slanted columns in the church of the<br />

Güell Colony, those of the Güell Park,<br />

the hyperbolic columns of the Güell<br />

Palace, and especially the double twisted<br />

columns of the <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>.<br />

With the double twisted columns, Gaudí<br />

achieved the transition between the<br />

polygonal sections of a varied number<br />

of apexes, while preserving visual<br />

continuity, i.e. without introducing<br />

torsions in the vertical shape of the shaft.<br />

91


92<br />

GLI ARCHI CATENARI<br />

I più equilibrati<br />

di tutti gli archi<br />

Sospendendo una catena che deve<br />

reggere solo il proprio peso alle due<br />

estremità, si ottiene una catenaria.<br />

Se il carico da sostenere è uniforme sul<br />

piano orizzontale, la forma assunta dalla<br />

catena è quella di una parabola, mentre<br />

se deve sostenere vari carichi distribuiti<br />

in punti precisi, la forma che assume è<br />

quella di un poligono funicolare.<br />

Utilizzando fili, catene e sacchetti,<br />

Gaudí costruisce dei modellini sospesi.<br />

Capovolgendo l’immagine del modellino<br />

tramite specchi o fotografie, egli ottiene<br />

la costruzione di archi equilibrati,<br />

soluzione che per le sue qualità<br />

strutturali e formali si applica a molte<br />

delle sue opere.<br />

I CONOIdI<br />

Superfici ondulanti<br />

e resistenti<br />

<strong>La</strong> forma sinuosa dei soffitti e delle<br />

pareti di alcuni edifici di Gaudí non si<br />

sviluppa liberamente, ma corrisponde<br />

al movimento ondulante di una retta<br />

che si appoggia su un’altra di direzione<br />

perpendicolare.<br />

Questa proposta consente di ottenere<br />

un progetto economico, facile e di rapida<br />

esecuzione, conferendo al contempo la<br />

massima resistenza strutturale con il<br />

minimo dei materiali.<br />

ARCS CATENARIS<br />

Els més equilibrats de tots<br />

els arcs<br />

Pengem una cadena de dos punts. Si<br />

només ha de suportar el seu propi pes,<br />

adopta forma de catenària.<br />

Si la càrrega que ha de suportar és<br />

horitzontalment uniforme, la forma que<br />

adopta és una paràbola. Si suporta<br />

diferents càrregues puntuals, la forma és<br />

la d’un polígon funicular.<br />

Amb fils, cadenes i saquets, Gaudí<br />

elabora unes maquetes suspeses.<br />

Invertides mitjançant miralls o<br />

fotografies, determinen la construcció<br />

d’uns arcs equilibrats, solució que per<br />

les seves qualitats estructurals i formals<br />

aplica en moltes de les seves obres.<br />

CONOIdES<br />

Superfícies ondulants i<br />

resistents<br />

<strong>La</strong> forma sinuosa del sostre i de les<br />

parets d’alguns edificis de Gaudí no<br />

respon a una idea gratuïta, sinó al<br />

moviment ondulant d’una recta que<br />

es recolza en una altra de direcció<br />

perpendicular. Aquesta proposta li<br />

permet aconseguir un disseny econòmic,<br />

fàcil i de ràpida construcció que<br />

proporciona la màxima resistència amb el<br />

mínim de materials.<br />

SOS ARCOS CAdENÀRIOS<br />

Sos prus echilibrados de<br />

totu sos arcos<br />

Suspendende una cadena chi depet<br />

poderare petzi su pesu suo a sos estremos,<br />

s’otenet una cadenària. Si su càrriugu<br />

de sustènnere est parìvile in su pianu<br />

orizontale, sa forma chi leat sa cadena est<br />

cussa de una paràbola, mentras si depet<br />

sustènnere càrrigos vàrios distribuidos<br />

in puntos pretzisos, sa forma chi leat<br />

est cussa de unu polìgonu funiculare.<br />

Impreende filos, cadenas e sachitos,<br />

Gaudí fraigat modelleddos suspesos.<br />

Furriende conca a bassu s’immàgine de<br />

su modelleddu pro mèdiu de isprigos<br />

o fotografias, isse otenet su fràigu de<br />

arcos echilibrados, solutzione chi pro<br />

sas calidade suas istruturales e formale<br />

s’àplicat a medas de sas òperas suas.<br />

SOS CONÒIdES<br />

Superfitzes ondulantes e<br />

resistentes<br />

Sa forma colobrina de sa bòvedas e<br />

de sas pinnas de unos cantos fràigos<br />

de Gaudí, non s’isvilupat a sa sola, ma<br />

corrispundet a su movimentu ondulante<br />

de una reta chi s’acotzat subra de<br />

un’àtera de diretzione perpendiculare.<br />

Custa proposta cunsentit de otènnere<br />

unu progetu econòmicu, fàtzile e de<br />

fatura lestra, dende a su matessi tempus<br />

unu bete de aguantu istruturale cun pagu<br />

materiale.<br />

CATENARY ARCHES<br />

The most balanced of all<br />

arches.<br />

By hanging a chain which must only bear<br />

its own weight from its two extremities,<br />

a catenary arch is obtained. If the<br />

weight to be supported is uniform on<br />

the horizontal plane, the chain will take<br />

the shape of a parabola, whereas if it<br />

must support various loads distributed in<br />

precise points, it will take the form of a<br />

funicular polygon.<br />

By using ropes, chains and weights,<br />

Gaudí built suspended models. By<br />

inverting the image of the model by<br />

means of mirrors or photographs, he<br />

obtained balanced arches, a solution<br />

with great structural and formal qualities<br />

which he applied to many of his works.<br />

CONOIdS<br />

undulating and resistant<br />

surfaces<br />

The sinuous form of the ceilings and<br />

walls of some of Gaudí’s buildings does<br />

not develop freely, but corresponds to<br />

the undulating movement of a straight<br />

line which rests on another having a<br />

perpendicular direction. This solution<br />

makes it possible to obtain an economic,<br />

easy and rapidly executable project,<br />

providing at the same time the highest<br />

structural strength with the minimum use<br />

of materials.


94<br />

VOLTE CONVESSE<br />

L’arte di utilizzare<br />

le volte<br />

Le volte dei portici della cripta della<br />

Colonia Guell sono costituite da segmenti<br />

triangolari di di paraboloidi iperbolici. Il<br />

paraboloide iperbolico è una superficie<br />

rigata, cioè generabile da rette e,<br />

pertanto, di facile riproduzione.<br />

Tuttavia, la stessa superficie può<br />

essere generata anche dal movimento<br />

di una parabola che si sposta<br />

percorrendo la direttrice di un’altra, di<br />

curvatura opposta, situata su un piano<br />

perpendicolare alla prima . Ciò spiega<br />

l’apparente convessità di tali volte.<br />

<strong>La</strong> doppia curvatura del paraboloide<br />

iperbolico garantisce la formazione<br />

di sezioni concave (resistenti alla<br />

compressione) sulla direzione<br />

trasversale della volta, generando al<br />

contempo sezioni convesse in direzione<br />

longitudinale. Tale doppia curvatura<br />

e il taglio triangolare della superficie,<br />

delineando parabole convesse in<br />

alcuni dei limiti e rendendo difficile la<br />

percezione delle direzioni longitudinale e<br />

trasversale, provoca all’osservazione la<br />

sensazione di volte sospese.<br />

VOLTES CONVEXES<br />

L’art d’invertir voltes<br />

Les voltes dels porxos de la cripta de<br />

la Colònia Güell estan formades per<br />

segments triangulars de paraboloide<br />

hiperbòlic. El paraboloide hiperbòlic<br />

és una superfície reglada –val a dir,<br />

generable per rectes- i, per tant, es pot<br />

replantejar fàcilment en obra.<br />

Però la mateixa superfície es pot generar<br />

també pel moviment d’una paràbola que<br />

es desplaça recorrent-ne una altra, de<br />

curvatura oposada, situada en un pla<br />

perpendicular al de la primera.<br />

Açò explica l’aparent convexitat<br />

d’aquestes voltes.<br />

<strong>La</strong> doble curvatura del paraboloide<br />

hiperbòlic assegura seccions còncaves<br />

(resistents a compressió) en la direcció<br />

transversal de la volta, al temps que<br />

genera seccions convexes en direcció<br />

longitudinal. Aquesta curvatura doble i el<br />

tall triangular de la superfície, dibuixant<br />

paràboles convexes en alguns dels límits<br />

i dificultant la percepció de les direccions<br />

longitudinal i transversal, provoquen la<br />

sensació de voltes penjades.<br />

BÒVEdAS CuNVESSAS<br />

S’arte de impreare sas<br />

bòvedas<br />

Sa bòvedas de sos pòrticos de sa<br />

cripta de sa Colònia Guell sunt fatas de<br />

segmentos triangulares de parabolòides<br />

iperbòlicos. Su parabolòide iperbòlicu est<br />

una superfitze rigada, est a narrere chi<br />

si podet generare dae retas e, duncas,<br />

de reproduida fàtzile. Mancari gasi, sa<br />

matessi superfitze podet èssere generada<br />

fintzas dae su movimentu de una paràbola<br />

chi s’ispostat colende peri una diretritze<br />

de un’àtera, de curvadura oposta, posta<br />

subra unu pianu perpendiculare a sa<br />

prima. Custu ispiegat sa cunvessidade<br />

de custas bòvedas.Sa curvadura dòpia<br />

de su parabolòide iperbòlicu garantit<br />

sa formatzione de setzione còncavas (<br />

chi aguantant a sa cumpressione) subra<br />

sa diretzione trasversale de sa bòveda,<br />

generende a su matessi tempus setziones<br />

cunvessas in diretzione longitudinale.<br />

Custa curvadura dòpia e su tàlliu<br />

triangulare de sa superfitze, delineende<br />

paràbolas cunvessas in unos cantos<br />

lìmites e istrobbende sa pertzetzione de<br />

sas diretziones longitudinale e trasversale,<br />

cajonat a s’osservatzione unu sensu de<br />

bòvedas suspesas.<br />

CONVEX VAuLTS<br />

The art of using vaults<br />

The vaults of the porticoes in the crypt<br />

of the Guell Colony consist of triangular<br />

sections of hyperbolic paraboloids. The<br />

hyperbolic paraboloid is a ruled surface,<br />

i.e. it can be formed by straight lines, and<br />

is therefore easily reproducible. However,<br />

the same surface can also be generated<br />

by a parabola moving along the directrix<br />

of another, having opposite curvature and<br />

lying on a plane perpendicular to the first.<br />

This explains the apparently convex form<br />

of these vaults.<br />

The double curvature of the hyperbolic<br />

paraboloid ensures the formation<br />

of concave sections (resistant to<br />

compression) on the transverse direction<br />

of the vault, generating at the same<br />

time convex sections in the longitudinal<br />

direction. This double curvature and the<br />

triangular cut of the surface, defining<br />

convex parabolas in some of the limits<br />

and making it difficult to perceive the<br />

longitudinal and transverse directions,<br />

gives the observer the feeling of<br />

suspended vaults.


LA GEMINAZIONE<br />

dELLE GEOMETRIE<br />

un collage<br />

di forme e volumi<br />

Geminare significa produrre intersezioni,<br />

combinare in modo complesso corpi<br />

geometrici.<br />

Gaudí, che definiva se stesso un<br />

“geometra”, esprime una grande<br />

fascinazione per gli elementi geometrici,<br />

che combina in tutti i modi possibili per<br />

creare volumi edificabili, funzionali e di<br />

forme molto suggestive.<br />

VOLTE IPERBOLICI<br />

Forme al servizio<br />

della luce, del suono<br />

e dei carichi<br />

Quando una retta si sviluppa nello spazio<br />

su un percorso circolare parallelamente<br />

ad un asse, essa genera un cilindro,<br />

ma se segue lo stesso percorso senza<br />

parallelismo, viene generato un<br />

iperboloide a una falda.<br />

Un semi-iperboloide rappresenta la forma<br />

ottimale di una campana.<br />

Queste superfici, morbide e gradevoli<br />

e mai utilizzate prima nell’architettura<br />

tradizionale, sono congeniali a Gaudí,<br />

in quanto favoriscono una buona<br />

distribuzione della luce, del suono e dei<br />

carichi; per questa ragione, egli vi ricorre<br />

spesso, per progettare colonne, cupole,<br />

capitelli, lucernari o campane.<br />

MACLA dE GEOMETRíES<br />

un collage<br />

de formes i volums<br />

Maclar és fer interseccions, combinar de<br />

forma complexa cossos geomètrics.<br />

Gaudí, que es definia a si mateix com<br />

a “geòmetra”, manifesta una gran<br />

fascinació pels elements geomètrics,<br />

que combina de totes les maneres<br />

possibles per a crear volums construïbles,<br />

funcionals i de formes molt suggerents.<br />

VOLTES HIPERBÒLIQuES<br />

Formes al servei de la llum,<br />

el so i les càrregues<br />

Quan una recta gira en l’espai, paral·lela<br />

a un eix, genera un cilindre.<br />

Quan ho fa sense paral·lelisme genera un<br />

hiperboloide d’una fulla. Mig hiperboloide<br />

és la forma òptima d’una campana.<br />

Aquestes superfícies suaus i amables, no<br />

utilitzades anteriorment en l’arquitectura<br />

tradicional, satisfan a Gaudí perquè<br />

afavoreixen una bona distribució de la<br />

llum, del so i de les càrregues;<br />

per aquest motiu, les utilitza sovint, tant<br />

en forma de columna, cúpula, capitell,<br />

claraboia o campana.<br />

SA GEMINATZIONE dE<br />

SAS GEOMETRIAS<br />

unu collage de formas<br />

e de volùmenes<br />

Geminare cheret nàrrere a prodùere<br />

intersetziones, crobare in manera<br />

cumplessa corpos geomètricos.<br />

Gaudí, chi si naraiat a issu etotu<br />

“geòmetra”, espressat unu grandu<br />

ammaju pro sos elementos geomètricos,<br />

chi crobat in cada manera pro creare<br />

volùmenes chi si podent fraigare,<br />

funtzionales e de formas galanas meda.<br />

BÒVEdAS IPERBÒLICOS<br />

Formas a servìtziu de sa<br />

lughe, de su sonu e de sos<br />

càrrigos<br />

Cando una reta s’isvilupat in s’ispàtziu in<br />

unu percursu a inghìriu paris cun s’asse,<br />

custa ingendrat unu tzilindru, ma si sighit<br />

su matessi percursu sena parallelismu,<br />

naschet unu iperbolòide e una falda. Unu<br />

semi-iperbolòide rapresentat sa forma<br />

mègius de una campana.<br />

Custas superfitzes, moddes e praghìbiles<br />

e mai impreadas in antis in s’architetura<br />

traditzionale, li deghent a Gaudí, ca<br />

favoressent una isparghinadura bona de<br />

sa lughe, de su sonu e de sos càrrigos;<br />

pro custa resone, issu las impitat a<br />

s’ispissu, pro progetare colunnas,<br />

cùpolas, capitellos, puntos lughe o<br />

campanas.<br />

THE GEMINATION OF<br />

GEOMETRIES<br />

A collage of forms and<br />

volumes<br />

Geminating means producing<br />

intersections, combining geometric<br />

bodies in a complex manner.<br />

Gaudí, who saw himself as an expert<br />

in geometry, was always fascinated<br />

by geometrical elements, which he<br />

combined in all possible manners to<br />

create architectural volumes that are<br />

both functional and fascinating.<br />

THE HYPERBOLIC VAuLTS<br />

Forms at the service of<br />

light, sound and loads<br />

When a straight line develops in space<br />

on a circular path parallel to an axis, it<br />

generates a cylinder, but if it follows<br />

the same route without being parallel, a<br />

hyperboloid of one sheet is generated.<br />

A semi-hyperboloid is the optimum shape<br />

of a bell.<br />

These surfaces, soft and aesthetically<br />

pleasing and never before used in<br />

traditional architecture were favoured by<br />

Gaudí, as they improved the distribution<br />

of light, sound and loads; for this reason,<br />

he often used them to design columns,<br />

cupolas, capitals, skylights or bells.<br />

97


98<br />

Composizione di forme<br />

<strong>La</strong> <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />

di Jordi FAULí OLLER<br />

Architetto, vicedirettore delle Opere del Tempio della <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />

Le navate<br />

della <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />

Antoni Gaudí lavorò 43 anni al Tempio<br />

della <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>. Negli ultimi 12<br />

anni vi si dedicò in maniera esclusiva,<br />

poichè fra il 1912 e il 1914 decise di<br />

impiegare tutto il suo tempo tanto<br />

alla costruzione della Facciata della<br />

Natività quanto alla progettazione<br />

di nuove parti del complesso. Egli<br />

voleva assicurarsi in tal modo che<br />

potessero in futuro concludersi i lavori<br />

di costruzione della grande chiesa<br />

che aveva proposto. Nel 1912, mentre<br />

costruiva la Facciata della Natività,<br />

Gaudí aveva già realizzato il progetto<br />

del portico e i modellini dei pinnacoli<br />

delle torri della Facciata della Passione.<br />

fra il 1954 e il 1977, la realizzazione del<br />

portico inferiore e delle torri di questa<br />

facciata fu proseguita dagli allievi di<br />

Gaudí, secondo un programma dei lavori<br />

stabilito dallo stesso Gaudí, il quale<br />

aveva previsto che ci volessero almeno<br />

due generazioni, che avrebbero costruito<br />

una facciata ciascuna, trasformando<br />

la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> in un caso unico<br />

al mondo di edificio con due facciate<br />

monumentali alte più di centro metri che<br />

si affacciavano su uno spazio vuoto.<br />

Il 7 novembre 2010 il papa Benedetto<br />

XVI ha celebrato la messa di dedicazione<br />

dello spazio interno della chiesa, 4500 m 2<br />

di architettura straordinaria.<br />

Probabilmente Gaudí aveva deciso di<br />

dedicare l’ultima parte della sua vita alla<br />

<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> perchè si attribuiva sia<br />

la responsabilità, sia la capacità della<br />

creazione di uno spazio di culto diverso,<br />

adeguato alla sensibilità dei nostri tempi<br />

e in armonia con l’osservazione della<br />

natura. Con la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> Gaudí<br />

si trovò a dover svolgere un compito<br />

singolare e del tutto inconsueto per lui:<br />

occuparsi di un edificio la cui costruzione<br />

Les naus de la <strong>Sagrada</strong><br />

<strong>Família</strong><br />

Antoni Gaudí treballà 43 anys al Temple<br />

de la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>. Els últims 12 s’hi<br />

dedicà d’una manera exclusiva, car entre<br />

el 1912 i el 1914 decidí de esmerçar-hi tot<br />

el seu temps tant en la construcció de la<br />

Façana del Naixement com en el projecte<br />

de noves parts. Així volia assegurar<br />

que en el futur es pogués completar la<br />

gran església que havia proposat. El<br />

1912 estava construint la Façana del<br />

Naixement i ja havia realitzat el dibuix<br />

de la porxada i els models dels pinacles<br />

de les torres de la Façana de la Passió.<br />

Els seus deixebles construïren la porxada<br />

inferior i les torres d’aquesta façana<br />

entre el 1954 i el 1977. El programa de<br />

construcció establert per Gaudí havia<br />

fet possible que dues generacions<br />

diferents construïssin una façana cada<br />

una i convertissin la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> en<br />

un cas únic en el món d’edifici amb dues<br />

monumentals façanes de més de cent<br />

metres d’altura que donaven a un espai<br />

buit. El dia 7 de novembre de 2010 el Sant<br />

Pare Benet XVI dedicà l’espai interior de<br />

l’església, 4500 m2 d’una extraordinària<br />

arquitectura. També probablement Gaudí<br />

decidí dedicar la darrera part de la seva<br />

vida a la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> perquè es veia<br />

amb la responsabilitat i amb la capacitat<br />

de crear un espai de culte diferent, adient<br />

a la sensibilitat dels nous temps i d’acord<br />

amb l’observació de la naturalesa.<br />

Amb la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> Gaudí tenia un<br />

encàrrec singular: un edifici que s’havia<br />

de construir després de la seva mort, un<br />

fet inhabitual en la tasca de l’arquitecte.<br />

Per a fer possible la futura construcció<br />

plantejà el programa de construcció per<br />

parts i seguí l’estratègia següent per<br />

definir prou el projecte perquè pogués<br />

Sas navadas<br />

de sa <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />

Antoni Gaudí aiat traballadu 43 annos<br />

in su Tèmpiu de sa <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>. In<br />

sos ùrtimos 12 annos b’aiat dedicadu de<br />

su totu, ca intre su 1912 e su 1914 aiat<br />

detzìdidu de impreare totu su tempus<br />

suo siat a su fràigu de s’Acarada de su<br />

Naschimentu siat a sa progetatzione<br />

de partes noas de su cumplessu. Isse<br />

cheriat èssere seguru gasi de pòdere<br />

congruire in su tempus benidore sos<br />

traballos de sa crèsia manna chi aiat<br />

propostu. In su 1912, cando fraigaiat<br />

s’Acarada de su Naschimentu, Gaudí aiat<br />

giai acumpridu su progetu de su pòrciu<br />

e sos plàsticos de sos pinnàculos de<br />

sas turres de s’Acarada de sa Passione,<br />

intre su 1954 e su 1977, s’acumprida de<br />

su pòrciu inferiore e de sas turres de<br />

custa òpera l’aiant mandada a in antis<br />

sos dischentes de Gaudí, sighende unu<br />

programma de traballos apostivigadu<br />

dae Gaudí etotu. Isse aiat prevididu a<br />

b’èssere a su nessi duas generatziones,<br />

chi diant àere dèpidu fraigare un’acarada<br />

onniuna, faghende de sa <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />

unu casu ùnicu in su mundu de edifìtziu<br />

cun duas acaradas monumentales artas<br />

prus de chentu metros, chi si acaraiant<br />

fache a un’ispatziu bòidu. Su 7 de<br />

santandria 2010 su papa Beneitu XVI<br />

at naradu sa missa de dedicatzione in<br />

s’ispàtziu internu de sa crèsia, 4500 m2<br />

de architetura desemplada.<br />

A manera dàbile Gaudí aiat detzididu de<br />

intregare s’ùrtima parte de sa vida sua<br />

a sa <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> ca si leaiat siat sa<br />

responsabilidade, siat sa capatzidade<br />

de sa creatzione de un’ispàziu de cultu<br />

diferente, in cunforma a sa sensibilidade<br />

de sos tempos nostros e in armonia cun<br />

s’osservatzione de sa natura.<br />

Cun sa <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> Gaudí aiat dèpidu<br />

acumprire unu còmpitu singulare e<br />

The naves<br />

of the <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />

Antoni Gaudí worked 43 years on<br />

construction of the Temple of the<br />

<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>. In the last 12 years<br />

of his life he devoted all of his time to<br />

it, since between 1912 and 1914 he<br />

decided to dedicate himself full-time to<br />

construction of the Nativity Façade and<br />

to designing new parts of the complex.<br />

He did so to ensure that the works for<br />

the construction of the large Church<br />

he had in mind would be completed. In<br />

1912, while he was building the Nativity<br />

Façade, Gaudí had already prepared the<br />

project for the portico and the models<br />

for the pinnacles of the towers of the<br />

Passion Façade. Between 1954 and<br />

1977, construction of the lower portico<br />

and of the towers of this façade was<br />

continued by Gaudí’s pupils, according to<br />

a works schedule established by Gaudí<br />

himself, who had foreseen that at least<br />

two generations would have to work on<br />

it, each building one façade, and turning<br />

the <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> into a worldunique<br />

building with two monumental<br />

facades rising to more than one hundred<br />

metres, overlooking an empty space.<br />

On 7 November 2010 Pope Benedict<br />

XVI celebrated the mass consecrating<br />

the interior of the Basilica, 4500 m2 of<br />

extraordinary architecture.<br />

Probably Gaudí decided to devote the<br />

last part of his life to the <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />

because he felt he had both the duty and<br />

the ability to create a different place of<br />

worship, meeting modern sensibilities<br />

and in harmony with the laws of nature.<br />

With the <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> Gaudí played<br />

a particular and entirely novel role for<br />

him: manage a construction project that<br />

would be concluded after his death. For<br />

this purpose, he prepared a construction<br />

plan by subsequent stages, providing<br />

sufficient details to enable continuation


100


si sarebbe conclusa dopo la sua morte.<br />

A tal fine, Gaudí sviluppò il programma<br />

di costruzione per fasi successive,<br />

definendo il progetto in modo tale<br />

da fornire gli elementi sufficienti per<br />

proseguire l’opera futura in questo modo:<br />

in primo luogo, all’inizio del XX secolo<br />

egli ripartì l’insieme del progetto in tanti<br />

sottoprogetti generali (disegni delle<br />

piante, sezioni e prospetti) per potersi<br />

dedicare quindi a realizzare i dettagli<br />

costruendo grandi modellini in gesso per<br />

le parti più importanti, che sarebbero<br />

serviti anche come modello per altre<br />

parti. Nelle piante generali, egli definì uno<br />

spazio interno ampio, dove tutto l’insieme<br />

è percepibile da qualsiasi punto; questo<br />

effetto è ottenuto grazie al fatto che la<br />

navata principale e i transetti nella sua<br />

proposta erano più ampi rispetto a quelli<br />

del progetto dell’architetto cui era stata<br />

affidata inizialmente la progettazione<br />

dell’edificio – comune nelle costruzioni<br />

con la pianta a croce latina – per proporre<br />

degli spazi con altezze crescenti a partire<br />

dall’ingresso principale fino al culmine<br />

al di sopra dell’abside, che raggiunge<br />

i 75 metri d’altezza, dove si apre un<br />

grande lucernario iperbolico con una<br />

rappresentazione di Dio Creatore che<br />

appare all’improvviso una volta superato<br />

il Portale maggiore della facciata<br />

principale, detta anche Facciata della<br />

Gloria. <strong>La</strong> navata principale consta di<br />

due navate laterali su ogni parte e di<br />

una navata centrale. Le prime navate<br />

laterali di ciascu lato presentano<br />

una parte soprelevata dove si trova<br />

il coro o “cantoria”, che può ospitare<br />

fino a 700 cantori. Le dimensioni di<br />

tali spazi seguono un preciso sistema<br />

di proporzioni, basato sul modulo da<br />

7,5 metri, ottenuti dividendo per 12 la<br />

lunghezza dell’interno del Tempio, che è<br />

pari a 90 metri; le navate laterali sono<br />

larghe 7,5 metri ciascuna e alte 30 metri.<br />

Il coro si trova a 15 metri d’altezza,<br />

la navata centrale misura 15 metri di<br />

larghezza e 45 d’altezza, corrispondente<br />

alla stessa larghezza della navata<br />

principale. <strong>La</strong> crociera raggiunge i 60<br />

metri, sommando la lunghezza dello<br />

spazio della crociera e dei transetti.<br />

Antoni Gaudí elaborò un modellino di<br />

gesso della navata principale in scala<br />

1:10, modellino che è stato la base<br />

per la sua costruzione, è che è stato<br />

anche il modello strutturale e formale<br />

del progetto dettagliato della crociera<br />

ser seguit en el futur: Primer, a inicis del<br />

segle XX definí el conjunt del projecte<br />

en plànols generals (dibuixos de planta,<br />

seccions i alçats), per dedicar-se després<br />

a concretar al detall en grans maquetes<br />

de guix parts molt importants, que<br />

també havien de servir com a model<br />

per a altres parts. En els plànols de<br />

conjunt definí un espai interior ampli,<br />

amb la percepció de tot el conjunt des de<br />

qualsevol punt, gràcies a proposar la nau<br />

principal i els transseptes més amples<br />

que els del projecte de l’arquitecte que<br />

inicià l’edifici –i del que és habitual en<br />

plantes de creu llatina- i a proposar els<br />

espais amb altures creixents des de<br />

l’entrada principal fins a l’absis, on a 75<br />

metres d’altura hi ha una gran lluerna<br />

hiperbòlica amb una representació de<br />

Déu Creador que es veu un cop superat<br />

el Portal Major de la Façana principal o<br />

Façana de la Glòria. <strong>La</strong> nau principal té<br />

dues naus laterals a cada banda i una<br />

nau central. Les primeres naus laterals<br />

de cada banda contenen a mitja altura el<br />

cor o “cantoria”, una graderia amb una<br />

capacitat per a 700 cantaires.<br />

Les dimensions d’aquests espais<br />

segueixen un senzill sistema de<br />

proporcions, basat en el mòdul de 7.5<br />

metres, que sorgeix de la divisió per 12<br />

de la longitud de l’interior del Temple,<br />

90 metres. Les naus laterals fan 7.5<br />

metres d’amplada cada una i 30 metres<br />

d’altura. El cor s’inicia a 15 metres<br />

d’altura. <strong>La</strong> nau central fa 15 metres<br />

d’amplada i 45 d’altura, la mateixa<br />

dimensió de l’amplada de la nau principal.<br />

El creuer arriba als 60 metres, que és<br />

també la longitud de l’espai de creuer<br />

i transseptes. Antoni Gaudí elaborà un<br />

model o maqueta de guix a escala 1:10<br />

de la nau principal, maqueta que ha estat<br />

la base per a la seva construcció, i que<br />

ha estat també el model estructural i<br />

formal per al projecte detallat dels espais<br />

del creuer i absis que l’arquitecte definí<br />

en els dibuixos generals. Gaudí projectà<br />

la nau principal amb una estructura<br />

lògica i equilibrada, i amb formes només<br />

geomètriques i a la vegada naturalistes.<br />

Així, el projecte de la nau principal conté<br />

tot un mètode de projectació basat en<br />

unes lleis clares, que s’han aplicat al<br />

creuer i a l’absis.<br />

L’any 1936 a l’inici de la Guerra Civil<br />

particulare pro isse: a s’impitare de unu<br />

fràigu de acabare a pustis mortu isse.<br />

Pro custa resone, Gaudí aiat isvilupadu<br />

su programma de fràigu in fases<br />

imbenientes, definende su progetu a<br />

tales de frunire sos elementos bastantes<br />

pro podere sighire s’òpera benidora in<br />

custa manera: a primìtzios, inghitzende<br />

su de XX sècolos isse aiat partzidu totu<br />

su progetu in sutaprogetos generales<br />

(disinnos de sas piantas, setziones e<br />

prospetos) pro si pòdere afainare a sos<br />

particulares fraighende plàsticos mannos<br />

de ghìsciu pro sas partes prus de importu,<br />

chi diant essere bisongiadas finas<br />

comente modellu pro àteras partes.<br />

In sas piantas generales, isse aiat<br />

definidu un’ispàtziu internu ampru, in<br />

ue totu si podet isperiare dae calesisiat<br />

puntu; custu efetu s’otenet pro more de<br />

sa navada printzipale e sos transetos<br />

chi in sa proposta sua fiant prus ampros<br />

cunforma a cuddos de su progetu de<br />

s’architetu chi l’aiant dadu a s’inghitzu sa<br />

progetatzione de s’edifìtziu – a cumone<br />

in su fràigu cun sa pianta a grughe<br />

latina – pro propònnere unos cantos<br />

ispàtzios cun artàrias chi creschent<br />

moende dae s’intrada printzipale finas<br />

a su puntu agudu a chirru de subra de<br />

s’àbside. Custu lompet a 75 metros de<br />

artària, in ue s’aberit una làntia manna<br />

iperbòlica cun una rapresentatzione de<br />

Deus Creadore chi cumparit de repente<br />

passadu su Portale magiore de s’acarada<br />

printzipale, narada finas Acarada de<br />

sa Glòria. Sa navada printzipale est<br />

acostagiada dae duas navadas laterales<br />

a onni parte e dae una navada tzentrale.<br />

Sas primas navadas laterales a onni ala<br />

presentant una parte subraelevada in ue<br />

s’agatat su coro o “cantoria”, chi podet<br />

càbere finas 700 cantores.<br />

Sas dimensiones de custos ispàtzios<br />

sighint unu sistema pretzisu de<br />

proportziones, basadu a pitzu de<br />

su mòdulu da 7,5 metros, otènnidu<br />

partzende pro 12 sa longària de s’internu<br />

de su Tèmpiu, chi est parivile a 90<br />

metros; sas navadas laterales sunt<br />

largas 7,5 metros onniuna e artas 30<br />

metros. Su coro s’agatat a 15 metros de<br />

artària, sa navada tzentrale medit 15<br />

metros de largària e 45 de artària, chi<br />

currispundet a sa matessi largària de sa<br />

navada printzipale. Sa grughera lompet<br />

a 60 metros, summende sa longària<br />

de s’ispàtziu de sa grughera e de sos<br />

transetos.<br />

of works as follows:<br />

firstly, in the early 20th century, he<br />

broke up the project into several general<br />

subprojects (drawings for the ground<br />

plans, sections and façades); then he<br />

developed the details by building large<br />

gypsum models for the most important<br />

parts, which would also provide guidance<br />

for the other parts.<br />

In the general ground plans, he defined<br />

a large internal space, where the whole<br />

design can be perceived from any point;<br />

this effect was obtained thanks to the<br />

fact that in his proposal, the main nave<br />

and the transepts were larger than in the<br />

project of the architect who had originally<br />

been commissioned to design the church<br />

– based on the standard <strong>La</strong>tin cross<br />

design – to propose spaces with growing<br />

heights starting from the main entrance<br />

to the highest point above the apse,<br />

where the ceiling reaches 75 metres,<br />

and where a great hyperbolic lantern<br />

opens, with a representation of God the<br />

creator, which becomes suddenly visible<br />

after passing the main portal of the main<br />

façade, known as the Glory Façade. The<br />

main body of the Church has a central<br />

nave and two side naves on either side of<br />

it. The first side nave to each side of the<br />

central nave has an upper portion for the<br />

choir or “cantoria”, which can host up to<br />

700 choir singers.<br />

The dimension of these spaces follow a<br />

precise system of proportions, based on<br />

the 7.5 m module, obtained by dividing<br />

by 12 the length of the interior of the<br />

Church, which is 90 m; the side naves are<br />

each 7.5 m wide and 30 m high. The choir<br />

is at a height of 15 m, the central nave<br />

is 15 m wide and 45 m high, and 45 m is<br />

also the width of the main nave.<br />

At the crossing, the height reaches 60<br />

m, which is the sum of the length of the<br />

space of the crossing and of the transept.<br />

Antoni Gaudí created a gypsum model<br />

of the main nave on a 1:10 scale, which<br />

was used as a basis for construction<br />

works and also provided the structural<br />

and formal model for the detailed project<br />

of the crossing and the apse, which he<br />

had defined in his general drawings.<br />

Gaudí designed the main nave with a<br />

logic and balanced structure, and with<br />

exclusively geometric and at the same<br />

time naturalistic forms. The main nave<br />

design, based on a design method defined<br />

by clear rules, would make it possible to<br />

later apply the same rules to construction<br />

101


102<br />

e dell’abside che l’architetto aveva<br />

definito nei suoi disegni generali. Gaudí<br />

progettò la navata principale con una<br />

struttura logica ed equilibrata e con<br />

forme esclusivamente geometriche e al<br />

contempo naturalistiche. In tal modo il<br />

progetto della navata principale, basato<br />

su un metodo di progettazione definito<br />

da regole chiare, avrebbe permesso la<br />

loro applicazione anche in seguito, per la<br />

realizzazione della crociera e dell’abside.<br />

Nel 1936, agli esordi della Guerra civile<br />

spagnola, il modellino di Gaudí andò<br />

distrutto, per quanto se ne conservino<br />

ancora molti frammenti.<br />

A partire dagli anni ‘40 gli architetti<br />

che avevano collaborato con Gaudí<br />

(Quintana, Puig Boada, Bonet Garí)<br />

e i suoi allievi ricostruirono i modelli<br />

originali e realizzarono un nuovo modello<br />

completo della navata principale,<br />

applicando le spiegazioni stilate da<br />

Gaudí sulle geometrie e le leggi della<br />

sua combinazione e composizione. In<br />

seguito, a partire dal 1987 e durante<br />

l’elaborazione del progetto definitivo con<br />

il cantiere diretto dall’architetto Jordi<br />

Bonet, nuovi studi sul progetto originario<br />

(a partire dai frammenti conservati e<br />

dalle fotografie del modello originale)<br />

hanno permesso di completare le norme<br />

geometriche e proporzionali dettate da<br />

Gaudí per la realizzazione del progetto.<br />

<strong>La</strong> struttura<br />

<strong>La</strong> struttura che Gaudí propose per<br />

le navate si basa su un sistema di<br />

arborescenze strutturali, l’ultima<br />

evoluzione delle strutture equilibrate<br />

che sono la cifra dell’originalità dei<br />

suoi progetti. Un insieme di colonne<br />

inclinate che si diramano a varie altezze<br />

per sostenere il carico delle volte, delle<br />

coperture e delle torri distribuendo<br />

uniformemente il peso sulle fondamenta<br />

dell’edificio. L’inclinazione delle colonne<br />

permette di ripartire efficacemente<br />

il peso superiore ottenendo diametri<br />

adeguati ai carichi da sostenere; per<br />

questo motivo, le superfici degli elementi<br />

portanti sono molto inferiori a quelle<br />

delle strutture delle cattedrali gotiche.<br />

L’albero della navata centrale, a 15 metri<br />

si divide in due rami. A circa metà, quello<br />

espanyola la maqueta de Gaudí fou<br />

destrossada, però se’n conservaren molts<br />

fragments.<br />

A partir dels anys 40 els arquitectes<br />

col·laboradors i deixebles de Gaudí<br />

(Quintana, Puig Boada, Bonet Garí)<br />

reconstruïren models originals i<br />

realitzaren un nou model complet de<br />

la nau principal amb l’aplicació de les<br />

explicacions que havien rebut de Gaudí<br />

sobre les geometries i les lleis de la seva<br />

combinació i composició. Després, a<br />

partir de l’any 1987 durant l’elaboració<br />

del projecte definitiu per a la construcció<br />

sota la direcció de l’arquitecte Jordi<br />

Bonet, noves investigacions del projecte<br />

original (dels fragments conservats<br />

i de les fotografies de la maqueta<br />

original) permeteren completar les lleis<br />

geomètriques i de proporcions utilitzades<br />

per Gaudí per definir el projecte.<br />

L’estructura<br />

L’estructura que Gaudí proposa per a<br />

les naus es basa en un sistema d’arbres<br />

estructurals, la darrera evolució de<br />

les estructures equilibrades amb què<br />

projectà els seus edificis. Un conjunt<br />

de columnes inclinades es bifurquen a<br />

diferents altures per suportar els pesos<br />

de voltes, cobertes i torres i comunicar el<br />

seu pes als fonaments. <strong>La</strong> inclinació de<br />

les columnes és l’adient per recollir amb<br />

eficàcia el pes superior i per això els seus<br />

diàmetres són ajustats a les càrregues;<br />

per aquest motiu, les àrees dels elements<br />

suportants són molt inferiors a les<br />

estructures de les catedrals gòtiques.<br />

L’arbre de la nau central, a 15 metres<br />

es divideix en dues branques. Més<br />

amunt, la posterior se subdividirà en<br />

quatre columnes per suportar les voltes i<br />

cobertes de la nau lateral i els finestrals<br />

Antoni Gaudí aiat elaboradu unu plàsticu<br />

de ghìsciu de sa navada printzipale in<br />

iscala 1:10, plàsticu chi est istadu sa<br />

base pro sa costrutzione sua, e chi est<br />

istadu finas su modellu istruturale e<br />

formale de su progetu detalliadu de sa<br />

grughera e de s’àbside chi s’architetu<br />

aiat definidu in sos disinnos generales<br />

suos. Gaudí aiat progetadu sa navada<br />

printzipale cun una istrutura lògica<br />

e echilibrada e cun formas a manera<br />

esclusiva geomètricas e a su matessi<br />

tempus naturalìsticas. A custa manera su<br />

progetu de sa navada printzipale, basadu<br />

a pitzu de unu mètodu de progetatzione<br />

definidu pro mèdiu de règulas craras,<br />

diat àere permitidu s’aplicatzione issoro<br />

finas a pustis, pro sa realizatzione<br />

de sa grughera e de s’àbside. In su<br />

1936, a printzìpiu de sa Gherra tzivile<br />

ispagnola, su plàsticu de Gaudí s’est<br />

pèrdidu, finas si nd’at abarradu carchi<br />

cantu. A partire dae sos annos ‘40 sos<br />

architetos chi aiant collaboradu cun<br />

Gaudí (Quintana, Puig Boada, Bonet Garí)<br />

e sos dischentes suos aiant torradu a<br />

fraigare sos plàsticos originales e aiant<br />

realizadu unu modellu nou cumpletu de<br />

sa navada printzipale, aplichende sas<br />

ispiegatziones apostivigadas dae Gaudí<br />

a pitzu de sas geometrias e sas leges<br />

de sa combinatzione e compositzione<br />

sua. Posca, moende dae su 1987 e in<br />

s’interis de s’elaboratzione de su progetu<br />

definitivu cun su cantieri diretu dae<br />

s’architetu Jordi Bonet, istùdios noos a<br />

pitzu de su progetu originàriu ( moende<br />

dae sos cantos cunservados e dae sas<br />

fotografias de su modellu originale) ant<br />

permitidu de cumpletare sas normas<br />

geomètricas e proportzionales detadas<br />

dae Gaudí pro s’acumprida de su progetu.<br />

S’istrutura<br />

S’istrutura chi Gaudí aiat propostu<br />

pro sas navadas si basat subra de<br />

unu sistema de istruturas a forma de<br />

àrbore, s’ùrtima evolutzione de sas<br />

istruturas echilibradas chi sunt sa tzifra<br />

de s’originalidade de sos progetos suos.<br />

Unas cantas colunnas inclinadas chi<br />

s’ispàrghinant cara artàrias diferentes<br />

pro sustènnere su càrrigu de sas<br />

bòvedas, de sas coberturas e de sas<br />

turres cumpartzende a manera parìvile<br />

su pesu in sas fundamentas de s’edifitzu.<br />

S’inclinatzione de sas colunnas permitit<br />

of the crossing and the apse.<br />

In 1936, at the start of the Spanish civil<br />

war, Gaudí’s model was destroyed,<br />

although many fragments survived.<br />

Starting from the 1940s the architects<br />

who had collaborated with Gaudí<br />

(Quintana, Puig Boada, Bonet Garí) and<br />

his pupils remade the original models<br />

and made a new complete model of the<br />

main nave, applying Gaudí’s notes on its<br />

geometry and on the rules of combination<br />

and composition. Subsequently, starting<br />

from 1987 and during preparation of the<br />

final project, under the management<br />

of architect Jordi Bonet, new studies<br />

on the original project (based on the<br />

surviving fragments and photographs of<br />

the original model) made it possible to<br />

complete the geometric and proportion<br />

rules established by Gaudí for the project.<br />

The structure<br />

The structure proposed by Gaudí for the<br />

naves is based on a tree-like structural<br />

elements, the latest evolution of the<br />

balanced structures which are the<br />

hallmark of his original projects. A<br />

series of slanted columns branch at<br />

various heights to support the weight<br />

of the vaults, the ceilings and the<br />

towers, uniformly distributing weight<br />

on the foundations of the building.<br />

Inclination of the columns makes it<br />

possible to efficiently distribute weight,<br />

with diameters appropriate to the<br />

loads to be borne; for this reason, the<br />

surfaces of load-bearing elements are<br />

considerably reduced compared with<br />

Gothic cathedrals. The tree of the central<br />

nave, at a height of 15 m divides into<br />

two branches. At about mid-length, the<br />

posterior one divides into four columns<br />

supporting the vaults and ceilings of


103


104


posteriore si suddivide in quattro colonne<br />

a sostegno delle volte e delle coperture<br />

della navata laterale e dei finestroni<br />

della navata centrale. Il ramo principale<br />

o anteriore, all’altezza di 30 metri si<br />

suddivide in due colonne di sostegno<br />

delle volte e delle coperture della navata<br />

centrale. Allo stesso modo, l’albero<br />

che si trova al centro della crociera,<br />

all’altezza di 25 metri si suddivide in due<br />

rami: quello posteriore formato da due<br />

colonne che sostengono parte di una<br />

delle torri degli evangelisti, e la principale<br />

o anteriore che raggiunti i 45 metri si<br />

ripartisce nelle quattro colonne portanti<br />

delle volte della crociera e della torre<br />

centrale o di Gesù Cristo che raggiunge i<br />

170 metri d’altezza.<br />

Le colonne<br />

Per dare forma agli alberi, Gaudí<br />

crea una colonna nuova nella storia<br />

dell’architettura, la colonna a doppio giro,<br />

che lui trasforma partendo dalla sezione<br />

iniziale in un poligono dotato di così tanti<br />

lati da essere prossimo al cerchio. Dal<br />

punto di vista geometrico, la colonna è<br />

l’intersezione nello spazio di due colonne<br />

tortili o salomoniche con la medesima<br />

base ma che si sviluppano in senso<br />

inverso l’una all’altra.<br />

<strong>La</strong> colonna della navata centrale parte<br />

da un ottagono stellato con i vertici<br />

parabolici che, girando in modo elicoidale<br />

a destra e a sinistra, all’altezza di otto<br />

metri si trasforma in una sezione regolare<br />

da 16 vertici.<br />

de la nau central. <strong>La</strong> branca principal<br />

o anterior, a 30 metres es subdivideix<br />

en dues columnes de suport de les<br />

voltes i cobertes de la nau central.<br />

Semblantment, l’arbre del centre del<br />

creuer, a 25 metres se subdivideix en<br />

dues branques: la posterior formada per<br />

dues columnes que suporten la quarta<br />

part d’una torre dels evangelistes, i la<br />

principal o anterior que se subdivideix<br />

a 45 metres en les quatre columnes de<br />

suport de la quarta part de les voltes del<br />

creuer i de la torre central o de Jesucrist<br />

que atenyerà els 170 metres d’altura.<br />

Les columnes<br />

Per donar forma als arbres, Gaudí crea<br />

una columna nova en la història de<br />

l’arquitectura: la columna de doble gir,<br />

que es transforma des de la secció inicial<br />

a un polígon de molts costats i, per<br />

tant, proper al cercle. Geomètricament<br />

la columna és la intersecció a l’espai<br />

de dues columnes helicoïdals o<br />

salomòniques amb la mateixa base però<br />

de girs inversos. <strong>La</strong> columna de la nau<br />

central parteix d’un octàgon estrellat<br />

amb els vèrtexs parabòlics que, en girar<br />

helicoïdalment a la dreta i a l’esquerra, a<br />

vuit metres s’ha convertit en una secció<br />

regular de 16 vèrtexs. Quatre metres més<br />

amunt, serà de 32 vèrtexs, i als catorze<br />

metres, de 64. Amb un nombre infinit de<br />

de partzire su pesu de subra otenende<br />

diàmetros cunforma a sos càrrigos de<br />

sustènnere; pro custu, sas superfitzes<br />

de sos elementos portantes sunt prus<br />

minores de cussas de sas istruturas de<br />

sas seas gòticas. S’àrbore de sa navada<br />

tzentrale, a 15 metros si partzit in duos<br />

rampos. Belle a metade, cussu de segus<br />

si partzit in bator colunnas a sustennu de<br />

sas bòvedas e de sas coberturas de sa<br />

navada de costàgios e de sas ventanas de<br />

sa navada tzentrale. Su rampu printzipale<br />

o de a in antis, a s’artària de 30 metros si<br />

partzit in duas colunnas de sustennu de<br />

sas bòvedas e de sas coberturas de sa<br />

navada tzentrale. A sa matessi manera,<br />

s’àrbore chi s’agatat in su tzentru de<br />

sa grughera, a s’artària de 25 metros<br />

si partzit in duos rampos: cussu de<br />

segus formadu dae duas colunnas chi<br />

sustenent parte de una de sas turres de<br />

sos evangelistas, e sa printzipale o de a<br />

in antis chi lòmpida a sos 45 metros si<br />

partzit in sas bator colunnas portantes de<br />

sas bòvedas de sa grughera e de sa turre<br />

tzentrale o de Gesus Cristos chi lompet a<br />

170 metros de artària.<br />

Sas colunnas<br />

Pro dare forma a sos àrbores, Gaudí<br />

creat una colunna noa in s’istòria de<br />

s’architetura, sa colunna a giru dòpiu, chi<br />

isse mudat moende dae sa setzione de<br />

cumentzu in unu polìgonu chi tenet gasi<br />

meda latos chi paret unu chircu. Dae su<br />

puntu de bista geomètricu, sa colunna<br />

est s’intersetzione in s’ispàtziu de duas<br />

colunnas tòrtiles o salomònicas cun sa<br />

matessi base ma chi s’isvilupant una a<br />

s’imbesse de s’àtera. Sa colunna de sa<br />

navada tzentrale partit dae unu otàgonu<br />

isteddadu cun vèrtitzes parabòlicos chi,<br />

the side nave and the large windows of<br />

the central nave. The main or anterior<br />

branch, divides at a height of 30 m into<br />

two columns supporting the vaults and<br />

the ceilings of the central nave. Similarly,<br />

the tree located at the centre of the<br />

crossing divides into two branches at a<br />

height of 25 m: the back one consisting<br />

of two columns supporting part of one<br />

of the towers of the Evangelists, and<br />

the main or anterior one which, after<br />

reaching a height of 45 m divides into<br />

four columns supporting the cross vaults<br />

of the crossing and of the central tower<br />

(Tower of Jesus Christ) which reaches a<br />

height of 170 m.<br />

The columns<br />

To shape the trees, Gaudí created an<br />

entirely novel type of column, the doubletwisted<br />

column, which he obtained using<br />

the section of a polygon having so many<br />

sides as to be similar to a circle. From a<br />

geometrical viewpoint, this column is the<br />

intersection in space of two barley-sugar<br />

or Solomonic columns sharing the same<br />

base but developing in two opposite<br />

directions. The column in the central<br />

nave starts from a star-shaped octagon<br />

with parabolic vertices which by twisting<br />

helicoidally respectively to the right and<br />

the left, at the height of 8 m becomes<br />

a regular section with 16 vertices. Four<br />

metres higher, it will have 32 vertices,<br />

and after a further fourteen metres, 64<br />

vertices. With an endless number of<br />

turns, the circle shape would be reached.<br />

105


106<br />

Quattro metri più in alto, essa conterà<br />

32 vertici, e dopo i successivi quattordici<br />

metri, 64. Con un numero infinito di giri<br />

si arriverebbe al cerchio. Questa colonna<br />

ha un diametro interno – costante su<br />

tutta l’altezza – di 140 cm con un’altezza<br />

di 14 metri, vale a dire con un rapporto<br />

di altezza/diametro pari a 1:10. Tutte<br />

le colonne delle’arborescenza seguono<br />

lo stesso principio di generazione:<br />

partendo da basi differenti (poligoni<br />

regolari, stellati regolari, combinazioni<br />

di poligoni) terminano sempre con un<br />

poligono regolare da tutti i lati, prossimo<br />

al cerchio. Le colonne dell’arborescenza<br />

creata con questo sistema si intersecano<br />

in modo continuo, come se fossero<br />

strutture naturali, come nell’unione fra le<br />

mano e le dita.<br />

girs s’arribaria al cercle. Aquesta columna<br />

té un diàmetre interior –constant en tota<br />

la seva altura- de 140 cm i una altura de<br />

14 metres, és a dir, una esveltesa d’1:10.<br />

Totes les columnes de les ramificacions<br />

es creen amb la mateixa generació:<br />

parteixen de bases diferents<br />

(polígons regulars, estrellats regulars,<br />

combinacions de polígons) i s’acaben<br />

sempre en un polígon regular de<br />

molts costats, proper al cercle. Les<br />

columnes de les ramificacions creades<br />

amb aquest sistema s’enllacen d’una<br />

manera contínua, talment com si fossin<br />

estructures naturals, com en la unió entre<br />

la mà i els dits.<br />

girende a manera elicoidale a dereta<br />

e a manca,a s’artària de oto metros si<br />

mudat in una setzione regulare de 16<br />

vèrtitzes. Bator metros prus in artu,<br />

custa at a tènnere 23 vèrtitzes, e posca<br />

sos imbenientes batordighi metros, 64.<br />

Cun unu nùmeru infinidu de giros si diat<br />

a arribare a su chircu. Custa colunna<br />

tenet unu diàmetru internu – costante in<br />

s’artària sua- de 140 cm cun un’artària de<br />

14 metros, est a nàrrere cun unu raportu<br />

de artària/diàmetru che pare a 1:10.<br />

Totu sas colunnas de custa arborada<br />

sighint su matessi printzìpiu de<br />

generatzione: moende dae bases<br />

diferentes (polìgonos regulares,<br />

isteddados regulares, cumbinatziones<br />

de polìgonos) acabant semper cun unu<br />

polìgonu regulare dae totu sos latos,<br />

acanta meda a su chircu. Sas colunnas<br />

de s’arborada creada cun custu sistema<br />

s’intretzint a manera contìnua, comente<br />

chi esserent istruturas naturales,<br />

comente in s’unione intre de manos e<br />

pòddighes.<br />

The column has an internal diameter –<br />

constant along its whole length – of 140<br />

cm and a height of 14 m, i.e. a height/<br />

diameter ration of 1:10.<br />

All the columns in the tree structure<br />

follow the same generation principle:<br />

starting from different bases (regular<br />

polygons, star-shaped polygons,<br />

combinations of polygons) always end<br />

with a regular polygon approximating<br />

a circle. The columns in the tree<br />

structure so created intersect each other<br />

continuously, as if they were natural<br />

structures, as in the union between the<br />

hand and the fingers.


107


108


I finestroni e le volte<br />

Grazie alla struttura arborescente<br />

strutturale, le facciate delle navate<br />

restano libere dalle funzioni strutturali e<br />

negli spazi disponibili si aprono un gran<br />

numero di finestre. Sui soffitti, fra le<br />

colonne portanti Gaudí inserisce molti<br />

lucernari che alleggeriscono il peso delle<br />

volte e permettono l’ingresso della luce<br />

zenitale. In tal modo, egli intendeva<br />

ottenere quello che egli stesso definiva<br />

“il Tempio della luce armoniosa”, della<br />

luce mediterranea che tanto apprezzava.<br />

Gaudí riteneva che la forma geometrica<br />

più idonea per far penetrare la luce<br />

nell’edificio fosse l’iperboloide a una<br />

falda, una superficie rigata generata<br />

da un’iperbole che si sviluppa attorno<br />

ad un asse verticale o per linee rette<br />

inclinate che si sviluppano attorno ad<br />

un cerchio o un’ellisse in senso orario e<br />

antiorario. Gaudí realizzo gli iperboloidi<br />

seguendo forme stellate definite da tali<br />

linee inclinate e trasformò i finestroni e<br />

le volte in un intreccio di d’iperboloidi<br />

stellati uniti ai soli vertici. Per unire gli<br />

iperboloidi, egli situò fra gli stellati o<br />

piani triangolari, o un’altra superficie<br />

rigata di secondo grado, l’iperboloide.<br />

Con la combinazione di queste due forme<br />

e seguendo diverse soluzioni formali,<br />

egli potè conseguire i collegamenti<br />

fra le finestre, i lucernari e i capitelli<br />

delle volte, che sono iperboloidi stellati<br />

massicci situati all’apice dell’emicerchio<br />

finale delle colonne.<br />

Le volte della navata laterale sono state<br />

costruite in cemento armato gettato in<br />

situ, mentre gran parte delle restanti<br />

Els finestrals i les voltes<br />

Gràcies a l’estructura d’arbres<br />

estructurals, les façanes de les naus<br />

resten alliberades de funció resistent i<br />

estan formades per una gran quantitat<br />

de finestres. Als sostres, Gaudí crea<br />

entre les columnes de suport una gran<br />

quantitat de lluernes que alleugereixen<br />

el pes de les voltes i permeten l’entrada<br />

de llum zenital. Així volia aconseguir el<br />

que ell anomenava “el Temple de la llum<br />

harmoniosa”, de la llum mediterrània que<br />

ell tant valorava.<br />

Gaudí considerà que la forma geomètrica<br />

adient per a les entrades de llum era<br />

l’hiperboloide d’un full, una superfície<br />

reglada generada per una hipèrbole que<br />

gira al voltant d’un eix vertical o per línies<br />

rectes inclinades que giren al voltant d’un<br />

cercle o una el·lipse en sentit horari i<br />

antihorari. Gaudí retalla els hiperboloides<br />

segons formes estrellades definides per<br />

aquestes línies inclinades i converteix<br />

els finestrals i les voltes en un entramat<br />

d’hiperboloides estrellats units pels seus<br />

vèrtexs. Per enllaçar els hiperboloides,<br />

situa entre els estrellats o bé plans<br />

triangulars o bé una altra superfície<br />

reglada de segon grau, el paraboloide.<br />

Amb aquestes dues formes combinades<br />

segons diferents solucions formals<br />

resol les unions entre les finestres, les<br />

lluernes i els capitells de les voltes, que<br />

són hiperboloides estrellats massissos<br />

situats al damunt del quasi-cercle final de<br />

les columnes.<br />

Les voltes de la nau lateral han estat<br />

construïdes amb formigó in-situ i la gran<br />

part de la resta amb voltes de maó de<br />

pla o volta a la catalana, amb filades de<br />

Sas ventanas e sas bòvedas<br />

Pro more de una istrutura arborada<br />

istruturale, sas acaradas de sas navadas<br />

aturant lìeras dae sas funtziones<br />

istruturales e in sos ispàtzios a<br />

disponimentu s’aberint unu nùmeru<br />

mannu de ventanas. In sas bòvedas, intre<br />

de sas colunnas portantes Gaudí insertat<br />

medas puntos de lughe chi illèbiant su<br />

pesu de sas bòvedas e permitint s’intrada<br />

de sa lughe zenitale.<br />

De custa manera, isse cheriat otènnere<br />

cussu chi isse etotu definiat “su Tèmpiu<br />

de sa lughe armoniosa”, de sa lughe<br />

mediterrànea chi l’agradaiat meda.<br />

Gaudí pensaiat chi sa forma geomètrica<br />

prus adata pro fàghere arribare sa lughe<br />

in s’edifìtzu esseret s’iperbolòide e una<br />

falda, una superfitze rigada ingendrada<br />

dae un’ipèrbole chi s’isvilupat a fùrriu<br />

de un’asse verticale o peri lineas retas<br />

inclinadas chi s’isvilupant a fùrriu de<br />

unu chircu o una ellisse in sensu oràriu<br />

e antioràriu. Gaudí aiat acumpridu sos<br />

iperbòlides sighende formas isteddadas<br />

definidas dae cussas lìneas inclinadas<br />

e aiat mudadu sas ventanas e sas<br />

bòvedas in unu intritzu de iperbòlides<br />

isteddados aunidos a sos vèrtitzes. Pro<br />

aunire sos iperbòlides, isse aiat postu<br />

intre de sos isteddados e sos pianos<br />

triangulares, o un’àtera superfitze rigada<br />

de segundu gradu, s’iperbolòide. Cun sa<br />

cumbinatzione de custas duas formas e<br />

sighende solutziones formales diferentes,<br />

isse aiat pòdidu cunsighire sos<br />

cullegamentos intre de sas ventanas, sos<br />

puntos de lughe e sos capitellos de sas<br />

bòvedas, chi sunt iperbòlides isteddados<br />

grussos postos in s’àpitze de s’emichircu<br />

de acabu de sas colunnas.<br />

The windows and the vaults<br />

Thanks to the load-bearing tree-like<br />

columns, the fronts of the naves are<br />

relieved from structural functions and<br />

many windows open in the available<br />

spaces. On the ceilings, between the<br />

load-bearing columns, Gaudí inserted<br />

many lantern windows which lighten the<br />

weight of the vaults and let zenith light<br />

in. He did this to obtain, in his words,<br />

“the Temple of harmonious light”, the<br />

Mediterranean light he so loved.<br />

Gaudí felt that the geometric form most<br />

suited to let light into the building was<br />

the hyperboloid of one sheet, a ruled<br />

structure generated by a hyperbole<br />

developing around a vertical axis or<br />

by means of slanted straight lines<br />

developing clockwise or anticlockwise<br />

around a circle or an ellipse. Gaudí<br />

created the hyperboloids following<br />

star-shaped forms defined by these<br />

slanted lines and turned the windows<br />

and the vaults into intertwined starshaped<br />

hyperboloids united only at<br />

the vertices. To join the hyperboloids,<br />

he placed between the star-shaped or<br />

triangular planes another ruled surface,<br />

the hyperboloid. By combining these<br />

two shapes and adopting various formal<br />

solutions, he was able to establish links<br />

between the windows, the lantern<br />

windows and the capitals of the<br />

vaults which are massive star-shaped<br />

hyperboloids placed at the apex of the<br />

final half-circle of the columns.<br />

The vaults of the side nave are of<br />

reinforced concrete cast on site, whereas<br />

most of the other vaults are in brickwork,<br />

according to the “Catalan method”, with<br />

rows of bricks following the straight lines<br />

109


110<br />

volte è stata realizzata con mattoni<br />

ricorrendo alla cosiddetta “volta alla<br />

catalana”, con serie di laterizi che<br />

seguono le linee rette degli iperboloidi<br />

tangenti al cerchio, riempiendo gli spazi<br />

nel mezzo con triangoli verdi e dorati che<br />

rappresentano le foglie di palma con cui<br />

Gaudí intendeva decorare le volte. Le<br />

forme geometriche rigate triadiche per<br />

Gaudí guidano e agevolano i processi di<br />

produzione e costruzione.<br />

Ogni tipo di volta avrà delle<br />

caratteristiche proprie sulla base della<br />

forma e dei limiti dello spazio e della<br />

situazione, oltre che del numero di<br />

colonne. Sulle volte della crociera, si<br />

staglia un grande iperboloide con raggi<br />

radiali dorati, che sarà parte della futura<br />

rappresentazione della Gerusalemme<br />

celestiale, circondata da due cerchi<br />

composti da dodici iperboloidi ciascuno.<br />

Nel grande iperboloide dell’abside<br />

che consente di far arrivare la luce<br />

al presbiterio, i triangoli hanno toni<br />

azzurrognoli, con al centro le file di<br />

laterizi provenienti da due diverse<br />

direzioni che si incrociano per conseguire<br />

la rappresentazione del Dio creatore,<br />

formando un triangolo composto da rombi<br />

dorati e da un cerchio.<br />

Le navate della <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />

rappresentano un contributo<br />

straordinario all’architettura dei secoli XX<br />

e XXI e la proposta gaudiniana consente<br />

di realizzare uno spazio di culto del nostro<br />

tempo, in cui la fanno da protagonisti<br />

la luce e le forme arborescenti – sintesi<br />

della natura, della struttura e della<br />

geometria – per creare un’atmosfera<br />

di quiete, snellezza, elevazione in cui<br />

l’uomo e la donna si trovano vicino a Dio<br />

e si predispongono alla preghiera e alla<br />

celebrazione eucaristica.<br />

rajola que ressegueixen les línies rectes<br />

dels hiperboloides, tangents al cercle,<br />

omplerts els espais entre les filades<br />

per triangles de colors verds i daurats<br />

que representen les fulles de palmera<br />

que Gaudí volia a les voltes. Les formes<br />

geomètriques reglades triades per<br />

Gaudí guien i faciliten els processos de<br />

producció i construcció.<br />

Cada tipus de volta tindrà les seves<br />

característiques pròpies segons la<br />

forma i límits de l’espai i la situació<br />

i nombre de columnes. Presideix les<br />

voltes del creuer un gran hiperboloide<br />

amb rajos radials daurats, que formarà<br />

part de la futura representació de la<br />

Jerusalem celestial, envoltat per dos<br />

cercles de dotze hiperboloides cada un.<br />

En el gran hiperboloide de l’absis, que<br />

il·lumina el presbiteri, els triangles són<br />

de tons blavosos, i al centre les filades<br />

de rajola dels dos sentits s’entrecreuen<br />

per formalitzar la representació de Déu<br />

creador, un triangle format de rombs<br />

daurats i un cercle.<br />

Les naus de la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> són una<br />

extraordinària aportació a l’arquitectura<br />

del segle XX i XXI i la proposta<br />

gaudiniana per a un espai de culte del<br />

nostre temps, on són protagonistes la<br />

llum i les formes arbòries –síntesi de<br />

natura, estructura i geometria-, per crear<br />

una atmosfera de quietud, esveltesa,<br />

elevació, on l’home i la dona es trobin a<br />

prop de Déu i predisposats a la pregària i<br />

a la celebració eucarística.<br />

Sas bòvedas de sa navada de costàgios<br />

sunt istadas fraigadas in tzimentu armadu<br />

ghetadu in su giassu, mentras bona parte<br />

de sas bòvedas abarradas est istada<br />

acumprida cun matones impitende sa<br />

chi tzèrriant “bòveda catalana”, cun una<br />

filera de laterìtzios chi sighint sas lìneas<br />

retas de sos iperbolòides tangentes<br />

a su chircu, prenende sos ispàtzios in<br />

mesu cun triàngulos birdes e dorados chi<br />

rapresentant sas fògias de parma cun<br />

sas cales Gaudí cheriat a ondrare sas<br />

bòvedas. Sas formas geomètricas rigadas<br />

triàdicas pro Gaudí ghiant e agiudant sos<br />

protzessos de produtzione e fràigu.<br />

Onni tipu de bòveda at a tènnere<br />

caraterìsticas suas subra sa base de<br />

sa forma e de sos lìmites de s’ispàtziu<br />

e de sa situatzione, in prus chi de su<br />

nùmeru de colunnas. In sas bòvedas de<br />

sa grugheras, si pesat unu iperbolòide<br />

mannu cun rajos radiales dorados, chi at<br />

a èssere parte de sa rapresentatzione<br />

benidora de sa Gerusalemme tzelestiale,<br />

afurriada dae duos chircos cumpostos<br />

dae dòighi iperbolòides cada unu. In<br />

s’iperbolòide mannu de s’àbside chi<br />

cunsentit de fàghere arribare sa lughe<br />

a su presbitèriu, sos triàngulos tenent<br />

tonos fache a s’asulu, cun in su tzentru<br />

sas filas de lateritzos chi arribant dae<br />

duas alas diferentes chi s’atopant pro<br />

cunsighire sa rapresentatzione de<br />

Deus creadore, formende unu triàngulu<br />

cumpostu dae rombos dorados e dae<br />

unu chircu. Sas navadas de sa <strong>Sagrada</strong><br />

<strong>Família</strong> rapresentant unu contributu<br />

ispantosu pro s’architetura de sos sèculos<br />

XX e XXI e sa proposta gaudiniana<br />

cunsentit de acumprire un’ispàtziu de<br />

cultu de su tempus nostru, in ue sunt<br />

protagonistas sa lughe e sas formas<br />

arboradas – sìntesi de sa natura, de<br />

s’istrutura e de sa geometria – pro<br />

creare un’atmosfera de pasu, lebiesa,<br />

ampulada in ue s’òmine e sa fèmina<br />

s’agatant acanta a Deus e s’ammàniant<br />

a sa pregadoria e a sa tzelebratzione<br />

eucarìstica.<br />

of the hyperboloids tangent to the circle,<br />

filling the in-between spaces with green<br />

and golden triangles representing the<br />

palm fronds with which Gaudí wanted<br />

to decorate the vaults. Gaudí felt that<br />

ruled three-sided geometrical shapes<br />

guided and facilitated production and<br />

construction processes.<br />

Each type of vault has different<br />

characteristics according to the form and<br />

limits of space and the situation, and to<br />

the number of columns. The vaults of the<br />

crossing have a great hyperboloid with<br />

golden rays, which will be part of the<br />

future representation of the heavenly<br />

Jerusalem, surrounded by two circles<br />

consisting of twelve hyperboloids each.<br />

In the great hyperboloid of the apse,<br />

which lets light into the presbytery, the<br />

triangles have bluish hues, and the rows<br />

of bricks coming from different directions<br />

meet at the centres to represent God<br />

the creator, forming a triangle formed by<br />

golden rhombi and by a circle.<br />

The naves of the <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> are<br />

a extraordinary contribution to 10th<br />

and 21st century architecture. Gaudí’s<br />

proposal made it possible to create a<br />

place of worship belonging to our time,<br />

whose main elements are light and tree<br />

forms - creating an atmosphere of peace,<br />

lightness and spirituality, conducive to<br />

religious experience and a feeling of<br />

communion with God.


111


112<br />

<strong>La</strong>voro di progetto e ricerca<br />

del Prof. Arch. Mark Burry<br />

e dell’Arch. Jordi Coll Grifoll<br />

Responsabile dell’Equipe di progettazione<br />

dell’Opera del Tempio<br />

della <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>


<strong>La</strong>voro di progetto e ricerca<br />

del Prof. Arch. Mark Burry<br />

e dell’Arch. Jordi Coll Grifoll<br />

Responsabile dell’Equipe di progettazione<br />

dell’Opera del Tempio<br />

della <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />

113


114<br />

<strong>La</strong>voro di progetto e ricerca<br />

del Prof. Arch. Mark Burry<br />

e dell’Arch. Jordi Coll Grifoll<br />

Responsabile dell’Equipe di progettazione<br />

dell’Opera del Tempio<br />

della <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>


<strong>La</strong>voro di progetto e ricerca<br />

del Prof. Arch. Mark Burry<br />

e dell’Arch. Jordi Coll Grifoll<br />

Responsabile dell’Equipe di progettazione<br />

dell’Opera del Tempio<br />

della <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />

115


116<br />

<strong>La</strong> <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />

Interni e arredi<br />

Il presbiterio


Le navate<br />

117


118<br />

L’altare


Il baldacchino<br />

119


120<br />

L’ambone<br />

Il leggio


<strong>La</strong> sede ~ L’organo<br />

121


122


Le vetrate<br />

Joan VILA GRAU<br />

Artista<br />

123


124<br />

<strong>La</strong> vetrata della Luce<br />

Questa vetrata è composta da un’ellisse<br />

centrale e da quattro “oculi”, sui quali si<br />

può leggere l’iscrizione “Io sono la luce”,<br />

inserita nei due oculi inferiori.<br />

L’orientamento della vetrata verso sud è<br />

stato decisivo al momento della scelta dei<br />

colori (giallo, con sfumature rossastre e<br />

brune), tonalità che diventano sempre più<br />

chiare man mano che l’occhio si sposta<br />

verso l’alto; in tal modo di compone una<br />

vetrata che, con l’intensificarsi della luce<br />

del mezzogiorno, mette in risalto i colori<br />

caldi. Questi colori, specialmente i gialli,<br />

corrispondono all’idea della luce così<br />

come la concepiva Gaudí.<br />

El vitrall de la Llum<br />

Conjunt integrat per una el·lipsi central<br />

i quatre òculs on es pot llegir la llegenda<br />

“Jo sóc la llum”, inserida en els dos òculs<br />

inferiors. L’orientació d’aquest vitrall cap<br />

al migdia va ser determinant a l’hora<br />

d’optar pels colors grocs, vermellosos,<br />

terrosos, que, en un ritme ascendent, de<br />

fosc a clar, componen aquest finestral,<br />

en què la llum d’aquest moment del dia<br />

realça els colors càlids. Aquests colors,<br />

especialment els grocs, responen, tal com<br />

explicava Gaudí, a la idea de la llum.<br />

Sa bidrera de sa Lughe<br />

Est fatu dae un’ellisse tzentrale e bator<br />

òculos dae ue si podet lèghere sa<br />

paristòria “Deo so sa lughe”, insertada in<br />

sas duas aberturas tundas de bassu.<br />

S’orientamentu de custa bidreria cara a<br />

mesudie est istada determinante cando<br />

si deviant seberare sos colores grogos,<br />

rujastros, mùrinos, chi, in su ritmu fache<br />

a susu dae iscuru a craru, cumponent<br />

custu ventanale, dae ue sa lughe de custu<br />

momentu de sa die pesat a sos colores<br />

caentes. Custos colores, mescamente<br />

sos grogos, respondent, gasi comente<br />

ispiegaiat Gaudí, a s’idea de lughe.<br />

The window of Light<br />

This is composed of a central oval<br />

window and four circular windows. The<br />

two lower circular windows bear the<br />

inscription “I am the light”. The southfacing<br />

orientation of the large window<br />

was decisive in the choice of the yellow,<br />

reddish and brownish grey colours, the<br />

tones of which become progressively<br />

lighter as the eye moves upwards, and<br />

the midday light enhances their warmth.<br />

As Gaudí explained, these colours,<br />

especially the yellows, seek to convey the<br />

idea of light.


125


126


<strong>La</strong> vetrata<br />

dell’Acqua<br />

<strong>La</strong> vetrata dell’Acqua è un’autentica<br />

sinfonia di colori e sfumature azzurre che<br />

rappresentano un’allegoria dell’acqua.<br />

Le parole iscritte nella grande vetrata<br />

stessa: “Io sono fonte di acqua viva”,<br />

rafforzano il significato di questa<br />

vetrata e ci permettono di comprendere<br />

la diversità di sfumature verdi, gialle,<br />

rossiccie e marroni della parte inferiore<br />

come l’interpretazione, da parte di Vila-<br />

Grau, del potere dell’acqua di conferire la<br />

vita all’ambiente che la circonda.<br />

El vitrall<br />

de l’Aigua<br />

El vitrall de l’Aigua és una autèntica<br />

simfonia de colors i tons blaus que són<br />

una al·legoria de l’aigua.<br />

Els mots dibuixats al finestral mateix,<br />

“Jo sóc la font d’aigua viva”, reforcen<br />

el significat d’aquest vitrall i ens<br />

permeten entendre la diversitat de tons<br />

verds, grocs, vermellosos i marronosos<br />

de la part baixa del finestral com la<br />

interpretació, per part de Vila-Grau,<br />

del poder de l’aigua per conferir vida<br />

al seu entorn.<br />

Sa bidrera<br />

de Abba<br />

Sa bidrera de s’abba est una sinfonia<br />

mera e sìnchera de colores e de tonos<br />

asulos chi sunt una allegoria de s’abba.<br />

Sas paràulas disinnadas in su matessi<br />

ventanale, “Deo so sa mitza de abba<br />

bia”, afòrtiant su significu de custa<br />

bidrera, e nos permitit de cumprèndere<br />

sa diversidade de tonos birdes,<br />

grogos, rujastros e marrones de sa<br />

parte bassa de su ventanale comente<br />

s’interpretatzione, dae banda de Vila.<br />

Grau, de su podere de s’abba de dare vida<br />

a indùrriu suo.<br />

The window<br />

of Water<br />

The window of Water is a veritable<br />

symphony of colours and shades of blue<br />

which are an allegory of water. The<br />

words inscribed on the large window<br />

itself, “I am the source of living water”,<br />

reinforce the meaning of this window,<br />

leading us to understand the diversity of<br />

green, yellow, reddish and brown tones<br />

in the lower part of the window as the<br />

interpretation, by Vila-Grau, of the power<br />

of water to give life to all around it.<br />

127


128<br />

<strong>La</strong> vetrata<br />

della Resurrezione<br />

Vila-Grau ha ideato questa vetrata<br />

come un’esplosione di luce, che<br />

esprime il trionfo del Cristo sulla morte.<br />

Seguendo tale criterio, le vetrate della<br />

parte inferiore del finestrone ovale<br />

evidenziano un cromatismo denso, quasi<br />

opaco, che suggerisce l’idea di morte e<br />

seppellimento, trasmettendo al contempo<br />

il senso di seme sotterrato/vita, evocato<br />

anche da alcuni toni del verde.<br />

Alcune vetrate bianche fungono da<br />

cesura, consentendoci di “respirare”<br />

mentre guidano l’occhio fino alla<br />

grande esplosione di luce, simbolo della<br />

Resurrezione.<br />

El vitrall<br />

de la Resurrecció<br />

Vila-Grau concep aquest vitrall com un<br />

esclat de llum, com una expressió del<br />

triomf de Crist sobre la mort. Seguint<br />

aquest criteri, els vitralls de la part<br />

inferior del gran finestral mostren<br />

un cromatisme dens, gairebé opac, que<br />

suggereix la idea de mort-enterrament,<br />

alhora que procuren transmetre el sentit<br />

de llavor enterrada-vida, suggerit també<br />

per alguns tons verdosos.<br />

Alguns vidres blancs actuen com una<br />

escletxa que ens permet “respirar” i guia<br />

la nostra vista fins al gran esclat de llum,<br />

símbol de la Resurrecció.<br />

Sa bidrera<br />

de sa Resurretzione<br />

Vila-Grau pensat custa bidrera comente<br />

a unu iscòpiu de lughe, comente a una<br />

espressada de su triunfu de Cristos<br />

subra de sa morte. Sighende custu<br />

critèriu, sas bidreras de sa parte inferiore<br />

de su ventanale mannu mostrant unu<br />

cromatismu carcu, belle iscuru, chi inditat<br />

s’idea de morte-interru, a su matessi<br />

tempus chi trasmitint su sentidu de<br />

sèmene interrada-vida, inditadu fintzas<br />

dae unos cantos tonos birdàntzos. Unos<br />

cantos bìdros biancos faghent che una<br />

cannidura chi nos permitit de “alenare”<br />

e ghiat sa mirada nostra cara a su<br />

iscòpiu mannu de lughe, sìmbulu de sa<br />

Resurretzione.<br />

The Resurrection<br />

window<br />

Vila-Grau conceived this stained<br />

glass window as an explosion of light,<br />

expressing the triumph of Christ over<br />

death. In accordance with this criterion,<br />

the windows in the lower part of the<br />

large oval window are densely chromatic,<br />

to the point of being almost opaque,<br />

which suggests the idea of death and<br />

burial; at the same time, they seek to<br />

convey the sense of a buried seed/life,<br />

also evoked by some greenish tones.<br />

Some white panes act as a breach,<br />

allowing us to “breathe” as they guide<br />

the eye towards the great explosion of<br />

light, a symbol of the Resurrection.


129


130


Le finestrone<br />

dell’abside<br />

<strong>La</strong> colorazione delle finestrone delle<br />

cappelle nell’abside presenta gamme<br />

cromatiche basate sull’orientamento<br />

dell’edificio, con una preponderanza di<br />

toni caldi e luminosi (per compensare le<br />

zone carenti di luce) nelle vetrate che<br />

danno a ponente, mentre nelle vetrate<br />

orientate a nordest predominano i toni<br />

freddi verdi e azzurri.<br />

Per quanto le tre vetrate centrali<br />

seguano le caratteristiche delle vetrate<br />

dell’abside, esse accentuano i colori<br />

caldi per creare un ambiente a sé stante,<br />

intimo e appropriato per il culto che<br />

si celebra quotidianamente in questo<br />

spazio.<br />

Els finestrals<br />

de l’absis<br />

<strong>La</strong> coloració dels finestrals de les<br />

capelles de l’absis presenta unes<br />

gammes cromàtiques dictades per la<br />

seva orientació, amb preponderància de<br />

tons càlids i lluminosos (per compensar<br />

zones mancades de llum) en els vitralls<br />

que donen a ponent, i predomini de tons<br />

freds verds i blaus en els orientats al<br />

nord-est.<br />

Els tres finestrals centrals, tot i seguir<br />

la tònica general dels vitralls de l’absis,<br />

accentuen els colors càlids per crear<br />

un àmbit arrecerat, íntim, apropiat per<br />

al culte que diàriament se celebrarà en<br />

aquest espai.<br />

Sos ventanales<br />

de s’ábside<br />

Sa coloratzione de sos ventanales de sas<br />

capellas de s’àbside bogat a campu unas<br />

cantas gammas cromàticas inditadas<br />

dae s’orientamentu, cun presèntzia<br />

forte de tonos caentes e lugorosos (pro<br />

cumpensare sos giassos cun prus pagu<br />

lughe) in sas bidreras fache a ponente,<br />

e primatzia de sos tonos fridos birdes e<br />

asulos in cussas orientadas a nord-est.<br />

Sos tres ventanales tzentrales, si bident<br />

sighende sa tònica generale de sas<br />

bidreras de s’àbside, afòrtiant sos colores<br />

caentes pro creare unu àmbitu amparadu,<br />

ìntimu, adatu a su cultu chi die cun die<br />

s’at a tzelebrare in custu ispàtziu.<br />

The large windows<br />

in the apse<br />

The large windows of the chapels in the<br />

apse have chromatic ranges to suit their<br />

orientation, with a preponderance of<br />

warm and bright tones in the windows<br />

facing west (to compensate for the<br />

lack of light in some areas), and a<br />

predominance of<br />

cold green and blue tones in the windows<br />

facing north-east. Although the three<br />

central windows blend in with the<br />

characteristics of the stained glass<br />

windows in the apse, warm colours are<br />

brought to the forein these in order to<br />

create a sheltered, intimate environment,<br />

suitable for the daily worshipthat will<br />

take place in this area.<br />

131


132<br />

<strong>La</strong> vetrata<br />

della Povertà<br />

Vila-Grau ha ideato la vetrata della<br />

Povertà pensando alla figura di San<br />

Francesco d’Assisi, la cui vita è stata una<br />

testimonianza di costante dedizione ai più<br />

poveri e bisognosi. L’artista applica una<br />

base calda, colori gialli e aranciati per<br />

evocare una certa tenerezza e assicurare<br />

al contempo armonia cromatica con la<br />

vetrata della Natività.<br />

Man mano che lo sguardo percorre le<br />

vetrate spostandosi verso l’alto, i colori<br />

verdi e una serie di toni azzurri intensi<br />

si mescolano con sempre maggiore<br />

intensità per unirsi cromaticamente alle<br />

vetrate della navata che Vila-Grau sta già<br />

preparando per conferire un equilibrio a<br />

tutto l’insieme.<br />

El vitrall<br />

de la Pobresa<br />

Vila-Grau ha concebut el finestral de<br />

la Pobresa pensant en la figura de sant<br />

Francesc d’Assís, la vida del qual fou un<br />

bon testimoni d’ajut constant als més<br />

pobres i desvalguts. L’artista hi aplica una<br />

base càlida, de colors grocs i ataronjats,<br />

per evocar una certa tendresa i alhora per<br />

tal d’acostar-los cromàticament als del<br />

finestral del Naixement.<br />

A mesura que els vitralls s’enlairen, els<br />

colors verds i una sèrie de tons blaus<br />

intensos s’enfilen cap amunt i enllacen<br />

cromàticament amb els vitralls de la nau<br />

que Vila-Grau ja està dibuixant, per tal<br />

que hi hagi un equilibri amb tot el conjunt.<br />

Sa bidrera<br />

de sa Poberesa<br />

Vila-Grau at pensadu custu ventanale<br />

de sa Poberesa castiende a sa figura de<br />

Frantziscu de Assisi, sa vida de su cale<br />

fiat istada una testimonia bona de agiudu<br />

fitianu a sos prus pòberos e disvàlidos.<br />

S’artista àplicat sa base caente, de<br />

colores grogos e aràngiu, pro evocare una<br />

casta de ternura e de s’àteru ghetu pro<br />

los acostiare a manera cromàtica a sos<br />

de su ventanale de su Naschimentu.<br />

Manu manu chi sas bidreras àrtziant,<br />

sos colores birdes e una creze de tonos<br />

asulos cotos s’arreppeddant cara a s’artu<br />

e s’acàpiant a manera cromàtica cun sas<br />

bidreras de sa navada chi Vila-Grau est<br />

giai disinnende, a tales chi bi siat unu<br />

echilìbriu cun totu su cungiuntu.<br />

The window<br />

of Poverty<br />

In the design of the window of Poverty,<br />

Vila-Grau evokes the figure of Saint<br />

Francis of Assisi, who devoted his life to<br />

helping the poor and destitute.<br />

The artist applies a warm base of yellow<br />

and orangey colours to create an air of<br />

tenderness and to ensure chromatic<br />

harmony with<br />

the Nativity window.<br />

As the windows go up, the green colours<br />

and a series of intense blue tones climb<br />

ever higher to blend chromatically with<br />

the windows of the nave that Vila-Grau<br />

is already preparing, so that a balance is<br />

brought to the whole.


133


134


<strong>La</strong> vetrata<br />

della Natività<br />

è stato necessario osservare con<br />

attenzione l’incidenza della luce nei<br />

vari momenti della giornata per poter<br />

risolvere il problema rappresentato dalla<br />

grande ombra proiettata al centro del<br />

rosone dal grande cipresso di Gaudí della<br />

Facciata della Natività. Per eliminare<br />

questo inconveniente, Vila-Grau ha<br />

dato priorità ai gialli, colori più luminosi<br />

che, concentrati nella parte centrale,<br />

rendono quasi impercettibile l’ombra<br />

del grande cipresso, mentre ai lati gli<br />

azzurri apportano l’equilibrio cromatico<br />

necessario. è importante evidenziare che<br />

questo finestrone è stato pensato come<br />

un tutto unico, in cui ciascuna vetrata<br />

non può essere vista che nella sua<br />

complementarietà con le altre.<br />

El vitrall<br />

del Naixement<br />

Va caldre una observació acurada de<br />

la incidència de la llum en diferents<br />

hores del dia, per intentar solucionar<br />

el problema de l’enorme ombra que<br />

projecta, al bell mig de la rosassa, el<br />

gran xiprer gaudinià de la façana del<br />

Naixement. Per fer-la desaparèixer,<br />

Vila-Grau va donar preponderància<br />

als grocs, colors molt lluminosos que,<br />

concentrats al centre, fan gairebé<br />

imperceptible l’ombra del gran xiprer,<br />

mentre que als costats els blaus<br />

proporcionen l’equilibri cromàtic<br />

necessari.<br />

És important destacar que el finestral<br />

es resol com a un sol conjunt, en<br />

el qual cada vitrall necessita la<br />

complementarietat dels altres.<br />

Sa bidrera<br />

de su Naschimentu<br />

Fiat netzessària una averguada cuidadosa<br />

de sa intzidèntzia de sa lughe in oras<br />

diferentes de sa die pro proare a agatare<br />

una solutzione a su problema de s’umbra<br />

manna chi proietat, in su tzentru de su<br />

rosone, su tzipressu gaudianu mannu<br />

de s’acarada de su Naschimentu. Pro la<br />

fàghere isparèssere, Vila-Grau aiat dadu<br />

prus presèntzia a sos grogos, colores<br />

lughentes meda chi, impreados totus in<br />

s’ala tzentrale, faghent notare pagu a<br />

s’umbra de su tzipressu mannu, intantu<br />

chi a costàgios sos asulos proportzionant<br />

s’echilìbriu cromàticu netzessàriu.<br />

Est de importu su de fàghere notare chi<br />

su ventanale torrat che a unu cungiuntu<br />

ebbia, in ue cada bidrera tovat chi siat<br />

cumplementada cun sa de a pustis.<br />

The Nativity<br />

window<br />

Careful observation of the effect of the<br />

light at different times of day was<br />

necessary in order to try and solve the<br />

problem of the enormous shadow<br />

that Gaudí’s large cypress on the Nativity<br />

façade casts onto the centre<br />

of the rose window. To make it disappear,<br />

Vila-Grau gave prominence<br />

to yellows. Thanks to the extreme<br />

brightness of these colours, concentrated<br />

in the centre, the shadow of the large<br />

cypress is almost completely hidden,<br />

while at the sides the blue colours<br />

provide the necessary chromatic balance.<br />

It is important to emphasise that the<br />

large window is designed as a single<br />

unit, in which each window needs to be<br />

complemented by the others.<br />

135


136<br />

<strong>La</strong> vetrata<br />

della Vita<br />

<strong>La</strong> vetrata a sud è dedicata alla vita,<br />

evocata dalla vibrazione della luce che<br />

attraversa la varietà di colori e tessiture<br />

delle vetrate. In questo caso, Vila-Grau<br />

ha creato delle vetrate che presentano<br />

una gamma di colori che spaziano nella<br />

parte bassa della vetrata, dai rossi e<br />

tonalità terrose ai verdi chiarissimi,<br />

che si aggiungono ai verdi della vetrata<br />

di fronte, dedicata alla povertà, e che<br />

trovano in tal modo un equilibrio con tutto<br />

l’insieme di vetrate del braccio di levante<br />

del transetto. <strong>La</strong> gradazione cromatica<br />

ascendente che passa dai caldi e potenti<br />

rossi fino ai verdi tenui e ai gialli chiari di<br />

cadmio culmina nel rosone, che con i suoi<br />

azzurri e azzurro-verdi suggerisce l’idea<br />

dell’alba che illumina la grande vetrata<br />

della Natività.<br />

El vitrall<br />

de la Vida<br />

El finestral del migdia està dedicat a la<br />

Vida, evocada per la vibració de la llum<br />

en la diversitat dels colors i textures<br />

dels vidres. En aquest cas, Vila-Grau ha<br />

concebut els vitralls amb una gamma<br />

de colors que abasten, a la part baixa<br />

del finestral, des d’uns vermells o terres<br />

foscos fins a uns verds molt clars que se<br />

sumen als verds del finestral del davant,<br />

dedicat a la pobresa, i que cerquen<br />

l’equilibri amb tot el conjunt de finestrals<br />

de l’ala de llevant del transsepte.<br />

<strong>La</strong> gradació cromàtica ascendent dels<br />

càlids i potents vermellosos fins als verds<br />

tendres i els grocs clars de cadmi culmina<br />

a la rosassa, que amb els seus blaus i<br />

blaus verdosos suggereix l’albada que<br />

il·lumina el gran finestral del Naixement.<br />

Sa bidrera<br />

de sa Vida<br />

Su ventanale de mesudie est dedicadu a<br />

sa vida, ammentada cun sa vibratzione<br />

de sa lughe in sa diversidade de sos<br />

colores e ordidu de sos bìdrios. In custu<br />

casu, Vila-Grau at pensadu a sas bidreras<br />

comente a una gamma de colores chi<br />

abbratzat, in sa parte bassa de su<br />

ventanale, dae unos cantos rujos o terra<br />

iscuras fache unos birdes craros meda chi<br />

s’assummant a sos birdes de su ventanale<br />

a dae in antis, dedicadu a sa poberesa,<br />

e chi agatant echilìbriu cun tottu su<br />

cungiuntu de sos ventanales de sa banda<br />

de levante de su transetu. Sa gradatzione<br />

cromàtica fache a susu dae sos rujastros<br />

caentes e potentes cara a sos birdes<br />

abbrandados e a sos grogos craros de<br />

su càdmiu chi est in su rosone, chi cun<br />

sos asulos e asulos-birdatzos inditat<br />

s’arbèschere chi illùminat su ventanale<br />

mannu de su Naschimentu.<br />

The window<br />

of Life<br />

The large south window is dedicated to<br />

life, evoked by the vibration of light in the<br />

diversity of the colours and textures of<br />

the windows. In this case, Vila-Grau has<br />

designed the windows with an array of<br />

colours that range, in the lower part of<br />

the window, from reds and dark earth<br />

colours to some very light greens that<br />

harmonis with the greens in the large<br />

window opposite, dedicated to poverty,<br />

and which seek tostrike a balance with<br />

the whole series of large windows in the<br />

east wing of the transept.<br />

The chromatic gradation moving upwards<br />

from the warm and powerful reddish<br />

colours to the soft greens and light<br />

cadmium yellows culminates in the rose<br />

window, whose blues and greeny blues<br />

evoke the dawn lighting up the large<br />

Nativity window.


137


138<br />

Omaggio a Gaudí<br />

Pinuccio SCIOLA<br />

OMAGGIO<br />

A GAudí<br />

Non avevo mai pensato ad un rapporto<br />

tra architettura e musica, anche se,<br />

soprattutto con il barocco, tutto si<br />

rispecchia vicendevolmente. “Prova a<br />

scrivere qualcosa sull’architettura di<br />

Gaudí e la musica jazz” mi ha suggerito<br />

Paolo Fresu.<br />

Inizialmente sono rimasto un po’<br />

perplesso ma, mentre pensavo alle<br />

sinuose architetture nate dalla fantasia<br />

dell’architetto spagnolo, sentivo un<br />

sottofondo musicale perfettamente<br />

intonato. Era la musica dei lavoratori<br />

scandita dai loro attrezzi. I muratori,<br />

gli scalpellini, gli scultori e gli operai,<br />

ricordavano i gruppi dei neri afroamericani<br />

che cercavano di recuperare<br />

la propria identità attraverso ritmi tribali<br />

e straordinarie improvvisazioni vocali e<br />

strumentali.<br />

Ma l’immagine dei lavoratori di Gaudí<br />

che urlavano le più strane ed originali<br />

architetture agli inizi del secolo a<br />

Barcellona, era una visione corale:<br />

tutti accudivano alla crescita dei suoi<br />

monumenti seguendo l’impeccabile<br />

direzione orchestrata con lampi di<br />

genialità dall’architetto spagnolo. Se<br />

HOMENATGE<br />

A GAudí<br />

No havia pensat mai en una relació<br />

entre arquitectura i música, tot i que,<br />

sobretot amb el barroc, tot es reflexa<br />

recíprocament. “Prova a escriure alguna<br />

cosa sobre l’arquitectura de Gaudí i la<br />

música jazz” m’ha suggerit Paolo Fresu.<br />

Inicialment m’he quedat un poc perplex<br />

però, mentre pensava a les sinuoses<br />

arquitectures nascudes de la fantasia de<br />

l’arquitecte espanyol, sentia una música<br />

de fons perfectament entonada. Era la<br />

música dels treballadors seguida per les<br />

seves eines. Els paletes, els picapedrers,<br />

els escultors i els obrers recordaven els<br />

grups dels negres afroamericans que<br />

intentaven recuperar la pròpia identitat a<br />

través de ritmes tribals i extraordinàries<br />

improvisacions vocals i instrumentals.<br />

Però la imatge dels treballadors de<br />

Gaudí que cridaven les arquitectures<br />

més estranyes i originals a principis de<br />

segle a Barcelona, era una visió coral:<br />

tots s’ocupaven del creixement dels seus<br />

monuments seguint l’impecable direcció<br />

orquestrada amb llampecs de genialitat<br />

per l’arquitecte espanyol. Si hi havia<br />

un gran disseny global, la realització<br />

era confiada a petits equips i cadascú<br />

OMÀGGIu<br />

A GAudí<br />

No aia pensadu mai a una relata intre<br />

de architetura e mùsica, mancari<br />

chi, mescamente cun su barocu, totu<br />

s’isprigat de pare a pare. “Proa a iscrìere<br />

carchi cosa a pitzu de s’architetura de<br />

Gaudí e sa mùsica jazz” m’aiat inditadu<br />

Paolo Fresu.<br />

A comintzos so abarradu unu pagu<br />

dudosu ma, in s’interis chi meledaia a<br />

sas architeturas colobrinas essidas dae<br />

sa fantasia de s’architetu ispanniolu,<br />

intendia unu sutafundu musicale intonadu<br />

paris·paris. Fiat sa mùsica de sos<br />

traballadores tacheddada cun sos trastes<br />

issoro. Sos muradores, sos picapedreris,<br />

sos iscultores e sos operajos,<br />

ammentaiant sos grupos de negros<br />

afro-americanos chi chircaiant de si nde<br />

torrare a leare s’identidade pro mèdiu<br />

de ritmos tribales e improvisatziones<br />

desempladas a boghe o cun istrumentos.<br />

Ma s’immàgine de sos traballadores de<br />

Gaudí chi abboghinaiant sas architeturas<br />

prus curiosas e originales inghitzende<br />

su sèculu in Bartzellona, fiat una bisione<br />

corale: totus contivigiaiant sa crèschida<br />

de sos monumentos suos sighende sa<br />

diretzione pretzisa orchestrada cun<br />

HOMAGE<br />

TO GAudí<br />

I had never thought about the relationship<br />

between architecture and music,<br />

even though, above all as regards the<br />

Baroque, they reflect each other. “Why<br />

don’t you try and write something on<br />

Gaudí’s architecture and jazz”, was the<br />

suggestion put to me by Paolo Fresu.<br />

At the beginning I was somewhat<br />

perplexed but, as I began to think of<br />

the sinuous architectures born of the<br />

fantasy of this Spanish architect, I<br />

started to sense a perfectly attuned<br />

musical background. It was the music<br />

made by the stonemasons as they used<br />

their tools. The masons, stone-workers,<br />

sculptors and labourers reminded me of<br />

the Afro-American bands who tried to<br />

recover their identity through their old<br />

tribal rhythms and extraordinary vocal<br />

and instrumental improvisations.<br />

But the image of Gaudí’s workers who<br />

shouted the strangest and most original<br />

forms of architecture at the beginning<br />

of the century in Barcelona, was a<br />

choral vision: all of them rallied round to<br />

assist in the growth of his monuments<br />

following the impeccable orchestral<br />

direction with its flashes of genius of the


c’era un grande disegno globale, la<br />

realizzazione era affidata a piccole<br />

squadre e ognuna eseguiva con<br />

meticolosità il suo settore con apporti<br />

estemporanei, creando una esaltazione<br />

atmosferica dilatando i volumi e<br />

arricchendoli con particolari materici e<br />

pittorici.<br />

Questa tecnica ed espressiva rifiutava<br />

qualsiasi rapporto accademico. Era quasi<br />

un’architettura gestuale nella quale i<br />

suoni generati da scalpellini e scultori<br />

richiamavano gli incalzanti ritmi dei<br />

percussionisti e dei suonatori del primo<br />

jazz.<br />

Nel 1926, quando a Barcellona moriva<br />

l’architetto Antoni Gaudí, il jazz arrivava<br />

in Europa con i primi dischi quasi a<br />

rendere omaggio all’artista spagnolo,<br />

quando le sue squadre continuando<br />

a lavorare per la “<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>”,<br />

ripetevano i gesti e i suoni per non<br />

completare quella opera che non aveva<br />

completato la sua fantasia.<br />

L’atmosfera creata dagli spazi-volumi e<br />

dall’utilizzo di diversi materiali, crea una<br />

plasticità al limite dell’assurdo; sono le<br />

stesse atmosfere che si creano quando<br />

sotto l’architettura del cielo, tutte le<br />

jazz band del mondo fanno sentire nelle<br />

orecchie e nell’animo quelle vibrazioni<br />

emotive che ci fanno ancora sognare.<br />

executava amb meticulositat el seu<br />

sector amb aportacions extemporànies,<br />

creant una exaltació atmosfèrica dilatant<br />

els volums i enriquint-los amb detalls<br />

materials i pictòrics.<br />

Aquesta tècnica expressiva rebutjava<br />

qualsevol relació acadèmica. Era gairebé<br />

una arquitectura gestual en la qual<br />

els sons generats pels picapedrers i<br />

escultors recordaven els ritmes insistents<br />

dels percussionistes i dels sonadors del<br />

primer jazz. El 1926, quan a Barcelona<br />

moria l’arquitecte Antoni Gaudí, el<br />

jazz arribava a Europa amb els primers<br />

discs com per a rendir homenatge a<br />

l’artista espanyol, quan els seus equips,<br />

en contiuar treballant per la “<strong>Sagrada</strong><br />

<strong>Família</strong>”, repetien els gestos i els sons<br />

per completar aquella obra que no havia<br />

completat la seva fantasia.<br />

L’atmosfera creada pels espais-volums<br />

i per l’ús de diversos materials, crea<br />

una plasticitat gairebé absurda; són les<br />

mateixes atmosferes que es creen quan<br />

sota l’arquitectura del cel, totes les<br />

bandes de jazz del món fan sentir en les<br />

orelles i en l’ànim les vibracions emotives<br />

que ens fan encara somiar.<br />

lampos de genialidade dae s’architetu<br />

ispanniolu. Sende.bi unu disinnu<br />

globale, s’acumprida l’intregaiant a<br />

iscuadras piticas e cada una sighiat<br />

cun pibinchesa su setore cosa sua cun<br />

interventos improvisados, creende una<br />

esaltatzione atmosfèrica, ismanniende<br />

sos volùmenes e irrichende·ddos cun<br />

particulares matèricos e pintòricos.<br />

Custa tècnica espressiva refudaiat cale<br />

chi siat relata acadèmica. Fiat belle<br />

un’architetura gestuale in ue sos sonos<br />

chi essiant a pìgiu dae sos picapedreris<br />

e sos iscultores ammentaiant sos ritmos<br />

tìpidos de sos percussionistas e de sos<br />

sonadores de su primu jazz.<br />

In su 1926, cando in Bartzellona si nche<br />

fiat mortu s’architetu Antoni Gaudí, su jazz<br />

lompiat a s’Europa cun sos primos discos<br />

belle a dare omàgiu a s’artista ispanniolu<br />

in s’interis chi sas iscuadras sighiant<br />

a traballare pro sa “<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>”,<br />

torrende a repìtere sos gestos e sos sonos<br />

pro non cumpletare cussa òpera chi no<br />

aiat acabadu in sa fantasia sua.<br />

S’atmosfera creada dae sos ispàtziosvolùmenes<br />

e dae s’impreu de materiale<br />

diferente creat una plastitzidade a<br />

làcanas cun s’assurdu; sunt sas matessi<br />

atmosferas chi si creant cando suta<br />

de s’architetura de su chelu totu sas<br />

bandas de jazz de su mundu faghent<br />

intèndere in sas origras e in s’ànimu<br />

cussas vibratziones emotivas chi galu nos<br />

faghent bisare.<br />

Spanish architect. While there was a<br />

great global design, its implementation<br />

was entrusted to small teams, each<br />

working with meticulous precision giving<br />

its contribution, creating an atmospheric<br />

exaltation by dilating volumes and<br />

enriching them with material and pictorial<br />

details.<br />

This technique and expression shunned<br />

any form of academic relationship. It<br />

was almost a gestural architecture in<br />

which the sounds generated by the<br />

stone-masons and sculptors recalled the<br />

intoxicating rhythms of the drummers and<br />

players of early jazz.<br />

In 1926, when architect Antoni Gaudí<br />

died in Barcelona, jazz was just<br />

beginning to reach Europe with its first<br />

recordings almost as if to pay homage<br />

to this Spanish artist, as his work crews<br />

continued to build the “<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>”,<br />

repeating the gestures and sounds so as<br />

not to complete that work whose fantasy<br />

was not complete.<br />

The atmosphere created by the spacesvolumes<br />

and the use of several different<br />

types of materials, created a plasticity<br />

bordering on the absurd; they are the<br />

same atmospheres which are created<br />

when under the architecture of the sky,<br />

all the jazz bands in the world help us to<br />

feel in our ears and souls those emotional<br />

vibrations which still make us dream.<br />

139


140<br />

Il lascito di Gaudí<br />

Antonio TRAMONTIN<br />

IL LASCITO<br />

dI GAudí<br />

Quello attuale è un tempo complicato per<br />

lo studio dell’architettura, che costruisce<br />

gli scenari della vita rispecchiando nella<br />

città il suo orizzonte fondamentale.<br />

Se si guarda intorno, lo scenario della<br />

città è, a dir poco, discontinuo e confuso,<br />

un’aggregazione vibrante di edifici e spazi<br />

dai contorni vaghi, variabili e fluttuanti<br />

con margini di dissolvenze, e poi spazi<br />

interstiziali, infrastrutture.<br />

In questo discontinuo arcipelago urbano<br />

dove sono chiamate a confrontarsi le<br />

giovani generazioni di architetti, può<br />

essere utile riflettere sulle immagini di<br />

questo catalogo. Che le condividiamo<br />

o no, ci mostrano qualcosa di insolito.<br />

Esse non rappresentano gli schemi<br />

stilistici dell’architettura e nemmeno<br />

le spettacolari invenzioni tecnologiche<br />

di grande richiamo. Le costruzioni di<br />

Gaudí, oggi economicamente impossibili,<br />

sono tecnicamente ineseguibili senza<br />

la collaborazione di quella esperta<br />

manodopera artigianale.<br />

Resta il fascino e l’ammirazione per<br />

un’opera intrisa di visione e sensibilità<br />

per i valori plastici, per un’espressione<br />

architettonica assolutamente originale.<br />

è proprio il metodo di Gaudí, che<br />

fonde materia e spirito, natura e<br />

trasfigurazione, che merita rinnovata<br />

attenzione. Le sue architetture erano<br />

sentite come organismi dotati di vita,<br />

EL LLEGAT<br />

dE GAudí<br />

Vivim en un temps en què esdevé<br />

complicat l’estudi de l’arquitectura,<br />

que construeix els escenaris de la vida<br />

tot reproduint a la ciutat el seu horitzó<br />

fonamental.<br />

Si mirem al nostre voltant, l’escenari<br />

de la ciutat és, si més no, discontinu<br />

i confús, un aglomerat vibrant<br />

d’edificis i espais de contorns vagues,<br />

variables i fluctuants amb marges de<br />

dissolvència, i encara espais intersticials,<br />

infrastructures.<br />

En aquest discontinu arxipèlag urbà on<br />

han d’obrir-se camí les joves generacions<br />

d’arquitectes, pot ser útil reflexionar<br />

sobre les imatges d’aquest catàleg. Tant<br />

si les compartim com si no, ens ensenyen<br />

quelcom d’insòlit. No representen els<br />

esquemes estilístics de l’arquitectura<br />

ni els espectaculars descobriments<br />

tecnològics d’èxit. Els edificis de Gaudí,<br />

avui econòmicament impossibles, no<br />

poden ser tècnicament realitzats sense<br />

la col·laboració d’una experta mà d’obra<br />

artesanal.<br />

Ens queda la fascinació, l’admiració per<br />

una obra plena de visió i de sensibilitat<br />

envers els valors plàstics, per una<br />

expressió arquitectònica del tot original.<br />

És precisament el mètode de Gaudí,<br />

que uneix matèria i esperit, natura i<br />

transfiguració, el que mereix una nova<br />

atenció. Les seves arquitectures eren<br />

Su CHI GAudí<br />

AT LASSAdu<br />

Cussu de oe in die est unu tempus<br />

tostaditzu pro s’istùdiu de s’architetura,<br />

chi fràigat sos iscenàrios de sa vida<br />

isprighende in sa tzitade s’orizonte suo<br />

fungudu.<br />

Si si castiat a indùrriu, s’iscenàriu de<br />

sa tzitade est discontìnuu e treladu<br />

meda, una crobada de edifitzos e<br />

ispàtzios e cun làcanas pagu craras,<br />

chi mudant e bàntzigant cun màrghines<br />

de iscrobaduras, e posca ispàtzios<br />

calanchinos, infrastruturas. In custu<br />

artzipèlagu urbanu discontìnuu ue si<br />

depent acarare sas erètzias noas de<br />

architetos, est de agìudu a meledare<br />

subra sas immàgines de custu catàlogu.<br />

Chi las cumpartzemus o nono, nos<br />

mustrant carchi cosa foras de s’ordinàriu.<br />

Custas non rapresentant sos ischemas<br />

istilìsticos de s’architetura e nemancu<br />

sas inventziones tecnològicas ispantosas<br />

chi atirant sa gente. Sos fràigos de Gaudí,<br />

oe in die malos a acumprire pro farta de<br />

dinari, non si podent fàghere sena de<br />

cussa manoberàntzia artesanale.<br />

Aturat s’ammàghiu e s’ammiru pro<br />

un’òpera prena de bisione e de<br />

sentidu pro sos valores plàsticos, pro<br />

un’espressada architetònica originale de<br />

su totu. Custu est su mètodu de Gaudí,<br />

chi aunit matèria e ispìritu, natura e<br />

trasmudadura, chi meresset un’atentu<br />

annoadu. Sas architeturas suas sunt<br />

GAudI’S<br />

HERITAGE<br />

Ours is a complex time for the study<br />

of architecture, which constructs the<br />

various settings of life taking the city as<br />

its fundamental horizon.<br />

If we cast our eyes around, the setting<br />

of the city is – at the very least –<br />

discontinuous and confused, a vibrant<br />

aggregation of buildings and spaces with<br />

blurred outlines, variable and fluctuating<br />

with margins of dissolution, and then<br />

interstitial spaces, infrastructures.<br />

In this discontinuous urban archipelago,<br />

where the young generations of<br />

architects are called upon to work and<br />

compete, it might be of some use to<br />

reflect on the images of this catalogue.<br />

Whether or not we approve of them,<br />

they do show us something unusual.<br />

They do not represent the stylistic<br />

patterns of architecture nor spectacular<br />

technological inventions of great appeal.<br />

Gaudí’s constructions, which today would<br />

be too expensive to build, are technically<br />

impossible to create without the<br />

collaboration of expert artisan workers.<br />

There remains fascination and<br />

admiration for work brimming with<br />

vision and sensitivity for plastic values,<br />

for a completely original architectural<br />

expression. And it is the very method<br />

of Gaudí, his blending of matter and<br />

spirit, nature and transfiguration,<br />

which is worthy of renewed attention.


non predeterminate, bensì capaci di<br />

svilupparsi e di evolversi nel corso<br />

dell’opera. Gli edifici, costituendosi<br />

dall’interno verso l’esterno, sembrano<br />

disporsi per crescita cellulare in un flusso<br />

continuo di forme.<br />

Nella ripetuta ricerca di nuovi metodi<br />

costruttivi, nella sua opposizione<br />

all’accademia stilistica, riconosciamo<br />

in Gaudí un grande precursore<br />

dell’architettura del nostro tempo.<br />

Nella capacità di superare i limiti per<br />

affermare la costruzione plastica di spazi<br />

non confinati, riconosciamo l’uomo di<br />

grande fede - in Dio, nella natura, negli<br />

uomini - a cui tutti vorremmo, inadeguati,<br />

assomigliare. Non certo per imitarlo<br />

nelle soluzioni assolutamente originali,<br />

declinate per quel mondo e per quel<br />

tempo. Ma animati dalla speranza di<br />

farci degni dello straordinario, infinito<br />

lascito di Gaudí al nostro mondo e al<br />

nostro tempo, riconosciamo forme di<br />

architettura nuovamente capaci di legare<br />

la terra al cielo attraverso il manifestarsi<br />

dell’arte.<br />

Soltanto dal grande artista possiamo<br />

mediare tracciati di vita attesi ancorché<br />

sconosciuti, perché:<br />

“Gaudí era un grande artista. Vivono e<br />

vivranno solo coloro che sanno toccare<br />

davvero il cuore sensibile degli uomini”.<br />

(Le Corbusier: Gaudí ed. Gomis - Prats,<br />

Barcellona 1957)<br />

sentides com a organismes dotats de<br />

vida, no predeterminades, sinó capaces<br />

de desenvolupar-se i d’evolucionar durant<br />

la seva realització. Els edificis, formats<br />

des de l’interior cap a l’exterior, semblen<br />

col·locats en creixement cel·lular dins<br />

d’un flux continu de formes.<br />

En la contínua recerca de nous mètodes<br />

constructius, en la seva oposició a<br />

l’acadèmia estilística, reconeixem en<br />

Gaudí un gran precursor de l’arquitectura<br />

del nostre temps. En la capacitat de<br />

superar els límits per assegurar la<br />

construcció plàstica d’espais discontinus,<br />

reconeixem l’home de gran fe – en Déu,<br />

en la Natura, en els homes – al qual tots<br />

voldríem, sense mèrit, assemblar-nos.<br />

No per tal d’imitar-lo en les solucions<br />

radicalment originals, pensades per a<br />

aquell món i per a aquell temps; sinó<br />

que, animats per l’esperança de fer-nos<br />

dignes de l’extraordinari, infinit llegat<br />

de Gaudí al notre món i al nostre temps,<br />

reconeixem formes d’arquitectura<br />

capaces d’acostar de nou la terra al cel a<br />

través de l’art.<br />

Només gràcies al gran artista podem<br />

esperar bocins de vida desitjats i<br />

desconeguts alhora, perquè: “Gaudí era<br />

un grande artista. Vivono e vivranno solo<br />

coloro che sanno toccare davvero il cuore<br />

sensibile degli uomini”<br />

(Le Corbusier, Gaudí, ed. Gomis, Prats,<br />

Barcellona 1957).<br />

pensadas comente organismos bios,<br />

sena determinazione, antzis capatzas<br />

de s’isvilupare e crèschere in s’interi<br />

de s’òpera. Sos edifitzos, moende dae<br />

s’internu fache a s’esternu, parent chi<br />

s’assentent pro crèschere che a tzèllulas<br />

in flussu sighidu de formas.<br />

Torrende a inghitzare sa chirca<br />

de mètodos costrutivos noos, in<br />

s’opositzione sua contra a s’acadèmia<br />

istilìstica, agatamus in Gaudí unu<br />

grandu precursore de s’architetura de<br />

su tempus nostru. In sa capatzidade de<br />

nche barigare sos lìmites pro firmare su<br />

fràigu plàsticu de ispàtzios sena làcanas,<br />

reconnoschimus s’òminede fide manna<br />

– in Deus, in sa natura, in sos òmines<br />

– chi totus cantos li diamus chèrrere<br />

assimigiare. Non pro lu chèrrere imitare<br />

in sas solutziones originales suas, adatas<br />

pro cussu mundu e pro cussu tempus. Ma<br />

animados dae un’ispera de merèssere<br />

cussu làscitu desempladu e infinidu<br />

de Gaudí a su mundu e a su tempus<br />

nostru, agatamus formas de architettura<br />

capatzas torra de acapiare sa terra a su<br />

chelu pro mèdiu de su essere a campu<br />

de s’arte.<br />

Petzi dae custu grandu artista podimus<br />

buscare àndalas de vida isbetadas e<br />

desconnotas, ca: “Gaudí fiat unu grandu<br />

artista. Bivent e ant a bivere petzi cussos<br />

chi ischint tocare su coro de sos òmines<br />

de aberu”<br />

(Le Corbusier: Gaudí ed. Gomis - Prats,<br />

Barcellona 1957)<br />

His architectural forms were felt<br />

as organisms possessing life, not<br />

predetermined, but capable of developing<br />

and evolving during the progress of<br />

works. The buildings, evolving from the<br />

interior towards the exterior, seem to<br />

permit cellular growth in a continuous<br />

flow of forms.<br />

In his constant search for new<br />

construction methods, in his opposition to<br />

stylistic academe, we recognise in Gaudí<br />

a great precursor of the architecture of<br />

our times. In his capacity to push limits<br />

to affirm the plastic construction of<br />

non-confined spaces, we recognise a<br />

man of great faith – in God, in nature,<br />

in humanity – whom all of us – alas<br />

unworthy – would wish to resemble.<br />

Certainly not to imitate him in his<br />

absolutely original solutions, developed<br />

for that world and those times. But<br />

spurred on by the hope of becoming in our<br />

turn worthy of the extraordinary, infinite<br />

bequest of Gaudí to our world and our<br />

times, we recognize forms of architecture<br />

once again capable of linking earth to<br />

heaven through the embodiment of art.<br />

Only from this great artist can we<br />

mediate outlines of life as yet unknown,<br />

because:<br />

“Gaudí was a great artist; only those<br />

who move the sensitive hearts of gentle<br />

people remain”.<br />

(Le Corbusier: Gaudí ed. Gomis - Prats,<br />

Barcelona 1957)<br />

141


142


Gaudí e <strong>La</strong> <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />

Parabola e Iperbole dell’architettura<br />

ORGANIZZAZIONE<br />

Regione Autonoma della Sardegna<br />

Assessorato della Pubblica Istruzione, Beni Culturali, Informazione, Spettacolo e Sport<br />

Direzione Generale dei Beni Culturali, Informazione, Spettacolo e Sport<br />

Traduzione dei testi in lingua sarda a cura del<br />

Servizio Lingua e Cultura Sarda<br />

Città di Alghero<br />

Assessorato al Turismo, Grandi eventi, Centro Storico;<br />

Assessorato alla Cultura, Pubblica Istruzione, Università.<br />

Diocesi di Alghero Bosa.<br />

Junta Constructora della Basilica de la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />

Universitat Politècnica de Catalunya<br />

Fondazione META<br />

Musei, Eventi, Turismo, Alghero.<br />

Coordinamento Scientifico<br />

Antonio NUGHES, Angelo ZIRANU<br />

Curatore mostra e catalogo<br />

Angelo ZIRANU<br />

con la collaborazione di<br />

Joseph GOMEZ SERRANO, Julia GOMEZ RAMIÒ<br />

Progetto grafico e catalogo<br />

Franco NIEDDU per Pikacom<br />

Allestimenti Città di Alghero<br />

Assessorato alle Manutenzioni<br />

Alghero in House<br />

DUBS<br />

CROQUIS<br />

Alessandro PIANA<br />

Accoglienza e visite guidate<br />

Ati SMUOVI.<br />

Stampa e allestimento del catalogo<br />

PANORAMIKA Editrice, Alghero<br />

Si ringraziano, per le foto e per i contenuti,<br />

Triangle Postals, Junta Constructora della Basilica de la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>,<br />

Rossend Casanova, Daniel Giralt Miracle, Jordi Cussó Angles, Jordi Faulí Oller,<br />

Mark Burry, Jordi Coll Grifoll, Joan Vila Grau<br />

143


Finito di stampare nel mese di aprile 2011

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!