I en aquest taller nosaltres vam aprendre...A partir d’aquestes experiències, es van creardebats entorn a les barreres que es troben en elseu dia a dia, i com les persones vidents podenconvertir-se en aliades per facilitar l’accés dintrede la ciutat. En conclusió, de cada activitates va arribar a una reflexió comuna:1.2.La confiança plena en l’altra persona ésfonamental per deixar-te ajudar. Quanuna persona vol ajudar a creuar el carrer ino pregunta si necessita ajuda a la personainvident, és molt incòmode perquè s’estàforçant un exercici de confiança que pot revertirla intenció d’ajudar. Les persones ambcapacitat visual hem d’aprendre a preguntarsi necessiten la nostra ajuda i, alhora,prendre consciència de la comunicacióadaptada pel que fa a les referències quedonem, com per exemple, ves cap allà, capaquí, en comptes de ves a la dreta o endavant...Podem utilitzar el sentit i les hores del rellotgeper explicar on es troben les coses auna taula, per exemple, a les 3h tens les patates,a les 12h la salsa i a les 10h la carn.Ara bé, en relació amb els aliments, la importànciade l’ordre és essencial donatque hi ha coses, com per exemple el sucre ila sal, que pel tacte una persona no podriareconèixer què són.3.4.A partir de la representació d una situacióa qualsevol oficina de l’Administració Pública,veiem que hi ha moltes fases que no estanadaptades, com per exemple, demanarnúmero per qualsevol tràmit, pantalles ont’indiquen el número que toca però aquestno és anunciat per megafonia, els formularisno estan adaptats... És important que lespersones amb capacitat visual fem l’esforçde preguntar si necessiten la nostra ajudaper saber el número que tenen, omplirun formulari o quan hi ha molt aldarull ensapropem i fem saber a la persona invidentquan ens estem dirigint amb ella.Durant l’última activitat on totes les participantshavien de decidir una senyal propiaper identificar-se, ens vam adonar que mésenllà de les barreres físiques, hi ha altresfronteres invisibles, com l’espai personal,que estem acostumades a mantenir enuna conversa entre dues o més persones.Tenim una certa por a tocar per si estemenvaint el seu espai o estem incomodant.Per les persones cegues el palpeig és imprescindibleper fer una detecció de la personaamb qui es volen comunicar. Tocar elbraç o l’hombro de la persona amb qui esparla es imprescindible per confirmar queaquella és la persona correcte.16
“ Donem massa per suposatmoltes coses. M’emportouna bona pila d’empatia iconsciència (...)Participant“(...) ha estat un apropamenta diferents situacionsdel dia a dia depersones amb diversitatvisual. Ens ha servit pertrencar barreres comunicatives.Participant17
Change language