Jocs Florals 2022

Jocs Florals 2022

2n
Premi prosa

Hi havia una vegada un príncep que es dedicava a treballar de
bomber era guapo, fort i alt. Només la gent del castell sabia que era
príncep i quan anava a la ciutat era un bomber més.
Els bombers eren els encarregats d’apagar el foc i el cap els
felicitava. Fins que un dia, un company va saber que era un príncep
i ell es va posar molt content, perquè
estava cansat de guardar el secret. Ell volia
ser feliç i no príncep. Així podia ajudar a la
gent pobre.
Finalment, va dir a totes les persones del
castell que era bomber.
Tota la gent del castell es va enfadar
perquè era mentida i les mentides són molt
dolentes. Mai més va tornar a dir mentides.
I conte contat, conte acabat.
Rafaello

3r
Premi prosa
Premi poesia

Una vegada hi havia una nena que es deia Lena. Era una nena que li agradava
molt sortir a passejar però el seu gos no li agradava. Un dia la nena volia
passejar i el seu gos no volia que la nena marxes. Vivien en una casa a la
ciutat .
Un bon dia la nena s’havia anat a passejar però aquesta vegada havia tardat
més, llavors el gos estava nerviós . La porta estava oberta i se n havia anat
corrent per la porta. Lena va arribar, i el gos no hi era .
Llavors havia enganxat cartels del seu gos perdut i molts dies després havien
encontrat al gos un home que havia trucat a Lena que havia encontrat al gos,
aleshores Lena va anar corrent.
I catacric i catacrat el conte s’ha acabat.
Manchas

Vaig a créixer
Però no serè bomber
No seré camioner
No seré jardiner
No seré carter
No seré gelater
Seré profe
Però no beure cafè.
Toni

4t
Premi prosa
Premi poesia

Hi havia una nena que es deia Lucia. La Lucia no tenia molts amics, però
li agradava dibuixar i escriure. La mare de la Lucia no era molt amable.
Malgrat tot, la Lucia tenia una germana petita que sempre tenia el que ella
volia.
Un dia, quan tenia catorze anys, va començar a treballar en una forn cada
dia. Hi anava dues hores després de l’escola. La mare de la Lucia no sabia
que treballava ja que, per sort, mai preguntava perquè cada dia venia a les
vuit de la nit.
Un dia la Lucia va
comprar un diari, era una
mica estrany, però
igualment el va comprar.
Quan va arribar a casa el primer que va fer va ser dibuixar una poma.
Després d’uns segons va aparèixer una poma. La Lucia no sabia què fer.
Va investigar el diari i va trobar que una persona va escriure “Aquest diari
és màgic i perillós, no pots utilitzar-lo per a tot.” Però, la Lucia va ignorar
això.
La Lucia utilitzava el diari per a tot, per a tenir un mòbil nou, per a tenir
roba nova i moltes altres coses més, fins que un dia va dibuixar un llibre

que sempre volia i després d’uns segons hi va aparèixer una bomba, però
sols la Lucia el podia escoltar. Quan va veure això la Lucia ja no volia el
diari. Va anar al quiosc on va comprar el diari i va preguntar si algú volia el
diari. Un nen va dir que volia el diari i el va agafar sense pensar. Mai més
es va saber què va ocórrer amb el nen.
Armari groc

M´agraden “las baleadas”
com “las enchiladas”.
També m´agraden els canelons,
com els macarrons.
M´agrada la sopa
per beure-la en una copa.
També m´agraden les llenties
perquè m´ajuden a no tenir malalties.
M´agrada menjar pera
mentre veig una palmera.
M´agrada... tot el menjar del món.
Però, el què més m´agrada…
és el que fas amb el teu cor !
Zeno - Sana

5è
Premi prosa
Premi poesia

Vet aquí una vegada un Nokia que vivia en un món de dispositius. El Nokia
anava a l’escola i no tenia amics. Un iPad pro i un iPhone 12 pro max es
burlaven d’ell.
Ells dos eren rics i populars. Un dia al menjador el Nokia estava menjant
tranquil·lament. Després van venir l’iPad i l’iPhone 12 a la taula del Nokia
i li van llençar aigua al seu menjar i tots es van riure. El Nokia estava trist.
Cada nit el Nokia plorava quan dormia. Tots els dies li passava igual. Li
llençaven el seu esmorzar a l’hora del pati, li feien bromes i li llençaven
aigua a l’hora del menjador. La nit següent, el Nokia anava a comprar quan
un cotxe el va atropellar i es va quedar inconscient.
Més tard, es va despertar a l’hospital. El Nokia sentia una cosa estranya al
seu cos. No sabia que li havia passat i es va mirar al mirall. El Nokia ja no
era més un Nokia, era un iPhone 13 pro max!

El meu lloc especial
Tinc un lloc especial
on els ocells fan el seu cant,
on les papallones fan el seu vol.
El meu lloc especial.
El meu prat,
el prat especial
on vaig a descansar,
on ningú fa soroll ni surt cridant.
Ningú sap on és,
només jo ho sé.
M’escapo sempre que puc,
aquest és el meu secret.
Tinc un lloc especial
on vaig a descansar.
El meu lloc especial,
per a mi, el més preciat.

A l’horitzó es veu el mar,
n’hi ha dofins saltant
que em saluden, de tant en tant.
Què bonics els dofins del mar.
Què bonic el meu lloc especial.
Macarena

6è
Premi prosa
Premi poesia

LA POMA I EL GANIVET
Un dia solejat a Fruitlàndia un poma vermella estava parlant amb el seu
amic el plàtan a qui havia conegut aquell mateix dia. De sobte va aparèixer una
mà i va agafar al plàtan i se’l va emportar.
Durant un llarga estona es va quedar plorant fins que la poma, que es deia
Marta, es va adonar de què era a un fruiteria i no a una ciutat. Aquell dia va
intentar fer altres amics, però quan feia un amic apareixia una mà i se’ls
emportava.
Fins que va veure que es feia de nit i van portar a la Marta a un camió per llençarla
amb altres fruites. Just quan van arribar a un contenidor, un home va aparèixer
i li va demanar a l’home que anava a llençar la fruita si podia agafar cinc pomes,
i li va dir que sí. Així que l’home va agafar a la Marta i quatre pomes més.
La Marta és va quedar dormida durant el camí i va somiar que a la casa
d’ aquell home faria molts amics.
Quan van arribar a la casa de l’home, que es deia Lucas, va veure que tot
estava ple d’estris de cuina i sobretot que hi havia un ganivet que feia molta por.
Al dia següent la Marta es va apropar al ganivet per fer-se la seva amiga
encara que li feia molta por. Quan ja estava prop del ganivet li va dir:
-Com et dius?
-Em dic Pere -li va contestar el Pere amb veu greu i una mirada lletja.
La Marta es va espantar i va marxar corrents a la caixa amb les altres
pomes.

Una estona després mentre la Marta estava dormint va somiar que es feia amiga
del Pere.
De cop i volta la Marta es va despertar perquè escoltava a algú que estava
plorant. Així que es va aixecar a veure qui plorava i quan el va veure es va quedar
bocabadada.
-És el Pere!- va dir la Marta.
I va decidir anar a preguntar-li què li passava. Quan es va apropar li va preguntar:
-Per què plores?
-És que tu, m’has fet recordar a la meva amiga Adriana que era igual que tu- li
va dir el Pere.
-I què va passar amb ella?-li va dir la Marta.
-Es que Lucas la va agafar i…i… la vaig haver de tallar!- va dir el Pere plorant
més fort.
La Marta el va consolar i després la Marta li va preguntar al Pere perquè
l’havia mirat i parlat malament quan va arribar. Ell li va dir que ho feia amb totes
les pomes se li apropaven perquè es posava trist.
Després d’ un temps la poma i el ganivet es van fer amics i es van escapar
de la casa del Lucas perquè el Pere no hagués de tallar a la Marta.
FI.
Shizuka

LA MEVA SAMARRETA
M’he comprat una samarreta,
que així es diu, i no camiseta!
M’agrada la meva samarreta,
té dibuixada una bicicleta.
És de color verd la meva samarreta
i combina amb la meva mascareta
Encara té la etiqueta,
això em fa estar molt inquieta.
També és perquè em va petiteta.
Es de màniga curta la samarreta,
i quan és hivern em dona fresqueta.
Me la poso més quan fa calor,
de vegades sobre el banyador.
M’agrada la meva samarreta
i per això estic molt satisfeta.
Doraemon

Premi Aula d’Acollida

LES ESTRELLES
Jo sóc una estrella
la més bonica de totes elles
es troben mig del cel
i a vegades em donen consell.
Elles estan molt lluny
i no es poden tocar
però les podem observar
encara que estiguem molt lluny.
Quan vaig a dormir
em desvetllo a la nit,
pensant en les estrelles
que mai arribaré a elles.
Michu