Capitol_mostra_Escac_al_desti_Univers

24 lluís llach
d’autoritat, capacitat per al bon govern, i el primogènit tem
que la mort de la reina el deshonori davant del pare i tota la
Cort. És per això que el príncep crida.
Encara amb els ulls d’en Jan clavats als seus, l’Orenç ha girat
lentament la mirada al cos jacent, convençut que l’amic
faria el mateix i, per primera vegada, el rostre del príncep
s’ha emmelangit en veure les belles faccions de la mare. No
en va una munió de dones li han fet el lavatio corporis amb
aigua i vi. Després han tingut cura de tancar-li els ulls aterrits
i la boca desencaixada amb una moneda d’or sobre la llengua,
com manen els costums. També li han tapat els narius
amb unes boles de roba i li han aplicat ungüents i polsim a
les nafres de la cara fins a llevar-ne el pànic i amorosir-ne
l’expressió. La Brilhèta ha escollit la peça de lli més blanca
per amortallar-la i se n’han recosit les vores a tot el voltant
del cos, excepte del coll, tal com imposen els preceptes. Té
una aparença quasi mística.
Passat el temps de dos parenostres, el príncep s’ha regirat
sobtadament cap a la porta i, d’esquena al túmul, ha manat
que cap home no entrés a l’estança fins a l’arribada del rei,
així com ha prohibit llogar ploraneres per vetllar la finada.
«Només els planys i ploriqueigs de les dones de l’alta noblesa
són dignes d’acompanyar-la», ha reblat, tot passant sota el
Sant Crist de la porta tal com ha vingut, amb gestos abruptes
i paraulotes malsonants.
L’Orenç no l’hi té en compte. Sap que amb un possible
assassí al Castell, el príncep s’ha de mostrar ferotge, prest
a tallar de soca-rel qualsevol conxorxa que s’amagués darrere
de la desgràcia i disposat a mantenir l’autoritat per
da munt de tot i de tothom.
El prevere també sap que la màscara colèrica d’en Jan protegeix
un caràcter noble, una fina sensibilitat que procura
Capítol de mostra