Nosaltres LES DONES

Nosaltres les dones
FALLA PLAÇA CERVANTES 2024

UNA DE LES MILLORS COSES QUE M’HA PASSAT ÉS QUE SOC DONA.
AIXÍ ÉS COM DEURIEM DE SENTIR-NOS NOSALTRES, LES DONES.
- MARILYN MONROE -
1

Amb la col·laboració de:
EDITA:
Associació Cultural Falla Plaça Cervantes.
CIF: G-46843025
DIPÒSIT LEGAL:
V-531-2011
TIRADA:
250 exemplars.
DIRECCIÓ, COORDINACIÓ i PUBLICITAT:
Amparo Vendrell Fos.
DISSENY, MAQUETACIÓ I PORTADA:
Ana Blanch Vidal.
IMPRESSIÓ:
Blauverd Impressors, S.L.
CORRECCIÓ DE TEXTOS:
Pasqual CL.
FOTOGRAFIA:
Junta Local de Sueca, el Perelló i el Mareny de Barraquetes.
Arxiu Amparo Vendrell Fos.
Arxiu José Serra Ferrando.
Arxiu Falla Plaça Cervantes.
Jaume Tomás Fotografia.
Ana Piera Fotografia
Laura Riera Fotografia.
AGRAÏMENTS:
Autors i autores de les col·laboradors literaris.
Empreses col·laboradores.
El present llibret ha participat en la
convocatòria dels premis de la Generalitat
Valenciana per a la promoció de l’ús en
valencià.
El present llibret ha participat en la
convocatòria dels premis per a la promoció
de l’ús del valencià de la Regidoria de
Promoció Lingüística de l’Excm. Ajuntament
de Sueca.
El present llibret ha participat en els Premis
de les Lletres Falleres.
2

PROLEG
Nosaltres les dones
INTRODUCCIÓ
Dones amb davantal
ELS NOSTRES REPRESENTANTS
Presidenta
President Infantil
Fallera Major Infantil
Fallera Major
ELS NOSTRES MONUMENTS
Monument Major
Monument Infantil
LA NOSTRA COMISSIÓ
Junta Directiva
Comissió Major 2024
Comissió Infantil 2024
Naixements
ELS NOSTRES GUARDONS
Bunyols 2023
Premis i Condecoracions
Bunyols d’or i brillants amb fulles de llorer
Guardons Juntal Local de Sueca
Presidenta d’Honor 2023
ELS NOSTRES ACTES
LES NOSTRES COL·LABORACIONS
PER A LA NOSTRA XICALLA
Tarzana
Crèixer i jugar amb igualtat
Quantes professions!!
La xiqueta valenta i el bou amic
Lectures recomanades per als menuts de casa
ELS NOSTRES RECORDS
LA NOSTRA PUBLICITAT
7
7
9
9
11
12
14
20
26
35
36
42
49
51
53
55
57
59
61
62
65
66
67
73
78
172
174
176
177
178
179
180
192
Índex
VERSIÓ DIGITAL
3

ELRessóD’UNA DONA
Artista: Miquel Guillem Romeu
Doctor en Belles Arts. UPV.
Arxiu A. Vendrell.
4

Dones
Dones coratjoses, molt intel·ligents;
dones que remaren a contracorrent.
Aplanaren sendes, obriren camins,
tot i silenciades, venceren destins.
Dones que ara ocupen càrrecs,
que amb fermesa i molt d’esforç
han trencat sostres de vidre
demostrant el seu valor.
Dones hui empresonades
per reclamar drets humans
en països que els vulneren
sometent les llibertats.
Dones entranyables, dones amatents,
que alleugereixen molts dels patiments.
Dones invisibles, closes en la llar,
mantenint la flama del cau familiar.
Dones discretes, valentes,
assenyades i prudents,
que regalen generoses,
cada dia un tros de temps.
Vosaltres sou la llavor,
vosaltres sou el bon rent.
Donareu bones collites
aportant enteniment.
Fina Girbés.
5

Càrrega
LA
D’UNA DONA
Artista: Noelle Mirabella
Obra: El fet que ho porte bé no
significa que no siga pesat.
6

Nosaltres les dones
PRÒLEG
E
nguany a la falla Plaça
Cervantes, estem
d’enhorabona, estes
falles de 2024 serà el
primer any, ara fa 65
anys des de 1959, que una dona
ostenta el càrrec de presidenta de la
falla, ella és Nerea Luz Juan.
Tanmateix ha passat a la Junta
Local Fallera de Sueca creada l’any
1973, després de 50 anys, el càrrec
de presidenta, l’ostenta una dona
Lorena Sendra. Per eixe motiu el
tema del llibret de Cervantes anirà
dedicat a les DONES.
Parlarem de DONES compromeses,
lluitadores i defensores de la justícia
social, tant des de la política, amb
un sincer i generós esperit de servei
al poble, com des del moviment
feminista, amb un inesgotable
compromís de lluita per la igualtat i
la defensa dels drets de les dones.
El nostre objectiu no és fer una
guerra de gènere entre homes i
dones, tots som necessaris i valorem
molt el treball que els homes fan i
han fet. En este llibret volem parlar
de DONES, de persones, que per
circumstàncies el seu treball ha
estat amagat durant molts anys.
Volem donar visibilitat al gran treball
que fan les DONES en la festa fallera
i en altres esdeveniments.
Desitgem de tot cor que gaudeixen
amb la lectura del llibret 2024 de la
falla plaça Cervantes de Sueca:
“NOSALTRES LES DONES”.
7

ELBany
EL
8
Artista: Conrado Meseguer Muñoz
Pintor Suecà.

Dones amb davantal
INTRODUCCIÓ
E
LLES, les dones amb
davantal, representen
a les nostres mares,
iaies i besàvies a les
que cal fer un xicotet
homenatge en este
llibret. Fa uns quants anys, les
DONES estaven educades de
diferent manera a l’actualitat,
anaven a cosir a un taller de
modista o algunes a brodar per a
fer-se l'aixovar. Portaven el
davantal blanc, però també tenien
altres davantals per a fer la feina de
casa. Elles per circumstàncies de
l’època, no tenien estudis
universitaris, però dedicaven tot el
temps a cuidar a l'home, als fills i a
les feines culinàries. DONES, que no
tenien les comoditats que nosaltres
tenim ara, que llavaven a mà, no
tenien rentadora, ni tenien
rentaplats, ni nevera elèctrica, la
que tenien era de gel que
compraven i eixe gel durava dos o
tres dies. Tenien una carnera amb
una tela mosquitera perquè les
moscardes no picaren l'embotit. Les
cases tenien corral on criaven
conills, gallines, pollastres i altres
animals que si feia falta els
mataven per a fer una bona paella.
era domini reservat per a ells, doncs
eren posseïdors d’un cervell més
desenvolupat. Una dona allunyada
de les feministes de l’època que
desitjaven poder anar a votar o
exercir càrrecs públics, que
demanaven el divorci i no estar
tutelades pels marits i els pares.
Curiosament en les actes plenàries
de l’ajuntament de Sueca, en temps
de Bernat i Baldoví, no hi apareix el
nom de cap dona. La dona en
Espanya i al món ha estat
considerada com un florer, una
màquina de fer xiquets, una
serventa atenta a les necessitats
físiques del seu home. La dona tenia
una missió sagrada, la procreació i
revelar-se contra este manament o
allunyar-se del mateix, era caure en
el pecat. Hem millorat en moltes
coses, però encara queden moltes
injustícies per superar.
Cert que moltes de vosaltres,
recordareu a les vostres iaies amb
eixos davantals de mig dol que
tenien moltes utilitats, de vegades
pareixien màgics. Si havies plorat,
torcava les llàgrimes, que tenies
fred, te'l posaven com una capa i el
passava el fred, si anaves en el
carro i l’haca al Mareny, el davantal
de la iaia et protegia de les picades
dels mosquits. Era una sort tindre a
la iaia i al seu màgic davantal.
ELLES ens han ensenyat a parlar,
pensar i somiar en valencià. ELLES
ens han inculcat valors i una gran
estima a les nostres tradicions i
costums. ELLES no ens van donar tot
el que nosaltres volíem, però SI tot el
que ELLES van poder.
Les escoles devien educar a les
dones en els deures de la família,
inculcant l’amor al treball. La
humilitat, el ser servicial i amants
dels quefers domèstics i
l’ensenyament de cosir, l’art culinari,
la higiene. Tot marcat per un gran
catolicisme. A les escoles tots els
coneixements científics es
reservaven per als homes, ja que
Dones del taller de cosir amb davantal blanc. Aprenents de modistes i brodadores.
Granja Arrocera, 1950. Arxiu Amparo Vendrell.
#DiaDeLaDona #donestreballadores #Volemserdoneslliures #igualtatdegenere
9

TE’N PODRIA DIR MIL
Projecte “Igualem-nos / Música per a la igualtat”.
IES Càrcer (València)
Un dia vaig somiar
que la història hem de canviar,
reconèixer a les dones
per a viure en igualtat
Dones silenciades,
amb històries que contar
que pel fet de ser-ho,
amagades han estat
amagades han estat
Te’n podria dir una, te’n podria dir mil,
dones silenciades amb el vent de l’oblit
Te’n podria dir una, te’n podria dir mil,
dones silenciades amb el vent de l’oblit
Des del principi
han tingut complicacions
i això no ha influït
en les seues grans accions.
No importa el gènere
el que importa és el talent
com l’aire que respires
o en un llibre l’argument
o en un llibre l’argument
Te’n podria dir una, te’n podria dir mil,
dones silenciades amb el vent de l’oblit
Te’n podria dir una, te’n podria dir mil,
dones silenciades amb el vent de l’oblit
io io io ioi
hem de ser fortes
recuperar la il·lusió
io io io ioi
equilibrem la balança
ara és la dona qui s’alça
Te’n podria dir una, te’n podria dir mil,
dones silenciades amb el vent de l’oblit
Te’n podria dir una, te’n podria dir mil,
dones silenciades amb el vent de l’oblit
Te’n podria dir una, te’n podria dir mil,
dones silenciades amb el vent de l’oblit
Te’n podria dir una, te’n podria dir mil,
dones silenciades amb el vent de l’oblit
10
Un dia vaig somiar
que la història hem de canviar

Representants
ELS NOSTRES
11

12

Nerea
Luz Juan
PRESIDENTA 2024
B
envolguts fallers, falleres, veïns i veïnes de la Falla Plaça Cervantes.
És un orgull dirigir-me a vosaltres per primera vegada com a presidenta de
la falla mitjançant les pàgines d’ aquest llibret faller.
Gràcies a tots el fallers i falleres per confiar amb mi i brindar-me l’
oportunitat de ser la primera dona presidenta de la Falla, estic molt emocionada per
aquest repte i compromesa amb el càrrec. És una gran responsabilitat estar al
capdavant d´una comissió com la nostra. És dur l´esforç, però estic orgullosa i satisfeta
del bon exercici faller que hem fet.
Per això, voldria expressar el meu sincer agraïment a cada membre de la junta directiva
per la seua dedicació incansable i compromís ferm, que amb el vostre treball i esforç heu
fet possible que aquestes Falles siguen una realitat. Sou genials!
A tos els fallers i falleres de la comissió vos desitge unes Falles plenes d’energia positiva,
amistats renovades i molts, molts somriures.
Gaudiu de la millor festa del món: Les Falles!!!!
A la Fallera Major Vanesa, Fallera Major Infantil Chloe i President Infantil Carles, els desitge
les millors Falles de les seues vides, gaudiu de cada moment com si fas l’últim, gaudiu al
màxim d’aquesta experiència creant records indestructibles que perduren amb el temps.
Gràcies per ser el cor i l’ànima de la Falla Plaça Cervantes.
Convidem a tots els veïns i veïnes de la barriada que gaudisquen de Les Festes Josefines
amb nosaltres, teniu les portes obertes del nostre cau per compartir cada dia d´aquestes
Falles amb la mateixa il·lusió que tenim nosaltres, que així siga.
Bones Falles 2024
Visca la Falla Plaça Cervantes
Nerea Luz
13

14

Carles
Corberà Tomás
PRESIDENT INFANTIL 2024
E
stimats fallers i falleres:
Soc Carles i estic molt content de poder representar a tots els fallerets i
falleretes de la meua comissió, com a President Infantil.
Abans de res, voldria donar les gràcies als meus iaios, Toni i Mari, per
presentar-me com a President Infantil i a la meua família per ajudar a complir aquest
somni que tenia des de ben xicotet.
Tinc la gran sort de pertànyer a una família molt fallera, que des que he nascut m’han
transmés els valors i el sentiment per l’estima a la nostra festa, LES FALLES!!
Vivim aquesta festa durant tot l’any, participant en cada acte faller i ens sentim al cau
com a casa.
Com a bon falleret, tots i totes tenim la il·lusió de poder representar a la nostra comissió
infantil i jo estic molt orgullós!! Em senc un afortunat de ser de tots els xiquets, el President.
Sé que és un càrrec molt important i jo encara soc un poc menut, però espere poder
representar-vos a tots de la millor manera possible.
He tingut molta sort de poder compartir aquest any amb les millors companyes, les
meues Falleres Majors, Chloe i Vane, la meua tia, Nere, Presidenta d’aquesta comissió, que
compartix càrrec amb mi i està pendent d’ensenyar-me tot allò que ha de fer un bon
President Infantil.
Fallerets i falleretes!!
Com a vostre representant junt a Chloe, vos desitge que siga un any inoblidable per a tots
nosaltres, que ens acompanyeu i gaudiu amb nosaltres, de tots els actes fallers, que
cada acte siga com un masclet, que explota i deixa el rastre de les rises i records que
ompliran aquest any faller.
Vos desitge de tot cor, que passem unes bones falles, que de segur seran genials!
Visquen les Falles i visca la Falla Plaça Cervantes!!
Amb molta il.lusió, el vostre President Infantil...
Carles Corberà
15

Al nostre
President
Infantil
Decidit, alegre i desinquet,
és enguany el nostre president.
No pot parar ni un moment,
corre més que un coet.
Té més metxa que una traca,
més pólvora que una carcassa.
És com un huracà que arrasa,
per allà on va i per allà on passa.
A casa estaran contents i pagats,
en veure al seu xiquet desfilar,
com un homenet molt formal,
al costat de Chloe estarà.
Vaja parella han format!
El que un pensa l´altra ho fa.
Però seran l´alegria de la falla
i de tot el veïnat.
A Cervantes estem contents
que no paren ni traques ni coets
eres enguany Carles
el nostre President.
Mariam Ruiz Vendrell.
16

17

Carles “Superheroi”
DE CONXÍN PRIMA SORIANO PER AL NOSTRE PRESIDENT INFANTIL
C
arles és un xiquet regraciós, inquiet, de monyo rull i ulls espavilats que li agrada anar a l’escola i
jugar en tots els seus amics i amigues, sempre està inventant alguna cosa, i no para d’enredar,
és amable i afectuós, vos el podria descriure com un dolcet ben rebò!!.
Enguany és un any molt importat en la seua vida, un any per a recordar, és el president infantil de
la falla Plaça Cervantes, però també tinc altra cosa que contar-vos, veureu el que li va passar……!!
Tornem enrere en el temps…..!!
Hui Carles està molt content, perquè en l’escola hi ha una exposició d’invents de les classes dels majors, a
Carles li agradava imaginar que tenia “superpoders”, i volava o es transportava al futur, o es feia invisible….per
això li agradaven tant els invents, què il·lusió li feia anar a veure els dels xicons i xicones més fadrins del col·legi.
Estava observant tots els treballs i un d’ells crida la seua atenció, una màquina de la qual penjava un cartell
enorme on es podia llegir que donava superpoders, i es ficà molt content – és la meua oportunitat de ser un
superheroi -pensa Carles.
Quan estaven posant-los en marxa un dels invents va fer un soroll molt fort, i va començar a eixir foc, que en
molta rapidesa es va escampar per tota la classe de ciències, -ayyy tot es crema!!!
La gent corria espantada i Carles que també tenia molta por, va decidir que havia de fer alguna cosa –he que
trobar un extintor, - va pensar, així que Carles amb molt de valor, va agafar un extintor que pesava bastant, i
ràpid com un llamp va anar a apagar el foc.
També va indicar a les persones que estaven per allí, que anaren a l’eixida, l’aire cremava, però en paciència
i esforç, va apagar el foc. En la cara plena de cendra, tossint i sufocat, s’adonà que tots li aplaudien i cridaven.
–Ets un heroi, nooo, més que això ets un superheroi.
Si, sí, en la seua acció Carles va demostrar tindre superpoders: valor, força, rapidesa, paciència…..-És un
superheroi de veritat!!
Els superpoders els portava dins d’ell, encara que Carles no ho sabia, tots tenim en el nostre interior qualitats
extraordinàries, sols hi ha que deixar-les eixir.
En eixe moment una llum el va rodejar, : -que està passant??, -va pensar Carles, i de sobte es va complir el seu
somni, pareixia un miracle: Carles comença a volar. –puc volar, puc volar, -cridava molt content, se li havia
concedit un nou superpoder, i junt als que tenia al seu interior i que el feien un xiquet especial, podria ajudar a
tots els que ho necessitaren, i quan més ajudava, més estima li donava la gent, i quan més estima rebia, més
grans es feien els seus superpoders , Carles era ja un “SUPERHEROI”.
18

19

20

Chloe
Sàez Hermida
FALLERA MAJOR
INFANTIL 2024
És una guapa xiqueta,
alegre, dinàmica i desinqueta.
La xicalla ben orgullosa estarà
de tindre’t com a reineta.
Menuda però espabiladeta,
amb un somriure descarat.
Graciosa i melladeta,
ens té a tots bocabadats.
Ve de família molt fallera,
porta la festa a la sang.
I no pot parar de ballar,
en escoltar música al seu voltant.
Els teus pares iaios, tios, amics,
amb tu no estan gens avorrits.
Tens llum, màgia al teu esperit.
I de tu molt poden presumir.
Eres la flor més bonica del nostre jardí,
amb olor a pur gessamí,
i llavis vermells color carmesí.
Per això Chloe eres enguany,
nostra Regina Infantil.
Mariam Ruiz Vendrell.
21

22

23

Chloe, els instruments i la música
DE LOURDES PASCUAL CRESPO PER A LA FALLERETA MÉS BONICA DEL MÓN!
N
o fa molt, exactament 7 anys, va nàixer Chloe, filla, germana i neta de grans fallers. L´única preocupació de
la seua mare, a més de tenir una xiqueta saneta , era que li agradaren les Falles, com a ella i la seua família.
Encara no havia nascut i ja l´havien apuntada a la comissió. Des de ben petiteta ja la vestien de fallereta i
feia els passacarrers o bé al carro o de braç en braç això sí, en companyia dels seus. El que més sorprenia a
tots era que només sentia la xaranga, es quedava profundament dormida, era com màgia.
La seva mare, una nit, desesperada perquè la xiqueta no parava de plorar i no podia dormir-se, se li acudí posar-li la
música de la xaranga amb el mòbil. De sobte, com si d´un acte d´encanteri es tractés, al cap de pocs minuts, es quedà
dormida profundament i és així com començà la preciosa història d´aquesta Fallereta Major Infantil. Estava clar, li
agradava la festa fallera, es sentia tant a gust que es dormia.
Any rere any desitjava que arribaren les Falles, no es perdia cap sopar, ball i festa al cau. Sempre que trobava a faltar
aquestes festes, li demanava al seu germanet que li posés música fallera. Un any, en un passacarrers agafada de la
maneta del que serà aquest any el seu company i President, Carles, observà que els instruments de la xaranga, quan
paraven de tocar perquè s´havia acabat la cançó o perquè estaven descansant els músics, li feien gestos i intentaven
cridar-li l´atenció.
Chloe li preguntà a Marc, el seu germà, si ell també veia els instruments menejar-se. De cop i volta, s´adona que sols es
movien i li feien gestos a ella. Encuriosida intentà esbrinar què era tot allò que li estava passant.
Un matí, a una despertà, aprofità que anava amb polar i pantalons, és a dir, més còmoda que vestida de fallera i decidí
fer la cercavila al costat dels músics, ben a prop de tots els instruments, de tots aquells que reclamaven la seva atenció.
Els instruments, quan observaren que la nena estava apropant-se a ells, es posaren nerviosos i començaren a moure´s
cada cop més i més ràpid. Es posaven contentíssim, no hi havia cap que estiguera quiet, tenien al seu costat, aquella
preciositat de nena que tantes i tantes vegades havien tranquil·litzat i relaxat fins dormir-la.
Aquella nit, la xiqueta no va poder dormir, no podia deixar de pensar en allò que havia vist. Es preguntava una i mil vegades
perquè ocorria això. De repent, li va venir al cap que el seu pare que havia sigut músic i havia tocat a una xaranga quan
era més jove, devia de tenir el seu instrument en algun lloc de la seva casa. Havia de trobar-lo, volia saber si també
passava el mateix amb ell. Efectivament, quan aconseguí trobar l´instrument del pare i el tragué de la funda, l´instrument
es posà a menejar-se molt ràpidament. Sense pensar-s´ho un moment l´agafà amb les seues manetes i se l´acostà al pit,
de repent, el trombó, que era l’instrument que tocava el seu pare, començà a sonar, tocava la meravellosa cançó del
Fallero i mentre s´escoltava la melodia, anava taral·lejant-li un xicotet relat.
El trombó li cantava amb una veu molt dolça i suau, com de ben xicoteta havia captivat tots els seus companys
instruments que tocaven a la xaranga i de com no podien amagar la seua felicitat sempre que la veien. Ella havia sigut
una mostra del poder que té la música sobre l´ésser, capaç de canviar l´estat d´ànim en segons, de fer riure a tot aquell
que està trist, de fer plorar a qui escolta una melodia perquè simplement recorda. La petiteta i dolça Chloe es
tranquil·litzava sempre que escoltava música, la música que emplenarà aquetes Falles els carrers de la seva comissió, el
seu cau, el seu cor, la que mai oblidarà i que de segur, sempre que l´escolte li farà caure alguna llagrimeta al recordar tant
feliç com va ser aquell any 2024 on la feren Fallera Major Infantil de la seua comissió.
24

25

26

Vanesa
Llopis Soñes
FALLERA MAJOR 2024
Permet-me l’atreviment
que un consell vull donar-te,
a partir d’aquest moment
gaudeix de cada acte.
La teua bellesa pot encisar
quan tú de valenciana vas vestida.
Has aconseguit a tots enamorar
i eres l’orgull d’una gran família.
Ja pots deixar de somiar
doncs la teua il·lusió es veu complida.
Gaudeix dels moments que vas a passar
que no t’ho diu un poema,
t’ho diu una amiga.
Ja s’escolten les dolçaines sonar,
en el teu cor tot és alegria,
guapíssima a la festa estaràs
i eres de Cervantes, NOSTRA REGINA.
En conjunt eres figura,
tan gentil i tan galana.
Que tota tu representes
a la dona valenciana.
Gemma Escrivà Carbonell
Demelsa Martí Fos
Carmina Cañavera Blay
27

28

29

Flameta i Vanesa
DE MAITE FLORS MOLINES PER A LA NOSTRA FALLERA MAJOR
A
questa és la història d'una flameta, era de les poques flametes que encara quedaven al món.
Des que s'havien inventat els aparells electrònics ja quasi ningú utilitzava flames, ara tots preferien
els aparells d'aire condicionat, les estufes elèctriques, les vitroceràmiques, les llums modernes de
led i de baix consum...
Ara ningú necessitava les flametes...
La flameta de la nostra història, cansada de no ser útil per a ningú, va decidir anar a buscar un lloc on poder fer
alguna cosa de profit, abans d'apagar-se.
Després de mesos viatjant pel món va aplegar a una ciutat que per alguna raó que desconeixia, feia olor a
pólvora, a bunyols, a paella... i Flameta curiosa es va quedar.
Tots els dies pel matí un soroll estrepitós la despertava, seguit d'una música que acompanyava a unes
persones que anaven vestides d'una manera molt estranya, especialment les xiques, amb unes teles acolorides
i unes joies que brillaven al costat dels raigs del sol, xiques rialleres que desprenien una felicitat immensa, la
gent estava contenta, ballaven, passejaven, i compartien moments de felicitat.
Flameta va gaudir d'aquesta ciutat i el seu ambient festiu, però el dia que es va creuar amb Vanesa va ser
probablement el dia més feliç de la seua vida.
Vanesa era una d'eixes xiques engalanades amb un vestit color vi, amb unes flors de colors bordades i unes
joies les quals brillaven com el sol, però el que va captivar a flameta va ser el seu somriure i la felicitat que
desprenia i envoltava a tot el que se li arrimava.
Vanesa i Flameta es creuaren pel carrer i es miraren una a l'altra i ambdues van saber de seguida que estaven
destinades a ser les millors amigues.
Vanesa passà la resta dels dies explicant-li a Flameta el que eren les falles, les cercaviles, les mascletades, els
castells de focs d'artifici, el cau, la xaranga... i tot el que ella vivia any darrere d'any amb la seua volguda falla
Plaça Cervantes... Flameta embovada escoltava amb fascinació tot el que li explicava.
I va aplegar el dia en què com totes les flametes, Flameta s'havia d'apagar... i aquest dia, el dia de Sant Josep,
Vanesa li va fer a Flameta el millor regal que ningú mai li havia fet.
Vanesa es va acomiadar del seu regnat com a fallera major, utilitzant a Flameta per a encendre el monument
de la Falla Plaça Cervantes, per fi Flameta havia estat útil per a algú...
Eixa nit, Flameta va ser la protagonista junt amb Vanesa d'unes falles en què les dues brillaren per sempre.
30

31

32

En la Plaça Cervantes, amb rialles i color,
la falla s'alça amb gran esplendor.
Carles, líder menut, amb somriure maliciós,
representa als més menuts amb coratge i il·lusió.
Ulls profunds, com la nit estrellada,
un xiquet entremaliat, amb picardia afilada.
Chloe, dolça i aventurera,
la música embolica la teua rialla juganera.
Amb vestit de seda color blau mar,
la nostra regina infantil ens fa a tots somiar.
Vanesa, fallera major, amb mirada felina,
cabells daurats, bellesa divina.
Simpatia i alegria com la brisa que passa,
deixes darrere teua una estela de gràcia.
Nerea, cabell negre com la nit sense fi,
en la teua rialla rebel, el misteri es fa carmesí.
En cada pas, deixes empremtes de tradició,
una dona valenta que lidera la nostra comissió.
Que les flames de la falla il·luminen la nit,
amb la falla plaça Cervantes, la festa té l'encís.
Amb aquest poema, homenatge faig sincer,
a la comissió que fa vibrar a tot el carrer.
Per als meus representants, que em fan patir molt.
Ana Blanch
33

I TU, SOLS TU
El Diluvi
Seràs aquella que vas voler ser,
seràs la tres voltes rebel,
seràs un puny alçat al vent
i tu, sols tu,
faràs vibrar cinc continents.
Emancipada de qualsevol dolor,
vas eixir amb l’alegria de qui no té por,
de qui sap que el demà,
de qui sap que el demà serà millor.
Seràs aquella que vas voler ser,
seràs la tres voltes rebel,
seràs un puny alçat al vent
i tu, sols tu,
faràs vibrar cinc continents.
Alliberada a qualsevol espai,
no deixaràs que ningú t’ature mai,
seràs l’estel que guiarà,
seràs l’estel que guiarà la llibertat.
Seràs aquella que vas voler ser,
seràs la tres voltes rebel,
seràs un puny alçat al vent
i tu, sols tu,
faràs vibrar cinc continents.
Ets la forta tempesta d’abril,
un oasi amarg per als teus enemics,
eres la forta tempesta d’abril,
el sol que esclata les flors,
un oasi amarg per als teus enemics,
l’espurna que brilla a la nit.
Seràs aquella que vas voler ser,
seràs la tres voltes rebel,
seràs un puny alçat al vent
i tu, sols tu,
faràs vibrar cinc continents.
34

Monuments
ELS NOSTRES
35

36

El circ de la vida
MONUMENT MAJOR
E
l cos central del monument faller té un carro de circ rematat per un cap
de pallasso i dalt d’este un xica fent malabars.
Apareixen tots els personatges del circ: el domador de lleons, equilibrista
dalt d’una pilota fent equilibris per arribar a final de mes, el malabarista que com
els polítics ens distrau i promet, personatges fent MIM, un nanet amb xanques, el
venedor de tiquets i unes dones màgiques que representen...
“DONES AL PODER”
En el circ de la vida, amb rialles i destresa, dones màgiques apareixen causant
gran sorpresa. Amb encanteris i sortilegis, transformen la realitat, teixint somnis i
esperança amb gran habilitat.
Artista: Francisco Vizcaino Palacios
Autora: Amparo Vendrell Fos
37

38
La falla inclusiva amb pictogrames

Autor i autora dels pictogrames:
Rubén Carlos Pastor Piera
Sonia Perucha Barrosso
39

Atenció, atenció!
Acudiu amb il·lusió
al CIRC que ha muntat,
la falla plaça Cervantes.
Ja tenim ací el circ
ple d’alegria i emoció.
Esteu preparats?
Que comence la funció!
VENEDORA DE TIQUETS
Enmig de la plaça trobareu
una dona venent els tiquets.
Molt impacient espera,
vendre també cotufes i xiclets.
En el circ de la vida,
consumir és important.
Si no tens prou diners,
sols has d’anar al banc.
Un banc molt modern,
tot ple de caixers.
T’hauràs d’ensenyar,
si vols traure els diners.
No fan falta llibretes,
tot funciona amb targetes,
blava, groga o roja...
amb la negra ni ho intentes.
PALLASSOS
Ja ixen els pallassos
amb les seues sabates
gegants,
amb uns vestits amb llaços,
i uns nassos brillants.
Un pallasso toca el xelo,
tots escoltem l’audició.
Com per art d’encanteri,
ens relaxa mogolló.
Molts pallassos trobarem
pels cantons de molts carrers,
extravagants i contents
ens entretindran un poquet.
Molts polítics tenim
fent moltes pallassades,
semblen ser molt divertits,
però amb ells cuidadín.
40

DOMADOR DE LLEONS
Heu de mirar amb atenció,
anar amb compte amb els
lleons.
Però no tingueu por,
confieu en els domadors.
Escolars com a lleons,
posen a proba als tutors,
i també als professors.
Fa falta un parell de collons!
No atenen les explicacions,
ni estudien, ni fan deures.
Es distrauen mogolló
Fent molts tic-tocs.
Trauen bon profit dels mòbils,
enviant whatsapps i fent birrials
Publicant en facebook
I també en instagram.
També tenim dones valentes,
que saben manar dins de casa.
Saben domar als homes,
I fan el que els dona la gana.
MALABARISTA
EQUILIBRISTA
El nivell de vida molt ha pujat,
i l’oli d’oliva especialment.
Caldrà ser equilibrista,
per arribar a fi de mes.
DONES AL PODER
Pots conèixer el poder,
liderat per les dones.
Sols has de saber,
que elles són molt bones.
Dones màgiques apareixen,
causant gran sorpresa.
Amb encanteris i sortilegis,
deixen a tots bocabadats.
Dones amb gran habilitat
per a transformar la realitat.
Si vols saber una dona qui és,
dona-li càrrec i diners.
Per acabar estos versets
del circ de la vida.
Els convidem estes falles
al casal de Cervantes.
Tots ens quedem bocabadats,
amb les seues bones paraules.
Les eleccions han guanyat
i sembla que ens han
enganyat.
41

42

Una de l’Oest
MONUMENT INFANTIL
H
ola xiquets i xiquetes de Sueca!
Coneixeu el bosc de Tallac?
Imagine que no, sou molt joves, però per això hem fet esta falla infantil, per a
ensenyar-vos les meravelles d’este bosc, de les muntanyes de Canadà. El nostre
protagonista, Senda, és un xiquet indi que sempre va acompanyat de dos
cadells d’os, Jackie i Mai.
En este bosc tots viuen en harmonia, indis, americans, colons, animals. No existeix
el racisme, ni diferències entre humans i animals. Així sou els infants, naixeu
sense prejudicis, sou sols amor i bondat.
Xiquets i xiquetes de Sueca i voltants, veniu amb nosaltres a visitar este paratge
idíl·lic, sense guerres on tot és germanor i felicitat.
Ens veiem al mes de març a la falla plaça Cervantes de Sueca.
Artista: Joan Gimeno Calatayud
Autora: Dúlia Serra Roselló
43

44
La falla inclusiva amb pictogrames

Autor i autora dels pictogrames:
Rubén Carlos Pastor Piera
Sonia Perucha Barrosso
45

1.FLAMA FOGUERA
No hi haurà res més faller
que la flama d’una foguera.
Ací cremarà aquest vaquer
i pot ser també, la vaquera.
2.PARDAL COS CENTRAL
Aquest bonic i immens pardal
és el cos de nostra falleta,
el qual està molt ben acompanyat
esperant el falleret i la fallereta.
3.VAQUER TIRANT EL LLAÇ
Aquest vaquer tira el llaç
per veure si enganxa una vaqueta
perquè sinó omplirà el cabàs
només de creïlles i bajoqueta.
46

4.ÍNDIA PART DRETA
Quina índia més guapeta
ha vingut a visitar-nos,
sap caçar i fer calceta
i a construir tipis pot ensenyar-nos.
5.ÍNDIA PART ESQUERRE
Enguany va d’indis i vaquers
el tema de nostra falleta.
Semblen estar tots contents
d’estar en la nostra terreta.
6.CACTUS
Encara que no hi ha molta flora
en el vast oest americà,
sempre trobarem un cactus
si mirem ací i allà.
47

DONA FORTA I VALENTA
Laura Garcia
La meua àvia em conta
com va ser la seua infància
diu que no s’avorria mai.
No tenia joguines però les inventava
pels carrers del poble amunt i avall.
Les àvies tenen un poder especial
i hem de cuidar-les perquè
estiguen al nostre costat.
Dona forta i valenta
font d’alegria i saviesa
eres la nostra llum
quan hi ha obscuritat.
Sempre dolça i tendra
amb la teua constant lluita
tots els teus somnis es faran realitat.
Hem de donar les gràcies a les àvies
i a les mares, cosines, ties i germanes
avui cantem per elles,
perquè s’ho mereixen
estimem-les tant com elles a nosaltres.
I diguem tots junts, gràcies mamà
i cantem tots junts, gràcies àvia
i agraïm el que ens han donat
en la vida amor i felicitat.
Dona forta i valenta
font d’alegria i saviesa
eres la nostra llum
quan hi ha obscuritat.
Sempre dolça i tendra
amb la teua constant lluita
tots els teus somnis es faran realitat.
Sempre dolça i tendra
amb la teua constant lluita
tots els teus somnis es faran realitat.
48

Comissió
LA NOSTRA
49

50

Presidenta:
Vice-president 1r:
Vice-president 2n:
Vice-president 3r:
Vice-presidenta 4t:
Nerea Luz Juan
Gregori Marí Rosell
Lucas Vivas Llopis
Carlos Carbo Domingo
Alba Molina Muñoz
Junta Directiva
Delegació de cuina:
Delegació de cau:
Blay Serra Martín
Eloy Vivas Llopis
José Nadal Aliques
Pau Alberola Pedrós
Víctor Bernabé Monchó
Andrés Pan Martí
Carlos Carbò Domingo
Carlos Escrivà Carbonell
Vice-presidenta 5é:
Vice-presidenta 6é:
Secretari:
Vice-secretaria:
Tressorera:
Vice-tressorera:
Comptador:
Delegació de jlf:
Delegació de quotes:
Delegació de loteries:
Delegació de Presentació:
Delegació de
Proclamació:
Delegació de
Fallers d´honor:
Delegació de protocol:
Merche Arnazo Sancho
Alba Salvador Palacios
Josep Fuster Puchades
Maria Juan Ortells
Ana Segura Fos
Ana Blanch Vidal
Carlos Granell Ribera
Juan Nicolàs Matoses
Vicente Aranda Roda
Richard Cañavera Blay
Amparo Vendrell Fos
Susi Blay Ballester
Amparo Matoses Ferrando
Ignacio Rocher Caplliure
Isabel Carbo Martínez
Carmina Cañavera Blay
Arantxa Tornero Gómez
Sandra Beltràn Escribano
Alba Cotaina Bernardo
Gemma Escrivá Carbonell
Anna Rocher Ramón
Mariam Ruiz Vendrell
Demelsa Martí Fos
Delegació de passacarrer:
Delegació de festes:
Delegació
D´activitats diverses:
Delegació de cultura:
Delegació
De playbacks:
Delegació de
Cavalcada del ninot:
Delegació de
Ral·li humorístic:
Delegació d´esports:
Delegació de xaranga:
Delegació de
Pirotècnia i cremà:
Delegació de
Xarxes socials:
Anna Rocher Ramón
Clara Boix Marqués
Amadeo Serra Ferrando
Alicia Sos Rodríguez
Noel Sàez Santamaria
David Meseguer Marí
Xuso Flors Molines
Héctor Bosch Cortell
Amparo Vendrell Fos
Conxín Prima Soriano
Clara Boix Marqués
Arantxa Llopis Cerveró
Paola Renart Fos
Edurne Garcia Clarí
Jesús Moncholí Mulet
Miguel Ángel Vázquez Gasull
Paula Signes Cebolla
Andrea Alberola Benedito
Emilio Mompó Viñoles
Kiko Ferrando Ribes
Carlos Corberà Juan
Jordi Rubio Climent
Lucas Vivas Llopis
Jesús Moncholí Mulet
Ana Toledo Flors
Alba Cotaina Bernardo
Delegació d’infantils:
Gloria Segura Fos
Delegació rr.pp i marketing:
David Baldoví Ortí
Delegació de sainet:
Andrés Espasa Muñoz
Bibliotecari-arxiver:
Fermín Baldoví Marí
51

52

Comissió Major 2024
Jonathan Alba Cuquerella
Hector Albarracin Sanchis
Andrea Alberola Benedito
Sena Alberola Nadales
Pau Alberola Pedrós
Vicente Aranda Roda
Mercedes Arnazo Sancho
Lucia Atanasio Tomàs
Fermín Baldoví Marí
Isabel Baldoví Navarro
David Baldoví Ortí
Jorge Baldoví Ortí
Carles Baldoví Salvador
Natalia Ballester Sarrión
Sandra Beltrán Escribano
Josep Benedito Fuster
Mónica Benedito Serrano
Víctor Bernabé Monchó
Almudena Bernardo Andreu
Ana Blanch Vidal
Juan Màxim Blay Ballester
Carmina Blay Ballester
Asunción Blay Ballester
Maria Blay Rodríguez
Clara Boix Marqués
Héctor Bosch Cortell
Adoración Bosch Díaz
Antonio Bou Oltra
Carla Bou Ruiz
Richard Cañavera Blay
Carmina Cañavera Blay
Aina Cañavera Llopis
Carlos Carbó Domingo
Mario Carbó Escrivà
Isabel Carbó Martínez
Laura Carbó Martínez
Jesica Carbonell Rostoll
Emilio Carlos San Bartolomé
Mar Casado Roig
Andrés Castro Gómez
Arnau Castro Nicolàs
Cristina Cebolla Ferrandis
Rosa Cebolla Ferrandis
Salvadora Cebolla Ferrandis
Natalia Cerro Mora
Amparo Mª Cerveró Ferrando
Tania Colomar Nàcher
Hugo Colomar Nàcher
Carlos Corberà Juan
Alba Cotaina Bernardo
Mª Jesus Coves Oviedo
Jose Manuel Crecente Penalva
Mateo Culebras Cañavera
Estela Culebras Sancho
Gemma Escrivà Carbonell
Carlos Escrivà Carbonell
Gemma Escrivà Juan
Andrés Espasa Muñoz
Dolores Estornell Roig
Miguel Angel Férez Sales
Rafael Fernández Ausina
Mercedes Fernández Catalán
Felicidad Ferrando Nieto
Purificación Ferrando Nieto
Maria Ferrando Piera
Francisco Ferrando Ribes
Ainhoa Ferrer Merino
Clara Ferrer Merino
Anna Ferri Lirio
Jesés Flors Molines
Mª Jesús Flors Roselló
Josefa Flors Roselló
Maria Nieves Fos Crespo
Maria De Sales Fos Garcia
Àngela Fos Ortells
Lucia Fuentes Cañizares
Josep Fuster Puchades
Mubarek Gallego Carbonell
Gloria Garcia Alcañiz
Edurne Garcia Clarí
Ivana Garcia Fernández
Jesús Garcia Gómez
Sandra Garcia Mora
Abel Garijo Tolosa
Josefa Gil Requena
Vicent Giménez Mancebo
Carlos Granell Ribera
Nieves Granell Torres
Alexandra Grau Cerro
Marcos Grau Granell
Mª Del Mar Gregori Bosch
Ruth Hermida Marrades
Francisco Hermida Pedrós
Maria Huerta Meseguer
Maria Juan Ortells
Trinidad Juan Vidal
Arantxa Llopis Cerveró
Sandra Llopis Pons
Vanesa Llopis Soñes
Sergio Llopis Soñes
Maitane Luz Juan
Nerea Luz Juan
Amanel Mafé Flors
Gregori Marí Rosell
Juani Marrades Bonet
Demelsa Martí Fos
José Miguel Martí Rostoll
Noelia Martínez Almodovar
Maria Martínez Gutiérrez
Raquel Martínez Sanchís
Mª Ángeles Matoses Climent
Amparo Matoses Ferrando
Martina Melero Garcia
Sheila Merino Baldoví
Pilar Merino Baldoví
Arantxa Meseguer Lledó
David Meseguer Marí
Albert Micó Cebolla
Antonio Miralles Laguna
Gema Sales Miralles Laguna
Anna Miralles Sempere
Alba Molina Muñoz
Emilio Mompó Viñoles
Jesús Damián Moncholí Mulet
Arantxa Montesinos Roselló
Antoni Montón Martí
Zamira Moreno Varela
José Salvador Nadal Aliques
Pilar Nadal Flors
Carla Navallas Llopis
Vicente Nicolàs Cebolla
Vicent Nicolàs Martí
Juán Nicolàs Matoses
Lorena Nicolàs Sarrión
Luis Oller Caballé
Sofia Ortells Granell
Miguel Ángel Ortells Martorell
Consuelo Ortí Villena
Dolores Palacios Lluna
Andrés Manuel Pan Martí
Edgar Parrell Palomares
Vicent Pascual Ferrer
Vicent Pedrós Corberà
Noelia Pedrós Simeón
Paula Peris Campillo
Concepción Prima Soriano
Isabel Ramos Serra
Paola Renart Fos
Ignacio Rocher Caplliure
Anna Rocher Ramón
Elisa Roselló Lletí
Jordi Rubio Climent
Raquel Rufí Muñoz
Luis Ruiz Vendrell
Mariam Ruiz Vendrell
Noel Sàez Santamaria
Anna Salvador Ángel
Damián Salvador Artolà
Alba Salvador Palacios
Pilar Sanchís Gallardo
Mireia Sanchís Gallardo
Paula Sanchís Martínez
Pilar Sapiña Llopis
Ana Segura Fos
Gloria Segura Fos
Andrea Serra Escrivà
Amadeo Serra Ferrando
José Serra Ferrando
Blay Serra Martí
Blas Serra Martín
Francisco Javier Signes Castillo
Cristina Signes Cebolla
Carla Signes Cebolla
Paula Signes Cebolla
Ángeles Simeón Mañó
Juán Simó Vivó
Jesús Soldado Català
Gema Soler Alcarria
Alicia Sos Rodríguez
Emma Talens Solves
Abel Tarrasó Sos
Antonio Terol Chambó
Ana Toledo Flors
Juan Antonio Toledo Melià
Mónica Tomàs Estruch
Belén Tomàs Lledó
Noah Tomàs Lledó
Arantxa Tornero Batalla
Miguel Ángel Vázquez Gasull
Beatriz Velis Giménez
Mª Amparo Vendrell Fos
Paula Ventura Marqués
Anna Vercher Estornell
Javier Vilanova Martínez
Maria Vistós Aliaga
Paula Vivas Castro
Lucia Vivas Franco
Eloy Vivas Llopis
Lucas Vivas Llopis
Francisco Zamora Hervàs
53

54

Comissió infantil 2024
Siena Adsuar Ferrando
Vera Andrés Sales
Enzo Andrés Sales
Manel Baldoví Atanasio
Leire Bernabé Nadal
Toni Bou Ruiz
Maria Campillo Luz
Iker Cañavera Llopis
Álvaro Carbó Escrivà
Joan Carlos Fernàndez
Hugo Carreres Soler
Leo Cebolla Blasco
Mar Cebolla Blasco
Pau Cebolla Blasco
Blanca Corberà Tomás
Carles Corberà Tomás
Eric Crecente Segura
Emma Crecente Segura
Noa Cuenca Bernabé
Clara Díez Baldoví
Elsa Díez Baldoví
Marc Flors Llopis
Yanay Font Baldoví
Bernat Fuster Juan
Mario Fuster Juan
David Gajete Medina
Laia Gallego Carbonell
Pau Garcia Peris
Carla Garcia Peris
Quim Garcia Roselló
Ariadne Granell Sapiña
Violeta Granell Sapiña
Dídac Grau Merino
Guillem Juán Borja
Markus Llopis Marín
Aleix Llopis Simeón
Nico López Ferrando
Izan Mariner Colomar
Pau Martí Pedrós
Nelo Martí Pedrós
Cesc Martí Tornero
Alex Martínez Iranzo
Maitane Matoses Luz
Victoria Merino Almada
Marta Merino Garijo
Asier Meseguer Ferri
Aroa Meseguer Ferri
Marta Mínguez Vivó
Marc Miragall Astruells
Alan Miragall Astruells
Joan Mompó Bernardo
Oscar Mompó Bernardo
Damià Moncholí Martínez
Eva Moncholí Martínez
Isaies Moreno Varela
Martí Nicolàs Gregori
Xavi Nicolàs Gregori
Miquel Ortells Granell
Marta Pan Gil
Yulen Parrell Montesinos
Ian Pasamontes Carbonell
Abril Penella Solves
Emma Piera Gimeno
Joan Piera Gimeno
Daniela Prima Del Amor
Melissa Prima Medina
Diego Ramos Serra
Andreu Requena Carlos
Alejandro Rodríguez Del Amor
Daniela Rubio Cañavera
Mina Ruiz Coves
Maria Ruiz Coves
Sergio Ruiz Perez
Marc Sàez Hermida
Chloe Sàez Hermida
Guillem Sàez Tomàs
Mara Sàez Tomàs
Gelsa Maria Salord Latorre
Valeria Sapiña Boix
Carlos Sapiña Pelegrí
Arnau Sendra Silva
Araceli Serra Luque
Pablo Simó Miralles
Isabela Soriano Baldoví
Vicent Soriano Baldoví
Pau Terol Martí
Salif Traore Llinares
Vera Vázquez Blanch
Víctor Vázquez Monedero
Isabel Zanchi Palacios
Francesca Zanchi Palacios
55

La meua xiqueta és l’ama
del corral i del carrer,
de la figuera i la parra
i la flor del taronger.
El meu xic és l’amo
del graner i del sequer,
de la llimera i la pomera,
i la flor del gesmiler.
La meua xiqueta
té careta de son
la boqueta de sucre
i els llaviets de fessol
El meu xiquet té soneta,
molt prompte s’adormirà,
que son pare és a Gandia
i fins la nit no vindrà.
Si s’adorm la meua xica,
sa mare li comprarà
una llista per al monyo,
que el diumenge estrenarà
Dorm-te, dorm-te fill meu,
que ton pare és a pescar;
si ve i et troba despert,
segur que se’n torna a anar.
56

Naixements
IAN PASAMONTES CARBONELL
19-01-2023
CARLA GARCIA PERIS
26-01-2023
VICENT SORIANO BALDOVÍ
30-01-2023
JOAN PIERA GIMENO
31-01-2023
CESC MARTÍ TORNERO
25-08-2023
57

MAMI
La Fumiga
Em costa explicar-me, no trobe paraules
Les estaves esperant?
No entens de distàncies, no vols que me'n vaja,
I jo sempre vull volar
L'amor de ma vida, no has fallat ni un dia
En mi sempre estàs pensant
Vinc a disculpar-me si alguna vegada
Amb alguna cagada et vaig fer plorar.
Totes les vegades que et deia "no em ratlles"
I sempre encertaves. No t'he dit mai
Vist en perspectiva, quanta tonteria
Tu em dones la vida, jo vaig de guai
Tu eres la meua fortuna, la lluna i la pruna
Cantàvem a una.
Perquè si un dia no estàs, hauries de saber que més no et puc estimar,
Que encara et necessite per seguir caminant (Mama, uhh)
Perquè si un dia no estàs, tornem a recordar quan no et deixava dormir,
Cantem velles cançons que ens alegraven les nits
Hui balles amb mi, cordó de melic
Amb tu, mami, mami, jo sóc més feliç.
Sempre seràs la bondat invencible
L'amistat més lleial que es pot tindre
La mirada invisible, la llum que em fa viure
Que com tu no he vist mai cap al Tinder.
Eres la meua sort, quasi tot el meu món
La meitat del meu cor, la carícia, el pessic
Mare, queda't amb mi.
Perquè si un dia no estàs, hauries de saber que més no et puc estimar,
Que encara et necessite per seguir caminant (Mama, uhh)
Perquè si un dia no estàs, tornem a recordar quan no et deixava dormir,
Cantem velles cançons que ens alegraven les nits
Hui balles amb mi, cordó de melic
Amb tu, mami, mami, jo sóc més feliç.
Perquè si un dia no estàs, hauries de saber que més no et puc estimar,
Que encara et necessite per seguir caminant (Mama, uhh)
Perquè si un dia no estàs, tornem a recordar quan no et deixava dormir,
Cantem velles cançons que ens alegraven les nits
Hui balles amb mi, cordó de melic
Amb tu, mami, mami, jo sóc més feliç.
58
Amb tu, mami, mami, jo sóc més feliç, feliç, feliç, feliç, feliç
Perquè si un dia no estàs, tornem a recordar quan no et deixava dormir,
Cantem velles cançons que ens alegraven les nits
Hui balles amb mi, cordó de melic
Amb tu, mami, mami, jo sóc més feliç

Guardons
ELS NOSTRES
59

60

Bunyols Guardonats 2023
BUNYOL D’OR AMB
FULLES DE LLORER
Natalia Cerro Mora
Carlos Escribà Carbonell
Vanesa Llopis Soñes
Vicent Nicolás Cebolla
Jordi Rubio Climent
Emilio Carlos Sanbartolomé
Toni Terol Chambó
BUNYOL D’OR
Bea Velis Giménez
Ainhoa Ferrer Merino
Laura Carbó Martínez
BUNYOL D’ARGENT
Carla Navallas Llopis
Sheila Merino Baldoví
Anna Ferri Lirio
DISTINTIU D’OR
(CORT INFANTIL)
Asier Meseguer Ferri
Leire Bernabé Nadal
Bernat Fuster Juan
DISTINTIU D’ARGENT
(CORT INFANTIL)
Manel Baldoví Atanasio
Nico López Ferrando
Nelo Martí Pedrós
Pau Martí Pedrós
Victoria Merino Almada
Marta Merino Garijo
Aroa Meseguer Ferri
Marc Miragall Astruells
Oscar Mompó Bernardo
Carlos Sapiña Pelegrí
Pau Terol Martí
61

62
Premis i Condecoracions

Classificat als Premis
2n
a l’Ús del Valencià als
llibrets de falles 2023
organitzat per la
G e n e r a l i t a t
41é
Valenciana, amb el
llibret “Amunt!”.
Classificat
a la
cavalcada del ninot,
organitzada per la JLF
de Sueca, amb el tema
“La ruta del bakalao” 2n
Classificat
al
campionat de pàdel
femení, organitzat per
la JLF de Sueca, amb
la participació de
Angeles Simeón Mañó
i Paola Renart Fos.
3r
Classificat
a la
cavalcada del ninot
infantil, organitzada per
la JLF de Sueca, amb el
tema “Les estacions de
l’any”. 3r
Classificat
al
campionat de raspall
femení, organitzat per
la JLF de Sueca, amb
la participació de
Aina Cañavera Llopis i
Paola Renart Fos.
3r
Classificat al
campionat de raspall
masculí, organitzat
per la JLF de Sueca,
amb la participació
de Kiko Ferrando
Ribes i Lluïs Oller
Caballé.
3r
Classificat
a la Volta a
Peu Fallera, organitzat
per la JLF de Sueca,
amb la modalitat de
10K femení amb la
participació d’Arantxa
Meseguer Lledó.
3r
Classificat millor ninot
indultat modalitat
infantil, organitzat per
la JLF de Sueca
realitzat per Joan
Gimeno Calatayud.
4t
Classificat
al concurs
de playback modalitat
col·lectiva major,
organitzat per la JLF de
Sueca, amb el
playback “Jaque Mate”.
4t
Classificats al
4t
campionat de futbet
infantil, organitzat per
la JLF de Sueca.
Classificats
al
campionat de basquet
femení, organitzat per
la JLF de Sueca.
4t
Classificat
al ral·li
humorístic en la
modalitat de vehicle,
organitzat per la JLF
de Sueca, amb la
caracterització del
monument patrimoni
de la Humanitat “La
necròpoli
de
Memphis”.
63

64

Bunyol d’or i brillants amb fulles de llorer
Almudena
BERNARDO ANDREU
MªAngeles
ORTÍ VILLENA
65

Guardons Junta Local de Sueca
MARIA JUAN ORTELLS
INSÍGNIA D’OR JLF ‘23
AMPARO VENDRELL FOS
INSÍGNIA D’ARGENT JLF ‘23
ARANTXA LLOPIS CERVERÓ
INSÍGNIA DE COURE JLF ‘23
BLANCA CORBERÀ TOMÁS
INSÍGNIA DE COURE JLF ‘23
BERNAT FUSTER JUAN
INSÍGNIA DE COURE JLF ‘23
66

Presidenta d’Honor 2023
Conxín PRIMA SORIANO
67

68

POESIA SATÍRICA
A pagar-ho . . . les dones
Vivim en un món de clixés,
és el nostre pa de cada dia,
això de criticar a certa gent,
el fet d’actuar amb gallardia,
sembla que és moneda corrent
Ho fem de manera freqüent,
sempre a pagar-ho... les dones,
ens queixem d’elles constantment
i és que no tenim coneixement
quant realment són molt bones
Ens hauríem de parar a reflexionar
quan escoltem alguns comentaris,
els homes no ens parem de queixar
estem molt acostumats a jutjar
i pense que ja estan fins als ovaris
Ara posaré alguns exemples
ho faré d’una manera satírica,
sempre parlem d'allò que contemples
i sense contrastar-ho de forma empírica
contaré mentides com a temples
Que les dones tenen autoritat
és una qüestió prou evident,
no estic dient cap barbaritat,
amb la seua veu tan potent
tot es converteix en prioritat
Sempre que parlem de les dones
hem d’estar una miqueta alerta,
perquè quan amb elles raones
et deixen amb la boca oberta
i si no tens la raó t’acollones
Les mares ho tenien molt clar,
no feia falta fer-nos cap senya,
quan en casa li fèiem parlar
tiraven mà de l’espardenya
i sabies que l’anaven a revolar
Quan discuteixes amb la parella
no se t'ocórrega dur-li la contrària,
si comences a barallar-te amb ella
i ho fas d’una manera arbitrària
si no tens raó, t’agafarà de l’orella
S’ha convertit en una cosa normal
que no trobem ni aigua en la mar,
pensen que tot ens dona igual,
que encara estem per aplomar
i allò que ens manen ho fem fatal
Així que trenquem amb estereotips,
admirem la seua força i valentia,
mereixen de nosaltres total admiració,
seguim la nostra lluita per la igualtat
perquè això ha de ser motiu d’inspiració.
Vicent Martínes
69

70

POESIA SATÍRICA
Què faríem sense les dones!
Què faríem sense les dones!
Diuen que l’home és astut...
i sense elles no sabríem
fer la o amb un canut.
Què faríem sense les dones!
El món seria pitjor,
si tan sols hi hagueren homes
estaríem de mal humor.
Què faríem sense les dones!
Sabeu què diria ma mare?
Que si no fora per ella...,
no faria ni un brot mon pare.
Què faríem sense les dones!
Tot seria més avorrit,
i jo em faria una pregunta:
A mi qui m’haurà parit?
Què faríem sense les dones!
Qui educaria els nostres fills?
Si depengueren dels homes,
els criaríem com als conills.
Què faríem sense les dones!
Sabem que les dones fan
dues coses al mateix temps
i els homes amb una a soles
de vegades ens ofeguem.
Què faríem sense les dones!
Tenen més habilitats,
i si no fora per elles
estaríem apardalats.
Què faríem sense les dones!
Si no existiren les dones,
les hauríem inventat,
perquè els homes sense dones
som una calamitat.
Què faríem sense les dones!
Quan tenim algun problema
elles troben solució,
i nosaltres moltes voltes
ho fem tot en un muntó.
Què faríem sense les dones!
Elles saben escoltar
encara que hi ha algunes
que no et deixen ni parlar.
Mentre escric aquests versos
tinc una dona al costat.
Què faríem sense les dones!
Només puc dir coses bones,
perquè estic amenaçat.
I si me n’isc del guió...
Llaurador..., ja l’has cagat!
Paco Fernández
71

VALENTA
Himne del futbol i futsal femení de la Comunitat Valenciana
Composada pel grup Tardor i interpretada per Esther Querol
Només, tenies un somni,
només, guardat com un gran tresor secret.
L’estadi està ple
i el baló en els teus peus.
I ara has arribat fins ací,
t’ha costat tant arribar fins ací,
has superat tants obstacles
per a arribar fins ací.
Valenta, et calces les botes.
Valenta, xafes la gespa;
el camp és ta casa i ta casa t’espera,
valenta.
Només perseguies el teu somni res més
i no importa que diuen els demés
has creuat els teus límits i els seus.
I has arribat fins ací,
t’ha costat tant arribar fins ací,
has superat tants obstacles
per arribar fins ací.
Valenta, et calces les botes.
Valenta, xafes la gespa;
el camp és ta casa i ta casa t’espera,
valenta.
Valenta.
Valenta.
Busques la victòria i la victòria ja és teua.
Valenta.
Saps que no pots rendir-te,
i no vols rendir-te, valenta.
Saps que no val rendir-se
i tu mai et rendixes, valenta.
Valenta.
72

Actes
ELS NOSTRES
73

1 de Febrer al 15 de Febrer.
Concurs de Sainets i IV Mostra de Teatre
Infantil al centre Municipal Bernat i Baldoví.
15 de Febrer al 25 Febrer.
Exposició del ninot a la sala Moret dels Porxets.
Dijous, 18 de Gener.
19:00 Concurs de Playbacks i Mostra de
Playbacks al Centre Municipal Bernat i Baldoví.
Dissabte, 20 de Gener.
21:00 Gala del Faller d’Honor a la Sala Marina
(Polinyà).
Dimecres, 31 de Gener.
20:00 Lliurament de premis de PlayBacks al
Centre Municipal Bernat i Baldoví.
Diumenge, 4 de Febrer.
09:00 Ral.li humorístic a la plaça de
l’Ajuntament.
14:00 Globotà Infantil a la plaça Sant Pere.
14:30 Dinar al cau a càrrec dels nostres
representants 2024.
17:00 Penjada de pancartes.
Diumenge, 11 de Febrer.
12:30 Crida 2024 a la plaça de l’Ajuntament.
A continuació Mascletà.
14:00 Dinar al cau.
Dijous, 15 de Febrer.
20:30 Inauguració de l’exposició del ninot i
lliurament dels premis del ninots indultats a la
sala Moret dels Porxets.
20:30 Representació del sainet “Matxutxos”
d’Andrés Espasa al Centre Municipal Bernat i
Baldoví.
Dissabte, 17 de Febrer.
12:30 Festa Xaranga C-25 al cau.
Diumenge, 18 de Febrer.
12:30 Crida al Mareny de Barraquetes.
Dimecres, 21 de Febrer.
19:30 IV Mostra de Teatre Infantil.
Representació del teatre infantil “Masclets i
tronador” d’Enric Lluch al Centre Municipal
Bernat i Baldoví.
Divendres, 23 de Febrer.
20:00 Gala Premis Sainet i Teatre infantil al
Centre Municipal Bernat i Baldoví.
Dissabte, 24 de Febrer.
10:00 Esmorzar al cau.
12:00 Cercavila amb xaranga fins al recinte
de Festes.
12:00 XXXV Concurs de paelles de la Junta
Local Fallera al recinte de Festes.
14:00 Dinar al recinte de Festes.
74

Diumenge, 25 de Febrer.
10:30 Eixida del cau per recollir a nostres
representats.
12:00 Cercavila “Ultima arreplegà” per la
barriada.
12:30 Crida al Perelló.
14:00 Dinar al cau.
17:00 Ixida del cau per a recollir als
guardonants amb el bunyol d’or i brillants
amb fulles de llorer.
19:00 Lliurament de bunyols d’or i brillants
amb fulles de llorer i espigues d’or al Centre
Municipal Bernat i Baldoví.
Dimarts, 27 de Febrer.
19:00 Presentació del llibret de falles
“Nosaltres les dones” a la Sala B del Centre
Municipal Bernat i Baldoví.
Divendres, 1 de Març.
21:00 Sopar al cau per colles.
22:00 Reunió al cau.
00:00 Nit d’albaes.
Dissabte, 2 de Març.
14:00 Dinar al cau per colles.
18:45 Eixida del cau faller per anar a la
Cavalcada del Ninot.
19:35 Cavalcada del Ninot. En finalitzar
Macrodiscomòbil.
Diumenge, 3 de Març.
10:00 Despertà infantil per la barriada, en
finalitzar esmorzar infantil a càrrec dels
nostres representats 2024 al cau.
14:00 Dinar al cau per colles.
17:30 Eixida del cau faller per anar a la
Cavalcada del Ninot infantil.
18:00 Cavalcada del Ninot infantil.
Divendres, 8 de Març.
17:00 Vi d’honor amb motiu del Dia de la
Dona.
21:00 Sopar al cau per colles.
22:00 Última Reunió.
23:30 Nit de Playbacks al cau (Cort Major).
Dissabte, 9 de Març.
11:00 Concurs de paelles i dolços al cau.
16:30 Actuació Xaranga C-25
18:00 Festa Molí.
22:00 Sopar al cau per colles.
Diumenge, 10 de Març --DIA DEL XIQUET--
11:00 Atraccions per als menuts.
14:00 Dinar al cau.
17:00 Vesprada de Playbacks al cau (Cort
Infantil).
75

Dilluns, 11 de Març.
08:00 Plantà del monument.
12:00 Plantà estoreta velleta.
14:00 Dinar de la “Plantà” al cau.
21:00 Concurs de sopar temàtic (Mèxic).
Dimarts, 12 de Març.
14:00 Dinar al cau per colles.
19:00 Festa infantil de la plantà de l’estoreta.
21:00 Concurs de sopar temàtic (Itàlia).
Dimecres, 13 de Març.
14:00 Dinar al cau per colles.
18:00 Taller de manualitats per als menuts.
22:00 Concurs de sopar temàtic (Orient).
Dijous, 14 de Març.
14:00 Dinar al cau per colles.
18:00 Taller de reposteria per als menuts.
22:00 Concurs de sopar temàtic (EEUU).
Divendres, 15 de Març.
12:30 Mascletà dels 5 sentits a l’esplanada
del Casal Jove.
18:00 Concurs de dibuix del monument.
19:00 Xocolatada al cau per als menuts.
21:00 Sopar al cau a càrrec dels guardonats
amb el bunyol d’or i brillants amb fulles de
llorer.
22:00 Entrega de recompenses a la cort
major.
23:00 Tallada de pantalons.
Dissabte, 16 de Març.
06:30 Visita de Cortesia Saludable. En
finalitzar desdejuni per als participants.
12:00 Lliurament de premis Ús del valencià.
12:00 Cercavila de disfrassos per la barriada.
13:00 Entrega recompenses a la cort infantil.
14:00 Concurs d’Arròs al forn i bunyols al cau.
14:00 “Macarronà” per als menuts.
17:00 Globotà.
17:30 Vesprada de bingo.
18:00 Xocolatada a càrrec dels nostres
representants 2024 al cau.
21:00 Sopar de disfresses al cau.
23:00 Exhibició i lliurament de premis del
concurs de disfresses.
23:00 Orquesta “Revolución”.
76

Diumenge, 17 de Març.
08:00 Despertà per la barriada.
10:00 Esmorzar al cau.
11:00 Eixida del cau per a recollir a nostres
representants.
12:00 Visita a l’asil d’ancians.
13:00 Visita a la capella de Sant Josep.
14:00 Dinar al cau.
14:00 Mascletà a la plaça de l’Ajuntament.
17:45 Eixida del cau junt als nostre
representants.
18:00 Missa en honor a Sant Josep a
l’esglèsia del Carme.
18:30 Cercavila per la barriada.
21:00 Sopar al cau per colles.
23:00 Discomòbil.
Dimarts, 19 de Març.
11:00 Eixida del cau per recollir a nostres
representats.
12:30 Ofrena de corones de llorer als il·lustres
de Sueca.
14:00 Mascletà als jardins del Sequial.
17:00 Eixida del cau per recollir a nostres
representats .
19:30 Ofrena de flors a la Mare de Déu de
Sales, en finalitzar, cremà del monument
infantil.
22:30 Cremà de l’estoreta velleta a la plaça
de l’Ajuntament.
00:00 Castells de Focs d’Artifici als jardins del
Sequial.
00:30 Cremà del monument faller.
Dilluns, 18 de Març.
08:00 Despertà per la barriada
10:00 Esmorzar al cau.
11:00 Eixida del cau per a recollir a nostres
representants.
12:30 Cercavila per la barriada.
14:00 Dinar al cau.
14:00 Mascletà a la plaça de l’Ajuntament.
17:00 Eixida del cau junts als nostres
representants.
17:40 Visita de Cortesia als monuments
fallers.
21:00 Sopar al cau per colles.
23:00 Discomòbil.
77

CANT DE LLUITA
Roba estesa
Som en acte de protesta.
Som mans fredes vora el foc.
Som la veu de la revolta,
netes de la por i el dol.
Disfressades d’utopia
emprendrem lluny del dolor
la recerca de la vida
a cavall de la raó.
Som en acte de protesta.
Som mans fredes vora el foc.
Som la veu de la revolta,
netes de la por i el dol.
Coincideixen les mirades,
fixades en l’horitzó.
Potser avui farem victòria,
potser enterrarem el plor.
Som en acte de protesta.
Som mans fredes vora el foc.
Som la veu de la revolta,
netes de la por i el dol.
Doncs ens mantindrem alçades,
ja no ens veuran de genolls.
El Sol mantindrà la flama,
la Lluna encendrà passió.
Som en acte de protesta.
Som mans fredes vora el foc.
Som la veu de la revolta,
netes de la por i el dol.
78

Col·laboracions
LES NOSTRES
Literàries
79

Índex
NOSALTRES LES DONES DE LLENGUA I CULTURA.
Donasses.
El Consell Valencià de Cultura amb veu de dona.
NOSALTRES LES PRESIDENTES.
Amunt les dones falleres que sumen i aporten.
Primera Presidenta de la Comissió.
Dones Presidentes d’Honor de la falla Plaça Cervantes.
Recordant la Comissió Femenina.
Les Presidentes de la Comissió Femenina
NOSALTRES LES DONES DE POLÍTICA.
Primera alcaldessa de Sueca.
De Regidora a ...
Soc Regidora d’Igualtat.
NOSALTRES LES FALLERES.
Hui et vistes?
Nosaltres, les Falleres Major i tot el que ocorre després d’una telefonada.
Ser mare i fallera.
Mare, vull vestir-me de fallera!
NOSALTRES LES ARTISTES FALLERES.
Mare, vull ser artista.
Marina Puche.
Una “artista” suecana.
Pintora “especial” de falles.
NOSALTRES LES ACTRIUS I DRAMATURGUES
Emoció, ofici i professió.
Dualitat insoluble? Fem d’agent solubilizant!
NOSALTRES LES DONES DE MÚSICA
La dona i la música tradicional.
La dona i les bandes de música.
Una dona compositora.
82
83
86
88
89
92
95
96
98
100
101
102
103
104
105
106
108
110
112
113
114
116
117
118
119
120
122
123
124
125
80

NOSALTRES LES PERRUQUERES.
Entre pintes, malles i falleres.
Perruquera i fallera.
NOSALTRES LES INDUMENTARISTES.
El temps entre costures.
Soc dona brodadora.
Soc dona indumentarista.
NOSALTRES LES BALLADORES I MUIXERANGUERES.
Jo soc muixeranguera.
Una dona balladora.
NOSALTRES LES ESCRIPTORES.
Les dones en la literatura.
NOSALTRES LES DONES I LA JUSTÍCIA.
Les dones al món de la justícia.
NOSALTRES LES CIENTÍFIQUES.
Ser dona en un món d’homes.
Ser dona científica.
Jo soc científica.
NOSALTRES LES PIROTÈCNIQUES
Trencant barreres al cel i a la terra.
Dona de traca.
NOSALTRES LES ESPORTISTES.
Campiones!
De Sueca a París 2024
Bronze al ring.
Esport femení dins i fora dels terrenys de joc.
NOSALTRES LES DONES I LA TOPONÍMIA
Dones de Sueca al Nomenclàtor
Biografia de les dones del Nomenclàtor
126
127
128
130
131
132
133
134
135
136
138
139
144
145
150
151
152
154
156
157
158
160
161
162
163
164
166
167
169
81

82
NosaltresLES DONES
DE LLENGUA
I CULTURA

Donasses.
Immaculada Cerdà Sanchis. Membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Quan vaig entrar en l'Acadèmia Valenciana
de la Llengua, el juliol de 2016, ho vaig fer en
la primera renovació del Ple d'una tercera
part dels membres que entraren en la
creació de l'Acadèmia i, a diferència dels
altres ens estatutaris, els cinc acadèmics i
les dos acadèmiques que entràrem fórem escollits per
‘cooptació’: «sistema d’elecció de nous membres d’una
corporació basat en la designació per part dels integrants
que ja en formen part». Ens triaren els nostres col·legues,
sense intervenció dels partits polítics. Vaig tindre la
immensa fortuna de formar part d'un grup selecte de
persones a qui admire profundament, entre elles, Carme
Miquel. Amb la nostra entrada, el 2016, l'Acadèmia estava
formada per díhuit acadèmics i només tres acadèmiques.
Les entrades de Maribel Guardiola i Virtuts Torró, en
substitució per defunció de Josep Lluís Doménech i Carme
Miquel elevaven a quatre la xifra. Però no va ser fins a la
segona renovació quan entraren set noves acadèmiques,
en aplicació de la Llei Valenciana d'Igualtat, i es va
equilibrar pràcticament la balança. De les Seccions i
Comissions que integren els òrgans de treball de l'AVL, les
acadèmiques en presidim quatre de les huit existents,
sempre per votació.
‘Donassa’ és un neologisme que aprovà el Ple de l'AVL el
novembre de 2020 i significa «dona que destaca per la
seua gran aportació intel·lectual, artística o cívica». Els
currículums de les noves acadèmiques, Rosa Agost, Maria
Àngels Francés, Àngels Gregori, Carme Manuel, Maria
Josep Marín, Sandra Montserrat i Vicenta Tasa, totes
doctores, expliciten tota una vida dedicada a l’estudi, a la
creació i al foment del valencià.
Al març de 2022 es triava la nova Junta de Govern, la
Presidència, per amplíssima majoria, fou per a la Sra.
Verònica Cantó, que havia sigut els últims anys
l'acadèmica secretària de la institució. Provinent del món
83

editorial, la seua tasca al si de la institució ha estat
marcada per l'excel·lència en el treball, el consens i la
reivindicació alhora del paper clau que té l'Acadèmia per
al poble valencià. L'acompanyem en esta faena, el
vicepresident, Joan Rafael Ramos; els vocals, Artur Ahuir i
Maria Àngels Francés i en la Secretaria, la persona que els
escriu, Immaculada Cerdà. El meu món és el de
l'administració local i el meu treball ha sigut i és acostar i
fer fàcil viure en valencià als nostres pobles i ciutats. Com
veuen soc la persona amb el millor treball del món!
Quan apliquem quotes, sempre sura en l’ambient el
prejudici que s’ha deixat l’excel·lència en segon terme. Un
recel que no es té quan només valorem hòmens, com si
fora natural deixar de banda el cinquanta per cent de la
societat. El Diccionari Normatiu Valencià i el Portal
Terminològic Valencià han incorporat també els últims
anys alguns termes i expressions que descriuen un canvi
imparable com ara: criptogínia: l'«ocultació dels referents
femenins» o sostre de vidre la «barrera invisible que
representa les limitacions amb què es troben les dones i
els membres de grups minoritzats per a ascendir en la
carrera professional fins als càrrecs de més
responsabilitat».
I en això estem, senyores i senyors, intentant amb les
paraules contribuir a canviar un poc el món.
Les “Donasses” de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
84

Rosa Agost Canós
Llicenciada en Filologia Hispànica per la Universitat de València,
(secció Llengua, 1991 i secció Filologia Valenciana, 1993). Postgrau en
Traducció i Interpretació (UV, 1994). Doctorat en Traducció i
Interpretació per la Universitat Jaume I (1996). És professora del
Departament de Traducció i Interpretació de la Universitat Jaume I.
Verònica Cantó Doménech
Llicenciada en Filosofia i Lletres (Secció Filologia Catalana) per la
Universitat d’Alacant l’any 1987. Directora de publicacions d’Editorial
Marfil d’Alcoi des de l’any 1989. Presidenta de l’Associació d’Editors del
País Valencià des del 1999 fins al 2002. Vocal de la Junta Directiva de
la Federación de Gremios de Editores de España. Membre dels equips
de treball Arc Mediterrani i Cultura Popular del CEP de Torrent durant
els anys 1995, 1996, 1997 i 1998. Col·laboradora del diari Levante-EMV
en els cursos de valencià publicats en el suplement “Aula” durant els
anys 1999, 2000 i 2001. Arxivera de l’Arxiu Patrimonial de la Junta de
Festes de Moros i Cristians de Cocentaina durant els anys 1989 i 1990.
Professora de valencià de l’Institut de Ciències de l’Educació de la
Universitat d’Alacant durant el curs 1987/1988. Professora de valencià
en els IES de Novelda, Miguel Hernández, i Jaume II d’Alacant, durant el
curs 1988/1989.
Immaculada Cerdà Sanchis
Llicenciada en Filologia Hispànica (Llengua i Literatura Valencianes,
Llengua Espanyola i Literatura Espanyola) per la Universitat de
València l’any 1988. Estudis de tercer cicle complets. Reconeguda la
suficència investigadora. Tècnica lingüística de la Diputació de
València des de 1990. Cap de la Unitat de Normalització Lingüística
des de 2000, per concurs de mèrits.
Maria Àngels Francés Díez
Llicenciada en Filologia Catalana (1998) i en Filologia Anglesa (2003;
premi extraordinari de llicenciatura), i doctora en Filologia Catalana
(2008) per la Universitat d’Alacant, on treballa com a professora
titular d’universitat en el Departament de Filologia Catalana, del qual
va ser directora durant el període 2015-2019. També va ostentar el
càrrec de vicedegana d’Investigació, Promoció, Cultura i Biblioteca de
la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat d’Alacant (2009-2014)
i de secretària de la Comissió del Doctorat en Filosofia i Lletres de la
Universitat d’Alacant (2014-2015). La seua experiència laboral inclou,
també, la vinculació a la Universitat d’Alacant com a tècnica superior
en assessorament lingüístic i traducció (1998-2000). A més, ha format
part, com a comissària externa, de la comissió encarregada de
gestionar l’Any Carmelina Sánchez-Cutillas, designada escriptora
dels anys 2020-2021 per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Àngels Gregori Parra
Llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada (UB) i
doctora amb menció Cum Laude (UV). Es va donar a conèixer en el
món de la literatura l’any 2003 amb de la publicació de Bambolines,
que va merèixer el Premi Amadeu Oller per a joves poetes inèdits. El
seu últim llibre, Quan els grans arbres cauen, va merèixer el Premi de
Poesia Vicent Andrés Estellés de Burjassot i el Premi de la Crítica dels
Escriptors Valencians. Recentment, amb el títol Deberíamos habernos
quedado en casa s’ha recollit una antologia de la seua obra en edició
bilingüe. La seua obra està traduïda al castellà, a l’anglès, al francès,
a l’italià, a l’alemany, al croat i al portuguès.
Maria Josep Marín Jordà.
És professora titular del Departament de Filologia Catalana de la
Universitat de València (2010) i membre de l’Institut Interuniversitari
de Filologia Valenciana (2013).
Diplomada en Professorat d’EGB (especialitat Llengua Espanyola i
Francès) per la Universitat de València (1980) i funcionària de la
Generalitat Valenciana (1981), va exercir en diverses escoles
públiques del País Valencià entre el 1981 i el 1991, amb el parèntesi d’un
lectorat d’espanyol del Ministeri d’Educació i Ciència en el Lycée
Molière de París (curs 1982-83). Llicenciada en Filologia Hispànica
(secció Filologia Valenciana, 1993) i doctora en Filologia Catalana per
la Universitat de València (2003, excel•lent cum laude). Ha estat
també professora del Departament de Filologia Espanyola, Lingüística
General i Teoria de la Literatura de la Universitat d’Alacant (1998-2001)
i del Departament de Lingüística Aplicada de la Universitat Politècnica
de València (2001-2010).
Sandra Montserrat Buendia.
Llicenciada en Filologia Catalana (1998, Universitat d’Alacant),
Llicenciada en Lingüística General (2002, Universitat de Barcelona),
Doctora en Filologia Catalana (2004, Universitat d’Alacant), Diploma
de Postgrau en Terminologia i necessitats professionals (2006, Institut
Interuniversitari de Lingüística Aplicada, Universitat Pompeu Fabra),
és actualment professora titular del Departament de Filologia
Catalana de la Universitat d’Alacant.
És membre de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV).
És membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans (Secció Filològica,
2020).
Vicenta Tasa Fuster
Doctora en Dret Constitucional per la Universitat de València.
Llicenciada en Dret per la Universitat de València. Màster en Direcció
Pública i Lideratge Institucional, Universidade de Vigo.
Professora del Departament de Dret Constitucional, Ciència Política i
de l’Administració de la Facultat de Dret, de la Universitat de València.
Professora col•laboradora de la Universitat Oberta de Catalunya. I
professora del Master universitario in Intelligence e ICT (Information
and Communication Technology) Università degli Studi di Udine on
ha estat professora invitada.
Codirectora de la Càtedra de Drets Lingüístics de la Universitat de
València des de la seua creació (juny de 2019). Codirectora de la
col•lecció Quaderns d’Estudi de la Càtedra de Drets
Lingüístics-Universitat de València.
Tudi Torró Ferrero
Diplomada en professorat d’EGB ( especialitat en Ciències
Humanes ) (1976). Llicenciada en Filosofia i Lletres (Filologia –
Orientació Filologia Valenciana) per la Universitat d’Alacant (1988).
Professora d’EGB , en diferents centres públics (1977-1983).
Coordinadora per a l’Ensenyament del Valencià, de la Conselleria de
Cultura, Educació i Ciència (1983- 1986). Professora de l’ ICE de la
Universitat d’Alacant (1987). Assessora Didàctica per l’Ensenyament
en Valencià, de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència (1986-
1989). Inspectora d’Educació de la Conselleria de Cultura, Educació i
Esport (1990-2015). Professora associada de la Universitat d’Alacant
(Facultat d’Educació)( 1999- 2008). Directora Territorial d’Educació
d’Alacant, (2015-2019).
85

El Consell Valencià de Cultura amb veu de dona.
Dolors Pedrós Company. Presidenta del Consell Valencià de Cultura.
“
F
ins fa poc temps a les dones no ens
consideraven aptes per votar, ni per conduir,
ni per estudiar, ni per dirigir una empresa o
un país... dic jo, i ells eren aptes per decidir
que no érem aptes?”. 1
El Consell Valencià de Cultura va començar a funcionar el
novembre de 1985, tres anys i quatre mesos després de
l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia (juliol de 1982). La llei
de creació del CVC no ha canviat fins a hui, però el
Reglament d’Organització i Funcionament sí que s’ha
adaptat al pas del temps i de les circumstàncies.
L'article 25 del nostre Estatut d'Autonomia disposa que
«una Llei de les Corts Valencianes establirà les funcions, la
composició i l’organització del Consell de Cultura, els
membres del qual seran elegits per majoria de dos terços
de les Corts Valencianes».
En la composició del Consell Valencià de Cultura la
present Llei opta per una formula oberta, que permet
l'accés a la condició de membre de la Institució a les
persones de prestigi rellevant o de mèrits intel·lectuals
reconeguts dins de l’àmbit cultural valencià, sense
constrènyer apriorísticament els camps o sectors entre els
quals els grups parlamentaris hauran de proposar els que
al seu parer meresquen estar-hi presents. 2
Les Corts Valencianes de 1985 proposaren als 21
membres. Tots ells eren homes.
No serà fins l’any 2018 quan les Corts Valencianes,
conscients que la gestió corporativa ha d’estar en
consonància amb les necessitats i les demandes de la
societat, s’assumeix el compromís per a l’elaboració d’un
PLA D’IGUALTAT DE GÈNERE DE LES CORTS VALENCIANES,
seguint les directrius que marca la legislació en la matèria
i per tant amb subjecció absoluta a la integració del
principi d’igualtat de tracte i d’oportunitats tal com es
recull en la Llei orgànica 3/2007, per a la igualtat efectiva
de dones i homes.
Un Pla que es va concretar de manera real en la
composició del Consell Valencià de Cultura.
5 de juliol 2018 el CVC per primera vegada és paritari.
Dotze dones i 9 homes.
Quin seria el nou repte en institucions com el Consell
Valencià de Cultura? Aconseguir la paritat efectiva, que
vaja acompanyada d’una paritat en les responsabilitats.
Un repte en el qual treballem per tal d’aconseguir-lo
plenament.
Actualment dels 19 membres del CVC 12 som dones. El
treball s’organitza a través de 5 comissions: Arts, Ciències,
Jurídica, Llegat, Promoció Cultural, a més de la Junta de
Govern i el Ple. Les presidències de 3 de les comissions
estan en mans de dones, (Arts, Jurídica i Promoció
Cultural) en altres 4 comissions les dones són secretàries,
(Arts, Ciències, Llegat i Promoció Cultural).
Pel que fa a Govern i a la presidència de la institució recau
en mi la responsabilitat de dirigir-les des que en agost de
2022. Quan va faltar el professor Santiago Grisolía, després
de 26 anys com a president, des de la vicepresidència,
vaig accedir (provisionalment) a la presidència del
Consell Valencià de Cultura. He intentat expressar en
aquestos mesos una idea: que el valor de la institució es
basa en el treball rigorós, en la voluntat de consens, i en
saber plantejar assumptes que apunten al futur, al servei
de tothom o almenys per al debat de tothom, i fer-ho des
de la mirada femenina que m’interpel·la diàriament.
On són les dones en la cultura?
En molts països, i en el nostre també, les dones som
majoria entre els graduats d'estudis universitaris, en el
camp de la cultura som les principals consumidores d’una
ampla oferta com: llibres, teatre, cinema, música,
museus.... No obstant això, continuem trobant-nos
barreres que ens dificulten l'entrada a determinats perfils
professionals dins la indústria cultural, així com a l’accés a
llocs de poder en moltes esferes del sector cultural i
creatiu.
Tenim la percepció que les dones hem assolit
86
1
Cita de Gina Barreca.
2
DOGV núm. 302 de 07.11.1985. Referència Base de Dades: 1421/1985.

protagonisme, però si agafes una calculadora i fas
números pots comprovar que malgrat els avanços
encara tenim la necessitat de trencar el sostre de vidre,
que "en l'àmbit de la cultura, sembla de ciment” .
Citaré alguns exemples. En l'àmbit del cinema, la
presència de dones directores és del 20%, les guionistes un
11,5% i només un 10% són dones productores. En l'àmbit
literari, només el 17,8% dels premiats en concursos literaris
són dones. Als museus, les exposicions de dones es limiten
al 14%, i en els festivals musicals la presència de les dones
suposa un 25%. Una dada dramàtica: només hi ha un 5%
de dones directores d'orquestra. També les dones que
opinen als mitjans de comunicació tenen poca presència:
un 25% de dones opinadores a la ràdio, un 23% a la
televisió i un 21,4% en premsa escrita. Continuem i
acabem... només el 3,5% dels membres de la Real
Academia de las Bellas Artes són dones. A la Real
Academia de Historia hi ha un 8% de dones i a la Real
Academia de la Lengua Española, les dones representem
un 12%.
Amb aquestes xifres ens podem preguntar, el què
opinem les dones no interessa?
És evident que el públic consumidor de cultura,
majoritàriament femení, no té cap resistència a la
producció cultural de les dones. Tot el contrari: les dones
volen sentir parlar altres dones. Si bé s'observa un canvi
generacional, encara existeix una inèrcia masculinitzada
en l'àmbit de la cultura i en tota la societat en general. Des
de les institucions, cal promoure i adoptar mesures de
transversalitat de gènere, és a dir introduir la
perspectiva de gènere a tots els estadis i revisar tots els
processos institucionals. És des d’aquesta necessitat
col·lectiva d’on els homes i dones de l’actual Consell
Valencià de Cultura estem treballant, fent declaracions
públiques com aquesta.
Les dones han sigut i són generadores de cultura des de
temps immemorials. La cultura no està completa sense
les aportacions i la presència de les dones. Per això, des
de les comissions, ens preocupem per promocionar la
cultura en totes les vessants, i veiem imprescindible que
les dones siguen visibilitzades en qualsevol dels camps
culturals i científics als quals pertanyen. Per aquest motiu,
considerem que és necessària una major presència de
les dones en els currículums docents i en les institucions
d’ensenyament en tots els nivells. Que en els espais
artístics i en les seues programacions s’incloga el treball
de les dones en els diferents àmbits professionals de les
arts (directores, comissàries, crítiques, artistes, gestores…),
així com en els espais científics (congressos, seminaris,
projectes d’investigació, treballs de grau i de màster, tesis
doctorals, articles d’investigació…); i que es vetle pel
compliment de les bones pràctiques. 3
Haurem d'estar atentes, això sí, perquè
construir costa molt i destruir costa poc. 4
Dolors Pedrós presidint el Consell Valencià de Cultura.
3
Fragment de la Declaració del CVC dins de la commemoració del 8 de març.
4
Frase extreta del discurs de Carme Miquel guanyadora del Premi Isabel Ferrer de l'any 2019.
87

88
Nosaltresles presidentes

Amunt les dones falleres que sumen i aporten.
Lorena Sendra. Presidenta de la Junta Local Fallera de Sueca, el Perelló i
el Mareny de Barraquetes.
S
oc fallera des de la meua infantessa. I no,
encara que sembla, no és un tòpic, estic
involucrada en les falles des dels 3 anys, i
com no estar-ho d’una festa on t’atrau el
color de les falles, les cercaviles al compàs
dels pasdobles valencians, en l’olor de la
pólvora i amb la indumentària valenciana..... Les xiquetes
ens sentíem com si fórem princeses falleres, amb la
riquesa de la nostra indumentària i en els pentinats que
encara que portàvem milers de ganxos i soltàvem alguna
llagrimeta, les falleres aguantàvem això i més, mereixia la
pena.
Després de pertànyer a la desapareguda falla reis
Catòlics, on estava amb les meues amiguetes, vaig
passar a la falla del meu veïnat, la Falla Bernat Aliño, on
pertany en l’actualitat. I vaig passar de la comissió infantil,
a la comissió major, involucrant- me i participant
activament en tots els actes i reunions i agafant càrrecs
com Delegada de loteria i secretària, i tocant totes les
vessants de la festa: coordinant el llibret, portant el
Concurs de fotografia, dirigint el sainet, ajudant als
play-backs...
A l’any 1988 vaig viure una experiència única com a Fallera
Major de la meua falla, un somni complit. Unes falles i un
any replet d’emocions, una responsabilitat el representar
a la meua falla i molts moments inoblidables. Un orgull i un
honor el poder viure i compartir uns instants tan especials
amb la meua família i amics, guardant molts records d’un
any redó, fins i tot en l’oratge.
Lorena Sendra.
89

La meua trajectòria fallera va augmentar a l’any 2013,
quan vaig entrar com assessora de l’Àrea de Cultura en la
Junta Local Fallera i la meua tasca consistia en coordinar
el llibret col·lectiu per a les falles 2014 i fins ara mai he
deixat de involucrar-me en el llibret. Posteriorment i ja
com a Delegada de la meua comissió vaig exercir com a
secretària general de la JLF durant 6 anys. Alhora que
forme part de la Federació de Lletres Falleres i del consell
de redacció de la revista Cendra.
“La presidència de la Junta Local Fallera de Sueca és una
posició de gran rellevància, i la designació d'una dona per
a aquest càrrec és una fita significativa en la història de
les Falles de Sueca, el Perelló i Mareny de Barraquetes”.-
me repetien quan vaig ser elegida com a Presidenta de la
JLF. El meu aval era una extensa trajectòria fins arribar a la
presidència, marcada per la dedicació, la passió i l’amor
per les falles.
La participació activa de les dones en tots els aspectes de
les Falles promou la igualtat de gènere, garantint que
tinguen les mateixes oportunitats que els homes. Per la
qual cosa, la dona té un paper fonamental quan forma
part d’una directiva en la seua comissió, aportant una
sensibilitat especial cap a la diversitat i obrint espais
perquè totes les veus siguen escoltades i representades
dins de la comunitat fallera. La seua participació activa
fomenta l'equitat de gènere i promou la igualtat
d'oportunitats en la presa de decisions. En este aspecte,
m’he sentit molt recolzada per la meua junta, i en general
moltes persones han demostrat molta alegria i
entusiasme per l’elecció d’una dona presidenta, valorant
la diversitat i la inclusió.
El meu sentiment és de respecte i confiança cap al meu
equip de treball, respectant la tradició i alhora fomentant
la innovació i la projecció de la festa cap al futur.
Les dones que han format part de la Junta Local Fallera celebrant el Dia de la Dona.
90

Enaltint el paper de la dona dins la Junta Local, ens sentim
orgullosos perquè aquest any hem arribat a la paritat de
gènere. Tenim un 50% de dones i un 50% d’homes,
garantint que les dones tinguen les mateixes oportunitats
que els homes dins la junta. Les falles a l’actualitat arriben
a ser una festa solidària, inclusiva, diversa i enriquidora
per a totes les persones que l’estimen.
Seguirem lluitant en totes les falles i Juntes Locals Falleres
pel paper de les dones dins la festa i des de tots el àmbits
potenciarem la seua inclusió. Passat el mig segle de vida
de la JLF i des de l’any 1973 que es va crear, fins l’actualitat
el paper de la dona ha anat creixent amb importància. Als
seus inicis la junta sols estava formada per homes i era
prou complicat i una mena d’impediment que les dones
en formaren part. La primera dona, que va entrar a formar
part de la JLF de Sueca, va ser en l’any 1988, Àngels Fletes ,
de la falla Via del Materal, una dona capdavantera que va
ostentar diferents càrrecs des de vocal a delegada
d’activitats culturals i també tresorera. Poc a poc la
presència de les dones va agafar importància en portar
càrrecs de responsabilitat dins de la Junta Local Fallera.
A la JLF tinguérem una gran iniciativa el passat 2023 per
commemorar el 50 aniversari, la de reunir a totes les
dones que van formar part de la junta Local Fallera al llarg
de la seua existència. Va resultar un aplec inoblidable i
celebrarem el tema de la dona dins la JLF, contant
anècdotes i vivències de les primeres dones valentes i
atrevides que defensaven amb dignitat i valentia a les
seues comissions, en un context on eren minoria.
Eixe 8 de març el dedicarem a les dones que estan
actualment , a les que han estat i a totes, per engrandir les
nostres falles i en homenatge a elles per sentir-nos molt
orgullosos de la seua tasca. La trobada va finalitzar amb el
desig de tornar a celebrar aquesta reunió anual, i totes
cridarem ben fort : Amunt dones de la Junta Local Fallera!!!
....i seguim sumant i seguim aportant !!!!
Junta Local Fallera de Sueca a la presentació de les Falleres Majors de Sueca i les seues Corts d’Honor 2024.
91

Primera Presidenta de la Comissió.
Nerea Luz Juan. Presidenta de la falla Plaça Cervantes 2024.
D
es dels meus primers passos com a fallera
d’aquesta comissió, la flama de la tradició i
la devoció per les Falles han cremat al meu
cor.
Al llarg dels anys he anat teixint una història de
compromís i servici amb aquesta comissió,
desenvolupant càrrecs que ha anat forjant el meu
entendre sobre la festa fallera.
La meua família materna ha sigut una font constant
d’inspiració i la connexió d’aquestes festes ha sigut el fil
conductor en la meua vida des de la infància. Ells van ser
els encarregats que tinguera este amor incondicional per
la nostra festa, per la pólvora i pel foc, igual que ells, “Els
Juans”, visc la festa fallera molt intensament. Som ja tres
generacions de passió, dedicació i orgull faller que han
marcat el nostre camí, exercint quasi tots els càrrecs de la
nostra comissió, fundadors, presidents, presidents
infantils, falleres majors i falleres majors infantils, reines del
foc, presidenta de comissió femenina, secretaris,
secretàries, tresorers i tresoreres, i altres càrrecs més, és
impossible estar reunits i no parlar de falles, si és que són
part de la nostra identitat.
La meua trajectòria inclou ser delegada d’activitats
diverses en la comissió femenina, quan encara estava la
comissió separada per homes i dones, i ja una vegada
unificades les dues comissions donant pas a una única
comissió, he sigut delegada de cavalcada del
ninot...També càrrecs de més responsabilitat com
secretària, vicesecretària i vicepresidenta.
Cada càrrec que he ostentat ha sigut una experiència per
a mi, un pilar fonamental en el meu creixement i enfortir el
vincle amb la meua comissió. He tingut el privilegi d'estar
al costat i treballar colze a colze per a esta comissió amb
quatre presidents, que m'han deixat un valuós tresor
d'aprenentatge.
92

De cadascun, he extret lliçons que han forjat el meu camí.
L'habilitat per a prendre decisions amb fermesa, la
paciència per a bregar amb desafiaments inesperats, la
creativitat, la capacitat de construir equips sòlids. Cada
president va aportar un matís únic a la meua formació.
Encara que en el meu temps en la junta directiva no he
coincidit amb tots els presidents, tots ells han deixat una
marca indeleble en el meu cor faller. Un tribut a la
diversitat d'estils, idees i valors que han enriquit la tradició
fallera que tant estimem i estic agraïda als meus
predecessors, que continuen sent fallers, per a guiar-me
amb la llum de les seues experiències i tindre tot el seu
suport perquè siga jo la presidenta.
La idea de ser presidenta de la meua falla ha estat a la
meua ment durant molt de temps: per què una dona no
pot ser presidenta?
La meua resposta a aquesta pregunta es un ferm SÍ, ja
que als seus estatuts de la nostra comissió l’article 15 diu
clarament: “Elecció del/la president/a”.
Sempre he cregut amb el poder de les dones per liderar
amb determinació i visió, ningú dubta de la vàlua de totes
les dones que formen o han format part de la junta
directiva, doncs... per què ninguna dona ha aplegat
encara a la presidència de la nostra comissió? Quin és el
problema? Com vestirà? Si d’home o de dona? O és més
respecte a l’estètica? Quedarà bé que una dona
acompanye altra dona?
El progrés i la millora en els drets de les dones, ha fet que
la dona puga accedir, sense cap rebuig per part del
col·lectiu faller a qualsevol dels càrrecs d’una comissió
fallera. La normalització i igualtat es patent a les falles,
encara que sempre existiran ments incoherents.
És cert que la paritat als càrrecs directius i executius
encara no s´ha produït a la majoria de les comissions
falleres, però sí a la Falla Plaça Cervantes des de fa molts
anys, ja que quasi el 60% dels càrrecs son ocupats per
dones, apostant per la inclusió, fent una comissió més
igualitària.
Els membres de la comissió que han ostentat el càrrec de President, recolzant a la nostra Presidenta.
De esquerre a dreta, Blai Serra, Gregori Marí, Jesús Soldado, Fermín Baldoví, Nerea Luz, Paco Hermida, Vicent Aranda, Josep Fuster i Lucas Vivas.
93

Prendre la decisió de presentar-me com a presidenta de
la falla fou un pas significatiu en el meu compromís amb
la igualtat i paritat de gènere, malgrat que ninguna dona
havia ocupat aquest càrrec anteriorment, estava
decidida a desafiar aquesta tradició i treballar cap a un
canvi inclusiu. Era l’ hora de trencar barreres.
Vull agrair a la meua família, en especial a David i a les
meues amigues “Les Petxis” per creure en les meues
capacitats per poder encapçalar la comissió i tindre el seu
suport en aquesta nova i emocionant responsabilitat com
a presidenta.
Agrair també a tots els fallers i falleres que confiaren amb
mi al votar-me com a presidenta de la nostra falla, cada
vot no sols representa un suport personal, sinó un
compromís col·lectiu amb la igualtat i diversitat en la
comissió, cada vot ha esta un pas al capdavant, desafiant
les tradicions i obrint portes perquè més dones puguen
accedir a la presidència de la comissió. Per a mi es tot un
honor, però aquest honor no és sols meu, sinó de tots
nosaltres i estic orgullosa de presidir aquest camí junt a
tots els fallers i falleres de la millor falla del món, la falla
Plaça Cervantes.
Gràcies per creure amb la igualtat i fer història amb mi!
Primera fotografia de Nerea Luz com a presidenta de la comissió
junt als representants 2024.
94

Dones Presidentes d’Honor
de la falla Plaça Cervantes
GEMA SALES MIRALLES LAGUNA
· Presidenta d’Honor de Cervantes (2013).
· Bunyol d’or amb fulles de llorer (2016).
· Fallera Major de Cervantes (2012).
JUANI MARRADES BONET
· Presidenta d’Honor de Cervantes (2019).
· Bunyol d’or amb fulles de llorer (2016).
CONXÍN PRIMA SORIANO
· Presidenta d’Honor de Cervantes (2023).
· Bunyol d’or amb fulles de llorer (2015).
95

Recordant la Comissió Femenina.
Amparo Vendrell Fos. Presidenta de la Comissió Femenina l’any 2001.
“Coneix el poder de les dones en el lideratge, elles marquen la diferència”
Inscripció a la placa que acompanya l’escultura de la “Fearless Girl” o “Xiqueta sense por” obra de Kristen Visbal en
Wall Street (Nova York)
A
l llibre del 50 aniversari de la Falla Plaça
Cervantes, trobem un article titulat “Les
fundadores de la Comissió Femenina”.
“Consuelo Ortí, Mari Carmen Devesa, Mª
Angeles Matoses, Juani Marrades i
Mercedes Fos, constituiren la Comissió Femenina de la
Falla Plaça Cervantes a principi dels anys 80”. Després per
l’any 1991, es van fer noves incorporacions com Desi, Ivana,
Raquel, Fany, Cristina, Elena, que eren membres de l’Equip
A. Un any després, l’any 1992, ja s’incorporen a formar part
de la Comissió Femenina totes les joves que quedaven de
l’Equip A.
A l’article s’explica molt bé com va sorgir tan bona
iniciativa a les falles de l’any 1984, quines eren les seues
inquietuds i quin era el seu objectiu. Hem de reconèixer el
seu mèrit i la seua dedicació a la festa fallera.
En aquest article volem recordar les activitats que
organitzàvem i la lluita per aconseguir fer tota una
comissió.
Formar part de la Comissió Femenina era com reunir-se
amb un grup d’amigues tots els dimecres per a sopar. Ens
reuníem al bar Reguerot, els últims anys, però al principi es
feien les reunions a altres llocs com “El cafè llarg”. La
Comissió femenina organitzava moltes activitats com
viatges a Andorra, passe de moda, la Comissió Infantil
anava a Canal 9 per a participar al concurs de Babalà. El
dia de Sant Josep pagàvem les flors de la cistella per a
l’ofrena. Quan acabaven les falles fèiem entrega d’un xec
de diners per a la comissió masculina. Ells molt contents,
com agraïment ens donaven un fort aplaudiment i
després anàvem de sopar tots junts.
En les reunions es pagaven les quotes, la loteria i es
comentaven temes relacionats amb la festa fallera per a
informar-nos de les decisions que s’havien pres en la
comissió masculina que es reunia els dilluns, com el faller
d’honor, la presentació, proclamació, l’artista faller,
disfresses, playbacks, etc.. Els encarregats de vindre a la
reunió de les dones eren els Delegats de la Comissió
Femenina o Delegats de les Dones, venien, escoltaven i
ens informaven.
De vegades es plantejaven situacions on es notaven
acords diferents. Per les falles de l’any 2001 quan va arribar
l’hora de la cavalcada infantil ens trobàrem amb la
sorpresa que a la xicalla no els acompanyava la xaranga,
96

ni portaven música, cosa que a les dones no ens va
agradar. Es produïa un poc de disconformitat i no faltaven
els comentaris com: és que els homes...o a l’inrevés...és
que les dones...
Començàrem a manifestar que seria convenient fer una
comissió mixta per a poder opinar i prendre les decisions
consensuades tots junts. Manifestàvem que ni dones ni
homes, érem persones. Aquesta iniciativa no va ser gens
fàcil, va ser un festeig de prou de temps fins l’any 2005,
amb fortes i acalorades discussions.. Recordem frases
com: “Si quieres ser como yo, saco tu y saco yo”, ja que les
quotes de la comissió masculina eren més elevades que
les de la comissió femenina. Les dones vam acceptar
pagar igual i finalment aconseguírem l’objectiu: ser una
única comissió. Hem de dir que també hi havíem homes
que si que eren partidaris de la comissió mixta.
Actualment les reunions són divendres i acudim tota la
família, fallers i falleres amb els fills, sopem, opinem i ho
passem molt bé. La unió ha resultat una experiència molt
positiva i molt interessant.
Poema a la Comissió Femenina
Si jo tinguera pinzells,
amb les paraules que dic,
em faria el compromís
de pintar-vos en un llenç.
Com a fons, el blau cel
i el verd dels nostres jardins,
pinzellades al mig
que facen vostre pomell.
Però com pintar no sé,
ni tan sols porte estil;
nascut sincer des de dins,
Un poema us he fet.
Coronación Ferrer Ribera
Presidentes de la Falla Plaça Cervantes.
De esquerre a dreta, Desiré Martí, Consuelo Ortí, Raquel Rufí, Mª Carmen Devesa, Nerea Luz, Mª Ángeles Matoses, Carmina Blay, Amparo Vendrell, Coronación Ferrer.
97

Presidentes
98les
CORONACIÓN FERRER RIBERA
· Presidenta de Cervantes (1985-1996-1997-1999-2000).
· Bunyol d’or i brillants amb fulles de llorer de JCF (1992).
MªÁNGELES MATOSES CLIMENT
· Presidenta de Cervantes
(1986-1987-1988-1989-1994-1995).
· Bunyol d’or i brillants amb fulles de llorer de JCF (2005).
· Fallera Major de Cervantes (1973, 1991).
· Regina del foc de Cervantes (1972).
MªCARMEN DEVESA PASTOR
· Presidenta de Cervantes (1990-1991).
· Bunyol d’or i brillants amb fulles de llorer de JCF (2003).
CONSUELO ORTÍ VILLENA
· Presidenta de Cervantes (1992-1993).
· Bunyol d’or i brillants amb fulles de llorer de JCF (2005).
· Fallera Major de Cervantes (1985).
· Fallera Major de Sueca (1986).

CARMINA BLAY BALLESTER
· Presidenta de Cervantes (1998).
· Bunyol d’or i brillants amb fulles de llorer de JCF (2022).
AMPARO VENDRELL FOS
· Presidenta de Cervantes (2001).
· Regina de la Flor en Bernat Aliño (1974).
· Bunyol d’or i brillants amb fulles de llorer de JCF (2020).
· Insignies de coure, argent i or de la Junta Local Fallera
(2021-2022-2023).
DESIRÉ MARTÍ FOS
· Presidenta de Cervantes (2002-2003).
· Bunyol d’or i brillants amb fulles de llorer de JCF (2017)
RAQUEL RUFÍ MUÑOZ
· Presidenta de Cervantes (2004-2005).
· Bunyol d’or i brillants amb fulles de llorer de JCF (2018).
Comissió
DE LA
FEMENINA
99

100
Nosaltresles dones de política

Primera alcaldessa de Sueca.
Raquel Tamarit Iranzo. Consellera d’Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana.
V
aig nàixer el mateix any en què s’aprovà la
Constitució i es restaurà la democràcia a
l’Estat Espanyol i vaig aconseguir ser la
primera alcaldessa de Sueca 37 anys
després. Sí, en 37 anys mai havíem tingut
una dona al front de l’Ajuntament. I sí, per
què negar-ho? tinc l’orgull de ser jo eixa primera dona i
això no ho oblidaré mai.
Si us he de ser sincera, quan el nostre Baldo (Joan Baldoví)
va obtindre escó al Congrés dels Diputats i la gent de
Compromís Sueca em va demanar que encapçalara jo el
projecte em va caure el món damunt i això que encara no
sabia que tornaria a ser mare! El meu major era molt
menudet i jo tenia por de no estar a l’alçada. Però, com
una bona amiga va dir una vegada, “avant, sempre
avant” és una expressió que em definix bé. Després
d’acceptar el repte i vaig dir que sí (sorpresa!) em vaig
quedar embarassada del meu segon fill. Així que la
primera vegada que vaig encapçalar la llista del meu
partit tenia un xiquet que acabava de fer 6 anys i un
petanet d’un any i mig.
Les eleccions van ser el 24 de maig. Ho recorde
perfectament perquè teníem la seu cantonera amb el
carrer La Punta i mentre estàvem en el recompte passà la
processó de Maria Auxiliadora. Ho havíem aconseguit!
Venia la part difícil.
Ser el primer edil d’un poble gran com el nostre no és gens
fàcil i encara ho és menys quan eres la primera dona que
arriba a ser-ho. Massa gent et tracta com si fores una
xiqueta i sent la necessitat d’explicar-te que les coses
sempre s’han fet de determinada manera, massa gent
que no reconeix la teua autoritat i ha de dir l’última, massa
gent que, en lloc d’opinar de la teua gestió, opina del teu
físic o de la manera en què parles (recordeu els pamflets
comparant-me amb Hitler?).
És dur, sí que ho és. I ho és més encara si, com apuntava
més amunt, eres mare de dos xiquets ben menuts. La
conciliació familiar i la política no fan massa lliga... Jo he
tingut molta sort amb la meua família, amb les amigues,
amb les mamàs de la classe dels xicons i, sobretot, amb el
Raquel Tamarit a les Corts Valencianes.
meu home. Va haver de ser ell qui renunciara a moltes
coses per tal que jo em dedicara en cos i ànima a
l’Ajuntament. Sí que hi ha una cosa a la que no vaig
renunciar mai: desdejunar amb els xiquets i dur-los a
l’escola. Però els meus fills sempre, sempre han tingut
mare. No els vaig abandonar, però malauradament no
podia evitar sentir que ho feia...
Compensava saber que a partir d’eixe moment moltes
dones tindrien referents també a la política local. Haurien
vist que pot haver un alcalde i també una alcaldessa.
Després van vindre les eleccions de 2019 i ja sabeu el que
democràticament va passar a l’Ajuntament: va ser
alcalde qui més suports va tindre en el ple d’investidura.
Diuen que quan es tanca una porta s’obri una finestra i em
van proposar ser secretaria autonòmica de Cultura i
Esport. Mentre vaig ser alcaldessa dedicava moltes,
moltes hores al meu poble, però a partir d’eixe moment les
vaig dedicar al meu país que, creieu-me, és mooolt llarg. I
clar, a casa estava encara menys. Quant els he d’agrair
als meus pares i al meu home!
101

De Regidora a . . .
Gema Navarro Poveda. Regidora de Protocol, Transparència i Participació Ciutadana, Festes,
Falles, Semana Santa i Joventut de l’Ajuntament de Sueca.
S
empre he tingut vocació de ajudar a les
persones i en especial de lluitar per les
injustícies que existeixen en la nostra
societat. Qui no ha somiat alguna vegada en
canviar el món per a millor? Però seguen
encara una xiqueta em vaig adonar que
abarcar tant era una utopia i que canviar el món requeria
de unes ferramentes de les quals segurament no podria
disposar. No obstant, i amb eixa sensació dintre de mi de
resignació, vaig pensar que potser un món no poguera
canviar però sí fer-ho amb la societat i territori que tenim
més pròxim o en aquell on la nostra vida personal i social
es desenvolupa. Éstes raons van fer que decidirà cursar
els meus estudis universitaris en la Facultat de Ciències
Socials, i formar-me com a treballadora social,
adonant-me conforme passaven els anys de la vocació
que realment m’agradaria traslladar a la meua vida
laboral. Posteriorment i amb interès i curiositat per les lleis
en general, en especial en aquelles que fan referència a
les injustícies de la societat com ara son les penals; vaig
continuar cursant els meus estudis a la universitat per a
llicenciar-me en Criminologia.
Una vegada finalitzats els estudis si bé és veritat que
accedir al món laboral, com a jove e inexperta és molt
difícil, i que amb l’edat que comprens quan ja has finalitzat
estos i la necessitat personal de emancipar-se, es fa
necessari accedir al món laboral en l’àmbit que siga per a
tenir uns ingressos de caràcter mensual que permeten
viure en la mesura del possible de manera independent…
ens trobem davant la situació de que qualsevol oferta
laboral és vàlida. Així comença un període de treballar
amb el que isca siga o no del sector professional en el que
em vaig formar.
I de sobte, un dia qualsevol se me brinda una oportunitat
genial que no podia deixar escapar, de formar part d’un
gran equip i presentar-me en llista a les eleccions
municipals, amb la grandíssima sort de resultar electa i
formar part del equip de govern. Tota una sorpresa que
suposava un gran canvi en la vida personal i laboral, i com
no, un gran repte que tenia davant per molts motius, però
en especial per les preses de decisió a les quals hauria
Fotografia de Gema Navarro. Regidora de Festes.
d’enfrontar-me dia a dia com a dona política. Venia l’hora
d'assignar les competències delegades i posar-me en
marxa com a regidora amb un total de tres àrees:
joventut, igualtat i festes. No puc dir-ne més que he estat
encantada de treballar-les de valent com a dona, com a
jove, i com amant de les festes i tradicions, i com no el
més important: d’haver fet possible el que anhelava des
que era xicoteta, treballar per i amb les persones.
En l’actualitat i revalidant el govern, continue amb quasi
totes ixes àrees amb molt d’orgull i ja amb una miqueta
d’experiència de la qual mai és suficient. Diuen que el
saber no ocupa lloc, i així és; el recorregut de la vida
suposa estar sempre en continu desenvolupament i
procés de maduració i així és com jo voldria seguir
vivint-la fins a la fi.
Gràcies per comptar amb mi per a esta col·laboració al
llibret de la falla i deixar-me contar una miqueta de la
meua experiència personal com a regidora i com a
persona amb ganes de seguir aprenent.
102

Soc Regidora d’Igualtat.
Sari Sàez Cascales. Regidora d’Igualtat i Diversitat, Sanitat, Drogodependències, Immigració i
Persones Majors de l’Ajuntament de Sueca.
L
libertat: Facultat i dret de les persones per a
triar de manera responsable la seua pròpia
manera d'actuar dins d'una societat.
Un abric roig, el primer desig que vaig tindre
en la meua vida. M'ho regalà la meua madrina pel meu 4t
aniversari, que jo recorde.
A partir d'aquell dia, com a bona filla obedient, el
departament d’eleccions i desitjos passà a les mans de la
meua mare Berna, la meua iaia Maria i la meua madrina
Sari, les grans dones de la meua família, encarregades de
la meua criança i de donar-me l'amor més gran i sincer
que mai ningú serà capaç d'igualar.
Elles, de professió bugaderes, cuineres, cuidadores i
administratives, fidels esposes, mares nodrisses, pintores,
empleades de llar i guies espirituals, entre altres, em van
ensenyar a voler, a lluitar, a valorar la família.
Elles, dones de postguerra, marcades per la fam, la
pobresa i la por de dir el que es pensa i es desitja, es van
convertir, sense saber-ho, en un referent que anava a
marcar per sempre les eleccions que prendria en la meua
futura vida.
Sempre m'he sentit realitzada quan estava al costat de
persones que necessitaven ser escoltades: associacions,
homes i dones anònimes, familiars, etcétera.
A casa mai va haver abundància de res, però el que hi
havia allí estava, per als de dins, per al qui trucara a la
porta, tot es compartia i tot era de tots. La meua mare em
va ensenyar a pensar primer en els altres, en les persones
que estaven més necessitades que nosaltres. La seua
frase preferida sempre ha sigut: fes el bé i no mires a qui.
Entre tantes ocupacions i oficis varis que vaig tindre, no
em donava temps a parar-me a reflexionar si eixa era la
vida que jo volia viure. Encara que sí que em preguntava si
no valia per a res més, si algun dia podria ser el que jo
volguera.
Fotografia de Sari Sàez. Regidora d’Igualtat.
Havia triat ser integradora social i la meua misió seria la
d'acompanyar a persones que són part de col·lectius en
risc d'exclusió social, estar al costat d'ells i d’elles, i ser part
del procés en el qual puguen tindre l'oportunitat com jo la
vaig tindre de millorar les seues vides, d'empoderar-se,
d’aprendre, d’evolucionar i de trobar el seu camí.
La vida, que sempre et sorprén, em va posar a la mà
l'oportunitat de ser regidora d'Igualtat i d’eixa manera
poder continuar fent allò que m'agrada: escoltar,
acompanyar, treballar per totes les persones del meu
poble i caminar de la mà d’aquelles dones i homes que
volen un món igualitari, just i segur.
Done gràcies, cada dia de la meua vida, de l'afortunada
que soc per ser dona i feminista. Gràcies a les falleres i als
fallers de la falla Plaça Cervantes per permetre’m
contar-ho. Bones Falles!
103

104
Nosaltres
les
falleres

Hui et vistes?
Dúlia Serra Roselló. Professora d’E.S.O., fornera i fallera.
Quantes vegades, en les meues quasi tres
dècades de dona fallera, m’han fet esta
pregunta. I també moltes vegades la
resposta era semblant: depén de la faena. Sí,
depén de la faena perquè sóc fornera i
sempre, des que sóc fallera (i també abans
però ara açò no ve al cas) he treballat en falles (i en
Nadals, i en Pasqua, però ara açò tampoc ve al cas).
Ser fornera, ser fallera i ser dona (i ser-ho les tres coses a
la vegada) no és gens fàcil. Afortunadament tinc una
mare i una germana, sobretot la meua germana (també
dones, ves per on) que m’ho posen tot molt fàcil i que
arriben on jo no arribe quan me’n vaig a la falla a assajar
l’obreta, o el playback, o a fer el passacarrer o la repartida
dels llibrets, o m’assente cara l’ordinador a corregir el
llibret de falles o a escriure un text per a qualsevol altra
falla que em demana el favor (es veu que no tinc prou
amb la meua). Totes les dones falleres han viscut en algun
moment de la seua vida el no poder arribar a tot. I no estic
queixant-me ni estic fent una crida per a què canvien les
coses, només estic certificant un fet: per a les falleres és
impossible poder disfrutar de tots els actes d’un dia de
falles: la despertà i/o l’esmorzar solen coincidir amb l’hora
de fer-nos el pentinat, corre a maquillar-te i a vestir-te
(solem necessitar ajuda d’alguna persona però jo, com
sóc fornera i ma mare feia els bunyols mentre la meua
germana estava en el taulell, vaig aprendre a vestir-me
sola: em passava el faldar per la part de davant i després
me’l girava i solia eixir de casa sense agulla o amb l’agulla
tota torta perquè em tornava guerxa passant-me-la), fes
el passacarrer i corre a desvestir-te, a dinar, en el meu cas
dinar en casa perquè per la vesprada tocava treballar, i
corrents de nou a vestir-te per al passacarrer de la
vesprada i quan acaba, cap a casa a canviar-te, polar,
sopar i cap al casal a sopar i, per fi, a ballar vestida i
calçada còmodament.
Dúlia Serra al seu forn.
I així era la meua vida com a fornera fallera fins que fa uns
anys vaig dir prou. Prou d’anar estressada els dies de
falles, prou de voler arribar a tot i no poder, prou de patir
una vivència que deuria de ser divertida, prou de dolor de
peus, de pentinats sàdics i d’anar esgotada per la vida.
Prou.
Des de llavors, gaudisc de les falles molt més. No he trobat
en falta el vestir-me el dia de la presentació ni el dia de
sant Josep ni el dia de la visita a l’asil ni cap dia. I sé que
esta situació (com totes les de la vida) també canviarà i
arribarà un dia en què ja no treballaré en el forn o ja no
seré fallera, però mentrestant intentaré gaudir de tot el
que tinc que, afortunadament, no és poc. Falleres, que
passeu molt bones i poc estressades falles.
105

Nosaltres, les Falleres Majors i tot el que ocorre després d’una telefonada.
Alicia Falcó Aguado. Fallera Major de Sueca 2020, 2021 i 2022.
Clara Boix Marqués. Fallera Major de Sueca 2023.
E
Era una vesprada de primavera, dos amigues, un
banquet al parc de l’estació i moltes falles que
contar; a l’ambient encara es respiraven restes
de cendra de cremà. La meua amiga Clara i jo
somniàvem en veu alta, la nostra gran il·lusió
compartida era la de ser falleres majors i cada
març el desig es feia més gran, no sabíem quan ni com, però
vivíem amb la certesa que algun dia ocorreria. Ella volia ser la
pròxima fallera major de la seua falla i jo li contava que des de
menuda estava esperant escoltar el meu nom seguit de les
paraules “Fallera Major...” Ella em parlava d’una carta que havia
de presentar i jo a ella d’una llista amb infinitat de noms entre
els quals, s’obria pas el meu somni preuat.
Aleshores em vaig adonar, aquelles dos xiquetes que
compartien gelats, nits de confidències i balls cada estiu
s’estaven fent grans i ja no es conformaven en somniar, sinó
que la dona que creixia dins d’elles havia pres part activa per tal
de fer els seus somnis realitat.
Així, Clara es va omplir de valor i ho va demanar a casa, aquella
carta plena de pors i desitjos de cor que pretenia que sa mare
entenguera quant de important era aquell somni per a ella va
acabar en una reunió d’una nit de casal i així va ser com Clara
Boix Marqués es convertia en la dona fallera més feliç de tota la
Falla Plaça Cervantes de Sueca, allò que havia desitjat
fortament des del primer dia que va xafar aquell casal, una nit
de 2018 es va fer realitat, aquelles falles foren el seu millor regal.
I també en una nit de reunió de casal, mentre jo just em trobava
somniant, el telèfon sonà, era un amic faller, eren deshores d’un
llarg divendres però la nit es va tornar dia quan em digué que el
meu nom era el pròxim d’aquella llista. Vaig botar d’aquell llit i,
sense donar cabuda a debats ni opinions, ho vaig anunciar a
casa: “seré la Fallera Major 2019 de la Falla Verge de Sales”.
Potser no esperaven que fora en aquell moment, però una
família fallera com la meua no es podrien negar, aquell “ja
veurem” ,sempre amb seny, que als pares tant els agrada
pronunciar, va acabar en festa familiar, un ball de il·lusions, una
família que es sumava a la meua del casal; un any replet de
falles, amistat, música i molt d’amor per la que sempre havia
segut la nostra passió, 2019 va ser un somriure que mai
s’esborrarà, un any per a sempre recordar.
I aplegà 2020, la història em resultava familiar. Representar les
falles de Sueca, El Perelló i Mareny de barraquetes era aquell
somni que en 2017 havia intentat alcançar i que des de menuda
em feia tremolar... i ho vaig fer. Ho vaig tornar a intentar, 3
candidates, un mateix somni, i de nou un telèfon tenia la
paraula. I quines paraules!: “Alicia, soc Raquel, l’alcaldessa, et
telefone par a dir-te que eres la Fallera Major de Sueca, El Perelló
i Mareny de Barraquetes per a les falles 2020!!” i el meu món es
va paralitzar, era jo, el meu nom, la casa dels iaios es va tornar
un esclat, família i amics, fallers, tot el món (això em semblava
a mi, clar, que tot el món estava allí), un “xiqueta meua” que
sonava més bonic que mai, fotos, brindis, flors, preguntes,
abraçades, gent, desitjos, somriures i desconeguts que
prompte serien família... era jo, eren les meues falles, i van ser
nostres, què especial ho vam fer.
Clara, com no podia ser d’altra forma, estava allí, sempre
estava. El seu cor bategava fort, ella havia intentat també ixe
mateix somni en 2019 però el destí no ho va voler així... ella sabia
què volia fer. Volia que les seues mans agafaren les meues i
caminar per aquell 2020 al meu costat, ho tenia clar i així ho va
anunciar: “si tu vas, jo vaig”, “seré la teua Cort d’Honor”, el somni
es creuava, ja era nostre, i també de Maria, Amanda, Alba, Aida
i Tania. Aquell 2020 vaig passejar amb orgull les falles de la
meua ciutat per cada racó del món on em va portar la meua
estimada Junta Local, les meues 6 llums enlluernaven un camí
que ens portava a somniar per cada casal de la nostra ciutat i
vam aprendre a estimar les falles des dels ulls de més de 4000
falleres i fallers que ens feien costat, les falles més boniques que
la vida ens ha contat.
Elles eren llum i així ho van demostrar, ni una pandèmia les va
apagar. El meu somni de representar la meua ciutat es va
pausar, però va volar més alt del que mai hauria imaginat.
Aquella pandèmia em va recordar perquè era fallera major,
clarament, no em cabia al pit més felicitat de tindre a les meues
mans aquell tresor: el meu món faller, la nostra història, tot un
llegat i jo l’havia de cuidar, però no ho feia sola, falleres i fallers
de tota una ciutat el feien cada dia més gran, amb la seua
estima i suport, amb la seua alegria, amb el seu esforç, no sé si
ho saben, però portaren a les falles de Sueca. El Perelló i Mareny
de barraquetes al més alt. Aquella pandèmia ens va enfortir,
ens va unir i ens va fer créixer, cada balcó era falles, cada carrer
buit era ple de sorolls i enginy, els batecs d’aquells cors
confinats feren la més sonora i bonica mascletà que mai havia
escoltat. Vaig sentir infinit orgull de representar aquelles dones i
homes fallers, quins grans fallers, quina gran ciutat! I elles sis
sempre ahí, sempre somrients, sempre al capdavant, entre elles
Clara, eixa gran fallera que també era gran amiga i que feia de
les falles, vida.
106

I així, entre llàgrimes, unes falles 2021 al 50%, mascaretes, la
fortalesa que ens donaven els records i l’alegria que ens
caracteritza a falleres i fallers, ens retrobàrem un febrer de crida
de 2022 donant el tret d’eixida a les falles del ressorgir. I què
bonic va sonar aquell “ja estem en falles” que tots junts vam
cridar, amb tanta força, que el vent no ho va saber parar. Aquell
2022 les falles es fonien en la meua vida com mai abans, i amb
mi, tots els fallers i falleres, amigues, família i La Meua Cort. Així,
amb aquella estoreta velleta consumint-se entre el foc, el calor
dels nostres i les nostres 7 xiquetes donàrem per finalitzat un
somni, 7 somnis, 14 somnis... El meu somni, la major alegria que
les falles em podien donar. Aquell any les cendres olien com
mai: a record etern, a la gent que em quedava després
d’aquests anys, a la música, als viatges i passos, a pintes i
daurats, a carícies i abraçades, a família, a foc, a pólvora, a
superació, a els falles que sempre havia somniat i que mai
hauria imaginat...
Amb tot passat, Clara em va confessar, que veure’m complir el
meu somni i poder-ho fer de la meua mà va ser infinitament
especial, que aquella pandèmia que ens va separar ens havia
unit com mai. El que ella no esperava és que les meues cendres
donarien vida als seus somnis.
El Maig aplegà i amb ell, la fi del meu regnat. I qui anava a
dir-nos que el tresor que durant tres anys jo havia cuidat i del
qui tu havies format part acabaria en les teues mans!? pues així
de bonic ho va pintar el destí, Clara. Recordes que a 2019 no?
Pues a 2023 sí! Així, aquell 16 de Maig de 2022 el telèfon sonava
per a tu. Jo a l’Ajuntament sent conscient de que absolutament
tot el que havia viscut acabaria en uns instants i tu a casa,
impacient, tremolant, el teu somni esperat estava a punt de ser
realitat. El telèfon sonà i el teu moment va aplegar. Eres Clara
Boix Marqués, Fallera Major de Sueca, El Perelló i Mareny de
Barraquetes 2023! Un moment d’una màgia indescriptible per a
dos amigues de sempre que es sentien unides com mai, el camí
del somni es tornava a creuar.
que les falles et tenien preparat, viure en primera persona, des
de les seues arrels, les falles de la teua ciutat, va ser la
experiència que sempre havies desitjat i que per fi aconseguies.
El dia de la teua exaltació, lluïes el teu vestit blanc nuclear, un
somriure infinit i la llum amb la que sols una reina pot enlluernar.
No podies ser més feliç. Un acte, altre, falles i més falles... aquell
any, aquell març era teu i de les teues 13 companyes de somni, i
quin somni... totes les expectatives s’estaven superant, el calor
que la gent et donava, la proximitat i estima del món faller amb
tu... sí, Clara, ho creies impossible però la vida va voler que
aquell 2023 els teus somnis vestiren de valenciana. I així, amb un
sac d’experiències i persones que les falles t’havien regalat,
acabava el teu regnat, com tots ho fan, al calor de les cendres.
2018, 2019, 2020, 2021, 2022, 2023... per a molts, sols uns números,
per a Clara i per a mi, les falles que sempre havíem somniat.
Aquells anys envaïren les nostres vides amb una màgia com
mai havíem imaginat i encara a hores d’ara envaeixen
ocasionalment els nostres records i esbossen un gran somriure
al nostre subconscient que es testimoni de la felicitat que les
falles ens van regalar.
I és que, Nosaltres, les falleres majors, estem fetes de la fusta i el
foc que altres dones i homes han forjat amb treball i il·lusió, però
nosaltres, les falleres majors, també estem fetes de somnis, de
força, de tradició, del calor dels qui ens acompanyen i de les
cendres que donen vida a nous somnis.
I de prompte era ta casa la que s’omplia de gent, càmeres,
família, soroll i il·lusió, el moment de l’espera de l’arribada de
tots, el primer contacte amb la teua cort... tot això que tu sempre
recordes com un dels dies més especials de la teua vida. I vam
aplegar tots, la Junta Local, el món faller, la teua gent de falles i,
entre el soroll, la nostra abraçada, una abraçada que ens fonia
en una sola il·lusió, la de que fores tu La Meua Fallera Major, la de
tots; però aquell moment d’una màgia indescriptible va ser
nostre, sols nosaltres sabem quants somriures amagaven
aquelles llàgrimes.
A partir d’aquell moment, teu somni començava a teixir-se, era
del blanc que sempre havies somniat, i daurat, el daurat que
anunciava el teu regnat, i mil colors, els teus colors. Estàvem els
teus, els de sempre i la gent que les falles t’anaven regalant. Hui
encara ho contes amb llum als ulls, incrèdula per tot el que et va
passar: recórrer totes les ciutats amb falles del món, altre regal
Alicia i Clara en la Presentació de la Fallera Major de Sueca 2023.
107

Ser mare i fallera.
Mariam Ruiz Vendrell. Mestra i Fallera Major de la falla Plaça Cervantes els anys 1995 i 1996.
P
er a tota dona, mare i fallera és una gran
satisfacció vestir als seus fills o filles de
fallerets o falleretes i inculcar-los l´estima
per a la festa de les Falles junt a la seua
comissió.
Des de ben xicotets he intentat transmetre als meus fills,
Carla i Toni la passió que la meua família i jo sentim per les
Falles. Sempre a punt per als jocs infantils, cercaviles,
disfresses, playbacks, teate, xocolatades,... A Carla la
vestirem de valenciana, per primera vegada, amb tan sols
quinze dies i Toni en poc més d´un mes. No saben que és
estar un mes de març sense escoltar soroll a traques i
coets, olor a pólvora o escoltar la música d´una xaranga.
L´any 2017 va ser per a mi un any molt especial: Els meus
fills van ser els representants infantils de la meua
comissió, la Falla Plaça Cervantes. Com a mare tot un
goig! I per partida doble! Fallera Major Infantil i President
Infantil a casa! Quina alegria més gran! Però al mateix
temps molts preparatius i molta feina.
Anteriorment, ja havia viscut de primera mà tot el que
suposa un any com a representant de la comissió, o més
bé dos! Vaig tindre la sort de ser Fallera Major d´aquesta
comissió l´any 1995 i 1996. Però ara, a l´any 2017, era
diferent. Els protagonistes eren ells, i tocava
encarregar-se per a que tot estiguera perfecte!
Mariam Ruiz amb el seu fill Toni Bou vestint-l’ho com a president
infantil l’any 2017.
Vam gaudir molt amb els preparatius, tant Carla i Toni,
com els seus pares, iaios i la resta de la família. Tocava
triar teles, pintes, manteletes, adreços, faixes, mocadors,
jupetins,... i tot allò necessari per a que la indumentària
estiguera impecable.
108

La il·lusió ens va envair i encara recorde el primer dia que
els vam vestir per a fer-los les fotos del llibret. Encara que
menudets, desprenien l´essència d´autèntics fallers, i es
que ho porten a les seues venes, i des de menudets han
viscut a casa la nostra estima per les Falles.
En arribar el dia de la Presentació, l´orgull que vaig sentir i
emoció no es pot descriure. Veure’ls a l´escenari tant
formals, plens de la gràcia infantil i representant a la
nostra comissió em va fer la dona més feliç del món.
En arribar el mes de març, el ritme frenètic no ens va
deixar parar. Preparatius per a quan ve la comissió a casa
a per ells: despertades, cercaviles, albades,... però com bé
diu la dita popular: “càrrega a gust no pesa”, amb molt de
gust ho portàrem tot endavant. La veritat és que em va
canviar la perspectiva, quan jo vaig ser Fallera Major, els
meus pares eren qui s´encarregaven de tot açò, però ara
ens tocava a nosaltres, els seus pares, encarregar-nos.
Corrent a la perruquera amb la xiqueta, vestint al xiquet,
preparant taules, fent entrepans,... tot el dia sense parar ni
un moment i en arribar la nit estàvem esgotats! Però era
eixir ells al carrer, tirar la traca i començar a sonar la
música del Faller i em veia recompensada per tot l´esforç
fet!
Va ser una any molt especial i diferent! Jo mai he faltat a
cap cercavila, però ara em tocava gaudir darrere d´ells.
No em vaig poder resistir i em vaig vestir de fallera per a
l´ofrena el dia de Sant Josep. Les llàgrimes d´emoció em
van envair a l´entrar al Convent! Un dia molt bonic que
guardaré sempre al meu cor, i com a mare i fallera em
vaig sentir molt orgullosa dels meus fills i de la meua
Comissió.
Per a tot faller o fallera, recomane aquesta experiència,
segur que ningú es queda indiferent, i guarda per sempre
un bonic record d´un any inoblidable. Inculcar els valors,
l´estima per les nostres festes, el nostre patrimoni i cultura
és la millor herència que podem deixar a les nostres filles i
fills. Sols així aconseguirem que mai s´apague la flama de
les Falles i que puguen perdurar en els temps per sempre..
La família Bou Ruiz l’any 2017 quan els seus fills foren
representants infantils de la falla Plaça Cervantes.
109

Mare, vull vestir-me de fallera!
Amparo Vendrell Fos. Mestra i fallera.
R
ecorde, fa uns quants anyets, allà pels anys
seixanta, quan tanque els ulls i encara
escolte la veu de ma mare cantant la cançó
del Faller amb l’estrofa de XIQUETA
MEUA....Eixa cançó que tant li agradava
cantar amb la seua bonica veu, mentre feia
les feines de la casa, llavar, estendre la roba, escurar o fer
el dinar, i que sempre ens dedicava amb la seua dolça
mirada a mi i a la meua germana, quan ens vestia amb
eixes bates emmidonades per anar de comunió o per
anar a missa i a la fira el dia de la Mare de Déu de Sales.
La directora, Sor Lea, imposant la banda de “La corte de María” a
Amparo Vendrell.
Li agradava molt cantar, també ens cantava “Muñequita
linda” però especialment li agradava la festa fallera,
s’imaginava a les seues filles anar vestides de falleres
davant de la xaranga i a ritme de pasdoble, escoltant el
soroll de la traca. Li feia molta il·lusió vestir a les seues
xiquetes de falleretes. Ella era modista i ens feia moltes
disfresses per a eixir a les funcions, de floreta, de gessamí,
d’àngel, de pastora, de catalana per a ballar la sardana,
gaudia molt amb les disfresses. Però el vestit de fallera era
paraula major i encara que li feia molta il·lusió, i jo sempre
li deia: MARE VULL VESTIR-ME DE FALLERA, mon pare sempre
ens deia: «a l’any que ve, quan collim la taronja» però mai
arribava eixe dia. Eren altres temps i els llauradors
110

treballaven a jornal o vivien dels diners de les collites i per
això vestir-se de fallera en eixe temps era tot un luxe que
molta gent no es podia permetre.
En l’any 1962, les monges de les Salesianes, que eren prou
capdavanteres, van llogar indumentària fallera per a les
xiquetes que volgueren formar part de la “Corte de Maria”,
el dia de la Presentació Fallera en el col·legi, la Directora de
les Salesianes, Sor Lea Hernández, feia la imposició de la
banda de color blau cel a cada alumna, on portava escrit
“CORTE DE MARIA”. Ma mare molt contenta ens feia el
pentinat de fallera i aprofitava per anar a fer fotos d’estudi
als germans Martínez, foto amb mantellina, amb flors,
sense cap complement. Quina felicitat! veure vestides de
falleres a les seues xiquetes i poder tindre el record de les
fotos!
Arribà l’any 1974 quan jo vaig començar a treballar de
mestra i seguia amb ganes de vestir-me de fallera. Eixe
any vaig ser Reina de la Flor de la falla Bernat Aliño i per fi
vaig poder fer el meu somni realitat, vestir-me de
valenciana. Venia la comissió fallera a ma casa a
recollir-me, acompanyats de la música de la xaranga. Ma
mare parava la taula amb “mosset i copeta” que deia ella,
format per bunyols, coca morena, coca de carabassa i
algunes galetes sortides acompanyades de licor mistela,
conyac, licor de cafè, etc. Després arreplegaven a les
altres Falleres Majors i a ritme de pasdobles dels músics, a
passejar per la barriada.
Passaren els anys, em vaig casar, vaig tindre tres fills, dos
xics i una xica. En l’any 1984, la meua filla Mariam, va ser
Fallera Major Infantil de la Falla Ronda del País Valencià.
Eixe any el meu home i jo ens vam apuntar de fallers i
vivíem la festa intensament, participant en tots els actes i
en totes les activitats programades. Sense adonar-me,
ara érem el meu home i jo els que transmetíem als meus
fills l’estima cap a la festa fallera. En els anys 1995 i 1996,
Mariam, la meua xiqueta, va ser Fallera Major de la falla
plaça Cervantes. En eixa falla hem estat durant molts anys
i encara estem actualment. En l’any 2001 vaig ostentar el
càrrec de presidenta de la comissió femenina. També
altres membres de la família han ostentat diferents
càrrecs com a representants. Actualment forme part de la
Junta Local Fallera de Sueca com assessora de cultura
cosa que m’agrada molt, però també encara em visc de
fallera el dia de Sant Josep. Eixe dia alguna gent pensa al
veure’m passar: On va eixa pollera plena d’arrugues?
A mi no m’importa el que pense la gent, els meus
sentiments manifesten que CADA ARRUGA I CADA ANY
VISCUT, CONTEN LA HISTÒRIA DE LA MEUA VIDA. Han passat
molts anys i jo encara li podria demanar a ma mare: MARE
VULL VESTIR-ME DE FALLERA!
Dedicat a ma mare.
Amparo Vendrell amb la seua neta, Carla Bou, davant del
monument el dia de Sant Josep 2023.
111

112
Nosaltresles artistes falleres

Mare, vull ser artista.
Clara Boix Marqués. Membre de la falla Plaça Cervantes.
A
la societat actual, es continua lluitant per
aconseguir una igualtat real entre homes i
dones, i aquesta lluita també es reflecteix
dins del sector de les Falles. Malgrat alguns
progressos, les dones artistes falleres
encara representen una minoria en aquest
àmbit. Actualment, només 17 dones formen part del Gremi
Artesà d'Artistes Fallers, que té un total de 202 agremiats,
amb només un 8,5% de representació femenina. Tot i que
aquesta xifra ha experimentat un lleuger increment des
del 2021, encara queda molt camí per recórrer.
Entre aquestes dones destacades es troben Marisa Falcó,
Carmen Guaita, Inmaculada Ibáñez, María Teresa Meliá, i
altres. Moltes d'elles han crescut en famílies vinculades a
les Falles, però també hi ha exemples com el de Marta
Póvez, una jove que va descobrir el món de les Falles al
traslladar-se a Borriana per estudiar art faller.
A pesar del seu talent i dedicació, les dones artistes
falleres s'enfronten a desafiaments i micromasclismes en
el seu camí professional. Marta Póvez destaca que sovint
ha experimentat prejudicis, com sentir que se li oferia
ajuda en el seu treball només per ser dona. No obstant
això, reivindica la seva vàlida contribució al sector i
destaca que cada vegada hi ha més dones involucrades,
sobretot en la creació de falles infantils.
L'artista més veterana, Marisa Falcó, destaca la seva
passió per exposar l'art al carrer a través de les Falles i
reconeix que, tot i ser poques, les dones que formen part
del gremi volen estar-hi. Subratlla també la presència
invisible de moltes altres dones treballant als tallers, tot i
no ocupar posicions destacades.
En resum, tot i els progressos, les dones artistes falleres
continuen lluitant per una major representació i
reconeixement en aquest tradicional sector cultural.
MINORIA EN EL CICLE FORMATIU
Miriam García, graduada en Magisteri i amant de les
Belles arts, ha plantat falles infantils en diverses localitats,
desafiant la percepció tradicional que l'artista faller és
exclusivament masculí. Malgrat la presència de dones en
l'àmbit faller, encara persistixen estereotips, com s'il·lustra
en el record de García sobre una presentació d'esbossos
on van assumir que la seua parella era l'artista.
Carmen Guaita, amb quasi 40 anys en el món de les falles,
al costat de la seua germana, continua la tradició familiar
de crear falles i carrosses. Ella destaca el canvi en la
professió, assenyalant que abans moltes dones
treballaven sota el nom dels seus esposos, però ara les
dones tenen la seua pròpia identitat en la professió.
Guaita també compartix experiències de masclisme, però
destaca que les dones han guanyat reconeixement i
confiança en les comissions falleres.
María Jesús Giménez, artista fallera i professora, destaca
la invisibilitat històrica de les dones en el sector, malgrat
ser fonamentals en el procés creatiu. Ella va heretar el
taller de la seua mare, pionera a federar-se i crear falles
infantils. Giménez destaca que el cicle formatiu està
inspirant a més dones joves a emprendre i obrir els seus
tallers, reflectint un canvi positiu en la percepció de les
dones en el món faller.
FALLES INFANTILS
Les artistes reconeixen que moltes dones es dediquen
majoritàriament a la creació de falles infantils, ja que
aquestes són considerades més còmodes. La necessitat
de col·laboradors en la construcció d'una falla gran fa que
no sigui fàcil emprendre aquesta tasca de manera
individual. No obstant això, hi ha un canvi en aquesta
tendència, com exemplifica Marina Puche, que, al costat
de l'artista Manolo García, ha dissenyat la primera falla
gran de l'Ajuntament de València.
Aquestes dones són un referent per a les generacions
futures, i algunes, com Marta Póvez, ja inspiren joves del
cicle formatiu que busquen realitzar pràctiques en els
seus tallers. Póvez destaca que les dones no han de tenir
por, ja que en el sector de les Falles comencen a ser ben
valorades.
Bibliografia: Levante-EMV
113

Marina Puche.
Anna Rocher Ramón. Membre de la falla Plaça Cervantes.
Marina Puche, nascuda a València en 1982,
es convertix en la primera dona a
dissenyar la falla de la plaça de
l'Ajuntament de València. Prové d'una
família dedicada de ple a les falles, sent
neta de Julià Puche i filla de Pepe Puche,
tots dos destacats artistes fallers. A més de la seua
contribució al món faller, Marina també es dedica a la
il·lustració i al disseny de joies de manera artesanal al
costat de la seua germana.
Sota el títol "Cardioversió Valenciana", la seua obra
reflexiona sobre la seua connexió primerenca amb les
falles des de la seua infància, marcant el seu amor per
esta tradició que ha guiat la seua carrera professional. El
disseny de la falla municipal representa una fita històrica
al ser la primera dona a assumir esta responsabilitat.
L'obra també aborda l'amor cap a la vida quotidiana i la
seua capacitat per a elevar-se sobre la rutina, contrastant
amb el temor a caure en la monotonia.
114
Marina Puche junt a la falla de la Plaça de l’Ajuntament l’any 2022.
Fotografia Prats i Camps.

CARDIOVERSIÓ VALENCIANA
de Manolo García Lleonart i Marina Puche.
En el 2023, els artistes de la falla municipal de València van
presentar una obra que destacava la cardioversió, un
procediment mèdic que restablix el ritme cardíac normal
en persones amb uns certs tipus d'anomalies en els
batecs del cor. La falla representava esta idea a través
d'un gran cor que parlava d'emocions, batecs i
experiències que generen alegria i palpitacions en el cor.
Van utilitzar la metàfora de la flor del taronger a la
primavera per a representar la felicitat.
La temàtica girava entorn de la pregunta "I a tu, què
t'encén el cor?" i explorava l'alegria de viure, bategar i
sentir com una visió de la ciutat de València. El monument,
amb 20 metres d'altura, destacava un cor de vareta de 10
metres d'altura, fet completament de fusta amb
l'especialitat de vareta, respectant l'ecologia i l'adequació
de materials per a una crema neta i tradicional. La forma
orgànica del cor permetia jugar amb la direcció de les
varetes i les tonalitats, creant efectes visuals
impressionants que acompanyaven l'espectacularitat de
la falla. L'ús d'un material natural i flexible com la fusta
contrastava amb els colors de les taronges, contribuint a
la bellesa general de l'obra.
Marina Puche junt al President del Centre Municipal del Carme.
Fotografia CCCC.
AMOR A PRIMERA TINTA.
El passat mes de maig, a la Sala Zero i al Claustre gòtic del
Centre del Carme (CCCC) la dissenyadora va poder
realitzar la seua primera exposició, “Amor de tinta”.
L'exposició Amor a primera tinta proposa un recorregut
per l'alegria dels divendres on Marina Puche ens mostra
els xicotets dibuixos espontanis que ha publicat i publica
tots els divendres des de fa 5 anys i segueix amb una visió
retrospectiva de les falles infantils realitzades, així com de
les col·laboracions en el disseny de les falles grans.
Destacà en aquest espai el disseny de la falla municipal
de 2023 de València, guanyadora amb la proposta
“Cardioversió Valenciana” al costat de Manolo García i el
seu taller.
Ninots, dibuixos, esbossos, murals i retallables tingueren
cabuda en aquesta exposició en la qual la il·lustració i falla
es fusionaren. També s'inclougueren peces realitzades en
porcellana, vinculant porcellana i disseny; tot això
acompanyat per una escultura de grans dimensions
situada en el Claustre gòtic.
Es tractà d'una exposició en la qual l'enginy, l'estètica i el
disseny foren els protagonistes. A més, l'exposició repassà
l'impacte de la pandèmia de la COVID-19, una època
marcada per la distància social, les màscares i els
aplaudiments diaris als balcons.
Marina Puche volgué agrair al Consorci de Museus i al
Centre del Carme (CCCC) la seua implicació: "Aquestes
exposicions dignifiquen el que és la falla, té
transcendència en un museu, és molt visitada i li dona
altura en un món que a vegades està poc dignificat".
D'aquesta manera, a més d'aportar més informació sobre
el monument municipal, la mostra permeté donar a
conéixer el perfil de l'artista, el seu recorregut i les seues
motivacions, unes dades que a vegades passen
desapercebuts.
Bibliografia: Levante-EMV
115

Una “artista” suecana.
Amparo Vendrell Fos. Fallera de la falla Plaça Cervantes i membre de la JLF.
B
eatriz Peiró Escrivà, coneguda com a Bea, és
originària de Sueca i està casada amb
Filiberto Pons, un artista faller.
Encara que la seua professió original era
perruquera, va començar a treballar en la
creació de falles al costat del seu espòs, desenvolupant
una passió per esta labor artesanal. Bea ha col·laborat
durant 27 anys en la creació de falles, participant en
diverses tasques com modelar, preparar figures i pintar.
Destaca la importància de la contribució de les dones en
el món artesanal de les falles, aportant detalls i dedicació.
La parella ha enfrontat desafiaments a causa de la
pandèmia de COVID-19, que va impedir la crema de les
falles en 2020 i 2021. Malgrat la situació, han rebut
encàrrecs per a ampliar monuments existents, la qual
cosa ha sigut una ajuda significativa. Bea destaca la
dedicació i la il·lusió com a clau per a suportar les
dificultats en la seua professió.
Sueca, un poble amb tradició fallera, compta amb 16
comissions falleres, però a diferència d'altres llocs, no
atorga premis als monuments. Bea suggerix la possibilitat
d'establir premis per categories per a motivar als artistes
fallers i donar major reconeixement a la seua labor.
Quant a la presència de dones en l'àmbit faller, Bea
esmenta que hi ha poques dones artistes falleres al seu
poble, encara que destaca alguns noms de dones que es
dediquen a esta labor. Expressa el seu desig que més
dones s'animen a participar en la creació de falles sense
dependre exclusivament de la col·laboració masculina.
“Sempre es nota la mà de la dona dins del món artesà de
les falles, la seua implicació és molt important, perquè les
dones sempre tenim eixe detallet que molts homes , no la
majoria, no el tenen i això és el que jo aporte al meu
home. Les comissions em diuen: -Ai, Bea! és que es nota
que tu estàs amb ell, tens molts detalls. Eixos detalls fan
molt”.
Li dessitgem a Bea molt d’èxit en la seua contínua
contribució a estes efímeres però meravelloses obres que
embellixen els carrers, els monuments fallers.
Bea Peiró al seu taller.
116

Pintora “especial” de falles.
Amparo Vendrell Fos. Fallera de la falla Plaça Cervantes i membre de la JLF.
G
ema Roselló Martorell, una destacada
pintora de falles de la Secció Especial, ha
deixat una petjada significativa en el món
dels artistes fallers. Malgrat la tradicional
escassa presència de dones en este àmbit,
Gema ha demostrat el seu talent i habilitat
al llarg de la seua carrera. La seua història comença en els
anys 80 quan, gràcies al seu oncle Andrés Martorell, va
trobar l'oportunitat de treballar en el taller de falles a
Sueca. En eixe moment, les dones no estaven totalment
integrades en el món laboral dels artistes fallers, i Andrés
Martorell va ser fonamental per a brindar-li a Gema
l'oportunitat de demostrar la seua destresa artística.
Al llarg dels anys, Gema ha treballat en diversos tallers en
diferents localitats, des de Sueca fins a València,
col·laborant amb artistes destacats com Pere Baena i
Carlos Carsí. La seua contribució en la pintura de
monuments fallers ha sigut reconeguda amb múltiples
premis en la Secció Especial. Formant part de l'equip de
Pere Baena, va pintar la falla de la plaça de l'Ajuntament
de València, aconseguint dos premis de la Secció
Especial. En la Falla del Pilar, l’Antiga de Campanar i la
Cuba-Literat Azorín, ha collit més èxits, incloent-hi un
primer premi en 2016 per la falla "Calla Canalla!".
Destaca el fet que Gema és l'única dona en la història de
les falles que ha pintat dos monuments guanyadors del
primer premi de la Secció Especial a València. La seua
habilitat també s'ha estés a la pintura de fogueres de Sant
Joan, demostrant la seua versatilitat en este àmbit més
modernista.
Encara que la professió d'artista faller implica llargues
jornades de treball, especialment durant la "plantà", Gema
valora la possibilitat de conciliar la vida laboral i familiar.
Malgrat la percepció tradicionalment masculina dels
artistes fallers, Gema destaca l'augment de dones en este
àmbit, atribuint-lo a la major accessibilitat per a la gent
jove interessada en este ofici, que ara pot accedir a través
de la formació en mòduls.
Gema Roselló pintant el ninot indultat 2023 al taller de Carlos Carsí.
Falla l’Antiga de Campanar.
En resum, Gema Roselló Martorell s'ha convertit en una
referent com a pintora de falles, trencant barreres de
gènere i deixant un llegat significatiu en el món de les
falles i les fogueres. Se li augura un futur continu ple d'èxits
com a artista fallera i es reconeix la seua contribució única
a esta tradicional expressió artística.
117

118
Nosaltres
les ACTRIUS I DRAMATURGUES

Emoció, ofici i professió.
Ángeles González. Directora del MIM de Sueca.
Quan, de casualitat, vaig començar a treballar
amb la companyia Bambalina Teatre
Practicable, pensava que seria una
ocupació temporal fins a poder exercir en
l’àmbit en el qual m’havia format, la
Psicologia. Eixe mateix any vaig formar part
de l’equip del Mim i, quasi sense ser conscient, ja no hi
havia marxa enrere. Perquè les arts escèniques, quan
t’atrapen, ho fan ben fort. Un entorn creatiu i obert,
espectacles, gires, festivals: una porta oberta a altre món,
immens i ple de realitats, mirades i persones diverses i
interessants. Sense cap formació específica, amb l’ajuda i
la paciència de Josep i Jaume Policarpo (fundadors de
Bambalina), amb ganes i esforç vaig anar aprenent l’ofici i
convertint-me en distribuïdora, productora, manager de
gires, coordinadora de festivals, administrativa,
conductora de furgonetes, personal de càrrega i
descàrrega, ajudant de muntatge i les infinites tasques
que implica formar part d’una companyia de teatre. És un
sector complicat, que et porta a implicar-te
emocionalment, molt sensible a qualsevol crisi econòmica
i política, inestable i delicat. Pot ser per això, o t’agrada o és
difícil suportar la muntanya russa que de vegades significa
formar part d’aquest món. Però a canvi, tinc la família
“teatrera” sense la que no m’imagine la vida i he estat en
països i descobert cultures que mai haguera pogut
imaginar, encara que de vegades les gires eren tan
intenses que quasi recorde més els aeroports, teatres i
hotels que les mateixes ciutats. És un ritme de treball que,
arribat un moment, fa difícil compaginar la vida personal i
la familiar i has de trobar la manera d’equilibrar les coses.
Amb el temps (i l’edat) aprens a prioritzar, a dir que no
(cosa ben difícil) i respectar i diferenciar el temps que
dediques a cada part del teu dia a dia, encara que a mi
m’ha costat quasi 25 anys aconseguir-ho!
La direcció del Mim m’ha donat l’oportunitat de viure
aquest sector des d’altra perspectiva. Amb la maduresa
professional i personal que et dona el temps i l’experiència,
amb la xarxa de contactes i agents culturals aconseguida
al llarg dels anys de professió i amb el coneixement
d’haver viscut el Mim tant com espectadora com des de
dins, el repte principal és que Sueca puga continuar
sentint-se orgullosa d’un projecte especial i únic, amb un
públic nombrós, fidel, format i exigent i on han de tindre
cabuda discursos contemporanis, integradors, universals,
Fotografia d’Ángeles González. Directora del MIM Sueca.
cohesionadors i crítics, sense perdre de vista les peces més
festives i d'entreteniment de qualitat. Quan veig un
espectacle amb la “mirada Mim” ja l’imagine a un espai
concret, per a quin tipus de públic, si és millor per als
primers dies o per al cap de setmana, quins requeriments
tècnics i de producció pot tindre, si el pressupost que
intuïsc es pot assumir... I, a partir de la selecció de
propostes (este any han arribat 743 projectes a valorar,
sumades a les ja vistes en fires i festivals al llarg de l’any),
arranca la resta de gestions per dur a terme el festival:
negociació amb les companyies, graella d’horaris i espais,
gestió de subvencions, ajudes i patrocinis, coordinació
tècnica, coordinació amb departaments de cultura,
serveis, policia, neteja, promoció, publicitat, producció,
representació institucional, gestió de la venda d’entrades,
protocol, imatge gràfica, comunicació, publicitat,
promoció, voluntariat, allotjament, transfers… Tasques
infinites i invisibles portades a terme per un equip que la
setmana de Mim està format per quasi 100 persones
entregades en cos i ànima a què tot el planificat es
materialitze i convertir Sueca en l’escenari més gran del
teatre gestual.
119

Dualitat insoluble? Fem d’agent solubilitzant!
Rosa J. Devesa. Dramaturga i directora de SaludArte Compañía Teatral.
S
empre que em proposen el repte d'escriure
alguna cosa, tinc dubtes, pors, però em pot
la necessitat d'aprofitar l'oportunitat de
mostrar, una vegada més, el meu punt de
vista particular sobre un tema, i això
m’agrada.
De fet, quan les dones - cis, hetero- parlem de gènere,
solem oblidar-nos de les "altres". Les nostres
generalitzacions no les tenen en compte. Hi ha només un
reflex automàtic d'una realitat social irrefutable. El
fenomen es produeix a tot arreu on, sota un sol nom,
conviuen diverses comunitats sexualment diferenciades.
En aquest cas, escriure en un llibret faller que tracta sobre
Dones, un tema que ja fa uns quants anys que m'ha fet
reflexionar, de moltes maneres, i que ha estat clau en les
meues creacions, m'ha impulsat de nou a atrevir-me.
Titular la proposta d'una manera tan fusteriana,
"Nosaltres, les dones", m'han donat ganes de tornar al
llibre del gran intel·lectual suecà per trobar la manera
d'expressar el que vull contar.
El meu motor per escriure és la recerca, i encara que
aquesta vegada no ha estat tan exhaustiva, per qüestió
de temps d'entrega, he aconseguit el que buscava.
He trobat en aquestes paraules de Nosaltres, els
valencians, alguna cosa que ha fet que ressone en mi, i és
en el capítol que titula La dualitat insoluble:
De fet, quan els valencians - els de llengua catalanaparlem
del País Valencià, solem oblidar-nos dels "altres"
valencians. Les nostres generalitzacions no els tenen en
compte. Hi ha només el reflex automàtic d'una realitat
social irrefutable. El fenomen es produeix a tot arreu on,
sota un sol nom, conviuen diverses comunitats
nacionalment diferenciades.
I això m'ha fet pensar, en el que fa un temps que estic
intentant comprendre i obrir el meu cervell de dona cis
blanca heterosexual amb tots els meus privilegis, que això,
és el mateix que fem amb el gènere.
Permitiu-me que faça un joc, sols canviaré algunes
paraules, però deixaré l'estructura i el raonament de
Fuster:
Pensem que és lícit el que sent una persona cap a la seua
identitat sexual, no?
Tant o més que els sentiments identitaris cap a una
llengua, o un poble?
En llegir aquest fragment, no he pogut més que pensar,
que la manera de raonar de Fuster, em venia perfecta per
exposar el que volia.
Per què pensem només en la dualitat, home i dona?
Per què volem posar ahí a la totalitat de la comunitat?
Per què ens encabotem en posar etiquetes a tot i a
tothom?
Jo pensava fa uns anys, com la gran majoria, que és allò
"natural", perquè és el que ens han inculcat des que som
menuts, a les escoles, en la família, als mitjans de
comunicació, a la ficció, Disney, tot el que ens envolta.
Però una vegada entrenes i amplies la visió, cap al món
divers en què vivim, t'adones que no es poden simplificar
en una dualitat.
Existeixen una enorme quantitat de persones que no
accepten el binarisme imposat i estan en el seu dret de
fer-ho. I creieu-me, no hi ha marxa enrere.
Eixir del binarisme i deconstruir el gènere pot semblar una
moda per a alguns, però quan entres en el tema, he trobat
120

que és un assumpte especialment important, i complex
com per a portar-lo a un escenari.
Conste que jo ho he fet des de la humiltat i la
desconeixença, per curiositat d'entendre les vivències, els
sentiments, i conéixer la seua filosofia i els seus
qüestionaments.
I com m'han convidat a parlar dels projectes de la meua
companyia, aquest serà el proper espectacle que
estrenarem i que ja està en creació.
I no m'apropie d'un espai que no em pertoca, sinó que
simplement acompanye en l'escriptura a una actriu i
creadora no binària, per ajudar-la a donar forma
escènica a les seues vivències, reflexions, pors i reptes,
dirigint una peça que serà, estic segura, una cosa que em
marcarà personal i professionalment.
Perquè hui en dia, ja no li veig sentit a parlar d'homes i
dones, i deixar de banda a la resta de persones que no se
senten així.
A mi, i per extensió, a la meua companyia, ens agrada
parlar d'allò que pot incomodar, trencar tabús, per tal que
el públic que vinga a veure el nostre espectacle, isca
reflexionant sobre el que ha vist.
Però a més, intentem que s'emporte a la retina una imatge
poètica i visualment potent.
I finalment, he parlat de dones, de Fuster, del no binarisme,
d'identitat, així que pense que he pogut solubilitzar una
mica la dualitat, convertint-la en un popurri de
connexions, que és el millor caldo per cuinar la diversitat.
I si hem de fer d'agent solubilitzant o detergent, siga "Fairy"
o de marca blanca, però que siga ben potent, ho farem.
S'han de solubilitzar tots els pensaments arrelats que
portem heretats anys i panys, sense adonar-nos, tant, que
ho hem normalitzat i estan ressecs en el nostre ADN.
Estic disposta a arremangar-me i fregar fort, per dissoldre
tota la brutícia, i que torne a brillar l'autenticitat de
cadascuna de les persones que habitem en aquest
planeta.
Si finalment no ho aconseguim, hauré de llogar un
apartament en Urà, almenys seré veïna del magnífic Paul
B. Preciado.
Pels Orlandos!
I per unes falles diverses, on tothom se senta lliure de ser
com se sent!
Jove decadenta, de Ramón Casas de 1899.
Fotografia de @beigott_noemielias, interpretant el quadre de la
“Jove decadenta” fent de model Rosa J. Devesa.
121

122
Nosaltresles dones de música

La dona i la música tradicional
Noelia Llorens “Titana”. Cantaora de cant valencià i mestra d’educació especial.
Susana Díaz Tejedor. Dolçainera, versaora i mestra.
L
es dones sempre hem estat presents en la
música tradicional, cert és que mai no hem
tingut la mateixa visibilitat que tenien els
homes, però sempre han existit dones que
tocaven, ballaven, cantaven i versaven.
Malgrat açò, hem tingut socialment un
paper aparentment passiu en la música, on més bé érem
objectes, la qual cosa queda demostrada en les lletres de
les cançons: quan érem xicotetes, havíem de portar-se
bé; de fadrines, havíem de ser boniques i amables per
trobar un home i casar-nos; quan ja ens havíem casat,
havíem de ser mares; quan érem so - gres, érem el dimoni,
i, quan érem àvies, objecte de mofa i de burles. Llevat
d’aquesta realitat social, reflectida en les cançons que,
malauradament, hui en dia es continuen cantant,
realment hem fet el nostre activisme dins de casa d’una
manera natural, sense adonar-nos que complíem una
funció real i necessària, tenint cura del nostre patrimoni
immaterial, guardant i transmetent la cultura: cantàvem
cants de bressol per dormir a les criatures, cantàvem
cançonetes de joc i contàvem i creàvem històries per tal
d’entretenir la xicalla.
“Hui formem part de la música tradicional com a
subjectes i no com a objectes”
“Sempre hem estat presents en la música tradicional, però
mai hem tingut la mateixa visibilitat que tenien els homes”
En els treballs fora de casa, cantàvem al camp, perquè
encara que no era un treball reconegut també hem sigut
llauradores, espigadores, plegadores d’olives, pastores,
estisoradores de raïm... i ens hem acompanyat de la
nostra veu per fer més lleugera la faena. Quan el procés
d’industrialització ens va portar als magatzems i a les
fàbriques, cantàvem per acompanyar la faena, per
socialitzar-nos amb altres dones i per relacionar-nos amb
l’altre gènere. Aquell context social on les dones teníem els
rols passius ben definits, a poc a poc, s’ha anat diluint
gràcies a eixes dones que sense demanar permís han
anat obrint finestres i portes i tombant murs per tal de fer
visibles a les altres. Hui formem part de la música
tradicional com a subjectes i no com a objectes, en la qual
tenim al davant una tasca important, ja que, a banda de
ser transmissores de la cultura, ara en som
transformadores des de l’única perspectiva que ens farà
avançar: la feminista.
Noelia Llorens i Susana Díaz a Sueca.
123

La dona i les bandes de música
Belén Ivars Ribes. Creadora de continguts feministes.
L
a primera vegada que vaig veure a una
directora, en directe, va ser al 50é aniversari
de la Federació de Societats Musicals de la
Comunitat Valenciana, fa a penes uns anys.
Ella era Marita Primo, i l’emoció que vaig
sentir en veu - re-la omplir la immensitat del
camp de Mestalla amb els seus moviments es va trencar
en escoltar la quantitat de comentaris i xiulits sexistes que
s’escoltaven des de les diferents grades on estàvem
ubicades les 427 ban - des de música que hi
participàvem. El món de les bandes, eixe “tall de rojos” que
deia el ja vell Rus, s’evidenciava tan masclista com la resta
de la societat. I no és que no ho sabérem, que les bandes
no són bambolles alienes a la realitat, però reconec que
moltes eixírem colpejades d’aquell acte en castellà i amb
un regust de tancat.
“No se m’ocorre un element més vertebrador al País
Valencià que les bandes de música”
“Amb xicotetes accions, des dels espais populars, podem
fer canvis socials enormes i reals”
Quatre anys i una pandèmia després, i fa pocs mesos, la
banda del meu poble –que és molt igualitària tant en
l’àmbit instrumental com en l’executiu– va fer un concert
sota el títol: “La música, en clau de DOna”. El repertori del
concert, escollit per a fer protagonistes les dones dins del
món de les bandes, estava format per obres dedicades a
referents, d’altres interpretades per dones solistes de la
banda, i un tercer grup d’obres escrites per dones. Una
d’estes obres era el pasdoble “Teresa Grau”, de Lucia
Burguera Gandia, que, a més, es tocava per primera
vegada i això convertia l’actuació en una estrena. Quan va
arribar el moment, el nostre director va convidar a Lucia a
dirigir, i la jove compositora de 19 anys, no va dubtar en
pujar-hi, agafar la batuta i posar-se al càrrec de la banda.
Va arrencar la peça i va passar una pàgina del llibret diria
que per costum, ja que se la sabia perfectament i no li
calia seguir-la en paper. Era la segona dona que he vist,
en directe, dirigir una banda, amb la diferència que, en
este cas, era la meua banda i era el meu poble, on més de
300 persones miraven –i aprenien– com Lucia donava les
entrades als metalls o als saxos, mentre gaudia de la
direcció. En eixe precís instant, mentre la música
s’apoderava de l’espai i els moviments de la directora
focalitzaven les mirades, l’imaginari col·lectiu de Benissa
canviava. Només van caldre cinc minuts, els que va durar
aquell pasdoble, perquè la gent de Benissa integrara la
possibilitat que una dona dirigira la banda. Només va fer
falta eixa imatge, la de Lucia dirigint. No se m’ocorre un
element més vertebrador al País Valencià que les bandes
de música. I això esdevé una oportunitat gegant per a
seguir treballant per la igualtat, perquè amb xicotetes
accions, des dels espais populars, podem fer canvis
socials enormes i reals.
Belén Ivars dirigint el concert “La música en clau de DOna”.
124

Una dona compositora
Lucia Burguera Gandia. Compositora
L
ucia Burguera Gandia va naixer a Sueca, el 8
d’abril de 2003.
A l’edat de deu anys comença els estudis
musicals al Centre Autoritzat de Música Vicent
Vera, de la Societat Ateneu Musical de Sueca.
S’inicia en l’especialitat de percussió amb el mestre Paco
Tirado Bataller.
A l’edat de dotze anys realitza la seua primera intervenció en
la Banda Ateneu Musical de Sueca, per a la realització del
Concert de la Mare de Déu, baix la direcció de Santiago
Escrivà Pedrós. Però, com tots els músics, és a novembre de
2015, quan entrà oficialment a formar part de la Banda.
A juny de 2016 realitza la Prova d’Accés al Grau Professional,
obtenint la nota més alta de quants participen en la prova.
Realitza diferents concerts corals i amb altres bandes a
Frankfurt (Alemania) i a San Estefano d’Abeto (Itália) i Berceto
(Itália).
A maig de 2018, és seleccionada per a entrar a formar part de
la Super Band de València, realitzant la seua primera
intervenció al Palau Reina Sofia, en el VI Cicle de les Bandes a
les Arts.
Al llarg dels seus estudis musicals ha realitzat obres solistes
com “Happy Mallets” de Harm Evers, i “Xilofonía, divertimento
para xilófono y banda”, de Lionel Beltrán-Cecilia, amb la seua
banda. Una vegada finalitzats els estudis de d’Educació
Professional, al Centre Professional de Música, Vicent Vera,
amb l’especialitat de percussió, rep el Premi Intercentro a
l’especialitat de Composició d’aquest centre.
quart pasdoble «ENRIQUE AMAT» estrenat en 2021 a causa de
la pandèmia, composició que ha sigut interpretada en la
Plaça de les Vendes de Madrid en diferents ocasions i per la
Banda Municipal de Segorbe entre moltes altres.
Posteriorment, en 2021 va publicar la seua primera obertura
«RE-EVOLUTION» una obertura per a banda simfònica que
reivindica els drets de les dones en la societat, amb motiu del
dia de la dona. Més tard en 2022 ha estrenat els seus dos
últims pasdobles «ALOHA» i «TERESA GRAU» que ens porten a
un ambient alegre i fester. «ALOHA», el seu cinquè pasdoble va
ser estrenat a les Arts per la Banda Artística de Xiva dins del
cicle de “Els Bandes a les Arts”.
Al maig del 2023 s'estrena «JAZZ FOR EVERYBODY» als Jardins
dels Arts, obra composta per a quartet de clarinets o saxofons
d'un estil diferent en el qual la compositora ha volgut innovar
en el seu estil musical.
A més de pasdobles també ha dedicat el seu temps a fer
himnes i pasdobles fallers, on ha tingut el plaer de fer himnes
per a falles de València com la Falla Pare Santonja-Cardenal
Benlloch.
El gran projecte que té preparat per a enguany és estrenar la
seua primera obra Simfònica per a banda "Working On
Dreams", una peça on reflexa tota la seua trajectòria musical
en el camp de la composició, dones que va començar fins
ara.
Actualment Lucia estudia Magisteri a la Universitat de
València i també estudia el Grau Superior de Composició al
Conservatori Superior de Música Joaquín Rodrigo de València.
A la fi del mes de març de 2019, va acabar la composició del
seu primer pasdoble, «SUECA», dedicat al poble que la va vore
nàixer. Un poc més tard, el mes de juny, va compondre el
segon pasdoble, «EDUARDO OSCA», òbviament dedicat al seu
paisà suecà i crític taurí. Esta composició va anar interpretat
entre altres per la Banda Municipal de Castelló on la jove
compositora va debutar com a directora. Altres composicions
en el mateix any es van donar a conèixer com a «ANTONIO
FUENTES» el seu tercer pasdoble. En el 2020 va publicar el seu
Lucia Burguera dirigint un concert.
125

126
Nosaltresles PERRUQUERES

Entre pintes, malles i falleres.
Arantxa Meseguer Lledó. Bibliotecària i fallera.
S’
acosta la setmana gran de Falles, i encara
que anteriorment, per a la presentació de
la volguda falla i per a la cercavila de
l’última replegà, ens hem vestit i pentinat,
no és ni punt de comparació del que sent
una fallera durant la setmana gran.
Tota fallera que es vist, sap que el pitjor no és suportar les
cercaviles amb el cancan, les pesades i precioses teles o
les sabates amb tacó, res d’això!!, el pitjor, són els
“monyos”.
Són tres dies de no parar, sempre que no sigues la FM o
FMI, ja que cada cap de setmana has hagut de vestir-te i
pentinar-te per a molts actes durant tot un any.
Hi ha molts tipus de falleres en quant a pentinat es tracte,
unes tenen els monyos cosits, altres amb les malles soltes,
falleres que es fan el monyo per als tres dies o pel contrari,
que se’l fan cada dia; falleres que van a la perruqueria o
les que es fan els monyos a casa entre germanes
amigues o entre mares i filles.
En el meu cas, sempre ha sigut a casa. Encara recorde, de
menuda, quan la meua mare ens cridava amb un
-Nenes!!!, a fer-se el monyo- la meua germana i jo
baixàvem, amb els ulls pegats l’escala per a ficar-nos en
les seues mans.
Ara ho fem entre germanes. Les dues falleres i cadascuna
d’una falla diferent, però les dues amb el mateix
sentiment, el de matar-nos amb les forquetes!! La nit
d’abans ho preparem tot, les pintes, les malles, les agulles
però sobretot, les forquetes, la gomina i… molta paciència.
Dia 17, sona el despertador a les 7:00h, aviat la meua
germana arribarà a casa, ja que aquest any, la
“perruqueria fallera” la fem ací, cada any és a una de les
dues cases. Jo estic amb el primer café del matí per veure
si espavile. Ja ho tinc tot a mà, l’espill ben gran, la cadira,
el “flus-flus” de l’aigua, el raspall, la gomina i la cera de
pentinar. A les 7:30h toquen al timbre, és la meua germana
carregada amb tots els complements. COMENCEM!! Ella
s'asseu i jo aigua i raspall en mà, ja estic espavilada per
iniciar el laboriós monyo de fallera. Com a perruquera
fallera ocasional, he de dir que continue ficant-me
nerviosa cada any per si no ix bé o, tarde massa i no
arribem a temps al casal. Primer, desenredre, amb cara
de son per haver dormit poc però, comentant la festa del
dia anterior al casal. Aigua perquè siga més fàcil i gomina,
molta gomina, ara 100% concentrada per a poder
aconseguir una ratlla al mig perfecta, un intent, dos,
tres...per fi!!!, ratlla feta. Ara la ratlla lateral per poder
quadrar amb els rodets, ja tenim!! Agafe cera i controle
tots els pèls solts, amb la goma faig la coleta. Amb molta
cura i paciència, vaig a fer les ones. Cera, perquè no isca
cap pèl, prepare, enrere amb el raspall, faig la forma, no
m’agrada, desfaig i torne a intentar, la dreta, l’esquerra...
Tot perfecte!, nosaltres tenim el monyo cosit, per la qual
cosa és més fàcil, seguim. Prepare la coleta per a poder
enganxar, fique la pinta i agafe la primera agulla de
darrere, agafe el monyo, clave i enganxe amb el seu pèl
preparat, agafe forquetes i fique, altra, i altra -Ahh!!! Eixa
aquí no!!, fa mal!!, lleva-la, lleva-la!!- aquestes paraules
sempre ixen per part de la que es pentina, i cada dia amb
la falta de son el cap està més sensible i les paraules
brollen amb més enuig. Ja el tinc com toca, fique les
segones agulles al monyo de darrere. Vaig als rodets, però
primer, les arracades, precioses!!, amb l’agulla petita, i de
forma vertical, enganxe el rodet al seu monyo, ara l’agulla
que va horitzontalment, un!!, ara l’altra part amb el mateix
sistema, i finalitze col·locant les pintes menudes, una a
cada part. FET!!!
Acabada una fallera, ara és la meua germana la que ha
de pentinar-me amb la mateixa paciència, delicadesa i
concentració amb què li ho he fet jo. I així, aquesta és la
rutina durant tres dies, sense oblidar, preparar i ficar la
mantellina la vesprada del 19 de març, on amb llàstima
diguem ADEU a la nostra festa.
127

Perruquera i fallera.
Noelia Martínez Almodóvar. Perruquera i membre de la falla Plaça Cervantes.
Pentinat de fallera fet per Noelia Martínez
E
m dic Noelia Martínez Almodóvar i sóc fallera
de la Falla Plaça Cervantes des que vaig
nàixer, ja que el meu tio era faller d’aquesta
comissió i, només naixia un nebot o neboda
ràpidament ens apuntava i s’encarregava
de transmetre’ns l’amor que sentia ell per la
nostra festa i per la nostra falla. Jo tenia molta sort perquè
la meva indumentària me la feia la meua iaia que era
molt artista i em feia uns vestits molt bonics. Tot açò que
he viscut jo desde menuda és el que he fet que visquen els
meus fills des que han nascut i ells també tenen la gran
sort de tindre a les seves iaies per a què estiguen
perfectes els dies de Falles.
Fa 22 anys que soc perruquera i tinc la meua pròpia
perruqueria des del 2005. Aquesta està ubicada al carrer
Utxana, un carrer de la nostra benvolguda barriada, un
carrer per on passem dia a dia i que arriba a la nostra
emblemàtica plaçeta, on plantem el nostre monument
faller.
A la perruqueria eixa setmana es treballa de valent, ja que
hem de pentinar a les nostres clientes que no són falleres,
però volen estar guapes per als dies de falles. Això ho fem
128

abans del dia 17 de març, perquè els dies 17, 18 i 19
únicament pentinem a les clientes falleres amb la finalitat
de tindre màxima disponibilitat per a elles.
Eixos 3 dies dins de la perruqueria es viuen molt
intensament, gràcies que dispose d’un equip meravellós i
plenament organitzat per a què tot isca a la perfecció;
hem de pentinar a totes perquè estiguen a l’hora del
passacarrer, fins i tot, a aquelles que s’adormen i que hem
de telefonar i despertar. Del meu equip de treball cal
assenyalar que també està molt actualitzat.
Continuament assistim a cursos de formació concrets de
monyos de fallera, perquè, com es podreu imaginar ,el
pentinat de fallera ha evolucionat al llarg del temps.
Actualment bàsicament conviuen dos modalitats de
pirris: el cosit i el manual. Sembla que el pirri cosit ha
guanyat terreny per la seua comoditat i rapidesa. Però,
diguen el que diguen , com un monyo fet pas a pas no hi
ha res.
També cal dir que ser fallera i perruquera no és tasca
senzilla, i moltes persones diuen que no és compatible,
però jo puc afirmar que és una gran satisfacció, fer els
pirris a les falleres, escoltar passar la xaranga i l’ambient
faller. És escoltar, viure, riure amb les anècdotes que et
comenten del dia anterior, és veure-les amb unes caretes
de cansament acumulat… és que et tremolen els cristalls
de les portes de la perruqueria en tirar els coets, els
masclets de les despertaes, és eixir corrents el més
prompte possible per poder vestir-me i arribar a temps i
unir-me al passacarrer, és viure els tres dies al màxim
gaudint de la feina i de la festa simultàniament.
Eixa setmana es descriu amb matinejades, treball en
equip (tant a la perruqueria com a casa), cansament…
Però, sobretot, tot açò s’aconsegueix amb treball i
sentiment faller 100%.
Per destacar un dia, el dia de Sant Josep és el dia més
bonic per a les falles de Sueca perquè fem l’ofrena a la
nostra Mare de Déu de Sales , però al mateix temps, és el
dia més difícil a la perruqueria perquè és el dia que totes
les falleres es pentinen i totes han d’estar a punt abans
que comence l’ofrena. Personalment és el meu preferit ,
com a perruquera perquè és el dia que més lluïx el
pentinat, i com a fallera, perquè és el més emotiu.
En definitiva, tot sofriment paga la pena. Ho diu una
perruquera i fallera.
Noelia Martínez pentinant.
129

130
Nosaltresles indumentaristes

El temps entre costures.
Isabel Dolores Lucas Blesa. Brocatell(Indumentaria valenciana).
S
i us dic que la persona de la que vos parle ha
viscut sempre el temps entre costures, que va
nàixer a Sueca, que porta com a modista més
de 50 anys, la majoria d’ells dedicats a la
confecció d'indumentària valenciana i que el
seu nom de pila és Isabel, poca gent
relacionaria aquestes dades amb la botiga de Brocatell
Indumentària Valenciana. Doncs sí el seu nom és Isabel, més
ben dit Isabel Dolores i ella és l'«alma mater» d'aquesta
coneguda botiga d’indumentària, encara que és més fàcil que
la reconegues si et dic que tots la coneixen per Lola.
Lola Lucas Blesa va nàixer a Sueca l’any 1951, els seus pares
Emilio i Felipa havien emigrat a Sueca en els anys 40 a la
recerca d'un millor avenir des de terres aragoneses i després
de cursar els estudis primaris en el col·legi Cervantes, va
començar de molt jove a apassionar-se per la moda i la
confecció. Als setze anys, en plena adolescència, igual que
moltes joves de la localitat, va començar assistir a classes de
costura al Taller de María García, amiga dels seus pares i
reconeguda modista de la ciutat. Després de cursar el B.U.P. i
C.O.U. va convéncer als seus pares que la seua vertadera
passió era cosir així que va decidir dedicar-se i formar-se en
l'alta costura.
Durant els quatre anys, que va romandre com a aprenent en
el Taller de María García, els va compaginar amb els estudis
de Cort i Confecció a la capital. Assistia a classes a València
tres dies a la setmana, mentre realitzava xicotets encàrrecs i
peces per a la senyora María. Va estar en l'acadèmia durant
dos llargs anys on finalment va obtindre l'any 1969 i 1970 el
Certificat de professionalitat i de Mestra de patronatge, cort i
confecció tant en el sistema Martí com en el sistema Amador
respectivament.
Quan per fi va acabar la seua etapa en el taller de María
García va decidir instal·lar-se pel seu compte dedicant-se al
disseny i confecció de vestits de núvia, comunió i
esporàdicament a la indumentària valenciana. Cal ressaltar
que en eixa època Sueca comptava amb tan sols sis
comissions falleres i amb un cens molt xicotet que l'actual i no
es feien tants trages com ara. És per això que en els seus inicis,
a principis dels anys 70, va realitzar innombrables vestits de
núvia, inclosos el de totes les seues amigues de la infància,
mentre que el primer vestit d'indumentària valenciana el va
realitzar l’any 1969 a Carmen Rubio, Fallera Major de la Falla
Verge de Sales. Després de Carmen vindrien moltíssimes més
falleres i falleres majors fins a l'actualitat, arreu, arreu podríem
estar parlant perfectament de vuit-cents, nou-cents, fins i tot
Isabel Dolores Lucas Blesa
mil trages durant aquesta dilatada carrera.
Des dels seus inicis com a modista, fins a meitat dels anys 80,
compaginava vestits de núvia, de nit o gala amb la
indumentària tradicional fins que per fi decideix apartar-se i
dedicar-se sol i exclusivament a la indumentària valenciana.
Després de quaranta anys dedicats a la moda, en el taller de
Lola es produeix un canvi dràstic quan al març de 2017 obri les
seues portes Brocatell, una proposta d'empresa familiar i
pròxima sent l'encarregada del taller, mentre que la gerència
del negoci recau en un dels seus fills.
Tota eixa il·lusió de Lola, com el dels seus fills, per la
indumentària valenciana ve donada per motius familiars molt
essencials; el primer és la passió, amor i treball desinteressat
per les falles ja que tota la família ha sigut, i continua sent en
aquests moments, fallers molt actius tant en la comissió de la
falla del Xúquer, des dels primers anys de la seua fundació,
com també en Junta Local Fallera. L'altre motiu, i que
assenyala el camí de la marca Brocatell com indumentaristes
és per haver-se criat i crescut envoltats de teixits,
complements i indumentària des de sempre, on sens dubte, el
pilar fonamental són i sempre seran eixa cartera de clients
que durant quasi 50 anys han passat per les mans de Lola
Lucas o d'Isabel i ja en els seus últims anys per les mans de
Brocatell, que al cap i a la fi encara que canvie de nom o de
marca eixe formidables mans que transformen un teixit en
una nova il·lusió fallera es reconeixen igual.
131

Soc dona brodadora.
Finita Ortells Pérez. Brodadora i mestra de brodats.
U
na part molt important de la indumentària
valenciana son els bordats de les
manteletes, davantals, i també de les teles
bordades. Soc dona brodadora i també
fallera, la meua professió com a dona
brodadora m’encanta i la tinc dins de mi.
Com a fallera tot un goig gaudir de la preciositat de la
indumentària valenciana, en especial dels brodats.
Tot va començar quan jo tenia uns 14 anys. En eixa època
eren poques les xiques que estudiaven, encara que a mi
m’haguera agradat estudiar, però les possibilitats no ho
permetien. Com unes cosines meues tenien un taller i
ensenyaven a cosir i a brodar, jo vaig anar allí i vaig
escollir brodar amb la meua cosina Pepita que brodava
molt bé. Als 15 anys, em vaig muntar el meu propi taller
amb el nom “ACADÈMIA FINITA” i estava en la cambra del
Sindicat de Rex, ja que mon pare era l’agutzil i jo vivia allí,
arribant a tindre 10 alumnes en el taller i totes portàvem un
“bavi” amb el nom de l’Acadèmia Finita. Em vaig traure el
títol per correspondència, feia tot el que em manaven,
treballs, exàmens i treia bones notes. En el taller brodàvem
aixovars per a gent de Sueca i també per a persones que
treballaven a França en la verema. Quan tornaven a
Sueca, havien guanyat dinerets i arreplegaven el seu
aixovar brodat.
Quan em vaig casar vaig seguir brodant i ara el taller el
tenia en una habitació del meu pis de novençana, amb 5
o 6 alumnes. Però quan va nàixer la meua filla Gemma, jo
ja tenia tres fills i ho vaig tindre que deixar un temps.
Després em feia il·lusió i vaig intentar fer les primeres
manteletes de fallera en batista per a la meua xiqueta. En
l’any 1987 em van operar d’un tumor cerebral i pensava
que no ho contava, però jo volia que la meua filla Gemma
fora Fallera Major Infantil i va ser en 1989, encara que eixe
any jo no li vaig poder brodar les manteletes. He de fer
constar que per a poder bordar, ma mare i mon pare,
m’han ajudat molt fent el dinar i fent-se càrrec dels meus
fills.
Vaig començar a brodar manteletes per a una xica de
València que li deien Vicenta. Ella em donava la tela, el fil i
el dibuix i jo en casa li dibuixava, brodava i planxava,
encara que cobrava poquet. A partir d’eixa experiència
vaig decidir brodar jo les manteletes pel meu compte,
arribant a brodar manteletes per a moltes Falleres Majors
de Sueca i també alguna Festera.
Brodar manteletes és un treball de pura artesania, molt
costós, amb moltes hores de treball fent els dibuixos i tots
els preparatius com anar a comprar els fils i els materials
a València, dissenyar, buscar la combinació dels fils, dels
colors, no és sols repuntar, cal fer tots els preparatius. Per
a mi és molt important fer els dibuixos del brodat, has de
deixar volar la imaginació i tindre molta creativitat per
acoblar el dibuix a la tela. Reconec que a mi m’agrada
molt brodar però també és molt important el dibuixar.
Les millors hores per a treballar és quan estan tots dormint
i gràcies al veïnat que no es queixa si sent el soroll de la
màquina de repuntar. Treballar el fil d’or és molt difícil
perquè es trenca i necessita una agulla del número 8. Els
materials han pujat molt de preu, el fil d’or i les lluentons.
No sols he brodat manteletes i davantals, també he
brodat les teles de fallera, jupetins i últimament he
brodant amb fil de plata banyat en or, el mantell i la túnica
de la Immaculada Concepció que ha estrenat enguany.
Una gran satisfacció personal.
Finita Ortells amb una falda brodada per ella.
132

Soc dona indumentarista.
Paloma Maria Piqueres Montón. Artmoda (Indumentaria valenciana).
S
oc dona i durant molts anys fallera. També
sé que representa ser mare de Fallera Major.
El meu ofici artesà consisteix en la confecció
de peces d’indumentària tradicional
valenciana tant per a dones com per a
homes, sent fidel als cànons estipulats als
vestits originals dels nostres avantpassats.
La meua formació acadèmica és la de tècnic superior en
Arts Plàstiques i Disseny, titulació obtinguda en l’Acadèmia
Peris Torres de València l’any 1994. Per aconseguir estes
confeccions artesanals estic en continua formació per a
poder realitzar un acabat de les peces que satisfaça a la
clientela i estiga en concordança amb la tradició
artesanal valenciana.
Tots els dies vaig al meu taller que es troba al carrer Sant
Cristòfol número 22-1r-2n en Sueca (València) El taller es
va inaugurar en el mes de setembre de l’any 2014 i va ser
creat per a realitzar esta activitat artesanal. Des
d’aleshores i durant estos quasi deu anys, comercialitzem
tot tipus de teles i complements per a la festa de tots els
valencians i valencianes. En el taller disposem de
màquines de cosir, planxes, tisores, agulles, ordinador i tot
tipus d’utensilis per a poder realitzar les nostres
confeccions artesanals. El nom del meu taller és ARTMODA
INDUMENTÀRIA i ahí confeccionem tot tipus
d’indumentària valenciana compresa entre els segles XVIII
i XX, a més de roba interior, camises, calçons, sinagües,
etc. I complements com poden ser les manteletes,
sabates o lligacames
Actualment treballe sola en el taller confeccionant tot
tipus de peces d’indumentària tradicional valenciana. En
el taller ARTMODA INDUMENTÀRIA done classes per a les
persones que volen aprendre a cosir vestits de fallera o de
faller. Al mateix temps com a dissenyadora també
confeccione vestits de cerimònia: batejos comunions,
bodes i peces de tot tipus .
Reconec que el meu treball m’agrada i disfrute molt en les
probes, compartint la il·lusió de les que van a ser Falleres
Majors i Falleres Majors Infantils, així com de les seues
famílies. Tot un goig poder gaudir de la preciositat de les
teles, la vistositat dels dibuixos junt a una gran
combinació de colors, l’artesania de les manteletes, les
puntilles i tots els complements. Però he de dedicar moltes
hores de treball especialment quan arriben les
presentacions falleres que els vestits han d’estar acabats.
Però després es veu compensat quan desfilen les
comissions falleres el dia de sant Josep, omplint els
carrers d’alegria i colors lluint la bonica indumentària
valenciana.
Paloma Piqueres vestint a la seua filla com a Fallera Major 2020 de la falla del Portal.
133

134
Nosaltresles balladores i
muixerangueres

Jo soc muixeranguera.
María Vázquez. Membre de la muixeranga de Sueca.
T
radicionalment, les dones no podien
participar a moltes festes tradicionals, com
per exemple als Moros i Cristians d’Alcoi, a
les colles de Dimonis,...
Sembla increïble, però ben entrat al segle
XXI, encara hi trobem festes i balls on les dones no poden
participar o la seua participació no és igualitària: la dansa
de la Moma a la processó del Corpus, el ball dels
Tornejants a Sueca, etc.
En contra de l’admissió de les dones en aquestes
manifestacions festives, els organitzadors solen
empunyar el mateix argument: “Sempre ha estat així, és la
tradició”. Les tradicions també naixen en algun moment
on hi ha uns rols determinats, moltes van ser creades per
homes, sota valors de patriarcat. Però la societat avança
i les anomenades “tradicions” també han d’evolucionar.
Com diu el Consell Valencià de Cultura: “L’accés a la
cultura és un dret de totes les persones. Accedir a ella i
participar d’ella, amb igualtat de condicions també ho és”.
Les muixerangues tampoc s’escapaven d’aquesta
discriminació, fins que al 1996, es refundà el “Ball dels
Locos” de l’Olleria, i va ser la primera colla en incorporar la
dona amb normalitat. Després li va seguir al 1997, la Nova
Muixeranga d’Algemesí.
Quan la Muixeranga de Sueca es va recuperar al Nadal de
2005, ni es va plantejar la qüestió, les dones entraren a
formar part amb igualtat de drets.
A la Muixerangua de Sueca, en l’actualitat som més dones
que homes i exercim els mateixos papers que els homes
tant a la formació de torres humanes (a les figures
ocupem totes les posicions) com a les juntes directives i
tècniques. De fet som també majoria en les càrrecs que
desenvolupem. I estem parlant d’un ventall de dones,
Maria Vázquez sostenint a la atzeneta.
Fotografia de Miquel Blasco.
l’edat de les quals no té límit.
De fet en la muixeranga no parlem de dones o d’homes,
sinó de persones, on totes i tots són benvingudes i
benvinguts, sense discriminació de sexe, però tampoc
d’edat, de condició física, de raça,... Un espai segur on
ensenyem als joves les nostres tradicions i cultura, i també
el treball en equip, l’esforç, la perseverança per
aconseguir un objectiu comú...
Les dones amb la seua presència viva i activa a les
muixerangues han estat clau en la supervivència i
arrelament de les colles. Com solem dir al món
muixeranguer:
“Sense dones, no hi ha muixeranga”.
135

Una dona balladora
Conxín Prima Soriano. Membre del grup de dances “Almogàver” i fallera de Plaça Cervantes.
Bballadora.
ALLAR!! Podría dir moltíssimes frases que
descriuen qué és ballar, és alegrIa, és esforç,
ajuda a la ment, beneficia el cos, i totes, totes
són certes. Però voldria jo compartir en
aquestes poques linies una cosa diferent,
fer-vos sentir en la pell un dia en la vida d’una
Hui tenim actuació, pujarem a l’escenari a fer el que més
ens agrada, allò que ens dona vida, ens alegra el cor, és
una mescla de nervis, responsabilitat, il·lusió, i un
sentiment que sols apareix quan comença a sonar la
música que ens acompanya en els balls. La cara se’ns
il·lumina, els peus es mouen al ritme, els braços pugen fins
al cel i fan sonar les postisses que reforcen la rodalla.
De bon matí, pentinats, fer-se el monyo amb molta cura,
espaiet, que quede tot al seu lloc, ganxos, laca i ara la
pinta junt amb les flors fiquen l’adorn al final.
Ens maquillem un poquet, ja que dalt de l’escenari s’han
de veure bé les cares, el somriure en què ballem quan
sentim sonar la peça.
Ara tot està ja a punt, calces, ben subjectes per les
lligacames, han d’aguantar moltes jotes, les sabates
ajustades que deixaran moure els peus i anar dibuixant
figures, darrere de jota, un bolero!
Conxín Prima ballant al festival de folklore “Ciutat de Sueca”.
136

Ens ficarem les sinagües, emmidonades, ben teses perquè
la falda rode en ballar la Riberenca, la camisa, la coteta, i
si fa fred el gipó, cordat al cos de la balladora, ajustat com
una pell perquè les mans es moguen sense parar, com si
foren pardalets que van volant pel cel.
Sols ens falta el mocador que es cobrira tot el pit i el
davantal que col·loquem en la falda, ben ajustat en la
cinta.
Per acabar, arracades, joies, llaços, adornaran coll i
braços, i el mès important sens dubte, l’instrument per
ballar que ens ajuda a repicar, sense elles no ballarem, les
postisses, que ens acompanyen sempre, i ens marquen
sempre el compàs.
Ja estem a punt per a ballar, a punt estem de pujar a
l’escenari, ara sí que anem a ballar!! Et tremola tot el cos i
de somriure no pots parar, vas repassant mentalment:
dreta, esquerra, la segona passada, aquesta és de la
quarta, els preguntes als companys, ho porte tot ben
ficat??. Xics, xiques que ja anem!!
Conxín Prima ballant al Centre Municipal Bernat i Baldoví.
I… de sobte en un silenci es sent una veu que et presenta a
tot el públic, que espera veure’t ballar, la rondalla
comença a tocar la melodia, vas pujant a l’excenari, ara
siiiii, va de bo!!.
Anem marcant posicions, i mires al ballador, se t’escapa
una rialla, la complicitat es gran… la peça comença ja,
sents la guitarra, la bandúrria, les postisses repicant i parla
la cantadora…a ballar!!. Alces els braços i el peus, tot es
transforma al voltant, i et sents afortunada, eres lliure,
estàs ballant, fas el que a tu més t’agrada, balles, i toques
el cel en els dits, fas repicar les postisses, mous els peus i
et llisques com si estigueres volant, i…. balles!!
Ara sí que estàs ballant, eixe nuc que abans senties, eixe
nerviós, ja no està, s’ha transformat en figures, harmonies,
voltes, i passos que es fan boleros, valencianes,
seguidilles, masurques, jotes….. Cada ball és una història, i
els balladors figurants, que la representem dansant.
I de fons sents una veu que va entonant cada nota d’una
jota rebonica, ara la Jota Redona que diu mentre s’ompli
l’aire d’espardenyes, faldes, saragüells, i mocadors,
embolicats en mirades, somriures i moviments de parelles
de balladors…. ”la balladora quan balla sempre mira al
ballador, si li penja o no li penja, la punta del mocador”.
Conxín Prima ballant a la processó de la Mare de Déu de Sales.
137

138
Nosaltres
les
escriptores

Les dones en la literatura.
Arantxa Meseguer Lledó. Bibliotecaria professional i membre de la falla Plaça Cervantes.
“No hi ha barrera, pany ni forrellat que pugues imposar a la llibertat de la meua ment”
- Virginia Woolf -
L
es dones han lluitat contra la discriminació
de gènere en el món literari, però han deixat
una petjada profunda en la literatura a
través de la seua creativitat i veu.
Al llarg de tota la història, les dones no tenien
límits a la seua ment i s’han llançat a escriure per acabar
sent mencionades hui en dia amb gran reconeixement.
Per començar aquest recorregut sobre la literatura
d’autoria femenina, cal que ens remuntem a la Grècia
Clàssica, un període sobre el qual molts pensaran que no
proveeix veus literàries femenines.
Però tot el contrari, es coneixen el nom de moltes
poetesses gregues anteriors a Crist. D’algunes només es
conserven els noms i d’altres els noms i alguns fragments,
donada la dificultat a l’hora de transmetre els seus escrits
i la negligència cultural que ha assolat la humanitat
durant segles.
Safo de Lebos.
www.worldhistory.org
139

Safo de Lesbos, també coneguda com a Safo de Mitilene,
va ser nomenada per Plató com la desena musa.
Safo pertanyia a l’aristocràcia, per tant, disposava d’“una
cambra pròpia”, d’una puixança econòmica que li
permetia dedicar-se a escriure i tenia uns coneixements
molt amplis que varen fer que pogués conrear tota
aquesta literatura i convertir-se en una figura important.
Una dona escriu poesia donant una visió femenina i
subvertint la masculina que hi predominava. Queda
enrere una poesia de guerres i de mons heroics per donar
pas i obrir les portes cap a una poesia més sensible,
sentimental, delicada i suau. El poema més conegut, més
important i millor conservat de l’autora és l’Oda a Afrodita.
Segons els càlculs de diversos filòlegs, la seua obra
ascendeix a dotze mil versos distribuïts en nou llibres. Així
doncs, podem concloure que Safo fou una escriptora
prolífica.
A l’Edat Mitjana, les dones tenien un accés limitat a
l'educació. Malgrat aquestes limitacions, algunes dones
van escriure importants obres literàries.
Sor Isabel de Villena és considerada com la primera
escriptora en valencià. Aquesta religiosa, nascuda el 1430
va ser la dona més reconeguda a l’indispensable Segle
d’Or Valencià amb el seu “Vita Christi”.
Va destacar també per ser una dona avançada al seu
temps, precursora de les idees feministes, ja que en el seu
text defensa la figura de la dona enfront de les obres de
marcat caire misogin.
Amb l’inici de l’Edat Contemporània trobem més
escriptores.
Concretament, al Renaixement, podem destacar, Teresa
de Cepeda i Fumada, més coneguda pel nom de Santa
Teresa de Jesús que va escriure obres mítiques de
caràcter didàctic com Libro de las relaciones; Libro de las
fundaciones.
Santa Teresa de Jesús no sols va escriure clàssics de
literatura universal, sinó que va encoratjar eficaçment la
formació intel·lectual de les seues monges. Algunes de les
seues filles espirituals també van ser escriptores.
També, Beatriz Bernal va ser una de les primeres dones
que ja no va firmar amb el seu nom. Ella, és considerada la
primera novel·lista espanyola.
Va sol·licitar la llicència d’impressió al Consell Reial del seu
Historia de los invitos y magnánimos caballeros Don
Cristalián de España príncipe de Trapisonda y del
infante Luzescanio su hermano, hijos del famosíssimo
emperador Lindedel de Trapisonda, que ja seria molt
conegut al seu segle, perquè Cervantes el nomena a
Sor Isabel de Villena.
biografiasyvidas.com
Beatriz Bernal.
escritoras.com
140

diversos textos de l’època. La seua firma ja va ser “Senyora
natural de la noble i més lleial vil·la de Valladolid”.
Fins aleshores, els escrits d’aquestes i altres autores eren
tots relacionats amb la poesia i la vida religiosa, però un
cop eixien d’aquest tipus d’escriptura ja devien
amagar-se.
Més avant i entrat el segle XIX, podem trobar dones
escriptores fora de la temàtica episcopal. Però xoquem
amb una societat on les ocupacions de la dona estaven
molt delimitades. El principal problema va ser fer-se un
lloc en una societat on la dona no tenia cabuda en el món
intel·lectual.
A mesura que les societats han evolucionat i s'han tornat
més inclusives, les autores han guanyat un reconeixement
cada vegada major i han contribuït de manera
significativa a la literatura en totes les seues formes. La
seua influència i contribucions continuen sent vitals per a
la riquesa i diversitat de la literatura contemporània.
Us sonen algunes obres com Jane Eyre, Cims
Borrascosos, Agnes Grey, Indiana, Frankenstein o el
modern Prometeu…? I, en l’àmbit patri Oremus, Els
inadaptats, Solitud, Maria Magdalena,...tots aquests títols,
actualment considerats com a referents literaris, estan
escrits per dones però publicats sota un pseudònim
masculí.
Per què es donaven aquests casos? Amagar-se darrere
d'un pseudònim era l'única opció que tenien les dones per
a publicar els seus llibres. Açò es devia en gran part a les
restriccions i prejudicis de gènere que prevalien en moltes
societats, que sovint limitaven les oportunitats de les
dones per a expressar-se i ser preses de debò com a
autores. D’aquesta manera, rebien l'atenció d'editorials i
de lectors, i podien escriure sobre temes vedats al seu
gènere, com la sexualitat o la violència, a més, de superar
algunes barreres i compartir les seues perspectives
úniques i talents amb el públic. Si les seues obres tenien
èxit, pot ser que reclamaren l'autoria, però fer això era
perdre al públic masculí, que no llegia a escriptores, a
més, de ser criticades o titllades d'indecents amb el qual el
preu per eixir-se de la norma podia ser acabar en la
indigència o en institucions mentals.
Darrere d’aquestes obres es troben, Currer Bell, Ellis Bell i
Acton Bell, on s’amagaven les germanes Brontë, Charlotte,
Emily i Anne Brontë.
Germanes Brontë.
vein.es
El cas curiós d’una de les germanes, Charlotte Brontë va
ser amb el poeta Robert Southey, figura destacada del
romanticisme. L’any 1936, Charlotte Brontë va enviar els
seus primers escrits al poeta Robert Southey amb la
finalitat de recaptar la seua opinió i la resposta d’aquest
va ser: “La literatura no és assumpte de dones, i no hauria
de ser-ho mai. Com més ocupada estiga amb els seus
propis deures, menys plaer obtindrà d'ella, siga com a
perfeccionament o com a oci. No ha sigut vosté
anomenada a aquests deures, i quan ho siga, tindrà
menys ànsies de celebritat. No buscarà l'emoció en la
imaginació, perquè ja portaran massa les vicissituds
d'aquesta vida i les angoixes de les quals no ha d'esperar
quedar exempta, siga com fora el seu estat”, crec que no
cal que explique el cas que li va fer ella, sols us
mencionaré Jane Eyre.
Cims Borrascosos, la novel·la d’Emily Brontë, va tindre
molt mala crítica a causa de la intensitat dels sentiments
i la brutalitat dels personatges i les energies primitives
d’amor i odi van ser qualificades de salvatges i bastes.
Les influències de la tercera germana, Anne, amb Agnes
Grey són menys clares que en les obres de les seues
germanes.
Tenim també a George Sand qui realment era Amantine
Aurore Dupin. Amantine, després de saparar-se, va
141

escriure la seua primera novel·la en solitari, Indiana, la
qual la va portar a la fama. En aquest moment va
començar a ser coneguda per enfrontar-se a la societat
de l'època en utilitzar vestimenta masculina.
Frankenstein o el modern Prometeu és l’obra que va fer
famosa a Mary Shelley. Aquesta història creixia
alimentada pels mateixos fantasmes de Mary. La novel·la
es va publicar per primera vegada anònimament el qual
dona una idea de l'escandalosa que resultava.
Posteriorment, va ser adjudicada al seu home, el poeta i
filòsof Percy Bysshe Shelley fins que finalment es va
associar a la seua autora real.
A Espanya ocorria el mateix que a la resta, també trobem
escriptores amagades.
Eva Canel darrere de Fray Jacobo. Les obres d'Eva Canel,
entre les que figura Oremus, es troben influenciades per
diverses tendències i en elles utilitza des de tècniques
romàntiques fins a naturalistes. Se li va negar l'autoria
d'algunes d'elles o li la van donar al seu marit, Eloy Murri
Buxó.
Colombine o “Perico el de los Palotes” correspon a Carmen
de Burgos qui és considerada la primera periodista
professional i la primera corresponsal de guerra del nostre
país. El periòdic Diari Universal va convirtir a Carmen de
Burgos en la primera dona contractada com a periodista
professional d'Espanya. Tenia un espai propi titulat
Lectures per a la dona, però tot açò firmant amb el seu
pseudònim. Va publicar la seua primera novel·la Els
inadaptats.
Caterina Albert amb la seua obra dona principi a la
tradició literària catalana escrita per dones, encara que,
com en el cas d'altres escriptores europees de la seua
època, es veu obligada a amagar la seua identitat sota el
pseudònim masculí de Víctor Català.
A causa de l'escàndol produït arran del monòleg La
infanticida, guardonat en els Jocs Florals d’Olot en 1898, es
decanta per escriure narrativa breu i, en grau més baix,
novel·la, gèneres que li mereixen un reconeixement
immediat i que han marcat decisivament l'evolució de la
narrativa catalana del segle XX. Entre elles trobem Solitud
o Un Filme, 3000 metres, a més de tants contes, però ella
mai veuria el seu nom reflectit en cap obra publicada.
Matilde Cherner va ser la primera escriptora que va parlar
obertament de prostitució. Es va avançar a les primeres -i
famosíssimes- novel·les galdosianas que van tractar
d'abordar aquest tema. Com tantes altres, Cherner va
patir el menyspreu dels seus companys de professió,
especialment de Clarí.
La seua obra Maria Magdalena es va publicar amb el
pseudònim de Rafael Luna, avançant-se al que passaria
si, a més de tocar un tema quasi prohibit, ho fera una
dona.
Caterina Albert.
www.escriptors.cat
Eva Canel.
www.bne.es
142

Carmen de Burgos.
es.wikipedia.org
Mary Shelley.
elpais.com
Podríem estar escrivint moltes més línies amb noms de
novel·les i autores darrere de pseudònims utilitzats al llarg
de tota la història.
Actualment, és impensable que les dones s’amaguen
darrere de pseudònims o que es tracten de novel·les
anònimes. La dona ha cobrat protagonisme al món de les
lletres i en molts casos més que els hòmens, però queden
molts debats encara per respondre. Amb tot el moviment
feminista s’estan aconseguint molts avantatges per a les
dones, però, és possible que s’aprofite tot aquest
moviment per part dels homes? Recordem el premi
Planeta de l’any 2021, La Bestia de Carmen Mola. La
sorpresa va ser que pujaren pel premi tres escriptors i
guionistes espanyols. ¿Per què darrere de Carmen Mola
s’amaguen tres xics? Aquest any va haver-hi molt de
debat. Es comparava aquest fet amb la llarga llista de
pseudònims masculins que han utilitzat diverses
escriptores al llarg de tota la història, ¿per què? ¿Estem
donant més protagonisme ara a les dones? Deixe el debat
obert.
Guanyadors del Premi Planeta 2021 amb el pseudònim de
Carmen Mola.
Fotografia Europa Press
143

144
Nosaltres
les dones i la JUSTÍCIA

Les dones al món de la justícia.
Alba Molina Muñoz. Advocada i vicepresidenta de la Falla Plaça Cervantes.
A
vui en dia, és una realitat la presència de la
dona a les classes de les Facultats de Dret, on
ara mateixa som majoria, i exercint la professió
d’advocada o procuradora o com a jutges i
fiscals.
Però aquesta situació de normalitat no fou així sempre, ja que,
fa alguns anys la dona no podia cursar la carrera de Dret i
menys treballar com advocada o en llocs importants de la
justícia, perquè estava prohibit per un text legal del segle XIII,
“Las Partidas”.
Aleshores, aquesta situació començà a canviar, gràcies a la
lluita incansable d’unes dones molt valentes que intentaven
obrir-se pas en un món governat sols pel gènere masculí.
Encapçalaren ferment una lluita vertadera on aconseguiren
èxits molt rellevants que feren canviar la societat poc a poc fins
aplegar a aquest moment on la presència de la dona al món
de la justícia ja és una realitat, i que dones com jo, puguem
exercir l’advocacia igual que pot fer-ho un home.
Malgrat tot, aquesta lluita no acabat, aleshores, continuen
havent-hi moltes barreres per trencar i moltes baralles per
discutir, però el treball d’algunes d’elles no es pot oblidar, ja
que hem de donar les gràcies a aquestes dones, que alguna és
coneguda, i a tantes altres que el seu nom romanen en l’oblit,
però que la seua lluita ha sigut molt crucial per a dur a terme
aquesta revolució i lluita feminista per trencar les barreres de
la societat i ficar a la dona al mateix lloc que un home, amb els
mateixos drets i deures i reconeixement dins del món de la
justícia.
Ací us deixe la història, d’algunes dones que feren del seu estil
de vida una lluita incansable per la igualtat de gènere, trencant
les barreres més difícils del món de la justícia, com acudir a les
classes de Dret a la Universitat, aconseguir el títol com a
Llicenciada en Dret, col·legiar-se com a advocada, exercir com
a tal i entrar a formar part del Tribunal de Justícia més rellevant
de l’òrgan judicial espanyol.
CONCEPCIÓN ARENAL (1820-1893). La lluitadora per la igualtat
de gènere a les aules universitàries.
En primer lloc, us presente a CONCEPCIÓN ARENAL (1820-1893),
una revolucionària feminista, que va lluitar pels drets de les
dones, defenent l’accés a l’educació d’aquestes, la igualtat
salarial, la dignitat i la igualtat de gènere.
Va nàixer a Ferrol (A Corunya) en el 1820. Escriptora, poetessa,
periodista espanyola, i pionera del feminisme. El seu interés per
aconseguir estudis superiors universitaris, la va conduir a
assistir a les classes de Dret en la Universitat Central de Madrid
vestida d’home on acudia d’oient, perquè en aquest moment,
a les aules de les universitats estaven reservades
exclusivament per als hòmens.
Al fi fou descoberta, però ella no anava a rendir-se tan
fàcilment i va obtindre que el rector de la Universitat li fera un
examen, on la condició era que el superara amb nota per a
poder continuar assistint a les classes. Com era d’esperar la
seua nota va ser brillant i la Universitat no va tindre altre remei
que acceptar-la a les classes.
Malgrat tot, no va ser tot tan fàcil, ja que, podia assistir a les
classes de Dret, però amb unes dures condicions exigides per
l'home: sols podia assistir d’oient, sense poder matricular-se i
sense rebre cap títol superior. La deixaven sola en una
habitació apartada de la resta d’hòmens fins que no
començara la classe on el professor l’anava a buscar i la seia
en una zona apartada i després tornava a l’habitació recloïa
ella sola. Així i tot, les condicions que l’imposaren, ella no es va
rendir i va assistir com a oient a les classes de Dret durant 4
anys.
Des del moment que ella va aprovar amb nota aquell examen,
començava una revolució feminista, de la que ella, des
d’aquella xicoteta habitació i de forma anònima no s’adonava
del que havia aconseguit i del que vindria després. Concepción
es convertiria en la primera dona universitària a la història
d’Espanya.
145

Dins del món de Dret Penal va obtindre amb la seua lluita
millores socials, fins que la reina Isabel II, la nombra Visitadora
de Presons de Dones, on es va entregar amb totes les seues
forces i el seu cor, amb aquelles dones empresonades i
oblidades per la societat. Així començà a reivindicar els abusos
i injustícies que suportaven els empresonats a causa de les
deficiències socials que imperaven al sistema penitenciari de
l’època, proposant iniciatives de millora i de reinserció de les
dones empresonades i d’ajuda a les seues famílies
fonamentant, sobretot el dret de la dona a tindre una bona
educació, ja que, ella considerava que era una ferramenta
indispensable per a poder obtindre aquesta igualtat de
gènere. A hores d’ara, es considera que tot el sistema
penitenciari modern fou pensat per aquesta dona lluitadora
que es Concepción Arenal.
“És un error greu inculcar a la dona
que la seua missió única és la
d'esposa i mare. La dona necessita
afirmar la seua personalitat,
independentment que estiga soltera,
casada o vídua. Ha drets que complir,
drets de reclamar, dignitat que no
depén de ningú, un treball que
realitzar i idea que és cosa seriosa,
greu, la vida i que si se la pren com un joc, ella serà
indefectiblement un joguet”. Concepción Arenal Ponte.
“L’educació de la Dona.
CLARA CAMPOAMOR (1888-1972): La lluitadora pel sufragi
femení.
A continuació, cal mencionar a una dona, on la seua lluita ha
sigut molt important per a aconseguir aquesta igualtat de
gènere que tant esperaven. Ella és CLARA CAMPOAMOR
(1888-1972), la lluitadora a la qual les dones espanyoles li
deguem el nostre vot.
Advocada, escriptora i política, defensora dels drets de la dona
espanyola. És considerada, una de les activistes feministes de
l’època, on va liderar la reivindicació del vot de les dones
durant la II República Espanyola.
Des de la mort del seu pare, sent ella molt jove, el seu estatus
social es va complicar, però a l’edat de 26 anys començà a
treballar com a mestra de mecanografia i allí començà el seu
contacte amb els ideals feministes, amb la lluita de les dones
per la igualtat, amb la política i amb el món jurídic, participant
amb associacions feministes i acadèmiques.
Clara Campoamor, es va llicenciar en Dret i va ser la segona
dona a ingressar al Col·legi d’Advocats de Madrid, després de
Victoria Kent. Va ser una de les fundadores de “la Joventut
Universitària Femenina” i la “Federació Internacional de Dones
de Carreres Jurídiques” i va crear la “Unió Republicana
Femenina” para combatre l’ambient advers al sufragi femení.
Clara, s’adonà que el món polític estava governat per hòmens,
que no volien tindre en compte a les dones per a les decisions
polítiques i legislatives, i per això, va decidir entrar en la política
i després de la proclamació de la Segona República, fou
elegida al costat de Victoria Kent com a diputada. En vegada
dins del món polític reafirmà la seua lluita incansable pels
drets de la dona en l’àmbit legislatiu. Aquesta lluita, no era sols
per aconseguir el vot de les dones, sinó el divorç, la igualtat
dels fills i filles de fora del matrimoni i l’abolició de la prostitució.
Les reformes de Clara Campoamor, eren molt ambicioses per
a l’època, ja que, era una societat molt masclista i influenciada
per un catolicisme molt conservador. Tan de debò les
dificultats de l’època va obtindre que part de les seues
propostes foren incloses dins de la Constitució de la Segona
República Espanyola, menys el relatiu a la prostitució i al
sufragi femení, però finalment es debatia a les Corts el sufragi
femení i el resultat va ser positiu, i per fi la seua lluita incansable
perquè les dones acudiren a les urnes va quedar aprovada.
Posteriorment, ja no continuà a les Corts a les eleccions de
1933, per les decepcions que va aconseguir dels seus amics del
partit i finalment, va decidir deixar l’activitat política.
Després d’esclatar la Guerra Civil Espanyola, no va tindre altra
alternativa que exiliar-se a París on va romandre fins a 1955
com a traductora. Posteriorment i després d’obrir-se un
procediment contra ella pel partit franquista es va traslladar a
Suïssa on va exercir d’advocada fins a la seua mort en 1972,
doncs, ja no va poder tornar a Espanya mai més.
La seua empenta en la societat espanyola va ser molt
important i beneficiosa per a les dones, ja que, va aconseguir,
d’entre moltes coses, que les dones pogueren participar en les
eleccions, que es tinguera en compte la seua veu i el seu vot.
Malgrat això, quedava molta feina per fer perquè les dones
foren considerades iguals als hòmens, però el que va obtindre
ella amb la seua lluita incansable mai s’oblidarà.
”Resoleu el que vulgueu, però
afrontant la responsabilitat de
donar entrada a eixa meitat de
gènere humà en política, perquè
la política siga cosa de dues,
perquè només hi ha una cosa
que fa un sexe sol: il·luminar; les
altres les fem tots en comú, i no
podeu vindre ací vosaltres a
legislar, a votar impostos, a dictar deures, a legislar sobre la
raça humana, sobre la dona i sobre el fill, aïllats, fora de
nosaltres”. Carmen Eulalia Campoamor Rodríguez. “El vot
femení i jo: el meu pecat mortal” 1935.
146

VICTORIA KENT (1892-1987): La trencadora de gambals a les
presons espanyoles.
No podem no mencionar a una dona, companya de Clara
Campoamor, que fou una dona molt important, també, en la
lluita de la igualtat de gènere, entre altres coses, ella és
VICTORIA KENT SIANO (1892-1987). La trencadora de gambals a
les presons espanyoles.
En primer lloc, va aconseguir el títol Magisteri, però la seua
ambició per obtenir un títol superior la va fer traslladar a
Madrid en 1916, on allí a la capital espanyola començà a tindre
els seus primers contactes amb la lluita feminista, i ingressà en
“l'Associació Nacional de Dones Espanyoles” i al “Lyceum Club”
del que fou vicepresidenta.
En 1920 va ingressar en la Universitat Central de Madrid per
estudiar la carrera de Dret on va obtindre el doctorat amb una
tesi sobre la reforma de les presons. El seu interés pel món
jurídic, i sobretot pel Dret Penal la va conduir a col·legiar-se
com a advocada al Col·legi d’Advocats de Madrid, en 1925,
durant la dictadura de Primo de Rivera, convertint-se així en la
primera dona a formar part d’aquest Col·legi d’Advocats i la
segona dona, després d’Ascensión Chirivella Marín en
col·legiar-se per a exercir
com a advocada.
Després de proclamar-se la II República, passaria a formar
part de la “Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació” i
començà a exercir com a advocada, dedicant-se
principalment a les causes penals i laborals, creant-se així una
reputació professional esplèndida, que la va dur a ser la
primera dona que es va enfrontar com a advocada en un
Tribunal Militar, aconseguint un triomf d’absolució del seu
client. La seua brillant intervenció en una situació insòlita fins al
moment, l'atorgà una gran popularitat i prestigi, ja que, era
inimaginable que una dona poguera enfrontar-se al món
militar tan dominat pels hòmens i eixir triomfant.
Durant la II República, Victoria Kent, fou elegida diputada per
Madrid en les eleccions de juny de 1931 on va intervindre
activament en les deliberacions del projecte de la Constitució
de la República. Fou nomenada directora general de Presons
on la seua direcció no va durar molt, però, així i tot, gràcies al
seu dur treball, és considerada avui en dia com una de les
persones més important en les reformes penitenciàries dutes a
terme en Espanya. Ella fou qui va crear la “Presó Modelo de
dones de Madrid” i la “Carcel de Ventas”, millorant
notablement l’alimentació i la higiene.
Ella pensava, que la seua tasca més rellevant, era conscienciar
al govern perquè humanitzara les presons i de la importància
d’ajudar a la reinserció social amb l’educació de les persones
empresonades. Estava convençuda, que la societat havia de
recuperar al delinqüent com a home i com a ciutadà, on la
presó havia de ser un centre de recuperació social, on el seu
objectiu primordial fora corregir al delinqüent amb el propòsit
de què tornara a la societat com a un home útil.
Una de les seues victòries, fou la d’humanitzar el tracte a les
presons espanyoles i per això, se la coneix com la dona que va
aconseguir que s’eliminaren les cadenes i gambals que
s’utilitzaven a les presons espanyoles.
Al començar la Guerra Civil s'exilià a París on la seua tasca
humanitzadora va continuar rebent als xiquets evacuats i
acollint als refugiats espanyols dels centres de concentració
creats al sud de París pel govern francés. Després de la invasió
nazi a París és on, creà l’escola de Capacitació per al Personal
de Presons. Gràcies al seu treball, l’ONU, li va demanar treballar
a la Secció d’assumptes socials, on es va haver de traslladar a
Nova York. Allí tornà una vegada més a Espanya, però
finalment va morir als Estats Units a 95 anys.
Una dona valenta, lluitadora, treballadora, on la seua feina fou
molt important en l’àmbit penitenciari abandonat
completament per la societat, on ella veia, que l’educació de
les persones empresonades per a tornar a la societat i ser
acceptat era fonamental, així com el tracte de les dones a les
mateixes presons, ja que, segons el que ella defensava era, que
si les dones no eren tractades com a iguals a la societat,
perquè les condemnes i el tracte a les presons eren iguals que
als hòmens, que si hi havia igualtat de gènere en els castics i
condemnes, també devia haver-hi una igualtat de gènere a
l’hora de defendre's, d’accedir als mateixos recursos que i
sobretot a què les lleis foren iguals per als dos gèneres, no per
ser dona s’establiren unes lleis i castics especials per a elles.
“La dona en general delinqueix
poc, però pateix un càstig mil
vegades més dur que l'home”.
“Tractaré, el primer d'arreglar les
presons de dones, no per ser
dones, sinó per ser més urgents.
El meu criteri és d'absoluta
igualtat”. Jo he vist algunes
presons de dones, i són un
espectacle que plena d'horror. No és possible que un país
civilitzat suporte esta vergonya més temps”. Victoria Kent
Siano.
ASCENSIÓN CHIRIVELLA MARÍN (1893-1980): La Primera dona a
Espanya, i valenciana, en col·legiar-se com a advocada i
exercir la professió.
Ascensión va nàixer a València en el 28 de gener 1893, dins
d’una família jurista. En un primer moment, va estudiar Filòsofa
i Lletres i Magisteri, però la seua vertadera vocació era el món
147

jurídic, i per això, es va matricular a la Facultat de Dret i en 1921
va obtindre la seua llicenciatura.
Així, es va col·legiar com a advocada al Col·legi d’Advocats de
València, convertint-se en la primera dona espanyola en
formar part d’un col·legi d’advocats i exercir la professió. Va
haver de jurar el seu càrrec com a home, ja que, en aquella
època una dona no podia vestir-se amb la toga
reglamentària.
La seua especialitat era el Dret Civil i participava ferment a les
reivindicacions dels drets de les dones durant la II República, on
defensava d’entre altres coses, el dret de les dones al vot,
l’accés de les dones als càrrecs polítics, el dret al divorç, el dret
a tindre una pensió per a la manutenció dels fills per part dels
hòmens divorciats, o el fet de no discriminar a les mares en la
pàtria potestat dels seus fills, ni per ser viuda ni per tornar-se a
casar, com així s’estipulava al Codi Civil de 1889.
Va exercir com advocada al despatx del seu pare durant 5
anys, i després va com a advocada no exercent en el Col·legi
d’Advocats de València durant uns anys, fins que, finalment va
abandonar l’advocacia per a dedicar-se a les feines de la seua
casa i cuidar a la seua filla.
Així i tot, encara que no exercia com a advocada, va
mantindre l’activisme polític de manera rellevant per defensar
la igualtat de les dones i la defensa dels seus drets. Fou una
gran defensora de la II República, que en acabar la Guerra Civil
Espanyola, es va haver d'exiliar a Mèxic, on no va poder exercir
l’advocacia, i va romandre allí fins a la seua mort.
Ascención Chirivella, fou una pionera del Dret a la societat
espanyola sent la primera dona a exercir l’advocacia al nostre
país, per això es mereix el renom que li correspon, per això,
l’actual Universitat de València ha volgut donar a conéixer la
vida d’aquesta valenciana tan important per al món jurídic
espanyol, creant una exposició sobre ella per a tot aquell que
vulga conèixer a la primera dona a vestir la toga i exercir
l’advocacia a l’estat espanyol.
“No porte a esta tribuna més mèrit que el
d'haver obert les portes de l'advocacia a la
dona espanyola, per ser la primera que a
Espanya va exercir la professió”.
“La dona no és inferior a l'home ni superior: és
absolutament diferent (…) l'advocacia és una
activitat d'ampla perspectiva per a la dona,
però no és parella la seua missió a la de
l'advocat masculí”. Discurs d’Ascención
Chirivella en el Paraninf de la Universitat de València el 15 de
desembre de 1935.
MARÍA TELO NÚÑEZ (1915-2014): L’advocada de la igualtat. Fou
la primera dona a obtindre el títol de Doctora Honoris Causa
en Dret.
Fou filla d’un notari gallec d’idees progressistes i liberals, que la
va conduir a començar els seus estudis de Dret a la Universitat
de Salamanca en 1932 per a aconseguir el títol de notari. Fou
nomenada Doctora honoris causa per la Universitat de
Salamanca, per la seua lluita per la democràcia i la igualtat de
les dones.
Després de la Guerra Civil Espanyola, va poder obtenir la
llicenciatura en Dret, però, implantada la dictadura franquista,
s’establiren unes lleis restrictives, que no deixaren a María
presentar-se a les oposicions a notària, ja que, el requisit per a
accedir era ser home. Finalment, i després d’alguns anys es va
col·legiar com a advocada al Col·legi d’Advocats de Madrid i
obrir el seu propi despatx com a advocada en 1952.
El seu interés per la situació jurídica de les dones en l’època,
que relegava a les dones a un estatus legal jurídic idèntic al
dels menors i els discapacitats psíquics i les obligava a obeir al
marit per imperatiu legal, la va conduir a formar part de
diverses associacions i organitzacions nacionals i
internacionals que lluitaven per canviar aquesta situació
desafavorida de les dones a la societat i organitzar el primer
consell de la Federació Internacional de Dones de Carreres
Jurídiques, impulsant així la reforma del Codi Civil que tant
ansiava ella modificar.
En 1973 va ingressar, junt amb altres tres dones, juristes en “la
Comissió General de Codificació del Ministeri de Justícia”, on la
seua feina fou decisiva per a la reforma de la situació jurídica
de les dones a Espanya, i així es va aprovar la llei 2 de maig de
1975 on s’inclogueren unes reformes importants com rebaixar
l’edat legal de les dones de 25 a 21 anys en el Codi Civil, tornar
a la dona la seua plena capacitat d’obrar per abolir
l’obediència absoluta al marit, la llicència marital i totes les
discriminacions pel sexe, així com, l’acceptació de les
herències per part de les dones, poder obrir comptes bancaris,
o el simple fet de poder treballar i disposar d’un salari sense el
permís de l’home.
María Tello, a l’edat de 80 anys, va tindre una destacada
participació en estudis per a l’aprovació de la Llei de 7 de juliol
de 1981 sobre “Classes de matrimoni, separació, nul·litat i
divorç”,
La seua lluita per la igualtat de les dones, va continuar durant
molts anys i així ho plasmà en tots els seus llibres que publicà
durant l’època, sent unes de les seues obres més importants“
Mi lucha por la igualdad jurídica de la mujer”. Així mateix, va
obtindre diversos reconeixements com la concessió de la “Cruz
Distinguida de 1.ª Clase de San Raimundo de Peñafort”, una
148

prestigiosa condecoració jurídica, així com el “Premio Rosa
Manzano “en 1992, el “Premio Mujer Progresista” en 1995, “Mujer
Europea” en 1999 i el “I Premio Clara Campoamor” de
l’Ajuntament de Madrid l’any 2006.
“A les dones ens ha costat suar gotes de
sang arribar al punt en què hui estem.
Part es va aconseguir en època
franquista. Va ser així i no ho podem
canviar. No anàvem a esperar que
caiguera el dictador per a demanar els
nostres drets. Jo quan vaig veure una
oportunitat la vaig aprofitar i bastant em
va costar en tots els ordres. No crec que
damunt siga motiu de vergonya. La
nostra política ha de ser la política
feminista, que està per damunt de totes les polítiques”. Discurs
de Maria Telo Núñez.
Al llarg d’aquest escrit, ens podem adonar de la lluita que han
dut a terme aquestes dones excepcionals, i moltes altres més,
per a aconseguir allò que nosaltres el dia d'avui ho veiem
normal, com era la igualtat entre els hòmens i les dones, però
no sols al món jurídic, sinó a la societat en general, ja que, per a
poder canviar les lleis d’igualtat de gènere per a poder accedir
a les facultats de Dret o per a poder exercir l’advocacia, s'havia
de modificar els fonaments bàsics de la societat, i fer veure,
tant als dirigents polítics, que són els que sostenien el poder
absolut, com a la gent normal, que les dones érem iguals als
hòmens en tots els aspectes de la vida, i que podíem valdre'ns
per nosaltres mateixes, igual que estaven prou capacitades
com qualsevol altre home, per a poder exercir els nostres drets
fonamentals i sobretot per a poder accedir a la vida política,
legislativa i judicial.
Però aquest camí fou molt dur, i a més, com podeu comprovar
per les dates, tampoc ha passat molt de temps des d'aquella
època, que pareix que siga fa molts anys, però no, fou, com a
aquell que diu “fa 4 dies”, ja que, per exemple, fou a partir de
1966 que poguérem accedir per primera vegada a les
oposicions d’ingrés a la Carrera Judicial, per què, fins aleshores
sols podien accedir els hòmens.
Tanmateix, haguérem d'esperar fins a 1972 per a veure la
primera dona jutge comarcal espanyola, María Jóver Carrión i
posteriorment, en 1978, Josefina Triguero Agudo es va convertir
en la primera jutge d’un Jutjat de Primera Instància i Instrucció.
En 1991, fou la ministra de Defensa Margarita Robles, la primera
dona a accedir a la presidència d’una Audiència Provincial, la
de Barcelona, i onze anys després en 2002, Milagros Calvo
Ibarlucea es va convertir en la primera magistrada del Tribunal
Suprem Espanyol (que complia 190 d’existència), i en 2004, fou
María Eugènia Alegret i Burgués nomenada per primera
vegada presidenta d’un Tribunal Superior de Justícia, el de
Catalunya.
Fins a la data, l’última dona pionera en accedir a les més altes
categories del món judicial, és María Luisa Segoviano
Astaburuaga, que fou nomenada en 2020 presidenta de la Sala
Quarta del Tribunal Suprem. María Luisa continua amb aquesta
lluita incansable per la igualtat entre els hòmens i les dones, i
així ho deixa ben clar a les seues sentències.
Encara que aquestes dones ens han obert un camí, ens queda
un gran trajecte que recórrer per arribar a aquesta vertadera
igualtat de gènere tan desitjada i tan necessària per a la
nostra societat, no tan sols al món jurídic, sinó a tots els àmbits
de la societat, ja que, avui en dia, la trista realitat és, que les
dones encara no estem prou considerades estar al mateix
nivell que poden estar els hòmens, tant al món laboral com al
món social, sent que encara existeixen alguns corrents socials
antics i retrogrades que consideren que les dones no tenen
prou capacitat per a exercir un lloc de càrrec o de poder
important, i així es demostra cada dia, en l’esforç que ha de fer
una dona per a demostrar el contrari, quan a un home es dona
per suposat que sí que és capaç.
Així que, la nostra lluita continua, no sols per part de les dones,
sinó de tots, com a societat, tal com ho han fet les nostres
antecessores, reforçant l’educació dels nostres menuts sobre
la importància de la igualtat de gènere, això com, incloent-hi
en tots els llocs de treball, tant públics com privats, polítiques
reals d’igualtat entre hòmens i dones i sobretot eliminant
aquests estigmes socials antiquats, tan arrelats a la nostra
societat, que segueixen presents d’alguna manera de forma
subjacent, influenciant en la llibertat de les dones.
Tots som iguals i tots tenim el mateix dret a decidir sobre la
vida que volem viure i fins on volem arribar, la condició del sexe
no ha de ser un obstacle per a aconseguir tot allò que desitges
i que el correspon.
149

150
Nosaltres
les
CIENTífiques

Ser dona en un món d’homes.
Ana Blanch Vidal. Programadora electrònica i membre de la falla Plaça Cervantes.
Mare, m’han aceptat en ingenieria tècnica
de telecomunicacions, especialitat
electrònica! - li vaig dir a ma mare el dia
que publicaren al diari “El Levante” el llistat
d’admesos a l’universitat.
- I això? Per a què servix? Per a arreglar
televisors?. Doncs a la cambra està la Radiola per si
volgueres practicar – respongué ma mare.
I es que ma mare, es pensava que anava a ser
“llanternera”. Hui en dia, quan li pregunten “A què es
dedica la teua filla?”, ella respon que a coses de mòbils i
antenes. I es que després de 15 anys treballant com a
programadora electrònica, ella, continua sense entendre
a que es dedica la seua filla. I és que la tecnologia és un
sector jove i les persones de certa edat encara no la
entenen i apenes la dominen.
De sempre, quan les xiquetes són menudes juguen a
imitar oficis que veuen a casa, a l’escola o al seu voltant.
Moltes juguen a ser doctores, mestres, balladores,
cantants, etc.. i com no, a pares i mares. Aquests jocs de
xiquetes i l’imitació del que veuen al seu voltant, en la
majoria dels casos, desemboquen a elegir una vocació
per al futur. De segur, que poques són les que juguen a ser
arquitectes o ser cientíques i per tant, poques són les que
es dediquen a aquest sector.
I és que el sector tecnològic té molta manca de dones. Hui
mateix, quan estava al meu despatx, he alçat el cap i he
contat al meu voltant a quatre dones ingenieres i a
trenta-un homes ingeniers. Com es pot vore, la diferència
es molt gran.
I per què les dones no volen ser ingenieres?
Com he dit abans, la falta de referències a l’entorn d’una
infant és un bon punt de partida però, és que no és fàcil ser
dona en un món d’homes i encara menys en l’àmbit
tecnològic. El pensament retrògrat d’alguns membres del
sector masculí, et duu a deixar en tercer o en quart lloc
estudiar una “professió d’homes” simplement pel que
diran o què pensaran. Durant els meus estudis, he arribat
a escoltar “Me tindré que ficar una peluca rubia per a què
m’aproben” o “Eixa no ix del despatx del mestre, a saber
què faran”. Diuen que l’enveja és molt mala, però hi ha
home que no soporta vore’s superat per una fèmina.
A més, l’ambit cultural, també fomenta la decisió d’una
adolescent per a dedicar-se al sector tecnològic, ja que
sempre s’ha encassellat a la dona en oficis del sector
humanístic i a l’home en estudis més tècnics influenciant
d’aquesta forma al sector femení.
Grans empreses tecnològiques són dirigides i creades per
homens. Tots coneguem a personatges com Bill Gates,
Mark Zuckerberg o Steve Jobs que isqueren dels seus
garatges per a donar-se a conèixer al món. Però en
aquest llistat de celebritats tecnològiques, no apareix cap
dona. Per què serà? Pocs de vosaltres sabran que l’actriu
Hedy Lamarr fou la precursora del wifi i que el fax fou
desarrollat per Shirley Ann Jackson, però clar, sí, sabeu qui
és el senyor Alexander Graham Bell, inventor del telèfon.
Homes, homes, homes, … i és que la dona en un món
d’homes provoca desconfiança?. Hui en dia la gent
continua sorprenguent-se que una dona es dedique a
l’àmbit tecnològic que sempre ha estat dedicat per a
homes. A Sueca, teníem el col·legi “Politècnic” ara
anomenat Escoles Jardí, on sols cursaven els estudis els
varons per a aprende un ofici tècnic i les xiquetes no
tenien cabuda. I és que els estereotips culturals han fet
molt de mal al gènere femení del segle XXI.
Però la cosa no acaba ací, pel que es tracta a l’àmbit
laboral i a la recerca d’un treball, a una dona ingeniera li
costa fins a tres vegades més trobar un ofici del seu sector
que a un home. Pareix ser que el nostre títol universitari és
inferior al d’un home. I és que aquest pensavent tant
passat de moda impedix a les dones demostrar el seu
potencial.
I és que ens han encassellat, les ingenieres no som
aquelles donetes que es quedaven a casa fregant,
netejant i cuidant als més menuts. Som dones
qualificades amb els mateixos coneixements que un
home, fortes, valentes i decidides. No hem estudiat una
carrera per a tindre un títol penjat a la paret, hem estudiat
la mateixa carrera que un varó. Per què el meu títol val
menys que els d’ells?
Sols amb l’unió de tots, es conseguirà que el talent siga
talent i no entenga de gènere, raça, edat o cultura.
151

Ser dona científica.
Esther Roselló. Investigadora en Cardiologia a L’Hospital de la Fé (València).
L
a meua trajectòria professional va
començar l'any 2004, quan em vaig
incorporar a un xicotet grup d'investigació
format per 4 persones i que en aquell
moment estava naixent a l´ Institut
d'Investigació Sanitària La Fe (Hospital
Universitari i Politècnic La Fe, València). Allí em vaig
doctorar en Bioquímica Clínica-Mèdica i Immunologia per
la Universitat de València amb Premi Extraordinari.
Posteriorment vaig completar la meua formació científica
en diversos centres nacionals de renom i al Departament
de Medicina Cardiovascular de la Universitat d'Oxford,
amb la Dra. Barbara Casadei, primera presidenta de la
Societat Europea de Cardiologia.
Uns anys després vaig obtindre un dels pocs contractes
d'excel·lència investigadora que s'atorguen a Espanya i
des de 2014 sóc Investigadora Principal en Cardiologia.
Les nostres investigacions m´han permés patentar
resultats i publicar més de 90 artícles científics en revistes
de prestigi mundial, exposant al voltant de 300
comunicacions en congresos internacionals. En l'àmbit
docent universitari he dirigit diferents tesis doctorals i he
compaginat la meua labor investigadora amb la
docència.
Fotografía d’Esther Roselló.
Al llarg de la meua trajectòria he rebut 11 premis científics,
entre ells destacar els premis que em va atorgar en 2013 i
2021 la Societat Europea de Cardiologia, per la meua
152

contribució a la insuficiència cardíaca. A més he sigut
Premi Talent Jove Comunitat Valenciana en la categoria
de Ciència, i he aconseguit diversos reconeixements de
l'Institut Mèdic Valencià i de la Societat Espanyola de
Cardiologia.
Soc la primera dona responsable de l´equip. Aquell
diminut grup d'investigació, al qual em vaig incorporar fa
20 anys, i que ara s´anomena Grup d'Investigació Clínica i
Traslacional en Cardiologia, va anar creixent i hui en dia
som un total de 46 membres.
de la meua amiga Gemma que perdura amb el pas del
temps. En aquella emblemàtica colla no tot era diversió, hi
havia responsabilitat i compromís. De fet, Nerea, una de
les seues fundadores, és ara la primera dona a ostentar el
càrrec de Presidenta de la Falla Plaça Cervantes. Podem
estar més que orgulloses.
Les malalties cardiovasculars són la principal causa de
mortalitat en el món i també a la Comunitat Valenciana.
Per això és tan important el benefici de l'estudi dels seus
mecanismes fisiopatològics, traslladables al diagnòstic,
prevenció i tractament d'estes patologies, on s´han obtés
moltes millores. La nostra investigació ha destacat per
determinar les bases moleculars i cel·lulars de la
insuficiència cardíaca, així com pel disseny de mètodes
no invasius per a detectar precoçment el rebuig cardíac
després del trasplantament de cor. Es tracta de substituir
les biòpsies endomiocàrdiques per una simple anàlisi de
sang, la qual cosa repercutirà significativament en el
benestar dels pacients trasplantats. Com tots sabem, la
inversió en ciència al nostre país està per davall de
l'esperable i això planteja una bretxa respecte al nostre
entorn i un desavantatge en les expectatives de
creixement. No obstant, en els últims anys s´ha augmentat
la inversió. Volem ser positius i esperem que es mantinga i
millore esta tendència.
Compaginar la meua professió amb la vida familiar i
personal és tot un repte, però pense que el mateix ocorre
en altres professions, no és fàcil. No tinc massa aficions, la
veritat, però si hi ha algo al que no he renunciat mai és a
les Falles. Soc fallera pràcticament des que vaig nàixer,
fins als 21 anys vaig formar part de la Comissió de la Falla
Plaça Cervantes, de la qual guarde records inoblidables.
Des de molt menuda feia les cercaviles amb els meus
cosins i cosines des del principi fins al final, visita de
cortesia inclosa. Vivia la falla amb molta intensitat i ja en
plena maduració de l'adolescència vaig tindre l'honor de
formar part d'una gran colla, Les Petxinoles. No puc tindre
millors records d'aquelles Paelles, on abans d'acudir,
sempre passàvem per casa Carmina a preparar les
nostres provisions; aquells Playbacks en els quals ens
implicàvem com a vertaderes professionals; les llargues
nits en les quals sense adonar-nos véiem com eixia el sol
en tornar de visitar altres caus fallers; i sobretot l´amistat
Fotografía d’Esther Roselló.
153

Jo soc científica.
Carmen Andreu i Oller. Doctora en Medicina i Recerca Translacional.
De xicoteta era una xiqueta molt curiosa, molt
inquieta i desperta. Ho donava tot, als
estudis, al bàsquet i a la Falla Plaça
Cervantes. Quan era fallereta participava
cada any en la mostra de playbacks,
assajant cada dissabte i donant-ho tot a
l’escenari del cine Lido! Però vaig deixar de ser fallera quan
vaig descobrir la vida de xaranguera. De fet, l’últim any
que vaig ser fallera de Cervantes pel matí em vestia de
fallera i per les vesprades tocava a la xaranga de la
comissió infantil.
Quan estudiava en el col·legi m’agradaven les
assignatures de ciències, coneixement del medi i
matemàtiques. Quan estava a primària i, més endavant,
al Batxillerat, em vaig decantar per les ciències de la Salut.
La meua iaia Carmen va morir de càncer quan jo tenia 6
anys i m’interessava molt estudiar el per què de les
malalties, la genètica i el càncer, així com la relació de la
biologia amb els avanços tecnològics, per això vaig
decidir estudiar Biotecnologia a la Universitat Politècnica
de València.
Fotografía de Carmen Andreu.
En acabar la carrera me’n vaig anar a estudiar un màster
de Ciències Biomèdiques a la ciutat belga de Lovaina, on
vaig començar a investigar al laboratori de Càncer
Ginecològic. Allí vaig estar 2 anys fent investigacions amb
tumors de pacients amb càncer d’endometri i
experiments amb ratolins i línies cel·lulars. Al acabar el
màster, em van contractar per a fer el doctorat al
Laboratori de Recerca Translacional en Oncologia
Hepàtica de l’IDIBAPS, l’institut d’investigació de l’Hospital
154

Clínic de Barcelona. Per fi havia aconseguit el que em vaig
proposar quan estudiava al cole, ser una investigadora
del càncer!
Després d’estar 3 anys i mig al laboratori de Barcelona,
vaig continuar les meues investigacions del doctorat a la
“Icahn School of Medicine” de l’Hospital Mount Sinai de
Nova York. Vaig estar 2 anys vivint a la “gran manzana” i
vaig tindre l’oportunitat de treballar i col·laborar amb
investigadors de primera línia dins del meu camp, el
càncer de fetge. En el meu dia a dia en el laboratori
treballava fent anàlisis genètics amb tècniques de
bioinformàtica, experiments amb ratolins i línies cel·lulars
de càncer i tècniques de biologia molecular.
Com a resultat de les diferents investigacions en les que
vaig participar, he publicat 6 articles científics en revistes
prestigioses i he presentat els resultats de les meues
investigacions en congressos nacionals i internacionals. A
més, he rebut premis i reconeixements, com el Premi
Extraordinari de Màster per la Universitat de Barcelona, la
Beca INPhINIT “Marie-Curie” de la Fundació la Caixa per a
fer els meus estudis de doctorat a Barcelona, i la Beca de
la Comissió Fulbright per a fer investigació als Estats Units,
entre d’altres.
La meua carrera investigadora va finalitzar amb la
defensa de la meua Tesi Doctoral, titulada
“Immunogenòmic drivers and Biomarkers of Response in
Liver Cancer”, que en valencià seria algo com
Potenciadors immunològics i genòmics del càncer i
biomarcadors de resposta en el càncer de fetge. Vaig
defensar la tesi el passat mes d’abril, obtenint la màxima
qualificació de Doctora Cum Laude amb menció
internacional a la Universitat de Barcelona.
Actualment treballe com a Coordinadora de Recerca i
Innovació de l’Hospital de Palamós, en la Costa Brava de
Girona i sóc membre del Comitè Ètic de l’Hospital Josep
Trueta de Girona. En el meu dia a dia done suport a tots els
professionals sanitaris (metges i infermers) que volen
desenvolupar projectes d’investigació i innovació.
Fer investigació de primera línia en el nostre país és molt
complicat, hi ha poca inversió i les condicions de feina són
poc estables. A altres països del nord d’Europa o als Estats
Units les condicions de treball per als investigadors són
molt millors que ací, els pressupostos i les ajudes per a fer
investigació són molt més baixes en el nostre país, però jo
he tingut la sort d’haver fet el meu doctorat en un dels
pocs laboratoris on es podia investigar sense problemes
de pressupostos. Em senc molt satisfeta d’haver dedicat
els meus anys d’investigadora intentant descobrir la cura
del càncer.
Cada any disposem de més coneixement, més
tecnologies i més avanços a nivell de fàrmacs i teràpies
genètiques que faran que el càncer es puga tractar com
una malaltia crònica en les pròximes dècades. No se si em
passe d’optimista, però estic convençuda que, més
prompte que tard, els diferents tipus de càncer es
detectaran de manera més ràpida i que junt amb els
avanços en el camp de la intel·ligència artificial
generativa es trobaran els diferents tractaments que li
van bé a cada persona.
Espere poder ser font d’inspiració per a les xiquetes que es
senten atretes per la ciència i que llegeixen estes línies que
he escrit amb la il·lusió de compartir la meua experiència
com a dona científica. El meu missatge és que “si vols es
pot”!! A mi ningú m’ha regalat res, es posava en dubte que
una xiqueta de Sueca poguera ser científica i el meu
esforç i dedicació m’han dut fins a Nova York. Cada èxit
acadèmic i professional l’he aconseguit pels meus propis
mèrits, i sempre sense deixar de banda els meus hobbies:
l’esport i la meua vinculació a les Falles, primer com a
fallera i després com a xaranguera.
155

156
Nosaltresles pirotècniques

Trencant barreres al cel i a la terra.
Ana Blanch Vidal. Membre de la falla Plaça Cervantes.
E
n el sorollós i vibrant món de la pirotècnia, on
cada explosió és una obra d'art efímera,
María José Lora ha emergit com una figura
destacada, desafiant no sols les lleis de la
física amb els seus enlluernadors
espectacles, sinó també les barreres de
gènere que durant molt de temps han envoltat esta
professió ancestral.
Des de la seua infància, María José ha estat immersa en la
pirotècnia, heretant no sols la destresa tècnica, sinó
també l'ardent amor per la tradició d'una família
dedicada a il·luminar els cels. La seua àvia, Josefina
Caballer, va deixar una petjada inesborrable en
convertir-se en la primera dona pirotècnica d'Espanya.
Seguint els seus passos, María José va fundar la seua
pròpia empresa, Caballer FX, en 2004, marcant l'inici d'una
carrera que l'ha portada a liderar l'Associació de
Pirotècnics de la Comunitat Valenciana (Piroval).
En un món on les dones encara lluiten per visibilitat, Maria
José no sols ha encapçalat un equip en un camp
predominantment masculí, sinó que també ha posat
l'accent en la inclusió de dones en el seu equip, oferint a
elles l'oportunitat de brillar en un art que va més enllà de la
simple explosió.
Entrevistada en el dia de la seua magistral actuació en la
plaça de l'Ajuntament, un 8 de març, Dia de la Dona, María
José va compartir els seus pensaments sobre la professió
que defensa. Reconeix que la gent, en general, no
comprén la complexitat i l'artesania darrere de cada foc
artificial, subratllant la importància de reconéixer i valorar
el treball artesanal que implica.
Quant a la preparació d'una “mascletà”, Maria José revela
que es requerix almenys un mes i mig de meticulosa
planificació, destacant la responsabilitat i la vocació com
a qualitats essencials per a un bon pirotècnic. A més,
insistix que la innovació és clau, encara que de vegades
pot resultar desafiadora en llocs on la tradició és
fortament arrelada.
En parlar de la representació de les dones en el seu camp,
Maria José reconeix que les dones sempre han sigut part
integral de la pirotècnia, encara que històricament
invisibles. La seua participació en esdeveniments com la
mascletà del Dia de la Dona és un testimoniatge no sols
de la seua habilitat sinó també de la necessitat de
reconeixement i visibilitat per a les dones en esta
professió.
No obstant això, Maria José s'enorgullix de formar part de
la minoria de dones pirotècniques que lideren espectacles
en la plaça de l'Ajuntament. Destaca que les dones no sols
són vàlides sinó necessàries en este treball, recordant que
sempre han exercit un paper fonamental en la producció
artesanal de la pirotècnia.
El seu missatge per a la jove Maria José és incert, però
l'emoció palpable suggerix que estaria orgullosa de la
dona forta i visionària en la qual s'ha convertit, portant
amb sí la flama de la pirotècnia i desafiant els cels i les
expectatives amb cada explosió.
Bibliografía: Inma Vilar. El Rotativo.
Maria José Lora presidenta de l'Associació de Pirotècnics de la Comunitat Valenciana.
Fotografia de Ana Morla.
157

Dona de traca.
Miguel Ángel Vázquez Gasull. Membre de la falla Plaça Cervantes.
L
a pirotècnica Reyes Martí, propietària de
Pirotècnia Martí, ha sigut distingida per la
Generalitat per la seua destacada labor a
favor de la igualtat de gènere. Malgrat la
seua acostumada habilitat per a disparar
focs artificials en esdeveniments de gran
envergadura, va expressar sentir més nerviosisme davant
este reconeixement que si estiguera a punt de realitzar
una mascletà en la plaça de l'Ajuntament.
Reyes Martí, originària de Castelló, té una connexió
intrínseca amb el món de la pirotècnia, sent l'encarregada
de disparar la mascletà en la plaça de l'Ajuntament de
València cada 8 de març, Dia Internacional de la Dona.
Este honor, que ha exercit de manera exemplar, li ha
valgut el reconeixement positiu de la comunitat.
En el seu paper com a propietària de Pirotècnia Martí, una
empresa que es remunta a 1868, Reis és una vertadera
pionera en l'art de la pólvora. Va fer el seu debut en 2001,
quan va realitzar el seu primer tret en la plaça de
l'Ajuntament de València, marcant una fita en convertir-se
en la primera dona a endinsar-se en la "gàbia", l'espai
tradicionalment associat amb els pirotècnics.
Reyes Martí preparant al mascletà a la plaça de l’Ajuntament de
València. Fotografía de PIROART.com
Encara que en la seua infància va considerar altres
professions, com ser mèdica, infermera o hostessa,
l'atracció pel negoci familiar va ser més fort. Els estius de la
seua adolescència els va passar ajudant en el taller
familiar, participant en la fabricació de bouquets, la
confecció de dotzenes i la venda de productes pirotècnics.
158

Encara que inicialment va començar estudiant
Comptabilitat, la seua dedicació a la pirotècnia va ser
innegable, i ràpidament es va submergir per complet en el
negoci familiar.
Reyes Martí representa la cinquena generació de la seua
família en la pirotècnia i ha estat al capdavant del negoci
des de 1996. El seu camí en este món va començar des de
molt jove, sent l'ombra del seu pare, el també pirotècnic
Pascual Martí. La seua participació en un món
tradicionalment associat als homes, on inicialment se li
permetia fer tasques més segures, com portar entrepans,
cridava l'atenció. Malgrat la resistència inicial, Reyes Martí
va decidir plantar-se i desafiar les expectatives,
participant activament en els trets i contribuint a trencar
barreres de gènere en la indústria pirotècnica.
Amb més de 150 anys d'història, Pirotècnia Martí és una
empresa amb profundes arrels familiars. La connexió de
Reyes Martí amb la pirotècnia és innegable, i la seua
contribució ha sigut fonamental per a canviar la
percepció d'esta indústria, tradicionalment dominada per
homes.
A més de la seua dedicació al treball, Reyes Martí gaudix
dels seus moments d'oci i afirma ser una "friki de les Falles",
especialment interessada en la indumentària fallera. La
seua passió va més enllà dels focs artificials, i anhela
realitzar un safari a Àfrica, una experiència que té pendent
des de fa anys.
Un dels moments més significatius en el calendari de
Reyes Martí és el 8 de març, quan té la responsabilitat de
disparar la mascletà a València en commemoració al Dia
Internacional de la Dona. Este esdeveniment, per a ella, és
com el "dia gran", una fita que ha marcat la seua carrera i
que ha contribuït a la revolució feminista en el gremi
pirotècnic.
Encara que ha decidit prendre un descans en 2023 i cedir
l'oportunitat a una altra dona, reconeix la importància de
continuar obrint camí per a la igualtat de gènere en la
seua indústria. El seu llegat com a pionera i la seua
contribució a la pirotècnia i la igualtat de gènere són
innegables.
Bibliografía: EFE
Reyes Martí i el seu fill, Carlos Granados, durant una mascletà a la plaça de l’Ajuntament de València.
Fotografía Germán Caballero.
159

160
Nosaltres
les
esPORTISTES

Campiones!
Isabel Carbó Martínez. Membre de la falla Plaça Cervantes i amant del futbol.
E
nguany quedarà marcat en la història del
futbol femení com l'any en què la selecció
nacional no sols va triomfar en la Copa del
Món, sinó que també va desafiar els
estereotips i va trencar barreres. En una
actuació magistral, les futbolistes van
demostrar la seua habilitat, dedicació i passió per l'esport,
consolidant-se com un vertader exemple d'excel·lència
atlètica.
L'equip, liderat per l'entrenadora Laura Martínez, va
conquistar la Copa del Món de Futbol en una emocionant
final que va mantindre a milions d'espectadors a la vora
dels seus seients. Des del xiulet inicial, les jugadores van
demostrar un joc col·lectiu excepcional, combinant
habilitat tècnica, tàctica intel·ligent i una resistència
impressionant.
Entre les estreles destacades es troba Alba Redondo,
l'acompliment de les quals en el torneig va ser ni més ni
menys que excel·lent. La davantera no sols va anotar
decisius gols que van contribuir al títol, sinó que també es
va guanyar el reconeixement com la Jugadora del
Torneig. La seua habilitat per a desequilibrar defenses i
marcar en moments crítics la va convertir en la figura clau
que va impulsar a l'equip cap a la victòria.
Però més enllà de la seua destresa en el camp, hi ha un
aspecte de la vida d'Alba Redondo que mereix especial
atenció. Fora de les pistes, Redó és una fervent amant de
les tradicions valencianes i orgullosa fallera de la comissió
fallera Piu XI-Fontanars. Esta connexió amb les festes i la
cultura local ha afegit una dimensió única a la seua
personalitat, convertint-la en un referent no sols com a
atleta, sinó també com a defensora de les arrels culturals.
La combinació de talent futbolístic i compromís amb la
comunitat ressalta la diversitat d'habilitats i passions que
les dones atletes porten amb si. La victòria de la selecció
femenina de futbol enguany va més enllà dels límits del
camp de joc; és un triomf que celebra la fortalesa, la
determinació i la diversitat que definixen a estes
esportistes.
Este assoliment històric hauria de servir com un
recordatori que el talent i la dedicació no coneixen gènere.
Les dones en l'esport mereixen el mateix reconeixement i
respecte que les seues contraparts masculines. La
selecció femenina ha deixat clar que són campiones en
tots els sentits, inspirant a generacions futures a seguir els
seus passos i a desafiar qualsevol expectativa obsoleta.
En conclusió, la victòria de la selecció femenina de futbol
en la Copa del Món d'enguany no sols és motiu de
celebració esportiva, sinó també una fita en la lluita per la
igualtat i el reconeixement del talent femení en el món de
l'esport. Que este assoliment servisca com un catalitzador
per a un canvi positiu i durador en la percepció i suport a
les dones en l'àmbit esportiu.
Bibliografia: Agència EFE
Selecció femenina de futbol al Mundial de Qatar.
Fotografia EFE.
161

De Sueca a París 2024.
Àngela Fos Ortells. Membre de la falla Plaça Cervantes.
A
Sueca, bressol de talents excepcionals com
Antoni Puchades, ha sorgit una
prometedora gimnasta rítmica, Patricia
Pérez, que s'ha destacat en conquistar la
medalla d’argent en el recent Campionat
Mundial de Gimnàstica a València. El seu èxit
s'atribuïx en gran manera al suport del Projecte FER, un
programa que fa costat a joves esportistes amb potencial
i ambició.
Patricia Pérez ha deixat una petjada inesborrable en la
història de l'esport en captivar al públic amb la seua
impecable rutina i la seua habilitat per a fusionar
moviments fluids amb una expressió artística excepcional.
La seua medalla d’argent no sols reflexa la seua destresa
física, sinó també el seu compromís indestructible amb
l'excel·lència esportiva.
Pérez. Amb cada gir gràcil i cada salt perfectament
executat, esta gimnasta rítmica no sols representa a la
seua ciutat i país, sinó que personifica la dedicació, la
passió i l'excel·lència que caracteritzen als vertaders
campions. Estem davant l'alba d'una nova era en la
gimnàstica rítmica, i Patricia Pérez lidera el camí cap a un
futur ple d'assoliments i triomfs.
Bibliografia: #SuecaCiutatdEsportistes #Sueca
A més de la seua destacada actuació, la gimnasta ha
sigut honrada amb la distinció al mèrit esportiu per la
Generalitat Valenciana en el Dia de la Comunitat
Valenciana, reconeixent així el seu significatiu impacte en
l'àmbit esportiu i la seua contribució al prestigi de l'esport
valencià.
Mirant cap al futur, Patricia Pérez s'enfronta al nou
desafiament dels Jocs Olímpics de París 2024. El seu
ascens meteòric l'ha convertida en una força a tindre en
compte, avivant les expectatives del seu país. Els fanàtics
esperen ansiosos veure-la brillar en la cita olímpica,
portant amb si l'orgull de Sueca i de tota Espanya.
El camí cap a París 2024 es presenta com una emocionant
travessia per a Patricia Pérez, qui, amb perseverança i
talent innat, té el potencial d'aconseguir el cim del podi
olímpic. La preparació i l'ardu treball seran els seus aliats
mentre s'embarca en este viatge cap a la glòria olímpica,
amb l'esperança d'agregar més medalles a la seua ja
impressionant col·lecció.
A Sueca, València i tota Espanya, els cors dels aficionats
bateguen a l'uníson, seguint de prop l'ascens de Patricia
Patricia Pérez.
Fotografia: Projecte FER.
162

Bronze al ring.
Isabel Carbó Martínez. Membre de la falla Plaça Cervantes.
E
n el ring del campionat mundial júnior de
boxa, celebrat recentment en la pintoresca
ciutat de Yereván, Armènia, una jove
talentosa de Sueca ha deixat una petjada
inesborrable. Claudia Alcañíz Aparici, amb
tan sols determinació i guants, ha
conquistat la medalla de bronze en l'exigent categoria de
44-46 kg de pes, demostrant que el talent no coneix
fronteres.
El camí de Claudia cap a la glòria no va estar exempt de
desafiaments. En un torneig ple de competidors feroços i
emocions intenses, esta jove boxadora es va destacar,
enfrontant-se a oponents de tot el món amb valentia i
habilitat. La seua destresa en el ring i la seua ètica de
treball incansable es van fusionar per a crear una
combinació guanyadora que la va portar a la tan
cobejada medalla de bronze.
No obstant això, l'enfrontament culminant en la final va ser
una prova encara més difícil per a Claudia. En una baralla
intensa, es va trobar amb Maftuna Musurmonova, una
formidable adversària que finalment es va emportar la
victòria. Malgrat la derrota, la jove boxadora de Sueca no
va mostrar senyals de descoratjament, sinó més aviat un
compromís renovat per a perfeccionar el seu art i tornar
encara més fort en futures competicions.
Claudia Alcañíz no sols és un exemple de perseverança en
l'esport, sinó també un símbol d'inspiració per a la seua
comunitat a Sueca i més enllà. El seu èxit en l'escenari
internacional destaca el potencial i l'habilitat innegable
que posseïx, elevant el nom de la seua ciutat natal i
ressonant amb aquells que somien amb superar
obstacles i aconseguir altures extraordinàries.
A més, la medalla de bronze de Claudia té un impacte
més enllà del ring, ja que contribuïx a la creixent influència
i reconeixement de l'esport femení. En un món on les dones
Claudia Alcañíz medalla de bronze al Mundial Junior de Boxa.
Fotografia #SuecaCiutatdEsportistes.
atletes sovint han lluitat per obtindre la visibilitat que
mereixen, l'èxit de Claudia en un escenari mundial
destaca la força, l'habilitat i la determinació que les dones
poden aportar a l'esport.
La victòria de Claudia servix com un far d'inspiració per a
joves esportistes femenines a Sueca i a tot el món,
encoratjant-les a perseguir els seus somnis amb valentia
i convicció. Este assoliment no sols és una fita personal per
a Claudia, sinó també un pas avant en la lluita per la
igualtat i el reconeixement en l'esport femení. La medalla
de bronze de Claudia Alcañíz és més que un simple
metall; és un símbol d'apoderament i un recordatori que
les dones poden aconseguir els cims més alts en
qualsevol camp, inclòs el desafiador món de la boxa.
Bibliografia: #SuecaCiutatdEsportistes #Sueca
163

Esport femení dins i fora dels terrenys de joc.
Maria Juan Ortells. Membre de la falla Plaça Cervantes.
E
dedicació.
n els últims anys, hem sigut testimonis d'un
auge imparable de l'esport femení en la
nostra benvolguda ciutat de Sueca. En este
racó valencià, les joves talentoses han estat
forjant el seu camí cap al cim de diverses
disciplines, destacant la seua destresa i
Falleres i pilotaires.
A Dénia, les falleres Àngela Fernàndez i Lucía Miguel,
membres destacats de la falla Sucro, han conquistat el 7é
campionat de pilota valenciana "Fallers de Vaqueta". Este
torneig, organitzat per la Junta Local Fallera de Dénia i la
Junta Central Fallera, va comptar amb la col·laboració de
la Fundació José Luis López i la Federació de Pilota
Valenciana de la Comunitat Valenciana.
Campiones del 7é campionat “Falles de Vaqueta”.
Fotografia #SuecaCiutatdEsportistes.
Este assoliment no sols és un testimoniatge de la destresa
física d'Àngela i Lucía, sinó també una prova del paper
essencial que juguen les falles en la promoció de l'esport
femení en la nostra comunitat. La col·laboració entre les
Juntes Locals i la federació de pilota valenciana demostra
que les falles estan a l'avantguarda de secundar i
fomentar el talent esportiu femení.
Campiones autonòmiques d’hípica.
Alma Martínez i Sofía Peiró, dos noms que ressonaran
amb força en el futur de l'esport femení, s'han consagrat
com a campiones autonòmiques d'hípica a la Comunitat
Valenciana. La seua habilitat i gràcia sobre els cavalls no
sols els han valgut el títol, sinó que també han posat de
manifest el creixement i la qualitat de la formació
esportiva a la nostra regió.
Totes dues joves talentoses són membres destacats de
l'alta escola CEPE Ruiz Esteban de Marines, un centre que
ha demostrat ser bressol de campions i campiones en
diverses disciplines eqüestres.
Xiqueta campiona autonònima d’hípica.
Fotografia #SuecaCiutatdEsportistes.
Este èxit compartit per Alma, Sofía, Àngela i Lucía ressalta
el florent panorama de l'esport femení a Sueca. Estes joves
164

Membres del Grup senderista de la Ribera del Xúquer.
“Olivetes Xafaes”
són l'encarnació de la dedicació, el talent i la passió que
les dones aporten al món esportiu, i són un recordatori que
les barreres de gènere estan destinades a caure.
Dones senderistes.
Ser persona senderista, és ser una persona aventurera
que troba un estrany plaer mentre sofreix caminant entre
fang, pedres, pluja i fred o pujant i baixant muntanyes.
Quan més destruït arriba a casa, més feliç es troba.
Fer senderisme, és respirar aire pur, carregar piles per a
tota la setmana, soltar endorfines, fer bones amistats,
compartint somriures, bromes, i sempre trobes una mà
amiga que t’ajuda en moments difícils. És apostar per un
estil de vida SALUDABLE.
Presidentes als clubs esportius.
La revolució de l'esport femení a Sueca no sols s'està
donant en les pistes i camps de joc, sinó també en les
oficines dels clubs esportius. Un canvi significatiu està
tenint lloc, i les dones estan assumint rols de lideratge,
demostrant que la igualtat de gènere és un objectiu que
es perseguix en tots els aspectes del món esportiu.
En l'àmbit del triatló, María José Muñoz ha emergit com un
exemple inspirador. Enguany marca el 25é aniversari del
Club de Triatló de Sueca, una institució que ha sigut
María José Muñoz inaugurant l’exposició en honor al 25é
aniversari del club de Triatló de Sueca.
Fotografia #SuecaCiutatdEsportistes.
testimoni del creixement i l'evolució de l'esport a la nostra
ciutat. La ment mestra darrere d'este èxit sostingut? María
José Muñoz, qui va assumir la presidència del club i ha
liderat amb visió i determinació. Per a commemorar esta
fita, s'ha dut a terme una exposició que repassa els 25
anys d'història del club, destacant els assoliments i la
contribució al desenvolupament del triatló a la nostra
ciutat.
Un altre nom que ressona amb força és el d'Ángeles
Bernal, presidenta del Club de Córrer Peus Quiets.
Enguany, el club va celebrar la impressionant 70a edició
de la Crono Nocturna, un esdeveniment emblemàtic que
ha consolidat el seu lloc en el calendari esportiu local.
Ángeles Bernal, amb el seu lideratge decidit, ha sigut
fonamental per a l'èxit continu d'este esdeveniment i ha
demostrat que les dones no sols poden destacar en
l'àmbit esportiu, sinó també en la gestió i direcció dels
clubs.
La presència de dones al capdavant d'estos clubs no sols
és un indicador de la igualtat d'oportunitats en l'esport,
sinó també un pas significatiu cap a la representació
equitativa en totes les facetes de la comunitat esportiva.
Estes presidentes no sols lideren, sinó que també inspiren
a altres dones a perseguir els seus somnis en l'àmbit
esportiu i més enllà.
Bibliografia: #SuecaCiutatdEsportistes #Sueca
165

166
Nosaltres
les DONES I LA TOPONÍMIA

Dones de Sueca al Nomenclàtor
Empar V.F. Mestra i membre de la JLF de Sueca.
E
l nomenclàtor de les vies urbanes no és sols
una eina per a governar o organitzar millor
un municipi, és molt més. El nomenclàtor és
una riquesa patrimonial que cal conservar i
estudiar, perquè a través d’aquesta
toponímia podem conèixer la història d’un
poble, els seus personatges, la seua ideologia...
Antigament, els carrers s’anomenaven segons el grup de
persones que hi vivien, com per exemple el carrer dels
Carabassers; per alguna característica, carrer Forn Xiquet;
per les persones que n’eren propietàries, carrer d’Artal; per
la seua ubicació carrer d’Enfront de la Via; o per indicar on
conduïa la via, carretera Vila i Honor de Corbera o carrer
València.
Carrers de Sueca amb nom de dones religioses.
Posteriorment, l’Església va introduir el nom dels sants o
les mares de Déu en el nomenclàtor de les vies urbanes
amb la finalitat que els habitants dels carrers estigueren
emparats pel sant protector o la corresponent Mare de
Déu. Així tenim carrers com sant Josep, santissim Crist,
sant Domènech, sants Abdó i Senent, santa Teresa, Mare
de Déu, Fàtima, Carme, Miraculosa santa Maria de la
Murta. També teníem el carrer santa Isabel que ara és el
carrer Foressos o vulgarment Floreros com diu alguna
gent; i el carrer Santa Bàrbara que actualment és el carrer
Magraners i el carrer de santa Victória, actualment carrer
de Francisco Vitória.
167

Des del punt de vista de la normalització lingüística, la
denominació de les vies urbanes va canviar de
denominació a partir de l’any 1983 quan la Generalitat
Valenciana va aprovar la Llei d’ús i ensenyament del
valencià.
Sobre el nom dels carrers dedicats a les dones, l’any 2008;
Josep Antich escriu l’article “Dones al nomenclàtor” que
comença així:
«Al llarg de la història, el nom dels carrers sempre ha
assolit un simbolisme molt acusat, el qual va
evolucionar des del referent toponímic o gremial vers al
santoral, la nòmina de polítics triomfadors i els
personatges cèlebres, que generalment estaven
dedicats als homes, amb l’única excepció de la Mare de
Déu i les diferents verges pietoses. Les dones “normals”
no mereixien cap rellevància social ni política perquè no
era aquest el seu paper... com a molt , de tant en tant
despuntava alguna escriptora o artista, però sense rebre
la consideració de ser proposada per a retolar un carrer,
acabant eclipsades per un masclisme excloent i una
societat patriarcal que es reservava tots els honors,
entre altres, a figurar al Nomenclàtor»
Recentment s’ha inaugurat en la plaça Jaume I i Camí Vell
de Cullera una escultura amb alguns suecans i suecanes
il·lustres, triats per votació popular. Les dones que figuren
son: Virtudes Cuevas Escrivà, activista valenciana i Mª del
Pilar Shong, artista. Fa poc de temps, al Centre Sanitari
Integrat Sueca, li han donat el nom de Donya Carmen
Piera, metgessa oculista que visitava als malalts i si els
veia necessitats, no els cobrava la visita.
Actualment si voleu buscar algun carrer amb nom de
DONA, agafeu el mòbil i busqueu en Google Maps on està
i per on heu d’anar. Però ja sabeu que pocs carrers amb
nom de DONA trobareu.
Consultant el llibre ”El nom de les places i els carrers de
Sueca” dels autors Antonio Carrasquer García i el seu fill
J.Antoni Carrasquer Artal de l’any 2000, s’ aprecia que dels
89 carrers a Sueca, només cinc tenien relació amb la
dona, un 4’49% del total. Quatre de les dones havien
nascut a Sueca: Vicenta Carrasquer Mulet, benefactora; la
cantant la Vendrell, artista; Donya Pepa March, poetessa, i
Carmen Viel Ferrando, beata i màrtir, que actualment
s’anomena Sor Isabel de Villena, escriptora.
Escultura encunyada al metall de dones suecanes.
Bibliografia:
La toponímia de Silla. Evolució i revalencianització.
Empar Minguet i Tomàs
El nom de les places i els carrers de Sueca.
Antonio Carrasquer García i J. Antoni Carrasquer Artal
Carrers de Sueca amb nom de dones.
Fotografia:
Arxiu fotogràfic A. Vendrell.
168

Biografia de les dones del Nomenclàtor.
Empar V.F. Delegada de Cultura de la falla Plaça Cervantes
Vicenta Carrasque Mulet
Deixà manat que els seus bens es dedicaren a prestar
cura material i educacional a la infantesa òrfena de
Sueca. Amb aqueixa finalitat va promoure una escola, a
l’empar de la Fundació “Asilo de la Encarnación”, creada el
16 de gener de 1894, segons consta en els documents del
arxiu de la Fundació i en els seus estatuts.
L’objecte exclusiu e immutable de la Fundació seria donar
educació sòlidament cristiana i social a les xiquetes orfes,
i sostenir una escola de pàrvuls en la Casa Asil per a
xiquets i xiquetes pobres.
El règim interior i econòmic de l’Asil es confià a l’Institut de
les Filles de la Caritat de Sant Vicent de Paül. Així, el mateix
any 1894 arribaren monges d’aquesta Congregació per a
fer-se’n càrrec i, a partir de l’any 1895 existeix un “Registro
de entradas y salidas de las niñas huérfanas”. L’esperit
cristià que volia la fundadora per a la seua idea ha estat
sempre present al col·legi.
Bibliografia: https://laencarnacion.es/qui-som/historia
Carmen Viel Ferrando
Naix a Sueca, província
de València, el 27 de
novembre de 1893.
S'educa en el col•legi de
les Filles de la Caritat i es
mostra molt receptiva de
l'educació religiosa que
allí rep. Va pensar a
fer-se religiosa, però va
decidir finalment que la
seua vocació era
santificar-se enmig del
món.
Membre fundador de
l'Acció Catòlica en la
seua parròquia de Sant
Pere, col•laborava
intensament en la catequesi, i va prestar la seua millor
col•laboració a la creació d'un col•legi catòlic destinat
expressament a l'educació de xiquetes pobres.
Va intervindre també en la creació d'un sindicat laboral de
cort i confecció, sent molt intens el seu sentit social i la
seua preocupació per la joventut obrera. Va promoure la
fundació a Sueca del col•legi de les salesianes. Quan va
arribar la revolució va pensar prudent traslladar-se a
València, però una dona que ella havia afavorit molt la va
denunciar, i va ser detinguda el 2 de novembre de 1936.
Portada al *Saler, també a València, en la nit del 4 al 5 de
novembre va ser afusellada per la seua condició de
cristiana practicant. Va ser beatificada l'11 de març de
2001.
Bibliografia: «Año Cristiano» - AAVV, BAC, 2003
169

Virtudes Cuevas Escrivà
Maria del Pilar Shong
(Sueca, 2 de febrer de
1913 - 5 de juliol del
2010, París, França) fou
una
activista
valenciana que va
sobreviure al camp
d'extermini nazi de
Ravensbrück. Va
militar en les
Joventuts Socialistes
Unificades i durant la
Guerra Civil espanyola es va allistar en el Cinquè
Regiment. A mesura que avançaven les tropes franquistes
es va desplaçar a Catalunya i va arribar a França, on es va
allistar en la resistència. Fou coneguda entre la resistència
francesa com a «Madame Carmen» o «Madame Vidal». Va
actuar com a enllaç i va proveir d'aliments a militants
anarquistes, comunistes i socialistes amb la posada en
circulació de propaganda, informació i armes. Va
sobreviure a Ravensbrück al costat de Geneviève de
Gaulle, neboda del general Charles de Gaulle, amb qui
mantindria una amistat fins al final de la seua vida. Fou
condecorada pel president Charles de Gaulle amb els
graus de Cavaller, Oficial i Comandadora en la Legió
d'Honor.
L'any 2003 llegà dos propietats, una casa i un solar del
carrer de Magraners, números 18 i 20, a l'Ajuntament de
Sueca per a la seua utilització com a seu d'un museu on es
difondrien les barbàries comeses pel nazisme i el feixisme;
malgrat el compromís municipal assumit notarialment, el
projecte encara no s'ha aconseguit dur a terme.
Bibliografia: Wikipedia.
(Sueca, 5 de maig de 1917 -
Madrid? 1948?) fou una
artista sinovalenciana. Fou
coneguda pel nom Jua
Land Shong, Pilar Shong o
Pilar Shang.
Era néta de Jesús Shong
Diediez Meeme, fundador
de la troupe See-Hee.
Provinent de Shandong,
d'on havien fugit arran de
la revolució Xinhai, la
família Shong treballava
ambulantment amb el seu
espectacle, actuant per Espanya i ocasionalment Portugal
des del 1913. Van actuar al Circ Regües de València del 22
d’abril al 2 de maig de 1917, i la xiqueta nasqué a Sueca, on
la família s'havia desplaçat per tal d'actuar al Teatre
Serrano. Tanmateix, la família deixà Espanya ràpidament i
voltaren per Europa. Pilar comença a treballar als cinc
anys, i l'estiu de 1927, en morir sa mare, la família s'instal•la
a la ciutat de València.
El 1928 és batejada a Madrid, i alterna València amb
Alemanya, apareguent a pel•lícules d'UFA com Varieté,
d'Ewald André Dupont, on compagina presència en la
pantalla amb Lya de Putti i Emil Jannings. El 1941 torna a
Sueca, actuant al teatre Serrano.
Tot i que la troupe See-Hee feia inicialment espectacles
malabars, destacant el llançament de ganivets i
malabarismes amb trenes, l'estil de Pilar evoluciona cap al
ball i el cant, fent també cançons espanyoles. A partir del
1948, se li perd el rastre.
Biliografia: Wikipedia.
170

Carmen Piera Cebrià
Primera universitària i metgessa de Sueca.
Dona pionera de l’oftalmologia valenciana.
Dª. Carmen Piera Cebrià va nàixer el 19 de juliol de 1918 a Sueca
(València). És la primera universitària i metgessa d'esta ciutat,
i una de les dones pioneres en l'oftalmologia valenciana.
Obté el títol de Batxiller en l'Institut Lluís Vives de València en
1935, apareixent eixe mateix any com a alumna de la Facultat
de Medicina de la Universitat de València. Durant la Guerra
Civil, realitza labors sanitàries a l'Hospital de Sang de Cullera,
el qual va funcionar com a hospital de campanya durant la
contesa.
L'any 1944 obté el títol de Llicenciada en Medicina i Cirurgia per
la Universitat de València. Va ser companya de promoció del
també oftalmòleg D. Manuel Lattur Montón i del que fora
president del Consell Valencià de Cultura, D. Santiago Grisolía
García.
Desenvolupa tota la seua carrera professional a la seua ciutat
natal, en la consulta que obri juntament amb el seu marit el
també metge, D. José Navarro Ferrando al carrer de la Mare
de Déu de Sales. A partir de l'any 1960, compagina el seu
exercici professional en la consulta de Sueca amb la què obri
al carrer de Benito Pérez Galdós d'Alzira, sent l'oftalmòloga de
referència per a tota la comarca de la Ribera.
En eixe mateix període, va realitzar labor assistencial de
manera altruista en el dispensari antitracomatós de Sueca, el
qual comptava amb una extensió a Cullera. Des de 1971,
juntament amb les consultes privades de Sueca i Alzira,
exercix en l'ambulatori d'Alzira.
En 1972 li és adjudicada en propietat plaça d'Oftalmologia per
l'Institut Nacional de Previsió. L'any 1976 és traslladada a
l'ambulatori de Sueca, on té la plaça assignada. La Dra.
Carmen Piera Cebrià va morir el 23 de juliol de 1977 als 59 anys
d'edat.
En febrer de 2021, el Ple de l’Ajuntament de Sueca, decidix per
unanimitat aprovar la moció per a donar el nom de la Dra.
Carmen Piera Cebrià al Centre de Salut Integrat de Sueca. En
març de 2023, el conseller de Sanitat inaugura la imatge
commemorativa de la metgessa suecana que dona nom al
Centre de Salut Integrat, amb l’assistència de l’alcalde de
Sueca, així com diferents membres de la corporació
municipal; amb la presència dels fills, familiars i amics.
Sergi Núñez De Arenas
171

LA MARIA NO TÉ POR
Dani Miquel
Ha arribat el llop ferotge per la nit,
la Maria que sopava
li ha tirat un ou fregit.
La Quarantamaula
s’ha caigut del terrat.
I a la Bolangera,
el perol se li ha trencat.
La mare dels peixos,
Cucala i el dimoni.
L’Home dels nassos,
Urquesses i el Butoni.
No té por, no té por,
la Maria no té por.
No té por, no té por,
la Maria no té por.
No té por, no té por,
la Maria no té por.
No té por, no té por,
la Maria no té por.
Els fantasmes
ja no tenen llençol,
les bruixes curruixes
ja no van de dol.
La serp de tres caps,
sols li’n queda un.
Els dracs de hui en dia
no tiren foc ni fum.
La vella pinta,
Greixets i Pardalots,
la Mumerota,
bruixes i bruixots.
La Maria fa festa a sa casa
i a tots els ha convidat,
coques fines, bunyols de carabassa
i tots de riure s’han pixat, s’han pixat.
No té por, no té por,
la Maria no té por.
No té por, no té por,
la Maria no té por.
172
No té por, no té por,
la Maria no té por.
No té por, no té por,
la Maria no té por.

PER A LA NOSTRA
Xicalla
173

Tarzana
Autores:
Maria del Mar Quirós Leal i Maria Ángeles García Cordero.
Llibre: Siete rompecuentos para siete noches. Guía didáctica para una
Educación No Sexista dirigida a madres y padres.
Edita: Direcció General de la Dona. Vicepresidencia. Gobern de Cantabria.
Il·lustració: Mónica Carretero Sáez
Traducció: Falla Plaça Cervantes.
En el més profund de la jungla, prop d'una cataracta, vivia Tarzà amb la seua filla Tarzana. Un dia Tarzà va reunir a tots els animals
i caps de les tribus perquè havia de dir-los una cosa molt important. Tarzán els va dir:
“Ja és hora que algú em substituïsca. M'estic fent major, estic perdent força i m'esvare en les lianes. A més no puc cridar com
abans (Tarzà intenta llançar un crit que li provoca tos). Veieu?”
ANIMALS: Què passarà ara? Qui s'encarregarà de protegir-nos? La tradició mana que siga el teu fill qui ocupe el teu lloc, i tu
només tens una filla.
TARZÀ: I què hi ha de dolent en això? Potser Tarzana no pot fer el mateix que jo? Ella millor que ningú coneix la selva perquè
sempre m'ha acompanyat allà on he anat.
ANIMALS: Però entén-ho... és una xiqueta... i les xiquetes... tu ens entens!
Després de discutir molt, el Consell de la jungla va decidir que seria millor fer un concurs i qui superara totes les proves, seria el
nou Tarzà, a més de posar el seu nom a les cataractes de la jungla.
ANIMALS: Per descomptat, Tarzana pot presentar-se... Ja veurem si és tan bona com dius!
Quan Tarzà va arribar a casa, va comptar el succeït a la seua filla Tarzana, qui es va sorprendre molt:
TARZANA: Com?, Que hauré de superar unes proves per a poder protegir la jungla? Papà, no ho entenc. Porte tota
la vida protegint la jungla, i és una cosa que sé fer millor que ningú. I tot perquè soc xica? Doncs s'assabentaran
de qui és Tarzana!
Mentrestant, el Consell de la jungla es va reunir per a poder preparar les proves… proves que, segons ells, mai
podria superar Tarzana.
I va arribar el dia del concurs. La primera prova consistia a aconseguir el fruit més exòtic de l'arbre més
alt de la jungla. El rei dels micos pensava que eixa prova només la passaria Mandrilo, el mico més àgil.
Tarzana va pegar un bot i per a sorpresa de tots va ser més àgil que Mandrilo. A més coneixia
millor que ningú els arbres de la selva. Malgrat les travetes i espentes de Mandrilo,
Tarzana va ser guanyadora indiscutible de la prova.
En la segona prova havien de travessar nadant el Llac del Príncep Cendrós.
Els favorits eren: el cocodril Dentsllargues, la piranya Mossegatot i Aitor el
castor. Tarzana no podrà superar esta prova! Això és el que pensaven la
majoria dels animals, i fins i tot alguns i algunes caps de les tribus veïnes.
Tots els animals que participaven vivien en l'aigua, i estaven acostumats a
nadar. Com Tarzana coneixia molt bé a tots els animals i era bastant llesta,
va gastar dues grans fulles que es va col·locar als peus (com les persones
que practiquen submarinisme) i així va poder nadar més ràpid. Malgrat els
174

intents del cocodril Dentsllargues, i la piranya Mossegatot, per mossegar-la, Tarzana va aconseguir travessar el riu la primera,
encara havent perdut una de les fulles dels seus peus.
El comentari general era que havia sigut qüestió de sort.
La tercera prova era una de les més dures, perquè les i els concursants havien de demostrar força i rapidesa, ja que havien
d'aconseguir el tros de gel més gran de les muntanyes de la Bruixa Lluna.
ANIMALS: Esta prova no podrà superar-la quasi ningú. Cal ser tan fort com un elefant i tan veloç com el guepard. No existeix ningú
així.
Però s'equivocaven. Tarzana estava acostumada a pujar a la muntanya i recollir gel perquè el seu pare preparara eixe granissat
de papaia que tan bé li eixia. Us podeu imaginar la cara de tots, quan Tarzana va baixar amb el tros més gran de gel que mai
havien vist. Tan gran era que la nostra heroïna va poder preparar granissat de papaia per a quasi tota la jungla (excepte per a la
tortuga que era diabètica).
I encara que us semble que ací va acabar tot, no és així. Encara a Tarzana li quedava la Gran Prova Final!
HAVIA DE FER PLOURE!
Mandrilo va ballar durant 5 minuts, i immediatament va començar a ploure. Però va resultar ser el seu amic el ximpanzé francés
amb una regadora el que tirava aigua des de l'arbre més alt de la jungla.
El cocodril Dentsllargues també ho va intentar, però el cap del Consell va descobrir que el que feia era colpejar un gran toll amb
la seua cua i esguitar aigua a tothom.
Koki Bongui, el fill del cap de la Tribu de la Plana Verda, va realitzar una dansa per a cridar a la
pluja, però en lloc de dir YIN BE (que volia dir aigua) va dir YIN BO (que significava sol en el seu
idioma) i durant 2 dies no es va poder eixir a la jungla de la calor que feia.
I així va arribar el torn de Tarzana, que tan sols va cantar, però que ho va fer tan
malament, tan malament, tan malament... que no va parar de ploure en 3 dies.
Fins les granotes van utilitzar flotadors per a no ofegar-se.
I esta és la història de Tarzana, de com una xiqueta va
aconseguir ser la protectora de la jungla i de com les
cataractes porten el seu nom.
A partir d'eixe dia totes les persones i criatures de la jungla van
tindre les mateixes oportunitats.
Ah, se m'oblidava! Des d'aquell dia, Tarzana rep classes de cant
del Professor Rossinyol.
CONTE CONTAT, CONTE ACABAT.
175

crèixer i jugar amb igualtat
Quants països!, Quants idiomes!, quantes maneres diferents de viure hi
ha en el món; tots i totes som diferents.
Perquè si aprens a tindre activitats i valors basats en el respecte i
col·laboració entre xiquetes i xiquets diferents a tu, estàs creixent i jugant
amb igualtat.
Entra en este laberint i traça amb un llapis de color
com arribar a la porteria amb la teua pilota per a
ficar el gol
176

Quantes professions!
Existixen moltes professions amb les que pots somniar, dona igual que sigues xic o xica. Pots
imaginar-te donant classes, cultivant la terra, pilotant un avió, tallant els cabells, apagant un
incendi, cuidant a persones malaltes i majors, investigant, cuidant jardins, ballant, arreglant
vehicles, dissenyant edificis,... i moltissimes coses més. Però ara has d’estudiar per a formar-te!
Estos xiquets i xiquetes s’han disfressat. Pinta i escriu baix de cada dibuix el nom de la professió
elegida
177

La xiqueta valenta i el bou amic
En una ciutat molt gran, en un lloc anomenat Nova
York, hi ha una estàtua màgica que conta una
història especial. És la història d'una xiqueta molt
valenta i el seu amic, un bou gegant.
L'estàtua es diu "La Xiqueta Valenta", i mostra a
una xiqueta parada enfront d'un bou. T'imagines
tan valenta com ha de ser per estar prop d'un bou
tan gran? La xiqueta ens ensenya que les xiques
poden ser tan fortes i valentes com els xics, i això
és genial!
La “Xiqueta Valenta” té una careta decidida i les
seues mans en la cintura, com dient: "Ací estic,
llesta per a enfrontar qui vinga!" En mirar-la,
aprenem que les xiquetes poden fer tot el que es
proposen. Poden ser astronautes, científiques,
ballarines, qualsevol cosa que vulguen, i ningú
hauria de dir-los que no poden!
Ara, el bou en la història és molt especial. No és un
bou aterridor, és un bou amic! La “Xiqueta
Valenta” no està espantada, perquè sap que la
valentia i l'amistat són més fortes que qualsevol
cosa. Junts, la xiqueta i el bou ens ensenyen que
tots som únics i especials, i que podem ser amics
sense importar les nostres diferències.
La “Xiqueta Valenta” ens recorda que les xiquetes
són com a superherois, plenes de força i coratge.
Ens diu que no hi ha límits per aconseguir allò que
volen. Així que, quan veges a la “Xiqueta Valenta
“en les fotos, recorda que tu també eres forta i
valenta. Res pot detindre't!
La pròxima vegada que enfrontes alguna cosa que
et sembla difícil, imagina que eres com la
“Xiqueta Valenta”. Posa't les mans en la cintura i
vaig donar: "Soc valent i puc fer-ho!" Perquè
recorda, tu també eres una estrela brillant amb el
poder de fer coses increïbles!
178

Lectures recomanades per als
més menuts de casa.
NO M’AGRADA EL FUTBOL.
I QUÈ?
Andoni Egaña.
Ed Tàndem.
QUAN LES NENES VOLEN ALT.
Raquel Díaz Reguera.
Ed Beascoa.
LA PRINCESA REBEL.
Anna Kemp, Sara Ogilvie.
Ed Blume.
L’ARTUR I LA CLEMENTINA.
Adela Turin.
Ed Kalandraka.
Per a viatjar lluny no hi ha res millor que un llibre. Llegir et porta a llocs inimaginables.
LA VENTAFOCS JA NO CREU EN
PRÍNCEPS BLAUS.
Nunila López Salamero,
Myriam Cameros Sierra,
Maria Josep Escrivà Vidal.
edicions 96.
MON PARE ÉS MESTRESSA DE
CASA. I QUÈ?
Sílvia Ugidos.
Ed Tàndem.
LES PRINCESES TAMBÉ ES TIREN
PETS.
Ilan Brenman.
Ed Bromera.
ROSA CARAMEL.
Adela Turin, Nella Bornia.
Ed Kalandraka
179

SOM COM LA LLUNA
Dona Veu
Dones, baixeu, veniu.
Dones, baixeu, veniu.
Dones, baixeu, veniu
a la dansa de l’herba.
Enramem els balcons
i preparem la terra.
Reguem-la amb pluja i sol,
defensem-la amb les dents,
perquè hi arreli l’arbre
de l’alliberament.
Som com la lluna
Som com la lluna que mou les marees,
canviarem el món amb les nostres idees.
Som la força dels feminismes,
apagarem la flama del capitalisme.
Som com la lluna que mou les marees,
canviarem el món amb les nostres idees.
Som la força dels feminismes,
apagarem la flama del capitalisme.
Som com la lluna que mou les marees,
canviarem el món amb les nostres idees.
Som la força dels feminismes,
apagarem la flama del capitalisme.
180

Records
els NOSTRES
181

182
Crida

Cavalcada del Ninot
183

Cavalcada
Infantil
184

al Paelles cau
185

del Dia xiquet
186

187

Josep Sant
188

189

190
Nomenament

Proclamació
191

LA DONA QUE JO VULL SER
La rateta ja no escombra l’escaleta
Com és que ja no t’estimo com abans?
Perquè tot creix,
i jo també.
Perquè t’estimo diferent.
No hi ha res de bo.
No hi ha res de bo ni de dolent
En dir que t’estimo,
t’estimo diferent.
No ens hem casat,
no hem tingut fills
no vull que em diguin què he de fer.
Estic cansada d’escoltar
de la criança i els bolquers.
La meva mare encara ho vol
encara espera algun net.
M’he inventat el referent
de la dona que jo vull ser.
La dona que jo vull ser.
La dona que jo vull ser.
La dona que jo vull ser.
És el meu temps.
És el meu cos.
La meva ment el meu desig.
No vull ser mare
i no he d’explicar per què.
I créixer amb tú
o potser no.
No vull estar lligada a res.
La meva àvia encara ho diu
encara espera el casament.
M’he inventat el referent
de la dona que jo vull ser.
La dona que jo vull ser.
La dona que jo vull ser.
La dona que jo vull ser.
192

Publicitat
LA NOSTRA
193

194

195

196

197

198

199

PA DE POBLE - BOLLERIA - PIZZA - ENTREPANS
C/ La Punta, 20 - Telf. 675 91 42 66
SUECA
padenit@hotmail.com
200

201

202

203

204

205

206

La comissió de la Falla Plaça Cervantes, vol agrair la participació a totes
les entitats col·laboradores que any rere any ens ajuden amb la seua
aportació econòmica per a que el nostre llibret de falla siga una realitat.
Agraïm als autors i autores de les col·laboracion literàris, el seu gra
d’arena, les seues hores amb un llapis en la mà o mirant la pantalla de
l’ordinador per a redactar les línies que, de vegades, ens fan pensar,
riure, somiar, etc.. però sobretot, ens fan disfrutar de l’esperit faller.
També volem donar les gràcies a les nostres models, Isabel, Aina, Xussa,
Alba, Alicia, Gemma, Lucia, Carla, Anna, Almudena, Clara, Arantxa,
Merxe, Ruth, Maitane, Eva, Laia i Maria que han fet possible, de forma
desinteressada, les fotografies d’aquest llibret.
L’equip del llibret volem manifestar la seua satisfacció per tota l’ajuda,
il·lusió i interés de tota la comissió. A més, volem agraïr a les nostres
famílies les hores de paciència i suport que ens han donat.
MOLTES GRÀCIES a tots i a totes per estar ahí.
#HEREUSDELFOC
207

Nosaltres LES DONES