Rolando Villazón, tenor - Palau de la Música Catalana

palpitava d’ignoto piacer.Oh, del tempo felice ancor vivela memoria nel caldo pensier.Corsi lande, deserti, foreste,vidi luoghi olezzanti di fior;m’aggirai fra le danze e le feste,ma compagno ebbi sempre il dolor.Or che mi resta?... togliere alla vitaquella forza che misero mi fa.Deh, vieni, vieni, o morte, a chi t’invitae l’alma ai primi gaudi tornerà.Oh, che allor le patrie spondenon saranno a me vietate;fra quell’aure, su quell’ondenudo spirto volerò;bacerò le guance amatedella cara genitriceed il pianto all’infelicenon veduto tergerò.m’estremia per un plaer desconegut.Oh, encara perdura el recorddels temps feliços en el meu pensament.He recorregut landes, deserts i boscos,he visitat llocs perfumats de flors,he participat en danses i festes,però sempre m’ha acompanyat el dolor.I ara, què em queda? Treure a la vidala força que em fa infeliç.Oh, vine, mort, vine a mi, que et convidoi així l’ànima tornarà gaudir com abans.Oh, aleshores la meva terrano m’estarà vetada.I en aquesta brisa, en aquestes ones,volaré amb l’esperit nubesaré les galtes estimadesde la meva mare estimadai el plor de l’infeliçque no he vist eixugaré.