La Sagrada Família - Gaudì e La Sagrada Familia
La Sagrada Família - Gaudì e La Sagrada Familia
La Sagrada Família - Gaudì e La Sagrada Familia
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
<strong>La</strong> <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />
Gaudí<br />
a l'Alguer
2<br />
In Copertina:<br />
Particolare della facciata della Passione.<br />
Retro copertina:<br />
Pergamena che riproduce il documento con<br />
il quale Pietro III il Cerimonioso concede lo<br />
stemma alla Città di Alghero (1355).<br />
Elaborazione grafica dello stemma di Sergio Bolgeri<br />
è vietata la riproduzione, anche parziale,<br />
delle immagini e dei contenuti del catalogo, di<br />
proprietà di<br />
Triangle Postals<br />
Junta Constructora della Basílica<br />
de la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />
Rossend Casanova<br />
Daniel Giralt Miracle<br />
Jordi Cussó Angles<br />
Jordi Faulí Oller<br />
Mark Burry<br />
Jordi Coll Grifoll<br />
Joan Vila Grau<br />
concessi in esclusiva per la mostra<br />
<strong>La</strong> <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>. GAudí.
Elogio di Gaudí 5<br />
Sergio Milia Assessore della Pubblica Istruzione, Beni Culturali, Informazione,<br />
Spettacolo e Sport della Regione Sardegna<br />
<strong>La</strong> Magia e la suggestione del Gaudí ad Alghero 6<br />
Marco Tedde Sindaco di Alghero<br />
Elogio della <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> 8<br />
+ Mauro Maria Morfino Vescovo di Alghero-Bosa<br />
<strong>La</strong> <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>. Metafora dei valori della Catalogna 10<br />
Joan-Elies Adell Director de l’Espai Llull. Representació de la Generalitat de<br />
Catalunya a l’Alguer<br />
Alghero. Comunità catalana d'Italia 13<br />
Antonio Nughes Direttore dell'Ufficio dei Beni Culturali Ecclesiastici<br />
della Diocesi di Alghero e Bosa<br />
<strong>La</strong> Storia 14<br />
Lingua e identità 18<br />
Un percorso, una mostra 25<br />
Angelo Ziranu<br />
Vita e opere di Gaudí 32<br />
Rossend Casanova - Daniel Giralt Miracle<br />
Un architetto del suo tempo 32<br />
Infanzia e studi 33<br />
I primi lavori universitari 35<br />
Gaudí e le opere di gioventù 36<br />
Eusebi Güell e il rinascimento della cultura catalana 38<br />
Crisi economica e perdita delle ultime colonie oltreoceano 39<br />
Le colonie operaie, motori del movimento industriale 41<br />
Barcellona, città moderna,cosmopolita e di progresso 42<br />
<strong>La</strong> natura come spazio di creazione 45<br />
<strong>La</strong> chiesa nella società civile 46<br />
L’opera della maturità 49<br />
L’era dei grattacieli 50<br />
il Noucentisme, un nuovo stile artistico 53<br />
Un’eredità universale 54<br />
Simbolo, geometria e statica nella <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> di Gaudí 57<br />
Maria Antonietta Crippa<br />
Gaudí e la Natura 65<br />
Jordi Cussò Angles<br />
L’infanzia di Gaudí 65<br />
Esuberanza naturalistica nei suoi primi anni da architetto 66<br />
<strong>La</strong> croce a quattro bracci 68<br />
Abside del tempio della <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> 71<br />
Fregio con simboli di Maria, Gesu’ e Giuseppe 73<br />
Indice<br />
<strong>La</strong> geometria della natura nell’architettura: poligoni 73<br />
<strong>La</strong> geometria della natura nell’architettura: spirali 74<br />
Curve coniche 74<br />
Geometria rigata 77<br />
Iperboloide di una falda 78<br />
Il Paroboloide Iperbolico 81<br />
<strong>La</strong> ricerca della colonna ideale 83<br />
Gaudí realizza una nuova colonna 83<br />
L’interno del Tempio assomiglia a un grande bosco 84<br />
Capitello della colonna della Navata Centrale 87<br />
Geminazioni 88<br />
I pinnacoli del Tempio: tutto un simbolo della città di Barcellona 88<br />
Sperimentazione di Gaudí 91<br />
Triangle Postals<br />
LA COLONNA A DOPPIO GIRO <strong>La</strong> colonna delle colonne 91<br />
GLI ARCHI CATENARI I più equilibrati di tutti gli archi 92<br />
I CONOIDI Superfici ondulanti e resistenti 92<br />
VOLTE CONVESSE L’arte di utilizzare le volte 94<br />
GLI ARCHI IPERBOLICI Forme al servizio della luce, del suono e dei carichi 97<br />
LA GEMINAZIONE DELLE GEOMETRIE Un collage di forme e volumi 97<br />
Composizione della forma 98<br />
Jordi Faulí Oller<br />
Le navate della <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> 98<br />
<strong>La</strong> struttura 102<br />
Le colonne 105<br />
I finestroni e le volte 109<br />
Pannelli esplicativi dei progetti di lavoro e ricerca 112<br />
Mark Burry e Jordi Coll Grifoll<br />
<strong>La</strong> <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> 116<br />
Interni e arredi<br />
Le vetrate 122<br />
Joan Vila Grau<br />
<strong>La</strong> vetrata della Luce 124<br />
<strong>La</strong> vetrata dell’Acqua 127<br />
<strong>La</strong> vetrata della Resurrezione 128<br />
Le vetrate dell’abside 131<br />
<strong>La</strong> vetrata della Povertà 132<br />
<strong>La</strong> vetrata della Natività 135<br />
<strong>La</strong> vetrata della Vita 136<br />
Omaggio a Gaudí 138<br />
Pinuccio Sciola Artista<br />
Il lascito di Gaudí 140<br />
Antonio Tramontin Direttore del Dipartimento di Architettura<br />
dell’Università degli Studi di Cagliari<br />
3
Antoni Gaudí. Un artista sognatore, forse<br />
anche visionario, ma talmente geniale da<br />
aver segnato il Modernismo in Europa. Il<br />
suo spirito creativo, mai convenzionale,<br />
sempre in bilico tra l’arte contemporanea<br />
e il design, lo ha incoraggiato a pensare<br />
e realizzare soluzioni architettoniche e<br />
figurative che lo rendono uno dei maggiori<br />
architetti-artisti del Novecento. Ma<br />
Gaudí è anche l’artista che, più di altri,<br />
ha tratto ispirazione dalla natura, l’unico<br />
a saper coniugare la sua immaginazione<br />
con il senso del sacro nell’arte e con una<br />
sensibilità quasi contemporanea per i<br />
principi ecologici nella progettazione.<br />
Ispirato da un forte senso mistico, il<br />
maestro Gaudí riteneva, infatti, che<br />
arte e natura fossero intimamente<br />
unite perché entrambe frutto della<br />
creazione divina. Nella mostra “Gaudí e<br />
<strong>La</strong> <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>. Parabola e Iperbole<br />
dell’architettura” vien rappresentata,<br />
dunque, la sintesi del suo pensiero<br />
architettonico, la massima espressione<br />
della sua religiosità nella progettazione<br />
e costruzione della catte drale, di<br />
un’opera universale assurta a simbolo di<br />
Barcellona. Questo patrimonio, lasciato<br />
da Gaudí in eredità ai fedeli e ai cittadini<br />
di tutto il mondo, questa metafora di<br />
pietra di una vita votata all’arte, trova<br />
corpo nel progetto di completamento<br />
dell’ultima facciata, la Gloria, dopo quelle<br />
della Natività e quella della Passione.<br />
Ospitare in Sardegna quest’evento,<br />
significa riconoscere all’isola la sua<br />
profonda Cristianità, testimoniata anche<br />
dall’incisione in lingua sarda di alcune<br />
parti del Padre Nostro al centro della<br />
facciata della Gloria.<br />
Antoni Gaudí. Un artista somiador, potser<br />
també visionari, però tan genial que va<br />
marcar el Modernisme a Europa. El seu<br />
esperit creatiu, mai convencional, sempre<br />
en equilibri entre l’art contemporani i el<br />
disseny, l’ha animat a pensar i realitzar<br />
solucions arquitectòniques i figuratives<br />
que el converteixen en un dels majors<br />
arquitectes i artistes del segle XX. Però<br />
Gaudí també és l’artista que, més que<br />
altres, s’ha inspirat a la natura, l’únic<br />
que ha sabut conjugar la seva imaginació<br />
amb el sentit del sacre en l’art i amb una<br />
sensibilitat quasi contemporània per<br />
els principis ecològics en la projectació.<br />
Inspirat per un fort sentit místic, el<br />
mestre Gaudí considerava, en efecte,<br />
que art i natura estaven íntimament<br />
units perquè tots dos són fruit de la<br />
creació divina. En l’exposició “Gaudí i <strong>La</strong><br />
<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>. Paràbola i Hipèrbole<br />
de l’arquitectura” es representa,<br />
doncs, la síntesi del seu pensament<br />
arquitectònic, la màxima expressió de<br />
la seva religiositat en la projectació i<br />
construcció de la catedral, d’una obra<br />
universal elevada a símbol de Barcelona.<br />
Aquest patrimoni, deixat en herència<br />
per Gaudí als fidels i als ciutadans de<br />
tot el món, aquesta metàfora de pedra<br />
d’una vida consagrada a l’art, pren forma<br />
en el projecte d’acabament de l’última<br />
façana, la Glòria, després de les de la<br />
Nativitat i la Passió. Acollir a Sardenya<br />
aquest esdeveniment significa reconèixer<br />
a l’illa la seva profunda Cristianitat,<br />
testimoniada també per la incisió en<br />
llengua sarda de algunes parts del Pare<br />
Nostre al centre de la façana de la Glòria.<br />
Elogio di Gaudí<br />
Antoni Gaudí. Un’artista chi li piaghent<br />
sos bisos, forsis finas sas bisiones,<br />
ma gasi geniale chi at marcadu su<br />
Modernismu in Europa. S’ispiritu suo<br />
creadore, chi no at sighidu peruna<br />
conventzione, semper a làcana intre<br />
arte contemporanea e design, l’at<br />
incoragidu a si pessare issòlvidas<br />
architetonicas e figurativas, pro more de<br />
sas cales est apretziadu comente unu<br />
de sos architetos-artistas de primore<br />
de su Noighentos. Ma Gaudí est finas<br />
s’artista chi, prus de sos àteros, at<br />
leadu muta dae sa natura, s’ùnicu chi<br />
est resessidu a pònnere a cunsonu,<br />
progetende, s’immaginatzione cun su<br />
sentidu de su sagradu in s’arte cun una<br />
sensibilidade belle contemporànea pro<br />
sos printzipios de s’ecologia. Sende chi<br />
fiat impèllidu dae unu sentidu mìsticu<br />
poderosu, Gaudí su maistru pensaiat,<br />
difatis, chi arte e natura esserent aunidas<br />
in intragnas ca ambas duas fiant fìgias<br />
de sa creatzione divina. In sa mostra<br />
“Gaudí e sa <strong>Sagrada</strong> Famìlia. Paràbola<br />
e Ipèrbole de s’architetura” si bogat<br />
a campu, duncas, su resumu de su<br />
pensu architetònicu suo, s’espressada<br />
prus manna de sa religiosidade sua<br />
progetende e fraighende sa catedrale,<br />
e de un’òpera universale crèschida a<br />
sìmbulu de Bartzellona. Custa sienda,<br />
lassada dae Gaudí in doda a sos fideles e<br />
a sos tzitadinos de totu su mundu, custa<br />
metàfora de pedra de una vida oferida a<br />
s’arte, agatat cumprimentu in su progetu<br />
de acabu de s’ùrtima acarada, sa Glòria,<br />
a pustis de cuddas de sa Natividade e<br />
de sa Passione. Acasagiare custu eventu<br />
in Sardigna est a dare a bìdere chi<br />
s’ìsula tenet Cristianidade funguda, gasi<br />
comente nde faghet testimonia carchi<br />
cantu de Babbu Nostru iscritu in sardu in<br />
mesu de s’acarada de sa Glòria.<br />
Sergio MILIA<br />
Assessore della Pubblica Istruzione, Beni Culturali, Informazione,<br />
Spettacolo e Sport della Regione Sardegna<br />
Antoni Gaudí. An artist with a strong<br />
imagination – perhaps also a visionary,<br />
so genial that he left his mark on<br />
Modernism in Europe. His creative spirit,<br />
never conventional, always balanced<br />
somewhere between contemporary art<br />
and design, encouraged him to think<br />
and create architectural solutions which<br />
made him one of the greatest architectartists<br />
of the twentieth century. But<br />
Gaudí is also the artist who more than<br />
any other drew his inspiration from<br />
nature, and the only one who combined<br />
his imagination with the sense of<br />
the sacred in art and with an almost<br />
contemporary sensitivity for ecological<br />
principles in project design. Inspired<br />
by a strong sense of mysticism, Gaudí<br />
indeed believed that art and nature are<br />
intimately linked because both are the<br />
fruit of divine creation. The exhibition<br />
“Gaudí and the <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>.<br />
Parabola and hyperbole in architecture”<br />
illustrates his architectural thought and<br />
religiosity as expressed in the design<br />
and construction of the Basilica, a<br />
universal work which has become the<br />
symbol of Barcelona. This heritage, left<br />
as a bequest by Gaudí to the faithful<br />
and citizens of the whole world, this<br />
metaphor in stone of a life devoted to<br />
art, finds its expression in the project for<br />
the completion of the last façade, the<br />
Glory, after those of the Nativity and the<br />
Passion. Hosting this event in Sardinia<br />
means recognition for the island’s deeply<br />
felt Christianity, also witnessed by the<br />
inscription in the Sardinian tongue of<br />
some parts of the Pater Noster in the<br />
centre of this façade.<br />
5
6<br />
<strong>La</strong> Magia e la suggestione del Gaudí ad Alghero<br />
<strong>La</strong> magia e la suggestione<br />
del Gaudí ad Alghero.<br />
Un volo d’angelo sulla ricerca<br />
architettonica che illustra i singoli<br />
elementi strutturali della <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />
di Barcellona, l’imponente edificio di culto<br />
la cui costruzione cominciò nel 1882,<br />
che Papa Benedetto XVI consacrò nel<br />
novembre dello scorso anno. Questi sono i<br />
tratti salienti dell’iniziativa.<br />
Un evento a lungo sognato che per noi<br />
algheresi rappresenta una straordinaria<br />
occasione per inspessire e consolidare la<br />
già fitta trama di legami storici e culturali<br />
con la Catalogna. Legami che negli ultimi<br />
anni hanno avuto un’ impennata culminata<br />
con l’apertura dell’ Espai Llull nel Palazzo<br />
Civico cittadino, ove sono ospitati gli<br />
uffici di Rappresentanza della Generalitat<br />
de Catalunya, dell’Institut Ramon Llull<br />
e del Governo delle Baleari. Una sede,<br />
fisica e di idealità, che sta rafforzando le<br />
relazioni culturali e linguistiche fra Alghero<br />
e la Catalogna, ma sta anche creando<br />
un tessuto di relazioni economiche fra<br />
le imprese sarde, le algheresi e quelle<br />
catalane. Era, questa, un’aspirazione<br />
che pian piano ha preso forma e s’è<br />
strutturata acquisendo precise sembianze<br />
e diventando realtà. Una realtà divenuta<br />
tale per il lavoro di associazioni e di<br />
cittadini che assieme all’Amministrazione<br />
hanno creduto nella necessità di creare<br />
uno strumento per favorire e stimolare<br />
rapporti culturali ed economici. E l’evento<br />
del Gaudí si pone su questo solco,<br />
costituendo una formidabile occasione per<br />
unire sempre più Alghero e la Sardegna<br />
alla terra di Catalogna, dando ulteriore<br />
vigore a quel ponte culturale, percorribile<br />
anche dalle nostre imprese alle quali si<br />
<strong>La</strong> magia i la suggestió<br />
de Gaudí a l’Alguer.<br />
Un vol de l’àngel sobre la recerca<br />
arquitectònica que il·lustra cada u dels<br />
elements estructurals de la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />
de Barcelona, majestuós edifici de cult, la<br />
construcció del qual és començada al 1882,<br />
que el Papa Benedetto (Benedicto)XVI ha<br />
consagrat al mes de novembre de l’any<br />
passat.<br />
Aquestos són les característiques més<br />
rellevants de la iniciativa.<br />
Un esdeveniment somiat per tant temps que<br />
per nosaltros algueresos representa una<br />
extraordinària ocasió per espessir i consolidar<br />
la ja densa trama de lligams històrics i<br />
culturals amb Catalunya. Lligams que en los<br />
últims anys han tengut un fort increment<br />
culminat amb l’obertura de l’Espai Llull al<br />
Palau Cívic, on se troben los oficis de la<br />
Representació de la Generalitat de Catalunya,<br />
de l’Institut Ramon Llull e del Govern de<br />
les Balears. Una seu física i d’identitat<br />
que està reforçant les relacions culturals<br />
i lingüístiques entre l’Alguer i Catalunya,<br />
i també està creant un teixit de relacions<br />
econòmiques entre les impreses sardes,<br />
aquelles alguereses i aquelles catalanes.<br />
Aquesta era una aspiració que a poc a poc<br />
ha pres forma i s’és estructurada adquirint<br />
un aspecte ben definit i convertint-se en<br />
realtat. Una realtat esdevinguda tal gràcies al<br />
treball d’associacions i de ciutadans que amb<br />
Administració han cregut en la necessitat de<br />
crear un instrument per afavorir i estimular<br />
relacions culturals i econòmiques.<br />
I l’esdeveniment del Gaudí sigui aquest,<br />
solc representant una formidable ocasió<br />
per unir sempre més l’Alguer i la Sardenya<br />
a la terra de Catalunya, donant encara més<br />
vigor a aquell pont cultural, representat de<br />
Sa maja e s’incantu de<br />
<strong>Gaudì</strong> in S’Alighera.<br />
Unu bolu de ànghelu subra sa chirca<br />
architetònica chi illustrat cada elementu<br />
istruturale de sa <strong>Sagrada</strong> Famìlia de<br />
Bartzellona, unu fràigu mannu de cultu chi<br />
ant incomintzadu a fàghere in su 1882 e chi<br />
Papa Beneitu XVI at cunsagradu in su mese<br />
de santandria de s’annu passadu. Custos<br />
sunt sos piessinnos de sa faina nostra.<br />
Un’ammàniu bisadu dae tempus meda<br />
chi pro nois saligheresos est un’ocasione<br />
desemplada pro ismanniare e afortiare<br />
cussu ordìngiu giai tìpidu de ligàmenes<br />
istòricos e culturales cun sa Catalùnia.<br />
Ligàmenes chi in sos ùrtimos annos ant<br />
tentu un’impèllida forte a pustis inghitzadu<br />
s’Espai Llull de su Palatzu Tzìvicu tzitadinu,<br />
ue sunt acasagiados sos ufìtzios de<br />
Rapresentàntzia de sa Generalitat de<br />
Catalunya, de s’Istitut Ramon Llull e de<br />
su Guvernu de sas Baleares. Unu logu,<br />
fìsicu e de idealidade, chi est afortiende<br />
sas relatas culturales e linguìsticas intre<br />
de S’Alighera e sa Catalùnia, ma chi est<br />
ordingende fintzas su tessìngiu de relatas<br />
econòmicas intre sas impresas sardas,<br />
cussas saligheresas e cussas catalanas.<br />
Fiat, custa, una punna chi a bellu·a bellu<br />
at leadu forma e s’est istruturada leende<br />
bisura prus ladina e faghende·si realidade.<br />
Una realidade chi est gasi pro more de<br />
su traballu de assòtzios e de tzitadinos<br />
chi paris cun s’Amministratzione ant<br />
ammaniadu un’istrumentu pro agiudare e<br />
dare impèllida a sas relatas culturales e<br />
econòmicas. E sa faina subra de <strong>Gaudì</strong> li<br />
deghet meda, ca est s’ocasione pro aunire<br />
semper de prus S’Alighera e sa Sardigna<br />
a sa terra de Catalùnia, abbivende cussu<br />
ponte culturale, chi podent colare fintzas<br />
Marco TEDDE<br />
Sindaco di Alghero<br />
The magic and charm of<br />
<strong>Gaudì</strong> in Alghero.<br />
An angel’s flight over the architectonical<br />
research that illustrates each structural<br />
element of the <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> of<br />
Barcellona, the imposing house of worship<br />
whose construction began in 1882, and<br />
which the Pope Benedict XVI consecrated<br />
in November last year. These are the salient<br />
features of this initiative.<br />
An event that has been longed for and that<br />
represents to us Algheresi an extraordinary<br />
occasion for widening and consolidating<br />
the already thick weft of historical and<br />
cultural ties with Catalonia. Ties which have<br />
increased in the last few years culminating<br />
with the opening of the Espai Llull in the<br />
Town Council, where now you can find<br />
the offices representing the Generalitat<br />
de Catalunya, the Ramon Llull Institute<br />
and the Government of the Balearics. A<br />
centre, physically and ideally speaking,<br />
that is strengthening the cultural and<br />
linguistic contacts between Alghero and<br />
Catalonia, but that is also creating a fabric<br />
of economical contacts between Sardinian,<br />
Algheresi and Catalan enterprises.<br />
This was once an aspiration that has slowly<br />
taken shape and structure, acquiring precise<br />
features and becoming reality. A reality<br />
that has come true thanks to the work of<br />
associations and citizens who, together with<br />
the local administration, have believed in the<br />
necessity of creating a means of enabling<br />
and stimulating cultural and economical<br />
relationships. The Gaudí event is located<br />
on this track, constituting an extraordinary<br />
occasion for uniting ever more Alghero<br />
and Sardegna to the land of Catalonia, and<br />
giving further vigour to the cultural bridge<br />
represented by the Espai Llull, which can
aprono interessanti prospettive di crescita<br />
economica, costituito dall’Espai Llull.<br />
<strong>La</strong> Mostra su Antoni Gaudí, che<br />
si caratterizza per il suo respiro<br />
internazionale, rappresenta per Alghero<br />
uno dei momenti più prestigiosi di una<br />
programmazione culturale sempre più<br />
ambiziosa che a breve potrà godere del<br />
supporto di ben quattro Musei. Al Museo<br />
Diocesano s’è infatti aggiunto il Museo<br />
del Corallo ed a breve vedranno l’apertura<br />
il Museo della Città ed il Museo dedicato<br />
al grande storico e politico algherese<br />
Giuseppe Manno. Musei che ci danno la<br />
possibilità di offrire ai nostri turisti forti<br />
motivazioni per visitare Alghero anche in<br />
periodi di bassa stagione. E questo grande<br />
evento ci consente di integrare lo sforzo<br />
di attrarre flussi turistici andando oltre la<br />
stagione balneare.<br />
Ma l’atmosfera di sogno mistico creata<br />
dalla Mostra del grande Architetto<br />
catalano ci permetterà di apprezzare la<br />
grande forza innovatrice di un indiscusso<br />
genio, legata a trama doppia alle forme<br />
della natura ed ai colori degli abissi marini.<br />
Il modernismo, l’oriente ed il medioevo,<br />
la tradizione artigianale iberica ed i<br />
simboli del cristianesimo costituiscono la<br />
matrice e l’ispirazione dell’espressione<br />
artistica del Gaudí che nella progettazione<br />
della <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> si sublima nella<br />
narrazione della grande religiosità del<br />
popolo di Catalogna. E nella <strong>Sagrada</strong><br />
<strong>Família</strong> avrà un ruolo di significato<br />
simbolico anche Alghero. Nelle vetrate<br />
policrome della <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> sarà<br />
rappresentato il Santuario di Valverde, una<br />
delle più forti espressioni della fede del<br />
popolo algherese. Una presenza in terra di<br />
Catalogna che legherà indissolubilmente<br />
e nei secoli a venire Il grande Gaudí ad<br />
Alghero, città sarda di lingua catalana.<br />
l’Espai Llull, transitable també de les nostres<br />
impreses per les quals s’obrin interessants<br />
prospectives de creixement econòmic.<br />
<strong>La</strong> Mostra sobre Antoni Gaudí, que se<br />
caracteritza pel sou respir internacional,<br />
representa per l’Alguer u dels moments<br />
més prestigiosos d’una programació cultural<br />
sempre més ambiciosa que d’aquí a poc<br />
temps poguerà beneficiar del suport de ben<br />
quatre museus. Al Museu Diocesà s’és ja<br />
adjunit lo Museu del Corall i entre poc temps<br />
sigueran oberts al públic lo Museu de la<br />
Ciutat i el Museu dedicat al gran històric i<br />
polític Josep Manno.<br />
Museus que nos donen la possibilitat d’ofrir<br />
als nostros turistes fortes motivacions per<br />
visitar l’Alguer també en període de baixa<br />
estajó. I aquest gran esdeveniment nos<br />
permiti d’integrar l’esforç d’atreure fluxos<br />
turístics anant més enllà de l’estajó balneària.<br />
I l’atmosfera de somni místic creada de<br />
la Mostra del gran Arquitecte català nos<br />
permitirà d’apreciar la gran força innovadora<br />
d’un geni indiscutible, lligada a doble trama<br />
a les formes de la natura i als colors dels<br />
abissos marins. Lo modernisme, l’orient i<br />
l’edat mitjana, la tradició artijanal ibèrica<br />
i els símbols del cristianisme constitueixen<br />
l’origen i la inspiració de l’expressió artística<br />
del Gaudí que en lo projecte de la <strong>Sagrada</strong><br />
<strong>Família</strong> se sublima en la narració de la gran<br />
religiositat del pòpul de Catalunya. I en la<br />
<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> tenguerà un rol de significat<br />
simbòlic també l’Alguer. En una de les grans<br />
vidrieres policromes de la <strong>Sagrada</strong> Famِília<br />
siguerà representat lo Santuari de Vallverd,<br />
una de les més forts expressions de fe del<br />
pòpul alguerès. Una presència en terra<br />
catalana que lligarà en manera indissoluble i<br />
en los sèculs que vengueràn lo gran Gaudí a<br />
l’Alguer, ciutat sarda de llengua catalana.<br />
cussas impresas nostras chi tenent un’isetu<br />
bonu pro sa crèschida econòmica, est a<br />
nàrrere s’Espai Llull.<br />
Sa Mustra subra de Antoni <strong>Gaudì</strong>, chi si<br />
distinghet pro s’interessu internatzionale,<br />
est pro S’Alighera unu de sos mamentos de<br />
primore de una programmatzione culturale<br />
semper prus codissiosa chi luego at a<br />
tènnere s’agiudu de bator Museos. A su<br />
Museu Diotzesanu s’annanghet su Museu<br />
de su Coraddu e intro de pagu tempus<br />
ant a abèrrere su Museu de sa Tzitade e<br />
su Museu intregadu a su grandu istòricu<br />
e polìticu saligheresu Giuseppe Manno.<br />
Museos chi nos dant sa possibilidade de<br />
ofèrrere a sos turistas nostros un’impèllida<br />
forte pro bisitare S’Alighera fintzas in<br />
tempos de istasone bassa. E custu eventu<br />
mannu nos permitit de batire turistas<br />
fintzas foras de s’istasone balneare.<br />
Ma s’ammaju mìsticu de sa Mustra<br />
subra su grandu Architetu catalanu nos<br />
at a permìtere de apretziare sa fortza<br />
annoadora de unu gèniu reconnotu, ligada<br />
cun sas formas de sa natura e cun sos<br />
colores de sos fundales de su mare. Su<br />
modernismu, s’oriente e su medioevu,<br />
sa traditzione artisanale ibèrica e sos<br />
sìmbulos de su cristianèsimu sunt sa<br />
màdrighe e sa muta de s’espressada<br />
artìstica de <strong>Gaudì</strong> chi progetende sa<br />
<strong>Sagrada</strong> Famìlia si faghent totunu in su<br />
contu de sa religiosidade manna de su<br />
pòpulu de Catalùnia. E in sa <strong>Sagrada</strong><br />
Famìlia ant a rapresentare su santuàriu<br />
de Valverde, una de sas espressadas prus<br />
fortes de sa fide de su pòpulu saligheresu.<br />
Una presèntzia in terra de Catalùnia<br />
chi at a acapiare a forte in sos sèculos<br />
imbenientes su grandu <strong>Gaudì</strong> a S’Alighera,<br />
tzitade sarda de limba catalana.<br />
be used also by our enterprises, opening<br />
up interesting opportunities of economical<br />
growth.<br />
The exhibition on Antoni Gaudí,<br />
characterised by its international scope,<br />
represents to Alghero one of the most<br />
prestigious moments of an increasingly<br />
ambitious cultural programme which will<br />
soon be able to count on as many as four<br />
museums. In fact, the Coral Museum has<br />
been added to the Diocesan Museum<br />
and soon the Museum of the City and the<br />
Museum dedicated to the great Algherese<br />
historian and politician Giuseppe Manno<br />
will be opened. Museums that give us the<br />
opportunity to offer our tourists good reasons<br />
for visiting Alghero even in low season<br />
periods. This important event enables us<br />
to integrate the effort of attracting tourist<br />
streams beyond the bathing season.<br />
But the atmosphere of a mystic dream<br />
created by the exhibition of the great<br />
Catalan architect will let us appreciate the<br />
great innovative strength of an undisputed<br />
genius, tied by double waft to the shapes of<br />
nature and to the colours of the depths of the<br />
sea. Modernism, the Orient and the Middle<br />
Ages, the Iberian artisan tradition and<br />
the symbols of Christianity constitute the<br />
matrix and the inspiration of Gaudí’s artistic<br />
expression, which in the project of the<br />
<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> is sublimed in the narration<br />
of the profound religiousness of the people<br />
of Catalonia. In the <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> even<br />
Alghero has a role of symbolic meaning. In<br />
the polychrome stained glass windows the<br />
Sanctuary of Valverde is represented, one<br />
of the strongest expressions of faith of the<br />
people of Alghero. A presence in the land<br />
of Catalonia that will bind indissolubly the<br />
great Gaudí to Alghero, a Sardinian city<br />
speaking the Catalan language.<br />
7
8<br />
<strong>La</strong> <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> “un segno visibile<br />
del Dio invisibile” – come ha affermato il<br />
Papa Benedetto durante la dedicazione del<br />
tempio di Gaudí lo scorso novembre – fa<br />
la sua irruzione nella Barceloneta sarda.<br />
L’intenzione dell’allestimento è riproporre<br />
la spazialità e la sacralità di un monumento<br />
artistico d’eccezione, di un cantiere che<br />
pulsa e rinnova la sua creatività da 128<br />
anni. Un laboratorio quasi-infinito di idee,<br />
ricerche formali, sperimentazioni per dire il<br />
non-detto, non solo dell’arte, ma dell’umano<br />
e della fede.<br />
<strong>La</strong> <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> è, a pieno titolo,<br />
un monumento della fede. Il giovane<br />
Gaudí prende in mano la conduzione<br />
dell’opera l’anno dopo il suo incipit, nel<br />
1883. Antoni ha 31 anni. A seguito di un<br />
triduo quaresimale vissuto con particolare<br />
intensità e intimo coinvolgimento, la<br />
vita del giovane professionista ha una<br />
svolta decisiva e fa suo, sposandolo, quel<br />
progetto monumentale la cui costruzione<br />
si legherà inscindibilmente al suo nome,<br />
al suo genio, alla sua fede. <strong>La</strong> <strong>Sagrada</strong><br />
<strong>Família</strong>, per Gaudí, non sarà semplicemente<br />
un’eccezionale opportunità professionale,<br />
un laboratorio di architettura avanzata,<br />
dove dar corpo a intuizioni innovative e ad<br />
una inedita fioritura artistica, ma assumerà<br />
una indubbia connotazione esistenziale.<br />
Farà la scelta di non sposarsi, di condurre<br />
un tenore di vita talmente sobrio da poter<br />
essere considerata, piuttosto, scelta di<br />
evangelica povertà; ridurrà al minimo le<br />
sue uscite dalla Catalogna, ricercando il<br />
confronto teologico, liturgico e spirituale<br />
con esponenti dell’episcopato e del clero<br />
catalano.<br />
Nel 1914, Gaudí, quasi in una ideale<br />
immedesimazione con la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>,<br />
decide di abbandonare ogni altra attività<br />
professionale. Giunge a portare il suo<br />
Elogio della <strong>Sagrada</strong> família<br />
<strong>La</strong> <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> “un senyal visible del<br />
Déu invisible” – com ha afirmat Benet XVI<br />
durant la dedicació del temple de Gaudí al<br />
passat mes de novembre – fa la sua irrupció<br />
en la Barceloneta sarda. <strong>La</strong> intenció del<br />
muntatge és de tornar a proposar els espais<br />
i la sacralitat de un monument artístic<br />
excepcional, de una obra que polsa i renova<br />
la sua creativitat de 128 anys. Un laboratori<br />
quasi-infinit de idees, recerques formals,<br />
experimentacions per diure el no-dit no<br />
solament de l’art, sinó també de l’humà i<br />
de la fe.<br />
<strong>La</strong> <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> és, a tots els efectes,<br />
un monument de fe. El jove Gaudí pren a<br />
mans la direcció de l’obra l’any després<br />
del sou incipit, al 1883. Antoni té 31 anys.<br />
A conclusió de un tridu quaresmal vivit amb<br />
particular intensitat i íntima implicació,<br />
la vida del jove professional té un canvi<br />
decisiu i fa sou, abraçant-lo, aquell projecte<br />
monumental la construcció del qual se<br />
lligarà inseparablement al sou nom, al sou<br />
geni, a la sua fe.<br />
<strong>La</strong> <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> per Gaudí, no serà<br />
simplement una excepcional oportunitat<br />
professional, un laboratori de arquitectura<br />
avançada, on concretar i realitzar intuïcions<br />
innovadores i una inèdita florida artística,<br />
sinó que assumirà també una indubtable<br />
connotació existencial. Ha triat de no se<br />
casar, de conduir un nivell de vida talment<br />
sobri que se podia considerar, més aviat,<br />
una triada de pobresa evangèlica; reduirà<br />
al mínim les sues eixides de Catalunya,<br />
recercant un diàleg teològic, litúrgic i<br />
espiritual amb exponents de l’episcopat i del<br />
clero català.<br />
Al 1914, Gaudí, quasi en una ideal<br />
identificació amb la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />
decideix de abandonar totes les altres<br />
activitats professionals. Arriba fins a portar<br />
el mateix llit al sou atelier per se donar<br />
Sa <strong>Sagrada</strong> Famìlia “unu sinnu visìbile<br />
de unu Deus invisìbile” - gasi comente<br />
at naradu su Papa Beneitu in sa<br />
dedicatzione de su tèmpiu de <strong>Gaudì</strong> in<br />
su mese de santandria coladu - lompet<br />
a sa Barceloneta sarda. Sa punna de<br />
custa faina est su de torrare a mustrare<br />
s’ispatzialidade e sa sagralidade de<br />
unu monumentu artìsticu de cabbale,<br />
de unu cantieri chi est biu e rennoat sa<br />
creatividade sua dae 128 annos a oe. Unu<br />
laboratòriu belle infinidu de ideas, chircas<br />
formales, isperimentatziones pro contare<br />
su chi non si narat, non petzi de s’arte, ma<br />
fintzas de s’òmine e de sa fide.<br />
Sa <strong>Sagrada</strong> Famìlia est, comente li deghet,<br />
unu monumentu de sa fide. <strong>Gaudì</strong> pitzinnu<br />
leat in manu sa ghia de s’òpera s’annu<br />
a pustis s’incipit suo, in su 1883. Antoni<br />
tenet 31 annos. A pustis de tres dies<br />
caresimales coladas cun sentidu forte, sa<br />
vida de su professionista giòvanu mudat<br />
retzende in intragnas cussu progetu<br />
monumentale cun su fràigu chi s’at a<br />
acapiare a su nùmene suo, a su gèniu<br />
suo, a sa fide sua. Sa <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> pro<br />
<strong>Gaudì</strong> no at a èssere petzi un’oportunidade<br />
professionale de primore, unu laboratòriu<br />
de architetura desemplada, ue dare<br />
sustàntzia a intuitziones annoadoras e a<br />
una froridura artìstica desconnota, ma at<br />
a tènnere una bisura esistentziale ladina<br />
meda. Non si cojuat, sèberat de vìvere<br />
moderadu a tales chi paret unu sèberu<br />
evangèlicu de poberesa; at a èssire<br />
pagu dae sa Catalùnia, chirchende unu<br />
cunfrontu teològicu, litùrgicu e ispirituale<br />
cun sos òmines de s’episcopadu e de su<br />
cleru catalanu.<br />
In su 1914, <strong>Gaudì</strong>, essende belle totunu<br />
cun sa <strong>Sagrada</strong> Famìlia, sèberat de lassàre<br />
cale si siat àtera faina. Nche tràmudat<br />
su letu suo in s’atelier pro intregare<br />
+ Mauro Maria MORFINO<br />
Vescovo di Alghero-Bosa<br />
Described by Pope Benedict as “a visible<br />
sign of the invisible God” during the<br />
consecration of <strong>Gaudì</strong>’s temple last<br />
November, the <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> descends<br />
upon the Sardinian Barceloneta. With<br />
this exhibition we intend to present once<br />
again the spatiality and the sacredness<br />
of an outstanding monument and of a<br />
construction site that has been throbbing<br />
with life and renewing its own creativity<br />
for the last 128 years. An almost unlimited<br />
laboratory of ideas, formal research,<br />
experiments on how to say the unsaid from<br />
an artistic, human and faith perspective.<br />
The <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> is a monument of<br />
faith by all means. A young <strong>Gaudì</strong> assumed<br />
control of all construction works in 1883, a<br />
year after its incipit. Antoni was 31 years<br />
old. After a remarkably intense and intimate<br />
Easter triduum, the young professional’s<br />
life took a decisive turn and he embraced<br />
the monumental project, the construction<br />
of which was then indissolubly bound to his<br />
name, his genius and his faith.<br />
The <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> was not only an<br />
incredible opportunity for his career, a<br />
simple laboratory of advanced architecture<br />
in which he could give shape to innovative<br />
intuitions and to an original artistic<br />
flowering, but more than that it took on<br />
an undisputed existential connotation. He<br />
made the decision not to marry and to live<br />
a unpretentious life, considered by some<br />
almost as vow of Evangelical poverty.<br />
He avoided leaving Catalonia as much<br />
as possible while seeking a theological,<br />
liturgical and spiritual confrontation with<br />
Episcopal representatives and Catalan<br />
clergymen.<br />
Almost in an act of ideal act of<br />
identification, in 1914 <strong>Gaudì</strong> abandoned<br />
every other professional activity in favour of<br />
the <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>. He came to the point
stesso letto nel suo atelier per darsi tutto<br />
ad un’opera che, lui stesso, percepiva<br />
totalizzante e complessa per sé e, a fortiori,<br />
per coloro che vi avrebbero messo mano<br />
dopo di lui. In tale periodo, sarà un assiduo<br />
frequentatore dei testi del benedettino<br />
Guéranger, grande innovatore della scienza<br />
liturgica e, negli ultimi 12 anni della sua<br />
esistenza, entrerà non solo concettualmente<br />
ma, molto di più praticamente, vivendola<br />
nella quotidianità, nella liturgia.<br />
Credo sia questa “esistenzialità credente”,<br />
coniugata con la peculiarità del suo genio<br />
artistico, ad aver partorito quell’unicum<br />
che è la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>. In essa, Gaudí,<br />
riesce a dar vita ad una sintesi inedita<br />
tra continuità e novità, tradizione ed<br />
estro creativo. Gaudí ha osato ciò che,<br />
probabilmente, altri architetti, ingegneri<br />
ed artisti avevano intravisto e sognato,<br />
ma senza avere il coraggio e la capacità di<br />
quantificare la “visione”. Egli si è attardato<br />
ad ascoltare la grande tradizione delle<br />
cattedrali antiche ma, osando, è riuscito<br />
non solo a non rieditarle sbiaditamente, ma<br />
a sconfinare decisamente nel futuro.<br />
Credo che il suo osare, oltre al fatto del suo<br />
indiscusso genio artistico, nasconda le sue<br />
radici in quella che è stata la frequentazione<br />
feconda e diuturna, dei “libri di testo” che<br />
Gaudí aveva sotto gli occhi e nel cuore: il<br />
libro della natura, il libro della Scrittura,<br />
il libro della liturgia. Le pagine palpitanti<br />
di questi tre libri parlano, anzi cantano,<br />
nella <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>. è per questo che<br />
la sua mole spettacolare, dal di dentro<br />
verso fuori e dall’esterno verso l’interno,<br />
trasuda di bellezza. Bellezza che è – come<br />
diceva nell’omelia della dedicazione della<br />
basilica Benedetto XVI – “grande necessità<br />
dell’uomo; è la radice dalla quale sorgono<br />
il tronco della nostra pace e i frutti della<br />
nostra speranza. <strong>La</strong> bellezza è anche<br />
rivelatrice di Dio perché, come lui, l’opera<br />
bella è pura gratuità, invita alla libertà e<br />
strappa dall’egoismo”. Il nome di Gaudí che<br />
nella <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>, si è fatto “coautore”<br />
del bello dell’umano e del divino, coautore<br />
di gratuità e nella gratuità, resta in<br />
benedizione. A Barcellona, ad Alghero, nel<br />
mondo.<br />
tot a una obra que, ell mateix, percebia<br />
totalitzant i complexa per ell i, a fortiori,<br />
per qui hi fóra posat mans després d’ell. En<br />
aquell període, serà un assidu freqüentador<br />
dels textos del benedictí Guéranger, gran<br />
innovador de la ciència litúrgica i, en els<br />
últims 12 anys de la sua existència, entrarà<br />
no sols conceptualment, sinó molt més<br />
pràcticament, vivint-la en la quotidianitat,<br />
en la litúrgia.<br />
Crec sigui aquesta “existencialitat creient”,<br />
combinada amb la peculiaritat del sou geni<br />
artístic, a haver generat aquell unicum que<br />
és la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>. En ella, Gaudí, reïxi<br />
a donar vida a una síntesi inèdita entre<br />
continuïtat i novetat, tradició i inspiració<br />
creativa. Gaudí s’és atrevit a fer allò que,<br />
probablement, altres arquitectes, enginyers<br />
i artistes havien entrevist i somniat, sense<br />
però haver tengut el coratge i la capacitat<br />
de quantificar la “visió”. Ell s’és fermat a<br />
escoltar la gran tradició de les catedrals<br />
antigues, i “atrevint-se” és reeixit no<br />
solament a no reeditar-les de una manera<br />
descolorida, sinó a passar decididament les<br />
fronteres del futur.<br />
Crec que el sou “atrevir-se”, a part del<br />
sou indiscutible geni artístic, amagui les<br />
sues arrels en aquella que és estada la<br />
freqüentació fecunda i diüturna dels “llibres<br />
de text” que Gaudí tenia sota els ulls i al cor:<br />
el llibre de la natura, el llibre de la Escriptura,<br />
el llibre de la litúrgia. Les pàgines palpitants<br />
de aquestos tres llibres parlen, ans canten,<br />
en la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>. És per això que la<br />
sua mola espectacular, de dins vers fora i<br />
de fora vers l’interior, traspua de bellesa.<br />
Bellesa que és – com dieva en l’homilia de<br />
la dedicació de la basílica Benet XVI – “gran<br />
necessitat de l’home: és l’arrel de la qual<br />
naixen el tronc de la nostra pau i els fruits<br />
de la nostra esperança. <strong>La</strong> bellesa és també<br />
reveladora de Déu perquè, com ell, l’obra<br />
bella és pura gratuïtat, convida a la llibertat i<br />
desllibra de l’egoisme”. El nom de Gaudí que<br />
en la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> s’és fet “coautor” del<br />
bell de l’humà i del diví, coautor de gratuïtat<br />
i en la gratuïtat, resta en benedicció. A<br />
Barcelona, a l’Alguer, en el món.<br />
totu sa pessone sua a un’òpera chi, isse<br />
etotu, bidiat totalizante e cumplessa e, a<br />
fortiori, pro cussos chi aerent traballadu<br />
a pustis de issu. In cussu perìodu leghet<br />
òperas meda de su beneditinu Guéranger,<br />
grandu annoadore de s’iscèntzia litùrgica<br />
e, in sos ùrtimos annos de sa vida sua,<br />
vivet a fitianu cussa liturgia in su pensu e<br />
mescamente in sa pràtica.<br />
Creo chi siat custa “esistentzialidade<br />
credente”, paris cun su gèniu artìsticu suo,<br />
chi at fatu a nàschere cussu unicum chi est<br />
sa <strong>Sagrada</strong> Famìlia. In issa, <strong>Gaudì</strong>, resessit<br />
a bogare a campu una sìntesi intre de su<br />
coladu e su nou, su connotu e sa meleda<br />
creativa. <strong>Gaudì</strong> s’est atrividu in cussu chi,<br />
a seguru, àteros architetos, ingennieris e<br />
artistas aiant petzi allampiadu e bisadu,<br />
sena tènnere su coràgiu e s’abilesa de<br />
dare sustàntzia a sa “bisione”. Isse at<br />
ascurtadu sa traditzione ispantosa de<br />
sas seas antigas, ma, sende atrividu, est<br />
resessidu non petzi a nche las torrare e a<br />
annoare ma fintzas a islacanare fache a<br />
su benidore.<br />
Creo chi custa atrivida, in prus de su<br />
gèniu artìsticu famadu, cuet sas raighinas<br />
suas in cussu chi est s’abitu saliosu e<br />
chi aguantat in su tempus, de “sos libros<br />
de testu” chi <strong>Gaudì</strong> teniat suta de ogros<br />
e in su coro: su libru de sa natura, su<br />
libru de s’Iscritura, su libru de sa liturgia.<br />
Sas pàginas bias de custos tres libros<br />
faeddant, antzis cantant, de sa <strong>Sagrada</strong><br />
Famìlia.<br />
Est pro custu chi sa mannària ispantosa<br />
sua, dae intro fache a foras e a s’imbesse,<br />
sumit bellesa. Bellesa chi est - comente<br />
naraiat in s’omelia de sa dedicatzione de<br />
sa basìlica Beneitu XVI - «bisòngiu mannu<br />
de s’òmine; est sa raighina dae ue essint<br />
su truncu de sa paghe nostra e sa frùtora<br />
de s’ispera nostra. Sa bellesa nos mustrat<br />
fintzas a Deus ca, comente a isse, s’òpera<br />
galana est gratuidade sìnchera, ispinghet a<br />
sa libertade e nch’istèsiat dae s’egoismu».<br />
Su nùmene de <strong>Gaudì</strong> chi in sa <strong>Sagrada</strong><br />
<strong>Família</strong> at postu paris su bellu de s’òmine<br />
cun Deus, est coautore de gratuidade e in<br />
sa gratuidade, e abarrat in beneditzione. In<br />
Bartzellona, in S’Alighera, in su mundu.<br />
of bringing his own bed to the workshop<br />
therefore giving up his whole self to a<br />
completely absorbing project not only for<br />
him but all the more so for who would later<br />
take his place.<br />
During this period he assiduously consulted<br />
the written works of Benedictine Guéranger,<br />
also a great innovator of liturgical science,<br />
and in the last 12 years of his life he took<br />
part in the liturgy – not only conceptually<br />
but practically, as a daily routine.<br />
I believe that this “believing existentialism”<br />
combined with his artistic genius,<br />
contributed to the creation of this unicum,<br />
which is the <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>. In this project<br />
<strong>Gaudì</strong> gives life to an original synthesis of<br />
continuity, novelty, tradition and creativity.<br />
<strong>Gaudì</strong> dared to achieve what other<br />
architects, engineers and artists had only<br />
glimpsed and dreamed of, without having<br />
the courage or the skills to quantify the<br />
“vision”. He loitered while listening to the<br />
grand tradition of the ancient cathedrals<br />
but by daring, not only did he recreate a<br />
faded version of them but he also definitely<br />
crossed the frontiers of the future.<br />
Apart from his undisputable artistic genius,<br />
I believe that his daring had its roots in<br />
the prolific and constant consultation of<br />
“textbooks” that <strong>Gaudì</strong> had before his<br />
eyes and in his heart: the book of nature,<br />
the book of the Scriptures, the book of<br />
liturgy. The throbbing pages of these<br />
three books speak, or rather sing out, in<br />
the <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>. This is the reason<br />
why its spectacular size, from the inside<br />
to the outside and from the outside to the<br />
inside, exudes with beauty. As Benedict<br />
XVI proclaimed in the homily for the<br />
consecration of the basilica, this beauty<br />
is “one of mankind’s greatest needs; it is<br />
the root from which the branches of our<br />
peace and the fruits of our hope come forth.<br />
Beauty also reveals God because, like him,<br />
a work of beauty is pure gratuity; it calls<br />
us to freedom and draws us away from<br />
selfishness.” May <strong>Gaudì</strong>’s name be blessed<br />
for in the <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> he became a<br />
“co-author” of all is beautiful, human and<br />
divine, co-author of gratuity and in gratuity.<br />
In Barcelona, in Alghero, in the entire world.<br />
9
10<br />
<strong>La</strong> <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>. Metafora dei valori della Catalogna<br />
<strong>La</strong> <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>.<br />
Metafora dei valori della<br />
Catalogna<br />
Il 7 novembre 2010 Benedetto XXVI ha<br />
consacrato a Barcellona il Tempio Espiatorio<br />
della <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>. Questo evento può<br />
essere considerato come la fine di un<br />
percorso che iniziò il 19 dicembre 1882<br />
quando fu benedetta la prima pietra.<br />
Questa Basilica riunisce gli ideali che<br />
determinano l’esistenza di Antoni Gaudí: la<br />
sua visione dell’architettura e dell’estetica,<br />
ma anche le sue aspirazioni morali, religiose<br />
e della nazione catalana. Al di là delle<br />
iperboloidi delle volte, che diffondono la<br />
luce come fossero le foglie degli alberi<br />
di un bosco o del profilo parabolico delle<br />
sue torri (e che il percorso espositivo che<br />
qui presentiamo illustra giustamente); la<br />
<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> non è soltanto una lezione<br />
specialistica in Architettura, ma anche è<br />
divenuta la perfetta metafora per mostrare a<br />
tutti il nostro modo di fare ed essere e i valori<br />
che hanno ispirato la costruzione politica,<br />
economica e sociale della Catalogna nel<br />
corso della nostra storia. Quali sono però<br />
questi valori? Creatività, volontà, genialità,<br />
perseveranza , sforzo, fede, dedizione,<br />
impulso, determinazione e devozione per un<br />
lavoro ben fatto. Alcuni valori e alcuni modi<br />
del fare che identifichino la Catalogna e che<br />
ci ha permesso di superare, collettivamente,<br />
molti dei momenti difficili della nostra storia.<br />
Dobbiamo ricordare che l’architetto Antoni<br />
Gaudí era un uomo di profonda e intensa<br />
religiosità, che potrebbe essere interpretata<br />
come una forma storica della sua volontà<br />
di perfezione assoluta e come una forma di<br />
giustificazione trascendentale del suo lavoro<br />
e della sua opera.<br />
Accanto alla sua fede, egli si distingue<br />
<strong>La</strong> <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>.<br />
Metàfora dels valors de<br />
Catalunya<br />
El 7 de novembre de 2010, Benet XVI va<br />
consagrar a Barcelona el temple expiatori de<br />
la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>. Aquest fet podria ésser<br />
considerat com la fi d’un recorregut que es va<br />
iniciar el 19 de desembre de 1882, quan es<br />
va beneir la primera pedra. Aquesta basílica<br />
reuneix els ideals que van determinar<br />
l’existència d’Antoni Gaudí: la seva visió<br />
de l’arquitectura i de l’estètica, però també<br />
les seves aspiracions morals, religioses i<br />
nacionals. Més enllà de les hiperboloides<br />
de les voltes que difonen la llum com si<br />
fossin les fulles dels arbres d’un bosc o del<br />
perfil parabòlic de les seves torres (i que<br />
l’exposició que aquí presentem il·lustra amb<br />
molt d’encert); la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> no és sols<br />
una lliçó avançada d’arquitectura, sinó que<br />
també ha esdevingut la metàfora perfecta<br />
per mostrar a tot el món la nostra manera<br />
de fer i d’ésser i els valors que han inspirat<br />
la construcció política, econòmica i social<br />
de Catalunya en el transcurs de la nostra<br />
història. Quins són, però, aquests valors?<br />
Creativitat, voluntat, genialitat, perseverança,<br />
esforç, fe, dedicació, empenta, determinació<br />
i devoció pel treball ben fet. Uns valors<br />
i unes maneres de fer que identifiquen<br />
Catalunya i que ens ha permès de superar,<br />
col·lectivament, molts dels moments difícils<br />
de la nostra història.<br />
Hem de recordar que l’arquitecte Antoni<br />
Gaudí fou un home d’una profunda i intensa<br />
religiositat, que podria ésser interpretada<br />
com una forma històrica de la seva voluntat<br />
de perfecció absoluta i com una forma de<br />
justificació transcendent del seu treball i la<br />
seva obra. Al costat de la seva fe, també<br />
va destacar pel seu profund civisme i un<br />
Sa <strong>Sagrada</strong> Famìlia.<br />
Metàfora de sos valores<br />
de sa Catalùnia<br />
Su 7 de santandria 2010 Beneitu XVI at<br />
cunsagradu in Bartzellona su Tèmpiu Espiatòriu<br />
de sa <strong>Sagrada</strong> Famìlia. Si podet tènnere in<br />
cunsideru che chi siat a s’agabbu de unu<br />
caminu inghitzadu su 19 de nadale 1882 cando<br />
aiant beneitu sa prima pedra.<br />
Custa Basìlica crobat sos ideales chi sunt sos<br />
piessinnos de sa vida de Antoni <strong>Gaudì</strong>: sa<br />
bisione sua de s’architetura e de s’estètica,<br />
ma fintzas sas punnas morales e religiosas<br />
suas e de sa natzione catalana. Foras de sos<br />
iperbolòides de sas bòvedas, chi isparghent<br />
sa lughe comente chi esserent sas fògias<br />
de sas àrbores de unu padente o de su<br />
perfilu parabòlicu de sas turres suas (chi<br />
si bident a craru in custa espositzione); sa<br />
<strong>Sagrada</strong> Famìlia no est petzi una letzione<br />
ispetzalìstica in Architetura, ma s’est fata<br />
fintzas sa metàfora perfeta pro mustrare a<br />
totus sa manera de fàghere e cussa de èssere<br />
nostras e sos valores chi ant ispiradu su fràigu<br />
polìticu, econòmicu e sotziale de sa Catalùnia<br />
in s’istòria nostra. Custos valores, cales sunt<br />
però? Creatividade, voluntade, genialidade,<br />
aguantu, isfortzu, fide, apentu, impèllida, su<br />
de èssere tzèrrimos e devotos pro unu traballu<br />
fatu bene. Unos cantos valores e unas cantas<br />
maneras de fàghere chi identìfichent sa<br />
Catalùnia e chi nos at permìtidu de poderare,<br />
totu paris, meda mamentos malos de s’istòria<br />
nostra.<br />
Depimus ammentare chi s’architetu Antoni<br />
<strong>Gaudì</strong> fiat un’òmine de religiosidade funguda<br />
e forte, chi si diat pòdere bìdere comente a<br />
una forma istòrica de sa voluntade sua de<br />
perfetzione assoluta e comente a una forma de<br />
giustificatzione trascendentale de su traballu<br />
suo e de s’òpera sua.<br />
Joan-Elies ADELL<br />
Director de l’Espai Llull.<br />
Representació de la Generalitat de Catalunya a l’Alguer<br />
The <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>.<br />
Metaphor of Catalonia’s<br />
values<br />
November 7 th 2010, Benedict XVI consecrated<br />
the Expiratory Temple of the <strong>Família</strong> in<br />
Barcelona. The event can be considered as<br />
the end of a journey that started December<br />
19 th 1882, with the blessing of its foundation<br />
stone.<br />
This basilica brings together all the ideals<br />
that determine Antoni <strong>Gaudì</strong>’s existence:<br />
his vision of architecture and aesthetics but<br />
also his and Catalonia’s moral and religious<br />
aspirations.<br />
Apart from the hyperboloid-shaped vaults<br />
emanating light as if they were leaves on<br />
a tree in a forest, or the parabolic profile<br />
of the spires (the expositive path that we<br />
are now presenting will explain it clearly);<br />
the <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> isn’t just a specialized<br />
lesson in Architecture but it has also become<br />
the perfect metaphor to show the world<br />
who we are and how we live and all the<br />
values that have inspired Catalonia’s politics,<br />
economy and society throughout our history.<br />
But, what are these values? Creativity,<br />
strength of will, genius, perseverance, effort,<br />
faith, dedication, impulse, determination and<br />
devotion to do things properly. These values<br />
and ways are Catalonia’s distinguishing<br />
features and they have enabled us to<br />
overcome many difficult moments of our<br />
history.<br />
We must remember that architect Antoni<br />
<strong>Gaudì</strong> was a man with a profound and<br />
intense religiosity, an aspect that might be<br />
interpreted as an historical form of his pursuit<br />
of absolute perfection but it might also be<br />
interpreted as a transcendental justification<br />
of his work.<br />
In addition to his faith, <strong>Gaudì</strong> stands out
anche per il suo profondo senso civico e per<br />
il grande amore per il suo popolo, la sua<br />
terra e la sua lingua, testimoniati dal suo<br />
incarceramento per aver voluto celebrare<br />
l’ 11 di Settembre 1714 (la futura festa<br />
nazionale catalana), dall’ostinazione nel<br />
parlare in catalano a molti degli illustri<br />
visitatori della <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>, tra i<br />
quali il re spagnolo Alfonso XIII e dalla<br />
consapevolezza di star costruendo la<br />
cattedrale di Catalogna.<br />
<strong>La</strong> <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>, in quanto tempio<br />
espiatorio, fin dal suo inizio è stata costruita<br />
per volontà popolare, esclusivamente grazie<br />
alle donazioni. è cresciuta senza pausa,<br />
imperterrita al passere del tempo e delle<br />
mode. Un’opera costruita pietra su pietra,<br />
per iniziativa di molta gente e anche un<br />
laboratorio costante di idee, di ricerche<br />
formali, d’utilizzo di materie prime, di<br />
sperimentazione con lo spazio ma anche di<br />
volontà e sfida collettiva.<br />
Anche per questo la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> è una<br />
preziosa opportunità per spiegare ciò che è la<br />
Catalogna: una cultura locale con vocazione<br />
globale. In <strong>Gaudì</strong> è presente la vocazione<br />
internazionale della Catalogna, la cultura<br />
dello sforzo e del sacrificio mai privo di<br />
ingegno e creatività.<br />
Dal forte e antico legame che unisce la<br />
Sardegna (e particolarmente Alghero, città<br />
con la quale condividiamo la stessa lingua)<br />
con la Catalogna è nata questa esposizione.<br />
Ringrazio, a nome della Generalità di<br />
Catalogna, la Regione Autonoma della<br />
Sardegna, il Comune di Alghero, la Diocesi<br />
di Alghero-Bosa, la Fondazione META e<br />
la Fundació <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>, che hanno<br />
reso possibile questa mostra e che con un<br />
enorme sforzo l’hanno inserita nel cuore delle<br />
muraglie e delle torri dell’Alguer vella, al<br />
prezioso “país català” di Sardegna.<br />
Gaudí fu l’architetto che ha fatto conoscere<br />
la Catalogna al mondo. Grazie a Gaudí e<br />
alla <strong>Sagrada</strong> Famiglia sono molti quelli che<br />
guardano alla Catalogna con ammirazione,<br />
rispetto ed entusiasmo. Sono assolutamente<br />
convinto che, dal genio di Antoni Gaudí,<br />
anche Alghero sarà ancora più conosciuta,<br />
apprezzata e rispettata, non solo dai “fratelli”<br />
catalani, ma anche dal resto del mondo.<br />
gran amor al seu poble, a la seva terra i a la<br />
seva llengua, dels quals són mostra el seu<br />
empresonament per voler celebrar l’11 de<br />
Setembre de 1714 (la futura diada nacional<br />
de Catalunya), l’obstinació a parlar en català<br />
a molts dels visitants il·lustres de la <strong>Sagrada</strong><br />
<strong>Família</strong>, entre els quals el rei espanyol Alfons<br />
XIII i la consciència de bastir la catedral de<br />
Catalunya.<br />
<strong>La</strong> <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>, com a temple expiatori,<br />
s’ha construït des dels seus inicis per<br />
voluntat popular, exclusivament gràcies<br />
a donatius. Ha crescut sense pausa,<br />
impertèrrita al pas del temps i de les<br />
modes. Una obra feta maó a maó per la<br />
iniciativa de molta gent i també un laboratori<br />
constant d’idees, de recerques formals i<br />
d’ús de matèries primeres, d’experimentació<br />
amb l’espai però també de voluntat i de<br />
desafiament col·lectius.<br />
És, també per això, la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> una<br />
preciosa possibilitat per explicar què és<br />
Catalunya: una cultura local amb vocació<br />
global. En Gaudi és present la vocació<br />
internacional de Catalunya, la cultura de<br />
l’esforç i del sacrifici mai absent d’enginy i<br />
creativitat.<br />
Del fort i antic lligam que uneix Sardenya<br />
(i especialment l’Alguer, ciutat amb qui<br />
compartim una mateixa llengua) amb<br />
Catalunya ha nascut aquesta exposició.<br />
Agraeixo, en nom de la Generalitat de<br />
Catalunya, a la Regió Autònoma de<br />
Sardenya, al Municipi de l’Alguer, a la<br />
Diòcesi de l’Alguer-Bosa, a la Fundació META<br />
i a la Fundació <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>, que hagin fet<br />
possible aquesta mostra i que hagin maldat<br />
esforços per portar-la al cor de les muralles<br />
i les torres de l’Alguer Vella, al preciós país<br />
català de Sardenya.<br />
Gaudí va ser l’arquitecte que va posar<br />
Catalunya al món. Gràcies a Gaudí, i a la<br />
<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>, són molts que els qui<br />
miren Catalunya amb admiració, respecte<br />
i entusiame. Estic de tot convençut que,<br />
de la mà de la genialitat d’Antoni Gaudí,<br />
també l’Alguer serà encara més coneguda,<br />
apreciada i respectada, no sols pels<br />
“germans” catalans, sinó per tota la resta<br />
del món.<br />
Paris cun sa fide, isse si distinghet pro su<br />
sensu tzìvicu profundu e pro s’amore mannu<br />
pro su pòpulu suo, sa terra sua e sa limba sua.<br />
Nde faghent testimonia sa presonia sua ca aiat<br />
chertu a tzelebrare s’11 de cabudanni 1714<br />
(cussa die chi in su benidore at a èssere festa<br />
natzionale catalana), e s’abbètia de faeddare<br />
su catalanu a medas bisitadores famados de<br />
sa <strong>Sagrada</strong> Famìlia, intre de sos cales su re<br />
ispagnolu Alfonso XIII e dae cussu atinu chi fiat<br />
fraighende sa sea de sa Catalùnia.<br />
Sa <strong>Sagrada</strong> Famìlia, sende tèmpiu espiatòriu,<br />
giai a comintzu l’ant fraigada pro voluntade<br />
populare, petzi cun donatziones. Est crèschida<br />
sena pàusu, atzuda cun su colare de su tempus<br />
e de sas modas. Un’òpera fraigada pedra cun<br />
pedra, cun sa faina de gente meda e fintzas<br />
unu laboratòriu fitianu de ideas, de chircas<br />
formales, de impreu de matèrias primas,<br />
de esperimentu cun s’ispàtziu ma fintzas de<br />
voluntade e desafiu de totus.<br />
Fintzas pro custu sa <strong>Sagrada</strong> Famìlia est una<br />
oportunidade de giudu pro contare cussu<br />
chi est sa Catalùnia: una cultura locale cun<br />
vocatzione globale. In <strong>Gaudì</strong> s’agatat sa<br />
vocatzione internatzionale de sa Catalùnia,<br />
sa cultura de s’isfortzu e de su sacrifìtziu però<br />
paris cun s’imbentu e sa creatividade.<br />
Dae su ligàmene forte e antigu chi aunit sa<br />
Sardigna a sa Catalùnia (e mescamente<br />
S’Alighera, tzitade cun sa cale cumpartzimus<br />
sa matessi limba) est nàschida custa mustra.<br />
Torro gràtzias, a nùmene de sa Generalitat<br />
de Catalùnia, a sa Regione Autònoma de<br />
Sardigna, a sa Comuna de S’Alighera, a sa<br />
Diòtzesi de S’Alighera-Bosa, a sa Fundatzione<br />
META e a sa Fundaciò <strong>Sagrada</strong> Famìlia, chi ant<br />
leadu parte a s’ammàniu de custa mustra e chi<br />
l’ant insertada, cun traballu mannu, in su coro<br />
de sas murallas e de sas turres de s’Alguer<br />
vella, in su ِpais catalàِ pretziadu de Sardigna.<br />
<strong>Gaudì</strong> fiat istadu s'architetu chi at fatu a<br />
connòschere sa Catalùnia in su mundu.<br />
Gràtzias a <strong>Gaudì</strong> e a sa <strong>Sagrada</strong> Famìlia sunt<br />
in medas sos chi càstiant a sa Catalùnia cun<br />
ammiru, respetu e cuntentesa. So cumbintu<br />
de su totu chi, pro more de su gèniu de Antoni<br />
<strong>Gaudì</strong>, fintzas a S'Alighera l'ant a connòschere<br />
de prus, l'ant a apretziare e respetare, non<br />
petzi sos "frades" catalanos, ma fintzas totu<br />
sos àteros de su mundu.<br />
for his deep civic spirit and for the great<br />
love he felt towards his people, his land<br />
and his language; evidence of this are his<br />
imprisonment for celebrating September<br />
11 th 1714 (a date that would later become a<br />
Catalan national holiday), his persistence in<br />
talking Catalan to many illustrious visitors<br />
of the <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>, amongst which King<br />
Alfonso XIII, and the awareness that he was<br />
building Catalonia’s cathedral.<br />
Being an expiratory temple, from the very<br />
beginning the <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> was built as a<br />
result of the will of the people, being funded<br />
exclusively by donations. It grew without<br />
stopping, regardless of time and trends. The<br />
cathedral was built stone by stone thanks to<br />
the initiative of many people but also thanks<br />
to a constant laboratory of ideas, formal<br />
research, raw materials, experiments with<br />
space and of general will and challenge.<br />
It is also for this reason that the <strong>Sagrada</strong><br />
<strong>Família</strong> is a precious opportunity to describe<br />
Catalonia: a local culture with a global<br />
vocation. <strong>Gaudì</strong> expresses Catalonia’s<br />
international vocation, its culture made of<br />
efforts and sacrifices, though never lacking<br />
genius and creativity.<br />
This exposition is a result of the strong<br />
and ancient bond between Sardinia (most<br />
especially Alghero, as we share the same<br />
language) and Catalonia.<br />
On behalf of the Generalitat of Catalonia,<br />
I wish to thank the Autonomous Region of<br />
Sardinia, the Town Council of Alghero, the<br />
Alghero-Bosa Diocese, META Foundation<br />
and the Fundaciò<strong>Família</strong> for making this<br />
exhibition possible and for working hard to<br />
position it in the heart of the ancient walls<br />
and amongst the towers of Alguer Vella, the<br />
precious “paìs català” of Sardinia.<br />
<strong>Gaudì</strong> was the architect that introduced<br />
Catalonia to the rest of the world. Thanks<br />
to him and to his <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> there are<br />
many that look at Catalonia with admiration,<br />
respect and enthusiasm. I am absolutely sure<br />
that Antoni <strong>Gaudì</strong>’s genius will kindle even<br />
more attention, appreciation and respect to<br />
Alghero not only from its Catalan “siblings”<br />
but also from the rest of the world.<br />
11
12<br />
1<br />
2<br />
4<br />
3 Immagini della Città di Alghero<br />
1. Panoramica della muraglia 1. Panoràmica de les muralles 1. Panoràmica de sas murallas 1. <strong>La</strong>ndscape with walls<br />
2. Nuraghe Palmavera 2. Nurac Palmavera 2. Nuraghe Palmavera 2. Nuraghe Palmavera<br />
3. Golfo di Porto Conte 3. Golf de Port del Comte 3. Gulfu de Porto Conte* 3. Porto Conte gulf<br />
4. Pianta della città<br />
(XVIII secolo)<br />
4. Planol de la ciutat<br />
(XVIII segle)<br />
4. Pranta de sa tzitade<br />
(XVIII sèculos)<br />
4. City map<br />
(XVIII century)
Alghero. Comunità catalana d'Italia<br />
Alghero. Comunità<br />
catalana d'Italia<br />
Il titolo, tra il vezzeggiativo e il civettuolo, di<br />
“Barceloneta”, che la tradizione da sempre<br />
ha attribuito ad Alghero, accostandolo a<br />
Barcellona, esprime in maniera originale e<br />
immediata la sua realtà storica di comunità<br />
catalana d’Italia, nonché il suo profondo<br />
legame attuale non solo con la capitale<br />
catalana, ma anche con tutta la storia, la<br />
lingua e la cultura catalana, della quale gli<br />
algheresi si sentono parte integrante.<br />
Un sentimento e una coscienza di identità<br />
che gli algheresi vivono con orgoglio, anche<br />
se a volte li manifestano con aria scanzonata<br />
o con atteggiamenti quasi provocatori e<br />
dichiarazioni di diversità rispetto agli altri<br />
sardi.<br />
L'Alguer. Comunitat<br />
catalana de Itàlia<br />
El títol carinyós de “Barceloneta”, que la<br />
tradició ha de sempre atribuït a l’Alguer, i<br />
que aquestos versos anònims acompanyen<br />
amb imatges de somni, exprimeix en forma<br />
original i eficaç la sua peculiaritat històrica<br />
de comunitat catalana de Itàlia, i el sou<br />
profund lligam no solament amb Barcelona,<br />
sinó amb tota la història, la llengua i la<br />
cultura catalana, de les quals els algueresos<br />
se senten part integrant.<br />
Un sentiment i una consciència de identitat<br />
que els algueresos viuen amb orgull,<br />
també si a voltes l’exterioritzen en manera<br />
desencantada o amb expressions quasi<br />
provocadores i de diversitat respecte als<br />
altres sards.<br />
S’Alighera. Comunidade<br />
catalana de Itàlia<br />
Su tìtulu, mesu carignosu e mesu bragosu, de<br />
“Barceloneta”, chi sa traditzione dae semper<br />
at intregadu a S’Alighera, acostagende·lu a<br />
Bartzellona, espressat a manera originale<br />
e ladina sa realidade istòrica sua de<br />
comunidade catalana de Itàlia. Nos faeddat<br />
in prus de su ligàmene forte a dies de oe non<br />
petzi cun sa capitale catalana, ma fintzas cun<br />
totu s’istòria, sa limba e sa cultura catalana,<br />
chi sos saligheresos tenent in s’intragna.<br />
Unu sentidu e una cussèntzia de identidade<br />
chi sos saligheresos vivent cun orgòlliu,<br />
mancari si a bortas la mustrant brulla·brulla o<br />
cun atza e declaratziones de diversidade dae<br />
sos àteros sardos.<br />
Antonio NUGHES<br />
Direttore dell'Ufficio dei Beni Culturali Ecclesiastici<br />
della Diocesi di Alghero e Bosa<br />
Barceloneta, qui bella que sés,<br />
seguda en fatxa del Cap de la Caça;<br />
si no se fossi perduda la raça,<br />
una sirena hi fóra de més.<br />
Barceloneta, qui bella que sés!<br />
Alghero. Catalan<br />
community of Italy<br />
The title of “Barceloneta”, between the<br />
endearing and flirtatious, which tradition has<br />
always ascribed to Alghero associating the<br />
town to Barcelona, expresses in an original<br />
and immediate way its historical reality of<br />
Catalan community in Italy, as well as its<br />
present deep bind not only with the Catalan<br />
culture, but also with all Catalan history,<br />
language and culture of which the Algheresi<br />
feel to be an integral part.<br />
A feeling and an awareness of identity<br />
that the Algherese live with pride, even<br />
if sometimes shown through easy-going<br />
or almost defiant attitudes and through<br />
declarations of diversity from the other<br />
Sardinians.<br />
13
14<br />
<strong>La</strong> storia<br />
Sull’origine del toponimo di “Alghero”, non<br />
si hanno certezze. Tra le tante ipotesi, alcune<br />
anche troppo fantasiose, la più probabile<br />
è che la località abbia preso il nome dalla<br />
grande quantità di “alghe”, o resti di<br />
“posidonia”, che le mareggiate e le correnti<br />
marine depositano lungo tutto il litorale.<br />
Le numerose testimonianze preistoriche<br />
e dei primi periodi della presenza umana<br />
confermano che Alghero e il suo territorio<br />
sono stati al centro di una intensa vita<br />
sociale, economica e culturale nell’ambito<br />
dell’affascinante storia della Sardegna.<br />
Durante il Medio Evo, nella seconda metà del<br />
1200, anche dopo il passaggio del Regno di<br />
Sardegna e Corsica alla Corona d’Aragona<br />
(1296), Alghero continua a rimanere sotto<br />
l’influenza politica ed economica di Genova,<br />
soprattutto attraverso la potente famiglia dei<br />
Doria che, da villaggio di pescatori, l’aveva<br />
trasformata in centro commerciale e aveva<br />
dato inizio alle opere di fortificazione.<br />
<strong>La</strong> Confederazione catalano-aragonese,<br />
che a partire dal 1321 aveva cominciato<br />
l’occupazione militare dell’isola, giunge alla<br />
conquista della piazzaforte di Alghero solo il<br />
27 agosto del 1353 con la battaglia navale<br />
di Porto Conte, durante la quale le flotte<br />
catalana e veneziana, comandate da Bernat<br />
di Cabrera, sconfiggono quella genovese.<br />
Una conquista, però, durata pochi giorni,<br />
perché appena Bernat di Cabrera salpa con la<br />
flotta per far ritorno a Cagliari, gli algheresi si<br />
ribellano e riconsegnano la città a Genova.<br />
L’anno seguente è lo stesso Pietro III il<br />
Cerimonioso a guidare la campagna di<br />
riconquista e, dopo un assedio che dura da<br />
giugno al 16 di novembre, entra vittorioso ad<br />
Alghero, che così inizia la sua lunga storia<br />
catalana, che, soprattutto con la sua lingua,<br />
una delle varianti del catalano, continua fino<br />
ai nostri giorni.<br />
Dopo la conquista il re dà l’avvio a una<br />
politica di radicale catalanizzazione di<br />
Alghero, basata soprattutto su un massiccio<br />
ripopolamento della città con catalani<br />
provenienti un po’ da tutti i territori dominati<br />
dalla corona e concedendo, a chi accettava<br />
di trasferirsi ad Alghero, tutta una serie<br />
di privilegi soprattutto di tipo economico,<br />
penale e fiscale.<br />
Prendono il via così gli anni d’oro di Alghero<br />
catalana, nonostante la storia registri<br />
un’alternanza di lunghi periodi di guerre,<br />
pestilenze e carestie, durante i quali però la<br />
Història<br />
Sobre l’origen del topònim “Alguer”, no<br />
tenim respostes segures. Entre les diverses<br />
hipòtesis, algunes de les quals fins i tot<br />
fantasioses, la més probable és que la ciutat<br />
hagi pres aquest nom de la gran quantitat de<br />
“algues”, o restes de la “posidònia” que les<br />
marejades i les corrents marines deixen en<br />
tot el sou litoral.<br />
Les copioses testimoniances prehistòriques<br />
dels primers períodes de la presència<br />
humana confirmen que l’Alguer i el sou<br />
territori són estats al centre de una intensa<br />
vida social, econòmica i cultural en l’àmbit de<br />
la fascinant història de Sardenya.<br />
Durant l’Edat Mitjana, en la segona meitat<br />
del s. XIII, al moment del passatge de<br />
Sardenya i Còrsega a la Corona d’Aragó<br />
(1296), l’Alguer se troba sota la influència<br />
econòmica i política de Gènova, sobretot<br />
a través de la potent família Dòria, que de<br />
vilatge de pescadors l’havia transforma en<br />
centre comercial i havia començat les obres<br />
de fortificació.<br />
<strong>La</strong> Confederació catalano-aragonesa que, a<br />
partir del 1321, havia començat l’ocupació<br />
militar de l’illa de Sardenya, arriba a<br />
conquistar la plaça forta de l’Alguer solament<br />
el 27 de agost del 1353, amb la batalla<br />
naval de Port Comte, durant la qual les<br />
flotes catalana i veneciana, capitanejades<br />
de Bernat de Cabrera, derroten l’armada<br />
genovesa.<br />
Una conquista, però, que dura pocs dies,<br />
perquè després que Bernat de Cabrera<br />
salpa amb la flota per tornar a Càller,<br />
els algueresos se rebel·len i consignen<br />
novament la ciutat a Gènova.<br />
L’any següent és el mateix Pere III, el<br />
Cerimoniós, que guia la campanya de<br />
reconquista i, després de un assetge que<br />
dura de juny fins al 16 de novembre, entra<br />
victoriós a l’Alguer, que així comença la sua<br />
llonga història catalana, que, sobretot amb<br />
la sua variant algueresa del català, continua<br />
fins avui.<br />
Després de la conquista, el rei posa en<br />
marxa una política de radical catalanització<br />
de l’Alguer, que se basa sobretot en una<br />
massiva repoblació de la ciutat amb catalans<br />
procedents un poc de tots els dominis de la<br />
Corona i reservant, a qui accepta de anar a<br />
l’Alguer, tota una sèrie de privilegis sobretot<br />
de tipus econòmic, penal i fiscal.<br />
Comencen així els anys d’or de l’Alguer<br />
catalana, també si la història registra<br />
S’Istòria<br />
Subra de s’orìgine de su topònimu<br />
“S’Alighera” non b’at impostas seguras.<br />
Intre de sas paritzas ipòtesis, calicuna de sas<br />
cales tropu imbentera, sa prus probàbile est<br />
chi custu logu apat leadu su nùmene dae su<br />
muntone de “algas”, o cantos de “posidònia”,<br />
chi sas maretadas e sas currentes marinas<br />
lassant in totu sa costera. Sas paritzas<br />
testimonias preistòricas e de sos primos<br />
perìodos de sa presèntzia umana cunfirmant<br />
chi S’Alighera e su territòriu suo ant tentu una<br />
vida sotziale, econòmica e culturale nòdida in<br />
intro de s’istòria ispantosa de Sardigna.<br />
In s’interi de su Medioevo, in sa segunda<br />
metade de su 1200, fintzas a pustis de sa<br />
colada de su Rennu de Sardigna e Còrsica<br />
a sa Corona de Aragona (1296), S’Alighera<br />
sighit a abarrare suta de s’influèntzia polìtica<br />
e econòmica de Gènova, mescamente pro<br />
mèdiu de sa famìlia poderosa de sos Dòria chi,<br />
dae bidditzolu de piscadores, l’aiant mudada<br />
in tzentru cummmertziale e aiant inghitzadu<br />
sas òperas de fortilesa.<br />
Sa Cunfederatzione catalanu-aragonesa, chi<br />
printzipiende dae su 1321 aiat comintzadu<br />
s’ocupatzione militare de s’ìsula, conchistat sa<br />
pratzaforte de S’Alighera petzi su 27 de austu<br />
1353 cun sa batalla navale de Porto Conte,<br />
cando sas naves catalanas e venetzianas,<br />
ghiadas dae Bernat de Cabrera, binchent<br />
contras a sos genovesos.<br />
Una conchista, però, chi aturat petzi pagas<br />
dies, ca luego partidu Bernat de Cabrera<br />
cun sas naves pro torrare a Casteddu, sos<br />
saligheresos si rebellant e torrant a cunsinnare<br />
sa tzitade a Gènova.<br />
S’annu a pustis est Pietro III su Tzerimoniosu<br />
etotu chi ghiat sa campagna de reconchista<br />
e, a pustis de un’assèdiu chi durat dae<br />
làmpadas fintzas a su 16 de santandria, intrat<br />
binchidore in S’Alighera, chi de custa manera<br />
comintzat s’istòria longa sua catalana, sa cale,<br />
mescamente cun sa limba sua, una de sas<br />
variantes de su catalanu, sighit a b’èssere galu<br />
in dies de oe.<br />
A pustis de sa conchista, su re printzìpiat<br />
una polìtica de catalanizatzione forte de<br />
S’Alighera, torrende mescamente a populare<br />
sa tzitade cun una truma de catalanos chi<br />
lompiant dae paritzos logos dominados dae<br />
sa Corona e dende, a chie si nche cheriat<br />
tramudare a S’Alighera, totu una filera de<br />
mandos mescamente de creze econòmica,<br />
penale e fiscale.<br />
Comintzant gosi sos annos de oro de<br />
The History<br />
There are no certainties concerning the origin<br />
of the toponym of “Alghero”. Among the<br />
several hypothesis, some even too fanciful,<br />
the most likely is that the locality took its<br />
name from the presence of the great quantity<br />
of algae, or remains of “Posidonia”, that<br />
the sea storms and the sea currents deposit<br />
along the coast.<br />
The numerous prehistoric and ancient<br />
historical remains of human presence confirm<br />
that Alghero and its territory have been the<br />
centre of an intense social, economical and<br />
cultural life amidst the fascinating history of<br />
Sardinia.<br />
During the Middle Ages, in the second half<br />
of the XIII century, even after the handover of<br />
the Kingdom of Sardinia and Corsica to the<br />
Crown of Aragon (1296), Alghero continued<br />
to be under the political and economical<br />
influence of Genes, especially through the<br />
powerful Doria family that transformed<br />
the town from a village of fishermen to<br />
a commercial centre and started off the<br />
fortification works.<br />
The Catalan-Aragonese Confederation,<br />
which started the military occupation of the<br />
island in 1321, conquered the fortress of<br />
Alghero only on August 27 th 1353 with the<br />
naval battle of Porto Conte, during which the<br />
Catalan and Venetian fleet, commanded by<br />
Bernat de Cabrera, beat the Genoese fleet.<br />
A conquest that lasted only a few days<br />
because, as soon as Bernat de Cabrera set<br />
sail with his fleet to return to Cagliari, the<br />
Algherese rebelled and gave the city back<br />
to Genes.<br />
The following year, Peter III the Ceremonious<br />
in person guided the campaign for the<br />
reconquest and after a siege that lasted from<br />
June to November 16 th , he entered Alghero<br />
victorious, thus beginning the town’s long<br />
Catalan history that continues up to today,<br />
especially through its language, a variant of<br />
Catalan.<br />
After the conquest, the king began a policy of<br />
radical Catalanisation of Alghero, especially<br />
based on a massive repopulation of the town<br />
with Catalans from all over the territories<br />
dominated by the Crown and granting,<br />
to whom accepted moving to Alghero, a<br />
whole series of economical, penal and fiscal<br />
privileges.<br />
Thus, the golden years of Catalan Alghero<br />
began, despite History records an alternation<br />
of long periods of war, pestilences and
città e il popolo non hanno mai abbandonato<br />
le speranze e le iniziative alla ricerca della<br />
tranquillità e della prosperità.<br />
Nella seconda metà del XV sec. le incertezze<br />
dinastiche che sfociano nel passaggio del<br />
regno da casate catalane ai Trastàmara, e<br />
le conseguenti problematiche nell’ambito<br />
della politica spagnola, hanno avuto<br />
ripercussioni negative anche su Alghero, che<br />
comincia a perdere in parte i vantaggi e il<br />
prestigio di roccaforte catalana in Sardegna,<br />
e va incontro a una crisi economica e<br />
commerciale, anche a seguito della cacciata<br />
degli ebrei dai domini spagnoli, che avevano<br />
ad Alghero una fiorente comunità.<br />
Nel 1495 Ferdinando il Cattolico, modificando<br />
gli indirizzi della politica di ripopolamento<br />
della città, fino allora realizzato con gente<br />
proveniente dai paesi catalani, autorizza i<br />
consiglieri a concedere la cittadinanza anche<br />
ai sardi.<br />
<strong>La</strong> politica spagnola in Sardegna, tuttavia,<br />
continua ad attribuire ad Alghero una<br />
grande importanza e un ruolo rilevante per<br />
il progresso sociale, economico e culturale<br />
della parte nord-occidentale dell’isola.<br />
Ai primi del sec. XVI il re concede ad Alghero<br />
il titolo di città e, al termine di un lungo<br />
negoziato, ottiene che il papa Giulio II, il 26<br />
novembre del 1503, nell’ambito della riforma<br />
territoriale delle diocesi sarde, promuova<br />
Alghero a sede episcopale.<br />
Pochi decenni più tardi un nuovo importante<br />
riconoscimento le viene dall’imperatore Carlo<br />
V che, nel 1541, in viaggio per la campagna<br />
di Algeri, decide di far tappa ad Alghero, e,<br />
dopo aver proclamato alla folla osannante<br />
“Estode todos caballeros” visita la città e,<br />
secondo la tradizione, la gratifica con le<br />
parole famose “bonita, por mi fe, y bien<br />
asentada”, anche se questa è un’espressione<br />
che il re ha pronunciato ammirando la Torre<br />
de l’Esperó Reial.<br />
Durante i secoli XVI e XVII la vita e la storia<br />
di Alghero hanno registrato altri avvenimenti<br />
che, singolarmente e nel loro complesso,<br />
hanno determinato profondi cambiamenti<br />
nella città e nella comunità algherese a tutti<br />
i livelli: alla fine del ’500 viene portata a<br />
termine la costruzione della nuova splendida<br />
cattedrale che il vescovo Andrea Baccallar<br />
inaugura nel 1593; viene aperto il Seminario<br />
(1585), il secondo in tutta la Sardegna, viene<br />
ricostruita la chiesa di San Francesco (1598),<br />
devastata da un crollo alcuni anni prima<br />
(1593); i consiglieri della città, grazie anche<br />
all’interessamento del vescovo, ottengono<br />
la fondazione a San Michele di un collegio<br />
una alternança amb períodes de guerres,<br />
caresties, pestilències, durant els quals però<br />
la ciutat i el pòpul no han mai abandonat les<br />
esperances i les iniciatives per la recerca de<br />
la tranquil·litat i de la prosperitat.<br />
En la segona meitat del s. XV els canvis<br />
dinàstics, amb el passatge del regne dels<br />
catalans als Trastàmara, i les problemàtiques<br />
en l’àmbit de la política espanyola, han<br />
tengut repercussions negatives també a<br />
l’Alguer, que perd els privilegis i el prestigi de<br />
rocafort catalana de Sardenya, i entra en una<br />
crisi econòmica i comercial, també a causa<br />
de l’expulsió, de tots els dominis espanyols,<br />
dels hebreus, que a l’Alguer tenien un flòrida<br />
comunitat.<br />
Al 1495 Ferran el Catòlic, modificant la<br />
política de repoblament de la ciutat, fins a<br />
aquell moment realitzada amb gent dels<br />
països catalans, dóna facultat als consellers<br />
de concedir la ciutadania també als sards.<br />
<strong>La</strong> política espanyola a Sardenya, però,<br />
continua a considerar l’Alguer important pel<br />
progrés econòmic, cultural i social de la part<br />
nord occidental de l’illa.<br />
Als principis del s. XVI el rei concedeix a<br />
l’Alguer el títol de ciutat i, després de una<br />
llonga negociació, obté que el papa Juli II,<br />
el 26 de novembre del 1503, en l’àmbit de<br />
la reforma territorial de les diòcesis sardes,<br />
promogui l’Alguer a seu episcopal.<br />
Pocs decennis més tard un nou<br />
reconeixement li ve de l’emperador Carles<br />
V que, al 1541, de viatge per la campanya<br />
militar de Alger, fa etapa a l’Alguer, i,<br />
després de haver proclamat la multitud que<br />
l’hosannava “Estode todos caballeros” visita<br />
la ciutat i, segons la tradició, la gratifica<br />
amb aquelles paraules famoses: “bonita, por<br />
mi fe, y bien asentada”, també si aquesta<br />
expressió el rei la pronuncia contemplant la<br />
Torre de l’Esperó Reial.<br />
Durant els s. XVI i XVII, la vida i la història de<br />
l’Alguer han registrat altres adveniments que,<br />
cadaú pels sou compte i complexivament,<br />
han determinat canvis importants i la<br />
transformació de la ciutat i de la comunitat<br />
algueresa a tots els nivells: a la fi del ’500<br />
s’acaba la construcció de la nova esplèndida<br />
catedral que el bisbe Andreu Baccallar<br />
inaugura al 1593; s’obri el Seminari, el segon<br />
en tota la Sardenya (1585); se reconstrueix la<br />
iglésia de Sant Francesc (1598), caiguda pocs<br />
anys primer (1593); els consellers de la ciutat,<br />
gràcies també a l’interès del bisbe, obtenen<br />
la fundació a Sant Miquel de un col·legi de<br />
jesuïtes, amb l’encàrrec de obrir escoles<br />
públiques per la ciutat.<br />
S’Alighera catalana, nointames bi siant<br />
s’intreverada de perìodos longos de gherras,<br />
pestilèntzias e carestias, in s’interi de sos<br />
cales però sa tzitade e su pòpulu non si fiant<br />
iscorados chirchende semper s’assèliu e su<br />
megioru.<br />
In sa segunda metade de su de XV sèculos<br />
sas dudas dinàsticas chi èssint a pìgiu<br />
colende su Rennu dae casadas catalanas a<br />
sos Trastàmara, e sos istrobbos chi sighint<br />
in sa polìtica ispanniola, noghent fintzas a<br />
S’Alighera, chi comintzat a pèrdere in parte<br />
sos mandos e su prestìgiu de rocaforte<br />
catalana de Sardigna e andat fache a una crisi<br />
econòmica e cummertziale, fintzas a pustis<br />
chi nch’istèsiant sos ebreos dae sos domìnios<br />
ispagnolos, chi teniant una comunidade<br />
losana in S’Alighera.<br />
In su 1495 Ferdinando su Catòlicu, mudende<br />
sos inditos de sa polìtica de repopulamentu de<br />
sa Tzitade, fatu fintzas a tando cun gente chi<br />
lompiat dae sos paisos catalanos, autorizat a<br />
sos consigeris de cuntzèdere sa tzitadinàntzia<br />
fintzas a sos sardos.<br />
Sa polìtica ispagnola in Sardigna, mancari<br />
gasi, sighit a dare a S’Alighera importu mannu<br />
e unu ruolu de primore pro su progressu<br />
sotziale, econòmicu e culturale de sa parte<br />
nord-otzidentale de s’ìsula.<br />
A primos de su de XVI sèculos su re cuntzedet<br />
a S’Alighera su tìtulu de Tzitade e, congruidu<br />
unu negotziadu istentosu subra sa reforma<br />
territoriale de sas diòtzesis sardas, otenet dae<br />
papa Giulio II su 26 de santandria de su 1503,<br />
chi S’Alighera siat sede de pìscamu.<br />
Unas deghinas de annos a pustis arribat<br />
unu reconnoschimentu nou e de balia<br />
dae s’imperadore Carlo V chi, in su 1541,<br />
andende a sa batalla de Algeri, si firmat in<br />
S’Alighera, e, a pustis naradu a una truma<br />
de gente ditzosa “Estode todos caballeros”,<br />
bisitat sa tzitade e, segundu sa traditzione,<br />
la carignat cun sas allegas famadas “bonita,<br />
por mi fe, y bien asentada”, mancari si custa<br />
est un’espressada chi su re at pronuntziadu<br />
castiende a sa Turre de s’Esperò Reial.<br />
In s’interi de sos sèculos XVI e XVII sa<br />
vida e s’istòria de S’Alighera ant connotu<br />
acuntessimentos chi, a sa sola o in su<br />
cumplessu, ant sinnadu mudaduras fungudas<br />
in sa tzitade e in sa comunidade saligheresa<br />
in cosas meda: acabende su ‘500 acumprint<br />
su fràigu de sa sea noa galana chi su pìscamu<br />
Andrea Baccallar inchìngiat in su 1593; aberint<br />
su Seminàriu (1585), su segundu in totu sa<br />
Sardigna, torrant a fraigare sa crèsia de Santu<br />
Frantziscu (1598), chi fiat derruta dae pagu<br />
tempus (1593); sos consigeris de sa tzitade,<br />
famine, during which the town and the<br />
people never abandoned hope and the<br />
initiatives in search of tranquillity and<br />
prosperity.<br />
In the second half of the XV century the<br />
dynastic uncertainties that led to the<br />
handover of the kingdom from a Catalan<br />
lineage to the Trastàmara, and the<br />
consequent problems in Spanish politics,<br />
had a negative effect also on Alghero, which<br />
started losing part of its advantages and<br />
prestige as a Catalan fortress in Sardinia,<br />
and moved towards an economic and trading<br />
business crisis, also due to the expulsion of<br />
the Jews from all Spanish territories, who<br />
had a flourishing community in Alghero.<br />
In 1495 Ferdinand the Catholic authorized<br />
town councillors to grant citizenship also<br />
to Sardinians, modifying the political<br />
orientations of repopulation of the town,<br />
which was up to then constituted exclusively<br />
by people from Catalan countries.<br />
Spanish politics in Sardinia, however,<br />
continued to ascribe to Alghero a great<br />
importance and a relevant role for social,<br />
economical and cultural progress in the<br />
North-Western part of the island.<br />
In the beginning of the XVI century the king<br />
entitled Alghero as Royal City and, at the<br />
end of a long negotiation, obtained from<br />
Pope Julius II the promotion of Alghero to<br />
Episcopal see on November 26 th 1503, within<br />
the territorial reform of Sardinian dioceses.<br />
A few decades later, a new important<br />
acknowledgement came from Emperor<br />
Charles V who, in 1541, on his way to Algeri<br />
for a military campaign, decided to stop in<br />
Alghero and, after having proclaimed the<br />
cheering crowd “Estode todos caballeros”,<br />
visited the town and, according to tradition,<br />
rewarded it with the famous words “bonita,<br />
por mi fe, y bien asentada”, even if this<br />
expression was pronounced while admiring<br />
the Tower of the Esperó Reial.<br />
During the XVI and XVII centuries, the life<br />
and history of Alghero registered other<br />
events that, both singularly and together,<br />
determined profound changes in the town<br />
and in the Algherese community at all levels:<br />
at the end of the XVI century the construction<br />
of the beautiful Cathedral was completed<br />
and christened in 1593; the Seminary was<br />
opened (1585), the second in Sardinia;<br />
the church of Saint Francis was rebuilt<br />
(1598), which had been devastated by a<br />
collapse a few years earlier (1593); the town<br />
councillors, thanks to the help of the bishop,<br />
obtained the foundation of a Jesuit college<br />
15
16<br />
di gesuiti, per aprire scuole pubbliche per<br />
la città.<br />
Sempre sul finire del secolo XVI viene<br />
completato e rafforzato il sistema difensivo<br />
della città con quel complesso di torri e<br />
muraglie che in parte ancor oggi si possono<br />
ammirare e che rappresentano, e in qualche<br />
modo identificano, l’immagine esteriore della<br />
città moderna.<br />
A queste pagine gloriose si accompagnano,<br />
in questi due secoli, momenti tristi e tragici<br />
che hanno parzialmente frenato il cammino e<br />
l’espansione economica e sociale della città,<br />
provata da calamità naturali di dimensioni<br />
quasi apocalittiche, soprattutto con le due<br />
pestilenze del 1582 e del 1652, che hanno<br />
afflitto e devastato la comunità algherese.<br />
Ai primi del XVIII secolo Alghero, come tutta<br />
la Sardegna, passa in pochi anni dalla corona<br />
spagnola prima all’Austria (1708) e poi ai<br />
Savoia (1714 e 1718).<br />
Questo cambio di dominio politico provoca<br />
l’interruzione delle relazioni tra Alghero e i<br />
Paesi di cultura catalana, di fatto cominciata<br />
già da tempo, da quando cioè la Castiglia<br />
aveva preso il sopravvento negli equilibri<br />
politici e di potere all’interno della Corona.<br />
Il passaggio della città ai Savoia, e il<br />
conseguente cambio di strategie e di<br />
programmi politici, portano a una drastica<br />
riduzione del ruolo e dell’importanza che fino<br />
a quel momento Alghero aveva avuto, anche<br />
se continuerà a essere una delle principali<br />
città della Sardegna.<br />
Le ripercussioni non tardano a farsi sentire<br />
un po’ in tutti gli ambiti, sul piano politico,<br />
in quello civile e persino in quello religioso.<br />
Così sul finire del sec. XVIII e agli inizi del XIX<br />
il territorio della diocesi viene drasticamente<br />
ridotto con la creazione delle diocesi di<br />
Nuoro e di Ozieri.<br />
Il porto perde sempre più in qualità e<br />
quantità di traffici e pian piano si riduce a<br />
semplice porto di pesca.<br />
A partire tuttavia dai primi decenni<br />
dell’800, prende vigore la pesca del<br />
corallo, soprattutto ad opera di intere<br />
famiglie di pescatori provenienti dalla<br />
Liguria e dal napoletano, molte delle quali<br />
poi si stabiliscono ad Alghero, influendo<br />
profondamente nel tessuto sociale, nelle<br />
consuetudini e nelle tradizioni della<br />
popolazione.<br />
Il resto dell’economia della città si<br />
fonda, a parte l’artigianato locale, quasi<br />
esclusivamente sull’agricoltura. In questo<br />
settore va registrato, nel XVIII secolo,<br />
l’arrivo di diverse famiglie benestanti liguri e<br />
Sempre al final del s. XVI la ciutat ve protegida<br />
i tancada amb aquelles esplèndides muralles i<br />
torres, que encara avui podem en part admirar<br />
i que de una certa manera representen i<br />
identifiquen, a nivell de imatge exterior, la<br />
ciutat moderna.<br />
A aquestes pàgines glorioses s’acompanyen,<br />
en aquestos dos sèculs, moments tristos i<br />
tràgics que han parcialment frenat el camí i<br />
l’expansió econòmica i social de la ciutat, que<br />
ha patit calamitats naturals de dimensions<br />
quasi apocalíptiques, sobretot amb les dues<br />
pestilències del 1582 i del 1652, que han<br />
afligit i devastat la comunitat algueresa.<br />
A principis del s. XVIII, l’Alguer, com tota la<br />
Sardenya, passa en pocs anys de la corona<br />
espanyola primer a l’Àustria (1708) i després<br />
als prínceps de Savoia (1714 i 1718).<br />
Aquest canvi de dominació política provoca,<br />
entre l’Alguer i els Països a cultura catalana, la<br />
interrupció de les relacions, de fet començada<br />
ja de temps, de quan Castella havia pres<br />
a dominar els equilibris de poder a dins la<br />
Corona.<br />
El passatge de la ciutat als Savoia, i el<br />
consegüent canvi de programes polítics,<br />
porten a una dràstica reducció del rol i de<br />
la importància estratègica que fins a aquell<br />
moment l’Alguer havia tengut, també si<br />
continuarà a ésser una de les principals ciutats<br />
de Sardenya.<br />
Les repercussions són evidents en tots els<br />
àmbits, del polític al civil, fins al religiós.<br />
Així ja a finals del s. XVIII i als primers anys del<br />
XIX el territori de la diòcesi ve dràsticament<br />
reduït amb la creació de les diòcesis de Núoro<br />
i Ocier.<br />
El port perd sempre més de qualitat i de<br />
quantitat de tràfecs i a poc a poc se redueix a<br />
simple port per barques de pesca.<br />
A partir però dels primers decennis del ’800,<br />
se intensifica la pesca del corall, sobretot a<br />
obra de pescadors que immigren de la Ligúria i<br />
del napolità, diversos dels quals s’estableixen<br />
a l’Alguer, influint profundament en el teixit<br />
social i en l’àmbit de les tradicions i dels<br />
costums dels algueresos.<br />
L’altra economia de la ciutat se funda, a<br />
part l’artesania local, quasi exclusivament<br />
en l’agricultura. En aquest àmbit se té de<br />
registrar, al ’700, l’arribada de diverses<br />
famílies benestants lígurs i piemonteses<br />
que, afavorides de ingents incentivacions<br />
econòmiques i fiscals, se dediquen a la<br />
cultivació racional sobretot de l’oliva,<br />
provocant així una sensible transformació<br />
sòcio-econòmica del territori.<br />
L’economia del territori registrarà al s. XX<br />
pro more de s’interessamentu de su pìscamu,<br />
otenent sa fundatzione in Santu Micheli de<br />
unu collègiu de gesuitas, pro abèrrere iscolas<br />
pùblicas in tzitade.<br />
Semper acabende su de XVI sèculos congruint<br />
e afòrtiant su sistema de defensa de sa<br />
tzitade cun cussu cumplessu de turres e<br />
murallas chi in parte galu oe in die si podent<br />
abbaidare e chi sunt, e chi belle identìficant,<br />
s’immàgine esteriore de sa tzitade moderna.<br />
A custas pàginas gloriosas sighint, in<br />
custos duos sèculos, mamentos tristos e<br />
tràgicos chi ant in parte arressu su caminu e<br />
s’ismanniamentu econòmicu e sotziale de sa<br />
tzitade, iscorada dae calamidades naturales<br />
belle apocalìticas, mescamente cun sas<br />
duas pestilèntzias de su 1582 e de su 1652,<br />
chi ant acoradu e degolladu sa comunidade<br />
saligheresa.<br />
A primos de su de XVIII sèculos S’Alighera,<br />
comente a totu sa Sardigna, colat in pagos<br />
annos dae sa corona ispagnola, in antis a<br />
s’Àustria (1708) e posca a sos Savòias (1714<br />
e 1718).<br />
Custa mudadura de domìniu polìticu cajonat<br />
sa sessada de sas relatas intre de S’Alighera<br />
e sos Paisos de cultura catalana, inghitzada<br />
dae tempus, est a nàrrere dae cando sa<br />
Castìllia aiat comintzadu sa primatzia sua in<br />
sos echilìbrios polìticos e de poderiu in intro<br />
de sa Corona.<br />
Sa colada de sa tzitade a sos Savòias, e sa<br />
mudadura de trassas e programmas polìticos,<br />
faghent isminorigare su ruolu e s’importu chi<br />
S’Alighera teniat fintzas a tando , mancari<br />
at a sighire a èssere una de sas tzitades<br />
printzipales de Sardigna.<br />
Custu no istentat a cajonare mudaduras in<br />
parìtzos àmbitos, in su pianu polìticu, in cussu<br />
tzivile e fintzas in cussu religiosu. Acabende<br />
de custa manera su de XVIII sèculos e a<br />
comintzu de su de XIX sèculos su territòriu de<br />
sa diòtzesi isminòrigat cun sa nàschida de sas<br />
diòtzesis de Nùgoro e de Otieri.<br />
Su portu perdet semper de prus in calidade e<br />
cantidade de tràficos e a bellu·a bellu torrat a<br />
portu simple de pisca.<br />
Moende dae sos primos de s’800, s’abbivat sa<br />
pisca de su coraddu, mescamente pro òpera<br />
de famìlias intreas de piscadores chi beniant<br />
dae sa Ligùria e dae su de Nàpoli, medas de<br />
sas cales s’aposentant in S’Alighera, mudende<br />
su tessìngiu sotziale, in sas costumàntzias e in<br />
sas traditziones de sa populatzione.<br />
Su restu de s’economia de sa tzitade si<br />
fundat, francu s’artesania locale, belle petzi<br />
subra s’agricoltura. In custu setore b’at in<br />
su de XVIII sèculos, sa lòmpida de paritzas<br />
in Saint Michael to open public schools for<br />
the town.<br />
And again, at the end of the XVI century,<br />
the defensive system was completed and<br />
reinforced with the complex of towers and<br />
walls which in part can still be admired today<br />
and which represents, and in some way<br />
identifies, the exterior image of the modern<br />
town.<br />
During these two centuries, such glorious<br />
pages were followed by sad and tragic<br />
moments which partially slowed down the<br />
economic and social progress and expansion<br />
of the town, exhausted by natural calamities<br />
of apocalyptical dimensions, especially with<br />
the two pestilences of 1582 and 1652 which<br />
afflicted and devastated the Algherese<br />
community.<br />
At the beginning of the XVIII century,<br />
Alghero, as was the whole island of<br />
Sardinia, was handed over from the Spanish<br />
Crown to Austria (1708) and then to the<br />
Savoy family (1714 and 1718).<br />
This change of political dominion caused the<br />
interruption of the contacts between Alghero<br />
and the countries of Catalan culture, which<br />
had already begun some time before, that is<br />
since Castile took over in politics, power and<br />
control within the Crown.<br />
The hand over of the town to the Savoy<br />
family, and the consequent change in<br />
political strategies and programmes,<br />
brought to a drastic reduction of the role<br />
and importance Alghero had had up to that<br />
moment, even if it would continue to be one<br />
of Sardinia’s main towns.<br />
It’s not long until the repercussions arrived<br />
in every sector, political, civil and even in the<br />
religious one. Therefore, at the end of the<br />
XVIII century and at the beginning of the XIX<br />
the territory of the diocese was drastically<br />
reduced with the institution of the dioceses<br />
of Nuoro and Ozieri.<br />
The port lost ever more in terms of quality<br />
and quantity of traffic and was slowly<br />
reduced to a mere fishing port.<br />
However, starting with the first decades<br />
of the XIX century, coral fishing gained<br />
importance, especially thanks to the work<br />
of entire families of fishermen from Liguria<br />
and the Neapolitan region, many of which<br />
settled down in Alghero afterwards, deeply<br />
influencing the social fabric, both in people’s<br />
customs and traditions.<br />
The rest of the town’s economy was almost<br />
exclusively based on agriculture, besides<br />
local crafts. In this sector we must register<br />
the arrival of several well off Ligurian and
Immagini della Città di Alghero<br />
1. Scultura con le quattro barre 1. Escultura amb les quatre<br />
barres<br />
2. Portale gotico della<br />
cattedrale<br />
3-4. Campanile e chiostro<br />
di San Francesco<br />
1. Iscultura cun sas bator<br />
barras<br />
1. Four bars sculpture<br />
2. Portal gòtic de la catedral 2. Portale gòticu de sa sea 2. Cathedral's gothic<br />
portal<br />
3-4. Campanil i claustre<br />
de Sant Francesc<br />
3-4. Campanile e inclàustru<br />
de Santu Frantziscu<br />
1<br />
2 3<br />
4<br />
3-4 Saint Francis bell tower<br />
and cloister<br />
17
18<br />
piemontesi che, favorite anche da importanti<br />
incentivi e sgravi fiscali, investirono<br />
nella razionalizzazione delle coltivazioni<br />
soprattutto dell’ulivo, provocando così una<br />
grossa trasformazione socio-economica del<br />
territorio.<br />
L’economia algherese registrerà nel sec. XX<br />
altre due importanti novità, l’apertura dello<br />
“Stabilimento” per la trasformazione e la<br />
conservazione del pomodoro e soprattutto<br />
la coltivazione intensiva e industriale della<br />
vigna con la Sella&Mosca, ancora oggi<br />
un’industria importante a livello europeo.<br />
Lingua e identità<br />
Una delle conseguenze più visibili del<br />
passaggio ai Savoia, è la “diversità”<br />
linguistica di Alghero, che conserva la<br />
lingua catalana. Alghero, di fatto, si isola<br />
linguisticamente dal resto della Sardegna,<br />
anche se non riesce a mantenere vivi i<br />
contatti con i paesi catalani, che anzi si<br />
affievoliscono progressivamente fino a<br />
spegnersi del tutto.<br />
Alghero però conserva, quale elemento<br />
fondamentale e caratterizzante della propria<br />
identità, la lingua catalana che, pian piano,<br />
con una propria evoluzione si trasforma in<br />
una delle 6 varianti del catalano che, anche<br />
se lascia di essere la lingua della città nelle<br />
sue manifestazioni più ufficiali e formali,<br />
continua a essere, senza alcun dubbio,<br />
l’unica vera lingua del popolo.<br />
Ne è prova evidente il fatto che anche<br />
vescovi piemontesi (radicati 1790) fanno<br />
editare in algherese i catechismi per<br />
l’insegnamento della dottrina cristiana.<br />
Dopo quasi 200 anni questa identità catalana<br />
di Alghero viene riscoperta casualmente nel<br />
1868, durante una campagna archeologica,<br />
dal catalano Francesc Martorell che,<br />
entusiasta, ne dà notizia agli ambienti<br />
culturali catalani.<br />
Ad entrare in contatto con la realtà catalana<br />
di Alghero è Eduart Toda, console spagnolo<br />
a Cagliari, che visita la città (1887, 1888),<br />
ne fa conoscere la peculiarità linguistica<br />
soprattutto con tre volumi (L’Alguer. Un<br />
poble català d’Itàlia, 1888; Recorts catalans<br />
de Sardenya, 1903; Poesia catalana á<br />
Sardenya, 1903), e suscita in alcuni giovani,<br />
guidati da Josep Frank, il desiderio di<br />
riscoprire la loro identità e di entrare in<br />
altres dues importants novetats, l’obertura<br />
de l’“Establiment” per la transformació i la<br />
conservació de la “pomata” (tomata) i la<br />
cultivació intensiva i industrial de la vinya<br />
amb la Sella&Mosca, encara avui una<br />
indústria important a nivell europeu.<br />
Llengua i identitat<br />
<strong>La</strong> conseqüència però, més evident del<br />
passatge sota la dominació dels Savoia, és<br />
la diversitat cultural i lingüística de l’Alguer,<br />
que conserva la llengua catalana. L’Alguer,<br />
respecte a la resta de Sardenya, entra, de<br />
fet, en un isolament que durarà quasi 200<br />
anys, també si no és en grau de mantenir<br />
vius els contactes amb els països catalans,<br />
que van anant i afeblint-se fins a apagar-se<br />
del tot.<br />
L’Alguer però conserva, com element<br />
fonamental i caracteritzant de la pròpia<br />
identitat, la llengua catalana, que a poc a<br />
poc, amb una evolució pròpia, se transforma<br />
en una de les 6 varietats del català que,<br />
també si deixa de ésser la llengua de la<br />
ciutat en les sues manifestacions més<br />
oficials i formals, continua però a ésser, i<br />
sense dubte, l’única vera llengua del pòpul.<br />
N’és una prova evident el fet que també<br />
bisbes piemontesos (Radicati, 1790) fan<br />
editar en alguerés els catecismes per<br />
l’ensenyament de la doctrina cristiana.<br />
Després de quasi 200 anys la identitat<br />
catalana de l’Alguer ve descoberta,<br />
casualment i amb sorpresa, al 1868, de<br />
l’arqueòleg català Francesc Martorell i<br />
Penya, durant una campanya d’excavacions<br />
a Sardenya i, entusiasta, comunica aquesta<br />
descoberta als ambients de la renaixença<br />
catalana. A entrar en contacte amb aquesta<br />
realitat catalana de l’Alguer és Eduart Toda<br />
i Güell, cònsol espanyol a Càller, que visita<br />
l’Alguer (1887, 1888), ne dóna a conèixer la<br />
peculiaritat cultural i lingüística als catalans,<br />
sobretot amb tres volums (L’Alguer. Un<br />
poble català d’Itàlia, 1888; Recorts catalans<br />
de Sardenya, 1903; Poesia catalana á<br />
famìlias benestantes lìgures e piemontesas<br />
chi, agiudadas fintzas dae sos intzentivos<br />
e isgràvios fiscales mannos, aiant gastadu<br />
subra de sa ratzionalizatzione de sos coltivos<br />
mescamente de àrbores de olia, dende una<br />
mudadura sòtziu-econòmica manna in su<br />
territòriu.<br />
S’economia saligheresa at a connòschere in su<br />
de XX sèculos àteras duas novas de importu,<br />
s’abertura de su “Istabilimentu” pro traballare<br />
e cunservare sa tamata e mescamente su<br />
coltivu intensivu e industriale de sa bìngia cun<br />
Sella& Mosca, galu oe un’indùstria de balia in<br />
totu Europa.<br />
Limba e identidade<br />
Una de sas cunsighèntzias prus ladinas de<br />
sa colada a sos Savòias est sa “diversidade”<br />
linguìstica de s’Alighera, chi costoit sa limba<br />
catalana. S’Alighera, de fatu, s’ìsulat pro<br />
sa limba sua dae su restu de sa Sardigna,<br />
mancari chi non resessat a mantènnere bios<br />
sos cuntatos cun sos paisos catalanos, chi<br />
antzis abrandant semper de prus fintzas a<br />
isparèssere de su totu.<br />
S’Alighera però costoit, che elementu de<br />
fundamentu e piessinnu de s’identidade sua,<br />
sa limba catalana. A lenu·a lenu, cun una<br />
evolutzione totu sua, custa limba mudat in una<br />
de sas 6 variantes de su catalanu chi, mancari<br />
cuntzedat de èssere sa limba de sa tzitade<br />
in sas manifestadas suas prus ufitziales<br />
e formales, sighit a èssere, sena duda, su<br />
limbàgiu verdaderu e sintzillu de su pòpulu.<br />
Sa proa prus ladina est chi fintzas sos<br />
pìscamos piemontesos (raighinados dae su<br />
1790) ant fatu imprentare in saligheresu sos<br />
catechismos pro s’insinnamentu de sa dotrina<br />
cristiana.<br />
A pustis de belle 200 annos custa identidade<br />
catalana de S’Alighera la torrant a iscobèrrere<br />
a s’incàpitu in su 1868, in s’interi de una<br />
chirca archeològica, dae Francesc Martorell,<br />
catalanu, chi, ditzosu, dat sa nova bona a sos<br />
ambientes culturales catalanos.<br />
Intrat in cuntatu cun sa realidade catalana de<br />
S’Alighera Eduard Toda, console ispagnolu in<br />
Casteddu, chi bisitat sa tzitade (1887, 1888),<br />
nde fàghet connòschere sos piessinnos<br />
linguìsticos mescamente cun tres volùmenes<br />
(L’Alguer. Un poble català d’Itàlia, 1888;<br />
Recorts catalans de Sardenya, 1903; Poesia<br />
catalana á Sardenya, 1903), e abbivat in unos<br />
cantos pitzinnos, ghiados dae Josep Frank, su<br />
Piedmontese families in the XVIII century,<br />
who, aided by important fiscal incentives and<br />
tax allowances, invested in the rationalization<br />
of cultivations, especially of the olive trees,<br />
thus causing an important socio-economical<br />
transformation of the territory.<br />
The Algherese economy registered in the<br />
XX century other two important innovations:<br />
the opening of the “Establishment” for the<br />
transformation and canning of tomatoes<br />
and, especially, the intensive and industrial<br />
cultivation of vineyards with Sella&Mosca,<br />
which today is still an important industry in<br />
Europe.<br />
<strong>La</strong>nguage and Identity<br />
One of the most visible consequences of<br />
the passage of the Savoy is the linguistic<br />
diversity of Alghero, which preserves the<br />
Catalan language. Alghero, in fact, is isolated<br />
from the rest of Sardinia, even if it can not<br />
keep its contacts with Catalan countries<br />
which progressively weaken until they reach<br />
an end.<br />
Alghero, though, preserved the Catalan<br />
language as a fundamental and<br />
characterising element of its identity that<br />
slowly, through its own evolution, was<br />
transformed into one of the 6 variants of<br />
Catalan that, even if it stopped being the<br />
language of the city in its most official and<br />
formal events, continues to be without a<br />
doubt the only true language of the people.<br />
Proof is the fact that also the Piemontese<br />
bishops (1790) had the books containing<br />
the principles of the Christian religion to be<br />
taught in Catechism printed in Algherese.<br />
After almost 200 years, the Catalan identity<br />
of Alghero was discovered by chance in<br />
1868, during an archaeological campaign,<br />
by the Catalan Francesc Martorell who,<br />
enthusiastically, spread the news to all the<br />
Catalan cultural environments.<br />
The one to come into contact with the<br />
Catalan reality of Alghero was Eduart Toda,<br />
Spanish consul in Cagliari, who visited the<br />
town (1887, 1888) and conveyed its linguistic<br />
particularities in three volumes (L’Alguer. Un<br />
poble català d’Itàlia, 1888; Recorts catalans<br />
de Sardenya, 1903; Poesia catalana á<br />
Sardenya, 1903). He aroused in a few young<br />
people the desire to discover their identity<br />
and come into contact with Catalan culture.<br />
That’s how in 1906 <strong>La</strong> Palmavera, an
contatto con la cultura catalana.<br />
Nasce così, nel 1906, <strong>La</strong> Palmavera,<br />
associazione catalanista algherese. Quei<br />
giovani, fra i quali ricordiamo Giovanni<br />
Pais, Giovanni Palomba, Antonio Ciuffo<br />
(Ramon Clavellet), Giovanni De Giorgio<br />
Vitelli e Carmen Dore, si dedicano alla<br />
documentazione del folclore e della<br />
letteratura popolare e cominciano il<br />
recupero della coscienza e della identità.<br />
Due rappresentanti (Joan Palomba i<br />
Antoni Ciuffo, autori rispettivamente della<br />
Grammatica del dialetto algherese odierno<br />
e di una raccolta di poesie <strong>La</strong> conquista de<br />
Sardenya) partecipano nel 1906 a Barcellona<br />
al Primer Congrés Internacional de la Llengua<br />
Catalana. Clavellet, non torna più ad Alghero<br />
e, stabilitosi a Barcellona, nel 1908 pubblica<br />
addirittura la rivista in lingua <strong>La</strong> Sardenya<br />
Catalana. Fulla patriòtica dels catalans<br />
d’Itàlia, che però non riscuote grossi favori e<br />
si esaurisce col primo numero.<br />
Deluso per la scarsa risposta a questa sua<br />
iniziativa, Clavellet rompe le relazioni con<br />
i suoi amici e con Alghero e qualche anno<br />
dopo muore solo ad Barcellona.<br />
Nonostante l’intento di arrivare a relazioni<br />
permanenti e a vincoli sempre più profondi, i<br />
contatti, dopo pochi anni, si interrompono a<br />
causa anche della prima guerra mondiale.<br />
Dopo la seconda guerra mondiale le relazioni<br />
riprendono per impulso soprattutto di<br />
alcune personalità come Rafael Catardi,<br />
Pasquale Scanu, Antonio Simon Mossa e<br />
Rafael Sari. Da parte catalana i nuovi legami<br />
vivono un momento topico con il viaggio<br />
del Retrobament (1960) di un folto gruppo<br />
di catalani. Da allora i contatti si sono<br />
Sardenya, 1903), i suscita en un grup de<br />
joves intel·lectuals algueresos, que tenien<br />
en Josep Frank el cap carismàtic, el desig de<br />
descobrir, defendre i promoure la coneixença<br />
de la identitat cultural i lingüística de la<br />
comunitat algueresa.<br />
Naix així al 1906 <strong>La</strong> Palmavera, agrupació<br />
catalanista algueresa. Aquellos joves,<br />
entre els quals recordem Joan Pais,<br />
Joan Palomba, Antoni Ciuffo (“Ramon<br />
Clavellet”), Joan De Giorgio Vitelli i Carmen<br />
Dore, se dediquen a recollir material de<br />
folklore i de literatura popular que se foren<br />
irremeiablement perduts, i comencen el camí<br />
de la recuperació de la consciència i de la<br />
identitat. Dos representants (Joan Palomba<br />
i Antoni Ciuffo, autors respectivament de la<br />
Grammatica del dialetto algherese odierno<br />
i de un recull de poesies <strong>La</strong> conquista de<br />
Sardenya) participen al 1906 a Barcelona al<br />
Primer Congrés Internacional de la Llengua<br />
Catalana. Ramon Clavellet, que s’estableix a<br />
Barcelona i no torna més a l’Alguer, al 1908<br />
publica el primer i únic número de la revista<br />
en llengua <strong>La</strong> Sardenya Catalana. Fulla<br />
patriòtica del Catalans d’Itàlia, que suscita<br />
més temors que entusiasmes i s’exhaureix<br />
amb el primer número. Desil·lusionat per<br />
l’escassa resposta a aquesta iniciativa,<br />
Clavellet talla les relacions amb els amics i<br />
amb l’Alguer i, pocs anys després, mori sol<br />
a Barcelona.<br />
No obstant l’aspiració de instaurar relacions<br />
permanents i vincles sempre més profunds,<br />
aquestos contactes, pocs anys després, han<br />
patit una quasi total interrupció també a<br />
causa de la primera guerra mundial.<br />
Després de la segona guerra mundial les<br />
disìgiu de torrare a iscobèrrere s’identidade<br />
issoro e de intrare in cuntatu cun sa cultura<br />
catalana.<br />
Naschet gasi, in su 1906, <strong>La</strong> Palmavera,<br />
assòtziu catalanista saligheresu. Cussos<br />
giòvanos, intre de sos cales ammentamus<br />
a Giovanni Pais, Giovanni Palomba, Antonio<br />
Ciuffo (Ramon Clavellet), Giovanni De<br />
Giorgio Vitelli e Carmen Dore, s’afainant in<br />
sa documentatzione de su folclore e de sa<br />
literadura populare e comintzant a bogare a<br />
campu sa cussèntzia e s’identidade issoro.<br />
Duos de sos rapresentantes (Joan Palomba<br />
e Antoni Ciuffo, autores de pare a pare de sa<br />
Grammatica del dialetto algherese odierno<br />
e de una regorta de poesias <strong>La</strong> conquista de<br />
Sardenya) leant parte in su 1906 in Bartzellona<br />
a su Primer Congrés Internacional de la<br />
Llengua Catalana. Clavellet, non contòniat<br />
prus a S’Alighera e, acasagiadu chi est in<br />
Bartzellona, in su 1908 pùblicat fintzas una<br />
revista in limba <strong>La</strong> Sardenya Catalana. Fulla<br />
patriòtica dels catalans d’Itàlia, chi però no<br />
agradat meda e sessat cun su primu nùmeru.<br />
Iscoradu pro s’imposta retzida subra de custu<br />
traballu, Clavellet s’aprimat cun sos amigos e<br />
cun S’Alighera e unos cantos annos a pustis<br />
morit a sa sola in Bartzellona.<br />
Nointames sa punna de lòmpere a relatas de<br />
aguantu e a ligàmenes semper prus fungudos,<br />
sos cuntatos, a pustis de pagos annos, sessant<br />
pro neghe fintzas de sa prima gherra mundiale.<br />
Colada fintzas sa segunda gherra mundiale<br />
inghitzant torra sas relatas pro more<br />
mescamente de unas cantas personalidades<br />
comente a Rafael Catardi, Pasquale Scanu,<br />
Antoni Simon Mossa e Rafael Sari. Dae<br />
banda catalana sos ligàmenes noos agatant<br />
Algherese Catalanist association, was born.<br />
Those young people, among whom we<br />
should remember Giovanni Pais, Giovanni<br />
Palomba, Antonio Ciuffo (Ramon Clavellet),<br />
Giovanni De Giorgio Vitelli and Carmen<br />
Dore, dedicated themselves to recording<br />
the folklore and popular literature and<br />
began the recovery of the consciousness<br />
and identity. Two representatives (Joan<br />
Palomba and Antoni Ciuffo, respectively<br />
authors of Grammatica del dialetto algherese<br />
odierno - “Grammar of today’s Algherese<br />
dialect” - and of a collection of poetry <strong>La</strong><br />
conquista de Sardenya - “The conquest of<br />
Sardinia”) participated in 1906 in Barcellona<br />
at the Primer Congrés Internacional de<br />
la Llengua Catalana. Clavallet did not<br />
come back to Alghero and settled down in<br />
Barcellona. In 1908 he even published in<br />
Catalan the magazine <strong>La</strong> Sardenya Catalana.<br />
Fulla patriòtica dels catalans d’Itàlia, which<br />
unfortunately did not meet success and<br />
ended with its first issue.<br />
Disappointed by the little participation<br />
to this initiative, Clavallet interrupted all<br />
his contacts with his friends and with<br />
Alghero and after a few years died alone in<br />
Barcelona.<br />
Despite the intention of establishing<br />
permanent ties and important binds, after a<br />
few years the contacts were interrupted, also<br />
because of World War I.<br />
After World War II the contacts were<br />
resumed, especially thanks to the drive of<br />
a few personalities such as Rafael Catardi,<br />
Pasquale Scanu, Antonio Simon Mossa e<br />
Rafael Sari. On the Catalan side, the new<br />
ties reached an important moment with<br />
19
20<br />
1<br />
2<br />
3<br />
1. Cattedrale di Santa Maria ad Alghero<br />
Catedral de Santa Maria a l'Alguer<br />
Sa sea de Santa Maria a s'Alighera<br />
Saint Mary cathedral in Alghero<br />
2. Alghero. Torre di Sulis<br />
Alguer. Torre de Sulis<br />
Alighera. Turre de Sulis<br />
Alghero. Sulis' tower<br />
3. Alghero. <strong>La</strong>pide della sepoltura<br />
della nazione catalana<br />
Alguer. Llosa de la sepoltura de la nació catalana<br />
Alighera. Losa de s'interru de sa natzione catalana<br />
Alghero. Burial tombstone of catalan nation
intensificati anche a livello di popolo e con<br />
momenti ufficiali come alcuni gemellaggi:<br />
Tarragona (1972), Palma di Mallorca (1989),<br />
Encamp, un piccolo centro del principato di<br />
Andorra (2003), Balaguer (2005).<br />
L’uso della lingua vive oggi una situazione<br />
di grande precarietà, cominciata nel<br />
dopoguerra, con la scolarizzazione di massa<br />
e per una forte immigrazione di lavoratori<br />
delle industrie petrolchimiche di Porto Torres,<br />
che hanno portato al progressivo regresso<br />
dell’uso dell’algherese, prima nelle relazioni<br />
sociali e poi in famiglia.<br />
Un processo che si presenta come<br />
irreversibile e con prospettive fosche, anche<br />
se è giusto rilevare, in questi ultimi anni, una<br />
apprezzabile presa di coscienza che, tuttavia,<br />
non ha ancora prodotto una inversione di<br />
tendenza.<br />
L’algherese negli ultimi decenni ha<br />
conservato spazio e visibilità pubblica, con la<br />
canzone, il teatro popolare e con alcune radio<br />
private. Dal 1980 può contare sulla presenza<br />
pubblica, ufficiale e permanente della messa<br />
in algherese che si celebra la domenica<br />
pomeriggio a San Francesco.<br />
Altra presenza significativa, che dà alla<br />
lingua visibilità pubblica, se non ufficiale,<br />
è L’Alguer. Periòdic de cultura i informació.<br />
Nata nel 1988, per volontà di un gruppo<br />
di amici militanti nel campo della difesa<br />
del’identità di Alghero, ha fatto la scelta<br />
fondamentale di utilizzare la variante<br />
algherese, anche rivendicarne la dignità e la<br />
legittimità. Fra le finalità della rivista, oltre<br />
alla divulgazione della storia, delle tradizioni<br />
e della cultura di Alghero, è chiaro un<br />
obiettivo generale di tipo linguistico, e cioè<br />
porre il problema, aprire il dibattito e favorire<br />
la creazione graduale di uno standard<br />
algherese. Ha già editato131 numeri.<br />
Negli ultimi 40-50 anni sono nate diverse<br />
associazioni legate al problema dell’identità<br />
soprattutto linguistica, alcune con una<br />
forte caratterizzazione locale, altre con<br />
impostazioni più catalaniste, impegnate in<br />
un confronto vivace e spesso polemico: in<br />
effetti se è vero che tutti concordano sulla<br />
necessità di salvare l’algherese, non è facile<br />
trovare il giusto equilibrio e la strategia<br />
più efficace, senza correre il rischio che la<br />
variante algherese lasci di essere tale o<br />
finisca soffocata dalle sovrapposizioni dello<br />
standard generale del catalano. Importanti<br />
per il recupero dell’algherese sono i corsi di<br />
lingua, tenuti prima dalla Escola de alguerés<br />
“Pasqual Scanu” (1982) e in seguito anche da<br />
altre associazioni.<br />
relacions reprenen per impuls sobretot de<br />
algues personalitats com Rafael Catardi,<br />
Pasqual Scanu, Antoni Simon Mossa i Rafael<br />
Sari. De part catalana els nous lligams viuen<br />
un moment tòpic al 1960, amb un viatge<br />
creuer de Retrobament de un numerós grup<br />
de catalans.<br />
De allí endavant els contactes són estats<br />
sempre més intensos també a nivell de<br />
pòpul i amb moments oficials com els<br />
agermanaments amb Tarragona (1972),<br />
Palma de Mallorca (1989) i Encamp, un<br />
petit centre del principat de Andorra (2003),<br />
Balaguer (2005).<br />
L’ús de la llengua viu avui una situació<br />
de gran precarietat, començada en la<br />
postguerra amb l’escolarització de massa i<br />
una forta immigració de treballadors de les<br />
indústries petroquímiques de Porto Torres<br />
que han portat a la progressiva regressió<br />
de l’ús de l’alguerés, primer en l’àmbit de<br />
les normals relacions socials i després en<br />
l’àmbit de la família.<br />
Un procés que se presenta com irreversible<br />
i amb perspectives fosques, també si és<br />
just constatar, en aquestos últims anys,<br />
una apreciable presa de consciència que,<br />
però, no ha encara produït una inversió de<br />
tendència.<br />
<strong>La</strong> llengua algueresa, en els últims decennis<br />
ha conservat una presència i una visibilitat<br />
pública sobretot gràcies a la cançó i al teatre<br />
popular i, per qualqui any, gràcies a algunes<br />
ràdios privades.<br />
A partir del 1980 l’alguerés pot comptar amb<br />
la presència pública, oficial, institucional<br />
i permanent de la missa en alguerés, que<br />
cada diumenge a la tarda se celebra a Sant<br />
Francesc.<br />
Altra presència significativa, que dóna a la<br />
llengua visibilitat pública, si no oficial, és la<br />
revista bimestral L’Alguer. Periòdic de cultura<br />
i informació. Nada al 1988, per voluntat de<br />
un grup de amics militants en l’àmbit de la<br />
defensa de la identitat de l’Alguer, ha fet<br />
l’opció fonamental de utilitzar la variant<br />
algueresa, també per ne reivindicar la<br />
dignitat i la legitimitat. Entre les finalitats de<br />
la revista, a part la divulgació de la història,<br />
de les tradicions i de la cultura de l’Alguer,<br />
també un objectiu general de tipus lingüístic,<br />
és a diure posar el problema, obrir el debat<br />
i afavorir la creació gradual de un estàndard<br />
alguerés. Ha ja editat 131 números.<br />
En aquestos últims 40-50 anys hi ha nat<br />
diverses associacions, de una manera o<br />
l’altra lligades a les problemàtiques de<br />
la identitat sobretot lingüística, algunes<br />
fundamentu cun su biàgiu de su Retrobament<br />
(1960) de una truma de catalanos. Dae tando<br />
sos cuntatos sunt semper prus tìpidos fintzas<br />
in su pòpulu e cun mamentos ufitziales<br />
comente a unos cantos gemellàgios:<br />
Tarragona (1972), Palma de Mallorca (1989),<br />
Encamp, una biddighedda de Andorra (2003),<br />
Balaguer (2005).<br />
S’impreu de sa limba est in dies de oe<br />
precàriu meda, una debilesa comintzada a<br />
pustis de sa gherra, cun s’iscolarizatzione<br />
de massa e un’immigratzione forte de<br />
traballadores de sas indùstrias petrolchìmicas<br />
de Portu Turre, chi ant ismenguadu s’impreu<br />
de su saligheresu, in antis in sas relatas<br />
sotziales e posca in famìlia.<br />
Unu protzessu chi paret non torret prus a coa<br />
e cun umbras malas subra su benidore suo,<br />
mancari chi tocat fintzas a nàrrere chi b’at,<br />
in custos ùrtimos annos, un’atinu nou ma chi<br />
no at fatu galu mudare s’àndala de cussu<br />
protzessu de ammesturu e iscumparta.<br />
Su saligheresu, in sas ùrtimas deghinas de<br />
annos, at costoidu ispàtziu e visibilidade<br />
pùblica, cun sa cantzone, su teatru populare e<br />
cun unas cantas ràdios privadas. Dae su 1980<br />
agatat sa presèntzia pùblica, ufitziale e fitiana<br />
de sa missa in saligheresu chi si tzèlebrat sa<br />
domìniga a merie in Santu Frantziscu.<br />
Àtera presèntzia de significu, chi dat a sa<br />
limba visibilidade pùblica, si no ufitziale, est<br />
L’Alguer. Periòdic de cultura i informació.<br />
Nàschida in su 1998, pro voluntade de unos<br />
cantos amigos militantes in sa defensa de<br />
s’identidade de S’Alighera, at fatu su sèberu<br />
fungudu de impreare sa variante saligheresa,<br />
fintzas pro li dare dinnidade e legitimidade.<br />
Intre de sas punnas de sa rivista, in prus de sa<br />
divulgatzione de s’istòria, de sas traditziones<br />
e de sa cultura de S’Alighera, est ladina<br />
sa tenta generale de tipu linguìsticu, est a<br />
nàrrere a pònnere su problema, a abèrrere<br />
dibatas e favorèssere sa creatzione a bellu·a<br />
bellu de unu istandard saligheresu. At giai<br />
imprentadu 131 nùmeros.<br />
In sos ùrtimos 40-50 annos sunt nàschidos<br />
paritzos assòtzios ligados a su problema<br />
de s’identidade mescamente linguìstica,<br />
unas cantas cun piessinnos locales fortes,<br />
àteras cun unu ghetu prus catalanista,<br />
impignados in unu cunfrontu atzudu e a bias<br />
peleosu: b’at de nàrrere chi si est beru chi<br />
totus cuncordant subra sa netzessidade de<br />
sarvare su saligheresu, est malu a agatare<br />
s’echilìbriu giustu e sa trassa prus atziva. Gasi<br />
non s’arriscat chi sa variante saligheresa non<br />
mudet o chi l’apèighent sas subrapositziones<br />
de s’istandard generale de su catalanu. De<br />
the journey of the Retrobament (1960) of a<br />
numerous group of Catalans. Since then,<br />
the contacts have been intensified also at<br />
wider levels of the people and with official<br />
moments such as several town twinnings:<br />
Tarragona (1872), Palma di Mallorca (1989),<br />
Encamp, a little centre of the Pricipality of<br />
Andorra (2003), Balaguer (2005).<br />
The use of the language today survives in<br />
a situation of great precariousness, which<br />
started after the world wars with mass<br />
schooling and with intensive immigration of<br />
workers in the petrochemical industries of<br />
Porto Torres, who have progressively brought<br />
to the regression of the use of Algherese, at<br />
first in social relations and, afterwards, in<br />
the family.<br />
A process which seems to be irreversible<br />
and with a gloomy prospective, even if it is<br />
correct to say that, in these years, there is<br />
an admirable raising of awareness which,<br />
nevertheless, has not produced an inversion<br />
of trend.<br />
In the last decades, the Algherese has<br />
preserved public space and visibility, with<br />
its songs, the theatre and with a few local<br />
private radios. Since 1980, there is also the<br />
public, official, and permanent presence of<br />
the mass in Algherese, celebrated every<br />
Sunday afternoon at Saint Francis church.<br />
Another meaningful presence that gives<br />
public visibility to the language, if not an<br />
official one, is the periodical L’Alguer. Periòdic<br />
de cultura i informació. Born in 1988 from the<br />
will of a group of friends serving the cause<br />
of the defence of Alghero’s identity, who<br />
decided to write using the Algherese variant,<br />
also to assert its dignity and legitimacy.<br />
Among the aims of the periodical, besides<br />
the divulgation of the history, traditions<br />
and culture of Alghero, a general linguistic<br />
objective is clear, and that is to present the<br />
problem, open a debate and encourage the<br />
gradual creation of an Algherese standard.<br />
131 numbers have already been issued.<br />
In the last 40-50 years, several associations<br />
were born linked to the issue of identity,<br />
especially the linguistic one, a few having a<br />
strong local connotation, others with a more<br />
Catalanist orientation, committed to a lively<br />
and often polemic confrontation: in fact, if it<br />
is true that everyone agrees on the necessity<br />
of saving Algherese, it is not as easy to find<br />
the right balance and the most efficacious<br />
strategy without risking that the Algherese<br />
variant stops being so or ends up suffocated<br />
by the overlapping of the general standards<br />
of Catalan. <strong>La</strong>nguage courses are quite<br />
21
22<br />
Una delle curiosità di chi visita Alghero è<br />
sapere quanti algheresi parlano il catalanoalgherese.<br />
Le cifre che solitamente si danno<br />
sono di 15-20.000. Però sono dati ottimistici<br />
o riduttivi, a seconda della valenza che si dà<br />
a “parlare catalano-algherese”: abitualmente<br />
e in tutti gli ambiti, o solamente in alcune<br />
circostanze, a livello di proverbi, barzellette,<br />
battute ecc...?<br />
<strong>La</strong> lingua, ultimamente, in forza delle leggi<br />
statali e regionali che tutelano le minoranze,<br />
è entrata anche nelle scuole, però con<br />
presenza quasi simbolica, mezzi inadeguati<br />
e con impostazioni non sempre chiare.<br />
Soprattutto non appare chiaro che si voglia<br />
veramente “salvare l’algherese”.<br />
<strong>La</strong> recente linea aerea tra Alghero e la<br />
Catalogna, favorisce una maggior reciproca<br />
conoscenza tra le due comunità, quella<br />
algherese e quella catalana, senza filtri<br />
istituzionali o degli ambienti culturali, e può<br />
portare a un rinnovato interesse e a trovare<br />
nuove collaborazioni o nuove forme per<br />
dare rinnovato impulso e salvare l’identità<br />
linguistica di Alghero.<br />
Salvare l’algherese è un’impresa ancora<br />
possibile ed è un’avventura che val la pena<br />
vivere.<br />
è comunque evidente che sarà possibile<br />
solamente se lo vorranno gli algheresi e<br />
soprattutto nella misura in cui essi sapranno<br />
essere i protagonisti principali di questo<br />
nuovo “miracolo linguistico”<br />
amb una clara caracterització local, altres<br />
amb postures més catalanistes. Aquestes<br />
associacions han tengut un debat viu i<br />
sovint polèmic. En efecte si tots o quasi, són<br />
teòricament d’acord que és necessari salvar<br />
les peculiaritats de la variant algueresa,<br />
no és sempre fàcil trobar l’equilibri just o<br />
l’estratègia més eficaç per salvar l’ús de la<br />
llengua i la identitat de la nostra variant,<br />
sense que deixi de ésser una variant o<br />
acabi sufocada amb les sobreposicions de<br />
l’estàndard general català.<br />
Importants per la recuperació de l’alguerés<br />
són els cursos de llengua, promocionats<br />
primer de Escola de alguerés “P. Scanu”<br />
(1982) i després també de altres<br />
associacions.<br />
Una de les preguntes més espontànies i<br />
que més susciten la curiositat de qui ve de<br />
fora, sigui dels països de llengua catalana<br />
com de altres llocs, és: quants són los<br />
algueresos que parlen català-alguerés? Les<br />
xifres que generalment se donen són de<br />
15-20.000 parlants. Però són dats optimistes<br />
o reductius, a segons del significat que<br />
se dóna a l’expressió “parlar alguerés o<br />
català”: habitualment i en tots els àmbits? o<br />
solament en algunes circumstàncies, a nivell<br />
de acudits o bromes, etc...?<br />
<strong>La</strong> llengua, en força de les lleis regionals<br />
i estatals que tutelen les minories, està<br />
entrant, en qualqui manera, també en les<br />
escoles públiques, amb una presència, però,<br />
quasi simbòlica i amb postures i finalitats no<br />
sempre clares o sense que resulti evident la<br />
voluntat prioritària de salvar “l’alguerés”.<br />
<strong>La</strong> recent línia aèria entre l’Alguer i<br />
Catalunya afavoreix una major coneixença<br />
recíproca de les dues comunitats, sense<br />
filtres institucionals o dels ambients<br />
culturals, i pot portar a un renovat interès, a<br />
trobar noves col·laboracions o noves formes<br />
per impulsar i salvar la identitat lingüística<br />
de l’Alguer.<br />
Salvar l’alguerés és una empresa encara<br />
possible i una aventura que val la pena viure.<br />
És clar però que serà possible solament<br />
en la mesura que els algueresos lo voldran<br />
i, sobretot, si sabran ésser els principals<br />
protagonistes en la realització de aquest nou<br />
“miracle lingüístic”.<br />
importu pro su saligheresu sunt sos cursos de<br />
limba, fatos in antis dae sa Escola de alguerés<br />
“Pasqual Scanu” (1982) e a pustis fintzas dae<br />
àteros assòtzios.<br />
Una de sas curiosidades de chie bisitat a<br />
S’Alighera est de ischire cantos saligheresos<br />
faeddant su catalanu-saligheresu. Sos<br />
nùmeros chi a s’ispissu si dant sunt de<br />
15-20.000. Però sunt datos otimìsticos o<br />
redutivos, a segunde de su significu chi si dat<br />
a “faeddare catalanu-saligheresu”: a fitianu e<br />
in totue, o petzi in unas cantas ocasiones, cun<br />
ditzos, contigheddos, brullas...?<br />
Sa limba, dae pagu, in fortza de sas leges<br />
istatales e regionales chi amparant sas<br />
minorias, est intrada fintzas in sas iscolas,<br />
però cun presèntzia belle simbòlica, mèdios no<br />
adeguados e cun impostatziones non semper<br />
craras. Mescamente no est ladinu chi si<br />
chèrgiat de a beru “sarvare su saligheresu”.<br />
Sa lìnia aèrea inchingiada de reghente intre<br />
de S’Alighera e sa Catalùnia, favoresset una<br />
connoschèntzia prus ampra s’una cun s’àtera<br />
tra sas duas comunidades, cussa saligheresa<br />
e cussa catalana, sena filtros istitutzionales<br />
o de sos ambientes culturales, e pro mèdiu<br />
de custa si podet lòmpere a un’interessu<br />
annoadu e a agatare collaboratziones noas o<br />
formas noas pro dare un’impèllida e sarvare<br />
s’identidade linguìstica de S’Alighera.<br />
Sarvare su saligheresu est una faina chi si<br />
podet galu fàghere e est un’aventura chi tocat<br />
de vìvere.<br />
Est, semper e cando, ladinu chi s’at a pòdere<br />
fàghere petzi si l’ant a chèrrere fintzas<br />
sos saligheresos etotu e mescamente in<br />
sa mesura chi issos s’ant a intèndere sos<br />
protagonistas de primore de custu “meràculu<br />
linguìsticu” nou.<br />
important for the resuming of Algherese, at<br />
first held by the Escola de alguerés “Pasqual<br />
Scanu” (1982) school, and afterwards by<br />
many other associations.<br />
A curiosity of who visits Alghero is to know<br />
how many Algheresi speak Algherese, as<br />
a variant of Catalan. Normally the figures<br />
given are of 15-20,000 people. But these are<br />
optimistic or reductive figures, depending<br />
on what you mean by “speaking Algherese-<br />
Catalan: normally, in every environment, or<br />
just in certain circumstances, in sayings,<br />
jokes etc…?<br />
<strong>La</strong>tely, the language has entered schools,<br />
thanks to government and regional laws<br />
which safeguard language minorities, but it<br />
is merely a symbolic presence, means are<br />
inadequate, and directions are not always<br />
clear. Above all, what is not clear is whether<br />
they want to save Algherese.<br />
The recent air route between Alghero and<br />
Catalonia encourages the Algherese and<br />
Catalan communities to get to know one<br />
another more, without institutional or cultural<br />
filters, and can bring a renewed interest and<br />
new collaborations or new forms of giving<br />
impulse to save the linguistic identity of<br />
Alghero.<br />
Saving Algherese is an adventure we can still<br />
fulfil and it is an adventure worth giving a try.<br />
Anyway, it is evident that this will be possible<br />
only if the Algheresi want it and, moreover, in<br />
the measure in which they know how to be<br />
protagonists of this new “linguistic miracle”.
Immagini della Città di Alghero<br />
1. Palazzo Machin<br />
architrave del portone<br />
1. Palau Machin<br />
arquitrau del porto'<br />
1. Palatzu Machin<br />
arcale de su portone<br />
1. Machin's palace<br />
doorway architrave<br />
2. Palazzo De Ferrera 2. Palau De Ferrera 2. Palatzu De Ferrera 2. De Ferrera's palace<br />
3. Finestra gotica del<br />
palazzo Ferrera<br />
3. Finestra gòtica del<br />
palau de ferrera<br />
3. Fentana gòtica de su<br />
palatzu de Ferrera<br />
3. Ferrera's palace<br />
gothic window<br />
4. <strong>La</strong> Muraglia 3. <strong>La</strong> Muralla 3. Sa Muraglia 3. The Walls<br />
1 4<br />
2<br />
3<br />
23
un percorso una mostra<br />
Angelo ZIRANU<br />
Curatore della Mostra e collaboratore dell’equipe di progettazione<br />
delle Opere del Tempio della <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />
un percorso<br />
una mostra<br />
Spesso negli ultimi tempi, durante lo<br />
studio e l’ideazione dell’esposizione<br />
sull’opera di Gaudí, ho ripercorso la<br />
mia personale esperienza di studio,<br />
approfondimento, conoscenza della<br />
liturgia, e dell’architettura degli edifici di<br />
culto. Questo cammino personale di fede<br />
e studio, che dura da anni, ed è ormai<br />
parte di me stesso, ha avuto una genesi<br />
quasi occasionale ma si è concretizzato<br />
negli ultimi sette anni della mia vita.<br />
Nel 2003 ebbi modo di conoscere il<br />
responsabile per la Diocesi di Nuoro dei<br />
Beni Culturali Ecclesiastici e dell’Arte<br />
Sacra Don Sebastiano Corrias, Sacerdote<br />
– artista della parrocchia del Comune<br />
di Ottana. In quell’occasione lavoravo al<br />
progetto di una nuova chiesa da edificarsi<br />
a Nuoro. Nei tanti incontri successivi,<br />
finalizzati a quell’opera, Don Corrias<br />
divenne per me una guida, un maestro<br />
che insegnò a capire con profonda<br />
sensibilità non solo l’estetica dello<br />
spazio sacro ma, in maniera profonda,<br />
l’importanza dei simboli liturgici<br />
interpreti delle verità mistiche del dogma<br />
Cristiano.<br />
Questi continui scambi di idee hanno<br />
stimolato la mia curiosità su tematiche<br />
che, due anni dopo, tramite il Master in<br />
progettazione e riprogettazione di Chiese<br />
organizzato dalla Facoltà di Architettura<br />
di Valle Giulia dell’Università degli Studi di<br />
Roma "<strong>La</strong> Sapienza" in collaborazione con<br />
la CEI, ho avuto il piacere di approfondire<br />
con sempre più partecipe consapevolezza.<br />
un recorregut<br />
i una exposició<br />
Sovint en els últims temps, durant<br />
l’estudi i la concepció de l’exposició<br />
sobre l’obra de Gaudí, he repassat la<br />
meva experiència personal d’estudi,<br />
d’aprofundiment, de coneixença de la<br />
litúrgia i de l’arquitectura dels edificis<br />
de culte. Aquest camí personal de fe i<br />
estudi, que dura des de fa anys i és ja<br />
part de mi mateix, ha tingut una gènesi<br />
quasi ocasional, però s’ha concretat en<br />
els últims set anys de la meva vida.<br />
El 2003 vaig tindre la possibilitat de<br />
conèixer el responsable en la Diòcesi de<br />
Nuoro dels Béns Culturals Eclesiàstics<br />
i de l’Art Sacre, el sacerdot Don<br />
Sebastiano Corrias, – artista de la<br />
parròquia de l’Ajuntament d’Ottana. En<br />
aquella ocasió treballava al projecte<br />
d’una nova església que s’havia d’edificar<br />
a Nuoro. Al llarg dels nombrosos<br />
encontres successius amb motiu<br />
d’aquella obra, Don Corrias va esdevenir<br />
per a mi una guia, un mestre que em va<br />
ensenyar a comprendre amb profunda<br />
sensibilitat no només l’estètica de<br />
l’espai sacre sinó, de manera profunda,<br />
la importància dels símbols litúrgics<br />
intèrprets de les veritats místiques del<br />
dogma cristià.<br />
Aquests continus intercanvis d’idees<br />
han estimulat la meva curiositat sobre<br />
temàtiques que, dos anys després,<br />
mitjançant el Màster en projectes<br />
d’esglésies organitzat per la Facultat<br />
d’Arquitectura de Valle Giulia de la Università<br />
degli Studi de Roma "<strong>La</strong> Sapienza" en<br />
Immagini dell'allestimento della mostra ad Alghero<br />
unu percursu<br />
una mostra<br />
A s’ispissu, in tempos reghentes, in s’interi<br />
de s’istùdiu e de s’ideatzione de sa relata<br />
a pitzu de s’òpera de Gaudí, apo torradu a<br />
ammentare s’esperièntzia personale mia de<br />
istùdiu, aprofundimentu, connoschèntzia<br />
de sa liturgia e de s’architetura de sos<br />
edifìtzios de cultu. Custa àndala personale<br />
de fide e istùdiu, chi durat dae annos, est<br />
comomai in intragnas mias etotu, e at tentu<br />
una gènesi belle ocasionale ma petzi in sos<br />
ùrtimos sete annos de sa vida mia, s’est<br />
acumprida. In su 2003 apo connotu su<br />
responsàbile de sa Diòtzesi de Nùgoro de<br />
sos Benes Culturales Ecclesiàsticos e de<br />
s’Arte <strong>Sagrada</strong>, Don Sebastiano Corrias,<br />
Preìderu – artista de sa parròchia de sa<br />
Comuna de Otzana. Tando traballaiat a su<br />
progetu de una crèsia noa de fraigare in<br />
Nùgoro. Sende chi nos semus adobiados<br />
bortas medas, pro su chi ateniat a custa<br />
òpera, Don Corrias fiat divènnidu pro me<br />
una ghia, unu mastru chi m’at insingiadu<br />
a cumprèndere cun sensibilidade funguda<br />
non feti s’estètica de su logu sagradu<br />
ma, a manera ìntima, s’importàntzia de<br />
sos sìmbulos litùrgicos chi mustrant sas<br />
veridades mìsticas de su dogma Cristianu.<br />
Custas cuncàmbias fitianas de ideas ant<br />
impèllidu sa curiosidade mia a pitzu de<br />
temàticas chi, duos annos a pustis, pro<br />
mèdiu de su Master de progetatzione e<br />
riprogetatzione de Crèsias ammaniadu dae<br />
sa Facultade de Architetura de Valle Giulia<br />
de s’Universidade de sos Istùdios de Roma<br />
"<strong>La</strong> Sapienza",e cun s’agiudu de sa CEI, apo<br />
tentu su praghere de aprofundire cun atinu<br />
My way<br />
to an exibition<br />
Often in recent times during the study<br />
and preparation of the exhibition of<br />
Gaudi’s works, I have worked my way<br />
through my own personal experience<br />
of study, deepening knowledge of the<br />
liturgy, and the architecture of these<br />
religious buildings. This very personal<br />
pathway of faith and study – which I<br />
must say has been proceeding for years<br />
now, and indeed has become a part of<br />
myself – had what I might call an almost<br />
occasional genesis but it has assumed<br />
more concrete form during the last seven<br />
years of my life.<br />
In 2003 I was privileged to meet the<br />
person responsible for the Diocese<br />
of Nuoro for Ecclesiastical Cultural<br />
Heritage and Sacred Art in the person of<br />
Don Sebastiano Corrias, a priest-artist<br />
of the Parish of Ottana. At the time I<br />
was working on the project for a new<br />
church to be built in Nuoro. In our many<br />
subsequent meetings, Don Corrias<br />
became for me a guide and a mentor,<br />
teaching me how to understand not only<br />
the aesthetics of sacred space but also<br />
the importance of liturgical symbols<br />
which are indeed the true interpreters of<br />
the mystic truths of the Christian faith.<br />
These exchanges of ideas stimulated<br />
my curiosity on these themes. Two<br />
years later, I was able to explore them<br />
more in depth, by participating in the<br />
post-graduate course in church design<br />
organized by the Faculty of Architecture<br />
of Valle Giulia of the "<strong>La</strong> Sapienza"<br />
25
26<br />
Durante gli anni romani ho avuto modo<br />
di imparare da insegnanti di altissimo<br />
livello, confrontarmi con colleghi, sull’arte<br />
sacra, sulla teologia, sulla liturgia, sul<br />
simbolismo e l’architettura degli edifici<br />
di culto. Conservo in particolare il ricordo<br />
di uno di questi docenti Monsignor<br />
Professor Carlo Chenis, Sottosegretario<br />
della Pontificia Commissione per i Beni<br />
Culturali Della Chiesa anche già Vescovo<br />
di Civitavecchia e Tarquinia: nelle sue<br />
lezioni Monsignor Chenis, ci invogliava<br />
alla comprensione del linguaggio,<br />
individuando nella forma e dunque<br />
nell’architettura la prima narrazione,<br />
una serie di codici percettivi, una prima<br />
agenzia educativa, prima ancora della<br />
parola.<br />
In sostanza gli insegnamenti sulla<br />
percezione dello spazio generarono<br />
le mie prime percezioni che formano<br />
e strutturano. Dal momento che<br />
l’architettura è un linguaggio è<br />
strutturato con un segno esterno<br />
ed un significato interno. Quindi, di<br />
conseguenza, come il concetto sta<br />
al termine linguistico così il pensiero<br />
architettonico sta alla struttura<br />
architettonica. <strong>La</strong> composizione<br />
architettonica è un racconto creato dalle<br />
forme della sua struttura.<br />
Monsignor Chenis amava ricordare una<br />
frase di Papa Paolo VI: quando costruisco<br />
una chiesa “racconto quello che capita<br />
tra Dio e l’umanità”.<br />
Gli studi e le sperimentazioni formavano<br />
l’idea di una progettazione che sgorgava<br />
da una continua ricerca culturale e da<br />
un canone in progress, una creazione<br />
formale con due piani comunicanti uno<br />
sensoriale e uno razionale.<br />
Una parte fondamentale di questa<br />
progettazione è l’evidenza, un’evidenza<br />
di tipo metafisico non la comune<br />
apparenza. Guardando il pilastroalbero<br />
di Gaudí, percepisco l’energia<br />
che configura quel determinato<br />
albero; Gaudí parte dall’albero ma con<br />
l’artifizio architettonico, frutto della sua<br />
genialità, ne coglie la sua resistenza e<br />
la sua estetica. <strong>La</strong> memoria culturale<br />
si trasforma, grazie all’immaginazione.<br />
creando un progetto significante una<br />
col·laboració amb la CEI, he tingut el plaer<br />
d’aprofundir d’una manera cada vegada més<br />
conscient.<br />
Durant els anys romans he tingut<br />
l’oportunitat d’aprendre de professors<br />
d’altíssim nivell, mesurant-me amb<br />
companys, sobre l’art sacre, sobre<br />
teologia, sobre la litúrgia, sobre el<br />
simbolisme i l’arquitectura dels edificis<br />
de culte.<br />
Conservo un record especial d’un<br />
d’aquests docents, Monsenyor Carlo<br />
Chenis, Subsecretari de la Comissió<br />
Pontifícia per els Béns Culturals de<br />
l’Església també Bisbe de Civitavecchia i<br />
Tarquinia: en les seves lliçons Monsenyor<br />
Chenis, ens animava a la comprensió del<br />
llenguatge, individuant en la forma i per<br />
tant en l’arquitectura, la primera narració,<br />
una sèrie de codis perceptius, una<br />
primera agència educativa, encara abans<br />
de la paraula.<br />
En conclusió, els ensenyaments sobre<br />
la percepció de l’espai van generar les<br />
meves primeres percepcions que formen<br />
i estructuren.<br />
Des del moment que l’arquitectura és<br />
un llenguatge, està estructurat amb<br />
un signe extern i un significat intern.<br />
En conseqüència, a l’igual que el<br />
concepte s’até al terme lingüístic, també<br />
el pensament arquitectònic s’até a<br />
l’estructura arquitectònica.<br />
<strong>La</strong> composició arquitectònica és un<br />
conte creat per les formes de la seva<br />
estructura. Monsenyor Chenis amava<br />
recordar una frase del Papa Pau VI: quan<br />
construeixo una església “conte el que<br />
succeeix entre Déu i la humanitat”.<br />
Els estudis i les experimentacions<br />
formaven la idea d’una projecció que<br />
brollava d’una contínua recerca cultural<br />
i d’un cànon in progress, una creació<br />
formal amb dos plans comunicants, un de<br />
sensorial i un de racional.<br />
Una part fonamental d’aquesta projecció<br />
és l’evidència, una evidència de tipus<br />
metafísic no la comúna aparença. Mirant<br />
el pilar en forma d’arbre de Gaudí,<br />
percebo l’energia que configura aquell<br />
determinat arbre. Gaudí parteix de l’arbre<br />
però amb l’artifici arquitectònic, fruit<br />
de la seva genialitat, n’agafa la seva<br />
semper prus mannu.<br />
In sos annos romanos apo imparadu dae<br />
insinnantes primorosos, cunfrontande·mi<br />
cun collegas, a pitzu de s’arte sagrada, de<br />
sa teologia, de sa liturgia, de su simbolismu<br />
e de s’architetura de sos edifìtzios de cultu.<br />
Mantèngio mescamente s’ammentu de unu<br />
de custos mastros, Mussennor Prof. Carlo<br />
Chenis, Sutasegretàriu de sa Pontifìtzia<br />
Cummissione pro sos Benes Culturales de<br />
sa Crèsia finas Pìscamu de Civitavecchia e<br />
Tarquinia: in sas letziones suas Mussennor<br />
Chenis, nos inditaiat a cumprèndere su<br />
limbàgiu, agatende in sa forma e duncas in<br />
s’architetura sa narratzione prima, una sèrie<br />
de còdighes pertzetivos, una prima agentzia<br />
educativa, galu prima de sa paràula. In<br />
sustàntzia, sos insinnamentos a pitzu de<br />
sa pertzetzione de su logu ingendrant sas<br />
primas pertzetziones mias chi formant<br />
e struturant. Sende chi s’architetura<br />
est unu limbàgiu est duncas istruturadu<br />
cun unu sinnu esternu e unu sinnificadu<br />
internu. Tando, de cunsighèntzia, comente<br />
su cuntzetu est in relata a su tèrmine<br />
linguìsticu, gasi su pensu architetònicu est<br />
in cunforma a s’istrutura architetònica.<br />
Sa cumpositzione architetònica est unu<br />
contadu chi protzedit dae sas formas de<br />
s’istrutura sua.<br />
A Mussennor Chenis l’agradaiat a<br />
ammentare una fràsia de Papa Pàulu VI:<br />
cando fràigo una crèsia “conto su chi<br />
acuntesset intre Deus e s’umanidade”.<br />
Sos istùdios e sas isperimentatziones<br />
daiant forma a s’idea de una progetatzione<br />
nàschida dae una chirca culturale e dae unu<br />
cànone sighidos, una creatzione formale<br />
cun duos pianos comunicativos unu de<br />
sentidu e unu de meledu. S’evidèntzia<br />
est una parte de fundamentu de custa<br />
progetatzione, evidèntzia chi est de tipu<br />
metafìsicu, no aparèntzia de cada die.<br />
Abbaidende su pilastru-àrbore de Gaudí, mi<br />
remiro s’energia chi distinghet cuddu àrbore<br />
etotu; Gaudí inghitzat dae s’àrbore ma cun<br />
s’estremagiogu architetònicu, resurtu de sa<br />
genialidade, nde collit s’aguantu e s’estètica<br />
suos. Sa memòria culturale si mudat, pro<br />
more de s’immaginatzione, ammaniende<br />
unu progetu de sinnificu e una narratzione<br />
chi previdit una sustàntzia e unu limbàgiu<br />
reguladu dae sas normas litùrgicas.<br />
University of Rome in collaboration<br />
with the CEI (the Italian Episcopal<br />
Conference).<br />
During the years spent in Rome, I was<br />
able to learn from the teaching of experts<br />
of exceptional level and to exchange<br />
views with other colleagues on sacred<br />
art, theology, liturgy, symbolism and the<br />
architecture of religious buildings.<br />
I particularly remember one of these<br />
mentors, that is Monsignor Professor<br />
Carlo Chenis, Undersecretary of the<br />
Pontifical Commission for Cultural<br />
Heritage of the Church and the former<br />
Bishop of Civitavecchia and Tarquinia:<br />
during his lessons Monsignor Chenis<br />
helped us understand visual language,<br />
identifying in form, hence in architecture,<br />
the initial narration, a series of codes of<br />
perception, the first source of education,<br />
even before words themselves.<br />
Basically these teachings on the<br />
perception of space generated my first<br />
understandings, those which give form<br />
and structure.<br />
Because architecture is a language and<br />
is structured by means of an external<br />
sign and an internal meaning. Hence,<br />
the concept is related to the word, just<br />
as architectural thought is related to<br />
architectonic structure.<br />
Architectural composition is a tale told by<br />
the forms of its structure.<br />
Monsignor Chenis liked to remind us of<br />
a phrase of Pope Paul VI: when I build<br />
a church “I am telling the tale of what<br />
occurs between God and Humanity”.<br />
Architectural design springs from ongoing<br />
cultural research and from a canon in<br />
progress, a formal creation with two<br />
communicating levels – one sensory and<br />
the other rational.<br />
A fundamental part of this design<br />
process consists in evidence, evidence<br />
of a metaphysical type, not common<br />
appearance. Looking at Gaudi’s pillartree,<br />
I perceive the energy marking that<br />
particular tree; Gaudí starts with the tree<br />
but with architectonic artifice, the fruit of<br />
his genius, he captures its strength and<br />
aesthetic nature. Thanks to imagination,<br />
cultural memory is transformed, creating<br />
a significant project, a narration whose
narrazione che prevede un contenuto<br />
e un linguaggio regolato dalle norme<br />
liturgiche. Questo tipo di narrazione<br />
supera questo paradigma, all’interno del<br />
racconto occorre comunicare l’ineffabile<br />
tramite l’esprimibile.<br />
L’architettura è esprimibile, con essa<br />
si possono creare forme di bellezza e<br />
di metafora che permettono di arrivare<br />
all’ineffabile, al Mistero.<br />
Il gioco della luce e la bellezza delle<br />
forme, tutti elementi necessariamente<br />
presenti in una chiesa, non sono una pura<br />
decorazione, ma creano la percezione<br />
dell’ineffabile e con la contemporaneità<br />
della liturgia “quello che capita tra Dio e<br />
l’umanità”.<br />
L’esempio di una composizione<br />
architettonica, si ritrova nelle quattro<br />
colonne disposte su pianta quadrata<br />
che sorreggono la cupola ed infine, nella<br />
lanterna dalla quale penetra la luce.<br />
<strong>La</strong> lanterna ha un’incredibile potenza<br />
simbolica, genera l’avvitamento a<br />
spirale verso il cielo, vortice che porta la<br />
comunità di fedeli raccolti sotto quella<br />
cupola verso un punto all’infinito.<br />
Negli ultimi miei tre anni di lavoro e<br />
studio alla <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>, nelle facciate<br />
del Tempio, nei suoi spazi e nelle sue<br />
forme riscoprivo ogni giorno la sensibilità<br />
dello spazio sacro, la bellezza delle forme,<br />
il gioco delle luci, i simbolismi liturgici e<br />
il linguaggio estrapolato da Gaudí dalle<br />
forme della natura, che in ogni porzione<br />
del Tempio, racconta al visitatore le<br />
vicende delle Sacre scritture.<br />
Nella facciata della Natività, la<br />
pietra perde il suo carattere statico<br />
e l’esplosione delle forme naturali<br />
trasmette il trionfo della vita, tutto il<br />
Creato gioisce per la nascita di Gesù .<br />
L’aula interna, con le colonne a doppio<br />
giro, i nodi, le volte fatte con intersezioni<br />
di paraboloidi e iperboloidi, creano uno<br />
spazio naturale che porta la luce dove un<br />
tempo nell’architettura c’erano le chiavi<br />
di volta, coinvolgendo l’umanità alla<br />
Comunione con Dio.<br />
<strong>La</strong> dedicazione dell’altare, del tempio<br />
della <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>, avvenuta<br />
domenica 7 di Novembre 2010 ad opera<br />
del Santo Padre Benedetto XVI, dal punto<br />
resistència i la seva estètica. <strong>La</strong> memòria<br />
cultural es transforma, gràcies a la<br />
imaginació, creant un projecte significant<br />
una narració que preveu un contingut<br />
i un llenguatge regulat per les normes<br />
litúrgiques. Aquest tipus de narració<br />
supera aquest paradigma, dins del conte<br />
cal comunicar l’inefable mitjançant<br />
l’expressable.<br />
L’arquitectura és expressable, amb<br />
ella es poden crear formes de bellesa<br />
i de metàfora que permeten arribar a<br />
l’inefable, al Misteri.<br />
El joc de la llum i la bellesa de les<br />
formes, tots elements necessariament<br />
presents en una església, no són una<br />
pura decoració, però creen la percepció<br />
de l’inefable i amb la contemporaneïtat<br />
de la litúrgia “allò que succeeix entre Déu<br />
i la humanitat”.<br />
L’exemple d’una composició<br />
arquitectònica, es retroba en les quatre<br />
columnes disposades sobre planta<br />
quadrada que subjecten la cúpula i per<br />
últim, en la llanterna des de la qual<br />
penetra la llum.<br />
<strong>La</strong> llanterna té una increïble potència<br />
simbòlica, genera el cargolament en<br />
espiral cap al cel, remolí que porta la<br />
comunitat de fidels reunits sota aquella<br />
cúpula cap a un punt a l’infinit.<br />
En els meus últims tres anys de treball<br />
i estudi en la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>, en les<br />
façanes del Temple, en el seus espais i<br />
en les seves formes redescobria cada<br />
dia la sensibilitat de l’espai sacre, la<br />
bellesa de les formes, el joc de les llums,<br />
els simbolismes litúrgics i el llenguatge<br />
extrapolat per Gaudí de les formes de la<br />
natura, que en cada porció del Temple,<br />
conta al visitant els esdeveniments de les<br />
Sagrades Escriptures.<br />
En la façana de la Nativitat, la pedra perd<br />
el seu caràcter estàtic i l’explosió de les<br />
formes naturals transmet el triomf de la<br />
vida, tot el Creat s’alegra pel naixement<br />
de Jesús.<br />
L’aula interna, amb les columnes de<br />
doble gir, els nusos, les voltes fetes<br />
amb interseccions de paraboloide i<br />
hiperboloide, creen un espai natural que<br />
porta la llum on abans en l’arquitectura<br />
hi havia les claus de volta, involucrant la<br />
Custa creze de narratzione bàrigat custu<br />
paràdigma, in intro de su contu tocat a<br />
comunicare su chi non faghet a contare pro<br />
mèdiu de su chi si podet espressare.<br />
S’architetura si podet espressare, cun issa<br />
si podent otènnere formas de bellesa e de<br />
metàfora chi permitint de lòmpere a su chi<br />
non faghet a contare, a su Mistèriu.<br />
Su giogu de sa lughe e sa bellesa de sas<br />
formas, totus elementos netzessàrios chi<br />
bi sunt in crèsia, non sunt un’ondradura<br />
mera, ma creant sa pertzetzione de<br />
su chi non faghet a contare e cun sa<br />
cuntemporaneidade de sa liturgia “su chi<br />
acontesset intre Deus e s’umanidade”.<br />
S’esempru de una cumpositzione<br />
architetònica si torrat a agatare in sas bator<br />
colunnas assentadas subra pianta cuadrada<br />
chi poderant su tzimbòriu e, in fines, in sa<br />
làntia dae sa cale intrat sa lughe. Sa làntia<br />
tenet una potèntzia simbòlica ispantosa,<br />
ingendrat s’avitamentu a ispirale cara a<br />
su chelu, mulinete chi nche giughet sa<br />
comunidade de fideles regortos in ie, suta<br />
cuddu tzimbòriu, fache a unu puntu in<br />
s’infinidu.<br />
In sos ùrtimos tres annos de traballu e<br />
de istùdiu in sa <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>, in sas<br />
fatzadas de su Tèmpiu, in sos ispàtzios e<br />
in sas formas suas, torraia a iscobèrrere<br />
die cun die sa sensibilidade de su logu<br />
sagradu, sa galania de sas formas, su giogu<br />
de sas lughes, sos simbolismos litùrgicos<br />
e su limbàgiu bogadu dae Gaudí dae sas<br />
formas de sa natura, chi in onni ungrone<br />
de su Tèmpiu, contat a chie lu bìsitat sos<br />
acadessimentos de sas Iscrituras <strong>Sagrada</strong>s.<br />
In sa fatzada de su Naschimentu, sa<br />
pedra perdet su caràtere istàticu suo e<br />
s’esplosione de sas formas naturales<br />
trasmitit su triunfu de sa vida, totu su<br />
Creadu gosat pro sa nàschida de Gesus.<br />
S’àula de intro, cun sas colunnas a giru<br />
dòpiu, sos nodos, sas bòvedas fatas<br />
cun intersetziones de parabolòides e<br />
iperbolòides, faghent un’ispàtziu naturale<br />
chi conduet sa lughe ue, in àteros tempos,<br />
in cussa architetura bi fiant sas craes<br />
de bòveda, ghiende s’umanidade a sa<br />
Comunione cun Deus.<br />
Sa dedicatzione de s’altare, de su tèmpiu<br />
de sa <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>, acuntèssida<br />
in dòminiga, su 7 de Santandria 2010,<br />
contents and language are governed by<br />
liturgical norms. This type of narration<br />
exceeds this paradigm, within the tale<br />
we must communicate the ineffable by<br />
means of what can be expressed.<br />
Since architecture can be expressed,<br />
with it, we can create forms of beauty<br />
and metaphor which allow us to approach<br />
the ineffable, the Mystery.<br />
The play of light and the beauty of form,<br />
all elements perforce present in a Church,<br />
are not mere decoration, but create the<br />
perception of the ineffable and together<br />
with liturgy narrate “what occurs<br />
between God and Man”.<br />
An example of architectural composition<br />
is given by the four columns set on a<br />
square base which support the dome and<br />
finally in the lantern window from which<br />
light penetrates.<br />
The lantern has incredible symbolic<br />
power, it generates the idea of a spiral<br />
reaching towards the sky, the vortex<br />
leading the community of the faithful<br />
gathered beneath that dome towards a<br />
point in infinity.<br />
During the last three years of my work<br />
and study at the <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>, in<br />
the facades of the Temple, in its spaces<br />
and forms, I discovered day by day the<br />
sensitivity of sacred space, the beauty<br />
of forms, the play of light, the liturgical<br />
symbolisms and the language extracted<br />
by Gaudi from the forms of nature which<br />
in each portion of the Temple narrate for<br />
the visitor the events of the Scriptures.<br />
In the Nativity Façade, stone loses its<br />
static character and the explosion of<br />
natural forms conveys the triumph of life,<br />
the whole of Creation expresses joy at<br />
the birth of Christ.<br />
The internal nave with its double set<br />
of columns, the nodes, the vaults with<br />
paraboloid and hyperboloid intersections,<br />
create a natural space which brings light<br />
where past architecture had keystones,<br />
engaging all humanity in Community<br />
with God.<br />
The dedication of the altar of the temple<br />
of the <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>, which took place<br />
on Sunday 7 November 2010 officiated<br />
by Pope Benedict XVI, marked a historic<br />
milestone for the Junta Constructora a<br />
27
di vista storico e progettuale, per la Junta<br />
Constructora rappresenta una tappa<br />
importantissima e una spinta ulteriore<br />
al completamente delle restanti opere<br />
nei prossimi 15 anni. Stiamo parlando di<br />
un’opera che continua da circa 125 anni.<br />
In questo periodo ci sono stati diversi<br />
avvenimenti: Gaudí ha studiato una<br />
nuova architettura, che creava non solo<br />
sulla carta, ma con i modelli; le sue<br />
carte e i suoi modelli nell’anno 1936<br />
sono stati bruciati, rotti ed in parte<br />
distrutti; l’équipe di progettazione<br />
attuale ha studiato, oserei dire quasi con<br />
metodologie proprie degli archeologi,<br />
questi frammenti rimasti; ha ricreato<br />
le forme, la loro composizione ed<br />
infine, andando dunque a riportare<br />
alla luce l’idea progettuale di Gaudí, la<br />
realizzazione strutturale del Tempio.<br />
L’esposizione sull’opera di Gaudí che<br />
verrà allestita ad Alghero, in un continuo<br />
narrativo, ripercorrerà questi avvenimenti<br />
e spiegherà l’opera dell’Architetto dai<br />
suoi studi preliminari, proseguendo<br />
attraverso le sue sperimentazioni e<br />
focalizzandosi, infine, sull’opera della<br />
<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> a Barcellona.<br />
L’allestimento illustrerà gli studi<br />
sulla natura, alla base del linguaggio<br />
espressivo di Gaudí, la sperimentazione<br />
nelle sue prime opere, la creazione<br />
delle forme proprie del Tempio con<br />
la materializzazione degli elementi<br />
costruttivi quali colonne, capitelli, volte,<br />
torri ecc.<br />
e l’unione di questi ultimi come<br />
nell’attuale composizione architettonica<br />
dell’opera.<br />
<strong>La</strong> mostra, per immagini e modelli<br />
a grandezza naturale del Tempio,<br />
ricreerà gli interni e darà al visitatore la<br />
percezione sensibile della ricerca e dello<br />
spazio creato dall’Architetto catalano.<br />
Le immagini accompagnate da testi e<br />
modelli riveleranno il codice di lettura<br />
del nuovo linguaggio compositivo. <strong>La</strong><br />
sperimentazione sulle prime opere<br />
condurrà il visitatore nel mondo formale<br />
degli elementi del Tempio.<br />
I modelli, a grandezza naturale della<br />
colonna a doppio giro, delle navate del<br />
tempio e delle volte paraboliche e i<br />
humanitat a la Comunió amb Déu.<br />
<strong>La</strong> dedicació de l’altar, del temple de<br />
la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>, va tindre lloc el<br />
diumenge 7 de novembre de 2010 per<br />
obra del Sant Pare Benet XVI, i des del<br />
punt de vista històric i projectual, per<br />
la Junta Constructora representa una<br />
etapa importantíssima i una empenta<br />
ulterior a l’acabament de les obres<br />
restants en els pròxims 15 anys. Estem<br />
parlant d’una obra que continua des de fa<br />
vora 125 anys.<br />
En aquest període hi ha hagut diversos<br />
esdeveniments: Gaudí ha estudiat una<br />
nova arquitectura, que creava no només<br />
sobre el paper, sinó també amb els<br />
models; els seus papers i els seu models<br />
l’any 1936 van ser cremats, trencats i en<br />
part destruïts; l’equip de projecció actual<br />
ha estudiat, m’atreviria a dir quasi amb<br />
metodologies pròpies dels arqueòlegs,<br />
els fragments que van quedar; ha recreat<br />
les formes, la seva composició i per<br />
últim, ha tornat doncs a portar a la llum<br />
la idea projectual de Gaudí, la realització<br />
estructural del Temple.<br />
L’exposició sobre l’obra de Gaudí<br />
que s’enllestirà a l’Alguer, en un<br />
continu narratiu, recorrerà aquests<br />
esdeveniments i explicarà l’obra de<br />
l’Arquitecte des dels seus estudis<br />
preliminars, prosseguint a través de les<br />
seves experimentacions i focalitzant-se,<br />
per últim, sobre l’obra de la <strong>Sagrada</strong><br />
<strong>Família</strong> a Barcelona.<br />
L’enllestiment il·lustrarà els estudis<br />
sobre la natura, en la base del llenguatge<br />
expressiu de Gaudí, l’experimentació<br />
en les seves primeres obres, la creació<br />
de les formes pròpies del Temple<br />
amb la materialització dels elements<br />
constructius com ara columnes, capitells,<br />
voltes, torres, etc, i la unió d’aquests<br />
últims com en l’actual composició<br />
arquitectònica de l’obra.<br />
<strong>La</strong> mostra, per imatges i models a<br />
grandesa natural del Temple, recrearà els<br />
interiors i donarà al visitant la percepció<br />
sensible de la recerca i de l’espai creat<br />
per l’Arquitecte català.<br />
Les imatges acompanyades per<br />
textos i models revelaran el codi de<br />
lectura del nou llenguatge compositiu.<br />
pro more de su Papa Santu Beneditu<br />
XVI, dae su puntu de annotu istòricu e<br />
progetuale, pro sa Junta Constructora est<br />
unu momentu de importu desempladu e<br />
un’impèllida in prus pro acabare sas òperas<br />
chi abbarrant de fàghere in àteros 15<br />
annos. Semus faeddende de un’òpera chi<br />
sighit dae pagu prus o mancu 125 annos.<br />
In custu perìodu bi sunt istados paritzos<br />
acadessimentos: Gaudí at istudiadu<br />
un’architetura noa, non feti in paperi,<br />
ma cun plastico. Sos paperis suos e sos<br />
plàsticos suos, in s’annu 1936, los ant<br />
brusiados, segados e belle destruidos;<br />
su grupu de progetatzione de oe in die at<br />
istudiadu, e m’atrivo a lu nàrrere, cun fainas<br />
de archeòlogos, custos resuzos abbarrados;<br />
at torradu sas formas, sa compositzione<br />
issoro e in fines, torrende a vida noa s’idea<br />
de progetu de Gaudí, at acumpridu sa<br />
realizatzione istruturale de su Tèmpiu.<br />
S’espositzione a pitzu de s’òpera de Gaudí<br />
chi at a èssere ammaniada in S’Alighera,<br />
in unu continuum narrativu, at a torrare a<br />
mentovare custos acadessimentos e at a<br />
acrarire s’òpera de s’Architetu, moende dae<br />
sos istùdios preliminares suos, sighende<br />
pro mèdiu de sas isperimentatziones suas e<br />
dende prus atentu, in fines, a s’òpera de sa<br />
<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> in Bartzellona.<br />
S’ammàniu at a isvelare sos istùdios a<br />
pitzu de sa natura, chi sunt a sa base<br />
de su limbàgiu espressivu de Gaudí,<br />
s’isperimentatzione in sas òperas<br />
suas de pitzinnia, sa creatzione de sas<br />
formas pròpias de su Tèmpiu cun sa<br />
materializatzione de sos elementos<br />
costrutivos che a colunnas, capitellos,<br />
bòvedas, turres etc. e s’unione de custos<br />
ùrtimos comente in sa compositzione<br />
architetònica de s’òpera de oe in die.<br />
Sa mostra, cun màgines e mollos a<br />
mannària naturale de su Tèmpiu, at a<br />
torrare a fàghere sos internos e at a dare a<br />
chie lu bìsitat s’idea cuncreta de sa chirca<br />
e de s’ispàtziu creadu dae s’Architetu<br />
catalanu.<br />
Sas figuras acumpagiadas dae testos<br />
e mollos ant a isvelare su còdighe de<br />
letura de su limbàgiu compositivu nou.<br />
S’isperimentatzione a pitzu de sas òperas<br />
de pitzinnia at a conduire su bisitadore in<br />
su mundu formale de sos elementos de su<br />
key and a decisive thrust towards the<br />
completion of the remaining works over<br />
the next 15 years. We are looking at a<br />
work which has been ongoing for about<br />
125 years.<br />
In this period several events took place:<br />
Gaudí devoted himself to a new form of<br />
architecture, which he created not only<br />
on paper but also by means of models;<br />
in 1936, his papers and models were<br />
burnt, broken and in part destroyed; the<br />
present-day design team has investigated<br />
- I might almost say following the<br />
methods of archaeologists - the<br />
fragments which have survived; it has recreated<br />
the forms, their composition and,<br />
by resurrecting Gaudi’s design idea, it has<br />
continued the building of the Temple.<br />
The exhibition on Gaudi’s work which will<br />
be organised at Alghero, in an unbroken<br />
narrative thread, will examine these<br />
events and interpret the architect’s<br />
works starting from his preliminary<br />
studies, proceeding to his forms of<br />
experimentation and focusing finally on<br />
the <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> in Barcelona.<br />
The exhibition will illustrate Gaudi’s<br />
studies on nature, the basis of his<br />
expressive language, the experimentation<br />
of his early works, the creation of the<br />
forms of the Temple with examples of<br />
construction elements such as columns,<br />
capitals, vaults, towers etc., and uniting<br />
them<br />
in the current architectural composition<br />
of the work.<br />
The exhibition, based on images and fullsize<br />
models of the Temple, will re-create<br />
some internal features and give visitors<br />
the sensory perception of the search<br />
for and creation of space as seen by the<br />
Catalan architect.<br />
The images accompanied by texts and<br />
models will provide a key for interpreting<br />
his new compositional language. The<br />
experimentation of his early works will<br />
help visitors understand the formal world<br />
of the Temple’s elements.<br />
The full-size models of the doubletwisted<br />
column, the naves and the<br />
parabolic vaults and the scale models of<br />
the towers and the catenary arches and<br />
pinnacles will give material form to the<br />
29
30<br />
modelli in scala, delle torri degli archi<br />
catenari e di pinnacoli materializzeranno<br />
il codice architettonico del progettista.<br />
<strong>La</strong> mostra si concluderà in una vera e<br />
propria “cappella” che ricreerà, con<br />
stampe, video e con un modello in scala<br />
del Tempio, lo spazio sacro attuale.<br />
Ad aprire la cappella, l’immagine del<br />
nuovo portone della facciata della Gloria<br />
della <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>.<br />
Attualmente la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> ha due<br />
facciate ultimate, quella della Natività e<br />
quella della Passione, nei prossimi anni<br />
verrà completa la facciata della Gloria.<br />
Al centro della facciata della Gloria<br />
nell’ultimo anno è stato posizionato il<br />
portone principale del Tempio, in cui sono<br />
state incise parti del Padre Nostro in 50<br />
lingue compreso il sardo.<br />
Tutta l’architettura di Gaudí nella<br />
<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> ha sempre un significato<br />
che va oltre il puro aspetto formale visivo,<br />
nella progettazione dell’edificio di culto<br />
l’Architetto si sforza di dialogare con i<br />
suoi committenti (Il popolo di Dio e Dio<br />
stesso). Il codice è estratto dalla natura<br />
ed il messaggio cristiano inciso sulla<br />
pietra, unito ai simboli, accompagna lo<br />
spirito umano alla Comunione con Dio.<br />
Gaudí ha investigato la natura e le sue<br />
forme, per creare un linguaggio, un<br />
modo di comunicare anche teologico con<br />
Dio. Quando si costruisce un edificio,<br />
in particolare una chiesa di queste<br />
dimensioni, non bisogna solo progettare<br />
lo spazio, ma comunicare il pathos, la<br />
trascendenza.<br />
Chi lavora alla <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> ricevendo<br />
il grande messaggio scritto 125 anni fa,<br />
ha un richiamo: la sensazione di avere un<br />
contatto con Gaudí , una percezione che<br />
eleva il lavoro degli architetti a vera e<br />
propria missione, come se fossero guidati<br />
nel compimento dell’idea, per offrire alla<br />
vista del mondo la forza di quest’uomo ed<br />
il suo impegno per la nuova architettura e<br />
il suo nuovo stile.<br />
Sette anni fa, quando entrai nella<br />
<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>, per la prima volta, con<br />
quella che sarebbe diventata mia moglie,<br />
sentii subito che sarei stato parte della<br />
grande squadra del Tempio.<br />
L’experimentació sobre les primeres<br />
obres conduirà el visitant al món formal<br />
dels elements del Temple.<br />
Els models, a grandesa natural de la<br />
columna de doble gir, de les naus del<br />
temple i de les voltes parabòliques i els<br />
models a escala, de les torres dels arcs<br />
catenaris i de pinacols materialitzaran el<br />
codi arquitectònic del projectista.<br />
<strong>La</strong> mostra es conclourà en una veritable<br />
i pròpia capella que recrearà, amb<br />
publicacions, vídeos i amb un model a<br />
escala del Temple, l’espai sagrat actual.<br />
Obrint la capella, la imatge del nou portal<br />
de la façana de la Glòria de la <strong>Sagrada</strong><br />
<strong>Família</strong>.<br />
Actualment la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> té dues<br />
façanes ultimades, la de la Nativitat i<br />
la de la Passió, en els pròxims anys es<br />
completarà la façana de la Glòria.<br />
Al centre de la façana de la Glòria l’últim<br />
any ha estat col·locat el portal principal<br />
del Temple, en què van ser tallades parts<br />
del Pare Nostre en 50 llengües comprès<br />
el sard. Tota l’arquitectura de Gaudí en la<br />
<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> té sempre un significat<br />
que va més enllà del pur aspecte formal<br />
visiu, en la projecció de l’edifici de culte<br />
l’Arquitecte s’esforça per dialogar amb<br />
els seus comitents (el poble de Déu i Déu<br />
mateix). El codi s’extrau de la natura i el<br />
missatge cristià tallat sobre la pedra, unit<br />
als símbols, acompanya l’esperit humà a<br />
la Comunió amb Déu.<br />
Gaudí ha investigat la natura i les<br />
seves formes, per crear un llenguatge,<br />
un mode de comunicar també teològic<br />
amb Déu. Quan es construeix un edifici,<br />
en particular una església d’aquestes<br />
dimensions, no cal només projectar<br />
l’espai, sinó comunicar el pathos, la<br />
transcendència. Qui treballa a la <strong>Sagrada</strong><br />
<strong>Família</strong> rebent el gran missatge escrit<br />
fa 125 anys, té una crida: la sensació<br />
de tenir un contacte amb Gaudí , una<br />
percepció que eleva el treball dels<br />
arquitectes a veritable missió, com si<br />
fossin guiats en l’acabament de la idea,<br />
per a oferir a la vista del món la força<br />
d’aquest home i el seu compromís en la<br />
nova arquitectura i el seu nou estil.<br />
Fa set anys, quan vaig entrar en la<br />
<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>, per la primera vegada,<br />
Tèmpiu. Sos mollos a mannària naturale<br />
de sa colunna a giru dòpiu, de sas navadas<br />
de su tèmpiu e de sas bòvedas parabòlicas<br />
e sos plàsticos in iscala, de sas turres de<br />
sos arcos catenàrios e de pinnàculos ant a<br />
materializare su còdighe architetònicu de<br />
su progetista.<br />
Sa mostra at a concluire in una “capella”<br />
mera e sìnchera chi at a reprodùere, cun<br />
imprentas, vìdeos e cun unu plàsticu in<br />
iscala de su Tèmpiu, s’ispàtziu sagradu de<br />
oe in die. In s’intrata de sa capella, b’est sa<br />
figura de su portale nou de sa fatzada de sa<br />
Glòria de sa <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>.<br />
A dies de oe, sa <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> tenet<br />
duas fatzadas acabadas, cudda de su<br />
Naschimentu e cudda de sa Passione, in sos<br />
annos imbenientes at èssere congruida sa<br />
fatzada de sa Gloria.<br />
In mesu a sa fatzada de sa Glòria, s’annu<br />
coladu, ant postu su portale printzipale de<br />
su Tèmpiu, ue ant iscritu partes de su Babbu<br />
Nostru in 50 limbas, su sardu incluidu. Totu<br />
s’architetura de Gaudí in sa <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />
tenet semper unu sinnificadu chi bàrigat<br />
sa forma visiva ebbia, in sa progetatzione<br />
de s’edifìtziu de cultu s’Architetu punnat a<br />
arresonare cun sos commitentes suos (Su<br />
pòpulu de Deus e Deus etotu). Su còdighe<br />
protzedit dae sa natura e su messàgiu<br />
cristianu iscritu in sa pedra, aunidu a sos<br />
sìmbulos, acumpàngiat s’ispìritu umanu a sa<br />
Comunione cun Deus. Gaudí at compidadu<br />
sa natura e sas formas suas, pro imbentare<br />
unu limbàgiu, una manera finas teològica<br />
de comunicare cun Deus. Cando si fràigat<br />
un’edifìtziu, prus a notu una crèsia de<br />
custa mannària, non tocat feti a progetare<br />
s’ispàtziu, ma a comunicare su pathos, sa<br />
trascendèntzia.<br />
Chie traballat a sa <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> retzende<br />
su messàgiu mannu iscritu como 125 annos,<br />
dat unu messàgiu: su sentidu de intrare<br />
in cuntatu cun Gaudí, una percetzione<br />
chi mudat su traballu de sos architetos a<br />
missione mera e sìnchera, comente chi<br />
siant ghiados in su cumprimentu de s’idea,<br />
pro ofèrrere a sa vista de su mundu sa<br />
fortza de custu òmine e s’impinnu suo pro<br />
s’architetura noa e s’istile nou suo.<br />
Sete annos a como, cando fia intradu<br />
in sa <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>, pro sa prima<br />
borta, cun cussa chi posca est divènnida<br />
architect’s language.<br />
The show concludes with a “chapel”<br />
which will re-create by means of prints,<br />
video-clips and a scale model of the<br />
Temple, the current sacred space.<br />
Opening the show, the image of the new<br />
great door of the Glory Facade of the<br />
<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>.<br />
At the present time, the <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />
has two completed façades, the Nativity<br />
and the Passion, while the Glory Façade<br />
is currently under construction and will<br />
be completed in the coming years.<br />
At the centre of the façade, the main<br />
portal to the Temple has been recently<br />
installed, with inscriptions from the<br />
Lord’s Prayer in 50 languages, including<br />
sardinian.<br />
Gaudi’s whole architecture in the<br />
<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> has a significance which<br />
goes well beyond the pure visual formal<br />
aspect. In the design of the church he<br />
sought to establish a dialogue with the<br />
faithful and the Lord. The language<br />
he uses is taken from nature and the<br />
message of Christ cut into stone,<br />
together with other symbols, leads the<br />
human spirit to communion with God.<br />
Gaudí investigated nature and its multiple<br />
forms to create a language, a method of<br />
communication, also in the theological<br />
sense, with God. When constructing<br />
a religious building, especially one of<br />
this size, it is necessary not only to<br />
design space, but also to convey pathos,<br />
transcendence.<br />
Those working on the <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>,<br />
perceiving the great message launched<br />
125 years ago, feel they are in contact<br />
with Gaudi, a perception which raises<br />
the work of the architects to a true<br />
mission, as if they were guided in the<br />
implementation of this idea, to offer to<br />
the eyes of the world the primal force of<br />
this man and his commitment for a new<br />
architecture and a new style.<br />
Seven years ago when I first entered the<br />
<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>, with the woman who<br />
was to become my wife, I immediately<br />
felt that I too would become part of the<br />
great team dedicated to the Temple.<br />
From a technical point of view, the<br />
work site and the “technical workshop”
Dal punto di vista tecnico il cantiere e<br />
“l’officina tecnica” sono un laboratorio<br />
di Architettura ed ingegneria. <strong>La</strong> ricerca<br />
e la realizzazione dell’opera di Gaudí,<br />
sono aggiornate con lo studio delle<br />
metodologie attualmente più avanzate, in<br />
un continuo aggiornamento dei progetti.<br />
Una fabbrica di questo tipo sperimenta in<br />
primis l’evoluzione dei tempi e dei metodi;<br />
Oggi la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> dimostra<br />
l’innovazione delle tecniche realizzative e<br />
progettuali;<br />
anche questo è parte del messaggio<br />
trasmesso da Gaudí testimone e<br />
interprete del suo tempo:<br />
l’uomo tramite le innovazioni<br />
tecnologiche e stilistiche del proprio<br />
tempo, comunica ancora oggi<br />
che “<strong>La</strong> natura è la più straordinaria<br />
espressione di Dio parte fondamentale<br />
dello spazio sacro che è il racconto di<br />
quello che capita tra Dio e l’umanità”.<br />
amb la que després seria estat la meva<br />
dona, vaig sentir de seguida que seria<br />
part del gran equip del Temple.<br />
Des del punt de vista tècnic l’obra<br />
i “el taller tècnic” són un laboratori<br />
d’Arquitectura i enginyeria. <strong>La</strong> recerca<br />
i la realització de l’obra de Gaudí,<br />
estan ajornades amb l’estudi de<br />
les metodologies actualment més<br />
avançades, en un continu ajornament<br />
dels projectes. Una fàbrica d’aquest tipus<br />
experimenta in primis l’evolució dels<br />
temps i dels mètodes.<br />
Avui la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> demostra la<br />
innovació de les tècniques realitzatives<br />
i projectuals; també això és part del<br />
missatge transmès per Gaudí testimoni<br />
i intèrpret del seu temps: l’home<br />
mitjançant les innovacions tecnològiques<br />
i estilístiques del propi temps, comunica<br />
encara avui que “<strong>La</strong> natura és la més<br />
extraordinària expressió de Déu, part<br />
fonamental de l’espai sagrat que és la<br />
narració d’allò que succeeix entre Déu i la<br />
humanitat”.<br />
mugere mia, mi fia abbigiadu chi luego<br />
essere intradu in sa grandu iscuadra de<br />
su Tèmpiu. Dae su puntu de vista tècnicu<br />
su cantieri e “s’oficina tècnica” sunt unu<br />
laboratòriu de Architetura e ingegneria.<br />
Sa chirca e s’acumprida de s’òpera de<br />
Gaudí, sunt postas a die cun s’istùdiù de<br />
sas metodològias prus avantzadas, in<br />
unu renou sighidu de sos progetos. Una<br />
fàbrica de custu tipu isperimentat in primis<br />
s’evolutzione de sos tempos e de sos<br />
mètodos. Oe sa <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> mustrat<br />
s’innovatzione de sas tècnicas realizativas<br />
e progetuales;<br />
finas custu est parte de su messàgiu<br />
trasmìtidu dae Gaudí testimòngiu e<br />
intèrprete de su tempus suo:<br />
s’òmine pro mèdiu de sas innovatziones<br />
tecnològicas e istilìsticas de su tempus<br />
suo, comùnicat galu oe chi “Sa natura est<br />
s’espressada de Deus prus desemplada e<br />
parte fundamentale de s’ispàtziu sagradu<br />
chi est su contadu de su chi acuntessit intre<br />
Deus e s’umanidade”.<br />
are a laboratory of architecture and<br />
engineering. Research and realization<br />
of Gaudi’s work have been updated<br />
through study of today’s most advanced<br />
methodologies, with continuing updating<br />
of the projects. Any “factory” of this<br />
type experiments first and foremost with<br />
the evolution of time and method.<br />
Today, the <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> demonstrates<br />
the innovation in design and construction<br />
techniques.<br />
This too is part of the message handed<br />
down to us by Gaudí, testimonial and<br />
interpreter of his times. Through the<br />
technological and stylistic innovations<br />
of his time, man continues to express<br />
the message that “Nature is the most<br />
extraordinary expression of God, a<br />
fundamental part of sacred space which<br />
tells the tale of all that occurs between<br />
God and Humanity”.<br />
31
32<br />
Vita e opere di Gaudí<br />
un architetto<br />
del suo tempo<br />
Antoni Gaudí è l’architetto spagnolo più<br />
importante del XX secolo.<br />
Dedito allo studio e al perfezionamento<br />
dell’architettura nell’arco di tutta la<br />
sua vita, è autore di opere difficili da<br />
classificare, caratterizzate da un forte<br />
impatto visivo e ingegno costruttivo.<br />
Di fatto, ogni sua opera è un’esemplare<br />
lezione di architettura, che tiene in<br />
considerazione la funzionalità, il comfort<br />
e la decorazione, alla ricerca di un habitat<br />
migliore per l’essere umano.<br />
<strong>La</strong> sua opera abbraccia tutti i tipi di<br />
costruzione, da palazzi a case, chiese,<br />
scuole, monumenti o giardini, per i<br />
quali disegna anche mobili, pavimenti,<br />
lampade o vetrine affidandosi sempre a<br />
forme e materiali diversi, poiché Gaudí<br />
non si ripete mai nelle sue opere, sia<br />
come architetto sia come ingegnere,<br />
progettista o urbanista cercando di<br />
proporre soluzioni innovative e, in<br />
particolar modo, pratiche.<br />
Gaudí vive fra la metà del XIX secolo e<br />
il primo quarto del XX secolo, periodo<br />
che coincide con una fase di grandi<br />
cambiamenti sociali a livello mondiale,<br />
sia per quanto riguarda il panorama<br />
politico che quello scientifico, tecnologico<br />
e culturale, soprattutto nell’arte e<br />
nell’architettura.<br />
Nonostante il contesto in costante<br />
trasformazione, Gaudí crea un’opera<br />
personale, senza immedesimarsi in<br />
nessuna delle tendenze o delle correnti<br />
a lui contemporanee, mettendo in<br />
risalto la sua assoluta convinzione sul<br />
fatto che originalità sia sinonimo di<br />
ritorno alle origini.<br />
un arquitecte<br />
del seu temps<br />
Antoni Gaudí és l’arquitecte espanyol<br />
més important del segle XX. Dedicat<br />
a l’estudi i al perfeccionament de<br />
l’arquitectura al llarg de tota la seva vida,<br />
és autor d’obres difícils de classificar,<br />
caracteritzades pel seu fort impacte<br />
visual i enginy constructiu. De fet,<br />
cada obra seva és una lliçó exemplar<br />
d’arquitectura, que té en consideració la<br />
funcionalitat, el confort i la decoració, a<br />
la recerca d’un habitat millor per l’ésser<br />
humà. <strong>La</strong> seva obra comprèn tot tipus<br />
de construcció, des de palaus a cases,<br />
esglésies, escoles, monuments o jardins,<br />
per als quals dissenya també mobles,<br />
paviments, llums o vitrines confiant<br />
sempre en formes i materials diferents,<br />
ja que Gaudí no es repeteix mai en les<br />
seves obres, tant com a arquitecte que<br />
com a enginyer, projectista o urbanista.<br />
Intenta, en efecte, proposar solucions<br />
innovadores i, de manera especial,<br />
pràctiques.<br />
<strong>La</strong> seva vida ocupa la segona meitat<br />
del segle XIX i el primer quart del segle<br />
XX i coincideix amb una fase de grans<br />
transformacions socials a nivell mundial,<br />
tant pel que fa al panorama polític com<br />
científic, tecnològic i cultural, sobretot en<br />
l’art i en l’arquitectura. Tot i el context en<br />
constant transformació, Gaudí crea una<br />
obra personal, sense identificar-se amb<br />
cap de les tendències o de les corrents<br />
que li eren contemporànies, posant de<br />
relleu la seva absoluta convicció sobre el<br />
fet que l’originalitat significa tornar als<br />
orígens.<br />
un’architetu de su<br />
tempus suo<br />
Antoni Gaudí est s’architetu ispagnolu<br />
de prus importu de su de XX sèculos.<br />
Impinnadu in s’istùdiu e in su<br />
perfetzionamentu de s’architetura pro<br />
totu sa vida sua, est autore de òperas<br />
difìtziles a classifìcare, caraterizadas<br />
dae unu efetu visivu forte e ingegnu<br />
costrutivu. A beru, onni òpera sua est<br />
una letzione esemplare de architetura,<br />
chi leat in cunsideru sa funzionalidade,<br />
su confort e sa decoradura, in sa chirca<br />
de un habitat prus bonu pro s’èssere<br />
umanu. S’òpera sua abbratzat totu sas<br />
crezes de costrutzione, dae palatzos a<br />
domos, crèsias, iscolas, monumentos o<br />
giardinos, pro sos cales disinnat finas<br />
mobìlia, pamentos, làntias o bidrieras<br />
acumandande_si semper a formas e<br />
materiales diferentes, ca Gaudí non<br />
si repitet mai in sas òperas suas, siat<br />
comente architetu siat come ingegneri,<br />
progetista o urbanista. Chircat, difatis,<br />
de propònnerre solutziones noas e, in<br />
manera particulare, pràticas.<br />
Issu bivet intre su de XIX séculos e su<br />
primu cuartu de su de XX sécolos, est<br />
a nàrrere in unu tempus de mudadas<br />
sotziales mannas a livellu mondiale, siat<br />
pro su chi atenet a su panorama polìticu<br />
siat a cussu sientìficu, tecnològicu e<br />
culturale, mescamente in s’arte e in<br />
s’architetura. Nointames su cuntestu<br />
chi mudaiat a manera costante, Gaudí<br />
creat un’òpera personale, sena intrare,<br />
in totu, in peruna tenta o currente<br />
contemporànea a isse, ponende in<br />
craru sa cunvintzione assoluta subra s’<br />
originalidade, chi, pro issu, bolet nàrrere<br />
a torrare a sas orìgines.<br />
Rossend CASANOVA - Daniel Girault MIRACLE<br />
An architect<br />
of his time<br />
Antoni Gaudí was the greatest Spanish<br />
architect of the 20th century. He devoted<br />
the whole of his life to studying and<br />
perfecting architecture and created<br />
works that are difficult to pigeon-hole,<br />
marked as they are by striking visual<br />
impact and constructive ingenuity. We<br />
may say that each of his works is a lesson<br />
in architecture, which takes into account<br />
function, comfort and decoration, in the<br />
quest for a better habitat for human<br />
beings. His work encompasses all types<br />
of construction, from apartment buildings<br />
to detached houses, churches, schools,<br />
monuments or gardens, for which he also<br />
designed the furniture, floors, lights or<br />
showcases, always exploring different<br />
forms and materials, because Gaudí<br />
never repeated himself in his creations,<br />
either as an architect or as an engineer,<br />
designer or urban planner. He always<br />
strove to propose innovative solutions<br />
placing emphasis on functionality.<br />
His life spanned half of the 19th century<br />
and the first quarter of the 20th, a period<br />
of momentous social changes worldwide,<br />
across the realms of politics, science,<br />
technology and culture, especially art and<br />
architecture. In this fluctuating context,<br />
Gaudí’s work was unmistakably personal,<br />
not aligned with any of the trends or<br />
movements of his time. He was always<br />
spurred on by the absolute conviction<br />
that originality consists in returning to<br />
the origin.
Infanzia<br />
e studi<br />
Antoni Gaudí i Cornet nasce il 25 giugno<br />
1852 a Reus, una città del sud della<br />
Catalogna, la zona con il più alto tasso<br />
di imprenditorialità della Spagna e che,<br />
a quell’epoca, era in piena rivoluzione<br />
industriale. è qui che trascorre<br />
l’infanzia, a contatto con la natura ed<br />
il mar Mediterraneo. Tra il 1860 e il<br />
1869 compie gli studi primari presso<br />
l’Instituto Colegio de los Escolapios di<br />
Reus, distinguendosi in materie quali<br />
la geometria e l’aritmetica. Allo stesso<br />
tempo riceve una formazione tradizionale,<br />
religiosa e umanista e si avvicina al<br />
mestiere di calderaio insieme con il<br />
padre, che gli insegnerà a lavorare su tre<br />
dimensioni.<br />
I primi anni della vita di Gaudí coincidono<br />
con una grande instabilità dal punto di<br />
vista politico in Spagna che culmineranno<br />
con l’esilio della regina Isabella II<br />
nel 1868, mentre la Catalogna può<br />
invece trarre beneficio da un ambiente<br />
politicamente tranquillo, che favorisce<br />
quello sviluppo industriale il cui apice<br />
arriverà con la cosiddetta febre d’or, un<br />
periodo di guadagni facili e veloci, che<br />
si concluderà nel 1885 con la recessione<br />
economica e il dilagare della fillossera.<br />
Infància<br />
i estudis<br />
Antoni Gaudí i Cornet neix el 25 de juny<br />
de 1852 a Reus, una ciutat al sud de<br />
Catalunya, la zona amb l’índex més alt<br />
d’empresaris d’Espanya i que, aleshores,<br />
estava en plena revolució industrial. Aquí<br />
transcorre la infància, en contacte amb<br />
la natura i el Mar Mediterrani. Entre el<br />
1860 i el 1869 fa els estudis primaris a<br />
l’Institut Col·legi dels Escolapis de Reus,<br />
destacant en assignatures tals com la<br />
Geometria i l’Aritmètica. Al mateix temps<br />
rep una formació tradicional, religiosa i<br />
humanista i s’apropa a l’ofici de calderer<br />
junt amb el pare, que li ensenyarà a<br />
treballar en tres dimensions.<br />
Els primers anys de la vida de Gaudí<br />
coincideixen amb una gran inestabilitat<br />
des del punt de vista polític a Espanya,<br />
tant que s’arriba a l’exili de la reina Isabel<br />
II el 1868. Catalunya, al contrari, gaudeix<br />
d’un ambient políticament tranquil,<br />
que afavoreix el desenvolupament<br />
industrial l’apogeu del qual arribarà<br />
amb l’anomenada febre d’or, un període<br />
d’entrades simples i ràpides, però que<br />
conclourà el 1885, amb un retrocés<br />
econòmic i la plaga de la fil·loxera.<br />
Pitzinnia<br />
e istùdios<br />
Antoni Gaudí i Cornet naschet su 25<br />
làmpadas de su 1852 a Reus, una tzitade<br />
in su sud de sa Catalùnia, sa zona cun su<br />
derrama prus artu de imprenditorialidade<br />
de s’Ispagna, a su tempus de sa<br />
rivolutzione industriale. Est inoghe chi<br />
colat sa pitzinnia, a contatu cun sa natura<br />
e su Mare Mediterràneu. Intre su 1860<br />
e su 1869 cumprit sos istùdios primàrios<br />
in s’Institutu Colegio de los Escolapios<br />
de Reus, annoditende_si in matèrias<br />
comente sa Geometria e s’Aritmètica. A<br />
su matessi tempus retzit una formatzione<br />
traditzionale, religiosa e umanista e<br />
s’acùrtziat a s’arte de ramenàrgiu paris<br />
cun su babbu, chi l’at a insinnare a<br />
traballare cun sas tres dimensiones.<br />
Sos primos annos de sa vida de Gaudí<br />
cumbinant cun unu avolotu mannu de<br />
su ghetu polìticu in Ispagna, tantu chi si<br />
lompet a su disterru de sa reina Isabel II<br />
in su 1868. Sa Catalùnia, a cuncàmbiu,<br />
godit de un’istadu polìticu chietu, chi<br />
favoresset cuddu isvilupu industriale<br />
sa punta de su cale at a lòmpere cun sa<br />
chi si narat febre d’or, unu perìodu de<br />
intradas sémplitzes e lestras, ma chi at<br />
a acabare in su 1885, cun unu torrare a<br />
segus in s’economia e cun su dannu de sa<br />
filòssera in sas campagnas.<br />
Childhood and<br />
education<br />
Antoni Gaudí i Cornet was born on 25<br />
June 1852 in Reus, a town in the south of<br />
Catalonia, the most lively entrepreneurial<br />
area of Spain, which at the time was at<br />
the height of its industrial revolution. This<br />
is where he spent his childhood, in contact<br />
with nature and the Mediterranean sea.<br />
Between 1860 and 1869 he pursued his<br />
primary studies at the Instituto Colegio<br />
de los Escolapios of Reus, where he<br />
excelled in subjects such as geometry and<br />
arithmetic. In the meantime, he received<br />
a traditional religious and classical<br />
education, and his father started to train<br />
him in the coppersmith trade, teaching him<br />
to work in three dimensions.<br />
In the early years of Gaudí’s life, Spain<br />
was embroiled in political strife, which<br />
culminated with the exile of Queen Isabel<br />
II in 1868. Catalonia, on the contrary,<br />
enjoyed a stable political climate,<br />
conducive to industrial development,<br />
which peaked with the so-called gold<br />
fever, la febre d’or, a period of rapidly<br />
growing wealth, which would come to an<br />
end in 1885, when an economic downturn<br />
struck, together with the scourge of the<br />
phylloxera vineyard pest.<br />
33
34<br />
1<br />
2 3<br />
4<br />
1. Il palazzo dell’Università di<br />
Barcellona, costruito da Elies<br />
Rogent (1821-1897) tra il 1863<br />
e il 1868, nel nuovo Eixample<br />
(ampliamento) della città<br />
2. Disegno dell’Eixample di<br />
Barcellona progettato da Ildefons<br />
Cerdà<br />
3. <strong>La</strong> cascata monumentale<br />
del Parco della Ciutadela,<br />
progettata da Josep Fontseré e<br />
alla cui realizzazione interviene<br />
in modo decisivo Gaudí, sia nella<br />
concezione architettonica sia<br />
nella parte decorativa<br />
4. Sezione trasversale<br />
del progetto di aula magna<br />
universitaria presentato da Gaudí<br />
per la tesi di laurea.<br />
Reial Càtedra Gaudí. UPC<br />
1. L’edifici de la Universitat<br />
de Barcelona, construït per Elies<br />
Rogent (1821-1897) entre el 1863<br />
i el 1868, al nou Eixample de la<br />
ciutat.<br />
2. Disseny de l’Eixample de<br />
Barcelona projectat per Ildefons<br />
Cerdà<br />
3. <strong>La</strong> cascada monumental del<br />
Parc de la Ciutadella, projectada<br />
per Josep Fontseré i a la<br />
realització de la qual intervé de<br />
manera decisiva Gaudí, tant en la<br />
concepció arquitectònica com en<br />
la part decorativa<br />
4. Secció transversal<br />
del projecte d’aula magna<br />
universitària presentat per Gaudí<br />
per a la tesi de llicenciatura. Reial<br />
Càtedra Gaudí. UPC<br />
1. Su palatzu de s’Universidade<br />
de Bartzellona, fraigadu dae Elies<br />
Rogent (1821-1897) intre su 1863<br />
e su 1868, in su Eixample nou<br />
(ampliamentu) de sa tzitade.<br />
2. Disinnu de s’Eixample<br />
de Bartzellona progetadu dae<br />
Ildefons Cerdà.<br />
3. S’istrampu monumentale<br />
de su Parcu de sa Ciutadela,<br />
progetadu dae Josep Fontseré<br />
e a s’acumprida de su cale<br />
intervenit in manera detzisiva<br />
Gaudí, siat pro su chi atenet a sa<br />
cuntzetzione architetònica siat in<br />
sa parte decorativa.<br />
4. Setzione trasversale de<br />
su progetu de aula magna<br />
universitària presentadu dae<br />
Gaudí pro sa tesi de laùrea.<br />
Reial Càtedra Gaudí. UPC<br />
1. The Barcelona University<br />
building, designed by Elies<br />
Rogent (1821-1897) built between<br />
1863 and 1868, in the Eixample<br />
(extension) district of the city.<br />
2. Map of the Barcelona<br />
Eixample, designed by Ildefons<br />
Cerdà<br />
3. The monumental cascade<br />
in the Parc de <strong>La</strong> Ciutadella,<br />
designed by Josep Fontseré and<br />
in whose realisation Gaudí played<br />
an important role, both as to<br />
architectural conception and in<br />
the decorations<br />
4. Cross-section of the project<br />
for a University lecture hall<br />
presented by Gaudí as his final<br />
dissertation.<br />
Reial Càtedra Gaudí. UPC
I primi lavori<br />
universitari<br />
Nel 1869, a soli 17 anni, Gaudí si<br />
trasferisce a Barcellona per formarsi<br />
come architetto. Dopo essersi iscritto da<br />
esterno all’ Instituto de Enseñanza Media<br />
per frequentare i corsi di Elementi di<br />
fisica e Storia naturale, passa alla Facoltà<br />
di Scienze dell’Università di Barcellona<br />
e, nel 1873, si prepara ad entrare nella<br />
Scuola Provinciale d’Architettura,<br />
alla quale accederà due anni dopo. In<br />
quegli anni Barcellona assiste ad un<br />
processo dinamico di modernizzazione:<br />
risale infatti al 1860 l’inizio dei lavori di<br />
demolizione delle mura che cingevano la<br />
città, che sono il preludio alla costruzione<br />
dell’Eixample (Ampliamento), una grande<br />
espansione urbana progettata da Ildefons<br />
Cerdá (1815-1876), che determina<br />
l’attuale struttura della città.<br />
è un momento di fermento sociale<br />
durante il quale il giovane Gaudí<br />
progressista in sintonia con i movimenti<br />
del suo tempo, porta a termine diversi<br />
lavori per la Obrera Mataronense, la<br />
prima cooperativa operaia della Spagna,<br />
con sede a Mataró, una città industriale<br />
del litorale catalano. Nello stesso<br />
periodo, per pagare i propri studi inizia<br />
a lavorare come disegnatore per gli<br />
architetti Leandre Serrallach (1837-1890),<br />
Francesc de Paula del Villar (1829-1901) e<br />
il capomastro Josep Fontseré (1829-<br />
1897), proprio nel momento in cui si<br />
occupa dell’urbanizzazione del Parque<br />
de la Ciudadela, dove Gaudí dà il suo<br />
contributo con disegni monumentali di<br />
una balaustra, dello scarico delle acque<br />
e dell’inferriata che cinge il recinto. Il 15<br />
marzo 1878, una volta concluso il periodo<br />
di formazione e dopo aver presentato il<br />
progetto di un’aula magna universitaria<br />
come lavoro finale del percorso<br />
universitario, Gaudí consegue il titolo<br />
ufficiale di architetto e inaugura, poco<br />
dopo, il proprio studio.<br />
Els primers treballs<br />
universitaris<br />
El 1869, a només 17 anys, Gaudí es<br />
trasllada a Barcelona per formar-se com<br />
a arquitecte. Després de matricularse<br />
com a no assistent a l’Institut<br />
d’Ensenyament Mitjà per a fer els cursos<br />
d’Elements de Física i Història Natural,<br />
passa a la Facultat de Ciències de la<br />
Universitat de Barcelona i, el 1873, es<br />
prepara per a entrar a l’Escola Provincial<br />
d’Arquitectura, a la qual accedirà dos<br />
anys després. En aquells anys Barcelona<br />
assisteix a un procés dinàmic de<br />
modernització: el 1860 havien començat<br />
a demolir les muralles que envoltaven<br />
la ciutat donant pas a la construcció de<br />
l’Eixample, una gran expansió urbana<br />
projectada per Ildefons Cerdá (1815-<br />
1876), que determina l’actual estructura<br />
de la ciutat.<br />
És un moment d’agitació social durant<br />
el qual Gaudí, com a jove progressista i<br />
en sintonia amb els moviments del seu<br />
temps, porta a terme diversos treballs<br />
per a <strong>La</strong> Obrera Mataronense, la primera<br />
cooperativa obrera d’Espanya, amb seu<br />
a Mataró, una ciutat del litoral català i<br />
activa des del punt de vista industrial. Al<br />
mateix temps, per a pagar-se els estudis,<br />
comença a treballar com a dissenyador<br />
per als arquitectes Leandre Serrallach<br />
(1837-1890), Francesc de Paula del<br />
Villar (1829-1901) i el capatàs Josep<br />
Fontseré (1829-1897), precisament quan<br />
s’ocupa de la urbanització del Parc de<br />
la Ciutadella, on Gaudí contribueix amb<br />
dissenys monumentals d’una balustrada,<br />
del desguàs i de la reixa que envolta<br />
el recinte. El 15 de març de 1878, una<br />
vegada conclòs el període de formació<br />
i després d’haver presentat el projecte<br />
d’una aula magna universitària com a<br />
treball final de carrera, Gaudí obté el<br />
títol oficial d’arquitecte i inaugura, poc<br />
després, el seu propi estudi.<br />
Sos primos traballos<br />
universitàrios<br />
In su 1869, a 17 annos, Gaudí tramudat<br />
a Bartzellona pro istudiare a architetu.<br />
A pustis de s’èssere iscritu sena<br />
frecuentare a s’Instituto de Enseñanza<br />
Media pro sos cursos de Elementos<br />
de Fìsica e Istòria Naturale, colat<br />
a sa Facultade de Iscièntzias de<br />
s’Universidade de Bartzellona e, in<br />
su 1873, si parat a intrare in s’Iscola<br />
Provintziale de Architetura, in sa cale<br />
at a cumintzare duos annos a pustis.<br />
A cussos annos Bartzellona bivet unu<br />
protzessu dinàmicu de modernizatzione:<br />
in su 1860 aiant inghitzadu a nd’imbolare<br />
sas murallas chi chinghiant sa tzitade,<br />
dende cumintzu a su fràigu de s’Eixample<br />
(Ampliamentu), un’espansione urbana<br />
manna progetada dae Ildefons Cerdá<br />
(1815-1876), chi apostivigat s’istrutura<br />
atuale de sa tzitade.<br />
Est unu momentu de pelea sotziale in su<br />
cale Gaudí, in calidade de progressista<br />
giòvanu a cunsonu cun sos movimentos<br />
de su tempus suo, acabat mansiones<br />
medas pro <strong>La</strong> Obrera Mataronense, sa<br />
prima cooperativa operaja de Ispagna,<br />
cun sede a Mataró, una tzitade de sa<br />
costera catalana e ativa dae su puntu de<br />
annotu industriale. A su matessi tempus,<br />
pro si pagare sos istùdios suos, inghitzat<br />
a traballare comente disegnadore pro sos<br />
architetos Leandre Serrallach (1837-<br />
1890), Francesc de Paula del Villar (1829-<br />
1901) e su cabumastru Josep Fontseré<br />
(1829-1897), in su matessi tempus in<br />
su cale si ocupat de s’urbanizatzione de<br />
su Parque de la Ciudadela, in ue Gaudí<br />
donat su contributu suo cun disinnos<br />
monumentales de una balaustra, de<br />
s’iscàrrigu de sas abbas e de sa ferrada<br />
chi chinghet sa corte. Su 15 martzu<br />
1878, una borta acabadu su periodu de<br />
formatzione e a pustis àere presentadu<br />
su progetu de un’aula magna universitària<br />
comente traballu de acabu de su cursu<br />
universitàriu, Gaudí cunsighit su tìtulu<br />
ufitziale de architetu e inchìngiat, luego,<br />
s’istùdiu suo.<br />
Early works during his<br />
university years<br />
In 1869, when he was only 17, Gaudí<br />
moved to Barcelona to study architecture.<br />
After enrolling as a non-attending student<br />
at the Instituto de Enseñanza Media for<br />
the Courses of Elements of Physics and<br />
Natural History, he transferred to the<br />
Faculty of Sciences of Barcelona University<br />
and, in 1873, prepared for admission to the<br />
Provincial School of Architecture, which he<br />
entered two years later. In those years, a<br />
process of dynamic modernisation was in<br />
full swing in Barcelona: in 1860 the old city<br />
walls started to be demolished, to enable<br />
construction of the Eixample (Extension),<br />
a large urban expansion programme<br />
designed by Ildefons Cerdá (1815-1876),<br />
which gave the city its current structure.<br />
This was a time of social unrest,<br />
during which Gaudí, as a young man of<br />
progressive leanings, attuned with the<br />
movements of his times carried out various<br />
works for the Obrera Mataronense, the<br />
first worker’s cooperative in Spain, based<br />
in Mataró a town on the Catalan coast<br />
with thriving industrial activity. At the<br />
same time, to pay for his studies, he also<br />
started to work as a draughtsman for<br />
architects Leandre Serrallach (1837-<br />
1890) and Francesc de Paula del Villar<br />
(1829-1901) and for master builder<br />
Josep Fontseré (1829-1897), who at the<br />
time was designing the layout of the<br />
Parque de la Ciudadela, to which Gaudí<br />
contributed with the monumental design<br />
of a balustrade, the rainwater discharge<br />
system and the entrance gates. On 15<br />
March 1878, after concluding his studies<br />
and presenting the project for a university<br />
main lecture hall as his final dissertation<br />
Gaudí gained the official qualification of<br />
architect, and soon after opened his own<br />
practice.<br />
35
36<br />
Gaudí e le opere<br />
di gioventù<br />
I primi lavori di Gaudí come architetto<br />
sono caratterizzati dall’allontanamento<br />
dalle composizioni classiche e dalla<br />
ricerca di soluzioni innovative nelle<br />
tipologie storicistiche, soprattutto<br />
dell’arte islamica, con un tentativo<br />
evidente di combinare l’esotico con il<br />
moderno. Sono tre le opere che spiccano<br />
nell’architettura spagnola del momento:<br />
la Casa Vicens (1883-1888) e i Padiglioni<br />
della tenuta Güell (1884-1887) a<br />
Barcellona, e la villa “El Capricho” (1883-<br />
1885) a Comillas.<br />
Tutte e tre le opere sono una<br />
testimonianza di questa prima fase<br />
della sua architettura, dove i materiali<br />
svolgono un ruolo predominante: il<br />
mattone come elemento di costruzione<br />
dalla grande plasticità, le ceramiche<br />
smaltate come elementi decorativi e<br />
la forgia come elemento strutturale ed<br />
ornamentale.<br />
A ciò si unisce la ricerca dell’ordine dei<br />
volumi esterni e degli spazi interni, per i<br />
quali crea mobilio ed elementi funzionali<br />
davvero ingegnosi.<br />
Fin da questi progetti, Gaudí si allontana<br />
dalla tradizione accademica imposta<br />
dalle scuole di Architettura di Madrid<br />
e Barcellona, esplorando nuovi metodi<br />
costruttivi e decorativi. In questo modo,<br />
l’arco parabolico e il trencadís ceramico<br />
diventeranno rispettivamente la forma<br />
architettonica che si ripercuoterà in tutta<br />
la sua produzione successiva e l’elemento<br />
plastico più rotondo con cui ricoprirà le<br />
superfici ondulate della sua architettura.<br />
Gaudí i les obres<br />
de joventut<br />
Els primers treballs de Gaudí com<br />
a arquitecte es caracteritzen per<br />
l’allunyament de les composicions<br />
clàssiques i per la recerca de solucions<br />
innovadores en les tipologies<br />
historicistes, sobretot de l’art islàmica,<br />
amb un intent evident de combinar<br />
l’exotisme amb la modernitat. Són tres<br />
les obres que destaquen en l’arquitectura<br />
espanyola del moment: la Casa Vicens<br />
(1883-1888) i els Pavellons de la finca<br />
Güell (1884-1887) a Barcelona, i la vila “El<br />
Capricho” (1883-1885) a Comillas.<br />
Les tres obres representen aquesta<br />
primera fase de la seva arquitectura,<br />
on els materials juguen un paper<br />
predominant: el maó com a element<br />
de construcció de gran plasticitat, les<br />
ceràmiques esmaltades com a elements<br />
decoratius i la forja com a element<br />
estructural i ornamental.<br />
A tot això cal afegir un ordre recercat<br />
dels volums externs i els espai interns,<br />
per als quals crea els mobles i elements<br />
funcionals realment enginyosos.<br />
Ja des d’aquests projectes, Gaudí<br />
s’allunya de la tradició acadèmica<br />
imposada per les Escoles d’Arquitectura<br />
de Madrid i Barcelona, explorant nous<br />
mètodes constructius i decoratius.<br />
D’aquesta manera, l’arc parabòlic<br />
i el trencadís ceràmic esdevindran<br />
respectivament la forma arquitectònica<br />
que repercutirà en tota la seva producció<br />
successiva i l’element plàstic més<br />
rodó amb què recobrirà les superfícies<br />
ondulades de la seva arquitectura.<br />
Gaudí e sas òperas<br />
de gioventude<br />
Sos primos traballos de Gaudí comente<br />
architetu sunt piessinnados dae<br />
s’istesiamentu dae sas compositziones<br />
clàssicas e dae sa chirca de solutziones<br />
innovativas in sas tipologias istoricistas,<br />
mescamente dae s’arte islàmica, cun una<br />
tentada ladina de cumbinare s’esòticu<br />
cun su modernu. Sunt tres sas òperas chi<br />
s’annòditant in s’architetura ispagnola<br />
de su momentu: sa Casa Vicens (1883-<br />
1888) e sos Padigliones de su Finca Güell<br />
(1884-1887) a Bartzellona, e sa villa “El<br />
Capricho” (1883-1885) a Comillas.<br />
Totu sas tres òperas presentant custa<br />
prima fase de s’architetura sua, in ue sos<br />
materiales tenent unu ruolu de primore:<br />
su matone comente elementu de fràigu<br />
plàsticu meda, sas tzeràmicas ismaltadas<br />
comente elementos de ondra e su<br />
ferru comente elementu istruturale ed<br />
ornamentale.<br />
A custu si annanghet un’òrdine<br />
piessinnadu de sos volùmenes de fora<br />
e sos logos de intro, pro sos cales creat<br />
sa mobìlia e elementos funtzionales de<br />
ingegnu verdaderu.<br />
Giai dae custos progetos, Gaudí si nch’<br />
istesiat dae sa traditzione acadèmica<br />
imposta dae sas Iscolas de Architetura<br />
de Madrid e Bartzellona, chirchende<br />
mètodos de fràigu e decorativos noos.<br />
In custa manera, s’arcu parabòlicu e su<br />
trencadís tzeràmicu ant a divènnere, de<br />
pare a pare, sa forma architetònica chi<br />
s’at a agatare in totu sa produtzione sua<br />
imbeniente e s’elementu plàsticu prus<br />
tundu cun su cale at a cobèrrere sas<br />
superfìtzes a undas de s’architetura sua.<br />
Gaudí’s works as<br />
a young architect<br />
Gaudí’s works as a young architect are<br />
marked by a distancing from classic<br />
compositions and the search for<br />
innovative solutions of historical type,<br />
especially in Islamic art, with a clear<br />
attempt to combine the exotic with the<br />
modern. In particular, three of his works<br />
stand out in the Spanish architectural<br />
scene of the times: Casa Vicens (1883-<br />
1888) and the Pavilions for the Güell<br />
estate (1884-1887) in Barcelona, and villa<br />
“El Capricho” (1883-1885) at Comillas.<br />
These three works exemplify this first<br />
phase of his architectural production,<br />
where materials play the leading<br />
role: brick used as a highly versatile<br />
construction element, glazed ceramics as<br />
decorative elements and wrought iron as<br />
a structural and ornamental element.<br />
This is matched by a well-thought out<br />
arrangement of external volumes and<br />
internal spaces for which he created the<br />
furnishings together with truly ingenious<br />
functional elements.<br />
Already in these projects, we see<br />
Gaudí moving away from the academic<br />
tradition imposed by the Schools of<br />
Architecture of Madrid and Barcelona,<br />
exploring new methods of construction<br />
and decoration. The parabolic arch and<br />
the ceramic trencadís (mosaic) would<br />
become respectively the architectural<br />
form marking all his future works and the<br />
plastic element covering the undulated<br />
surfaces of his architecture.
1. Nelle cupole e nei camini<br />
dei Padiglioni della Finca Güell,<br />
Gaudí usa per la prima volta il<br />
trencadís, una composizione<br />
a base di frammenti di ceramica.<br />
Oggi questi edifici sono la<br />
sede della Real Càtedra Gaudí,<br />
dedicata allo studio e alla<br />
documentazione dell’opera<br />
dell’architetto.<br />
Institut Amatller d’Art Hispànic.<br />
Arxiu Mas<br />
2. <strong>La</strong> Casa Vicens è tuttora una<br />
residenza privata e, pur avendo<br />
perduto una parte del giardino<br />
progettato da Gaudí, negli interni<br />
conserva ancora la decorazione<br />
originale dell’architetto.<br />
Institut Amatller d’Art Hispànic.<br />
Arxiu Mas<br />
3. <strong>La</strong> casa di Díaz de Quijano,<br />
nella località di Comillas, fu<br />
battezzata «Villa El Capricho»<br />
dagli abitanti del posto per le<br />
forme e i colori della costruzione.<br />
Nel 1988 furono restaurati i<br />
gravi danniche aveva subito;<br />
attualmente ospita un ristorante.<br />
Institut Amatller d’Art Hispànic.<br />
Arxiu Mas<br />
1. En les cúpules i en les<br />
xemeneies dels Pavellons de<br />
la Finca Güell, Gaudí usa per<br />
la primera vegada el trencadís,<br />
una composició a base de<br />
fragments de ceràmica. Avui<br />
aquests edificis són la seu de la<br />
Real Càtedra Gaudí, dedicada a<br />
l’estudi i a la documentació de<br />
l’obra de l’arquitecte. Institut<br />
Amatller d’Art Hispànic.<br />
Arxiu Mas<br />
2. <strong>La</strong> Casa Vicens és avui en<br />
dia una residència privada i, tot<br />
i haver perdut una part del jardí<br />
projectat per Gaudí, els interiors<br />
conserven encara la decoració<br />
original de l’arquitecte. Institut<br />
Amatller d’Art Hispànic.<br />
Arxiu Mas<br />
3. <strong>La</strong> casa de Díaz de Quijano,<br />
en la localitat de Comillas, va<br />
ser batejada «Villa El Capricho»<br />
pels habitants del lloc a causa<br />
de les formes i els colors de<br />
la construcció. El 1988 van ser<br />
restaurats els greus danys que<br />
havia patit; actualment acull un<br />
restaurant.<br />
Institut Amatller d’Art Hispànic.<br />
Arxiu Mas<br />
1. In sos tzimbòrios e in sos<br />
copulinos de sos Padigliones de<br />
sa Finca Güell, Gaudí impreat<br />
pro sa prima bia su trencadís,<br />
una composizione a base de<br />
cantos de tzeràmica. Oe custos<br />
edifìtzios sunt sa sea de sa<br />
Real Càtedra Gaudí, dedicada a<br />
s’istùdiu e a sa documentatzione<br />
de s’òpera de s’architetu.<br />
Institut Amatller d’Art Hispànic.<br />
Arxiu Mas<br />
2. Sa Casa Vicens est galu<br />
oe una residèntzia privada e,<br />
finas aende perdidu una parte<br />
de su giardinu progetadu dae<br />
Gaudí, a intro cunservat galu<br />
sa decoratzione originale de<br />
s’architetu.<br />
Institut Amatller d’Art Hispànic.<br />
Arxiu Mas<br />
3. Sa casa de Díaz de Quijano,<br />
in sa localidade de Comillas,<br />
fiat batijada «Villa El Capricho»<br />
dae sa gente de su logu pro<br />
sas formas e sos colores de su<br />
fràigu. In su 1988 fiant istados<br />
restaurados sos dannos graes chi<br />
aiat tentu; a su presente b’at unu<br />
ristorante.<br />
Institut Amatller d’Art Hispànic.<br />
Arxiu Mas<br />
1. In the domes and chimneys<br />
of the Finca Güell, Gaudí used<br />
for the first time trencadís, a<br />
mosaic composition made of<br />
ceramic shards. Today, these<br />
buildings are the seat of the Real<br />
Càtedra Gaudí, (Royal Gaudí<br />
Chair) a centre for the study and<br />
documentation of the architect’s<br />
work.<br />
Institut Amatller d’Art Hispànic.<br />
Arxiu Mas<br />
2. Casa Vicens is still today a<br />
private residence, and although<br />
it has lost part of the garden<br />
designed by Gaudí, its interior<br />
still preserves the architect’s<br />
original decoration.<br />
Institut Amatller d’Art Hispànic.<br />
Arxiu Mas<br />
3. The house of Díaz de<br />
Quijano, in the Comillas locality,<br />
was dubbed «Villa El Capricho»<br />
by the locals on account of its<br />
design and colours. In 1988 it<br />
underwent restoration since it<br />
had been severely damaged.<br />
Currently, it serves as a<br />
restaurant.<br />
Institut Amatller d’Art Hispànic.<br />
Arxiu Mas<br />
1 2<br />
3<br />
37
38<br />
Eusebi Güell<br />
e il rinascimento<br />
della cultura catalana<br />
Gli ultimi 30 anni del XIX secolo sono<br />
caratterizzati sia in Europa sia in<br />
America, da un periodo di esaltazione dei<br />
valori nazionali: i paesi più industrializzati<br />
entrano in competizione per mostrare<br />
il proprio potere politico, sociale,<br />
commerciale ed artistico. è la fase delle<br />
Esposizioni universali come quella di<br />
Parigi nel 1889, in occasione della quale<br />
viene costruita la Torre Eiffel. Questo<br />
è anche un periodo contrassegnato<br />
da contrasti sociali che si riversano<br />
nell’architettura: si verificano ingenti<br />
movimenti migratori, come quelli che<br />
portano al concentrarsi delle popolazioni<br />
operaie in edifici dalle condizioni precarie,<br />
e si rafforza la borghesia industriale che<br />
incoraggia la costruzione di residenze<br />
urbane, di vacanze o semplicemente<br />
di spazi dediti al tempo libero o alle<br />
attività balneari. L’apogeo delle grandi<br />
città coincide con il miglioramento delle<br />
infrastrutture, quali l’ampliamento<br />
della rete ferroviaria, l’istallazione di<br />
nuovi sistemi di illuminazione elettrica,<br />
il potenziamento delle flotte per il<br />
trasporto di passeggeri e merci, la<br />
connessione della rete telefonica tra<br />
città o l’invenzione di nuovi sistemi di<br />
navigazione, come il sottomarino.<br />
Quegli anni, in Catalogna, coincidono<br />
con un periodo di ripresa ed esaltazione<br />
della cultura nazionale, noto col<br />
nome di Renaixença, Rinascimento,<br />
che culmina nel 1888 quando si tiene<br />
a Barcellona la prima Esposizione<br />
universale spagnola. <strong>La</strong> partecipazione<br />
di Gaudí sarà marginale: un progetto non<br />
realizzato di restauro del Comune e la<br />
sistemazione del Pabellón de la Compañía<br />
Transatlántica che era stato utilizzato<br />
nell’Exposición Marítima di Cadice<br />
l’anno precedente. Uno dei personaggi<br />
del momento, conosciuto per la sua<br />
vasta cultura e formazione, è Eusebi<br />
Güell, un industriale del settore tessile<br />
stabilitosi a Barcellona e molto attivo<br />
in società. Futuro mecenate di Gaudí e<br />
suo principale cliente, gli commissiona la<br />
costruzione del Palacio Güell (1886-1888),<br />
senza dubbio la residenza più moderna e<br />
suntuosa della città a quell’epoca.<br />
Eusebi Güell<br />
i el renaixement<br />
de la cultura catalana<br />
En els últims 30 anys del segle XIX, tant<br />
a Europa com a Amèrica, s’assisteix a un<br />
període d’exaltació dels valors nacionals<br />
i els països més industrialitzats entren<br />
en competició per mostrar el propi poder<br />
polític, social, comercial i artístic. És<br />
la fase de les exposicions universals<br />
com la de París el 1889, en ocasió de<br />
la qual es construeix la Torre Eiffel. Al<br />
mateix temps es tracta d’un moment<br />
caracteritzat per contrastos socials que<br />
es plasmen en l’arquitectura: es donen<br />
grans moviments migratoris, com els que<br />
porten a concentrar-se a les poblacions<br />
obreres en edificis amb condicions<br />
precàries, i es reforça la burgesia<br />
industrial que anima la construcció de<br />
residències urbanes, per passar l’estiu<br />
o simplement espais dedicats al lleure,<br />
com balnearis. L’apogeu de les grans<br />
ciutats coincideix amb la milloria de les<br />
infraestructures, com l’ampliació de<br />
la xarxa ferroviària, la instal·lació de<br />
nous sistemes d’il·luminació elèctrica,<br />
l’augment de naus per al transport de<br />
passatgers i mercaderies, la connexió<br />
de la xarxa telefònica entre ciutats o la<br />
invenció de nous sistemes de navegació<br />
com el submarí.<br />
Aquells anys, a Catalunya, coincideixen<br />
amb un període de represa i exaltació<br />
de la seva cultura. Es parla, en efecte,<br />
de <strong>La</strong> Renaixença, que acaba el 1888,<br />
quan a Barcelona s’organitza l’Exposició<br />
Universal, la primera a Espanya. <strong>La</strong><br />
participació de Gaudí serà marginal: un<br />
projecte no realitzat de restauració de<br />
l’ajuntament i l’arranjament del Pavelló<br />
de la Companyia Transatlàntica que<br />
s’havia utilitzat a l’Exposició Marítima de<br />
Cadis l’any anterior.<br />
Un dels personatges del moment,<br />
conegut per la seva àmplia cultura i<br />
formació, és Eusebi Güell, un industrial<br />
del sector tèxtil establert a Barcelona<br />
i molt actiu socialment. Futur mecenes<br />
de Gaudí i el seu principal client, li<br />
encarrega la construcció del Palau Güell<br />
(1886-1888), sense dubte la residència<br />
més moderna i sumptuosa de la ciutat en<br />
aquella època.<br />
Eusebi Güell<br />
e sa renàschida<br />
de sa cultura catalana<br />
In sos ùrtimos 30 annos de su de XIX<br />
sèculos, siat in Europa siat in Amèrica, si<br />
abbàidat a unu perìodu de afortiamentu<br />
de sos valores natzionales e sos paisos<br />
prus industrializados intrant a trivas pro<br />
mustrare su podere polìticu, sotziale,<br />
cummertziale e artìsticu issoro. Est su<br />
tempus de sas espositziones universales<br />
comente cudda de Parigi in su 1889,<br />
cando si fràigat sa Torre Eiffel. A su<br />
matessi ghetu est un’ora piessinada<br />
dae cuntrastos sotziales chi si bident<br />
finas in s’architetura: b’at movimentos<br />
migratores mannos, comente cuddos chi<br />
nche leant a cuntzentrare sa populatzione<br />
operaja in fràigos in cunditziones malas,<br />
e afortiende·si sa burghesia industriale<br />
chi incoragit su fràigu de residèntzias<br />
urbanas, pro bi passare s’istade o cun<br />
semplitzidade logos pro su tempus<br />
lìberu, comente pro sos bàngios in mare.<br />
S’apogeu de sas tzitades mannas s’adòbiat<br />
cun su megioru de sas infrastruturas, cale<br />
s’ampliamentu de sa retza ferroviària,<br />
s’istallatzione de sistemas noos de<br />
illuminatzione elètrica, s’aumentu de<br />
naves pro trasportare passigeris e<br />
mertzes, sa connessione de sa retza<br />
telefònica intre tzitades o s’imbentu de<br />
sistemas noos de navigatzione comente su<br />
sutamarinu. Cussos annos, in Catalogna,<br />
adòbiant cun unu perìodu de istrantagiada<br />
e afortiamentu de sa cultura sua. Si<br />
faeddat, difatis, de <strong>La</strong> Renaixença, chi<br />
acabat in su 1888, cando a Bartzellona<br />
s’organizat l’Exposición Universal, sa<br />
prima in Ispagna. Sa partetzipatzione de<br />
Gaudí at a èssere minore: unu progetu<br />
de annou de sa comuna sena acunpridu<br />
e sa sistematzione de su Pabellón de la<br />
Compañía Transatlántica chi fiat istadu<br />
impreadu in s’ Exposición Marítima de<br />
Caditze s’annu antepostu. Unu de sos<br />
personàgios de su momentu, connotu pro<br />
sa cultura e formatzione manna sua, est<br />
Eusebi Güell, un’industriale de su setore<br />
tèssile andadu a bìvere a Bartzellona e<br />
ativu meda in sa sotziedade. Su chi at<br />
èssere su metzenate de Gaudí e cliente<br />
printzipale suo, li cumandat su fràigu de su<br />
Palacio Güell (1886-1888), sena duda sa<br />
residèntzia prus moderna e de importu de<br />
sa tzitade in cussos tempos.<br />
Eusebi Güell<br />
and the Catalan<br />
renaissance<br />
In the last 30 years of the 19th century,<br />
a wave of nationalistic spirit swept<br />
across both Europe and America and the<br />
most industrialized countries entered<br />
into competition to demonstrate their<br />
political, social, commercial and artistic<br />
power. This was the period of the<br />
universal expositions, such as that held<br />
in Paris in 1889, and which included<br />
construction of the Tour Eiffel. At the<br />
same time, this was a time marked by<br />
social conflicts, which were reflected in<br />
architecture: huge migratory movements<br />
took place, such as those leading to<br />
the concentration of working class<br />
populations in insanitary buildings,<br />
and the urban middle class burgeoned,<br />
generating increased demand for urban<br />
residences, summer homes and leisure<br />
facilities, such as the beach lidos. The<br />
rapid growth of the large cities coincided<br />
with an upgrading of infrastructure,<br />
including expansion of the rail network,<br />
the provision of electrical street lighting,<br />
the expansion of passenger and cargo<br />
ship fleets, the laying of telephone lines<br />
between cities and the invention of new<br />
navigation systems, such as submarines.<br />
Those years also saw a revival and<br />
flourishing of Catalonian culture. Indeed,<br />
the term <strong>La</strong> Renaixença was coined,<br />
marking the period up to 1888, when<br />
the Exposición Universal, the first in<br />
Spain, was held in Barcelona. Gaudí’s<br />
participation in this event was marginal:<br />
he authored a project, which remained on<br />
paper, for the refurbishment of the Town<br />
Hall, and the adaptation of the Pabellón<br />
de la Compañía Transatlántica which had<br />
been used for the Exposición Marítima of<br />
Cadiz the previous year.<br />
One of the foremost figures of the time,<br />
well-known for his vast culture and his<br />
background, was Eusebi Güell a textile<br />
industrialist who had settled in Barcelona<br />
and was very active in the city’s high<br />
society. A future patron of Gaudí and his<br />
main client, he commissioned him to build<br />
Palacio Güell (1886-1888), undoubtedly<br />
the most modern and sumptuous<br />
residence in the whole city at the time.
Crisi economica e<br />
perdita delle ultime<br />
colonie oltreoceano<br />
Alla fine del XIX secolo, la Spagna è<br />
vittima di una crisi politica ed economica<br />
che coincide con il malessere dei<br />
lavoratori e l’agitazione sociale, che<br />
caratterizza tutta l’Europa in quello<br />
stesso periodo, in seguito alla Rivoluzione<br />
Industriale. Tale instabilità si accentua in<br />
Spagna nel 1898, quando perde Cuba e Le<br />
Filippine, le ultime due colonie spagnole<br />
oltreoceano.<br />
Gaudí vive quel periodo immerso nel<br />
suo lavoro. Costruisce il Colegio de las<br />
Teresianas (1889) a Barcellona, dove<br />
risolve brillantemente la circolazione<br />
interna e la ricezione della luce; ad<br />
Astorga costruisce il Palacio Episcopal<br />
(1889-1893) e a León la Casa de los<br />
Botines (1892-1893), considerata<br />
una sfida per la scarsezza di tempo<br />
in cui fu conclusa. Questi ultimi<br />
edifici rispecchiano i materiali e le<br />
caratteristiche dell’ architettura locale,<br />
come i muri di pietra<br />
o i tetti a due acque con cui reggere le<br />
nevicate invernali.<br />
Nel 1891 Gaudí compie uno dei<br />
suoi pochi viaggi conosciuti e va a<br />
Tangeri. Lo spostamento è a spese del<br />
secondo marchese di Comillas, Claudio<br />
López Bru (1853-1925), che gli aveva<br />
commissionato il progetto, in quella<br />
città, di una struttura religiosa delle<br />
Missioni Cattoliche d’Africa, un edificio<br />
per i padri francescani che non verrà mai<br />
realizzato, ma che avrebbe potuto essere<br />
monumentale, data la mole di studi<br />
preparatori, tra i quali spicca la facciata<br />
principale con torri che ricordano quelle<br />
della <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>.<br />
Crisi econòmica i pèrdua<br />
de les últimes colònies<br />
transoceàniques<br />
Al final del XIX segle, Espanya és<br />
víctima d’una crisi política i econòmica<br />
que coincideix amb el malestar dels<br />
treballadors i l’agitació social que<br />
caracteritza tota Europa en aquell mateix<br />
període, com a conseqüència de la<br />
Revolució Industrial. Aquesta inestabilitat<br />
s’accentua a Espanya el 1898, quan perd<br />
Cuba i Les Filipines, les últimes dues<br />
colònies espanyoles transoceàniques.<br />
Gaudí viu aquell període immers en el<br />
seu treball. Construeix el Col·legi de les<br />
Teresianes (1889) a Barcelona, in resol<br />
brillantment la circulació interna i la<br />
recepció de la llum; a Astorga construeix<br />
el Palau Episcopal (1889-1893) i a Lleó<br />
la Casa de los Botines (1892-1893),<br />
considerada un repte per l’escassetat<br />
de temps en què es va acabar. Aquests<br />
últims edificis reflecteixen els materials<br />
i les característiques de l’arquitectura<br />
local, com els murs de pedra o les<br />
teulades a dues aigües amb què suportar<br />
les nevades hivernals.<br />
El 1891 Gaudí fa un dels seus pocs<br />
viatges coneguts i va a Tànger. El<br />
desplaçament és a càrrec del segon<br />
marqués de Comillas, Claudio López Bru<br />
(1853-1925), que li havia encarregat<br />
el projecte, en aquella ciutat, d’una<br />
estructura religiosa de les Missions<br />
Catòliques d’Àfrica, un edifici per als<br />
pares franciscans que no es realitzarà<br />
mai, però que hauria pogut ser<br />
monumental vista la gran quantitat<br />
d’estudis preparatoris, entre els quals<br />
destaca la façana principal amb torres<br />
que recorden les de la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>.<br />
Crisi econòmica e<br />
pèrdida de sas ùrtimas<br />
colònias ultreotzèanu<br />
A s’acabu de su de XIX séculos,<br />
s’Ispagna est in intro de una crisi<br />
polìtica e econòmica chi costat paris<br />
cun sa suferèntzia de sos traballadores<br />
e s’abolotu sotziale, chi piessinnat totu<br />
s’Europa in cuddu perìodu matessi, in<br />
fatu a sa Rivolutzione Industriale. Custu<br />
degollu s’ismànniat in su 1898, cando<br />
s’Ispagna perdet Cuba e Sas Filipinas,<br />
sas ùrtimas duas colònias ispagnolas<br />
ultreotzèanu. Gaudí bivet custu perìodu<br />
totu a intro de su traballu suo. Fràigat<br />
su Colegio de las Teresianas (1889) in<br />
Bartzellona, in ue issolvet a manera<br />
galana sa tzircolatzione interna e sa<br />
retzidura de sa lughe; a Astorga fràigat<br />
su Palacio Episcopal (1889-1893) e a<br />
León sa Casa de los Botines (1892-<br />
1893), leada a cunsideradu che a unu<br />
disafiu pro su pagu tempus in su cale<br />
l’at congruida. Custos fràigos de acabu<br />
respetant sos materiales e sos piessinnos<br />
de s’architetura de su logu, comente sos<br />
muros de pedra o sas coberturas a duas<br />
abbas pro pòdere aguantare sos niados<br />
in s’ierru.<br />
In su 1891 Gaudí moet a unu de sos<br />
pagos biàgios suos chi si connoschent e<br />
andat a Tàngeri. Su tramudu est a gastu<br />
de su segundu marchese de Comillas,<br />
Claudio López Bru (1853-1925), chi l’aiat<br />
cumandadu su progetu, in cudda tzitade,<br />
de un’istrutura religiosa de sas Missiones<br />
Catòlicas de Africa, unu fràigu pro sos<br />
paras frantziscanos chi no at a èssere<br />
mai acumpridu, ma chi diat pòtzidu èssere<br />
monumentale, sende chi sos istùdios<br />
de ammàniu fiant mannos, intre sos<br />
cales s’annòditat sa fatzada printzipale<br />
cun turres chi ammentant cuddas de sa<br />
<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>.<br />
The economic crisis<br />
and the loss of the last<br />
overseas colonies<br />
At the end of the 19th century, Spain was<br />
beset by a political and economic crisis,<br />
accompanied by workers’ dissatisfaction<br />
and social unrest, which was widespread<br />
across the whole of Europe, as a<br />
consequence of the Industrial Revolution.<br />
In Spain instability was further<br />
accentuated in 1898, when the country<br />
lost Cuba and the Philippines, its last two<br />
overseas colonies.<br />
Gaudí spent those years absorbed in<br />
his work. He built the Colegio de las<br />
Teresianas (1889) in Barcelona, where<br />
he devised brilliant solutions for internal<br />
circulation and the diffusion of light; at<br />
Astorga he built the Palacio Episcopal<br />
(1889-1893) and at León the Casa de<br />
los Botines (1892-1893), built in record<br />
time. These two latter buildings reflect<br />
the materials and characteristics of local<br />
architecture, such as stone walls or the<br />
double pitched roofs for bearing the<br />
weight of the winter snows.<br />
In 1891, Gaudí made one of his few<br />
known journeys and went to Tangiers.<br />
This journey was paid for by the second<br />
Marquis of Comillas, Claudio López Bru<br />
(1853-1925), who had commissioned him<br />
to prepare the project for the Franciscan<br />
Catholic Missions to be erected in that<br />
city. The project was never carried<br />
through, but would in all likelihood have<br />
been monumental, as shown by the<br />
preparatory drawings, including the<br />
main facade with towers similar to those<br />
that would later be part of the <strong>Sagrada</strong><br />
<strong>Família</strong>.<br />
39
40<br />
1<br />
2<br />
5<br />
3 4<br />
1. Veduta panoramica dell’antica<br />
Colonia Güell, dove fino agli anni<br />
Sessanta si producevano tele di<br />
fustagno e velluti<br />
2. Con il plastico stereo-funicolare<br />
Gaudí riesce a elaborare, a base<br />
di corde e di pesi, un calcolo<br />
approssimativo della forma di archi<br />
e colonne della chiesa della Colonia<br />
Güell; inoltre, con delle copie<br />
fotografiche, riporta sulla carta gli<br />
elementi di finitura del futuro tempio.<br />
Institut Amatller d’Art Hispànic.<br />
Arxiu Mas<br />
3 - 4 -5. Attualmente, la chiesa della<br />
Colonia Güell è come la lasciò Gaudí<br />
nel 1916.<br />
Arxiu Històric de la Ciutat de<br />
Barcelona. Arxiu Fotogràfic<br />
1. Vista panoràmica de l’antiga<br />
Colònia Güell, on fins als anys Seixanta<br />
es produïen teles de fustany i velluts.<br />
2. Amb el maqueta estereofunicular<br />
Gaudí aconsegueix elaborar, a base de<br />
cordes i de pesos, un càlcul aproximat<br />
de la forma d’arcs i columnes de<br />
l’església de la Colònia Güell; a més,<br />
amb copies fotogràfiques, reprodueix<br />
en paper els elements d’acabament del<br />
futur temple.<br />
Institut Amatller d’Art Hispànic.<br />
Arxiu Mas<br />
3 - 4 -5. Actualment, l’església de la<br />
Colònia Güell es troba tal i com la va<br />
deixar Gaudí el 1916.<br />
Arxiu Històric de la Ciutat de<br />
Barcelona. Arxiu Fotogràfic<br />
1. Acradadòrgia panoràmica de sa<br />
Colonia Güell antiga, in ue finas a sos<br />
annos Sessanta si produiant telas de<br />
fustàniu e belludos.<br />
2. Cun su plàsticu istèreu-funicolare<br />
Gaudí resessit a disinnare, a base de<br />
funes e de pesos, unu càlculu a ogru<br />
de sa forma de arcos e colunnas de<br />
sa crèsia de sa Colònia Güell; in prus,<br />
cun unas cantas còpias fotogràficas,<br />
ponet in su paperi sos elementos de<br />
finidura de su tèmpiu benidore. Institut<br />
Amatller d’Art Hispànic.<br />
Arxiu Mas<br />
3 - 4 -5. A su presente, sa crèsia de<br />
sa Colònia Güell est comente l’aiat<br />
lassada Gaudí in su 1916.<br />
Arxiu Històric de la Ciutat de<br />
Barcelona. Arxiu Fotogràfic<br />
1. Panoramic view of the old Güell<br />
Colony, where up to the 1960s fustian<br />
and velvet fabrics were produced.<br />
2. Using the polyfunicular model,<br />
Gaudí managed to obtain, using<br />
ropes and weights, an approximate<br />
calculation of the shape of the arches<br />
and columns of the Güell colony church;<br />
moreover, using photographic copies,<br />
he reproduced on paper the finishing<br />
elements of the future church. Institut<br />
Amatller d’Art Hispànic.<br />
Arxiu Mas<br />
3 - 4 -5. Currently, the church of the<br />
Güell colony is as it was left by Gaudí<br />
in 1916.<br />
Arxiu Històric de la Ciutat de<br />
Barcelona. Arxiu Fotogràfic
Le colonie operaie,<br />
motori del movimento<br />
industriale<br />
Frutto dell’industrializzazione sviluppatasi<br />
nei primi 30 anni del XIX secolo, nei<br />
successivi 20 anni proliferano le colonie<br />
operaie, una concezione di produzione<br />
industriale che allontana le fabbriche<br />
dalle città facendo confluire i lavoratori in<br />
piccoli nuclei urbani costruiti ex professo.<br />
Questa soluzione permette ai proprietari di<br />
scongiurare scioperi e sabotaggi, di tenere<br />
gli operai lontani dai nuclei sindacali e,<br />
al contempo, di ottimizzare le attività<br />
economiche; la vita in comunità, infatti,<br />
la vendita dei prodotti di prima necessità<br />
o l’affitto degli alloggi apportano risorse<br />
supplementari. D’altro canto, molte di<br />
queste colonie sorgono in luoghi lontani<br />
non tanto per evitare vertenze lavorative,<br />
quanto per poter sfruttare o godere della<br />
ricchezza della natura. Un esempio sono le<br />
città lungo alcuni fiumi che sono utilizzati<br />
come forza idromotrice per le fabbriche.<br />
Alcune colonie sono sopravvissute fino ai<br />
giorni nostri, ad esempio Colonia Güell,<br />
a Santa Coloma de Cervelló, a circa<br />
20 chilometri a nord-est di Barcellona,<br />
fondata da Eusebi Güell nel 1890. Per<br />
rendere più gradevole la vita degli operai,<br />
l’industriale commissiona la costruzione<br />
di una scuola, di un negozio di generi<br />
alimentari, di un casinò e addirittura di<br />
una palestra. Per il culto commissiona a<br />
Gaudí la costruzione di una chiesa che<br />
l’architetto colloca nella zona più alta<br />
del paese, in armonia con l’ambiente<br />
circostante. Gli studi preparatori risalgono<br />
al 1898, ma la prima pietra non viene<br />
posata fino al 1908, dato che il sistema<br />
utilizzato per calcolare le strutture era<br />
laborioso. I lavori subiscono dei ritardi e<br />
si interrompono definitivamente quando<br />
gli affari di Güell subiscono un tracollo e<br />
dichiara bancarotta.<br />
Della chiesa della Colonia Güell (1898-<br />
1914) vengono costruiti solo la cripta e<br />
l’atrio, la scala che porta alla chiesa e la<br />
base di uno dei campanili. Tuttavia, per<br />
il modo in cui è stata concepita, per la<br />
scelta dei materiali grezzi e l’utilizzo di<br />
forme geometriche complesse, quali le<br />
volte complesse di paraboloidi iperbolici,<br />
la chiesa è considerata una delle opere più<br />
emblematiche di Gaudí.<br />
Les colònies obreres,<br />
motors del moviment<br />
industrial<br />
Fruit de la industrialització que es va<br />
desenvolupar els primers 30 anys del<br />
segle XIX, cap a la meitat d’aquest segle<br />
proliferen les colònies obreres: una<br />
concepció de producció industrial que<br />
allunya les fàbriques de les ciutats fent<br />
que els treballadors s’agrupen en petits<br />
centres urbans construïts ex professo.<br />
D’aquesta manera, els propietaris eviten<br />
vagues i sabotatges, mantenint els<br />
treballadors lluny dels fogars sindicals i,<br />
alhora, optimitzen el propi negoci gràcies<br />
a la convivència en comunitat, com la<br />
venda de productes de primera necessitat<br />
o del lloguer dels mateixos habitatges.<br />
Per altra banda, moltes d’aquestes<br />
colònies sorgeixen en llocs llunyans, no ja<br />
per a evitar conflictes laborals, sinó per<br />
a poder explotar o gaudir de la riquesa<br />
de la natura. Un exemple són les ciutats<br />
properes a alguns rius dels quals s’obté la<br />
força motora per les fàbriques.<br />
Algunes colònies s’han mantingut fins<br />
als nostres dies, per exemple la Colònia<br />
Güell, a Santa Coloma de Cervelló,<br />
quasi 20 km al nord-est de Barcelona,<br />
i que havia estat fundada per Eusebi<br />
Güell el 1890. Per tal de simplificar la<br />
vida dels obrers, l’industrial encarrega<br />
la construcció d’una escola, una botiga<br />
d’alimentació, un casino i fins i tot un<br />
gimnàs. Per al culte encarrega a Gaudí<br />
la construcció d’una església que<br />
l’arquitecte col·loca en la zona més<br />
alta harmonitzant-la amb l’ambient. Els<br />
estudis preparatoris daten del 1898,<br />
però la primera pedra no es posa fins al<br />
1980, donat que el sistema utilitzat per<br />
a calcular les estructures era laboriós.<br />
Els treballs patiran retards i s’aturaran<br />
quan els negocis de Güell fan fallida. De<br />
l’Església de la Colònia Güell (1898-1914)<br />
es construeixen només la cripta i l’atri,<br />
l’escala que porta a l’església i la base<br />
d’un dels campanars. Tot i això, per<br />
la manera com va ser concebuda, per<br />
l’elecció dels materials en estat pur i<br />
l’ús de formes geomètriques complexes,<br />
com les voltes complexes de paraboloide<br />
hiperbòlics, és considera una de les obres<br />
més emblemàtiques de Gaudí.<br />
Sas colònias operajas,<br />
motores de su<br />
movimentu industriale<br />
Frutu de s’industrializatzione isvilupada<br />
in sos primos 30 annos de su de XIX<br />
séculos, cara a sa metade de custu séculu<br />
naschent sas colònias operajas, unu ghetu<br />
de produtzione industriale chi istèsiat sas<br />
fàbricas dae sas tzitades giughende_nche<br />
sos traballadores in nùcleos urbanos<br />
minores fraigados a nou. In custa manera,<br />
sos printzipales istransint isciòperos e<br />
dannos, adobiende sos traballadores a<br />
largu dae sos tzentros sindacales e, a<br />
bias, perfetzionant sos afares gràtzias a<br />
sa cunvivèntzia in comunidade, comente<br />
sa bèndida de produtos de netzessidade<br />
primàrgia o de sa pesone de sos aposentos<br />
matessi. De su restu, medas de custas<br />
colònias s’agatant in logos a largu, non<br />
prus pro istransire cuntierras de traballu,<br />
ma pro pòdere isfrutare o godire de sas<br />
richesas de sa natura. Un’esempru sunt sas<br />
tzitades oru·oru carchi frùmene dae su cale<br />
s’otenit sa fortza motritze pro sas fàbricas.<br />
Unas cantas colònias sunt lòmpidas finas<br />
a dies nostras, pro esempru cudda de<br />
Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló,<br />
pagu prus o mancu a 20 chilòmetros a<br />
nord-est de Bartzellona, e chi aiat fundadu<br />
Eusebi Güell in su 1890. Pro illebiare sa<br />
vida a sos operàjos, s’industriale cumandat<br />
a istantargiare un’iscola, una butega de<br />
cosa de papare, unu casinò e finas una<br />
palestra. Pro su cultu cummissionat a<br />
Gaudí su fràigu de una crèsia chi s’architetu<br />
nche ponet in sa zona prus arta in armonia<br />
cun s’ambiente. Sos istùdios de ammàniu<br />
printzìpiant in su1898, ma sa prima pedra<br />
non si ponet finas a su 1980, sende chi<br />
su sistema impreadu pro calculare sas<br />
istruturas ativu. Sos traballos ant a trigare<br />
e ant a èssere firmados cando sos afàrios<br />
de Güell intrant in bancarota. De sa Crèsia<br />
de sa Colònia Güell (1898-1914) si fraigat<br />
feti sa cripta e s’àtriu, s’iscalera chi nche<br />
leat a sa crèsia e a sa base de unu de sos<br />
campaniles. In tames, pro sa manera in sa<br />
cale est istada pessada, pro su séberu de<br />
sos materiales a s’istadu puru e s’impreu<br />
de formas geomètricas cumplessas,<br />
comente sas bòvedas cumplessas de<br />
parabolòides iperbòlicos, est cunsiderada<br />
una de sas òperas prus emblemàticas de<br />
Gaudí.<br />
The workers’ colonies,<br />
engines of the industrial<br />
movement<br />
In the wake of the industrialisation<br />
process which had developed in the first<br />
three decades of the 19th century, the<br />
mid-century was marked by the spread of<br />
workers’ colonies, an industrial concept<br />
whereby the factories were built outside<br />
the cities and workers were housed in<br />
small purpose-built villages. This enabled<br />
the factory owners to avoid strikes and<br />
acts of sabotage, as workers were kept<br />
away from the centres of union activity<br />
and It also helped to optimise their<br />
revenues, by monopolising the sale of<br />
victuals to these small communities or<br />
charging rent for the housing provided.<br />
However, many of these colonies were<br />
built in remote places not to avoid labour<br />
conflicts, but to better exploit natural<br />
resources. For instance, some were built<br />
on river banks to obtain hydraulic power<br />
for the factories.<br />
Some colonies have survived to our time,<br />
for instance the Güell colony at Santa<br />
Coloma de Cervelló, about 20 km northeast<br />
of Barcelona, founded by Eusebi Güell<br />
in 1890. To improve the workers’ lives, the<br />
industrialist commissioned the building<br />
of a school, a grocery store, a casino and<br />
even a gym. He also catered for religious<br />
needs, by commissioning Gaudí to build<br />
the church. The architect placed it at the<br />
highest point of the complex, setting it<br />
harmoniously within the environment.<br />
Preparatory studies were carried out in<br />
1898, but the first stone was only laid in<br />
1908, since the system used to calculate<br />
the structures was time consuming.<br />
Construction works proceeded at an<br />
uneven pace and were finally suspended<br />
after the Güell family went bankrupt. Only<br />
part of the original design of the Colonia<br />
Güell Church was built (1898-1914): the<br />
crypt and the atrium, the steps leading<br />
to the church, and the base of one of the<br />
bell towers. However, its conception, the<br />
choice of materials and the use of complex<br />
geometric form, such as the complex<br />
hyperbolic paraboloid vaults make this one<br />
of the most significant of Gaudí’s works.<br />
41
42<br />
Barcellona, città moderna,<br />
cosmopolita e di progresso<br />
Verso la fine del XIX secolo e l’inizio del XX<br />
secolo, la Catalogna vive uno dei momenti<br />
più significativi della sua storia artistica<br />
moderna grazie al dilagare del Modernismo.<br />
Considerato lo stile di un’epoca e di una<br />
generazione intera, la sua manifestazione<br />
e il suo sviluppo vengono sorretti da varie<br />
motivazioni, sia sociali, sia economiche e<br />
artistiche. Il consenso è tale che prende<br />
piede in modo significativo tra la popolazione,<br />
lasciando un segno indelebile nel paesaggio<br />
catalano. Il Modernismo in architettura è<br />
contraddistinto da proposte costruttive<br />
innovative e azzardate e dall’ingegnoso<br />
adattamento di elementi decorativi, in cui<br />
prevalgono elementi vegetali stilizzati e<br />
curve sinuose. Rivestono importanza anche<br />
gli elementi goticizzanti, in versione rivista<br />
e ammodernata, come tributo allo splendore<br />
di un’epoca ormai trascorsa. Barcellona è il<br />
capofila della grande produzione modernista<br />
in Spagna, sia quantitativamente che<br />
qualitativamente. L’architettura ha un ruolo<br />
rilevante nel paesaggio urbano e fa di<br />
questa città una delle più importanti a livello<br />
mondiale. Tra i numerosi e più importanti<br />
autori spiccano architetti come Lluís<br />
Domènech i Montaner (1849-1923) o Josep<br />
Puig i Cadafalch (1867-1956) che progettano<br />
edifici caratterizzati dall’innovazione,<br />
basati sulla tradizione, ma che optano,<br />
allo stesso tempo, per la modernità,<br />
accordando un ruolo fondamentale alle<br />
arti decorative. In quest’ultima e agitata<br />
porzione di secolo, Gaudí progetta diversi<br />
edifici che si allontanano dal Modernismo<br />
e che determinano lo sviluppo del suo stile.<br />
Al centro di Barcellona costruisce la Casa<br />
Calvet (1898-1900), dalla facciata e dal<br />
coronamento elaborati, e al nord della città,<br />
la Torre di Bellesguard (1900-1903), con<br />
soluzioni strutturali e costruttive originali.<br />
Entrambi gli edifici si distinguono per la<br />
sobrietà delle forme, la distribuzione degli<br />
spazi, la ricezione della luce e la grande<br />
presenza delle arti decorative.<br />
Fuori città, sulla costa della vicina villa di<br />
Sitges, Gaudí assistito dal collaboratore<br />
Francesc Berenguer (1866-1914) costruisce le<br />
Bodegas Güell (1895-1901), delle cantine per<br />
la lavorazione e la conservazione del vino che<br />
Eusebi Güell produce in quella stessa zona.<br />
Gaudí crea un edificio a sezione piramidale<br />
e, come di consueto, lo realizza utilizzando<br />
pietre locali, in armonia con il paesaggio<br />
roccioso nel quale è immerso.<br />
Barcelona, ciutat moderna,<br />
cosmopolita i de progrés<br />
Cap a la fi del segle XIX i l’inici del segle<br />
XX, Catalunya viu un dels moments més<br />
significatius de la seva història artística<br />
moderna gràcies al boom del Modernisme.<br />
Considerat l’estil d’una època i d’una<br />
entera generació, la seva manifestació i<br />
el seu desenvolupament se sostenen per<br />
diverses motivacions, tant socials, com<br />
econòmiques i artístiques. El consens<br />
és tal que guanya terreny de manera<br />
significativa entre la població, romanent per<br />
sempre inseparable del paisatge català. El<br />
Modernisme en arquitectura es distingeix<br />
per les noves propostes constructives,<br />
arriscades, i l’enginyós arranjament<br />
d’elements decoratius, amb elements<br />
vegetals estilitzats i corbes sinuoses com<br />
a elements més emprats. Tenen també<br />
importància els elements d’estil gòtic,<br />
en versió revisada i modernitzada, com a<br />
tribut a l’esplendor d’una època ja passada.<br />
Barcelona és el líder de la gran producció<br />
modernista a Espanya, tant quantitativa com<br />
qualitativament. L’arquitectura té un paper<br />
rellevant en el paisatge urbà i converteix<br />
la ciutat en una de les més importants a<br />
nivell mundial. Entre els nombrosos i més<br />
importants autors destaquen arquitectes<br />
com Lluís Domènech i Montaner (1849-1923)<br />
o Josep Puig i Cadafalch (1867-1956) amb<br />
edificis caracteritzats per la innovació,<br />
basats en la tradició, però que opten, al<br />
mateix temps, per la modernitat i on les arts<br />
decoratives juguen un paper fonamental.<br />
En aquesta última i agitada porció de<br />
segle, Gaudí projecta diversos edificis que<br />
s’allunyen del Modernisme i que determinen<br />
el desenvolupament del seu estil. Al centre<br />
de Barcelona construeix la Casa Calvet<br />
(1898-1900), amb façana i coronament<br />
elaborats, i al nord de la ciutat, la Torre de<br />
Bellesguard (1900-1903), amb solucions<br />
estructurals i constructives originals.<br />
Ambdues construccions es distingeixen per<br />
la sobrietat de les formes, la distribució<br />
dels espais, la recepció de la llum i la gran<br />
presència de les arts decoratives.<br />
Fora de la ciutat, en la costa de la propera<br />
vila de Sitges, Gaudí junt amb el seu<br />
col·laborador Francesc Berenguer (1866-<br />
1914) construeixen Cellers Güell (1895-1901),<br />
uns cellers per l’elaboració i la conservació<br />
del vi que Eusebi Güell produeix en aquella<br />
mateixa zona. Gaudí crea un edifici a secció<br />
piramidal i, com de costum, el construeix<br />
amb pedres de la zona, en harmonia amb el<br />
paisatge rocós en què està immers.<br />
Barcellona tzitade<br />
moderna, cosmopòlita e<br />
de progressu<br />
Acabende su de XIX sèculos e a s’inghitzu<br />
de su de XX sèculos, sa Catalogna bivet<br />
unu de sos momentos prus de significu de<br />
s’istòria sua artìstica moderna pro more de<br />
s’ampulada de su Modernismu. Cunsideradu<br />
s’istile de un’època e de una generatzione<br />
intrea, sa manifestatzione e s’isvilupu suo<br />
sunt acotzados dae unas cantas movitivas,<br />
siat sotziales, siat econòmicas e artìsticas.<br />
Su cunsensu est gasi mannu chi s’ispàrghinat<br />
in sa populatzione apitzighende si pro semper<br />
a su paesàgiu catalanu. Su Modernismu in<br />
architetura si distinghet pro sas propostas<br />
costrutivas, aconcaditzas, e s’adatamentu<br />
ingeniosu de elementos decorativos, sende<br />
sos elementos istilizados e sas curvas<br />
colobrinas sos elementos chi torrant de prus.<br />
Leant importu mannu fintzas sos elementos<br />
gotitzizantes, torrados a bìdere e annoados,<br />
comente tributu a sa galania de un’època<br />
comomai passada. Bartzellona est sa ghia<br />
de sa produtzione modernista ampra in<br />
Ispànnia, siat pro cantidade chi pro calidade.<br />
S’architetura tenet unu ruolu de importu in su<br />
paesàgiu urbanu e faghet de sa tzitade una<br />
de sas prus primorosas a livellu mundiale.<br />
Intre de sos paritzos e prus famados<br />
autores si denotant architetos che a Lluís<br />
Domènech i Montaner (1849-1923) o Josep<br />
Puig i Cadafalch (1867-1956) cun fràigos chi<br />
si distinghent pro s’annoamentu, fundadu<br />
subra de sa traditzione, ma chi sèberant, a<br />
su matessi tempus, sa modernidade e ue<br />
sas artes decorativas tenent unu ruolu de<br />
fundamentu. In custa ùrtima parte treulada<br />
de sèculu, Gaudí progetat paritzos fràigos<br />
chi s’istèsiant dae su Modernismu e chi<br />
apostìvigant s’isvilupu de s’istile. In su<br />
tzentru de Bartzellona fràigat a sa Casa<br />
Calvet (1898-1900), cun s’acarada e su<br />
coronamentu elaborados, e in su nord de sa<br />
tzitade, sa Turre de Bellesguard (1900-1903),<br />
cun solutziones istruturales e de fràigu<br />
originales. Ambos sos fràigos si distinghent<br />
dae sas formas abrandadas, s’assentu de<br />
sos ispàtzios, sa retzida de sa lughe e sa<br />
presèntzia ampra de sas artes decorativas.<br />
Foras de sa tzitade, in su ghetu de sa villa<br />
de Sitges acanta a in ie, a Gaudí l’agiudat<br />
su collaboradore Francesc Berenguer<br />
(1866-1914) pro fraigare sas Bodegas Güell<br />
(1895-1901), magasinos ue traballare e<br />
chistire su binu chi Eusebi Güell produit in<br />
cussos chirros. Gaudí creat unu edifìtziu a<br />
setzione piramidale e, comente fiat avesu, lu<br />
fràigat cun pedras de in ie, in armonia cun su<br />
paesàgiu rocàrgiu chi l’afùrriat.<br />
Barcelona, a modern,<br />
cosmopolitan and<br />
progressive city<br />
Between the late 19th and the early 20th<br />
century, Catalonia experienced one of the<br />
most significant periods of its modern art<br />
history: the Modernist movement. Considered<br />
to be the style of an epoch and of a whole<br />
generation, its birth and development were<br />
prompted by various social, economic and<br />
artistic factors. The modern movement was<br />
very popular, spreading significantly among<br />
the population and marking indelibly the<br />
Catalan landscape.<br />
Modernism in architecture was distinguished<br />
by new, daring design solutions and the<br />
ingenious adaptation of decorative elements,<br />
the most common being stylised plant<br />
elements and sinuous lines. Inspiration was<br />
also drawn from Gothic architecture, revised<br />
and modernised, paying homage to the<br />
splendour of days long gone. Barcelona was<br />
the leading centre of modernist production<br />
in Spain, as to both quantity and quality.<br />
Architecture played a key role in shaping the<br />
urban landscape and made it one of the most<br />
important cities worldwide.<br />
Among the many important architects we<br />
might mention Lluís Domènech i Montaner<br />
(1849-1923) and Josep Puig i Cadafalch<br />
(1867-1956) whose innovative buildings<br />
coupled tradition with modernity and<br />
assigned a fundamental role to the decorative<br />
arts. In this latter, hectic part of the century,<br />
Gaudí designed many buildings which moved<br />
away from Modernism and determined<br />
the development of its style. In the centre<br />
of Barcelona he built the Calvet House<br />
(1898-1900), having an ornate façade and top<br />
gable and, in the northern part of the city, the<br />
Bellesguard Tower (1900-1903), with original<br />
structural and construction solutions. Both<br />
works were marked by sobriety of form, the<br />
distribution of spaces, the use of light and the<br />
great presence of the decorative arts.<br />
Outside the city, on the coast at nearby<br />
Sitges, Gaudí was assisted by his collaborator<br />
Francesc Berenguer (1866-1914) in building<br />
the Bodegas Güell (1895-1901), a winery and<br />
wine cellars for Eusebi Güell. Gaudí created<br />
a pyramidal-section building, and, as was his<br />
wont, he built it using local stone, in harmony<br />
with the surrounding rocky landscape.
1. L’architetto Josep Puig<br />
costruisce la Casa Amatller<br />
(1898-1900), accanto alla<br />
Casa Batlló, seguendo il<br />
suo interesse personale per<br />
l’architettura nordeuropea e<br />
per il gotico catalano.<br />
Ramon Manent.<br />
2. Il Palazzo della Musica<br />
Catalana (1905-1908) è<br />
la sala dei concerti della<br />
corale Orfeó Català, una<br />
delle più prestigiose del<br />
mondo. L’edificio, costruito da<br />
Lluís Domènech, è ritenuto<br />
il massimo esempio di<br />
integrazione totale delle arti<br />
nel Modernismo.<br />
Pere Vivas – Ricard Pla.<br />
Triangle Postals<br />
3. <strong>La</strong> Casa Calvet di Gaudí<br />
segue la caratteristica<br />
tipologia delle case<br />
dell’Eixample, ma l’architetto<br />
la contraddistingue dando<br />
movimento alla facciata per<br />
mezzo di una tribuna, dei<br />
balconi e del coronamento.<br />
Premiata nel 1899 dal Comune<br />
di Barcellona come migliore<br />
edificio per abitazioni, è<br />
ancora oggi proprietà privata.<br />
Institut Amatller d’Art<br />
Hispànic. Arxiu Mas<br />
4. Nella zona nord di<br />
Barcellona Gaudí costruisce la<br />
Torre di Bellesguard, e la mette<br />
in armonia con l’ambiente<br />
circostante utilizzando l’ardesia<br />
locale. L’edificio, esposto ai<br />
quattro venti, è ancora una casa<br />
privata.<br />
Institut Amatller d’Art Hispànic.<br />
Arxiu Mas<br />
5. Le Cantine Güell si<br />
distinguono per il generoso<br />
utilizzo dell’arco parabolico<br />
e di elementi progettati<br />
espressamente, come un<br />
campanile slanciato, camini<br />
con ornamenti naturalistici e<br />
serramenti in ferro battuto.<br />
Furono adoperate come cantine<br />
per molti anni e poi cedute a un<br />
altro proprietario; attualmente<br />
ospitano un ristorante.<br />
1. L’arquitecte Josep Puig<br />
construeix la Casa Amatller<br />
(1898-1900), al costat de<br />
la Casa Batlló, seguint el<br />
seu interès personal per<br />
l’arquitectura nord-europea i<br />
pel gòtic català.<br />
Ramon Manent.<br />
2. El Palau de la Música<br />
Catalana (1905-1908) és la<br />
sala de concerts de la coral<br />
Orfeó Català, una de les més<br />
prestigioses del món. L’edifici,<br />
construït per Lluís Domènech,<br />
es considera el màxim<br />
exemple de integració total<br />
de les arts en el Modernisme.<br />
Pere Vivas – Ricard Pla.<br />
Triangle Postals<br />
3. <strong>La</strong> Casa Calvet de Gaudí<br />
segueix la característica<br />
tipologia de les cases de<br />
l’Eixample, però l’arquitecte<br />
la distingeix donant moviment<br />
a la façana mitjançant<br />
una tribuna, balcons i el<br />
coronament. Premiada el<br />
1899 per l’Ajuntament de<br />
Barcelona com al millor edifici<br />
per habitatges, és encara avui<br />
propietat privada.<br />
Institut Amatller d’Art<br />
Hispànic. Arxiu Mas<br />
4. En la zona nord de<br />
Barcelona Gaudí construeix la<br />
Torre de Bellesguard, i la posa<br />
en harmonia amb l’ambient<br />
del voltant utilitzant la pissarra<br />
local. L’edifici, exposat als<br />
quatre vents, és encara una<br />
casa privada.<br />
Institut Amatller d’Art Hispànic.<br />
Arxiu Mas<br />
5. Els Cellers Güell es<br />
distingeixen per l’ús generós<br />
de l’arc parabòlic i d’elements<br />
projectats expressament, com<br />
un campanar esvelt, xemeneies<br />
amb decoracions naturalistes<br />
i fusteria en ferro forjat. Van<br />
ser utilitzades com a cellers<br />
durant molts anys i després<br />
cedides a un altre propietari;<br />
en l’actualitat allotgen un<br />
restaurant.<br />
1. S’architetu Josep Puig<br />
fràigat sa Casa Amatller<br />
(1898-1900), acanta a<br />
Casa Batlló, sighende<br />
s’interessu suo personale pro<br />
s’architetura nordeuropea e<br />
pro su gòticu catalanu.<br />
Ramon Manent<br />
2. Su Palatzu de sa Mùsica<br />
Catalana (1905-1908) est sa<br />
sala de sos cuntzertos de sa<br />
corale Orfeó Català, una de<br />
sas prus numenadas de su<br />
mundu. S’edifitzu, fraigadu<br />
dae Lluís Domènech, est<br />
leadu a cunsideru s’esempru<br />
prus mannu de integratzione<br />
totale de sas artes in su<br />
Modernismu.<br />
Pere Vivas – Ricard Pla.<br />
Triangle Postals<br />
3. Sa Casa Calvet de Gaudí<br />
sighit sos piessinnos de<br />
s’Eixample, ma s’architetu la<br />
distinghet dende moimentu a<br />
s’acarada pro mèdiu de una<br />
tribuna, de passadissos e de<br />
su coronamentu. Premiada<br />
in su 1899 dae sa Comuna<br />
de Bartzellona comente su<br />
mègius fràigu pro abitatzione,<br />
est galu oe in die propriedade<br />
privada.<br />
Institut Amatller d’Art<br />
Hispànic. Arxiu Mas<br />
4. In sa parte nord de<br />
Bartzellona Gaudí fràigat sa<br />
Turre de Bellesguard, e la ponet<br />
in armonia cun s’ambiente a<br />
indùrriu impreende sa pedra<br />
bàina de su logu. Su fràigu,<br />
postu a sos bator bentos, est<br />
galu una domo privada.<br />
Institut Amatller d’Art Hispànic.<br />
Arxiu Mas<br />
5. Sos Magasinos Güell<br />
si distinghent pro s’impreu<br />
mannu de s’arcu parabòlicu e<br />
de sos elementos progetados<br />
a craru, comente campanile<br />
longu, zimineras cun ondras<br />
naturalìsticas e serramentas<br />
in ferru. Los aiant impitados<br />
comente magasinos pro paritzos<br />
annos e posca dados a un’àteru<br />
mere; como b’at unu ristorante.<br />
1. Architect Josep Puig<br />
built the Amatller House<br />
(1898-1900), next to the Batlló<br />
House, following his personal<br />
interest for Northern-<br />
European architecture and the<br />
Catalan Gothic.<br />
Ramon Manent.<br />
2. The Catalan Music<br />
Palace (1905-1908) is the<br />
concert hall of the Orfeó<br />
Català choir, one of the most<br />
prestigious in the world.<br />
The building, built by Lluís<br />
Domènech, is considered<br />
the highest example of total<br />
integration of the arts in<br />
Modernism.<br />
Pere Vivas – Ricard Pla.<br />
Triangle Postals<br />
3. Gaudí’s Calvet House is<br />
based on the characteristic<br />
type of building in the<br />
Eixample, but the architect<br />
distinguishes it by adding<br />
movement to the façade,<br />
by means of a gallery, the<br />
balconies and the top gable. In<br />
1899 it received the Barcelona<br />
city award as the best<br />
residential building. It is still<br />
privately owned.<br />
Institut Amatller d’Art<br />
Hispànic. Arxiu Mas<br />
4. In the northern area of<br />
Barcelona, Gaudí built the<br />
Bellesguard tower, matching<br />
it harmoniously with the<br />
surrounding environment by<br />
using local slate. The building,<br />
exposed to the four winds, is<br />
still a private house.<br />
Institut Amatller d’Art Hispànic.<br />
Arxiu Mas<br />
5. The Güell winery is<br />
marked by the generous use<br />
of parabolic arches and by<br />
expressly designed elements,<br />
such as a slender bell tower,<br />
chimneys with naturalistic<br />
decorations and wrought iron<br />
railings.<br />
The winery was in operation<br />
for a number of years, was<br />
subsequently sold and currently<br />
hosts a restaurant.<br />
1 2<br />
3 4<br />
5<br />
43
44<br />
1 2<br />
3<br />
1. Il Park Güell a maggio<br />
del 1914, subito dopo<br />
l’abbandono dei lavori di<br />
costruzione. L’immagine<br />
mostra i marciapiedi<br />
a pianta ondulata e le<br />
principali edificazioni del<br />
complesso.<br />
Arxiu Històric de la Ciutat de<br />
Barcelona. Arxiu Fotogràfic<br />
2. <strong>La</strong> funzione originaria<br />
del Chalet di Catllaràs era<br />
quella di ospitare gli<br />
ingegneri e i tecnici della<br />
“Compañía de Cementos y<br />
Asfaltos ASLAND”, la prima<br />
fabbrica di cemento portland<br />
in Spagna, proprietà di<br />
Eusebi Güell e sita nei<br />
Pirenei catalani. Oggi, dopo<br />
notevoli rifacimenti, è una<br />
casa per colonie.<br />
3. L’ospedale di Santa<br />
Creu i Sant Pau (1901-1912)<br />
fu costruito da Lluís<br />
Domènech come ospedale<br />
civico della Barcellona<br />
moderna. Sorge su una<br />
superficie di 140.000 m,<br />
dove sorgono padiglioni e<br />
altri servizi circondati da<br />
giardini.<br />
A. Roisin. Arxiu Històric de<br />
la Ciutat de Barcelona.<br />
Arxiu Fotogràfic<br />
1. El Parc Güell al maig<br />
del 1914, immediatament<br />
després d’abandonar els<br />
treballs de construcció. <strong>La</strong><br />
imatge mostra les voreres<br />
de planta ondulada i les<br />
principals edificacions del<br />
complex. Arxiu Històric de<br />
la Ciutat de Barcelona. Arxiu<br />
Fotogràfic<br />
2. The original function of<br />
the Chalet of Catllaràs was<br />
as housing for the engineers<br />
and technicians of the<br />
“Compañía de Cementos y<br />
Asfaltos ASLAND”, the first<br />
Portland cement factory in<br />
Spain, property of Eusebi<br />
Güell and located in the<br />
Catalan Pyrenees. Today,<br />
after substantial renovation,<br />
it has been turned into a<br />
holiday camp residence.<br />
3. The hospital of Santa<br />
Creu i Sant Pau (1901-1912)<br />
was built by Lluís Domènech<br />
as a civic hospital for<br />
modern Barcelona. It is built<br />
on a 140,000 m2 area, which<br />
also has pavilions and other<br />
facilities surrounded by<br />
gardens.<br />
A. Roisin. Arxiu Històric de<br />
la Ciutat de Barcelona.<br />
Arxiu Fotogràfic<br />
1. Su Park Güell in<br />
maju 1914, a pustis de su<br />
disamparu de sos traballos<br />
de fràigu. S’immàgine<br />
mustrat sos marciapees<br />
a pranta ondulada e sos<br />
fràigos prus de importu in su<br />
cumplessu.<br />
Arxiu Històric de la Ciutat de<br />
Barcelona. Arxiu Fotogràfic<br />
2. Sa funtzione originària<br />
de su Chalet di Catllaràs<br />
fiat cussa de ospitare sos<br />
ingennieris e sos tècnicos de<br />
sa “Compañía de Cementos<br />
y Asfaltos ASLAND”, sa<br />
prima fàbrica de tzimentu<br />
Portland in Ispànnia,<br />
propriedade de Eusebi Güell<br />
e posta in sos Pireneos<br />
catalanos. Oe, a pustis de<br />
paritzos acontzos, est una<br />
domo pro colònias.<br />
3. S’ospidale de Santa<br />
Creu i Sant Pau (1901-1912)<br />
fraigadu dae Lluís Domènech<br />
comente ospidale tzìvicu<br />
de sa Bartzellona moderna.<br />
Est in una superfitze de<br />
140.000m, ue bi sunt<br />
padilliones e àteros<br />
servìtzios afurriados dae<br />
giardinos.<br />
A. Roisin. Arxiu Històric de<br />
la Ciutat de Barcelona.<br />
Arxiu Fotogràfic<br />
1. Il Park Güell in<br />
May 1914, right after<br />
abandonment of construction<br />
works. The photo shows the<br />
undulated plan pavements<br />
and the main buildings in the<br />
complex. Arxiu Històric de la<br />
Ciutat de Barcelona.<br />
Arxiu Fotogràfic<br />
2. The original function of<br />
the Chalet of Catllaràs was<br />
as housing for the engineers<br />
and technicians of the<br />
“Compañía de Cementos y<br />
Asfaltos ASLAND”, the first<br />
Portland cement factory in<br />
Spain, property of Eusebi<br />
Güell and located in the<br />
Catalan Pyrenees. Today,<br />
after substantial renovation,<br />
it has been turned into a<br />
holiday camp residence.<br />
3. The hospital of Santa<br />
Creu i Sant Pau (1901-1912)<br />
was built by Lluís Domènech<br />
as a civic hospital for<br />
modern Barcelona. It is built<br />
on a 140,000 m2 area, which<br />
also has pavilions and other<br />
facilities surrounded by<br />
gardens.<br />
A. Roisin. Arxiu Històric de<br />
la Ciutat de Barcelona.<br />
Arxiu Fotogràfic
<strong>La</strong> natura come<br />
spazio di creazione<br />
Durante gli ultimi anni de XIX secolo,<br />
l’aumento della popolazione delle grandi<br />
città genera nuove esigenze sociali: si<br />
consolidano i modelli urbani incentrati<br />
su importanti assi viari e di distribuzione<br />
dei distretti, sia secondo la pianificazione<br />
circolare, come a Parigi, o sulla base<br />
della quadrettatura reticolare omogenea,<br />
come a Buenos Aires, Chicago, Kyoto<br />
o Barcellona, città che si espande<br />
rapidamente.<br />
<strong>La</strong> crescita urbana non riguarda solo<br />
gli alloggi, ma anche le infrastrutture<br />
come i mercati, gli ospedali o le chiese.<br />
<strong>La</strong> speculazione edilizia si diffonde,<br />
accentuando ulteriormente le evidenti<br />
differenze di classe. Proprio in questo<br />
contesto Eusebi Güell commissiona a<br />
Gaudí una città dal carattere privato,<br />
secondo il gusto anglosassone delle<br />
“città giardino”. Si tratta del Parque<br />
Güell (1901-1914), una città dentro la<br />
città, un luogo privilegiato circondato<br />
dalla natura e lontano dal rumore<br />
delle fabbriche, accessibile solo a una<br />
minoranza selezionata di 60 famiglie. Nel<br />
suo progetto, Gaudí prevede tutti servizi<br />
necessari: viadotti, piazzette, vie, muri<br />
di cinta, padiglioni per la portineria, una<br />
scalinata d’accesso, una grande piazza,<br />
un mercato, la riserva d’acqua, ecc. Il<br />
parco Güell non verrà mai realizzato<br />
così com’era stato progettato per<br />
problemi economici, però rappresenta un<br />
pregevole esempio dell’inserimento di<br />
un insieme architettonico nella natura.<br />
L’architetto utilizza i viadotti per far<br />
fronte ai dislivelli naturali e sfrutta le<br />
pietre degli scavi per realizzare elementi<br />
architettonici. Per questo ampio progetto,<br />
Gaudí si avvale anche di elementi<br />
prefabbricati da lui creati.<br />
Coincidono, come periodo e<br />
progettazione, i Jardines Artigas (1905)<br />
creati da Gaudí a <strong>La</strong> Pobla de Lillet, nei<br />
Pirenei catalani, e il Chalet de Catllaràs<br />
(1905), che costruisce per Eusebi Güell<br />
nella stessa località, con pareti che<br />
formano un’ogiva continua che unisce la<br />
facciata e il tetto.<br />
<strong>La</strong> natura com<br />
a espai de creació<br />
Durant els últims anys del segle XIX,<br />
l’augment de la població en les grans<br />
ciutats comporta noves exigències en la<br />
societat consolidant els models urbans<br />
d’importants eixos viaris i de distribució<br />
de districtes, tant segons la planificació<br />
circular, com a Paris, com la quadriculació<br />
reticular homogènia, com a Buenos Aires,<br />
Chicago, Kyoto o Barcelona, ciutat que<br />
s’expandeix ràpidament.<br />
El creixement urbana no té a veure només<br />
amb els habitatges sinó també amb les<br />
infraestructures, com mercats, hospitals<br />
o esglésies. Per tant l’especulació dels<br />
terrenys esdevé una praxi i la diferència<br />
entre les classes un fet evident.<br />
Precisament en aquest context Eusebi<br />
Güell encarrega a Gaudí una ciutat amb<br />
caràcter privat, segons el gust anglosaxó<br />
de les “ciutats jardí”. Es tracta del Parc<br />
Güell (1901-1914), una ciutat dins la<br />
ciutat, un lloc privilegiat envoltat per la<br />
natura i lluny del soroll de les fàbriques,<br />
accessible només per a una minoria<br />
seleccionada de 60 famílies. En el seu<br />
projecte, Gaudí preveu tots els serveis<br />
necessaris: viaductes, placetes, carrers,<br />
muralles, pavellons per a la porteria,<br />
escalinata d’accés, una gran plaça, un<br />
mercat, reserva d’aigua... Malgrat que<br />
el Parc Güell no es va realitzar tal i com<br />
havia estat projectat per problemes<br />
econòmics, aquest conjunt es caracteritza<br />
per la integració de l’arquitectura en la<br />
natura. L’arquitecte utilitza els viaductes<br />
per fer front als desnivells naturals i<br />
explota les pedres de les excavacions per<br />
a realitzar elements arquitectònics. Per<br />
a aquest ampli projecte, Gaudí fa servir<br />
també d’elements prefabricats creats per<br />
ell. Coincideixen, en període i projecció,<br />
els Jardins Artigas (1905) creats per<br />
Gaudí a <strong>La</strong> Pobla de Lillet, als Pirineus<br />
catalans, i el Xalet de Catllaràs (1905),<br />
que construeix per a Eusebi Güell en la<br />
mateixa localitat, amb parets que formen<br />
una ogiva continua que uneix la façana i<br />
el teulat.<br />
Sa natura comente<br />
ispàtziu de creatzione<br />
In sos ùrtimos annos de su de XIX<br />
sèculos, s’ismanniada de sa populatzione<br />
in sas tzitades mannas cajonat bisòngios<br />
noos in sa sotziedade afortiende sos<br />
modellos urbanos de asses viàrios de<br />
importu e de derramadura de distretos,<br />
siat segundu sa pianificatzione a chircu,<br />
comente in Parigi, o sa cuadretadura a<br />
retza parìvile, comente in Buenos Aires,<br />
Chicago, Kyoto o Bartzellona, tzitade chi<br />
s’ismànniat a sa lestra.<br />
Sa crèschida urbana non pertenet<br />
feti a sas domos ma fintzas a sas<br />
infrastruturas, che a mercados, ospidales<br />
o crèsias. Duncas s’ispeculatzione de sos<br />
terrinos divenit una costumàntzia fitiana<br />
e sa diferèntzia intre de sas classes<br />
una cosa ladina. In custu cuntestu etotu<br />
Eusebi Güell cummissionat a Gaudí una<br />
tzitade a caràtere privadu, segundu su<br />
gustu anglosàssone de sas “tzitades<br />
giardinu”. Est su Park Güell (1901-1914),<br />
una tzitade in intro de sa tzitade, unu<br />
logu serradu afurriadu dae sa natura<br />
e dae su fracassu de sas fàbricas,<br />
ue bi podent intrare feti una minoria<br />
seletzionada de 60 famìlias. In su progetu<br />
suo, Gaudí pensat a totu sos servìtzios:<br />
viadotos, pratzigheddas, bias, muros,<br />
padilliones, iscalinas pro intrare, una<br />
pratza manna, unu mercadu, reserva<br />
de abba. Mancari chi su Park Güell non<br />
siat fatu gasi comente progetadu pro<br />
neghe de problemas econòmicos, totu<br />
custu si distinghet pro s’insertada in sa<br />
natura. S’architetu impitat sos viadotos<br />
pro abrandare sos dislivellos naturales e<br />
disfrutat sas pedras de sos isfossos pro<br />
fàghere elementos architetònicos. Pro<br />
custu progetu mannu, Gaudí disfrutat<br />
de elementos prefabricados creados<br />
dae issu. Cointzident comente perìodu<br />
de progetatzione, sos Jardines Artigas<br />
(1905) creados dae Gaudí a <strong>La</strong> Pobla de<br />
Lillet, in sos Pireneos catalanos, e su<br />
Chalet de Catllaràs (1905), chi fràigat<br />
pro Eusebi Güell in ie etotu, cun pinnas<br />
chi formant un’ogiva sighida chi aunit<br />
s’acarada a sa bòvida.<br />
Nature as a space<br />
of creation<br />
In the last years of the 19th century, the<br />
population growth in the large cities<br />
brought to light new needs, such as the<br />
planning of urban expansion models<br />
based on a pattern of main streets and<br />
the distribution of neighbourhoods,<br />
following either a circular scheme, as<br />
in Paris, or a grid pattern as in Buenos<br />
Aires, Chicago, Kyoto or Barcelona, a city<br />
which expanded rapidly.<br />
Urban growth was marked by the<br />
development not only of housing, but also<br />
of facilities such as markets, hospitals<br />
or churches. <strong>La</strong>nd speculation became<br />
a widespread practice, making the<br />
difference between the classes all the<br />
more evident. It was in this context that<br />
Eusebi Güell commissioned Gaudí to build<br />
a private city, according to the Anglo-<br />
Saxon taste for “garden cities”. This was<br />
the Güell Park (1901-1914), a city within<br />
the city, a privileged place immersed in<br />
nature and far from the din of factories,<br />
reserved for a privileged group of sixty<br />
families. Gaudí’s project provided for<br />
all necessary services: viaducts, small<br />
squares, streets, boundary walls, porter’s<br />
pavilions, access steps, a large square, a<br />
market, a water reservoir... Although the<br />
Güell Park was not in the end completed<br />
according to its original design, it is<br />
marked by the integration of architecture<br />
with nature. The architect used viaducts<br />
over uneven parts of the terrain, and<br />
used the stone from excavations to<br />
create architectural elements. For this<br />
large-scale project, Gaudí also used<br />
prefabricated elements he created<br />
himself.<br />
Other works he produced in the same<br />
years and in similar style are the Jardines<br />
Artigas (1905), built at <strong>La</strong> Pobla de Lillet,<br />
in the Catalan Pyrenees and the Chalet<br />
de Catllaràs (1905), which he built for<br />
Eusebi Güell in the same locality, whose<br />
walls form a continuous ogive uniting the<br />
facade with the roof.<br />
45
46<br />
<strong>La</strong> chiesa<br />
nella società civile<br />
Pervaso da un profondo spirito religioso,<br />
Gaudí evoca spesso i paesaggi biblici<br />
nella sue opere, come avviene con il<br />
progetto del Collegio Teresiano o della<br />
chiesa della Colonia Güel o con i progetti<br />
caratterizzati da uno spiccato carattere<br />
religioso e simbolico: il monumento<br />
dedicato al Primer Misterio de Gloria<br />
del rosario monumentale di Montserrat<br />
(1900-1907) e il restauro della cattedrale<br />
di Palma di Maiorca (1903-1914).<br />
Nel caso di Montserrat, Gaudí integra<br />
il suo progetto nel paesaggio naturale<br />
inserendo l’edificio nella roccia della<br />
montagna di Montserrat, luogo in cui<br />
fu scoperta la statua della Moreneta,<br />
patrona della Catalogna, luogo di culto<br />
e riflessione.<br />
Per quanto riguarda il secondo caso,<br />
egli interviene nel restauro del tempio<br />
maiorchino per restituirgli la magnificenza<br />
spaziale che lo caratterizzava in<br />
origine e, imprimendogli il suo stile<br />
senza travalicare in imitazioni gotiche,<br />
conferisce un nuovo assetto allo spazio<br />
per renderlo più funzionale e adattarlo<br />
alle esigenze della nuova liturgia.<br />
L’església<br />
en la societat civil<br />
Coneixent la litúrgia catòlica de la Bíblia,<br />
Gaudí evoca sovint els paisatges en les<br />
seves obres. Açò és el que succeeix al<br />
Col·legi de les Teresianes o a l’Església<br />
de la Colònia Güell. Afectarà, a més, els<br />
projectes caracteritzats per un marcat<br />
caràcter religiós i simbòlic: el monument<br />
dedicat al Primer Misteri de Glòria del<br />
rosari monumental de Montserrat (1900-<br />
1907) i la restauració de la catedral de<br />
Palma de Mallorca (1903-1914). Pel que<br />
fa al primer cas, Gaudí integra el seu<br />
projecte en el paisatge natural perforant<br />
la roca de la muntanya de Montserrat,<br />
símbol espiritual on va ser descoberta la<br />
patrona de Catalunya, que converteix en<br />
lloc de culte i reflexió.<br />
Pel que fa al segon cas, intervé en la<br />
restauració del temple mallorquí amb<br />
la finalitat de restablir la magnificència<br />
espacial que li pertocava en l’origen i,<br />
amb el seu estil i sense imitar el gòtic,<br />
dona un nou arranjament a l’espai per<br />
fer-lo més funcional i per adaptar-lo a les<br />
exigències de la nova litúrgia.<br />
Sa crèsia in sa<br />
sotziedade tzivile<br />
Connoschende sa liturgia catòlica de sa<br />
Bìblia, Gaudí ammentat a s’ispissu sos<br />
paesàgios in sas òperas suas. Custu est<br />
su chi acuntesset pro su Colegio de las<br />
Teresianas o in sa Crèsia de sa Colonia<br />
Güell. At a pertocare in prus sos progetos<br />
cun unu piessinnu religiosu e simbòlicu<br />
forte: su monumentu dedicadu a su<br />
Primer Misterio de Gloria de su rosàriu<br />
monumentale de Montserrat (1900-<br />
1907) e s’acontzu de sa sea de Palma de<br />
Mallorca (1903-1914). Pro su chi atenet a<br />
su primu casu, Gaudí arressat su progetu<br />
suo in su paesàgiu naturale istampende<br />
sa roca de su monte de Montserrat,<br />
sìmbulu ispirituale ue aiant iscobertu sa<br />
patrona de sa Catalùnia, chi fùrriat a logu<br />
de cultu e meledu. Pro su chi atenet a<br />
su segundu casu, intervenit in s’acontzu<br />
de su tèmpiu mallorchinu cun sa punna<br />
de torrare a dare sa mannifighèntzia<br />
ispatziale chi teniat a cumintzos e, cun<br />
s’istile suo e sena imitare su gòticu, dat<br />
unu disponimentu a s’ispàtziu pro lu<br />
fàghere funtzionale e pro l’adatare a sos<br />
bisòngios de sa liturgia noa.<br />
The church<br />
in civil society<br />
Gaudí’s catholic faith is expressed in<br />
many of his works. For instance in the<br />
Colegio de las Teresianas or in the Church<br />
of the Güell Colony. He also designed<br />
works of a marked religious and symbolic<br />
nature: the monument dedicated to<br />
the Primer Misterio de la Gloria of the<br />
Monumental Rosary at Montserrat (1900-<br />
1907) and the renovation of the Cathedral<br />
of Palma de Mallorca (1903-1914). In<br />
the first case, Gaudí incorporated the<br />
project within the natural landscape by<br />
perforating the rock of the mountain of<br />
Montserrat, a spiritual symbol where<br />
the Patron Saint of Catalonia was<br />
found, which he turned into a place of<br />
worship and meditation. In the Cathedral<br />
of Mallorca, Gaudí’s intention was to<br />
return the building to its original spatial<br />
magnificence. Using his style and without<br />
imitating the Gothic, he modified the<br />
interior space to make it more functional<br />
and adapt it to the requirements of the<br />
new liturgy.
1. Il Primo Mistero della<br />
Gloria come lo lasciò<br />
Gaudí nel 1907, quando si<br />
esaurirono i fondi.<br />
Il complesso fu completato<br />
alcuni anni dopo in una<br />
versione semplificata<br />
di Jeroni Martorell, e<br />
inaugurato nel 1916.<br />
Arxiu Històric de la Ciutat<br />
de Barcelona.<br />
Arxiu Fotogràfic<br />
2. Il restauro della<br />
cattedrale di Palma di<br />
Maiorca porta Gaudí a<br />
svolgere vari lavori, come<br />
lo spostamento delle<br />
pale d’altare gotiche e<br />
barocche, il cambiamento<br />
di posto del coro, l’apertura<br />
della cappella della<br />
Trinità, la sistemazione di<br />
nuovi pulpiti, l’apertura<br />
di finestroni gotici, il<br />
montaggio di vetrate,<br />
l’installazione di un<br />
baldacchino, la decorazione<br />
dei muri interni e la<br />
fabbricazione degli arredi.<br />
1. El Primer Misteri de<br />
la Glòria com el va deixar<br />
Gaudí el 1907, quan es<br />
van exhaurir els fons. El<br />
complex es va completar<br />
alguns anys després en<br />
una versió simplificada de<br />
Jeroni Martorell, i va ser<br />
inaugurat el 1916. Arxiu<br />
Històric de la Ciutat de<br />
Barcelona.<br />
Arxiu Fotogràfic<br />
2. <strong>La</strong> restauració de<br />
la catedral de Palma<br />
de Mallorca porta<br />
Gaudí a desenvolupar<br />
diverses obres, com ara<br />
el desplaçament de les<br />
pales d’altar gòtiques i<br />
barroques, el canvi de lloc<br />
del cor, l’obertura de la<br />
capella de la Trinitat, la<br />
col·locació de nous púlpits,<br />
l’obertura de finestrals<br />
gòtics, el muntatge de<br />
vitralls, la instal·lació d’un<br />
baldaquí, la decoració dels<br />
murs interns i la fabricació<br />
dels ornaments.<br />
1. 1. Su Primu Misteru<br />
de sa Glòria comente l’aiat<br />
lassadu Gaudí in su 1907,<br />
cando fiat acabadu su<br />
dinari. Su cumplessu l’aiant<br />
acabadu unos cantos annos<br />
a pustis in una versione<br />
semplificada de Jeroni<br />
Martorell, e inchingiadu in<br />
su 1916.<br />
Arxiu Històric de la Ciutat<br />
de Barcelona.<br />
Arxiu Fotogràfic<br />
2. 2. S’acontzu de sa<br />
sea de Palma de Maiorca<br />
ispinghet a Gaudí a fàghere<br />
paritzos traballos, comente<br />
su tramudu de sas palas de<br />
altare gòticas e barocas,<br />
sa mudadura de logu de<br />
su coro, s’abertura de sa<br />
capella de sa Trinidade,<br />
s’assentada de sa trona,<br />
s’abertura de sas ventanas<br />
gòticas, s’assètiu de<br />
bidrieras, s’installatzione<br />
de unu dosèliu, sa<br />
decoratzione de sos muros<br />
internos e sa fabricatzione<br />
de sos arredos.<br />
1 2<br />
1. The First Mystery of<br />
the Glory as left by Gaudí<br />
in 1907, when funding<br />
dried up. The complex was<br />
completed some years later<br />
in a simplified version by<br />
Jeroni Martorell, and was<br />
officially opened in 1916.<br />
Arxiu Històric de la Ciutat<br />
de Barcelona.<br />
Arxiu Fotogràfic<br />
2. The main changes<br />
Gaudí brought to the Palma<br />
de Mallorca Cathedral<br />
included the relocation of<br />
the Gothic and Baroque<br />
retablos, the relocation of<br />
the choir stalls, the opening<br />
of the Trinity Chapel, new<br />
pulpits, the restoration of<br />
large gothic windows, the<br />
provision of stained-glass<br />
windows, a baldachin,<br />
decoration of the interior<br />
walls and the design of<br />
furniture.<br />
47
48<br />
1 2<br />
3<br />
1. Nella Casa Batlló<br />
Gaudí arreda l’abitazione<br />
dei proprietari, al primo<br />
piano. Costruisce pareti e<br />
soffitti senza soluzione di<br />
continuità e progetta parquet,<br />
parapetti, porte di varie<br />
dimensioni, vetrate e mobili,<br />
tra cui spiccano le sedie e le<br />
cassapanche della sala da<br />
pranzo, che si adattano<br />
con precisione all’anatomia<br />
umana.<br />
Institut Amatller d’Art<br />
Hispànic. Arxiu Mas<br />
2. Nel 1906 Gaudí progetta<br />
un modello di mattonella<br />
per la fabbrica di pavimenti<br />
Escofet, di colore blu pallido<br />
e in rilievo, da cui si formano<br />
tre disegni nuovi quando<br />
è circondata da altre sei<br />
mattonelle uguali.<br />
Ramon Manent<br />
3. <strong>La</strong> Casa Batlló mostra<br />
chiaramente che Gaudí<br />
intendeva l’architettura e la<br />
decorazione come un tutt’uno<br />
inseparabile. <strong>La</strong> facciata<br />
in trencadís maiolicato, la<br />
particolare tribuna dalle<br />
forme naturalistiche e lo<br />
straordinario coronamento<br />
ne fanno una delle creazioni<br />
artistiche più ambiziose<br />
dell’epoca.<br />
Institut Amatller d’Art<br />
Hispànic. Arxiu Mas<br />
1. En la Casa Batlló Gaudí<br />
decora l’habitatge dels<br />
propietaris, al primer pis.<br />
Construeix parets i sostres<br />
sense solució de continuïtat<br />
i projecta parquet, baranes,<br />
portes de varies dimensions,<br />
vitralls i mobles, entre els<br />
quals destaquen les cadires i<br />
els caixabancs del menjador,<br />
que s’adapten amb precisió a<br />
l’anatomia humana.<br />
Institut Amatller d’Art<br />
Hispànic.<br />
Arxiu Mas<br />
2. El 1906 Gaudí projecta<br />
un model de rajola per a la<br />
fàbrica de terres Escofet, de<br />
color blau clar i en relleu, a<br />
partir de la qual es formen<br />
tres nous dissenys quan està<br />
envoltada d’altres sis rajoles<br />
iguals.<br />
Ramon Manent<br />
3. <strong>La</strong> Casa Batlló mostra<br />
clarament que Gaudí entenia<br />
l’arquitectura i la decoració<br />
com un tot inseparable.<br />
<strong>La</strong> façana en trencadís de<br />
majòlica, l’especial tribuna<br />
amb formes naturalistes i<br />
l’extraordinari coronament<br />
en fan una de les creacions<br />
artístiques més ambicioses<br />
de l’època.<br />
Institut Amatller d’Art<br />
Hispànic. Arxiu Mas<br />
1. In sa Casa Batlló Gaudí<br />
arredat sa domo de sos<br />
meres in su primu pianu.<br />
Fraigat pinnas e bòvidas in<br />
fila a pare e progetat parquet,<br />
parapetos, ghennas de<br />
mannària diferente, bidrieras<br />
e mòbiles, intre de sos cales<br />
si distinghent sas cadiras e<br />
sas arcas de s’aposentu de<br />
papare, chi s’adatant bene a<br />
s’anatomia umana.<br />
Institut Amatller d’Art<br />
Hispànic. Arxiu Mas<br />
2. In su 1906 Gaudí<br />
progetat unu modellu de<br />
arregiola pro sa fàbrica<br />
de pamentos Escofet, de<br />
colore brau e in rilievu, dae<br />
ue si formant tres disinnos<br />
noos cando est afurriada<br />
dae àteras ses matonellas<br />
uguales.<br />
Ramon Manent<br />
3. Sa Casa Batlló<br />
mustrat a craru chi Gaudí<br />
pensaiat s’architetura e<br />
sa decoratzione comente<br />
unu totu unu chi non si<br />
podiat partzire. S’ acarada<br />
in trencadìs maiocoladu,<br />
sa tribuna particulare cun<br />
formas naturalìsticas e su<br />
coronamentu ispantosu<br />
nde faghent una de sas<br />
creatziones artìsticas prus<br />
manniosas de s’època.<br />
Institut Amatller d’Art<br />
Hispànic. Arxiu Mas<br />
1. In the Batlló House,<br />
Gaudí furnished the owners’<br />
apartment on the first floor.<br />
He built walls and ceilings<br />
without breaks in continuity,<br />
and designed the parquet<br />
floors, parapets, and doors<br />
of various sizes, glass panels<br />
and furniture, notably the<br />
chairs and settles of the<br />
living room, which are<br />
precisely adapted to human<br />
anatomy.<br />
Institut Amatller d’Art<br />
Hispànic. Arxiu Mas<br />
2. In 1906 Gaudí designed<br />
a model of tile for the Escofet<br />
floor tile factory, of pale<br />
blue colour and with reliefs,<br />
forming three new designs<br />
when surrounded by six more<br />
identical tiles.<br />
Ramon Manent<br />
3. The Batlló House clearly<br />
shows that Gaudí saw<br />
architecture and decoration<br />
as an inseparable whole. The<br />
facade in ceramic mosaic<br />
(trencadís), the naturalistic<br />
form of the gallery and the<br />
extraordinary roof make it<br />
one of the most ambitious<br />
artistic works of the time.<br />
Institut Amatller d’Art<br />
Hispànic. Arxiu Mas
L’opera della maturità<br />
Se il XIX secolo è teatro di grande<br />
progresso scientifico e tecnologico,<br />
all’inizio del XX secolo si assiste a una<br />
maggiore diffusione e accessibilità di tali<br />
scoperte, per quanto talune continuino a<br />
rimanere riservate alla borghesia, quali<br />
la bicicletta, l’automobile, la macchina<br />
fotografica o il grammofono, solo per<br />
citarne alcune. Sono di questo periodo<br />
altre invenzioni, come la radio, il diodo,<br />
la bachelite, i raggi X o la scoperta<br />
dell’insulina, insieme allo sviluppo<br />
di sistemi di comunicazione, come la<br />
telegrafia senza fili o il telefono.<br />
Gaudí è testimone di tutti questi<br />
progressi tecnologici nella maturità.<br />
All’età di 50 anni riceve l’incarico di<br />
restaurare e modernizzare un edificio<br />
adibito ad abitazioni, attualmente<br />
conosciuto come Casa Batlló (1904-<br />
1906). Vi applica la propria geometria<br />
con creatività, geometria che avvolge<br />
con forme fluide, sinuose ondulazioni<br />
e sorprendenti finiture decorative.<br />
L’edificio risponde ai canoni di modernità<br />
dell’epoca, non solo in riferimento<br />
all’impostazione formale ed estetica,<br />
ma anche alla risoluzione degli spazi<br />
che Gaudí illumina e ventila e che,<br />
oltretutto, arreda, con elementi<br />
ergonomici considerati ancora oggi i<br />
precursori del design contemporaneo in<br />
vista del maggior comfort possibile per i<br />
proprietari dell’edificio.<br />
Il pavimento idraulico è realizzato con<br />
mattonelle dal profilo esagonale che,<br />
circondate da altre sei mattonelle<br />
identiche, danno forma a tre elementi<br />
marini: l’alga, la chiocciola e la stella<br />
marina: questa è un’altra delle proposte<br />
di Gaudí per questo edificio, anche se alla<br />
fine questo pavimento sarà posato in un<br />
altro edificio realizzato successivamente.<br />
Considerandola particolarmente<br />
interessante, l’impresa Escofet mette<br />
in produzione questa mattonella che,<br />
in virtù dell’eccezionalità della forma,<br />
viene scelta dal Comune di Barcellona<br />
per pavimentare il paseo de Gracia, la via<br />
principale della città.<br />
<strong>La</strong> seva obra<br />
en edat madura<br />
Si el segle XIX va ser teatre de gran<br />
progrés científic i tecnològic, a principis<br />
del segle XX eixos descobriments<br />
esdevenen més accessibles per a la<br />
societat, tot i que continuen difonent-se<br />
invencions reservades a la burgesia,<br />
com ara la bicicleta, l’automòbil, la<br />
càmera fotogràfica o el gramòfon, entre<br />
d’altres. <strong>La</strong> ciència contribueix amb nous<br />
descobriments, com ara la radio, el díode,<br />
la baquelita, els raigs X o la insulina, junt<br />
amb el desenvolupament de sistemes de<br />
comunicació, com ara la telegrafia sense<br />
fils o el telèfon.<br />
Gaudí viu tots aquests passos endavant<br />
durant la seva maduresa. A l’edat de<br />
50 anys rep l’encàrrec de restaurar<br />
i modernitzar un edifici destinat a<br />
habitatges, actualment conegut com<br />
a Casa Batlló (1904-1906). Hi aplica<br />
la pròpia geometria amb creativitat,<br />
geometria que embolcalla amb<br />
formes fluides, sinuoses ondulacions<br />
i sorprenents acabaments decoratius.<br />
L’edifici respon als cànons de modernitat<br />
de l’època, no sols en referència al<br />
plantejament formal i estètic, sinó també<br />
a la resolució dels espais que Gaudí<br />
il·lumina i ventila i que, sobretot, dota<br />
de mobles, amb projectes ergonòmics<br />
considerats avui en dia com a precursor<br />
del disseny contemporani. Tot açò per<br />
afavorir el confort dels propietaris.<br />
Un terra hidràulic realitzat mitjançant<br />
una única rajola amb perfil hexagonal<br />
que, rodejada per altres sis rajoles<br />
idèntiques, dóna forma a tres elements<br />
marins: l’alga, el cargol i l’estrella<br />
marina és una altra de les propostes<br />
de Gaudí per a aquest edifici, malgrat<br />
que, a la fi, destinarà el terra a un edifici<br />
realitzat posteriorment. Tot i això, donat<br />
el caràcter atractiu, l’empresa Escofet<br />
produeix aquesta rajola que, alhora,<br />
pel seu excepcional disseny, es triada<br />
per l’Ajuntament de Barcelona per a<br />
pavimentar el passeig de Gràcia, el carrer<br />
principal de la ciutat.<br />
S’òpera sua a mannu<br />
Si su de XIX sèculos fiat istadu teatru de<br />
unu progressu iscientìficu e tecnològicu<br />
mannu, a inghitzu de su de XX sèculos<br />
cussas iscobertas s’ispàrghinant in sa<br />
sotziedade, nointamas sigant a essire<br />
a pìgiu inventziones reservadas a sa<br />
burghesia, che a sa bitzicleta, sas veturas,<br />
sa màchina fotogràfica o su grammòfonu,<br />
intre de sas àteras cosas. Sa sièntzia<br />
contribuit cun iscobertas noas che a sa<br />
ràdiu, su dìodu, sa bachelite, sos rajos X o<br />
s’insulina, paris a s’isvilupu de sistemas de<br />
comunicatzione, comente a sa telegrafia<br />
sena filos o a su telèfonu.<br />
Gaudí bivet totu custos passos a mannu.<br />
A 50 annos retzit s’incàrrigu de acontzare<br />
e annoare unu fraigu destinadu a domo,<br />
connotu oe in die comente Casa Batlló<br />
(1904-1906). Bi ponet sa geometria sua<br />
cun creatividade, geometria chi afùrriat<br />
cun formas flùidas, colobrinas e cun<br />
finiduras ispantosas. su fraigu torrat a<br />
sos cànones de època moderna, non feti<br />
in referèntzia a s’impostatzione formale<br />
e estètica, ma fintzas a sa resolutzione<br />
sua de sos ispàtzios chi Gaudí illùminat e<br />
aerat e chi, in prus, frunit de mobìlia, cun<br />
progetos ergonòmicos chi, oe in die, sunt<br />
cunsiderados antetzipadores de su design<br />
cuntemporàneu.<br />
Totu pro favorèssere su discansu de sos<br />
meres de sa domo. Unu pamentu idràulicu<br />
fatu pro mèdiu de una matonella sìngula<br />
cun profilu esagonale chi, afurriada dae<br />
àteras ses matonellas che pare, dat forma<br />
a tres elementos marinos: s’alga, sa<br />
tzòcula e s’isteddu de mare est un’àtera<br />
de sas propostas de Gaudí pro custu<br />
fraigu, mancari chi a s’acabu, a intregare<br />
su pamentu a unu fraigu fatu tempus in<br />
antis. Nointames custu, bidu su piessinnu<br />
atrativu, s’impresa Escofet produit custa<br />
matonella chi, de parte sua, pro more<br />
de su disinnu ispantosu, la seberat sa<br />
Comuna de Bartzellona pro pamentare<br />
su paseo de Gracia, sa carrera prus de<br />
importu de sa tzitade.<br />
Gaudí’s later works<br />
While the 19th century had seen<br />
great scientific and technological<br />
developments, in the early 20th<br />
century those discoveries became more<br />
accessible to society, although inventions<br />
reserved for the middle class continued<br />
to be develop, such as the bicycle, cars,<br />
the camera or the gramophone, and<br />
others. Science contributed with new<br />
discoveries, such as the radio, the diode,<br />
bakelite, X-rays or insulin, together<br />
with the development of means of<br />
communication such as the radio or the<br />
telephone.<br />
Gaudí experienced these advancements<br />
during his maturity. Aged 50, he received<br />
a commission to refurbish and modernise<br />
an apartment building, currently known<br />
as Casa Batlló (1904-1906). He applied<br />
his geometry creatively, with flowing,<br />
forms, sinuous undulations and surprising<br />
decorative details. The building reflects<br />
the canons of modernity of the time,<br />
as to formal and aesthetic approach,<br />
but also in the arrangement of spaces,<br />
which Gaudí provided with light and<br />
ventilation, and furnished with ergonomic<br />
furniture which foreshadowed today’s<br />
contemporary designs. His main goal was<br />
to increase the comfort of those living in<br />
the building.<br />
Gaudí also proposed for this building<br />
a hydraulic floor consisting of a single<br />
hexagonal tile surrounded by a further<br />
six identical tiles, forming three sea<br />
elements: the seaweed, the sea shell<br />
and the starfish. However, in the end this<br />
floor would be inserted in a later building.<br />
Nevertheless, given its attractiveness,<br />
the Escofet company decided to produce<br />
this tile and on account of its exceptional<br />
design the Barcelona city council decided<br />
to use it to pave paseo de Gracia, the<br />
city’s main street.<br />
49
50<br />
L’era dei grattacieli<br />
Nei primi decenni del XX secolo,<br />
nelle città più sviluppate proliferano<br />
i grattacieli, in particolar modo negli<br />
Stati Uniti. <strong>La</strong> densità di popolazione<br />
impone che si edifichino costruzioni che<br />
svettano verso l’alto, sfida che viene<br />
colta dagli architetti per mettere alla<br />
prova i limiti umani e le possibilità della<br />
tecnologia. Edifici come il Flatiron (Daniel<br />
Burnham, 1902) o il Chrysler (Van Alen,<br />
1928) a New York, sono contemporanei<br />
ad altre proposte dall’altezza modesta<br />
ma dalla concezione azzardata, come il<br />
Palacio Stoclet (Josef Hoffmann, 1905)<br />
a Bruxelles o la fabbrica di turbine di<br />
AEG (Peter Behrens, 1908) e la Casa<br />
Sommerfeld (Walter Gropius – Adolf<br />
Meyer, 1921) a Berlino.<br />
Gaudí pare non essere estraneo a tali<br />
proposte; riceve l’incarico di progettare<br />
un grattacielo per la città di New York,<br />
noto come Hotel Attraction (1908), mai<br />
portato a termine. Di questo progetto<br />
ci sono pervenuti dei disegni del suo<br />
collaboratore (1893-1977), secondo cui<br />
due imprenditori americani avevano<br />
incaricato Gaudí di costruire un<br />
edificio che rappresentasse lo spirito<br />
imprenditoriale americano.<br />
In quegli anni Gaudí è comunque<br />
impegnato nella costruzione della<br />
Casa Milà (1905-1910), un edificio<br />
monumentale residenziale dove la curva<br />
fa “la parte da leone”, realizzato con<br />
un linguaggio non scevro da una certa<br />
rottura con i canoni dell’epoca. L’edificio<br />
propone svariate soluzioni provenienti<br />
dalla geometria regolare, ma anche<br />
elementi di carattere naturalistico.<br />
Spiccano tanto la particolare struttura a<br />
pilastri e la configurazione del soppalco<br />
con archi parabolici quanto l’arredamento<br />
degli interni. Il suo completamento<br />
coincide con gli anni che precedono la<br />
Prima guerra mondiale e che vedranno<br />
nascere in Europa nuove soluzioni<br />
stilistiche.<br />
L’era dels gratacels<br />
En els primers decennis del segle XX,<br />
en les ciutats més desenvolupades<br />
proliferen els gratacels, especialment<br />
als Estats Units. <strong>La</strong> densitat de població<br />
obliga a realitzar construccions que<br />
s’erigeixen cap amunt, situació de la qual<br />
els arquitectes aprofiten per a desafiar el<br />
límits i les possibilitats de la tecnologia.<br />
Edificis com el Flatiron (Daniel Burnham,<br />
1902) o el Chrysler (Van Alen, 1928) a<br />
Nova York, són contemporanis a altres<br />
propostes amb una alçada modesta<br />
però amb una concepció atrevida, com<br />
el Palau Stoclet (Josef Hoffmann, 1905)<br />
a Brussel·les o la fàbrica de turbines<br />
d’AEG (Peter Behrens, 1908) i la Casa<br />
Sommerfeld (Walter Gropius – Adolf<br />
Meyer, 1921) a Berlín.<br />
Gaudí no sembla aliè a aquestes<br />
propostes i li encarreguen un gratacel<br />
per a la ciutat de Nova York, conegut<br />
com a Hotel Attraction (1908), que no<br />
es va dur a terme mai, tot i que ens han<br />
arribat dissenys del seu col·laborador<br />
(1893-1977), el qual va declarar que<br />
dos empresaris americans havien<br />
encarregat un edifici a Gaudí que havia<br />
de representar l’esperit empresarial<br />
americà.<br />
En canvi en aquells anys Gaudí està<br />
ocupat en la construcció de la Casa<br />
Milà (1905-1910), un edifici monumental<br />
d’habitatges on la corba se’n du la part<br />
del lleó i que realitza amb un llenguatge<br />
que demostra una certa ruptura per a<br />
l’època. En aquest edifici contempla<br />
tant variades solucions de la geometria<br />
regular, com elements de caràcter<br />
naturalista. Destaquen tant la particular<br />
estructura a pilars i la configuració<br />
del sostremort amb arcs parabòlics<br />
com la decoració dels interiors. El seu<br />
acabament coincideix amb l’atmosfera<br />
prebèl·lica que portarà Europa a la<br />
Primera Guerra Mundial i al naixement de<br />
noves solucions estilístiques.<br />
S’era de sos gratatzelos<br />
Inghitzende su de XX sèculos, in sas<br />
tzitades prus isvilupadas creschent<br />
sos gratatzelos, mescamente cussos<br />
in sos Istados Unidos. Sa densidade de<br />
populatzione òbligat a fàghere fràigos<br />
chi andant cara a artu, situatzione chi<br />
ispinghet sos architetos a isfidare sos<br />
lìmites umanos e sa tecnologia. Edifìtzios<br />
comente Flatiron (Daniel Burnham, 1902)<br />
o su Chrysler (Van Alen, 1928) in New<br />
York, sunt cuntemporàneos a àteras<br />
propostas de artària minore ma cun sa<br />
cuntzetzione aconcaditza, comente su<br />
Palacio Stoclet (Josef Hoffmann, 1905)<br />
in Bruxelles o sa fàbrica de turbinas de<br />
AEG (Peter Behrens, 1908) e sa Casa<br />
Sommerfeld (Walter Gropius – Adolf<br />
Meyer, 1921) in Berlino.<br />
Gaudí paret chi non siat foras de custas<br />
propostas e li commissionant unu<br />
gratatzelu pro sa tzitade de New York,<br />
connotu comente Hotel Attraction (1908),<br />
chi non fiat acabadu mai, mancari si sunt<br />
chistidos disinnos de unu collaboradore<br />
suo (1893-1977), chi aiat declaradu chi<br />
duos imprendidores americanos aiant<br />
incarrigadu unu fraigu a Gaudí chi depiat<br />
rapresentare s’ispìritu imprenditoriale<br />
americanu.<br />
Mancari gasi in cussos annos Gaudí est<br />
impinnadu in su fraigu de sa Casa Milà<br />
(1905-1910), unu edifitzu monumentale<br />
de domos ue sa curva est sa chi<br />
primìtziat e acumprit cun unu limbàgiu<br />
chi demustrat un’iscòrriu pro s’època.<br />
In custu fraigu bi ponet siat paritzas<br />
solutziones de geometria regulare, siat<br />
elementos de caràtere naturalìsticu.<br />
Si distinghent s’istrutura a pilastros e<br />
cussa de su palcu cun arcos parabòlicos<br />
cantu s’arredamentu de sos internos.<br />
S’acumprida sua torrat che pare cun<br />
s’atmosfera in antis de sa gherra chi at<br />
a giùghere s’Europa a sa Prima Gherra<br />
Mundiale e a sa nàschida de solutziones<br />
istilìsticas noas.<br />
The era of skyscrapers<br />
In the early decades of the 20th century<br />
skyscrapers started to mushroom in<br />
the most developed cities around the<br />
world, especially in the United States.<br />
Population density made it necessary to<br />
expand construction vertically: architects<br />
took advantage of this by pushing human<br />
limits and exploring the possibilities<br />
offered by technology. Buildings such as<br />
the Flatiron (Daniel Burnham, 1902) or the<br />
Chrysler (Van Alen, 1928) in New York,<br />
were contemporary with other projects,<br />
less tall but with daring designs, such as<br />
Palacio Stoclet (Josef Hoffmann, 1905) in<br />
Brussels or the AEG turbine factory (Peter<br />
Behrens, 1908) and the Sommerfeld<br />
House (Walter Gropius – Adolf Meyer,<br />
1921) in Berlin.<br />
Gaudí was certainly aware of these<br />
developments, and he also received<br />
a commission to design a skyscraper<br />
to be built in New York city, the Hotel<br />
Attraction (1908). However, the project<br />
was never implemented, although<br />
we have received drawings from his<br />
collaborator (1893-1977), who declared<br />
that the two US businessmen had<br />
commissioned Gaudí to design a building<br />
which would represent the American<br />
entrepreneurial spirit.<br />
In those years, however Gaudí was<br />
working on the Milà House (1905-1910), a<br />
monumental apartment building marked<br />
by curved lines and whose language was<br />
quite novel for those times. The building<br />
includes both several regular geometry<br />
solutions and naturalistic elements.<br />
Noteworthy elements include the pillar<br />
structure, the parabolic arches in the<br />
attic and the interior furniture. The house<br />
was completed in the years preceding<br />
World War I, a time which would soon<br />
usher in new architectural styles.
1. <strong>La</strong> Casa Milà è<br />
l’ultima opera civile di<br />
Gaudí, che non concluse<br />
la parte finale del<br />
progetto per i contrasti<br />
sorti con i proprietari<br />
a causa dell’elevato<br />
costo dei lavori. Il buono<br />
stato di conservazione<br />
permette di vedere il<br />
lavoro realizzato da<br />
lui, sia nella parte<br />
architettonica sia in<br />
quella decorativa.<br />
Appartiene a un istituto<br />
di credito che la tiene<br />
aperta al pubblico.<br />
Ramon Manent<br />
2. Interno della Casa<br />
Milà nel 1914, poco dopo<br />
la fine dei lavori, che<br />
permette di osservare<br />
l’arredamento originale<br />
degli spazi e la loro<br />
ambientazione interna.<br />
Institut Amatller d’Art<br />
Hispànic. Arxiu Mas<br />
3. Edificio Fuller o<br />
Flatiron, di Daniel H.<br />
Burnham (New York,<br />
1902)<br />
4. Fabbrica di turbine<br />
AEG, di Peter Behrens<br />
(Berlino, 1908-1909)<br />
5. L’Hotel Attraction,<br />
un progetto per New<br />
York attribuito a Gaudí,<br />
consisteva in un grandioso<br />
edificio polifunzionale di<br />
360 metri di altezza che<br />
sarebbe dovuto essere il<br />
più alto della metropoli, e<br />
che nasceva dal desiderio<br />
di costruire strutture<br />
gigantesche.<br />
Reial Càtedra Gaudí. UPC<br />
1. <strong>La</strong> Casa Milà és<br />
l’última obra civil de<br />
Gaudí, el qual no va<br />
concloure la part final<br />
del projecte per les<br />
diferències sorgides amb<br />
els propietaris a causa<br />
de l’elevat cost de les<br />
obres. El seu bo estat<br />
de conservació permet<br />
veure el treball realitzat<br />
per ell, tant en la part<br />
arquitectònica com en la<br />
decorativa. Pertany a un<br />
institut de crèdit que la<br />
manté oberta al públic.<br />
Ramon Manent<br />
2. Intern de la Casa<br />
Milà el 1914, poc després<br />
d’acabar-se les obres,<br />
cosa que permet observar<br />
la decoració original<br />
dels espais i la seva<br />
ambientació interna.<br />
Institut Amatller d’Art<br />
Hispànic. Arxiu Mas<br />
3. Edifici Fuller o<br />
Flatiron, de Daniel H.<br />
Burnham (Nova York,<br />
1902)<br />
4. Fàbrica de turbines<br />
AEG, de Peter Behrens<br />
(Berlín, 1908-1909)<br />
5. L’Hotel Attraction,<br />
un projecte per Nova<br />
York atribuït a Gaudí,<br />
consistia en un grandiós<br />
edifici polifuncional de<br />
360 metres d’alçada que<br />
hauria d’haver estat el<br />
més alt de la metròpoli,<br />
i que naixia del desig<br />
de construir estructures<br />
gegantesques.<br />
Reial Càtedra Gaudí. UPC<br />
1. Sa Casa Milà est<br />
s’ùrtima òpera tzivile<br />
de Gaudí, chi no aiat<br />
congruidu sa parte de<br />
acabu de su progetu pro<br />
unas cantas peleas cun<br />
sos meres pro neghe<br />
de su costu artu de sos<br />
traballos. Sende chistida<br />
bene si podet bìdere su<br />
traballu acumpridu dae<br />
isse, siat in sa parte<br />
architetònica siat in sa<br />
parte decorativa. Est<br />
como de unu istitutu<br />
de crèditu chi la lassat<br />
aberta a su pùblicu.<br />
Ramon Manent<br />
2. Internu de sa Casa<br />
Milà in su 1914, deretu<br />
acabados sos traballos,<br />
chi permitit de bìdere<br />
s’arredamentu originale<br />
de sos ispàtzios e<br />
s’ambientatzione interna<br />
issoro.<br />
Institut Amatller d’Art<br />
Hispànic. Arxiu Mas<br />
3. Fraigu Fuller o<br />
Flatiron, de Daniel H.<br />
Burnham (New York,<br />
1902)<br />
4. Fàbrica de turbinas<br />
AEG, de Peter Behrens<br />
(Berlino, 1908-1909)<br />
5. S’Hotel Attraction,<br />
unu progetu pro New<br />
York atribuidu a Gaudí,<br />
fiat unu fraigu manniosu<br />
polifuntzionale de 360<br />
metros chi depiat èssere<br />
su prus artu de sa<br />
metròpoli, e chi naschiat<br />
dae su disìgiu de fraigare<br />
istruturas mannas.<br />
Reial Càtedra Gaudí. UPC<br />
1 2<br />
4<br />
1. Casa Milà was 5<br />
Gaudí’s last work of<br />
civil architecture, which<br />
he did not complete<br />
due to disagreements<br />
with the owners over<br />
the high costs of the<br />
work. The house is<br />
well preserved, making<br />
it possible to admire<br />
Gaudí’s architectural<br />
and decorative work. It<br />
belongs to a bank, which<br />
keeps it open to the<br />
public.<br />
Ramon Manent<br />
2. Interior of Casa<br />
Milà in 1914, soon after<br />
the conclusion of works,<br />
making it possible to<br />
observe the original<br />
furniture and decorations.<br />
Institut Amatller d’Art<br />
Hispànic. Arxiu Mas<br />
3. The Fuller or Flatiron<br />
building, by Daniel H.<br />
Burnham (New York,<br />
1902)<br />
4. AEG’s turbine<br />
factory, by Peter Behrens<br />
(Berlin, 1908-1909)<br />
5. The Hotel Attraction,<br />
a project for New York<br />
attributed to Gaudí,<br />
consisted of a grandiose<br />
multi-functional building,<br />
for a height of 360 m,<br />
which should have<br />
been the highest in the<br />
city, springing from the<br />
desire to build enormous<br />
structures.<br />
Reial Càtedra Gaudí. UPC<br />
3<br />
51
52<br />
1<br />
2<br />
3 4<br />
1. Nello studio situato di fronte<br />
al tempio Gaudí aveva installato<br />
l’ufficio di direzione dei lavori,<br />
alcuni laboratori per i plastici<br />
e uno per le prove fotografiche.<br />
I modelli in gesso costruiti<br />
al suo interno gli servivano per<br />
osservare i volumi scultorei e<br />
risolvere i problemi della<br />
complessa geometria della<br />
costruzione. Institut Amatller<br />
d’Art Hispànic. Arxiu Mas<br />
2. Nei primi anni del secolo<br />
le trasformazioni sociali ed<br />
estetiche si fanno sentire<br />
anche nell’architettura, che cerca<br />
nuove forme di espressione.<br />
Dopo una campagna in difesa<br />
dell’istruzione pubblica, viene<br />
avviata una riforma pedagogica<br />
con l’obiettivo di migliorare<br />
l’insegnamento. Intriso dello<br />
spirito noucentista dell’epoca,<br />
l’architetto Josep Goday<br />
costruisce il complesso scolastico<br />
Ramón Llull (1918-1921)<br />
di Barcellona, con elementi<br />
classicisti molto radicati<br />
nell’ambito catalano.<br />
3. <strong>La</strong> fotografia del cantiere<br />
della <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>, nel<br />
1904, permette di osservare il<br />
procedimento costruttivo seguito<br />
da Gaudí.<br />
Arxiu Històric de la Ciutat de<br />
Barcelona. Arxiu Fotogràfic<br />
4. Nell’edificio delle Scuole<br />
provvisorie della <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />
si può notare la maestria di Gaudí<br />
nella costruzione di superfici<br />
curve in mattoni.<br />
Junta Constructora del Temple de<br />
la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />
1. En l’estudi situat enfront<br />
del temple Gaudí havia<br />
instal·lat l’oficina de direcció<br />
d’obra, alguns tallers per a les<br />
maquetes i un per a les proves<br />
fotogràfiques. Els models en<br />
guix construïts al seu interior<br />
li servien per a observar els<br />
volums escultòrics i resoldre<br />
els problemes de la complexa<br />
geometria de la construcció.<br />
Institut Amatller d’Art Hispànic.<br />
Arxiu Mas<br />
2. Els primers anys del segle<br />
les transformacions socials i<br />
estètiques es fan sentir també en<br />
l’arquitectura, que busca noves<br />
formes d’expressió. Després<br />
d’una campanya en defensa de<br />
l’educació pública, es posa en<br />
marxa una reforma pedagògica<br />
amb l’objectiu de millorar<br />
l’ensenyament. Impregnat<br />
de l’esperit noucentista de<br />
l’època, l’arquitecte Josep<br />
Goday construeix el complex<br />
escolar Ramón Llull (1918-1921)<br />
de Barcelona, amb elements<br />
classicistes molt arrelats en<br />
l’àmbit català.<br />
3. <strong>La</strong> fotografia del taller de<br />
la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>, el 1904,<br />
permet observar el procediment<br />
constructiu seguit per Gaudí.<br />
Arxiu Històric de la Ciutat de<br />
Barcelona.<br />
Arxiu Fotogràfic<br />
4. En l’edifici de les Escoles<br />
Provisionals de la <strong>Sagrada</strong><br />
<strong>Família</strong> es pot notar la mestria<br />
de Gaudí en la construcció de<br />
superfícies corbes en rajola.<br />
Junta Constructora del Temple de<br />
la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />
1. In s’istùdiu postu a in antis a<br />
su tèmpiu Gaudí aiat aposentadu<br />
s’ufìtziu de diretzione de sos<br />
traballos, unos cantos laboratòrios<br />
pro sos plàsticos e unu pro sas<br />
provas fotogràficas. Sos modellos<br />
in ghìsciu fraigados in intro de<br />
custu li serbiant pro castiare sos<br />
volùmenes iscultòreos e resòrvere<br />
sos problemas de sa geometria<br />
cumplessa de su fràigu.<br />
Institut Amatller d’Art Hispànic.<br />
Arxiu Mas<br />
2. In sos primos annos de su<br />
sèculu sas mudaduras sotziales e<br />
estèticas si faghent a intèndere<br />
fintzas in s’architetura chi chircat<br />
formas noas de espressada.<br />
A pustis de una campagna in<br />
defensa de s’istrutzione pùblica,<br />
inghitzat una reforma pedagògica<br />
cun sa punna de megiorare<br />
s’insinnamentu. In mesu de<br />
s’ispìritu noucentista de s’època,<br />
s’architetu Josep Goday fràigat<br />
su cumplessu iscolàsticu Ramón<br />
Llull (1918-1921) de Bartzellona,<br />
cun elementos classitzistas<br />
raighinados meda in àmbitu<br />
catalanu.<br />
3. Sa fotografia de su cantieri<br />
de sa <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>, in su<br />
1904, cunsentit de castiare sa<br />
fa faina de fràigu sighida dae<br />
Gaudí. Arxiu Històric de la Ciutat<br />
de Barcelona.<br />
Arxiu Fotogràfic<br />
4. In su fràigu de sas Iscolas<br />
provisòrias de sa <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />
si podet denotare s’abilesa de<br />
Gaudí in su fraigu de superfìtzes<br />
curvas in matones.<br />
Junta Constructora del Temple de<br />
la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />
1. In his studio in front of the<br />
church, Gaudí had set up the<br />
works’ management office, some<br />
workshops for the models and<br />
one for photographic trials. The<br />
gypsum model he built served<br />
to observe the volumes and<br />
resolve the problems posed by<br />
the project’s complex geometry.<br />
Institut Amatller d’Art Hispànic.<br />
Arxiu Mas<br />
2. In the early years of the 20th<br />
century, social and aesthetical<br />
changes started to be felt in<br />
architecture too, which sought<br />
new forms of expression. After<br />
a campaign defending public<br />
education, a teaching reform was<br />
started, to improve the provision<br />
of education. Imbued as he was<br />
with the noucentist spirit of the<br />
time, architect Josep Goday built<br />
the school complex of Ramón<br />
Llull (1918-1921) in Barcelona,<br />
drawing on classicist elements<br />
deeply rooted in Catalan culture.<br />
3. A photo of the <strong>Sagrada</strong><br />
<strong>Família</strong> worksite in 1904,<br />
showing the construction process<br />
followed by Gaudí. Arxiu Històric<br />
de la Ciutat de Barcelona.<br />
Arxiu Fotogràfic<br />
4. In the provisional school<br />
of the <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> we can<br />
appreciate Gaudí’s mastery in<br />
building curved surfaces made<br />
of bricks. Junta Constructora del<br />
Temple de la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>
il Noucentisme,<br />
un nuovo stile artistico<br />
Nel 1923 Gaudí porta a termine la<br />
prima delle quattro torri che devono<br />
configurare la Facciata della Natività del<br />
Tempio espiatorio della <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />
(1883-1926). Tale edificio gli era stato<br />
commissionato all’età di 31 anni; Gaudí<br />
vi dedicherà il resto della sua vita. <strong>La</strong> sua<br />
morte non ha impedito il proseguimento<br />
dei lavori e lo stato attuale in cui si<br />
trova, ancora in costruzione, ci consente<br />
di apprezzare le grandi dimensioni del<br />
progetto, che raggiungerà i 170 metri di<br />
altezza. L’edificio raccoglie l’essenza della<br />
conoscenza di Gaudí e la sua esperienza<br />
di costruttore. Da sottolineare sono le<br />
colonne della navata centrale e la loro<br />
forma arborescente che regge volte con<br />
base iperbolica, così come le vetrate<br />
dalle forme geometriche delle torri<br />
campanarie.<br />
Sul lato a nord-est del Tempio Gaudí<br />
stabilisce un cantiere da cui dirigere<br />
i lavori: qui costruisce dei plastici e<br />
realizza esperimenti di geometrie,<br />
colori, forme e suoni. Accanto al Tempio<br />
progetta le Scuole provvisorie della<br />
<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> (1909), un edificio dalle<br />
dimensioni ridotte ma al contempo<br />
poderoso, dalle pareti e dal tetto di<br />
mattoni, con il quale dà origine ad una<br />
forma ondulata molto resistente e dalla<br />
realizzazione semplice ed economica.<br />
è in quegli anni che, alla fine del primo<br />
decennio del XX secolo, germoglia una<br />
nuova corrente artistica opposta al<br />
Modernismo. Si tratta di una corrente<br />
che esalta i valori tradizionali, quali la<br />
famiglia, i costumi rurali e l’essenza<br />
dell’eredità classica più mediterranea.<br />
Questo nuovo stile, chiamato<br />
Noucentisme, si limita all’ambito<br />
catalano, sia nelle arti sia nelle lettere ed<br />
in architettura.<br />
El Noucentisme,<br />
un nou estil artístic<br />
El 1923 Gaudí du a terme la primera<br />
de les quatre torres que han de<br />
configurar la façana del Naixement del<br />
Temple expiatori de la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />
(1883-1926). Aquest edifici li havia<br />
estat encarregat quan tenia 31anys i<br />
hi dedicarà la resta de la seva vida. <strong>La</strong><br />
seva mort no ha impedit la continuació<br />
de les obres i l’estat actual en què es<br />
troba, encara en fase de construcció, ens<br />
permet apreciar les grans dimensions<br />
del projecte que arribarà als 170 metres<br />
d’alçada. L’edifici recull l’essència<br />
del coneixement de Gaudí i la seva<br />
experiència de constructor. Cal destacar<br />
les columnes de la nau central i la seva<br />
forma arborescent que sosté voltes de<br />
base hiperbòlica, com també el vitralls de<br />
formes geomètriques dels campanars.<br />
Al costat nord-est del temple i per<br />
dirigir les obres, Gaudí munta un taller<br />
on construeix maquetes i realitza<br />
experiments de geometries, colors,<br />
formes i sons. Al costat del temple<br />
projecta les Escoles Provisionals de la<br />
<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> (1909), un edifici amb<br />
dimensions reduïdes però alhora poderós,<br />
amb parets i sostre de rajola, amb el<br />
qual dona origen a una forma ondulada<br />
molt resistent i la realització del qual és<br />
simple i econòmica. En aquells anys, a<br />
la fi del primer decenni del segle XX, és<br />
quan germina una nova corrent artística<br />
oposada al Modernisme. Es tracta d’una<br />
corrent que exalta els valors tradicionals,<br />
com ara la família, els costums rurals<br />
i l’essència de l’herència clàssica més<br />
mediterrània. Aquest nou estil, anomenat<br />
Noucentisme, es limita a l’àmbit català,<br />
tant en les arts com en les lletres i<br />
l’arquitectura.<br />
Su Noucentisme,<br />
unu istile artìsticu nou<br />
In su 1823 Gaudí acabat sa prima de<br />
sas bator turres chi depent intramare<br />
s’acarada de su Nacimiento del Templo<br />
espiatorio della <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> (1883-<br />
1926). Custu fràigu l’aiat cumandadu<br />
cando teniat 31 annos e b’at a intregare<br />
totu sa vida. Sa morte sua no l’at<br />
impeigadu a sighire cun sos traballos e a,<br />
oe in die, galu fraighende·lu, no adduit de<br />
apretziare sa mannària de su progetu chi<br />
at a lòmpere a 170 metros de artària.<br />
S’edifitzu remonit s’essèntzia de sa<br />
connoschèntzia de Gaudí e s’esperièntzia<br />
sua de fraigadore. De sutalineare sunt<br />
sas colunnas de sa navada tzentrale e sa<br />
forma che àrbore chi poderat sas voltas<br />
cun base iperbòlica, gasi comente sas<br />
bidrieras cun formas geomètricas de sos<br />
campaniles.<br />
In su latu nord-est de su tèmpiu e pro<br />
ghiare sos traballos, Gaudí aposentat<br />
unu cantieri ue fraigat plàsticos e faghet<br />
esperimentos de geometrias, colores,<br />
formas e sonos. A costàgios de su tèmpiu<br />
progetat sas Escuelas Provisionales de la<br />
<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> (1909), unu fraigu piticu<br />
ma poderosu, cun pinnas e sa cobertura<br />
de matones, cun sa cale faghet nàschere<br />
sa forma ondulada chi resistit meda e cun<br />
s’acumprida simple e econòmica.<br />
Est in cussos annos chi acabende su primu<br />
deghènniu de su de XX sèculos, istupat<br />
una currente artìstica noa oposta a su<br />
Modernismu. Est sa currente chi ismànniat<br />
sos balores traditzionales, che a sa famìlia,<br />
sos costùmenes rurales e s’ausèntzia de<br />
s’eredidade clàssica mediterrànea. Custu<br />
istile nou, tzerriadu Noucentisme aturat in<br />
àmbitu catalanu, siat in sas artes chi in sas<br />
lìteras e in architetura.<br />
Noucentisme,<br />
a new art movement<br />
In 1923 Gaudí completed construction of<br />
the first of the four towers marking the<br />
Nativity façade of the Expiatory Church<br />
of <strong>La</strong> <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> (1883-1926). He<br />
had been offered this commission when<br />
he was 31 and would devote the rest of<br />
his life to it. His death did not prevent<br />
continuation of works, and the church<br />
is currently still under construction,<br />
giving us an idea of the great size of the<br />
project, which will reach a height of 170<br />
m. The building expresses the essence<br />
of Gaudí’s knowledge and his experience<br />
as a builder. Some of the most striking<br />
elements are the tree-shaped columns of<br />
the central supporting hyperboloid vaults,<br />
and the geometric glass windows of the<br />
bell towers.<br />
On the north-eastern side of the church<br />
and to direct the works, Gaudí set up<br />
a worksite where he built models and<br />
carried out experiments with geometries,<br />
colours, forms and sounds. To the side of<br />
the temple, he designed the Provisional<br />
School of the <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> (1909), a<br />
small-size yet sturdy building, with brick<br />
walls and roof, with strong undulating<br />
walls, and which was quite simple and<br />
inexpensive to build. It was in those<br />
years, at the end of the first decade of the<br />
20th century, that a new art movement,<br />
opposed to Modernism came into being.<br />
This movement propounded traditional<br />
values, such as the family, rural<br />
customs and the essence of the most<br />
Mediterranean classic tradition. This new<br />
style, called Noucentisme, was limited to<br />
Catalonia, and covered the arts, literature<br />
and architecture.<br />
53
54<br />
un’eredità universale<br />
Dopo aver vissuto per due anni nel<br />
Parque Güell, Gaudí trascorre gli ultimi<br />
mesi della sua vita nel cantiere della<br />
<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>, dove da dieci anni si<br />
dedica esclusivamente alla costruzione<br />
del tempio. In questo periodo continua<br />
a ricevere studenti di architettura ai<br />
quali spiega, attraverso dei plastici, le<br />
sezioni del tempio ancora da costruire e<br />
quelle già realizzate, e che in un secondo<br />
momento mostrerà loro. Grazie ai plastici<br />
dà impulso alla raccolta di donazioni<br />
che consentano il proseguimento dei<br />
lavori, a volte messi in discussione per<br />
l’insufficienza di fondi.<br />
Il 7 luglio 1926, Gaudí viene investito<br />
da un tram e rimane gravemente ferito;<br />
trasferito all’ospedale centrale, morirà<br />
tre giorno dopo. Il 12 dello stesso mese<br />
è sepolto nella cappella del Carme della<br />
cripta della <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>.<br />
Due anni dopo, nel 1928, l’architetto Le<br />
Corbusier (1887-1965) visita Barcellona<br />
e si interessa all’opera di Gaudí, attratto<br />
dalle forme costruttive e dalle soluzioni<br />
realizzate, avanzate per l’epoca, e che<br />
definisce un vero prodigio di innovazione<br />
geometrica. Nel suo diario di viaggio,<br />
Le Corbusier riproduce diversi schizzi<br />
inerenti all’opera che osserva, come<br />
le Scuole provvisorie de la <strong>Sagrada</strong><br />
<strong>Família</strong>, che elogia e alle quali dedica<br />
la nota frase “siamo arrivati allo stesso<br />
punto pur percorrendo strade diverse”.<br />
Tuttavia, questa ammirazione non è stata<br />
sempre unanime: si dovrà aspettare la<br />
metà degli anni cinquanta prima che<br />
prenda piede un movimento di recupero<br />
e accettazione dell’opera di Gaudí, che<br />
raggiunge il suo apice nel 1984, quando<br />
alcune delle sue costruzioni vengono<br />
dichiarate Patrimonio dell’umanità<br />
dall’UNESCO; riconoscimento riaffermato<br />
anche nel 2002, quando gli viene<br />
dedicato l’”Anno Internazionale di Gaudí”,<br />
una celebrazione che rappresenta un<br />
rinnovato stimolo per far richiedere<br />
a questo organismo internazionale di<br />
dichiarare l’insieme delle opere gaudiane<br />
Patrimonio dell’ Umanità.<br />
una herència universal<br />
Després d’haver viscut durant dos anys<br />
al Parc Güell, Gaudí transcorre els últims<br />
mesos de la seva vida al taller de la<br />
<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>, on des de feia deu<br />
anys es dedicava exclusivament a la<br />
construcció del temple. En aquell període<br />
continua rebent estudiants d’arquitectura<br />
als quals explica, mitjançant les<br />
maquetes, les seccions del temple que<br />
encara s’han de construir i les que ja<br />
s’han realitzat, i que posteriorment els<br />
farà visitar. Gràcies a les maquetes anima<br />
la recollida de donacions que permetran<br />
la continuació de les obres, de vegades<br />
posades en discussió per la insuficiència<br />
de fons.<br />
El 7 de juliol de 1926, Gaudí és atropellat<br />
per un tramvia i és ferit greument. És<br />
conduit a l’hospital central on morirà tres<br />
dies després. El 12 d’eixe més és soterrat<br />
en la capella del Carme de la cripta de la<br />
<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>.<br />
Dos anys després, el 1928, l’arquitecte<br />
Le Corbusier (1887-1965) visita Barcelona<br />
i s’interessa per l’obra de Gaudí, atret<br />
per les formes constructives i per les<br />
solucions realitzades, avançades per a<br />
l’època, i que defineix un veritable prodigi<br />
d’innovació geomètrica. Al seu diari de<br />
viatge, Le Corbusier reprodueix diversos<br />
esbossos inherents a l’obra que observa,<br />
com les Escoles Provisionals de la<br />
<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>, que elogia i a les quals<br />
dedica la coneguda frase «hem arribat al<br />
mateix punt tot i haver recorregut camins<br />
diferents». Tot i això, aquesta admiració<br />
no va ser sempre unànime i fins a la<br />
meitat dels anys cinquanta no s’inicia un<br />
moviment de recuperació i acceptació<br />
de l’obra de Gaudí, que assoleix el<br />
seu cim el 1984, quan algunes de les<br />
seves construccions són declarades<br />
Bens Culturals del Patrimoni Mundial<br />
de l’UNESCO i que es referma el 2002,<br />
quan se li dedica l’”Any Internacional<br />
de Gaudí”, una celebració que ofereix<br />
l’input definitiu per a sol·licitar a aquest<br />
organisme internacional que el conjunt<br />
de les obres gaudinianes sigui considerat<br />
Patrimoni de la Humanitat.<br />
un’eredade universale<br />
A pustis àere bìvidu pro duos annos in<br />
su Park Güell, Gaudí colat sos ùrtimos<br />
meses de sa vida sua in su cantieri de sa<br />
<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>, ue dae deghe annos si<br />
intregaiat a su fràigu ebbia de su tèmpiu.<br />
In custu perìodu sighit a retzire dischentes<br />
de architetura a sos cales ispiegat, pro<br />
mèdiu de sos plàsticos, sas setziones de<br />
su tèmpiu galu de fraigare e cussas giai<br />
fatas, e chi in unu segundu momentu at<br />
a fàghere bisitare a issos. Pro more de<br />
plàsticos incoragit a collire donatziones<br />
chi cunsentant de sighire sos traballos,<br />
a bias postos in duda pro farta de dinari.<br />
Su 7 de trìulas 1926, unu tram l’investit<br />
e lu ferit a manera grave. Tramudadu a<br />
s’ospidale tzentrale at a mòrrere tres<br />
dies a pustis. Su 12 de su matessi mese<br />
l’interrant in sa capella de su Carme de<br />
sa cripta de sa <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>. Duos<br />
annos a pustis, in su 1928, s’architetu Le<br />
Corbusier (1887-1965) bisitat a Bartzellona<br />
e s’interessat a s’òpera de Gaudí, acisadu<br />
dae sas formas costrutivas e dae sas<br />
solutziones acumpridas, annoadoras meda<br />
pro s’època, e chi definint unu amostu de<br />
annoamentu geomètricu. In su diàriu de<br />
biàgiu, Le Corbusier torrat a pintare cosas<br />
de s’època chi bidet in giru, comente a<br />
sas Escuelas provisionales de sa <strong>Sagrada</strong><br />
<strong>Família</strong>, chi bantat e a sas cales intregat<br />
una frase famada « semus lòmpidos a<br />
su matessi puntu mancari chi colende<br />
in bias diferentes.» Mancari gasi, custu<br />
ammiru no est istadu semper dae parte de<br />
totus e fintzas a su mesu de de sos annos<br />
chimbanta no inghitzat unu movimentu de<br />
recùperu e atzetada de s’òpera de Gaudí,<br />
chi arribat a sa parte prus àrta in su 1984,<br />
cando unos cantos de sos fràigos suos<br />
sunt declarados Benes Culturales de su<br />
Patrimòniu Mundiale de s’UNESCO e chi<br />
s’afirmat torra in su 2002 cando li dedicant<br />
s’Annu Internatzionale de Gaudí, una<br />
alabàntzia chi oferit s’intzidu cumpridu pro<br />
pedire a custu organismu internatzionale<br />
chi totu sas òperas gaudianas siant<br />
cunsideradas Patrimòniu de s’Umanidade.<br />
A world heritage<br />
After living for two years in the Güell<br />
Park, Gaudí spent the last months of his<br />
life at the <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> worksite, the<br />
project he had been devoting all of his life<br />
to for the past ten years. He continued<br />
to receive architecture students: he<br />
explained to them, using models, the<br />
parts of the church still to be built and<br />
those already constructed, and then he<br />
led them on visits to the church. Thanks<br />
to the models, he promoted fundraising<br />
which ensured the continuation of works,<br />
which at times appeared threatened by<br />
the lack of money.<br />
On 7 July 1926, Gaudí was hit by a<br />
streetcar and seriously injured. He was<br />
taken to the central hospital where he<br />
died three days later. On 12 July he was<br />
buried in the Carmen chapel of the crypt<br />
of the <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>.<br />
Two years later, in 1928, architect Le<br />
Corbusier (1887-1965) visited Barcelona<br />
and was struck by Gaudí’s work, in<br />
particular its construction forms and the<br />
solutions, advanced for the times, and<br />
which he defined as a true prodigy of<br />
geometric innovation. In his travel notes,<br />
Le Corbusier drew several sketches of<br />
Gaudi’s works, such as the Escuelas<br />
provisionales de la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>,<br />
which he commended and to which he<br />
dedicated the famous sentence «we<br />
have come to the same point though<br />
by different routes.» However, his<br />
admiration was not always universally<br />
shared, and it was only in the mid 1950s<br />
that a movement for the appreciation<br />
and protection of Gaudí’s work started,<br />
culminating in 1984, when some of his<br />
works were inscribed in the UNESCO<br />
World Heritage list. His importance was<br />
confirmed in 2002, by the “International<br />
Year of Gaudí”, a celebration which<br />
spurred the application to UNESCO to<br />
include all of Gaudí’s work in the World<br />
Heritage list.
1. Schizzo disegnato da Le<br />
Corbusier nel suo quaderno di<br />
viaggio.<br />
Le Corbusier © FLCVEGAP<br />
2. Gaudí nel cantiere della<br />
<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>, e dietro di<br />
lui uno studio di resistenza ai<br />
carichi.<br />
3. Edificio della Bauhaus,<br />
di Walter Gropius (Dessau,<br />
1925-1926)<br />
4. <strong>La</strong> <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> in<br />
un’immagine presa poco dopo la<br />
morte di Gaudí.<br />
Arxiu Històric de la Ciutat de<br />
Barcelona. Arxiu Fotogràfic<br />
1. Esbós dibuixat per Le<br />
Corbusier al seu quadern de<br />
viatge. Le Corbusier © FLCVEGAP<br />
2. Gaudi' en la obra de<br />
la <strong>Sagrada</strong> Fami'lia i darrere de el<br />
un estudi de resistència de<br />
càrrega.<br />
3. Edifici de la Bauhaus,<br />
de Walter Gropius (Dessau,<br />
1925-1926)<br />
4. <strong>La</strong> <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> en una<br />
imatge presa poc després la<br />
mort de Gaudí. Arxiu Històric<br />
de la Ciutat de Barcelona. Arxiu<br />
Fotogràfic<br />
1. Pintada disinnada dae Le<br />
Corbusier in su cuadernu de<br />
biàgiu suo.<br />
Le Corbusier © FLCVEGAP<br />
2. Gaudí in su cantieri de sa<br />
<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> e in palas suas<br />
unu istùdiu de resistèntzia a sos<br />
càrrigos.<br />
3. Fràigu de sa Bauhaus,<br />
de Walter Gropius (Dessau,<br />
1925-1926)<br />
4. Sa <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> in una<br />
immàgine leada luego a pustis<br />
mortu Gaudí.<br />
Arxiu Històric de la Ciutat de<br />
Barcelona. Arxiu Fotogràfico<br />
1. A sketch by Le Corbusier in<br />
his travel diary.<br />
Le Corbusier © FLCVEGAP<br />
2. Gaudí in the worksite of the<br />
<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>. Behind him, a<br />
study on load-bearing strength.<br />
3. The Bauhaus building,<br />
by Walter Gropius (Dessau,<br />
1925-1926)<br />
4. The <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> soon<br />
after Gaudí’s death.<br />
Arxiu Històric de la Ciutat de<br />
Barcelona. Arxiu Fotogràfic<br />
1 2<br />
3<br />
4<br />
55
56<br />
1<br />
3<br />
2<br />
1. Antoni Gaudí i Cornet<br />
(1852-1926) all’età di 26<br />
anni, quando consegue la<br />
laurea in Architettura.<br />
Institut Municipal de<br />
Museus Reus<br />
2. Antoni Gaudí, nella<br />
processione del Corpus<br />
Domini (1824)<br />
Brangulí. Arxiu Nacional de<br />
Catalunya<br />
3. Presenza di Antoni<br />
Gaudí all’Esposizione<br />
Universale di Barcellona<br />
del 1888<br />
1. Antoni Gaudí i Cornet<br />
(1852-1926) a l’edat de 26<br />
anys, quan es llicència en<br />
Arquitectura.<br />
Institut Municipal de<br />
Museus Reus<br />
2. Antoni Gaudí, en la<br />
processó del Corpus Domini<br />
(1824)<br />
Brangulí. Arxiu Nacional de<br />
Catalunya<br />
3. Presència d’Antoni<br />
Gaudí a l’Exposició<br />
Universal de Barcelona del<br />
1888<br />
1. Antoni Gaudí i Cornet<br />
(1852-1926) a s’edade de<br />
26 annos, cando leat sa<br />
laùrea in Architetura.<br />
Institut Municipal de<br />
Museus Reus<br />
2. Antoni Gaudí, in sa<br />
professone de Corpus<br />
Domini (1824)<br />
Brangulí. Arxiu Nacional de<br />
Catalunya<br />
3. Presèntzia de Antoni<br />
Gaudí in s’Espositzione<br />
Universale de Bartzellona<br />
de su 1888<br />
1. Antoni Gaudí i Cornet<br />
(1852-1926) aged 26, when<br />
he graduated from the<br />
Architecture.<br />
Institut Municipal de<br />
Museus Reus<br />
2. Antoni Gaudí, in the<br />
Corpus Domini procession<br />
(1824)<br />
Brangulí. Arxiu Nacional de<br />
Catalunya<br />
3. Antoni Gaudí at the<br />
1888 Barcelona Universal<br />
Exposition
Simbolo, geometria e<br />
statica nella <strong>Sagrada</strong><br />
<strong>Família</strong> di Antoni Gaudí<br />
Dal’architetto catalano Antoni Gaudí<br />
(1852-1926) ci separa ormai quasi un<br />
secolo, eppure la sua produzione, le sue<br />
invenzioni geometriche e il loro legame<br />
con il mondo vegetale e animale, con<br />
la natura, non finiscono ancora oggi di<br />
stupire, suscitando la percezione non solo<br />
di una esuberanza creativa senza paragoni<br />
negli ultimi due secoli, ma anche di una<br />
novità espressiva e costruttiva ancora<br />
da assimilare, forse persino ancora da<br />
comprendere nelle sue ragioni profonde.<br />
<strong>La</strong> recente consacrazione della cattedrale,<br />
ora basilica minor, della <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />
da parte di papa Benedetto XVI ha<br />
rinnovato l’interesse per la produzione del<br />
grande architetto a partire dall’opera che<br />
costituisce la struttura portante di tutta la<br />
sua attività, quella più difficile da valutare,<br />
perché rimasta largamente incompleta<br />
alla sua morte e perché continuata fino<br />
ad oggi, passando attraverso polemiche<br />
e contrasti continui, per merito di chi,<br />
condividendo le intenzioni di Gaudí, ha<br />
voluto farne emergere a tutto tondo il<br />
genio, perché tutti potessimo conoscerlo.<br />
<strong>La</strong> prosecuzione della cattedrale, fedele<br />
quanto più è stato possibile al progetto<br />
gaudiniano, è un segno di contraddizione<br />
in un contesto culturale come l’attuale,<br />
sempre più orientato all’effimero, al<br />
precario, all’individualismo esasperato.<br />
Come ogni segno di contraddizione,<br />
attira oppure sconcerta, entusiasma<br />
oppure suscita avversione, in rapporto a<br />
Simbolo, geometria e statica<br />
nella <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> di Gaudí<br />
Símbol, geometria i<br />
estàtica en la <strong>Sagrada</strong><br />
<strong>Família</strong> d’Antoni Gaudí<br />
De l’arquitecte català Antoni Gaudí<br />
(1852-1926) ens separa ja quasi un segle,<br />
malgrat que la seva producció, les seves<br />
invencions geomètriques i el seu lligam<br />
amb el món vegetal i animal, amb la<br />
natura, no acaben mai de sorprendre,<br />
tot suscitant la percepció no sols d’una<br />
exuberància creativa sense comparació en<br />
els dos darrers segles, sinó també d’una<br />
novetat expressiva i constructiva que<br />
encara s’ha d’assimilar, fins el punt que<br />
encara no s’han acabat de comprendre les<br />
seves raons més profundes.<br />
<strong>La</strong> recent consagració de la catedral,<br />
ara basilica minor, de la <strong>Sagrada</strong><br />
<strong>Família</strong> per part del papa Benet XVI ha<br />
renovat l’interès per la producció del<br />
gran arquitecte a partir de l’obra que<br />
constitueix la columna vertebral de tota<br />
la seva activitat, aquella més difícil de<br />
valorar, perquè ha quedat incompleta a<br />
la seva mort i perquè s’ha continuat fins<br />
avui, superant les diverses polèmiques<br />
i disputes contínues que l’han envoltat,<br />
gràcies al mèrit d’aquells que, tot<br />
compartint les intencions de Gaudí, han<br />
volgut que emergís amb força tot el<br />
seu geni, per a què tots els poguéssim<br />
conèixer.<br />
<strong>La</strong> prossecució de la catedral, fidel<br />
tant com ha estat possible al projecte<br />
gaudinià, és un signe de contradicció<br />
en un context cultural com l’actual,<br />
cada cop més orientat a l’efímer, al<br />
provisional, a l’individualisme exagerat.<br />
Sìmbulu, geometria e<br />
istàtica in sa <strong>Sagrada</strong><br />
Famìlia de Antoni <strong>Gaudì</strong><br />
Semus a tesu dae s’architetu catalanu<br />
Antoni <strong>Gaudì</strong> (1852-1926) de belle unu<br />
sèculu. Mancari gasi sa produtzione sua,<br />
sas imbentziones geomètricas suas e su<br />
ligàmene issoro cun su mundu vegetale<br />
e animale, cun sa natura, no agabbant<br />
galu oe de nos ispantare, faghende·nos<br />
intèndere non petzi una muta sena<br />
paragones in sos ùrtimos duos sèculos,<br />
ma fintzas una novidade in s’espressada e<br />
in su fràigu galu de suspire, fortzis fintzas<br />
galu de cumprèndere in sas resones suas<br />
prus fungudas.<br />
Sa cunsagratzione de sa sea fata de<br />
reghente, como basilica minor, de sa<br />
<strong>Sagrada</strong> Famìlia dae su Papa Beneitu XVI<br />
at torradu a bogare a campu s’interessu<br />
pro sa faina de su grandu architetu<br />
comintzende dae s’òpera chi est s’istrutura<br />
ue s’assentat totu s’atividade sua, cussa<br />
prus mala a avalorare, ca est abarrada<br />
sena acumprida cando si nch’est mortu e<br />
ca at sighidu finas a oe, colende in mesu<br />
a cuntierras e brigas fitianas, pro more de<br />
chie, cumpartzende sa punna de <strong>Gaudì</strong>, at<br />
chertu bogare a pìgiu su gèniu suo, gasi de<br />
lu pòdere connòschere totu cantos.<br />
Su fràigu sighidu de sa sea, fidele pro<br />
su chi podiat a su progetu gaudianu,<br />
est unu sinnu de cuntradditzione in unu<br />
cuntestu culturale che a su de oe, semper<br />
prus cara a s’efìmeru, a su precàriu, a<br />
s’individualismu estremu. Comente cada<br />
sinnu de cuntradditzione, o atirat o aturdit,<br />
o agradat o nche colòviat, in relata cun<br />
Maria Antonietta CRIPPA<br />
Symbols, geometry<br />
and statics in Antoni<br />
<strong>Gaudì</strong>’s <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />
Although almost a century now divides us<br />
from the Catalan architect Antoni <strong>Gaudì</strong><br />
(1852-1926), his work, his geometrical<br />
inventions and their connection to the<br />
plant and animal world and to nature,<br />
never cease to amaze, giving one<br />
the sensation not only of a creative<br />
exuberance, unparalleled for the last two<br />
centuries, but also of a significant and<br />
constructive novelty not yet assimilated<br />
and perhaps still to be fully understood.<br />
The recent consecration of the <strong>Sagrada</strong><br />
<strong>Família</strong> cathedral, now a basilica minor, by<br />
pope Benedict XVI renewed the interest<br />
for the work of this great architect, more<br />
specifically for his most important work,<br />
also considered the most difficult to<br />
appraise because left incomplete at his<br />
death and yet continued to this day despite<br />
contrasts and endless controversies,<br />
thanks to whom, sharing <strong>Gaudì</strong>’s<br />
intentions, brought his genius into the light<br />
for us all to see.<br />
The continuation of the cathedral, as<br />
faithful to <strong>Gaudì</strong>’s project as possible, is<br />
a sign of contradiction in today’s cultural<br />
context, increasingly steered towards<br />
all that is ephemeral, precarious and<br />
extremely individualistic. Just like every<br />
sign of contradiction, it may attract<br />
but also puzzle, it may excite but also<br />
provoke aversion, all in relation to what<br />
one believes and what one lives for. I<br />
believe it is worth trying to understand<br />
the reasons, the means and the forms of<br />
57
58<br />
ciò che si crede e a ciò per cui si vive. è<br />
mia convinzione che comunque per tutti<br />
valga la pena di comprendere le ragioni,<br />
i modi e le forme di questo progetto, la<br />
cui costruzione fino ad oggi ha consentito<br />
una messa a fuoco e una precisazione<br />
del talento del suo ideatore altrimenti del<br />
tutto impossibile.<br />
Il giovane Antoni Gaudí, giunto a<br />
Barcellona per divenire architetto nel<br />
1868, venne attratto nell’universo<br />
neogotico, nel romantico sogno di bellezza<br />
evocato dalle grandi cattedrali medievali<br />
europee, che l’ambiente catalano e la<br />
cultura europea gli offrivano. In esso<br />
ricavò un proprio spazio di riflessione<br />
e vi si immerse popolandolo con una<br />
potente fioritura di immagini, nella<br />
quale confluivano la voluta continuità, di<br />
significati e forme della tradizione artistica<br />
occidentale, e una capacità di novità,<br />
figurativa e strutturale, inesauribili.<br />
Il senso dello spazio, ereditato dalla<br />
conoscenza del lavoro artigianale della<br />
famiglia; il temperamento riflessivo, che<br />
lo aveva reso perspicace osservatore<br />
della natura, delle forme di alberi, fiori<br />
e animali; le discipline assimilate nella<br />
formazione universitaria o apprese nella<br />
frequentazione sia dei più importanti studi<br />
d’architettura barcellonesi, sia delle molte<br />
personalità di cultura, via via incontrate<br />
nel corso dell’attività, costituiscono<br />
il fondamento complesso sul quale la<br />
creatività di Gaudí si appoggiò per ogni<br />
progetto.<br />
Barcellona al suo tempo era città in<br />
piena espansione; a partire dal 1859<br />
venne investita dal piano di nuova<br />
urbanizzazione, detto Ensanche,<br />
dell’ingegnere Ildefonso Cerdà, che<br />
perseguì l’idea di crescita urbana illimitata<br />
secondo innovative logiche geometriche,<br />
demografiche e sociologiche. Con lui<br />
iniziò l’urbanistica come scienza moderna,<br />
Barcellona ne divenne l’exemplum<br />
europeo. In questi stessi anni il mondo<br />
culturale di Barcellona prestò attenzione<br />
privilegiata a Parigi; ne ammirò la<br />
consolidata preminenza artistica sul<br />
resto d’Europa e dell’Occidente, nonché<br />
la forte propensione alla razionalità. I<br />
Com cada símbol de contradicció, atreu o<br />
bé desconcerta, entusiasma o bé suscita<br />
rebuig, tot posant-se en relació amb allò<br />
en què es creu o allò pel qual es viu. És la<br />
meva convicció, certament, que per tots<br />
paga la pena comprendre les raons, les<br />
maneres i les formes d’aquest projecte, la<br />
construcció del qual, fins el dia d’avui, ha<br />
permès de posar damunt de la taula amb<br />
tota la seva precisió el talent del seu autor,<br />
que de cap altra manera no hagués estat<br />
possible.<br />
El jove Antoni Gaudí, que va marxar a<br />
Barcelona per convertir-se en arquitecte<br />
l’any 1868, fou atret per un univers<br />
neogòtic, en el romàntic somni de bellesa<br />
evocat per les grans catedrals medievals<br />
europees, que l’ambient català i la cultura<br />
europea li oferien. D’ells va obtenir un<br />
espai de reflexió i es va immergir habitantlo<br />
amb una potent explosió d’imatges, en<br />
la qual confluïen la voluntat de continuïtat,<br />
de significats i de formes de la tradició<br />
artística occidental, i una capacitat<br />
de novetat, figurativa i estructural,<br />
inexhauribles.<br />
El sentit de l’espai, heretat del<br />
coneixement del treball artesanal de<br />
la família; el temperament reflexiu,<br />
que l’havia convertit en un perspicaç<br />
observador de la natura, de les formes<br />
dels arbres, flors i animals; les disciplines<br />
assimilades en la formació universitària<br />
o apreses en la freqüentació tant dels<br />
més importants estudis d’arquitectura<br />
de Barcelona, com de moltes de les<br />
personalitats del món cultural, amb qui<br />
s’anava trobant al llarg de la seva activitat,<br />
van constituir el complex fonament sobre<br />
el qual la creativitat de Gaudir es va poder<br />
recolzar per a cada projecte.<br />
<strong>La</strong> Barcelona del seu temps era una ciutat<br />
en plena expansió; a partir del 1859 fou<br />
impulsada per un pla de nova urbanització,<br />
anomenat Eixample, de l’enginyer<br />
Ildefons Cerdà, que perseguia la idea d’un<br />
creixement il·limitat de la ciutat, segons<br />
lògiques geomètriques, demogràfiques<br />
i sociològiques innovadores. Amb ell es<br />
va iniciar la urbanística com a ciència<br />
moderna i Barcelona esdevé l’exemple<br />
europeu. En aquests mateixos anys el<br />
cussu chi si creet e cun cussu pro su cale<br />
si vivet. Deo so cumbinta semper e cando<br />
chi totus devant cumprèndere sas resones,<br />
sas maneras de nàrrere e sas formas de<br />
custu progetu, cun unu fràigu chi at fatu<br />
cumprèndere su talentu de chie l’at ideadu<br />
e chi si nono non si podiat mesurare.<br />
In pitzinnia a Antoni <strong>Gaudì</strong>, lòmpidu<br />
chi fiat in Bartzellona pro si fàghere<br />
architetu in su 1868, l’aiat atiradu<br />
luego s’universu neogòticu, in su bisu<br />
romànticu de sa bellesa bogadu a campu<br />
dae sas seas medievales europeas,<br />
chi l’oferiat s’ambiente catalanu e sa<br />
cultura europea. In intro de custu nd’aiat<br />
buscadu un’ungroneddu totu suo de<br />
meledu e, intradu in ie, l’aiat populadu<br />
de una froridura losana de immàgines, ue<br />
s’addobiaiant e sighiant sos significos e<br />
sas formas de sa traditzione artìstica de<br />
s’otzidente, e un’abilesa noa, figurativa<br />
e istruturale, sena agabbu e fundu. Su<br />
sensu de s’ispàtziu, eredadu dae sa<br />
connoschèntzia de su traballu artesanale<br />
de sa famìlia; su naturale meledoso, chi<br />
nd’aiat fatu de isse unu osservadore<br />
ispibillu e abbistu de sa natura, de sas<br />
formas de sas àrbores, de sos frores<br />
e de sos animales; sas disciplinas<br />
suspidas in sa formatzone universitària<br />
o imparadas abitende siat sos istùdios<br />
prus de primore de Bartzellona, siat sas<br />
personalidades de sa cultura, addobiadas<br />
in s’àndala de s’atividade sua, sunt su<br />
fundamentu cumplessu subra de su cale<br />
sa creatividade de <strong>Gaudì</strong> aiat assentadu<br />
cale si siat progetu.<br />
Bartzellona in cussos tempos resurtaiat<br />
una tzitade chi fiat ismanniende meda;<br />
printzipiende dae su 1859 aiant fatu unu<br />
pianu de urbanizatzione nou, mutidu<br />
Ensanche, de s’ingennieri Ildefonso<br />
Cerdà, chi aiat sighidu s’idea de crèschida<br />
urbana sena agabbu segundu lògicas<br />
geomètricas, demogràficas e sotziològicas<br />
annoadoras. Cun isse aiat comintzadu<br />
s’urbanìstica comente iscèntzia moderna,<br />
e Bartzellona de custa nde fiat s’esempru<br />
europeu. In custos annos etotu su mundu<br />
culturale de Bartzellona abbaidaiat<br />
mescamente a Parigi; ammiraiat de issa<br />
sa primatzia artìstica subra de su restu<br />
this project, the construction of which has<br />
allowed focus on and clarify the talent of<br />
its creator, a result that would have been<br />
otherwise impossible to achieve.<br />
The young Antoni <strong>Gaudì</strong> came to Barcelona<br />
in 1868 to become an architect and was<br />
drawn into the Neo-gothic universe<br />
and into the romantic dream of beauty<br />
evoked by the great European medieval<br />
cathedrals that the Catalan surroundings<br />
and European culture had to offer. He<br />
carved out his own personal space of<br />
reflection and he submerged himself into<br />
it, populating it with a strong flowering of<br />
images, into which two elements flowed<br />
together: an intentional continuity of<br />
meanings and forms, belonging to the<br />
Western art tradition, and an inexhaustible<br />
ability for figurative and structural<br />
innovation.<br />
His sense of space, inherited from his<br />
family’s mastery of arstisanal work; his<br />
reflexive temperament, which made him<br />
an insightful observer of nature and of<br />
the shapes of trees, flowers and animals;<br />
the subjects he assimilated throughout<br />
his university career or by visiting the<br />
most important architectural studios in<br />
Barcelona and the association with the<br />
most illustrious names in the cultural<br />
scene throughout his work, all take part<br />
in forming the complex foundation that<br />
supported <strong>Gaudì</strong>’s creativity in all of his<br />
projects.<br />
At the time, Barcelona was a booming<br />
city; in 1859 the city was empowered<br />
by a new plan of urban development,<br />
called Ensanche, conceived by engineer<br />
Ildefonso Cerdà, who pursued the idea of a<br />
unlimited urban development according to<br />
groundbreaking geometrical, demographic<br />
and sociological logics. Thanks to Cerdà,<br />
urban planning became a modern science<br />
and Barcelona the European exemplum<br />
of it. During the same time, Barcelona’s<br />
cultural world paid special attention to<br />
the city of Paris and admired not only its<br />
solid artistic preeminence over the rest of<br />
Europe and the Western world, but also its<br />
strong inclination toward rationality.<br />
The Catalan were also open to the<br />
influence coming from overseas, from
catalani erano però aperti anche agli<br />
influssi provenienti da oltre oceano,<br />
dalle Americhe verso le quali è stato loro<br />
concesso di emigrare, verso la fine del<br />
XVIII secolo, dalla corona di Spagna. Il<br />
loro esodo verso le colonie fu massiccio.<br />
<strong>La</strong> meta preferita era Cuba. L’Esposizione<br />
Universale che ebbe sede, nel 1888, in<br />
Barcellona venne organizzata sul modello<br />
di quella francese del 1875, ma segnò il<br />
lancio di una fase brillante e autonoma<br />
della cultura catalana, che, tra alti e bassi,<br />
si conservò fortemente attiva fino agli anni<br />
Venti/Trenta del XX secolo, dunque per<br />
tutto il periodo di attività di Gaudí.<br />
In questo clima egli diventa architetto. Si<br />
sa molto poco della sua vita personale.<br />
Si conosce un suo momento di crisi o<br />
forse di maturazione religiosa, all’età di<br />
quarantuno anni, segnalato da penitenze<br />
nella settimana quaresimale tanto radicali<br />
da metterne in serio pericolo la vita. Si<br />
sa del sodalizio con il mecenate e amico<br />
Eusebi Güell i Bacigalupi, oltre che con<br />
molti membri della borghesia catalana e<br />
con figure ecclesiastiche eminenti.<br />
è importante aver presente che il cantiere<br />
della <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> è stata la sede per<br />
l’elaborazione di tutti i suoi progetti dal<br />
1883 fino alla morte. Per comprendere il<br />
suo senso del costruire, occorre ricordare<br />
anche che egli si trovò a dirigerne il<br />
cantiere giovanissimo, a soli 31 anni, e<br />
che, nel corso del tempo, questo cantiere<br />
lo stimolò a ripensare di continuo tutte le<br />
componenti artistiche e tecnologiche da lui<br />
sviluppate in progetti di minori dimensioni<br />
e comunque tutti di eccelsa qualità.<br />
<strong>La</strong> prosecuzione della costruzione della<br />
cattedrale fino ad oggi va collocata<br />
nell’orizzonte di una diretta connessione<br />
tra modernità e medioevo, grande tema<br />
ottocentesco interpretato con assoluta<br />
originalità da Gaudí. Ritengo ragionevole<br />
ipotizzare che la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> sia<br />
espressione di un modo di immaginare,<br />
quindi di progettare e costruire, che<br />
implica una paradossale penetrazione<br />
della cultura medievale in quella<br />
contemporanea sia sul piano simbolico che<br />
per le logiche geometriche e costruttive.<br />
Il tempio porta questo nome perché<br />
món cultural de Barcelona va prestar una<br />
atenció privilegiada a París; en va admirar<br />
la seva consolidada preeminència artística<br />
sobre la resta d’Europa i d’Occident,<br />
malgrat la seva forta propensió a la<br />
racionalitat. Els catalans, però, estaven<br />
oberts també als influxos prevenients de<br />
l’enllà de l’oceà, de les Amèriques a les<br />
quals els fou permès d’emigrar, cap a les<br />
acaballes del segle XVIII, per la corona<br />
espanyola. El seu èxode cap a les colònies<br />
fou considerable. <strong>La</strong> destinació preferida<br />
va ser Cuba. L’Exposició Universal que<br />
es va celebrar a Barcelona, l’any 1888,<br />
fou organitzada basant-se en el model<br />
de la francesa del 1875, però també va<br />
significar el punt de partença d’una fase<br />
brillant i autònoma de la cultura que,<br />
entre pujades i davallades, es va mantenir<br />
fortament activa fins la dècada dels vint i<br />
els trenta del segle XX, això és, durant tot<br />
el període d’activitat de Gaudí.<br />
En aquest context Gaudí esdevé<br />
arquitecte. Se sap poca cosa de la seva<br />
vida personal. Es coneix algun moment<br />
de crisi o, potser, de maduració religiosa,<br />
quan tenia 41 anys, marcat per penitències<br />
en la setmana de quaresma tan radicals<br />
que, fins i tot, van posar en perill la seva<br />
vida. Se sap de l’ amistat amb el mecenes<br />
Eusebi Güell i Bacigalupi, a més de molts<br />
altres membres de la burgesia catalana i<br />
amb figures eclesiàstiques eminents.<br />
És important tenir present que les obres<br />
de la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> han estat la seu per<br />
l’elaboració de tots els seus projectes des<br />
del 1883 fins la seva mort. Per comprendre<br />
la seva concepció de com construir, convé<br />
recordar que també ell es va trobar dirigint<br />
les obres quan era molt jove, amb només<br />
31 anys, i que, amb el pas del temps,<br />
aquestes obres el van estimular a repensar<br />
contínuament tots els components artístics<br />
i tecnològics que ell havia desenvolupat en<br />
altres projectes de dimensions menors i,<br />
en qualsevol cas, d’excelsa qualitat.<br />
<strong>La</strong> prossecució de la construcció de la<br />
catedral fins avui s’ha de situar en l’horitzó<br />
d’una connexió directa entre modernitat<br />
i edat mitjana, gran tema vuitcentista<br />
interpretat amb absoluta originalitat per<br />
Gaudí. Considero raonable suposar que<br />
de s’Europa e de s’Otzidente, in prus de<br />
sa ratzionalidade forte. Sos catalanos<br />
fiant però abertos fintzas a influèntzias<br />
chi lompiant dae ultra otzèanu, dae sas<br />
Amèricas chi los aiat acollidos dae sa<br />
Corona de Ispànnia congruende su de<br />
XVIII sèculos. Cussu disterru fache a<br />
sas colònias fiat istadu mannu a beru.<br />
Su prus de sa gente seberaiat a Cuba.<br />
S’Espositzione Universale chi aiant fatu in<br />
Bartzellona in su 1888, l’aiant ammaniada<br />
sighende su modellu de cussa frantzesa de<br />
su 1875, ma aiat sinnadu s’inghitzu de unu<br />
tempus lugorosu e autònomu de sa cultura<br />
catalana, chi, in bonas e in malas, aiat<br />
aguantadu fintzas sos annos Binti/Trinta de<br />
su de XX sèculos, est a nàrrere pro totu su<br />
perìodu de atividade de <strong>Gaudì</strong>.<br />
Est in custu clima chi divenit architetu.<br />
Ischimus pagu de sa vida sua.<br />
Connoschimus unu mamentu suo de crisi<br />
o de crèschida religiosa, cando teniat<br />
baranta annos, sinnadu dae penitèntzias<br />
de sa chida de carèsima tostas meda<br />
chi belle·belle arriscaiat sa vida sua<br />
etotu. Connoschimus fintzas sa relata<br />
cun su metzenate e amigu Eusebi Güell<br />
i Bacigalupi, in prus de àteros membros<br />
de sa burghesia catalana e cun figuras<br />
eclesiàsticas de primore.<br />
Tocat de ischire chi su cantieri de sa<br />
<strong>Sagrada</strong> Famìlia est istadu sa sede pro<br />
s’elaboratzione de totu sos progetos<br />
dae su 1883 fintzas a sa morte sua. Pro<br />
atinare a su sensu de fràigu suo, tocat de<br />
ammentare fintzas chi isse aiat ghiadu<br />
giai dae pitzinnu meda su cantieri, petzi a<br />
31 annos, e chi, in s’andare de su tempus,<br />
a custu cantieri l’aiat dadu impèllida<br />
pro torrare a pensare fatu·fatu totu sas<br />
cumponentes artìsticas e tecnològicas<br />
isvilupadas dae isse etotu in progetos<br />
minores e semper e cando de calidade<br />
arta.<br />
Tocat de assentare su fràigu chi ant<br />
sighidu sos àteros fintzas a oe in cussa<br />
crobadura intre sa modernidade e su<br />
medioevu, tema mannu de s’otighentos<br />
interpretadu a manera originale dae<br />
<strong>Gaudì</strong>. Penso chi li deghet a sa <strong>Sagrada</strong><br />
Famìlia de la tènnere in cunsideru<br />
comente espressada de una manera<br />
America, to which they were granted<br />
the permission to emigrate by the<br />
Spanish royal Crown towards the end<br />
of XVIII century. The exodus towards<br />
the colonies was massive. The most<br />
popular destination was Cuba. The World<br />
Exhibition that took place in Barcelona in<br />
1888 was organized on the model of the<br />
1875 French exhibition but it marked the<br />
beginning of a brilliant and independent<br />
phase of Catalan culture which remained<br />
strongly active through ups and downs<br />
until the Twenties/Thirties of the XX<br />
century, therefore throughout the entire<br />
period of <strong>Gaudì</strong>’s activity.<br />
It was in this climate that he became an<br />
architect. Not much is known about his<br />
personal life. What we do know is that<br />
when he was 41 he experienced a moment<br />
of crisis or perhaps a process of religious<br />
maturation, indicated by radical lifethreatening<br />
penances he endured during<br />
the last week of Lent. We also know<br />
about the fellowship with his patron friend<br />
Eusebi Güell i Bacigalupi and with many<br />
other members of the Catalan bourgeoisie<br />
and eminent ecclesiastic personalities.<br />
It is important to remember that the<br />
construction site of the <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />
was also where he elaborated all of his<br />
projects from 1883 until his death. In order<br />
to comprehend his sense of construction,<br />
one must also keep in mind that he was<br />
very young when he became director<br />
of the construction work, only 31, and<br />
that this same experience spurred him<br />
to continuously rethink all the artistic<br />
and technological components he had<br />
developed in his minor projects, all of<br />
which are of excellent quality.<br />
The progression of the cathedral’s<br />
construction to this day must be seen<br />
within a perspective of a direct connection<br />
between modernity and the Middle<br />
Ages, a popular topic of the XIX century<br />
that <strong>Gaudì</strong> interpreted with absolute<br />
originality. It is reasonable to assume that<br />
the <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> is the expression of a<br />
way of imagining, therefore of designing<br />
and building, that implies a paradoxical<br />
penetration of medieval elements into<br />
the contemporary culture both on a<br />
59
60<br />
dedicato a Gesù Cristo e ai suoi genitori<br />
terreni, Giuseppe e Maria, che insieme<br />
compongono il modello ideale della<br />
famiglia cristiana. Assumendo l’incarico<br />
di direttore del cantiere già iniziato,<br />
gradualmente e con prudenza, Gaudí<br />
rielaborò il progetto del predecessore,<br />
l’architetto Paula del Villar i Lozano.<br />
Accentuò la verticalità della costruzione e<br />
caratterizzò la pianta a larga croce latina<br />
chiusa entro un porticato quadrilatero<br />
- l’aula ha cinque navate, il transetto<br />
tre, il presbiterio è profondo e con<br />
deambulatorio - con tre facciate importanti<br />
come a Chartres, su ognuna delle quali<br />
collocò due imponenti torri-campanili<br />
con scale a chiocciola all’interno. Coprì lo<br />
spazio nel quale la navata longitudinale<br />
incrociava il transetto con una grande<br />
volta sovrastata da una possente torre,<br />
o cimborio, conclusa da una croce-faro<br />
spaziale, con quattro braccia trasversali<br />
uguali, collocata a 170 metri di altezza.<br />
Attorno ad essa collocò quattro torri<br />
più piccole, che rappresentano i quattro<br />
evangelisti attorno a Cristo, anch’esse<br />
irradianti luce dal vertice. Decorò la<br />
torre-campanile collocata sopra l’abside,<br />
dedicata alla Madre di Dio, con una corona<br />
di dodici stelle.<br />
Ritenendo questo edificio il più<br />
rappresentativo di un popolo credente,<br />
volle attuarvi la sintesi dell’immaginario<br />
simbolico cristiano, assimilato nella<br />
consuetudine alla partecipazione alla<br />
liturgia cattolica e alle devozioni popolari.<br />
Sono due e di natura squisitamente<br />
geometrica i principi fondamentali<br />
della logica costruttiva e della statica<br />
dell’edificio: la curva parabolica<br />
delle sezioni verticali, che consente<br />
lo slancio dello spazio interno verso<br />
l’alto; la conformazione del pilastro,<br />
inclinato perché disposto lungo tale<br />
curva parabolica e scomposto in più<br />
ramificazioni, cioè pilastri anch’essi<br />
inclinati e di più ridotte sezioni che<br />
sostengono le volte della chiesa, aperte al<br />
culmine in modo da lasciar vedere il cielo<br />
attraverso grandi oculi.<br />
Questi due principi, geometrici e statici al<br />
tempo stesso, furono elaborati a partire<br />
la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> és l’expressió d’una<br />
forma d’imaginar, per tant de projectar i<br />
de construir, que implica una paradoxal<br />
penetració de la cultura medieval<br />
en la cultura contemporània, tant en<br />
el pla simbòlic com per les lògiques<br />
geomètriques i constructives.<br />
El temple porta aquest nom perquè està<br />
dedicat a Jesús Crist i als seus pares<br />
terrenals, Josep i Maria, que junts formen<br />
el model ideal de la família cristiana. Tot<br />
assumint l’encàrrec de director de l’obres<br />
ja iniciades, de forma gradual i amb molta<br />
prudència, Gaudí va refer el projecte del<br />
seu predecessor, l’arquitecte Francesc de<br />
Paula del Villar i Lozano.<br />
Va accentuar la verticalitat de la<br />
construcció i va caracteritzar la<br />
planta de creu llatina tancada dins dِun<br />
quadrilàter porticat ِla sala té cinc naus, el<br />
creuer tres, el presbiteri és profund i amb<br />
deambulatori, amb tres façanes importants<br />
com a Chartres, en cadascuna dِelles va<br />
col·locar dos imponents torres amb escales<br />
de caragol al seu interior. Va cobrir lِespai<br />
en què la nau longitudinal travessava el<br />
creuer amb una gran volta dominada per<br />
una robusta torre, o cimbori, acabada per<br />
una creu-far espacial, amb quatre braços<br />
transversals idèntics, col·locada a 170<br />
metres dِalçària. Flanquejant el cimbori<br />
va situar quatre torres més petites, que<br />
representen els quatre Evangelistes<br />
en torn al Salvador, que també irradien<br />
llum des del vèrtex. Va decorar la torrecampanar,<br />
situada sobre l’àbsida, dedicada<br />
a la Mare de Déu, amb una corona de<br />
dotze estrelles.<br />
Tot considerant aquest edifici com el més<br />
representatiu d’un poble creient, va voler<br />
posar en pràctica la síntesi de l’imaginari<br />
simbòlic cristià, assimilat en l’hàbit a la<br />
participació a la litúrgia catòlica i a les<br />
devocions populars.<br />
Són dos i de naturalesa exquisidament<br />
geomètrica els principis fonamentals de<br />
la lògica constructiva i de l’estàtica de<br />
l’edifici: la corba parabòlica de les seccions<br />
verticals, que permet l’embranzida de<br />
l’espai intern cap amunt; la conformació<br />
de la pilastra inclinada disposada al llarg<br />
d’aquesta corba parabòlica i descomposta<br />
de immaginare, duncas de progetare<br />
e de fraigare, chi tenet in intro de sesi<br />
sa suspida de sa cultura medievale chi<br />
s’ammesturat cun cussa cuntemporànea<br />
siat pro su simbolismu chi pro sas lògicas<br />
geomètricas e de fràigu.<br />
Su tèmpiu tenet custu nùmene ca est<br />
dedicadu a Gesus Cristos e a su babu e<br />
sa mama in sa Terra, Giusepe e Maria,<br />
chi unu paris a s’àteru sunt su modellu<br />
ideale de sa famìlia cristiana. Leende<br />
s’incàrrigu de su diretore de su cantieri<br />
giai printzipiadu, a bellu·a bellu e cun<br />
prudèntzia, <strong>Gaudì</strong> aiat torradu a elaborare<br />
su progetu de chie bi fiat istadu in antis de<br />
isse, s’architetu Paula del Villar i Lozano.<br />
Aiat dadu prus tretu a sa verticalidade<br />
de su fràigu e aiat disinnadu sa pianta a<br />
crughe larga latina serrada intro de una<br />
lògia a forma de cuadrilàteru – s’àula<br />
cun chimbe navadas, su transetu cun<br />
tres, su presbitèriu est profundu e cun<br />
deambulatòriu – cun tres acaradas de<br />
importu gasi comente in Chartres, in cada<br />
una de sas cales aiat postu duas turrescampaniles<br />
cun iscalas elicoidales in intro.<br />
Aiat cobertu s’ispàtziu in ue sa navada<br />
longitudinale rugraiat su transetu cun una<br />
bòveda manna suta de una turre poderosa,<br />
o tzimbòriu, congruida cun una crughe-faru<br />
ispatziale, cun bator bratzos trasversales<br />
uguales, posta a 170 metros de artària. A<br />
fùrriu de custa aiat assentadu bator turres<br />
prus minores, chi rapresentant sos bator<br />
evangelistas a indùrriu de Cristos, fintzas<br />
custas boghende lughe dae pitzu. Aiat<br />
ondradu sa turre-campanile posta subra<br />
de s’àbside, dedicada a sa Mama de Deus,<br />
cun una corona de dòighi isteddos.<br />
Cunsiderende custu fràigu su prus<br />
rapresentativu de unu pòpulu credente,<br />
aiat chertu fàghere sa sìntesi de<br />
s’immaginàriu simbòlicu cristianu, suspidu<br />
in sa partetzipatzione fitiana de sa liturgia<br />
catòlica e de sa devotzione populare.<br />
Sunt duos e de natura petzi geomètrica<br />
sos printzìpios de fundamentu de sa lògica<br />
de su fràigu e de s’istàtica sua: sa curva<br />
parabòlica de sas setziones verticales,<br />
chi cunsentit un’ampulada de s’ispàtziu<br />
de intro fache a s’artu; sa cunformatzione<br />
de su pilastru, inclinada ca est postu<br />
symbolic level and in the geometrical and<br />
constructive logics.<br />
The temple is dedicated and therefore<br />
named after Jesus Christ and his earthly<br />
parents, Giuseppe and Maria, who are the<br />
ideal model of the Christian family.<br />
After gradually and cautiously taking on<br />
the task of directing the already-begun<br />
construction work, <strong>Gaudì</strong> revised the<br />
project conceived by his predecessor,<br />
architect Paula del Villar I Lozano.<br />
In his revision, he accentuated<br />
the verticality of the building and<br />
characteristically enclosed the <strong>La</strong>tin cross<br />
plan in a four-sided colonnade – the<br />
church hall has 5 naves, the transept has<br />
three, the presbytery is deep and features<br />
a deambulatory – with three important<br />
facades like Chartres, each topped by two<br />
steeple-towers with spiral staircases on<br />
the inside. The space where the transept<br />
crossed the longitudinal nave was<br />
covered with a great vault dominated by<br />
a mighty tower, or cimborio, and topped<br />
with a spatial lighted cross featuring four<br />
identical arms, placed at a height of 170m.<br />
He then surrounded this with four smaller<br />
spires, also designed to radiate light from<br />
the top, to symbolize the four Evangelists<br />
around Christ. He decorated the spire<br />
positioned above the apse, dedicated to<br />
the Mother of God, with a crown of 12<br />
stars.<br />
He intended this building to be the<br />
most representative of all those who<br />
believe, and as such he wanted to realize<br />
a synthesis of the Christian symbolic<br />
imagination, assimilated in the customary<br />
participation to the Catholic liturgy and in<br />
popular devotion.<br />
The basic principles of the constructive<br />
logic and statics of the building are two,<br />
and are both exquisitely geometrical: the<br />
parabolic curve of the vertical sections<br />
that allows the internal space to rise<br />
upwards; the conformation of the pillar,<br />
positioned along the parabolic curve and<br />
therefore inclined and broken down in<br />
several ramifications, that is to say in other<br />
inclined pillars and several other reduced<br />
sections that bear the church vaults, which<br />
are left open at the apex to enable a view
1. Reus nel 1852<br />
Fototeca Municipal Reus<br />
2. <strong>La</strong> Borsa di Barcellona è<br />
uno dei principali centri d’affari<br />
durante la febbre dell’oro, e<br />
anche il luogo dove sorsero<br />
e si persero grandi fortune<br />
3. Gaudí dimostra un precoce<br />
interesse artistico con i disegni<br />
realizzati per la rivista<br />
manoscritta El Arlequín, un<br />
periodico serio-umoristico di<br />
diffusione limitata a Reus.<br />
IMMReus Institut Municipal de<br />
Museus Reus<br />
1. Reus el 1852.<br />
Fototeca Municipal Reus<br />
2. <strong>La</strong> Borsa de Barcelona és<br />
un dels principals centres de<br />
negocis durant la febre de l’or,<br />
i també el lloc on van sortir i es<br />
perderen grans fortunes.<br />
3. Gaudí demostra un precoç<br />
interès artístic amb els dissenys<br />
realitzats per a la revista<br />
manuscrita El Arlequín, un<br />
diari seri-humorístic de difusió<br />
limitada a Reus. IMMReus<br />
Institut Municipal de Museus<br />
Reus<br />
1. Reus in su 1852.<br />
Fototeca Municipal Reus<br />
2. Sa Bursa de Bartzellona<br />
est unu de sos tzentros<br />
printzipales de afàrios a su<br />
tempus de sa frea de s’oro,<br />
e finas su logu in ue si fiant<br />
pesadas e si fiant pèrdidas<br />
fortunas mannas.<br />
3. Gaudí dimustrat un’aficu<br />
artìsticu primidiu cun sos<br />
disinnos realizados pro sa<br />
rivista manuscritta El Arlequín,<br />
unu periòdicu sériu-umorìsticu<br />
connotu solu a Reus.<br />
IMMReus Institut Municipal de<br />
Museus Reus<br />
1. Reus in 1852.<br />
Fototeca Municipal Reus<br />
1 2<br />
2. The Barcelona stock<br />
exchange was one of the major<br />
centres of business activity<br />
during the ‘gold fever’ period,<br />
a place where great fortunes<br />
were made and lost.<br />
3. Gaudí revealed a precocious<br />
interest in art with his drawings<br />
for the handwritten magazine<br />
El Arlequín, a part serious, part<br />
humorous periodical published in<br />
small numbers in Reus.<br />
Institut Municipal de Museus<br />
Reus<br />
3<br />
3. Presenza di Antoni<br />
Gaudí all’Esposizione<br />
Universale di Barcellona<br />
del 1888<br />
3. Presència d’Antoni<br />
Gaudí a l’Exposició<br />
Universal de Barcelona del<br />
1888<br />
3. Presèntzia de Antoni<br />
Gaudí in s’Espositzione<br />
Universale de Bartzellona<br />
de su 1888<br />
3. Antoni Gaudí at the<br />
1888 Barcelona Universal<br />
Exposition<br />
61
62<br />
dallo studio condotto dall’architetto sul<br />
modello stereostatico a fili e contrappesi<br />
costruito per la chiesa di Santa Coloma<br />
de Cervelló. Il sistema costruttivo della<br />
<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> è arricchito, rispetto<br />
a quello ideato per la chiesa di Santa<br />
Coloma, dalla messa a punto della<br />
struttura arborescente dei piloni, della<br />
geometria a superfici rigate delle volte e<br />
dal rapporto tra la prima e le seconde.<br />
A causa della complessità dell’insieme,<br />
Gaudí realizzò numerosi modelli a diverse<br />
scale delle sue parti, mirando a una<br />
trasfigurazione del gotico, conclusione e<br />
superamento dell’avventura dei grandi<br />
costruttori dell’Europa medievale,<br />
consacrata dalla storiografia specialistica<br />
come momento di eccezionale innovazione<br />
tecnologica e figurativa sul continente.<br />
Nel progetto di Gaudí venne alla luce<br />
una logica geometrica che assomiglia<br />
sorprendentemente alle logiche frattali<br />
rese note, nel 1975, dal matematico Benoît<br />
Mandelbrot.<br />
In sintesi si può affermare che Gaudí<br />
dedicò al progetto e alla costruzione della<br />
<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> tutta la propria energia,<br />
vi condensò la propria immaginazione, il<br />
proprio genio geometrico e costruttivo,<br />
la propria fede. A partire dal 1914<br />
abbandonò ogni altra attività per lasciare,<br />
ai successori nella direzione dei lavori,<br />
indicazioni sufficienti per concluderla.<br />
Una impresa di tali dimensioni e di tale<br />
originalità non poteva che chiedere tempi<br />
lunghi per essere portata a termine. Alla<br />
morte di Gaudí, gli successe alla direzione<br />
del cantiere l’architetto Doménech<br />
Sugranyes già suo collaboratore, che<br />
completò entro il 1930 il coronamento<br />
delle torri-campanili della Facciata della<br />
Nascita e molte sculture. Nel luglio del<br />
1936 la furia iconoclasta dei protagonisti<br />
della guerra civile incendiò la cripta e<br />
distrusse il laboratorio di Gaudí. Vennero<br />
bruciati molti disegni; rovinata la maggior<br />
parte dei modelli in gesso e legno,<br />
direttamente modellati dall’architetto.<br />
Alla morte nel 1938 di Sugranyes il<br />
cantiere venne affidato all’architetto<br />
Francesc Quintana, che ricostruì la cripta<br />
del tempio; avviò il restauro dei modelli<br />
en diverses ramificacions, és a dir pilastres<br />
també elles inclinades i de seccions<br />
més reduïdes que sostenen les voltes<br />
de l’església, obertes a la culminació de<br />
manera que deixen veure el cel a través de<br />
grans òculs.<br />
Aquests dos principis, geomètrics i<br />
estàtics alhora, van ser elaborats a partir<br />
de l’estudi dut a terme per l’arquitecte<br />
sobre el model estereostàtic amb fils i<br />
contrapesos construïts per l’església de<br />
Santa Coloma de Cervelló. El sistema<br />
constructiu de la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> és més<br />
ric, en comparació d’aquell ideat per<br />
a l’església de Santa Coloma, degut a<br />
l’estructura arborescent dels pilars, a la<br />
geometria amb superfícies rugoses de les<br />
voltes i de la relació entre totes dues.<br />
A causa de la complexitat del conjunt,<br />
Gaudí va realitzar nombrosos models<br />
a diverses escales de les seves<br />
parts, mirant cap a una transfiguració<br />
del gòtic, conclusió i superació de<br />
l’aventura dels grans constructors de<br />
l’Europa medieval, consagrada per<br />
la historiografia especialitzada com<br />
un moment d’excepcional innovació<br />
tecnològica i figurativa en tot el continent.<br />
El projecte de Gaudí va donar a llum<br />
una lògica geomètrica que s’assembla<br />
sorprenentment a les lògiques fractals<br />
descobertes, a l’any 1975, pel matemàtic<br />
Benoît Mandelbrot.<br />
En síntesi es pot afirmar que Gaudí va<br />
dedicar al projecte i a la construcció de la<br />
<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> tota la seva energia, hi va<br />
condensar tota la seva imaginació, el seu<br />
geni geomètric i constructiu, la seva fe. A<br />
partir del 1914, va abandonar qualsevol<br />
altra activitat per deixar als successors, en<br />
la direcció de l’obra, indicacions suficients<br />
per poder-la concloure.<br />
Una gesta d’aquesta dimensió i d’aquesta<br />
originalitat no podia sinó requerir períodes<br />
extensos per ésser duta a terme. A la mort<br />
de Gaudí, el va succeir en la direcció de<br />
l’obra l’arquitecte Doménech Sugranyes,<br />
col·laborador seu, que va completar abans<br />
del 1930 el coronament de les torrescampanari<br />
de la Façana del Naixement<br />
i moltes escultures. Al juliol de 1936,<br />
la fúria iconoclasta dels protagonistes<br />
sighende cussa curva parabòlica e partzidu<br />
in prus rampos, est a nàrrere àteros<br />
pilastros fintzas issos inclinados e prus<br />
minores chi mantenent sas bòvedas de<br />
sa crèsia, abertas in sas partes prus artas<br />
a manera de lassare bìdere su chelu peri<br />
duos òculos mannos.<br />
Custos duos printzìpios, geomètricos e<br />
istàticos in su matessi tempus, los aiat<br />
elaborados printzipiende dae s’istùdiu<br />
fatu dae isse etotu subra de su modellu<br />
stereostàticu a filos e cuntrapesos<br />
fraigadu pro sa crèsia de Santa Coloma<br />
de Cervellò. Su sistema de fràigu de sa<br />
<strong>Sagrada</strong> Famìlia est irrichidu, cunforma<br />
a cussu ideadu pro sa crèsia de Santa<br />
Coloma, dae s’istrutura a forma de àrbore<br />
de sos pilones, dae sa geometria cun<br />
superfìtzes rigadas e dae sa relata intre de<br />
sa prima e sas segundas.<br />
Pro more de sa cumplessidade de totu<br />
custu, <strong>Gaudì</strong> aiat fatu paritzos modellos<br />
in iscalas diferentes, punnende a<br />
una trasfiguratzione de su gòticu, chi<br />
est sa congruida e sa barigada de<br />
s’aventura de sos fraigadores famados<br />
de s’Europa medievale, cunsagrada dae<br />
s’istoriografia ispetzalìstica comente<br />
mamentu de primore de annoadura<br />
tecnològica e figurativa in su continente.<br />
In su progetu de <strong>Gaudì</strong> essit a campu<br />
una lògica geomètrica chi assimìgiat de<br />
manera ispantosa a sas lògicas fratales<br />
fatas connòschere in su 1975 dae su<br />
matemàticu Benoît Mandelbrot.<br />
Resumende si podet nàrrere chi <strong>Gaudì</strong><br />
aiat intregadu a su progetu e a su fràigu<br />
de sa <strong>Sagrada</strong> Famìlia totu sas fortzas<br />
suas, aiat dadu forma a s’immaginatzione<br />
sua, a su gèniu geomètricu e costrutivu<br />
suo, a sa fide sua. Moende dae su 1914<br />
aiat sessadu onni àtera faina pro lassare,<br />
a chie deviat ghiare a pustis de issu<br />
sos traballos, inditos bastantes pro la<br />
congruire.<br />
Un’impresa de custa mannària e de custa<br />
originalidade est istada istentosa meda.<br />
Mortu chi fiat <strong>Gaudì</strong>, a ghiare su cantieri<br />
fiat tocadu a s’architetu Doménech<br />
Sugranyes giai collaboradore suo, chi<br />
aiat acumpridu intro de su 1930 su<br />
coronamentu de sas turres-campaniles<br />
of the sky through wide oculi.<br />
These two principles, at the same time<br />
geometrical and static, were based on the<br />
architect’s research of the stereostatic<br />
model built with cords and small sacks of<br />
pellets, originally developed for the church<br />
of Saint Coloma de Cervellò.<br />
Compared to the constructive system<br />
conceived for the church of Saint Coloma,<br />
the system intended for the <strong>Sagrada</strong><br />
<strong>Família</strong> was enriched by the arborescent<br />
structure of the pillars, by the geometry of<br />
the striped surfaces of the vaults and by<br />
the connection of these two elements.<br />
Because of the complexity of the project,<br />
<strong>Gaudì</strong> developed several models of<br />
the parts of the church in different<br />
scales aiming at a transfiguration of the<br />
Gothic. This represented the conclusion<br />
and supersession of the period of the<br />
great European medieval constructors,<br />
consecrated by specialized historiography<br />
as a moment of exceptional technological<br />
and figurative innovation for the continent.<br />
<strong>Gaudì</strong>’s project contains a geometrical<br />
logic that is surprisingly similar to the<br />
fractal logics disclosed by mathematician<br />
Benoit Mandelbrot in 1975.<br />
To sum up, we can say that <strong>Gaudì</strong><br />
channeled all his energy towards the<br />
project and construction of the <strong>Sagrada</strong><br />
<strong>Família</strong>, not to mention all his imagination,<br />
his geometrical and constructive genius<br />
and his faith. In 1914 he abandoned every<br />
other activity in order to leave sufficient<br />
instructions on how to complete the work<br />
to those succeeding him in the direction of<br />
the construction.<br />
An enterprise of that size and originality<br />
could only require a long time to be<br />
completed. At <strong>Gaudì</strong>’s death, the direction<br />
of the construction site was entrusted<br />
to his collaborator, architect Doménech<br />
Sugranyes, who in 1930 gave the finishing<br />
touches to the spires of the Facade of Birth<br />
and many other sculptures.<br />
In July 1936, the iconoclastic fury of the<br />
civil war’s main characters set the crypt on<br />
fire and destroyed <strong>Gaudì</strong>’s laboratory. Many<br />
of his designs were burnt; the majority of<br />
his plaster and wood models, personally<br />
molded by the architect, were destroyed.
in gesso; costruì, infine, la parete con il<br />
finestrone neogotico, nel braccio est del<br />
transetto.<br />
Nel 1954, a seguito di pressioni da parte<br />
di personalità di varie parti del mondo<br />
che ammiravano l’opera dell’architetto<br />
catalano, la Junta Constructora del Templo<br />
decise, pur tra contrasti, di avviare la<br />
costruzione della facciata della Passione.<br />
Si organizzarono raccolte di fondi per la<br />
continuazione dei lavori, guidati in un<br />
primo tempo da Francesc Quintana, poi<br />
da Isidre Puig Boada, infine da Lluis Bonet<br />
Garì. Entro il 1976 l’architettura dell’intera<br />
facciata, compresi i quattro campanili ma<br />
senza le sculture, era conclusa. I lavori<br />
proseguirono sotto la direzione di Puig<br />
Boada e Bonet Garì, fino a quando, nel<br />
1981, questi passarono l’incarico, perché<br />
ormai ottuagenari, a Francesc Cardoner.<br />
Del 1985 fino ad oggi è progettista capo<br />
l’architetto Jordi Bonet i Armengol, che si<br />
è impegnato a rinsaldare le fondazioni su<br />
cui insiste la chiesa, a costruire le pareti<br />
che delimitano le navate, a innalzare<br />
le colonne arborescenti, a chiudere lo<br />
spazio perché possa essere utilizzato per<br />
il culto. L’équipe - di ingegneri, architetti,<br />
artigiani, artisti, modellisti, disegnatori<br />
e operai - che collabora con lui partecipa<br />
a una avventura unica al mondo, a una<br />
esperienza di cantiere nella quale la<br />
sapienza degli antichi costruttori e le più<br />
innovative tecnologie moderne concorrono<br />
all’unico esito di dar forma alle idee di<br />
Gaudí.<br />
de la guerra civil, va incendiar la cripta<br />
i va destruir el laboratori de Gaudí. Es<br />
cremaren molts dissenys; i va fer malbé<br />
la gran part dels models en guix i fusta,<br />
directament modelats per l’arquitecte.<br />
A la mort el 1938 de Sugranyes, l’obra va<br />
passar a mans de l’arquitecte Francesc<br />
Quintana, que va reconstruir la cripta del<br />
temple; va endegar la restauració dels<br />
models en guix; i va construir, per fi, la<br />
paret amb el finestró neogòtic, en l’ala est<br />
del transsepte.<br />
L’any 1954, com a conseqüència de les<br />
pressions de part de diverses personalitats<br />
mundials que admiraven l’obra de<br />
l’arquitecte català, la Junta Constructora<br />
del Temple va decidir, tot i les polèmiques,<br />
d’iniciar la construcció de la Façana de<br />
la Passió. S’organitzaren recollides de<br />
fons per a la continuació dels treballs,<br />
dirigits en un primer moment per Francesc<br />
Quintana, després per Isidre Puig Boada<br />
i, a la fi, per Lluis Bonet Garí. Abans<br />
del 1976, l’estructura de tota la façana,<br />
inclosos els quatre campanars sense les<br />
escultures, estava acabada. Les obres<br />
prosseguiren sota la direcció de Puig<br />
Boada i Bonet Garí, fins que, el 1981,<br />
essent ja octogenaris, aquests donaren<br />
l’encàrrec a Francesc Cardoner.<br />
Del 1985 fins avui és el cap de projecte<br />
l’arquitecte Jordi Bonet i Armengol, que<br />
s’ha entestat a refermar els fonaments<br />
sobre els quals descansa l’església, a<br />
construir els murs que delimiten les naus,<br />
a enlairar les columnes arborescents,<br />
a tancar l’espai perquè pugui ésser<br />
utilitzat per al culte. L’equip –d’enginyers,<br />
arquitectes, artesans, artistes, modelistes,<br />
dissenyadors i operaris – que col·labora<br />
amb ell, participa en una aventura única<br />
al món, en una experiència d’obra en la<br />
qual el saber dels antics constructors i les<br />
més innovadores tecnologies modernes<br />
conflueixen en l’únic resultat, que és el de<br />
donar forma a les idees de Gaudí.<br />
de s’Acarada de sa Nàschida e àteras<br />
isculturas. In su mese de trìulas de su<br />
1936 pro neghe de sa fùria iconoclasta<br />
de sos de sa gherra tzivile aiant postu<br />
fogu a sa cripta e aiant destruidu su<br />
laboratòriu de <strong>Gaudì</strong>. Sas pampas aiant<br />
brusiadu paritzos disinnos; arruinadu su<br />
prus de sos modellos de ghìsciu e linna<br />
chi lis aiat dadu forma s’architetu. Mortu<br />
chi fiat in su 1938 Sugranyes su cantieri<br />
l’aiant intregadu a Francesc Quintana, su<br />
cale aiat torradu a fraigare sa cripta de su<br />
tèmpiu; aiat inghitzadu s’acontzu de sos<br />
modellos de ghìsciu; aiat fraigadu, in fines,<br />
sa pinna cun su ventanale neogòticu, in su<br />
bratzu orientale de su transetu.<br />
In su 1954, sighende sas rechestas de<br />
paritzas personalidades chi ammiraiant<br />
s’òpera de s’architetu catalanu, sa Junta<br />
Constructora del Templo aiat seberadu,<br />
mancari chi cun cuntierras, de printzipiare<br />
su fràigu de s’acarada de sa Passione.<br />
Aiant regortu dinari pro sighire sos<br />
traballos, a sa prima ghiados dae Francesc<br />
Quintana, posca dae Isidre Puig Boada,<br />
e a pustis dae Lluis Bonet Garì. Intro de<br />
su 1976 s’architetura de totu s’acarada,<br />
incluidos sos bator campaniles sena<br />
però sas isculturas, fiat agabbada. Sos<br />
traballos aiant sighidu suta sa ghia de Puig<br />
Boada e Bonet Garì, fintzas a cando, in su<br />
1981, custos aiant intregadu s’incàrrigu a<br />
Francesc Cardoner ca issos nche teniant<br />
giai unos otanta annos.<br />
Dae su 1985 fintzas a oe su progetista<br />
capu est s’architetu Jordi Bonet i<br />
Armengol, chi s’est impinnadu a afortiare<br />
sas fundatziones chi cheret sa crèsia,<br />
fraighende sas pinnas chi làcanant sas<br />
navadas, artziende sas colunnas a forma<br />
de àrbores, serrende s’ispàtziu a tales<br />
chi potzat èssere impitadu pro su cultu.<br />
Su grupu de traballu – cun ingennieris,<br />
architetos, artesanos, artistas, modellistas,<br />
disinnadores e operàios – chi est a<br />
costàgios de isse in una aventura ùnica in<br />
su mundu, leat parte a un’esperièntzia de<br />
cantieri ue sa sabidoria de sos fraigadores<br />
antigos e sas tecnologias modernas prus<br />
annoadoras andant a manu tenta fache<br />
a una punna ebbia chi est cussa de dare<br />
forma a sas ideas de <strong>Gaudì</strong>.<br />
At Sugranyes’ death in 1938, the direction<br />
of the construction site was handed over<br />
to architect Francesc Quintana, who rebuilt<br />
the temple crypt; he started the restoration<br />
of the plaster models and finally, built the<br />
wall with the full-length Gothic window, in<br />
the east wing of the transept.<br />
In 1954, under the pressure of many<br />
worldwide personalities that admired the<br />
work of the Catalan architect, the Junta<br />
Constructora del Templo (the Construction<br />
Board of the Temple) decided to start<br />
the construction of the Passion Facade,<br />
despite many contrasts.<br />
In order to continue the work, many<br />
fundraisers were organized, initially by<br />
Francesc Quintana and later on by Isidre<br />
Puig Boada, followed by Lluis Bonet Garì.<br />
By 1976 the architecture of the whole<br />
facade, including the four spires, was<br />
completed although without their statues.<br />
The construction continued under the<br />
direction of Puig Boada and Bonet <strong>Gaudì</strong><br />
until 1981 when, both octogeniarians,<br />
gave way to Francesc Cardoner.<br />
Since 1985 the project manager has<br />
been Jordi Bonet I Armengol who has<br />
committed himself to reinforcing the<br />
foundations on which the church stands,<br />
to the construction of walls that delimit<br />
the naves, to the elevation of arborescent<br />
columns and to closing the open space to<br />
allow the practice of worship. The team<br />
of engineers, architects, artisans, artists,<br />
statue carvers, designers and workers<br />
that collaborate with him are taking part<br />
in a unique adventure, a construction<br />
site experience in which the knowledge<br />
of ancient constructors and the most<br />
innovative modern technologies combine<br />
together to give shape to <strong>Gaudì</strong>’s ideas.<br />
63
64<br />
1<br />
2
Gaudí e la Natura<br />
Jordi CUSSÓ ANGLES<br />
Modellista della <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />
L’infanzia<br />
di Gaudí<br />
Antoni Gaudí i Cornet nasce nel 1852<br />
nel comprensorio rurale di Baix Camp<br />
(Tarragona) e, fin da piccolo, soffre di una<br />
salute cagionevole per i continui attacchi<br />
di reumatismi che lo costringono a tenersi<br />
in disparte dai giochi dei suoi coetanei,<br />
ritardando anche il suo ingresso alla<br />
scuola elementare. <strong>La</strong> madre passa molte<br />
ore con il piccolo Antoni, distraendolo<br />
con passeggiate in campagna, che egli<br />
trascorre nell’osservazione della natura.<br />
Ricordando la sua infanzia, Gaudí già<br />
adulto scrive:<br />
Con i vasi di fiori, circondato dalle vigne<br />
e dagli ulivi, allietato dal chiocciare delle<br />
galline, dal cinguettio degli uccelli e dal<br />
ronzare degli insetti, e con le montagne<br />
di Prades in lontananza, ho catturato le<br />
immagini più pure e gradevoli della natura,<br />
quella natura che è da sempre la mia<br />
maestra.<br />
Questa citazione che dimostra come i<br />
primi anni di vita di Gaudí siano stati<br />
fondamentali nel suo percorso verso una<br />
architettura incredibilmente singolare,<br />
naturalista e organica.<br />
1. Mas de la Calderera a Riudoms<br />
L’edificio attuale, costruito nel 1922, sorge nello stesso posto in<br />
cui si trovava la fattoria dell’infanzia di Gaudí, un edificio molto più<br />
piccolo, ad un solo piano<br />
2. Campagna di Baix Camp<br />
<strong>La</strong> infantesa<br />
de Gaudí<br />
Antoni Gaudí i Cornet va néixer l’any 1852<br />
a l’entorn rural del Baix Camp. Nasqué<br />
amb la salut molt feble i de ben petit els<br />
continus atacs de reumatisme l’apartaren<br />
del joc dels infants i retardaren el seu<br />
ingrés a l’escola elemental. <strong>La</strong> seva<br />
mare passava moltes hores amb ell i el<br />
distreia amb passejades pel camp i amb<br />
l’observació de la natura.<br />
Recordant la seva infantesa, Gaudí, ja de<br />
gran, va escriure:<br />
Amb els testos de flors, voltat de vinyes<br />
i oliveres, animat amb el cloquejar de<br />
l’aviram, el piular dels ocells i el zumzeig<br />
dels insectes, i amb les muntanyes de<br />
Prades al fons, vaig copsar les més pures<br />
i plaents imatges de la Natura, aquesta<br />
Natura que sempre és la meva Mestra.<br />
Amb aquesta cita entenem que els<br />
primers anys de la vida de Gaudí<br />
foren claus en el seu camí cap a una<br />
arquitectura increïblement singular,<br />
naturalista i orgànica.<br />
1. Mas de la Calderera a Riudoms<br />
Edificació actual, construïda l’any 1922, al mateix lloc d’ubicació<br />
del maset d’infantesa de Gaudí, una construcció, molt més reduïda<br />
i d’una sola planta<br />
2. Entorn rural del Baix Camp<br />
Sa infantesa<br />
de Gaudí<br />
Antoni Gaudí i Cornet est nàschidu in<br />
s’annu 1852 in sas partes acanta a Baix<br />
Camp (Tarragona). Dae piticu, sufriat<br />
de salude dèbile e de dolos fitianos de<br />
reumatismos chi l’aiant istesiadu dae sos<br />
giogos de sos pipios e aiant fatu istentare<br />
s’intrada sua a s’iscola elementare. Sa<br />
mama colaiat paritzas oras cun isse e lu<br />
isbeliaiat cun passigiadas in sos campos<br />
e ammostrende·li sa natura.<br />
Ammentende sa pitzinnia sua, Gaudí,<br />
comomai mannu, aiat iscritu:<br />
Cun sos matzuleddos de frores, giradu<br />
intre bìngias e olivàrgios, animadu dae sas<br />
boghes de sos animales, su tziulare de sos<br />
pugiones e su zùmiu de sos insetos, e cun<br />
sos montes de Padres a palas, aia retzidu<br />
sas prus lìmpias e dolianas immàgines<br />
de sa Natura, sa Natura chi semper est<br />
maistra mia.<br />
Custa mentovada nos mustrat chi sos<br />
primos annos de vida de Gaudí fiant<br />
craes in su caminu cara a una architetura<br />
singulare a manera increibile, naturalista<br />
e orgànica.<br />
1. Mas de la Calderera en Riudoms<br />
Fràigu atuale, fatu in s’annu 1922, in su matessi logu ue bi fiat sa<br />
domo rurale de sa pitzinnia de Gaudí, unu fraigu prus piticu cun<br />
unu pianu ebbia.<br />
2. Indùrriu rurale de su Baix Camp<br />
Gaudí ’s<br />
childhood<br />
Antoni Gaudí i Cornet was born in 1852<br />
in the rural setting of El Baix Camp, near<br />
Tarragona. He was born in very poor health<br />
and as a young boy continual bouts of<br />
rheumatism kept him out of children’s<br />
games and delayed his start at<br />
primary school. His mother spent many<br />
hours with him and entertained him<br />
with walks in thecountryside and the<br />
observation of nature.<br />
Looking back on his childhood, Gaudí, now<br />
an old man, wrote:<br />
With the flowerpots, surrounded by<br />
vineyards and olive groves, cheered by the<br />
clucking of the hens, the song of the birds<br />
and the buzzing of the insects, and with<br />
the mountains of Prades in the distance,<br />
I captured the purest and most pleasant<br />
images of nature, that nature that is ever<br />
our Mistress.<br />
From this quote we see that the early<br />
years of Gaudí’s life were crucial in his<br />
path towards an incredibly singular,<br />
naturalistic and organic style of<br />
architecture.<br />
1. Mas de la Calderera a Riudoms<br />
Edificació actual, construïda l’any 1922, al mateix lloc d’ubicació<br />
del maset d’infantesa de Gaudí, una construcció, molt més reduïda<br />
i d’una sola planta<br />
2. Entorn rural del Baix Camp<br />
65
66<br />
Esuberanza naturalistica<br />
nei suoi primi anni da<br />
architetto<br />
Nel 1878 Gaudí si laurea in architettura e<br />
comincia a elaborare un nuovo approccio<br />
all’architettura, originale e in costante<br />
dialogo con la natura, un’architettura<br />
che, con gli anni, sarà la cifra del suo<br />
personalissimo stile.<br />
Quando sono andato a fare il rilievo<br />
dell’area da edificare, ho visto che era<br />
completamente coperta da fiorellini<br />
gialli, quelli che ho adottato come tema<br />
ornamentale delle ceramiche.<br />
Ho anche trovato un’esuberante palma<br />
nana le cui foglie, fuse nel ferro, riempiono<br />
le geometrie del corrimano e del cancello<br />
d’ingresso della casa.<br />
1 - 2. Casa Vicens della calle de Les Carolines a Barcellona<br />
3. Calendula (Calendula officinalis)<br />
Fiori e foglie riprodotte sulle piastrelle della facciata della Casa<br />
Vicens.<br />
4-5. Calendula (Calendula officinalis)<br />
Piastrelle ornamentali della Casa Vicens.<br />
Exuberància naturalista<br />
als primers anys<br />
d’arquitecte<br />
El 1878 Gaudí es graduà com arquitecte<br />
i començà a desenvolupar una arquitectura<br />
nova, original i en constant diàleg amb la<br />
natura, una arquitectura que amb els anys<br />
esdevindria un estil molt personal.<br />
Quan vaig anar a prendre les mides del<br />
solar, estava totalment cobert d’unes<br />
floretes grogues, que són les que vaig<br />
adoptar com a tema ornamental en la<br />
ceràmica.<br />
També hi vaig trobar una exuberant<br />
palmera margalló, les palmetes de la<br />
qual, foses en ferro, omplen la quadrícula<br />
del reixat i de la porta d’entrada a la casa.<br />
1-2. Casa Vicens del carrer de les Carolines a Barcelona<br />
3. Boixac (Calendula officinalis)<br />
Flors i fulles reproduïdes en les rajoles de la façana<br />
de la Casa Vicens<br />
4-5. Rajoles. Boixac (Calendula officinalis)<br />
Rajoles d’ornamentació de la Casa Vicens.<br />
Esuberàntzia<br />
naturalista in sos<br />
primos annos suos<br />
comente architetu<br />
In su 1878 Gaudí si fiat laureadu comente<br />
architetu e aiat cumentzadu a isvilupare<br />
un’architetura noa, originale e in diàlogu<br />
fitianu cun sa natura, un’architetura chi,<br />
in sos annos, at a divenire unu istile<br />
personale.<br />
Cando aia leadu sas mesuras de sa domo,<br />
fiat totu tutada de frorigheddos grogos, chi<br />
sunt sas chi apo impitadu comente a tema<br />
ornamentale in tzeràmica.<br />
Aia fintzas agatadu una parma margallón,<br />
sas parmas de sa cale, fundidas in su<br />
ferru, prenant su cuadradu de s’inferriada<br />
e sa ghenna de intrada de sa domo.<br />
1- 2. Casa Vicens dae sa carrera de Les Carolines de Bartzellona<br />
3. Caléndula (Calendula officinalis)<br />
Frores e fògias reproduidas in sas matonellas de s’acarada de sa<br />
Casa Vicens.<br />
4-5 Caléndula (Calendula officinalis)<br />
Matonellas de ornamentu de Casa Vicens.<br />
Naturalistic exuberance<br />
in his early years<br />
as an architect<br />
In 1878 Gaudí graduated as an architect,<br />
and began to develop an architectural<br />
style new, innovative, original, in constant<br />
dialogue with nature, architecture that in<br />
the years to come would develop into a<br />
very personal style.<br />
When I went to take the measurements of<br />
the site, it was totally covered in yellow<br />
flowers, which I adopted as the<br />
ornamental theme for the ceramic work.<br />
I also found there an exuberant European<br />
fan palm tree, whose leaves, cast in iron,<br />
fill the squares featured on the railings and<br />
the entrance gate of the house.<br />
1-2. Casa Vicens in Carrer de les Carolines, Barcelona<br />
3. Marigold (Calendula officinalis)<br />
Flowers and leaves reproduced on the tiles on the front<br />
of Casa Vicens.<br />
4-5. Marigold (Calendula officinalis) ornamental tiles from Casa<br />
Vicens
1<br />
3<br />
2<br />
4<br />
5<br />
67
68<br />
<strong>La</strong> croce<br />
a quattro braccia<br />
In molte delle opere di Gaudí troviamo<br />
la caratteristica croce a quattro bracci,<br />
presumibilmente ispirata dal frutto del<br />
cipresso, l’ “albero della vita”. Secondo il<br />
progetto lasciato da Gaudí, questo tipo di<br />
croce deve ergersi anche a coronamento<br />
della torre più alta, dedicata a Gesù, nel<br />
Tempio della <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>.<br />
1. Disegno di Lluís Bonet i Galí del coronamento della torre dedicata<br />
a Gesù<br />
2. Pinnacolo della Casa Bellesguard.<br />
3. Pinnacolo della Casa Batlló.<br />
<strong>La</strong> creu<br />
de quatre braços<br />
En moltes obres de Gaudí trobem la<br />
característica creu de quatre braços,<br />
possiblement inspirada en els fruits<br />
del xiprer, l’arbre de la vida. Segons el<br />
projecte deixat per Gaudí aquest tipus<br />
de creu també coronarà la torre més<br />
alta dedicada a Jesús en el Temple de la<br />
<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>.<br />
1. Dibuix de Lluís Bonet i Galí del coronament de la torre dedicada a<br />
Jesús<br />
2. Pinacle de la Casa Bellesguard<br />
3. Pinacle de la Casa Batlló<br />
1<br />
Sa grughe de bator<br />
bratzos<br />
In medas òperas de Gaudí agatamus sa<br />
grughe a bator bratzos caraterìstica,<br />
pro su prus ispirada a sos frutos de su<br />
tzipressu “s’àrbore de sa vida”. Segundu<br />
su progetu lassadu dae Gaudí, custa<br />
genia de grughe depet fintzas coronare<br />
sa turre prus arta dedicada a Gesus in su<br />
Tèmpiu de sa <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>.<br />
1. Disinnu de Lluís Bonet i Galí de su coronamentu de sa turre dedicada<br />
a Gesus<br />
2. Pinnáculu de sa Casa Bellesguard.<br />
3. Pinnáculu de sa Casa Batlló.<br />
The four-armed<br />
cross<br />
In many of Gaudí’s works we find the<br />
characteristic four-armed cross, possibly<br />
inspired by the fruit of the cypress, the<br />
tree of life. According to the plan left by<br />
Gaudí this type of cross would also crown<br />
the highest tower dedicated to Jesus, on<br />
the Temple of the <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>.<br />
1 Drawing by Lluís Bonet i Galí of the top of the tower dedicated to<br />
Jesus<br />
2 Pinnacle on Casa Bellesguard<br />
3 Pinnacle on Casa Batlló
3<br />
2<br />
69
Abside del tempio della<br />
<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />
Gaudí studiava i germogli, le spighe dei<br />
cereali e le erbe che crescevano attorno<br />
al Tempio, realizzando i modelli che in<br />
seguito sarebbero stati scolpiti nella pietra<br />
per diventare le balaustre e i pinnacoli che<br />
ornano oggi la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>.<br />
Sul muro absidale, di stile neogotico,<br />
Gaudí adottò come elementi decorativi<br />
dei doccioni tutta una selezione di<br />
gasteropodi, anfibi e rettili tipici<br />
dell’habitat mediterraneo.<br />
Àbsis del temple<br />
de la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />
Gaudí estudiava les poncelles, espigues<br />
de cereals i herbetes que creixien pels<br />
voltants del Temple; en feia fer models<br />
engrandits que després s’esculpirien en<br />
pedra per convertir-se en baranes i<br />
pinacles que avui podem veure a la<br />
<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>.<br />
En el mur absidal, d’estil neogòtic,<br />
Gaudí adoptà com elements decoratius<br />
a les gàrgoles tota una selecció de<br />
gasteròpodes, amfibis i rèptils propis<br />
de la mediterrànea.<br />
Àbside de su Tèmpiu de sa<br />
<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />
Gaudí istudiaiat sos portzeddos, sas<br />
ispigas de sa laorera e sas erbigheddas<br />
chi creschiant acanta a su Tèmpiu; daiat<br />
incàrrigu de acumprire modellos a manos<br />
de custos e a pustis si picaiant in sa<br />
pedra pro divenire barandìglias e sos<br />
pinnàculos chi oe in die bidimus in sa<br />
<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>.<br />
In su muru absidale, de istile neogòticu,<br />
Gaudí aiat adotadu comente elementos<br />
decorativos de sas incastras unu sèberu de<br />
gasteròpodes, anfìbios e rètiles tìpicos de<br />
su mediterràneu<br />
Apse of the temple<br />
of the <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />
Gaudí studied the buds, spikes of cereals<br />
and grasses that were growing around<br />
the Temple; he had enlarged models of<br />
them made that would later be sculpted<br />
in stone to become the rails and pinnacles<br />
that we can see today on the <strong>Sagrada</strong><br />
<strong>Família</strong>.<br />
On the wall of the apse, neo-Gothic in<br />
style, Gaudí adopted as decorative<br />
elements on the gargoyles a wide variety<br />
of gastropods, amphibians and reptiles,<br />
characteristic of the Mediterranean region.<br />
71
1 2<br />
3 4<br />
72
Fregio con simboli di<br />
Maria, Gesù e Giuseppe<br />
Sulla parte bassa delle pareti laterali della<br />
facciata della Natività, ispirandosi alle<br />
forme delle piante rampicanti che formano<br />
spire elicoidali, Gaudí disegnò un fregio<br />
che rappresenta le iniziali di Maria, Gesù e<br />
Giuseppe, simboli della Sacra famiglia.<br />
<strong>La</strong> geometria della natura<br />
nell’architettura:<br />
poligoni<br />
Le forme poligonali, tanto comuni in<br />
natura, sono utilizzate da Gaudí come<br />
elementi decorativi e strutturali.<br />
1. Viticcio di passiflora. Viticci attorcigliati elicolidali. Sullo sfondo,<br />
disegno attribuito a Gaudí, di un ramo di passiflora<br />
(Passiflora edulis). Nella parte bassa del disegno, si può distinguere<br />
l’anagramma di Gesù, con una croce molto simile a quella della<br />
scultura del fregio della Facciata della Natività.<br />
2. Fregio della <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>.<br />
3. Favo d’api con cellette esagonali.<br />
4. Bozzetto di Gaudí del mosaico della Casa Milà<br />
Sanefa amb símbols<br />
de Maria, Jesús i Josep<br />
A la part baixa dels laterals de la Façana<br />
del Naixement, recordant les formes de les<br />
plantes enfiladisses que es caragolen<br />
en hèlix, Gaudí dissenyà una sanefa que<br />
presentava les inicials de Maria, Jesús i<br />
Josep, els símbols de la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>.<br />
<strong>La</strong> geometria de la natura<br />
en l’arquitectura:<br />
polígons<br />
Les formes poligonals, tan habituals<br />
en la natura, són utilitzades per Gaudí<br />
com elements decoratius i estructurals.<br />
1. Circell de passionera. Circells caragolats en forma d’hèlix. De<br />
fons, dibuix atribuït a Gaudí, d’una branca de passionera<br />
(Passiflora edulis). En la part baixa del dibuix, hi trobem<br />
l’anagrama de Jesús, amb una creu molt similar a la de l’escultura<br />
de la sanefa de la Façana del Naixement<br />
2. Sanefa de la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>.<br />
3. Bresca d’abelles amb cèl·les hexagonals<br />
4. Croquis de Gaudí del mosaic de la Casa Milà<br />
Fasca cun sìmbulos de<br />
Maria, Gesùs e Giusepe<br />
In sa parte bassa de sos laterales de sa<br />
Fachada del Nacimiento, ammentende<br />
sas formas de sas prantas apilicadoras<br />
chi s’arrepeddant in èlica, Gaudí aiat<br />
disinnadu una fasca chi rapresentat sas<br />
initziales de Maria Gesus e Giusepe, sos<br />
sìmbulos de sa <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>.<br />
Sa geometrìa de la<br />
natura in sa architetura:<br />
polìgonos<br />
Sas formas poligonales, gasi fitianas<br />
in sa natura, sunt impitadas dae Gaudí<br />
comente elementos decorativos e<br />
istruturales.<br />
1. Bentzìlliu de pasionaria. Bentzìlliu imboligados in forma de<br />
èlica. Sutta, disinnu atribuidu a Gaudí, de unu rambu de pasionària<br />
(Passiflora edulis). In sa parte bassa de su disinnu, denotamus<br />
s’anagramma de Gesus, cun una grughe chi assimìgiat meda a cussa<br />
de sa iscultura de sa fasca de sa Fachada del Nacimiento.<br />
2. Sa fasca de sa <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>.<br />
3. Pannellu de abes con tzellas esagonales.<br />
4. Disinnu de Gaudí de su mosàicu de sa Casa Milà<br />
Frieze with symbols<br />
of Mary, Jesus and Joseph<br />
At the bottom of the side walls of the<br />
Nativity Façade, recalling the shapes<br />
of the climbing plants that form spiral<br />
helices, Gaudí designed a frieze with the<br />
initials of Mary, Jesus and Joseph the<br />
symbols of the Holy family.<br />
The geometry of nature<br />
in architecture:<br />
polygons<br />
The polygonal shapes so habitual in nature<br />
are used by Gaudí as decorative and<br />
structural elements.<br />
1. Passion fruit tendril. Tendrils spiralling like helices. Background,<br />
drawing attributed to Gaudí, of a branch of the passion<br />
fruit (Passiflora edulis). At the bottom of the drawing we see<br />
the anagram of Jesus, with a cross very similar to the sculpture<br />
on the frieze on the Nativity Façade<br />
2. The frieze of the <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>.<br />
3. Beehive with hexagonal cells<br />
4. Gaudí’s model of the mosaic in Casa Milà<br />
73
74<br />
<strong>La</strong> geometria della natura<br />
nell’architettura:<br />
spirali<br />
Grande osservatore della natura, Gaudí<br />
sapeva che movimenti cosmici, uniti alla<br />
forza di gravità, generano nella terra<br />
tutta una serie di movimenti a spirale,<br />
riprodotti anche nel regno animale e<br />
in quello vegetale. Attratto da questi<br />
fenomeni, Gaudí utilizzo la spirale per<br />
progettare strutture e decorazioni della<br />
maggior parte delle sue opere.<br />
Curve coniche<br />
Le curve che generano le superfici rigate,<br />
come le circonferenze, le ellissi, le<br />
parabole e le iperboli son sezioni di diversi<br />
piani del cono.<br />
Questo tipo di curva, molto vicino alla<br />
catenaria, si può incontrare in tutte<br />
le opere di Gaudí, specialmente la<br />
parabola utilizzata come arco, date le sue<br />
ineguagliate proprietà meccaniche e per la<br />
sua valenza estetica.<br />
1. Guscio di lumaca<br />
2. Scala a spirale.<br />
3. Archi parabolici del Collegio Teresiano.<br />
4. Archi parabolici. Colonne portanti della vetrata della navata<br />
centrale.<br />
<strong>La</strong> geometria de la natura<br />
en l’arquitectura:<br />
espirals<br />
Com a gran observador de la natura,<br />
Gaudí era coneixedor de com els<br />
moviments còsmics units a la força de la<br />
gravetat, generen en la Terra un seguit<br />
de moviments en espiral que també es<br />
troben en el regne animal i vegetal. Atret<br />
per aquests fenòmens, Gaudí va utilitzar<br />
l’espiral en estructures i decoracions en<br />
la majoria de les seves obres.<br />
Corbes còniques<br />
Les corbes còniques, com les<br />
circumferències, les el·lipses, les<br />
paràboles i les hipèrboles, són seccions<br />
de diversos plans del con i també de les<br />
superfícies reglades.<br />
Aquest tipus de corba, molt propera a la<br />
catenària, el podem trobar en totes les<br />
obres de Gaudí, especialment la paràbola<br />
usada com a arc, per les immillorables<br />
propietats mecàniques i també per la seva<br />
bellesa estètica.<br />
1. Closca de cargol<br />
2. Escala de cargol<br />
3. Arcs parabòlics del Col·legi de les Teresianes<br />
4. Arcs parabòlics. Columnes de suport del finestral de la Nau<br />
Central<br />
Sa geometrìa de la natura<br />
in sa architetura:<br />
ispirales<br />
Osservadore mannu de sa natura, Gaudí<br />
connoschiat sos movimentos còsmicos,<br />
unidos a sa fortza de gravidade, chi<br />
generant in sa Terra totu una filera de<br />
movimentos a ispirale e lompent fintzas a<br />
sos rennos animales e vegetales.<br />
Atiradu dae custos fenòmenos,<br />
Gaudí aiat impitadu s’ispirale in istruturas<br />
e decoratziones in sa majoria de sas<br />
òberas suas.<br />
Curvas cònicas<br />
Sas curvas cònicas, gasi comente sas<br />
tzircunferèntzias, sas ellisses, sas<br />
paràbolas e sas ipèrboles, sunt setziones<br />
de pianos diversos de su cono e fintzas de<br />
sas superfitzes regulares.<br />
Custu tipu de curva, acanta meda a sa<br />
catenària, lu podimus atobiare in totu<br />
sas òperas de Gaudí, mescamente sa<br />
paràbola usada comente arcu, bidas sas<br />
propiedades mecànicas suas mègius e<br />
fintzas sa bellesa estètica sua.<br />
1. Carapatzu de còtzula<br />
2. Iscalera de caracol.<br />
3. Arcos parabólicos de su Colegio de las Teresianas.<br />
4. Arcos parabòlicos Colunnas de poderiu de sa Navada Tzentrale.<br />
The geometry of nature<br />
in architecture:<br />
spirals<br />
As a great observer of nature, Gaudí was<br />
<strong>Família</strong>r with the way that cosmic<br />
movements together with the power<br />
of gravity generate a series of spiral<br />
movements on the Earth that are also<br />
found in the animal and vegetable<br />
kingdoms. Attracted by these<br />
phenomena, Gaudí used the spiral in<br />
structures and decorations on most of<br />
his works.<br />
Conical curves<br />
Conical curves, such as circumferences,<br />
ellipses, parabolas and hyperbolas, are<br />
crosssections of different planes of the<br />
cone and also of ruled surfaces.<br />
This type of curve, almost like the<br />
catenary, can be found in all Gaudí’s<br />
works and especially the parabola used<br />
as an arch, for its excellent mechanical<br />
properties and also for its aesthetic<br />
beauty.<br />
1. Snail shell<br />
2. Spiral staircase<br />
3. Parabolic arches in the Teresianes College<br />
4. Parabolic arches Columns supporting the large window in the<br />
Central Nave
1<br />
2<br />
3<br />
4<br />
75
1<br />
2<br />
76
Geometria rigata<br />
I pianoidi o falsi piani son quelle superfici<br />
ritorte generate da linee rette che Gaudí<br />
chiamava “forme svirgolate”.<br />
Già durante gli anni da studente, Gaudí<br />
aveva visto un grande potenziale<br />
nelle superfici rigate e cominciò a<br />
studiare intensamente tali superfici,<br />
paragonandole alla geometria che<br />
andava scoprendo nella natura e che lo<br />
indusse a tradurre queste forme nella sua<br />
architettura.<br />
Mi ha dato molto da pensare il fatto che<br />
queste forme non fossero state utilizzate<br />
prima e che dovessi essere io il primo a<br />
farlo. Questa era la sola cosa, ad ogni<br />
modo, che mi potesse far dubitare.<br />
Nonostante ciò, e convinto com’ero della<br />
perfezione che rappresentano, ritenevo<br />
che fosse mio dovere utilizzarle.<br />
Il conoide è la superficie generata da una<br />
linea retta che si muove appoggiandosi<br />
su una curva e una retta, e si mantiene<br />
parallela ad un piano.<br />
1. Magnolia (Magnolia grandiflora). Foglia di magnolia di forme<br />
molto simili a quelle dei conoidi delle coperture della fabbrica<br />
delle Scuole.<br />
2. Le scuole. Gaudí decise di utilizzare la forma dei conoidi per<br />
la costruzione di due opere provvisorie della <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>,<br />
destinate ai servizi. Nella prima, il conoide è stato utilizzato come<br />
copertura del deposito del suo studio, costruito nel 1899, mentre<br />
l’altra applicazione si ritrova nella copertura e nei muri di cinta delle<br />
Scuole provvisorie.<br />
Geometria reglada<br />
Els planoides o falsos plans, com<br />
els anomenava Gaudí, són aquelles<br />
superfícies guerxes generades pel<br />
moviment d’una recta.<br />
Ja des dels anys d’estudiant, Gaudí veié<br />
un gran potencial en les superfícies<br />
reglades i començà a fer un estudi<br />
intensiu d’aquestes, tot comparant-les<br />
amb la geometria que ell descobria en la<br />
natura. Tot això, l’esperonà a aplicar-les<br />
en la seva arquitectura.<br />
M’ha fet pensar molt que no hagin estat<br />
aplicades abans i que hagi d’ésser jo<br />
el primer de fer-ho. Això seria l’única<br />
cosa que, en tot cas, em faria dubtar.<br />
Això no obstant, crec que, convençut del<br />
perfeccionament que suposen, tinc el<br />
deure d’aplicar-les.<br />
El conoide és la superfície engendrada<br />
per una línia recta que es mou<br />
recolzantse en una corba i una recta,<br />
i mantenintse paral·lela a un pla.<br />
1. Magnòlia (Magnolia grandiflora). Fulla de magnòlia amb unes<br />
formes molt similars a les dels conoides de les cobertes de l’edifici<br />
de les Escoles<br />
2. Escoles. Gaudí decidí aplicar els conoides a la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />
en dues obres provisionals destinades a serveis. En la primera,<br />
el conoide s’utilitzà com a coberta del magatzem del seu estudi,<br />
construït l’any 1899. L’altra aplicació fou a la coberta i als murs de<br />
tancament de les Escoles Provisionals<br />
Geometria regulada<br />
Sos planòides o pianos falsos, gasi<br />
comente los tzerriaiat Gaudí, sunt cussas<br />
superfitzes curvadas generadas dae su<br />
movimentu de una reta.<br />
Giai dae sos annos de dischente, Gaudí<br />
aiat bidu unu potentziale mannu in sas<br />
superfitzes regulares e aiat inghitzadu<br />
unu istùdiu atentu de custas, ponende·las<br />
in cumparàntzia cun sa geometria chi<br />
buscaiat in sa natura. Custu l’aiat ispintu<br />
a las bortare in architetura.<br />
M’at fatu meledare meda chi non l’as<br />
aiant aplicadas in antis e chi depo èssere<br />
deo a lu fàghere pro primu. Custu diat<br />
èssere, a su mancu, su chi mi podet<br />
pònnere dudas. Nointames, creo chi,<br />
cumbintu de su perfetzionamentu chi<br />
suponent, mi tocat de las aplicare.<br />
Su conòide est sa superfitze generada<br />
dae una lìnea reta chi si moet<br />
acotzende·si a una curva e unu reta, e chi<br />
si mantenet parallela a su pianu.<br />
1. Magnòlia (Magnolia grandiflora). Fògia de magnòlia de formas<br />
simigiantes meda a sas de sos conòides de sas cobertas de su fràigu<br />
de sas Escuelas.<br />
2. Iscolas. Gaudí aiat detzididu de aplicare sos conòide a sa<br />
<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> in duas òperas provisòrias intregadas a servìtzios.<br />
In sa prima, su conòide l’aiat impitadu comente coberta de su de<br />
su magasinu de s’istùdiu suo, fraigadu in s’annu 1899. S’àtera<br />
aplicatzione fiat istada in sa coberta e sos muros de serrada de sas<br />
Escuelas Provisionales.<br />
Ruled geometry<br />
Planoids, or false planes, as Gaudí called<br />
them, are curved surfaces generated by<br />
the movement of a straight line.<br />
Right from his years as a student, Gaudí<br />
saw great potential in ruled surfaces and<br />
began to carry out an intensive study of<br />
them, comparing them to the geometry<br />
that he was discovering in nature. All this<br />
encouraged him to apply them to his<br />
architecture.<br />
The fact that they have not been applied<br />
before and that I am the first to do so has<br />
made me think a lot. This would be the<br />
only thing that, in any case, would<br />
make me hesitate. Nevertheless, I believe<br />
that, convinced as I am of the perfection<br />
they represent, it is my duty to apply them.<br />
The conoid is the surface generated by<br />
the straight line resting on a curve and a<br />
straight and remaining<br />
parallel to a plane.<br />
1. Magnolia (Magnolia grandiflora). Magnolia leaf with shapes very<br />
similar to the conoids of the roof of the schools building<br />
2. The Schools. Gaudí decided to apply conoids to the <strong>Sagrada</strong><br />
<strong>Família</strong> on two provisional buildings set aside for services. On the<br />
first the conoid was used as the roof of the storeroom of his study,<br />
built in 1899. The other application was on the roof and the outside<br />
walls of the Provisional Schools<br />
77
78<br />
Iperboloide di una Falda<br />
L’iperboloide a una falda è la superficie<br />
rigata prodotta dalla rivoluzione generata<br />
dalla rotazione di un’iperbole o da una<br />
retta inclinata attorno a un asse di<br />
simmetria.<br />
Negli archi delle navate del Tempio,<br />
troviamo iperboloidi “pieni” come i<br />
capitelli delle colonne, oppure sul soffitto<br />
gli iperboloidi “vuoti” come i collarini<br />
da cui filtrerà la luce naturale durante il<br />
giorno e quella artificiale la notte.<br />
I paraboloidi, iperboloidi ed elicoidi,<br />
variando costantemente l’incidenza<br />
della luce, hanno una loro ricchezza di<br />
sfumature.<br />
Facendo intersecare gli iperboloidi,<br />
Gaudí cominciò a trasformare le vetrate<br />
neogotiche delle navate della <strong>Sagrada</strong><br />
<strong>Família</strong> in una struttura più naturalistica<br />
che, al contempo, facilitava il passaggio<br />
della luce.<br />
1. Microfotografia di un radiolario<br />
Scheletro di radiolario, dell’ordine dei protozoi marini, della classe<br />
dei rizopodi, con piccoli forellini iperbolici. Si fa osservare che nelle<br />
intersezioni si possono notare dei piccoli denti molto simili a quelli<br />
che hanno gli iperboloidi degli archi delle navate.<br />
2. Vetrata della Facciata del Chiostro<br />
Sulla Facciata del Chiostro del Tempio, il rosone triangolare presenta<br />
10 aperture iperboliche che si sezionano formando degli esagoni.<br />
3. Oculo ellittico della vetrata della navata centrale del tempio della<br />
<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />
Hiperboloide d’una fulla<br />
L’hiperboloide d’una fulla és la superfície<br />
reglada de revolució, generada per la<br />
rotació d’una hipèrbola o d’una recta<br />
inclinada al voltant d’un eix de simetria.<br />
A les voltes de les naus del Temple, hi<br />
trobem hiperboloides “plens” com a<br />
capitells de les columnes, mentre que<br />
al sostre els hiperboloides buits són els<br />
collarins per on es filtrarà la llum natural<br />
de dia i artificial de nit.<br />
Els paraboloides, hiperboloides i<br />
helicoides, variant constantment la<br />
incidència de la llum, tenen una riquesa<br />
pròpia de matisos.<br />
Tot interseccionant hiperboloides, Gaudí<br />
començà a transformar els finestrals<br />
neogòtics de les naus de la <strong>Sagrada</strong><br />
<strong>Família</strong> en una estructura més<br />
naturalista, que, alhora millorava<br />
el pas de la llum.<br />
1. Microfotografia de radiolari<br />
Esquelet de radiolari, de l’ordre dels protozous marins, de la classe<br />
dels rizòpodes, amb foradets hiperbòlics. En les interseccions,<br />
podem veure unes dents molt similars a les que tenen els<br />
hiperboloides de les voltes de les naus.<br />
2. Finestral de la Façana del Claustre<br />
En la Façana del Claustre del Temple, un rosetó triangular conté 10<br />
obertures hiperbòliques que es seccionen formant hexàgons<br />
3. Òcul el·líptic del finestral de la Nau Central del Temple de la<br />
<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>.<br />
Iperbolòide de una atza<br />
Su iperbolòide de una atza est sa<br />
superfitze regulare de revolutzione<br />
generada dae su rodiamentu de una<br />
ipèrbole o de una reta inclinada acanta a<br />
unu asse de simmetria.<br />
In sas bòvedas de sas navadas de su<br />
Tèmpiu, atobiamus iperbolòides “prenos”<br />
comente capitellos de sas colunnas,<br />
mentras chi, in sa cobertura, sos<br />
iperbolòides bòidos sunt sos collarinos<br />
at a intrare sa lughe naturale a de die e<br />
cussa artifitziale su de note.<br />
Sos parabolòides, iperbolòides e<br />
elicòides, mudende a fitianu sa<br />
intzidèntzia de sa lughe, tenent una<br />
richesa issoro de isfumaduras.<br />
Intersetzionende iperbolòides, Gaudí<br />
aiat inghitzadu a mudare sos ventanales<br />
neogòticos de sas navadas de sa <strong>Sagrada</strong><br />
<strong>Família</strong> in una istrutura prus naturalista,<br />
chi a bias, agiudaiat s’intrada de sa lughe.<br />
1. Microfotografia de radiolàriu.<br />
Ischèletru de radiolario, de s’òrdine de sos protozoos marinos, de<br />
sa classe de sos rizòpodes, cun istampigheddos iperbòlicos. In sas<br />
intersetziones, podimos bìdere unas cantas dentes simigiantes meda<br />
a sos chi tenent sos iperbolòides de sas bòvedas de sas navadas.<br />
2. Ventanale de sa Fachada del Claustro.<br />
In sa Fachada del Claustro de su Tèmpiu, unu rosone triangulare<br />
tenet 10 aberturas iperbòlicas chi si setzionant formande esàgonos<br />
3. Òculu ellìticu de su ventanal de la Navada Tzentrale de su Tèmpiu<br />
de sa <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>.<br />
Hyperboloid of one sheet<br />
The one sheet hyperboloid is the ruled<br />
surface of revolution, generated by the<br />
rotation of a hyperbola or an inclined<br />
straight around an axis of symmetry.<br />
On the vaults of the naves in the Temple,<br />
we find “full” hyperboloids as capitals<br />
of the columns, whilst on the ceiling the<br />
empty hyperboloids are the collarinos<br />
through which filters natural light in<br />
daytime and artificial light at night.<br />
Paraboloids, hyperboloids and helicoids,<br />
constantly varying the effect of the light,<br />
have their own wealth of nuances.<br />
By intersecting hyperboloids, Gaudí<br />
began to transform the neo-Gothic<br />
windows in the nave and aisles of the<br />
<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> into a more naturalistic<br />
structure, at the same time improving the<br />
passage of light.<br />
1. Micro-photograph of radiolarian<br />
Skeleton of radiolarian, of the order of marine protozoa, class of<br />
the Rhizopods, with small hyperbolic holes. At the intersections,<br />
we can see teeth very similar to those of the hyperboloids on the<br />
vaults of the naves<br />
2. Window in the cloister wall<br />
In the wall of the temple cloister, a triangular rosette contains ten<br />
hyperbolic apertures that are sectioned to form hexagons<br />
3. Elliptical oculus in the large window in the Central<br />
Nave of the Temple of the <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>
1<br />
2<br />
3<br />
79
1 2<br />
80<br />
3
Il Paroboloide Iperbolico<br />
Superficie generata da linee rette<br />
appoggiate su altre due poste su un altro<br />
piano.<br />
Per costruire un muro, i muratori hanno<br />
bisogno di due righe e di un filo a piombo,<br />
ma se le due righe o direttici non sono<br />
parallele, l’operaio crede di erigere una<br />
superficie piana, mentre in realtà la sta<br />
costruendo curva, vale a dire come un<br />
paraboloide.<br />
<strong>La</strong> struttura che avrà la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>, la<br />
provai prima con la Colonia Güell. Senza<br />
questa prima prova non mi sarei azzardato<br />
ad adottarla nel Tempio.<br />
1. Archi e capitelli dei portici della chiesa della Colonia Güell.<br />
Il paraboloide iperbolico è una delle superfici rigate più utilizzate<br />
da Gaudí. Dopo averla applicata con successo per il progetto della<br />
Colonia Güell, egli decise di utilizzarla con la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>.<br />
2. Kapok (Ceiba pentandra). Albero di grandi dimensioni, originario<br />
dell’America centrale, che presenta uno sviluppo parabolico.<br />
3. Disegno di Gaudí della Facciata della Passione<br />
El Paraboloide Hiperbòlic<br />
Superfície generada per línies rectes<br />
recolzades sobre dues altres, que no<br />
estan en el mateix pla. Els paletes<br />
per fer una paret, necessiten dos regles<br />
i un cordill, però si els dos regles o<br />
directius no són paral·lels, l’operari creu<br />
que fa una superfície plana, però li surt<br />
enguerxida, o sigui, un paraboloide.<br />
L’estructura que tindrà la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />
la vaig provar primer a la Colònia Güell.<br />
Sense aquest assaig previ no m’hauria<br />
atrevit a adoptar-la per al Temple.<br />
1. Voltes i capitells dels porxos de l’església de la Colònia Güell.<br />
El paraboloide hiperbòlic és una de les superfícies reglades més<br />
usades per Gaudí. Després d’assajar-la amb èxit a la Colònia Güell,<br />
decidí emprar-la a la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />
2. Ceiba (Ceiba pentandra). Arbre de grans dimensions, originari<br />
d’Amèrica Central, amb arrencaments parabòlics<br />
3. Dibuix de Gaudí de la Façana de la Passió<br />
Su Parabolòide Iperbòlicu<br />
Superfitze generada dae lìneas retas<br />
acotzadas in àteras duas, chi no istant in<br />
su matessi pianu.<br />
Sos mastros de muru, pro pesare una<br />
pinna, cherent duas règulas e una corda,<br />
ma si sas duas règulas o diretritzes non<br />
sunt parallelas, e su manivale creet chi<br />
faghet una superfitze prana, ma prus<br />
ampulat e prus est alveoladu, est a<br />
nàrrere, unu parabolòide.<br />
S’istrutura chi at a tènnere sa <strong>Sagrada</strong><br />
<strong>Família</strong>, l’aia proada a primu in sa Colonia<br />
Güell. Sena de custa proa non mi fia<br />
atrividu a a l’adotare in su Tèmpiu.<br />
1. Voltas e capitellos de sa crèsia de sa Colonia Guell, su<br />
parabolòide iperbòlicu est una de sas superfitzes reguladas prus<br />
impitadas dae Gaudí. A pustis de sa proa inoghe l’at proada in sa<br />
<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>.<br />
2. Ceiba (Ceiba pentandra) àrbore mannu originàriu de s’Amèrica<br />
Tzentrale, cun arrancamentos parabòlicos.<br />
3. Disinnu de Gaudí de sa Fachada de sa Passione<br />
The Hyperbolic Paraboloid<br />
Surface generated by straight lines<br />
resting on another two, not in the<br />
same plane. To build a wall, bricklayers<br />
need two rulers and a piece of string.<br />
However, if the two rulers or guides are<br />
not parallel, the bricklayer will think he<br />
is making a flat surface but it will turn<br />
out to be curved - in other words, a<br />
paraboloid.<br />
The structure that the <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />
will have, I tried for the first time at the<br />
Colònia Güell (industrial village). Without<br />
this prior trial I would not have dared use<br />
it for the Temple.<br />
1. Vaults and capitals on the porches of the Colònia Güell church.<br />
The hyperbolic paraboloid is one of the ruled surfaces most used<br />
by Gaudí, and after trying them successfully at the Colònia Güell<br />
industrial village he decided to use them on the <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />
2. Kapok (Ceiba pentandra). Huge tree, from Central America, with<br />
parabolic branches<br />
3. Drawing by Gaudí of the Passion façade<br />
81
a b<br />
82
1 2 3 4<br />
1. Abelia grandiflora (Abelia Chinensis Goucher) vista da dietro.<br />
Su alcuni rami dell’abelia crescono le foglie a gruppi di tre, formando<br />
dei triangoli equilateri che compiono una rotazione di 60º con un<br />
movimento elicoidale ascendente in senso orario e antiorario in<br />
modo da ricevere la massima luce zenitale proveniente dal sole su<br />
tutta la superficie.<br />
2. Modello originale della crescita dei vegetali.<br />
Questo modello di studio della crescita dei vegetali fu la chiave per<br />
lo sviluppo della soluzione definitiva della “colonna Gaudí”.<br />
3. Riproduzione del modello di Gaudí. Sulla parte suddivisa a metà di<br />
un tamburo appare un esagono regolare risultante dall’intersezione<br />
delle superfici generate dallo sviluppo elicoidale in senso orario e<br />
antiorario del triangolo iniziale<br />
4. Disegno di un ramo di passiflora, attribuito a Gaudí.<br />
Nel dettaglio di questo disegno di passiflora (Passiflora edulis) si può<br />
osservare come il triangolo caratterizzi le tre foglie.<br />
a. Colonna ad otto punte della Navata Centrale. Per la colonna<br />
portante della Navata Centrale e di parte di quelle laterali, Gaudí<br />
scelse un poligono stellato ad otto punte, usando parabole concave<br />
e convesse per arrotondare i bordi e appianare gli spigoli interni.<br />
Seguendo la logica del doppio giro, man mano che la colonna si<br />
sviluppa in altezza, si duplicano le facce e i lati del poligono (32,<br />
64, 128, ecc.) fino ad ottenere un poligono molto vicino a una<br />
circonferenza.<br />
b. Disegno della colonna della Navata Centrale, con le varie sezioni<br />
poligonali<br />
<strong>La</strong> ricerca<br />
della colonna ideale<br />
Dopo molti anni di ricerca sull’evoluzione<br />
elicoidale dei vegetali, una delle<br />
innovazioni più singolari di Gaudí fu<br />
quella di adottare tale movimento di<br />
crescita per le colonne dei suoi edifici.<br />
Gaudí realizza<br />
una nuova colonna<br />
Risolta la generazione della nuova<br />
colonna, Gaudí sperimentò vari bozzetti<br />
all’inizio, seguendo la crescita elicoidale<br />
a doppio giro.<br />
1. Planta de (Abelia Chinensis Goucher). En algunes branques<br />
d’abèlia creixen les fulles en grups de tres, formant triangles<br />
equilàters, que van girant 60º en un moviment helicoïdal ascendent<br />
en doble sentit per assegurar rebre la màxima llum vertical del sol,<br />
en tota la seva superfície<br />
2. Model original del creixement dels vegetals. Aquest model<br />
d’estudi del creixement dels vegetals fou clau per desenvolupar la<br />
solució definitiva de la “Columna Gaudí”<br />
3. Reproducció del model de Gaudí. En la part seccionada a la meitat<br />
d’un tambor hi apareix un hexàgon regular, resultat de la intersecció<br />
de les superfícies generades pel creixement helicoïdal en doble<br />
sentit del triangle d’inici<br />
4. Dibuix d’una branca de passionera atribuït a Gaudí.<br />
En el detall d’aquest dibuix de passionera (Passiflora Edulis) es pot<br />
observar com un triangle emmarca tres fulles<br />
a. Columna de vuit puntes de la Nau Central. Per la columna de<br />
suport de la Nau Central i part de les laterals, Gaudí optà pel polígon<br />
estrellat de vuit puntes utilitzant paràboles còncaves i convexes per<br />
arrodonir les arestes i omplir els angles interiors.<br />
Seguint la lògica del doble gir, a mida que la columna creix en<br />
alçada, s’aniran duplicant les cares i arestes (32, 64, 128…) fins<br />
arribar a un polígon molt proper a la circumferència<br />
b. Dibuix de la columna de la Nau Central, amb les diferents<br />
seccions poligonals<br />
<strong>La</strong> recerca de<br />
la columna ideal<br />
Després de molts anys de recerca al<br />
voltant del creixement hel·licoidal dels<br />
vegetals, una de les innovacions més<br />
singulars de Gaudí va ser la d’adoptar<br />
aquest moviment de creixement per a les<br />
columnes dels seus edificis.<br />
Gaudí aconsegueix<br />
una columna nova<br />
Resolta la generació de la nova columna,<br />
Gaudí assajà diferents plantilles d’inici<br />
seguint el creixement helicoïdal de doble<br />
sentit.<br />
1. Pranta (Abelia chinensis Goucher) bida dae subra<br />
In unos cantos rampos de abelia creschent sas fògias in grupos<br />
de tres, formende triàngulos equilàteros, chi andant moliende<br />
60º in unu movimentu elicoidale ampuladore de sentidu dòpiu pro<br />
assegurare de retzire sa lughe verticale massima de su sole in totu<br />
sa superfìtzie sua.<br />
2. Modellu originale de sa crèschida de sos vegetales<br />
Custu modellu de istùdiu de sa crèschida de sos vegetales fiat sa<br />
crae pro isvilupare sa solutzione definitiva de sa “Columna Gaudí“.<br />
3. Reprodutzione de su modellu de Gaudí. In sa parte setzionada in<br />
sa mesidade de un tamburru aparit un’esàgonu regulare chi resurtat<br />
dae s’intersetzione de sas superfìtzies ingendradas dae sa crèschida<br />
elicoidale de sentidu dòpiu de su triàngulu de inghitzu.<br />
4. Disinnu de unu rampu de passionera atribuidu a Gaudí<br />
In su detàlliu de custu disinnu de passionera (Passiflora edulis) si<br />
podet osservare comente unu triàngulu incuadrat tres fògias.<br />
a. Colunna a oto puntas de la Navada Tzentrale<br />
Pro sa colunna de suportu de sa Navada Tzentrale e de parte de sas<br />
laterales, Gaudí aiat optadu pro su polìgonu isteddadu a oto puntas<br />
e aiat impreadu paràbolas còncavas y convessas pro atundare sos<br />
ispuntones e prenare sos àngulos interiores. Sighende sa lógica<br />
de su giru dòpiu, a medida chi sa colunna creschet en altària,<br />
andant duplichende·si sas caras e ispuntones (32, 64, 128...) finas a<br />
lòmpere a unu polìgonu a curtzu meda a sa tzircunferèntzia.<br />
b. Disinnu de sa colunna de sa Navada Tzentrale, cun sas setziones<br />
poligonales diferentes.<br />
Sa chirca<br />
de sa colunna ideale<br />
A pustis de annos meda de istùdiu subra<br />
sa creschida elicoidale de sos vegetales,<br />
una de sas innovatziones prus singulares<br />
de Gaudí fiat de adotare su naradu<br />
movimentu de crèschida pro sas colunnas<br />
de sos edifìtzios suos.<br />
Gaudí cunsighit<br />
una colunna noa<br />
Issolta sa generatzione de sa colunna<br />
noa, Gaudí aiat isperimentadu mollos<br />
diferentes de inghitzu sighende sa<br />
crèschida elicoidale de dòpiu sentidu.<br />
1. Abelia (Abelia chinensis Goucher). On some abelia branches the<br />
leaves grow in groups of three, forming equilateral triangles, that<br />
revolve 60° in a twoway ascending helicoidal movement to make<br />
sure they receive the maximum amount of vertical sunlight all over<br />
their surface<br />
2. Original model of plant growth. This model for studying plant<br />
growth was crucial to developing the definitive form of the “Gaudí<br />
Column”<br />
3. Reproduction of Gaudí’s model.<br />
In the part sectioned halfway along a tambour we see a regular<br />
hexagon resulting from the intersection of the surfaces generated<br />
from the two-way helicoidal growth of the initial triangle<br />
4. Drawing of a passion fruit branch attributed to Gaudí In the detail<br />
of this drawing of a passion fruit (Passiflora edulis), we can see a<br />
triangle framing three leaves<br />
a. Eight-pointed column in the central nave. For the supporting<br />
columns of the central nave and part of the side aisles, Gaudí opted<br />
for the eight-pointed starshaped polygon, using concave and convex<br />
parabolas, to round off the groins and fill the inner angles. Following<br />
the logic of the double twist, as the column grows in height the<br />
faces and groins will be duplicated (32, 64, 128…) to reach a<br />
polygon very close to the circumference<br />
b. Drawing of the column in the central Nave, with<br />
different polygonal cross sections<br />
The quest for<br />
the ideal column<br />
After many years of research into the<br />
helicoidal growth of plants, one of Gaudí<br />
’s most unusual innovations was to adopt<br />
this movement of growth for the columns<br />
of his buildings.<br />
Gaudí creates<br />
a new column<br />
With the generation of the new column<br />
resolved, Gaudí tried out different<br />
initial templates, following the two-way<br />
helicoidal growth.<br />
83
84<br />
L’interno del Tempio<br />
assomiglia a un grande<br />
bosco<br />
Come riconosceva anche lo stesso Gaudí,<br />
la struttura portante dell’interno delle<br />
navate del Tempio assomiglia a un albero,<br />
con il tronco, i rami e un mare di foglie<br />
per tetto:<br />
<strong>La</strong> costruzione ha lo scopo di riparare<br />
dal sole e dalla pioggia; essi imita la<br />
funzione delle fronde di un albero, che<br />
egualmente raccoglie il sole e la pioggia.<br />
Tale imitazione concerne gli elementi<br />
costruttivi, in quanto le colonne sono state<br />
all’inizio degli alberi e poi, i capitelli, ornati<br />
di foglie. Tutto ciò spiega ancora una volta<br />
la struttura della <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>.<br />
<strong>La</strong> forma ramificata delle colonne e il<br />
gran numero provocheranno nei visitatori<br />
l’impressione di trovarsi realmente dentro<br />
un bosco.<br />
Il gran bosco geometrico del Tempio<br />
Nell’ultima soluzione progettata per le<br />
navate, emerge la sintesi della ricerca<br />
di un’architettura organica. L’architetto<br />
ricorre alle forme sinuose con elicoidi<br />
per generare le colonne e i paraboloidi e<br />
iperboloidi dei muri e delle volte.<br />
1. Fogliame di un bosco di platani.<br />
2. Platano “ Platanus x hispanica “ Questo albero presenta molte<br />
similitudini con il gruppo di colonne delle navate laterali.<br />
3. Il grande bosco geometrico del Tempio.<br />
Nell'ultima soluzione delle navate abbiamo un riassunto di<br />
una ricerca organica. Si utilizzano le forme curve con iperboloidi per<br />
la creazione delle forma della colonna e i paraboloidi e gli<br />
iperboloidi per i muri e le volte.<br />
4. Colonne portanti delle navate laterali. Esse sono come i rami degli<br />
alberi di questo grande bosco.<br />
5. Volta delle navate laterali. Volta su cui sono praticate una serie di<br />
aperture iperboliche, illuminata dalla luce naturale del sole.<br />
6. Volta della navata centrale.<br />
L’interior del Temple<br />
és com un gran bosc<br />
Com reconeixia Gaudí, l’estructura que<br />
sosté l’interior de les naus del Temple<br />
és igual a un arbre, amb el tronc, les<br />
branques i un tou de fulles com a sostre:<br />
<strong>La</strong> construcció té per objecte lliurar-nos<br />
del sol i de la pluja; és imitada de l’arbre,<br />
puix aquest és un arreplegador del<br />
sol i de la pluja. <strong>La</strong> imitació arriba fins<br />
als elements, puix les columnes foren<br />
de primer arbres; i després veiem els<br />
capitells ornar-se amb fulles.<br />
Això és una justificació més de l’estructura<br />
de la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>.<br />
<strong>La</strong> forma ramificada de les columnes i el<br />
seu gran nombre donaran als assistents<br />
de ser talment a dins d’un bosc.<br />
1. Fullatge d’un bosc de plàtans.<br />
2. Plàtan (Platanus x hispanica) Aquest arbre té molta similitud amb<br />
el grup de columnes de les naus laterals<br />
3. El gran bosc geomètric del Temple. En la darrera solució de les<br />
naus, tenim el resum de la recerca d’una arquitectura orgànica.<br />
S’utilitzen les formes enguerxides amb helicoides per la generació<br />
de les columnes i els paraboloides i hiperboloides en els murs<br />
i voltes<br />
4. Columnes de suport de les naus laterals Són com branques dels<br />
arbres d’aquest gran bosc<br />
5. Volta de les naus laterals. Volta amb tota una sèrie d’obertures<br />
hiperbòliques, il·luminades per la llum natural del sol.<br />
6. Volta de la nau central.<br />
Su de intro de su tèmpiu<br />
s’assimìgiat a unu padente<br />
mannu<br />
Comente reconnoschiat Gaudí, s’istrutura<br />
chi sustenet su de intro de sas navadas<br />
de su Tèmpiu s’assimìgiat a un’àrbore,<br />
cun su truncu, sos rampos e unu muntone<br />
de fògias a cobertura:<br />
Su fràigu tenet pro ogetu de nos amparare<br />
dae su sole e dae s’abba chi proet; ìmitat<br />
a sa de s’àrbore, postu chi custu est unu<br />
regollidore de su sole e de s’abba pròida.<br />
S’imitatzione lompet a sos elementos,<br />
gia chi sas colunnas a s’inghitzu fiant<br />
àrbores; e luego bidimus sos capitellos<br />
imbellende·si cun fògias. Totu custu est<br />
una giustificatzione in prus de s’istrutura<br />
de sa <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>.<br />
Sa forma a rampos de sas colunnas e su<br />
nùmeru mannu ant a dare s’impressione<br />
a sos visitadores de s’agatare de veras a<br />
intro de unu padente.<br />
Su padente mannu geomètricu de su<br />
Tèmpiu. In sa solutzione ùrtima de sas<br />
navadas, tenimus su suntu de sa chirca<br />
de un’architetura orgànica. S’ impreant<br />
sas formas unchinadas cun elicoides pro<br />
s’ ingendradura de sas colunnas e sos<br />
parabolòides e iperbolòides de sos muros<br />
e bòvedas.<br />
1. Fogiàmene de unu padente de bananos.<br />
2. Plàtanu (Platanus x hispanica) Custu àrbore assimìgiat a su grupu<br />
de colunnas de sas navadas a costàgios.<br />
3. Su padente geomètricu mannu e su Tèmpiu. In s'ùrtima solutzione<br />
de sas navadas tenimus unu resumu de una chirca orgànica.<br />
S'impitant sas formas curvas cun iperbolòides pro sestare sa forma<br />
de sa colunna e sos parabolòides e sos iperbolòides pro sas pinnas<br />
e sas bòvedas.<br />
4. Colunnas de acotzu de sas navadas a costàgios<br />
Sunt che a rampos de custu bete àrbore.<br />
5. Bòveda de sas navadas de costàgiu. Bòveda cun una filera de<br />
aberturas iperbòlicas, iscraradas dae sa lughe naturale de su sole.<br />
6. Bòveda de sa navada central.<br />
The inside of the Temple<br />
is like a huge forest<br />
As Gaudí acknowledged, the structure<br />
that holds up the inside of the Temple<br />
naves is like a tree, with the trunk, the<br />
branches and a canopy of leaves as the<br />
ceiling.<br />
The purpose of the building is to shelter<br />
us from the sunshine and rain; it imitates<br />
the tree, as this shelters us from the<br />
sunshine and rain. The imitation touches<br />
the elements, as columns were trees<br />
first; then we see capitals decorated with<br />
leaves. This is yet more justification<br />
for the structure of the <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>.<br />
The ramified shape of the columns<br />
and their great number will give the<br />
congregation the feeling of truly being in<br />
a forest architecture.<br />
The great geometric forest of the Temple<br />
In the final resolution of the nave and<br />
aisles, we have the summary of the<br />
quest for organic architecture, using<br />
curved forms with helicoids due to<br />
the generation of the columns and<br />
paraboloids and hyperboloids on the<br />
walls and vaults.<br />
1. Foliage of a forest of plane trees.<br />
2. Plane tree (Platanus x hispanica)<br />
This tree is very similar to the group of columns in the side aisles<br />
3. The great geometric forest of the Temple In the final resolution<br />
of the nave and aisles, we have the summary of the quest for<br />
organic architecture, using curved forms with helicoids due to the<br />
generation of the columns and paraboloids and hyperboloids on the<br />
walls and vaults<br />
4. Columns supporting the side aisles.<br />
They are like branches of the trees in this great forest.<br />
5. Vault of the side aisles. Vault with a series of hyperbolic<br />
apertures, illuminated by the natural light of the sun.<br />
6. Vault of the middle aisles.
1<br />
3<br />
5 6<br />
2<br />
4<br />
85
1 2<br />
86
Capitello della colonna<br />
della Navata Centrale<br />
1. Nodo di un platano (Platanus x hispanica).<br />
Per rimarginare la ferita prodotta dal taglio di un ramo di un albero,<br />
si forma una sporgenza, che Gaudí incorporò nel disegno dei capitelli<br />
delle colonne che compongono la navata principale del Tempio,<br />
quale elemento naturalistico di questo grande bosco.<br />
2. Capitello della colonna della Navata centrale.<br />
Il capitello o nodo della colonna della Navata centrale è l’elemento<br />
di passaggio fra il tronco e i rami di questo grande “albero”.<br />
Dal punto di vista geometrico, esso si risolve con un ellissoide<br />
principale, al quale si vanno a sovrapporre altri più piccoli, alcuni in<br />
negativo, producendo intersezioni a forma di piccoli paraboloidi.<br />
Tali sovrapposizioni di diverse figure geometriche sono note col<br />
nome di “maclaciones” (geminazioni).<br />
Capitell de la columna<br />
de la Nau Central<br />
1. Nus d’un plàtan (Platanus x hispanica).<br />
Per curar la ferida produïda en tallar una branca d’un arbre, neix<br />
una revora, que Gaudí incorporà en el disseny dels capitells de les<br />
columnes de la Nau Principal del Temple, com a element naturalista<br />
d’aquest gran bosc<br />
2. Capitell de la columna de la Nau Central.<br />
El capitell o nus de la columna de la Nau Central es l’element de<br />
traspàs entre el tronc i les branques d’aquest gran “arbre”.<br />
Geomètricament, està solucionat amb un el·lipsoide principal on s’hi<br />
sobreposen d’altres mes petits, alguns d’ells en negatiu, produint<br />
unes interseccions en forma de petits paraboloides.<br />
Aquestes superposicions de diverses figures geomètriques es<br />
coneixen amb el nom de maclacions<br />
Capitellu de sa colunna de<br />
sa Navada Tzentrale<br />
1. Nughe de unu plátanu (Platanus x hispanica)<br />
Pro sanare sa ferta fata seghende unu rampu de un’àrbore,<br />
istupat un’òrulu, chi Gaudí aiat incorporadu in su capitellu de sas<br />
colunnas de sa navada printzipale de su Tèmpiu, comente elementu<br />
naturalìsticu de su padente mannu mentovadu.<br />
2. Capitellu de sa colunna de sa Navada Tzentrale.<br />
Su capitellu de sa Navada Tzentrale est s’elementu de colada intre<br />
de su truncu e sos rampos de custu “àrbore” mannu. A manera<br />
geomètrica, est acumpridu cun unu elissòide printzipale a su cale si<br />
subraponent àteros prus piticos, unos cantos de cussos in negativu,<br />
produinde una cantas intersetziones in forma de parabolòides<br />
minores. Custas superpositziones de figuras geomètricas diferentes<br />
sunt connotos cun su nùmene de maclaciones.<br />
Capital of the column<br />
in the Central Nave<br />
1. Capital of plane tree (Platanus x hispanica) To heal the wound<br />
produced when cutting off a tree branch, a scar forms, which Gaudí<br />
incorporated into the design of the capitals of the columns in the<br />
Temple’s main nave, as a naturalistic element of this great forest<br />
2. Capital of the column in the Central Nave The capital of the<br />
column in the central nave is the element of transition between the<br />
trunk and the branches of this great “tree”.<br />
Geometrically it is resolved with a principal ellipsoid on which<br />
are superimposed other smaller ones, some of them in negative,<br />
producing intersections in the form of small paraboloids.<br />
These superimpositions of different geometric shapes are known as<br />
maclacions (twinned crystals)<br />
87
88<br />
Geminazioni<br />
Nei suoi studi sulla natura, Gaudí analizzò<br />
la cristallizzazione di diversi materiali<br />
quali la galena, la pirite, la fluorite<br />
eccetera, che cristallizzano formando un<br />
sistema di forme regolari poliedriche.<br />
Per il progetto dei nodi di coronamento<br />
delle torri del Tempio, Gaudí scelse di<br />
lavorare sulle geminazioni di varie forme<br />
poliedriche.<br />
Per il progetto relativo ai nodi dei<br />
coronamenti delle torri sulle tre facciate,<br />
Gaudí scelse dei poliedri geminati,<br />
quale risultato dei suoi studi sulla<br />
cristallizzazione dei minerali. Allo stesso<br />
modo egli fece geminare le superfici<br />
rigate, come si può vedere nei pinnacoli<br />
dei finestroni superiori della facciata<br />
delle navate, sovrapponendo svariati<br />
paraboloidi.<br />
I pinnacoli del Tempio:<br />
tutto un simbolo della<br />
città di Barcellona<br />
Pochi mesi prima di morire, Gaudí poté<br />
vedere terminato il pinnacolo della torre<br />
campanaria della Facciata della Natività,<br />
decorato con mosaici veneziani policromi.<br />
Di questo pinnacolo Gaudí disse:<br />
Guardalo finito...! Non pare forse che la<br />
Terra si incontri con il Cielo?<br />
Questo trionfo di mosaici è il primo<br />
che vedranno i naviganti quando si<br />
avvicineranno a Barcellona e sarà per loro<br />
un raggiante benvenuto.<br />
1. Nodo o anello del pinnacolo della Facciata della Natività<br />
2. Pinnacolo del finestrone.<br />
Pinnacolo che forma un gruppo geometrico di otto paraboloidi<br />
geminati o sovrapposti, traboccante di frutta naturalista, colorata<br />
con ceramica veneziana.<br />
Maclacions<br />
En els seus estudis de la natura, Gaudí<br />
analitzà la cristal·lització de diversos<br />
minerals, com la galena, la pirita, la<br />
fluorita, etcètera, que cristal·litzen en el<br />
sistema regular polièdric.<br />
Pel disseny dels nusos de coronament<br />
de les torres del Temple, Gaudí optà per<br />
treballar amb maclacions de diverses<br />
formes polièdriques.<br />
Pel disseny dels nusos dels coronaments<br />
de les torres de les tres façanes,<br />
Gaudí optà pels políedres maclats,<br />
a conseqüència de l’estudi de la<br />
cristal·lització dels minerals. També<br />
va maclar les superfícies reglades,<br />
com podem veure en els pinacles dels<br />
finestrals superiors de la façana de<br />
les naus, tot sobreposant diversos<br />
paraboloides.<br />
Els pinacles del Temple:<br />
tot un símbol de la ciutat<br />
de Barcelona<br />
Pocs mesos abans de morir, Gaudí va<br />
poder veure acabat el pinacle del<br />
campanar de la Façana del Naixement,<br />
decorat amb mosaics venecians de<br />
colors. D’aquest pinacle Gaudí en digué:<br />
Miri aquest final...! No és veritat que<br />
sembla que uneixi la Terra amb el Cel?<br />
Aquest esclat dels mosaics és la primera<br />
cosa que veuran els navegants en<br />
aproparse a Barcelona; serà una radiant<br />
benvinguda.<br />
1. Nus o anell del pinacle de la Façana del Naixement<br />
2. Pinacle del finestral.<br />
Pinacle formant un cistell geomètric de vuit paraboloides maclats<br />
o sobreposats, curull de fruita naturalista, acolorida amb ceràmica<br />
veneciana<br />
Geminatziones<br />
In sos istùdios suos a pitzu de sa natura,<br />
Gaudí aiat analizadu sa cristallizatzione<br />
de sos diversos minerales, comente<br />
sa galena, sa pirite, sa fluorite, e gasi<br />
sighende, chi cristallizant in su sistema<br />
regulare polièdricu. Pro su disinnu de sas<br />
nughes de coronamentu de sas turres<br />
de su Tèmpiu, Gaudí aiat seberadu de<br />
traballare cun maclaciones de formas<br />
poliédricas diferentes.<br />
Pro su disinnu de sas nughes de sos<br />
coronamentos de sas turres de sas<br />
tres acaradas, Gaudí aiat seberadu<br />
sos poliedros geminados, comente<br />
cunsighèntziia de s’istùdiu suo de sa<br />
cristallizatzione de sos minerales. Gasi<br />
etotu, aiat geminadu sas superfitzes<br />
regulares, gasi comente podimus bìdere<br />
in sos pinnàculos de sos ventanales<br />
superiores de s’acarada de sas navadas,<br />
apigende paritzos parabolòides.<br />
Sos pinnàculos<br />
de su Tèmpiu: totu unu<br />
sìmbulu de sa tzitade<br />
de Bartzellona<br />
Pagos meses in antis de si nche mòrrere,<br />
Gaudí aiat pòdidu bìdere acabadu su<br />
pinnàculu de su campanàriu de sa<br />
Fachada del Nacimiento, ondradu cun<br />
mosàicos venetzianos de colores. Dae<br />
custu pinnàculu Gaudí aiat naradu:<br />
Càstia custu acabu...! No est beridade chi<br />
paret chi aunat sa Terra cun su Chelu?<br />
Custu iscòpiu de sos mosàicos est su<br />
primu chi ant a bìdere sos navigantes<br />
cando s’ant a acostiare a Bartzellona, at a<br />
èssere unu bene bènnidos lugorosu.<br />
1. Nughe o aneddu de su pinnáculu de sa Fachada del Nacimiento<br />
2. Pinnàculu de su ventanale<br />
Pinnàculu chi format una corbe geomètrica de oto parabolòides<br />
maclados o apigiados, prenu de frùtora naturalista, colorada cun<br />
tzeràmica venetziana.<br />
Twinnet crystalls<br />
From his study of nature Gaudí analysed<br />
the crystallization of different minerals,<br />
such as galena, pyrite, fluorite and so on,<br />
which crystallize in the regular polyhedral<br />
system. For the design of the capitals<br />
crowning the towers of the Temple, Gaudí<br />
opted to work with twinned crystals of<br />
diverse polyhedral forms.<br />
For the design of the capitals of the<br />
tops of the towers on the three façades,<br />
Gaudí chose twinned polyhedrons, the<br />
result of the study of the crystallization<br />
of minerals. He also twinned the ruled<br />
surfaces, as we can see on the pinnacles<br />
of the windows at the top of the walls<br />
of the naves, superimposing several<br />
paraboloids.<br />
The pinnacles of<br />
the Temple: a symbol<br />
of the city of Barcelona<br />
A few months before he died, Gaudí was<br />
able to see the pinnacle of the bell tower<br />
on the Nativity Façade finished,<br />
decorated with colourful Venetian<br />
mosaics. About the pinnacle, Gaudí said:<br />
Look at the top! Is it not true that it seems<br />
to unite Heaven and Earth? This burst of<br />
mosaics is the first thing that sailors will<br />
see when approaching Barcelona; it will<br />
be a radiant welcome.<br />
1. Capital of the column of the pinacle on the Nativity Façade<br />
2. Pinnacle of window<br />
Pinnacle forming a geometric basket of eight paraboloids twinned<br />
or superimposed, a naturalistic cone full of fruit, coloured with<br />
Venetian ceramics
1 2<br />
89
Sperimentazione<br />
Triangle Postals<br />
LA COLONNA<br />
A dOPPIO GIRO<br />
<strong>La</strong> colonna delle colonne<br />
<strong>La</strong> colonna viene utilizzata da Gaudí per<br />
verificare soluzioni tecniche ed estetiche<br />
di sua sperimentazione.<br />
Costituiscono un esempio di tali<br />
esperimenti le colonne inclinate della<br />
chiesa della Colonia Güell, quelle del<br />
Parque Güell, le iperboliche del palazzo<br />
Güell, e soprattutto, quelle a doppio giro<br />
del Tempio della <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>.<br />
Con la soluzione delle colonne a doppio<br />
giro, Gaudí realizza la transizione fra le<br />
sezioni poligonali di un numero variato<br />
di apici mantenendo al contempo la<br />
continuità visiva, cioè senza introdurre<br />
torsioni nella verticalità del fusto.<br />
COLuMNA dE dOBLE GIR<br />
<strong>La</strong> columna de les<br />
columnes<br />
<strong>La</strong> columna li serveix a Gaudí com a<br />
element per a provar solucions tècniques<br />
i estètiques. Constitueixen exemples<br />
d’aquests assajos les columnes<br />
inclinades de l’església de la Colònia<br />
Güell, les del Parc Güell, les hiperbòliques<br />
del Palau Güell i, especialment,<br />
les de doble gir del Temple de<br />
la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>.<br />
En aquestes columnes de doble gir,<br />
Gaudí aconsegueix la transició entre<br />
seccions poligonals de diferent nombre<br />
de vèrtexs, mantenint la continuïtat<br />
visual, val a dir, sense introduir torsions<br />
en la verticalitat del fust.<br />
SA COLuNNA<br />
A GIRu dÒPIu<br />
Sa colunna de sas colunnas<br />
Gaudí impreat sa colunna pro averguare<br />
solutziones tècnicas e estèticas de<br />
imbentu suo. Sunt unu esempru de custos<br />
esperimentos sas colunnas inclinadas<br />
de sa crèsia de sa Colonia Güell, cussas<br />
de su Parque Güell, sas iperbòlicas de su<br />
palatzu Güell, e mescamente, cussas a<br />
giru dòpiu de su Tèmpiu de sa <strong>Sagrada</strong><br />
<strong>Família</strong>. Cun sa solutzione de sas<br />
colunnas a giru dòpiu, Gaudí acumprit sa<br />
colada intre de sas setziones poligonales<br />
de unu nùmeru variadu de cùcuros<br />
mantenende a su matessi tempus sa<br />
continuidade visiva, est a nàrrere sena<br />
introduire tortogiadas in sa verticalidade<br />
de su fustu.<br />
THE dOuBLE TWISTEd<br />
COLuMN<br />
The ultimate column<br />
Gaudí used the column as an element<br />
to verify the technical and aesthetical<br />
solutions he experimented with.<br />
Examples of these experiments are the<br />
slanted columns in the church of the<br />
Güell Colony, those of the Güell Park,<br />
the hyperbolic columns of the Güell<br />
Palace, and especially the double twisted<br />
columns of the <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>.<br />
With the double twisted columns, Gaudí<br />
achieved the transition between the<br />
polygonal sections of a varied number<br />
of apexes, while preserving visual<br />
continuity, i.e. without introducing<br />
torsions in the vertical shape of the shaft.<br />
91
92<br />
GLI ARCHI CATENARI<br />
I più equilibrati<br />
di tutti gli archi<br />
Sospendendo una catena che deve<br />
reggere solo il proprio peso alle due<br />
estremità, si ottiene una catenaria.<br />
Se il carico da sostenere è uniforme sul<br />
piano orizzontale, la forma assunta dalla<br />
catena è quella di una parabola, mentre<br />
se deve sostenere vari carichi distribuiti<br />
in punti precisi, la forma che assume è<br />
quella di un poligono funicolare.<br />
Utilizzando fili, catene e sacchetti,<br />
Gaudí costruisce dei modellini sospesi.<br />
Capovolgendo l’immagine del modellino<br />
tramite specchi o fotografie, egli ottiene<br />
la costruzione di archi equilibrati,<br />
soluzione che per le sue qualità<br />
strutturali e formali si applica a molte<br />
delle sue opere.<br />
I CONOIdI<br />
Superfici ondulanti<br />
e resistenti<br />
<strong>La</strong> forma sinuosa dei soffitti e delle<br />
pareti di alcuni edifici di Gaudí non si<br />
sviluppa liberamente, ma corrisponde<br />
al movimento ondulante di una retta<br />
che si appoggia su un’altra di direzione<br />
perpendicolare.<br />
Questa proposta consente di ottenere<br />
un progetto economico, facile e di rapida<br />
esecuzione, conferendo al contempo la<br />
massima resistenza strutturale con il<br />
minimo dei materiali.<br />
ARCS CATENARIS<br />
Els més equilibrats de tots<br />
els arcs<br />
Pengem una cadena de dos punts. Si<br />
només ha de suportar el seu propi pes,<br />
adopta forma de catenària.<br />
Si la càrrega que ha de suportar és<br />
horitzontalment uniforme, la forma que<br />
adopta és una paràbola. Si suporta<br />
diferents càrregues puntuals, la forma és<br />
la d’un polígon funicular.<br />
Amb fils, cadenes i saquets, Gaudí<br />
elabora unes maquetes suspeses.<br />
Invertides mitjançant miralls o<br />
fotografies, determinen la construcció<br />
d’uns arcs equilibrats, solució que per<br />
les seves qualitats estructurals i formals<br />
aplica en moltes de les seves obres.<br />
CONOIdES<br />
Superfícies ondulants i<br />
resistents<br />
<strong>La</strong> forma sinuosa del sostre i de les<br />
parets d’alguns edificis de Gaudí no<br />
respon a una idea gratuïta, sinó al<br />
moviment ondulant d’una recta que<br />
es recolza en una altra de direcció<br />
perpendicular. Aquesta proposta li<br />
permet aconseguir un disseny econòmic,<br />
fàcil i de ràpida construcció que<br />
proporciona la màxima resistència amb el<br />
mínim de materials.<br />
SOS ARCOS CAdENÀRIOS<br />
Sos prus echilibrados de<br />
totu sos arcos<br />
Suspendende una cadena chi depet<br />
poderare petzi su pesu suo a sos estremos,<br />
s’otenet una cadenària. Si su càrriugu<br />
de sustènnere est parìvile in su pianu<br />
orizontale, sa forma chi leat sa cadena est<br />
cussa de una paràbola, mentras si depet<br />
sustènnere càrrigos vàrios distribuidos<br />
in puntos pretzisos, sa forma chi leat<br />
est cussa de unu polìgonu funiculare.<br />
Impreende filos, cadenas e sachitos,<br />
Gaudí fraigat modelleddos suspesos.<br />
Furriende conca a bassu s’immàgine de<br />
su modelleddu pro mèdiu de isprigos<br />
o fotografias, isse otenet su fràigu de<br />
arcos echilibrados, solutzione chi pro<br />
sas calidade suas istruturales e formale<br />
s’àplicat a medas de sas òperas suas.<br />
SOS CONÒIdES<br />
Superfitzes ondulantes e<br />
resistentes<br />
Sa forma colobrina de sa bòvedas e<br />
de sas pinnas de unos cantos fràigos<br />
de Gaudí, non s’isvilupat a sa sola, ma<br />
corrispundet a su movimentu ondulante<br />
de una reta chi s’acotzat subra de<br />
un’àtera de diretzione perpendiculare.<br />
Custa proposta cunsentit de otènnere<br />
unu progetu econòmicu, fàtzile e de<br />
fatura lestra, dende a su matessi tempus<br />
unu bete de aguantu istruturale cun pagu<br />
materiale.<br />
CATENARY ARCHES<br />
The most balanced of all<br />
arches.<br />
By hanging a chain which must only bear<br />
its own weight from its two extremities,<br />
a catenary arch is obtained. If the<br />
weight to be supported is uniform on<br />
the horizontal plane, the chain will take<br />
the shape of a parabola, whereas if it<br />
must support various loads distributed in<br />
precise points, it will take the form of a<br />
funicular polygon.<br />
By using ropes, chains and weights,<br />
Gaudí built suspended models. By<br />
inverting the image of the model by<br />
means of mirrors or photographs, he<br />
obtained balanced arches, a solution<br />
with great structural and formal qualities<br />
which he applied to many of his works.<br />
CONOIdS<br />
undulating and resistant<br />
surfaces<br />
The sinuous form of the ceilings and<br />
walls of some of Gaudí’s buildings does<br />
not develop freely, but corresponds to<br />
the undulating movement of a straight<br />
line which rests on another having a<br />
perpendicular direction. This solution<br />
makes it possible to obtain an economic,<br />
easy and rapidly executable project,<br />
providing at the same time the highest<br />
structural strength with the minimum use<br />
of materials.
94<br />
VOLTE CONVESSE<br />
L’arte di utilizzare<br />
le volte<br />
Le volte dei portici della cripta della<br />
Colonia Guell sono costituite da segmenti<br />
triangolari di di paraboloidi iperbolici. Il<br />
paraboloide iperbolico è una superficie<br />
rigata, cioè generabile da rette e,<br />
pertanto, di facile riproduzione.<br />
Tuttavia, la stessa superficie può<br />
essere generata anche dal movimento<br />
di una parabola che si sposta<br />
percorrendo la direttrice di un’altra, di<br />
curvatura opposta, situata su un piano<br />
perpendicolare alla prima . Ciò spiega<br />
l’apparente convessità di tali volte.<br />
<strong>La</strong> doppia curvatura del paraboloide<br />
iperbolico garantisce la formazione<br />
di sezioni concave (resistenti alla<br />
compressione) sulla direzione<br />
trasversale della volta, generando al<br />
contempo sezioni convesse in direzione<br />
longitudinale. Tale doppia curvatura<br />
e il taglio triangolare della superficie,<br />
delineando parabole convesse in<br />
alcuni dei limiti e rendendo difficile la<br />
percezione delle direzioni longitudinale e<br />
trasversale, provoca all’osservazione la<br />
sensazione di volte sospese.<br />
VOLTES CONVEXES<br />
L’art d’invertir voltes<br />
Les voltes dels porxos de la cripta de<br />
la Colònia Güell estan formades per<br />
segments triangulars de paraboloide<br />
hiperbòlic. El paraboloide hiperbòlic<br />
és una superfície reglada –val a dir,<br />
generable per rectes- i, per tant, es pot<br />
replantejar fàcilment en obra.<br />
Però la mateixa superfície es pot generar<br />
també pel moviment d’una paràbola que<br />
es desplaça recorrent-ne una altra, de<br />
curvatura oposada, situada en un pla<br />
perpendicular al de la primera.<br />
Açò explica l’aparent convexitat<br />
d’aquestes voltes.<br />
<strong>La</strong> doble curvatura del paraboloide<br />
hiperbòlic assegura seccions còncaves<br />
(resistents a compressió) en la direcció<br />
transversal de la volta, al temps que<br />
genera seccions convexes en direcció<br />
longitudinal. Aquesta curvatura doble i el<br />
tall triangular de la superfície, dibuixant<br />
paràboles convexes en alguns dels límits<br />
i dificultant la percepció de les direccions<br />
longitudinal i transversal, provoquen la<br />
sensació de voltes penjades.<br />
BÒVEdAS CuNVESSAS<br />
S’arte de impreare sas<br />
bòvedas<br />
Sa bòvedas de sos pòrticos de sa<br />
cripta de sa Colònia Guell sunt fatas de<br />
segmentos triangulares de parabolòides<br />
iperbòlicos. Su parabolòide iperbòlicu est<br />
una superfitze rigada, est a narrere chi<br />
si podet generare dae retas e, duncas,<br />
de reproduida fàtzile. Mancari gasi, sa<br />
matessi superfitze podet èssere generada<br />
fintzas dae su movimentu de una paràbola<br />
chi s’ispostat colende peri una diretritze<br />
de un’àtera, de curvadura oposta, posta<br />
subra unu pianu perpendiculare a sa<br />
prima. Custu ispiegat sa cunvessidade<br />
de custas bòvedas.Sa curvadura dòpia<br />
de su parabolòide iperbòlicu garantit<br />
sa formatzione de setzione còncavas (<br />
chi aguantant a sa cumpressione) subra<br />
sa diretzione trasversale de sa bòveda,<br />
generende a su matessi tempus setziones<br />
cunvessas in diretzione longitudinale.<br />
Custa curvadura dòpia e su tàlliu<br />
triangulare de sa superfitze, delineende<br />
paràbolas cunvessas in unos cantos<br />
lìmites e istrobbende sa pertzetzione de<br />
sas diretziones longitudinale e trasversale,<br />
cajonat a s’osservatzione unu sensu de<br />
bòvedas suspesas.<br />
CONVEX VAuLTS<br />
The art of using vaults<br />
The vaults of the porticoes in the crypt<br />
of the Guell Colony consist of triangular<br />
sections of hyperbolic paraboloids. The<br />
hyperbolic paraboloid is a ruled surface,<br />
i.e. it can be formed by straight lines, and<br />
is therefore easily reproducible. However,<br />
the same surface can also be generated<br />
by a parabola moving along the directrix<br />
of another, having opposite curvature and<br />
lying on a plane perpendicular to the first.<br />
This explains the apparently convex form<br />
of these vaults.<br />
The double curvature of the hyperbolic<br />
paraboloid ensures the formation<br />
of concave sections (resistant to<br />
compression) on the transverse direction<br />
of the vault, generating at the same<br />
time convex sections in the longitudinal<br />
direction. This double curvature and the<br />
triangular cut of the surface, defining<br />
convex parabolas in some of the limits<br />
and making it difficult to perceive the<br />
longitudinal and transverse directions,<br />
gives the observer the feeling of<br />
suspended vaults.
LA GEMINAZIONE<br />
dELLE GEOMETRIE<br />
un collage<br />
di forme e volumi<br />
Geminare significa produrre intersezioni,<br />
combinare in modo complesso corpi<br />
geometrici.<br />
Gaudí, che definiva se stesso un<br />
“geometra”, esprime una grande<br />
fascinazione per gli elementi geometrici,<br />
che combina in tutti i modi possibili per<br />
creare volumi edificabili, funzionali e di<br />
forme molto suggestive.<br />
VOLTE IPERBOLICI<br />
Forme al servizio<br />
della luce, del suono<br />
e dei carichi<br />
Quando una retta si sviluppa nello spazio<br />
su un percorso circolare parallelamente<br />
ad un asse, essa genera un cilindro,<br />
ma se segue lo stesso percorso senza<br />
parallelismo, viene generato un<br />
iperboloide a una falda.<br />
Un semi-iperboloide rappresenta la forma<br />
ottimale di una campana.<br />
Queste superfici, morbide e gradevoli<br />
e mai utilizzate prima nell’architettura<br />
tradizionale, sono congeniali a Gaudí,<br />
in quanto favoriscono una buona<br />
distribuzione della luce, del suono e dei<br />
carichi; per questa ragione, egli vi ricorre<br />
spesso, per progettare colonne, cupole,<br />
capitelli, lucernari o campane.<br />
MACLA dE GEOMETRíES<br />
un collage<br />
de formes i volums<br />
Maclar és fer interseccions, combinar de<br />
forma complexa cossos geomètrics.<br />
Gaudí, que es definia a si mateix com<br />
a “geòmetra”, manifesta una gran<br />
fascinació pels elements geomètrics,<br />
que combina de totes les maneres<br />
possibles per a crear volums construïbles,<br />
funcionals i de formes molt suggerents.<br />
VOLTES HIPERBÒLIQuES<br />
Formes al servei de la llum,<br />
el so i les càrregues<br />
Quan una recta gira en l’espai, paral·lela<br />
a un eix, genera un cilindre.<br />
Quan ho fa sense paral·lelisme genera un<br />
hiperboloide d’una fulla. Mig hiperboloide<br />
és la forma òptima d’una campana.<br />
Aquestes superfícies suaus i amables, no<br />
utilitzades anteriorment en l’arquitectura<br />
tradicional, satisfan a Gaudí perquè<br />
afavoreixen una bona distribució de la<br />
llum, del so i de les càrregues;<br />
per aquest motiu, les utilitza sovint, tant<br />
en forma de columna, cúpula, capitell,<br />
claraboia o campana.<br />
SA GEMINATZIONE dE<br />
SAS GEOMETRIAS<br />
unu collage de formas<br />
e de volùmenes<br />
Geminare cheret nàrrere a prodùere<br />
intersetziones, crobare in manera<br />
cumplessa corpos geomètricos.<br />
Gaudí, chi si naraiat a issu etotu<br />
“geòmetra”, espressat unu grandu<br />
ammaju pro sos elementos geomètricos,<br />
chi crobat in cada manera pro creare<br />
volùmenes chi si podent fraigare,<br />
funtzionales e de formas galanas meda.<br />
BÒVEdAS IPERBÒLICOS<br />
Formas a servìtziu de sa<br />
lughe, de su sonu e de sos<br />
càrrigos<br />
Cando una reta s’isvilupat in s’ispàtziu in<br />
unu percursu a inghìriu paris cun s’asse,<br />
custa ingendrat unu tzilindru, ma si sighit<br />
su matessi percursu sena parallelismu,<br />
naschet unu iperbolòide e una falda. Unu<br />
semi-iperbolòide rapresentat sa forma<br />
mègius de una campana.<br />
Custas superfitzes, moddes e praghìbiles<br />
e mai impreadas in antis in s’architetura<br />
traditzionale, li deghent a Gaudí, ca<br />
favoressent una isparghinadura bona de<br />
sa lughe, de su sonu e de sos càrrigos;<br />
pro custa resone, issu las impitat a<br />
s’ispissu, pro progetare colunnas,<br />
cùpolas, capitellos, puntos lughe o<br />
campanas.<br />
THE GEMINATION OF<br />
GEOMETRIES<br />
A collage of forms and<br />
volumes<br />
Geminating means producing<br />
intersections, combining geometric<br />
bodies in a complex manner.<br />
Gaudí, who saw himself as an expert<br />
in geometry, was always fascinated<br />
by geometrical elements, which he<br />
combined in all possible manners to<br />
create architectural volumes that are<br />
both functional and fascinating.<br />
THE HYPERBOLIC VAuLTS<br />
Forms at the service of<br />
light, sound and loads<br />
When a straight line develops in space<br />
on a circular path parallel to an axis, it<br />
generates a cylinder, but if it follows<br />
the same route without being parallel, a<br />
hyperboloid of one sheet is generated.<br />
A semi-hyperboloid is the optimum shape<br />
of a bell.<br />
These surfaces, soft and aesthetically<br />
pleasing and never before used in<br />
traditional architecture were favoured by<br />
Gaudí, as they improved the distribution<br />
of light, sound and loads; for this reason,<br />
he often used them to design columns,<br />
cupolas, capitals, skylights or bells.<br />
97
98<br />
Composizione di forme<br />
<strong>La</strong> <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />
di Jordi FAULí OLLER<br />
Architetto, vicedirettore delle Opere del Tempio della <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />
Le navate<br />
della <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />
Antoni Gaudí lavorò 43 anni al Tempio<br />
della <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>. Negli ultimi 12<br />
anni vi si dedicò in maniera esclusiva,<br />
poichè fra il 1912 e il 1914 decise di<br />
impiegare tutto il suo tempo tanto<br />
alla costruzione della Facciata della<br />
Natività quanto alla progettazione<br />
di nuove parti del complesso. Egli<br />
voleva assicurarsi in tal modo che<br />
potessero in futuro concludersi i lavori<br />
di costruzione della grande chiesa<br />
che aveva proposto. Nel 1912, mentre<br />
costruiva la Facciata della Natività,<br />
Gaudí aveva già realizzato il progetto<br />
del portico e i modellini dei pinnacoli<br />
delle torri della Facciata della Passione.<br />
fra il 1954 e il 1977, la realizzazione del<br />
portico inferiore e delle torri di questa<br />
facciata fu proseguita dagli allievi di<br />
Gaudí, secondo un programma dei lavori<br />
stabilito dallo stesso Gaudí, il quale<br />
aveva previsto che ci volessero almeno<br />
due generazioni, che avrebbero costruito<br />
una facciata ciascuna, trasformando<br />
la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> in un caso unico<br />
al mondo di edificio con due facciate<br />
monumentali alte più di centro metri che<br />
si affacciavano su uno spazio vuoto.<br />
Il 7 novembre 2010 il papa Benedetto<br />
XVI ha celebrato la messa di dedicazione<br />
dello spazio interno della chiesa, 4500 m 2<br />
di architettura straordinaria.<br />
Probabilmente Gaudí aveva deciso di<br />
dedicare l’ultima parte della sua vita alla<br />
<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> perchè si attribuiva sia<br />
la responsabilità, sia la capacità della<br />
creazione di uno spazio di culto diverso,<br />
adeguato alla sensibilità dei nostri tempi<br />
e in armonia con l’osservazione della<br />
natura. Con la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> Gaudí<br />
si trovò a dover svolgere un compito<br />
singolare e del tutto inconsueto per lui:<br />
occuparsi di un edificio la cui costruzione<br />
Les naus de la <strong>Sagrada</strong><br />
<strong>Família</strong><br />
Antoni Gaudí treballà 43 anys al Temple<br />
de la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>. Els últims 12 s’hi<br />
dedicà d’una manera exclusiva, car entre<br />
el 1912 i el 1914 decidí de esmerçar-hi tot<br />
el seu temps tant en la construcció de la<br />
Façana del Naixement com en el projecte<br />
de noves parts. Així volia assegurar<br />
que en el futur es pogués completar la<br />
gran església que havia proposat. El<br />
1912 estava construint la Façana del<br />
Naixement i ja havia realitzat el dibuix<br />
de la porxada i els models dels pinacles<br />
de les torres de la Façana de la Passió.<br />
Els seus deixebles construïren la porxada<br />
inferior i les torres d’aquesta façana<br />
entre el 1954 i el 1977. El programa de<br />
construcció establert per Gaudí havia<br />
fet possible que dues generacions<br />
diferents construïssin una façana cada<br />
una i convertissin la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> en<br />
un cas únic en el món d’edifici amb dues<br />
monumentals façanes de més de cent<br />
metres d’altura que donaven a un espai<br />
buit. El dia 7 de novembre de 2010 el Sant<br />
Pare Benet XVI dedicà l’espai interior de<br />
l’església, 4500 m2 d’una extraordinària<br />
arquitectura. També probablement Gaudí<br />
decidí dedicar la darrera part de la seva<br />
vida a la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> perquè es veia<br />
amb la responsabilitat i amb la capacitat<br />
de crear un espai de culte diferent, adient<br />
a la sensibilitat dels nous temps i d’acord<br />
amb l’observació de la naturalesa.<br />
Amb la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> Gaudí tenia un<br />
encàrrec singular: un edifici que s’havia<br />
de construir després de la seva mort, un<br />
fet inhabitual en la tasca de l’arquitecte.<br />
Per a fer possible la futura construcció<br />
plantejà el programa de construcció per<br />
parts i seguí l’estratègia següent per<br />
definir prou el projecte perquè pogués<br />
Sas navadas<br />
de sa <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />
Antoni Gaudí aiat traballadu 43 annos<br />
in su Tèmpiu de sa <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>. In<br />
sos ùrtimos 12 annos b’aiat dedicadu de<br />
su totu, ca intre su 1912 e su 1914 aiat<br />
detzìdidu de impreare totu su tempus<br />
suo siat a su fràigu de s’Acarada de su<br />
Naschimentu siat a sa progetatzione<br />
de partes noas de su cumplessu. Isse<br />
cheriat èssere seguru gasi de pòdere<br />
congruire in su tempus benidore sos<br />
traballos de sa crèsia manna chi aiat<br />
propostu. In su 1912, cando fraigaiat<br />
s’Acarada de su Naschimentu, Gaudí aiat<br />
giai acumpridu su progetu de su pòrciu<br />
e sos plàsticos de sos pinnàculos de<br />
sas turres de s’Acarada de sa Passione,<br />
intre su 1954 e su 1977, s’acumprida de<br />
su pòrciu inferiore e de sas turres de<br />
custa òpera l’aiant mandada a in antis<br />
sos dischentes de Gaudí, sighende unu<br />
programma de traballos apostivigadu<br />
dae Gaudí etotu. Isse aiat prevididu a<br />
b’èssere a su nessi duas generatziones,<br />
chi diant àere dèpidu fraigare un’acarada<br />
onniuna, faghende de sa <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />
unu casu ùnicu in su mundu de edifìtziu<br />
cun duas acaradas monumentales artas<br />
prus de chentu metros, chi si acaraiant<br />
fache a un’ispatziu bòidu. Su 7 de<br />
santandria 2010 su papa Beneitu XVI<br />
at naradu sa missa de dedicatzione in<br />
s’ispàtziu internu de sa crèsia, 4500 m2<br />
de architetura desemplada.<br />
A manera dàbile Gaudí aiat detzididu de<br />
intregare s’ùrtima parte de sa vida sua<br />
a sa <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> ca si leaiat siat sa<br />
responsabilidade, siat sa capatzidade<br />
de sa creatzione de un’ispàziu de cultu<br />
diferente, in cunforma a sa sensibilidade<br />
de sos tempos nostros e in armonia cun<br />
s’osservatzione de sa natura.<br />
Cun sa <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> Gaudí aiat dèpidu<br />
acumprire unu còmpitu singulare e<br />
The naves<br />
of the <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />
Antoni Gaudí worked 43 years on<br />
construction of the Temple of the<br />
<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>. In the last 12 years<br />
of his life he devoted all of his time to<br />
it, since between 1912 and 1914 he<br />
decided to dedicate himself full-time to<br />
construction of the Nativity Façade and<br />
to designing new parts of the complex.<br />
He did so to ensure that the works for<br />
the construction of the large Church<br />
he had in mind would be completed. In<br />
1912, while he was building the Nativity<br />
Façade, Gaudí had already prepared the<br />
project for the portico and the models<br />
for the pinnacles of the towers of the<br />
Passion Façade. Between 1954 and<br />
1977, construction of the lower portico<br />
and of the towers of this façade was<br />
continued by Gaudí’s pupils, according to<br />
a works schedule established by Gaudí<br />
himself, who had foreseen that at least<br />
two generations would have to work on<br />
it, each building one façade, and turning<br />
the <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> into a worldunique<br />
building with two monumental<br />
facades rising to more than one hundred<br />
metres, overlooking an empty space.<br />
On 7 November 2010 Pope Benedict<br />
XVI celebrated the mass consecrating<br />
the interior of the Basilica, 4500 m2 of<br />
extraordinary architecture.<br />
Probably Gaudí decided to devote the<br />
last part of his life to the <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />
because he felt he had both the duty and<br />
the ability to create a different place of<br />
worship, meeting modern sensibilities<br />
and in harmony with the laws of nature.<br />
With the <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> Gaudí played<br />
a particular and entirely novel role for<br />
him: manage a construction project that<br />
would be concluded after his death. For<br />
this purpose, he prepared a construction<br />
plan by subsequent stages, providing<br />
sufficient details to enable continuation
100
si sarebbe conclusa dopo la sua morte.<br />
A tal fine, Gaudí sviluppò il programma<br />
di costruzione per fasi successive,<br />
definendo il progetto in modo tale<br />
da fornire gli elementi sufficienti per<br />
proseguire l’opera futura in questo modo:<br />
in primo luogo, all’inizio del XX secolo<br />
egli ripartì l’insieme del progetto in tanti<br />
sottoprogetti generali (disegni delle<br />
piante, sezioni e prospetti) per potersi<br />
dedicare quindi a realizzare i dettagli<br />
costruendo grandi modellini in gesso per<br />
le parti più importanti, che sarebbero<br />
serviti anche come modello per altre<br />
parti. Nelle piante generali, egli definì uno<br />
spazio interno ampio, dove tutto l’insieme<br />
è percepibile da qualsiasi punto; questo<br />
effetto è ottenuto grazie al fatto che la<br />
navata principale e i transetti nella sua<br />
proposta erano più ampi rispetto a quelli<br />
del progetto dell’architetto cui era stata<br />
affidata inizialmente la progettazione<br />
dell’edificio – comune nelle costruzioni<br />
con la pianta a croce latina – per proporre<br />
degli spazi con altezze crescenti a partire<br />
dall’ingresso principale fino al culmine<br />
al di sopra dell’abside, che raggiunge<br />
i 75 metri d’altezza, dove si apre un<br />
grande lucernario iperbolico con una<br />
rappresentazione di Dio Creatore che<br />
appare all’improvviso una volta superato<br />
il Portale maggiore della facciata<br />
principale, detta anche Facciata della<br />
Gloria. <strong>La</strong> navata principale consta di<br />
due navate laterali su ogni parte e di<br />
una navata centrale. Le prime navate<br />
laterali di ciascu lato presentano<br />
una parte soprelevata dove si trova<br />
il coro o “cantoria”, che può ospitare<br />
fino a 700 cantori. Le dimensioni di<br />
tali spazi seguono un preciso sistema<br />
di proporzioni, basato sul modulo da<br />
7,5 metri, ottenuti dividendo per 12 la<br />
lunghezza dell’interno del Tempio, che è<br />
pari a 90 metri; le navate laterali sono<br />
larghe 7,5 metri ciascuna e alte 30 metri.<br />
Il coro si trova a 15 metri d’altezza,<br />
la navata centrale misura 15 metri di<br />
larghezza e 45 d’altezza, corrispondente<br />
alla stessa larghezza della navata<br />
principale. <strong>La</strong> crociera raggiunge i 60<br />
metri, sommando la lunghezza dello<br />
spazio della crociera e dei transetti.<br />
Antoni Gaudí elaborò un modellino di<br />
gesso della navata principale in scala<br />
1:10, modellino che è stato la base<br />
per la sua costruzione, è che è stato<br />
anche il modello strutturale e formale<br />
del progetto dettagliato della crociera<br />
ser seguit en el futur: Primer, a inicis del<br />
segle XX definí el conjunt del projecte<br />
en plànols generals (dibuixos de planta,<br />
seccions i alçats), per dedicar-se després<br />
a concretar al detall en grans maquetes<br />
de guix parts molt importants, que<br />
també havien de servir com a model<br />
per a altres parts. En els plànols de<br />
conjunt definí un espai interior ampli,<br />
amb la percepció de tot el conjunt des de<br />
qualsevol punt, gràcies a proposar la nau<br />
principal i els transseptes més amples<br />
que els del projecte de l’arquitecte que<br />
inicià l’edifici –i del que és habitual en<br />
plantes de creu llatina- i a proposar els<br />
espais amb altures creixents des de<br />
l’entrada principal fins a l’absis, on a 75<br />
metres d’altura hi ha una gran lluerna<br />
hiperbòlica amb una representació de<br />
Déu Creador que es veu un cop superat<br />
el Portal Major de la Façana principal o<br />
Façana de la Glòria. <strong>La</strong> nau principal té<br />
dues naus laterals a cada banda i una<br />
nau central. Les primeres naus laterals<br />
de cada banda contenen a mitja altura el<br />
cor o “cantoria”, una graderia amb una<br />
capacitat per a 700 cantaires.<br />
Les dimensions d’aquests espais<br />
segueixen un senzill sistema de<br />
proporcions, basat en el mòdul de 7.5<br />
metres, que sorgeix de la divisió per 12<br />
de la longitud de l’interior del Temple,<br />
90 metres. Les naus laterals fan 7.5<br />
metres d’amplada cada una i 30 metres<br />
d’altura. El cor s’inicia a 15 metres<br />
d’altura. <strong>La</strong> nau central fa 15 metres<br />
d’amplada i 45 d’altura, la mateixa<br />
dimensió de l’amplada de la nau principal.<br />
El creuer arriba als 60 metres, que és<br />
també la longitud de l’espai de creuer<br />
i transseptes. Antoni Gaudí elaborà un<br />
model o maqueta de guix a escala 1:10<br />
de la nau principal, maqueta que ha estat<br />
la base per a la seva construcció, i que<br />
ha estat també el model estructural i<br />
formal per al projecte detallat dels espais<br />
del creuer i absis que l’arquitecte definí<br />
en els dibuixos generals. Gaudí projectà<br />
la nau principal amb una estructura<br />
lògica i equilibrada, i amb formes només<br />
geomètriques i a la vegada naturalistes.<br />
Així, el projecte de la nau principal conté<br />
tot un mètode de projectació basat en<br />
unes lleis clares, que s’han aplicat al<br />
creuer i a l’absis.<br />
L’any 1936 a l’inici de la Guerra Civil<br />
particulare pro isse: a s’impitare de unu<br />
fràigu de acabare a pustis mortu isse.<br />
Pro custa resone, Gaudí aiat isvilupadu<br />
su programma de fràigu in fases<br />
imbenientes, definende su progetu a<br />
tales de frunire sos elementos bastantes<br />
pro podere sighire s’òpera benidora in<br />
custa manera: a primìtzios, inghitzende<br />
su de XX sècolos isse aiat partzidu totu<br />
su progetu in sutaprogetos generales<br />
(disinnos de sas piantas, setziones e<br />
prospetos) pro si pòdere afainare a sos<br />
particulares fraighende plàsticos mannos<br />
de ghìsciu pro sas partes prus de importu,<br />
chi diant essere bisongiadas finas<br />
comente modellu pro àteras partes.<br />
In sas piantas generales, isse aiat<br />
definidu un’ispàtziu internu ampru, in<br />
ue totu si podet isperiare dae calesisiat<br />
puntu; custu efetu s’otenet pro more de<br />
sa navada printzipale e sos transetos<br />
chi in sa proposta sua fiant prus ampros<br />
cunforma a cuddos de su progetu de<br />
s’architetu chi l’aiant dadu a s’inghitzu sa<br />
progetatzione de s’edifìtziu – a cumone<br />
in su fràigu cun sa pianta a grughe<br />
latina – pro propònnere unos cantos<br />
ispàtzios cun artàrias chi creschent<br />
moende dae s’intrada printzipale finas<br />
a su puntu agudu a chirru de subra de<br />
s’àbside. Custu lompet a 75 metros de<br />
artària, in ue s’aberit una làntia manna<br />
iperbòlica cun una rapresentatzione de<br />
Deus Creadore chi cumparit de repente<br />
passadu su Portale magiore de s’acarada<br />
printzipale, narada finas Acarada de<br />
sa Glòria. Sa navada printzipale est<br />
acostagiada dae duas navadas laterales<br />
a onni parte e dae una navada tzentrale.<br />
Sas primas navadas laterales a onni ala<br />
presentant una parte subraelevada in ue<br />
s’agatat su coro o “cantoria”, chi podet<br />
càbere finas 700 cantores.<br />
Sas dimensiones de custos ispàtzios<br />
sighint unu sistema pretzisu de<br />
proportziones, basadu a pitzu de<br />
su mòdulu da 7,5 metros, otènnidu<br />
partzende pro 12 sa longària de s’internu<br />
de su Tèmpiu, chi est parivile a 90<br />
metros; sas navadas laterales sunt<br />
largas 7,5 metros onniuna e artas 30<br />
metros. Su coro s’agatat a 15 metros de<br />
artària, sa navada tzentrale medit 15<br />
metros de largària e 45 de artària, chi<br />
currispundet a sa matessi largària de sa<br />
navada printzipale. Sa grughera lompet<br />
a 60 metros, summende sa longària<br />
de s’ispàtziu de sa grughera e de sos<br />
transetos.<br />
of works as follows:<br />
firstly, in the early 20th century, he<br />
broke up the project into several general<br />
subprojects (drawings for the ground<br />
plans, sections and façades); then he<br />
developed the details by building large<br />
gypsum models for the most important<br />
parts, which would also provide guidance<br />
for the other parts.<br />
In the general ground plans, he defined<br />
a large internal space, where the whole<br />
design can be perceived from any point;<br />
this effect was obtained thanks to the<br />
fact that in his proposal, the main nave<br />
and the transepts were larger than in the<br />
project of the architect who had originally<br />
been commissioned to design the church<br />
– based on the standard <strong>La</strong>tin cross<br />
design – to propose spaces with growing<br />
heights starting from the main entrance<br />
to the highest point above the apse,<br />
where the ceiling reaches 75 metres,<br />
and where a great hyperbolic lantern<br />
opens, with a representation of God the<br />
creator, which becomes suddenly visible<br />
after passing the main portal of the main<br />
façade, known as the Glory Façade. The<br />
main body of the Church has a central<br />
nave and two side naves on either side of<br />
it. The first side nave to each side of the<br />
central nave has an upper portion for the<br />
choir or “cantoria”, which can host up to<br />
700 choir singers.<br />
The dimension of these spaces follow a<br />
precise system of proportions, based on<br />
the 7.5 m module, obtained by dividing<br />
by 12 the length of the interior of the<br />
Church, which is 90 m; the side naves are<br />
each 7.5 m wide and 30 m high. The choir<br />
is at a height of 15 m, the central nave<br />
is 15 m wide and 45 m high, and 45 m is<br />
also the width of the main nave.<br />
At the crossing, the height reaches 60<br />
m, which is the sum of the length of the<br />
space of the crossing and of the transept.<br />
Antoni Gaudí created a gypsum model<br />
of the main nave on a 1:10 scale, which<br />
was used as a basis for construction<br />
works and also provided the structural<br />
and formal model for the detailed project<br />
of the crossing and the apse, which he<br />
had defined in his general drawings.<br />
Gaudí designed the main nave with a<br />
logic and balanced structure, and with<br />
exclusively geometric and at the same<br />
time naturalistic forms. The main nave<br />
design, based on a design method defined<br />
by clear rules, would make it possible to<br />
later apply the same rules to construction<br />
101
102<br />
e dell’abside che l’architetto aveva<br />
definito nei suoi disegni generali. Gaudí<br />
progettò la navata principale con una<br />
struttura logica ed equilibrata e con<br />
forme esclusivamente geometriche e al<br />
contempo naturalistiche. In tal modo il<br />
progetto della navata principale, basato<br />
su un metodo di progettazione definito<br />
da regole chiare, avrebbe permesso la<br />
loro applicazione anche in seguito, per la<br />
realizzazione della crociera e dell’abside.<br />
Nel 1936, agli esordi della Guerra civile<br />
spagnola, il modellino di Gaudí andò<br />
distrutto, per quanto se ne conservino<br />
ancora molti frammenti.<br />
A partire dagli anni ‘40 gli architetti<br />
che avevano collaborato con Gaudí<br />
(Quintana, Puig Boada, Bonet Garí)<br />
e i suoi allievi ricostruirono i modelli<br />
originali e realizzarono un nuovo modello<br />
completo della navata principale,<br />
applicando le spiegazioni stilate da<br />
Gaudí sulle geometrie e le leggi della<br />
sua combinazione e composizione. In<br />
seguito, a partire dal 1987 e durante<br />
l’elaborazione del progetto definitivo con<br />
il cantiere diretto dall’architetto Jordi<br />
Bonet, nuovi studi sul progetto originario<br />
(a partire dai frammenti conservati e<br />
dalle fotografie del modello originale)<br />
hanno permesso di completare le norme<br />
geometriche e proporzionali dettate da<br />
Gaudí per la realizzazione del progetto.<br />
<strong>La</strong> struttura<br />
<strong>La</strong> struttura che Gaudí propose per<br />
le navate si basa su un sistema di<br />
arborescenze strutturali, l’ultima<br />
evoluzione delle strutture equilibrate<br />
che sono la cifra dell’originalità dei<br />
suoi progetti. Un insieme di colonne<br />
inclinate che si diramano a varie altezze<br />
per sostenere il carico delle volte, delle<br />
coperture e delle torri distribuendo<br />
uniformemente il peso sulle fondamenta<br />
dell’edificio. L’inclinazione delle colonne<br />
permette di ripartire efficacemente<br />
il peso superiore ottenendo diametri<br />
adeguati ai carichi da sostenere; per<br />
questo motivo, le superfici degli elementi<br />
portanti sono molto inferiori a quelle<br />
delle strutture delle cattedrali gotiche.<br />
L’albero della navata centrale, a 15 metri<br />
si divide in due rami. A circa metà, quello<br />
espanyola la maqueta de Gaudí fou<br />
destrossada, però se’n conservaren molts<br />
fragments.<br />
A partir dels anys 40 els arquitectes<br />
col·laboradors i deixebles de Gaudí<br />
(Quintana, Puig Boada, Bonet Garí)<br />
reconstruïren models originals i<br />
realitzaren un nou model complet de<br />
la nau principal amb l’aplicació de les<br />
explicacions que havien rebut de Gaudí<br />
sobre les geometries i les lleis de la seva<br />
combinació i composició. Després, a<br />
partir de l’any 1987 durant l’elaboració<br />
del projecte definitiu per a la construcció<br />
sota la direcció de l’arquitecte Jordi<br />
Bonet, noves investigacions del projecte<br />
original (dels fragments conservats<br />
i de les fotografies de la maqueta<br />
original) permeteren completar les lleis<br />
geomètriques i de proporcions utilitzades<br />
per Gaudí per definir el projecte.<br />
L’estructura<br />
L’estructura que Gaudí proposa per a<br />
les naus es basa en un sistema d’arbres<br />
estructurals, la darrera evolució de<br />
les estructures equilibrades amb què<br />
projectà els seus edificis. Un conjunt<br />
de columnes inclinades es bifurquen a<br />
diferents altures per suportar els pesos<br />
de voltes, cobertes i torres i comunicar el<br />
seu pes als fonaments. <strong>La</strong> inclinació de<br />
les columnes és l’adient per recollir amb<br />
eficàcia el pes superior i per això els seus<br />
diàmetres són ajustats a les càrregues;<br />
per aquest motiu, les àrees dels elements<br />
suportants són molt inferiors a les<br />
estructures de les catedrals gòtiques.<br />
L’arbre de la nau central, a 15 metres<br />
es divideix en dues branques. Més<br />
amunt, la posterior se subdividirà en<br />
quatre columnes per suportar les voltes i<br />
cobertes de la nau lateral i els finestrals<br />
Antoni Gaudí aiat elaboradu unu plàsticu<br />
de ghìsciu de sa navada printzipale in<br />
iscala 1:10, plàsticu chi est istadu sa<br />
base pro sa costrutzione sua, e chi est<br />
istadu finas su modellu istruturale e<br />
formale de su progetu detalliadu de sa<br />
grughera e de s’àbside chi s’architetu<br />
aiat definidu in sos disinnos generales<br />
suos. Gaudí aiat progetadu sa navada<br />
printzipale cun una istrutura lògica<br />
e echilibrada e cun formas a manera<br />
esclusiva geomètricas e a su matessi<br />
tempus naturalìsticas. A custa manera su<br />
progetu de sa navada printzipale, basadu<br />
a pitzu de unu mètodu de progetatzione<br />
definidu pro mèdiu de règulas craras,<br />
diat àere permitidu s’aplicatzione issoro<br />
finas a pustis, pro sa realizatzione<br />
de sa grughera e de s’àbside. In su<br />
1936, a printzìpiu de sa Gherra tzivile<br />
ispagnola, su plàsticu de Gaudí s’est<br />
pèrdidu, finas si nd’at abarradu carchi<br />
cantu. A partire dae sos annos ‘40 sos<br />
architetos chi aiant collaboradu cun<br />
Gaudí (Quintana, Puig Boada, Bonet Garí)<br />
e sos dischentes suos aiant torradu a<br />
fraigare sos plàsticos originales e aiant<br />
realizadu unu modellu nou cumpletu de<br />
sa navada printzipale, aplichende sas<br />
ispiegatziones apostivigadas dae Gaudí<br />
a pitzu de sas geometrias e sas leges<br />
de sa combinatzione e compositzione<br />
sua. Posca, moende dae su 1987 e in<br />
s’interis de s’elaboratzione de su progetu<br />
definitivu cun su cantieri diretu dae<br />
s’architetu Jordi Bonet, istùdios noos a<br />
pitzu de su progetu originàriu ( moende<br />
dae sos cantos cunservados e dae sas<br />
fotografias de su modellu originale) ant<br />
permitidu de cumpletare sas normas<br />
geomètricas e proportzionales detadas<br />
dae Gaudí pro s’acumprida de su progetu.<br />
S’istrutura<br />
S’istrutura chi Gaudí aiat propostu<br />
pro sas navadas si basat subra de<br />
unu sistema de istruturas a forma de<br />
àrbore, s’ùrtima evolutzione de sas<br />
istruturas echilibradas chi sunt sa tzifra<br />
de s’originalidade de sos progetos suos.<br />
Unas cantas colunnas inclinadas chi<br />
s’ispàrghinant cara artàrias diferentes<br />
pro sustènnere su càrrigu de sas<br />
bòvedas, de sas coberturas e de sas<br />
turres cumpartzende a manera parìvile<br />
su pesu in sas fundamentas de s’edifitzu.<br />
S’inclinatzione de sas colunnas permitit<br />
of the crossing and the apse.<br />
In 1936, at the start of the Spanish civil<br />
war, Gaudí’s model was destroyed,<br />
although many fragments survived.<br />
Starting from the 1940s the architects<br />
who had collaborated with Gaudí<br />
(Quintana, Puig Boada, Bonet Garí) and<br />
his pupils remade the original models<br />
and made a new complete model of the<br />
main nave, applying Gaudí’s notes on its<br />
geometry and on the rules of combination<br />
and composition. Subsequently, starting<br />
from 1987 and during preparation of the<br />
final project, under the management<br />
of architect Jordi Bonet, new studies<br />
on the original project (based on the<br />
surviving fragments and photographs of<br />
the original model) made it possible to<br />
complete the geometric and proportion<br />
rules established by Gaudí for the project.<br />
The structure<br />
The structure proposed by Gaudí for the<br />
naves is based on a tree-like structural<br />
elements, the latest evolution of the<br />
balanced structures which are the<br />
hallmark of his original projects. A<br />
series of slanted columns branch at<br />
various heights to support the weight<br />
of the vaults, the ceilings and the<br />
towers, uniformly distributing weight<br />
on the foundations of the building.<br />
Inclination of the columns makes it<br />
possible to efficiently distribute weight,<br />
with diameters appropriate to the<br />
loads to be borne; for this reason, the<br />
surfaces of load-bearing elements are<br />
considerably reduced compared with<br />
Gothic cathedrals. The tree of the central<br />
nave, at a height of 15 m divides into<br />
two branches. At about mid-length, the<br />
posterior one divides into four columns<br />
supporting the vaults and ceilings of
103
104
posteriore si suddivide in quattro colonne<br />
a sostegno delle volte e delle coperture<br />
della navata laterale e dei finestroni<br />
della navata centrale. Il ramo principale<br />
o anteriore, all’altezza di 30 metri si<br />
suddivide in due colonne di sostegno<br />
delle volte e delle coperture della navata<br />
centrale. Allo stesso modo, l’albero<br />
che si trova al centro della crociera,<br />
all’altezza di 25 metri si suddivide in due<br />
rami: quello posteriore formato da due<br />
colonne che sostengono parte di una<br />
delle torri degli evangelisti, e la principale<br />
o anteriore che raggiunti i 45 metri si<br />
ripartisce nelle quattro colonne portanti<br />
delle volte della crociera e della torre<br />
centrale o di Gesù Cristo che raggiunge i<br />
170 metri d’altezza.<br />
Le colonne<br />
Per dare forma agli alberi, Gaudí<br />
crea una colonna nuova nella storia<br />
dell’architettura, la colonna a doppio giro,<br />
che lui trasforma partendo dalla sezione<br />
iniziale in un poligono dotato di così tanti<br />
lati da essere prossimo al cerchio. Dal<br />
punto di vista geometrico, la colonna è<br />
l’intersezione nello spazio di due colonne<br />
tortili o salomoniche con la medesima<br />
base ma che si sviluppano in senso<br />
inverso l’una all’altra.<br />
<strong>La</strong> colonna della navata centrale parte<br />
da un ottagono stellato con i vertici<br />
parabolici che, girando in modo elicoidale<br />
a destra e a sinistra, all’altezza di otto<br />
metri si trasforma in una sezione regolare<br />
da 16 vertici.<br />
de la nau central. <strong>La</strong> branca principal<br />
o anterior, a 30 metres es subdivideix<br />
en dues columnes de suport de les<br />
voltes i cobertes de la nau central.<br />
Semblantment, l’arbre del centre del<br />
creuer, a 25 metres se subdivideix en<br />
dues branques: la posterior formada per<br />
dues columnes que suporten la quarta<br />
part d’una torre dels evangelistes, i la<br />
principal o anterior que se subdivideix<br />
a 45 metres en les quatre columnes de<br />
suport de la quarta part de les voltes del<br />
creuer i de la torre central o de Jesucrist<br />
que atenyerà els 170 metres d’altura.<br />
Les columnes<br />
Per donar forma als arbres, Gaudí crea<br />
una columna nova en la història de<br />
l’arquitectura: la columna de doble gir,<br />
que es transforma des de la secció inicial<br />
a un polígon de molts costats i, per<br />
tant, proper al cercle. Geomètricament<br />
la columna és la intersecció a l’espai<br />
de dues columnes helicoïdals o<br />
salomòniques amb la mateixa base però<br />
de girs inversos. <strong>La</strong> columna de la nau<br />
central parteix d’un octàgon estrellat<br />
amb els vèrtexs parabòlics que, en girar<br />
helicoïdalment a la dreta i a l’esquerra, a<br />
vuit metres s’ha convertit en una secció<br />
regular de 16 vèrtexs. Quatre metres més<br />
amunt, serà de 32 vèrtexs, i als catorze<br />
metres, de 64. Amb un nombre infinit de<br />
de partzire su pesu de subra otenende<br />
diàmetros cunforma a sos càrrigos de<br />
sustènnere; pro custu, sas superfitzes<br />
de sos elementos portantes sunt prus<br />
minores de cussas de sas istruturas de<br />
sas seas gòticas. S’àrbore de sa navada<br />
tzentrale, a 15 metros si partzit in duos<br />
rampos. Belle a metade, cussu de segus<br />
si partzit in bator colunnas a sustennu de<br />
sas bòvedas e de sas coberturas de sa<br />
navada de costàgios e de sas ventanas de<br />
sa navada tzentrale. Su rampu printzipale<br />
o de a in antis, a s’artària de 30 metros si<br />
partzit in duas colunnas de sustennu de<br />
sas bòvedas e de sas coberturas de sa<br />
navada tzentrale. A sa matessi manera,<br />
s’àrbore chi s’agatat in su tzentru de<br />
sa grughera, a s’artària de 25 metros<br />
si partzit in duos rampos: cussu de<br />
segus formadu dae duas colunnas chi<br />
sustenent parte de una de sas turres de<br />
sos evangelistas, e sa printzipale o de a<br />
in antis chi lòmpida a sos 45 metros si<br />
partzit in sas bator colunnas portantes de<br />
sas bòvedas de sa grughera e de sa turre<br />
tzentrale o de Gesus Cristos chi lompet a<br />
170 metros de artària.<br />
Sas colunnas<br />
Pro dare forma a sos àrbores, Gaudí<br />
creat una colunna noa in s’istòria de<br />
s’architetura, sa colunna a giru dòpiu, chi<br />
isse mudat moende dae sa setzione de<br />
cumentzu in unu polìgonu chi tenet gasi<br />
meda latos chi paret unu chircu. Dae su<br />
puntu de bista geomètricu, sa colunna<br />
est s’intersetzione in s’ispàtziu de duas<br />
colunnas tòrtiles o salomònicas cun sa<br />
matessi base ma chi s’isvilupant una a<br />
s’imbesse de s’àtera. Sa colunna de sa<br />
navada tzentrale partit dae unu otàgonu<br />
isteddadu cun vèrtitzes parabòlicos chi,<br />
the side nave and the large windows of<br />
the central nave. The main or anterior<br />
branch, divides at a height of 30 m into<br />
two columns supporting the vaults and<br />
the ceilings of the central nave. Similarly,<br />
the tree located at the centre of the<br />
crossing divides into two branches at a<br />
height of 25 m: the back one consisting<br />
of two columns supporting part of one<br />
of the towers of the Evangelists, and<br />
the main or anterior one which, after<br />
reaching a height of 45 m divides into<br />
four columns supporting the cross vaults<br />
of the crossing and of the central tower<br />
(Tower of Jesus Christ) which reaches a<br />
height of 170 m.<br />
The columns<br />
To shape the trees, Gaudí created an<br />
entirely novel type of column, the doubletwisted<br />
column, which he obtained using<br />
the section of a polygon having so many<br />
sides as to be similar to a circle. From a<br />
geometrical viewpoint, this column is the<br />
intersection in space of two barley-sugar<br />
or Solomonic columns sharing the same<br />
base but developing in two opposite<br />
directions. The column in the central<br />
nave starts from a star-shaped octagon<br />
with parabolic vertices which by twisting<br />
helicoidally respectively to the right and<br />
the left, at the height of 8 m becomes<br />
a regular section with 16 vertices. Four<br />
metres higher, it will have 32 vertices,<br />
and after a further fourteen metres, 64<br />
vertices. With an endless number of<br />
turns, the circle shape would be reached.<br />
105
106<br />
Quattro metri più in alto, essa conterà<br />
32 vertici, e dopo i successivi quattordici<br />
metri, 64. Con un numero infinito di giri<br />
si arriverebbe al cerchio. Questa colonna<br />
ha un diametro interno – costante su<br />
tutta l’altezza – di 140 cm con un’altezza<br />
di 14 metri, vale a dire con un rapporto<br />
di altezza/diametro pari a 1:10. Tutte<br />
le colonne delle’arborescenza seguono<br />
lo stesso principio di generazione:<br />
partendo da basi differenti (poligoni<br />
regolari, stellati regolari, combinazioni<br />
di poligoni) terminano sempre con un<br />
poligono regolare da tutti i lati, prossimo<br />
al cerchio. Le colonne dell’arborescenza<br />
creata con questo sistema si intersecano<br />
in modo continuo, come se fossero<br />
strutture naturali, come nell’unione fra le<br />
mano e le dita.<br />
girs s’arribaria al cercle. Aquesta columna<br />
té un diàmetre interior –constant en tota<br />
la seva altura- de 140 cm i una altura de<br />
14 metres, és a dir, una esveltesa d’1:10.<br />
Totes les columnes de les ramificacions<br />
es creen amb la mateixa generació:<br />
parteixen de bases diferents<br />
(polígons regulars, estrellats regulars,<br />
combinacions de polígons) i s’acaben<br />
sempre en un polígon regular de<br />
molts costats, proper al cercle. Les<br />
columnes de les ramificacions creades<br />
amb aquest sistema s’enllacen d’una<br />
manera contínua, talment com si fossin<br />
estructures naturals, com en la unió entre<br />
la mà i els dits.<br />
girende a manera elicoidale a dereta<br />
e a manca,a s’artària de oto metros si<br />
mudat in una setzione regulare de 16<br />
vèrtitzes. Bator metros prus in artu,<br />
custa at a tènnere 23 vèrtitzes, e posca<br />
sos imbenientes batordighi metros, 64.<br />
Cun unu nùmeru infinidu de giros si diat<br />
a arribare a su chircu. Custa colunna<br />
tenet unu diàmetru internu – costante in<br />
s’artària sua- de 140 cm cun un’artària de<br />
14 metros, est a nàrrere cun unu raportu<br />
de artària/diàmetru che pare a 1:10.<br />
Totu sas colunnas de custa arborada<br />
sighint su matessi printzìpiu de<br />
generatzione: moende dae bases<br />
diferentes (polìgonos regulares,<br />
isteddados regulares, cumbinatziones<br />
de polìgonos) acabant semper cun unu<br />
polìgonu regulare dae totu sos latos,<br />
acanta meda a su chircu. Sas colunnas<br />
de s’arborada creada cun custu sistema<br />
s’intretzint a manera contìnua, comente<br />
chi esserent istruturas naturales,<br />
comente in s’unione intre de manos e<br />
pòddighes.<br />
The column has an internal diameter –<br />
constant along its whole length – of 140<br />
cm and a height of 14 m, i.e. a height/<br />
diameter ration of 1:10.<br />
All the columns in the tree structure<br />
follow the same generation principle:<br />
starting from different bases (regular<br />
polygons, star-shaped polygons,<br />
combinations of polygons) always end<br />
with a regular polygon approximating<br />
a circle. The columns in the tree<br />
structure so created intersect each other<br />
continuously, as if they were natural<br />
structures, as in the union between the<br />
hand and the fingers.
107
108
I finestroni e le volte<br />
Grazie alla struttura arborescente<br />
strutturale, le facciate delle navate<br />
restano libere dalle funzioni strutturali e<br />
negli spazi disponibili si aprono un gran<br />
numero di finestre. Sui soffitti, fra le<br />
colonne portanti Gaudí inserisce molti<br />
lucernari che alleggeriscono il peso delle<br />
volte e permettono l’ingresso della luce<br />
zenitale. In tal modo, egli intendeva<br />
ottenere quello che egli stesso definiva<br />
“il Tempio della luce armoniosa”, della<br />
luce mediterranea che tanto apprezzava.<br />
Gaudí riteneva che la forma geometrica<br />
più idonea per far penetrare la luce<br />
nell’edificio fosse l’iperboloide a una<br />
falda, una superficie rigata generata<br />
da un’iperbole che si sviluppa attorno<br />
ad un asse verticale o per linee rette<br />
inclinate che si sviluppano attorno ad<br />
un cerchio o un’ellisse in senso orario e<br />
antiorario. Gaudí realizzo gli iperboloidi<br />
seguendo forme stellate definite da tali<br />
linee inclinate e trasformò i finestroni e<br />
le volte in un intreccio di d’iperboloidi<br />
stellati uniti ai soli vertici. Per unire gli<br />
iperboloidi, egli situò fra gli stellati o<br />
piani triangolari, o un’altra superficie<br />
rigata di secondo grado, l’iperboloide.<br />
Con la combinazione di queste due forme<br />
e seguendo diverse soluzioni formali,<br />
egli potè conseguire i collegamenti<br />
fra le finestre, i lucernari e i capitelli<br />
delle volte, che sono iperboloidi stellati<br />
massicci situati all’apice dell’emicerchio<br />
finale delle colonne.<br />
Le volte della navata laterale sono state<br />
costruite in cemento armato gettato in<br />
situ, mentre gran parte delle restanti<br />
Els finestrals i les voltes<br />
Gràcies a l’estructura d’arbres<br />
estructurals, les façanes de les naus<br />
resten alliberades de funció resistent i<br />
estan formades per una gran quantitat<br />
de finestres. Als sostres, Gaudí crea<br />
entre les columnes de suport una gran<br />
quantitat de lluernes que alleugereixen<br />
el pes de les voltes i permeten l’entrada<br />
de llum zenital. Així volia aconseguir el<br />
que ell anomenava “el Temple de la llum<br />
harmoniosa”, de la llum mediterrània que<br />
ell tant valorava.<br />
Gaudí considerà que la forma geomètrica<br />
adient per a les entrades de llum era<br />
l’hiperboloide d’un full, una superfície<br />
reglada generada per una hipèrbole que<br />
gira al voltant d’un eix vertical o per línies<br />
rectes inclinades que giren al voltant d’un<br />
cercle o una el·lipse en sentit horari i<br />
antihorari. Gaudí retalla els hiperboloides<br />
segons formes estrellades definides per<br />
aquestes línies inclinades i converteix<br />
els finestrals i les voltes en un entramat<br />
d’hiperboloides estrellats units pels seus<br />
vèrtexs. Per enllaçar els hiperboloides,<br />
situa entre els estrellats o bé plans<br />
triangulars o bé una altra superfície<br />
reglada de segon grau, el paraboloide.<br />
Amb aquestes dues formes combinades<br />
segons diferents solucions formals<br />
resol les unions entre les finestres, les<br />
lluernes i els capitells de les voltes, que<br />
són hiperboloides estrellats massissos<br />
situats al damunt del quasi-cercle final de<br />
les columnes.<br />
Les voltes de la nau lateral han estat<br />
construïdes amb formigó in-situ i la gran<br />
part de la resta amb voltes de maó de<br />
pla o volta a la catalana, amb filades de<br />
Sas ventanas e sas bòvedas<br />
Pro more de una istrutura arborada<br />
istruturale, sas acaradas de sas navadas<br />
aturant lìeras dae sas funtziones<br />
istruturales e in sos ispàtzios a<br />
disponimentu s’aberint unu nùmeru<br />
mannu de ventanas. In sas bòvedas, intre<br />
de sas colunnas portantes Gaudí insertat<br />
medas puntos de lughe chi illèbiant su<br />
pesu de sas bòvedas e permitint s’intrada<br />
de sa lughe zenitale.<br />
De custa manera, isse cheriat otènnere<br />
cussu chi isse etotu definiat “su Tèmpiu<br />
de sa lughe armoniosa”, de sa lughe<br />
mediterrànea chi l’agradaiat meda.<br />
Gaudí pensaiat chi sa forma geomètrica<br />
prus adata pro fàghere arribare sa lughe<br />
in s’edifìtzu esseret s’iperbolòide e una<br />
falda, una superfitze rigada ingendrada<br />
dae un’ipèrbole chi s’isvilupat a fùrriu<br />
de un’asse verticale o peri lineas retas<br />
inclinadas chi s’isvilupant a fùrriu de<br />
unu chircu o una ellisse in sensu oràriu<br />
e antioràriu. Gaudí aiat acumpridu sos<br />
iperbòlides sighende formas isteddadas<br />
definidas dae cussas lìneas inclinadas<br />
e aiat mudadu sas ventanas e sas<br />
bòvedas in unu intritzu de iperbòlides<br />
isteddados aunidos a sos vèrtitzes. Pro<br />
aunire sos iperbòlides, isse aiat postu<br />
intre de sos isteddados e sos pianos<br />
triangulares, o un’àtera superfitze rigada<br />
de segundu gradu, s’iperbolòide. Cun sa<br />
cumbinatzione de custas duas formas e<br />
sighende solutziones formales diferentes,<br />
isse aiat pòdidu cunsighire sos<br />
cullegamentos intre de sas ventanas, sos<br />
puntos de lughe e sos capitellos de sas<br />
bòvedas, chi sunt iperbòlides isteddados<br />
grussos postos in s’àpitze de s’emichircu<br />
de acabu de sas colunnas.<br />
The windows and the vaults<br />
Thanks to the load-bearing tree-like<br />
columns, the fronts of the naves are<br />
relieved from structural functions and<br />
many windows open in the available<br />
spaces. On the ceilings, between the<br />
load-bearing columns, Gaudí inserted<br />
many lantern windows which lighten the<br />
weight of the vaults and let zenith light<br />
in. He did this to obtain, in his words,<br />
“the Temple of harmonious light”, the<br />
Mediterranean light he so loved.<br />
Gaudí felt that the geometric form most<br />
suited to let light into the building was<br />
the hyperboloid of one sheet, a ruled<br />
structure generated by a hyperbole<br />
developing around a vertical axis or<br />
by means of slanted straight lines<br />
developing clockwise or anticlockwise<br />
around a circle or an ellipse. Gaudí<br />
created the hyperboloids following<br />
star-shaped forms defined by these<br />
slanted lines and turned the windows<br />
and the vaults into intertwined starshaped<br />
hyperboloids united only at<br />
the vertices. To join the hyperboloids,<br />
he placed between the star-shaped or<br />
triangular planes another ruled surface,<br />
the hyperboloid. By combining these<br />
two shapes and adopting various formal<br />
solutions, he was able to establish links<br />
between the windows, the lantern<br />
windows and the capitals of the<br />
vaults which are massive star-shaped<br />
hyperboloids placed at the apex of the<br />
final half-circle of the columns.<br />
The vaults of the side nave are of<br />
reinforced concrete cast on site, whereas<br />
most of the other vaults are in brickwork,<br />
according to the “Catalan method”, with<br />
rows of bricks following the straight lines<br />
109
110<br />
volte è stata realizzata con mattoni<br />
ricorrendo alla cosiddetta “volta alla<br />
catalana”, con serie di laterizi che<br />
seguono le linee rette degli iperboloidi<br />
tangenti al cerchio, riempiendo gli spazi<br />
nel mezzo con triangoli verdi e dorati che<br />
rappresentano le foglie di palma con cui<br />
Gaudí intendeva decorare le volte. Le<br />
forme geometriche rigate triadiche per<br />
Gaudí guidano e agevolano i processi di<br />
produzione e costruzione.<br />
Ogni tipo di volta avrà delle<br />
caratteristiche proprie sulla base della<br />
forma e dei limiti dello spazio e della<br />
situazione, oltre che del numero di<br />
colonne. Sulle volte della crociera, si<br />
staglia un grande iperboloide con raggi<br />
radiali dorati, che sarà parte della futura<br />
rappresentazione della Gerusalemme<br />
celestiale, circondata da due cerchi<br />
composti da dodici iperboloidi ciascuno.<br />
Nel grande iperboloide dell’abside<br />
che consente di far arrivare la luce<br />
al presbiterio, i triangoli hanno toni<br />
azzurrognoli, con al centro le file di<br />
laterizi provenienti da due diverse<br />
direzioni che si incrociano per conseguire<br />
la rappresentazione del Dio creatore,<br />
formando un triangolo composto da rombi<br />
dorati e da un cerchio.<br />
Le navate della <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />
rappresentano un contributo<br />
straordinario all’architettura dei secoli XX<br />
e XXI e la proposta gaudiniana consente<br />
di realizzare uno spazio di culto del nostro<br />
tempo, in cui la fanno da protagonisti<br />
la luce e le forme arborescenti – sintesi<br />
della natura, della struttura e della<br />
geometria – per creare un’atmosfera<br />
di quiete, snellezza, elevazione in cui<br />
l’uomo e la donna si trovano vicino a Dio<br />
e si predispongono alla preghiera e alla<br />
celebrazione eucaristica.<br />
rajola que ressegueixen les línies rectes<br />
dels hiperboloides, tangents al cercle,<br />
omplerts els espais entre les filades<br />
per triangles de colors verds i daurats<br />
que representen les fulles de palmera<br />
que Gaudí volia a les voltes. Les formes<br />
geomètriques reglades triades per<br />
Gaudí guien i faciliten els processos de<br />
producció i construcció.<br />
Cada tipus de volta tindrà les seves<br />
característiques pròpies segons la<br />
forma i límits de l’espai i la situació<br />
i nombre de columnes. Presideix les<br />
voltes del creuer un gran hiperboloide<br />
amb rajos radials daurats, que formarà<br />
part de la futura representació de la<br />
Jerusalem celestial, envoltat per dos<br />
cercles de dotze hiperboloides cada un.<br />
En el gran hiperboloide de l’absis, que<br />
il·lumina el presbiteri, els triangles són<br />
de tons blavosos, i al centre les filades<br />
de rajola dels dos sentits s’entrecreuen<br />
per formalitzar la representació de Déu<br />
creador, un triangle format de rombs<br />
daurats i un cercle.<br />
Les naus de la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> són una<br />
extraordinària aportació a l’arquitectura<br />
del segle XX i XXI i la proposta<br />
gaudiniana per a un espai de culte del<br />
nostre temps, on són protagonistes la<br />
llum i les formes arbòries –síntesi de<br />
natura, estructura i geometria-, per crear<br />
una atmosfera de quietud, esveltesa,<br />
elevació, on l’home i la dona es trobin a<br />
prop de Déu i predisposats a la pregària i<br />
a la celebració eucarística.<br />
Sas bòvedas de sa navada de costàgios<br />
sunt istadas fraigadas in tzimentu armadu<br />
ghetadu in su giassu, mentras bona parte<br />
de sas bòvedas abarradas est istada<br />
acumprida cun matones impitende sa<br />
chi tzèrriant “bòveda catalana”, cun una<br />
filera de laterìtzios chi sighint sas lìneas<br />
retas de sos iperbolòides tangentes<br />
a su chircu, prenende sos ispàtzios in<br />
mesu cun triàngulos birdes e dorados chi<br />
rapresentant sas fògias de parma cun<br />
sas cales Gaudí cheriat a ondrare sas<br />
bòvedas. Sas formas geomètricas rigadas<br />
triàdicas pro Gaudí ghiant e agiudant sos<br />
protzessos de produtzione e fràigu.<br />
Onni tipu de bòveda at a tènnere<br />
caraterìsticas suas subra sa base de<br />
sa forma e de sos lìmites de s’ispàtziu<br />
e de sa situatzione, in prus chi de su<br />
nùmeru de colunnas. In sas bòvedas de<br />
sa grugheras, si pesat unu iperbolòide<br />
mannu cun rajos radiales dorados, chi at<br />
a èssere parte de sa rapresentatzione<br />
benidora de sa Gerusalemme tzelestiale,<br />
afurriada dae duos chircos cumpostos<br />
dae dòighi iperbolòides cada unu. In<br />
s’iperbolòide mannu de s’àbside chi<br />
cunsentit de fàghere arribare sa lughe<br />
a su presbitèriu, sos triàngulos tenent<br />
tonos fache a s’asulu, cun in su tzentru<br />
sas filas de lateritzos chi arribant dae<br />
duas alas diferentes chi s’atopant pro<br />
cunsighire sa rapresentatzione de<br />
Deus creadore, formende unu triàngulu<br />
cumpostu dae rombos dorados e dae<br />
unu chircu. Sas navadas de sa <strong>Sagrada</strong><br />
<strong>Família</strong> rapresentant unu contributu<br />
ispantosu pro s’architetura de sos sèculos<br />
XX e XXI e sa proposta gaudiniana<br />
cunsentit de acumprire un’ispàtziu de<br />
cultu de su tempus nostru, in ue sunt<br />
protagonistas sa lughe e sas formas<br />
arboradas – sìntesi de sa natura, de<br />
s’istrutura e de sa geometria – pro<br />
creare un’atmosfera de pasu, lebiesa,<br />
ampulada in ue s’òmine e sa fèmina<br />
s’agatant acanta a Deus e s’ammàniant<br />
a sa pregadoria e a sa tzelebratzione<br />
eucarìstica.<br />
of the hyperboloids tangent to the circle,<br />
filling the in-between spaces with green<br />
and golden triangles representing the<br />
palm fronds with which Gaudí wanted<br />
to decorate the vaults. Gaudí felt that<br />
ruled three-sided geometrical shapes<br />
guided and facilitated production and<br />
construction processes.<br />
Each type of vault has different<br />
characteristics according to the form and<br />
limits of space and the situation, and to<br />
the number of columns. The vaults of the<br />
crossing have a great hyperboloid with<br />
golden rays, which will be part of the<br />
future representation of the heavenly<br />
Jerusalem, surrounded by two circles<br />
consisting of twelve hyperboloids each.<br />
In the great hyperboloid of the apse,<br />
which lets light into the presbytery, the<br />
triangles have bluish hues, and the rows<br />
of bricks coming from different directions<br />
meet at the centres to represent God<br />
the creator, forming a triangle formed by<br />
golden rhombi and by a circle.<br />
The naves of the <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong> are<br />
a extraordinary contribution to 10th<br />
and 21st century architecture. Gaudí’s<br />
proposal made it possible to create a<br />
place of worship belonging to our time,<br />
whose main elements are light and tree<br />
forms - creating an atmosphere of peace,<br />
lightness and spirituality, conducive to<br />
religious experience and a feeling of<br />
communion with God.
111
112<br />
<strong>La</strong>voro di progetto e ricerca<br />
del Prof. Arch. Mark Burry<br />
e dell’Arch. Jordi Coll Grifoll<br />
Responsabile dell’Equipe di progettazione<br />
dell’Opera del Tempio<br />
della <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>
<strong>La</strong>voro di progetto e ricerca<br />
del Prof. Arch. Mark Burry<br />
e dell’Arch. Jordi Coll Grifoll<br />
Responsabile dell’Equipe di progettazione<br />
dell’Opera del Tempio<br />
della <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />
113
114<br />
<strong>La</strong>voro di progetto e ricerca<br />
del Prof. Arch. Mark Burry<br />
e dell’Arch. Jordi Coll Grifoll<br />
Responsabile dell’Equipe di progettazione<br />
dell’Opera del Tempio<br />
della <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>
<strong>La</strong>voro di progetto e ricerca<br />
del Prof. Arch. Mark Burry<br />
e dell’Arch. Jordi Coll Grifoll<br />
Responsabile dell’Equipe di progettazione<br />
dell’Opera del Tempio<br />
della <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />
115
116<br />
<strong>La</strong> <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />
Interni e arredi<br />
Il presbiterio
Le navate<br />
117
118<br />
L’altare
Il baldacchino<br />
119
120<br />
L’ambone<br />
Il leggio
<strong>La</strong> sede ~ L’organo<br />
121
122
Le vetrate<br />
Joan VILA GRAU<br />
Artista<br />
123
124<br />
<strong>La</strong> vetrata della Luce<br />
Questa vetrata è composta da un’ellisse<br />
centrale e da quattro “oculi”, sui quali si<br />
può leggere l’iscrizione “Io sono la luce”,<br />
inserita nei due oculi inferiori.<br />
L’orientamento della vetrata verso sud è<br />
stato decisivo al momento della scelta dei<br />
colori (giallo, con sfumature rossastre e<br />
brune), tonalità che diventano sempre più<br />
chiare man mano che l’occhio si sposta<br />
verso l’alto; in tal modo di compone una<br />
vetrata che, con l’intensificarsi della luce<br />
del mezzogiorno, mette in risalto i colori<br />
caldi. Questi colori, specialmente i gialli,<br />
corrispondono all’idea della luce così<br />
come la concepiva Gaudí.<br />
El vitrall de la Llum<br />
Conjunt integrat per una el·lipsi central<br />
i quatre òculs on es pot llegir la llegenda<br />
“Jo sóc la llum”, inserida en els dos òculs<br />
inferiors. L’orientació d’aquest vitrall cap<br />
al migdia va ser determinant a l’hora<br />
d’optar pels colors grocs, vermellosos,<br />
terrosos, que, en un ritme ascendent, de<br />
fosc a clar, componen aquest finestral,<br />
en què la llum d’aquest moment del dia<br />
realça els colors càlids. Aquests colors,<br />
especialment els grocs, responen, tal com<br />
explicava Gaudí, a la idea de la llum.<br />
Sa bidrera de sa Lughe<br />
Est fatu dae un’ellisse tzentrale e bator<br />
òculos dae ue si podet lèghere sa<br />
paristòria “Deo so sa lughe”, insertada in<br />
sas duas aberturas tundas de bassu.<br />
S’orientamentu de custa bidreria cara a<br />
mesudie est istada determinante cando<br />
si deviant seberare sos colores grogos,<br />
rujastros, mùrinos, chi, in su ritmu fache<br />
a susu dae iscuru a craru, cumponent<br />
custu ventanale, dae ue sa lughe de custu<br />
momentu de sa die pesat a sos colores<br />
caentes. Custos colores, mescamente<br />
sos grogos, respondent, gasi comente<br />
ispiegaiat Gaudí, a s’idea de lughe.<br />
The window of Light<br />
This is composed of a central oval<br />
window and four circular windows. The<br />
two lower circular windows bear the<br />
inscription “I am the light”. The southfacing<br />
orientation of the large window<br />
was decisive in the choice of the yellow,<br />
reddish and brownish grey colours, the<br />
tones of which become progressively<br />
lighter as the eye moves upwards, and<br />
the midday light enhances their warmth.<br />
As Gaudí explained, these colours,<br />
especially the yellows, seek to convey the<br />
idea of light.
125
126
<strong>La</strong> vetrata<br />
dell’Acqua<br />
<strong>La</strong> vetrata dell’Acqua è un’autentica<br />
sinfonia di colori e sfumature azzurre che<br />
rappresentano un’allegoria dell’acqua.<br />
Le parole iscritte nella grande vetrata<br />
stessa: “Io sono fonte di acqua viva”,<br />
rafforzano il significato di questa<br />
vetrata e ci permettono di comprendere<br />
la diversità di sfumature verdi, gialle,<br />
rossiccie e marroni della parte inferiore<br />
come l’interpretazione, da parte di Vila-<br />
Grau, del potere dell’acqua di conferire la<br />
vita all’ambiente che la circonda.<br />
El vitrall<br />
de l’Aigua<br />
El vitrall de l’Aigua és una autèntica<br />
simfonia de colors i tons blaus que són<br />
una al·legoria de l’aigua.<br />
Els mots dibuixats al finestral mateix,<br />
“Jo sóc la font d’aigua viva”, reforcen<br />
el significat d’aquest vitrall i ens<br />
permeten entendre la diversitat de tons<br />
verds, grocs, vermellosos i marronosos<br />
de la part baixa del finestral com la<br />
interpretació, per part de Vila-Grau,<br />
del poder de l’aigua per conferir vida<br />
al seu entorn.<br />
Sa bidrera<br />
de Abba<br />
Sa bidrera de s’abba est una sinfonia<br />
mera e sìnchera de colores e de tonos<br />
asulos chi sunt una allegoria de s’abba.<br />
Sas paràulas disinnadas in su matessi<br />
ventanale, “Deo so sa mitza de abba<br />
bia”, afòrtiant su significu de custa<br />
bidrera, e nos permitit de cumprèndere<br />
sa diversidade de tonos birdes,<br />
grogos, rujastros e marrones de sa<br />
parte bassa de su ventanale comente<br />
s’interpretatzione, dae banda de Vila.<br />
Grau, de su podere de s’abba de dare vida<br />
a indùrriu suo.<br />
The window<br />
of Water<br />
The window of Water is a veritable<br />
symphony of colours and shades of blue<br />
which are an allegory of water. The<br />
words inscribed on the large window<br />
itself, “I am the source of living water”,<br />
reinforce the meaning of this window,<br />
leading us to understand the diversity of<br />
green, yellow, reddish and brown tones<br />
in the lower part of the window as the<br />
interpretation, by Vila-Grau, of the power<br />
of water to give life to all around it.<br />
127
128<br />
<strong>La</strong> vetrata<br />
della Resurrezione<br />
Vila-Grau ha ideato questa vetrata<br />
come un’esplosione di luce, che<br />
esprime il trionfo del Cristo sulla morte.<br />
Seguendo tale criterio, le vetrate della<br />
parte inferiore del finestrone ovale<br />
evidenziano un cromatismo denso, quasi<br />
opaco, che suggerisce l’idea di morte e<br />
seppellimento, trasmettendo al contempo<br />
il senso di seme sotterrato/vita, evocato<br />
anche da alcuni toni del verde.<br />
Alcune vetrate bianche fungono da<br />
cesura, consentendoci di “respirare”<br />
mentre guidano l’occhio fino alla<br />
grande esplosione di luce, simbolo della<br />
Resurrezione.<br />
El vitrall<br />
de la Resurrecció<br />
Vila-Grau concep aquest vitrall com un<br />
esclat de llum, com una expressió del<br />
triomf de Crist sobre la mort. Seguint<br />
aquest criteri, els vitralls de la part<br />
inferior del gran finestral mostren<br />
un cromatisme dens, gairebé opac, que<br />
suggereix la idea de mort-enterrament,<br />
alhora que procuren transmetre el sentit<br />
de llavor enterrada-vida, suggerit també<br />
per alguns tons verdosos.<br />
Alguns vidres blancs actuen com una<br />
escletxa que ens permet “respirar” i guia<br />
la nostra vista fins al gran esclat de llum,<br />
símbol de la Resurrecció.<br />
Sa bidrera<br />
de sa Resurretzione<br />
Vila-Grau pensat custa bidrera comente<br />
a unu iscòpiu de lughe, comente a una<br />
espressada de su triunfu de Cristos<br />
subra de sa morte. Sighende custu<br />
critèriu, sas bidreras de sa parte inferiore<br />
de su ventanale mannu mostrant unu<br />
cromatismu carcu, belle iscuru, chi inditat<br />
s’idea de morte-interru, a su matessi<br />
tempus chi trasmitint su sentidu de<br />
sèmene interrada-vida, inditadu fintzas<br />
dae unos cantos tonos birdàntzos. Unos<br />
cantos bìdros biancos faghent che una<br />
cannidura chi nos permitit de “alenare”<br />
e ghiat sa mirada nostra cara a su<br />
iscòpiu mannu de lughe, sìmbulu de sa<br />
Resurretzione.<br />
The Resurrection<br />
window<br />
Vila-Grau conceived this stained<br />
glass window as an explosion of light,<br />
expressing the triumph of Christ over<br />
death. In accordance with this criterion,<br />
the windows in the lower part of the<br />
large oval window are densely chromatic,<br />
to the point of being almost opaque,<br />
which suggests the idea of death and<br />
burial; at the same time, they seek to<br />
convey the sense of a buried seed/life,<br />
also evoked by some greenish tones.<br />
Some white panes act as a breach,<br />
allowing us to “breathe” as they guide<br />
the eye towards the great explosion of<br />
light, a symbol of the Resurrection.
129
130
Le finestrone<br />
dell’abside<br />
<strong>La</strong> colorazione delle finestrone delle<br />
cappelle nell’abside presenta gamme<br />
cromatiche basate sull’orientamento<br />
dell’edificio, con una preponderanza di<br />
toni caldi e luminosi (per compensare le<br />
zone carenti di luce) nelle vetrate che<br />
danno a ponente, mentre nelle vetrate<br />
orientate a nordest predominano i toni<br />
freddi verdi e azzurri.<br />
Per quanto le tre vetrate centrali<br />
seguano le caratteristiche delle vetrate<br />
dell’abside, esse accentuano i colori<br />
caldi per creare un ambiente a sé stante,<br />
intimo e appropriato per il culto che<br />
si celebra quotidianamente in questo<br />
spazio.<br />
Els finestrals<br />
de l’absis<br />
<strong>La</strong> coloració dels finestrals de les<br />
capelles de l’absis presenta unes<br />
gammes cromàtiques dictades per la<br />
seva orientació, amb preponderància de<br />
tons càlids i lluminosos (per compensar<br />
zones mancades de llum) en els vitralls<br />
que donen a ponent, i predomini de tons<br />
freds verds i blaus en els orientats al<br />
nord-est.<br />
Els tres finestrals centrals, tot i seguir<br />
la tònica general dels vitralls de l’absis,<br />
accentuen els colors càlids per crear<br />
un àmbit arrecerat, íntim, apropiat per<br />
al culte que diàriament se celebrarà en<br />
aquest espai.<br />
Sos ventanales<br />
de s’ábside<br />
Sa coloratzione de sos ventanales de sas<br />
capellas de s’àbside bogat a campu unas<br />
cantas gammas cromàticas inditadas<br />
dae s’orientamentu, cun presèntzia<br />
forte de tonos caentes e lugorosos (pro<br />
cumpensare sos giassos cun prus pagu<br />
lughe) in sas bidreras fache a ponente,<br />
e primatzia de sos tonos fridos birdes e<br />
asulos in cussas orientadas a nord-est.<br />
Sos tres ventanales tzentrales, si bident<br />
sighende sa tònica generale de sas<br />
bidreras de s’àbside, afòrtiant sos colores<br />
caentes pro creare unu àmbitu amparadu,<br />
ìntimu, adatu a su cultu chi die cun die<br />
s’at a tzelebrare in custu ispàtziu.<br />
The large windows<br />
in the apse<br />
The large windows of the chapels in the<br />
apse have chromatic ranges to suit their<br />
orientation, with a preponderance of<br />
warm and bright tones in the windows<br />
facing west (to compensate for the<br />
lack of light in some areas), and a<br />
predominance of<br />
cold green and blue tones in the windows<br />
facing north-east. Although the three<br />
central windows blend in with the<br />
characteristics of the stained glass<br />
windows in the apse, warm colours are<br />
brought to the forein these in order to<br />
create a sheltered, intimate environment,<br />
suitable for the daily worshipthat will<br />
take place in this area.<br />
131
132<br />
<strong>La</strong> vetrata<br />
della Povertà<br />
Vila-Grau ha ideato la vetrata della<br />
Povertà pensando alla figura di San<br />
Francesco d’Assisi, la cui vita è stata una<br />
testimonianza di costante dedizione ai più<br />
poveri e bisognosi. L’artista applica una<br />
base calda, colori gialli e aranciati per<br />
evocare una certa tenerezza e assicurare<br />
al contempo armonia cromatica con la<br />
vetrata della Natività.<br />
Man mano che lo sguardo percorre le<br />
vetrate spostandosi verso l’alto, i colori<br />
verdi e una serie di toni azzurri intensi<br />
si mescolano con sempre maggiore<br />
intensità per unirsi cromaticamente alle<br />
vetrate della navata che Vila-Grau sta già<br />
preparando per conferire un equilibrio a<br />
tutto l’insieme.<br />
El vitrall<br />
de la Pobresa<br />
Vila-Grau ha concebut el finestral de<br />
la Pobresa pensant en la figura de sant<br />
Francesc d’Assís, la vida del qual fou un<br />
bon testimoni d’ajut constant als més<br />
pobres i desvalguts. L’artista hi aplica una<br />
base càlida, de colors grocs i ataronjats,<br />
per evocar una certa tendresa i alhora per<br />
tal d’acostar-los cromàticament als del<br />
finestral del Naixement.<br />
A mesura que els vitralls s’enlairen, els<br />
colors verds i una sèrie de tons blaus<br />
intensos s’enfilen cap amunt i enllacen<br />
cromàticament amb els vitralls de la nau<br />
que Vila-Grau ja està dibuixant, per tal<br />
que hi hagi un equilibri amb tot el conjunt.<br />
Sa bidrera<br />
de sa Poberesa<br />
Vila-Grau at pensadu custu ventanale<br />
de sa Poberesa castiende a sa figura de<br />
Frantziscu de Assisi, sa vida de su cale<br />
fiat istada una testimonia bona de agiudu<br />
fitianu a sos prus pòberos e disvàlidos.<br />
S’artista àplicat sa base caente, de<br />
colores grogos e aràngiu, pro evocare una<br />
casta de ternura e de s’àteru ghetu pro<br />
los acostiare a manera cromàtica a sos<br />
de su ventanale de su Naschimentu.<br />
Manu manu chi sas bidreras àrtziant,<br />
sos colores birdes e una creze de tonos<br />
asulos cotos s’arreppeddant cara a s’artu<br />
e s’acàpiant a manera cromàtica cun sas<br />
bidreras de sa navada chi Vila-Grau est<br />
giai disinnende, a tales chi bi siat unu<br />
echilìbriu cun totu su cungiuntu.<br />
The window<br />
of Poverty<br />
In the design of the window of Poverty,<br />
Vila-Grau evokes the figure of Saint<br />
Francis of Assisi, who devoted his life to<br />
helping the poor and destitute.<br />
The artist applies a warm base of yellow<br />
and orangey colours to create an air of<br />
tenderness and to ensure chromatic<br />
harmony with<br />
the Nativity window.<br />
As the windows go up, the green colours<br />
and a series of intense blue tones climb<br />
ever higher to blend chromatically with<br />
the windows of the nave that Vila-Grau<br />
is already preparing, so that a balance is<br />
brought to the whole.
133
134
<strong>La</strong> vetrata<br />
della Natività<br />
è stato necessario osservare con<br />
attenzione l’incidenza della luce nei<br />
vari momenti della giornata per poter<br />
risolvere il problema rappresentato dalla<br />
grande ombra proiettata al centro del<br />
rosone dal grande cipresso di Gaudí della<br />
Facciata della Natività. Per eliminare<br />
questo inconveniente, Vila-Grau ha<br />
dato priorità ai gialli, colori più luminosi<br />
che, concentrati nella parte centrale,<br />
rendono quasi impercettibile l’ombra<br />
del grande cipresso, mentre ai lati gli<br />
azzurri apportano l’equilibrio cromatico<br />
necessario. è importante evidenziare che<br />
questo finestrone è stato pensato come<br />
un tutto unico, in cui ciascuna vetrata<br />
non può essere vista che nella sua<br />
complementarietà con le altre.<br />
El vitrall<br />
del Naixement<br />
Va caldre una observació acurada de<br />
la incidència de la llum en diferents<br />
hores del dia, per intentar solucionar<br />
el problema de l’enorme ombra que<br />
projecta, al bell mig de la rosassa, el<br />
gran xiprer gaudinià de la façana del<br />
Naixement. Per fer-la desaparèixer,<br />
Vila-Grau va donar preponderància<br />
als grocs, colors molt lluminosos que,<br />
concentrats al centre, fan gairebé<br />
imperceptible l’ombra del gran xiprer,<br />
mentre que als costats els blaus<br />
proporcionen l’equilibri cromàtic<br />
necessari.<br />
És important destacar que el finestral<br />
es resol com a un sol conjunt, en<br />
el qual cada vitrall necessita la<br />
complementarietat dels altres.<br />
Sa bidrera<br />
de su Naschimentu<br />
Fiat netzessària una averguada cuidadosa<br />
de sa intzidèntzia de sa lughe in oras<br />
diferentes de sa die pro proare a agatare<br />
una solutzione a su problema de s’umbra<br />
manna chi proietat, in su tzentru de su<br />
rosone, su tzipressu gaudianu mannu<br />
de s’acarada de su Naschimentu. Pro la<br />
fàghere isparèssere, Vila-Grau aiat dadu<br />
prus presèntzia a sos grogos, colores<br />
lughentes meda chi, impreados totus in<br />
s’ala tzentrale, faghent notare pagu a<br />
s’umbra de su tzipressu mannu, intantu<br />
chi a costàgios sos asulos proportzionant<br />
s’echilìbriu cromàticu netzessàriu.<br />
Est de importu su de fàghere notare chi<br />
su ventanale torrat che a unu cungiuntu<br />
ebbia, in ue cada bidrera tovat chi siat<br />
cumplementada cun sa de a pustis.<br />
The Nativity<br />
window<br />
Careful observation of the effect of the<br />
light at different times of day was<br />
necessary in order to try and solve the<br />
problem of the enormous shadow<br />
that Gaudí’s large cypress on the Nativity<br />
façade casts onto the centre<br />
of the rose window. To make it disappear,<br />
Vila-Grau gave prominence<br />
to yellows. Thanks to the extreme<br />
brightness of these colours, concentrated<br />
in the centre, the shadow of the large<br />
cypress is almost completely hidden,<br />
while at the sides the blue colours<br />
provide the necessary chromatic balance.<br />
It is important to emphasise that the<br />
large window is designed as a single<br />
unit, in which each window needs to be<br />
complemented by the others.<br />
135
136<br />
<strong>La</strong> vetrata<br />
della Vita<br />
<strong>La</strong> vetrata a sud è dedicata alla vita,<br />
evocata dalla vibrazione della luce che<br />
attraversa la varietà di colori e tessiture<br />
delle vetrate. In questo caso, Vila-Grau<br />
ha creato delle vetrate che presentano<br />
una gamma di colori che spaziano nella<br />
parte bassa della vetrata, dai rossi e<br />
tonalità terrose ai verdi chiarissimi,<br />
che si aggiungono ai verdi della vetrata<br />
di fronte, dedicata alla povertà, e che<br />
trovano in tal modo un equilibrio con tutto<br />
l’insieme di vetrate del braccio di levante<br />
del transetto. <strong>La</strong> gradazione cromatica<br />
ascendente che passa dai caldi e potenti<br />
rossi fino ai verdi tenui e ai gialli chiari di<br />
cadmio culmina nel rosone, che con i suoi<br />
azzurri e azzurro-verdi suggerisce l’idea<br />
dell’alba che illumina la grande vetrata<br />
della Natività.<br />
El vitrall<br />
de la Vida<br />
El finestral del migdia està dedicat a la<br />
Vida, evocada per la vibració de la llum<br />
en la diversitat dels colors i textures<br />
dels vidres. En aquest cas, Vila-Grau ha<br />
concebut els vitralls amb una gamma<br />
de colors que abasten, a la part baixa<br />
del finestral, des d’uns vermells o terres<br />
foscos fins a uns verds molt clars que se<br />
sumen als verds del finestral del davant,<br />
dedicat a la pobresa, i que cerquen<br />
l’equilibri amb tot el conjunt de finestrals<br />
de l’ala de llevant del transsepte.<br />
<strong>La</strong> gradació cromàtica ascendent dels<br />
càlids i potents vermellosos fins als verds<br />
tendres i els grocs clars de cadmi culmina<br />
a la rosassa, que amb els seus blaus i<br />
blaus verdosos suggereix l’albada que<br />
il·lumina el gran finestral del Naixement.<br />
Sa bidrera<br />
de sa Vida<br />
Su ventanale de mesudie est dedicadu a<br />
sa vida, ammentada cun sa vibratzione<br />
de sa lughe in sa diversidade de sos<br />
colores e ordidu de sos bìdrios. In custu<br />
casu, Vila-Grau at pensadu a sas bidreras<br />
comente a una gamma de colores chi<br />
abbratzat, in sa parte bassa de su<br />
ventanale, dae unos cantos rujos o terra<br />
iscuras fache unos birdes craros meda chi<br />
s’assummant a sos birdes de su ventanale<br />
a dae in antis, dedicadu a sa poberesa,<br />
e chi agatant echilìbriu cun tottu su<br />
cungiuntu de sos ventanales de sa banda<br />
de levante de su transetu. Sa gradatzione<br />
cromàtica fache a susu dae sos rujastros<br />
caentes e potentes cara a sos birdes<br />
abbrandados e a sos grogos craros de<br />
su càdmiu chi est in su rosone, chi cun<br />
sos asulos e asulos-birdatzos inditat<br />
s’arbèschere chi illùminat su ventanale<br />
mannu de su Naschimentu.<br />
The window<br />
of Life<br />
The large south window is dedicated to<br />
life, evoked by the vibration of light in the<br />
diversity of the colours and textures of<br />
the windows. In this case, Vila-Grau has<br />
designed the windows with an array of<br />
colours that range, in the lower part of<br />
the window, from reds and dark earth<br />
colours to some very light greens that<br />
harmonis with the greens in the large<br />
window opposite, dedicated to poverty,<br />
and which seek tostrike a balance with<br />
the whole series of large windows in the<br />
east wing of the transept.<br />
The chromatic gradation moving upwards<br />
from the warm and powerful reddish<br />
colours to the soft greens and light<br />
cadmium yellows culminates in the rose<br />
window, whose blues and greeny blues<br />
evoke the dawn lighting up the large<br />
Nativity window.
137
138<br />
Omaggio a Gaudí<br />
Pinuccio SCIOLA<br />
OMAGGIO<br />
A GAudí<br />
Non avevo mai pensato ad un rapporto<br />
tra architettura e musica, anche se,<br />
soprattutto con il barocco, tutto si<br />
rispecchia vicendevolmente. “Prova a<br />
scrivere qualcosa sull’architettura di<br />
Gaudí e la musica jazz” mi ha suggerito<br />
Paolo Fresu.<br />
Inizialmente sono rimasto un po’<br />
perplesso ma, mentre pensavo alle<br />
sinuose architetture nate dalla fantasia<br />
dell’architetto spagnolo, sentivo un<br />
sottofondo musicale perfettamente<br />
intonato. Era la musica dei lavoratori<br />
scandita dai loro attrezzi. I muratori,<br />
gli scalpellini, gli scultori e gli operai,<br />
ricordavano i gruppi dei neri afroamericani<br />
che cercavano di recuperare<br />
la propria identità attraverso ritmi tribali<br />
e straordinarie improvvisazioni vocali e<br />
strumentali.<br />
Ma l’immagine dei lavoratori di Gaudí<br />
che urlavano le più strane ed originali<br />
architetture agli inizi del secolo a<br />
Barcellona, era una visione corale:<br />
tutti accudivano alla crescita dei suoi<br />
monumenti seguendo l’impeccabile<br />
direzione orchestrata con lampi di<br />
genialità dall’architetto spagnolo. Se<br />
HOMENATGE<br />
A GAudí<br />
No havia pensat mai en una relació<br />
entre arquitectura i música, tot i que,<br />
sobretot amb el barroc, tot es reflexa<br />
recíprocament. “Prova a escriure alguna<br />
cosa sobre l’arquitectura de Gaudí i la<br />
música jazz” m’ha suggerit Paolo Fresu.<br />
Inicialment m’he quedat un poc perplex<br />
però, mentre pensava a les sinuoses<br />
arquitectures nascudes de la fantasia de<br />
l’arquitecte espanyol, sentia una música<br />
de fons perfectament entonada. Era la<br />
música dels treballadors seguida per les<br />
seves eines. Els paletes, els picapedrers,<br />
els escultors i els obrers recordaven els<br />
grups dels negres afroamericans que<br />
intentaven recuperar la pròpia identitat a<br />
través de ritmes tribals i extraordinàries<br />
improvisacions vocals i instrumentals.<br />
Però la imatge dels treballadors de<br />
Gaudí que cridaven les arquitectures<br />
més estranyes i originals a principis de<br />
segle a Barcelona, era una visió coral:<br />
tots s’ocupaven del creixement dels seus<br />
monuments seguint l’impecable direcció<br />
orquestrada amb llampecs de genialitat<br />
per l’arquitecte espanyol. Si hi havia<br />
un gran disseny global, la realització<br />
era confiada a petits equips i cadascú<br />
OMÀGGIu<br />
A GAudí<br />
No aia pensadu mai a una relata intre<br />
de architetura e mùsica, mancari<br />
chi, mescamente cun su barocu, totu<br />
s’isprigat de pare a pare. “Proa a iscrìere<br />
carchi cosa a pitzu de s’architetura de<br />
Gaudí e sa mùsica jazz” m’aiat inditadu<br />
Paolo Fresu.<br />
A comintzos so abarradu unu pagu<br />
dudosu ma, in s’interis chi meledaia a<br />
sas architeturas colobrinas essidas dae<br />
sa fantasia de s’architetu ispanniolu,<br />
intendia unu sutafundu musicale intonadu<br />
paris·paris. Fiat sa mùsica de sos<br />
traballadores tacheddada cun sos trastes<br />
issoro. Sos muradores, sos picapedreris,<br />
sos iscultores e sos operajos,<br />
ammentaiant sos grupos de negros<br />
afro-americanos chi chircaiant de si nde<br />
torrare a leare s’identidade pro mèdiu<br />
de ritmos tribales e improvisatziones<br />
desempladas a boghe o cun istrumentos.<br />
Ma s’immàgine de sos traballadores de<br />
Gaudí chi abboghinaiant sas architeturas<br />
prus curiosas e originales inghitzende<br />
su sèculu in Bartzellona, fiat una bisione<br />
corale: totus contivigiaiant sa crèschida<br />
de sos monumentos suos sighende sa<br />
diretzione pretzisa orchestrada cun<br />
HOMAGE<br />
TO GAudí<br />
I had never thought about the relationship<br />
between architecture and music,<br />
even though, above all as regards the<br />
Baroque, they reflect each other. “Why<br />
don’t you try and write something on<br />
Gaudí’s architecture and jazz”, was the<br />
suggestion put to me by Paolo Fresu.<br />
At the beginning I was somewhat<br />
perplexed but, as I began to think of<br />
the sinuous architectures born of the<br />
fantasy of this Spanish architect, I<br />
started to sense a perfectly attuned<br />
musical background. It was the music<br />
made by the stonemasons as they used<br />
their tools. The masons, stone-workers,<br />
sculptors and labourers reminded me of<br />
the Afro-American bands who tried to<br />
recover their identity through their old<br />
tribal rhythms and extraordinary vocal<br />
and instrumental improvisations.<br />
But the image of Gaudí’s workers who<br />
shouted the strangest and most original<br />
forms of architecture at the beginning<br />
of the century in Barcelona, was a<br />
choral vision: all of them rallied round to<br />
assist in the growth of his monuments<br />
following the impeccable orchestral<br />
direction with its flashes of genius of the
c’era un grande disegno globale, la<br />
realizzazione era affidata a piccole<br />
squadre e ognuna eseguiva con<br />
meticolosità il suo settore con apporti<br />
estemporanei, creando una esaltazione<br />
atmosferica dilatando i volumi e<br />
arricchendoli con particolari materici e<br />
pittorici.<br />
Questa tecnica ed espressiva rifiutava<br />
qualsiasi rapporto accademico. Era quasi<br />
un’architettura gestuale nella quale i<br />
suoni generati da scalpellini e scultori<br />
richiamavano gli incalzanti ritmi dei<br />
percussionisti e dei suonatori del primo<br />
jazz.<br />
Nel 1926, quando a Barcellona moriva<br />
l’architetto Antoni Gaudí, il jazz arrivava<br />
in Europa con i primi dischi quasi a<br />
rendere omaggio all’artista spagnolo,<br />
quando le sue squadre continuando<br />
a lavorare per la “<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>”,<br />
ripetevano i gesti e i suoni per non<br />
completare quella opera che non aveva<br />
completato la sua fantasia.<br />
L’atmosfera creata dagli spazi-volumi e<br />
dall’utilizzo di diversi materiali, crea una<br />
plasticità al limite dell’assurdo; sono le<br />
stesse atmosfere che si creano quando<br />
sotto l’architettura del cielo, tutte le<br />
jazz band del mondo fanno sentire nelle<br />
orecchie e nell’animo quelle vibrazioni<br />
emotive che ci fanno ancora sognare.<br />
executava amb meticulositat el seu<br />
sector amb aportacions extemporànies,<br />
creant una exaltació atmosfèrica dilatant<br />
els volums i enriquint-los amb detalls<br />
materials i pictòrics.<br />
Aquesta tècnica expressiva rebutjava<br />
qualsevol relació acadèmica. Era gairebé<br />
una arquitectura gestual en la qual<br />
els sons generats pels picapedrers i<br />
escultors recordaven els ritmes insistents<br />
dels percussionistes i dels sonadors del<br />
primer jazz. El 1926, quan a Barcelona<br />
moria l’arquitecte Antoni Gaudí, el<br />
jazz arribava a Europa amb els primers<br />
discs com per a rendir homenatge a<br />
l’artista espanyol, quan els seus equips,<br />
en contiuar treballant per la “<strong>Sagrada</strong><br />
<strong>Família</strong>”, repetien els gestos i els sons<br />
per completar aquella obra que no havia<br />
completat la seva fantasia.<br />
L’atmosfera creada pels espais-volums<br />
i per l’ús de diversos materials, crea<br />
una plasticitat gairebé absurda; són les<br />
mateixes atmosferes que es creen quan<br />
sota l’arquitectura del cel, totes les<br />
bandes de jazz del món fan sentir en les<br />
orelles i en l’ànim les vibracions emotives<br />
que ens fan encara somiar.<br />
lampos de genialidade dae s’architetu<br />
ispanniolu. Sende.bi unu disinnu<br />
globale, s’acumprida l’intregaiant a<br />
iscuadras piticas e cada una sighiat<br />
cun pibinchesa su setore cosa sua cun<br />
interventos improvisados, creende una<br />
esaltatzione atmosfèrica, ismanniende<br />
sos volùmenes e irrichende·ddos cun<br />
particulares matèricos e pintòricos.<br />
Custa tècnica espressiva refudaiat cale<br />
chi siat relata acadèmica. Fiat belle<br />
un’architetura gestuale in ue sos sonos<br />
chi essiant a pìgiu dae sos picapedreris<br />
e sos iscultores ammentaiant sos ritmos<br />
tìpidos de sos percussionistas e de sos<br />
sonadores de su primu jazz.<br />
In su 1926, cando in Bartzellona si nche<br />
fiat mortu s’architetu Antoni Gaudí, su jazz<br />
lompiat a s’Europa cun sos primos discos<br />
belle a dare omàgiu a s’artista ispanniolu<br />
in s’interis chi sas iscuadras sighiant<br />
a traballare pro sa “<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>”,<br />
torrende a repìtere sos gestos e sos sonos<br />
pro non cumpletare cussa òpera chi no<br />
aiat acabadu in sa fantasia sua.<br />
S’atmosfera creada dae sos ispàtziosvolùmenes<br />
e dae s’impreu de materiale<br />
diferente creat una plastitzidade a<br />
làcanas cun s’assurdu; sunt sas matessi<br />
atmosferas chi si creant cando suta<br />
de s’architetura de su chelu totu sas<br />
bandas de jazz de su mundu faghent<br />
intèndere in sas origras e in s’ànimu<br />
cussas vibratziones emotivas chi galu nos<br />
faghent bisare.<br />
Spanish architect. While there was a<br />
great global design, its implementation<br />
was entrusted to small teams, each<br />
working with meticulous precision giving<br />
its contribution, creating an atmospheric<br />
exaltation by dilating volumes and<br />
enriching them with material and pictorial<br />
details.<br />
This technique and expression shunned<br />
any form of academic relationship. It<br />
was almost a gestural architecture in<br />
which the sounds generated by the<br />
stone-masons and sculptors recalled the<br />
intoxicating rhythms of the drummers and<br />
players of early jazz.<br />
In 1926, when architect Antoni Gaudí<br />
died in Barcelona, jazz was just<br />
beginning to reach Europe with its first<br />
recordings almost as if to pay homage<br />
to this Spanish artist, as his work crews<br />
continued to build the “<strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>”,<br />
repeating the gestures and sounds so as<br />
not to complete that work whose fantasy<br />
was not complete.<br />
The atmosphere created by the spacesvolumes<br />
and the use of several different<br />
types of materials, created a plasticity<br />
bordering on the absurd; they are the<br />
same atmospheres which are created<br />
when under the architecture of the sky,<br />
all the jazz bands in the world help us to<br />
feel in our ears and souls those emotional<br />
vibrations which still make us dream.<br />
139
140<br />
Il lascito di Gaudí<br />
Antonio TRAMONTIN<br />
IL LASCITO<br />
dI GAudí<br />
Quello attuale è un tempo complicato per<br />
lo studio dell’architettura, che costruisce<br />
gli scenari della vita rispecchiando nella<br />
città il suo orizzonte fondamentale.<br />
Se si guarda intorno, lo scenario della<br />
città è, a dir poco, discontinuo e confuso,<br />
un’aggregazione vibrante di edifici e spazi<br />
dai contorni vaghi, variabili e fluttuanti<br />
con margini di dissolvenze, e poi spazi<br />
interstiziali, infrastrutture.<br />
In questo discontinuo arcipelago urbano<br />
dove sono chiamate a confrontarsi le<br />
giovani generazioni di architetti, può<br />
essere utile riflettere sulle immagini di<br />
questo catalogo. Che le condividiamo<br />
o no, ci mostrano qualcosa di insolito.<br />
Esse non rappresentano gli schemi<br />
stilistici dell’architettura e nemmeno<br />
le spettacolari invenzioni tecnologiche<br />
di grande richiamo. Le costruzioni di<br />
Gaudí, oggi economicamente impossibili,<br />
sono tecnicamente ineseguibili senza<br />
la collaborazione di quella esperta<br />
manodopera artigianale.<br />
Resta il fascino e l’ammirazione per<br />
un’opera intrisa di visione e sensibilità<br />
per i valori plastici, per un’espressione<br />
architettonica assolutamente originale.<br />
è proprio il metodo di Gaudí, che<br />
fonde materia e spirito, natura e<br />
trasfigurazione, che merita rinnovata<br />
attenzione. Le sue architetture erano<br />
sentite come organismi dotati di vita,<br />
EL LLEGAT<br />
dE GAudí<br />
Vivim en un temps en què esdevé<br />
complicat l’estudi de l’arquitectura,<br />
que construeix els escenaris de la vida<br />
tot reproduint a la ciutat el seu horitzó<br />
fonamental.<br />
Si mirem al nostre voltant, l’escenari<br />
de la ciutat és, si més no, discontinu<br />
i confús, un aglomerat vibrant<br />
d’edificis i espais de contorns vagues,<br />
variables i fluctuants amb marges de<br />
dissolvència, i encara espais intersticials,<br />
infrastructures.<br />
En aquest discontinu arxipèlag urbà on<br />
han d’obrir-se camí les joves generacions<br />
d’arquitectes, pot ser útil reflexionar<br />
sobre les imatges d’aquest catàleg. Tant<br />
si les compartim com si no, ens ensenyen<br />
quelcom d’insòlit. No representen els<br />
esquemes estilístics de l’arquitectura<br />
ni els espectaculars descobriments<br />
tecnològics d’èxit. Els edificis de Gaudí,<br />
avui econòmicament impossibles, no<br />
poden ser tècnicament realitzats sense<br />
la col·laboració d’una experta mà d’obra<br />
artesanal.<br />
Ens queda la fascinació, l’admiració per<br />
una obra plena de visió i de sensibilitat<br />
envers els valors plàstics, per una<br />
expressió arquitectònica del tot original.<br />
És precisament el mètode de Gaudí,<br />
que uneix matèria i esperit, natura i<br />
transfiguració, el que mereix una nova<br />
atenció. Les seves arquitectures eren<br />
Su CHI GAudí<br />
AT LASSAdu<br />
Cussu de oe in die est unu tempus<br />
tostaditzu pro s’istùdiu de s’architetura,<br />
chi fràigat sos iscenàrios de sa vida<br />
isprighende in sa tzitade s’orizonte suo<br />
fungudu.<br />
Si si castiat a indùrriu, s’iscenàriu de<br />
sa tzitade est discontìnuu e treladu<br />
meda, una crobada de edifitzos e<br />
ispàtzios e cun làcanas pagu craras,<br />
chi mudant e bàntzigant cun màrghines<br />
de iscrobaduras, e posca ispàtzios<br />
calanchinos, infrastruturas. In custu<br />
artzipèlagu urbanu discontìnuu ue si<br />
depent acarare sas erètzias noas de<br />
architetos, est de agìudu a meledare<br />
subra sas immàgines de custu catàlogu.<br />
Chi las cumpartzemus o nono, nos<br />
mustrant carchi cosa foras de s’ordinàriu.<br />
Custas non rapresentant sos ischemas<br />
istilìsticos de s’architetura e nemancu<br />
sas inventziones tecnològicas ispantosas<br />
chi atirant sa gente. Sos fràigos de Gaudí,<br />
oe in die malos a acumprire pro farta de<br />
dinari, non si podent fàghere sena de<br />
cussa manoberàntzia artesanale.<br />
Aturat s’ammàghiu e s’ammiru pro<br />
un’òpera prena de bisione e de<br />
sentidu pro sos valores plàsticos, pro<br />
un’espressada architetònica originale de<br />
su totu. Custu est su mètodu de Gaudí,<br />
chi aunit matèria e ispìritu, natura e<br />
trasmudadura, chi meresset un’atentu<br />
annoadu. Sas architeturas suas sunt<br />
GAudI’S<br />
HERITAGE<br />
Ours is a complex time for the study<br />
of architecture, which constructs the<br />
various settings of life taking the city as<br />
its fundamental horizon.<br />
If we cast our eyes around, the setting<br />
of the city is – at the very least –<br />
discontinuous and confused, a vibrant<br />
aggregation of buildings and spaces with<br />
blurred outlines, variable and fluctuating<br />
with margins of dissolution, and then<br />
interstitial spaces, infrastructures.<br />
In this discontinuous urban archipelago,<br />
where the young generations of<br />
architects are called upon to work and<br />
compete, it might be of some use to<br />
reflect on the images of this catalogue.<br />
Whether or not we approve of them,<br />
they do show us something unusual.<br />
They do not represent the stylistic<br />
patterns of architecture nor spectacular<br />
technological inventions of great appeal.<br />
Gaudí’s constructions, which today would<br />
be too expensive to build, are technically<br />
impossible to create without the<br />
collaboration of expert artisan workers.<br />
There remains fascination and<br />
admiration for work brimming with<br />
vision and sensitivity for plastic values,<br />
for a completely original architectural<br />
expression. And it is the very method<br />
of Gaudí, his blending of matter and<br />
spirit, nature and transfiguration,<br />
which is worthy of renewed attention.
non predeterminate, bensì capaci di<br />
svilupparsi e di evolversi nel corso<br />
dell’opera. Gli edifici, costituendosi<br />
dall’interno verso l’esterno, sembrano<br />
disporsi per crescita cellulare in un flusso<br />
continuo di forme.<br />
Nella ripetuta ricerca di nuovi metodi<br />
costruttivi, nella sua opposizione<br />
all’accademia stilistica, riconosciamo<br />
in Gaudí un grande precursore<br />
dell’architettura del nostro tempo.<br />
Nella capacità di superare i limiti per<br />
affermare la costruzione plastica di spazi<br />
non confinati, riconosciamo l’uomo di<br />
grande fede - in Dio, nella natura, negli<br />
uomini - a cui tutti vorremmo, inadeguati,<br />
assomigliare. Non certo per imitarlo<br />
nelle soluzioni assolutamente originali,<br />
declinate per quel mondo e per quel<br />
tempo. Ma animati dalla speranza di<br />
farci degni dello straordinario, infinito<br />
lascito di Gaudí al nostro mondo e al<br />
nostro tempo, riconosciamo forme di<br />
architettura nuovamente capaci di legare<br />
la terra al cielo attraverso il manifestarsi<br />
dell’arte.<br />
Soltanto dal grande artista possiamo<br />
mediare tracciati di vita attesi ancorché<br />
sconosciuti, perché:<br />
“Gaudí era un grande artista. Vivono e<br />
vivranno solo coloro che sanno toccare<br />
davvero il cuore sensibile degli uomini”.<br />
(Le Corbusier: Gaudí ed. Gomis - Prats,<br />
Barcellona 1957)<br />
sentides com a organismes dotats de<br />
vida, no predeterminades, sinó capaces<br />
de desenvolupar-se i d’evolucionar durant<br />
la seva realització. Els edificis, formats<br />
des de l’interior cap a l’exterior, semblen<br />
col·locats en creixement cel·lular dins<br />
d’un flux continu de formes.<br />
En la contínua recerca de nous mètodes<br />
constructius, en la seva oposició a<br />
l’acadèmia estilística, reconeixem en<br />
Gaudí un gran precursor de l’arquitectura<br />
del nostre temps. En la capacitat de<br />
superar els límits per assegurar la<br />
construcció plàstica d’espais discontinus,<br />
reconeixem l’home de gran fe – en Déu,<br />
en la Natura, en els homes – al qual tots<br />
voldríem, sense mèrit, assemblar-nos.<br />
No per tal d’imitar-lo en les solucions<br />
radicalment originals, pensades per a<br />
aquell món i per a aquell temps; sinó<br />
que, animats per l’esperança de fer-nos<br />
dignes de l’extraordinari, infinit llegat<br />
de Gaudí al notre món i al nostre temps,<br />
reconeixem formes d’arquitectura<br />
capaces d’acostar de nou la terra al cel a<br />
través de l’art.<br />
Només gràcies al gran artista podem<br />
esperar bocins de vida desitjats i<br />
desconeguts alhora, perquè: “Gaudí era<br />
un grande artista. Vivono e vivranno solo<br />
coloro che sanno toccare davvero il cuore<br />
sensibile degli uomini”<br />
(Le Corbusier, Gaudí, ed. Gomis, Prats,<br />
Barcellona 1957).<br />
pensadas comente organismos bios,<br />
sena determinazione, antzis capatzas<br />
de s’isvilupare e crèschere in s’interi<br />
de s’òpera. Sos edifitzos, moende dae<br />
s’internu fache a s’esternu, parent chi<br />
s’assentent pro crèschere che a tzèllulas<br />
in flussu sighidu de formas.<br />
Torrende a inghitzare sa chirca<br />
de mètodos costrutivos noos, in<br />
s’opositzione sua contra a s’acadèmia<br />
istilìstica, agatamus in Gaudí unu<br />
grandu precursore de s’architetura de<br />
su tempus nostru. In sa capatzidade de<br />
nche barigare sos lìmites pro firmare su<br />
fràigu plàsticu de ispàtzios sena làcanas,<br />
reconnoschimus s’òminede fide manna<br />
– in Deus, in sa natura, in sos òmines<br />
– chi totus cantos li diamus chèrrere<br />
assimigiare. Non pro lu chèrrere imitare<br />
in sas solutziones originales suas, adatas<br />
pro cussu mundu e pro cussu tempus. Ma<br />
animados dae un’ispera de merèssere<br />
cussu làscitu desempladu e infinidu<br />
de Gaudí a su mundu e a su tempus<br />
nostru, agatamus formas de architettura<br />
capatzas torra de acapiare sa terra a su<br />
chelu pro mèdiu de su essere a campu<br />
de s’arte.<br />
Petzi dae custu grandu artista podimus<br />
buscare àndalas de vida isbetadas e<br />
desconnotas, ca: “Gaudí fiat unu grandu<br />
artista. Bivent e ant a bivere petzi cussos<br />
chi ischint tocare su coro de sos òmines<br />
de aberu”<br />
(Le Corbusier: Gaudí ed. Gomis - Prats,<br />
Barcellona 1957)<br />
His architectural forms were felt<br />
as organisms possessing life, not<br />
predetermined, but capable of developing<br />
and evolving during the progress of<br />
works. The buildings, evolving from the<br />
interior towards the exterior, seem to<br />
permit cellular growth in a continuous<br />
flow of forms.<br />
In his constant search for new<br />
construction methods, in his opposition to<br />
stylistic academe, we recognise in Gaudí<br />
a great precursor of the architecture of<br />
our times. In his capacity to push limits<br />
to affirm the plastic construction of<br />
non-confined spaces, we recognise a<br />
man of great faith – in God, in nature,<br />
in humanity – whom all of us – alas<br />
unworthy – would wish to resemble.<br />
Certainly not to imitate him in his<br />
absolutely original solutions, developed<br />
for that world and those times. But<br />
spurred on by the hope of becoming in our<br />
turn worthy of the extraordinary, infinite<br />
bequest of Gaudí to our world and our<br />
times, we recognize forms of architecture<br />
once again capable of linking earth to<br />
heaven through the embodiment of art.<br />
Only from this great artist can we<br />
mediate outlines of life as yet unknown,<br />
because:<br />
“Gaudí was a great artist; only those<br />
who move the sensitive hearts of gentle<br />
people remain”.<br />
(Le Corbusier: Gaudí ed. Gomis - Prats,<br />
Barcelona 1957)<br />
141
142
Gaudí e <strong>La</strong> <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />
Parabola e Iperbole dell’architettura<br />
ORGANIZZAZIONE<br />
Regione Autonoma della Sardegna<br />
Assessorato della Pubblica Istruzione, Beni Culturali, Informazione, Spettacolo e Sport<br />
Direzione Generale dei Beni Culturali, Informazione, Spettacolo e Sport<br />
Traduzione dei testi in lingua sarda a cura del<br />
Servizio Lingua e Cultura Sarda<br />
Città di Alghero<br />
Assessorato al Turismo, Grandi eventi, Centro Storico;<br />
Assessorato alla Cultura, Pubblica Istruzione, Università.<br />
Diocesi di Alghero Bosa.<br />
Junta Constructora della Basilica de la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong><br />
Universitat Politècnica de Catalunya<br />
Fondazione META<br />
Musei, Eventi, Turismo, Alghero.<br />
Coordinamento Scientifico<br />
Antonio NUGHES, Angelo ZIRANU<br />
Curatore mostra e catalogo<br />
Angelo ZIRANU<br />
con la collaborazione di<br />
Joseph GOMEZ SERRANO, Julia GOMEZ RAMIÒ<br />
Progetto grafico e catalogo<br />
Franco NIEDDU per Pikacom<br />
Allestimenti Città di Alghero<br />
Assessorato alle Manutenzioni<br />
Alghero in House<br />
DUBS<br />
CROQUIS<br />
Alessandro PIANA<br />
Accoglienza e visite guidate<br />
Ati SMUOVI.<br />
Stampa e allestimento del catalogo<br />
PANORAMIKA Editrice, Alghero<br />
Si ringraziano, per le foto e per i contenuti,<br />
Triangle Postals, Junta Constructora della Basilica de la <strong>Sagrada</strong> <strong>Família</strong>,<br />
Rossend Casanova, Daniel Giralt Miracle, Jordi Cussó Angles, Jordi Faulí Oller,<br />
Mark Burry, Jordi Coll Grifoll, Joan Vila Grau<br />
143
Finito di stampare nel mese di aprile 2011