... Permeteu-me fer-vos l’última o penúltima reflexió

Durant aquest curs tots hem tingut l’encàrrec de pensar en el futur
de l’educació, en l’educació del segle XXI. Aquest encàrrec ens ha
permès reflexionar sobre aspectes com:
– quin és l’objectiu d’un col·legi com el nostre?
– quin és el model d’alumne que volem formar?
– com es preveu que serà la societat futura?
– fent el que fem, podrem donar resposta als reptes del segle XXI?
– quines característiques necessitaran els nostres alumnes, quan
surtin de l’escola, per adaptar-se a aquest món?
Sobre aquest últim aspecte voldria compartir amb vosaltres la següent
reflexió:
Una cosa que m’ha quedat clara és que, al llarg de la vostra vida, us
haureu de “reinventar” més d’una vegada, difícilment us podreu
estancar o “apalancar” (si em permeteu aquesta expressió), haureu
d’estar constantment formant-vos, reciclant-vos. Diuen alguns experts
que, fins i tot, en algun moment haureu de desaprendre per
tornar a aprendre. Les societats occidentals en què vivim es transformen
contínuament. Globalització, postmodernitat, hipermodernitat,
postindustrialització..., estem immersos en un context complex, plural
i en constant moviment. El món on us tocarà viure serà..., perdó,
és un món canviant. Caldrà que penseu diferent i actueu diferent si
voleu obtenir resultats diferents. La creativitat us ajudarà a avançar.
La creativitat no està lligada de forma exclusiva al món de l’art, la
creativitat és transversal. Ser creatiu és dibuixar un quadre de forma
magnífica, és saber combinar els colors, és imaginar una escultura,
és..., però també és plantejar-se una situació de manera diferent,
és mirar la realitat amb uns altres ulls...
La creativitat pot assimilar-se al pensament divergent, que consisteix
en la cerca d’alternatives o possibilitats creatives i diferents per
a la resolució d’un determinat problema.
Ser creatiu és ser original, és ser únic, és gaudir d’allò que s’està
fent. Ser creatiu és sorprendre. No ho dubteu, la creativitat ha de
ser un dels principals pilars del vostre futur.
Aquí us presento 10 trucs que us ajudaran a desenvolupar i a potenciar
la vostra creativitat:
1. Concentra’t en l’ara i aquí. 2. Integra’t en el context. 3. Connecta
idees, persones, disciplines… 4. Experimenta. 5. Transforma contínuament.
6. Sorprèn-te quotidianament. 7. Diverteix-te treballant. 8.
Gaudeix cada instant. 9. Practica l’autenticitat. 10. Confia en el teu
potencial.
Voldria acabar aquesta reflexió amb una sola idea, que m’agradaria
que féssiu vostra:
Si busques resultats diferents, no facis sempre el mateix.
(Albert Einstein)
Javier Puyol
(Extracte del discurs de comiat dels alumnes de Batxillerat, pronunciat
durant la Festa de l’Orla del curs 2012-13).
SUMARI
núm. 79 - Juny 2013
... Permeteu-me fer-vos l’última o penúltima reflexió
PETIT FORMAT
PARLEM AMB…
Silvestre Falguera sj
TANCAMENT COMENIUS
FORMACIÓ EDUCADORS
CLAVER SOLIDARI
ORLA BATXILLERAT
AMPA
PARAESCOLARS
EL DESPERTAR INTERIOR
ANTICS ALUMNES
ELS NOSTRES ALUMNES

PETIT FORMAT El CONEIXES?
CIèNCIA Al CARRER
Mestres i alumnes de l’escola van participar en la 7a edició del certamen Ciència al
Carrer .Hi van dur a terme diversos experiments: una reacció oscil·lant, una demostració
sobre el punt crític d’un superconductor, un experiment sobre líquids no newtonians,
el comportament de líquids magnètics com el ferrofluid i gelats instantanis
per als més petits.
BUSBAT, NOvA líNIA d’AUTOCARS
A partir del proper curs 2013-14, a fi de facilitar la mobilitat dels alumnes de Batxillerat
i rebaixar costos en el transport, s’oferirà un nou servei de transport escolar a la ciutat
de Lleida.
Aquest transport no portarà acompanyant, va dirigit exclusivament als alumnes de
batxillerat i farà un màxim de sis parades.
SANT jOAN dE déU
Aquest mes de juny, alguns usuaris del Centre Hospitalari Sant Joan de Déu d’Almacelles
ens han visitat i han compartit amb nosaltres una estona del mati.
Aquesta activitat s’emmarca en la tasca de voluntariat que els nostres alumnes de
quart d’ESO han realitzat durant el curs i dintre del projecte que vàrem implementar
el curs passat. Aquest projecte s’ha consolidat aquest curs amb una valoració molt
positiva tant per part de l’escola com de la institució de Sant Joan de Déu
RAMON MAyENCh
Claver notícies
Publicacions del Claver.
Finca Vallfonda.
Raimat, Lleida.
http://claver.fje.edu/
El 10 de maig, el nostre company Ramon Mayench ens va
deixar. En Ramon havia estat mestre del Claver durant 37
anys, des de gairebé els inicis de l’escola fins a la seva jubilació.
A més de la seva tasca com a mestre, va coordinar
durant molts anys diferents activitats paraescolars; entre
aquestes, els campaments d’estiu.
Coordinació:
Departament Claver
Comunicació
Maquetació i
impressió:
Barcino Solucions
Gràfiques, S.L.
L’edició de Claver Notícies es fa gràcies a la col·laboració de la Fundació Claver.
SIlvESTRE FAlgUERA Sj
El pare Silvestre Falguera ha
estat cap de la pastoral de
l’escola durant 20 anys. Per
a molts, ell sempre ha estat
aquí. El curs que ve torna a
Barcelona, ciutat on va néixer
i on va començar la seva
vocació jesuítica.
Pare Sílver, és conegut que
els jesuïtes van i vénen; no
sou gaire sedentaris. A què
es deu aquesta decisió de
tornar a Barcelona?
Bé, la decisió no ha estat
pas meva. El Provincial
amb la seva Consulta ho
ha cregut oportú. De fet,
ara a Lleida ens trobem en
una situació privilegiada
pel que fa al número de
jesuïtes. En canvi, al Col·legi Jesuïtes Sarrià el curs que ve es quedava un sol
jesuïta per a 3000 alumnes. Procurem estar disponibles i oberts a ser enviats
on més convingui... encara que costi! I Déu és aquí i també allà.
Quines són les sensacions que se’t van despertant arrel d’aquesta decisió?
Jo ho sé des de principis de maig, però no es va saber públicament fins a finals
d’aquest mes. Durant aquest temps, m’anava acomiadant interiorment. Predominava
una certa tristesa de deixar tantes relacions, activitats, llocs coneguts... Després,
quan ja es va saber, tot era anar preveient com podrien quedar les coses: a la Pastoral
del Col·legi , a la Comunitat de jesuïtes de Lleida, als diversos àmbits de la Missió de
Lleida on col·laboro (CVX-Xavier, Parròquia de Sant Ignasi, Fundació Arrels-Sant Ignasi,
Escola de Pares i Mares, Centre de Preparació al Matrimoni, Església de la Sang...).
Encara no he pensat gaire com serà el curs vinent!
El Claver... molts anys de Claver. Tu que ets químic, ho tindràs més fàcil per explicar-nos
quina és la pedra filosofal del professor.
La clau són els companys, els alumnes, les relacions... especialment el gran regal
de tractar i interaccionar amb les nenes i els nens. Les persones són el sentit de tot
plegat.
Quins records han perdurat d’aquells primers contactes amb l’escola?
Quan vaig arribar, el ser tutor i profe a 2n de BUP (4t d’ESO), amb tot el que suposava
de relació personal amb alumnes individualment, amb grups classe amb les seves
dinàmiques, relació amb famílies, el quedar després de classes amb alguns per fer
exercicis de formulació. Especialment recordo els alumnes de la primera tutoria. I algunes
classes ‘memorables’, per la satisfacció de l’ “èxit” o pel desànim del “fracàs”.
El fer equip amb el P. Abizanda i el P. Avellí i amb els companys professors. El futbol
dels dijous a la tarda amb profes (la qual cosa et donava opció a assistir al sopar de
germanor!), ser fotògraf oficial a les primeres comunions, convivències amb el P. Lau
Balanzó a Sant Martí Sesgueioles, la catequesi de Confirmació, les colònies a Senet,
l’ordenació diaconal a l’església del Col·legi plena d’alumnes i profes a principis
del segon curs, la Pastoral Intercol·legial (Vetlla de la Immaculada, prepasqua...) Més
endavant la Tarda Social, més relació amb Primària i Infantil, equips de Pastoral, catequistes,
Consell de Direcció i tantes i tantes coses... I això només dels primers anys!
Quan més faig memòria, més coses van sortint!
Pren-te temps, fes una ullada enrere i digues... t’ha quedat alguna cosa per fer?
M’hagués agradat passar més estones i xerrar sense presses amb els companys
del Col·legi i amb alumnes. Compartir, enriquir-nos mútuament. Ajudar més i millor a
reconciliar-se amb la pròpia vida, a enfocar-la cap a endavant trobant la pròpia vocació
i missió, a trobar-se personalment amb Jesús.
Digues, pare Sílver, digues...?
Primer de tot faig un elogi sincer a totes i tots els educadors del Col·legi pel seu
lliurament en aquesta missió tan important i plena de tensions. I expresso el meu
agraïment i els meus millors desigs a tot el personal, alumnes i famílies.
Animem-nos a deixar-nos anar pel camí de l’amor i del compromís pel bé de tothom,
especialment dels necessitats i sofrents, sense por a perdre, a no ser, a no tenir... ja
que ens sosté qui ha vençut el pecat i la mort amb la força de l’amor.
Amb la consciència d’haver rebut tantíssim durant aquests anys, faig meva la petició
de la ‘contemplació per assolir amor’ dels Exercicis Espirituals: “demanar el que vull:
aquí serà demanar coneixement intern de tant de bé rebut, per tal que jo, enterament
reconegut, pugui en tot estimar i servir sa divina majestat.”
Gràcies per tot Silver!

TANCAMENT COMENIUS
Aquest mes de juny ha finalitzat el Comenius The Sun: skills you need for a
successful learning-teaching en què ha participat la nostra escolar.
Vam iniciar aquest projecte el setembre de 2011, conjuntament amb altres
escoles sòcies (actualment amigues) de 5 països europeus: Scuola Media
Statale “via Addis Abeba” (Itàlia), Lycee Professionnel Du Chablais (França),
Ogres Valsts gimnazija (Letònia), 2° Geniko Lykeio Polichnis (Grècia) i Zespol
Szkol Ponadgimnazjalnych nr12 (Polònia).
En la primera reunió, a França (octubre 2011), vam decidir la temporització
de les tasques, les dates de les trobades, l’ordre de les destinacions i la
distribució de les activitats a fer.
Posteriorment, ens vam adreçar als alumnes de 4t d’ESO per explicar-los el
projecte i donar-los l’oportunitat de formar-ne part. En aquell moment es va
obrir un procés selectiu que va durar tot un mes en el qual els alumnes interessats
van haver de respondre preguntes, llegir textos, escoltar i comentar
documentals en anglès. Finalment, se’n va escollir un grup de 12.
Durant els cursos 2011-12 i 2012-13, hem fet activitats, enquestes, presentacions,
experiments i demostracions científiques. Tot plegat, per complir amb
les tasques encomanades i presentar-les davant de la resta de països socis.
En la primera trobada, ja amb alumnes, a Polònia, vam presentar el resultats
de les enquestes sobre com havia evolucionat el rol de l’alumne i del professor
des del passat fins a l’actualitat. En la segona trobada, a Catalunya,
vam presentar els resultats de les enquestes sobre com hauria de ser el
professor en actualitat i, en la tercera, a Itàlia, els resultats sobre com hauria
de ser l’alumnat en l’actualitat.
A continuació, vam extreure’n les conclusions pertinents a partir de la comparativa
dels resultats de totes les enquestes en els diferents països i vam
preparar una lliçó sobre el Sol, duta a terme pels alumnes. Després de buscar
la informació necessària, el material de suport i els estris que ens calien,
vam demostrar la dualitat de la llum (ona i partícula) amb uns experiments
físicoquímics que vam gravar i presentar en les dues darreres trobades a
Letònia i Grècia.
Durant els 2 anys que ha durat el projecte Comenius, hem compartit moltes
experiències amb els nostres col·legues europeus i hem demostrat que la
col·laboració, l’entesa i la il·lusió estan per damunt de les diferències culturals,
lingüístiques i acadèmiques. Ha estat un petit privilegi formar-ne part.
Moltes gràcies per l’actitud positiva, per les ganes de treballar, d’aprendre
i de viure a l’equip d’alumnes Comenius: David Pontí, Laia Arderiu, Roser
Vales, Paula de Urquía, Núria Lafuente, Paula García, Gise Solé, Anna Solà,
Tesa Reimat, Jep Mesegué, Alba Solé i Alba Rius.
Sense vosaltres o sense la implicació dels professors Alberto Lax i Minerva
Porcel, aquest projecte no hauria estat possible.
FORMACIó EdUCAdORS
L’Horitzó 2020 ens planteja el gran repte de participar activament en la transformació
de l’educació. Els educadors hem de ser dinamitzadors i els encarregats de
provocar i introduir aquests canvis a les nostres escoles, per això és tan important
la formació no tan sols ja en l’àmbit educatiu, sinó en tots aquells àmbits que s’hi
interrelacionen: tecnologia, gestió, qualitat...
Són diversos els cursos i seminaris en què equips directius, professorat
i PAS de l’escola ha participat també enguany.
Pel que fa als mestres i professors:
• Curs per a Nous Educadors
• Acompanyament en TIC
• Formació de professors sèniors per fer de mentors
• Formació personal Departament d’Orientació
• Claustres de formació o recés d’educadors
• Formació CETEI. Formació de la NET
• Eines digitals 2.0
• Cursos al Fòrum 2013 (mes de juliol)
Kiko Solsona, coordinador de Comenius
Els dirigits als equips directius o coordinadors:
• Curs de formació d’auditors interns
• Seminari de governança.
• Formació en lideratge pedagògic.
• Curs de desenvolupament directiu.
• Seminari per a gerents i administradors de les escoles de JE.
• Curs per a directius de nova incorporació.
• Setmana d’immersió ignasiana
• Trobada vocacional professional directius
• Fonaments ignasians per a l’acompanyament. Com acompanyar els
educadors i les famílies?
Els cursos destinats al personal d’administració i serveis:
• Coordinadors de paraescolars
• Eines informàtiques.
• Jornada del PAS
Així mateix, tot el personal de l’escola ha realitzat un curs de prevenció
de riscos laborals.

Campanyes diverses al llarg del curs amb
múltiples activitats, escrits i circulars que
arriben a les famílies demanant la seva
participació, mobilització i implicació del
educadors perquè tot rutlli, alumnes amb
un paper molt actiu en les campanyes...
La solidaritat és part del Claver, és un pilar
de la nostra pastoral i, per tant, del nostre
ideari.
Quan es planteja una campanya de caire
solidari, la comunitat educativa del Claver
s’hi aboca i ho fa no només perquè famílies
i educadors hi creiem, sinó perquè
aquestes campanyes tenen uns clars protagonistes:
els nens i nenes, els nois i noies
de l’escola.
Totes les campanyes que es planifiquen al
llarg del curs tenen un component essencial:
el valor de la solidaritat. El fet d’implicar-nos
en una campanya, comporta educar-nos
en la solidaritat, tant els nostres
alumnes, els nostres educadors com les
nostres famílies.
L’educació en la solidaritat és acció, és implicació,
és participació i és una formació
permanent, contínua, perquè el fet de ser
solidari és part d’un mateix i perquè malauradament
sempre hi ha algú, molt a prop,
que n’ha de menester. Les famílies ho sabeu
i en sou copartícips.
I així ha estat, és i continuarem treballant
perquè així sigui.
Podríem dir que les campanyes a l’escola
han estat tot un èxit: portem més d’una
tona i mitja de taps solidaris des del novembre;
vàrem recollir més de 3600€ per
a projectes de Mans Unides amb la venda
de talonaris i 1065€ amb el mural i la venda
de samarretes; gairebé 2500€ en diferents
campanyes i donacions destinats a la Fundació
Arrels-St. Ignasi; quilos i quilos d’aliments,
en la campanya de Nadal, dirigits a
la Parròquia de Sant Andreu, al Casc Antic,
i la Fundació Social Sant Ignasi de Loiola;
315€ de la venda de roses per Sant Jordi
destinats al projecte Guarjila, al Salvador;
més de 3000 litres de llet destinats al servei
d’aliments de la Fundació Arrels-St. Ignasi
entre altres i, al tancament d’aquesta
publicació, encara hi ha diverses activitats
que s’han de dur a terme.
Però el que realment és un èxit rotund és
que, quan s’han plantejat aquestes campanyes,
els nostres alumnes i educadors
s’hi han implicat; els mateixos alumnes
ClAvER SOlIdARI
han organitzat o participat en moltes de
les activitats; les accions solidàries també
han format part de les activitats de l’AMPA:
mona solidària, concert Abbey Road…; en
algunes campanyes s’hi han afegit antics
alumnes o persones que no formen part
de la comunitat Claver; i les famílies, amb
la seva predisposició i exemple, han fet
que aquestes activitats tinguessin una dimensió
que ha sobrepassat l’ estrictament
escolar.
Són importants les quantitats de taps, llet
o euros recollides, però ho és encara molt
més l’acció de les famílies que dia a dia
van recollint aquella dotzena de taps que el
seu fill portarà amb orgull a l’escola i que
afegirà als milers de taps que altres famílies
i alumnes s’han encarregat de fer arribar
per a un projecte d’investigació mèdica;
són importants els litres de llet recollits
i portats a l’escola, sigui per l’infant de P3,
que intueix la importància d’aquell paquet
tan feixuc, com de l’alumne de batxillerat,
que és conscient que cada bric compta
perquè el centre Arrels pugui omplir cada
dia aquells got de llet de les persones més
desvalgudes que hi van a esmorzar; és important
cada cèntim recollit perquè cèntim
a cèntim estem ajudant a desenvolupar
projectes solidaris darrere dels quals hi ha
persones.
El Claver és solidari, ho porta en la seva
essència, al seu ideari; i tota la comunitat
educativa: alumnes, educadors i famílies,
ens estem formant permanentment en
aquest màster de solidaritat.
Gràcies.
Les campanyes abans esmentades són
part de les accions solidaries que s’esdevenen
a l’escola durant el curs. N’hem
deixat de citar diverses: la tasca social de
voluntariat que els nostres alumnes de 4t
d’ESO realitzen al centre de Sant Joan de
Déu d’Almacelles; el voluntariat de recapte
d’aliments en la campanya del Banc
d’Aliments de Lleida tant d’alumnes com
de professors; la donació al Banc de Recursos
de diversos equipaments escolars
remanents del curs passat; mercats i mercadets
solidaris i diversos organitzats tant
per alumnes de primària com secundària
i batxillerat; l’organització de campanyes
per part dels alumnes d’ESO que després
dinamitzen presentant-les als seus companys
de primària...

Sincerament, no recordem quan vam començar
el col·le a P3; però, qui se’n recorda?
L’únic que et ve al pensament dels anys de
parvulari són les llargues migdiades que ens
regalàvem; els dimarts i els dijous, que per
berenar tocava llet amb galetes i que els altres
dies enterràvem la mortadel·la al pati. El
pati... aquell pati tan gran, on no podies veure
els nens que estaven a l’altra punta; els pins,
que eren els pins més alts que mai haguessis
vist i que no podies agafar ni des del més alt
del tobogan de pedra.
De Primària, ja recordem més coses: els carnestoltes,
els festivals de Nadal... A segon de
Primària, vam fer la primera excursió important
a Cal Gort. És d’aquelles excursions que
et quedes a dormir en una casa de colònies
i que sembla el viatge més llunyà i llarg de la
teva vida. Després van venir Cambrils, Port
del Comte... I no ens ho crèiem, però la Primària
ja s’havia acabat i teníem pors, dubtes
i angoixes respecte a l’ESO, perquè no sabíem
el que ens hi podríem trobar.
S’hauria de reconèixer que primer de l’ESO
no és un any fàcil. Les noies semblen molt
més grans que qualsevol noi i els nois, bé, els
nois s’assemblen perillosament a un simi en
qualsevol de les seves varietats. Sents que
ets gran, bé, el director et parla de les tres
erres i ja et tracta de noi o noia en lloc de nen
o nena... Vols créixer, però encara ets petit, i
abaixes la mirada quan algú de batxillerat se
t’apropa.
A segon, en canvi, veiem tots aquells de primer
que encara tenen cara de primària i el
nostre ego puja com l’escuma, però nosaltres
encara ens comportem com nens, nens
petits que es creuen grans.
L’any següent, tercer, tots ens havien dit que
era molt difícil i que ens preparéssim (...). I
arribes a quart: alguns se’n van a Alemanya, i
ens passem tot el curs esperant el País Basc
(...).
ORlA BATXIllERAT
I, de sobte, ja comences batxillerat. Les
classes ja no es distribueixen per grupets
d’amics, sinó per la modalitat que tu has triat.
La carpa és un bon al·licient per a la dura vida
de l’estudiant de batxillerat. De fet, per a alguns,
els cafès de la Grego són l’únic motiu
pel qual tirar endavant..., ah!, i pensar en el
futur viatge a qui sap on, també. El més estrany
del batxillerat és trobar-te que la gent
ha... madurat?, és aquesta la paraula? Sí, possiblement.
L’estiu de primer a segon, te’l passes pensant:
“He de fer el treball de recerca, he de
fer el treball de recerca”, però realment, fer,
fas poc i et dediques el primer trimestre de
segon de batxillerat redactant-lo, a més dels
exàmens (molts, massa, terrorífics...) i del viatge
a Roma!!!! Realment, va valer la pena.
Bé, i tot passa molt ràpid després: acabar el
TdR a corre-cuita, exposar-lo, un segon tri-
mestre que causa símptomes similars als de
l’esquizofrènia aguda i l’últim, que és com
una olla a pressió, i que tot just ha acabat
avui, amb el permís de la selectivitat.
Ja som aquí, a la Festa de les Orles, per celebrar
no la fi, sinó el contingut d’aquests quinze,
dotze, sis o dos anys que s’han fet eterns
i alhora tan curts.
Ara què som? Som la generació del 95. Una
mostra de com l’educació ignasiana del Claver
incideix en l’ara i aquí del nostre món. Tothom
diu que els temps que ens toca viure
són extraordinàriament difícils, però des de la
nostra joventut pensem que només un gran
repte porta il·lusió. Tenim davant un desafiament
de proporcions colossals... No ho trobeu
simplement genial? No hi ha res de més
estimulant.
(Extracte del manifest de la promoció)
Nosaltres no som mestres ni tutors d’una escola. No hem d’enfromtar-nos als alumnes d’una aula. Ni tenir a punt
tot el contingut de cap classe. No hem de fer tutories amb els pares dels alumnes. Ni corregir exàmens. No hem
de passar una auditoria del Quality. Ni atendre les peticions que fa la Direcció del col·legi per seguir unes directrius
educatives.
Nosaltres no som tots els pares ni totes les mares d’aquest col·legi. Tenim altres feines. Però sabem que l’educació
dels nostres fills comença a casa, no a l’escola. No ens perdem cap activitat proposada per vosaltres els mestres.
Procurem atendre totes les indicacions que ens feu des del col·legi per mirar d’anar tots a una.
I ara, s’atansa el final de curs. Les classes tanquen i fins al setembre. Sabem que heu d’estar cansats, que arribeu
a final de curs una mica apurats. Només ens queda una cosa per fer: agrair-vps in any més la vostra feina com a
mestres i educadors, i la sintonia que heu tingut amb les nostres iniciatives.
Un any més
JUNTS HO HEM FET POSSIBLE
GRÀCIES DE TOT COR

Després d’un primer any molt enriquidor, la TARDA CLAVER
torna amb molta més il·lusió, més activitats, més idiomes, més
jocs.... i més dies!!!
Al Col·legi, vam crear la TARDA CLAVER per oferir un nou espai
lúdic i formatiu als nostres alumnes i un nou servei educatiu
a les nostres famílies.
El curs vinent, aquest servei es desenvoluparà de dilluns a
divendres, de 17.00h a 19.00h, i hi haurà 2 grups d’alumnes:
INFANTIL I PRIMÀRIA.
Primer de tot, els nens berenaran junts i després cada grup
realitzarà diferents activitats, que aniran en consonància amb
l’edat dels alumnes. Aquestes activats estaran dirigides en tot
moment per mestres i monitors titulats.
Per als alumnes de Primària, hem organitzat aquestes tardes
abastant tres àmbits que considerem molt importants en la
seva formació: l’àmbit de l’estudi, l’àmbit de les llengües
estrangeres i l’àmbit ludicoesportiu. Cada dia tindran 1 hora
d’estudi, per a fer els deures, i després podran escollir entre els
idiomes anglès i francès o jocs i multiesport.
Per als alumnes d’Infantil, com que encara no han de fer deures,
oferim l’opció de TALLERS, JOCS I ESPORT, on el joc,
com a element educatiu, tindrà un paper fonamental. Tindrà
una estructura semblant a la de ludoteca, és a dir, es programarà
l’activitat mensualment i els nens i nenes aniran canviant
d’activitat i d’espai cada dia. Per exemple, poden anar a primera
hora al pati (durant el bon temps) o al gimnàs; i, a segona
hora, a escoltar contes a la Biblioteca d’Infantil, a fer tallers,
manualitats, a jugar a la ludoteca, a la sala de psicomotricitat,
a la sala d’ordinadors o a fer activitats amb la pissarra digital.
També, un cop al mes, aniran al cinema.
Quant al transport, hi haurà un autobús del Col·legi a Lleida. Els
pares dels pobles hauran de recollir els nens a l’escola a les
19.00h de la tarda.
ANIMEU-VOS
A PARTICIPAR A LA
TARDA CLAVER!!
PARAESCOlARS
TARdA ClAvER ElS MONITORS dE l’ESTIU ClAvER
L’edició d’aquesta revista ha estat possible gràcies al suport de les següents empreses:
Els monitors són una baula molt important de la cadena educativa
de l’Estiu Claver. Sense la seva aportació seria molt difícil que les
activitats es desenvolupessin tan bé com fins ara.
Aquests joves educadors es caracteritzen per ser un grup especial,
amb unes característiques que els fan únics. Són alumnes i antics
alumnes del Col·legi que, voluntàriament, s’impliquen en el procés
d’educació des d’un àmbit diferent, el del lleure. Aquesta voluntarietat
de contribuir en l’acció educativa del Col·legi, perquè el senten
seu i l’han viscut de petits, esdevé la senya d’identitat del monitor
del Claver.
El perfil dels nostres monitors és el d’una persona responsable,
organitzada, engrescadora, confident, oberta en cos i esperit, hàbil,
reflexiva, dolça en el tracte i càlida.
Tots els nostres monitors han de seguir un procés de formació.
Aquest camí està marcat per aquestes fases:
• FORMACIÓ: curs Brúixola, un curs de premonitoratge a 4t d’ESO
• PARTICIPACIÓ AL CASAL: tots els monitors inicien la seva tasca
al Casal.
• PARTICIPACIÓ A LES COLÒNIES: més endavant, als monitors
més destacats, els donem l’oportunitat de promocionar i ser monitors
de colònies.
• CAPS: després d’uns any de formació, els monitors amb més
vocació, dedicació i responsabilitat passen a ser caps de Casal o
a les colònies.
Com veieu, la tasca de ser monitor no és fàcil. Demana constància
i dedicació, per tant, des del Col·legi, volem donar les GRÀCIES a
tots els monitors que han participat o estan participant amb nosaltres
en el lleure del Claver.
De ben segur que totes les vivències, els valors, el treball, la convivència,
el lideratge... que heu après i viscut durant aquests anys, us seran
útils en les vostres vides, tant a nivell personal com professional.
Sense vosaltres, l’Estiu Claver no seria possible. Moltes gràcies a tots!

El dESPERTAR INTERIOR
El dESPERTAR INTERIOR dElS NENS/NENES. AMB TU, MéS!!!
Tots els pares volem donar el millor als nostres fills i el nostre somni és ajudar
que siguin feliços, que la seva existència transcorri joiosa i sana.
Per això triem l’alimentació adequada, l’horari oportú, els espais més rics i
segurs, una bona escola… Fins i tot, tenir un fill ens fa ser millors persones,
ja que tenim cura de les nostres expressions i els nostres actes, perquè
volem transmetre’ls valors solidaris, ecològics i socials. Sabem que ells no
aprenen dels nostres discursos sinó dels nostres comportaments.
Com donar formació espiritual al vostre fill/a?
Depenent de la vivència de fe d’infantesa i joventut, podem sentir-nos inclinats
a transmetre la nostra fe com un tresor, a negar-la o a deixar que triï
més endavant...
Aquesta decisió és important, perquè el nen o nena, aquest ésser humà que
arriba a les nostres mans “com una pàgina en blanc” i amb la qual tenim tant
a veure en tot allò que s’hi escrigui, té diferents parcel·les:
FÍSICA, que els pares tractem de cuidar amb carícies, aliment, descans,
higiene, bellesa i exercici.
SOCIAL, que ens ocupem de desenvolupar, ensenyant-li a tractar la gent,
comunicar-se, relacionar-se amb calidesa i espontaneïtat, defensar les seves
opinions i a viure en relació, resolent conflictes, aprenent a perdonar i a
superar les dificultats.
MENTAL, que nodrim amb informació i formació, des del moment que
neix, fins que és major d’edat, responent als seus perquès i triant per a ell
l’educació oportuna.
ESPIRITUAL, que posseeix tot ésser humà i que és la seva música interior,
el seu projecte personal que anirà definint al llarg de la vida, des de ben petit,
per aprendre a trobar-se a si mateix.
Els hem d’ajudar a valorar, a estonetes, el silenci i la solitud. Transmetre’ls
com un tresor el pensar, el sentir el seu cor, o el sentir Déu dins de si mateixos.
I quan aquest silenci se’ls ompli de presència, se’ls explica que hi
ha Algú, aquí dins, un pare que ens vol, des del principi dels temps, que
té per a nosaltres grans somnis de felicitat i plenitud. Aleshores els estem
ensenyant a treure del fons del seu cor el millor de si mateixos, i a trobar
serenor i harmonia.
Això dóna al nen fortalesa interior i li omple la vida de sentit i de missió.
Per exemple, quan se’n va a dormir, es pot pregar amb ell una estona, presentant
una experiència amb contingut i donant gràcies pels petits detalls
del dia; se li pot ensenyar a demanar pels familiars, amics i necessitats, se li
va fent un cor contemplatiu i universal.
Després caldrà anar adaptant aquesta comunicació infantil a altres edats,
per saber-se habitat i impulsat a treure el millor de la seva persona, per la
seva felicitat i la dels altres, que és en definitiva el gran somni que Déu té
per a tots els éssers humans.
Altres exemples:
Quan els nens donen gràcies pels petits detalls del dia, es tornen contemplatius
i intensos en el seu viure.
Beneir la taula és una manera de ser agraït i d’obrir el cor a altres persones
i realitats.
Participar en una eucaristia adequada a la seva edat és la millor manera
d’encomanar la passió per viure com Jesús, per la vida i pels altres, així anirà
omplint la seva història de sentit i de missió i se sentirà acompanyat i segur.
És essencial que els educadors els presentem el Déu de l’amor, el que vol
que visquem contents, el que mai es disgusta amb nosaltres, perquè sempre
ens està esperant, el que treu el més bonic de cada un i I’Amic que
es queda quan tots se’n van. I després ensenyar a tractar amb Déu com es
parla amb un amic, amb naturalitat i proximitat, sense ritus freds, perquè
gaudeixin del Déu de l’alliberament, de la festa i de l’amor, aquell que ens
impulsa a ser persones felices i constructores d’un món més humà i més
just.
Com un més !!!
I com el millor tresor que tenim, el que ens sana i ens dinamitza, perquè
podem experimentar que Déu és salut per a la història personal, compartim
el dia a dia, la vida.
Amb Jesús, més pau interior, més calma, més empatia, més felicitat!
Equip de Pastoral

Ferran Badia, antic alumne de
la promoció del 80 (3r de BUP).
És doctor en Ciències Físiques
per la Universitat de Barcelona.
Després d’haver estat professor
a la Universitat de Vic i
a la Universitat de Barcelona,
s’incorpora a l’Escola Politècnica
Superior de la UdL el curs
1998-99, com a professor de
l’àrea de física aplicada. Des de
l’octubre de 2005, ocupa el càrrec
de director de l’escola politècnica
superior de la Universitat de Lleida.
Us presentem un extracte de l’entrevista que ens ha concedit. Podeu
llegir l’entrevista completa a l’apartat Antics Alumnes de la nostra
web.
Com vas arribar a l’escola?
Vaig arribar a l’escola el curs 1972-73 per fer el 4t curs d’EGB. (...)
Què ha representat per a tu haver estat alumne del Claver?
(...)El més important, vist amb la perspectiva que em permet l’edat i l’experiència,
va ser la gran sort de tindre uns mestres que eren sobretot
grans persones, amb una gran dedicació a l’alumnat, que estimaven la
seva feina i que, a més d’una bona formació en les matèries que ens
explicaven, es preocupaven per nosaltres i ens formaven per a ser ciutadans
i per a saber conviure en societat.
ANTICS AlUMNES
Quins són els records que et revenen quan penses en l’escola?
(...)Recordo els llargs descansos de l’hora de dinar; els cuiners i el menjar
que ens preparaven i el pati de després amb els partits que s’organitzaven.
Tens alguna anècdota que recordis amb simpatia?
El difícil és destacar-ne una. Van ser molts anys i en van haver moltes que
sovint recordem amb companys que encara ens trobem. Però si n’he de
dir una, recordo que fèiem expedicions a descobrir secrets de la casa. (...)
Un professor que recordis de manera especial?
Destacar-ne un és molt difícil. (...) Però si n’he de destacar un, el pare
Joan Bertran va ser tot un mestre i mentor. (...)
Hi ha una altra persona per qui tinc un record especial. (...) És el pare Joan
Ribalta. (...)
Quan et trobes amb companys de promoció i aparèix el Claver a les
converses, què se’n diu?
En general en parlem amb gran afecte. Vam passar uns anys molt importants
de la nostra vida. El més habitual és recordar les anècdotes amb els
companys i els professors.
I després del Claver, què?
Després del Claver va vindre un any d’institut i els estudis a Barcelona i
tota una vida. Penso que el que queda són uns valors ètics que et serveixen
de brúixola, de guia, en els moments en què cal orientació, prendre
decisions i actuar en conseqüència. I també queden grans companys i
amics.
ElS NOSTRES AlUMNES
El mes de juliol, un grup de nois i noies d’ESO i Batxillerat van aconseguir
tres primers llocs en la trobada esportiva JeSET a la Selva Negra alemanya
amb la participació d’alumnes de diferents escoles jesuïtes europees, entre
aquestes algunes de catalanes.
Alumnes de 4t d’ESO van exposar al Centre d’Art la Panera els treballs artístics
que van crear dins el bloc de Visual i Plàstica i al Treball de Recerca.
Alba Palau, antiga alumna (2n de batxillerat 2011-12), va ser guardonada a
la 9a edició dels Premis a Treballs de Recerca d’Estudiants de Batxillerat i
Cicles Formatius de Grau Superior convocats per la Universitat de Lleida pel
seu treball Consumits pel consum.
Josep Mesegué i David Pontí, alumnes de batxillerat del Claver, van ser
guardonats amb el 1r i 2n premi respectivament al concurs literari infantil
i juvenil Sambori-Òmnium que organitza Òmnium Cultural a Ponent-Lleida.
A començament de curs, Ferran Capell, alumne de 3r d’ESO, va rebre un
dels premis de la 1a edició del concurs Parada Literària en la modalitat d’expressió
artística en prosa i el més de maig va obtenir el primer premi absolut
del concurs de relats matemàtics Cangur 2013 amb l’obra La Cambra de
Thot, de la qual va parlar a Lleida TV en una entrevista.
Em sento molt satisfet del que he fet i de mi
mateix i que em reconeguin tot l’esforç i la dedicació
que hi ha darrere de cada treball. No deixa
de ser un al·licient que m’empeny a continuar.
A les proves Cangur d’aquest curs, de 65 alumnes del Claver que s’hi van
Gràcies Ferran
presentar, 50 han quedat per sobre de la mitjana catalana i 5 entre els 3%
dels millors resultats.
Laura Porcel va guanyar el Premi d’investigació i recerca Pare Antoni Mur,
en l’àmbit de caràcter social, amb el seu treball Herois del segle XXI.
Álvaro Aunós, de 4t d’ESO, va obtenir el 2n premi de la modalitat juvenil del
premis Frater amb l’obra titulada Diario de un enfermo.
No esperava que el meu treball acabés sent premiat.
La veritat, vaig fer la redacció com a memorial
de la meva àvia, que va patir d’alzhèimer.
Anna Sabaté va participar, amb el professor Josep Mallol, al programa Cafeïna
de Lleida TV per parlar del seu treball de recerca de batxillerat. Aquest
treball tracta sobre astronomia, concretament sobre la relació entre mitologia
i constel·lacions.
El fet que el meu treball hagi estat valorat per
persones enteses en el tema i per d’altres que
potser no hi estan tan interessades, m’omple de
satisfacció.
A nivell esportiu els nostres equips de bàsquet, futbol, escacs i voleibol han
tingut excel·lents actuacions.