GT6Nav:Maquetación 1 - laGalera.Text

T R
A M
Coneixement del medi 6
AVALUACIONS
CICLE SUPERIOR
Aquest projecte ha estat elaborat
per l’equip pedagògic i editorial de

REDACCIÓ
Pilar Comín
IL·LUSTRACIONS
Marie Nigot
EQUIP DE TEXT-LA GALERA:
DISSENY DE LA COL·LECCIÓ
Cass
MAQUETACIÓ
Montserrat Estévez
IL·LUSTRACIÓ DE LA COBERTA
ED
CORRECCIÓ
M. Mercè Estévez
Primera edició: juliol del 2009
© 2009, Enciclopèdia Catalana, SAU
Josep Pla, 95. 08019 Barcelona
www.enciclopedia-catalana.com
www.text-lagalera.cat
text-lagalera@grec.cat
EDICIÓ Núria Sancho
DIRECCIÓ D’ART Cass
COORDINACIÓ DE MAQUETACIÓ Montserrat Estévez
PREIMPRESSIÓ Marta Dòria
COORDINACIÓ DE L’ÀREA Eduard Martorell / Sílvia Ruiz
COORDINACIÓ PEDAGÒGICA Anna Canals
DIRECCIÓ Xavier Carrasco
DIRECCIÓ EDITORIAL Jesús Giralt
Impressió: Reinbook Imprès sl
Múrcia, 36
08830 Sant Boi de Llobregat
ISBN: 978-84-412-1833-8
Dipòsit legal: B-10.784-2009
Qualsevol mena de reproducció, distribució,
comunicació pública o transformació
d’aquesta obra resta rigorosament
prohibida i estarà sotmesa a
les sancions establertes per la llei.
L’editor faculta CEDRO (Centre
Espanyol de Drets Reprogràfics,
www.cedro.org) perquè pugui autoritzar-ne
la fotocòpia o l’escanejat d’algun
fragment a les persones que hi
estiguin interessades.

Avaluacions
L’avaluació en la LOE i en el projecte TRAM
Avaluació inicial
Avaluació final
Avaluació primer trimestre
Avaluació segon trimestre
Avaluació tercer trimestre
Controls de cada unitat

L’avaluació en la LOE
L’avaluació s’ha convertit en un valuós instrument de seguiment i
valoració dels resultats obtinguts i de millora dels processos que
permeten obtenir aquests resultats.
Resulta imprescindible establir procediments d’avaluació dels diferentes
àmbits i agents de l’activitat educativa, alumnes, professors,
centres, currículum, administracions, i comprometre les autoritats
corresponents a passar comptes de la situació existent i el desenvolupament
experimentat en matèria d’educació.
La importància que es concedeix a l’avaluació en la nova llei es
manifesta en el tractament dels diferents àmbits en què s’ha d’aplicar,
que abasten els processos d’aprenentatge dels alumnes,
l’activitat del professorat, els processos educatius, la funció directiva,
el funcionament dels centres docents, la inspecció i les administracions
educatives.
Així s’entén l’avaluació en la nova llei educativa:
Artículo 20. Evaluación
1. La evaluación de los procesos de
aprendizaje del alumnado será continua
y global y tendrá en cuenta su
progreso en el conjunto de las áreas.
2. El alumnado accederá al ciclo educativo
o etapa siguiente siempre que
se considere que ha alcanzado las
competencias básicas correspondientes
y el adecuado grado de
madurez.
3. No obstante lo señalado en el
apartado anterior, el alumnado que
no haya alcanzado alguno de los
objetivos de las áreas podrá pasar al
ciclo o etapa siguiente siempre que
esa circunstancia no le impida seguir
con aprovechamiento el nuevo
curso. En este caso recibirá los apoyos
necesarios para recuperar dichos
objetivos.
4. En el supuesto de que un alumno
no haya alcanzado las competencias
básicas, podrá permanecer un curso
más en el mismo ciclo. Esta medida
podrá adoptarse una sola vez a lo
largo de la educación primaria y con un
plan específico de refuerzo o recuperación
de sus competencias básicas.
TRAM 6 Coneixement del medi 4
AVALUACIÓ
5. Con el fin de garantizar la continuidad
del proceso de formación del
alumnado, cada alumno dispondrá al
finalizar la etapa de un informe sobre
su aprendizaje, los objetivos alcanzados
y las competencias básicas
adquiridas, según dispongan las
Administraciones educativas.
Asimismo las Administraciones educativas
establecerán los pertinentes
mecanismos de coordinación.
Artículo 21.
Evaluación de diagnóstico
Al finalizar el segundo ciclo de la educación
primaria todos los centros
realizarán una evaluación de diagnóstico
de las competencias básicas
alcanzadas por sus alumnos.
Esta evaluación, competencia de las
Administraciones educativas, tendrá
carácter formativo y orientador para
los centros e informativo para las
familias y para el conjunto de la
comunidad educativa. Estas evaluaciones
tendrán como marco de referencia
las evaluaciones generales de
diagnóstico que se establecen en el
artículo 144.1 de esta Ley.

AVALUACIÓ INICIAL
L’objectiu de l’avaluació inicial és
conèixer la situació de partida
dels alumnes. És indispensable
per a programar l’ajut educatiu
més convenient a cada cas i per
a poder mesurar-ne el creixement
maduratiu.
L’avaluació inicial ha de servir per
a detectar nivells d’assoliment
dels continguts i les competències
bàsiques que suposadament
l’alumnat ha treballat amb anterioritat
i per a poder ajustar els diversos
components de l’activitat
docent a les característiques
detectades.
EN EL PROJECTE TRAM, els mestres
trobareu en aquesta guia una
proposta d’avaluació inicial del
curs fotocopiable amb els criteris
d’avaluació corresponents, en
aquesta guia, i també una proposta
d’avaluació inicial dels coneixements
previs en cada una de les
unitats dels llibres de l’alumne (“Tu
ja ho sap!”).
L’avaluació en el projecte TRAM
A Text-La Galera entenem l’avaluació com un dels principals components
de l’acció educativa. L’avaluació regula el procés educatiu, és
un seguiment de tot el procés d’ensenyament-aprenentatge.
Perquè sigui efectiva, l’avaluació ha de ser continuada, ha de permetre
la revisió “dia a dia” del procés educatiu. D’aquesta manera,
és més fàcil detectar anomalies en el seu funcionament i mirar
de trobar-hi solucions amb prou temps per a aplicar-les i garantirne
la viabilitat.
L’avaluació ha de ser un seguiment global de tot el procés, i no solament
una valoració dels resultats. No n’hi ha prou amb una valoració
sobre els fets i els conceptes apresos. Cal valorar també quins
procediments assolits i quins valors adquirits per cada alumne/a els
acosten als objectius educatius fixats i a l’adquisició de les competències
bàsiques.
Una avaluació en tres fases
Les tres fases de l’avaluació són les següents:
AVALUACIÓ FORMATIVA
Té com a objectiu valorar la programació
que s’està desenvolupant a
classe, observar si els continguts i
les activitats són els adequats per
a ajustar la intervenció educativa a
les necessitats que es detecten.
EN EL PROJECTE TRAM es proposen
activitats d’avaluació formativa
per a cada una de les unitats del llibre
dels alumnes (“Ara ja en saps
més”). Es fa èmfasi en la valoració
de l’adquisició de les competències
bàsiques. A més, en la guia
didàctica trobareu les programacions
de les unitats (els objectius
didàctics, els continguts, els criteris
d’avaluació i les competències
bàsiques) que us facilitaran l’exercici
de l’avaluació formativa.
Proposem també un model de
prova en cada unitat per a avaluar
el grau d’assoliment de les competències
bàsiques.
També proposem una avaluació al
final de cada trimestre, que recull
els continguts que s’han treballat
en les quatre unitats corresponents
a cada període escolar que
conclou amb l’informe de l’evolució
de cada alumne/a.
TRAM 6 Coneixement del medi 5 AVALUACIÓ
AVALUACIÓ FINAL
Té com a objectiu donar informació
sobre les capacitats assolides
per l’alumnat al final del curs,
cicle o etapa. Serveix per a qüestionar-se
la funcionalitat de l’àrea
en el conjunt del currículum i la
seva adequació al Projecte curricular
de centre. De la mateixa manera
que les avaluacions inicial i formativa,
l’avaluació additiva té una
funció reguladora: la informació
que se n’obté ha d’adreçar-se
més a adequar les decisions se -
güents sobre l’aprenentatge de
l’alumnat que no pas a certificar
els nivells d’aprenentatge assolits.
EN EL PROJECTE TRAM, els mestres
trobareu en aquesta guia una
proposta d’avaluació final del curs
fotocopiable amb els criteris d’avaluació
corresponents.
A

1
Fes un dibuix que representi el cicle de l’aigua i explica’l per escrit:
2
Digues quins són els agents geològics interns i externs i explica quin efecte té
cadascun dels dos tipus sobre el relleu:
TRAM 6 Coneixement del medi
AVALUACIÓ INICIAL
NOM:

NOM:
3
4
5
Digues quines zones climàtiques hi ha a la Terra i quins climes les integren:
Escriu el nom dels grups dels vertebrats i dels invertebrats i posa’n exemples:
Explica què són les adaptacions dels éssers vius al medi i posa’n exemples:
TRAM 6 Coneixement del medi
AVALUACIÓ INICIAL
A

6 Digues quines funcions dels éssers humans són possibles gràcies a l’acció del
sistema nerviós i l’aparell locomotor i explica de què s’ocupa cadascun:
7
8
Explica què és un organisme autòtrof i un d’heteròtrof i posa’n exemples.
Ara, digues quina relació hi ha entre autòtrofs i heteròtrofs:
Digues quins processos formen la funció de nutrició dels animals i respon:
x On té lloc l’intercanvi de gasos amb l’atmosfera en les persones?
x I l’arribada de nutrients a totes les cèl·lules?
x Quin aparell s’encarrega d’excretar les substàncies de rebuig?
x On es barreja el bol alimentari amb els sucs gàstrics?
x Com arriben els nutrients a la sang?
x Quina funció té el circuit pulmonar?
x Quina funció té el circuit general?
TRAM 6 Coneixement del medi
AVALUACIÓ INICIAL
NOM:

NOM:
9
10
Defineix què és la prehistòria:
Ara, digues quins grans canvis s’esdevenen del paleolític al neolític:
Digues quan comença i quan acaba l’edat antiga i respon:
x Quines grans civilitzacions es van desenvolupar durant l’edat antiga?
x Quins pobles van habitar la Península Ibèrica durant l’edat antiga?
x Quins conreus van arribar a la Península Ibèrica amb els grecs?
x Quina relació té la llengua que parlem amb l’Imperi romà?
x Quina era la intenció de l’Imperi romà en expandir-se?
x Quin tipus de construccions i infraestructures van construir els romans a Hispània?
TRAM 6 Coneixement del medi
AVALUACIÓ INICIAL
A

SOLUCIONS
1
2
3
4
5
6
7
Resposta procedimental. El dibuix model és en
la pàgina 49 del llibre TRAM Coneixement del
medi 5.
Els agents geològics interns tenen el seu origen
a l’interior de la Terra i poden modificar el
relleu en poc temps. Bàsicament es tracta del
moviment de les plaques litosfèriques, que depèn
de l’alta pressió i l’alta temperatura de l’interior.
Originen els plegaments, les falles, els
terratrèmols i els volcans.
Els principals agents geològics externs són el
vent, l’aigua i els éssers vius. Provoquen erosió,
transport i sedimentació dels materials.
Hi ha cinc grans zones tèrmiques: una zona càlida,
al voltant de l’equador; dues zones fredes,
al voltant dels dos pols, i dues zones temperades,
situades entre la zona càlida i les
fredes. Els climes càlids són l’equatorial, el tropical
i el desèrtic. Els climes temperats són el
mediterrani, el continental i l’oceànic. Els climes
freds són el polar i el de muntanya.
Vertebrats: peixos (lluç, sardina), rèptils (serp,
llangardaix), ocells (oreneta, gallina) i mamífers
(persona, vaca).
Invertebrats: mol·luscs (pop, sípia), anèl·lids
(cuc de terra), celenterats (corall, medusa),
equinoderms (esponja, eriçó), porífers (esponja),
insectes (mosca, marieta), aràcnids (escorpí,
aranya), crustacis (gamba, cranc) i miriàpodes
(centpeus).
Són el conjunt de característiques o actituds
desenvolupades pels éssers vius per a sobreviure
en un ecosistema concret.
El gep dels camells i les punxes dels cactus
són adaptacions a la sequera.
Sistema nerviós: s’ocupa de coordinar la relació
de la persona amb l’entorn i de controlar el funcionament
de tots els òrgans. Aparell locomotor,
format per l’esquelet i la musculatura, que ens
donen la capacitat per a desplaçar-nos.
Un organisme autòtrof és el que obté els nutrients
per si mateix i fabrica els seus elements
a partir de matèria inorgànica. Exemples:
alga, planta. Un organisme heteròtrof és
TRAM 6 Coneixement del medi
8
9
10
el que obté els seus nutrients d’altres organismes.
Exemples: qualsevol animal, fongs.
La relació és que els autòtrofs produeixen matèria
orgànica, que mengen els heteròtrofs.
Digestió, excreció, respiració i circulació sanguínia.
Als alvèols pulmonars (aparell respiratori).
A l’aparell circulatori.
El sistema excretor, format per la pell, els pulmons
i l’aparell urinari.
A l’estómac.
A l’intestí prim, el quim es barreja amb els sucs
intestinals, la bilis i el suc pancreàtic i es forma
el quil. Mentre el quim avança, es produeix l’absorció
intestinal, és a dir, el pas dels nutrients a
la sang a través de les parets de l’intestí.
La prehistòria és el període de la història que
va des de l’aparició dels éssers humans sobre
la Terra fins a la invenció de l’escriptura.
Resposta model. Es va passar de caçar i
recol·lectar a criar animals i conrear plantes; també
de la vida nòmada a la sedentària, de viure en
famílies aïllades o grups petits a viure en societats
més grans i estructurades, de viure en coves
i balmes a viure en poblats amb cases. La nova
economia i la vida sedentària van afavorir l’aparició
de noves activitats artesanals.
L’edat antiga comença amb la invenció de l’escriptura
(cap a l’any 4000 aC) i acaba amb la
caiguda de l’Imperi romà (any 476 dC).
Durant l’edat antiga es van desenvolupar les
primeres grans civilitzacions, com Mesopotàmia
i Egipte. A la Mediterrània, fenicis, cartaginesos
Grècia o Roma.
Els ibers, els celtes i els celtibers.
La vinya i l’olivera.
Que el que parlem és una llengua derivada del
llatí, que era la llengua oficial de l’Imperi romà.
No era solament comerciar, sinó controlar tot el
territori i establir-hi les mateixes normes i els
mateixos costums que a Roma.
Vies, ciutats, aqüeductes, arcs de triomf, termes,
temples, amfiteatres, etc., és a dir, tot el
que era habitual a Roma.
AVALUACIÓ INICIAL

NOM DELS ALUMNES Coneix i comprèn el cicle de
l’aigua.
Sap quins són els agents
geològics interns i externs.
Coneix els tipus de climes i la distribució
de les zones climàtiques de la Terra.
Coneix els grans grups de vertebrats
i exemples.
Coneix alguns grups d’invertebrats
i exemples.
TRAM 6 Coneixement del medi
Entén el concepte adaptació.
Coneix les funcions dels aparells nerviós
i locomotor en les persones.
Entén els conceptes autòtrof
i heteròtrof.
Sap quins processos integren la
funció de nutrició en els humans.
Entén el concepte de prehistòria.
Coneix les característiques de
la revolució neolítica.
Sap quines van ser les grans
civilitzacions de l’edat antiga.
AVALUACIÓ INICIAL
Sap quins pobles poblaven la
Península Ibèrica a l’edat antiga.
Comprèn el procés de la romanització.
A

1
2
Explica quines són les diferències entre la reproducció sexual i la asexual:
Defineix els conceptes següents i, si escau, digues on tenen lloc:
Fecundació:
Pubertat:
Menstruació (o regla):
3 Posa dos exemples de fonts (objectes, fenòmens, éssers o materials)
que emetin aquests tipus d’energia:
Elèctrica:
Calorífica:
Cinètica:
Química:
TRAM 6 Coneixement del medi
AVALUACIÓ FINAL
NOM:

NOM:
4
Defineix què és una màquina i posa’n alguns exemples:
Ara, explica les diferències existents entre una màquina simple i una màquina
composta i posa’n exemples.
5
6
Defineix aquests conceptes relacionats amb la població:
Natalitat:
Mortalitat:
Saldo migratori:
Creixement natural:
Densitat de població:
Digues tres oficis propis del sector primari, del secundari i del terciari:
Primari:
Secundari:
Terciari:
TRAM 6 Coneixement del medi
AVALUACIÓ FINAL
A

7 Dibuixa una línia del temps i situa les edats mitjana, moderna i
contemporània. Escriu els esdeveniments que es fixen com a inici i com a final
de cadascuna:
8 Explica quant de temps van ser el musulmans a la Península Ibèrica i com es
deia l’estat que van organitzar:
9
Pensa i respon:
x Quins estaments hi havia a l’edat mitjana?
10 Digues de quins tipus són els grans descobriments de l’edat moderna i quines
conseqüències econòmiques i polítiques van tenir:
TRAM 6 Coneixement del medi
AVALUACIÓ FINAL
NOM:

NOM:
11 Digues quines dues classes socials va originar la Revolució Industrial
i explica’n les característiques:
12
13
Explica què va ser i què va aconseguir la Revolució Francesa:
Digues quines han estat les grans guerres del segle XX i les seves causes:
14 Anomena, en ordre cronològic, quatre grans esdeveniments històrics
del segle XX a Espanya:
TRAM 6 Coneixement del medi
AVALUACIÓ FINAL
A

SOLUCIONS
1
2
3
4
5
6
7
8
En la reproducció asexual hi intervé una sola
cèl·lula i, per tant, la descendència és igual al
progenitor (no hi ha intercanvi de material genètic).
En la reproducció sexual hi intervenen
dues cèl·lules, anomenades gàmetes, una de
masculina i una de femenina, procedents d’individus
diferents; per això la descendència és
diferent de tots dos progenitors
Fecundació: unió d’un espermatozoide amb un
òvul. Té lloc a les trompes de Fal·lopi. En resulta
el zigot. Pubertat: període en el qual el cos
va prenent les característiques d’un adult; queda
definida pel pas de la infància a l’adolescència.
Menstruació (o regla): alliberament
d’un òvul no fecundat, juntament amb sang i
teixits de la paret de l’úter.
Elèctrica: llamp, bombeta. Calorífica: estufa,
Sol, bombeta. Cinètica: riu, cotxe. Química: petroli,
aliments.
Una màquina és un aparell que ajuda a fer un
treball mitjançant la transformació d’energia.
Les màquines simples funcionen amb energia
muscular.
Natalitat: nombre de persones que neixen.
Mortalitat: nombre de persones que moren.
Saldo migratori: diferència entre el nombre de
persones immigrants i emigrants. Creixement
natural: diferència entre la natalitat i la mortalitat
d’una població. Densitat de població: quantitat
de persones que, de mitjana, viuen en 1
km 2 de territori.
Resposta model. Primari: pagès, pastor, pescador.
Secundari: miner, paleta, treballador d’una
fàbrica. Terciari: qualsevol relacionat amb els
serveis, com ara electricista, professor, bomber,
metge.
L’edat mitjana comença l’any 476, amb la caiguda
de l’Imperi romà i acaba l’any 1492 amb
el descobriment d’Amèrica. Llavors comença
l’edat moderna, que acaba el 1789 amb la Revolució
Francesa, que es considera l’inici de
l’edat contemporània, en la qual estem.
Van arribar-hi l’any 711 i l’últim regne (el de
Granada) va desaparèixer el 1492; és a dir,
TRAM 6 Coneixement del medi
9
10
11
12
13
14
que hi van estar gairebé vuit segles. L’estat
que van organitzar es deia Al-Andalus.
Tres: els nobles, el clergat i els poble ras.
Els grans descobriments de l’edat moderna
són geogràfics i científics.
Les monarquies que controlaven les expedicions
es van enriquir i van formar grans imperis,
els reis dels quals van crear estats
moderns regits per monarquies absolutes.
Les dues noves classes socials van ser els empresaris
(o capitalistes) i els obrers (o proletaris).
Els empresaris eren els burgesos propietaris
de les fàbriques, que aportaven el capital
—els diners— per crear-les i fer-les funcionar.
Els obrers eren els treballadors industrials, que
cobraven un sou fix a canvi del seu treball.
La Revolució Francesa (1789) va ser una revolució
política, que va provocar la substitució de
la monarquia per una república. Els resultats a
França van ser immediats: es van abolir els privilegis
de la noblesa i el clergat. També es va
proclamar la sobirania popular —el poder polític
prové del poble, que el cedeix temporalment
als governants. A més, es va promulgar la Declaració
dels Drets de l’Home i del Ciutadà, segons
la qual tots els éssers humans havien de
ser lliures i tenir els mateixos drets.
Les grans guerres del segle xx són la Primera
Guerra Mundial i la Segona Guerra Mundial. La
Primera Guerra Mundial (1914-1918) va ser un
enfrontament entre potències europees, sobretot
França, Anglaterra i Alemanya. La causa van
ser les rivalitats econòmiques i la pugna pel domini
dels territoris colonials. La Segona Guerra
Mundial (1939-1945) va ser deguda a la invasió
per part de l’Alemanya nazi d’estats veïns, amb
la intenció de crear un nou imperi de caire totalitari
i racista. La guerra va acabar amb la derrota
del nazisme, però també va tenir altres conseqüències,
com la divisió del món en dos blocs,
enfrontats en la guerra freda (que també es pot
considerar una guerra del segle xx).
Els grans esdeveniments històrics del segle xx
a Espanya són la Segona República, la Guerra
Civil, la dictadura franquista i la transició democràtica.
AVALUACIÓ FINAL

NOM DELS ALUMNES Entén la diferència entre reproducció
sexual i reproducció asexual.
Distingeix les diferents formes
d’energia.
Entén què és una màquina.
Sap com es propaguen la llum
i el so.
Sap què és la massa.
TRAM 6 Coneixement del medi
Sap què és el volum.
Sap què és la densitat.
Entén què són les transformacions
físiques de la matèria.
Entén què són les transformacions
químiques de la matèria.
Entén els conceptes relacionats amb
la demografia.
Distingeix les activitats dels
sectors econòmics.
Coneix l’organització política de
Catalunya.
AVALUACIÓ FINAL
Coneix les característiques
d’Espanya com a estat.
Coneix les característiques de
l’edat mitjana.
Coneix les característiques de
l’edat moderna.
Coneix les característiques de
l’edat contemporània.
A

1
Explica quines són les diferències entre la reproducció sexual i la asexual:
Ara, digues de quin tipus és la reproducció d’aquests organismes i respon:
Animal vertebrat:
Fong:
Planta amb flors:
Ésser humà:
Falguera:
Molsa:
x Quines cèl·lules s’ajunten en la reproducció sexual dels animals?
x Quins tipus de fecundació poden tenir lloc quan es troben l’espermatozoide i l’òvul?
Digues quins grups d’animals tenen cada un d’aquests tipus.
Finalment, defineix aquests animals i posa’n exemples:
Animal ovípar:
Animal vivípar:
Animal ovovivípar:
TRAM 6 Coneixement del medi
AVALUACIÓ TRIMESTRAL
NOM:

NOM:
2 Escriu el nom dels òrgans que formen els aparells reproductors masculí i
femení i el nom de la cèl·lula sexual que correspon a cadascun:
3 Explica què són els materials conductors i els materials aïllants amb relació
a l’electricitat. Posa’n exemples:
4 Redacta un text en què expliquis la propagació del so i de la llum. Fes servir
els termes següents:
ones – direcció – medi – velocitat – transparent
TRAM 6 Coneixement del medi
AVALUACIÓ TRIMESTRAL
trimestral
A
1

SOLUCIONS
1
En la reproducció asexual hi intervé una sola
cèl·lula i, per tant, la descendència és igual al
progenitor (no hi ha intercanvi de material genètic).
En la reproducció sexual hi intervenen
dues cèl·lules, anomenades gàmetes, una de
masculina i una de femenina, procedents d’individus
diferents; per això la descendència és
diferent de tots dos progenitors.
Els animals vertebrats i els éssers humans
només tenen reproducció sexual. Els fongs, les
falgueres i les molses la tenen dels dos tipus.
Les plantes amb flor tenen, sobretot, reproducció
sexual (tot i que algunes també tenen reproducció
asexual).
x En la reproducció sexual dels animals s’ajunten
dos gàmetes, un de masculí, o espermatozoide,
i un de femení, o òvul.
x Fecundació interna, quan l’espermatozoide i
l’òvul es troben dins el cos de la femella; és
pròpia dels rèptils, les aus i els mamífers.
Fecundació externa, quan l’espermatozoide i
l’òvul es troben fora del cos de la femella,
que pon els ous sense fecundar i després el
mascle hi diposita els espermatozoides a
sobre; és pròpia de la majoria dels peixos i
dels amfibis.
Ovípar: Animal la femella del qual pon ous. Els
embrions es desenvolupen dins el cos de la
mare (dins l’ou). En són exemples els insectes,
els peixos, les aus. Vivípar: Animal la femella
del qual té els embrions al ventre fins que està
desenvolupat i surt mitjançant el part. En són
exemples la majoria dels mamífers. Ovovivípar:
Animal la femella del qual pon ous, però no els
manté dins el cos. Els embrions en desenvolupen
dins l’ou però fora del cos de la mare. En
són exemples l’escurçó, els taurons, alguns
escorpins.
TRAM 6 Coneixement del medi
2
3
4
Activitat procedimental. Els models són en les
pàgines 28 i 29 del llibre d’informació. Cèl·lula
sexual femenina: òvul; cèl·lula sexual masculina:
espermatozoide.
Els conductors són els que deixen passar l’electricitat
a través seu. Els aïllants són els que
no deixen passar l’electricitat a través seu.
Són conductors els metalls. Són aïllants el vidre,
el plàstic i la fusta.
El so es propaga per mitjà d’ones i ho fa en totes
direccions. Al seu torn, les ones es propaguen
a través d’un medi, com l’aire o l’aigua.
La velocitat del so varia segons el medi de propagació.
Les ones sonores perden força quan
s’allunyen de la font que els produeix.
La llum es propaga en línia recta, en totes
direccions i a gran velocitat. Quan es troba diferents
cossos o materials, segons que siguin
transparents, translúcids o opacs, la llums els
travessa totalment, parcialment o no els travessa
gens. En la seva propagació, la llum pot
experimentar reflexió o refracció.
AVALUACIÓ TRIMESTRAL

NOM DELS ALUMNES Entén la diferència entre reproducció
sexual i reproducció asexual.
Sap quins són els gàmetes
masculí i femení en els animals.
Entén la diferència entre
fecundació interna i externa.
Sap quins grups animals tenen
fecundació interna i externa.
Sap què és un animal ovípar
i en coneix exemples (grups).
TRAM 6 Coneixement del medi
Sap què és un animal vivípar
i en coneix exemples (grups).
Sap què és un animal ovovivípar
i en coneix exemples (grups).
Coneix els òrgans que formen
l’aparell reproductor masculí.
Coneix els òrgans que formen
l’aparell reproductor femení.
Sap on s’implanta el zigot.
Diferencia entre materials aïllants i
materials conductors de l’electricitat.
Coneix exemples de materials aïllants
i de materials conductors de l’electricitat.
Entén la propagació de la llum.
Entén la propagació del so.
AVALUACIÓ TRIMESTRAL
trimestral
A
1

1
2
Defineix què és una màquina:
Ara, identifica les màquines en les quals es basen aquestes eines o estris:
A B C
D E F
Pensa i respon:
x Són simples o compostes? Justifica la teva resposta:
Defineix les magnituds següents i escriu en quines unitats es mesuren:
Massa:
Volum:
Densitat:
x Què passa si llancem a l’aigua una pilota d’un material de densitat 0,99 g/cm 3 ?
Raona la resposta:
TRAM 6 Coneixement del medi
AVALUACIÓ TRIMESTRAL
NOM:

NOM:
3 Explica la diferència entre una transformació física i una transformació
química. Posa’n exemples:
4
Defineix aquests conceptes relacionats amb la població:
Natalitat:
Immigració:
Saldo migratori:
Creixement natural:
Població activa:
Població inactiva:
Densitat de població:
5 Explica què són el sectors econòmics primari, secundari i terciari
i posa exemples d’activitats pròpies de cadascun:
TRAM 6 Coneixement del medi
AVALUACIÓ TRIMESTRAL
trimestral
A
2

SOLUCIONS
1
2
3
4
Una màquina és un aparell que ajuda a fer un
treball mitjançant la transformació d’energia.
A i C palanca. B cargol. D i F tascó. E politja.
Són totes màquines simples, ja que funcionen
amb energia muscular.
Massa: Quantitat de matèria que té un cos;
unitat: gram i derivats. Volum: Espai que ocupa
un cos; unitat: metre cúbic (m 3 ) i derivats. Densitat:
Relació entre la massa d’un cos i el volum
que ocupa; unitat g/cm 3 i derivats. Si llancem
a l’aigua una pilota d’un material de
densitat 0,99 g/cm 3 , flota, perquè la seva densitat
és més baixa que la de l’aigua, que és d’1
g/cm 3 .
Les transformacions físiques són aquelles en
les quals canvien les propietats de la matèria,
malgrat que no deixa de ser la mateixa substància;
en són exemples els canvis d’estat,
com ara la solidificació, la vaporització, la fusió,
la condensació i la sublimació, i també els
canvis de pressió. Les transformacions químiques
són aquelles en les quals es combinen diverses
substàncies, de manera que aquestes
deixen d’existir i es formen substàncies diferents.
En són exemples l’oxidació, la combustió
i la fermentació.
Natalitat: nombre de persones que neixen. Immigració:
nombre de persones que arriben a un
territori per establir-s’hi provinents d’un altre
lloc. Saldo migratori: diferència entre el nombre
de persones immigrants i emigrants. Creixement
natural: diferència entre la natalitat i la
mortalitat d’una població.
TRAM 6 Coneixement del medi
5
Població activa: població que té l’edat mínima
legal per a treballar i que treballa i cobra un
sou o bé que no té feina remunerada però n’està
buscant. Població inactiva: persones en edat
legal de treballar que ni tenen una feina remunerada
ni en busquen o que no estan en disposició
de treballar. Densitat de població: quantitat
de persones que, de mitjana, viuen en
1 km 2 de territori.
Sector primari: sector econòmic que agrupa les
activitats econòmiques destinades a obtenir
recursos directament de la natura; activitats:
agricultura, ramaderia, pesca, silvicultura. Sector
secundari: sector econòmic que agrupa activitats
en les quals es transformen primeres
matèries en productes elaborats o manufacturats;
activitats: indústria. Sector terciari: sector
econòmic que no produeix béns materials, sinó
que proporciona serveis als altres sectors econòmics
o a la població en general; activitats:
comerç, transport, sanitat, turisme, ensenyament,
comunicació, finances, seguretat i la majoria
d’oficis i feines de servei.
AVALUACIÓ TRIMESTRAL

NOM DELS ALUMNES Entén el concepte de màquina.
Entén el concepte de màquina
simple.
Sap què són la massa, el volum i
la densitat.
Coneix les unitats de mesura de
la massa, el volum i la densitat.
Coneix màquines simples: palanca, pla
inclinat, torn, cargol, tascó i politja.
TRAM 6 Coneixement del medi
Entén la diferència entre les
transformacions físiques i les químiques.
Sap en què consisteix una transformació
física i en coneix exemples.
Sap en què consisteix una transformació
química i en coneix exemples.
Entén els conceptes relacionats amb
la demografia.
Entén els conceptes de població
activa i població inactiva.
Coneix el concepte de densitat de
població.
Coneix la divisió en sectors
econòmics i els identifica.
Coneix les activitats que comprèn
cadascun dels sectors.
AVALUACIÓ TRIMESTRAL
trimestral
A
2

1 Completa aquests esquemes representatius del procés d’elecció
dels representants polítics dels ciutadans a…
2
3
4
…Catalunya:
… Espanya:
president de la Generalitat – ciutadans – consellers – diputats
rei – ministres – diputats – president del Govern – ciutadans
Explica com era la societat a l’edat mitjana a partir de les paraules següents:
feudalisme – serfs – delme – estaments socials
Explica què era i on es localitzava Al-Andalus i situa’l cronològicament:
Explica què va ser la corona catalanoaragonesa i situa-la en el temps:
TRAM 6 Coneixement del medi
AVALUACIÓ TRIMESTRAL
NOM:

NOM:
5
Tria quins dels fets següents corresponen a l’edat moderna i defineix-los:
conquesta d’Amèrica – absolutisme – invenció de l’escriptura
guerra dels Segadors – feudalisme – revolució científica (Galileu)
corona catalanoaragonesa – despotisme il·lustrat
6 Digues quines dues revolucions caracteritzen l’edat contemporània i explica
en què van consistir:
Ara, explica quines han estat les grans guerres del segle XX.
Finalment, digues quatre grans esdeveniments històrics del segle xx a
Espanya:
TRAM 6 Coneixement del medi
AVALUACIÓ TRIMESTRAL
trimestral
A
3

SOLUCIONS
1
2
3
4
A Catalunya: ciutadans – diputats – president
de la Generalitat – consellers. A Espanya: ciutadans
– diputats – president del Govern – ministres;
el rei no el tria ningú.
El sistema social propi de l’edat mitjana és el
feudalisme, que estava basat en la divisió dels
dominis reials en feus, que eren assignats a un
noble (comte, marquès, etc.). Aquests nobles o
senyors feudals es convertien en vassalls del
rei: a canvi de les terres, es comprometien a
ser-li fidels i a ajudar-lo en les guerres. Al seu
torn, els senyors feudals tenien pagesos que
treballaven com a serfs: rebien terres i protecció
del senyor, a canvi del pagament d’un delme
i de no abandonar el feu. La societat feudal
estava dividida en tres grups o estaments socials:
la noblesa, el clergat i el poble ras. En la
societat medieval hi tenia un paper important
l’Església, tant des d’un punt de vista cultural
com econòmic i polític.
Al-Andalus era el nom que donaven els musulmans
als seus dominis a la Península Ibèrica (i
les Balears) durant l’edat mitjana. Primer va
ser un estat amb capital a Còrdova i, després,
un conjunt de regnes (regnes de taifes). Els
musulmans van entrar a la Península l’any 711
i l’últim regne (el de Granada) va ser conquerit
pels cristians el 1492.
La corona catalanoaragonesa va ser una entitat
política i econòmica sorgida en fusionar-se
(per matrimoni) els comtats catalans i el regne
d’Aragó al segle XII (1137). El rei Jaume I hi va
incorporar el regne de Mallorca i el regne de València.
Després, aquesta expansió va continuar
per la Mediterrània.
TRAM 6 Coneixement del medi
5
6
Conquesta d’Amèrica: descobriment del continent
Amèrica per part dels europeus, que el
van conquerir i van prendre les seves riqueses.
Absolutisme: forma de govern en què un rei
acapara tot el poder. Guerra dels Segadors: revolta
dels segadors catalans contra les tropes
i el rei espanyols a causa del abusos de poder.
Revolució científica (Galileu): Galileu pensava
que el Sol —i no pas Déu— és el centre de l’Univers,
i va demostrar-ho; per això es parla de
revolució, perquè la ciència passa a dirigir les
idees. Despotisme il·lustrat: forma de govern
en la qual el rei s’inspira en la Il·lustració per
donar més participació als ciutadans i alguns
drets, tot i que segueix acaparant tot el poder
(com en les monarquies absolutes).
La Revolució Francesa (1789) va ser una revolució
política que va provocar la substitució de
la monarquia per una república. A més, es va
promulgar la Declaració dels Drets de l’Home i
del Ciutadà, segons la qual tots els éssers humans
havien de ser lliures i tenir els mateixos
drets.
La Revolució Industrial és un període històric
(entre la meitat del segle XVIII i principis del
segle XIX) provocat per un invent, la màquina de
vapor, que va permetre augmentar molt la producció
industrial. La industrialització va ser l’inici
del capitalisme. Amb el capitalisme va aparèixer
la societat de classes, amb dues grans
classes socials: els empresaris i els obrers.
Les grans guerres del segle xx són la Primera
Guerra Mundial i la Segona Guerra Mundial.
Els grans esdeveniments històrics del segle xx
a Espanya són la Segona República, la Guerra
Civil, la dictadura franquista i la transició democràtica.
AVALUACIÓ TRIMESTRAL

NOM DELS ALUMNES Coneix les institucions polítiques de
Catalunya i les seves funcions.
Coneix les institucions polítiques
d’Espanya i les seves funcions.
Coneix l’estructura social de
l’edat mitjana.
Comprèn les relacions entre els
estaments de l’edat mitjana.
Sap què va ser Al-Andalus i el situa
geogràficament i cronològicament.
TRAM 6 Coneixement del medi
Sap què va ser la corona catalano -
aragonesa i la situa temporalment.
Identifica alguns fets històrics, polítics i
culturals de l’edat contemporània.
Entén què és l’absolutisme.
Entén què és el despotisme
il·lustrat.
Sap què va ser la guerra dels
Segadors.
Entén en què va consistir la revolució
científica de l’edat moderna.
Entén en què va consistir la Revolució
Francesa.
Entén en què va consistir la
Revolució Industrial.
Saps quines van ser les grans guerres
del segle xx i les seves causes.
AVALUACIÓ TRIMESTRAL
Identifica els principals esdeveniments
històrics del segle xx a Espanya.
trimestral
A
3

1 Explica quines són les diferències entre la reproducció sexual i la reproducció
asexual:
2
Ara, digues quins organismes tenen cada tipus de reproducció:
Asexual:
Sexual:
Dibuixa i explica el cicle reproductor de les plantes fanerògames.
TRAM 6 Coneixement del medi
CONTROL UNITAT 1
NOM:

NOM:
3 Dibuixa una falguera, una molsa i un bolet. Escriu el nom de les seves parts i
assenyala on són les espores.
4
5
Digues quin tipus de reproducció tenen els animals i posa’n exemples:
Pensa i respon:
x Quines cèl·lules intervenen en la reproducció sexual dels animals?
x Quins tipus de fecundació tenen els animals? Posa’n exemples.
x Què és un animal ovípar? Posa’n exemples.
x Què és un animal vivípar? Posa’n exemples.
x Què és un animal ovovivípar? Posa’n exemples.
TRAM 6 Coneixement del medi
CONTROL UNITAT 1
1

SOLUCIONS
1
2
3
4
5
En la reproducció asexual hi intervé una sola cèl·lula i, per
tant, la descendència és igual al progenitor. En la reproducció
sexual, hi intervenen dues cèl·lules, anomenades
gàmetes, una de masculina i una de femenina, procedents
d’individus diferents; per això la descendència és
diferent de tots dos progenitors. Tenen reproducció asexual
les falgueres, les molses, els fongs, les algues i
també poden tenir-la algunes plantes i alguns animals
(estrelles de mar, pòlips). Tenen reproducció sexual les
falgueres, les molses, el bolets, les algues, la majoria de
les plantes i la majoria dels animals.
El model del dibuix és en la pàgina 13 del llibre d’informació.
Primer, té lloc la pol·linització, és a dir, el pol·len surt
dels estams d’una flor i arriba al pistil d’una altra. Allà, el
pol·len fecunda els òvuls. A partir d’aquest òvul fecundat
es forma el fruit, que és l’ovari que ha augmentat de mida
al voltant de l’embrió, i es forma la llavor. Les llavors es
dispersen i germinen, i així neix una planta nova.
Els models són en les pàgines 14 i 15 del llibre d’informació.
Han d’assenyalar els sorus a la part inferior de les
frondes de la falguera, les càpsules al capdamunt dels
filaments de la molsa i les làmines a la part inferior del
barret del bolet.
Hi ha animals que tenen reproducció asexual, com les
estrelles de mar i les meduses, però la majoria dels animals
tenen reproducció sexual.
x En la reproducció sexual dels animals hi intervenen dos
gàmetes, un de masculí o espermatozoide i un de femení
o òvul.
x Fecundació interna, quan l’espermatozoide i l’òvul es
troben dins el cos de la femella; és pròpia dels rèptils,
les aus i els mamífers. Fecundació externa, quan l’espermatozoide
i l’òvul es troben fora del cos de la femella,
que pon els ous sense fecundar i després el mascle
hi diposita els espermatozoides a sobre; és pròpia de
la majoria dels peixos i dels amfibis.
x Ovípar: Les femelles ponen ous i els embrions es desenvolupen
al seu interior, fora del cos de la mare. Exemples:
insectes, peixos, aus.
x Vivípar: L’embrió es desenvolupa a l’interior del ventre
de la femella, des de la fecundació fins al naixement.
Exemples: la majoria dels mamífers.
x Ovovivípar: Els embrions es desenvolupen dins d’un ou,
però dins del cos de la mare. Exemples: escurçó, taurons,
alguns escorpins.
TRAM 6 Coneixement del medi
CONTROL UNITAT 1

NOM DELS ALUMNES Entén la diferència entre reproducció
sexual i reproducció asexual.
Coneix el procés de reproducció
de les plantes amb flor.
Coneix la morfologia general de les
falgueres, les molses i els bolets.
Sap on es troben les espores en les
falgueres, les molses i els bolets.
Coneix alguns tipus de reproducció
asexual en animals i exemples.
TRAM 6 Coneixement del medi
Sap quins són els gàmetes masculí
i femení en els animals.
Entén la diferència entre
fecundació interna i externa.
Sap quins grups animals tenen
fecundació interna i quins externa.
Sap què és un animal ovípar i en
coneix exemples (grups).
Sap què és un animal vivípar i en
coneix exemples (grups).
Sap què és un animal ovovivípar i
en coneix exemples (grups).
CONTROL UNITAT 1
1

1 Dibuixa l’aparell reproductor masculí i indica el nom i la funció dels seus
òrgans:
3 Dibuixa l’aparell reproductor femení i indica el nom i la funció dels seus
òrgans:
TRAM 6 Coneixement del medi
CONTROL UNITAT 2
NOM:

NOM:
3
4
A
B
C
D
E
F
Defineix els conceptes següents i si s’escau digues on tenen lloc:
Fecundació:
Gestació:
Part:
Lactància
Pubertat:
Cicle menstrual:
Menstruació (o regla):
Caràcter sexual secundari:
Identifica la definició corresponent a cada terme::
Òvul fecundat.
placenta melic zigot embrió
cordó umbilical bessons univitel·lins
Òrgan que uneix la placenta i l’embrió.
Òrgan a través del qual arriba al nadó la sang de la mare.
Bessons provinents del mateix òvul i el mateix espermatozoide.
Cicatriu que deixa el cordó umbilical.
Zigot que ha assolit un cert grau de desenvolupament cap als tres mesos de
gestació.
TRAM 6 Coneixement del medi
CONTROL UNITAT 2
2

1
Escriu amb lletres els nombres següents:
2
2
2
4
SOLUCIONS
El model de dibuix és en la pàgina 28 del llibre d’informació.
Les funcions dels òrgans són aquestes:
Ovaris: és on es produeixen els òvuls. Trompes de
Fal·lopi: comuniquen els ovaris amb l’úter i recullen els
òvuls que es desprenen dels ovaris. Úter: s’hi desenvolupa
l’embrió i el fetus fins al moment de néixer. Vagina:
conducte musculós que comunica l’úter amb l’exterior.
Vulva: plecs de pell que envolten i protegeixen la vagina.
El model de dibuix és en la pàgina 28 del llibre d’informació.
Les funcions dels òrgans són aquestes:
Testicles: produeixen els espermatozoides. Escrot: conté
els testicles. Conductes deferents: comuniquen els testicles
amb la uretra. Uretra: porta el semen fins a l’exterior,
a través del penis. Vesícules seminals i pròstata: segreguen
líquids que acompanyen els espermatozoides;
aquests líquids i els espermatozoides formen el semen.
Penis: aboca el semen cap a l’exterior i el diposita dins la
vagina de la dona.
Fecundació: unió d’un espermatozoide amb un òvul. Té
lloc a les trompes de Fal·lopi. En resulta el zigot.
Gestació: procés de maduració del zigot, que es converteix
en embrió, i d’aquest fins al moment del part. Té lloc
a l’úter.
Part: sortida del fetus cap a l’exterior, a través de la vagina.
Lactància: període en què el nadó s’alimenta amb la llet
que produeixen els pits de la mare durant els primers
mesos de vida.
Pubertat: període en què el cos va prenent les característiques
d’un adult; queda definida pel pas de la infància a
l’adolescència.
Cicle menstrual: cicle que va des que comença una regla
fins que comença la següent; té una duració mitjana
d’uns 28 dies.
Menstruació (o regla): alliberament d’un òvul no fecundat,
juntament amb sang i teixits de la paret de l’úter.
Caràcter sexual secundari: característiques del cos que
apareixen durant la pubertat i que diferencien els nois de
les noies. Els femenins són el creixement dels pits, l’eixamplament
dels malucs i l’aparició de pèl a les aixelles
i el pubis. Els masculins són el canvi de la veu, l’aparició
de pèl a les aixelles, el pubis, la cara, els braços, les
cames i el pit, el desenvolupament de la musculatura i
l’augment de mida dels testicles i del penis.
A zigot – B cordó umbilical – C placenta – D bessons univitel·lins
– E melic – F embrió
TRAM 6 Coneixement del medi
CONTROL UNITAT 12

5
Ordena aquests nombres del més petit al més gran:
NOM DELS ALUMNES Coneix els òrgans que formen
l’aparell reproductor masculí.
Coneix la funció dels òrgans de
l’aparell reproductor masculí.
Coneix els òrgans que formen
l’aparell reproductor femení.
Coneix la funció dels òrgans de
l’aparell reproductor femení.
Entén i explica què és la
fecundació.
TRAM 6 Coneixement del medi
Entén i explica què és la gestació.
Entén i explica què és el part.
Entén i explica què és la
lactància.
Entén i explica què és la pubertat.
Entén i explica què és el cicle
menstrual.
Entén i explica què són els caràcters
sexuals secundaris i sap quins són.
Sap què és la placenta.
CONTROL UNITAT 12
Sap què és el melic.
Sap què és el zigot.
Sap què és l’embrió.
Sap què és el cordó umbilical.
2

1 Posa dos exemples de fonts (objectes, fenòmens, éssers o materials) que
emetin energia:
2
Elèctrica:
Calorífica:
Cinètica:
Química:
Ara, digues tres fonts d’energia renovables i tres de no renovables:
Defineix què són les fonts d’energia renovables i les no renovables:
Explica raonadament quines fonts hauríem de fer servir més:
Completa aquesta taula de transformacions de l’energia:
FONT ENERGIA
Sol lumínica
TRAM 6 Coneixement del medi
ES TRANSFORMA
DINS
persona
riu central hidroelèctrica
CONTROL UNITAT 3
ES CONVERTEIX EN
ENERGIA...
NOM:

NOM:
3 Explica la diferència entre un material conductor de l’electricitat
i un d’aïllant i posa’n exemples:
4 Anomena els diferents tipus de centrals elèctriques que coneguis i digues
quina energia aprofiten:
5
x Un cop l’electricitat arriba des d’aquestes centrals fins a casa teva, quines
mesures de seguretat i d’estalvi has de fer servir?
Digues què és un imant:
x Els imants tenen quatre pols, nord, sud, est i oest?
x Els imants són naturals o es fabriquen? Com es fabriquen?
x Què és un electroimant?
TRAM 6 Coneixement del medi
CONTROL UNITAT 3
3

1
Escriu amb lletres els nombres següents:
1
2
3
4
5
SOLUCIONS
Elèctrica: llamp, bombeta. Calorífica: estufa, Sol, bombeta.
Cinètica: riu, músculs, cotxe. Química: petroli, gas
natural, aliments.
Renovables: Sol, riu, vent. No renovables: combustibles
fòssils, gas natural, elements radioactius.
Les renovables són aquelles que no s’exhaureixen, és a
dir, que acumulen i poden proporcionar energia al ritme
d’ús actual. Les no renovables són aquelles que s’exhaureixen,
és a dir, que no acumulen energia al ritme d’ús
actual.
Hauríem de fer servir més les renovables ja que les no
renovables s’exhaureixen. El fet d’utilitzar tanta energia
com s’utilitza actualment pot provocar que les persones
que tenen un consum molt petit d’energia (perquè no la
poden pagar, perquè no disposen dels aparells que funcionen
amb energia, etc.) no hi puguin accedir mai.
Sol-lumínica-plantes-energia química. Aliments-químicapersona-química.
Riu-cinètica-central hidroelèctrica-elèctrica.
Els conductors són els que deixen passar l’electricitat a
través seu. En són exemples tots els metalls. Els aïllants
són els que no deixen passar l’electricitat a través seu.
En són exemples la fusta, el plàstic i el vidre.
Hidroelèctriques: moviment de l’aigua. Tèrmiques: calor
de l’aigua. Nuclears: radioactivitat. Eòliques: moviment
del vent. Solars: energia lumínica del Sol. Mareomotrius:
moviment de l’aigua. Mesures de seguretat: No ficar els
dits als endolls, no fer servir aparells amb cables pelats
ni interruptors trencats, no col·locar aparells elèctrics a
prop de l’aigua ni tocar-los amb les mans mullades, no
manipular l’interior d’aparells endollats, no endollar gaires
aparells en el mateix lladre ni gaires lladres en el
mateix endoll.
Mesures d’estalvi: No deixar encesos els llums que no es
necessiten, no fer servir els aparells sense optimitzar-los
(rentadora o rentavaixella sense omplir), no fer servir la
calefacció i l’aire condicionat a una temperatura més alta
de la necessària, no deixar els aparells en standby.
Un imant és un objecte que té la capacitat d’atreure el
ferro i altres metalls. No, només tenen pol nord i pol sud.
N’hi ha de naturals, com ara la magnetita, i d’artificials,
que s’obtenen fregant objectes metàl·lics amb magnetita.
Un electroimant és un cos que es comporta com un imant
quan hi passa un corrent elèctric a través seu.
TRAM 6 Coneixement del medi
CONTROL UNITAT 13

5
Ordena aquests nombres del més petit al més gran:
NOM DELS ALUMNES Distingeix les diferents formes
d’energia.
Entén què són les fonts d’energia
renovables.
Entén què són les fonts d’energia
no renovables.
Coneix exemples de fonts
d’energia renovables.
Coneix exemples de fonts
d’energia no renovables.
Raona la conveniència de fer
servir energies renovables.
TRAM 6 Coneixement del medi
Entén el concepte de
transformació de l’energia.
Coneix exemples de transformació
de l’energia.
Coneix els conceptes de
conductor i aïllant de l’electricitat.
Sap quins materials són
conductors de l’electricitat.
Sap quins materials són aïllants
de l’electricitat.
Coneix els tipus de central elèctriques
i l’energia que aprofiten.
Coneix les mesures de seguretat
a l’hora de fer servir l’energia.
CONTROL UNITAT 13
Coneix mesures d’estalvi de
l’electricitat.
Sap què és un imant.
Sap què és un electroimant.
3

1
2
Explica en què consisteixen la reflexió i la refracció de la llum:
Reflexió:
Refracció:
x Què passa quan una superfície reflecteix tots els raigs de llum que rep en la
mateixa direcció?
x Quins objectes són exemples d’això?
On es refracta la llum?
Completa les frases amb les paraules següents:
El es propaga per mitjà d’ i ho fa en totes
.
Al seu torn, les ones es propaguen a través d’un , com
l’ o l’ .
La del so varia segons el medi de propagació. Les ones
sonores perden quan s’allunyen de la
que els produeix.
velocitat aigua força ones so
aire direccions font medi
TRAM 6 Coneixement del medi
CONTROL UNITAT 4
NOM:

NOM:
3 Fes un dibuix que representi la descomposició de la llum i explica
en què consisteix:
4
x Quins dels colors resultants són els colors primaris?
x Quins colors de la llum blanca absorbeix un objecte vermell?
x I quins reflecteix?
A
B
C
D
E
F
G
Llegeix i escriu correctament les frases que no siguin vertaderes:
La llum es propaga fent corbes.
Els materials translúcids no deixen passar la llum i els transparents en deixen
passar una part però no la suficient per a veure els objectes que hi ha al darrere.
Els cossos de color negre s’escalfen menys que els de color blanc.
El so només es propaga en línia recta.
El so no es propaga dins l’aigua.
L’eco es produeix quan el so no troba cap obstacle en propagar-se.
La velocitat de propagació de la llum és superior a la del so, per això se sent el
tro abans de veure el llamp.
TRAM 6 Coneixement del medi
CONTROL UNITAT 4
4

1
Escriu amb lletres els nombres següents:
1
2
3
4
SOLUCIONS
La reflexió de la llum és el canvi de direcció que experimenten
els raigs lluminosos quan xoquen amb la superfície
d’un cos. La refracció de la llum és el canvi de direcció
que experimenten els raigs lluminosos quan passen
d’un medi a un altre.
Quan una superfície reflecteix tots els raigs de llum que
rep en la mateixa direcció forma imatges idèntiques a les
dels cossos que té davant seu i molt nítides, però simètriques
respecte a la imatge real. En són un exemple els
miralls.
La llum es refracta quan canvia de medi.
El so es propaga per mitjà d’ones i ho fa en totes direccions.
Al seu torn, les ones es propaguen a través d’un
medi, com l’aire o l’aigua. La velocitat del so varia segons
el medi de propagació. Les ones sonores perden força
quan s’allunyen de la font que els produeix.
El dibuix per a explicar la descomposició de la llum pot
ser o un prisma o l’arc de Sant Martí. La llum blanca, en
passar pel prisma, es descompon, igual que passa quan
xoca amb gotetes d’aigua a l’atmosfera. Llavors es veuen
set colors, sempre en el mateix ordre, que són els que formen
la llum blanca. Els colors primaris són el vermell, el
verd i el blau.
Un objecte de color vermell absorbeix tots els colors
menys el vermell. Reflecteix el vermell.
A La llum es propaga en línia recta.
B Els materials translúcids deixen passar només una part
de la llum i els transparents deixen passar totalment la
llum i deixen veure nítidament els objectes que hi ha al
darrere.
C Els cossos de color negre s’escalfen més que els de
color blanc.
D El so es propaga en totes direccions.
E El so es propaga dins l’aigua i amb més velocitat que
en l’aire.
F L’eco es produeix quan el so troba un obstacle en propagar-se
i es reflecteix.
G La velocitat de propagació de la llum és superior a la
del so, per això es veu el llamp abans de sentir el tro.
TRAM 6 Coneixement del medi
CONTROL UNITAT 14

Sap què és la refracció de la llum.
5 Ordena aquests llum.
nombres del més petit al més gran:
la de reflexió la és què
NOM DELS ALUMNES Sap
Entén la relació entre la reflexió
de la llum i els miralls.
Distingeix els miralls plans,
convexos i còncaus.
Entén l’efecte dels miralls
còncaus i convexos.
Coneix com es produeixla
descomposició de la llum.
TRAM 6 Coneixement del medi
Sap quins són els colors primaris.
Entén la relació entre l’absorció i la
reflexió de la llum i els colors visibles.
Entén la propagació del so i en
coneix les característiques.
Sap com es propaguen la llum i el
so.
Coneix les propietats dels materials
transparents i translúcids.
Entén la relació entre el color i
l’absorció de calor.
CONTROL UNITAT 14
Entén què és l’eco.
4

1
Explica què és una màquina:
Ara, explica la diferència entre una màquina simple i una màquina composta i
posa’n exemples:
2
3
Dibuixa una politja:
Ara, explica en què consisteix:
Defineix què són una palanca i un tascó i, després, respon:
x Quins tipus de palanca hi ha?
TRAM 6 Coneixement del medi
CONTROL UNITAT 5
NOM:

NOM:
4
Defineix què és un motor i explica què és un motor de combustió interna:
Ara, digues els diversos tipus de motors que coneguis segons l’energia que fan
servir:
5
Pensa i respon:
x Què són les tecnologies de la informació i la comunicació?
Ara, defineix què és Internet.
TRAM 6 Coneixement del medi
CONTROL UNITAT 5
5

1
Escriu amb lletres els nombres següents:
1
2
3
4
5
SOLUCIONS
Una màquina és un aparell que ajuda a fer un treball
mitjançant la transformació d’energia.
Les màquines simples són formades per poques peces i
funcionen amb la força muscular; en són exemples unes
tisores, una destral, una rampa, un ganivet, etc. Les
màquines compostes són formades per moltes peces,
sovint per diverses màquines simples i engranatges; en
són exemples la bicicleta, el mecanisme d’un rellotge, els
trens cremallera i el sistema de cadena i roda dentada
d’una moto.
El model del dibuix d’una politja pot ser el que hi ha en
la pàgina 87 del llibre d’informació i també les fotos del
taller (pàgines 94 i 95).
La politja és una màquina simple que permet aixecar
pesos amb molta menys força que si ho féssim a pols.
Exemples de palanca: obridor d’ampolles, pinces,
tenalles, trencanous, carretó. Exemples de tascó:
ganivet, destral.
De palanques n’hi ha de primer, de segon i de tercer gènere,
segons la posició del punt de recolzament, de la resistència
i de la potència.
Un motor és una màquina composta que transforma
algun tipus d’energia en energia cinètica, és a dir, en
moviment.
Motors elèctrics; fan servir energia elèctrica. Motors de
combustió (o tèrmics); fan servir energia química d’un
combustible.
Un motor de combustió interna és un motor que fa servir
un combustible (generalment, combustibles fòssil derivats
del petroli) com a font d’energia i que el crema al seu
interior.
Les tecnologies de la informació i la comunicació són
les que estan relacionades amb la informàtica i els
elements de comunicació, com ara Internet.
Internet és una xarxa que arriba a tot el món i a través de
la qual estan connectades moltes xarxes, a les quals, al
seu torn, es connecten moltes persones. Gràcies a Internet,
podem fer servir sistemes de comunicació com les
pàgines web, el correu electrònic, la missatgeria instantània
(xats), etc.
TRAM 6 Coneixement del medi
CONTROL UNITAT 15

5
Ordena aquests nombres del més petit al més gran:
NOM DELS ALUMNES Entén el concepte de màquina.
Entén la diferència entre màquines
simples i màquines compostes.
Coneix exemples de màquines
simples i màquines compostes.
Comprèn què és una politja i com
funciona.
Entén què és una palanca, que n’hi ha
de diversos tipus i en posa exemples.
Entén què és un tascó i en posa
exemples.
TRAM 6 Coneixement del medi
Comprèn el concepte de motor.
Coneix els principals tipus de motors en
funció de l’energia que els alimenta.
Sap què és un motor de
combustió interna.
Entén què són les tecnologies de
la informació i la comunicació
Sap què és Internet i el seu abast
de comunicació.
CONTROL UNITAT 15
5

1
2
3
4
5
Defineix les característiques principals de la matèria:
Digues algunes propietats dels materials:
Ara, defineix aquests conceptes:
Densitat:
Conductivitat:
Digues com és la forma i el volum dels sòlids, els líquids i els gasos:
Pensa i respon:
x En quin estat una substància és comprimible? Raona la resposta?
Defineix els conceptes següents:
Punt de fusió:
Punt d’ebullició:
TRAM 6 Coneixement del medi
CONTROL UNITAT 6
NOM:

NOM:
6
7
8
9
Escriu en les fletxes el procés que té lloc en el canvi d’estat:
SÒLID LÍQUID GAS
Defineix què és una mescla i respon:
x Quins tipus de mescles coneixes?
Defineix què és una solució i respon:
x En una solució formada per dues substàncies, quina és el dissolvent i quina és el
solut? Posa’n algun exemple:
Digues quins d’aquests procediments no serveixen per a separar mescles:
imantació revolució combustió decantació filtració
oxidació evaporació fermentació filtració
10 Digues tres canvis químics que pugui experimentar la matèria i explica en
què consisteixen:
TRAM 6 Coneixement del medi
CONTROL UNITAT 6
6

1
Escriu amb lletres els nombres següents:
SOLUCIONS
1
2
3
4
5
La massa, que és la quantitat de matèria que
forma un cos. La unitat bàsica de mesura és el
gram. El volum és la porció d’espai que ocupa
un cos. La unitat bàsica de mesura és el
g/cm 3 .
Densitat, conductivitat, duresa, elasticitat,
resistència.
La densitat és la relació que hi ha entre la
massa d’un cos i el volum que ocupa. La unitat
és el g/cm 3 .
La conductivitat és la capacitat d’un material
de deixar passar energia. Es parla de conductivitat
tèrmica si es refereix a deixar passar la
calor i de conductivitat elèctrica si es refereix a
deixar passar l’electricitat.
Els sòlids tenen forma pròpia i volum invariable.
Els líquids no tenen forma pròpia i el seu
volum és invariable. Els gasos no tenen forma
pròpia i el seu volum és variable.
L’únic estat comprimible és el gasós, i ho és
perquè les molècules estan molt separades.
Punt de fusió: temperatura a la qual un sòlid es
fon i es converteix en líquid.
Punt d’ebullició: temperatura a la qual un líquid
comença a bullir i a convertir-se en gas.
Punt de solidificació: temperatura a la qual un
líquid comença a esdevenir sòlid. La temperatura
del punt de fusió i la del punt de solidificació
són iguals.
6
7
8
9
10
De sòlid a líquid: fusió. De líquid a gas: vaporització.
De gas a líquid: condensació. De líquid a
sòlid: solidificació. De sòlid a gas (sense passar
per líquid): sublimació.
Una mescla és una barreja de dues o més
substàncies. Les mescles poden ser homogènies
i heterogènies. En les primeres no es distingeixen
els components, que perden les
seves característiques. En les segones es distingeixen
els components, que no perden les
seves característiques.
Una solució és una mescla homogènia. El dissolvent
és la substància més abundant i el
solut és la menys abundant. En l’aigua amb
sucre, l’aigua és el dissolvent i el sucre és el
solut.
No ho són revolució, oxidació, combustió i fermentació.
Oxidació: acció de l’oxigen (de l’aire o de l’aigua)
sobre una superfície. Combustió: canvi
que es produeix en un material combustible en
presència d’oxigen i d’una font de calor, que fa
que la matèria es cremi i es desprengui llum i
calor (i òxids de carboni). Fermentació: canvi
químic en el qual intervé algun tipus de matèria
orgànica i microorganismes.
TRAM 6 Coneixement del medi CONTROL UNITAT 16

5
Ordena aquests nombres del més petit al més gran:
NOM DELS ALUMNES Sap què és la massa.
Sap què és el volum.
Coneix les unitats bàsiques de
mesura de la massa i del volum.
Coneix propietats dels materials.
Sap què és la densitat.
Coneix la unitat bàsica de mesura de
la densitat.
TRAM 6 Coneixement del medi
Entén el concepte de conductivitat.
Sap què és la conductivitat
tèrmica.
Sap què és la conductivitat
elèctrica.
Coneix les característiques
de la forma i el volum dels sòlids.
Coneix les característiques
de la forma i el volum dels líquids.
Coneix les característiques
de la forma i el volum dels gasos.
Entén el concepte de punt
de fusió.
CONTROL UNITAT 16
Entén el concepte de punt
d’ebullició.
Entén el concepte de punt
de solidificació.
Sap quin és el procés del pas de
sòlid a líquid.
6

1 Digues alguns dels factors o condicions que determinen l’augment o la disminució
de la població i defineix-los:
2
3
Defineix els termes següents:
Població activa:
Població ocupada:
Població aturada:
Defineix el concepte densitat de població.
Ara, pensa i respon:
x Si la densitat de població d’un país és de 133 habitants/km 2 , vol dir que en cada
quilòmetre quadrat hi viuen més de 100 persones? Raona la resposta.
TRAM 6 Coneixement del medi
CONTROL UNITAT 7
NOM:

NOM:
4 Pinta en aquest mapa de Catalunya amb colors diferents les comarques
més densament poblades i les menys poblades.
5
Escriu algunes característiques de la població d’Espanya.
TRAM 6 Coneixement del medi
CONTROL UNITAT 7
7

1
Escriu amb lletres els nombres següents:
1
2
3
4
5
SOLUCIONS
Natalitat: nombre de persones que neixen. Mortalitat:
nombre de persones que moren. Immigració: nombre de
persones que arriben a un territori per establir-s’hi provinents
d’un altre lloc. Emigració: nombre de persones que
marxen d’un territori. Saldo migratori: diferència entre el
nombre de persones immigrants i emigrants. Creixement
natural: diferència entre la natalitat i la mortalitat d’una
població. Creixement natural: suma del creixement natural
més el saldo migratori; nombre de persones que augmenta
la població.
Població activa: població que té l’edat mínima legal per a
treballar i que treballa i cobra un sou o bé que no té feina
remunerada però n’està buscant. Població ocupada:
població activa que té feina remunerada. Població aturada:
població activa que no té feina remunerada i n’està
buscant.
La quantitat de persones per quilòmetre quadrat d’una
població, no en termes reals sinó en mitjana.
No, la densitat de població és una mitjana calculada, però
a la majòria de països la població es reparteix de manera
irregular i hi ha zones molt poblades i altres de molt poc
habitades.
El mapa model és en la pàgina 129 del llibre d’informació.
Les característiques de la població espanyola són aquestes:
població envellida amb creixement natural molt baix
(natalitat i mortalitat baixes i esperança de vida elevada).
Creixement real positiu gràcies al fet que el saldo migratori
és positiu. La immigració ha augmentat força des de
la dècada de 1990. La distribució de la població és molt
desequilibrada; la densitat és molt més elevada a les
zones costaneres i al voltant de les grans àrees metropolitanes
i molt més baixa a les zones interiors i rurals.
TRAM 6 Coneixement del medi
CONTROL UNITAT 17

5 Ordena aquests determinen
nombres del més petit al més gran:
que paràmetres els
NOM DELS ALUMNES Coneix
el creixement de la població.
Entén els conceptes població activa
i població inactiva.
Entén els conceptes població
ocupada i població aurada.
Coneix el concepte de densitat de
població.
Sap que la distribució de la densitat de
població sol ser irregular.
Coneix les zones de més i menys
densitat de població de Catalunya.
TRAM 6 Coneixement del medi
Coneix les característiques principals
de les poblacions catalana i espanyola.
CONTROL UNITAT 17
7

1
2
Defineix els termes següents:
Primera matèria:
Producte manufacturat:
Sector primari:
Sector secundari:
Sector terciari:
Explotació intensiva:
Explotació extensiva:
Digues activitats del sector primari, del sector secundari i del sector terciari:
TRAM 6 Coneixement del medi
CONTROL UNITAT 8
NOM:

NOM:
3
Pensa i respon:
x Quina és la diferència entre els serveis públics i els serveis privats?
x Hi ha serveis que poden ser públics i privats alhora? Posa’n exemples:
4 Explica les característiques principals dels sectors primari, secundari i terciari
a Catalunya:
5 Explica les característiques principals dels sectors primari, secundari i terciari
a Espanya:
TRAM 6 Coneixement del medi
CONTROL UNITAT 8
8

1
SOLUCIONS
1
2
3
Escriu amb lletres els nombres següents:
Primera matèria: producte que s’obté de la
natura i que és la base per a fabricar un producte
elaborat. Producte manufacturat: producte
que s’obté a les fàbriques per transformació
de les primeres matèries. Sector primari: sector
econòmic que agrupa les activitats econòmiques
destinades a obtenir recursos directament
de la natura. Sector secundari: sector
econòmic que agrupa activitats en les quals es
transformen primeres matèries en productes
elaborats o manufacturats. Sector terciari: sector
econòmic que no produeix béns materials,
sinó que proporciona serveis als altres sectors
econòmics o a la població en general. Explotació
intensiva: explotació agrícola o ramadera en
la qual es treballa en petites superfícies, amb
inversió de diners (en maquinària, adobs,
pinso, etc.) per a poder obtenir rendiments elevats.
En són exemples la que té lloc en hivernacles
i amb reg gota a gota o les granges tecnificades.
Explotació extensiva: explotació
agrícola o ramadera en la qual s’utilitzen grans
extensions de terreny perquè hi ha poca inversió
i la seva productivitat és baixa; els ramats
que pasturen als prats o les grans extensions
de cereals de secà en són exemples.
Resposta model. Sector primari: agricultura,
ramaderia, pesca, silvicultura. Sector secundari:
indústria. Sector terciari: comerç, transport,
sanitat, turisme, ensenyament, comunicació,
finances, seguretat. També poden contestar
amb noms d’oficis o de feines.
x Els serveis públics són els organitzats per
l’Administració pública —l’Estat, la Generalitat,
un consell comarcal, un ajuntament,
etc.— i estan finançats amb els impostos
que paguem tots els ciutadans. Poden ser
totalment gratuïts o pot ser que s’hagi de
pagar per a utilitzar-los. Els serveis privats
s’ofereixen per iniciativa d’empresaris particulars;
els usuaris han de pagar per cada
servei quan l’utilitzen.
x Un mateix servei pot ser públic o privat. Hi ha
escoles, hospitals, teatres, cadenes de televisió,
transports, etc. públics i privats, per
exemple.
TRAM 6 Coneixement del medi
4
5
Dins del sector primari, l’agricultura és majoritàriament
de secà, però també n’hi ha de regadiu.
La ramaderia que predomina és la intensiva
estabulada; la més important és la porcina,
seguida de l’ovina, la bovina i l’aviram. La ramaderia
tradicional extensiva, sobretot ovina, es
manté a les comarques pirinenques. La pesca
que es practica és, sobretot, costanera. L’espècie
més capturada és la sardina. Aquest sector
només dóna feina a un 2 % de la població ocupada,
tot i que ocupa bona part del territori. El
sector secundari està molt diversificat. Les principals
branques de la indústria són la metal·lúrgica,
la química, l’alimentària, la del paper i les
arts gràfiques, la tèxtil i de la pell i la de les
noves tecnologies. Les fàbriques es concentren,
sobretot, a l’àrea metropolitana de Barcelona
i a l’àrea formada per Tarragona, Reus i
Valls. La construcció ha esdevingut un sector
molt important. La producció d’energia elèctrica
és més baixa que el consum, de manera que
s’ha d’importar, és a dir, s’ha de comprar fora.
Pel que fa al sector dels serveis, ocupa la major
part de la població catalana que treballa (el 63
%); hi destaquen els sectors de la sanitat, l’educació,
el comerç, el turisme i els transports.
A Espanya, dins del sector primari, l’agricultura
ocupa menys d’un 5 % dels treballadors però
ofereix una gran varietat de productes. L’agricultura
de secà ocupa la major part de les terres
conreades i produeix cereals, vinya, olivera i
fruites seques. Quant a la ramaderia, el sector
més important és el porc, que s’explota cada
cop més de forma intensiva. La pesca és una
activitat important. A la costa mediterrània hi
predomina la pesca costanera, amb espècies
com la sardina o el seitó. A la costa cantàbrica,
en canvi, hi ha força pesca d’altura. Pel que fa
al sector secundari, hi ha indústria alimentària,
metal·lúrgica i química. Les principals zones
industrials es localitzen a Catalunya, Madrid, el
País Basc i la Comunitat Valenciana i als voltants
d’algunes ciutats, com Gijón, Saragossa,
Sevilla, Valladolid, Vigo, etc. La construcció, que
en els darrers anys ha tingut un gran impuls. La
mineria, que havia tingut certa importància,
actualment no és gaire activa. El sector terciari
o sector dels serveis ocupa la major part de la
població espanyola (el 68%).
CONTROL UNITAT 18

5 Ordena aquests nombres del més petit al més gran:
matèria de conceptes els
NOM DELS ALUMNES Entén
primera i de producte elaborat.
Coneix la divisió en sectors
econòmics i sap quins són.
Coneix les activitats que comprèn
cadascun dels sectors.
Entén la diferència entre explotació
intensiva i explotació extensiva.
Entén la diferència entre serveis
públics i serveis privats.
Coneix les característiques principals
dels tres sectors econòmics a Catalunya.
TRAM 6 Coneixement del medi
Coneix les característiques principals
dels tres sectors econòmics a Espanya.
CONTROL UNITAT 18
8

1
2
3
4
5
Digues quina és la màxima institució política de Catalunya:
Explica quines són les funcions del Parlament de Catalunya:
Digues quina és la màxima autoritat política de Catalunya i respon:
x Qui l’elegeix?
Pensa i respon:
x Qui escull els parlamentaris de Catalunya?
x I els consellers?
Dibuixa la senyera catalana i la bandera espanyola i després, respon:
TRAM 6 Coneixement del medi
x La senyera és un símbol oficial o
tradicional de Catalunya?
x Quins altres símbols oficials coneixes?
I no oficials?
x Quina és la llengua pròpia de
Catalunya? És una llengua oficial?
CONTROL UNITAT 9
NOM:

NOM:
6 Digues tres característiques que defineixin quin tipus d’estat és Espanya
i com és la seva organització territorial:
7
8
Pensa i respon:
x Qui és el cap de l’Estat espanyol?
x Qui fa les lleis espanyoles?
x Què fa el Tribunal Constitucional?
Escriu el nom de les comunitats autònomes que formen l’Estat espanyol:
9 Digues quines llengües es parlen a les comunitats autònomes d’Espanya i
digues quines són oficials i en quines comunitats:
10
1
2
3
Explica quins són els objectius principals de la Unió Europea.
TRAM 6 Coneixement del medi
CONTROL UNITAT 9
9

1
Escriu amb lletres els nombres següents:
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
SOLUCIONS
La Generalitat.
Elaborar i aprovar les lleis que regulen la vida col·lectiva
catalana, aprovar els pressupostos de la Generalitat, escollir
el president i controlar l’acció del Govern.
El president de la Generalitat. El tria el Parlament de Catalunya.
Els ciutadans de Catalunya amb dret a vot. Els consellers
els tria el president de la Generalitat.
Activitat procedimental. No les han de confondre. La se -
nyera és un símbol oficial; els altres símbols oficials són
l’himne oficial (Els segadors) i la Diada Nacional, que se
celebra l’11 de setembre. Són símbols tradicionals no oficials,
per exemple, la diada de Sant Jordi (23 d’abril), la
revetlla de Sant Joan (23 de juny) i la ballada de sardanes.
Les llengües oficials de Catalunya són el català i el
castellà. La llengua pròpia és el català.
1) Espanya és un estat democràtic. 2) Pren la forma política
d’una monarquia parlamentària. 3) És un estat descentralitzat.
El rei. Les lleis les fa el Parlament espanyol. El Tribunal
Constitucional vigila que les lleis estiguin d’acord amb la
Constitució.
Són 17 comunitats autònomes i dues ciutats autònomes.
Haurien de dir, a més de Catalunya, almenys les limítrofes:
Comunitat Valenciana, Aragó i Illes Balears.
El castellà, i algunes tenen una altra llengua oficial: el català
a Catalunya, a les Illes Balears i al País Valencià; el
basc al País Basc i a part de Navarra; el gallec a Galícia.
L’aranès és oficial a la Vall d’Aran (a Catalunya). Hi ha altres
llengües a Espanya, però no tenen el reconeixement
d’oficials, com el bable o asturià (que es parla a Astúries)
o l’aragonès (que es parla a Aragó).
Els objectius de la UE són la lliure circulació de mercaderies,
persones i diners i l’establiment de relacions polítiques
de cooperació.
TRAM 6 Coneixement del medi
CONTROL UNITAT 19

de Catalunya i les seves funcions.
5 Ordena aquests nombres del més petit al més gran:
polítiques
institucions les
NOM DELS ALUMNES Coneix
Coneix els símbols oficials
de Catalunya.
Entén la diferència entre símbols
oficials i símbols tradicionals.
Distingeix els conceptes
de llengua oficial i de llengua pròpia.
Sap quines són les llengües
oficials de Catalunya.
Sap quina és la llengua pròpia
de Catalunya.
TRAM 6 Coneixement del medi
Coneix les característiques
d’Espanya com a estat.
Coneix les institucions polítiques
d’Espanya i les seves funcions.
Entén l’organització territorial d’Espanya
en comunitats autònomes.
Coneix algunes comunitats
autònomes a més de la pròpia.
Sap quines són les llengües oficials
d’Espanya i a quins territoris ho són.
Sap els objectius de la Unió
Europea.
CONTROL UNITAT 19
9

1
2
3
4
A
B
C
D
E
F
G
H
Explica qui eren els visigots:
Pensa i respon:
Qui són els musulmans?
Quan van arribar a la Península?
D’on procedien?
Com van anomenar els seus territoris a la Península Ibèrica?
Quina mena de coneixements van aportar?
Quin va ser l’últim regne musulmà de la Península Ibèrica?
Qui i quan el va conquerir?
Quant temps van estar els musulmans a la Península Ibèrica?
Explica com era la societat a l’edat mitjana:
Explica com van sorgir els comtats catalans:
TRAM 6 Coneixement del medi
CONTROL UNITAT 10
NOM:

NOM:
5
Digues a quins estils artístics pertanyen aquests edificis:
Ara, explica les característiques de l’arquitectura dels principals estils artístics
medievals:
6
A B
C D
Explica què era la corona d’Aragó i com va evolucionar:
TRAM 6 Coneixement del medi
CONTROL UNITAT 10
10

1
Escriu amb lletres els nombres següents:
SOLUCIONS
1
2
3
4
Un poble germànic que va ocupar la Península
Ibèrica des del segle VI fins a principis del segle
VIII.
A La seva religió era l’islam.
B El 711.
C Procedien d’Orient Pròxim (àrabs) i del nord
d’Àfrica (berbers).
D Al-Andalus.
E Van aportar coneixements tècnics (regadius
amb sínies i sèquies), invents procedents
d’Orient (brúixola, paper, pólvora) i científics
(matemàtiques, astronomia, filosofia, física).
F El regne de Granada.
G Els Reis Catòlics, el 1492.
H Gairebé vuit segles.
El sistema social propi de l’edat mitjana és el
feudalisme, que estava basat en la divisió dels
dominis reials en feus, que eren assignats a un
noble (comte, marquès, etc.). Aquests nobles o
senyors feudals es convertien en vassalls del
rei: a canvi de les terres, es comprometien a
ser-li fidels i a ajudar-lo en les guerres. Al seu
torn, els senyors feudals tenien pagesos que
treballaven com a serfs: rebien terres i protecció
del senyor, a canvi del pagament d’un delme
i de no abandonar el feu. La societat feudal
estava dividida en tres grups o estaments socials:
la noblesa, el clergat i el poble ras. En la
societat medieval hi tenia un paper important
l’Església, tant des d’un punt de vista cultural
com econòmic i polític.
En empènyer els musulmans cap al sud dels
Pirineus, els francs van conquerir el territori
fins a la desembocadura del riu Llobregat. El
rei franc va decidir convertir aquesta zona en
una franja fronterera de seguretat davant possibles
incursions dels musulmans i la va anomenar
la Marca Hispànica. El territori de la
Marca, el va dividir en feus i els va donar a nobles
vassalls seus. Va crear així un seguit de
comtats. A finals del segle X, un comte va trencar
el compromís de vassallatge amb el rei
franc, cosa que va suposar la independència
política dels comtats catalans.
TRAM 6 Coneixement del medi
5
6
A i C: romànic. B: gòtic. D islàmic. L’arquitectura
romànica és formada, sobretot, per edificis
religiosos (esglésies i monestirs). Es tracta de
construccions d’aspecte massís, amb murs
gruixuts i amb poques i petites finestres, que
fan que a l’interior hi hagi poca llum. Les portes
i finestres estan rematades per arcs de mig
punt. Les cobertes solen ser en forma de volta
de canó.
En l’època del gòtic els edificis eren més alts i
esvelts, els murs eren més prims i tenien grans
obertures, ocupades per finestrals amb vitralls
de colors, i molts elements decoratius. L’arc
més usat va ser l’apuntat i les voltes eren d’aresta.
A més hi havia altres elements constructius,
com contraforts i pinacles. A banda dels
edificis religiosos (catedrals i monestirs), l’arquitectura
també es manifestava en edificis civils
(palaus, llotges i drassanes).
Una entitat política i econòmica sorgida en fusionar-se
(per matrimoni) els comtats catalans
i el regne d’Aragó. El rei Jaume I va incorporar
el regne de Mallorca i el regne de València.
Després aquesta expansió va continuar per la
Mediterrània. A finals del segle XV, Ferran II d’Aragó
i Isabel I de Castella (els Reis Catòlics) es
van casar; així els dos regnes principals de la
Península Ibèrica van formar una única corona.
No obstant això, cada regne va conservar les
seves institucions polítiques, les seves lleis,
els seus impostos, etc.
CONTROL UNITAT 110

5
Ordena aquests nombres del més petit al més gran:
NOM DELS ALUMNES Sap qui eren els visigots.
Coneix els trets principals polítics
i culturals d’Al-Andalus.
Coneix l’estructura social de
l’edat mitjana.
Comprèn les relacions entre
els estaments de l’edat mitjana.
Identifica l’arquitectura romànica.
TRAM 6 Coneixement del medi
Identifica l’arquitectura gòtica.
Identifica l’arquitectura islàmica.
Identifica la pintura romànica.
Coneix les característiques
principals de l’arquitectura romànica.
Coneix les característiques
principals de l’arquitectura gòtica.
Comprèn el procés històric de
sorgiment dels comtats catalans.
Sap què era la corona d’Aragó.
Coneix l’evolució política de la
corona d’Aragó.
CONTROL UNITAT 110
10

1
2
Explica amb quin o quins esdeveniments històrics comença l’edat moderna.
Ara, respon:
x Qui va ser el primer navegant europeu a arribar a Amèrica?
x Quin any?
x Per a qui treballava?
Pensa i respon:
x De quin tipus són els grans descobriments de l’edat moderna? Explica’n alguns.
3 Explica les conseqüències econòmiques i polítiques que van tenir els descobriments
geogràfics de l’edat moderna:
Ara, descriu les característiques principals d’aquests sistemes:
Els estats moderns:
Les monarquies absolutes:
TRAM 6 Coneixement del medi
CONTROL UNITAT 11
NOM:

NOM:
4 Explica què va ser la guerra de Successió espanyola i quines conseqüències
va tenir per a Catalunya:
5
6
Explica què va ser la Il·lustració i què propugnava:
Raona quina d’aquestes escultures és renaixentista i quina és barroca:
A B
TRAM 6 Coneixement del medi
CONTROL UNITAT 11
11

1
Escriu amb lletres els nombres següents:
1
2
3
4
5
6
SOLUCIONS
Amb el descobriment d’Amèrica; altres factors són la fam,
la pobresa i la pesta negra que van delmar Europa a finals
de l’edat mitjana. Cristòfor Colom, l’any 1492; treballava
per la corona de Castella.
De dos tipus: geogràfics i científics. Entre els geogràfics,
a més del descobriment d’Amèrica, els portuguesos arriben
a l’Índia vorejant el continent africà; Magalhães i Elcano
van vorejar Amèrica i van donar la volta al món. En
definitiva, es van obrir noves rutes marítimes. Això estava
relacionat amb els descobriments científics (derivats de
l’edat mitjana) en matèria d’astronomia i geografia i amb
els avenços tècnics en matèria de navegació i enginyeria.
La colonització d’Amèrica va suposar per a Europa una nova
font de riqueses i primeres matèries (metalls preciosos,
productes alimentaris). Alhora, Europa va començar
a exportar productes manufacturats (teixits, armes, vi, aiguardent,
etc.). Les monarquies que controlaven les expedicions
es van enriquir i van formar grans imperis, els reis
dels quals van crear estats moderns regits per monarquies
absolutes.
Els estats moderns tenien una administració centralitzada
i ben organitzada, amb molts funcionaris, i un exèrcit
únic. Les monarquies absolutes acumulaven tot el poder
en el rei, que es rodejava d’una cort de nobles.
La guerra de Successió va ser un conflicte provocat perquè
el rei espanyol va morir sense deixar hereu l’any
1700. Llavors es van enfrontar dos candidats al tron. El
1714 va guanyar Felip V, de la dinastia dels Borbó, que
amb el decret de Nova Planta va abolir les lleis i les institucions
de Catalunya.
La Il·lustració va ser un moviment cultural provocat per la
revolució científica. Propugnava l’ús de la raó com a manera
de comprendre el món i com a base del pensament
i de l’ensenyament. En el vessant polític, la Il·lustració defensava
la llibertat individual i la igualtat de drets per a
tot hom. Els monarques absoluts van intentar adaptar-se
als nous temps i van adoptar el que s’ha conegut com a
despotisme il·lustrat, que va caracteritzar tot el segle XVIII.
Va ser una forma de govern absolutista, però més suau,
que va introduir algunes millores en les condicions de vida
del poble ras.
La de l’esquerra és renaixentista, ja que mostra amb el
màxim realisme i perfecció el cos humà. La de la dreta és
barroca, perquè és de temàtica religiosa i mostra el moviment
i l’expressivitat amb molt de dramatisme.
TRAM 6 Coneixement del medi
CONTROL UNITAT 111

5 Ordena aquests nombres del més petit al més gran:
històricament
i temporalment
NOM DELS ALUMNES Situa
el principi de l’edat moderna.
Sap quin any es produeix el
descobriment d’Amèrica.
Sap qui era Colom.
Relaciona els descobriments
científics i els avenços tècnics.
Coneix les conseqüències dels
descobriments geogràfics.
Coneix les característiques
principals dels estats moderns.
TRAM 6 Coneixement del medi
Coneix les característiques principals
de les monarquies absolutes.
Sap què va ser la guerra de Successió
espanyola.
Coneix les conseqüències per a
Catalunya de la guerra de Successió.
Sap què va ser la Il·lustració
i en coneix els desencadenants.
Entén les idees bàsiques
de la Il·lustració.
Coneix les conseqüències
polítiques de la Il·lustració.
Distingeix una obra renaixentista
d’una de barroca.
CONTROL UNITAT 111
Coneix les característiques bàsiques
de l’art del Renaixement.
Coneix les característiques
bàsiques de l’art del Barroc.
11

1
Explica en què va consistir la Revolució Industrial i quan es va produir:
Ara, digues quines dues classes socials va originar, explica les característiques
d’aquestes i, després, respon:
2
x Quina de les dues classes va crear els sindicats i amb quina intenció?
Explica què va ser i què va aconseguir la Revolució Francesa:
TRAM 6 Coneixement del medi
CONTROL UNITAT 12
NOM:

NOM:
3 Explica quan va tenir lloc la Primera Guerra Mundial i quins països s’hi van
enfrontar:
4
5
Explica quan va tenir lloc la Segona Guerra Mundial i respon:
x Quin va ser l’origen?
x I les conseqüències?
Digues els principals fets històrics del segle xx a Espanya i Catalunya.
TRAM 6 Coneixement del medi
CONTROL UNITAT 12
12

1
Escriu amb lletres els nombres següents:
SOLUCIONS
1
2
La Revolució Industrial va ser un procés històric
derivat de la invenció de la màquina de vapor,
que va permetre augmentar molt la producció
de productes manufacturats. La burgesia va
crear fàbriques, que eren grans indústries on
treballaven moltes persones. Aquest procés
s’ha anomenat industrialització i va ser l’inici
del capitalisme. La màquina de vapor també va
suposar una revolució en els transports, primer
aplicada als vaixells i després al ferrocarril. La
Revolució Industrial se situa entre la segona
meitat del segle XVIII i la primera del XIX.
Les dues noves classes socials van ser els
empresaris (o capitalistes) i els obrers (o proletaris).
Els empresaris eren els burgesos propietaris
de les fàbriques, que aportaven el capital
—els diners— per crear-les i fer-les funcionar.
Els obrers eren els treballadors industrials, que
cobraven un sou fix a canvi del seu treball. Els
empresaris es van enriquir molt mentre les condicions
de treball i de vida dels obrers eren
força difícils. Per això el proletariat va crear
associacions per defensar els seus drets: els
sindicats. Sovint organitzava vagues i protestes
contra els capitalistes per demanar millores en
el seu salari i en les condicions de treball.
La Revolució Francesa (1789) va ser una revolució
política, que va provocar la substitució de la
monarquia per una república. Una república és
una forma de govern en la qual el cap d’estat és
un president escollit democràticament i no pas
un monarca. Els resultats a França van ser immediats:
es van abolir els privilegis de la noblesa i
el clergat. També es va proclamar la sobirania popular
—el poder polític prové del poble, que el cedeix
temporalment als governants. A més, es va
promulgar la Declaració dels Drets de l’Home i
del Ciutadà, segons la qual tots els éssers humans
havien de ser lliures i tenir els mateixos
drets. Els ideals dels revolucionaris francesos
aviat es van estendre per altres estats europeus.
3
4
5
La Primera Guerra Mundial va tenir lloc de
1914 a 1918. Es van enfrontar potències europees,
sobretot França, Anglaterra i Alemanya.
La causa van ser les rivalitats econòmiques i la
pugna pel domini dels territoris colonials.
La Segona Guerra Mundial va tenir lloc de
1939 a 1945. La principal causa va ser el nazisme,
que governava Alemanya i va envair països
veïns. Les conseqüències van ser la divisió
del món en dos blocs (i la guerra freda), la creació
de les Nacions Unides i les descolonitzacions.
L’any 1931 els governants elegits democràticament
van proclamar la Segona República i el rei
va abandonar el país. Va durar poc, perquè el
1936 una part de l’exèrcit va donar un cop
d’estat, que va provocar la Guerra Civil. Després
de tres anys de guerra, els franquistes van
guanyar la guerra i van instaurar la dictadura
franquista. En aquest període, molts republicans
van haver de marxar a l’exili ja que el règim
de govern era de caire feixista i es van reprimir
totes les ideologies polítiques i les
organitzacions sindicals. El franquisme es va
perllongar fins a l’any 1975, en què va morir el
dictador. Aleshores es va iniciar la Transició,
durant la qual Espanya es va transformar en un
estat democràtic, amb el rei Joan Carles I com
a cap d’estat. Es van legalitzar els partits polítics
i els sindicats, es van celebrar eleccions
democràtiques i l’any 1978 es va aprovar una
nova Constitució. El 1979 Catalunya va disposar
d’un nou Estatut d’Autonomia.
TRAM 6 Coneixement del medi CONTROL UNITAT 112

5
Ordena aquests nombres del més petit al més gran:
NOM DELS ALUMNES Entén què va ser la Revolució
Industrial.
Coneix les classes socials derivades
de la Revolució Industrial.
Comprèn l’essència del
capitalisme
Entén la diferència entre capital
i proletariat.
Sap quin va ser l’origen del
sindicalisme.
Situa històricament la Revolució
Francesa.
TRAM 6 Coneixement del medi
Comprèn la Revolució Francesa.
Coneix les característiques principals
de la Primera Guerra Mundial.
Coneix la Segona Guerra Mundial.
Coneix els principals fets històrics
del segle xx a Espanya i Catalunyal.
Coneix els principals moviments
artístics de l’edat contemporània.
CONTROL UNITAT 112
12