solucions - laGalera.Text

T R 

A M 

Llengua 6 

AVALUACIONS 

CICLE SUPERIOR 

Aquest projecte ha estat elaborat 

per l’equip pedagògic i editorial de

REDACCIÓ 

Susanna Esquerdo 

Judit Farré 

Lurdes Serramià 

IL·LUSTRACIONS 

Danide 

EDICIÓ DEL PROJECTE 

Interlínia, SL 

DISSENY DE LA COL·LECCIÓ 

Cass 

MAQUETACIÓ 

Oriol Cabrero 

EQUIP DE TEXT-LA GALERA 

IL·LUSTRACIÓ DE LA COBERTA 

ED 

CORRECCIÓ 

M. Mercè Estévez 

FOTOGRAFIES 

AbleStock, ACI, DreamsTime, 

Fotolia, Stock.XCHNG, Viquipèdia 

Primera edició: juliol del 2009 

© 2009, Daniel Deamo “Danide”, 

per les il·lustracions 

© 2009, Enciclopèdia Catalana, SAU 

Josep Pla, 95. 08019 Barcelona 

www.enciclopedia-catalana.com 

www.text-lagalera.cat 

text-lagalera@grec.cat 

DIRECCIÓ D’ART Cass 

COORDINACIÓ DE MAQUETACIÓ Montserrat Estévez 

PREIMPRESSIÓ Marta Dòria 

COORDINACIÓ DE L’ÀREA Clara Ametller 

COORDINACIÓ PEDAGÒGICA Anna Canals 

DIRECCIÓ Xavier Carrasco 

DIRECCIÓ EDITORIAL Jesús Giralt 

Impressió: Reinbook Imprès, SL 

Múrcia, 36 

08830 Sant Boi de Llobregat 

ISBN: 978-84-412-1829-1 

Dipòsit legal: B-10782-2009 

Qualsevol mena de reproducció, distribució, 

comunicació pública o transformació d’aquesta 

obra resta rigorosament prohibida i estarà 

sotmesa a les sancions establertes per la llei. 

L’editor faculta el CEDRO (Centre Espanyol de 

Drets Reprogràfics, www.cedro.org) perquè 

pugui autoritzar-ne la fotocòpia o l’escaneig 

d’algun fragment a les persones que hi estiguin 

interessades.

Avaluacions 

L’avaluació en la LOE i en el projecte TRAM 

Avaluació inicial 

Avaluació final 

Avaluació primer trimestre 

Avaluació segon trimestre 

Avaluació tercer trimestre 

Controls de cada unitat

L’avaluació en la LOE 

L’avaluació s’ha convertit en un valuós instrument de seguiment i 

valoració dels resultats obtinguts i de millora dels processos que 

permeten obtenir aquests resultats. 

Resulta imprescindible establir procediments d’avaluació dels diferentes 

àmbits i agents de l’activitat educativa: alumnes, professors, 

centres, currículum, administracions, i comprometre les autoritats 

corresponents a passar comptes de la situació existent i el desenvolupament 

experimentat en matèria d’educació. 

La importància que es concedeix a l’avaluació en la nova llei es 

manifesta en el tractament dels diferents àmbits en què s’ha d’aplicar, 

que abasten els processos d’aprenentatge dels alumnes, 

l’activitat del professorat, els processos educatius, la funció directiva, 

el funcionament dels centres docents, la inspecció i les administracions 

educatives. 

Així s’entén l’avaluació en la nova llei educativa: 

Artículo 20. Evaluación 

1. La evaluación de los procesos de 

aprendizaje del alumnado será continua 

y global y tendrá en cuenta su 

progreso en el conjunto de las áreas. 

2. El alumnado accederá al ciclo educativo 

o etapa siguiente siempre que 

se considere que ha alcanzado las 

competencias básicas correspondientes 

y el adecuado grado de 

madurez. 

3. No obstante lo señalado en el 

apartado anterior, el alumnado que 

no haya alcanzado alguno de los 

objetivos de las áreas podrá pasar al 

ciclo o etapa siguiente siempre que 

esa circunstancia no le impida seguir 

con aprovechamiento el nuevo curso. 

En este caso recibirá los apoyos 

necesarios para recuperar dichos 

objetivos. 

4. En el supuesto de que un alumno 

no haya alcanzado las competencias 

básicas, podrá permanecer un curso 

más en el mismo ciclo. Esta medida 

podrá adoptarse una sola vez a lo 

largo de la educación primaria y con un 

plan específico de refuerzo o recuperación 

de sus competencias básicas. 

TRAM 6 Llengua 4 AVALUACIÓ 

5. Con el fin de garantizar la continuidad 

del proceso de formación del 

alumnado, cada alumno dispondrá al 

finalizar la etapa de un informe sobre 

su aprendizaje, los objetivos alcanzados 

y las competencias básicas 

adquiridas, según dispongan las 

Administraciones educativas. 

Asimismo las Administraciones educativas 

establecerán los pertinentes 

mecanismos de coordinación. 

Artículo 21. 

Evaluación de diagnóstico 

Al finalizar el segundo ciclo de la educación 

primaria todos los centros 

realizarán una evaluación de diagnóstico 

de las competencias básicas 

alcanzadas por sus alumnos. Esta 

evaluación, competencia de las 

Administraciones educativas, tendrá 

carácter formativo y orientador para 

los centros e informativo para las 

familias y para el conjunto de la 

comunidad educativa. Estas evaluaciones 

tendrán como marco de referencia 

las evaluaciones generales de 

diagnóstico que se establecen en el 

artículo 144.1 de esta Ley.

AVALUACIÓ INICIAL 

L’objectiu de l’avaluació inicial és 

conèixer la situació de partida 

dels alumnes. És indispensable 

per programar l’ajut educatiu 

més convenient a cada cas i per 

poder mesurar-ne el creixement 

maduratiu. 

L’avaluació inicial ha de servir per 

detectar nivells d’assoliment dels 

continguts i les competències 

bàsiques que suposadament l’alumnat 

ha treballat amb anterioritat 

i per poder ajustar els diversos 

components de l’activitat docent a 

les característiques detectades. 

EN EL PROJECTE TRAM, els mestres 

trobareu una proposta d’avaluació 

inicial del curs fotocopiable 

amb els criteris d’avaluació corresponents, 

en aquesta guia, i també 

una proposta d’avaluació inicial 

dels coneixements previs en cada 

una de les unitats dels llibres de 

l’alumne (“Tu ja ho saps!”). 

L’avaluació en el projecte TRAM 

A Text-La Galera entenem l’avaluació com un dels principals components 

de l’acció educativa. L’avaluació regula el procés educatiu, és 

un seguiment de tot el procés d’ensenyament-aprenentatge. 

Perquè sigui efectiva, l’avaluació ha de ser continuada, ha de permetre 

la revisió “dia a dia” del procés educatiu. D’aquesta manera, 

és més fàcil detectar anomalies en el seu funcionament i mirar 

de trobar-hi solucions amb prou temps per aplicar-les i garantir-ne 

la viabilitat. 

L’avaluació ha de ser un seguiment global de tot el procés, i no solament 

una valoració dels resultats. No n’hi ha prou amb una valoració 

sobre els fets i els conceptes apresos. Cal valorar també quins 

procediments assolits i quins valors adquirits per cada alumne/a els 

acosten als objectius educatius fixats i a l’adquisició de les competències 

bàsiques. 

Una avaluació en tres fases 

Les tres fases de l’avaluació són les següents: 

AVALUACIÓ FORMATIVA 

Té com a objectiu valorar la programació 

que s’està desenvolupant a 

classe, observar si els continguts i 

les activitats són els adequats per 

a ajustar la intervenció educativa a 

les necessitats que es detecten. 

EN EL PROJECTE TRAM es proposen 

activitats d’avaluació formativa 

per a cada una de les unitats del llibre 

dels alumnes (“Ara ja en saps 

més”). Es fa èmfasi en la valoració 

de l’adquisició de les competències 

bàsiques. A més, en la guia 

didàctica trobareu les programacions 

de les unitats (els objectius 

didàctics, els continguts, els criteris 

d’avaluació i les competències 

bàsiques) que us facilitaran l’exercici 

de l’avaluació formativa. 

Proposem també un model de 

prova en cada unitat per avaluar el 

grau d’assoliment de les competències 

bàsiques. 

També proposem una avaluació al 

final de cada trimestre, que recull 

els continguts que s’han treballat 

en les quatre unitats corresponents 

a cada període escolar que 

conclou amb l’informe de l’evolució 

de cada alumne. 

TRAM 6 Llengua 5 AVALUACIÓ 

AVALUACIÓ FINAL 

Té com a objectiu donar informació 

sobre les capacitats assolides 

per l’alumnat al final del curs, 

cicle o etapa. Serveix per a qüestionar-se 

la funcionalitat de l’àrea 

en el conjunt del currículum i la 

seva adequació al Projecte curricular 

de centre. De la mateixa manera 

que les avaluacions inicial i formativa, 

l’avaluació additiva té una 

funció reguladora: la informació 

que se n’obté ha d’adreçar-se 

més a adequar les decisions se - 

güents sobre l’aprenentatge de 

l’alumnat que no pas a certificar 

els nivells d’aprenentatge assolits. 

EN EL PROJECTE TRAM, els mestres 

trobareu una proposta d’avaluació 

final del curs fotocopiable 

amb els criteris d’avaluació corresponents, 

en aquesta guia. 

A

1 

Llegeix atentament aquest fragment d’un conte: 

El país on vivia en Lluc el maquinista es deia Lummerland i era molt petit. Era 

extraordinàriament petit en comparació d’altres països com, per exemple, Alemanya 

o l’Àfrica, o la Xina. Era, si fa no fa, el doble de gran que casa nostra i es 

componia en la seva major part d’una muntanya de dos cims, un de més alt i un 

altre d’una mica més baix. 

Al voltant de la muntanya serpentejaven una colla de camins, amb pontets i passos. 

Hi havia també una via fèrria plena de revolts. La via passava per cinc túnels 

que travessaven la muntanya en tots els sentits. 

De cases, naturalment, també n’hi havia, a Lummerland; una del tot corrent i una 

altra amb una botigueta. Després venia una estació molt petita al peu de la muntanya. 

Allà vivia en Lluc el maquinista. I dalt de tot de la muntanya, entre els dos 

cims, s’alçava un palau. Ja veieu, doncs, que el país era bastant ple. 

No s’hi podien encabir gaires coses més. I era molt important, també de prendre 

moltes precaucions per no traspassar les fronteres del país, perquè aleshores et 

mullaves els peus. I és que el país era una illa que es trobava al mig de l’ample, 

de l’infinit oceà. 

Ara, contesta: 

x Què és aquest fragment, una narració, una descripció o un diàleg? 

x On vivia en Lluc? 

x On estava situat el palau? 

x I l’illa? 

2 Identifica en el text una expressió que s’hagi fet servir per a explicar com 

són les coses: 

Un adjectiu: 

Una comparació: 

Un complement del nom: 

TRAM 6 Llengua 

MICHAEL ENDE. En Jim Botó i en Lluc el maquinista. Editorial La Galera 


NOM:

NOM: 

3 Digues quins dels diccionaris següents faries servir en cadascuna d’aquestes 

situacions: 

4 

5 

A 

B 

C 

D 

T’han convidat a passar un cap de setmana a Altafulla i vols saber si té platja 

o muntanya. x 

El teu veí anglès t’ha dit que ets friendly i no saps si prendre-t’ho bé o malament. 

x 

Necessites saber si s’escriu aillar o aïllar perquè estàs fent una narració. 

x 

En la descripció d’un paisatge ja has fet servir cinc vegades el verb utilitzar i vols 

fer servir una altra paraula que vulgui dir el mateix. x 

Relaciona cada expressió amb el moment adequat per a dir-la: 

Justa la fusta! Algú diu una bestiesa i no hi estem d’acord. 

Déu n’hi do! Estem del tot d’acord amb el que s’acaba de dir. 

I ara! Volem començar a fer alguna cosa. 

Som-hi! Volem demostrar sorpresa perquè trobem 


que és una quantitat força important. 

Completa les oracions amb la paraula corresponent: 

enfilar-se / pujar 

No dalt de l’arbre que tinc por que caiguis. 

gruixut / gras 

sinònims i antònims general bilingüe enciclopèdic 

al cim d’aquella muntanya abans que es faci fosc. 

Ara estic molt , però quan era petit era prim com un secall. 

Fes servir un cordill ben per a lligar aquest paquet. 


A

6 

Escriu aquestes frases posant tots els noms en singular: 

Les índies venen les artesanies a les europees. 

Les alemanyes han comprat les úniques arracades d’or que quedaven. 

Les italianes i els italians han ocupat els hotels. 

7 Omple els espais en blanc d’aquest text amb la contracció o amb la preposició 

i l’article que et semblin adequats: 

8 

Baudili, l’elefant més voluminós ramat es va allunyar 

grup per anar a buscar aigua riu, perquè Àfri - 

ca, estiu, hi fa una calor sufocant. Va seguir un camí que 

coneixia bé, prop arbres més grossos selva, i va 

arribar seu destí en pocs minuts. Va acostar la trompa 

aigua, va xuclar amb força i se la va llançar 

na. Uf! Com li agradava sentir aquella frescoreta! 

esque- 

Accentua aquest text quan calgui: 

Us he de fer saber una noticia: m’he apuntat en un taller de maquillatge! Es fantastic. 

Despres de la setmana d’examens a l’escola, em trobava cansada, i amb 

la meva amiga Angela vam prendre la decisio. Tambe venen en Jesus, en Genis i 

en Jonas. Ens ho passem molt be, alli. Ningu no s’esperava que riuriem tant. 

Fixeu-vos, per exemple: l’altre dia la monitora ens va explicar que les pintures servien 

per a accentuar les faccions del rostre, i la meva companya i jo, sense cap 

problema, varem empastifar-nos la cara talment com dues pellroges. Per allo 

d’“accentuar les faccions”, ens vam pintar accents per tota la cara. Bufa!, com 

es va posar la monitora! Començo a veure que la “gracia” de les bromes depen 

del punt de vista de cadascu... 



NOM:

NOM: 

9 

Completa els buits amb a o e segons convingui: 

El socorrist reny un s noi s que no han p gat l’entrad . 

Quina barr : aquell s banyist s ocup n tot s les gandul s amb les 

seves tovallol s i boss s. 

Aquella menud s’of gav i el seu par cridav com un desesp rat. 

10 Escriu una E al costat de les oracions que tenen el subjecte el·líptic 

i una I al costat de les oracions impersonals: 

11 

Fa sol. Ahir va ploure tot el dia. 

Ja et trucaré demà. M’estimo més el fred que la calor. 

Avui anirem d’excursió. A l’hivern es fa fosc abans de les sis. 

Trona? Quina calda que fa! 

Encercla l’arrel de les formes verbals del text següent: 

La Joana corria i es divertia pels jardins no gaire lluny d’on la seva mare estenia 

el plàstic a l’herba per començar a preparar el dinar mentre el seu pare dormia 

plàcidament sota un arbre. 

Ara, classifica l’infinitiu de cada verb segons la conjugació a la qual pertany: 

PRIMERA CONJUGACIÓ SEGONA CONJUGACIÓ TERCERA CONJUGACIÓ 



A

SOLUCIONS 

1 

2 

3 

4 

5 

6 

Resposta procedimental. 

x Una descripció. 

x A una estació molt petita al peu de 

la muntanya. 

x Dalt de tot de la muntanya, entre els dos 

cims. 

x Enmig de l’oceà. 

Resposta model: 

– Un adjectiu: petit. 

– Una comparació: era, si fa no fa, el doble 

de gran que casa nostra. 

– Un complement del nom: que es trobava 

al mig de l’ample, de l’infinit oceà. 

A enciclopèdic 

B bilingüe 

C general 

D sinònims i antònims 

Justa la fusta!: Estem del tot d’acord amb el 

que s’acaba de dir. 

Déu n’hi do!: Volem demostrar sorpresa 

perquè trobem que és una quantitat força 

important. 

I ara!: Algú diu una bestiesa i no hi estem 

d’acord. 

Som-hi!: Volem començar a fer alguna cosa. 

–No t’enfilis dalt de l’arbre que tinc por que 

caiguis. 

– Puja al cim d’aquella muntanya abans que 

es faci fosc. 

– Ara estic molt gras, però quan era petit era 

prim com un secall. 

– Fes servir un cordill ben gruixut per a lligar 

aquest paquet. 

–L’índia ven l’artesania a l’europea. 

–L’alemanya ha comprat l’única arracada d’or 

que quedava. 

– La italiana i l’italià han ocupat l’hotel. 


7 

8 

9 

10 

11 

Baudili, l’elefant més voluminós del ramat es 

va allunyar del grup per anar a buscar aigua 

del riu, perquè a l’Àfrica, a l’estiu, hi fa una 

calor sufocant. Va seguir un camí que coneixia 

bé, prop dels arbres més grossos de la selva, 

i va arribar al seu destí en pocs minuts. Va 

acostar la trompa a l’aigua, va xuclar amb 

força i se la va llançar per l’esquena. Uf! Com 

li agradava sentir aquella frescoreta! 

notícia; És; fantàstic; Després; exàmens; 

Àngela; decisió; També; vénen; Jesús; Genís; 

Jonàs; bé; allí; Ningú; riuríem; vàrem; allò; 

gràcia; depèn; cadascú. 

– El socorrista renya unes noies que no han 

pagat l’entrada. 

– Quina barra: aquelles banyistes ocupen 

totes les gandules amb les seves tovalloles 

i bosses. 

– Aquella menuda s’ofegava i el seu pare 

cridava com un desesperat. 

I Fa sol. 

E Ja et trucaré demà. 

E Avui anirem d’excursió. 

I Trona. 

I Ahir va ploure tot el dia. 

E M’estimo més el fred que la calor. 

I A l’hivern es fa fosc abans de les sis. 

I Quina calda que fa! 

La Joana corria i es divertia pels jardins no 

gaire lluny d’on la seva mare estenia el plàstic 

a l’herba per començar a preparar el dinar 

mentre el seu pare dormia plàcidament sota 

un arbre. 

Primera conjugació: començar; preparar. 

Segona conjugació: estendre; córrer. 

Tercera conjugació: divertir; dormir. 

AVALUACIÓ INICIAL

NOM DELS ALUMNES Comprèn el contingut 

d’una descripció literària. 

Reconeix la tipologia 

del text llegit. 

Identifica comparacions 

i complements del nom en un text. 

Coneix la utilitat 

dels diccionaris bàsics. 

Coneix el significat 

d’expressions d’ús habitual. 


Coneix el significat precís 

dels mots. 

Coneix les normes 

d’apostrofació i les aplica. 

Identifica la contracció 

adient en un fragment. 

Coneix les normes 

d’accentuació i les aplica. 

Accentua correctament diacrítics. 

Escriu correctament 

el so de la vocal neutra. 

Identifica oracions 

amb subjecte el·líptic. 


Identifica oracions impersonals. 

Separa l’arrel de la desinència 

de verbs regulars. 

Identifica l’infinitiu de verbs 

i els classifica segons la conjugació. 

A

1 

Llegeix atentament aquesta narració: 

Hi havia una vegada un cocodril que estava mig endormiscat a la vora d’un riu. 

Va passar per allà un estruç, un bonic estruç, completament estúpid i absolutament 

orgullós de les plomes que mostrava al seu darrere. 

Quan va veure el cocodril: 

—Vatua el llangardaix! —va dir amb la insolència dels plumífers de la seva mena. 

Ofès per aquesta interpel·lació tan irrespectuosa i furiós per haver estat despertat 

inútilment, el cocodril va respondre en to agre: 

—Li he de fer notar, senyor estruç, que no sóc llangardaix sinó cocodril. Faci el 

favor de fer servir el llenguatge amb propietat! 

—Llangardaix o cocodril, importa ben poc. Això no treu que vostè sigui una de les 

bèsties més lletges de la zona. Déu meu! Que lleig que és, pobre amic meu! 

I mentre mortificava d’aquella manera el cocodril, l’estruç no parava de girar-se 

d’un costat i de l’altre per fer admirar les plomes del seu darrere. 

En aquell moment, a l’horitzó va aparèixer un núvol de pols: 

—Alerta, alerta! —va fer el cocodril—. Els caçadors d’estruços! Escapi’s, amic 

meu, o se les haurà amb les bales d’aquells senyors. 

Ara, contesta: 

x Quins adjectius es fan servir en el text per a descriure la manera de ser de l’estruç? 

x Quines altres paraules hi afegiries tu? 

x Com descriuries la manera de ser del cocodril a partir d’aquest fragment? 

2 Localitza en el text la part que correspon al plantejament i la que correspon 

al nus: 

Plantejament: des de fins a 

Nus: des de fins a 


ALPHONSE ALLAIS. Mil anys de contes d’animals. Editorial Baula 


NOM:

NOM: 

3 Escriu un possible desenllaç per a aquesta narració que inclogui un diàleg 

entre els personatges: 

4 Escriu dues oracions en què apareguin aquestes paraules polisèmiques 

amb significats diferents: 

5 

estel 

coll 

sol 

Indica si cada una d’aquestes paraules conté un matís afectuós o pejoratiu: 

petitona x iaieta x 

saltiró x sabatots x 

gossarro x marassa x 

panxona x gatot x 



A

6 

Subratlla les paraules manllevades que apareixen en aquestes oracions: 

Ahir a la tarda em vaig connectar al xat una estoneta. 

De postres, prendrem mousse de torró amb ametlles. 

Quan vam anar a la vall de Núria, vam participar en un taller d’iglús. 

7 Completa cada oració amb un determinant del tipus que s’indica entre 

parèntesis: 

(demostratiu) cançó és genial! 

On has deixat les (possessiu) sabatilles? 

Fa (numeral) minuts que t’estem esperant! 

Em vindria de gust menjar (indefinit) coseta. 

Ja esperàvem que hi hauria (quantitatiu) gent. 

8 Escriu les formes masculina, femenina, singular i plural d’aquests adjectius. 

Fixa’t si són variables o invariables: 

9 

MASCULÍ SINGULAR FEMENÍ SINGULAR MASCULÍ PLURAL FEMENÍ PLURAL 

natural 

bo 

còmode 

imprevisible 

impacient 

Identifica els complements directes i indirectes que hi ha en aquestes oracions: 

Demaneu els llibres al bibliotecari. 

els llibres x complement directe 

x 

En Joan ha deixat un encàrrec per a tu. 

x x 



NOM:

NOM: 

10 

11 

Completa aquests oracions amb les conjuncions i les preposicions següents: 

Passeu aquí, sisplau. 

Aniràs vacances avió? 

T’has d’esforçar et costi. 

Necessitaràs llapis goma esborrar. 

No tinc gaire gana, picaré alguna coseta. 

Completa aquestes paraules amb la lletra adient: 

paraules amb essa sonora 

dot ena tre or esbar er co ina 

col e re ultat rique a al ina 

paraules amb essa sorda 

metge a opa emo ió erralada 

igrons abra ada ca ola tro os 

12 Escriu la paraula que correspon a cada definició. Pensa bé si s’escriu 

amb g, j, x, ix, tx o ig: 

A 

B 

C 

D 

E 

F 

i però encara que de d’ amb per 

Peça de vestir amb mànigues que tapa el cos 

fins a sota de la cintura. Es corda al davant amb botons. A Q A 

Coure un aliment amb oli, mantega o llard bullents. E R 

Pluja molt forta que dura poc. À E 

El cinquè mes de l’any. A 

Pinzell gros i rodó per a pintar parets i sostres. O A 

Mena de caixó que hi ha en alguns mobles com els armaris 

i les taules de despatx. Surt cap enfora estirant-lo 

i entra cap dins empenyent-lo. A A 



A

SOLUCIONS 

1 

2 

3 

4 

5 

6 

7 

Resposta procedimental. 

x bonic, estúpid, orgullós, irrespectuós. 

x Resposta oberta. 

x Resposta model: és pacient, tolerant i gentil. 

Plantejament: des de “Hi havia una vegada 

[...]” fins a “[...] al seu darrere”. 

Nus: des de “Quan va veure [...]” fins a “[...] 

d’aquells senyors”. 

Resposta oberta. 


– Aquesta nit he vist un estel fugaç. 

– Com que fa vent, podem anar a fer volar 

l’estel. 

– Tinc mal de coll i gairebé no puc 

empassar-me res. 

– El camí cap a l’altra vall passa pel coll 

d’aquelles muntanyes. 

– Si vols prendre el sol, posa’t crema 

protectora. 

– Aquesta nota és un sol. 

petitona: afectuós; saltiró: afectuós; gossarro: 

pejoratiu; panxona: afectuós; iaieta: afectuós; 

sabatots: pejoratiu; marassa: afectuós; gatot: 

pejoratiu. 

– Ahir a la tarda em vaig connectar al xat una 

estoneta. 

– De postres, prendrem mousse de torró amb 

ametlles. 

– Quan vam anar a la vall de Núria, vam 

participar en un taller d’iglús. 


– Aquesta cançó és genial! 

– On has deixat les meves sabatilles? 

–Fa vint minuts que t’estem esperant! 

– Em vindria de gust menjar alguna coseta. 

– Ja esperàvem que hi hauria força gent. 


8 

9 

10 

11 

12 

natural; natural; naturals; naturals. 

bo; bona; bons; bones. 

còmode; còmoda; còmodes; còmodes. 

imprevisible; imprevisible; imprevisibles; 

imprevisibles. 

impacient; impacient; impacients; impacients. 

– els llibres: complement directe; 

al bibliotecari: complement indirecte. 

– un encàrrec: complement directe; 

per a tu: complement indirecte. 

– Passeu per aquí, sisplau. 

– Aniràs de vacances amb avió? 

– T’has d’esforçar encara que et costi. 

– Necessitaràs llapis i goma d’esborrar. 

– No tinc gaire gana, però picaré alguna 

coseta. 

dotzena; colze; tresor; resultat; esbarzer; 

riquesa; cosina; alzina. 

metgessa; cigrons; sopa; abraçada; emoció; 

cassola; serralada; trossos. 

A JAQUETA 

B FREGIR 

C XÀFEC 

D MAIG 

E BROTXA 

F CALAIX 

AVALUACIÓ FINAL

NOM DELS ALUMNES Comprèn el contingut 

d’una narració. 

Identifica l’estructura 

del text narratiu. 

Completa un text narratiu tot 

respectant la coherència de la trama. 

Coneix i utilitza els diversos significats 

d’algunes paraules polisèmiques. 

Diferencia els matisos 

dels diminutius i dels augmentatius. 


Reconeix les paraules manllevades 

presents en unes oracions. 

Sap utilitzar els diversos tipus 

de determinants. 

Pot fer la flexió de gènere i nombre 

d’adjectius variables i invariables. 

Reconeix el complement directe 

i el complement indirecte d’unes oracions. 

Utilitza correctament la norma ortogràfica 

de la essa sorda i la essa sonora. 

Escriu correctament paraules 

amb les grafies g, j, x, ix, tx i ig. 


A

1 

Subratlla una paraula polisèmica en cada oració: 

Prop de la serra hi ha un poble molt pintoresc. 

He dormit poc i ara faig ulleres. 

El tècnic ha instal·lat l’antena de l’edifici. 

La cua per a entrar al cine arribava a la cantonada. 

Va intentar escriure amb la ploma, però no tenia tinta. 

Ara, busca aquestes paraules en el diccionari i copia el significat que correspon 

a cada una en aquest context: 

2 

: 

: 

: 

: 

: 

Classifica els noms següents en la taula: 

coral Matagalls jurat 

Califòrnia il·lusió 

innocència 

Albert 

tripulació 

simpatia 

NOMS PROPIS NOMS ABSTRACTES NOMS COL·LECTIUS 


AVALUACIÓ TRIMESTRAL 

NOM:

NOM: 

3 

4 

5 

Completa aquestes endevinalles amb s, ss, c, ç o z: 

En filera, dol ament, 

caminant per parcs i pla es 

amb el coll de caraba a 

i la boca de erpent, 

una pro e ó de dames, 

més de ent en el camí, 

no fan pol ni remolí. 

Subratlla els determinants d’aquestes oracions: 

Qualsevol dia et presentaré la meva cosina. 

Dins d’aquest calaix, hi caben moltes camises. 

Aviat serà el teu aniversari. Ja has pensat algun regal que et faci gràcia? 

Hem rebut força correus electrònics i només tres cartes. 

És la primera vegada que veiem aquella constel·lació. 

Ara, classifica els determinants que has subratllat en aquesta taula: 

DEMOSTRATIUS NUMERALS POSSESSIUS QUANTITATIUS INDEFINITS 

Completa aquestes paraules amb g, j, x, ix, tx o ig: 

ra ad ectiu te it despa por o 

pe ser ent a ecar ulivert errada 


Un igronet 

que puja per la paret, 

que s’enfila per l’al ina, 

que quan urt a pa ejar 

ca a amunt i ca a avall 

arro ega que arro ega 

empre l’ha de carregar. 


trimestral 

A 

1

1 

2 

3 

4 

5 

SOLUCIONS 

– Prop de la serra hi ha un poble molt pintoresc. 

– He dormit poc i ara faig ulleres. 

– El tècnic ha instal·lat l’antena de l’edifici. 

– La cua per a entrar al cine arribava a la cantonada. 

– Va intentar escriure amb la ploma, però no tenia tinta. 

– serra: conjunt de muntanyes de petites dimensions. 

– ulleres: taques fosques que es fan sota els ulls 

degudes a fatiga o malaltia. 

– antena: aparell que rep o envia senyals de ràdio, 

televisió o telefonia. 

– cua: filera de persones, d’animals, de coses posades 

l’una darrere l’altra. 

– ploma: estri per a escriure que porta un dipòsit 

amb tinta al mànec. 

NOMS PROPIS NOMS ABSTRACTES NOMS COL·LECTIUS 

Matagalls simpatia coral 

Califòrnia il·lusió jurat 

Albert innocència tripulació 

dolçament; places; carabassa; serpent; processó; cent; 

pols. 

cigronet; alzina; surt; passejar; casa; arrossega; sempre. 

– Qualsevol dia et presentaré la meva cosina. 

– Dins d’aquest calaix, hi caben moltes camises. 

– Aviat serà el teu aniversari. Ja has pensat algun regal 

que et faci gràcia? 

– Hem rebut força correus electrònics i només tres 

cartes. 

– És la primera vegada que veiem aquella constel·lació. 

DEMOSTRATIUS NUMERALS POSSESSIUS QUANTITATIUS INDEFINITS 

aquest tres meva moltes qualsevol 

aquella primera teu força algun 

raig; peix; adjectiu; sergent; teixit; aixecar; despatx; 

julivert; porxo; xerrada. 


AVALUACIÓ TRIMESTRAL

NOM DELS ALUMNES Comprèn el concepte 

de polisèmia. 

Identifica el significat adequat d’una 

paraula polisèmica segons el context. 

Classifica noms, segons siguin 

propis, col·lectius o abstractes. 

Aplica correctament les normes ortogràfiques 

de les grafies s, ss, c, ç i z. 

Localitza determinants 

en oracions donades. 


Coneix els diferents tipus 

de determinants i el seu significat. 


de les grafies g/j, x/ix i tx/ig. 


trimestral 

A 

1

1 Copia els gentilicis que apareixen en aquestes oracions i indica a quin país 

o ciutat fan referència: 

2 

Aquest vespre fan un concert de música brasilera. 

L’ajuntament gironí ha presentat el programa de la festa major. 

A la classe hi ha un nou company romanès que es diu Sorin. 

El tenista escocès s’ha classificat per a la final. 

No he llegit cap llibre d’aquesta escriptora italiana. 

A la ràdio han entrevistat una ministra danesa. 

x 

x 

x 

x 

x 

x 

Completa cada frase amb la paraula adequada: 

a l’hora / alhora 

No mengis i parlis ! 

Sobretot, sigueu puntuals que l’autobús marxarà prevista. 

quan / quant 

Truca’m estiguis a punt d’arribar a casa meva. 

Vull preguntar val aquest jersei. 

gairebé / gaire bé 

Fa uns dies que fa mala cara i no es troba . 

Hem proposat d’anar al cinema i s’hi ha apuntat tothom. 

bol / vol 

Si ella no venir, no la pots obligar a fer-ho. 

Acosta’m aquell ple de cireres. 



NOM:

NOM: 

3 

4 

Completa aquestes paraules amb b o v: 

escom ra lli ertat re edor 

tram ia mò il in enció 

ram la ne ada fe re 

Escriu aquestes formes verbals en passat. Fixa’t en l’exemple: 


nedo x nedava 

xerrem x baixa x 

balles x pensem x 

busquen x continuo x 

5 Classifica aquests adjectius en la taula següent. Quan siguin variables, 

escriu-ne també la forma femenina: 

6 

cert jove lent difícil maco intel·ligent 

atent recent dòcil fosc gruixut gran 

ADJECTIUS VARIABLES ADJECTIUS INVARIABLES 

Completa aquest poema amb les conjuncions i les preposicions que hi falten: 

SELVA D’ASFALT 

La ciutat és una selva furiosos el semàfor 

alumini i formigó, passes verd i ells, en roig, 

on els cotxes les motos esperen rugint, ganes 

fan tigres i lleons poder pegar-te un mos. 

MARC GRANELL. Bon dia, poesia. Editorial La Galera 


trimestral 

A 

2

1 

2 

3 

4 

5 

6 

SOLUCIONS 

– brasilera: Brasil. 

– gironí: Girona. 

– romanès: Romania. 

– escocès: Escòcia. 

– italiana: Itàlia. 

– danesa: Dinamarca. 

– No mengis i parlis alhora. 

– Sobretot, sigueu puntuals que l’autobús marxarà 

a l’hora prevista. 

– Truca’m quan estiguis a punt d’arribar a casa meva. 

– Vull preguntar quant val aquest jersei. 

– Fa uns dies que fa mala cara i no es troba gaire bé. 

– Hem proposat d’anar al cinema i s’hi ha apuntat 

gairebé tothom. 

– Si ella no vol venir, no la pots obligar a fer-ho. 

– Acosta’m aquell bol ple de cireres. 

escombra; tramvia; rambla; llibertat; mòbil; nevada; 

rebedor; invenció; febre. 

xerràvem; ballaves; buscaven; baixava; pensàvem; 

continuava. 

ADJECTIUS VARIABLES ADJECTIUS INVARIABLES 

cert - certa 

lent - lenta 

maco - maca 

atent - atenta 

fosc - fosca 

gruixut - gruixuda 

La ciutat és una selva 

d’alumini i formigó, 

on els cotxes i les motos 

fan de tigres i lleons 

furiosos quan el semàfor 

passes en verd i ells, en roig, 

esperen rugint, amb ganes 

de poder pegar-te un mos. 


jove 

difícil 

intel·lingent 

recent 

dòcil 

gran 


NOM DELS ALUMNES Identifica els gentilicis i els relaciona 

amb el nom a partir del qual s’han format. 

Sap utilitzar la paraula 

homòfona adient al context. 

Aplica correctament les normes 

ortogràfiques de les grafies b/v. 

Classifica adjectius segons 

si són variables o invariables. 

Completa un text amb les preposicions 

i les conjuncions adients. 



trimestral 

A 

2

1 Escriu de quina llengua provenen aquestes paraules manllevades i explica’n 

el significat: 

fúting x 

baguet x 

rock x 

discjòquei x 

sushi x 

2 

Escriu una paraula composta a partir de cada una de les següents i indica 

quina és la combinació de categories gramaticals corresponent: 

parar x 

salvar x 

fil x 

alta x 

+ 

+ 

+ 

+ 



NOM:

NOM: 

3 

4 

Posa dièresi a aquestes paraules i classifica-les: 

Indica el mode de les formes verbals d’aquestes oracions: 

Elles no han dit res. x 

Obriu la porta, sisplau. x 

Explica-m’ho tot ara mateix. x 

Tant de bo fos dissabte. x 

Ai, si pogués volar... x 

veinat oida aqueducte aiguera consequència 

Ja trucarem més tard. x 

frequent llaut diurn peuc piraguisme 

La dièresi indica que la u dels grups 

gue, gui, que, qui s’ha de pronunciar 

5 Escriu una oració a partir de cada il·lustració que contingui el tipus 

de complement verbal que s’indica: 

complement directe 

complement indirecte 


La dièresi indica que dues vocals 

no formen diftong 


trimestral 

A 

3

1 

2 

3 

4 

5 

SOLUCIONS 

– fúting: anglès; Exercici físic que consisteix en un 

seguit de marxes i de corregudes fetes amb un ritme 

regular. 

– baguet: francès; Pa d’origen francès, en forma de 

barra llarga i estreta, de 60 a 70 cm de longitud. 

– rock: anglès; Tipus de música moderna amb molt de 

ritme que es toca amb guitarres i altres instruments 

elèctrics. 

– discjòquei: anglès; Persona encarregada de presentar 

i programar discs a la ràdio, a la televisió o en una 

discoteca. 

– sushi: japonès; Plat de la cuina japonesa elaborat 

a base d’arròs bullit envinagrat, acompanyat de peix 

o marisc, generalment crus, o de verdures. 


– paraigua: verb + substantiu 

– salvavides: verb + substantiu 

– filferro: substantiu + substantiu 

– altaveu: adjectiu + substantiu 

La dièresi indica que la u dels grups gue, gui, que, qui 

s’ha de pronunciar: aqüeducte; aigüera; conseqüència; 

freqüent; piragüisme. 

La dièresi indica que dues vocals no formen diftong: 

veïnat; oïda; llaüt; diürn; peüc. 

– Elles no han dit res: indicatiu. 

– Obriu la porta, sisplau: imperatiu. 

– Explica-m’ho tot ara mateix: imperatiu. 

– Tant de bo fos dissabte: subjuntiu. 

– Ai, si pogués volar...: subjuntiu. 

– Ja trucarem més tard: indicatiu. 


– En Gerard llegeix el diari. 

– En Manel explica un acudit a la Marta. 



NOM DELS ALUMNES Coneix el significat i l’origen d’algunes 

paraules manllevades d’altres llengües. 

Reconeix el procés de formació 

de mots compostos. 

Aplica correctament la norma 

ortogràfica d’ús de la dièresi. 

Identifica el mode de les formes 

verbals d’unes oracions. 

Construeix oracions amb 

complement directe i indirecte. 



trimestral 

A 

3

1 

Subratlla una paraula polisèmica en cada oració. Fixa’t en l’exemple: 

Uns avis petaven la xerrada asseguts al banc més assolellat de l’avinguda. 

Vaig a buscar un tornavís per a descollar aquest cargol. 

Prenc un xarop per al mal de cap. 

Vaig sentir la sirena d’una ambulància. 

Avui m’he menjat un plat de macarrons. 

El gos s’ha fet mal a la pota. 

Ara, escriu una altra oració per a cada paraula que has subratllat en què 

la paraula tingui un altre significat. Fixa’t en l’exemple: 

2 

Vaig al banc a treure diners. 

Encercla els noms d’aquest text: 

Sembla que ja arriba la tardor. Les orenetes se’n van a llocs on fa més calor, i ja 

no piquen els mosquits. Les temperatures són més suaus i plou sovint. Al bosc 

ja hi ha algun bolet. M’agrada aquesta època de l’any! I estic impacient per menjar 

castanyes i panellets! 

Ara, classifica els noms que has encerclat en aquesta taula, segons el seu 

gènere i el seu nombre: 

FEMENÍ SINGULAR FEMENÍ PLURAL MASCULÍ SINGULAR MASCULÍ PLURAL 


CONTROL UNITAT 1 

NOM:

NOM: 

3 

4 

5 

Escriu un nom col·lectiu per a cada un d’aquests noms individuals: 

jugador: abella: 

flor: arbre: 

soldat: plat: 

amic: músic: 

Explica amb les teves paraules què són els noms abstractes: 

Ara, escriu-ne tres exemples: 

Tria un d’aquests dos temes i marca’l amb una x : 

Vols opinar sobre les instal·lacions de la teva escola. 

Vols felicitar els organitzadors de la Festa Major de la teva localitat. 

Ara, redacta una breu carta al director sobre el tema que has triat: 



1

1 

2 

3 

4 

5 

SOLUCIONS 

– Vaig a buscar un tornavís per a descollar aquest cargol. 

– Prenc un xarop per al mal de cap. 

– Vaig sentir la sirena d’una ambulància. 

– Avui m’he menjat un plat de macarrons. 

– El gat s’ha fet mal a la pota. 


– Els cargols tenen dues banyes. 

– M’ha atès el cap d’estudis. 

– Cantava com si fos una sirena. 

– S’ha trencat el plat de ceràmica. 

– Aquella taula només té tres potes. 

tardor; orenetes; llocs; calor; mosquits; temperatures; 

bosc; bolet; època; any; castanyes; panellets. 

FEMENÍ 

SINGULAR 

equip; ram; exèrcit; colla; eixam; bosc; vaixella; 

orquestra. 


Un nom abstracte és una paraula que es refereix a 

quelcom que no podem tocar ni veure. 

Resposta model: alegria; fred; any. 


FEMENÍ 

PLURAL 


MASCULÍ 

SINGULAR 

MASCULÍ 

PLURAL 

tardor orenetes bosc llocs 

calor temperatures bolet mosquits 

època castanyes any panellets 

CONTROL UNITAT 1

NOM DELS ALUMNES Identifica paraules polisèmiques 

i en reconeix diversos significats. 

Reconeix els noms dins d’un text. 

Coneix el gènere 

i el nombre dels noms. 

Atribueix noms col·lectius 

a noms individuals donats. 

Defineix el concepte de nom 

abstracte i sap posar-ne exemples. 


Exposa i argumenta correctament 

les seves opinions en un escrit breu. 


1

1 

Observa la imatge i escriu una breu descripció de la persona que hi apareix: 

2 Marca amb una x l’oració de cada parella en què la paraula destacada 

és un diminutiu: 

S’ha fet un trau a la barbeta i li han posat tres punts. 

S’ha deixat un bigotet molt prim i una barbeta tota fina. 

El vestit de la núvia estava tot brodat amb un filet d’or. 

Encara no sé si de segon plat faré filet de vedella o llagostins. 

Des que ha après a caminar, no hi ha manera que vulgui seure al cotxet. 

Com que m’acabo de treure el carnet de conduir, em compraré un cotxet petit, 

que és més fàcil de maniobrar. 

3 Subratlla el sufix de la paraula destacada de cada oració i escriu una D si és 

un diminutiu, una A si és un augmentatiu i una P si és un pejoratiu: 

Treu els peuots del sofà! T’he dit un munt de cops que així s’embruta! 

Hi han posat una taulassa que ocupa mig menjador. 

On vas amb aquest jerseiot? Si és de l’any de la picor i està tot desfilat! 

Portava unes arracades d’or i un penjollet de conjunt. 



NOM:

NOM: 

4 Indica si pronuncies amb essa sorda o amb essa sonora les esses 

destacades de les oracions següents: 

Em fascinen els astres x 

Em fascinen els sastres x 

He fotografiat aquestes oques x 

He fotografiat aquestes soques x 

Els sogres tenen mala fama x 

Els ogres tenen mala fama x 

5 Escriu el nom de cada imatge representada dins de la taula, segons el so 

i la grafia de la essa: 

ESSA SORDA ESSA SONORA 

s ss c ç s z 

Ara, pensa i escriu una paraula més en cada columna. 



2

1 

Escriu amb lletres els nombres següents: 

1 

2 

3 

4 

5 

SOLUCIONS 


Cal marcar: 

– S’ha deixat un bigotet molt prim i una barbeta tota 

fina. 

– El vestit de la núvia estava tot brodat amb un filet d’or. 

– Com que m’acabo de treure el carnet de conduir, em 

compraré un cotxet petit, que és més fàcil de 

maniobrar. 

P Treu els peuots del sofà! T’he dit un munt de cops que 

així s’embruta! 

A Hi han posat una taulassa que ocupa mig menjador. 

P On vas amb aquest jerseiot? Si és de l’any de la picor 

i està tot desfilat! 

D Portava unes arracades d’or i un penjollet de conjunt. 

– Em fascinen els astres: essa sonora. 

Em fascinen els sastres: essa sorda. 

– He fotografiat aquestes oques: essa sonora. 

He fotografiat aquestes soques: essa sorda. 

–Elssogres tenen mala fama: essa sorda. 

Els ogres tenen mala fama: essa sonora. 


ESSA SORDA ESSA SONORA 

s ss c ç s z 

sabó préssec cinturó braç camisa pinzell 


CONTROL UNITAT 12

5 

Ordena aquests nombres del més petit al més gran: 

NOM DELS ALUMNES Utilitza vocabulari adequat 

quan escriu descripcions. 

Identifica diminutius tenint 

en compte el seu significat. 

Localitza els sufixos d’una paraula 

i en comprèn el significat. 

Discrimina els sons 

de essa sorda i essa sonora. 

Escriu correctament paraules amb s, 

ss, c, ç i z tenint en compte el seu so. 



2

1 

2 

3 

Explica amb les teves paraules què és una onomatopeia: 

Ara, escriu una oració que inclogui una onomatopeia i subratlla-la: 

Encercla els determinants d’aquestes oracions: 

Aquesta tarda jugaré el meu primer partit de bàsquet. 

Queden pocs dies per a les vacances. Anirem al mateix hotel que l’any passat. 

No tinc prou diners per comprar-te dues camises. Tenim moltes despeses. 

Veus aquells rosers? Els va plantar la nostra àvia fa uns trenta anys. 

Relaciona cada tipus de determinant amb la seva funció: 

demostratius Indiquen a qui pertany allò de què parlem. 

possessius Donen una informació del nom poc precisa. 

numerals Indiquen proximitat o llunyania. 

quantitatius Indiquen una quantitat exacta o ordre. 

indefinits Indiquen quantitat d’una manera imprecisa. 

Ara, escriu tres exemples de cada tipus de determinant: 

Demostratius: 

Possessius: 

Numerals: 

Quantitatius: 

Indefinits: 



NOM:

NOM: 

4 Completa aquest text amb determinants i escriu entre parèntesis el tipus 

de determinant que has triat. Fixa’t en l’exemple: 

Aquests óssos polars (demostratiu) viuen al pol Nord. 

Allà, durant mesos ( ) 

el sol no es deixa veure. Llavors, l’ós no marxa mai 

del costat de la parella ( ). 

animals ( ) neden hàbilment 

i tenen traça ( ) per a pescar. 

Fa temps ( ) que l’ós polar 

està en perill d’extinció perquè, a causa de l’escalfament 

de la zona, vegada ( ) queda 

gel ( ). 

5 Escriu un text expositiu a partir d’aquest esquema. Tingues en compte 

les característiques d’aquest tipus de text: 


ELS MAMÍFERS 

REPRODUCCIÓ RESPIRACIÓ ALIMENTACIÓ 

vivípara (ventre mare) pulmonar herbívora carnívora omnívora 


3

1 


1 

2 

3 

4 

5 

SOLUCIONS 


Una onomatopeia és una paraula que imita un so 

natural. 


– Aquesta tarda jugaré el meu primer partit de bàsquet. 

– Queden pocs dies per a les vacances. Anirem al 

mateix hotel que l’any passat. 

– No tinc prou diners per comprar-te dues camises. 

Tenim moltes despeses. 

– Veus aquells rosers? Els va plantar la nostra àvia fa 

uns trenta anys. 

demostratius: Indiquen proximitat o llunyania. 

possessius: Indiquen a qui pertany allò de què parlem 

numerals: Indiquen una quantitat exacta o ordre. 

quantitatius: Indiquen quantitat d’una manera imprecisa. 

indefinits: Donen una informació del nom poc precisa. 


– Demostratius: aquesta; aquell; aquelles. 

– Possessius: meu; teves; seva. 

– Numerals: primer; dues; tercer. 

– Quantitatius: poc; massa; força. 

– Indefinits: algun; qualsevol; totes. 


Allà, durant sis mesos (numeral) el sol no es deixa 

veure. Llavors, l’ós no marxa mai del costat de la seva 

parella (possessiu). Aquests animals (demostratiu) neden 

hàbilment i tenen força traça (quantitatiu) per a pescar. 

Fa algun temps (indefinit) que l’ós polar està en perill 

d’extinció perquè, a causa de l’escalfament 

de la zona, cada vegada (indefinit) queda menys gel 

(quantitatiu). 



CONTROL UNITAT 13

5 


NOM DELS ALUMNES Sap definir i exemplificar 

el concepte d’onomatopeia. 

Identifica determinants 

en un text. 

Relaciona els tipus de determinants 

amb el seu significat. 

Completa oracions amb el determinant 

adient i en reconeix el tipus. 

Redacta adequadament un text 

expositiu a partir d’un esquema. 



3

1 

Escriu una definició per a cada una d’aquestes paraules: 

got: 

estómac: 

cavall: 

Saturn: 

2 Torna a escriure aquestes oracions, substituint la paraula destacada per un 

sinònim adequat. Consulta un diccionari adient, si et cal: 

Trobareu el meu despatx a la cinquena planta. 

No podré venir a la festa perquè estic molt enfeinada. 

Estic apuntant en aquest bloc totes les dades que recollim. 

A quina hora surt el vostre vol? 

3 Completa aquestes normes ortogràfiques i escriu un exemple que representi 

cada una: 

El so de la j de jaqueta s’escriu amb g davant de , . 

Exemple: 

Els grups -jecc- i -ject- sempre s’escriuen amb . Exemple: 

El so de la x de xocolata, s’escriu amb ix després de les vocals a, e, o, u i també 

. Exemple: 

El so de la ig de boig s’escriu amb tx a final de paraula quan 

Exemple: 



NOM:

NOM: 

4 

5 

Completa els buits d’aquestes oracions amb g, j, x, ix, tx o ig: 

La ermana d’en oan s’ha empa at de tantes car ofes que ha men at. 

He guardat els colors de la capsa nova dins de l’esto . 

Va caure del gron ador i tinc una ferida al enoll. 

Quan acabi el pro ecte, mar aré del despa . 

Anima’t, home! Quan estàs tan mo , estàs molt lle . 

Escriu un diàleg a partir d’aquesta narració: 

Feia dies que no trucava a la meva amiga Cristina i, tan 

bon punt va despenjar, em va saludar i es va mostrar 

molt contenta de sentir-me. Li vaig proposar sortir 

algun dia a prendre un cafè i li va semblar magnífic que 

ens trobéssim, però em va comentar que preferiria que 

anéssim a sopar en un restaurant nou que han obert 

al seu barri. Com que sóc una mica llepafils, em vaig 

interessar per quin tipus de restaurant era. Es veu que 

és un restaurant italià. Així doncs, vaig acceptar encantada 

i vam quedar a trobar-nos a casa seva dissabte. 



4

1 


1 

2 

3 

4 

5 

SOLUCIONS 


– got: Recipient de vidre, de plàstic o de metall, 

de forma cilíndrica, sense peu i sense nansa, 

per a beure. 

– estómac: Òrgan del cos on els aliments es barregen 

amb el suc gàstric per a fer la digestió. 

– cavall: Mamífer gros que menja herba. Té pèls llargs 

a la cua i a la part del darrere del coll i les orelles 

més petites que els burros i els muls. 

– Saturn: Sisè planeta del nostre sistema solar. Està 

situat entre Júpiter i Urà. 


– Trobareu el meu despatx al cinquè pis. 

– No podré venir a la festa perquè estic molt atrafegada. 

– Estic apuntant en aquest quadern totes les dades que 

recollim. 

– A quina hora marxa el vostre vol? 


– El so de la j de jaqueta s’escriu amb g davant de e, i. 

Exemple: girafa. 

– Els grups -jecc- i -ject- sempre s’escriuen amb j. 

Exemple: objecte. 

– El so de la x de xocolata, s’escriu amb ix després 

de les vocals a, e, o, u i també a final de paraula. 

Exemple: caixa. 

– El so de la ig de boig s’escriu amb tx a final de 

paraula quan altres paraules de la mateixa família 

s’escriuen amb tx. Exemple: empatx. 

– La germana d’en Joan s’ha empatxat de tantes 

carxofes que ha menjat. 

– He guardat els colors de la capsa nova dins de l’estoig. 

– Vaig caure del gronxador i tinc una ferida al genoll. 

– Quan acabi el projecte, marxaré del despatx. 

– Anima’t, home! Quan estàs tan moix, estàs molt lleig. 



CONTROL UNITAT 14

5 


NOM DELS ALUMNES Escriu definicions clares, 

precises i entenedores. 

Comprèn el concepte de sinonímia 

i troba sinònims adequats al context. 

Coneix les normes ortogràfiques 




Redacta diàlegs introduint correctament 

les intervencions dels personatges. 



4

1 

2 

Marca amb una x les afirmacions que són certes: 

Les instruccions indiquen els passos que hem de seguir per a fer una cosa. 

Les indicacions per a cada pas han de ser molt detallades i com més llargues 

millor. 

En les instruccions se solen fer servir verbs en imperatiu. 

No cal indicar de cap manera l’ordre dels passos. 

Ara, torna a escriure correctament les afirmacions que no són certes: 

Subratlla les paraules homòfones de cada parella d’oracions: 

Vaig veure la Marta quan anava cap a casa. 

No em puc beure aquest cafè, és massa dolç. 

M’acompanyaràs al ball de la festa major? 

La vall era preciosa, plena de flors de tots els colors. 

No vaig trobar-la enlloc. 

En lloc d’arribar tard com sempre, per què no surts abans? 

Ara, escriu-les al costat de la seva definició: 

Efecte de ballar. x 

Posar-se un líquid a la boca i empassar-se’l. x 

Espai de terra que queda entre dues cadenes de muntanyes i que té forma de V. 

x 

En cap banda. x 

Percebre una cosa amb els ulls. x 

En substitució d’alguna cosa. x 



NOM:

NOM: 

3 

Completa aquestes parelles d’adjectius i respon: 

x Quins d’aquests adjectius són invariables? 

4 Completa aquestes frases fent servir els mateixos adjectius en la forma 

correcta: 

5 

MASCULÍ FEMENÍ 

capaç 

bo 

increïble 

El programa de ràdio era molt interessant i distret. 

La pel·lícula era molt i . 

El plat era saborós i suculent. 

La recepta era i . 

El noi era esportista i atlètic. 

La noia era i . 

Fes un esquema de claus a partir d’un dels temes següents: 

Els tipus de calçat 

Les activitats extraescolars 

sincera 

correcta 



xerraire 

deliciós 


perfecta 

endreçada 

llarga 

5

1 


1 

2 

3 

4 

5 

SOLUCIONS 

Són certes: 

– Les instruccions indiquen els passos que hem 

de seguir per a fer una cosa. 

– En les instruccions se solen fer servir verbs 

en imperatiu. 

– Les indicacions per a cada pas han de ser breus 

i curtes. 

– Cal indicar clarament l’ordre dels passos. 

– Vaig veure la Marta quan anava cap a casa. 

No em puc beure aquest cafè, és massa dolç. 

– M’acompanyaràs al ball de la festa major? 

La vall era preciosa, plena de flors de tots els colors. 

– No vaig trobar-la enlloc. 

En lloc d’arribar tard com sempre, per què no surts 

abans? 

ball; beure; vall; enlloc; veure; en lloc. 


capaç capaç 

sincer sincera 

bo bona 

correcte correcta 

increïble increïble 

capaç, increïble i xerraire. 

– La pel·lícula era molt interessant i distreta. 

– La recepta era saborosa i suculenta. 

– La noia era esportista i atlètica. 




xerraire xerraire 

perfecte perfecta 

endreçat endreçada 

deliciós deliciosa 

llarg llarga 

CONTROL UNITAT 15

5 


NOM DELS ALUMNES Reconeix les característiques 

dels textos instructius. 

Sap reconèixer paraules 

homòfones d’ús habitual. 

Pot distingir entre adjectius 

variables i invariables. 

Sap establir la concordança 

de gènere entre el nom i l’adjectiu. 

És capaç d’elaborar 

un esquema de claus. 



5

1 Indica si aquest diàleg està reproduït en estil directe o en estil indirecte 

i, després, torna a escriure’l canviant-ne l’estil: 

L’Ester va demanar a l’Albert que obrís la finestra, perquè tenia molta calor. L’Albert 

li va respondre que ell també tenia calor i que li semblava bona idea obrir la finestra. 

El diàleg està reproduït en estil . 

2 Observa aquesta vinyeta de còmic i encercla-hi amb colors diferents les línies 

cinètiques i les onomatopeies que hi apareixen: 

Ara, imagina dues vinyetes més per a formar una tira, defineix que posaràs 

en cada vinyeta (dibuix, text, onomatopeies, línies cinètiques...) i dibuixa-les: 

Vinyeta 2: 

Vinyeta 3: 



NOM:

NOM: 

3 

A 

B 

C 

D 

4 

5 

E 

1 

2 

3 

4 

5 

Digues si les afirmacions següents sobre les lletres b i v són certes o falses: 

A principi de paraula sempre s’escriu b. x 

En una mateixa família de paraules poden alternar les grafies u/v i p/b. x 

Els grups br i bl sempre s’escriuen amb b. x 

Escrivim b darrere de m i de n. x 

Hi ha moltes paraules que s’escriuen amb b i amb v que no segueixen cap norma. 

x 

Omple els buits amb b o v: 

Sempre deixa a lligada la icicleta a l’ar re que hi ha tot just al da ant 

de casa dels a is. 

Com es deia aquella i liotecària tan ama le que et a recomanar 

un lli re so re els ca alls? 

Ha itualment agafa en l’auto ús, però si mai se’ls escapa a ana en 

a uscar el tram ia. 

Els mo les de la me a ha itació són de color lanc i els calaixos 

de l’armari són ermells i laus. 

Resol aquest encreuat de paraules que s’escriuen amb h: 

Persona que coneix les herbes medicinals 

i que les ven. 

Que es considera menys important que els 

altres, que no presumeix ni dóna a conèixer 

els seus mèrits o les seves qualitats. 

Estació de l’any que ve després de la tardor 

Edifici amb habitacions on, pagant, 

una persona pot viure durant un temps. 

Xarxa o tela que es penja entre dos arbres 

i serveix per a estirar-s’hi. 


3 

5 


4 

1 2 

6

1 


1 

2 

3 

4 

5 

SOLUCIONS 

El diàleg està reproduït en estil indirecte. 


—Obre la finestra, Albert, que tinc molta calor —va 

demanar l’Ester. 

—Jo també tinc molta calor. Em sembla bona idea obrir 

la finestra —va respondre l’Albert. 

Línies cinètiques: línies al voltant dels personatges. 

Onomatopeies: bla, bla, bla. 


A Falsa 

B Certa 

C Certa 

D Falsa 

E Certa 

– Sempre deixava lligada la bicicleta a l’arbre que hi ha 

tot just al davant de casa dels avis. 

– Com es deia aquella bibliotecària tan amable que 

et va recomanar un llibre sobre els cavalls. 

–Habitualment agafaven l’autobús, però si mai se’ls 

escapava anaven a buscar el tramvia. 

– Els mobles de la meva habitació són de color blanc 

i els calaixos de l’armari són vermells i blaus. 

1 2 

H H 

E U 

3 H I V E R N 

M 

B I 

4 H O 

L 

T E L 

5 H A M A 

R 

I 

C A 


CONTROL UNITAT 16

5 


NOM DELS ALUMNES Sap diferenciar l’estil directe 

de l’estil indirecte. 

Coneix els recursos gràfics del còmic 

i els aplica a la creació d’una historieta. 

Coneix les normes bàsiques 

d’ortografia de les lletres b i v. 

És capaç de completar algunes 

paraules amb les grafies b i v. 

Pot resoldre un encreuat de paraules 

que contenen la lletra h. 



6

1 Escriu dues maneres diferents d’iniciar una conversa per a demanar a alguna 

persona que et trobes pel carrer com pots arribar en un lloc: 

2 

Escriu el gentilici que correspon a cada indret: 

Àsia x Grècia x 

Austràlia x Turquia x 

Àfrica x Argentina x 

Egipte x Canadà x 

Romania x Filipines x 

Portugal x Algèria x 

3 Escriu a partir de cada il·lustració una oració que contingui una conjunció 

o una preposició: 



NOM:

NOM: 

4 

5 

Omple els buits amb una conjunció o una preposició: 

Ens trobarem aquí les cinc un quart sis. 

Agafa la paella compte l’oli és molt calent. 

Al matí anava jaqueta, a la tarda me l’he posada. 

Aquest és el telèfon l’Àngels? 

Posa els iogurts la nevera no vols que es facin malbé. 

Llegeix aquest poema i respon les preguntes: 

x Les dues estrofes tenen el mateix nombre de versos? 

x Com es diuen les estrofes que tenen aquest nombre de versos? 

x Quantes síl·labes té cada vers? 

x Com es diuen els versos que tenen aquest nombre de síl·labes? 

x La rima és assonant o consonant? 

x Quins versos rimen en cada estrofa? 

amb de dins entre sense 

El cel és un camp 

ple de meravelles; 

l’ha llaurat el sol, 

i però perquè si 

la lluna és qui el sembra. 

La llavor que hi cau 

tot seguit arrela 

arrela i floreix, 

cada flor una estrella. 


Quan apunta el Sol, 

les flors es repleguen; 

quan el Sol es pon, 

totes s’esbandeixen. 

Des de dalt del cel, 

guaiten a la terra; 

cada infant que dorm 

una estrella el vetlla. 

APEL·LES MESTRES. Bon dia, poesia. Editorial La Galera 


7

1 


1 

2 

3 

4 

5 

SOLUCIONS 


– Sisplau, em podria indicar com puc arribar...? 

– Disculpi, que sap com ho puc fer per a anar...? 

asiàtic; australià; africà; egipci; romanès; portuguès; 

grec; turc; argentí; canadenc; filipí; algerià. 


– Ens trobarem aquí entre les cinc i un quart de sis. 

– Agafa la paella amb compte perquè l’oli és 

molt calent. 

– Al matí anava sense jaqueta, però a la tarda 

me l’he posada. 

– Aquest és el telèfon de l’Àngels? 

– Posa els iogurts dins la nevera si no vols que es facin 

malbé. 

x Sí. 

x Octaves. 

x Cinc. 

x Pentasíl·labs. 

x Assonant. 

x En la primera estrofa: – A – A – A – A. 

En la segona estrofa: – B – B – B – B. 


CONTROL UNITAT 17

a un lloc usant fórmules de cortesia. 

Pot indicar quin és el gentilici 

que correspon a diversos països. 

Produeix frases fent un bon ús 

de les preposicions i les conjuncions. 

Sap triar la preposició o la conjunció 

adient per omplir un buit d’una oració. 

arribar a 

5 Ordena aquests nombres del més petit al més gran: 

per informació demanar 

NOM DELS ALUMNES Sap 

Sap analitzar l’estructura d’un poema. 



7

1 

2 

Explica breument quina és la funció de cada un d’aquests gèneres: 

Notícia 

Publicitat 

Reportatge 

Telesèrie 

Consulta un diccionari multilingüe i respon les preguntes següents: 

x La paraula safari es diu igual en francès i en català? 

Com es diu en anglès i en alemany? 

x Si vull dir en castellà que ha caigut un bon xàfec, és correcte que faci servir 

la paraula aguacero? 

x La nota sol en francès es diu soleil i en anglès, sun? 

x Si una persona anglesa et parla de matress, de què t’està parlant? 

x Com diries peixera en alemany, francès i anglès? 

x Com es diu en anglès cap quan es refereix a una part del cos? 

I quan fa referència a l’accident geogràfic? 



NOM:

NOM: 

3 

Explica quina funció fa la coma en cada una d’aquestes oracions: 

Ara menja, després parlarem. 

Òscar, has sentit el que t’he dit? 

El faig, que és un arbre de fulla caduca, queda ben pelat a l’hivern. 

4 Completa aquest text amb els signes de puntuació que hi falten. Tingues 

en compte que hi ha punts, comes, i també dos punts: 

Edurne Pasaban de 35 anys és més a prop d’aconseguir el repte de ser 

la primera alpinista que arriba als 14 cims més alts del planeta Ahir va 

poder anotar en la seva llista de colossos escalats el seu dotzè vuit mil 

el Kangchenjunga un cim de 8.586 metres 

Després d’aquesta nova ascensió Pasaban només ha d’escalar dos gegants 

de l’Himàlaia l’Annapurna i el Shisha Pangma 

Pasaban no és l’única dona que vol fer realitat aquest somni Hi ha dues 

dones més que també volen superar el repte l’austríaca Gerlinde 

Kaltenbrunner de 38 anys i la italiana Nives Meroi de 47 Cada una 

ha escalat 11 vuit mils Edurne Pasaban doncs manté l’avantatge 

5 

Escriu dues preguntes que serien adients per a plantejar-les en una entrevista 

a cada un d’aquests personatges: 

una estudiosa del canvi climàtic 

un jove tenista que ha guanyat inesperadament un gran torneig 



8

1 


1 

2 

3 

4 

5 

SOLUCIONS 


– Notícia: Informar sobre fets recents d’una manera 

breu i concisa. 

– Publicitat: Informar sobre les característiques 

d’un producte, promocionar-lo. 

– Reportatge: Formar, ampliar els coneixements sobre 

un tema, interpretar la realitat. 

– Telesèrie: Entretenir, fer passar una bona estona. 

x Sí. També es diu igual en anglès i en alemany. 

x Sí. 

x No. La nota musical es diu sol també en anglès 

i en francès. Soleil i sun designen l’astre. 

x De matalassos. 

x Aquarium, aquarium i fishbowl. 

x head; cape. 

– Separa oracions. 

– Demana l’atenció d’algú. 

– Introdueix un aclariment. 

Edurne Pasaban, de 35 anys, és més a prop 

d’aconseguir el repte de ser la primera alpinista que 

arriba als 14 cims més alts del planeta. Ahir va poder 

anotar en la seva llista de colossos escalats el seu dotzè 

vuit mil: el Kangchenjunga, un cim de 8.586 metres. 

Després d’aquesta nova ascensió, Pasaban només ha 

d’escalar dos gegants de l’Himàlaia: l’Annapurna i el 

Shisha Pangma. 

Pasaban no és l’única dona que vol fer realitat aquest 

somni. Hi ha dues dones més que també volen superar 

el repte: l’austríaca Gerlinde Kaltenbrunner, de 38 anys, 

i la italiana Nives Meroi, de 47. Cada una ha escalat 

11 vuit mils. Pasaban, doncs, manté l’avantatge. 


– Realment ens hem d’amoïnar pel canvi climàtic? Creu 

que es poden trobar solucions a aquest problema? 

– Com et sents després d’aquest triomf? Quin tenista 

admires? 


CONTROL UNITAT 18

5 


NOM DELS ALUMNES Reconeix la funció 

dels diversos gèneres televisius. 

És capaç d’utilitzar un diccionari 

bilingüe o multilingüe. 

Identifica els usos de la coma. 

Pot completar un text amb 

els signes de puntuació adients. 

Adequa les preguntes d’una entrevista 

a les característiques de l’entrevistat. 



8

1 Explica amb les teves paraules quina funció tenen les crítiques de cinema 

i quines característiques han de tenir: 

2 Encercla les paraules d’aquesta llista que són manllevades d’altres llengües. 

Després, consulta el diccionari i digues de quina llengua prové cada una: 

surf ravioli tamboret 

colador brioix tràiler 

quimono bròquil mòdem 

x x 

x x 

x x 

3 Digues a quin mode correspon cada una d’aquestes formes verbals i escriu 

una frase amb cada una: 

tanquen mode: 

provessis mode: 

digues mode: 

han col·locat mode: 

haguessis trucat mode: 



NOM:

NOM: 

4 Escriu una I al costat de les oracions en què el verb expressa una acció 

inacabada i una A al costat de les que expressen una acció acabada: 

5 

Estic xerrant amb la Carme. Reien sense parar. 

M’he trobat la Irene. Tinc molta calor. 

Vam arribar a les quatre. Cantaven una cançó alegre. 

Ordena les parts d’aquesta ressenya: 

Sebastian, Max i Cornèlius inicien una nova aventura, encara més arriscada 

que les anteriors, seguint el vestigi d’una ciutat llegendària perduda en la 

profunditat de les selves del sud. Abans d’arribar-hi però, el nostre trio heroic 

haurà d’enfrontar-se a batalles salvatges, viatges arriscats, atacs de bèsties 

feroces i, fins i tot, a alguna de les pitjors bromes de la història. I quan ja 

aconsegueixen arribar a la ciutat perduda, encara hauran de pactar amb els 

“Corredors de la nit”, l’enemic més aterridor que mai han trobat. Uns éssers 

que no es poden eliminar... perquè ja són morts. 

Sebastian Darke, Príncep dels exploradors 

Una història fabulosa, plena de fantasia i aventures i tan divertida com les 

anteriors! 

L’autor d’aquest llibre de 314 pàgines és Philip Caveney. S’ha publicat a València 

el mes de maig de 2009 i l’ha traduït la Marta Pera Cucurell. 

Ara, fixa’t en la ressenya anterior i escriu-ne una d’un llibre que t’hagi agradat: 



9

1 


1 

2 

3 

4 

5 

SOLUCIONS 


Les crítiques de cinema exposen l’opinió sobre una 

pel·lícula i ens orienten a l’hora d’anar a veure-la. 

Les bones crítiques han de ser raonades i objectives, 

han de fer un breu resum de l’argument i han de valorar 

la interpretació dels actors, la qualitat del guió, el ritme 

narratiu... 

Les crítiques, tant positives com negatives, sempre han 

d’estar ben argumentades i han de ser respectuoses. 

surf: anglès; quimono: japonès; ravioli: italià; 

brioix: francès; tràiler: anglès; mòdem: anglès. 

tanquen: indicatiu; provessis: subjuntiu; digues: 

imperatiu; han col·locat: indicatiu; haguessis trucat: 

subjuntiu. 


I Estic xerrant amb la Carme. 

A M’he trobat la Irene. 

A Vam arribar a les quatre. 

I Reien sense parar. 

I Tinc molta calor. 

I Cantaven una cançó alegre. 

3, 1, 4 i 2. 



CONTROL UNITAT 19


característiques 

les exposar 


d’una crítica de cinema. 

Reconeix les paraules manllevades. 

És capaç d’identificar 

el mode d’una forma verbal. 

Pot diferenciar l’aspecte verbal. 

Sap ordenar i escriure’n 

una ressenya. 



9

1 Marca amb una x les afirmacions que són certes sobre els textos 

argumentatius: 

L’objectiu dels textos argumentatius és informar. 

Els textos argumentatius expressen i defensen opinions. 

Els arguments que es fan servir han de ser raonats. 

Aquest tipus de text no segueix cap tipus d’estructura. 

Qualsevol pot fer un text argumentatiu per a expressar una idea. 

2 Escriu el nom de la paraula composta que correspon a cada definició 

i digues quina és la corresponent combinació de categories gramaticals: 

DEFINICIÓ 

PARAULA 

COMBINACIÓ 

Vaixell especial per a trencar la capa de gel que es forma sobre 

la superfície d’alguns mars i fer possible la navegació. 

DEFINICIÓ Màquina per a rentar els plats i la resta de la vaixella. 

PARAULA 

COMBINACIÓ 

DEFINICIÓ Larva de les granotes i dels gripaus. 

PARAULA 

COMBINACIÓ 

DEFINICIÓ 

PARAULA 

COMBINACIÓ 

Pati interior obert per dalt que hi ha als edificis de pisos, per on 

entra la llum i l’aire i es pot veure el cel. 



NOM:

NOM: 

3 

Completa cada frase amb dos punts o punts suspensius: 

L’Albert em va dir “T’agrada aquesta cançó?” 

Jo li vaig respondre “Doncs no ho sé potser m’agrada més la d’abans.” 

En una pizza hi pots posar de tot tomàquet, formatge, carxofes, olives 

4 Indica a quin signe de puntuació correspon cada explicació i escriu una frase 

que pugui servir d’exemple: 

: serveixen per a afegir informació que no és imprescindible 

per a entendre el text, però que pot ser interessant. 

Exemple: 

d’una citació o transcripció textual. 

Exemple: 

: es fan servir, sobretot, per a marcar l’inici i l’acabament 

5 Imagina que has d’escriure un relat històric i fes-ne un petit esquema 

amb els detalls essencials: 

Quins personatges hi apareixeran? 

Quins fets hi passaran? 

Quins seran els escenaris de l’acció? 

Quin títol seria adient per al relat? 



10

1 


1 

2 

3 

4 

5 

SOLUCIONS 

Són certes: 

– Els textos argumentatius expressen i defensen 

opinions. 

– Els arguments que es fan servir han de ser raonats. 

– Qualsevol pot fer un text argumentatiu per a expressar 

una idea. 

trencaglaç: verb + susbstantiu. 

rentaplats: verb + substantiu. 

capgròs: substantiu + adjectiu. 

celobert: substantiu + adjectiu. 

– L’Albert em va dir: “T’agrada aquesta cançó?” 

– Jo li vaig respondre: “Doncs... no ho sé... potser 

m’agrada més la d’abans.” 

– En una pizza hi pots posar de tot: tomàquet, formatge, 

carxofes, olives... 

– Els parèntesis: serveixen per a afegir informació que 

no és imprescindible per a entendre el text, però que 

pot ser interessant. Resposta oberta. 

– Les cometes: es fan servir, sobretot, per a marcar 

l’inici i l’acabament d’una citació o transcripció 

textual. Resposta oberta. 



CONTROL UNITAT 110


característiques 

les identificar 


dels textos argumentatius. 

Escriu paraules compostes i n’analitza 

la combinació de categories gramaticals. 

Sap puntuar unes oracions fent ús 

dels punts suspensius i dels dos punts. 

Pot reconèixer i aplicar els usos 

dels parèntesis i les cometes. 

És capaç de crear l’esquelet 

d’un relat històric. 



10

1 Completa aquesta pàgina de l’agenda amb tot el que vas fer un dia 

d’aquesta setmana: 

Matí 

09 h 

10 h 

11 h 

12 h 

13 h 

14 h 

Tarda 

15 h 

16 h 

17 h 

18 h 

19 h 

20 h 

, de 

Ara, escriu un relat breu de tot el que vas fer aquell dia. Afegeix-hi els detalls 

que calgui i indica el pas del temps fent servir expressions adients: 



NOM:

NOM: 

2 

3 

4 

5 

Escriu la paraula genèrica adient a cada sèrie de paraules: 

canoa – caiac – llanxa – iot x 

sandàlia – esclop – bota – sabata x 

llentia – cigró – mongeta – fesol x 

calaixera – armari – prestatge – llit x 

Substitueix la paraula destacada de cada oració per una de més precisa: 

T’he deixat els llibres a sobre d’aquell moble. 

Engega l’aparell, sisplau. 

Et ve de gusta aquesta fruita? 

Escriu el nom corresponent a cada imatge només si ha de dur dièresi: 

Afegeix les dièresis que calgui en aquestes paraules: 

caiguda questió mai 

reina frequent reull 

llengues oida heroina 

figuera roques diumenge 



11

1 


1 

2 

3 

4 

5 

SOLUCIONS 



– embarcació 

– calçat 

– llegum 

– moble 


– T’he deixat els llibres a sobre d’aquella prestatgeria. 

– Engega la ràdio, sisplau. 

– Et ve de gust aquesta poma? 

raïm; cruïlla; cloïssa; pingüí. 

llengües; qüestió; freqüent; oïda; reüll; heroïna. 


CONTROL UNITAT 111

5 


NOM DELS ALUMNES És capaç d’estructurar un text 

fent servir enllaços temporals. 

Reconeix la paraula genèrica 

que correspon a un grup de paraules. 

Pot millorar el grau de precisió 

d’unes oracions. 

Sap utilitzar correctament la dièresi. 



11

1 Escriu les pautes que has de seguir per a expressar el teu punt de vista 

sobre algun tema: 

2 Indica en quin tipus de diccionari trobaràs la informació que s’indica 

en cada cas: 

3 

El significat que correspon a unes sigles. 

Informació sobre l’origen d’una paraula. 

La partició sil·làbica correcta de les paraules. 

La representació fonètica d’una paraula. 

Completa cada oració amb un complement del tipus que s’indica: 


He dibuixat per a tu. 

complement indirecte 

No expliqueu aquest secret . 


Aquell gos va mossegar . 

complement que indica on passa l’acció 

Després del pati ens trobarem . 

complement que indica quan passa l’acció 

INFORMACIÓ DICCIONARI 

Les il·lustracions corresponents a unes paraules d’un mateix camp temàtic. 

L’abreviació que correspon a una paraula. 

Ens hem trobat els avis pel carrer . 



NOM:

NOM: 

4 Digues quin tipus de complement substitueixen els pronoms destacats 

d’aquestes oracions: 

A 

B 

C 

Els hem deixat a la porta. x complement 

No et descuidis de dir-li allò. x complement 

Tasta-ho per a veure si té prou sal. x complement 

5 Llegeix aquests fragments de tres poemes i pensa com podria ser 

un cal·ligrama fet a partir de cada un: 

A 

B 

C 

A 

Jo sóc la lluna 

blanca i rodona, 

m’he fet rodona 

de rodolar. 

RICARD CREUS. 

Poesies amb suc. 

Editorial La Galera 

Tema del poema: 

Disseny del cal·ligrama: 





B 

Un tresor 

que no té fi 

és l’agulla 

de cosir. 


FRANCESC SITJÀ. 



C 


Com se t’ha arrugat, 

rosella vermella, 

el vestit mudat 

tot just estrenat? 

NÚRIA ALBÓ. 



12

1 


1 

2 

3 

4 

5 

SOLUCIONS 


Per a poder expressar bé un punt de vista, cal seguir 

un ordre en l’exposició de les idees i ser precís. A més, 

cal ser concís, mantenir el fil del tema de què es parla 

i s’ha de fer servir un vocabulari ric i adequat. 

abreviacions 

etimològic 

ortogràfic i de pronúncia 

ortogràfic i de pronúncia 

visual 

abreviacions 


– He dibuixat una flor per a tu. 

– No expliqueu aquest secret a la Maria. 

– Aquell gos va mossegar la pilota. 

– Després del pati ens trobarem a la font. 

– Ens hem trobat els avis pel carrer aquest matí. 

A complement directe 

B complement indirecte 

C complement directe 


A Tema del poema: la lluna. 

Disseny del cal·ligrama: una espiral que deixa veure 

la forma rodona de la lluna i suggereix que no para 

de rodar. 

B Tema del poema: l’agulla de cosir. 

Disseny del cal·ligrama: la silueta de l’agulla de cosir 

i el fil que en surt. 

C Tema del poema: una rosella. 

Disseny del cal·ligrama: la superfície d’un camp 

i la tija de la rosella. 


CONTROL UNITAT 112

per a expressar-se adequadament. 

Sap utilitzar diversos tipus de diccionari 

per als usos més adients. 

seguir de 


s’han que pautes les 

NOM DELS ALUMNES Coneix 

Sap identificar 

els complements verbals. 

Reconeix els pronoms febles 

dels complements directe i indirecte. 

Sap dissenyar un cal·ligrama 

a partir d’un poema. 



12

solucions - laGalera.Text

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?