La poesia trobadoresca - 4C

LA​ ​POESIA​ ​TROBADORESCA
Grup​ ​4C:​ ​Denise​ ​Camero​ ​Sánchez
​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​Maria​ ​Granel​ ​Barba
​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​Sergi​ ​Saldaña​ ​Leal​ ​del​ ​Ojo
​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​Ariadna​ ​Tramunt​ ​Herreros
Nom​ ​del​ ​prof.:​ ​Jordi​ ​Ramírez
Assignatura:​ ​Català
Escola:​ ​C.​ ​E.​ ​San​ ​Francisco
Curs:​ ​4t​ ​ESO
Data:

Grup​ ​4C​:​ ​Denise​ ​Camero,​ ​Maria​ ​Granel,​ ​Sergi​ ​Saldaña,​ ​Ariadna​ ​Tramunt
​ ​LA​ ​POESIA​ ​TROBADORESCA
ÍNDEX
CONTEXT​ ​HISTÓRIC
CONTEXT​ ​POLÍTIC
ECONOMIC
SOCIAL
BÈL·LIC
1​ ​de​ ​Septembre​ ​de​ ​l’any​ ​1150​ ​(RAMON​ ​BERENGUER​ ​IV​ ​I​ ​PERONELLA​ ​D'ARAGÓ)
1​ ​de​ ​Març​ ​de​ ​l’any​ ​1157​ ​(ALFONS​ ​I​ ​EL​ ​CAST)
11​ ​de​ ​Octubre​ ​de​ ​l’any​ ​1162
2​ ​de​ ​Febrer​ ​de​ ​l’any​ ​1208
12​ ​de​ ​Septembre​ ​de​ ​l’any​ ​1213​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​(Primer​ ​rei​ ​de​ ​la​ ​Corona
d'Aragó)
​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​Català​ ​4r​ ​ESO​ ​2017/2018​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​Professor:​ ​Jordi​ ​Ramírez​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​C.E.San​ ​Francisco

Grup​ ​4C​:​ ​Denise​ ​Camero,​ ​Maria​ ​Granel,​ ​Sergi​ ​Saldaña,​ ​Ariadna​ ​Tramunt
​ ​LA​ ​POESIA​ ​TROBADORESCA
LITERATURA
Des​ ​de​ ​mitjans​ ​del​ ​segle​ ​XIV​ ​i​ ​fins​ ​a​ ​finals​ ​del​ ​segle​ ​XV,​ ​Catalunya​ ​va​ ​ser​ ​una​ ​etapa​ ​de​ ​crisi​ ​i
agitacions​ ​socials​ ​que​ ​li​ ​van​ ​fer​ ​perdre​ ​la​ ​seva​ ​hegemonia​ ​en​ ​el​ ​si​ ​de​ ​la​ ​Corona​ ​d’Aragó​ ​i​ ​en​ ​el
context​ ​del​ ​Mediterrani​ ​occidental.
1. CONTEXT​ ​HISTÒRIC
1.1. CONTEXT​ ​POLÍTIC
La​ ​situació​ ​política​ ​a​ ​la​ ​baixa​ ​edat​ ​mitjana​ ​és​ ​la​ ​següent:
Els​ ​francesos​ ​dominen​ ​la​ ​Catalunya​ ​Vella​ ​després​ ​de​ ​fer​ ​fora​ ​als​ ​visigots​ ​i​ ​bàrbars​ ​que
antigament​ ​dominaven​ ​les​ ​terres​ ​de​ ​Catalunya,​ ​avanç​ ​anomenada​ ​“Tarraconense”.
Aquest​ ​francs​ ​van​ ​dividir​ ​Catalunya​ ​en​ ​sis​ ​comptats:​ ​Pallars,
Ribagorça,​ ​Urgell​ ​i​ ​Cerdanya,​ ​Rosselló,​ ​Empúries,​ ​Girona​ ​i
Barcelona.​ ​Per​ ​cada​ ​una​ ​d’aquests​ ​comptats​ ​hi​ ​havia​ ​un​ ​compte,
normalment​ ​un​ ​membre​ ​de​ ​l’aristocracia​ ​franca.
S.​ ​XI​ ​ ​El​ ​comte​ ​de​ ​Barcelona,​ ​Ramon​ ​Berenguer​ ​III,​ ​s’imposa​ ​per
damunt​ ​de​ ​la​ ​resta​ ​de​ ​comtats.
Per​ ​a​ ​aconseguir​ ​el​ ​comtat​ ​de​ ​Provença​ ​contraeix​ ​matrimoni​ ​amb
Dulce​ ​de​ ​Provença.
Ramon​ ​Berenguer​ ​IV​ ​(fill​ ​de​ ​Ramon​ ​Berenguer​ ​III)​ ​conquereix
alguns​ ​comtats​ ​occitans.​ ​A​ ​més,​ ​hereta​ ​la​ ​corona​ ​d’Aragó​ ​en
casar-se​ ​amb​ ​Peronella​ ​d’Aragó.
​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​Català​ ​4r​ ​ESO​ ​2017/2018​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​Professor:​ ​Jordi​ ​Ramírez​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​C.E.San​ ​Francisco

Grup​ ​4C​:​ ​Denise​ ​Camero,​ ​Maria​ ​Granel,​ ​Sergi​ ​Saldaña,​ ​Ariadna​ ​Tramunt
​ ​LA​ ​POESIA​ ​TROBADORESCA
1.2. ECONÒMIC
Els​ ​elements​ ​que​ ​van​ ​caracteritzar​ ​la​ ​crisi​ ​de​ ​la​ ​baixa​ ​edat​ ​mitjana​ ​a​ ​Catalunya​ ​van​ ​ser:
1. La​ ​davallada​ ​demogràfica:​ ​Des​ ​de​ ​mitjans​ ​del​ ​segle​ ​XIV
fins​ ​a​ ​finals​ ​del​ ​segle​ ​XV,​ ​Catalunya​ ​va​ ​patir​ ​una​ ​etapa​ ​de
crisis​ ​i​ ​agitacions​ ​socials​ ​que​ ​li​ ​van​ ​fer​ ​perdre​ ​el​ ​predomini
en​ ​el​ ​sí​ ​de​ ​la​ ​corona​ ​d’Aragó.​ ​L’inici​ ​de​ ​la​ ​crisi​ ​va
començar​ ​l’any​ ​1333,​ ​anomenat​ ​‘Lo​ ​mal​ ​any​ ​primer’,​ ​quan
una​ ​mala​ ​collita​ ​de​ ​blat​ ​va​ ​provocar​ ​una​ ​pujada​ ​dels
preus​ ​i​ ​de​ ​la​ ​fam.
​ ​Amb​ ​l’aparició​ ​de​ ​la​ ​pesta​ ​negra​ ​Catalunya​ ​va
experimentar​ ​una​ ​gran​ ​mortaldat,entre​ ​els​ ​sectors​ ​de​ ​les
ciutats​ ​i​ ​els​ ​pagesos​ ​pobres.​ ​El​ ​nombre​ ​d’habitants​ ​es​ ​va​ ​reduir​ ​en​ ​una​ ​tercera​ ​part.
​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​La​ ​pesta​ ​negra​ ​era​ ​una​ ​malaltia​ ​molt​ ​contagiosa,​ ​mortal​ ​i​ ​no​ ​hi​ ​havia​ ​remei,​ ​es
​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​manifestava​ ​de​ ​dues​ ​maneres:
- Pesta​ ​bubònica:​ ​Tenia​ ​un​ ​80%​ ​de​ ​mortalitat
- Pesta​ ​pulmonar:​ ​Tenia​ ​un​ ​100%​ ​de​ ​mortalitat
2. La​ ​crisi​ ​al​ ​camp:​ ​Durant​ ​els​ ​segles​ ​XIII​ ​i​ ​a​ ​primers​ ​del​ ​segle​ ​XIV,​ ​el
camp​ ​va​ ​estar​ ​molt​ ​poblat.​ ​A​ ​Catalunya​ ​vella​ ​es​ ​conreava​ ​qualsevol​ ​terreny,
gracies​ ​a​ ​aquesta​ ​agricultura​ ​la​ ​producció​ ​es​ ​va​ ​mantenir​ ​abundant​ ​i​ ​estable.
Al​ ​segle​ ​XIV​ ​i​ ​XV,​ ​la​ ​crisi​ ​va​ ​incidir​ ​sobre​ ​l’economia​ ​i​ ​va​ ​provocar​ ​ ​Catalunya
la​ ​crisis​ ​Agrícola​ ​i​ ​els​ ​conflictes​ ​socials.​ ​La​ ​pressió​ ​que​ ​provocava​ ​els​ ​senyor
cap​ ​als​ ​pagesos,​ ​va​ ​impulsar​ ​l’emigració​ ​cap​ ​a​ ​les​ ​ciutats.
3. La​ ​crisi​ ​a​ ​la​ ​ciutat:​ ​Les​ ​dificultats​ ​econòmiques​ ​que​ ​va​ ​travessar
Catalunya​ ​durant​ ​el​ ​segle​ ​XV,​ ​van​ ​ser​ ​conflictes​ ​socials​ ​com​ ​el​ ​de​ ​la
busca​ ​i​ ​biga​ ​a​ ​Barcelona.​ ​La​ ​busca​ ​representava​ ​els​ ​que​ ​es
dedicaven​ ​a​ ​l’exportació,​ ​dels​ ​artesans​ ​i​ ​dels​ ​menestrals​ ​del​ ​gremis.
Controlava​ ​el​ ​govern​ ​municipal​ ​per​ ​fer​ ​complir​ ​els​ ​privilegis,​ ​les
llibertats​ ​i​ ​els​ ​costums​ ​de​ ​Barcelona.​ ​La​ ​Biga​ ​representava​ ​els
interessos​ ​de​ ​les​ ​ciutats​ ​honrats​ ​i​ ​dels​ ​mercaders​ ​dedicats​ ​a
d’importació​ ​d’espècies​ ​i​ ​blat.​ ​Controlava​ ​el​ ​poder​ ​municipal.​ ​La​ ​crisi
es​ ​va​ ​manifestar​ ​a​ ​les​ ​ciutats​ ​amb​ ​més​ ​retard​ ​que​ ​al​ ​camp
​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​Català​ ​4r​ ​ESO​ ​2017/2018​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​Professor:​ ​Jordi​ ​Ramírez​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​C.E.San​ ​Francisco

Grup​ ​4C​:​ ​Denise​ ​Camero,​ ​Maria​ ​Granel,​ ​Sergi​ ​Saldaña,​ ​Ariadna​ ​Tramunt
​ ​LA​ ​POESIA​ ​TROBADORESCA
4. La​ ​caiguda​ ​del​ ​comerç​ ​i​ ​la​ ​fallida​ ​de​ ​les​ ​finances:​​ ​L’activitat​ ​econòmica​ ​es​ ​va​ ​mantenir
en​ ​un​ ​bon​ ​nivell​ ​fins​ ​a​ ​l’any​ ​1430.​ ​Els​ ​mercaders​ ​catalans​ ​van​ ​ser​ ​desplaçats​ ​pels
genovesos​ ​en​ ​els​ ​mercats​ ​Andalusos.​ ​Hi​ ​va​ ​haver​ ​una​ ​substitució​ ​de​ ​la​ ​presència
catalana​ ​en​ ​les​ ​costes​ ​atlàntiques​ ​d’Àfrica​ ​per​ ​part​ ​de​ ​castellans​ ​i​ ​portuguesos,​ ​causant
una​ ​greu​ ​pèrdua​ ​a​ ​l’economia​ ​catalana.​ ​També​ ​va​ ​produir-se​ ​un​ ​endarreriment​ ​tècnic
del​ ​comerç​ ​català.
1.3. SOCIAL
Els​ ​clergues​ ​tendiren​ ​a​ ​difondre​ ​la​ ​teoria​ ​que​ ​la​ ​societat​ ​estava​ ​dividida​ ​en​ ​tres​ ​grup:
En​ ​primer​ ​lloc​ ​estava​ ​el​ ​rei​ ​i​ ​la​ ​seva
familia.​ ​A​ ​sota​ ​d’aquest​ ​es​ ​troba​ ​la
noblesa,​ ​dividia​ ​en​ ​alta​ ​noblesa
formada​ ​per​ ​l’alt​ ​clergat​ ​i​ ​la​ ​noblesa
de​ ​la​ ​cort​ ​i​ ​la​ ​baixa​ ​noblesa​ ​formada
per​ ​els​ ​monjos,​ ​els​ ​caballers.​ ​Per​ ​el
últim​ ​es​ ​troven​ ​els​ ​pagesos​ ​i​ ​els
esclaus.
La​ ​societat​ ​ ​excloïa​ ​els​ ​artesans,​ ​els​ ​mercaders​ ​i​ ​els​ ​habitants​ ​de​ ​la​ ​ciutat​ ​perquè​ ​la​ ​seva
importància​ ​era​ ​encara​ ​escassa​ ​i​ ​hi​ ​havia​ ​la​ ​convicció​ ​que​ ​la​ ​riquesa​ ​provenia​ ​de​ ​la​ ​terra.
Arrel​ ​d’aquesta​ ​expulsió,​ ​desde​ ​del​ ​començament​ ​de​ ​l’Edat​ ​Mitjana,​ ​van​ ​haver​ ​revoltes​ ​els​ ​uns
contra​ ​els​ ​altres.
A​ ​la​ ​baixa​ ​Edat​ ​Mitjana,​ ​van​ ​haver​ ​revoltes​ ​dels​ ​pagesos​ ​contra​ ​els​ ​senyors.​ ​Els​ ​reis​ ​europeus
estaven​ ​acompanyats​ ​pels​ ​nobles​ ​i​ ​els​ ​caballers,​ ​que​ ​els​ ​ajudaven​ ​dintre​ ​de​ ​les​ ​guerres.​ ​Les
diverses​ ​ciutats​ ​i​ ​els​ ​reis​ ​es​ ​van​ ​aliar​ ​contra​ ​les​ ​ambicions​ ​dels​ ​senyors​ ​feudals,​ ​encara​ ​que​ ​les
grans​ ​ciutats​ ​estaven​ ​lliures​ ​de​ ​feudalisme.
EL​ ​FEUDALISME
Entre​ ​els​ ​segles​ ​VIII​ ​i​ ​X,​ ​a​ ​l’Europa​ ​occidental​ ​cristiana​ ​es​ ​va​ ​consolidar​ ​un​ ​sistema​ ​econòmic​ ​i
polític​ ​heterogeni​ ​que​ ​pels​ ​seus​ ​trets​ ​comuns​ ​en​ ​l’economia​ ​i​ ​la​ ​societat​ ​denominem​ ​feudal.
El​ ​feudalisme​ ​es​ ​va​ ​caracteritzar​ ​per​ ​l’existència​ ​d’infinitat​ ​de​ ​petits​ ​grup​ ​de​ ​persones
autosuficients​ ​que​ ​vivien​ ​del​ ​producte​ ​del​ ​treball​ ​de​ ​les​ ​famílies​ ​camperoles,​ ​que​ ​constituïen​ ​la
majoria​ ​de​ ​la​ ​població.
Les​ ​relacions​ ​de​ ​poder​ ​s’establien​ ​a​ ​partir​ ​de​ ​les​ ​persones​ ​febles​ ​respecte​ ​a​ ​les​ ​fortes.​ ​Els​ ​forts
oferien​ ​protecció​ ​a​ ​canvi​ ​de​ ​que​ ​els​ ​febles​ ​donin​ ​obediència​ ​i​ ​fidelitat.
Per​ ​controlar​ ​tot​ ​això​ ​existien​ ​monarquies​ ​feudals.​ ​Aquestes​ ​eren​ ​febles​ ​perquè​ ​un​ ​sistema
d’organització​ ​social​ ​tan​ ​grans​ ​no​ ​podia​ ​haver​ ​una​ ​centralització​ ​política,​ ​ja​ ​que​ ​la​ ​sobirania
s’exercia​ ​en​ ​múltiples​ ​cèl·lules​ ​de​ ​poder​ ​pràcticament​ ​autònomes.
​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​Català​ ​4r​ ​ESO​ ​2017/2018​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​Professor:​ ​Jordi​ ​Ramírez​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​C.E.San​ ​Francisco

Grup​ ​4C​:​ ​Denise​ ​Camero,​ ​Maria​ ​Granel,​ ​Sergi​ ​Saldaña,​ ​Ariadna​ ​Tramunt
​ ​LA​ ​POESIA​ ​TROBADORESCA
1.4. ​ ​BÈL·LIC
1​ ​de​ ​Septembre​ ​de​ ​l’any​ ​1150​ ​(RAMON​ ​BERENGUER​ ​IV​ ​I​ ​PERONELLA​ ​D'ARAGÓ)
El​ ​Casament​ ​de​ ​Ramon​ ​Berenguer​ ​IV​ ​i​ ​Peronella​ ​Ramires​ ​es​ ​va​ ​celebrar,​ ​segons​ ​l'historiador
Antonio​ ​Ubieto,​ ​l'agost​ ​del​ ​1150​ ​a​ ​Lleida.
31​ ​de​ ​Desembre​ ​de​ ​l’any​ ​1229​ ​(CONQUESTA​ ​DE​ ​MALLORCA)
La​ ​croada​ ​fou​ ​comandada​ ​per​ ​Jaume​ ​I​ ​d'Aragó​ ​i​ ​tingué​ ​com​ ​a
conseqüència​ ​la​ ​destrucció​ ​del​ ​poder​ ​almohade​ ​a​ ​l'illa​ ​de​ ​Mallorca,
l'esclavització​ ​de​ ​la​ ​població​ ​andalusí​ ​autòctona.
22​ ​de​ ​Septembre​ ​de​ ​l’any​ ​1232
(CONQUESTA​ ​DE​ ​VALÈNCIA)
La​ ​Corona​ ​d'Aragó​ ​va​ ​ser​ ​aconseguida​ ​la​ ​conquesta​ ​de​ ​gran
part​ ​del​ ​que​ ​seria​ ​el​ ​Regne​ ​de​ ​València.​ ​Davant​ ​l'èxit
aconseguit​ ​per​ ​unes​ ​campanyes​ ​militars​ ​empreses​ ​a​ ​nivell
particular​ ​per​ ​nobles​ ​aragonesos,​ ​que​ ​van​ ​comportar​ ​la
presa​ ​de​ ​Morella​ ​per​ ​Blasco​ ​I​ ​d'Alagón​ ​el​ ​1232.
30​ ​d’Agost​ ​de​ ​l’any​ ​1282​ ​(CONQUESTA​ ​A​ ​SICÍLIA)
Pere​ ​II​ ​el​ ​Gran​ ​va​ ​desembarcar​ ​a​ ​Tràpena​ ​(Trapani,​ ​en​ ​italià),​ ​i​ ​va​ ​iniciar​ ​una​ ​campanya
de​ ​conquesta​ ​que​ ​va​ ​acabar​ ​el​ ​2​ ​d’octubre,​ ​quan​ ​els​ ​catalans​ ​van​ ​derrotar​ ​el​ ​que
s’havia​ ​fet​ ​fort​ ​a​ ​Messina.
5​ ​de​ ​Gener​ ​de​ ​l’any​ ​1287​ ​(CONQUESTA​ ​DE​ ​MENORCA)
La​ ​Conquesta​ ​de​ ​Menorca​ ​és​ ​el​ ​nom​ ​amb​ ​què​ ​és​ ​coneguda​ ​la​ ​invasió​ ​catalanoaragonesa​ ​de
l'illa​ ​de​ ​Menorca​ ​en​ ​poder​ ​dels​ ​àrabs​ ​almohades​ ​duta​ ​a​ ​terme​ ​en​ ​el​ ​marc​ ​de​ ​la​ ​campanya
militar​ ​de​ ​Confiscació​ ​del​ ​Regne​ ​de​ ​Mallorca,​ ​durant​ ​la​ ​Croada​ ​contra​ ​la​ ​Corona​ ​d'Aragó.
8​ ​d’Agost​ ​de​ ​l’any​ ​1335​ ​(CONQUESTA​ ​DE​ ​EIVISSA)
A​ ​partir​ ​de​ ​la​ ​conquesta​ ​de​ ​Mayuqa​ ​pels​ ​cristians​ ​el​ ​1229,​ ​Eivissa​ ​primer​ ​i,​ ​més​ ​tard,​ ​Menorca,
recolliran​ ​l’herència​ ​islàmica​ ​de​ ​Mallorca​ ​com​ ​petites​ ​nacions​ ​independents​ ​en​ ​les​ ​lluites​ ​contra
l’afany​ ​expansionista​ ​de​ ​la​ ​corona​ ​catalanoaragonesa.
​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​Català​ ​4r​ ​ESO​ ​2017/2018​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​Professor:​ ​Jordi​ ​Ramírez​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​C.E.San​ ​Francisco

Grup​ ​4C​:​ ​Denise​ ​Camero,​ ​Maria​ ​Granel,​ ​Sergi​ ​Saldaña,​ ​Ariadna​ ​Tramunt
​ ​LA​ ​POESIA​ ​TROBADORESCA
27​ ​de​ ​Febrer​ ​de​ ​l’any​ ​1442​ ​(CONQUESTA​ ​DE​ ​NÀPOLS)
La​ ​Conquesta​ ​del​ ​Regne​ ​de​ ​Nàpols​ ​van​ ​ser​ ​les​ ​campanyes​ ​dutes​ ​a​ ​terme​ ​entre​ ​1435​ ​i​ ​1442
que​ ​significaren​ ​la​ ​incorporació​ ​del​ ​Regne​ ​de​ ​Nàpols​ ​a​ ​la​ ​Corona​ ​d'Aragó​ ​de​ ​mans​ ​dels​ ​Anjou.
​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​Català​ ​4r​ ​ESO​ ​2017/2018​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​Professor:​ ​Jordi​ ​Ramírez​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​C.E.San​ ​Francisco

Grup​ ​4C​:​ ​Denise​ ​Camero,​ ​Maria​ ​Granel,​ ​Sergi​ ​Saldaña,​ ​Ariadna​ ​Tramunt
​ ​LA​ ​POESIA​ ​TROBADORESCA
TROBADORS​ ​CATALANS​ ​MÉS​ ​DESTACATS
●
●
●
Guillem​ ​de​ ​Berguedà​ ​(1138-1192)​.​ ​Va​ ​compondre,​ ​bàsicament,​ ​cançons​ ​de​ ​temàtica
amorosa​ ​i​ ​sirventesos.
Cerverí​ ​de​ ​Girona​ ​(1259-1285)​.​ ​Va​ ​compondre​ ​cançons​ ​amoroses,​ ​pastorel·les…
Guillem​ ​de​ ​Cabestany​ ​(final​ ​del​ ​segle​ ​XII​ ​i​ ​principi​ ​del​ ​segle​ ​XIII):​ ​trobador​ ​cèlebre
per​ ​les​ ​seves​ ​cançons​ ​amoroses​ ​en​ ​estil​ ​senzill​ ​(​trobar​ ​lleu​)​ ​i​ ​per​ ​la​ ​llegenda​ ​del​ ​cor
menjat.
​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​Català​ ​4r​ ​ESO​ ​2017/2018​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​Professor:​ ​Jordi​ ​Ramírez​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​C.E.San​ ​Francisco

Grup​ ​4C​:​ ​Denise​ ​Camero,​ ​Maria​ ​Granel,​ ​Sergi​ ​Saldaña,​ ​Ariadna​ ​Tramunt
​ ​LA​ ​POESIA​ ​TROBADORESCA
FONTS​ ​D’INFORMACIÓ
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/09/10/la-crisi-de-la-baixa-edat-mitjana/
http://montse.quintasoft.net/2ESO/diapos/baixa_emitjana.pdf
https://es.slideshare.net/Esclarmonda/la-poesia-trobadoresca-3171702
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/10/20/catalunya-i-la-crisi-de-la-baixa-edat-mi
tjana/
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/10/21/la-davallada-demografica-de-la-catalu
nya-medieval/
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/10/21/la-crisi-de-la-baixa-edat-mitjana-al-ca
mp-el-conflicte-remenca/
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/10/21/la-crisi-a-la-ciutat-la-busca-i-la-biga/
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/10/21/la-caiguda-del-comerc-i-la-fallida-de-le
s-finances/
​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​Català​ ​4r​ ​ESO​ ​2017/2018​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​Professor:​ ​Jordi​ ​Ramírez​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​C.E.San​ ​Francisco