Gienne Maggio 2013 Stampa - Gardanotizie
Gienne Maggio 2013 Stampa - Gardanotizie
Gienne Maggio 2013 Stampa - Gardanotizie
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
Santèle de magio<br />
Quan’ che vé magio, töte le santèle<br />
có le Madone fade zó a la buna,<br />
chele puarìne sensa la curuna<br />
postade a ‘na finestra sensa antèle<br />
j è de sicür piö bele de le ciese:<br />
sura en altar de foje e de boscài,<br />
co le tindine de more e de cornài<br />
rosse rossente de röse e de sareze.<br />
Che bèle le santèle a primaéra,<br />
coi sècoi scundicc sota i quadrèi<br />
e töcc chei fiur de prat che j è issé bei<br />
ne l’aria pitürada de la sera.<br />
Che bèle le santèle a primaéra.<br />
Elena Alberti Nulli<br />
El cantà<br />
Na olto la zent la cantao<br />
magare cansù tramandade<br />
da diverse generasiù.<br />
Gherò riciò o sero stunà<br />
l’importante l’erò cantà.<br />
Cantao i cuntadi laurando i camp,<br />
le fonne èn casò fando i mistero.<br />
A la düminico èn de ustarie<br />
gruppi de amici i tulio so na cantado<br />
e èn del fas cumpagnio i creao<br />
èn po de alegrio.<br />
L’è mio vero che de penser che neres mio,<br />
ma a la duminico si lasao èn dre,<br />
quei i ghero amo all-unede.<br />
‘En po a la olto la müsico lè cambiado,<br />
ades le cansù se le sculto<br />
a la radio o la televisiù.<br />
Quei che ià la canta ià canto be,<br />
ma l’è el so misteer!<br />
E per noter no l’è pö istess...<br />
A la me mama<br />
Sèrte olte, quan te àrde, del gran bé<br />
me ve òja de cüciam<br />
de ‘ncocolàm en banda a te,<br />
strinzìt fis e brasàt sö<br />
e compàgn che i fa i pütì<br />
empienìt de care e de bazì.<br />
Örès serà j-öcc, e per en po<br />
de la tò us lasam ninà<br />
e po cöntàt e dit che<br />
töt chel che te ghe fat<br />
per me, apena adès,<br />
me, l’ho capìt.<br />
Envece, rie gnà a slongà la mà<br />
e fo parì de gnènt,<br />
ma sèrte olte<br />
quan te àrde<br />
te strènze<br />
e te bàze co’ la mènt.<br />
Sorsi di poesia per unire il Garda<br />
Rita<br />
Velise Bonfante<br />
La vècia ramada<br />
Na ramada, de là del pontezèl<br />
per mia sbrisià zo en bas, en pilinghèl<br />
a ‘n svèrgol pilastrì la s’è tacada<br />
e a ‘n pal de fèr, de là, la s’è ligada.<br />
L’è mia compàgn de gér chèsta matina<br />
encö, col vistìt nöf, lé la se stima,<br />
bröta e vècia la serca de slongàs<br />
en de l’acqua del fòs rià a speciàs<br />
per véder bé i ricàm de talamóre<br />
embrombàcc de file de pirline,<br />
la süntüra de traèrs de rüziline,<br />
el rözen töt quaciàt da campanèle,<br />
i sufiù bianch de organza a l’oradèl,<br />
el risàs dei loertìs en söl capèl.<br />
Encö la se spaùna en del riflès,<br />
fa nient se dumà se rómp el spècc.<br />
Velise Bonfante<br />
Magio<br />
J dis che magio<br />
el sé dà ‘n sac de arie<br />
col so ventai<br />
de röse e de farfalle,<br />
ma…vegnóm zó de bèl<br />
gh’è mìa ‘na roba a magio<br />
che no la sàbes bèla:<br />
vardì ‘l mantel smaltat<br />
de ‘na pampogna<br />
e che bröt ragn<br />
che sé fa sö ‘na stela.<br />
Elena Alberti Nulli<br />
Le tò splendide mà<br />
Go vist,<br />
co j’occ de la ment, màma<br />
le tò mà…<br />
ghèra tôt en de le tò mà,<br />
tôt el me mond l’era en de le tò mà..<br />
che le stàa mai ferme,<br />
che jera büne de fa de tôt<br />
che le se perdìa mìa d’animo<br />
anche se la fadiga l’era põ granda de te,<br />
chele tò do mà le me fasìa senter semper sicüra<br />
perché le ghìa na gran forsa,<br />
ghèra tôta la tò anima en chele tò mà,<br />
tôt el tò amur, tôta la tò determinasiù…<br />
Me, putìna, te disie: “mama…<br />
le me mà je põ bêle de le tò…”<br />
ghìe gnamo capì<br />
che prima che bêle, le tó mà ièra bune<br />
e ancö che te che se mìa põ….<br />
volares amò strinsile<br />
chele tò mà tra le mè e dit:<br />
“…jè le tò, mama, le mà põ bêle..<br />
tôt el me mond l’era en de le tò splendide mà”.<br />
Antonella Domenegoni Speranzini<br />
El mont el pians<br />
La so puntò la ghè pö<br />
la so terò i la, purtadò vià<br />
en du i la purtadò no se sa.<br />
Chi sa quanc secoi ehe lè là<br />
e i là semper rispetà.<br />
Ades è le mogio mogio<br />
sensò piante sensò fiur<br />
a vardal gne ve èl magù.<br />
E... fermomes le, èl progresso lè miò ise.<br />
E... se vulom respirà<br />
i mone bisognò lasai està.<br />
Come na rundinèla<br />
Come na rundinèla che ùla<br />
en dèl ciar scür de la séra<br />
che la strànfugnina de me fiöla<br />
aànti e ‘n dré ‘n bici la pedala,<br />
la cór, la fréna,<br />
la fa ‘n qualch birulù,<br />
la strìscia i pé per tèra...<br />
la sérca un po’ de libertà,<br />
de dré de chèl cantù<br />
là ‘n fónt che ghé sarà?<br />
Dòp séna ‘n söl purtù<br />
l’è bèl stàla a vardà,<br />
la va e la vé<br />
sempèr aànti e ‘n dré,<br />
sempèr en po’ de piö<br />
sempèr en po’ pö ‘n là<br />
finchè ‘n bèl dé<br />
la ciaparà ‘l vùl.<br />
E me, vedaró pö<br />
quanch che l’è séra<br />
a fa i sò giri<br />
la me bèla rundinèla.<br />
La nòt stimaröla<br />
la völ fas<br />
amó pö bela.<br />
La cus<br />
en gran butù<br />
en del lach de seda.<br />
Precìs<br />
la ‘mpónta en ciel<br />
en alter butù d’arzènt<br />
e pó la se spaùna<br />
con chel giachèt<br />
de elüt lezér<br />
a dope pèt.<br />
La nòt stimaröla<br />
Rita<br />
Velise Bonfante<br />
Velise Bonfante<br />
Scriveteci le vostre poesie in dialetto<br />
all’indirizzo della redazione:<br />
gienne.gardanotizie@gmail.com<br />
GN MaGGio <strong>2013</strong> - 25