estudi RISKCAT - Generalitat de Catalunya

Informes del CADS 6
RISKCAT
Els riscos naturals
a Catalunya
Informe executiu
Los Riesgos Naturales en Cataluña
Natural Risks in Catalonia
Generalitat de Catalunya
Consell Assessor per al
Desenvolupament Sostenible

BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP
Vilaplana, Joan Manuel
RISKCAT : els riscos naturals a Catalunya = los riesgos naturales en Cataluña = natural risks
in Catalonia. – (Informes del CADS ; 6)
Text en català, castellà i anglès
ISBN 9788439378365
I. Payàs, Blanca II. Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (Catalunya) III.
Títol IV. Col·lecció: Informes del CADS ; 6
1. Catàstrofes naturals – Catalunya 2. Catalunya – Clima
551.58(467.1)
Nota:
El CD-ROM annex conté:
1. Informe executiu (cat.)
2. Informe ejecutivo (cast.)
3. Executive report (eng.)
4. 7 Informes d’espertesa (cat.)
5. Informe legislatiu (cat.)
© Generalitat de Catalunya
Departament de la Vicepresidència
Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible
www.gencat.cat/cads
Redacció de l’informe: Joan Manuel Vilaplana i Blanca Payàs
Edició a cura de: Sílvia Cañellas i Joan Maria Romaní
Traducció al castellà i a l’anglès: Abel Julien
Projecte RISKCAT 2008, CADS
Director: Joan Manuel Vilaplana
Coordinadora: Blanca Payàs
Equip d’experts: Ramon Copons, Jorge Guillén, Joan Escuer,
Mª José Jiménez, Mariano García, Eduard De Ribot, Joan Mart
Assessor: Antonio Cendrero
Suport tècnic: Lau De Llobet, Silvia Panadell i Marta Guinau
Maquetació i realització del CD: virgili.com
Impressió i copiatge del CD: LV Grupo Gráfico - Avda. Carrilet 237, 2a planta - 08907 L’Hospitalet de Llobregat
(Barcelona) - comercial@grupograficolv.com - www.grupograficolv.com
Dipòsit legal (llibre + CD): B-00.000-2008
ISBN: 978-84-393-7836-5
Tiratge: 500 exemplars
El Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible no comparteix necessàriament totes les opinions expressades
pels autors d’aquesta publicació.

Presentació
Aquest any 2008, declarat per les Nacions Unides Any Internacional
del Planeta Terra, està resultant, malauradament,
especialment procliu en catàstrofes relacionades amb fenòmens
geològics i meteorològics arreu del món. En són mostra
el cicló Nargis, que ha assolat les costes de Birmània, el
terratrèmol a la Xina, o l’erupció del volcà Chaitén a Xile,
entre d’altres. A Catalunya, tot i que no patim episodis tan
greus, també s’han produït els darrers anys fenòmens
d’aquesta naturalesa, com documenta l’estudi que teniu a
les mans.
Els fenòmens naturals com les tempestes, les allaus, les
esllavissades, o els terratrèmols són, a hores d’ara, impossibles
d’evitar. Ara bé, això no vol dir que els haguem
d’admetre com una fatalitat, sinó que hem d’actuar de forma
preventiva i proactiva: ampliant el coneixement sobre
els riscos, establint les mesures per prevenir els impactes, i
preparant-nos per a l’actuació enfront dels desastres. Establir
les eines necessàries per a la prevenció i la gestió dels
riscos naturals és un dels elements cabdals per al desenvolupament
sostenible, per al present i sobretot per al futur. I
en aquest sentit, la planificació dels usos del territori és
l’eina clau de la prevenció. A més a més, tal com apuntava
ja l’Informe sobre el canvi climàtic a Catalunya publicat
pel CADS el 2005, el canvi climàtic farà que fenòmens com
les fortes tempestes –que poden causar inundacions– siguin
més freqüents i de major magnitud.
Per tots aquests motius, el Consell Assessor per al Desenvolupament
Sostenible (CADS) va considerar que calia dur
a terme un estudi que permetés reflexionar sobre l’abast de
determinats riscos naturals a Catalunya i, sobretot, analitzar
la capacitat de Catalunya per afrontar-los. L’estudi RISKCAT
es centra especialment en aquells riscos naturals relacionats
amb la meteorologia i la geologia que tenen una major incidència
(com les inundacions, fenòmens litorals), fenòmens
amb un impacte localitzat (com allaus, esllavissades i esfondraments),
però també d’altres dels quals som menys
conscients però que no hem d’oblidar (com el vulcanisme
o els terratrèmols).
Teniu a les mans l’informe executiu d’aquest extens treball,
que en destil·la i recull les principals conclusions i propostes.
Per mitjà de set informes d’expertesa (un per cada fenomen
estudiat), l’anàlisi de la normativa vigent, i una
base de dades documental amb el material inventariat, RIS-
KCAT aporta la base de coneixement necessària sobre l’abast
dels riscos naturals, els esdeveniments i els danys causats
en el passat, la situació actual del coneixement, i les mesures
establertes.
En la seva elaboració hi ha participat un grup remarcable
d’experts del nostre país, sota la direcció del Dr. Joan Manuel
Vilaplana, director també del grup de recerca en riscos
naturals de la Universitat de Barcelona. Volem destacar que
no és un treball només estrictament acadèmic, sinó que fa
molt èmfasi en la gestió dels riscos i en els instruments
normatius i institucionals. Els nou especialistes que en són
autors han fet entrevistes a més de 50 experts (científics,
tècnics, i gestors). El resultat posa de manifest l’alt nivell
de recerca a les universitats catalanes, i significa un avenç
no només com a exercici de reflexió i diagnosi pioner al
nostre país, que tracta un tema cabdal per a la sostenibilitat
de Catalunya, sinó perquè compila una gran quantitat
d’informació fins ara dispersa en relació amb els riscos naturals
i perquè aporta un disseny d’una metodologia per a
la gestió d’informació i propostes.
El lema de l’Any Internacional Planeta Terra, “Ciències de
la Terra per a la societat”, reflecteix molt bé la visió del CADS
respecte la relació entre la recerca i el coneixement científic,
i la millora de les polítiques i actuacions del Govern. La
nostra tasca és la d’assessorar el govern català en aquells
àmbits rellevants per al desenvolupament sostenible, com ara
els riscos naturals. RISKCAT ens permet disposar d’informació
de qualitat i de propostes d’actuació, punt de partida imprescindible
per dotar Catalunya d’una planificació i capacitat
d’actuació adequades davant dels fenòmens adversos.
El CADS continuarà treballant en aquest àmbit en el futur,
ampliant els tipus de riscos naturals (sequera, incendis forestals,
etc.) que s’han estudiat en la primera fase, i passant
a més propostes concretes de gestió i d’acció, dirigides tant
al govern com al conjunt de la ciutadania. A més a més, és
un camp on és molt important també aprendre de l’experiència
d’altres països, als quals, alhora, Catalunya pot aportar experiències
com ara el treball que aquí es presenta. El CADS
està endegant un marc de col·laboració amb l’Estratègia de
Nacions Unides per a la Reducció dels Desastres, dins el
Marc d’Acció de Hyogo 2005-2015, que busca facilitar la
transferència de coneixement entre països del nord i del sud
en la reducció del risc de desastres, que esperem que sigui
molt profitós tant per a Catalunya com per als governs locals
i regionals d’arreu del món que en formen part.
Gabriel Ferraté i Pascual
President del CADS
Ramon Arribas i Quintana
Director del CADS
3

RISKCAT Els riscos naturals a Catalunya
4

Pròleg
La publicació d’un informe com el que aquí apareix ha de
ser motiu de satisfacció per a totes les persones que s’interessin
pels riscos naturals, bé per raons científiques, bé perquè
intentin abordar accions per a pal·liar els danys que aquests
causen. El fet que aquest informe es presenti l’any 2008,
declarat per Nacions Unides l’Any Internacional del Planeta
Terra (AIPT), li atorga un plus d’actualitat i d’oportunitat,
ja que el tema dels riscos naturals és un dels que s’ha assenyalat
com d’especial interès durant aquest AIPT.
Els riscos naturals constitueixen un problema considerable
i creixent per a la humanitat. En aquest darrer mig segle el
nombre de catàstrofes naturals comptabilitzades en el món
s’ha multiplicat aproximadament per 10, i els danys produïts
per aquestes per 20-25. Les pèrdues ocasionades representen
anualment més de l’1% del producte brut mundial. En
aquest mateix període, la població humana s’ha multiplicat
per 2,3, el consum d’energia per 4, i el PIB per 7. Aquestes
xifres revelen que, tot i que ha millorat l’eficiència dels
processos productius, la gestió dels riscos naturals ha empitjorat
considerablement. Només així s’explica que el
nombre de catàstrofes hagi augmentat molt més del que
podria atribuir-se a la variabilitat dels processos naturals.
Aquesta mala gestió és encara més evident quan s’observa
el creixement de les pèrdues registrades.
Els riscos naturals sorgeixen de la conjunció de les amenaces
o perills deguts a processos naturals, de l’exposició dels
elements humans a aquests, i de la seva vulnerabilitat.
Per exemple, el nombre de catàstrofes degudes a inundacions
i esllavissades de terres s’ha multiplicat per més de 30 en
mig segle. Aquests processos són molt sensibles a la influència
humana, tant la que el incrementa canvi climàtic
com la que provoca canvis geomorfològics, és a dir, la modificació
generalitzada de la superfície terrestre que incrementa
la proporció de les aigües de pluja que discorren
sobre seu i també redueix la resistència de la capa superficial
a l’acció dels agents desencadenants naturals.
El resultat és un augment de la freqüència i de la intensitat
dels processos citats (perill) que sumen a l’augment de
l’exposició per creixement urbà i d’infraestructures no adequats
per a una gestió sostenible dels riscos.
Les dades anteriors ens mostren una cosa obvia: si la societat
desitja estar en condicions d’abordar adequadament el
greu problema que els riscos naturals representen, ha
d’abordar la gestió dels diferents factors determinants dels
risc. Això inclou accions relacionades amb el coneixement
científic general, la seva aplicació a una regió en concret
per caracteritzar la naturalesa dels seus perills i la posada
en pràctica de programes d’observació, alarma i alerta. Però
també comprèn mesures de preparació per disminuir els
efectes negatius dels processos naturals, des de normes jurídiques
i organismes amb capacitats per actuar, fins a programes
encaminats a transmetre a la població una cultura
apropiada per conviure amb el risc i contribuir a reduir-lo.
El present informe constitueix, a la meva manera de veure,
un notable exemple d’acció encaminada a abordar el conjunt
de factors a tenir en compte en aquest àmbit. D’una manera
sistemàtica s’analitza, per separat, de cadascun dels processos
que representen perills naturals, l’ “estat de l’art” a
Catalunya en relació amb els diferents factors que influeixen
en l’extensió, freqüència i magnitud dels danys deguts a
aquells. Val la pena senyalar l’atenció dedicada a la planificació
i a l’ordenació del territori, aspecte clau per a una
bona gestió dels riscos.
La diagnosi presentada a partir d’aquesta anàlisi ha permès
identificar els punts forts i les carències del conjunt del
sistema i, en conseqüència, fer una sèrie de recomanacions
per millorar la situació actual. Es posa així en mans de les
administracions un instrument que segurament permetrà
establir prioritats per abordar paulatinament la millora dels
punts febles, i també, per mantenir, reforçar i aprofitar els
punts forts ja existents. Tot això hauria d’ajudar les administracions
locals i la Generalitat –i també l’administració
central– a aconseguir una reducció dels futurs danys deguts
als processos naturals, i també a l’ús eficient dels recursos
dedicats a aquest fi. D’aquesta manera seguint la línia recomanada
per l’AIPT s’ajudaria a maximitzar el coneixement
i la conscienciació per minimitzar els danys.
Encara que, com és lògic, l’informe està concebut i és
d’especial interès per a Catalunya, la seva utilitat va bastant
més enllà d’aquest àmbit territorial i, en la meva opinió,
constitueix un model i conté elements d’interès per a altres
llocs. Seria, doncs, molt desitjable que el treball es difongués
entre els organismes que tenen responsabilitats d’un o altre
tipus sobre els riscos naturals, bé sigui d’altres comunitats
autònomes espanyoles, bé d’altres àmbits territorials
d’Europa. Això contribuiria a donar respostes a les preguntes
anteriors i a l’assoliment del que constitueix la finalitat
dels esforços en aquest camp, la reducció del tribut que
anualment paga la humanitat en forma de vides humanes i
pèrdues materials per causa d’unes catàstrofes que no són
tan “naturals”.
Antonio Cendrero Uceda
Catedràtic de la Universidad de Cantabria
Académico Numerario, Real Academia de Ciencias
Exactas, Físicas y Naturales
5

Equip de treball
Direcció: Joan Manuel Vilaplana
Coordinació: Blanca Payàs
Assessorament extern: Antonio Cendrero
Tècnics: Lau de Llobet i Marta Guinau
Experts per temàtiques:
Allaus
Ramon Copons
Esllavissades
Ramon Copons
Esfondraments i subsidència
Ramon Copons
Fenòmens Litorals
Jorge Guillén
Inundacions
Joan Escuer
Terratrèmols
M. José Jimènez i Mariano García
Vulcanisme
Joan Martí
Legislació
Eduard de Ribot

Sumari
Presentació
Pròleg
1. Introducció
Motivació
Objectius
Continguts i estructura
2. Els fenòmens naturals considerats i el seu impacte
2.1. Allaus: instantània de l’impacte a Catalunya
2.2. Esllavissades: instantània de l’impacte a Catalunya
2.3. Esfondraments i subsidència: instantània de l’impacte a Catalunya
2.4. Fenòmens litorals: instantània de l’impacte a Catalunya
2.5. Inundacions: instantània de l’impacte a Catalunya
2.6. Terratrèmols: instantània de l’impacte a Catalunya
2.7. Vulcanisme: instantània de l’impacte a Catalunya
3. Material existent relatiu al coneixement i a la gestió dels riscos naturals
3.1. Allaus
3.2. Esllavissades
3.3. Esfondraments i subsidència
3.4. Fenòmens litorals
3.5. Inundacions
3.6. Terratrèmols
3.7. Vulcanisme
3.8. Legislació
4. Valoració de l’estat actual del coneixement dels riscos i de la seva gestió
4.1. Allaus
4.2. Esllavissades
4.3. Esfondraments i subsidència
4.4. Fenòmens litorals
4.5. Inundacions
4.6. Terratrèmols
4.7. Vulcanisme
3
5
9
11
37
43
7

RISKCAT Els riscos naturals a Catalunya
5. Recomanacions per a una gestió sostenible dels riscos
5.1. Allaus
5.1.1. Coneixement científicotècnic
5.1.2. Gestió del risc
5.2. Esllavissades
5.2.1. Coneixement científicotècnic
5.2.2. Gestió del risc
5.3 Esfondraments i subsidència
5.3.1. Coneixement científicotècnic
5.3.2. Gestió del risc
5.4. Inundacions
5.4.1. Coneixement científicotècnic
5.4.2. Gestió del risc
5.5. Fenòmens litorals
5.5.1. Coneixement científicotècnic
5.5.2. Gestió del risc
5.6. Terratrèmols
5.6.1. Coneixement científicotècnic
5.6.2. Gestió del risc
5.7. Vulcanisme
6. Legislació a Catalunya en matèria de riscos naturals: valoració i propostes
6.1. Valoracions
6.2. Propostes d’actuació
6.2.1. Propostes legislatives o normatives
6.2.2. Organització administrativa
6.2.3. Gestió i actuacions administratives
7. Consideracions i proposta final
Reflexions generals
Proposta d’actuació
Annexos
I Riscos meteorològics i canvi climàtic
II Glossari
III Abreviatures
Agraïments
57
63
67
71
75
8

Introducció
1. Introducció
Motivació i context
Els fenòmens potencialment perillosos formen part del
funcionament normal dels sistemes naturals. En el món
actual la seva interacció amb la societat genera importants
pèrdues humanes i econòmiques que cada vegada són
més elevades. És indispensable reduir-les al màxim.
Els informes sobre desastres naturals elaborats per Nacions
Unides (ISDR) i per les grans companyies asseguradores
i reasseguradores (Swiss-re, Consorcio de Compensación
de Seguros, entre d’altres) conclouen que l’impacte social
i econòmic dels riscos naturals, tant en països desenvolupats
com en aquells en vies de desenvolupament, ha
anat en augment durant els darrers anys i segueix la mateixa
tendència de cara al futur immediat.
Objectiu
L’objectiu de RISKCAT és realitzar una anàlisi de la
capacitat per afrontar riscos naturals a Catalunya.
Per assolir l’objectiu s’analitzen un seguit de fenòmens
d’origen geològic i hidrometeorològic i se’n fan informes
d’expertesa que detallen amb quines eines comptem avui
per a la previsió i l’anàlisi dels fenòmens, i també per a
la seva delimitació espacial i temporal.
Els fenòmens que s’analitzen són els següents:
· Allaus.
· Esllavissades i despreniments.
· Esfondraments i col·lapses.
· Fenòmens litorals.
· Inundacions (avingudes en grans conques i en conques
torrencials i rieres).
· Terratrèmols.
· Vulcanisme.
Les causes d’aquest fet van lligades tant a la severitat
dels fenòmens naturals com a la vulnerabilitat física i
social del territori. Diferents estudis indiquen que el factor
vulnerabilitat és el que ha augmentat de manera més
alarmant. Aquest fet és directament relacionable amb
l’existència de mancances en les polítiques que determinen
l’ocupació del territori.
27%
28%
Catalunya, no queda al marge d’aquesta problemàtica.
La creixent ocupació del sòl per a nous usos (especialment
l’urbanístic), la realització de grans infraestructures i els
nous hàbits socials (especialment els lligats a la indústria
del lleure), fan que al nostre país hi hagi cada cop més
territori i més població exposats als perills naturals.
11%
28%
3% 3%
Els canvis socioeconòmics i culturals de Catalunya en
les darreres dècades han estat molt rellevants i han conformat
la societat que avui tenim amb una distribució
territorial específica i amb un comportament vers a l’entorn
molt diferent al que hi havia fa relativament poc temps.
Segons les dades del Consorcio de Compensación de
Seguros (CCS), Catalunya és una de les Comunitat Autònomes
que té més despeses per catàstrofes naturals, i
està sempre entre les 3 primeres d’Espanya. Aquestes
despeses són generades principalment per inundacions,
amb una mitjana anual de 89.000.000 Euros.
Andalusia
C. Valenciana
Catalunya
Múrcia
Galícia
Resta d’Espanya
Fig 1. Pèrdues a Espanya 1982-2002 per inundacions i terratrèmols. A Catalunya:
1.334.780.279 Eur.
Font: Consorcio de Compensación de Seguros.
En aquest context neix el projecte RISKCAT fruit de la
inquietud del Consell Assessor per al Desenvolupament
Sostenible-CADS (òrgan assessor de la Generalitat de
Catalunya en l’àmbit del desenvolupament sostenible)
per reflexionar sobre l’abast de determinats riscos naturals
a Catalunya, especialment aquells que tenen una
major incidència en el territori.
Tots aquests fenòmens són sobtats, de curta durada, i
tenen una activitat recurrent. Tots ells poden produir danys,
a persones i a béns, de diversa consideració i amplitud
geogràfica variable.
També s’inclou un estudi sobre la legislació vigent vinculada
als riscos i al territori, ja que d’aquesta se’n de-
9

RISKCAT Els riscos naturals a Catalunya
riva gran part de la gestió i limita o fomenta l’eficàcia de
tot el procés.
Es considera que saber l’estat actual de la qüestió és
necessari per poder abordar què cal fer per aconseguir
una bona gestió dels riscos naturals a Catalunya. Ja que
en el nostre país es treballa en l’àmbit del coneixement
i de la gestió dels riscos naturals des de fa anys, RISKCAT
fa un inventari de tots aquells materials i accions relacionats
amb els riscos, i analitza i valora el que s’ha fet
i el que s’està fent.
Finalment es proposa una sèrie d’accions al Govern de
Catalunya i, especialment, als responsables de la gestió
dels riscos naturals, que possibilitin una gestió eficient
dels riscos i una ordenació més sostenible del territori i
més segura per a les persones.
Malgrat que hi ha altres riscos naturals que també afecten
Catalunya, es va decidir que RISKCAT no consideraria
determinats riscos naturals d’origen climàtic o antròpic
(és el cas de la sequera, de la desertificació o dels incendis
forestals) que tot i ser rellevants, tenen unes característiques
i una incidència molt diferents de les que determinen
els fenòmens considerats en el present estudi.
RISKCAT no és, en cap cas, una anàlisi detallada del risc
associat a cadascun dels fenòmens naturals considerats.
Tampoc és un objectiu d’aquest projecte abordar la incidència
del canvi climàtic sobre els riscos naturals a Catalunya.
Considerem que aquesta és una nova línia de
recerca que properament abordarà el Grup d’Experts en
Canvi Climàtic a Catalunya (GECCC). De totes maneres,
i atesa la rellevància d’aquesta temàtica, s’inclou en
l’Annex I un breu article que reflexiona sobre la relació
entre el canvi climàtic i els riscos naturals.
El projecte RISKCAT s’ha materialitzat en 7 informes
d’expertesa (un per a cada risc natural), 1 informe jurídic
sobre la normativa en relació amb els riscos naturals, una
Base de Dades documental que inclou tot el material
inventariat, i finalment aquest informe executiu que recull
de manera sintètica les principals valoracions i recomanacions.
L’informe executiu comença oferint una fotografia global
de la problemàtica a Catalunya de cadascun dels fenòmens
considerats; després es presenta la base de dades documental,
i posteriorment ja es passa a avaluar les fortaleses
i febleses de la nostra situació per acabar suggerint i
recomanant un seguit d’accions. En un capítol a part (capítol
6) es tracta exclusivament la temàtica jurídica. Es
recullen les principals conclusions de l’anàlisi de la legislació
vigent a Catalunya en matèria de riscos naturals.
Finalment, al capítol 7, l’informe conclou amb unes reflexions
a l’entorn de la reducció dels riscos naturals i
amb propostes concretes al Govern de Catalunya per
implementar noves accions i optimitzar-ne les existents
de manera que millori l’eficiència en la mitigació dels
riscos naturals.
El projecte RISKCAT és un exercici pioner d’autoanàlisi
i reflexió, amb el qual es mostra que el nostre Govern
s’adhereix a la inquietud internacional per la millora de
la gestió dels riscos naturals i que vol considerar aquest
tema, tant rellevant, en les seves línies estratègiques.
Realització del projecte i contingut
de l’informe executiu
Per a la realització de l’estudi, el Grup de Recerca en
Riscos Naturals de la Universitat de Barcelona (RISK-
NAT), ha creat un equip de treball constituït per nou
especialistes: set experts en els diferents temes tractats,
una coordinadora, un director i, a part, 3 tècnics que han
desenvolupat treballs puntuals.
Durant l’estudi s’han fet visites a organismes públics i
privats per recollir informació, i s’han realitzat entrevistes
a més de 50 persones relacionades amb els temes
tractats (acadèmics, investigadors, tècnics, gestors, etc.)
per recollir dades i opinions. A la fase final s’ha realitzat
una revisió de l’informe per part d’un expert que ha actuat
en qualitat d’observador extern.
10

Els fenòmens naturals considerats i el seu impacte
2. Els fenòmens naturals
considerants i el seu impacte
L’objectiu d’aquest capítol és introduir al lector en l’abast,
la importància i les conseqüències de cada un dels fenòmens
estudiats a Catalunya. Per assolir aquest objectiu
s’han elaborat una sèrie de taules i mapes a escala regional
que resumeixen de manera molt genèrica l’abast i
impacte de cada un d’aquests fenòmens.
Descripció de les taules
Les dades contingudes en aquestes taules són extretes dels
informes d’expertesa i complementades amb dades que
s’han pogut obtenir d’altres fonts. Aquestes fonts han estat
majoritàriament la base de dades que el Consorcio de
Compensación de Seguros (en endavant, CCS) ha cedit al
projecte. També s’han extret dades de l’estudi Pérdidas
por terremotos e inundaciones en España durante el periodo
1987-2001 y su estimación para los próximos 30
años (2004-2003), que ha fet l’Instituto Geológico y Minero
de Espanya (en endavant, IGME) amb informació
del CCS, de Protección Civil del Estado i d’articles de
premsa nacional. També s’ha extret informació d’interès
d’alguns estudis de grups de recerca catalans com el Grup
d’Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses de la
Universitat de Barcelona (GAMA) entre d’altres.
En molts casos ha estat impossible o molt problemàtic
obtenir dades fiables. És especialment difícil obtenir informació
quantitativa detallada de l’impacte en la majoria
d’esdeveniments. Caldria fer un recull més exhaustiu
d’aquest tipus d’informació. Normalment només s’obtenen
dades qualitatives amb descripcions més o menys detallades
dels danys. Aquest fet impossibilita l’elaboració d’una
acurada fotografia post-esdeveniment, la qual seria molt
útil, tant per a estudis tècnics i científics de l’abast del
fenomen, com per als gestors i administracions responsables
de mitigar-ne els efectes.
La manca de consistència de moltes de les dades quantitatives
a nivell del territori català s’ha optat per descriure
o detallar algun esdeveniment concret quan això ha semblat
oportú i clarificador per al lector.
No s’han trobat estudis de pèrdues atribuïdes a efectes
col·laterals produïts per esdeveniments com pèrdues indirectes
en la producció agrícola, pèrdua de llocs de treball,
descens de l’activitat turística, empresarial, etc....
La disponibilitat i homogeneïtat de la informació sobre
els danys produïts per fenòmens naturals a Catalunya és
un assumpte pendent que s’haurà d’abordar d’alguna manera
en el futur immediat.
Llegenda de la taula:
a) Historial d’esdeveniments
• Distribució espacial; localització dels esdeveniments
amb danys.
• Distribució temporal; registre d’esdeveniments per
data d’ocurrència.
b) Estimació de la recurrència del fenomen
A partir del registre d’esdeveniments descrit als informes
d’expertesa s’ha fet una aproximació a la recurrència
del fenomen; entenent recurrència com
l’estimació del temps que pot passar entre esdeveniments.
c) Estimació de l’impacte
• Impacte social: Aquí s’inclou el nombre de morts
o desapareguts. Si hi hagués dades també s’haurien
d’incloure ferits, persones sense llar, persones
sense feina i en cas que n’hi hagués també hauria
d’incloure epidèmies o malalties provocades per
la catàstrofe.
• Impacte econòmic directe: En aquest apartat hem
intentat recollir les despeses per danys directes.
Atesa a la carència de dades, i com que en ocasions
no ha estat possible accedir a dades quantificades
però si a dades descriptives, hem desglossat la
columna en 2 per poder oferir el màxim
d’informació.
Quantificat: En aquests apartat hem recollit la
quantificació dels danys directes produïts pel fenomen
com costos de reposició i reparació
d’estructures, instal·lacions i propietats, sistemes
de comunicació i electricitat.
Descrit: En aquest apartat hem inclòs danys descrits
però no quantificats.
A més dels camps descrits anteriorment seria molt interessant
poder incloure un camp anomenat impacte econòmic
indirecte, en el qual es recollissin altres pèrdues
indirectes generades pel fenomen i que podrien ser de
tipus industrial, agrícola i cultural. En serien exemple la
reducció del valor dels bens, pèrdues de productivitat del
sòl agrícola, pèrdues d’ingressos per impostos, costos de
mesures preventives o mitigadores, pèrdues en la qualitat
de l’aigua etc... Malhauradament, no se n’han trobat
estudis ni dades, motiu pel qual no s’inclou aquest apartat
a les taules.
Descripció dels mapes
Tots el mapes aquí presentats són d’escala regional i han
de permetre, amb un cop d’ull, tenir una idea de l’àrea
afectada dins de Catalunya i del percentatge d’àrea on la
11

RISKCAT Els riscos naturals a Catalunya
perillositat o el risc són elevats. Aquestes les cartografies
són, doncs, orientatives i no pretenen ser la base per prendre
decisions de detall.
En alguns fenòmens la cartografia és de realització pròpia
mentre que en altres s’han utilitzat mapes ja existents.
Els mapes presentats per a cada fenomen mostren la susceptibilitat,
la perillositat o el risc, depenent de la informació
existent.
2.1. Allaus
Instantània de l’impacte a Catalunya
Les allaus tenen una gran incidència als Pirineus de Catalunya,
on el nivell de vulnerabilitat i exposició ha augmentat
molt els darrers anys. Afortunadament hi ha un
recull històric d’allaus i també hi ha un inventari sistemàtic
de les allaus a Catalunya des de 1986 (http://www.igc.
cat/web/gconten/ca/allaus/igc_allaus_accidents.html).
parlant d’allaus menors, generalment de dimensions reduïdes
i que han afectat a practicants dels esports de
muntanya hivernal fora de les zones controlades.
Les allaus de grans dimensions i abast, anomenades majors,
solen arribar a cotes molt més baixes i tenen incidència
en la destrucció del bosc, de les diferents infraestructures,
de xarxes vitals i d’algunes zones
urbanitzades. Les allaus majors es poden produir localment
o de manera més generalitzada durant nevades intenses
que generen episodis allavosos arreu de la serralada pirinenca.
En el darrers 20 anys s’han produït 3 episodis
generals i 4 de locals amb allaus majors que han ocasionat
danys importants. Malauradament no hem aconseguit
recollir dades quantificades fiables dels danys, però sí
força dades descrites (vegeu la taula 1).
És important anotar que tot i que la freqüència d’episodis
allavosos rellevants no és molt elevada, sí que és constant
el degoteig de petits i mitjans allaus.
La preparació de la població de muntanya i la bona gestió
territorial són imprescindibles perquè el nombre de
víctimes i de danys no segueixi en augment. Tinguem en
compte que s’han identificat a dia d’avui un mínim de
catorze carreteres exposades i setze urbanitzacions recents
afectades de manera total o parcial per allaus (vegeu
l’informe d’expertesa d’allaus).
Durant els darrers 20 anys hi ha hagut 36 víctimes mortals
per allaus i 44 ferits. En la majoria dels casos estem
Zona afectada per una allau de neu pols a la Pleta de Vaquèira al gener del 2003. S’indica l’abast de la part densa (en mageneta) i de l’aerosol (en taronja).
Foto: IGC.
12

Els fenòmens naturals considerats i el seu impacte
Rellevància de les allaus a Catalunya
Historial d’esdeveniments
Estimació de la recurrència
Distribució espacial
16 localitats afectades per allaus
Alta Ribagorça: Estació de Boi-Taüll, Senet
Alt Urgell: Cornellana
Pallars Sobirà: Espot, Estació d’esquí de
Tavascan, Tavascan
Ripollès: Cremallera de Núria, Collada de Toses,
refugi Pasturia (Vallter)
Vall d’Aran: Bagergue, Bonaigua, Bossost,
Casarilh, Garòs, Pleta de Vaquèira, Unha, Toran
Esdeveniments històrics
(anteriors a 1975)
S XVI Tavascan
S XVII Senet
1855 Episodi allavós sever que afectà
Toran, Unha, Bagergue
1861 Bossost
1937 Senet
Esdeveniments Recents
(a partir de 1975)
Distribució temporal
Episodis allavosos
1996 Vessant S Pirineu
2003 Vessant N Pririneu
2005 Garòs
Episodis allavosos: severs
entre un esdeveniment cada 10 anys i un
esdeveniment cada 60 anys
Allaus puntuals
una allau cada any
Allaus puntuals
1981 Bossost
1986 Núria i Collada de Toses
1993-94 Ctra de la Bonaigua
2004 Tavascan
2005 Garòs
2006 Collada de Toses
Estimació de l’impacte
Impacte social
Impacte econòmic directe
1855 60 morts
1986-87 1 mort i 9 ferits
1987-88 1 mort
1988-89 1 mort i 1 ferit
1990-91 4 morts i 3 ferits
1991-92 2 morts i 2 ferits
1992-93 3 ferits
1993-94 1 mort i 4 ferits
1995-96 2 morts i 4 ferits
1996-97 1 mort
1997-98 2 ferits
1998-99 1 mort i 3 ferits
1999-00 1 ferit
2000-01 4 morts i 2 ferits
2001-02 4 morts i 2 ferits
2002-03 1 mort i 1 ferit
2003-04 3 morts i 6 ferits
2004-05 1 mort i 2 ferits
2005-06 1 mort i 5 ferits
2006-07 1 ferit
2007-08 1 ferit
Quantificat
En un episodi allavós com el de 1996, s’estima
que les pèrdues directes poden ser de l’ordre de
centenars de milers d’euros.
Descrit
1855 Destrucció d’unes 58 cases a la Vall
de Toran
1986 Talls al cremallera de Vall de Núria i
a la carretera de la collada de Toses
(Ripollès)
1993 Un cotxe arrossegat a la carretera
de la Bonaigua
1996 Desallotjaments a les urbanitzacions
La Pleta de Vaquèira i El Nin de
Bertet a la Vall d’Aran. Destrucció
de cases i infraestructures
Destrucció del refugi Pastuira a
Vallter, amb 2 ferits
Talls al cremallera de Vall de Núria
Importants extensions de boscos
arrasats
2003 Cases i infraestructures afectades
a La Pleta de Vaquèira
2004 Cotxes afectats a l’aparcament de
l’estació d’esquí de Tavascan
2006 Importants extensions de bosc arrasades
Problemes a la carretera a la collada
de Toses
Taula 1. Resum de l’abast i l’impacte de les allaus a Catalunya.
13

RISKCAT Els riscos naturals a Catalunya
A continuació es presenta la zonificació de la susceptibilitat
o propensió del territori a generar allaus (figura
2). Les classes de susceptibilitat s’han basat en criteris
de cota, de pendents i de dades d’allaus ocorregudes
(Mapa Zones Allaus-MZA i Base Dades Allaus de Catalunya-BDAC).
Aquesta susceptibilitat està classificada en quatre nivells:
Zones de susceptibilitat alta, aquelles on la BDAC ha
enregistrat alguna allau en els darrers quinze anys.
Zones de susceptibilitat mitjana, engloben sectors
exposats a allaus segons els MZA però on no hi ha
hagut cap allau en els darrers quinze anys.
Zones de susceptibilitat baixa, es troben a altituds
superiors a 1.500m però no hi ha constància que hi
hagi hagut allaus.
Zones de susceptibilitat no detectada, es troben a altituds
inferiors a 1.500m i no exposades a les allaus.
Les zones de susceptibilitat mitjana i alta representen el
4% del territori i queden confinades als Pirineus. Fora
d’aquesta àrea, només la capçalera del Montseny queda
catalogada com a susceptibilitat baixa. La resta de Catalunya
està catalogada amb susceptibilitat no detectada.
En aquest mapa també s’han afegit els majors esdeveniments
amb danys enregistrats en algun moment de la
història.
Fig 2. Zonificació de la susceptibilitat a les allaus a Catalunya.
14

Els fenòmens naturals considerats i el seu impacte
2.2. Esllavissades
Instantània de l’impacte a Catalunya
No existeix cap registre sistemàtic de les esllavissades i
dels danys que causen. Hi ha força informació, però irregular
i dispersa. S’ha aconseguit recollir un bon nombre
d’esdeveniments amb danys en els darrers anys i també
en la història.
De la informació recollida a la taula 2, se’n desprèn que
es detecta un augment en el nombre d’esllavissades que
produeixen danys, per tant hi ha un increment del risc.
Aquest fet va lligat sobretot a l’increment de l’ocupació
i utilització del sòl, és a dir, a un augment de l’exposició.
No obstant, també volem mencionar la incidència de
l’anomenada petjada geomorfològica i de la relació entre
aquesta i l’increment d’esllavissades. En els darrers 15
anys el desenvolupament econòmic del nostre país ha
conduit a un urbanisme desaforat que, en molts casos, ha
propiciat la inestabilitat del terreny i ha reduït la resistència
de la capa superficial a l’acció dels agents naturals.
Les esllavissades més importants han anat lligades als
grans aiguats de 1962, 1982 i 2000. Cada un d’aquests
va ocasionar nombrosos moviments del terreny amb grans
danys. Malauradament, la quantificació d’aquests danys
no ha estat possible, ja que tot i que el CCS ha pagat parts
importants de les despeses assegurades, aquestes no s’han
imputat al concepte esllavissades sinó al d’inundacions.
L’IGME va realitzar un estudi l’any 1987 on estimava el
cost econòmic aproximat de les esllavissades en el període
1986-2016 (taula 2). A dia d’avui el CCS paga els
danys per esllavissades si aquestes es produeixen lligades
a grans inundacions. Malhauradament encara no en separen
els conceptes, però ens han informat que hi ha
increment de casos sobretot d’esllavissades relacionades
amb noves construccions en pendent, ja que s’ha modificat
el sòl i amb l’acció de la pluja es propicia la inestabilitat
del terreny.
Despreniments de roques a Malanyeu (Berguedà) el gener de 2006. Foto: J.M. Vilaplana.
15

RISKCAT Els riscos naturals a Catalunya
Rellevància de les esllavissades a Catalunya
Historial d’esdeveniments
Estimació de la recurrència
Distribució espacial
Distribució temporal
Esllavissades que han afectat elements exposats
Alta Ribagorça: Senet
Alt Urgell: Bescaràn, Organyà, Pont de Bar
Bages: Montserrat
Baix Empordà: l’Estartit, Sta. Cristina d’Aro
Baix Llobregat: Castelldefels, El Papiol,
Esparreguera, St. Esteve Sesrovires
Barcelonès: Montjuïc
Berguedà: Espinalbet, Gòsol, Guixers, Malanyeu
Cerdanya: La Molina, Martinet
La Garrotxa: Castellfollit de la Roca,
St. Esteve d’en Bas
Les Garrigues: Juncosa
Osona: Rupit
Pallars Jussà: Capdella, Espui, Puigcercós, Sant
Salvador de Toló
Pallars Sobirà: Boren-Isavarre, Caregue, Gerri
de la sal, La Guingueta, Llavorsí, Sort
Ripollès: Vall de Núria, Rocabruna
Ribera d’Ebre: Tivissa
Solsonès: La Coma
Vall d’Aran: Arties
Vallès Occidental: Barberà del Vallès,
Castellbisbal, Ullastrell
Esdeveniments Històrics
(anteriors a 1975)
1845 Tivissa i Montjuïc
1881 Puigcercós
Finals S XIX Bescaran
1907 Boren-Isavarre, Llavorsí i Espui
1940 Rocabruna i Rupit
1944 Ullastrell
1962 Barberà del Vallès, Castellbisbal
i Papiol
1963 Montjuïc, Arties i Senet
Esdeveniments Recents
(posterior a 1975)
1979 Castellfollit
1982 La Guingueta, Caregue, Gerri
de la Sal, Capdella, Pont de Bar,
La Coma, Gòsol, Maçaners i
Espinalbet, Vallcebre, Maçaners,
Sant Salvador de Toló
1984 El Papiol i St. Esteve Sesrovires
1987 Guixers
1990 Sort
1995 Castellfollit
1996 Martinet
1998 St. Esteve d’en Bas
2000 Esparreguera i Montserrat
2003 Núria, Sta. Cristina d’Aro
2004 L’Estartit
2005 St Esteve d’en Bas
2006 Malanyeu, Organyà i Juncosa
de les Garrigues
2007 Castellfollit de la Roca, La Molina
i Montserrat
Segons l’anterior registre d’esdeveniments
Històrics
entre 1 esdeveniment cada 5 i 1 esdeveniment
cada 10 anys
Recents
1 esdeveniment cada any i mig
Destrucció, per esllavissament, de la carretera N-260 a El Pont de Bar durant els aiguats de novembre de 1982. Foto: J.M. Vilaplana.
16

Els fenòmens naturals considerats i el seu impacte
Estimació de l’impacte
Impacte social
Impacte econòmic directe
Impacte social
Impacte econòmic directe
Esdeveniments recents
2003 2 morts a Sta. Cristina d’Aro
2005 1 mort a St. Esteve d’en Bas
2006 2 morts a Juncosa de les Garrigues
Pèrdues esperades per al període
1987-2016 442.747.789,88€
1881 Desplaçament de tot el poble
de Puigcercós
1982 Cases afectades i desperfectes en
el mobiliari urbà i infraestructures a
la Guingueta d’Aneu i Pont de Bar.
Tall de la carretera d’accés al poble
de Pont de Bar.
Desplaçament de tot el poble de
Pont de Bar (10 famílies).
Castellfollit de la Roca,
desperfectes a les cases més
properes a la cinglera
2000 Talls a les vies de comunicació a
Montserrat. Desperfectes en cotxes
edificacions i infraestructures.
Desperfectes en el Monestir.
Des de 1990 Despefectes al cremallera de Núria.
al 2007 Castellfolit de la Roca. Desperfectes
a les cases més properes a la
cinglera.
2007 Desperfectes i talls a la carretera
d’accés al Monestir de Montserrat
i al cremallera.
Taula 2. Resum de les dades més rellevants quant a l’abast i l’impacte de les esllavissades.
Font: IGME 1987.
Les esllavissades de terres i roques tenen una gran incidència
a Catalunya amb una distribució territorial molt
àmplia.
A la figura 3 es presenta la susceptibilitat o propensió del
territori a generar esllavissades. Les classes de susceptibilitat
s’han definit en base al relleu i a la tipologia del
terreny.
17

RISKCAT Els riscos naturals a Catalunya
Fig. 3. Mapa de susceptibilitat als esllavissaments a Catalunya amb la localització dels majors esdeveniments amb danys enregistrats en algun moment de la
història.
Al mapa anterior (figura 3), la susceptibilitat està classificada
en quatre nivells:
Zones de susceptibilitat alta, aquelles amb relleu molt
escarpat i amb litologies susceptibles de generar esllavissades.
Ocupen aproximadament un 27% del territori.
Zones de susceptibilitat baixa, es troben a zones muntanyoses
de relleu suau i a les depressions amb un cert
desnivell topogràfic. Ocupen el 45% del territori.
Zones de susceptibilitat no detectada, representen un
6% del territori i són les grans planes interiors i les
planes litorals amb relleu gairebé horitzontal.
Zones de susceptibilitat mitjana, engloben sectors amb
relleu escarpat però de relativament baix desnivell.
Ocupen aproximadament un 22% del territori.
18

Els fenòmens naturals considerats i el seu impacte
2.3. Esfondraments i subsidència
Instantània de l’impacte a Catalunya
Els esfondraments són moviments verticals del terreny,
més o menys ràpids, lligats a l’existència de cavitats subterrànies
pròximes a la superfície del terreny. La subsidència
és un procés d’enfonsament lent, gradual, d’un
sector de la superfície terrestre.
Encara que mai s’han produït víctimes mortals per aquest
risc, l’impacte econòmic i social que ha generat un fet
com l’esfondrament del barri de l’Estació de Sallent és
molt important. També a la ciutat de Súria els esfondraments
sobtats han limitat l’expansió de la zona urbana,
i a Cardona han obligat al desviament del riu Cardener
(taula 3).
Una vegada més observem un increment en la freqüència
d’esdeveniments enregistrats (taula 3) que s’ha d’atribuir
a l’increment d’ocupació de les àrees exposades i a
l’acceleració dels moviments verticals del terreny a causa
de certes activitats (mineria, extracció d’aigües subterrànies,
etc...).
Rellevància dels esfondraments i la subsidència a Catalunya
Historial d’esdeveniments
Estimació de la recurrència
Distribució espacial
Distribució temporal
Localitats afectades per esfondraments
Besalú, Banyoles, Cardona, Sallent, Súria,
St. Sadurní d’Anoia, La Bisbal del Penedès, Foix
Localitats afectades per subsidència
Delta del Besòs, Delta del Llobregat, Delta
de l’Ebre
Esdeveniments a la conca lacustre de Banyoles
1904, 1908, 1978, 1982
Conca potàssica catalana
Esfondraments detectats des de principis del
segle XX
Durant el segle XX
14 esdeveniments registrats
1 esdeveniment cada 7 anys
Esdeveniments recents
(a partir de 1975)
8 esdeveniments registrats
1 esdeveniment cada 3 anys
Estimació de l’impacte
Impacte social
Impacte econòmic directe
Quantificat
Descrit
Episodi de Sallent 224 famílies desallotjades
Per Subsidència
No es coneix
Per Esfondraments
Per a l’episodi de Sallent es preveuen 14.000.000 €
per compensar 172 propietaris afectats
Desperfectes a la carretera de Banyoles a Olot
A Banyoles, problemes a les infraestructures del
jocs olímpics del 1992
Episodi de Sallent, al barri de l’Estació, 333
habitatges afectats, molts dels quals s’han de
desallotjar i enderrocar
A Súria, terrenys rústics afectats limiten
l’expansió de la zona urbana
A Cardona ha calgut desviar el Riu Cardener
Taula 3. Resum de les dades més rellevants sobre l’abast i l’impacte dels esfondraments.
19

RISKCAT Els riscos naturals a Catalunya
Fig 4. Mapa de susceptibilitat als esfondraments i subsidència a Catalunya. S’indiquen les zones més afectades.
El mapa de la figura 4 representa de manera informativa
les àrees del terreny susceptibles a la formació
d’esfondraments i subsidències, en base a les característiques
litològiques del substrat.
S’han considerat quatre nivells de susceptibilitat:
Zones de susceptibilitat alta, els guixos i/o les sals de la
conca potàssica catalana, de Banyoles i de l’anticlinal
de Barbastro. També els deltes recents de l’Ebre, del
Llobregat, del Besòs, de la Tordera i la plana de l’Empordà.
Ocupen aproximadament un 10% del territori.
Zones de susceptibilitat mitjana, representen les àrees
del terreny on afloren formacions lutítiques potents.
Aquestes zones són la depressió central, la depressió del
Vallès-Penedès, l’Alt Camp, el Gironès, la Cerdanya, el
Baix Camp, el Maresme, el Barcelonès, entre d’altres.
Ocupen aproximadament un 30% del territori.
Zones de susceptibilitat baixa, on es troben les formacions
calcàries potents i conglomerats. Aquestes zones
són els massissos calcaris Prepirinencs, gran part de
la serralada Prelitoral i el massís del Garraf, entre
d’altres. Ocupen el 40% del territori.
20

Els fenòmens naturals considerats i el seu impacte
Zones de susceptibilitat no detectada representen un
20% del territori i afloren formacions granítiques i
metamòrfiques que difícilment formaran esfondraments
i/o subsidències.
En aquest mapa (figura 4) també s’han afegit els majors
esdeveniments amb danys enregistrats en algun moment
de la història. A Catalunya les zones que més han patit i
pateixen aquest fenomen es concentren a la conca potàssica
de la Catalunya central, a l’àrea de Besalú-Bayoles,
i als deltes de l’Ebre, del Llobregat i del Besòs. A les
zones del Llobregat i el Besós cal una especial atenció,
ja que són altament vulnerables i el risc és molt elevat.
2.4. Fenòmens litorals
Instantània de l’impacte a Catalunya
El litoral català té una longitud aproximada de 600 Km,
i és caracteritzat per una gran diversitat morfològica i
per estar afectat per un alt grau d’urbanització. El turisme
associat a platja és i ha estat el principal motor econòmic
del nostre país, i això ha configurat el litoral altament
antropitzat que avui tenim.
L’obtenció de dades quant a la rellevància dels fenòmens
litorals ha estat especialment laboriosa i complexa. El
litoral català té molts actors, i les intervencions són diverses
i constants a moltes bandes. Existeix fragmentació
de responsabilitats i gran dificultat de coordinació.
Bòfia a la llera del Cardener, el 2003.
Foto: http://www.laseguiq.org/montsalat/.
Amb la taula 4, tot i que s’han aconseguit poques dades,
ens fem una idea de la magnitud i la freqüència de temporals,
i es fa palesa tota la problemàtica econòmica i
ambiental associada a l’erosió i al manteniment de les
platges.
La platja de Lloret durant el temporal de llevant de 2004. Foto: J. Guillén.
21

RISKCAT Els riscos naturals a Catalunya
Rellevància dels fenòmens litorals a Catalunya
Historial d’esdeveniments
Estimació de la recurrència
Distribució espacial
Distribució temporal
Longitud de costa
578Km
Costa en erosió
192Km
Costa amb infraestructures i platges artificials
152Km
Població en zona de costa afectada per erosió
1.000.000 hab.
Àrees urbanitzades i industrials afectades per erosió
123Km 2
Àrees d’alt valor ecològic afectades per erosió
217Km 2
297 Temporals registrats els darrers 14 anys
(1992-2006)
147 Febles
82 Moderats
59 Significants
8 Severs
1 Extrem
Erosió
Procés continu, no caracteritzable per un període
de retorn
Temporals
20 t. / any (de febles a significants)
1t. sever / 2 anys
1t. extrem / 14 anys
Tsunamis
Sense registres a la costa catalana
Onades gegants, seixes i ressonància
No es disposa de dades
Estimació de l’impacte
Impacte social
Impacte econòmic directe
Quantificat
Descrit
Per temporals els darrers 14 anys
47 morts
Per erosió i inundacions
No es coneix
Temporals
Segons dades de premsa
2001 13.000.000 €
Taxació de pèrdues
(dades del CCS)
1996 684.921 €
1997 1.310.386 €
2001 6.241.975 €
2003 1.460.122 €
2004 1.852 €
2005 4.857.886 €
2006 1.115.812 €
Erosió
2006 60.000.000 €
Obres protecció platges
de Barcelona
1986-2006 110.000.000€
Inversió mínima per a la
regeneració artificial de platges
Temporals
Temporal del 2001
Trencament de mobiliari urbà
Desperfectes en passeigs marítims
Trencament d’obres de defensa
Inundació d’àrees deltaiques
Talls en la via fèrria
Altres danys ocasionats per temporals
Degradació d’ecosistemes
Degradació de la qualitat de l’aigua
Erosió
Abocament de 19.000.000m 3 de sorra en
20 anys
Taula 4. Resum de les dades sobre l’abast i l’impacte dels fenòmens litorals a Catalunya.
22

Els fenòmens naturals considerats i el seu impacte
La vulnerabilitat de la costa als fenòmens d’erosió i inundació
sol ser elevada, especialment en els trams de costa
baixa sedimentària i en àrees amb alta pressió urbanística.
El mapa de perillositat (figura 5) té com a
objectiu oferir una visió general de la perillositat associada
a l’erosió i a la inundació litoral.
Atesa la diversitat de la nostra costa i la manca de dades,
s’ha d’insistir en el fet que el mapa de perillositat (figura
5) és orientatiu. El volum total de sorra abocada a les
platges des de l’any 1986 és un bon indicador de quines
son les àrees on el risc associat a l’erosió és més intens.
Fig 5. Mapa de perillositat d’erosió i inundació al litoral català. Indicació dels trams de costa amb acreció i de la quantitat (en metres cúbics) de material
destinat a la regeneració artificial de platges.
23

RISKCAT Els riscos naturals a Catalunya
En general, es considera que la perillositat és més elevada
a les desembocadures dels grans rius i a la ciutat de
Barcelona, és mitjana als trams de costa sorrenca i altament
urbanitzada (Maresme, Costa Daurada) i és baixa
o no detectada als trams de costa rocosa.
L’alt nombre de víctimes atribuïdes a temporals als darrers
14 anys (1993-2006) ens ha fet incloure el mapa de la
figura 6. En 14 anys 47 persones han mort a les nostres
platges. Tots els casos es poden reduir a 2 tipologies,
banyistes ofegats o passejants que han estat atrapats/
colpejats per una ona. És important destacar que tots
aquests accidents tenen lloc a l’estiu durant temporals de
petita magnitud.
Fig 6. Indicació del nombre de víctimes mortals al litoral català des del 1992 al 2006.
24

Els fenòmens naturals considerats i el seu impacte
2.5. Inundacions
Instantània de l’impacte a Catalunya
A Catalunya les riuades presenten dues tipologies: d’una
banda les dels grans rius, els afluents de l’Ebre i els de
les conques internes, amb una dinàmica torrencial a la
capçalera i de crescuda als cursos mitjans i baixos, i d’altra
banda les revingudes ràpides i torrencials de les rieres
costaneres i dels torrents de muntanya. Considerant les
inundacions que produeixen algun tipus de dany, i segons
el registre dels darrers 26 anys, se’n produeixen gairebé
3 per any. El recull presentat a la taula 5 és prou significatiu.
El degoteig de víctimes mortals per inundacions mostra
la rellevància del fenomen. Als darrers anys les inundacions
sobtades, tipus “flash flood”, són les que més ens
han preocupat per la dificultat de la seva predicció i per
la rapidesa del seus efectes. L’increment de la població
a Catalunya i la disposició d’aquesta en el territori fan
que la vulnerabilitat davant d’aquest fenomen hagi augmentat.
persones i béns assegurats i no els que no ho estan, ni
tampoc cobreix els béns públics malmesos. També hem
de saber que el pagament de l’assegurança és normalment
menor al valor del dany, i que en molts casos les franquícies
ens amaguen el verdader valor del que s’ha de
reconstruir.
Finalment, cal recordar que l’impacte econòmic indirecte,
del qual a la taula 5 no se’n recullen dades, pot ser
especialment rellevant en els episodis d’aiguats que ha
sofert Catalunya i que moltes vegades han impossibilitat
la vida normal ja que afecten transport, comunicació,
indústria, agricultura, etc, en períodes força llargs.
Quan se’n considera la quantificació és remarcable la
mitjana de quasi 100.000.000 € per any que ens aporta
el CCS (vegeu les dades de la taula 5). Hem de recordar
que aquest valor és el mínim ja que només contempla les
Efectes d’una rierada a Salou el 2006. Foto: Internet.
25

RISKCAT Els riscos naturals a Catalunya
Rellevància de les inundacions a Catalunya
Historial d’esdeveniments
Estimació de la recurrència
Distribució espacial
Distribució temporal
Registre des del S XIV
Conques més afectades
Conca del Ter
121 casos (entre 1322 - 2000)
Conca del Llobregat
112 casos (entre 1315 - 2000)
Episodis d’inundacions més importants en
nombre de víctimes
1863 Conca del Llobregat
1874 Conques de l’Ebre, Francolí,
Gaià i Llobregat
1907 Generals
1940 Catalunya Nord i Pirineu Oriental
1962 Besòs i Llobregat
1971 Llobregat i Fluvià
1977 Generals
1982 Pirineu
1987 Barcelona
1988 Llobregat
1994 Francolí i Siurana
1995 Barcelona, Pirineu Oriental
2000 Baix Penedès, Anoia, Baix
Llobregat, Bages
2004 Tarragona, Vendrell, Calafell,
Baix Penedès, Delta de l’Ebre
2005 Baix Empordà
2006 Barcelona
Període 1300 - 1900
Entre 1 esdeveniment cada 50 anys
i 1 esdev. cada 15 anys
Període 1900 - 1980
1 esdev. cada any
Període 1980 - 2006
Gairebé 3 esdev. cada any
Estimació de l’impacte
Impacte social
Impacte econòmic directe
Quantificat
Descrit
1863 33 morts
1874 600 morts
1907 29 morts
1940 90 morts
1962 700 morts
1971 35 morts
1982 14 morts
1987 10 morts
1994 10 morts
2000 9 morts
2004 3 morts
2005 5 morts
2006 2 morts
En cada episodi important hi ha desplaçats,
incomunicats i/o ferits
Període 1987-2002 a Catalunya
1.325.720.511 €
Per províncies:
Barcelona 979.131.709 €
Tarragona 258.992.207 €
Girona 62.782.627 €
Lleida 24.813.968 €
2003 51.883.030 €
2004 12.731.832 €
2005 77.662.356 €
2006 78.953.125 €
1874 700 habitatges destruïts
1907 110 habitatges destruïts
1940 380 cases afectades
1971 450 fàbriques afectades
1995 Inundacions a carrers i baixos
de vivendes, greus danys en el
sector agrari
Talls de carreteres i de vies fèrries
2000 485 comerços afectats,
91 indústries, 10 oficines, 1.300
vivendes i més de 1.000 vehicles
industrials
Danys importants en el Monestir
de Montserrat, trencament de Pont
a la NII, talls carreteres i vies
fèrries
Taula 5. Resum de les dades sobre l’abast i l’impacte de les inundacions.
Totes les dades de l’Impacte Econòmic Directe Quantificat han estat proporcionades pel Consorcio de Compensación de Seguros. La dada del 2006 encara
és mínima aproximada.
26

Els fenòmens naturals considerats i el seu impacte
Les inundacions són el fenomen natural que més danys
produeix a Catalunya. La freqüència d’aiguats i tempestes,
les característiques fisiogràfiques de la xarxa hidrogràfica,
i l’elevada i vulnerable ocupació de les planes
al·luvials i dels cons de dejecció, són els principals factors
que condicionen el risc d’inundació. Actualment més
del 15% de la superfície urbanitzada de Catalunya està
exposada a les inundacions.
A la figura 7 es presenta una estimació del risc al Principat
basada en la freqüència de les inundacions, la gravetat
d’afectació, i el tipus d’elements vulnerables.
Aquesta estimació prové directament del Pla Especial
d’Emergències per Inundacions de Catalunya (en endavant,
INUNCAT) on l’anàlisi de la vulnerabilitat es va fer a
escala regional, utilitzant els municipis com a unitat mínima
de valoració.
Fig 7. Mapa de Risc d’inundacions a Catalunya per municipis (font: INUNCAT) i xarxa hidrològica principal (font: ICC, Dpt. Medi Ambient i Habitatge,
ACA 2004).
27

RISKCAT Els riscos naturals a Catalunya
És, doncs, una primera aproximació, on s’han definit 3
nivells de risc:
Risc alt i molt alt, on hi ha aproximadament un 47%
del territori i 380 municipis. Aquestes zones es caracteritzen
per tenir municipis amb un mínim d’entre 50
i 250 persones en àrees inundables, per tenir danys
quantificats per episodis que excedeixen els 60.000 €,
i per pertànyer a una conca de perillositat greu o menor
però amb alta vulnerabilitat.
Risc moderat i mitjà, on hi ha aproximadament el 36%
del territori i afecta 368 municipis. Aquestes zones es
caracteritzen per tenir municipis on hi ha entre 5 i 50
persones en àrees inundables, per tenir danys quantificats
per episodis que no excedeixen els 60.000 €, i
per pertànyer a una conca de perillositat lleu o major,
però amb baixa vulnerabilitat.
Risc baix, que afecta el 17% del territori i 198 municipis.
Aquestes zones es caracteritzen per tenir municipis
amb menys de 5 persones en àrees inundables,
per tenir danys quantificats per episodis que no excedeixen
els 60.000 €, i per pertànyer a una conca de
perillositat lleu.
Efectes de la crescuda del Segre a Martinet durant els aiguats de novembre de 1982. Foto: J.M. Vilaplana.
28

Els fenòmens naturals considerats i el seu impacte
2.6. Terratrèmols
Instantània de l’impacte a Catalunya
Tot i que la informació més antiga sobre terratrèmols a
Catalunya es remunta al segle VI, les dades més fiables
comencen al segle XIV, en el qual es produeixen els terratrèmols
més destructius.
Els terratrèmols històrics amb danys més importants, amb
intensitats epicentrals entre VIII i IX, es donen entre 1373
i 1448. Aquests es produeixen principalment a l’extrem
nord del país, excepte el cas de 1448 al Vallès Oriental
(vegeu la taula 6).
Més recentment, entre 1986 i 2006, es produeixen 16
terratrèmols amb magnitud més gran de 4.0 ML, entre
els que destaquen quatre sèries de terratrèmols generats
al litoral, a 20-30 Km de la costa. No obstant, aquests no
van ocasionar danys importants. El 2004 un terratrèmol
de magnitud 4.0ML va produir danys lleus a l’àrea epicentral
al Ripollès.
Els terratrèmols, especialment en zones de sismicitat
moderada com Catalunya, no presenten una pauta
d’esdeveniments que permeti calcular directament la
seva recurrència en el temps. Per això s’utilitza una estimació
de la taxa mitjana d’ocurrència a partir de l’ajust
de les ocurrències observades. A la taula 6 s’han resumit
els resultats de l’estimació de recurrències a partir del
model desenvolupat per la unitat de sismologia de l’ICC
(ICC97).
L’estimació de l’impacte dels terratrèmols a Catalunya
presenta certes dificultats, ja que no es disposa d’informació
detallada de les pèrdues provocades pels terratrèmols
més destructors al no haver succeït en època recent.
La informació sobre pèrdues directes dels terratrèmols
més recents pot trobar-se en les publicacions del CCS i
al Pla Especial d’Emergències Sísmiques de Catalunya
(en endavant, SISMICAT), elaborat per l’Institut Geològic
de Catalunya (en endavant, IGC). En aquest darrer,
s’inclouen estimacions de danys i víctimes a escala municipal,
a partir de: a) el mapa de zones sísmiques de
l’annex 6 del citat pla, que mostra les intensitats màximes
que es poden esperar amb un període mitjà de retorn de
500 anys; b) una avaluació estadística de la vulnerabilitat
dels edificis representatius de cada municipi, i c) el
cens d’edificis i població. Les dades extretes d’aquestes
fonts s’han resumit a la taula 6 i es descriuen amb més
detall a l’informe d’expertesa corresponent.
29

RISKCAT Els riscos naturals a Catalunya
Rellevància dels terratrèmols a Catalunya
Historial d’esdeveniments
Estimació de la recurrència
Distribució espacial
Distribució temporal
Activitat concentrada als Pirineus i Serralada
Litoral
Activitat menor a la Serralada Ibèrica, al SW
Activitat molt baixa a l’interior
Terratrèmols més destructius a Catalunya
13734 La Ribagorça. Intensitat VIII-IX
(escala MSK)
1427-28 Crisi sísmica a la Selva, la Garrotxa i el
Ripollès.
Intensitat VIII-IX (escala MSK)
1448 El Vallès Oriental.
Intensitat VIII (escala MSK)
1923 Vall d’Aran.
Intensitat VIII (escala MSK)
Segons el model ICC97
Taxa mitja de terratrèmols d’intensitat més gran o
igual a V (MSK).
Pirineu occidental
1 esdev. cada 4 anys i mig
Litoral i Pirineu oriental
Entre 1 esdev. cada 10 anys i un esdev.
cada 6 anys
SW i Catalunya central
1 esdev. cada 25 anys
1927 Montseny.
Intensitat VII (escala MSK)
Entre 1300 i 1995 900 terratrèmols sentits
Entre 1996 i 2005 4000 terratrèmols registrats,
19 dels quals d’intensitat
IV (escala MSK)
Estimació de l’impacte
Impacte social
Impacte econòmic directe
Terratrèmol de 1428
Defunció del 90% població a Queralbs, del
25-30% de la població a Camprodon,
Castellfollit, Montagut, la Vall d’en Bas i la Vall
de Bianya.
A Barcelona 20 morts
Terratrèmol de 1448
7 morts documentats
Estimació de víctimes mortals per
un terratrèmol amb període de retorn de 500
anys (segons SISMICAT)
95% dels municipis entre 0 i 10 morts
A Barcelona, entre 1.000 i 2.000 morts
Quantificat
Pèrdues estimades en el període 1987-2001
9.000.000 €
Extrapolació per als pròxims 30 anys
70.000.000 € (valor subestimat)
Taxació de pèrdues causades per terratrèmols
(dades del CCS)
1997 Terratrèmol amb epicentre
a Perpinyà
31.642 €
2004 Terratrèmol amb epicentre
a Queralbs
302.932 €
Descrit
Terratrèmols de 1923 i 1927
Greus danys a infraestructures i habitatges
2004
Danys lleus a la zona epicentral (Queralbs)
Estimació d’edificis inhabitables per un
terratrèmol amb període de retorn de 500 anys
(segons SISMICAT)
Entre 10 i 100 en el 50% dels municipis
A Barcelona i Sabadell entre 1.000 i 10.000
Estimació de la població que podria quedar sense
llar per un terratrèmol amb període de retorn de
500 anys (segons SISMICAT)
Entre 0 i 10 persones en el 26% de municipis
Entre 10 i 100 persones en el 48% dels municipis
Entre 100 i 1.000 persones en el 21% dels
municipis
A Barcelona entre 100.000 i 200.000 persones
Taula 6. Resum de les dades sobre l’abast i l’impacte dels terratrèmols a Catalunya.
30

Els fenòmens naturals considerats i el seu impacte
El mapa que es presenta a continuació (figura 8) mostra
els epicentres dels terratrèmols de magnitud superior a
5.0, amb danys observats a Catalunya, entre el 580 i el
2003. Cal destacar que els terratrèmols amb epicentre
fora de Catalunya també poden generar impacte al territori
català.
Per tal de mostrar la perillositat sísmica de Catalunya,
s’ha utilitzat el Mapa de Zonificació Sísmica de Catalunya
presentat al SISMICAT. Aquest mapa (figura 9) s’ha
elaborat considerant l’ocurrència de terratrèmols amb un
de període mitjà de retorn de 500 anys i la zonificació
d’intensitats màximes estimades.
Com que les característiques del sòl condicionen la intensitat
dels terratrèmols sentides en superfície, el mapa
de zonificació sísmica de Catalunya també considera
l’efecte del sòl, mitjançant la caracterització geotècnica
dels sòls dels diferents municipis (figura 9).
Fig 8. Sismicitat de Catalunya 580-2003 per a magnituds més grans que 5.0 (terratrèmols amb danys observats). Catàleg unificat en termes de magnitud del
projecte ISARD (http://isard.brgm.fr/). En vermell: magnitud estimada a partir d’observacions macrosísmiques; en blau: magnitud instrumental calculada.
31

RISKCAT Els riscos naturals a Catalunya
Fig 9. Mapa de zonificació sísmica de Catalunya considerant l’efecte del sòl, presentat al Pla Especial d’Emergències Sísmiques de Catalunya (SISMICAT)
realitzat per l’ICC (2000).
En aquest mapa (figura 9) es diferencien 6 zones sísmiques:
En blanc, zones on es poden donar terratrèmols amb
intensitats entre V i VI. Corresponen aproximadament
al 5% del territori.
En blau, zones on es poden donar terratrèmols amb
intensitat VI. Corresponen aproximadament al 32%
del territori.
En verd, zones on es poden donar terratrèmols amb
intensitats entre VI i VII. Corresponen al 18% del
territori.
En carabassa, zones on es poden donar terratrèmols
amb intensitat VII. Corresponen al 23% del territori.
En vermell, zones on es poden donar terratrèmols amb
entre VII i VIII. Corresponen al 12% del territori.
En granat, zones on es poden donar terratrèmols amb
intensitat VIII. Corresponen al 10% del territori.
Cal destacar que les zones on es poden donar intensitats
més elevades es concentren al terç nord del país, englobant
la zona pirinenca i prepirinenca, i a la Serralada
Costanera Catalana, mentre que les zones de menor intensitat
es troben a l’extrem sud del país i a l’interior, a
la conca de l’Ebre. L’activitat sísmica als Pirineus és més
accentuada a la part occidental i centreoriental mentre
que a l’extrem oriental de la serralada la intensitat disminueix.
32

Els fenòmens naturals considerats i el seu impacte
2.7. Vulcanisme
Instantània de l’impacte a Catalunya
L’antiguitat de les erupcions volcàniques a Catalunya fa
que es disposi de molt poques dades referents a aquest
fenomen que permetin concretar les edats del vulcanisme
i determinar l’impacte d’aquest fenomen. A la taula 7
s’han resumit les dades de què es disposa.
Com que no tenim registre històric de cap erupció, les
estimacions quantitatives del seu impacte només poden
ser potencials i s’han de fer en base a les dades geològiques
existents i amb l’aplicació de models predictius.
Tenint en compte les dades geològiques, una erupció
com les que es van donar a la zona de la Garrotxa ens
defineix dos escenaris de danys: un a l’entorn immediat
del volcà per colades de lava i pluja de cendres, i un
altre, en una segona fase amb un doble impacte, local i
altament destructiu degut a onades piroclàstiques, i regional
a nivell atmosfèric degut a la dispersió de les
cendres de la columna eruptiva amb probables repercussions
a l’espai aeri.
Per tal de poder entendre l’impacte que pot representar
una erupció volcànica avui a la Garrotxa, i considerant
que en època històrica no en tenim registre de cap, s’ha
definit un escenari eruptiu prenent com exemple una
erupció com la del Croscat. Mitjançant l’aplicació informàtica
VORIS2 dissenyada a l’Institut Jaume Almera
del CSIC, s’ha quantificat l’evolució d’aquesta erupció
i les àrees ocupades pels seus productes, indicant
els efectes propers i a curt termini (emplaçament de
colades de lava, caiguda de cendres i onades piroclàstiques)
i els efectes més distants i a llarg termini (formació
de columnes eruptives i dispersió de cendres). A
l’informe d’expertesa corresponent es descriu amb més
detall aquesta modelització.
Rellevància del Vulcanisme a Catalunya
Historial d’esdeveniments
Estimació de la recurrència
Distribució espacial
Distribució temporal
Concentrat al NE de Catalunya.
Manifestacions aïllades al Baix Ebre i al fons
marí central i les Balears
Activitat més antiga
Alt Empordà, 10.000.000 - 11.000.000 d’anys
Activitat més recent
La Garrotxa, des de fa 350.00 anys fins
fa 9.000 anys
Indicis d’activitat anterior als 5.000 anys
Recurrència estimada amb dades insuficients
1 episodi cada15.000 o 20.000 anys
a La Garrotxa
Taula 7. Resum de les dades sobre vulcanisme a Catalunya.
33

RISKCAT Els riscos naturals a Catalunya
No existeix cap avaluació de la perillositat ni del risc
que aquest fenomen pot suposar. No obstant, cal tenir
en compte que el vulcanisme a Catalunya ha tingut una
activitat durant els darrers 10 milions d’anys, i per tant,
tot i que els darrers esdeveniments daten de fa uns 10.000
anys, cal pensar que aquesta activitat continuarà en el
futur amb una pauta temporal com la passada.
Segons les recomanacions de la Associació Internacional
de Vulcanologia (en endavant IAVCEI), es considera
zona volcànica activa aquella que mostra o ha
mostrat manifestacions d’activitat volcànica durant els
darrers 10.000 anys.
Aplicant les directrius de l’IAVCEI per tal de determinar
la perillositat que representa el vulcanisme recent
a Catalunya, s’obté un grau de perillositat moderat tot
i aplicar valors molt conservadors dels paràmetres
d’entrada, atesa la manca de coneixement que se’n té
(vegeu-ne una descripció més detallada a l’informe
d’expertesa corresponent).
En el cas del vulcanisme a Catalunya, i en concret a la
zona on aquestes manifestacions són més recents (la
Garrotxa i voltants), l’evolució socioeconòmica de l’àrea
fa que es passi d’un risc baix o molt baix fa 100 anys a
un risc entre moderat i alt a l’actualitat. A continuació
es mostra un mapa amb la localització dels cons volcànics
i les colades de lava a la zona volcànica de la Garrotxa,
on es pot observar l’impacte que actualment
podrien causar aquelles erupcions sobre la població
(figura 10).
Volcà de Santa Margarida. Foto: Internet.
34

Els fenòmens naturals considerats i el seu impacte
Figura 10. Mapa de localització dels volcans i les colades de lava a la zona volcànica de la Garrotxa. (IGC, 2008).
35

RISKCAT Els riscos naturals a Catalunya
36

Material existent relatiu al coneixement i a la gestió dels riscos naturals
3. Material existent relatiu al
coneixement i a la gestió dels
riscos naturals
En el present informe, i amb l’objectiu d’analitzar i valorar
l’estat de la qüestió referent a determinats fenòmens
naturals a Catalunya, s’ha procedit a recollir productes i
accions realitzades relatives al coneixement i a la gestió
dels riscos naturals considerats. Tot aquest material s’ha
incorporat en un catàleg en forma de base de dades documental.
El catàleg documental
Aquest catàleg pretén ser un inventari de tots aquells
materials que s’han produït sobre el coneixement i la
gestió dels diferents riscos naturals que fan referència a
l’àmbit territorial de Catalunya durant els darrers 30 anys.
Això no exclou que hi pugui haver algun document més
antic.
Els materials recollits són molt diversos tant pel seu origen,
pel seu format (informes, publicacions, cartografies,
etc) com pels seus objectius o aplicacions (acadèmic,
científic, tècnic, divulgatiu). Alguns d’aquests productes
han estat publicats, altres són inèdits. Alguns són d’ús
públic, d’altres d’ús restringit. En molts casos s’ha hagut
d’anar a les fonts (autors, organismes, empreses), amb
la complexitat i dificultat que això comporta. En alguns
casos l’organisme que va generar el producte no és el
mateix que actualment n’és, o n’hauria de ser-ne el dipositari.
S’ha fet el recull de tots aquells materials als
quals s’ha pogut accedir.
S’ha posat de manifest la dificultat d’obtenció de determinats
documents; algunes vegades deguda a la manca
d’inventaris o registres interns sistemàtics, en d’altres deguda
a les característiques específiques dels productes.
Aquest fet ha condicionat el catàleg que es presenta, ha
provocat algunes mancances d’informació o obligat a fer
agrupacions de dades en una única fitxa, sense poder
conèixer el contingut concret, ni poder arribar a saber el
lloc i la data de l’informe o projecte. Aquest és el cas del
que s’ha catalogat com a conjunts d’informes, on sovint
no s’arriba a saber ni tan sols quin és el nombre total
d’informes fets. Tot això provoca també un cert desequilibri
quantitatiu entre diferents tipus de materials que
distorsiona la realitat (vegeu la figura 11). Per exemple,
que els informes recollits sobre inundacions siguin la
meitat dels que s’han recollit sobre terratrèmols no deixa
de ser sorprenent en un país on les riuades són molt més
impactants que els sismes.
Cal considerar però, que és el primer cop que es realitza
una iniciativa d’aquesta envergadura a Catalunya, i malgrat
les limitacions referides més amunt i que provenen
de situacions puntuals, el catàleg documental que es presenta
a l’informe RISKCAT és un material molt valuós
i es pot considerar com l’embrió del que podria ser la
futura base de dades de riscos naturals a Catalunya.
En aquest capítol volem presentar breument el que conté
la base de dades, però als informes d’expertesa es
presenta i s’explica de manera més detallada el contingut
del catàleg.
Estructura
Les dades recollides han estat classificades segons els
fenòmens estudiats (allaus, esllavissades, esfondraments,
fenòmens litorals, inundacions, terratrèmols i vulcanisme)
i a banda, segons la legislació referent a riscos naturals.
Per a cada un dels fenòmens estudiats es defineixen 5
tipus de fitxes: cartografies, informes, publicacions, dades
i projectes. D’aquesta manera, a cada producte li correspon
una fitxa en la qual s’indiquen les diferents característiques
(data, autoria, paraules clau, disponibilitat, etc.).
que poden variar segons la tipologia. A més, cal considerar
les fitxes de normatives que segueixent unes pautes
diferents. El catàleg disposa de 36 clases possibles, amb
un total de 943 fitxes i 25 Mb d’informació.
Allaus
Esllavissades
Esfondraments
Inundacions
Litorals
Terratrèmols
Vulcanisme
Legislació
TOTALS
cartografies
2
4
0
36
3
36
1
81
informes
39
33
9
67
24
133
0
305
publicacions
51
48
18
91
32
111
13
364
dades
3
1
0
12
8
16
0
40
projectes
12
13
0
43
8
30
0
106
TOTALS
107
99
27
249
75
326
14
46
943
Fig.11. Distribució del recull documental de cada fenomen per tipus de fitxes.
37

RISKCAT Els riscos naturals a Catalunya
A continuació s’indica com s’estructuren les fitxes per a
cada tipologia.
3.1. Allaus
3.1.1. Informes, estudis i projectes constructius
• Estudis acadèmics (tesis doctorals i de llicenciatura).
• Informes tècnics que tenen com a objectiu proposar
mesures de defensa per disminuir el risc dels elements
vulnerables.
• Informes tècnics que tenen com a resultat zonificacions
a escala detallada.
• Informes tècnics d’inventari i documentació de les
allaus esdevingudes en un episodi allavós.
• Plans d’Intervenció per al Desencadenament Preventiu
d’Allaus (PIDA) en estacions d’esquí.
• Estudis i projectes constructius de proteccions.
3.1.2. Dades i bases de dades
• La Base de Dades d’Allaus de Catalunya (BDAC)
gestionada per l’Institut Geològic de Catalunya.
• Les dades de la Xarxa d’estacions Nivometeorològiques
de Catalunya, gestionada pel Servei Meteorològic
de Catalunya; útils per elaborar el Butlletí del
Perill d’Allaus (en endavant, BPA).
• Dades nivometeorològiques (perfils i estabilitat del
mantell nival) útils per elaborar el BPA.
3.1.3. Cartografia i zonificacions
• Mapa de zones d’allaus (MZA) a escala 1/25.000 (14
fulls).
• Mapa automàtic d’allaus a escala 1/100.000.
• Mapes detallats i locals sobre el perill natural a escala
1/5.000 d’alguns municipis.
3.1.4. Projectes de recerca
Els projectes de recerca s’han agrupat segons objectius:
• Proposar mètodes d’anàlisi de les zones exposades al
perill d’allaus i/o avaluar el grau d’exposició.
• Analitzar el registre i el senyal sísmic de les allaus
en zones experimentals.
• Modelitzar la dinàmica d’allaus, del seu abast o dels
sectors on s’acumula la neu transportada pel vent.
• Analitzar el paper de la vegetació i l’aplicació de
tècniques dendrocronològiques per estudiar la dinàmica,
la freqüència i la intensitat de les allaus.
3.1.5. Publicacions
S’han publicat més de 45 treballs científics des de
l’any 1986 fins al 2007 segons les temàtiques següents:
• Tècniques cartogràfiques d’identificació de les zones
exposades a allaus per desenvolupar el MZA.
• Aplicació de tècniques cartogràfiques sofisticades per
identificar les zones d’allaus (ús de models empírics
i numèrics, utilització del SIG per identificar zones
susceptibles, utilització d’indicadors botànics per
caracteritzar les zones d’allaus,…).
• Estudi del transport de la neu pel vent i perill d’allaus
associat.
• Anàlisi del senyal sísmic de les allaus de cara a la
seva detecció i estudi de la dinàmica.
• Utilització de la dendrocronologia com a tècnica per
avaluar freqüències de les allaus i la dinàmica de les
allaus.
• Presentació a la comunitat científica de les cartografies
i bases de dades existents a l’IGC.
• Treballs i notes presentats en les Jornades Tècniques
de Neu i Allaus organitzades per l’IGC.
3.2. Esllavissades
3.2.1. Informes tècnics, estudis i projectes constructius.
• Estudis acadèmics (tesis doctorals i de llicenciatura).
• Dictàmens d’emergències efectuats per l’IGC a partir
d’avisos efectuats pels bombers o pel Centre
d’Emergències de Catalunya (en endavant, CE-
CAT).
• Actuacions d’auscultació d’esllavissades.
• Dictàmens preliminars d’identificació del perill per a
Plans d’Ordenació Urbanística Municipal (en endavant,
POUM).
• Estudis de zonificació segons la perillositat a escala
de detall.
Són estudis encarregats pels ajuntaments per a la redacció
dels propis POUM.
• Correccions hidrològiques en rius i torrents realitzades
per tal d’evitar esllavissaments.
• Informes de descripció dels efectes geomorfològics
dels aiguats importants.
• Projectes constructius de proteccions contra despreniments.
• Informes tècnics relacionats amb esllavissades.
• Estudis relacionats amb zonificacions i identificació
de les àrees de risc.
3.2.2. Bases de dades
• Base de dades Lliscat.
3.2.3. Cartografia i zonificacions
• Cartografia de riscos geològics a les comarques de
muntanya de Catalunya de l’any 1985 a escala
1/50.000.
• Mapa Comarcal de Prevenció de Riscos Geològics a
escala 1/50.000.
Fins l’any 2005 es van realitzar els mapes de 13 comarques.
• “Cartografia temàtica de les terres gironines”; mapa
nº 13 de Processos geològics a escala 1/200.000 .
38

Material existent relatiu al coneixement i a la gestió dels riscos naturals
3.2.4. Projectes de recerca
S’han agrupat segons els seus objectius principals:
• Estudis de la dinàmica de les esllavissades i proposar
metodologies de treball de cara a avaluar les zones
exposades.
• Anàlisis de les variacions en l’activitat de les esllavissades
en relació amb el canvi climàtic, passat o
futur.
• Auscultacions d’esllavissades per tal d’avaluar la influència
dels factors condicionants.
• Anàlisis d’efectivitat dels sistemes de protecció per
la càrrega sòlida dels torrents i de corrents
d’arrossegalls.
• Estudis de l’efecte del bosc com a barrera natural dels
despreniments.
• Anàlisis de l’aplicabilitat i la resolució de noves tècniques
i de l’ús de models.
3.2.5. Publicacions
Agrupades en les temàtiques següents:
• Anàlisis de la reactivació d’esllavissades per episodis
de pluja. Gran part d’aquestes anàlisis són el resultat
del monitoratge de l’esllavissada de Vallcebre.
• Anàlisis de la susceptibilitat de desencadenament
d’esllavissades superficials mitjançant mètodes estadístics
i numèrics.
• Anàlisis dels llinders de pluja que desencadenen esllavissades
superficials i corrents d’arrossegalls.
• Efectes geomorfològics i esllavissades reactivades per
les pluges del novembre de 1982.
• Utilització de tècniques dendrocronològiques per
analitzar l’edat de les esllavissades i estimar les freqüències
dels esdeveniments.
• Propostes de mètodes i tècniques per estudiar la perillositat
de les esllavissades.
Gran despreniment de roques el gener de 2007 a Montserrat. Foto: IGC.
39

RISKCAT Els riscos naturals a Catalunya
• Modelitzacions numèriques o simulacions de les caigudes
de blocs rocosos.
3.3. Esfondraments i subsidència
3.3.1. Estudis, informes i projectes tècnics
S’han diferenciat els tipus d’informes següents:
• Estudis i informes tècnics relacionats de manera directa
o indirecta amb la subsidència del terreny.
• Informes tècnics i estudis que analitzen el perill de
l’esfondrament del terreny a la Conca Potàssica Catalana.
• Informes tècnics relacionats amb el “monitoratge” de
l’esfondrament del terreny a la població de Sallent.
• Estudis indirectament relacionats amb la tubificació
del terreny.
• Dictàmens preliminars d’identificació del perill per a
POUM.
3.3.2. Cartografia i zonificacions
• Mapa Comarcal de Prevenció de Riscos Geològics a
escala 1/50.000.
3.3.3. Projectes de recerca
S’han agrupat segons els seus objectius principals:
• Analitzar la fiabilitat i les possibles millores de
l’aplicació de tècniques de sensors remots per monitoritzar
zones subsidents.
• RISCMASS.
3.3.4. Publicacions científiques
Es poden agrupar en 2 tipus:
• Anàlisi del perill d’esfondraments a l’àrea de Banyoles
i Besalú.
• Anàlisi de l’aplicació de la metodologia d’Interferometria
de Radar mitjançant Satèl·lit (DinSAR) per a la detecció
de zones urbanes amb subsidència.
3.4. Fenòmens litorals
3.4.1. Informes
• Estudis acadèmics (tesis doctorals).
• Informes resultants de projectes europeus.
• Informes tècnics sobre l’evolució de la línia de costa.
• Informes tècnics sobre actuacions de regeneració artificial
de platges.
• Informes tècnics sobre estimacions de condicions
extremes d’onatge.
3.4.2. Dades
• Sèries d’onatge.
• Nivell marí.
• Registres de tsunamis.
• Fons documentals de cartografies i imatges.
• Sèrie històrica de la línia de costa.
3.4.3. Cartografia
• Mapes d’erosió de la línia de costa.
• Mapes de trams de costa artificial i de regeneració
artificial de platges.
3.4.4. Projectes
La majoria corresponen a projectes actuals o molt
recents, en la seva major part d’àmbit
europeu, que aborden les temàtiques següents:
• Erosió de la costa.
• Sèries històriques d’onatge i nivell del mar.
• Riscos d’inundació en la zona costanera des de la
perspectiva de la gestió integrada del litoral.
3.4.5. Publicacions
Fonamentalment són de contingut científic, i posen
un especial èmfasi en les variacions
morfològiques de la costa.
• Mesura i anàlisi de la dinàmica geomorfològica i sedimentària
de la costa.
• Evolució dels deltes.
• Temporals i inundacions.
• Impactes en el litoral.
• Tsunamis.
3.5. Inundacions
3.5.1. Informes, estudis i projectes tècnics
• Estudis acadèmics (tesis doctorals i de llicenciatura).
• Informes tècnics. Alguns tenen com a objectiu proposar
mesures de defensa i altres analitzar la possibilitat
d’edificar en zones exposades segons les cartografies
efectuades.
• Informes tècnics d’inventari i documentació de les
inundacions esdevingudes en un episodi plujós.
• Estudis constructius i de models físics per al dimensionament
i execució de mesures de defensa estructurals.
3.5.2. Dades i bases de dades
• Dades meteorològiques.
• Dades hidrològiques.
• Base de dades de punts crítics.
3.5.3. Cartografia
• Pla d’Espais Fluvials (PEF), 1:5.000.
• Pla INUNCAT, 1:50.000.
3.5.4. Projectes de recerca i administratius
• Delimitació de zones inundables.
• Informació i sensibilització de la població.
• Aplicació de metodologies i tècniques de previsió
40

Material existent relatiu al coneixement i a la gestió dels riscos naturals
meteorològiques i anàlisis meteorològiques.
• Projectes constructius i de correcció hidrològica.
3.5.5. Publicacions
• Episodis d’inundació determinats.
• Tècniques cartogràfiques d’identificació de les zones
exposades o afectades per inundacions.
• Anàlisi del fenomen de les inundacions.
• Manuals, recomanacions tècniques.
• Obres hidràuliques i de restauració hidrològica.
• La previsió i la gestió d’emergències.
• Treballs de contingut científic-metodològic.
3.6.5. Publicacions
Són molt nombroses i, en general, temàticament diverses.
Es poden agrupar en diferents àmbits temàtics:
• Sismicitat històrica (catàlegs, anàlisi de cas...).
• Zonació i microzonació sísmica.
• Anàlisi de la perillositat.
• Anàlisi de la vulnerabilitat.
• Risc sísmic.
• Simulació d’escenaris.
• Enginyeria sísmica.
• Pla SISMICAT.
• Tectònica activa.
• Paleosismologia.
3.6. Terratrèmols
3.6.1. Informes
Es poden agrupar en diferents àmbits temàtics:
• Sismicitat a Catalunya.
• Zonació i microzonació sísmica.
• Tectònica activa.
• Paleosismologia.
• Instrumentació i vigilància.
• Pla SISMICAT.
3.6.2. Dades i bases de dades
• Informació actualitzada de la localització.
• Característiques de la instrumentació de registre sísmic.
• Catàlegs sísmics històrics.
• Catàlegs sísmics instrumentals.
• Butlletins sismològics mensuals.
• Butlletins sismològics anuals.
3.6.3. Cartografia
• Mapes de sismicitat.
• Mapes de zonificació sismogènica.
• Mapes de zonificació sísmica.
• Mapes de perillositat sísmica.
• Mapes de vulnerabilitat i risc sísmics.
• Mapes de normativa sismoresistent.
• Mapes de distribució d’intensitats sísmiques per a
terratrèmols individuals.
• Mapes de caracterització geotècnica de sòls.
3.6.4. Projectes
En general són temàticament molt diversos. Es poden
agrupar en diferents àmbits:
• Sismicitat històrica.
• Tectònica activa.
• Paleosismologia.
• Sismes i tsunamis.
• Anàlisi de la vulnerabilitat.
• Risc sísmic.
3.7. Vulcanisme
En relació amb el vulcanisme a Catalunya només hi
ha materials cartogràfics i publicacions.
3.7.1. Cartografia
• Vulcanisme de la Garrotxa a escala 1:25.000.
3.7.2. Publicacions
• Petrologia i petrogènesi volcànica.
• Geoquímica.
• Vulcanologia.
• Geofísica.
• Divulgació .
3.8. Legislació
El recull de temes legislatius relacionats amb els riscos
naturals s’ha estructurat de manera independent i seguint
un altre esquema. En aquest cas el recull ha estat fet tenint
en compte les premisses següents:
• Tipologia del producte: llei, decret, ordre, norma,
directriu, etc...
• Àmbit territorial d’aplicació: internacional, estatal,
autonòmic.
• Àmbit temàtic: Planificació, gestió, execució, allaus,
sismes, etc...
• Lloc de publicació: DOCE, DOGC, BOE, etc...
• Aplicació a la gestió dels riscos: directa o indirecta.
A cada producte li correspon una fitxa en la qual s’indiquen
totes les característiques aquí esmentades i també s’hi
inclouen unes informacions addicionals que, en molts
casos, resumeixen l’essencial de la normativa inventariada.
S’han recollit 46 fitxes entre directrius, lleis, normes,
decrets, reglaments, sentències, texts refosos i tractats.
41

RISKCAT Els riscos naturals a Catalunya
42

Valoració de l’estat actual del coneixement i de la gestió del risc
4. Valoració de l’estat actual
del coneixement i de la gestió
del risc
En aquest capítol partim de les valoracions fetes sobre
l’estat actual del coneixement i de la gestió del risc natural
a Catalunya en els informes d’expertesa.
Els materials recollits al catàleg documental posen de
manifest l’existència d’una sèrie de productes científics
i tècnics, així com tot un conjunt d’accions tècniques en
el camp de la prevenció i la mitigació relacionats amb
els riscos naturals tractats en l’informe. La seva anàlisi
i valoració ens permet detectar una sèrie de punts forts
(i oportunitats) i punts febles (i reptes) que es recullen
en el present capítol, els quals seran la base per a les
recomanacions contingudes en el capítol 5 del present
informe. Les fortaleses es basen en productes o accions
que existeixen, que són consistents, que cal potenciar
i que en molts casos representen una oportunitat de
millora del coneixement o de la gestió. Els punts febles
indiquen fonamentalment mancances en el coneixement
o en la gestió.
Efectes del temporal de llevant de 2003 al passeig marítim de Torredembarra. Foto: J. Guillén.
43

RISKCAT Els riscos naturals a Catalunya
4.1. Allaus
Fortaleses i oportunitats
Coneixement cientificotècnic
Febleses i amenaces
Coneixement cientificotècnic
L’IGC té la competència en l’avaluació del perill,
del risc d’allaus i de la seva prevenció.
L’IGC i el Consell General d’Aran (en endavant
CGA) inventarien i documenten sistemàticament
les allaus.
Organismes i institucions de la Generalitat i altres
administracions redacten estudis tècnics i projectes
relacionats amb allaus.
El Mapa de Zones d’Allaus (MZA) a escala 1:25000
(14 fulls).
Manca quantificació de danys i pèrdues econòmiques,
socioculturals etc.
Manquen guies tècniques oficials que assegurin i
estandarditzin la qualitat dels treballs.
Manca cartografia sobre la perillositat, vulnerabilitat
i risc a escales de detall, que prioritzi les zones
urbanitzades i urbanitzables.
La Base de Dades d’Allaus de Catalunya (BDAC),
consultable a la WEB de l’IGC.
Bon coneixement cientificotècnic.
Manquen estudis aprofundits sobre la influència
del canvi climàtic en la gravetat i freqüència de les
allaus.
44

Valoració de l’estat actual del coneixement i de la gestió del risc
Fortaleses i oportunitats
Gestió del risc i mitigació
Febleses i amenaces
Gestió del risc i mitigació
Des del 2006 existeix una Direcció General específica
de Protecció Civil.
El Pla Especial d’Emergències per Nevades de Catalunya
(en endavant, NEUCAT) és una oportunitat
per incloure-hi les emergències per allaus.
La Llei d’Urbanisme considera les allaus en els
POUM.
Els PIDA en algunes estacions d’esports hivern.
L’emissió del BPA de molta utilització.
Experiència en prediccions locals en alguna via de
comunicació (cas del CGA a la C-28 i C-142b).
Diferents organismes i institucions de la Generalitat
instal·len sistemes de defensa antiallaus.
La Llei de Forests considera la qualificació dels
boscos de protecció com a elements naturals per
disminuir el risc d’allaus.
La temàtica del risc d’allaus es contempla a l’ESO
i en una matèria d’una de les modalitats de Batxillerat.
El Pla NEUCAT no considera les allaus.
Manca un inventari de punts crítics per allaus que
calgui considerar en la redacció dels PAM.
Manca una zonificació reglamentària de la perillositat.
Manca una normativa que reguli la implementació
dels PIDA en totes les estacions d’esports
d’hivern.
Manca una validació sistemàtica dels resultats dels
butlletins.
Hi ha punts crítics en carreteres i en edificacions
aïllades que no disposen d’una predicció local.
Manca un pla d’actuació coordinat.
Manca definició del risc residual.
No hi ha una gestió sistemàtica dels boscos de protecció.
Manca implementació del coneixement en l’entorn
geogràfic proper i reflexió sobre l’autoprotecció.
Creació de l’Associació pel Coneixement de la Neu
i les Allaus (ACNA) que fomenta el coneixement
del risc d’allaus.
45

RISKCAT Els riscos naturals a Catalunya
4.2. Esllavissades
Fortaleses i oportunitats
Coneixement cientificotècnic
Febleses i amenaces
Coneixement cientificotècnic
L’IGC té la competència en l’avaluació del perill,
del risc d’esllavissades i de la seva prevenció.
Cartografies de perillositat d’esllavissades d’àmbit
comarcal 1:50.000.
Mapa de Prevenció de Riscos Geològics de Catalunya
(en endavant, MPRGC) 1:25.000. En inici.
Alguns episodis són ben documentats.
Ús restringit. Cobertura parcial del territori.
Projecte a massa llarg termini (2007-2019).
Manca documentació sistemàtica d’episodis amb
recull quantificat de danys i pèrdues econòmiques,
socioculturals, etc.
Projecte LLISCAT (UPC-IEC), base de dades en
realització.
La Direcció General de Carreteres ha iniciat un
inventari de punts afectats per inestabilitat de vessants.
Bon coneixement cientificotècnic.
Manca de transferència del coneixement als estudis
tècnics, projectes i cartografies fets per les administracions.
46

Valoració de l’estat actual del coneixement i de la gestió del risc
Fortaleses i oportunitats
Gestió del risc i mitigació
Febleses i amenaces
Gestió del risc i mitigació
Des del 2006 existeix una Direcció General específica
de Protecció Civil
El Pla INUNCAT considera les esllavissades dins
de l’apartat d’anàlisi del perill.
No totes les emergències per esllavissades queden
reflectides a l’INUNCAT.
Manca un inventari de punts crítics relacionats amb
esllavissades que puguin ser considerats als
PAM.
La legislació d’urbanisme considera els riscos geològics
(esllavissades) en els POUM.
Diverses administracions implementen proteccions
i fan accions de gestió.
La temàtica del risc d’esllavissades es contempla
a l’ESO i en una matèria d’una de les modalitats
de batxillerat.
L’escala dels MPRGC no possibilita una zonificació
reglamentària de la perillositat aplicable als
POUM, ni als estudis de risc dels projectes d’obres
civils.
Manca un pla d’actuació coordinat.
Manquen guies tècniques oficials que assegurin i
estandarditzin la qualitat tècnica dels treballs.
Manca implementació del coneixement en l’entorn
geogràfic proper i reflexió sobre l’autoprotecció.
47

RISKCAT Els riscos naturals a Catalunya
4.3. Esfondraments i subsidència
Fortaleses i oportunitats
Coneixement cientificotècnic
Febleses i amenaces
Coneixement cientificotècnic
L’IGC té la competència en l’avaluació del perill,
del risc d’esfondraments i de la prevenció.
Existeixen algunes cartografies de perillositat
d’esfondraments d’àmbit comarcal a escala
1:50.000.
MPRGC 1:25.000. En inici.
Alguns episodis són ben documentats.
Diverses administracions locals de la zona metropolitana
de Barcelona encarreguen estudis per minimitzar
el risc de subsidències en obra nova.
Bon coneixement cientificotècnic sobre mètodes
de cartografia del perill i de seguiment dels moviments
verticals del terreny.
Ús restringit. Cobertura parcial del territori.
Projecte a massa llarg termini (2007-2019).
Manca documentació sistemàtica d’episodis amb
quantificació de danys i pèrdues econòmiques, socioculturals
etc.
Manquen guies tècniques oficials que assegurin i
estandarditzin la qualitat dels treballs.
Manca una recerca dirigida a analitzar la perillositat
i el risc que puguin ser utilitzats en estudis tècnics
i zonificacions.
48

Valoració de l’estat actual del coneixement i de la gestió del risc
Fortaleses i oportunitats
Gestió del risc i mitigació
Febleses i amenaces
Gestió del risc i mitigació
Des del 2006 existeix una Direcció General específica
de Protecció Civil.
Existència d’un Pla d’Emergència Local a Sallent.
La legislació d’urbanisme considera els riscos geològics
(esfondraments) en els POUM.
La temàtica del risc d’esfondraments es contempla
a l’ESO i en una matèria d’una de les modalitats
de Batxillerat.
No hi ha un Pla Especial d’Emergència que consideri
els esfondraments .
L’escala dels MPRGC no permet una zonificació
reglamentària de la perillositat aplicable als POUM,
ni als estudis de risc dels projectes d’obres civils.
Manca implementació del coneixement en l’entorn
geogràfic proper i reflexió sobre l’autoprotecció.
49

RISKCAT Els riscos naturals a Catalunya
4.4. Fenòmens litorals
Fortaleses i oportunitats
Coneixement cientificotècnic
Febleses i amenaces
Coneixement cientificotècnic
Existeixen diferents grups de treball amb expertesa
i atribucions.
Hi ha dificultat per accedir a algunes dades i són
disperses.
Manca cartografia dels riscos costaners (erosió i
inundació) amb la precisió adequada
Manquen controls sistemàtics de l’evolució de la
línia de costa i batimetries
Acceptable monitoreig de dades hidrodinàmiques
i un sismògraf submarí
Existeixen alguns episodis ben documentats.
Heterogeneïtat de formats i freqüències.
Manca un inventari històric d’impactes de grans
temporals, inundacions i tsunamis a la costa catalana.
Manca l’avaluació quantificada de danys i pèrdues
econòmiques, socioculturals etc.
Dos projectes en curs (“Plan Director para la sostenibilidad
de la costa” i “Estat de la zona costanera
a Catalunya”) contemplen una integració de
dades del litoral i una definició dels riscos costaners.
Existeixen dades per avaluar la perillositat a curt i
mitjà termini.
Manquen dades sobre vulnerabilitat.
50

Valoració de l’estat actual del coneixement i de la gestió del risc
Fortaleses i oportunitats
Gestió del risc i mitigació
Febleses i amenaces
Gestió del risc i mitigació
Des del 2006 existeix una Direcció General específica
de Protecció Civil.
El Pla INUNCAT menciona els temes referents a
riscos litorals.
La gestió del litoral ha estat adoptada per moltes
administracions, i existeixen nombroses iniciatives.
El marc legal permet (i en alguns casos obliga)
actuacions orientades a la protecció, prevenció i a
la sostenibilitat.
No hi ha un Pla Especial d’Emergència que consideri
els fenòmens litorals mencionats.
Fragmentació en les responsabilitats i dificultats
de coordinació entre els organismes i sectors involucrats.
La costa catalana presenta un alt grau d’urbanització,
amb tendència al creixement, i les possibilitats
d’intervenció en el territori són limitades.
Manquen criteris transparents i sostenibles en les
decisions d’intervenció en front de l’erosió.
Actuacions al litoral que tracten de resoldre problemes
puntuals.
Realització de mesures de protecció directa (dics,
espigons, esculleres, regeneració artificial).
Continuada regeneració artificial de platges.
Les estratègies per a l’adaptació al canvi climàtic
en la zona costanera han de ser una excel·lent oportunitat
per introduir els conceptes de riscos associats
a l’erosió i la inundació en els plans de gestió.
La temàtica del risc dels fenòmens litorals es contempla
a l’ESO i en una matèria d’una de les modalitats
de Batxillerat.
Manquen mesures de prevenció a mitjà i llarg termini.
Manca avaluació del seu impacte ambiental (trasllat
de la problemàtica a altres àrees).
Manca avaluació del seu impacte ambiental
(l’extracció de sorres del medi marí).
El criteri de “risc” no està incorporat en moltes de
les actuacions.
Manca implementació del coneixement en l’entorn
geogràfic proper i reflexió sobre l’autoprotecció.
51

RISKCAT Els riscos naturals a Catalunya
4.5. Inundacions
Fortaleses i oportunitats
Coneixement cientificotècnic
Febleses i amenaces
Coneixement cientificotècnic
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) té la competència
en la determinació i gestió de les zones
inundables.
Cartografia de zones inundables INUNCAT (hidràulica)
1:50.000.
Manca integració de les metodologies hidràulica,
hidrològica, geomorfològica i històrica.
Cartografia de zones potencialment inundables
INUNCAT (geomorfològica) 1:50.000.
Cartografia del Planificació d’Espais Fluvials (en
endavant PEF) 1:5.000.
Existència de guies tècniques per avaluar la inundació
en curs fluvial.
Alguns episodis són ben documentats.
Cobertura encara parcial del territori.
Mancança de guies tècniques per avaluar la inundació
en cursos torrencials, en ventalls al·luvials o
cons de dejecció i per inundacions urbanes.
Manca la recollida sistemàtica i quantificada de
danys i pèrdues econòmiques, socioculturals etc.
Bona xarxa de mesures hidrometeorològiques i
d’obtenció de dades.
Bon coneixement cientificotècnic.
Manca de transferència del coneixement i
col·laboració entre organismes.
Manca de coneixements en el comportament dels
cabals amb transport de sediments.
Manquen estudis aprofundits sobre la influència
del canvi climàtic en la gravetat i freqüència de les
inundacions.
Manca coneixement de la vulnerabilitat.
52

Valoració de l’estat actual del coneixement i de la gestió del risc
Fortaleses i oportunitats
Gestió del risc i mitigació
Febleses i amenaces
Gestió del risc i mitigació
Des del 2006 existeix una Direcció General específica
de Protecció Civil.
El Pla INUNCAT (2005) és una bona
eina de gestió.
L’INUNCAT no ha desenvolupat prou les fases de
prevenció i preparació.
Existeix una base de dades de punts crítics de
l’INUNCAT
L’INUNCAT obliga a redactar plans d’emergència
per inundacions a 488 municipis (PAMS).
Els PEF són una bona i necessària eina de gestió.
Diverses administracions i organismes fan accions
de gestió.
La Llei i el Reglament d’Urbanisme consideren el
risc d’inundacions.
La política asseguradora del nostre país és de caràcter
solidari i cobreix els danys per inundació.
La temàtica del risc de les inundacions es contempla
a l’ESO i en una matèria d’una de les modalitats
de Batxillerat.
Només el 20% el tenen confeccionat.
Manquen PEF de gran part del territori exposat.
Manca coordinació entre organismes.
El reglament té algunes mancances tècniques. Les
excepcions poden invalidar la normativa.
La política asseguradora del nostre país genera una
manca de percepció del risc.
Manca implementació del coneixement en l’entorn
geogràfic proper i reflexió sobre l’autoprotecció.
53

RISKCAT Els riscos naturals a Catalunya
4.6. Terratrèmols
Fortaleses i oportunitats
Coneixement cientificotècnic
Febleses i amenaces
Coneixement cientificotècnic
L’IGC té la competència en l’avaluació del perill,
del risc sísmic i de la prevenció.
Existeixen estudis i cartografia bàsica de perillositat
sísmica, de vulnerabilitat i de risc sísmic a escala
òptima.
No es disposa d’una cartografia bàsica, a escala
regional i detall, de la perillositat d’efectes sísmics
indirectes (liqüefacció, esllavissades, etc).
Existeix un catàleg macrosísmic històric revisat fins
el 1996.
Existeix un catàleg instrumental amb xarxa permanent
regional d’estacions sísmiques des de 1986.
Existeix un catàleg sísmic unificat dels terratrèmols
amb magnitud major o igual a 3.0 per al període
580-2003.
Existeix una vigilància i seguiment permanent de
la sismicitat mitjançant una xarxa sísmica.
Es disposa d’una xarxa permanent d’acceleròmetres.
Existeix d’un sismòmetre de fons marí (OBS) permanent.
Manca una informació més detallada sobre els efectes
dels terratrèmols més recents amb l’avaluació
quantificada de danys i pèrdues econòmiques.
Manca que el sistema sigui robust i amb infraestructura
redundant per garantir el seu funcionament
en cas de desastre.
Nombre reduït d’acceleròmetres permanents i heterogeneïtat
tant en la seva instrumentació com en
la seva distribució.
Manquen estudis específics sobre la sismicitat i
perillositat sísmica de terratrèmols amb epicentre
marí.
Existeixen estudis de paleosismicitat en algunes
falles actives de Catalunya.
Bon coneixement cientificotècnic.
54

Valoració de l’estat actual del coneixement i de la gestió del risc
Fortaleses i oportunitats
Gestió del risc i mitigació
Febleses i amenaces
Gestió del risc i mitigació
Des del 2006 existeix una Direcció General específica
de Protecció Civil.
Existeix un sistema permanent d’informació (comunicats)
sobre els terratrèmols que poden haver
afectat la població a Catalunya.
Existeix un Pla Especial d’Emergència Sísmica de
Catalunya homologat (SISMICAT).
Identificats els municipis on és obligatori (439 de
946) o recomanat (480 de 946) un PAM.
Existeix la Norma de Construcción Sismoresistente,
a nivell de tot el territori espanyol, des de 1962,
actualitzada l’octubre de 2002 (NCSE-02).
Existeix la proposta de desenvolupament d’una
normativa de referència de disseny sismoresistent
d’estructures (Eurocodi 8) per part del Comitè Europeu
de Normalització, per a la unificació de criteris
i normes a nivell de la Unió Europea.
Manca una definició crítica de prioritats en els estudis
d’avaluació i prevenció, per part dels organismes
implicats en la gestió del risc.
Manca l’actualització de vulnerabilitat i risc ja que
es basen en dades de 1990 (cens d’edificis) i 1996
(cens de població).
Només hi ha 27 municipis amb PAM homologat,
dels 439 obligats a tenir-ne.
Manca regularitat en el procés d’actualització de
la normativa de construcció sismoresistent.
La norma de construcció sismoresistent no inclou
una regulació específica o recomanacions per al
reforç d’edificis i estructures anteriors a les normatives
de construcció sismoresistent, o construïts
sota normatives amb exigències menors a
l’actualment en vigor.
La norma de construcció sismoresistent no contempla
una regulació específica o recomanacions per
al reforç de monuments o edificis del patrimoni
històric.
Manca agilitat en el procés d’obtenció de la informació
més actual sobre perillositat i risc sísmic i
en la seva aplicació.
Poca informació pública assequible al ciutadà en
webs institucionals (Gencat, Municipis) sobre el
risc sísmic.
La temàtica del risc dels terratrèmols es contempla
a l’ESO i en una matèria d’una de les modalitats
de Batxillerat.
Manca implementació del coneixement en l’entorn
geogràfic proper i reflexió sobre l’autoprotecció.
55

RISKCAT Els riscos naturals a Catalunya
4.7. Vulcanisme
Fortaleses i oportunitats
Febleses i amenaces
L’IGC té la competència en l’avaluació del perill,
del risc volcànic i de la prevenció.
Existeix des del 2006 una Direcció General específica
de Protecció Civil.
Existeix potencial d’investigadors en vulcanologia
al país.
No existeix cap acció de prevenció ni de mitigació
del risc volcànic.
Manca recerca sobre el vulcanisme recent.
Manquen datacions numèriques de les erupcions
volcàniques de la Garrotxa.
No existeix cap projecte que estudiï la perillositat,
vulnerabilitat i el risc volcànic.
La temàtica del risc volcànic es contempla a l’ESO
i en una matèria d’una de les modalitats de Batxillerat.
Manca implementació del coneixement en l’entorn
geogràfic proper i reflexió sobre l’autoprotecció.
Tasques informatives, pedagògiques i documentals
del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
56

Recomanacions per a una gestió sostenible del risc
5. Recomanacions per a una gestió
sostenible del risc
En aquest capítol es proposen les principals recomanacions
(classificades segons fenòmens) que sorgeixen de la consideració
de les fortaleses i mancances recollides en el
capítol 4. Aquestes recomanacions estan dirigides a gestionar
el risc natural pensant en criteris de sostenibilitat
ambiental i social. Això implica considerar: la disminució
i el control de la població exposada, dels seus béns i
de les infraestructures, així com la millor relació cost/
benefici en les mesures de mitigació i el respecte al medi
ambient.
En cada bloc temàtic les recomanacions s’agrupen en dos
conjunts: les que han de permetre una millora del coneixement
científic i tècnic del fenomen, i les referents
a la millora de la gestió del risc. En l’apartat de gestió
del risc s’inclouen accions de prevenció i de protecció
que han de permetre reduir els nivells actuals de risc.
5.1. Allaus
Es proposa un Pla Estratègic de Gestió del Risc d’Allaus
a Catalunya que integri estratègies de millora del coneixement,
de la prevenció i de la mitigació del risc
d’allaus.
5.1.1. Coneixement cientificotècnic
• Integrar la Base de Dades d’Allaus (BDA) i els
Mapes de Zones d’Allaus (MZA) al futur Sistema
d’Informació Geològica, Edafològica i Geotemàtica
de Catalunya (en endavant, SIDEG) de l’IGC.
• Dissenyar un programa de seguiment del risc que
consti de:
· Documentació dels diferents esdeveniments allavosos.
· Informes anuals sobre l’impacte social i econòmic
de les allaus.
· Inventari dels sectors amb risc d’allaus (punts crítics).
5.1.2. Gestió del risc d’allaus
• Implementar un seguit d’accions reguladores que:
· reglamentin la zonificació de la perillositat
d’allaus
· regulin els estudis tècnics
· regulin els PIDA.
• Realitzar mapes de zonificació de la perillositat i
de la zonificació reglamentària a escala de detall
(1:2.000) pels POUM.
• Realitzar mapes de zonificació de la perillositat i
de la zonificació reglamentària a escala de detall
(1:5.000) vinculada a l’execució d’infraestructures.
• Implementar mesures de defensa estructurals de
forma planificada i coordinada entre els diferents organismes
i entitats involucrats.
Impacte d’una allau en una edificació durant l’episodi allavós de febrer de 1996 a l’alta Vall del Ter. Foto: Hostal Pastuira, cedida per l’IGC.
57

RISKCAT Els riscos naturals a Catalunya
• Desenvolupar una bona gestió dels boscos de protecció.
• Emetre el BPA, millorant-lo amb una verificació sistemàtica.
• Realitzar prediccions locals del perill d’allaus en situacions
de risc alt segons l’inventari de punts crítics.
• Integrar el risc d’allaus en el Pla NEUCAT, i que
això incideixi en el disseny dels PAM de les comarques
de muntanya.
• Realitzar les accions sensibilitzadores del risc d’allaus
basades en l’educació, la informació i la divulgació.
5.2. Esllavissades
Es proposa un Pla Estratègic de Gestió del Risc
d’Esllavissades a Catalunya que integri estratègies de
millora del coneixement, de prevenció i de mitigació del
risc.
5.2.1. Coneixement cientificotècnic
• Realitzar una base de dades d’esllavissades que
s’haurà d’integrar al futur SIDEG de l’IGC.
• Realitzar les cartografies de zones amb perill
d’esllavissades que s’hauran d’integrar al futur SIDEG
de l’IGC.
• Dissenyar un programa de seguiment del risc que
constaria de:
· Documentació dels diferents esdeveniments
d’esllavissades.
· Informes anuals sobre l’impacte social i econòmic
de les esllavissades.
· Inventari dels sectors amb risc d’esllavissades
(punts crítics).
5.2.2. Gestió del risc
• Realitzar mapes de zonificació de la perillositat i
de la zonificació reglamentària a escala de detall
(1:2.000) pels POUM.
• Realitzar mapes de zonificació de la perillositat i
de la zonificació reglamentària a escala de detall
(1:5.000) vinculada a l’execució d’infraestructures.
• Implementar mesures de defensa estructurals i de
vigilància de forma planificada i coordinada entre els
diferents organismes i entitats involucrats.
• Valorar la necessitat i viabilitat d’un pla d’emergència
especial per esllavissades.
• Realitzar les accions sensibilitzadores del risc
d’esllavissades basades en l’educació, la informació
i la divulgació.
5.3. Esfondraments i subsidència
Es proposa un Pla Estratègic de Gestió del Risc
d’Esfondraments a Catalunya que integri estratègies de
millora del coneixement, de prevenció i de mitigació del
risc.
5.3.1. Coneixement cientificotècnic
• Realitzar una base de dades d’esfondraments que
s’haurà d’integrar al futur SIDEG de l’IGC.
• Realitzar les cartografies de zones amb perill
d’esfondraments que s’hauran d’integrar al futur
SIDEG de l’IGC.
• Dissenyar un programa de seguiment del risc que
constaria de:
· Documentació dels diferents esdeveniments
d’esfondraments i subsidència.
· Informes anuals sobre l’impacte social i econòmic
dels esfondraments i subsidència.
· Inventari dels sectors amb risc d’esfondraments i
subsidència (punts crítics).
5.3.2. Gestió del risc
Danys a la carretera N-II al seu pas per Esparraguera durant l’aiguat de junys
de 2000. Foto: M.A. Marquès.
• Implementar un seguit d’accions reguladores
que:
· Reglamentin la zonificació de la perillositat
d’esllavissades.
· Regulin els estudis tècnics.
• Implementar un seguit d’accions reguladores
que:
· Reglamentin la zonificació de la perillositat
d’esfondraments
· Regulin els estudis tècnics.
• Realitzar mapes de zonificació de la perillositat i
de la zonificació reglamentària a escala de detall
(1:2.000) pels POUM.
• Realitzar mapes de zonificació de la perillositat i
de la zonificació reglamentària a escala de detall
(1:5.000) vinculada a l’execució d’infraestructures.
• Implementar mesures de vigilància i seguiment
instrumental.
• Regular les activitats que puguin incrementar el risc
d’esfondraments i de subsidència.
58

Recomanacions per a una gestió sostenible del risc
• Valorar la necessitat i viabilitat d’un pla d’emergència
especial per als esfondraments.
• Realitzar les accions sensibilitzadores del risc
d’esfondraments basades en l’educació, la informació
i la divulgació.
5.4. Fenòmens litorals
Una visió sobre el risc natural degut a l’impacte dels
fenòmens litorals a la costa catalana ens ofereix un panorama
molt complex. El coneixement es troba molt
compartimentat, hi ha moltes administracions implicades
en la seva gestió, i s’han fet actuacions molt diverses. La
costa catalana presenta un grau d’urbanització molt alt,
amb una tendència al creixement, i les possibilitats
d’intervenció en el territori són limitades.
Es proposen les recomanacions següents:
5.4.1. Coneixement cientificotècnic
• Elaborar una cartografia a escala de detall (1:5.000)
per a tota la costa catalana que integri el risc d’erosió
i el risc d’inundació. Aquests documents seran la base
per a l’estimació dels riscos en un escenari de canvi
climàtic i un element fonamental en la gestió del litoral.
• Recollir sistemàticament les dades durant i desprès
d’episodis de temporals, per tal d’avaluar l’impacte
i de poder alimentar l’anàlisi de risc amb dades
reals.
• Incrementar la recollida de dades hidrodinàmiques
i geomorfològiques, en freqüència i nombre
d’observatoris.
• Agrupar totes les dades i documents sobre els fenòmens
litorals en un sistema d’informació únic i
públic.
• Impulsar i donar suport a la recerca bàsica i aplicada
per millorar:
· El coneixement sobre la resposta de la costa i les
seves estructures als processos litorals.
· Els procediments per avaluar el risc associat als
fenòmens litorals.
· La modelització dels fenòmens litorals.
· L’estudi d’alternatives per a la protecció de la zona
costanera.
5.4.2. Gestió del risc
• Potenciar aquelles iniciatives que permetin una gestió
integrada i sostenible de les zones costaneres i facilitar
la comunicació entre els grups de treball existents,
l’Administració i els responsables de la gestió
del risc a tots nivells.
• És necessari que els diferents especialistes puguin
disposar d’un entorn que permeti el transvasament
de coneixements per tal de generar sinergies i que
les tasques realitzades contribueixin directament a la
gestió del risc al litoral. Potenciar grups de treball i
xarxes temàtiques.
• Implementar protocols d’actuació en front dels
fenòmens litorals, potenciant la prevenció a mitjà
i llarg termini:
La platja de la Barceloneta durant un temporal de llevant de 2004. Foto: J. Guillén.
59

RISKCAT Els riscos naturals a Catalunya
· Erosió: cal establir criteris transparents d’actuació
i aprofundir en l’optimització dels recursos de
sorres, especialment el transport des de zones
d’acreció a zones d’erosió.
· Inundació: cal definir protocols d’actuació en front
d’esdeveniments de llarg període de retorn (500
anys o més) tant des del punt de vista de disseny
d’estructures, sistemes d’alerta precoç com de
coordinació de les actuacions durant i després de
l’esdeveniment. Aquests protocols han d’integrarse
en els plans de protecció civil (millora de
l’INUNCAT) tant per a inundacions per temporals
de mar, com considerant l’efecte combinat dels
temporals de mar i les inundacions a la zona costanera
associades a fortes pluges i/o desbordament
de rius.
· Promoure la compra, per part de l’Administració,
de terrenys especialment sensibles, per establir
franges de protecció natural.
· Reduir els accidents mortals associats als temporals.
La informació actualitzada i orientada cap
els usuaris/banyistes en les platges més afectades
explicant els accidents previs i els processos que
les provoquen (onades, corrents) tindria un efecte
dissuasori.
· Realitzar les accions sensibilitzadores del risc dels
fenòmens litorals basades en l’educació, la informació
i la divulgació.
5.5. Inundacions
En el tema de les inundacions trobem un pla força elaborat
i molta feina feta, per aquest motiu les nostres recomanacions
van més encaminades a accions puntuals o
a millores específiques sobre el que s’ha fet o s’està
fent.
Es proposen les recomanacions següents:
5.5.1. Coneixement cientificotècnic
• Recollir sistemàticament les dades després d’episodis
de temporals, per tal d’avaluar l’impacte i de poder
alimentar l’anàlisi de risc amb dades reals.
• Potenciar el treball amb models i simulacions
d’escenaris reals que permetin avaluar els danys en
els elements exposats i augmentar el nostre coneixement
de la perillositat i la vulnerabilitat.
• Potenciar el treball amb metodologies integrades que
incorporin l’anàlisi històrica, la geomorfologia, la
hidràulica i la hidrologia.
• Introduir millores en l’estimació de la intensitat
dels fenòmens, dels llindars d’alerta i dels períodes
de retorn.
5.5.2. Gestió del risc
• Potenciar aquelles iniciatives que permetin un tractament
integral del problema de les inundacions i
facilitar la comunicació entre els grups de treball existents,
l’Administració i els responsables de la gestió
del risc a tots nivells.
• És necessari que els diferents especialistes puguin
disposar d’un entorn que permeti el transvasament
de coneixements per tal de generar sinergies, i que
les tasques realitza-des tinguin un reflex directe en la
gestió del risc d’inundacions. Potenciar grups de treball
i xarxes temàtiques.
• Convertir les cartografies dels PEF en zonificació
de la perillositat reglamentària, accelerar la seva
producció i edició, i prioritzar els municipis amb sectors
de major vulnerabilitat per utilitzar-los en els
planejaments urbanístics municipals.
• Impulsar la realització de “mapes indicatius dels
danys”, en els quals es descriguin zones amb diferents
grau de risc d’inundació, inclòs el risc de contaminació
ambiental com a conseqüència de les inundacions.
• Estar amatents a les iniciatives que es desenvolupen
en països del nostre entorn amb més experiència.
Concretament, es proposa considerar el model dels
PPR francesos (Plans de Prévention des Risques).
• Realitzar guies tècniques per caracteritzar la perillositat
de la dinàmica torrencial, dels ventalls o cons
al·luvials, dels corrents d’arrossegalls i de les inundacions
urbanes, i incloure-ho en el cos normatiu i en
la gestió del fenomen.
• És necessària una actualització de l’INUNCAT amb
la incorporació de cartografies de detall (PEF) i de la
revisió de l’inventari de punts crítics.
• Impulsar, facilitar i proposar un calendari per a la
immediata realització dels PAM a tots els municipis
que l’han de tenir amb caràcter obligatori.
• Mantenir en condicions naturals els espais fluvials
(planes al·luvials) o possibilitar el seu restabliment
amb la màxima superfície i amplada, tant pels efectes
de laminació com pels beneficis en els ecosistemes.
• Gestionar de manera integral el risc natural a nivell
de conca (integrant els PAM) on es consideri prevenció,
protecció, reacció i preparació. En conseqüència
cal una absoluta sinergia entre Protecció Civil, Medi
Ambient (ACA) i Política Territorial (IGC).
• Realitzar les accions sensibilitzadores del risc
d’inundacions basades en l’educació, la informació i
la divulgació.
60

Recomanacions per a una gestió sostenible del risc
5.6. Terratrèmols
5.6.1. Coneixement cientificotècnic
• Reforçar el sistema de detecció d’emergències sísmiques
(xarxa sísmica), tant en instrumentació (acceleròmetres)
com en les mesures encaminades a
garantir un funcionament bàsic davant de qualsevol
eventualitat, procedent de la pròpia emergència o de
factors externs.
• Desenvolupar estudis específics sobre la sismicitat
amb epicentre marí que pot afectar Catalunya i el
seu potencial en la determinació de la perillositat sísmica.
• Avaluar la influència de l’actualització del cens de
població i habitatge de l’INE el 2001 en els resultats
de SISMICAT, aprofitant el seu manteniment bianual
i, en tot cas, abans del terme de la vigència de la
versió actual (el 2008).
• Realitzar la cartografia bàsica, a escala regional i
de detall, de la perillositat d’efectes sísmics indirectes
(ex.: liqüefacció, esllavissades, etc.).
• Investigar més detalladament els efectes dels terratrèmols
més recents amb danys, i incloure-hi
l’estimació quantitativa de pèrdues.
• Incorporar el coneixement més recent en el mapa
de perillositat sísmica que acompanya a la norma
de construcció sismoresistent, segons els estàndards
seguits en altres països de la Unió Europea (ex. Itàlia),
i com a previsió per a l’entrada en vigor de l’Eurocodi
8 el 2010.
• Avaluació crítica de la metodologia utilitzada per
a l’elaboració dels mapes de zones sísmiques inclosos
en el SISMICAT, comparant-la amb la pràctica
en altres països europeus del nostre entorn, i amb
atenció especial als criteris considerats per a definir
els factors d’amplificació segons el tipus de sòl.
• Avaluació crítica dels mètodes disponibles per a
l’estimació de la vulnerabilitat i del risc sísmic a
escala regional i urbana, comparant-los amb la pràctica
en altres països europeus del nostre entorn i amb
els mapes actuals de SISMICAT.
• Fer una anàlisi crítica dels nivells de probabilitat
(períodes de retorn) més convenients en la determinació
de la perillositat sísmica tant per a estructures
comunes (edificis), com per a les d’importància
especial (ex.: hospitals, parcs de bombers, embassaments)
i línies vitals o, alternativament, procedir a
l’aplicació de factors d’increment de la classificació
sísmica.
5.6.2. Gestió del risc
• Impulsar el desenvolupament dels plans d’actuació
municipal per a emergències sísmiques, especialment
en aquells municipis obligats pel SISMICAT que encara
no els han elaborat o on no ha estat homologat.
• Desenvolupar accions efectives encaminades a millorar
la transferència del coneixement sobre perillositat
i risc sísmic des dels organismes cientificotècnics
als responsables de la gestió del risc i usuaris
potencials.
• Proposar prioritats i implementar fonts regulars
de finançament per a estudis específics relacionats
amb l’avaluació i la prevenció del risc sísmic.
• Valorar la importància d’incloure en la Norma de
Construcción Sismorresistente una regulació específica
o recomanacions per al reforç d’edificis i
estructures d’edificis i estructures anteriors a
l’existència de normatives específiques, o construïts
sota normatives amb exigències menors a l’actualment
en vigor.
• De la mateixa manera, considerar una regulació específica
o recomanacions per al reforç de monuments
o edificis del patrimoni històric.
• Regularitzar el procés d’actualització de la Norma
de Construcción Sismorresistente.
• Incloure una informació adequada sobre el risc
sísmic en el territori en els webs institucionals (Generalitat,
ajuntaments).
• Avaluar l’interès de l’accés públic a tots els continguts
de SISMICAT, inclosa una informació pública
(ex.: webs municipals) sobre el contingut dels PAM-
SISMICAT homologats.
5.7. Vulcanisme
La percepció del risc volcànic pràcticament no existeix
en la població per la inexistència de registre històric
d’erupcions. L’elevada recurrència d’una erupció fa que
la perillositat estimada del fenomen volcànic a Catalunya
sigui relativament baixa, però això no ens permet de
dir que la probabilitat d’ocurrència d’una erupció volcànica
sigui zero. Encara que aquesta probabilitat és baixa,
la vulnerabilitat estructural i social del territori exposat
a patir danys en cas d’erupció és alta. En conseqüència
cal considerar el risc.
En aquest sentit, hem de tenir en compte que l’activitat
volcànica es pot predir, i per tant, les mesures a prendre
han de ser més preventives que reactives. Per aquesta
raó, creiem del tot necessari considerar el risc volcànic
en la planificació territorial de la zona, i molt especialment
en àrees properes als focus de la probable activitat volcànica.
Es recomana considerar el disseny d’un programa de prevenció
del risc volcànic a Catalunya, que incorpori:
• Potenciació del coneixement bàsic de la dinàmica
eruptiva i l’edat del vulcanisme.
61

RISKCAT Els riscos naturals a Catalunya
• Avaluació de la perillositat d’erupció volcànica a
la zona de la Garrotxa i àrees adjacents.
• Establiment de diferents escenaris de vulnerabilitat
referida fonamentalment a grans infraestructures (aeroports,
línies vitals, xarxa de transport, grans complexos
industrials, hospitals i altres edificis sensibles).
• Establiment d’un pla de vigilància amb monitoratge
geofísic (sísmic, gravimètric i magnètic)
• Implementació d’un programa sistemàtic
d’informació i educació sobre risc volcànic aprofitant
la potencialitat del Parc Natural de la Zona Volcànica
de la Garrotxa.
• Pla Especial d’Emergència Volcànica alimentat de
les accions anteriors per tal de poder afrontar una
hipotètica crisi volcànica.
62

Legislació a Catalunya en matèria de riscos naturals: valoració i propostes
6. Legislació a Catalunya en
matèria de riscos naturals:
valoració i propostes
El conjunt de normatives recollides al catàleg documental
ha estat analitzat i valorat en l’informe d’expertesa
jurídica a partir d’una revisió de la situació, regulació i
ordenació legal dels riscos naturals en l’actualitat, centrat
a Catalunya.
En el present capítol s’ha fet un resum on se n’han escollit
només algunes, pensem que les més rellevants, de les
moltes consideracions que es fan en l’extens Informe
Jurídic. Així, doncs, aquí es recullen consideracions finals
a tall de conclusió i es presenta un conjunt de propostes
per millorar en la gestió i reducció del risc natural.
6.1. Valoracions finals
Les valoracions que es presenten a continuació tenen en
compte els aspectes següents de la regulació dels riscos
naturals: l’estat de la qüestió en matèria legislativa, normativa,
administrativa, de planificació, de gestió i de
prevenció.
Generals
1. Catalunya disposa d’un ordenament jurídic que, en
termes generals, conté una regulació adequada dels riscos
naturals.
2. Aquesta regulació inclou múltiples disposicions que
es troben disperses en nombroses lleis i Reglaments que
abasten la regulació de molts aspectes sectorials que incideixen
en la matèria (protecció civil, urbanisme, aigües,
forests, ordenació del territori, avaluació ambiental,
etc.).
3. Es disposa d’un complet i complex sistema de planificació
compost per una gran diversitat de plans i
d’instruments de planificació de diferent naturalesa (plans
de protecció civil, plans d’ordenació del territori, plans
urbanístics i planificació hidrològica, etc.).
4. Existeixen diversos organismes públics i diferents departaments
de la Generalitat de Catalunya afectats per la
matèria de riscos naturals que ostenten competències
sectorials i concurrents al respecte (el Departament de
Política Territorial i Obres Públiques amb l’Institut Geològic
de Catalunya i l’Institut Cartogràfic de Catalunya;
el Departament de Medi Ambient i Habitatge amb
l’Agència Catalana de l’Aigua i el Servei Meteorològic
de Catalunya; la Direcció General de Protecció Civil,
entre d’altres).
5. L’actuació coordinada de tots aquests organismes públics
i departaments permetria optimitzar la política de
prevenció de riscos naturals a Catalunya i accelerar la
integració de les zonificacions reglamentàries de riscos
naturals en el planejament urbanístic i d’ordenació del
territori.
Risc i territori
6. La prevenció en matèria de riscos naturals ha de constituir
una prioritat del Govern de Catalunya, i la planificació
del territori, un element essencial per a l’assoliment
d’aquest objectiu.
7. S’han efectuat darrerament a Catalunya notables avenços
en l’intent d’ajustar l’urbanisme i la prevenció de riscos
naturals (promulgació de la Llei d’Urbanisme i del Reglament
d’Urbanisme, aprovació de la Llei d’Informació
Geogràfica, elaboració de planificació hidrològica, Llei
de l’Institut Geològic de Catalunya, etc.).
8. Cal garantir la urgent incorporació al planejament urbanístic
de la zonificació reglamentària de riscos naturals,
amb un règim de limitació d’usos del sòl adequat a la
seva naturalesa, al grau de perillositat i a la vulnerabilitat
del territori. Així mateix, cal garantir la immediata
disposició de cartografia oficial en matèria de delimitació
i zonificació del territori sotmès a riscos naturals.
9. No es coordina adequadament el ritme de l’aprovació
de planejament urbanístic a Catalunya, i el de la redacció,
elaboració i aprovació de la cartografia oficial en matèria
de riscos naturals.
Específiques
10. A Catalunya, la zonificació reglamentària del territori
sotmès, afectat o exposat a riscos naturals no és, a
data d’avui, completa, ni està regulada en tots els riscos.
11. Les escales dels mapes de risc que s’han elaborat en
matèria de protecció civil (escala 1:50.000 o 1:25.000)
no són compatibles ni adequades per permetre la seva
incorporació directa al planejament urbanístic i d’ordenació
del territori elaborats a escales 1:1.000, 1:2.000, 1:5.000
i 1:10.000.
6.2. Propostes d’actuació
Per al desenvolupament i la implementació del conjunt
de les conclusions i recomanacions recollides a l’informe
jurídic, s’efectuen les següents propostes d’actuació classificades
en tres grups: legislació, organització administrativa
i gestió.
63

RISKCAT Els riscos naturals a Catalunya
6.2.1. En matèria de propostes legislatives, o normatives
Generals
1. Incorporar entre l’atribució de funcions de la Direcció
General de Protecció Civil de l’article 13 del Decret
479/2006 de 5 de Desembre, la facultat d’informar els
planejaments urbanístics i d’ordenació del territori, tot
establint el caràcter vinculant de l’informe de l’òrgan
competent en matèria de protecció civil, respecte dels
planejaments urbanístics i d’ordenació del territori.
2. La promulgació d’una norma holística i específica
que reguli els riscos naturals a Catalunya de forma
integral i unitària, podria ésser un instrument adequat
per facilitar el millor coneixement, informació, impuls,
i aplicació, per part del conjunt de les administracions
públiques catalanes i de la societat en general, de la prevenció
en matèria de riscos naturals.
Risc i territori
3. Incorporar a la legislació urbanística, en la regulació
de la documentació tècnica obligatòria integrant dels POUM
(Plans d’Ordenació Urbanística Municipal) i entre els plànols
d’informació, el plànol relatiu a la delimitació de les
zones de risc natural del municipi, a escala 1:2000. Aquest
plànol s’ha d’elaborar incorporant-hi les zonificacions de
risc derivades de la planificació hidrològica, de la planificació
de protecció civil i de la planificació d’ordenació
del territori de què es disposi, i en el seu defecte, mitjançant
la realització, amb caràcter preceptiu, d’estudis
d’inundabilitat i d’estudis geològics. Garantir la incorporació
en el plànol d’ordenació del POUM corresponent a
la classificació del sòl del municipi, les àrees sotmeses a
riscos naturals amb la classificació de sòl no urbanitzable.
Introduir els requisits esmentats a l’article 59 del Decret
Legislatiu 1/2005 de 26 de Juliol i esmenar parcialment
l’actual redactat de l’article 72 del Reglament d’Urbanisme
per intensificar el règim de garanties.
4. Revisar el contingut de l’article 5 del Reglament
d’Urbanisme que en regular la directriu de preservació
front als riscs naturals ha incorporat excepcions a la prohibició
general d’edificar i urbanitzar en zones sotmeses
a riscos naturals fixada a l’article 9 de la Llei. I a tal
efecte, suprimir l’exigència de “incompatibilitat total”
incorporada al reglament i en el seu cas suprimir també
o limitar l’abast de les excepcions que preveuen la possibilitat
d’urbanitzar i edificar en aquestes zones de risc
en el supòsit d’execució d’obres vinculades a la protecció
i prevenció dels riscs.
5. Revisar la Llei 23/83 de 21 de novembre de Política
Territorial de Catalunya per incorporar-hi la perspectiva
dels riscos naturals com a elements d’interès general
i supralocal a tenir en compte en l’elaboració i aprovació
dels instruments d’ordenació del territori (Pla General
Territorial de Catalunya, plans territorials parcials i altres
plans).
Específiques o tècniques
6. Establir una normativa tècnica (guies tècniques) aplicables
en matèria de cartografia oficial en el
termini més ràpid possible.
7. Esmenar l’article 2 de la Llei 16/2005 de 27 de desembre
reguladora de la informació geogràfica per tal
d’incorporar entre les cartografies temàtiques, la menció
expressa a la “cartografia de riscos naturals”.
Risc i inundacions
8. Modificar el Reglament d’Urbanisme (Decret 305/2006
de 18 de Juliol) i garantir la prohibició d’implantació
d’edificacions, instal·lacions i obres en zones inundables
en períodes de retorn mai inferiors a 100 anys, i anul·lar
l’actual règim d’excepcions fixat a l’article 6 de la norma.
9. Revisar el règim d’excepcions a les limitacions d’usos
introduïdes al Reglament d’Urbanisme, tot intensificant
la imposició de condicions, requisits i garanties, amb la
finalitat de restringir al màxim la seva aplicació, augmentar
la seguretat jurídica i garantir l’aplicació del
principi de prevenció i cautela en la matèria. En particular,
incorporar el requisit de no alterar les condicions
d’inundabilitat de la resta de terrenys, pel que fa a les
excepcions de les limitacions d’usos en zona inundable
per a un període de retorn de 500 anys.
Risc i avaluació ambiental
10. Incorporar a la Normativa d’Avaluació d’Impacte
Ambiental de Projectes vigent a Catalunya (Decret 114/88
de 7 d’abril), la perspectiva dels riscos naturals. Modificar
l’articulat del decret per tal de que s’incorpori en el contingut
mínim dels Estudis d’Impacte Ambiental la descripció
específica de si l’indret es veu afectat per riscos naturals,
grau d’afectació i nivell de risc, així com les mesures
correctores previstes per corregir i eliminar el risc.
11. Incorporar a la Normativa d’Avaluació d’Impacte
Ambiental de Projectes vigent a Catalunya (Decret
114/88, de 7 d’Abril), pel que fa a l’estudi d’alternatives
dels projectes, a la declaració d’impacte ambiental i a la
resolució definitiva del projecte, la necessitat de contemplar
i tenir en compte la perspectiva dels riscos naturals
i de considerar les alternatives del projecte amb menor
incidència en sòls afectats per riscos naturals.
64

Legislació a Catalunya en matèria de riscos naturals: valoració i propostes
12. La futura promulgació de la Llei Catalana d’Avaluació
Ambiental Estratègica de Plans i Programes ha de
constituir una oportunitat per incorporar la perspectiva
de la prevenció de riscos naturals en tot el seu articulat.
6.2.2. En matèria d’organització administrativa
1. Nomenament pel Govern d’un Comissionat Especial
en Matèria de Riscos Naturals a Catalunya amb la
finalitat d’impulsar les polítiques de prevenció de riscos
naturals, l’elaboració urgent dels mapes de riscos naturals,
i la implementació d’un full de ruta per a una gestió
eficient i sostenible dels riscos.
2. Promoure la realització de guies tècniques oficials per
a l’avaluació i zonificació de la perillositat.
3. Assegurar la priorització de l’elaboració dels mapes
de risc i de la zonificació en matèria de riscos naturals,
a escales compatibles amb el planejament urbanístic, en
aquelles zones de major vulnerabilitat, en un termini no
superior a 4 anys.
4. Modificació del contracte programa subscrit amb
l’Agència Catalana de l’Aigua amb la finalitat de garantir
la urgent elaboració dels PEF i, amb aquest, les delimitacions
de les zones inundables a tot el territori català,
així com la dotació del finançament adequat.
5. Inclusió en el contracte programa subscrit entre el
Departament de Política Territorial i Obres Públiques i
l’Institut Cartogràfic de Catalunya de la cartografia oficial
en matèria de riscos naturals, així com la dotació del
finançament adequat.
6.2.3. En matèria de gestió i actuacions administratives
Específiques
1. Assegurar que Catalunya es doti, amb caràcter urgent,
d’una Cartografia de Riscos Naturals, oficial i degudament
inscrita al Registre Cartogràfic de Catalunya, amb
les formalitats i requisits previstos a la Llei 16/2005 de
27 de Desembre.
2. Dotar a l’Institut Geològic de Catalunya de finançament,
recursos personals, tècnics i materials
suficients per tal de poder prioritzar al màxim l’elaboració
de les cartografies de riscos naturals i de les corresponents
guies tècniques, i accelerar els processos d’oficialització
d’aquestes cartografies i mapes de riscos.
3. Incorporar, amb caràcter urgent, a la Infraestructura
de Dades Espacials de Catalunya, totes les dades temàtiques
adients relatives als riscos naturals per assegurar
el coneixement general i garantir la seva posada a
disposició de totes les Administracions públiques, en
particular dels ens locals i de la societat i ciutadania en
general.
Risc i inundacions
4. Completar, amb caràcter urgent, la delimitació de les
zones inundables impulsant l’aprovació de la planificació
dels espais fluvials (PEF), i assegurar que la mateixa
abasti tots els rius i conques de Catalunya.
5. Revisar la Planificació Hidrològica per adaptar-la
als nous criteris tècnics derivats de la Directiva 2007/60/
CE i del Reial Decret 9/2008 d’11 de gener. Cal considerar
especialment, la possibilitat d’ampliar fins a 200m
la zona de policia d’aigües; la definició i delimitació
de zones inundables; la recuperació de les planes
al·luvials, i l’avaluació dels possibles efectes del canvi
climàtic.
6. Incorporar al Programa de Mesures i al Pla de Gestió
del Districte de Conca Fluvial de Catalunya, les mesures
relatives a la prevenció i defensa contra les inundacions
que resultin de màxima prioritat en funció de la perillositat
i vulnerabilitat.
7. Incorporar al Programa Econòmic Financer de la
Planificació Hidrològica de Catalunya la dotació de
mitjans, finançament i recursos així com l’adequada programació
en el temps de les obres de prevenció i defensa
del risc d’inundació pel que fa als punts crítics existents
i detectats en l’INUNCAT.
Risc i litoral
8. Impulsar la incorporació de la definició de les servituds
de trànsit, zones de protecció (200 metres en lloc de 100m)
i zona d’influència (superior a 500 metres), previstos a
la Llei de Costes (22/88, de 28 de juliol), en els processos
de revisió dels instruments d’ordenació del territori
i l’urbanisme de Catalunya.
9. Garantir la verificació, comprovació i eventual revisió
de les actuals previsions urbanístiques per a les zones
deltaiques de Catalunya. Tot això, amb la finalitat
d’impulsar polítiques de protecció del sòl de major valor
natural que incidiran alhora en la millor prevenció i seguretat
per fer front als riscos naturals.
Risc i territori
10. Un cop es disposi dels mapes de riscos naturals a
l’escala adequada, impulsar la revisió o modificació dels
planejaments urbanístics d’aquells municipis en què
65

RISKCAT Els riscos naturals a Catalunya
les previsions de classificació del sòl i d’usos permesos,
no s’adeqüin a la zonificació de risc. Caldrà garantir la
classificació del sòl afectat per riscos naturals com a sòl
no urbanitzable i la incorporació al planejament de les
limitacions i restriccions d’usos adients.
civil a tot el país i, com a mínim, als municipis que ho
tenen obligat. Així mateix, articular les corresponents
mesures de foment i les línies d’ajut, subvenció i suport
tècnic adients, adreçades a les entitats locals.
11. Vincular i coordinar les polítiques de prevenció de
riscos naturals amb la planificació d’ordenació del territori
i l’urbanisme, utilitzant la potencialitat dels seus
instruments. Cal incorporar la perspectiva, zonificació i
regulació de les àrees afectades per riscos naturals en tots
els instruments d’ordenació del territori que es redactin,
tramitin i aprovin.
12. Revisar el Pla Territorial General de Catalunya
aprovat el 16 de març de 1995 pel Parlament de Catalunya,
amb la finalitat d’incorporar la zonificació i delimitació
d’àrees de risc natural a tot Catalunya, la seva consideració
a la memòria, la diagnosi i altres documents
integrants del pla, i les grans obres de defensa i de prevenció
de riscos, que es consideri necessari executar.
13. Incorporar al Pla Territorial General de Catalunya
la definició, a escala no superior a 1:10.000, de les àrees
sotmeses a riscos naturals que convé excloure de qualsevol
procés de transformació urbanística de les poblacions
i d’emplaçament d’infraestructures.
Risc i protecció civil
14. Avaluar la conveniència de dotar-nos d’una Planificació
de Protecció Civil específica per als riscos geològics
(esllavissades, esfondraments, allaus), el risc volcànic
i els riscos vinculats als fenòmens litorals, tant a
nivell autonòmic com a nivell municipal.
15. Adaptar el Mapa de Protecció Civil de Catalunya
(que ha d’incorporar tots els documents dels plans especials
d’emergència) a escales compatibles amb l’ordenació
del territori i l’urbanisme.
16. Utilitzar la potencialitat del Gravamen de Seguretat
i del Fons de Seguretat, previstos a la Llei de Protecció
Civil de Catalunya, per dotar de recursos i de finançament
la futura realització d’obres de defensa, prevenció i protecció
de riscos naturals l’execució dels quals es consideri
necessària.
17. Estudiar la suficiència o no dels actuals Gravamen
de Seguretat i Fons de Seguretat, als fins abans indicats
i, en el seu cas, modificar o esmenar-ne els aspectes que
resultin millorables.
18. Dotar la Direcció General de Protecció Civil del
finançament i dels recursos personals i tècnics suficients
per impulsar l’extensió de la planificació de protecció
66

Consideracions i proposta final
7. Consideracions i proposta final
En aquest capítol s’exposen una sèrie de reflexions fonamentals
de cara a la mitigació dels riscos naturals i tot
seguit es proposa una acció concreta que engloba les
recomanacions prioritàries d’aquest estudi.
Als informes d’expertesa i a l’informe jurídic es presenten
unes valoracions i unes conclusions específiques
agrupades per temes i per àmbits de gestió. Totes elles
han estat la base per fer el recull de les recomanacions
contingudes als capítols 5 i 6, on se’n recullen 80 per a
la millora del coneixement i de la gestió, i 34 per a la
millora del context jurídic.
L’objectiu de les recomanacions és que el Govern disposi
d’un conjunt de propostes que permeti optimitzar les
accions existents i implementar noves actuacions que
millorin l’eficiència en la gestió dels riscos naturals i, en
conseqüència, assolir una reducció del seu impacte.
Per assolir aquest objectiu creiem imprescindible fer una
proposta que incorpori un element de vertebració i coordinació
del sistema de gestió dels riscos. Estem convençuts que
la proposta farà possible establir un full de ruta per iniciar i
conduir de manera immediata, i amb la màxima eficiència,
una millor governança dels riscos naturals a Catalunya.
Danys a la via del cremallera del Vall de Núria per un despreniment de roques l’any 2003. Foto: J.M. Vilaplana.
67

RISKCAT Els riscos naturals a Catalunya
Reflexions generals
Risc i desenvolupament sostenible
Emmarcats en la cultura del desenvolupament sostenible, la convivència amb els riscos naturals hi té un lloc
molt important. Es indispensable desenvolupar eines útils per tal de conviure amb el risc, ja que és ben clar
que el risc zero no existeix. La societat ha de decidir els nivells de risc tolerable que està disposada a acceptar
i amb els quals conviurà. En aquesta línia, és fonamental encetar un procés de concertació entre els diferents
agents socials: Institucions, Administració i Societat Civil.
Els riscos naturals ja no són tan naturals
L’augment dels danys en les anomenades catàstrofes naturals s’atribueix en gran part a l’augment de població
exposada, però també a l’increment de la intensitat i de l’impacte d’alguns fenòmens (inundacions) deguts a
pràctiques de desenvolupament inapropiades. La modificació de l’espai natural que ha sofert Catalunya les
darreres dècades fa que avui la gravetat dels fenòmens naturals tingui una important dimensió antròpica.
Risc i gestió del territori
La millor manera d’evitar el risc és no ocupant les zones exposades. En aquest sentit la planificació és fonamental:
cal incorporar la delimitació de zones de risc natural en l’ordenació del territori i l’urbanisme. La
consideració i contemplació dels riscos naturals hauria de formar part de tots els processos públics de l’ordenació
del territori, de l’urbanisme, de la planificació del sòl, de la programació i projecció d’infraestructures,
d’equipaments i altres polítiques públiques.
Risc i prevenció
La mitigació eficient i la regulació adequada dels riscos naturals requereixen un impuls de la prevenció. La
inversió en prevenció és molt més rendible, tant econòmicament com socialment, que la despesa que comporta
la rehabilitació i la recuperació després del desastre.
Risc i sensibilització: educació, informació, divulgació
És imprescindible, mitjançant l’educació, la informació i la divulgació, arribar a uns nivells de sensibilització
que permetin, tant als ciutadans, com als polítics, valorar el nivell de corresponsabilitat a l’hora de prendre
decisions en relació amb els riscos naturals.
68

Consideracions i proposta final
Proposta d’actuació
Al llarg de l’informe s’ha palesat l’extraordinària complexitat
del marc legal, normatiu i de planificació que
comporta la gestió dels riscos naturals al nostre país.
S’ha posat de manifest que es tracta d’una temàtica absolutament
transversal que involucra professionals i es-
pecialistes de matèries ben diferents, i la seva execució
implica necessàriament diverses administracions i organismes
que tenen competència sobre l’educació, la recerca,
el medi ambient i els diferents fenòmens naturals,
el territori, l’habitatge, l’urbanisme, l’obra pública i la
protecció civil, entre d’altres.
Es proposa la creació d’un Comissionat per a la Reducció dels Riscos Naturals a Catalunya que hauria de
tenir capacitat de decisió i gestió, i hauria de rendir comptes de la seva activitat al Parlament de Catalunya.
Aquest comissionat presidiria una comissió interdepartamental constituïda per un alt representant i un tècnic
expert de cadascun dels Departaments de la Generalitat implicats en el coneixement, gestió i mitigació dels
riscos naturals.
A continuació es proposen les principals funcions i accions, a curt termini, que hauria de desenvolupar pel
Comissionat:
Funcions essencials
1. Ajudar el Govern de la Generalitat de Catalunya a impulsar i a prioritzar la política de prevenció enfront dels
riscos naturals.
2. Preparar el full de ruta amb les recomanacions contingudes a l’informe RISKCAT i elaborar el cronograma
de les actuacions a realitzar per assegurar una gestió sostenible i eficient dels riscos.
Accions d’organització administrativa
1. Dotar la Direcció General de Protecció Civil (i/o entitats locals) del finançament i dels recursos personals i
tècnics suficients per prioritzar i accelerar les estratègies preventives i els plans de protecció civil.
2. Ajudar l’IGC a impulsar i prioritzar les accions de gestió 2, ja contemplades en el seu contarcte programa.
3. Revisar el contracte programa de l’ACA per dotar-lo econòmicament de tal manera que es pugui prioritzar
i accelerar la realització de tots els PEF, seguint les accions de gestió 2 i 3.
Accions de gestió
1. Assegurar que Catalunya es doti amb caràcter urgent, i atorgant la màxima prioritat, d’una cartografia de
riscos naturals, de caràcter oficial i degudament inscrita al Registre Cartogràfic de Catalunya, amb les formalitats
i requisits previstos a la Llei 16/2005, de 27 de desembre.
2. Ajudar l’IGC a impulsar i prioritzar les accions de gestió 2, ja contemplades en el seu contracte programa.
3. Realitzar la zonificació de la perillositat reglamentària a escala 1:2000 per al planejament urbanístic i 1:5000
per el planejament d’infraestructures, en el termini mínim possible, prioritzant aquelles zones de major vulnerabilitat
per procedir a la seva aplicació als POUM.
4. Incorporació immediata de les zonificacions reglamentàries a l’ordenació del territori i a l’urbanisme.
5. Promoure un pla de defensa estructural i no estructural en les zones d’urbanització ja consolidada exposades
als riscos naturals.
69

RISKCAT Els riscos naturals a Catalunya
70

Annexos
Annex 1
Riscos meteorològics i canvi
climàtic
Dra. Maria del Carme Llasat
GAMA. Departament d’Astronomia i Meteorologia. Universitat
de Barcelona
En el darrer informe del Grup Intergovernamental
d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC, 2007) s’inclouen
algunes conclusions sobre tendències observades així com
les conseqüències que els escenaris futurs poden tenir
sobre els riscos naturals i, en particular, sobre aquells
vinculats amb la precipitació, la temperatura i el temps
sever. En termes generals les observacions apunten a un
augment de les situacions extremes com sequeres, pluges
fortes, onades de calor i ciclons tropicals. Si bé els períodes
considerats no són els mateixos ni per a totes les
regions ni per a tots els riscos, el període comú començaria
cap a 1970. L’informe indica, de forma genèrica, que
s’ha observat un augment en la intensitat i duració de les
sequeres des de 1970, particularment en les zones tropicals
i subtropicals. Aquest augment estaria vinculat amb
l’augment de temperatures, la disminució de precipitació,
els canvis en la temperatura superficial del mar (SST),
els vents i el decreixement del mantell nival. També conclou
que la freqüència de episodis de pluges fortes ha
augmentat en algunes regions, en coherència amb
l’escalfament i l’increment de vapor d’aigua a l’atmosfera.
Respecte a les temperatures extremes, fa incidència en
els canvis observats en els darrers 50 anys, amb una disminució
de dies freds i gelades i un augment de la freqüència
de dies i nits càlids, així com d’ones de calor.
En ambdós casos estariem parlant, segons l’IPCC, d’un
canvi de l’ordre d’un 10%, tant en l’augment dels dies
càlids com en la disminució dels freds. En el cas dels
ciclons tropicals, si bé es parla d’un increment de la seva
intensitat des de 1970, relacionat amb l’augment de la
SST, no es pot concloure res sobre la seva freqüència. El
mateix informe fa palès que no hi ha prou evidència que
justifiqui canvis en els riscos de petita escala com poden
ser els tornados, la pedra i calamarsa, els llamps i les
tempestes de pols. Si ens referim als escenaris futurs,
l’informe indica que és molt probable que augmentin les
ones de calor, els extrems càlids, els episodis de pluges
fortes i la intensitat dels ciclons tropicals.
L’informe de l’IPCC no fa cap comentari concloent sobre
altres riscos que es podrien vincular amb les condicions
meteorològiques o climàtiques. Tal seria el cas de les
esllavissades, els incendis forestals, les allaus o els temporals
de vent. Intuïtivament es podria deduir un augment
de les esllavissades vinculat a l’augment de les pluges
fortes, o un augment dels incendis a conseqüència de la
disminució de la precipitació i l’augment de les temperatures.
En la mateixa línia, malgrat que en el text complet
de l’informe es mencionen les inundacions, no hi
apareix cap conclusió. D’altra banda, les conclusions
relatives a tendències ja detectades i escenaris es troben
en un marc de referència de canvi climàtic a escala global,
que en certes ocasions pot discrepar dels resultats
obtinguts a una escala regional o local. Per tant, hi ha
dos aspectes a tenir presents quan parlem de l’impacte
del canvi climàtic sobre els riscos naturals.
La primera reflexió té en compte el caràcter complex dels
riscos naturals. En efecte, el concepte “risc” inclou
l’aspecte més vinculat amb la perillositat i un altre aspecte
vinculat amb la vulnerabilitat. Aquest darrer, a més,
inclou explícitament o implícita aspectes com l’exposició,
la gestió de l’emergència, la educació o sensibilització i
la valoració dels danys. El clima i les seves variacions
poden afectar, en primera instància, la perillositat, tant
en el seu vessant de freqüència i període de retorn, com
en el vessant de magnitud o intensitat. Si la relació entre
l’augment de gasos amb efecte d’hivernacle i la perillositat
dels riscos estrictament meteorològics (ex: pluges
fortes, tempestes, etc) és usualment no-lineal, l’anàlisi
de l’impacte es complica quan es parla de riscos no estrictament
meteorològics, que cal abordar des d’una
perspectiva multifactorial. Un exemple serien les inundacions:
qualsevol estudi de freqüència o magnitud exigiria
tenir present els aspectes geomorfològics, hidrològics
o hidràulics, així com els seus possibles canvis. El
segon aspecte fa referència a l’impacte social i ecològic,
molt més complex si es té en compte que la franja
d’adaptació o d’acceptació envers els riscos no és estacionaria
ni homogènia en totes les regions. Un cert augment
del risc tant pot amagar un augment de la pobresa
de la regió i els seus habitants, com un augment de la
valoració dels béns susceptibles de ser danyats. A la seva
vegada un canvi climàtic pot provocar desplaçaments
de població i, conseqüentment, de vulnerabilitat, o canvis
d’actitud que acabin per alterar també la perillositat.
De fet, si bé entre la comunitat científica no hi ha un
acord unànime sobre l’augment de la perillositat, sí que
existeix sobre l’augment dels riscos, degut essencialment
a un augment en la vulnerabilitat i en l’exposició.
71

RISKCAT Els riscos naturals a Catalunya
La segona reflexió té present el problema regional. Les
incerteses de les diverses projeccions, sobretot pel que fa
a la precipitació, són encara molt elevades quan es tracta
a escala regional i segons quines èpoques de l’any. El
Mediterrani està considerat una de les regions més complexes
i de més difícil estimació. El “Informe del Progreso
de Primera Fase del Proyecto de Generación de Escenarios
Regionalizados de Cambio Climático” publicat pel
Ministerio de Medio Ambiente, ja posa de manifest les
incerteses que es troben quan s’analitza el comportament
de la precipitació sobre España. Aquestes són especialment
elevades en el sector Mediterrani, on s’observen resultats
contraposats segons quin sigui el model global i les regionalitzacions
aplicades. Paral·lelament, en l’informe “Impactos
del Cambio Climático en España” s’aborden els
riscos naturals en el capítol 12. En referència al Mediterrani,
aquest capítol conclou que entre les dècades dels 70
i dels 80 s’ha observat un augment de les pluges intenses
en comparació amb les dècades anteriors. Algunes han
generat crescudes extraordinàries amb cabals màxims superiors
als enregistrats durant la primera meitat del segle
XX. El capítol insisteix en l’augment de les zones vulnerables
com a conseqüència de l’augment de l’exposició i,
per tant, en què la millor adaptació consisteix en la millora
dels estudis de prevenció i ordenació del territori, així
com dels sistemes de predicció actualment operatius en
algunes conques. En el mateix informe es deixa palès que
no s’ha observat cap canvi de tendència en la freqüència
i magnitud de les esllavissades i allaus de neu, però que
un augment de la torrencialitat de la pluja portaria a un
augment de les esllavissades. Tanmateix, cal disposar d’un
millor inventari d’esllavissades i tenir present en la planificació
territorial i urbana les zones de risc. Finalment, i
pel que fa als incendis, s’indica que l’índex mitjà de perill
ha augmentat durant el segle XX. Tractant-se d’un risc
mixt en que el paper de l’home com a desencadenant de
la ignició i abandonament de terres de conreu és fonamental,
és difícil concloure la seva relació amb el canvi climàtic,
si bé és obvi que un augment de temperatura i de les condicions
de sequera són factors favorables a un augment de
la perillositat.
En aquest context, el CADS ha promogut la creació del
Grup d’Experts en Canvi Climàtic a Catalunya (GECCC).
Una de les activitats i estudis que aquest portarà a terme
és l’anàlisi de la influència del canvi climàtic sobre els
riscos naturals. Amb aquest estudi s’aprofundirà en els
diversos factors introduïts al llarg d’aquesta reflexió.
Referències
Ben i t o, G., J. Co r o m i n a s, J.M. Mo r e n o. “Impacto sobre los riesgos
naturales de origen climático”. A Impactos del Cambio Climático
en España. Madrid, Ministerio de Medio Ambiente, p. 525-616
IPCC, 2007. Climate Change 2007: The Physical Science Basics.
Summary for Policymakers. 21 p.
72

Annexos
Annex 2
Glossari
Desastre natural · Desastre natural
Natural disaster · Désastre naturel
Catàstrofe natural · Catástrofe natural
Natural catastrophe · Catastrophe naturelle
Succés generat per algun perill natural que causa alteracions
intenses a les persones, als béns, als serveis i al
medi ambient, excedint la capacitat de resposta de la
comunitat afectada.
Desenvolupament sostenible
Desarrollo sostenible · Sustainable
development · Développement durable
Procés de transformacions naturals, econòmico-socials,
culturals i institucionals que tenen com a objectiu la millora
de les condicions de vida del ser humà i del sistema
productiu, sense deteriorar el medi ambient ni comprometre
les bases d’un desenvolupament similar per a les
futures generacions.
Exposició · Exposición
Exposure · Exposition
Indica la ubicació del conjunt d’elements que ocupen i/o
utilitzen el territori potencialment afectat o amenaçat per
un determinat perill natural (quan parlem d’elements
territorials ens referim a persones, edificacions, xarxes
de comunicacions, infraestructures diverses i, en general
als diferents usos del sòl).
Gestió del risc · Gestión del riesgo
Risk management · Gestion du risque
Conjunt de procediments i mètodes operatius per dur a
terme amb eficiència accions de mitigació planificades.
Prevenció · Prevención
Prevention · Prévention
Conjunt de tècniques i d’accions necessàries per eliminar,
reduir o evitar els perill naturals sobre les persones, el
béns i el medi.
Resiliència · Resiliencia
Resilience · Résilience
Capacitat de recuperació o de regeneració de l’element
vulnerable per tornar a ser com abans que l’afectés el
fenomen perillós.
Risc natural · Riesgo natural
Natural risk · Risque naturel
Probabilitat de danys deguts a un fenomen natural en un
lloc concret i en un període de temps determinat. El risc
natural s’entén com el producte de la perillositat per la
vulnerabilitat dels elements exposats.
Susceptibilitat · Susceptibilidad
Susceptibility · Susceptibilité
Propensió o facilitat del territori de ser afectat per un
determinat fenomen natural.
Vulnerabilitat · Vulnerabilidad
Vulnerability · Vulnérabilité
La vulnerabilitat expressa el percentatge del valor (econòmic
i/o social) dels elements exposats que es pot perdre
per un determinat fenomen natural. (També es coneix com
a grau de pèrdues potencials, expressat entre 0 i 1).
Mitigació · Mitigación
Mitigation · Mitigation
Qualsevol estratègia de reducció o minimització del risc.
Això es pot aconseguir actuant individualment o de forma
combinada sobre els factors del risc: la perillositat,
la vulnerabilitat i l’exposició.
Perill natural · Peligro o amenaza natural
Natural danger · Danger naturel
Fenomen natural potencialment destructiu. Un sisme, una
erupció volcànica, una esllavissada, una avinguda, un
temporal, etc.
Perillositat natural· Peligrosidad natural
o grado de amenaza · Natural hazard · Aléa
Probabilitat que pugui ocórrer un perill natural en un lloc
concret i en un període de temps determinat.
73

RISKCAT Els riscos naturals a Catalunya
Annex 3
Abreviatures
CCS
CECAT
CGA
CSIC
DinSAR
DOCE
DOGC
GAMA
GECCC
IAVCEI
ICC
IGC
IGME
IGN
INE
INUNCAT
ML
MSK
MPRGC
MZA
NCSE
NEUCAT
PAM
PEF
PIB
PIDA
POUM
RISKNAT
SIDEG
SISMICAT
Consorcio de Compensación de Seguros
Centre d’Emergències de Catalunya
Consell General d’Aran
Consejo Superior de Investigaciones Científicas
Interferometria de Radar mitjançant Satèl·lit
Diario Oficial de la Comunidad Europea
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
Grup d’Anàlisis de Situacions Meteorològiques Adverses
de la Universitat de Barcelona
Grup d’Experts en Canvi Climàtic a Catalunya
Associació Internacional de Vulcanologia
Institut Cartogràfic de Catalunya
Institut Geològic de Catalunya
Instituto Geológico y Minero de Espanya
Instituto Geográfico Nacional
Instituto Nacional de Estadística
Pla Especial d’Emergències per Inundacions de Catalunya
Magnitud local d’un terratrèmol
Escala Medvedev-Sponheuer-Karnik per estimar la intensitat d’un terratrèmol
Mapa de Prevenció de Riscos Geològics de Catalunya
Mapa de Zones d’Allaus
Norma de Construcción Sismoresistente
Pla Especial d’Emergències per Nevades de Catalunya
Pla d’Actuació Municipal
Planificació d’Espais Fluvials
Producte Interior Brut
Plans d’Intervenció per al Desencadenament Preventiu d’Allaus
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal
Grup de Recerca en Riscos Naturals de la Universitat de Barcelona
Sistema d’Informació Geològica, Edafològica i Geotemàtica de Catalunya
Pla Especial d’Emergències Sísmiques de Catalunya
74

Agraïments
Ha estat revelador veure quanta gent té coses a dir i
està implicada d’alguna manera en el tema dels riscos
al nostre país. Tots els mencionats han col·laborat a fer
possible aquest informe, o en la recollida de dades o
aportant consells, suggeriments i recomanacions per a
futures millores:
Joan Altimir, Lluis Xavier Godé, Alex Gracia, Cristina
Boloix, Carme Llasat, Montse Llasat, Juan Pedro Martin
Vide, José Julio Palma, Mariano Barriendos, Allen
Bateman, Ramon Batalla, Carles Balasch, Marcel Hurlimann,
Jordi Corominas, Carles Garcia, Mercedes Ferrer,
Juan Carlos Garcia, Andres Diez, Inés Sanchez, Imma
Verdaguer, Pere Martínez, Antoni Roca, Jorge Fleta,
Elisenda Miquel, Manuel Novoa, Jordi Galofre, Xavier
Marti, Josep Lluis Colomer, Jaume Miranda, Javier
Martin-Vide, Miriam Moyes, Antonio Lechuga, José
Jiménez, Raul Medina, Agustín Sánchez-Arcilla, Juan
Egozcue, Jesús Fernandez, Pere Oller, Carles Fañanàs,
Carles Raïmat, Manel Monterde, Eugènia Alvarez, Josep
Ramon Mora, Núria Gasulla, David Saurí, Sergi Paricio,
Xavier Berástegui, Montserrat Mases, Antonio Abellán,
Glòria Furdada, Spencer Logan, Ivan Moner, Jordi Gavaldà,
Àlex Barbat, Lluís Pujades, Carles Roqué, David
Brusi, Jordi Amigó, William Savage, Joan Palau, Jose
Maria Carmona, Michelle Crossetto, Mari Àngels Trèmols,
Jesús Carrera, Carles Roqué, Alejandro Lujan,
Scira Menoni, Constanza Bonadona, Salvano Briceño,
Michele Cochiglia, Francesc Sàbat, Jaume Bordonau,
Daniel Sampere, Domingo Gimeno, Pere Santanach,
Oriol Nel·lo, Joan Pallisé, Marta Pibernat, Josep Pedrol,
Xavier Jovés, Jordi Sargatal, Montse Ferrer i Diego
Moxó.
Volem destacar especialment la tasca impulsora de la
professora i consellera del CADS Mª Àngels Marquès
qui, juntament amb les seves altres col·legues i conselleres
Isabel Pont i Carmina Virgili, han estat sempre a
la nostra disposició i ens han aportat tota la seva il·lusió
i força.
I, finalment, agrair el suport i les facilitats que el director
del CADS i el seu equip ens han donat en totes les
tasques i al llarg de tot el procés d’elaboració.
A tots, moltes gràcies.

Informes del CADS 6
RISKCAT
Los Riesgos Naturales
en Cataluña
Informe ejecutivo
Nota:
El CD-ROM anexo contiene:
1. Informe executiu (cat.)
2. Informe ejecutivo (cast.)
3. Executive report (eng.)
4. 7 Informes de pericia (cat.)
5. Informe legislativo (cat.)
Generalitat de Catalunya
Consell Assessor per al
Desenvolupament Sostenible

Presentación
Este año 2008, declarado por las Naciones Unidas Año
Internacional del Planeta Tierra, está resultando, por
desgracia, especialmente proclive en catástrofes relacionadas
con fenómenos geológicos y meteorológicos
en todo el mundo. Son muestra de ello el ciclón Nargis,
que ha asolado las costas de Birmania, el terremoto en
China o la erupción del volcán Chaitén en Chile, entre
otros. En Cataluña, a pesar de que no sufrimos episodios
tan graves, también se han producido en los últimos
años fenómenos de esta naturaleza, tal y como documenta
el presente estudio.
Los fenómenos naturales como las tormentas, los aludes,
los deslizamientos o los terremotos son, en estos momentos,
imposibles de evitar. Sin embargo, esto no
quiere decir que los tengamos que admitir como una
fatalidad sino que tenemos que actuar de forma preventiva
y proactiva: ampliando el conocimiento sobre los
riesgos, estableciendo las medidas para prevenir sus
impactos y preparándonos para actuar frente a los desastres.
Establecer las herramientas necesarias para la
prevención y gestión de los riesgos naturales es uno de
los elementos fundamentales para el desarrollo sostenible,
para el presente y sobretodo para el futuro. Y en
este sentido, la planificación de los usos del territorio
es la herramienta clave de la prevención. Además, tal
como ya apuntaba el informe sobre el cambio climático
en Cataluña publicado por el CADS en 2005, el cambio
climático hará que fenómenos como las fuertes tormentas
–que pueden causar inundaciones- sean más frecuentes
y de mayor magnitud.
Por todos estos motivos, el Consell Assessor per al Desenvolupament
Sostenible (CADS) consideró que era
necesario llevar a cabo un estudio que permitiera reflexionar
sobre el alcance de determinados riesgos naturales
en Cataluña y, sobretodo, analizar la capacidad
de Cataluña para afrontarlos. El estudio RISKCAT se
centra especialmente en aquellos riesgos naturales relacionados
con la meteorología y la geología que tienen
una mayor incidencia (como las inundaciones y los fenómenos
litorales), fenómenos con un impacto localizado
(como los aludes, deslizamientos y hundimientos)
pero también otros de los que somos menos conscientes
pero que tampoco debemos olvidar (como el vulcanismo
o los terremotos).
El presente informe ejecutivo destila y recoge las principales
conclusiones y propuestas de este extenso trabajo.
Mediante siete informes de experiencia (uno para
cada fenómeno estudiado), el análisis de la normativa
vigente y una base de datos documental con el material
inventariado, RISKCAT aporta la base de conocimientos
necesaria sobre el alcance de los riesgos naturales,
los casos registrados y los daños causados en el pasado,
la situación actual del conocimiento y las medidas que
se han adoptado.
En su elaboración ha participado un grupo remarcable
de expertos de nuestro país, bajo la dirección del Dr.
Joan Manuel Vilaplana, director también del grupo de
investigación en riesgos naturales de la Universidad de
Barcelona. Queremos destacar que éste no es sólo un
trabajo estrictamente académico sino que pone mucho
énfasis en la gestión de los riesgos y en los instrumentos
normativos e institucionales. Los nueve especialistas
autores del informe han hecho entrevistas a más de
50 expertos (científicos, técnicos y gestores). El resultado
pone de manifiesto el alto nivel de investigación
en las universidades catalanas y significa un avance, no
sólo como un ejercicio de reflexión y diagnóstico pionero
en nuestro país, que aborda un tema fundamental
para la sostenibilidad de Cataluña sino porque compila
una gran cantidad de información hasta ahora dispersa
en relación con los riesgos naturales y porque aporta un
diseño de una metodología para la gestión de información
y propuestas.
El lema del Año Internacional del Planeta Tierra, “Ciencias
de la Tierra para la sociedad” refleja muy bien la
visión del CADS respecto a la relación entre la investigación
y el conocimiento científico y la mejora de las
políticas y actuaciones del Govern. Nuestra tarea es la
de asesorar al gobierno catalán en los ámbitos relevantes
para el desarrollo sostenible, tales como los riesgos
naturales. RISKCAT nos permite disponer de información
de calidad y de propuestas de actuación, punto de
partida imprescindible para dotar a Cataluña de una
planificación y capacidad de actuación adecuadas frente
a los fenómenos adversos.
El CADS continuará trabajando en este ámbito en el
futuro, ampliando los tipos de riesgos naturales (sequía,
incendios forestales, etc.) que se han estudiado en la
primera fase y pasando a más propuestas concretas de
gestión y acción, dirigidas tanto al gobierno como al
conjunto de la sociedad. Además, este es un campo donde
es muy importante aprender también de la experiencia
de otros países a los que Cataluña, al mismo tiempo,
puede aportar experiencias como el trabajo que aquí se
presenta. El CADS está iniciando un marco de colaboración
con la Estrategia de Naciones Unidas para la
Reducción de los Desastres dentro del Marco de Acción
de Hyogo 2005-2015, que busca facilitar la transferen-
79

RISKCAT Los riesgos naturales en Cataluña
cia de conocimiento entre países del norte y del sur en
la reducción del riesgo de desastres, que esperemos que
sea muy provechoso tanto para Cataluña como para los
gobiernos locales y regionales de todo el mundo que
forman parte de este grupo de acción.
Gabriel Ferraté i Pascual
Presidente del CADS
Ramon Arribas i Quintana
Director del CADS
80

Prólogo
La publicación de un informe como el que aquí aparece ha de
ser motivo de satisfacción para todas las personas que se interesen
en los riesgos naturales, bien por razones científicas, bien
porque intenten abordar acciones para paliar los daños que
estos causan.
El que el informe aparezca en 2008, declarado por Naciones
Unidas Año Internacional del Planeta Tierra (AIPT), le confiere
un plus de actualidad y oportunidad, ya que el tema de
los riesgos naturales es uno de los que se ha señalado como de
especial interés durante este AIPT.
Los riesgos naturales constituyen un problema considerable y
creciente para la humanidad. En el último medio siglo el número
de catástrofes naturales contabilizadas en el mundo se
ha multiplicado aproximadamente por 10, y los daños producidos
por las mismas por 20-25. Las pérdidas ocasionadas
representan anualmente algo más del 1% del producto bruto
mundial. En ese mismo periodo la población humana se ha
multiplicado por 2,3, el consumo de energía por 4, y el PIB
por 7. Estas cifras revelan que, si bien ha mejorado la eficiencia
de los procesos productivos, la gestión de los riesgos naturales
ha empeorado considerablemente. Solo así se explica que
el número de catástrofes haya aumentado mucho más de lo
que podría atribuirse a la variabilidad de los procesos naturales.
Esta mala gestión es todavía más evidente cuando se observa
el crecimiento de las pérdidas registradas.
Los riesgos naturales surgen de la conjunción de las amenazas
o peligros debidos a procesos naturales, la exposición de los
elementos humanos a aquéllos, y la vulnerabilidad de éstos.
Por ejemplo, el número de catástrofes tales como inundaciones
y deslizamientos de tierras se ha multiplicado por más de 30
en medio siglo. Esos procesos son muy sensibles a la influencia
humana, tanto debida al cambio climático como al cambio
geomorfológico; esto es, a la modificación generalizada de la
superficie terrestre, que incrementa la proporción de las aguas
de lluvia que discurren sobre la misma y también reduce la
resistencia de la capa superficial a la acción de agentes desencadenantes
naturales. El resultado neto es un aumento de la
frecuencia y de la intensidad de los procesos citados (amenazas),
que se une al aumento de la exposición por crecimientos urbanos
y de infraestructuras no adecuados para una gestión
sostenible de los riesgos.
Los datos anteriores muestran algo que debería ser una obviedad:
si una sociedad desea estar en condiciones de abordar
adecuadamente el grave problema que los riesgos naturales
representan, ha de abordar la gestión de los distintos factores
determinantes del riesgo. Esto incluye acciones relacionadas
con el conocimiento científico general, su aplicación a una
región dada para caracterizar la naturaleza de las amenazas en
la misma, y poner en práctica programas de observación, alarma
y alerta. Pero también comprende medidas de preparación para
disminuir los efectos negativos de los procesos naturales; desde
normas jurídicas y organismos con capacidad para actuar, a programas
encaminados a transmitir a la población una cultura
apropiada para convivir con el riesgo y contribuir a reducirlo.
El presente informe constituye, a mi modo de ver, un notable
ejemplo de acción encaminada a abordar el conjunto de los
factores a tener en cuenta en este ámbito. De una manera sistemática
se analiza, por separado para cada uno de los procesos
que representan peligros naturales, el “estado del arte” en Cataluña
en relación con los diferentes factores que influyen en
la extensión, frecuencia y magnitud de los daños debidos a
aquéllos. Merece señalarse la atención dedicada a la planificación
y ordenación del territorio, aspecto crucial para una buena
gestión de los riesgos.
La diagnosis presentada a partir de ese análisis ha permitido
identificar los puntos fuertes y las carencias del conjunto del
sistema y, como consecuencia, hacer una serie de recomendaciones
para mejorar la situación actual. Se pone así en manos
de las administraciones un instrumento que seguramente permitirá
establecer prioridades para ir abordando paulatinamente
la mejora de los citados puntos débiles, y también para
mantener, reforzar y aprovechar los puntos fuertes ya existentes.
Todo ello debería ayudar a las administraciones locales y
a la Generalitat –y también a la administración central– a lograr
una reducción de los futuros daños debidos a procesos naturales,
y también un uso más eficiente de los recursos dedicados
a dicho fin. Siguiendo la línea recomendada dentro del AIPT,
se ayudaría a maximizar el conocimiento y la concienciación
para minimizar los daños.
Aunque, como es lógico, el informe está concebido y es de
especial interés para Cataluña, su utilidad va bastante más allá
de ese ámbito territorial y, en mi opinión, constituye un modelo
y contiene elementos de interés para otros lugares. Sería por
ello muy deseable que el trabajo se divulgara entre los organismos
que tienen responsabilidades de uno u otro tipo sobre
los riesgos naturales, bien sea de otras comunidades autónomas
españolas, bien de otros ámbitos territoriales de Europa. Eso
contribuiría a dar respuestas a las preguntas anteriores y al
logro de lo que constituye el fin último de los esfuerzos en
este campo, la reducción del tributo que anualmente paga la
humanidad en forma de vidas humanas y pérdidas materiales
por causa de unas catástrofes que no son tan “naturales”.
Antonio Cendrero Uceda
Catedrático de la Universidad de Cantabria
Académico Numerario, Real Academia de Ciencias
Exactas, Físicas y Naturales
81

Equipo de trabajo
Dirección: Joan Manuel Vilaplana
Coordinación: Blanca Payàs
Asesoramiento externo: Antonio Cendrero
Técnicos: Lau de Llobet i Marta Guinau
Expertos por temáticas:
Aludes
Ramon Copons
Deslizamientos
Ramon Copons
Hundimientos y subsidencia
Ramon Copons
Fenómenos litorales
Jorge Guillén
Inundaciones
Joan Escuer
Terremotos
M. José Jimènez i Mariano García
Vulcanismo
Joan Martí
Legislación
Eduard de Ribot

Sumario
Presentación
Prólogo
1. Introducción
Motivación
Objetivos
Contenido y estructura
2. Los fenómenos naturales considerados y su impacto
2.1. Aludes: instantánea del impacto en Cataluña
2.2. Deslizamientos: instantánea del impacto en Cataluña
2.3. Hundimientos y subsidencias: instantánea del impacto en Cataluña
2.4. Fenómenos litorales: instantánea del impacto en Cataluña
2.5. Inundaciones: instantánea del impacto en Cataluña
2.6. Terremotos: instantánea del impacto en Cataluña
2.7. Vulcanismo: instantánea del impacto en Cataluña
3. Material existente sobre el conocimiento y la gestión de los riesgos naturales
3.1. Aludes
3.2. Deslizamientos
3.3. Hundimientos y subsidencias
3.4. Fenómenos litorales
3.5. Inundaciones
3.6. Terremotos
3.7. Vulcanismo
4. Valoración del estado actual del conocimiento sobre los riesgos y de su gestión
4.1. Aludes
4.2. Deslizamientos
4.3. Hundimientos y subsidencias
4.4. Fenómenos litorales
4.5. Inundaciones
4.6. Terremotos
4.7. Vulcanismo
79
81
85
87
113
119
83

RISKCAT Los riesgos naturales en Cataluña
5. Recomendaciones para una gestión sostenible de los riesgos
5.1. Aludes
5.1.1. Concimiento cientificotécnico
5.1.2. Gestión del riesgo
5.2. Deslizamientos
5.2.1. Concimiento cientificotécnico
5.2.2. Gestión del riesgo
5.3. Hundimientos y subsidencias
5.3.1. Concimiento cientificotécnico
5.3.2. Gestión del riesgo
5.4. Fenómenos litorales
5.4.1. Concimiento cientificotécnico
5.4.2. Gestión del riesgo
5.5. Inundaciones
5.5.1. Concimiento cientificotécnico
5.5.2. Gestión del riesgo
5.6. Terremotos
5.6.1. Concimiento cientificotécnico
5.2.2. Gestión del riesgo
5.7. Vulcanismo
6. Legislación en materia de riesgos naturales en Cataluña: valoración y propuestas
6.1. Valoraciones
6.2. Propuestas de actuación:
6.2.1. Propuestas legislativas o normativas
6.2.2. Organización administrativa
6.2.3. Gestión y actuaciones administrativas
7. Consideraciones y propuesta final
Reflexiones generales
Propuesta de actuación
Anexos
I Riesgos meteorológicos y cambio climático
II Glosario
III Abreviaturas
Agradecimientos
133
139
143
147
151
84

Introducción
1. Introducción
Motivación y contexto
Los fenómenos potencialmente peligrosos forman parte
del funcionamiento normal de los sistemas naturales. En
el mundo actual, su interacción con la sociedad genera
importantes pérdidas humanas y económicas cada vez
más elevadas y es indispensable reducirlas al máximo.
Los informes sobre desastres naturales elaborados por Naciones
Unidas (ISDR) y por las grandes compañías aseguradoras
y reaseguradoras (Swiss-re, Consorcio de Compensación
de Seguros, entre otras) concluyen que el impacto
social y económico de los Riesgos Naturales, tanto en países
desarrollados como en aquellos en vías de desarrollo,
han ido en aumento durante los últimos años y se observa
la misma tendencia de cara al futuro inmediato.
Las causas de este hecho van ligadas tanto a la severidad
de los fenómenos naturales como a la vulnerabilidad física
y social del territorio. Diferentes estudios indican
que el factor vulnerabilidad es el que ha aumentado de
forma más alarmante. Este hecho es directamente relacionable
con la existencia de debilidades en las políticas
que determinan la ocupación del territorio.
Objetivo
El objetivo de RISKCAT consiste en realizar un análisis
de la capacidad para afrontar riesgos naturales en Cataluña.
Para alcanzar dicho objetivo, se analizan una serie
de fenómenos de origen geológico e hidrometeorológico
y se realizan informes de experiencia que detallan con
qué herramientas contamos hoy para la previsión y análisis
de los fenómenos, así como para su delimitación
espacial y temporal.
Los fenómenos que se analizan son los siguientes:
· Aludes
· Corrimientos de tierras y desprendimientos
· Hundimientos y colapsos
· Fenómenos litorales
· Inundaciones (avenidas en grandes cuencas y en cuencas
torrenciales y rieras)
· Terremotos
· Vulcanismo.
27%
28%
Cataluña no queda al margen de esta problemática. La
creciente ocupación del suelo para nuevos usos (especialmente
el urbanístico), la realización de grandes infraestructuras
y los nuevos hábitos sociales (especialmente
ligados a la industria del ocio), hacen que en
nuestro país exista cada vez más territorio y más población
expuestos a los peligros naturales.
11%
28%
3% 3%
Los cambios socioeconómicos y culturales de Cataluña
en las últimas décadas han sido muy relevantes y han
conformado la sociedad que hoy tenemos con una distribución
territorial específica y con un comportamiento
respecto al entorno muy distinto al que existía hace
relativamente poco tiempo.Según los datos del Consorcio
de Compensación de Seguros (CCS), Cataluña es
una de las comunidades autónomas que tiene más gasto
por catástrofes naturales, estando siempre entre las
3 primeras de España. Este gasto está generado principalmente
por inundaciones, con una media anual de
89.000.000 de euros.
En este contexto, nace el proyecto RISKCAT como una
inquietud del Consell Assessor per al Desenvolupament
Sostenible (órgano asesor de la Generalitat de Catalunya
en el ámbito del desarrollo sostenible) para reflexionar
sobre el alcance de determinados riesgos naturales en
Cataluña, especialmente aquellos que tienen una mayor
incidencia sobre el territorio.
Andalucía
C. Valenciana
Cataluña
Murcia
Galicia
Resto de España
Fig 1. Pérdidas en España 1982-2002 por inundaciones y terremotos. En
Cataluña 1.334.780.279 Eur.
Fuente: Consorcio de Compensación de Seguros
Todos estos fenómenos son súbitos, de corta duración y
tienen una actividad recurrente. Todos ellos pueden producir
daños a personas y bienes, de distinta consideración
y de extensión geográfica variable.
También se incluye un estudio sobre la legislación vigente
vinculada a los riesgos y al territorio, puesto que
de ésta se deriva gran parte de la gestión y limita o fomenta
la eficacia de todo el proceso.
85

RISKCAT Los riesgos naturales en Cataluña
Se considera que es necesario saber el estado actual de
la cuestión para poder abordar lo que se debe hacer para
conseguir una buena gestión de los riesgos naturales en
Cataluña. Puesto que en nuestro país se trabaja en el
ámbito del conocimiento y de la gestión de los riesgos
naturales desde hace años, RISKCAT lleva a cabo un
inventario de todos los materiales y acciones relacionados
con los riesgos, analizando y valorando lo que se ha hecho
y lo que se está haciendo.
Finalmente, se proponen una serie de acciones al Gobierno
de Cataluña y especialmente, a los responsables de la
gestión de los riesgos naturales, que posibiliten una gestión
eficiente de los riesgos y una ordenación del territorio
más sostenible y más segura para las personas.
A pesar de que hay otros riesgos naturales que también
afectan a Cataluña, se decidió que RISKCAT no consideraría
determinados riesgos naturales de origen climático
o antrópico (es el caso de la sequía, de la desertización
o de los incendios forestales) que, a pesar de ser
relevantes, tienen unas características y una incidencia
muy distintas de las que determinan los fenómenos considerados
en el presente estudio.
RISKCAT no es, en ningún caso, un análisis detallado
del riesgo asociado a cada uno de los fenómenos naturales
considerados. Este proyecto tampoco tiene por objetivo
abordar la incidencia del cambio climático sobre los
riesgos naturales en Cataluña. Consideramos que esta es
una nueva línea de investigación que pronto será abordada
por el Grup d’Experts en Canvi Climàtic a Catalunya
(GECCC). De todas formas, y dada la relevancia
de esta temática, se incluye en el Anexo I un breve artículo
que reflexiona sobre la relación entre cambio climático
y riesgos naturales.
El proyecto RISKCAT se ha materializado en 7 informes
de experiencia (uno por cada riesgo natural), 1 informe
jurídico sobre la normativa vigente en relación a los riesgos
naturales, una base de datos documental que incluye
todo el material inventariado y, finalmente, este informe
ejecutivo que sintetiza las principales valoraciones y recomendaciones.
El informe ejecutivo comienza ofreciendo una fotografía
global de la problemática en Cataluña de cada uno de los
fenómenos considerados; después se presenta la base de
datos documental y posteriormente se pasa a evaluar las
fortalezas y debilidades de nuestra situación, para terminar
sugiriendo y recomendando una serie de acciones.
En un capítulo aparte (capítulo 6) se trata exclusivamente
la temática jurídica. Se recogen las principales conclusiones
del análisis de la legislación vigente en Cataluña
en materia de riesgos naturales. Finalmente, en el
capítulo 7, el informe concluye con unas reflexiones alrededor
de la reducción de riesgos naturales y ofrece
propuestas concretas al Gobierno de Cataluña para implementar
nuevas acciones, así como optimizar las existentes
de manera que mejore la eficiencia en la mitigación
de riesgos naturales.
El proyecto RISKCAT es un ejercicio pionero de autoanálisis
y reflexión que demuestra que nuestro Gobierno
se adhiere a la inquietud internacional respecto a la mejora
de la gestión de los riesgos naturales y que quiere
considerar este tema, tan relevante, en sus líneas estratégicas.
Realización del proyecto y contenido del informe
ejecutivo
Para la realización del estudio, el Grup de Recerca de
Riscos Naturals de la Universitat de Barcelona (RISK-
NAT), ha creado un equipo de trabajo constituido por
nueve especialistas: siete expertos en los diferentes temas
tratados, una coordinadora, un director y, a parte, 3 técnicos
que han desarrollado trabajos puntuales.
Durante el estudio se han llevado a cabo visitas a organismos
públicos y privados para recabar información y
se han realizado entrevistas a más de 50 personas relacionadas
con los temas tratados (académicos, investigadores,
técnicos, gestores, etc.) para recoger datos y opiniones.
En la fase final, el informe ha sido revisado por
un experto que ha actuado como observador externo.
86

Los fenómenos naturales considerados y su impacto
2. Los fenómenos naturales considerados
y su impacto
El objetivo de este capítulo es introducir al lector en el
alcance, la importancia y las consecuencias de cada uno
de los fenómenos estudiados en Cataluña. Para llegar a
este objetivo se han elaborado un serie de tablas y mapas
a escala regional que resumen de manera muy genérica
el alcance e impacto de cada uno de estos fenómenos.
Descripción de las tablas
Los datos contenidos en estas tablas han sido extraídos de los
informes de experiencia y complementados con datos que se
han podido obtener de otras fuentes, que principalmente proceden
de la base de datos que el Consorcio de Compensación
de Seguros (en adelante, CCS) ha cedido al proyecto. También
se han extraído datos del estudio Pérdidas por terremotos e
inundaciones en España durante el período 1987-2001 y su
estimación para los próximos 30 años (2004-2003), que ha
elaboarado el Instituto Geológico y Minero de España (en
adelante, IGME) con información del CCS, de Protección
Civil del Estado y de artículos de prensa nacional. También
se ha obtenido información de interés de algunos estudios de
grupos de investigación catalanes como el Grup d’Anàlisi de
Situacions Meteorològiques Adverses de la Universitat de
Barcelona (GAMA), entre otros.
En muchos casos ha sido imposible o muy problemático
obtener datos fiables. Es especialmente difícil obtener información
cuantitativa detallada del impacto en la mayoría
de casos. Sería necesario llevar a cabo una recopilación
más exhaustiva de este tipo de información. Normalmente,
sólo se obtienen datos cualitativos con descripciones
más o menos detalladas de los daños. Este hecho imposibilita
la elaboración de una fotografía detallada posterior
al acontecimiento, que por otra parte seria muy útil, tanto
para estudios técnicos y científicos sobre el alcance del
fenómeno, como para los gestores y las administraciones
responsables de mitigar sus efectos.
Debido a la falta de consistencia de muchos de los datos
cuantitativos a nivel de territorio catalán se ha optado
por describir o detallar algún caso concreto cuando esto
ha parecido oportuno y clarificador para el lector.
No se han podido hallar estudios de pérdidas atribuidas
a efectos colaterales producidos por los fenómenos, como
pérdidas indirectas en la producción agrícola, pérdida
de puestos de trabajo, descenso de la actividad turística,
empresarial, etc.
Cataluña es un asunto pendiente que se deberá abordar
de alguna manera en el futuro inmediato.
Leyenda de la tabla:
a) Historial de acontecimientos
• Distribución espacial; localización de los acontecimientos
con daños.
• Distribución temporal; registro de acontecimientos
por fecha de ocurrencia.
b) Estimación de la recurrencia del fenómeno
A partir del registro de acontecimientos descrito en
los informes de experiencia, se ha hecho una aproximación
a la recurrencia del fenómeno, entendiendo
recurrencia como la estimación del tiempo que puede
pasar entre dos acontecimientos.
c) Estimación del impacto
• Impacto social: aquí se incluye el número de muertos
o desaparecidos. Si hubiera datos, también se
incluirían heridos, personas sin hogar, personas
sin trabajo y en caso de que los hubiera también
debería incluir epidemias o enfermedades provocadas
por la catástrofe.
• Impacto económico directo: en este apartado hemos
intentado recoger los gastos por daños directos.
Debido a la carencia de datos y, puesto que en
ocasiones no ha sido posible acceder a datos cuantificados
pero sí a datos descriptivos, hemos desglosado
la columna 2 para poder ofrecer el máximo
de información.
Cuantificado: en este apartado hemos recopilado
la cuantificación de los daños directos producidos
por el fenómeno, como costes de reposición y reparación
de estructuras, instalaciones y propiedades,
sistemas de comunicación y electricidad.
Descrito: en este apartado hemos incluido los daños
descritos pero no cuantificados.
Además de los campos descritos anteriormente sería muy
interesante poder incluir un campo denominado impacto
económico indirecto, en el que se recopilaran otras pérdidas
indirectas generadas por el fenómeno y que podrían
ser de tipo industrial, agrícola y cultural. Serían buen ejemplo
de ello la reducción de valor de los bienes, pérdidas
de productividad de suelo agrícola, pérdidas de ingresos
por impuestos, costes de medidas preventivas o mitigadoras,
pérdidas en la calidad del agua, etc. Desgraciadamente,
no se han encontrado estudios ni datos en este sentido,
por lo que no se incluye este apartado en las tablas.
La disponibilidad y la homogeneidad de la información
sobre los daños producidos por fenómenos naturales en
87

RISKCAT Los riesgos naturales en Cataluña
Descripción de los mapas
Todos los mapas aquí representados son de escala regional
y tienen que permitir, a primera vista, tener una idea
del área afectada dentro de Cataluña y del porcentaje de
área donde la peligrosidad o el riesgo son elevados. Por
lo tanto, estas cartografías son orientativas y no pretenden
ser la base para tomar decisiones de detalle.
En algunos fenómenos, la cartografía es de realización
propia mientras que en otros se han utilizado mapas ya
existentes. Los mapas presentados para cada fenómeno
muestran la susceptibilidad, la peligrosidad o el riesgo,
dependiendo de la información existente.
2.1. Aludes
Instantánea del impacto en Cataluña
Los aludes tienen una gran incidencia en el Pirineo catalán,
donde el nivel de vulnerabilidad y exposición ha
aumentado mucho en los últimos años. Afortunadamente,
hay un registro histórico de aludes, así como un inventario
sistemático de ellos en Cataluña desde 1986
(http://www.igc.cat/web/gconten/ca/allaus/igc_allaus_accidents.html).
Durante los últimos 20 años ha habido 36 víctimas
mortales por aludes y 44 heridos. En la mayoría de los
casos han sido aludes menores, generalmente de dimensiones
reducidas y que han afectado a practicantes
de los deportes de montaña invernal fuera de zonas
controladas.
Los aludes de grandes dimensiones y alcance, denominados
mayores, suelen alcanzar cotas mucho más bajas
y tienen incidencia en la destrucción del bosque, de las
distintas infraestructuras, de redes vitales y de algunas
zonas urbanizadas. Los aludes mayores se pueden producir
localmente o de una manera más generalizada
durante las nevadas intensas que generan episodios de
aludes a lo largo de toda la cordillera pirenaica. En los
últimos 20 años se han producido 3 episodios generales
y 4 locales con aludes mayores que han ocasionado
daños importantes. Desgraciadamente, no hemos conseguido
recoger datos cuantificados fiables de los daños
pero sí bastantes datos descritos (véase tabla 1).
Es importante anotar que, a pesar de que la frecuencia
de episodios de aludes relevantes no es muy elevada,
sí que es constante goteo de aludes pequeños y medianos.
La preparación de la población de montaña y la buena
gestión territorial son imprescindibles para que el número
de víctimas y daños no continúe en aumento. Hay
que tener en cuenta que hasta la fecha se han identificado
catorce carreteras expuestas y dieciséis urbanizaciones
recientes afectadas de manera total o parcial por
aludes (véase informe de experiencia sobre aludes).
Zona afectada por el alud de nieve en polvo en la Pleta de Vaquèira en enero de 2003. Se indica la extensión de la parte densa (en magenta) y del aerosol (en
naranja). Foto: IGC.
88

Los fenómenos naturales considerados y su impacto
Relevancia de los aludes en Cataluña
Historial de acontecimientos
Estimación de la recurrencia
Distribución espacial
16 localidades afectadas por aludes
Alta Ribagorça: Estación Boí-Taüll, Senet
Alt Urgell: Cornellana
Pallars Sobirà: Estación de esquí de Tavascan,
Tavascan
Ripollès: Cremallera de Núria, Collada de Toses,
Refugio Pasturia (Vallter)
Vall d’Aran: Bagergue, Bonaigua, Bossost,
Casarilh, Garòs, Pleta de Vaquèira, Unha, Toran
Distribución temporal
Acontecimientos históricos
(anteriores a 1975)
S XVI Tavascan
S XVII Senet
1855 Episodio de alud severo que afectó
Toran, Unha, Bahergue
1861 Bossost
1937 Senet
Acontecimientos recientes
(a partir de 1975)
Episodios de aludes
1996 Vertiente S Pirineos
2003 Vertiente N Pirineos
2005 Garòs
Episodios de aludes severos
entre un acontecimiento cada 10 años y uno cada
60 años
Aludes puntuales
un alud anual
Aludes puntuales
1981 Bossost
1986 Núria y Collada de Toses
1993-94 Ctra. de la Bonaigua
2004 Tavascan
2005 Garòs
2006 Collada de Toses
Estimación del impacto
Impacto social
Impacto económico directo
1855 60 muertos
1986-87 1 muerto y 9 heridos
1987-88 1 muerto
1988-89 1 muerto y 1 herido
1990-91 4 muertos y 3 heridos
1991-92 2 muertos y 2 heridos
1992-93 3 heridos
1993-94 1 muerto y 4 heridos
1995-96 2 muertos y 4 heridos
1996-97 1 muerto
1997-98 2 heridos
1998-99 1 muerto y 3 heridos
1999-00 1 herido
2000-01 4 muertos y 2 heridos
2001-02 4 muertos y 2 heridos
2002-03 1 muerto y 1 herido
2003-04 3 muertos y 6 heridos
2004-05 1 muerto y 2 heridos
2005-06 1 muerto y 5 heridos
2006-07 1 herido
2007-08 1 herido
Cantidad
En un episodio de aludes como el de 1996, se
estima que las pérdidas directas pueden ser del
orden de centenares de millares de euros.
Descrito
1855 Destrucción de unas 58 casas en la
Vall de Toran
1986 Cortes en el cremallera de la Vall de
Núria y en la carretera de la collada
de Toses (Ripollès)
1993 Un coche arrastrado en la carretera
de la Bonaigua
1996 Desalojos en las urbanizaciones La
Pleta de Vaquèira y El Nin de Bertet
en el Valle de Arán. Destrucción de
casas e infraestructuras.
Destrucción del refugio Pastuira en
Vallter, con 2 heridos
Cortes en el cremallera de la Vall de
Núria
Importantes extensiones de bosques
arrasados
2003 Casas e infraestructuras afectadas
en la Pleta de Vaquèira
2004 Coches afectados en el
aparcamiento de la estación de esquí
de Tavascan
2006 Importantes extensiones de bosque
arrasadas
Problemas en la carretera en la
collada de Toses
Tabla 1. Resumen del alcance y del impacto de los aludes en Cataluña.
89

RISKCAT Los riesgos naturales en Cataluña
A continuación se presenta la zonificación de la susceptibilidad
o propensión del territorio para generar aludes
(Figura 2). Las clases de susceptibilidad se han basado
en criterios de cota, pendientes y datos de aludes acaecidos
(Mapa Zones Allaus-MZA y Base Dades Allaus de
Catalunya-BDAC).
Esta susceptibilidad está clasificada en cuatro niveles:
Zonas de susceptibilidad alta, aquellas donde la BDAC
ha registrado algún alud en los últimos 15 años.
Zonas de susceptibilidad mediana, engloban sectores
expuestos a aludes según los MZA pero no donde no
ha habido ningún alud en los últimos quince años.
Zonas de susceptibilidad baja, se encuentran a altitudes
superiores a 1.500 pero no hay constancia de que
haya aludes.
Zonas de susceptibilidad no detectada, se encuentran a
altitudes inferiores a 1.500m y no expuestas a aludes.
Las zonas de susceptibilidad media y alta representan el 4%
del territorio y quedan confinadas a los Pirineos.
Fuera de esta área, sólo la cabecera del Montseny queda catalogada
como zona de susceptibilidad baja. El resto de Cataluña
está catalogada como susceptibilidad no detectada.
En este mapa también se han añadido los acontecimientos
más importantes con daños registrados en algún momento
de la historia.
• Puntos afectados
Susceptibilidad
Alta
Media
Baja
No detectada
Fig 2. Zonificación de la susceptibilidad de los aludes en Cataluña.
90

Los fenómenos naturales considerados y su impacto
2.2. Deslizamientos
Instantánea del impacto en Cataluña
No existe ningún registro sistemático de deslizamientos
y los daños que causan. Hay bastante información, pero
es irregular y está dispersa. Se ha conseguido recopilar
un buen número de acontecimientos con daños de años
recientes e históricos.
De la información de la tabla 2, se desprende que se
detecta un aumento en el número de deslizamientos que
producen daños, por lo tanto hay un incremento del riesgo.
Este hecho va ligado sobretodo al incremento de la
ocupación y utilización del suelo, es decir, a un aumento
de la exposición. No obstante, también debemos mencionar
la incidencia de la llamada huella geomorfológica
y de la relación entre ésta y el incremento de deslizamiento.
En los últimos 15 años, el desarrollo económico
de nuestro país ha conducido a un urbanismo desaforado
que, en muchos casos, ha propiciado la inestabilidad del
terreno y ha reducido la resistencia de la capa superficial
a la acción de los agentes naturales.
Los deslizamientos más importantes se han asociado a los
grandes aguaceros de 1962, 1982 y 2000. Cada uno de
ellos provocó numerosos movimientos del terreno con
grandes daños. Desgraciadamente, la cuantificación de
estos daños no ha sido posible, ya que a pesar de que el
CCS ha pagado partes importantes de los gastos cubiertos
por los seguros, éstos no se han imputado al concepto
de deslizamiento sino al de inundaciones.
El IGME realizó un estudió en el año 1987 en el que estimaba
el coste económico aproximado de los deslizamientos
en el período 1986-216 (tabla 2). A día de hoy, el CCS
paga los daños de deslizamientos si estos se producen asociados
a grandes inundaciones. Desgraciadamente, todavía
no separan los conceptos pero informan que se ha detectado
un incremento de casos, sobretodo de deslizamientos
relacionados con nuevas construcciones en pendiente, ya
que se ha modificado el terreno y con la acción de la lluvia
se propicia la inestabilidad del mismo.
Desprendimiento de rocas en Malanyeu (Berguedà) en enero de 2006. Foto: J.M. Vilaplana.
91

RISKCAT Los riesgos naturales en Cataluña
Relevancia de los deslizamientos en Cataluña
Historial de acontecimientos
Estimación de la recurrencia
Distribución espacial
Distribución temporal
Corrimientos de tierras que han afectado
elementos expuestos
Alta Ribagorça: Senet
Alt Urgell: Bescaran, Organyà, Pont de Bar
Bages: Montserrat
Baix Empordà: l’Estartit, Sta. Cristina d’Aro
Baix Llobregat: Castelldefels, El Papiol,
Esparreguera, St. Esteve de Sesrovires
Barcelona: Montjuïc
Berguedà: Espinalbet, Gòsol, Guixers, Malanyeu
Cerdanya: La Molina, Martinet
La Garrotxa: Castellfollit de la Roca, St. Esteve
d’en Bas
Les Garrigues: Juncosa
Osona: Rupit
Pallars Jussà: Capdella, Espui, Puigcercós, Sant
Salvador de Toló
Pallars Sobirà: Boren-Isavarre, Caregue, Gerri
de la sal, La Guingueta, Llavorsí, Sort
Ripollès: Vall de Núria, Rocabruna
Ribera d’Ebre: Tivissa
Solsonès: La Coma
Vall d’Aran: Arties
Vallès Occidental: Barberà del Vallès,
Castellbisbal, Ullastrell
Acontecimientos históricos
(anteriores a 1975)
1845 Tivissa y Montjuïc
1881 Puigcercós
Finales S XIX Bescaran
1907 Boren-Isavarre, Llavorsí y Espui
1940 Rocabruna y Rupit
1944 Ullastrell
1962 Barberà del Vallès, Castellbisbal
y Papiol
1963 Montjuïc, Arties y Senet
Acontecimientos recientes
(posteriores a 1975)
1979 Castellfollit
1982 La Guingueta, Caregue, Gerri de la
Sal, Capdella, Pont de Bar, La
Coma, Gòsol, Maçaners y
Espinalbet, Vallcebre, Maçaners,
Sant Salvador de Toló
1984 El Papiol y St. Esteve Sesrovires
1987 Guixers
1990 Sort
1995 Castellfollit
1996 Martinet
1998 St. Esteve d’en Bas
2000 Esparreguera y Montserrat
2003 Núria, Sta. Cristina d’Aro
2004 L’Estartit
2005 St. Esteve d’en Bas
2006 Malanyeu, Organyà y Juncosa de les
Garrigues
2007 Castellfollit de la Roca, La Molina
y Montserrat
Según el anterior registro de acontecimientos
Históricos
entre 1 acontecimiento cada 5 y 1 acontecimiento
cada 10 años
Recientes
1 acontecimiento cada año y medio
Destrucción, por un deslizamiento, de la carretera N-260 en El Pont de Bar durante los aguaceros de noviembre de 1982. Foto: J.M. Vilaplana.
92

Los fenómenos naturales considerados y su impacto
Estimación del impacto
Impacto social
Impacto económico directo
Cantidad
Descrito
Acontecimientos recientes
2003 2 muertos en Sta. Cristina d’Aro
2005 1 muerto en St. Esteve d’en Bas
2006 2 muertos en Juncosa
de les Garrigues
Pérdidas esperadas para el período
1987-2016 442.747.789,88 €
1881 Desplazamiento de todo el pueblo
de Puigcercós.
1982 Casas afectadas y desperfectos en el
mobiliario urbano e infraestructuras
en la Guingueta d’Aneu y Pont de
Bar. Corte de la carretera de acceso
al pueblo de Pont de Bar.
Desplazamiento de todo el pueblo
de Pont de Bar (10 familias).
Castellfollit de la Roca,
desperfectos en las casas más
cercanas al acantilado
2000 Cortes en las vías de comunicación
a Montserrat. Desperfectos en
coches, edificaciones e
infraestructuras.
Desperfectos en el monasterio
Desde 1990 Desperfectos en el cremallera de
a 2007 Núria. Castellfollit de la Roca
desperfectos en las casas más
cercanas al acantilado.
2007 Desperfectos y cortes en la carretera
de acceso al Monasterio de
Montserrat y al cremallera.
Tabla 2. Resumen de los datos más relevantes en cuanto al alcance e impacto de los deslizamientos.
Fuente: IGME, 1987.
Los deslizamientos y rocas tienen una gran incidencia
en Cataluña con una distribución muy amplia.
En la figura 3 se presenta la susceptibilidad o propensión
del territorio a generar deslizamientos. Las clases de susceptibilidad
se han definido en base al relieve y a la tipología
del terreno.
93

RISKCAT Los riesgos naturales en Cataluña
• Puntos afectados
Susceptibilidad
Alta
Media
Baja
No detectada
Fig. 3. Mapa de susceptibilidad a los deslizamientos en Cataluña con la localización de los mayores acontecimientos con daños registrados en algún momento
de la historia.
En el mapa anterior (figura 3), la susceptibilidad está
clasificada en cuatro niveles:
Zonas de susceptibilidad alta, aquellas con un relieve
muy escarpado y con litologías susceptibles de generar
deslizamientos. Ocupan aproximadamente un 27%
del territorio.
Zonas de susceptibilidad media, engloban sectores con
relieve escarpado pero de desnivel relativamente bajo.
Ocupan el 22% del territorio.
Zonas de susceptibilidad baja, se encuentran en zonas
montañosas de relieve suave y en las depresiones con
un cierto desnivel topográfico. Ocupan el 45% del
territorio.
Zonas de susceptibilidad no detectada, representan un
6% del territorio y consisten en las grandes llanuras
interiores, así como las llanuras litorales con un relieve
casi horizontal.
94

Los fenómenos naturales considerados y su impacto
2.3. Hundimientos y subsidencia
Instantánea del impacto en Cataluña
Los hundimientos son movimientos verticales del terreno,
más o menos rápidos, asociados a la existencia de
cavidades subterráneas próximas a la superficie del terreno.
La subsidencia es un proceso de hundimiento lento
y gradual de un sector de la superficie terrestre.
A pesar de que nunca se han producido víctimas mortales
por este riesgo, el impacto económico y social que
ha generado un hecho como el hundimiento del barrio
de l’Estació de Sallent es muy importante. También en
la ciudad de Súria, los hundimientos súbitos han limitado
la expansión de la zona urbana y en Cardona han
obligado al desvío del río Cardener (tabla 3).
Una vez más observamos un incremento en la frecuencia
de acontecimientos registrados (tabla 3) que se han de
atribuir al incremento de ocupación de las áreas expuestas
y a la aceleración de los movimientos verticales a
causa de ciertas actividades (minería, extracción de aguas
subterráneas, etc.).
Relevancia de los hundimientos y la subsidencia en Cataluña
Historial de acontecimientos
Estimación de la recurrencia
Distribución espacial
Distribución temporal
Localidades afectas por hundimientos
Besalú, Banyoles, Cardona, Sallent, Súria,
St. Sadurní d’Anoia, La Bisbal del Penedès, Foix
Localidades afectadas por subsidencia
Delta del Besòs, Delta del Llobregat, Delta
de l’Ebre
Acontecimientos en la cuenca lacustre de
Banyoles
1904, 1908, 1978, 1982
Cuenca potásica catalana
Hundimientos detectados desde principios del
siglo XX
Durante el siglo XX
14 acontecimientos registrados
1 acontecimiento cada 7 años
Acontecimientos recientes
(a partir de 1975)
8 acontecimientos registrados
1 acontecimiento cada 3 años
Estimación del impacto
Impacto social
Impacto económico directo
Cantidad
Descrito
Episodio de Sallent 224 familias desalojadas
Por subsidencia
No se conoce
Por hundimientos
Para el episodio de Sallent se prevén 14.000.000
€ para compensar 172 propietarios afectados
Desperfectos en la carretera de Banyoles a Olot
En Banyoles, problemas en las infraestructuras
de los juegos olímpicos de 1992
Episodio de Sallent, en el barrio de l’Estació, 333
viviendas afectadas, muchas de ellas se han de
desalojar y derribar.
En Súria, terrenos rústicos afectados limitan la
expansión de la zona urbana
En Cardona ha sido necesario desviar el río
Cardener
Tabla 3. Resumen de los datos más relevantes sobre el alcance y el impacto de los hundimientos.
95

RISKCAT Los riesgos naturales en Cataluña
Puntos críticos por hundimientos
Zonas críticas por subsidencia
Susceptibilidad
Alta
Media
Baja
No detectada
Fig 4. Mapa de susceptibilitat als esfondraments i subsidència a Catalunya. S’indiquen les zones més afectades.
El mapa de la figura 4 representa de manera informativa
las áreas del terreno susceptibles a la formación de hundimientos
y subsidencias, en base a las características
litológicas del substrato.
Se han considerado cuatro niveles de susceptibilidad:
Zonas de susceptibilidad alta; corresponden a los
yesos y/o las sales de la cuenca potásica catalana, de
Banyoles al anticlinal de Barbastro. También los
deltas recientes del Ebro, Llobregat, Besòs, Tordera
y la planicie del Empordà. Ocupan aproximadamente
un 10% del territorio.
Zonas de susceptibilidad media; representan las áreas
del terreno donde afloran las formaciones lutíticas
potentes. Estas zonas son la depresión central, la depresión
del Vallès-Penedès, Alt Camp, Gironès, Cerdanya,
Baix Camp, Maresme y Barcelonès, entre otros.
Ocupan aproximadamente un 30% del territorio.
Zonas de susceptibilidad baja, donde se encuentran
las formaciones calcáreas potentes y conglomerados.
Estas zonas son los macizos calcáreos del prepirineo,
gran parte de la Cordillera Prelitoral y el macizo del
Garraf, entre otros. Ocupan el 40% del territorio.
96

Los fenómenos naturales considerados y su impacto
Zonas de susceptibilidad no detectada; representan un
20% del territorio y en ellas afloran formaciones graníticas
y metamórficas donde difícilmente se formarán
hundimientos y/o subsidencias.
En este mapa (figura 4) también se han añadido los mayores
acontecimientos con daños registrados en algún
momento de la historia. Las zonas de Cataluña que más
han sufrido y sufren este fenómeno se concentran en la
cuenca potásica de la Cataluña central, en el área de
Besalú-Banyoles y en los deltas del Ebro, Llobregat y
Besòs. Hay que prestar especial atención a estas dos últimas
ya que son altamente vulnerables y el riesgo es
muy elevado.
2.4. Fenómenos litorales
Instantánea del impacto en Cataluña
El litoral catalán tiene una longitud aproximada de 600
Km. y se caracteriza por una gran diversidad morfológica
y por estar afectado por un alto grado de urbanización. El
turismo asociado a la playa es y ha sido el principal motor
económico de nuestro país y esto ha configurado el litoral
altamente antropizado que tenemos hoy en día.
La obtención de datos en cuanto a la relevancia de los
fenómenos litorales ha sido especialmente laboriosa y
compleja. El litoral catalán tiene muchos actores y las
intervenciones son diversas y constantes por muchos
flancos. Existen fragmentación de responsabilidades y
una gran dificultad de coordinación.
Gran hundimiento en el lecho del Cardener, el 2003.
Foto: http://www.lasequia.org/montsalat/.
La tabla 4, a pesar de que se han conseguido pocos datos, da
una idea de la magnitud y la frecuencia de temporales y pone
de manifiesto toda la problemática económica y ambiental
asociada a la erosión y al mantenimiento de las playas.
La playa de Lloret durante el temporal de levante del 2004. Foto: J. Guillén.
97

RISKCAT Los riesgos naturales en Cataluña
Relevancia de los fenómenos litorales en Cataluña
Historial de acontecimientos
Estimación de la recurrencia
Distribución espacial
Distribución temporal
297 temporales registrados en los últimos 14
Longitud de costa
217Km 2
578Km
años (1992-2006)
147 Débiles
Costa en erosión
82 Moderados
192Km
59 Significativos
8 Severos
Costa con infraestructuras y playas artificiales
152Km
Población en zona de costa afectada por erosión
1.000.000 hab.
Áreas urbanizadas e industriales afectadas
por erosión
123Km 2
Áreas de alto valor ecológico afectadas por erosión
1 Extremo
Erosión
Proceso continuo, no caracterizable por un
período de retorno
Temporales
20 t. / año (débiles a significativos)
1 t. severo / 2 años
1 t. extremo / 14 años
Tsunamis
Sin registros en la costa catalana
Olas gigantes, seiches y resonancia
No se disponen de datos
Estimación del impacto
Impacto social
Impacto económico directo
Cantidad
Descrito
Por temporales en los últimos 14 años
47 muertos
Por erosión e inundaciones
No se conoce
Temporales
Según datos de prensa
2001 13.000.000 €
Taxación de pérdidas
(datos del CCS)
1996 684.921 €
1997 1.310.386 €
2001 6.241.975 €
2003 1.460.122 €
2004 1.852 €
2005 4.857.886 €
2006 1.115.812 €
Erosión
2006 60.000.000 €
Obras de protección de las playas
de Barcelona
1986-2006 110.000.000 €
Inversión mínima para la
regeneración artificial de playas
Temporales
Temporal de 2001
Rotura de mobiliario urbano desperfectos en
paseos marítimos
Rotura de obras de defensa
Inundación de áreas deltaicas
Cortes en la vía férrea
Otros daños ocasionados por temporales
Degradación de ecosistemas
Degradación de la calidad del agua
Erosión
Aportación de 19.000.000m 3 en 20 años
Tabla 4. Resumen de los datos sobre el alcance e impacto de los fenómenos litorales en Cataluña.
98

Los fenómenos naturales considerados y su impacto
La vulnerabilidad de la costa a los fenómenos de erosión
e inundación suele ser elevada, especialmente en los tramos
de costa baja sedimentaria y en áreas con alta presión
urbanística. El mapa de peligrosidad (figura 5) tiene como
objetivo ofrecer una visión general de la peligrosidad
asociada a la erosión y a la inundación litoral.
Debido a la diversidad de nuestra costa y a la falta de
datos, hay que insistir en el hecho de que el mapa de
peligrosidad (figura 5) es orientativo. El volumen total
de arena aportado a las playas desde el año 1986 es un
buen indicador de cuáles son las áreas donde el riesgo
asociado a la erosión es más intenso.
Tramos de costa
con acreción
Material destinado a la regeneración
artificial de playas
Peligrosidad
Alta
Media
Baja o no detectada
Fig 5. Mapa de peligrosidad de erosión e inundación en el litoral catalán. Indicación de los tramos de costa con acreción y de la cantidad (en metros cúbicos)
de material destinado a la regeneración artificial de playas.
99

RISKCAT Los riesgos naturales en Cataluña
En general, se considera que la peligrosidad es más elevada
en las desembocaduras de los grandes ríos y en la ciudad
de Barcelona, mediana en los tramos de costa arenosa y
altamente urbanizada (como el Maresme o la Costa Daurada)
y baja o no detectada en los tramos de costa rocosa.
El alto número de víctimas atribuidas a temporales en
los últimos 14 años (1993-2006) nos ha hecho incluir el
mapa de la figura 6. En 14 años, han muerto 47 personas
en nuestras playas. Todos los casos se pueden reducir a
dos tipologías: bañistas ahogados o paseantes que han
sido atrapados o golpeados por una ola. Es importante
destacar que todos estos accidentes tienen lugar en verano
durante temporales de pequeña magnitud.
Víctimas mortales desde 1992 a 2006
Playa con más de 4 muertos
Playa con 3 ó 4 muertos
Playa con 1 ó 2 muertos
Fig 6. Número de víctimas mortales en el litoral catalán desde 1992 a 2006
100

Los fenómenos naturales considerados y su impacto
2.5. Inundaciones
Instantánea del impacto a Cataluña
En Cataluña las riadas presentan dos tipologías, por una
parte las de los grandes ríos (los afluentes del Ebro) y los
de las cuencas internas, que presentan una dinámica torrencial
en la cabecera y de crecida en los cursos medios
y bajos y, por otra parte, las crecidas rápidas y torrenciales
de las rieras costeras y torrentes de montaña. Considerando
las inundaciones que producen algún tipo de
daño y según el registro de los últimos 26 años, se producen
casi 3 por año. La recopilación presentada en la
tabla 5 es suficientemente significativa.
El goteo de víctimas mortales por inundaciones muestra
la relevancia del fenómeno. En los últimos años, las inundaciones
súbitas, tipo “flash flood”, son las que más nos
han preocupado por su dificultad de predicción y por la
rapidez de sus efectos. El incremento de la población en
Cataluña y la disposición de ésta en el territorio, hacen
que la vulnerabilidad frente a este fenómeno haya aumentado.
y bienes asegurados, sin tener en cuenta aquellos que no
lo estaban ni los bienes públicos afectados. También hay
que considerar que el pago del seguro es normalmente
menor al valor del daño y que en muchos casos las franquicias
nos esconden el verdadero valor de lo que será
necesario reconstruir.
Finalmente hay que recordar el impacto económico indirecto,
no recogido en la tabla 5, puede ser especialmente
relevante en los episodios de aguaceros que ha sufrido
Cataluña y que muchas veces ha imposibilitado la vida
normal, ya que afectan a transportes, comunicaciones,
industria, agricultura, etc. durante períodos bastante largos.
Si se considera la cuantificación, es remarcable la media
de casi 100.000.000 € anuales que aporta el CCS (véanse
los datos de la tabla 5). Debemos recordar que este
valor es el mínimo, ya que sólo contempla las personas
Efectos de una riada en Salou el 2006. Foto de Internet.
101

RISKCAT Los riesgos naturales en Cataluña
Relevancia de las inundaciones en Cataluña
Historial de acontecimientos
Estimación de la recurrencia
Distribución espacial
Distribución temporal
Registro desde el S XIV
Cuencas más afectadas
Cuenca del Ter
121 casos (1322-2000)
Cuenca del Llobregat
112 casos (1315-2000)
Episodios de inundaciones más importantes en
número de víctimas
1863 Cuenca del Llobregat
1874 Cuencas del Ebro, Francolí, Gaià
y Llobregat
1907 Generales
1940 Cataluña Norte y Pirineo Oriental
1962 Besòs y Llobregat
1971 Llobregat y Fluvià
1977 Generales
1982 Pirineos
1987 Barcelona
1988 Llobregat
1994 Francolí y Siurana
1995 Barcelona, Pirineos Orientales
2000 Baix Penedès, Anoia, Baix
Llobregat, Bages
2004 Tarragona, Vendrell, Calafell, Baix
Penedès, Delta del Ebro
2005 Baix Empordà
2006 Barcelona
Período 1300 - 1900
Entre 1 acontecimiento cada 50 años
y cada 15 años.
Período 1900 - 1980
1 acontecimiento cada año
Período 1980 - 2006
Casi 3 acontecimientos cada año
Estimación del impacto
Impacto social
Impacto económico directo
Cantidad
Descrito
1863 33 muertos
1874 600 muertos
1907 29 muertos
1940 90 muertos
1962 700 muertos
1971 35 muertos
1982 14 muertos
1987 10 muertos
1994 10 muertos
2000 9 muertos
2004 3 muertos
2005 5 muertos
2006 2 muertos
En cada episodio importante se dan desplazados,
incomunicados y/o heridos.
Período 1987-2002 en Cataluña
1.325.720.511€
Por provincias
Barcelona 979.131.709 €
Tarragona 258.992.207 €
Girona 62.782.627 €
Lleida 24.813.968 €
2003 51.883.030 €
2004 12.731.832 €
2005 77.662.356 €
2006 78.953.125 €
1874 700 viviendas destruidas
1907 110 viviendas destruidas
1940 380 casas afectadas
1971 450 fábricas afectadas
1995 Inundaciones en calles y bajo de
viviendas, graves daños en el sector
agrario
Cortes de carreteras y vías férreas
2000 485 comercios afectados, 91
industrias, 10 oficinas, 1.300
viviendas y más de 1.000 vehículos
industriales
Daños importantes en el monasterio
de Montserrat, rotura del puente de
la N-II, cortes en carreteras y vías
férreas
Tabla 5. Resumen de los datos sobre el alcance e impacto de las inundaciones.
Todos los datos del Impacto Económico Directo Cuantificado han sido proporcionados por el Consorcio de Compensación de Seguros. La información de
2006 es mínima aproximada.
102

Los fenómenos naturales considerados y su impacto
Las inundaciones son el fenómeno natural que más daños
produce en Cataluña. La frecuencia de aguaceros y tormentas,
las características fisiográficas de la red hidrográfica
y la elevada y vulnerable ocupación de las planicies
aluviales y de los conos de deyección, son los
principales factores que condicionan el riesgo de inundación.
Actualmente, más del 15% de la superficie urbanizada
de Cataluña está expuesta a las inundaciones. En
la figura 7 se presenta una estimación del riesgo en el
Principado basada en la frecuencia de las inundaciones,
la gravedad de afectación y el tipo de elementos vulnerables.
Esta estimación proviene directamente del Pla Especial
d’Emergències per Inundacions de Cataluña (en adelante,
INUNCAT) donde el análisis de la vulnerabilidad se
hizo a escala regional, utilizando los municipios como
unidad mínima de valoración.
Riesgo de inundación
Alto
Medio
Bajo
Fig 7. Mapa de riesgo de inundaciones en Cataluña por municipios (fuente: INUNCAT) y red hidrológica principal. (fuente: ICC, Dept. Medi Ambient
i Habitatge, ACA 2004).
103

RISKCAT Los riesgos naturales en Cataluña
Es pues, una primera aproximación en la que se han definido
3 niveles de riesgo:
Riesgo alto y muy alto, abarca aproximadamente un
47% del territorio y 380 municipios. Estas zonas se
caracterizan por tener municipios con un mínimo de
entre 5 y 250 personas en áreas inundables, por tener
daños cuantificados por episodios que exceden los
60.000 €, y por pertenecer a una cuenca de peligrosidad
grave o menor pero con alta vulnerabilidad.
Riesgo moderado o medio, abarca aproximadamente
el 36% del territorio y afecta a 368 municipios. Estas
zonas se caracterizan por tener municipios donde entre
5 y 50 personas viven en áreas inundables, por
tener daños cuantificados por episodios que no exceden
los 60.000 € y por pertenecer a una cuenca de
peligrosidad leve o mayor pero con baja vulnerabilidad.
Riesgo bajo, que afecta al 17% del territorio y 198
municipios. Estas zonas se caracterizan por tener municipios
con menos de 5 personas en áreas inundables,
por tener daños cuantificados por episodios que no
exceden los 60.000€ y por pertenecer a una cuenca
de peligrosidad leve.
Efectos de la crecida del Segre en Martinet durante los aguaceros de noviembre de 1982. Foto: J.M. Vilaplana.
104

Los fenómenos naturales considerados y su impacto
2.6. Terremotos
Instantánea del impacto en Cataluña
A pesar de que la información más antigua sobre terremotos
en Cataluña se remonta al siglo VI, los datos más
fiables empiezan en el siglo XIV, durante el cual se producen
los terremotos más destructivos.
Los terremotos históricos con daños más importantes,
con intensidades epicentrales entre VIII y IX, se dan entre
1373 y 1448. Se produjeron principalmente en el
extremo norte del país, excepto el caso de 1448 en el
Vallès Oriental (véase tabla 6).
Más recientemente, entre 1986 y 2006, se producen 16
terremotos con magnitud superior a 4,0 ML, entre los
que destacan cuatro series de terremotos generados en el
litoral, a 20-30 KM de la costa. No obstante, estos no
ocasionaron daños importantes. El 2004 un terremoto de
magnitud 4,0 ML produjo daños ligeros en el área epicentral,
en el Ripollès.
Los terremotos, especialmente en zonas de actividad sísmica
moderada como Cataluña, no presentan una pauta
de acontecimientos que permita calcular directamente su
recurrencia en el tiempo. Por esto se utiliza una estimación
de la tasa media de ocurrencia a partir del ajuste de
las ocurrencias observadas. En la tabla 6 se han resumido
los resultados de la estimación de recurrencias a partir
del modelo desarrollado por la unidad de sismología
del ICC (ICC97).
La estimación del impacto de los terremotos en Cataluña
presenta ciertas dificultades, ya que no se dispone de
información detallada de las pérdidas provocadas por los
terremotos más destructores, al no haber ocurrido en
época reciente.
La información sobre pérdidas directas de los terremotos
más recientes puede encontrarse en las publicaciones del
CCS y en el Pla Especial d’Emergències Sísmiques de
Catalunya (en adelante, SISMICAT) elaborado por el
Institut Geològic de Catalunya (en adelante, IGC). En
este último, se incluyen estimaciones de daños y víctimas
a escala municipal a partir de: a) el mapa de zonas sísmicas
del anexo 6 del citado plan, que muestra las intensidades
máximas que se pueden esperar con un período
medio de retorno de 500 años; b) una evaluación estadística
de la vulnerabilidad de los edificios representativos
de cada municipio y c) el censo de edificios y población.
Los datos extraídos de estas fuentes se han
resumido en la tabla 6 y se describen con más detalle en
el correspondiente informe de pericia.
105

RISKCAT Los riesgos naturales en Cataluña
Relevancia de los terremotos en Cataluña
Historial de acontecimientos
Estimación de la recurrencia
Distribución espacial
Distribución temporal
Actividad concentrada en Pirineos
y Cordillera Litoral
Actividad menor en la Cordillera Ibérica,
en el SW
Actividad muy baja en el interior
Terremotos más destructivos en Cataluña
1373 La Ribagorça. Intensidad VIII-IX
(escala MSK)
1427-28 Crisis sísmica en la Selva, la Garrotxa y
el Ripollès.
Intensidad VIII-IX (escala MSK)
1448 El Vallès Oriental.
Intensidad VIII (escala MSK)
1923 Vall d’Aran.
Intensidad VIII (escala MSK)
Según el modelo ICC97, tasa media de
terremotos de intensidad mayor o igual a V
(MSK)
Pirineos occidentales
1 caso cada 4 años y medio
Litoral y Pirineos oriental
Entre 1 caso cada 10 años y un caso cada 6 años
SW y Cataluña central
1 caso cada 25 años
1927 Montseny.
Intensidad VII (escala MSK)
Entre 1300 y 1995 se escuchan 900 terremotos
Entre 1996 y 2005 se registran 4000 terremotos,
19 de ellos de intensidad IV (escala MSK)
Estimación del impacto
Impacto social
Impacto económico directo
Terremoto de 1428
Defunción del 90% de la población en Queralbs,
25-30% en Camprodon, Castellfollit, Montagut,
la Vall d’en Bas y la Vall de Bianya.
En Barcelona, 20 muertos
Terremoto de 1448
7 muertos documentados
Estimación de víctimas mortales por un
terremoto con un período de retorno de 500 años
(según SISMICAT)
95% de los municipios entre 0 y 10 muertos
En Barcelona, entre 1000 y 2000 muertos
Cantidad
Pérdidas estimadas en el período 1987 – 2001
9.000.000 €
Extrapolación para los próximos 30 años
70.000.000 € (valor subestimado)
Taxación de pérdidas causadas por
terremotos (datos del CCS)
1997 Terremoto con epicentro en
Perpinyà
31.642 €
2004 Terremoto con epicentro en
Queralbs
302.932 €
Descrito
Terremotos de 1923 y 1927
Graves daños en infraestructuras y viviendas
2004
Daños ligeros en la zona epicentral (Queralbs)
Estimación de edificios inhabitables por un
terremoto con un período de retorno de 500 años
(según SISMICAT)
Entre 10 y 100 en el 50% de los municipios
En Barcelona y Sabadell, entre 1.000 y 10.000
Estimación de la población que podría quedar sin
hogar por un terremoto con un período de
retorno de 500 años (según SISMICAT)
Entre 0 y 10 personas en el 26% de los
municipios
Entre 10 y 100 personas en el 48% de los
municipios
Entre 100 y 1.000 personas en el 21% de los
municipios
En Barcelona, entre 100.000 y 200.000 personas
Tabla 6. Resumen de los datos de alcance e impacto de terremotos en Cataluña.
106

Los fenómenos naturales considerados y su impacto
El mapa que se presenta a continuación (figura 8) muestra
los epicentros de los terremotos de magnitud superior
a 5.0, con daños observados en Cataluña, entre los años
580 y 2003. Hay que destacar que los terremotos con
epicentros fuera de Cataluña también pueden generar
impacto en territorio catalán.
Para mostrar la peligrosidad sísmica de Cataluña se ha
utilizado el Mapa de Zonificación Sísmica de Cataluña
presentado al SISMICAT. Este mapa (figura 9) se ha elaborado
considerando la ocurrencia de terremotos con un
período medio de retorno de 500 años y la zonificación
de intensidades máximas estimadas.
Puesto que las características del terreno condicionan la
intensidad de los terremotos que se perciben en superficie,
el mapa de zonificación sísmica de Cataluña también
considera el efecto del terreno mediante la caracterización
geotécnica de los diferentes municipios (figura 9).
Fig 8. Sismicidad de Cataluña entre 580 y 2003 para magnitudes superiores a 5.0 (terremotos con daños observados). Catálogo unificado en términos de magnitud
del proyecto ISARD (http://isard.brgm.fr/). En rojo: magnitud estimada a partir de observaciones macrosísmicas; en azul: magnitud instrumental calculada.
107

RISKCAT Los riesgos naturales en Cataluña
INTENSIDAD
Fig 9. Mapa de zonificación sísmica de Cataluña considerando el efecto del suelo, presentado en el Plan Especial de Emergencias Sísmicas de Cataluña (SIS-
MICAT) realizado por el ICC (2000).
En este mapa (figura 9) se diferencian 6 zonas sísmicas:
En blanco, zonas donde se pueden dar terremotos con
intensidades entre V y VI. Corresponden aproximadamente
al 5% del territorio.
En azul, zonas donde se pueden dar terremotos con
intensidad VI. Corresponden aproximadamente al 32%
del territorio.
En verde, zonas donde se pueden dar terremotos con
intensidades entre VI y VII. Corresponden al 18% del
territorio.
En naranja, zonas donde se pueden dar terremotos con
intensidad VII. Corresponden al 23% del territorio.
En rojo, zonas donde se pueden dar terremotos entre
VII y VIII. Corresponden al 12% del territorio.
En granate, zonas donde se pueden dar terremotos con
intensidad VIII. Corresponden al 10% del territorio.
Hay que destacar que las zonas donde se pueden dar
intensidades más elevadas se concentran en el tercio norte
del país, englobando la zona pirenaica y prepirenaica
y en la Cordillera Litoral Catalana, mientras que las zonas
de menor intensidad se encuentran en el extremo sur
del país y en el interior, en la cuenca del Ebro. La actividad
sísmica en los Pirineos es más acentuada en la
parte occidental y centro-oriental, disminuyendo en su
extremo oriental.
108

Los fenómenos naturales considerados y su impacto
2.7. Vulcanismo
Instantánea del impacto en Cataluña
A tenor de la antigüedad de las erupciones volcánicas
en Cataluña, se dispone de muy pocos datos referentes
a este fenómeno que permitan concretar las edades del
vulcanismo y determinar el impacto de este fenómeno.
En la tabla 7 se han resumido los datos de los que se
dispone.
Puesto que no hay registro histórico de ninguna erupción,
las estimaciones cuantitativas de su impacto sólo pueden
ser potenciales y se tienen que llevar a cabo en base a
datos geológicos existentes y mediante la aplicación de
modelos predictivos.
Teniendo en cuenta los datos geológicos, una erupción
como las que ocurrieron en la zona de la Garrotxa nos
define dos escenarios de daños: uno en el entorno inmediato
del volcán por coladas de lava y lluvia de cenizas,
y otro, en una segunda fase con un doble impacto:
local y altamente destructivo debido a olas piroclásticas,
y regional a nivel atmosférico debido a la dispersión de
las cenizas de la columna eruptiva y con probables repercusiones
en el espacio aéreo.
Para poder entender el impacto que puede representar
una erupción volcánica hoy en día en la Garrotxa y
dado que en época histórica no tenemos ningún registro,
se ha definido un escenario eruptivo tomando como
ejemplo una erupción como la del Croscat. Mediante la
aplicación informática VORIS2, diseñada en el Institut
Jaume Almera del CSIC, se ha cuantificado la evolución
de esta erupción y las áreas ocupadas por sus productos,
indicando los efectos cercanos y a corto plazo (localización
de coladas de lava, precipitación de cenizas y
olas piroclásticas) y los efectos más distantes y a largo
plazo (formación de columnas eruptivas y dispersión
de cenizas). En el correspondiente informe de pericia,
se describe con más detalle esta modelización.
Relevancia del vulcanismo en Cataluña
Historial de acontecimientos
Estimación de la recurrencia
Distribución espacial
Distribución temporal
Concentrada en el NE de Cataluña
Manifestaciones aisladas en el Baix Ebre y en el
fondo marino central y las Baleares
Actividad más antigua
Alt Empordà 10.000.000 – 11.000.000 años
Actividad más reciente
La Garrotxa, desde hace 350.000 años hasta hace
9.000 años
Indicios de actividad anterior a los 5.000 años
Recurrencia estimada con datos insuficientes
1 episodio cada 15.000 o 20.000 años en
La Garrotxa
Tabla 7. Resumen de los datos sobre vulcanismo en Cataluña.
109

RISKCAT Los riesgos naturales en Cataluña
No existe ninguna evaluación de la peligrosidad ni del
riesgo que este fenómeno puede suponer. No obstante,
hay que tener en cuenta que el vulcanismo en Cataluña
ha manifestado actividad durante los últimos10 millones
de años y, por lo tanto, a pesar de que los últimos acontecimientos
daten de hace unos 10.000 años, hay que
pensar que esta actividad continuará en el futuro con la
misma pauta temporal.
Según las recomendaciones de la Asociación Internacional
de Vulcanología (en adelante, IAVCEI), se considera
zona volcánica activa aquella que muestra o ha mostrado
manifestaciones de actividad volcánica durante los últimos
10.000 años.
Aplicando las directivas de la IAVCEI para determinar
la peligrosidad que representa el vulcanismo reciente en
Cataluña, se obtiene un grado de peligrosidad moderado
aunque se apliquen valores muy conservadores de los
parámetros de entrada, dada la falta de conocimiento de
que se dispone (véase una descripción más detallada en
el correspondiente informe de pericia).
En el caso del vulcanismo en Cataluña y en concreto en
la zona donde estas manifestaciones son más recientes
(la Garrotxa y alrededores), la evolución socioeconómica
del área hace que se pase del riesgo bajo o muy bajo
de hace 100 años a un riesgo entre moderado y alto en
la actualidad. A continuación se muestra un mapa con la
localización de los conos volcánicos y las coladas de
lava en la zona volcánica de la Garrotxa donde se puede
observar el impacto que actualmente podrían causar aquellas
erupciones sobre la población (figura 10).
Volcán de Santa Margarida. Foto: Internet.
110

Los fenómenos naturales considerados y su impacto
Edificios
Vías de comunicación
Volcanes
Coladas basálticas
Figura 10. Mapa de la localización de los volcanes y las coladas de lava en la zona volcánica de la Garrotxa. (IGC2008).
111

RISKCAT Los riesgos naturales en Cataluña
112

Material existente sobre el conocimiento y la gestión de los riesgos naturales
3. Material existente sobre el
conocimiento y la gestión de los
riesgos naturales.
En el presente informe, y con el objetivo de analizar y valorar
el estado de la cuestión referente a determinados fenómenos
naturales en Cataluña, se ha procedido a recopilar
productos y acciones realizadas relativas al conocimiento
y a la gestión de los riesgos naturales considerados. Todo
este material se ha incorporado en un catálogo en forma de
base de datos documental.
El catálogo documental
Este catálogo pretende ser un inventario de todos los materiales
que se han producido sobre el conocimiento y la gestión
de los diferentes riesgos naturales que corresponden al ámbito
territorial de Cataluña durante los últimos 30 años. Esto no
excluye que pueda existir algún documento más antiguo.
Los materiales recopilados son muy distintos, tanto por su
origen, por su formato (informes, publicaciones, cartografías,
etc.), como por sus objetivos o aplicaciones (académico,
científico, técnico divulgativo). Algunos de estos productos
han sido publicados anteriormente, mientras que otros son
inéditos. Algunos son de uso público y otros de uso restringido.
En muchos casos se han tenido que consultar las fuentes
correspondientes (autores, organismos, empresas, etc.),
con la complejidad y dificultad que esto comporta. En algunos
casos, el organismo que generó el producto no es el
mismo que actualmente es o debería ser el depositario. Se
ha efectuado la recopilación de todos los materiales a los
que se ha podido acceder.
Se ha puesto de manifiesto la dificultad para obtener determinados
documentos, algunas veces debida a la falta de
inventarios o registros internos sistemáticos, en otras debido
a las características específicas de los productos.
Este hecho ha condicionado el catálogo que se presenta, ha
provocado algunas lagunas de información o ha obligado a
llevar a cabo agrupaciones de datos en una única ficha, sin
poder conocer el contenido concreto, ni poder llegar a conocer
el lugar y fecha del informe o proyecto. Este es el caso
de lo que se ha catalogado como conjuntos de informes, donde
frecuentemente no se llega a saber ni tan siquiera cual es
el número total de informes realizados. Todo esto provoca
también un cierto desequilibrio cuantitativo entre diferentes
tipos de materiales que distorsiona la realidad (ver la figura
11). Por ejemplo, el hecho de que los informes recopilados
sobre inundaciones sean la mitad de los que se dispone sobre
terremotos no deja de ser sorprendente en un país donde las
riadas son mucho más impactantes que los sismos.
Cabe considerar, sin embargo, que es la primera vez que se
lleva a cabo una iniciativa de esta envergadura en Cataluña
y, a pesar de las limitaciones mencionadas anteriormente y
que proceden de situaciones puntuales, el catálogo documental
que se presenta en el informe RISKCAT es un material
de gran valor y se puede considerar como el embrión
de lo que podría ser la futura base de datos de riesgos naturales
en Cataluña.
En este capítulo queremos presentar brevemente lo que
contiene la base de datos pero en los informes de pericia se
presenta y se explica más detalladamente el contenido del
catálogo.
Estructura
Los datos recopilados han sido clasificados según los fenómenos
estudiados (aludes, deslizamientos, hundimientos,
fenómenos litorales, inundaciones, terremotos y vulcanismo)
y, por otro lado, según la legislación referente a riesgos
naturales.
Para cada uno de los fenómenos estudiados se definen 5
tipos de fichas: cartografía, informes, publicaciones, datos
y proyectos. De esta manera, a cada producto le corresponde
una ficha en la que se indican las diferentes características
(fecha, autoría, palabras clave, disponibilidad, etc.) que
pueden variar según la tipología. Además, hay que considerar
las fichas de normativa, que siguen unas pautas diferentes.
El catálogo dispone de 36 clases posibles, con un
total de 943 fichas y 25 Mb de información.
Aludes Deslizamientos
Hundimientos
Inundaciones Litorales
Terremotos
Vulcanismo Legislación
TOTALES
Cartografías
2
4
0
36
3
36
1
81
Informes
39
33
9
67
24
133
0
305
Publicaciones
51
48
18
91
32
111
13
364
Datos
3
1
0
12
8
16
0
40
Proyectos
12
13
0
43
8
30
0
106
TOTALES
107
99
27
249
75
326
14
46
943
Fig. 11. Distribución de la recopilación documental de cada fenómeno por tipo de fichas.
113

RISKCAT Los riesgos naturales en Cataluña
A continuación se indica cómo se estructuran las fichas
para cada tipología.
3.1. Aludes
3.1.1. Informes, estudios y proyectos constructivos
• Estudios académicos (tesis doctorales y de licenciatura).
• Informes técnicos que tienen como objetivo proponer
medidas de defensa para disminuir el riesgo de los
elementos vulnerables.
• Informes técnicos que tienen como resultado zonificaciones
a escala detallada.
• Informes técnicos de inventario y documentación de
los aludes acaecidos en un episodio de aludes.
• Planes de Intervención para el Desencadenamiento
Preventivo de Aludes (PIDA).
• Estudios y proyectos constructivos de protecciones.
3.1.2. Datos y bases de datos
• La Base de Datos de Aludes de Cataluña (BDAC)
gestionada por el Institut Geològic de Cataluña.
• Los datos de la red de estaciones nivometeorológicas
de Cataluña, gestionada por el Servei Meteorològic
de Cataluña; útiles para elaborar el Boletín de Peligro
de Aludes (en adelante, BPA).
• Datos nivometeorológicos (perfiles y estabilidad del
manto nival); de utilidad para elaborar el BPA.
3.1.3. Cartografía y zonificaciones
• Mapa de zonas de aludes (MZA) a escala 1/25.000
(14 hojas).
• Mapa automático de aludes a escala 1/100.000.
• Mapas detallados y locales sobre el peligro natural a
escala 1/5.000 de algunos municipios.
3.1.4. Proyectos de investigación
Los proyectos de investigación se han agrupado según
objetivos:
• Proponer métodos de análisis de zonas expuestas al
peligro de aludes y/o evaluar el grado de exposición.
• Analizar el registro y la señal sísmica de los aludes
en zonas experimentales.
• Modelizar la dinámica de aludes, de su alcance o de
los sectores donde se acumula la nieve transportada
por el viento.
• Analizar el papel de la vegetación y aplicación de
técnicas dendrocronológicas para estudiar la dinámica,
frecuencia e intensidad de los aludes.
3.1.5. Publicaciones
Se han publicado más de 45 trabajos científicos desde
el año 1986 hasta el 2007 según las temáticas siguientes:
• Técnicas cartográficas de identificación de las zonas
expuestas a aludes para desarrollar el MZA.
• Aplicación de técnicas cartográficas sofisticadas para
identificar las zonas de aludes (uso de modelos empíricos
y numéricos, utilización del SIG para identificar
zonas susceptibles, utilización de indicadores botánicos
para caracterizar las zonas de aludes, etc.)
• Estudio del transporte de la nieve por el viento y peligro
de aludes asociado.
• Análisis de la señal sísmica de los aludes de cara a su
detección y estudio de la dinámica.
• Utilización de la dendrocronología como técnica para
evaluar frecuencias de los aludes y su dinámica.
• Presentación a la comunidad científica de las cartografías
y bases de datos existentes en el IGC.
• Trabajos y notas presentadas en las Jornadas Técnicas
de Nieve y Aludes organizadas por el IGC.
3.2. Deslizamientos
3.2.1. Informes técnicos, estudios y proyectos constructivos
• Estudios académicos (tesis doctorales y de licenciatura).
• Dictámenes de emergencias efectuados por el IGC a
partir de avisos efectuados por los bomberos o por el
Centre d’Emergències de Cataluña (en adelante, CE-
CAT).
• Actuaciones de auscultación de deslizamientos.
• Dictámenes preliminares de identificación del peligro
para Planes de Ordenación Urbanística Municipal (en
adelante, POUM).
• Estudios de zonificación según la peligrosidad a escala
de detalle.
• Son estudios encargados por los ayuntamientos para
la redacción de los POUM.
• Correcciones hidrológicas en ríos y torrentes realizadas
para evitar deslizamientos.
• Informes de descripción de los efectos geomorfológicos
de los aguaceros importantes.
• Proyectos constructivos de protecciones contra desprendimientos.
• Informes técnicos relacionados con deslizamientos.
• Estudios relacionados con zonificaciones e identificación
de las áreas de riesgo.
3.2.2. Base de datos
• Base de datos Lliscat.
3.2.3. Cartografía y zonificaciones
• Cartografía de riesgos geológicos a las comarcas de
montaña de Cataluña del año 1985 a escala
1/50.000.
• Hasta el año 2005 se realizaron los mapas de 13 comarcas.
114

Material existente sobre el conocimiento y la gestión de los riesgos naturales
• “Cartografia temàtica de les terres gironines”; mapa
nº 13 de procesos geológicos a escala 1/200.000.
3.2.4. Proyectos de investigación
Se han agrupado según sus objetivos principales:
• Estudios de la dinámica de los deslizamientos y propuestas
de metodologías de trabajo para evaluar zonas
expuestas.
• Análisis de las variaciones en la actividad de los deslizamientos
en relación con el cambio climático, pasado
o futuro.
• Auscultaciones de deslizamientos para evaluar la influencia
de los factores condicionantes.
• Análisis de efectividad de los sistemas de protección
por la carga sólida de los torrentes y de corrientes de
arrastre.
• Estudios del efecto del bosque como barrera natural
de los desprendimientos.
• Análisis de la aplicabilidad y la resolución de nuevas
técnicas y del uso de modelos.
3.2.5. Publicaciones
Agrupadas en las temáticas siguientes:
• Análisis de la reactivación de deslizamientos por episodios
de lluvia. Gran parte de estos análisis son el
resultado de la monitorización del corrimiento de
Vallcebre.
• Análisis de la susceptibilidad de desencadenamiento
de deslizamientos superficiales mediante métodos
estadísticos y numéricos.
• Análisis del umbral de lluvias que desencadenan deslizamientos
superficiales y corrientes de arrastre.
• Efectos geomorfológicos y deslizamientos reactivados
por las lluvias de noviembre de 1982.
• Utilización de técnicas dendrocronológicas para analizar
la edad de los deslizamientos y estimar las frecuencias
de los acontecimientos.
• Propuestas de métodos y técnicas para estudiar la
peligrosidad de los deslizamientos.
• Modelizaciones numéricas o simulaciones de las caídas
de bloques rocosos.
Gran desprendimiento de rocas en enero de 2007 en Montserrat. Foto: IGC.
115

RISKCAT Los riesgos naturales en Cataluña
3.3. Hundimientos y subsidencia
3.3.1. Estudios, informes y proyectos técnicos
Se han diferenciado los tipos de informes siguientes:
• Estudios e informes técnicos relacionados de manera
directa o indirecta con la subsidencia del terreno.
• Informes técnicos y estudios que analizan el peligro
de hundimiento del terreno en la cuenca potásica catalana.
• Informes técnicos relacionados con la monitorización
del hundimiento del terreno en la población de Sallent.
• Estudios indirectamente relacionados con la tubificación
del terreno.
• Dictámenes preliminares de identificación del peligro
para POUMs.
3.3.2. Cartografía y zonificaciones
• Mapa comarcal de prevención de riesgos geológicos
a escala 1/50.000.
3.3.3. Proyectos de investigación
Se han agrupado según sus objetivos principales:
• Analizar la fiabilidad y las posibles mejoras de aplicación
de técnicas de sensores remotos para monitorizar
zonas de subsidencia.
• RISCMASS.
3.3.4. Publicaciones científicas
Se pueden agrupar en 2 clases:
• Análisis del peligro de hundimientos en el área de
Banyoles y Besalú.
• Análisis de la aplicación de la metodología de interferometría
de radar mediante satélite (DinSAR) para
la detección de zonas urbanas con subsidencia.
3.4. Fenómenos litorales
3.4.1. Informes
• Estudios académicos (tesis doctorales).
• Estudios resultantes de proyectos europeos.
• Informes técnicos sobre la evolución de la línea de la
costa.
• Informes técnicos sobre actuaciones de regeneración
artificial de playas.
• Informes técnicos sobre estimaciones de condiciones
extremas de oleaje.
3.4.2. Datos
• Series de oleaje.
• Nivel marino.
• Registros de tsunamis.
• Fondos documentales de cartografías e imágenes.
• Serie histórica de la línea de costa.
3.4.3. Cartografía
• Mapas de erosión de la línea de costa.
• Mapas de tramos de costa artificial y de regeneración
artificial de playas.
3.4.4. Proyectos
La mayoría corresponden a proyectos actuales o muy
recientes, en su mayor parte de ámbito europeo, que
abordan las temáticas siguientes:
• Erosión de la costa.
• Series históricas de oleaje y nivel del mar.
• Riesgos de inundación en la zona costera desde la
perspectiva de la gestión integrada del litoral.
3.4.5. Publicaciones
Fundamentalmente son de contenido científico y ponen
especial énfasis en las variaciones morfológicas
de la costa.
• Medida y análisis de la dinámica geomorfológica y
sedimentaria de la costa.
• Evolución de los deltas.
• Temporales e inundaciones.
• Impactos en el litoral.
• Tsunamis.
3.5. Inundaciones
3.5.1. Informes, estudios y proyectos técnicos
• Estudios académicos (tesis doctorales y de licenciatura).
• Informes técnicos. Algunos tienen como objetivo proponer
medidas de defensa y otros analizar la posibilidad
de edificar en zonas expuestas según las cartografías
efectuadas.
• Informes técnicos de inventario y documentación de
las inundaciones que han tenido lugar en un episodio
de lluvias.
• Estudios constructivos y de modelos físicos para el
dimensionamiento y ejecución de medidas de defensa
estructurales.
3.5.2. Datos y bases de datos
• Datos meteorológicos.
• Datos hidrológicos.
• Base de datos de puntos críticos.
3.5.3. Cartografía
• Plan de Espacios Fluviales (PEF), 1:5.000.
• Plan INUNCAT, 1:50.000.
3.5.4. Proyectos de investigación y administrativos
• Delimitación de zonas inundables.
• Información y sensibilización de la población.
• Aplicación de metodologías, técnicas de previsión y
análisis meteorológicos.
• Proyectos constructivos y de corrección hidrológica.
116

Material existente sobre el conocimiento y la gestión de los riesgos naturales
3.5.5. Publicaciones
• Episodios de inundación determinados.
• Técnicas cartográficas de identificación de las zonas
expuestas o afectadas por inundaciones.
• Análisis del fenómeno de las inundaciones.
• Manuales y recomendaciones técnicas.
• Obras hidráulicas y de restauración hidrológica.
• La previsión y gestión de emergencias.
• Trabajos de contenido científico-metodológico.
3.6. Terremotos
3.6.1. Informes
Se pueden agrupar en distintos ámbitos temáticos:
• Actividad sísmica en Cataluña.
• Zonación y microzonación sísmica.
• Tectónica activa.
• Paleosismología.
• Instrumentación y vigilancia.
• Plan SISMICAT.
3.6.2. Datos y bases de datos
• Información actualizada de la localización.
• Características de la instrumentación de registro sísmico.
• Catálogos sísmicos históricos.
• Catálogos sísmicos instrumentales.
• Boletines sismológicos mensuales.
• Boletines sismológicos anuales.
3.6.3. Cartografía
• Mapas de sismicidad.
• Mapas de zonificación sismogénica.
• Mapas de zonificación sísmica.
• Mapas de peligrosidad sísmica.
• Mapas de vulnerabilidad y riesgos sísmicos.
• Mapas de normativa sismoresistente.
• Mapas de distribución de intensidades sísmicas para
terremotos individuales.
• Mapas de caracterización geotécnica de suelos.
3.6.4. Proyectos
En general son temáticamente muy diversos. Se pueden
agrupar en diferentes ámbitos:
• Sismicidad histórica.
• Tectónica activa.
• Paleosismología.
• Sismos y tsunamis.
• Análisis de la vulnerabilidad.
• Riesgo sísmico.
3.6.5. Publicaciones
Son muy numerosas y, en general, temáticamente
diversas. Se pueden agrupar en diferentes ámbitos
temáticos:
• Sismicidad histórica (catálogos, análisis de casos, etc.)
• Zonación y microzonación sísmica.
• Análisis de la peligrosidad.
• Análisis de la vulnerabilidad.
• Riesgo sísmico.
• Simulación de escenarios.
• Ingeniería sísmica.
• Plan SISMICAT.
• Tectónica activa.
• Paleosismología.
3.7. Vulcanismo
En relación con el vulcanismo en Cataluña sólo hay
materiales cartográficos y publicaciones.
3.7.1. Cartografía
• Vulcanismo de la Garrotxa a escala 1:25.000.
3.7.2. Publicaciones
• Petrología y petrogénesis volcánica.
• Geoquímica.
• Vulcanología.
• Geofísica.
• Divulgación.
3.8. Legislación
La recopilación de temas legislativos relacionados con
los riesgos naturales se ha estructurado de manera independiente
y siguiendo otro esquema. En este caso, la
recopilación se ha llevado a cabo teniendo en cuenta las
siguientes premisas:
• Tipología del producto: ley, decreto, orden, norma,
directiva, etc.
• Ámbito territorial de aplicación: internacional, estatal,
autonómico.
• Ámbito temático: planificación, gestión, ejecución,
aludes, seísmos, etc.
• Lugar de publicación: DOCE, DOGC, BOE, etc.
• Aplicación a la gestión de riesgos: directa o indirecta.
A cada producto le corresponde una ficha en la que se
indican todas las características aquí mencionadas y también
se incluyen unas informaciones adicionales que, en
muchos casos, resumen lo esencial de la normativa inventariada.
Se han recopilado 46 fichas entre directivas, leyes, normas,
decretos, reglamentos, sentencias, textos refundidos y
tratados.
117

RISKCAT Los riesgos naturales en Cataluña
118

Valoración del estado actual del conocimiento sobre los riesgos y de su gestión
4. Valoración del estado actual
del conocimiento y de la gestión
del riesgo
En este capítulo partimos de las valoraciones llevadas a
cabo sobre el estado actual del conocimiento y de la
gestión del riesgo natural en Cataluña en los informes
de pericia.
Los materiales recogidos en el catálogo documental ponen
de manifiesto la existencia de una serie de productos
científicos y técnicos, así como un conjunto de acciones
técnicas en el campo de la prevención y la mitigación
relacionados con los riesgos naturales tratados en el in-
forme. Su análisis y valoración nos permiten detectar
una serie de puntos fuertes (y oportunidades) y puntos
débiles (y retos) que se recogen en el presente capítulo
y que serán la base para las recomendaciones contenidas
en el capítulo 5 del presente informe. Las fortalezas se
basan en productos o acciones que existen, que son consistentes,
que hay que potenciar y que, en muchos casos,
representan una oportunidad de mejora del conocimiento
o de la gestión. Los puntos débiles indican fundamentalmente
falta de conocimientos o una gestión pobre.
Efectos del temporal de levante de 2003 en el paseo marítimo de Torredembarra. Foto: J. Guillén.
119

RISKCAT Los riesgos naturales en Cataluña
4.1. Aludes
Fortalezas y oportunidades
Conocimiento cientificotécnico
Debilidades y amenazas
Conocimiento cientificotécnico
El ICG tiene la competencia en la evaluación del
peligro, del riesgo de aludes y de su prevención.
El IGC y el Consejo General de Aran (en adelante,
CGA) inventarían y documentan sistemáticamente
los aludes.
Organismos e instituciones de la Generalitat y otras
administraciones redactan estudios técnicos y proyectos
relacionados con aludes.
El Mapa de Zonas de Aludes (MZA) a escala
1:25.000 (14 hojas).
Falta cuantificación de los daños y pérdidas económicas,
socioculturales, etc.
Faltan guías técnicas oficiales que aseguren y estandaricen
la calidad de los trabajos.
Falta cartografía sobre la peligrosidad, vulnerabilidad
y riesgo a escalas de detalle que priorice las
zonas urbanizadas y urbanizables.
La Base de Datos de Aludes de Cataluña (BDAC),
consultable en la web del IGC.
Buen conocimiento cientificotécnico
Faltan estudios profundos sobre la influencia del
cambio climático en la gravedad y frecuencia de
los aludes.
120

Valoración del estado actual del conocimiento sobre los riesgos y de su gestión
Fortalezas y oportunidades
Gestión del riesgo y mitigación
Debilidades y amenazas
Gestión del riesgo y mitigación
Desde 2006 existe una Dirección General específica
de Protección Civil.
El Plan Especial de Emergencias para Nevadas de
Cataluña (en adelante, NEUCAT) es una oportunidad
para incluir las emergencias por aludes.
La ley de urbanismo considera los aludes en los
POUM.
Los PIDA en algunas estaciones de deportes de
invierno.
La emisión del BPA de mucho uso.
Experiencia en predicciones locales en alguna vía
de comunicación (caso del CGA en la C-28 y
C-142b).
Diferentes organismos e instituciones de la Generalitat
instalan sistemas de defensa antialudes.
La ley de bosques considera la calificación de los
bosques de protección como elementos naturales
para disminuir el riesgo de aludes.
La temática del riesgo de aludes se contempla en
la ESO y es una materia de una de las modalidades
de bachillerato.
El plan NEUCAT no considera los aludes.
Falta un inventario de puntos críticos para aludes
para considerar en los PAM.
Falta una zonificación reglamentaria de la peligrosidad.
Falta una normativa que regule la implementación
de los PIDA en todas las estaciones de deportes de
invierno.
Falta una validación sistemática de los resultados
de los boletines.
Hay puntos críticos en carreteras y en edificaciones
aisladas que no disponen de una predicción local.
Falta un plan de actuación coordinado.
Falta definición del riesgo residual.
No hay una gestión sistemática de los bosques de
protección.
Falta implementación del conocimiento en el entorno
geográfico cercano y una reflexión sobre la
autoprotección.
Creación de la Associació pel Coneixement de la
Neu i les Allaus (ACNA), que fomenta el conocimiento
del riesgo de aludes.
121

RISKCAT Los riesgos naturales en Cataluña
4.2. Deslizamientos
Fortalezas y oportunidades
Conocimiento cientificotécnico
Debilidades y amenazas
Conocimiento cientificotécnico
El IGC tiene la competencia en la evaluación del
peligro, del riesgo de deslizamientos y de su prevención.
Cartografías de peligrosidad de deslizamientos de
ámbito comarcal 1:50.000
Mapa de Prevención de Riesgos Geológicos de
Cataluña (en adelante, MPRGC) 1:25.000. En inicio.
Algunos episodios están bien documentados.
Uso restringido. Cobertura parcial del territorio.
Proyecto a demasiado largo plazo (2007 – 2019).
Falta documentación sistemática de episodios con
recopilación de cantidad de daños y pérdidas económicas,
socioculturales, etc.
Proyecto LLISCAT (UPC-IEC), base de datos en
realización.
La dirección general de carreteras ha iniciado un
inventario de puntos afectados por inestabilidad de
laderas.
Buen conocimiento cientificotécnico.
Falta transferencia del conocimiento a los estudios
técnicos, proyectos y cartografías hechos por las
administraciones.
122

Valoración del estado actual del conocimiento sobre los riesgos y de su gestión
Fortalezas y oportunidades
Gestión del riesgo y mitigación
Debilidades y amenazas
Gestión del riesgo y mitigación
Desde 2006 existe una dirección general específica
de protección civil.
El plan INUNCAT considera los deslizamientos
dentro del apartado de análisis de peligro.
No todas las emergencias por deslizamientos quedan
registradas en INUNCAT.
Falta un inventario de puntos críticos relacionados
con deslizamientos que puedan ser considerados
en los PAM.
La legislación de urbanismo considera los riesgos
geológicos (deslizamientos) en los POUM.
Distintas administraciones implementan protecciones
y realizan acciones de gestión.
La temática del riesgo de deslizamientos se contempla
en la ESO y es una materia de una de las
modalidades de bachillerato.
La escala de los MPRGC no posibilita una zonificación
reglamentaria de la peligrosidad aplicable
a los POUM, ni a los estudios de riesgo de los
proyectos de obra civil.
Falta un plan de acción coordinado.
Faltan guías técnicas oficiales que aseguren y estandaricen
la calidad técnica de los trabajos.
Falta la implementación del conocimiento en el
entorno geográfico cercano y reflexión sobre la
autoprotección.
123

RISKCAT Los riesgos naturales en Cataluña
4.3. Hundimientos y subsidencia
Fortalezas y oportunidades
Conocimiento cientificotécnico
Debilidades y amenazas
Conocimiento cientificotécnico
El IGC tiene la competencia en la evaluación del peligro,
del riesgo de hundimientos y de la prevención.
Existen algunas cartografías de peligrosidad de
hundimiento de ámbito comarcal a escala
1:50.000.
MPRGC 1:25.000. En inicio.
Algunos episodios están bien documentados.
Distintas administraciones locales de la zona metropolitana
de Barcelona encargan estudios para minimizar
el riesgo de subsidencias en obra nueva.
Buen conocimiento cientificotécnico sobre métodos
de cartografía del peligro y de seguimiento de los
movimientos verticales del terreno.
Uso restringido. Cobertura parcial del territorio.
Proyecto a demasiado largo plazo (2007 – 2019).
Falta de documentación sistemática de episodios
con cuantificación de daños y pérdidas económicas,
socioculturales, etc.
Faltan guías técnicas oficiales que aseguren y estandaricen
la calidad de los trabajos.
Falta una investigación dirigida a analizar la peligrosidad
y el riesgo que puedan ser utilizados en
estudios técnicos y zonificaciones.
124

Valoración del estado actual del conocimiento sobre los riesgos y de su gestión
Fortalezas y oportunidades
Gestión del riesgo y mitigación
Debilidades y amenazas
Gestión del riesgo y mitigación
Desde 2006 existe una dirección general específica
de protección civil.
Existencia de un plan de emergencia local en Sallent
La legislación de urbanismo considera los riesgos
geológicos (hundimientos) en los POUM.
La temática del riesgo de hundimientos se contempla
en la ESO y en una materia de una de las modalidades
de bachillerato.
No hay un plan especial de emergencia que considere
los hundimientos.
La escala de los MPRGC no permite una zonificación
reglamentaria de la peligrosidad aplicable a
los POUM, ni a los estudios de riesgo de los proyectos
de obra civil.
Falta implementación del conocimiento en el entorno
geográfico cercano y reflexión sobre la autoprotección.
125

RISKCAT Los riesgos naturales en Cataluña
4.4. Fenómenos litorales
Fortalezas y oportunidades
Conocimiento cientificotécnico
Debilidades y amenazas
Conocimiento cientificotécnico
Existen diferentes grupos de trabajo con conocimientos
y atribuciones.
Hay dificultad para acceder a algunos datos y son
dispersos.
Falta cartografía de los riesgos costeros (erosión e
inundación) con la precisión adecuada.
Faltan controles sistemáticos de la evolución de la
línea de costa y batimetrías.
Aceptable monitorización de datos hidrodinámicos
y un sismógrafo submarino.
Existen algunos episodios bien documentados.
Heterogeneidad de formatos y frecuencias.
Falta un inventario histórico de impactos de grandes
temporales, inundaciones y tsunamis en la costa
catalana.
Falta la evaluación cuantificada de daños y pérdidas
económicas, socioculturales, etc.
Dos proyectos en curso (Plan director para la sostenibilidad
de la costa y Estado de la zona costera
en Cataluña) contemplan una integración de datos
del litoral y una definición de los riesgos costeros.
Existen datos para evaluar la peligrosidad a corto
y medio plazo.
Faltan datos sobre vulnerabilidad.
126

Valoración del estado actual del conocimiento sobre los riesgos y de su gestión
Fortalezas y oportunidades
Gestión del riesgo y mitigación
Debilidades y amenazas
Gestión del riesgo y mitigación
Desde 2006 existe una dirección general específica
de protección civil.
El plan INUNCAT menciona los temas referentes
a riesgos litorales.
La gestión del litoral ha sido adoptada por muchas
administraciones y existen numerosas iniciativas.
El marco legal permite (y en algunos casos, obliga
a) actuaciones orientadas a la protección, prevención
y sostenibilidad.
Actuaciones en el litoral que tratan de resolver
problemas puntuales.
Realización de medidas de protección directa (diques,
espigones, rompeolas, regeneración artificial).
Continuada regeneración artificial de playas.
Las estrategias para la adaptación al cambio climático
en la zona costera tienen que ser una excelente
oportunidad para introducir los conceptos de
riesgos asociados a la erosión e inundación en los
planes de gestión.
La temática del riesgo de los fenómenos litorales
se contempla en la ESO y en una materia de una
de las modalidades de bachillerato.
No hay un plan especial de emergencia que considere
los fenómenos litorales mencionados.
Fragmentación en las responsabilidades y dificultades
de coordinación entre los organismos y sectores
involucrados.
La costa catalana presenta un alto grado de urbanización,
con tendencia al crecimiento, y las posibilidades
de intervención en el territorio son limitadas.
Faltan criterios transparentes y sostenibles en las
decisiones de intervención frente a la erosión.
Faltan medidas de prevención a medio y largo plazo.
Falta evaluación de su impacto ambiental (traslado
de la problemática a otras áreas).
Falta evaluación de su impacto ambiental (extracción
de arena del medio marino).
El criterio de “riesgo” no está incorporado en muchas
de las actuaciones.
Falta implementación del conocimiento en el entorno
geográfico cercano y reflexión sobre la autoprotección.
127

RISKCAT Los riesgos naturales en Cataluña
4.5. Inundaciones
Fortalezas y oportunidades
Conocimiento cientificotécnico
Debilidades y amenazas
Conocimiento cientificotécnico
La agencia catalana del agua (ACA) tiene la competencia
en la determinación y gestión de las zonas
inundables.
Cartografía de zonas inundables INUNCAT (hidráulica)
1:50.000
Falta integración de las metodologías hidráulica,
hidrológica, geomorfológica e histórica.
Cartografía de zonas potencialmente inundables
INUNCAT (geomorfológica) 1:50.000
Cartografía del PEF (Planificació d’Espais Fluvials)
1:5.000
Existencia de guías técnicas para evaluar la inundación
en cursos fluviales.
Algunos episodios están bien documentados.
Cobertura del territorio todavía parcial.
Falta de guías técnicas para evaluar las inundaciones
en cursos torrenciales, abanicos aluviales o
conos de deyección y para inundaciones urbanas.
Falta la recopilación sistemática y cuantificada de
daños y pérdidas económicas, socioculturales, etc.
Buena red de medidas hidrometeorológicas y de
obtención de datos.
Buen conocimiento cientificotécnico.
Falta de transferencia del conocimiento y colaboración
entre organismos.
Falta de conocimientos en el comportamiento de
los caudales con transporte de sedimentos.
Faltan estudios profundos sobre la influencia del
cambio climático en la gravedad y frecuencia de
las inundaciones.
Falta de conocimiento de la vulnerabilidad.
128

Valoración del estado actual del conocimiento sobre los riesgos y de su gestión
Fortalezas y oportunidades
Gestión del riesgo y mitigación
Debilidades y amenazas
Gestión del riesgo y mitigación
Desde 2006 existe una dirección general específica
de protección civil.
El plan INUNCAT (2005) es una buena herramienta
de gestión.
INUNCAT no ha desarrollado suficientemente las
fases de prevención y preparación.
Existe una base de datos de puntos críticos de INUN-
CAT.
INUNCAT obliga a redactar planes de emergencia
para inundaciones a 488 municipios (PAMS).
Los PEF son una buena y necesaria herramienta de
gestión.
Diversas administraciones y organismos llevan a
cabo acciones de gestión.
La ley y el reglamento de urbanismo consideran el
riesgo de inundaciones.
La política aseguradora de nuestro país es de carácter
solidario y cubre los daños por inundación.
La temática del riesgo de inundaciones se contempla
en la ESO y en una materia de una de las modalidades
de Bachillerato.
Sólo el 20% lo tienen confeccionado.
Faltan PEF de gran parte del territorio expuesto.
Falta coordinación entre organismos.
El reglamento tiene algunas debilidades técnicas.
Las excepciones pueden invalidar la normativa.
La política aseguradora de nuestro país genera una
falta de percepción del riesgo.
Falta implementación del conocimiento en el entorno
geográfico cercano y reflexión sobre la autoprotección.
129

RISKCAT Los riesgos naturales en Cataluña
4.6. Terremotos
Fortalezas y oportunidades
Conocimiento cientificotécnico
Debilidades y amenazas
Conocimiento cientificotécnico
El IGC tiene la competencia en la evaluación del
peligro, riesgo sísmico y de la prevención.
Existen estudios y cartografía básica de peligrosidad
sísmica, de vulnerabilidad y de riesgo sísmico
a escala óptima.
No se dispone de una cartografía básica, a escala regional
y de detale, de la peligrosidad de efectos sísmicos
indirectos (licuefacción, deslizamientos…)
Existe un catálogo macrosísmico histórico revisado
hasta 1996.
Existe un catálogo instrumental con red permanente
regional de estaciones sísmicas desde 1986.
Existe un catálogo sísmico unificado de los terremotos
con magnitud mayor o igual a 3.0 para el
período 588-2003.
Existe una vigilancia y seguimiento permanente de
la sismicidad mediante una red sísmica.
Se dispone de una red permanente de acelerómetros.
Existe un sismómetro de fondo marino (OBS) permanente.
Falta información más detallada sobre los efectos
de los terremotos más recientes con una evaluación
cuantificada de los daños y pérdidas económicas.
Falta que el sistema sea robusto y con una infraestructura
redundante para garantizar su funcionamiento
en caso de desastre.
Número reducido de acelerómetros permanentes y
heterogeneidad tanto en su instrumentación como
en su distribución.
Faltan estudios específicos sobre la sismicidad y
peligrosidad sísmica de terremotos con epicentro
marino.
Existen estudios de paleosismicidad en algunas
fallas activas de Cataluña.
Buen conocimiento cientificotécnico.
130

Valoración del estado actual del conocimiento sobre los riesgos y de su gestión
Fortalezas y oportunidades
Gestión del riesgo y mitigación
Debilidades y amenazas
Gestión del riesgo y mitigación
Desde 2006 existe una dirección general específica
de protección civil.
Existe un sistema permanente de información (comunicados)
sobre los terremotos que pueden haber
afectado a la población de Cataluña.
Existe un plan especial de emergencia sísmica en
Cataluña (SISMICAT) homologado.
Identificados los municipios en los que es obligatorio
(439 de 946) o recomendado (480 de 496) un
PAM.
Existe la Norma de Construcción Sismoresistente
a nivel de todo el territorio español, desde 1962,
actualizada en octubre de 2002 (NCSE-02).
Existe la propuesta de desarrollo de una normativa
de referencia de diseño sismoresistente de estructuras
(Eurocódigo 8) por parte del Comité Europeo
de Normalización para la unificación de criterios
y normas a nivel de la Unión Europea.
Falta una definición crítica de prioridades en los
estudios de evaluación y prevención por parte de
los organismos implicados en la gestión del riesgo.
Falta la actualización de vulnerabilidad y riesgo,
ya que están basados en datos de 1990 (censo de
edificios) y 1996 (censo de población).
Sólo hay 27 municipios con PAM homologado de
los 439 que están obligados a tenerlo.
Falta regularidad en el proceso de actualización de
la normativa de construcción sismoresistente.
La norma de construcción sismoresistente no incluye
una regulación específica o recomendaciones
para el refuerzo de edificios y estructuras anteriores
a las normativas de construcción sismorresistentes
o construidos bajo normativas con exigencias menores
a la actualmente en vigor.
La norma de construcción sismoresistente no contempla
una regulación específica o recomendaciones
para el refuerzo de monumentos o edificios del
patrimonio histórico.
Falta agilidad en el proceso de obtención de la información
más actual sobre peligrosidad y riesgo
sísmico y en su aplicación.
Poca información pública asequible para el ciudadano
en webs institucionales (Gencat, municipios)
sobre el riesgo sísmico.
La temática del riesgo de los terremotos se contempla
en la ESO y en una materia de una de las
modalidades de Bachillerato.
Falta implementación del conocimiento en el entorno
geográfico cercano y reflexión sobre la autoprotección.
131

RISKCAT Los riesgos naturales en Cataluña
4.7. Vulcanismo
Fortalezas y oportunidades
Debilidades y amenazas
Conocimiento cientificotécnico
El IGC tiene la competencia en la evaluación del
peligro, del riesgo volcánico y de la prevención.
Existe desde 2006 una dirección general específica
de protección civil.
Existe potencial de investigadores de vulcanología
en el país.
No existe ninguna acción de prevención ni mitigación
del riesgo volcánico.
Falta investigación sobre el vulcanismo reciente.
Faltan fechados numéricos de las erupciones volcánicas
de la Garrotxa.
No existe ningún proyecto para estudiar la peligrosidad,
vulnerabilidad y riesgo volcánico.
La temática del riesgo volcánico se contempla en
la ESO y en una materia de una de las modalidades
de Bachillerato.
Falta implementación del conocimiento en el entorno
geográfico cercano y reflexión sobre la autoprotección.
Tareas informativas, pedagógicas y documentales
del Parque Natural de la Zona Volcánica de la Garrotxa.
132

Recomendaciones para una gestión sostenible de los riesgos
5. Recomendaciones para una gestión
sostenible del riesgo
En este capítulo se proponen las principales recomendaciones
(clasificadas según fenómenos) que surgen de la
consideración de las fortalezas y debilidades recopiladas
en el capítulo 4. Estas recomendaciones están dirigidas
a gestionar el riesgo natural con criterios de sostenibilidad
ambiental y social. Esto implica considerar la disminución
y el control de la población expuesta, de sus
bienes y de las infraestructuras, así como la mejor relación
coste/beneficio en las medidas de mitigación, además del
respeto al medio ambiente.
En cada bloque temático, las recomendaciones se agrupan
en dos conjuntos; las que tienen que permitir una mejora
del conocimiento científico y técnico del fenómeno y
las referentes a la mejora de la gestión del riesgo. En el
apartado de gestión del riesgo se incluyen acciones de
prevención y de protección que han de permitir reducir
los niveles actuales de riesgo.
5.1. Aludes
Se propone un Plan Estratégico de Gestión del Riesgo
de Aludes en Cataluña que integre estrategias de mejora
del conocimiento, de la prevención y de la mitigación
del riesgo de aludes.
5.1.1. Conocimiento cientificotécnico
• Integrar la Base de Datos de Aludes (BDA) y los
Mapas de Zonas de Aludes (MZA) en el futuro Sistema
de Información Geológica, Edafológica y Geotemática
de Cataluña (en adelante SIDEG) del IGC.
• Diseñar un programa de seguimiento del riesgo que
conste de:
· Documentación de los diferentes sucesos de aludes.
· Informes anuales sobre el impacto social y económico
de los aludes.
· Inventario de los sectores con riesgo de aludes
(puntos críticos).
5.1.2. Gestión del riesgo de aludes
• Implementar un conjunto de acciones reguladoras
que:
· reglamenten la zonificación de la peligrosidad de
aludes
· regulen los estudios técnicos
· regulen los PIDA
• Realizar mapas de zonificación de la peligrosidad
y de la zonificación reglamentarias a escala de detalle
(1:2.000) para los POUM.
• Realizar mapas de zonificación de la peligrosidad
y de la zonificación reglamentaria a escala de
detalle (1:5.000) vinculada a la ejecución de infraestructuras.
Impacto de un alud en una edificación durante el episodio de aludes de febrero de 1996 en el valle alto del Ter. Foto: Hostal Pastuira, cedida por el IGC.
133

RISKCAT Los riesgos naturales en Cataluña
• Implementar medidas de defensa estructurales de
forma planificada y coordinada entre los diferentes
organismos y entidades involucrados.
• Desarrollar una buena gestión de los bosques de
protección.
• Emitir el BPA, mejorándolo con una verificación
sistemática.
• Realizar predicciones locales del peligro de aludes
en situaciones riesgo alto según el inventario de puntos
críticos.
• Integrar el riesgo de aludes en el plan NEUCAT y
que esto incida en el diseño de los PAM de las comarcas
de montaña.
• Realizar las acciones sensibilizadoras del riesgo de
aludes basadas en la educación, la información y la
divulgación.
5.2. Deslizamientos
Se propone un Plan Estratégico de la Gestión del Riesgo
de Deslizamientos en Cataluña que integre estrategias de
mejora del conocimiento, prevención y mitigación del
riesgo.
5.2.1. Conocimiento cientificotécnico
• Realizar una base de datos de deslizamientos que
se deberá integrar en el futuro SIDEG del IGC.
• Realizar las cartografías de zonas con peligro de
deslizamientos que se deberán integrar al futuro SI-
DEG del IGC.
• Diseñar un programa de seguimiento del riesgo que
constaría de:
· Documentación de los diferentes sucesos de deslizamientos
· Informes anuales sobre el impacto social y económico
de los deslizamientos.
· Inventario de los sectores con riesgo de deslizamientos
(puntos críticos).
5.2.2. Gestión del riesgo
• Implementar un conjunto de acciones reguladoras
que:
· Reglamenten la zonificación de la peligrosidad de
deslizamientos.
· Regulen los estudios técnicos.
• Realizar mapas de zonificación de la peligrosidad
y de la zonificación reglamentaria a escala de detalle
(1:2.000) para los POUM.
• Realizar mapas de zonificación de la peligrosidad
y de la zonificación reglamentaria a escala de detalle
(1:5.000) vinculada a la ejecución de infraestructuras.
• Implementar medidas de defensa estructurales y
de vigilancia de forma planificada y coordinada entre
los diferentes organismos y entidades involucrados.
• Valorar la necesidad y la viabilidad de un plan de
emergencia especial para deslizamientos.
• Realizar las acciones sensibilizadoras del riesgo de
deslizamientos basadas en la educación, la información
y la divulgación.
5.3. Hundimientos y subsidencia
Se propone un Plan Estratégico de Gestión del Riesgo de Hundimientos
en Cataluña que integre estrategias de mejora del
conocimiento, de prevención y de mitigación del riesgo.
5.3.1. Conocimiento cientificotécnico
• Realizar una base de datos de hundimientos que se
deberá integrar en el futuro SIDEG del IGC.
• Realizar las cartografías de zonas con peligro de
hundimientos que se deberán integrar en el futuro
SIDEG del IGC.
• Diseñar un programa de seguimiento del riesgo que
constaría de:
· Documentación de los diferentes sucesos de hundimientos
y subsidencia.
· Informes anuales sobre el impacto social y económico
de los hundimientos y subsidencia.
· Inventario de los sectores con riesgos de hundimientos
y subsidencia (puntos críticos).
5.3.2. Gestión del riesgo
Daños en la carretera N-II a su paso por Esparraguera durante el aguacero
de junio de 2000. Foto: M.A. Marquès.
• Implementar un conjunto de acciones reguladoras
que:
· Reglamenten la zonificación de la peligrosidad de
hundimientos
· Regulen los estudios técnicos.
• Realizar mapas de zonificación de la peligrosidad
y de la zonificación reglamentaria a escala de detalle
(1:2.000) para los POUM.
134

Recomendaciones para una gestión sostenible de los riesgos
• Realizar mapas de zonificación de la peligrosidad y
de la zonificación reglamentaria a escala de detalle
(1:5.000) vinculada a la ejecución de infraestructuras.
• Implementar medidas de vigilancia y seguimiento
instrumental.
• Regular las actividades que puedan incrementar el
riesgo de hundimientos y subsidencia.
• Valorar la necesidad y viabilidad de un plan de
emergencia especial para los hundimientos.
• Realizar las acciones sensibilizadoras del riesgo de
hundimientos basadas en la educación, la información
y la divulgación.
5.4. Fenómenos litorales
Una visión sobre el riesgo natural debido al impacto de
los fenómenos litorales en la costa catalana nos ofrece
un panorama muy complejo. El conocimiento se encuentra
muy compartimentado, hay muchas administraciones
implicadas en su gestión y se han llevado a cabo actuaciones
muy diversas. La costa catalana presenta un grado
de urbanización muy alto, con una tendencia al crecimiento
y las posibilidades de intervención en el
territorio son limitadas.
Se proponen las recomendaciones siguientes:
5.4.1. Conocimiento cientificotécnico
• Elaborar una cartografía a escala de detalle (1:5.000)
para toda la costa catalana que integre los riesgos de
erosión e inundación. Estos documentos serán la base
para la estimación de los riesgos en un escenario
de cambio climático y un elemento fundamental en
la gestión del litoral.
• Recopilar sistemáticamente los datos durante y
después de episodios de temporales, con el fin de
evaluar su impacto y poder alimentar el análisis de
riesgo con datos reales.
• Incrementar la recopilación de datos hidrodinámicos
y geomorfológicos, en frecuencia y número de
observatorios.
• Agrupar todos los datos y documentos sobre fenómenos
litorales en un sistema de información único
y público.
• Impulsar y apoyar la investigación básica y aplicada
para mejorar:
· El conocimiento sobre la respuesta de la costa y
sus estructuras en los procesos litorales.
· Los procedimientos para evaluar el riesgo asociado
a los fenómenos litorales.
· La modelización de los fenómenos litorales.
· El estudio de alternativas para la protección de la
zona costera.
5.4.2. Gestión del riesgo
• Potenciar aquellas iniciativas que permitan una gestión
integrada y sostenible de las zonas costeras y facilitar
la comunicación entre los grupos de trabajo existentes,
la Administración y los responsables de la
gestión del riesgo a todos los niveles.
• Es necesario que los diferentes especialistas puedan
La playa de la Barceloneta durante un temporal de levante el 2004. Foto: J. Guillén.
135

RISKCAT Los riesgos naturales en Cataluña
disponer de un entorno que permita el transvase de
conocimientos con el fin de generar sinergias y que
las tareas realizadas contribuyan directamente a la
gestión del riesgo en el litoral. Potenciar grupos de
trabajo y redes temáticas.
• Implementar protocolos de actuación frente a los
fenómenos litorales, potenciando la prevención a
medio y largo plazo:
· Erosión: es necesario establecer criterios transparentes
de actuación y profundizar en la optimización
de los recursos de arenas, especialmente en
el transporte desde zonas de acreción a zonas de
erosión.
· Inundación: Hay que definir protocolos de actuación
frente a sucesos de largo período de retorno
(500 años o más) tanto desde el punto de vista de
diseño de infraestructuras, sistemas de alerta precoz
como de coordinación de las actuaciones durante
y después del suceso. Estos protocolos deben
integrarse en los planes de protección civil (mejora
del INUNCAT) tanto para inundaciones por
temporales de mar, como considerando el efecto
combinado de temporales marítimos y las inundaciones
en la zona costera asociadas a fuertes
lluvias o desbordamiento de ríos.
· Promover la compra, por parte de la Administración,
de terrenos especialmente sensibles, para establecer
franjas de protección natural.
· Reducir los accidentes mortales asociados a los
temporales. La información actualizada y destinada
a los usuarios y bañistas de las playas más
afectadas explicando los accidentes previos y los
procesos que los provocan (olas, corrientes) tendría
un efecto disuasorio.
· Realizar las acciones sensibilizadoras del riesgo
de fenómenos litorales basadas en la educación,
la información y la divulgación.
5.5. Inundaciones
En el campo de las inundaciones nos encontramos con
un plan muy elaborado y mucho trabajo que ya se ha
llevado a cabo, por este motivo nuestras recomendaciones
van más encaminadas a acciones puntuales o mejoras
específicas sobre lo que se ha hecho o se está haciendo.
Se proponen las recomendaciones siguientes:
5.5.1. Conocimiento cientificotécnico
• Recoger sistemáticamente los datos después de
episodios temporales, para evaluar el impacto i poder
alimentar el análisis de riesgo con datos reales.
• Potenciar el trabajo con modelos y simulaciones de
escenarios reales que permitan evaluar los daños en
los elementos expuestos y aumentar nuestro conocimiento
de la peligrosidad y la vulnerabilidad.
• Potenciar el trabajo con metodologías integradas que
incorporen el análisis histórico, la geomorfología, la
hidráulica y la hidrología.
• Introducir mejoras en la estimación de la intensidad
de los fenómenos, de los umbrales de alerta y de
los períodos de retorno.
5.5.2. Gestión del riesgo
• Potenciar las iniciativas que permitan un tratamiento
integral del problema de las inundaciones y facilitar
la comunicación entre los grupos de trabajo
existentes, la Administración y los responsables de la
gestión del riesgo a todos los niveles.
• Es necesario que los diferentes especialistas puedan
disponer de un entorno que permita el transvase de
conocimientos para generar sinergias y que las tareas
realizadas tengan un reflejo directo en la gestión del
riesgo de inundaciones. Potenciar grupos de trabajo
y redes temáticas.
• Convertir las cartografías de los PEF en zonificación
de la peligrosidad reglamentaria, acelerar su producción
y edición y priorizar los municipios con sectores
de mayor vulnerabilidad para utilizarlos en los
planeamientos urbanísticos municipales.
• Impulsar la realización de “mapas indicativos de
daños”, en los que se describan las zonas con diferentes
grados de riesgo de inundación, incluido el
riesgo de contaminación ambiental como consecuencia
de las inundaciones.
• Conocer las iniciativas que se desarrollan en países
de nuestro entorno con más experiencia. Concretamente,
se propone considerar el modelo de los PPR
franceses (Plans de Prévention des Risques).
• Realizar guías técnicas para caracterizar la peligrosidad
de la dinámica torrencial, de los abanicos o
conos aluviales, de las corrientes de arrastre y de las
inundaciones urbanas e incluirlo en el cuerpo normativo
y en la gestión del fenómeno.
• Es necesaria una actualización del INUNCAT con
la incorporación de cartografías de detalle (PEF) y de
la revisión del inventario de puntos críticos.
• Impulsar, facilitar y proponer un calendario para la
inmediata realización de los PAM en todos los municipios
que lo deban tener con carácter obligatorio.
• Mantener en condiciones naturales los espacios
fluviales (llanuras aluviales) o posibilitar su restablecimiento
con la máxima superficie y anchura, tanto
por los efectos de laminación como por los beneficios
en los ecosistemas.
• Gestionar de manera integral el riesgo natural a
nivel de cuenca (integrando los PAM) donde se consideren
prevención, protección, reacción y preparación.
En consecuencia, es necesaria una absoluta sinergia
136

Recomendaciones para una gestión sostenible de los riesgos
entre Protección Civil, Medi Ambient (ACA) y Política
Territorial (IGC).
• Realizar las acciones sensibilizadoras del riesgo de
inundaciones basadas en la educación, la información
y la divulgación.
5.6. Terremotos
5.6.1. Conocimiento cientificotécnico
• Reforzar el sistema de detección de emergencias
sísmicas (red sísmica), tanto en instrumentación (acelerómetros)
como en las medidas encaminadas a garantizar
un funcionamiento básico frente a cualquier
eventualidad, procedente de la propia emergencia o
de factores externos.
• Desarrollar estudios específicos sobre la actividad
sísmica con epicentro marino que pueda afectar a
Cataluña y su potencial en la determinación de la
peligrosidad sísmica.
• Evaluar la influencia de la actualización del censo
de población y vivienda del INE de 2001 en los
resultados de SISMICAT, aprovechando su mantenimiento
bianual y, en cualquier caso, antes del término
de la vigencia de la versión actual (2008).
• Realizar cartografía básica, a escala regional y de
detalle, de la peligrosidad de efectos sísmicos indirectos
(p.ej., licuefacción, deslizamientos, etc.).
• Investigar más detalladamente los efectos de los
terremotos más recientes con daños e incluir la estimación
cuantitativa de pérdidas.
• Incorporar el conocimiento más reciente en el mapa
de peligrosidad sísmica que acompaña a la norma
de construcción sismoresistente, según los estándares
seguidos en otros países de la Unión Europea
(p. ej. Italia) y como previsión para la entrada en vigor
del Eurocódigo 8 en el 2010.
• Evaluación crítica de la metodología utilizada para
la elaboración de los mapas de zonas sísmicas
incluidos en el SISMICAT, comparándola con la
práctica en otros países europeos de nuestro entorno
y con atención especial a los criterios considerados
para definir los factores de amplificación según el
tipo de substrato.
• Evaluación crítica de los métodos disponibles para
la estimación de la vulnerabilidad y del riesgo sísmico
a escala regional y urbana, comparándolos con
la práctica en otros países europeos de nuestro entorno
y con los mapas actuales de SISMICAT.
• Efectuar un análisis crítico de los niveles de probabilidad
(períodos de retorno) más convenientes
en la determinación de la peligrosidad sísmica tanto
para estructuras comunes (edificios), como para las
de importancia especial (p. ej. hospitales, parques de
bomberos, embalses) y líneas vitales o, alternativamente,
proceder a la aplicación de factores de incremento
de la clasificación sísmica.
5.6.2. Gestión del riesgo
• Impulsar el desarrollo de los planes de actuación
municipal para emergencias sísmicas, especialmente
en aquellos municipios obligados por el SISMICAT
que todavía no los han elaborado o donde no han sido
homologados.
• Desarrollar acciones efectivas encaminadas a mejorar
la transferencia del conocimiento sobre la
peligrosidad y riesgo sísmico de los organismos cientificotécnicos
a los responsables de la gestión del
riesgo y a usuarios potenciales.
• Proponer prioridades e implementar fuentes regulares
de financiación para estudios específicos relacionados
con la evaluación y la prevención del riesgo
sísmico.
• Valorar la importancia de incluir en la Norma de
Construcción Sismorresistente una regulación específica
o recomendaciones para el refuerzo de edificios
y estructuras anteriores a la existencia de normativas
específicas o construidos bajo normativas con exigencias
menores a la que actualmente está en vigor.
• Igualmente, considerar una regulación específica o
recomendaciones para el refuerzo de monumentos
o edificios del patrimonio histórico.
• Regularizar el proceso de actualización de la Norma
de Construcción Sismorresistente.
• Incluir una información adecuada sobre el riesgo
sísmico en el territorio en las webs institucionales
(Generalitat, ayuntamientos).
• Evaluar el interés del acceso público a todos los
contenidos de SISMICAT, incluyendo una información
pública (p. ej., webs municipales) sobre el contenido
de los PAM-SISMICAT homologados.
5.7. Vulcanismo
La percepción del riesgo volcánico prácticamente no
existe en la población debido a la inexistencia de registro
histórico de erupciones. La elevada recurrencia de una
erupción provoca que la peligrosidad estimada del fenómeno
volcánico en Cataluña sea relativamente baja, pero
esto no nos permite afirmar que la probabilidad de
ocurrencia de una erupción volcánica sea cero. Aunque
esta probabilidad es baja, la vulnerabilidad estructural y
social del territorio expuesto a sufrir daños en caso de
erupción es alta. En consecuencia, es necesario considerar
el riesgo.
En este sentido, hay que tener en cuenta que la actividad
volcánica se puede predecir y, por lo tanto, las medidas
a tomar tienen que ser más preventivas que reactivas. Por
137

RISKCAT Los riesgos naturales en Cataluña
esta razón, creemos completamente necesario considerar
el riesgo volcánico en la planificación territorial de la
zona y muy especialmente en áreas cercanas a los focos
de la probable actividad volcánica.
Se recomienda considerar el diseño de un programa de
prevención del riesgo volcánico en Cataluña, que incorpore
lo siguiente:
• Potenciación del conocimiento básico de la dinámica
eruptiva y la edad del vulcanismo.
• Evaluación de la peligrosidad de erupción volcánica
en la zona de la Garrotxa y áreas adyacentes.
• Establecimiento de diferentes escenarios de vulnerabilidad
referida fundamentalmente a grandes infraestructuras
(aeropuertos, líneas vitales, red de
transporte, grandes complejos industriales, hospitales
y otros edificios sensibles).
• Establecimiento de un plan de vigilancia con monitorización
geofísica (sísmica, gravimétrica y magnética).
• Implementación de un programa sistemático de
información y educación sobre riesgo volcánico
aprovechando la potencialidad del Parc natural de la
Zona Volcánica de la Garrotxa.
• Plan Especial de Emergencia Volcánica alimentado
por las acciones anteriores para poder afrontar una
hipotética crisis volcánica.
138

Legislación en materia de riesgos naturales en Cataluña: valoración y propuestas
6. Legislación en Cataluña en
materia de riesgos naturales:
valoración y propuestas
El conjunto de normativas recogidas en el catálogo documental
ha sido analizado y valorado en el informe de
experiencia jurídica a partir de una revisión de la situación,
regulación y ordenación legal de los riesgos naturales en
la actualidad, centrado en Cataluña.
En el presente capítulo se ha llevado a cabo un resumen
donde se han escogido sólo algunas, pensamos que las
más relevantes, de las muchas consideraciones que se
han presentado en el extenso Informe Jurídico. Así pues,
aquí se recogen consideraciones finales a modo de conclusión
y se presenta un conjunto de propuestas para
mejorar la gestión y reducción de los riesgos naturales.
6.1. Valoraciones finales
Las valoraciones que se presentan a continuación tienen
en cuenta los aspectos siguientes de la regulación de los
riesgos naturales: estado de la cuestión en materia legislativa,
normativa, administrativa, de planificación, de
gestión y de prevención.
Generales
1. Cataluña dispone de un ordenamiento jurídico que, en
términos generales, contiene una regulación adecuada de
los riesgos naturales.
2. Esta regulación incluye múltiples disposiciones que
se encuentran dispersas en numerosas leyes y reglamentos
que alcanzan la regulación de muchos aspectos sectoriales
que inciden en la materia (protección civil, urbanismo,
aguas, bosques, ordenación del territorio,
evaluación ambiental, etc.).
3. Se dispone de un completo y complejo sistema de
planificación compuesto por una gran diversidad de planes
e instrumentos de planificación de distinta naturaleza
(planes de protección civil, planes de ordenación del
territorio, planes urbanísticos y planificación hidrológica,
etc.).
4. Existen diversos organismos públicos y diferentes departamentos
de la Generalitat de Catalunya afectados por
la materia de riesgos naturales, que ostentan competencias
sectoriales y concurrentes al respecto (el departamento
de Política Territorial i Obres Públiques con el Institut
Geològic de Catalunya y el Institut Cartográfic de Catalunya;
el departamento de Medi Ambient i Habitatge con
la Agència Catalana de l’Aigua y el Servei Meteorològic
de Catalunya; la Direcció General de Protecció Civil,
entre otros).
5. La actuación coordinada de todos estos organismos
públicos y departamentos permitiría optimizar la política
de prevención de riesgos naturales en Cataluña y acelerar
la integración de las zonificaciones reglamentarias
de riesgos naturales en el planeamiento urbanístico y de
ordenación del territorio.
Riesgo y territorio
6. La prevención en materia de riesgos naturales ha de
constituir una prioridad del gobierno de Cataluña, y la
planificación territorial un elemento esencial para la consecución
de este objetivo.
7. Recientemente, se han efectuado notables avances en
el intento de ajustar el urbanismo y la prevención de
riesgos naturales (promulgación de la Ley de Urbanismo
y del Reglamento de Urbanismo, aprobación de la Ley
de Información Geográfica, elaboración de planificación
hidrológica, Ley del Institut Geològic de Catalunya,
etc.).
8. Es necesario garantizar la urgente incorporación al
planeamiento urbanístico de la zonificación reglamentaria
de riesgos naturales, con un régimen de limitación de
usos del suelo adecuado a su naturaleza, al grado de peligrosidad
y a la vulnerabilidad del territorio. Así mismo,
hay que garantizar la inmediata disposición de cartografía
oficial en materia de delimitación y zonificación del
territorio sometido a riesgos naturales.
9. No se coordina adecuadamente el ritmo de la aprobación
del planeamiento urbanístico en Cataluña y el de la
redacción, elaboración y aprobación de la cartografía
oficial en materia de riesgos naturales.
Específicas
10. En Cataluña, la zonificación reglamentaria del territorio
sometido, afectado o expuesto a riesgos naturales,
no es, a fecha de hoy, completa, ni está regulada en todos
los riesgos.
11. Las escalas de los mapas de riesgo que se han elaborado
en materia de protección civil (escala 1:50.000 o
1:25.000) no son compatibles ni adecuadas para permitir
su incorporación directa al planeamiento urbanístico y
ordenación del territorio elaborados a escalas 1:1.000,
1:2.000, 1:5.000 y 1:10.000.
139

RISKCAT Los riesgos naturales en Cataluña
6.2. Propuestas de actuación
Para el desarrollo y la implementación del conjunto de
las conclusiones y recomendaciones recopiladas en el
informe jurídico, se efectúan las siguientes propuestas
de actuación clasificadas en tres grupos: legislación, organización
administrativa y gestión.
6.2.1. En materia de propuestas legislativas o normativas
Generales
1. Incorporar entre la atribución de funciones de la Dirección
General de Protección Civil del artículo 13 del
Decreto 479/2006 de 5 de diciembre, la facultad de informar
los planeamientos urbanísticos y de ordenación
del territorio, estableciendo el carácter vinculante del
informe del órgano competente en materia de protección
civil, respecto de los planeamientos urbanísticos y de
ordenación del territorio.
2. La promulgación de una norma holística y específica
que regulara los riesgos naturales en Cataluña de
forma integral y unitaria, podría ser un instrumento adecuado
para facilitar el mejor conocimiento, información,
impulso y aplicación, por parte del conjunto de las administraciones
públicas catalanas y de la sociedad en general,
de la prevención en materia de riesgos naturales.
Riesgo y territorio
3. Incorporar en la legislación urbanística, en la regulación
de la documentación técnica obligatoria integrante de los
POUM (Planes de Ordenación Municipal Urbanística) y
entre los mapas de información, el mapa relativo a la
delimitación de las zonas de riesgo natural del municipio
a escala 1:2000. Este mapa se tiene que elaborar incorporando
las zonificaciones de riesgo derivadas de la planificación
hidrológica, de la planificación de protección
civil y de la planificación de ordenación del territorio de
que se disponga y, en su defecto, mediante la realización,
con carácter preceptivo, de estudios de inundabilidad y
de estudios geológicos. Garantizar la incorporación en
el plano de ordenación del POUM correspondiente a la
clasificación del suelo del municipio, las áreas sometidas
a riesgos naturales con la clasificación de suelo no urbanizable.
Introducir los requisitos mencionados en el artículo
59 del Decreto Legislativo 1/2005 de 26 de julio
y enmendar parcialmente el actual redactado del artículo
72 del Reglamento de Urbanismo para intensificar el
régimen de garantías.
4. Revisar el contenido del artículo 5 del Reglamento
de Urbanismo que, al regular la directriz de preservación
frente a los riesgos naturales, ha incorporado excepciones
a la prohibición general de edificar y urbanizar en zonas
sometidas a riesgos naturales fijada en el artículo 9 de la
Ley. Y a tal efecto, suprimir la exigencia de “incompatibilidad
total” incorporada en el reglamento y, en su
caso, suprimir también o limitar el alcance de las excepciones
que prevén la posibilidad de urbanizar y edificar
en estas zonas de riesgo en el supuesto de ejecución de
obras vinculadas a la protección y prevención de riesgos.
5. Revisar la Ley 23/83 de 21 de noviembre de Política
Territorial de Cataluña para incorporar la perspectiva
de los riesgos naturales como elementos de interés general
y supralocal a tener en cuenta en la elaboración y
aprobación de los instrumentos de ordenación del territorio
(Plan General Territorial de Cataluña, planes territoriales
parciales y otros planes).
Específicas o técnicas
6. Establecer una normativa técnica (guías técnicas) aplicable
en materia de cartografía oficial en el plazo más
rápido posible.
7. Enmendar el artículo 2 de la Ley 16/2005 de 27 de
diciembre, reguladora de la información geográfica con
el fin de incorporar cartografías temáticas, la mención
expresa a la “cartografía de riesgos naturales”.
Riesgo e inundaciones
8. Modificar el Reglamento de Urbanismo (Decreto
305/2006 de 18 de julio) y garantizar la prohibición de
implantación de edificaciones, instalaciones y obras en
zonas inundables en períodos de retorno nunca inferiores
a 100 años, y anular el actual régimen de excepciones
fijado en el artículo 6 de la norma.
9. Revisar el régimen de excepciones a las limitaciones
de usos introducidas en el Reglamento de Urbanismo,
intensificando la imposición de condiciones, requisitos
y garantías, con la finalidad de restringir al máximo su
aplicación, aumentar la seguridad jurídica y garantizar
la aplicación del principio de prevención y cautela en la
materia, en particular, incorporar el requisito de no alterar
las condiciones de inundabilidad del resto de terrenos,
por lo que se refiere a las excepciones de las limitaciones
de usos en zona inundable para un período de retorno de
500 años.
Riesgo y evaluación ambiental
10. Incorporar la perspectiva de riesgos naturales en la
Normativa de Evaluación de Impacto Ambiental de
Proyectos vigente en Cataluña (Decreto 144/88 de 7 de
abril). Modificar el articulado del decreto para que se
140

Legislación en materia de riesgos naturales en Cataluña: valoración y propuestas
incorpore en el contenido mínimo de los estudios de impacto
ambiental la descripción específica de si el lugar
se ve afectado por riesgos naturales, su grado de afectación
y nivel de riesgo, así como las medidas correctoras
previstas para corregir y eliminar el riesgo.
11. Incorporar en la Normativa de Evaluación de Impacto
Ambiental de Proyectos vigente en Cataluña
(Decreto 114/88 de 7 de abril), por lo que se refiere al
estudio de alternativas de los proyectos, en la declaración
de impacto ambiental y en la resolución definitiva del
proyecto, la necesidad de contemplar y tener en cuenta
la perspectiva de los riesgos naturales y de considerar las
alternativas del proyecto con menor incidencia en los
suelos afectados por riesgos naturales.
12. La futura promulgación de la Ley Catalana de Evaluación
Ambiental Estratégica de Planes y Programas
tiene que constituir una oportunidad para incorporar la
perspectiva de la prevención de riesgos naturales en todo
su articulado.
6.2.2. En materia de organización administrativa
1. Nombramiento por parte del Gobierno catalán de un
Comisionado Especial en Materia de Riesgos Naturales
en Cataluña con la finalidad de impulsar las políticas
de prevención de riesgos naturales, la elaboración urgente
de mapas de riesgos naturales, y la implementación de
una hoja de ruta para una gestión eficiente y sostenible
de los riesgos.
2. Promover la realización de guías técnicas oficiales
para la evaluación y zonificación de la peligrosidad.
3. Asegurar la priorización de la elaboración de los mapas
de riesgo y de la zonificación en materia de riesgos
naturales, a escalas compatibles con el planeamiento urbanístico
en aquellas zonas de mayor vulnerabilidad en
un plazo no superior a 4 años.
4. Modificación del contrato programa subscrito con la
Agència Catalana de l’Aigua con la finalidad de garantizar
la urgente elaboración de los PEF y, con este, las
delimitaciones de las zonas inundables en todo el territorio
catalán, así como la dotación de la financiación
adecuada.
5. Inclusión en el contrato programa subscrito entre el
Departament de Política Territorial i Obres Públiques y
el Institut Cartográfic de Catalunya de la cartografía oficial
en materia de riesgos naturales, así como la dotación
de la financiación adecuada.
6.2.3. En materia de gestión y actuaciones administrativas
Específicas
1. Asegurar que Cataluña se dote, con carácter urgente,
de una Cartografía de Riesgos Naturales oficial y debidamente
inscrita en el Registro Cartográfico de Cataluña
con las formalidades y requisitos previstos en la Ley
16/2005 de 27 de diciembre.
2. Dotar al Institut Geològic de Catalunya de financiación,
recursos personales, técnicos y materiales suficientes
para poder priorizar al máximo la elaboración de las
cartografías de riesgos naturales y de las correspondientes
guías técnicas y acelerar los procesos de oficialización
de estas cartografías y mapas de riesgos.
3. Incorporar, con carácter urgente, a la Infraestructura
de Datos Espaciales de Cataluña, todos los datos temáticos
adecuados relativos a riesgos naturales para
asegurar el conocimiento general y garantizar su puesta
a disposición para todas las administraciones públicas,
en particular para los entes locales y de la sociedad y
ciudadanos en general.
Riesgo e inundaciones
4. Completar, con carácter urgente, la delimitación de
las zonas inundables impulsando la aprobación de la
planificación de los espacios fluviales (PEF) y asegurar
que la misma comprenda todos los ríos y cuencas de
Cataluña.
5. Revisar la planificación hidrológica para adaptarla a
los nuevos criterios técnicos derivados de la Directiva
2007/60/CE y del Real Decreto 9/2008 de 11 de enero.
Hay que considerar especialmente, la posibilidad de ampliar
hasta 200 m. la zona de policía de aguas, la definición
y delimitación de las zonas inundables, la recuperación
de las planicies aluviales y la evaluación de los
posibles efectos del cambio climático.
6. Incorporar en el Programa de Medidas y al Plan de
Gestión del Distrito de la Cuenca Fluvial de Cataluña,
las medidas relativas a la prevención y defensa contra
las inundaciones que resulten de máxima prioridad en
función de la peligrosidad y vulnerabilidad.
7. Incorporar en Programa Económico Financiero de
la Planificación Hidrológica de Cataluña, la dotación
de medios, financiación y recursos, así como la adecuada
programación en el tiempo de las obras de prevención
y defensa del riesgo de inundación por lo que se refiere
a los puntos críticos existentes y detectados en INUN-
CAT.
141

RISKCAT Los riesgos naturales en Cataluña
Riesgo y litoral
8. Impulsar la incorporación de la definición de las servitudes
de tránsito, zonas de protección (200 metros en
lugar de 100) y zona de influencia (superior a 500 m.),
previstos en la Ley de Costas (22/88 de 28 de julio), en
los procesos de revisión de los instrumentos de ordenación
del territorio y del urbanismo en Cataluña.
9. Garantizar la verificación, comprobación y eventual
revisión de las actuales previsiones urbanísticas para las
zonas deltaicas de Cataluña, con la finalidad de impulsar
políticas de protección del suelo de mayor valor natural
que incidirán al mismo tiempo en la mejor prevención y
seguridad para hacer frente a los riesgos naturales.
Riesgo y territorio
10. Una vez se disponga de los mapas de riesgos naturales
a escala adecuada, impulsar la revisión o modificación
de los planeamientos urbanísticos de aquellos municipios
en los que las previsiones de clasificación del suelo
y de usos permitidos no se adecuen a la zonificación de
riesgo. Será necesario garantizar la clasificación del suelo
afectado por riesgos naturales como suelo no urbanizable
y la incorporación al planeamiento de las limitaciones
y restricciones de usos adecuados.
11. Vincular y coordinar políticas de prevención de riesgos
naturales con la planificación de ordenación del territorio
y urbanismo, utilizando la potencialidad de sus
instrumentos. Es necesario incorporar la perspectiva,
zonificación y regulación de las áreas afectadas por riesgos
naturales en todos los instrumentos de ordenación
del territorio que se redacten, tramiten y aprueben.
aludes), el riego volcánico y los riesgos vinculados a los
fenómenos litorales, tanto a nivel autonómico como a
nivel municipal.
15. Adaptar el Mapa de Protecció Civil de Catalunya
(que tiene que incorporar todos los documentos de los
planes especiales de emergencia) a escalas compatibles
con la ordenación del territorio y el urbanismo.
16. Utilizar la potencialidad del Gravamen de Seguridad
y del Fondo de Seguridad, previstos en la Llei de Protecció
Civil de Catalunya, para dotar de recursos y de
financiación a la futura realización de obras de defensa,
prevención y protección de riesgos naturales cuya ejecución
se considere necesaria.
17. Estudiar la suficiencia o no de los actuales Gravamen
de Seguridad y Fondo de Seguridad, para los fines antes
mencionados y, en su caso, modificar o enmendar
aquellos aspectos que resulten mejorables.
18. Dotar a la Direcció General de Protecció Civil de
la financiación y los recursos personales y técnicos suficientes
para impulsar la extensión de la planificación de
protección civil a todo el país y, como mínimo, a los
municipios que están obligados a ello. Así mismo, articular
las correspondientes medidads de fomento y las
lineas de ayuda, subvención y apoyo técnico adecuadas,
orientadas a las entidades locales.
12. Revisar el Pla Territorial General de Catalunya
aprobado el 16 de marzo de 1995 por el Parlament de
Catalunya, con la finalidad de incorporar la zonificación
y delimitación de áreas de riesgo natural en toda Cataluña,
su consideración en la memoria, el diagnóstico y otros
documentos integrantes del plan, y las grandes obras de
defensa y prevención de riesgos que se considere necesario
ejecutar.
13. Incorporar al Pla Territorial General de Catalunya
la definición, a escala no superior a 1:10.000, de las áreas
sometidas a riesgos naturales que conviene excluir de
cualquier proceso de transformación urbanística de las
poblaciones y del emplazamiento de infraestructuras.
Riesgo y protección civil
14. . Evaluar la conveniencia de dotarnos de de una Planificación
de Protección civil específica para los riesgos
geológicos (deslizamientos de tierras, hundimientos,
142

Consideraciones y propuesta final
7. Consideraciones y propuesta final
En este capítulo se exponen una serie de reflexiones fundamentales
de cara a la mitigación de los riesgos naturales
y a continuación se propone una acción concreta
que engloba las recomendaciones prioritarias de este estudio.
En los informes de experiencia y en el informe jurídico
se presentan unas valoraciones y unas conclusiones específicas
agrupadas por temas y por ámbitos de gestión.
Todas ellas han formado la base para llevar a cabo la
recopilación de las recomendaciones contenidas en los
capítulos 5 y 6, donde se listan 80 de ellas para la mejora
del conocimiento y de la gestión y 34 para la mejora
del contexto jurídico.
El objetivo de las recomendaciones es que el Govern
disponga de un conjunto de propuestas que permita optimizar
las acciones existentes e implementar nuevas
actuaciones que mejoren la eficiencia en la gestión de los
riesgos naturales y, en consecuencia, conseguir una reducción
de su impacto.
Para llegar a este objetivo creemos que es imprescindible
realizar una propuesta que incorpore un elemento de vertebración
y coordinación del sistema de gestión de riesgos.
Estamos convencidos de que la propuesta hará posible
establecer una hoja de ruta para empezar a ejercer
de manera inmediata y con la máxima eficacia, un mejor
control de los riesgos naturales en Cataluña.
Daños en la vía del cremallera del Valle de Núria por un desprendimiento de rocas en el 2003. Foto: J.M. Vilaplana.
143

RISKCAT Los riesgos naturales en Cataluña
Reflexiones generales
Riesgo y desarrollo sostenible
En el marco de la cultura del desarrollo sostenible, la convivencia con los riesgos naturales tiene un lugar muy
importante. Es indispensable desarrollar herramientas útiles para convivir con el riesgo, ya que está bien claro
que el riesgo cero no existe. La sociedad debe decidir los niveles de riesgo tolerables que está dispuesta a
aceptar y con los que convivirá. En esta línea, es fundamental iniciar un proceso de concertación entre los
diferentes agentes sociales: instituciones, Administración y sociedad civil.
Los riesgos naturales ya no son tan naturales
El aumento de los daños por las denominadas catástrofes naturales se atribuye en gran parte al aumento de la
población expuesta, pero también al incremento de la intensidad y del impacto de algunos fenómenos (inundaciones)
debidos a prácticas de desarrollo inapropiadas. La modificación del espacio natural que ha sufrido
Cataluña en las últimas décadas ha provocado que hoy en día la gravedad de los fenómenos naturales tenga
una importante dimensión antrópica.
Riesgo y gestión del territorio
La mejor manera de evitar el riesgo es no ocupando las zonas expuestas. En este sentido, la planificación es
fundamental, es necesario incorporar la delimitación de zonas de riesgo natural en la ordenación del territorio
y del urbanismo. La consideración y contemplación de los riesgos naturales debería formar parte de todos los
procesos públicos de la ordenación del territorio, del urbanismo, de la planificación del suelo, de la programación
y proyección de infraestructuras, equipamientos y otras políticas públicas.
Riesgo y prevención
La mitigación eficiente y la regulación adecuada de los riesgos naturales requieren un impulso de la prevención.
La inversión en prevención es mucho más rentable, tanto económica como socialmente, que el gasto que comporta
la rehabilitación y recuperación después del desastre.
Riesgo y sensibilización: educación, información, divulgación
Es imprescindible, mediante la educación, la información y la divulgación, llegar a unos niveles de sensibilización
que permitan, tanto a los ciudadanos, como a los políticos, valorar su nivel de corresponsabilidad en el
momento de tomar decisiones en relación a los riesgos naturales.
144

Consideraciones y propuesta final
Propuesta de actuación
A lo largo del informe se ha puesto de manifiesto la extraordinaria
complejidad del marco legal, normativo y
de planificación que comporta la gestión de los riesgos
naturales en nuestro país.
Se ha puesto de manifiesto que se trata de una temática
absolutamente transversal que involucra profesionales y
especialistas de materias muy distintas cuya ejecución
implica necesariamente a distintas administraciones y
organismos que tienen competencias sobre educación,
investigación, medio ambiente y distintos fenómenos
naturales, territorio, vivienda, urbanismo, obra pública
y protección civil, entre otros.
Se propone la creación de un Comisionado para la Reducción de los Riesgos Naturales en Cataluña que debería
tener capacidad de decisión y gestión y debería rendir cuentas de su actividad al Parlament de Catalunya.
Este comisionado presidiría una comisión interdepartamental constituida por un alto representante y un técnico
experto de cada uno de los departamentos de la Generalitat implicados en el conocimiento, gestión y mitigación
de los riesgos naturales.
A continuación se proponen las principales funciones y acciones, a corto plazo, que el Comisionado debería
desarrollar:
Funciones esenciales
1. Ayudar al gobierno de la Generalitat de Catalunya a impulsar y priorizar la política de prevención frente a
riesgos naturales.
2. Preparar la hoja de ruta con las recomendaciones contenidas en el informe RISKCAT y elaborar el cronograma
de las actuaciones a realizar para asegurar una gestión sostenible y eficiente de los riesgos.
Acciones de organización administrativa
1. Dotar a la Dirección General de Protección Civil (así como a entidades locales si corresponde) de la financiación
y de los recursos personales y técnicos suficientes para priorizar y acelerar las estrategias preventivas
y los planes de protección civil.
2. Ayudar al IGC a impulsar y priorizar las acciones de gestión 2, ya contempladas en su contrato programa.
3. Revisar el contrato programa del ACA para dotarlo económicamente de tal manera que se puedan priorizar
y acelerar la realización de todos los PEF, siguiendo las acciones de gestión 2 y 3.
Acciones de gestión
1. Asegurar que Cataluña se dote con carácter urgente, y otorgándole la máxima prioridad, de una cartografía
de riesgos naturales, de carácter oficial y debidamente inscrita en el Registro Cartográfico de Cataluña, con las
formalidades y requisitos previstos en la Ley 16/2005 de 27 de diciembre.
2. Ayudar al IGC a impulsar y priorizar las acciones de gestión 2, ya contempladas en su contrato programa.
3. Realizar la zonificación de la peligrosidad reglamentaria a escala 1:2000 para el planeamiento urbanístico y
1:5.000 para el planeamiento de infraestructuras, en el mínimo plazo posible, priorizando aquellas zonas de
mayor vulnerabilidad para proceder a su aplicación en los POUM.
4. Incorporación inmediata de las zonificaciones reglamentarias a la ordenación del territorio y al urbanismo.
5. Promover un plan de defensa estructural y no estructural de las zonas de urbanización ya consolidada expuestas
a los riesgos naturales.
145

RISKCAT Los riesgos naturales en Cataluña
146

Anexos
Anexo 1
Riesgos meteorológicos y cambio
climático
Dra. Maria del Carme Llasat
GAMA. Departament d’Astronomia i Meteorologia. Universitat
de Barcelona
En el último informe del Grupo Intergubernamental de
Expertos sobre el Cambio Climático (IPCC, 2007) se
incluyen algunas conclusiones sobre tendencias observadas,
así como las consecuencias que los escenarios
futuros pueden tener sobre los riesgos naturales y, en
particular, sobre aquellos vinculados con la precipitación,
la temperatura y el tiempo muy malo. En términos generales,
las observaciones apuntan a un aumento de las
situaciones extremas como sequías, potentes lluvias,
olas de calor y ciclones tropicales. Si bien los períodos
considerados no son los mismos ni para todas las regiones
ni para todos los riesgos, el período común se habría
iniciado hacia 1970. El informe indica, de forma genérica,
que se ha observado un aumento en la intensidad
y duración de las sequías desde 1970, particularmente
en las zonas tropicales y subtropicales. Dicho aumento
estaría vinculado con el incremento de las temperaturas,
la disminución de precipitación, los cambios en la temperatura
superficial del mar (SST), los vientos y la disminución
del manto nival. También concluye que la
frecuencia de episodios de lluvias potentes ha aumentado
en algunas regiones, en coherencia con el calentamiento
e incremento de vapor de agua en la atmósfera.
Respecto a las temperaturas extremas, hace incidencia
en los cambios observados en los últimos 50 años, con
una disminución de los días fríos y heladas y un aumento
de la frecuencia de días y noches cálidas, así como
de olas de calor. En ambos casos estaríamos hablando,
según el IPCC, de un cambio del orden de un 10%,
tanto en el aumento de los días cálidos como en la disminución
de los fríos. En el caso de los ciclones tropicales,
si bien se habla de un incremento de su intensidad
desde 1970, relacionado con el aumento de la SST, no
se puede llegar a ninguna conclusión sobre su frecuencia.
El mismo informe pone de manifiesto que no hay
suficiente evidencia que justifique cambios en los riesgos
a pequeña escala como pueden ser tornados, granizo,
rayos y tormentas de polvo. Si nos referimos a escenarios
futuros, el informe indica que es muy probable
que aumenten las olas de calor, los extremos cálidos,
los episodios de lluvias intensas y la intensidad de los
ciclones tropicales.
El informe del IPCC no hace ningún comentario concluyente
sobre otros riesgos que se podrían vincular con
las condiciones meteorológicas o climáticas, como sería
el caso de deslizamientos, incendios forestales, aludes
o temporales de viento. Intuitivamente se podría deducir
un aumento de los deslizamientos vinculado al incremento
de las lluvias potentes o un aumento de los
incendios como consecuencia de la disminución de la
precipitación y el aumento de las temperaturas. En la
misma línea, a pesar de que en el texto completo del
informe se mencionen las inundaciones, no se presenta
ninguna conclusión. Por otra parte, las conclusiones
relativas a tendencias ya detectadas y escenarios se encuentran
en un marco de referencia de cambio climático
a escala global que en ciertas ocasiones pueden discrepar
de los resultados obtenidos a una escala regional
o local. Por tanto, hay dos aspectos a tener presentes
cuando hablemos del impacto del cambio climático sobre
los riesgos naturales.
La primera reflexión tiene en cuenta el carácter complejo
de los riesgos naturales. En efecto, el concepto de
“riesgo” incluye el aspecto más vinculado con la peligrosidad
y otro aspecto vinculado con la vulnerabilidad.
Este último, además, incluye explícita o implícitamente
aspectos como la exposición, gestión de la emergencia,
educación o sensibilización y la valoración de los
daños. El clima y sus variaciones pueden afectar, en
primera instancia, a la peligrosidad tanto en su vertiente
de frecuencia y período de retorno como a la magnitud
o intensidad. Si la relación entre el aumento de
gases con efecto invernadero y la peligrosidad de los
riesgos estrictamente meteorológicos (p.ej., lluvias intensas,
tormentas, etc.) es habitualmente no lineal, el
análisis del impacto se complica cuando se habla de
riesgos no estrictamente meteorológicos, que hay que
abordar desde una perspectiva multifactorial. Un ejemplo
serían las inundaciones: cualquier estudio de frecuencia
o magnitud exigiría tener presentes los aspectos
geomorfológicos, hidrológicos o hidráulicos, así como
sus posibles cambios. El segundo aspecto hace referencia
al impacto social y ecológico, mucho más complejo
si se tiene en cuenta que la franja de adaptación o
aceptación de los riesgos no es estacionaria ni homogénea
en todas las regiones. Un cierto aumento del
riesgo tanto puede esconder un aumento de la pobreza
de la región y de sus habitantes como un aumento de la
valoración de sus bienes susceptibles al daño. A su vez,
un cambio climático puede provocar desplazamientos
147

RISKCAT Los riesgos naturales en Cataluña
de población y, consecuentemente, de vulnerabilidad,
o cambios de actitud que acaben por alterar también la
peligrosidad. De hecho, si bien entre la comunidad científica
no hay un acuerdo unánime sobre el aumento de
la peligrosidad, sí que lo existe sobre el aumento de los
riesgos, debido esencialmente a un aumento en la vulnerabilidad
y exposición.
La segunda reflexión tiene presente el problema regional.
Las incertidumbres de las distintas proyecciones,
sobre todo en lo relativo a la precipitación, son todavía
muy elevadas cuando se trata a escala regional y según
en qué épocas del año. El Mediterráneo está considerada
una de las regiones más complejas y de más difícil
estimación. El Informe del Progreso de Primera Fase
del Proyecto de Generación de Escenarios Regionalizados
de Cambio Climático, publicado por el Ministerio
de Medio Ambiente, ya pone de manifiesto las incertidumbres
que se encuentran cuando se analiza el
comportamiento de la precipitación sobre España. Estas
son especialmente elevadas en el sector Mediterráneo,
donde se observan resultados contrapuestos según cuál
sea el modelo global y las regionalizaciones aplicadas.
Paralelamente, en el informe Impactos del Cambio Climático
en España, se abordan los riesgos naturales en
su capítulo 12. En referencia al Mediterráneo, este capítulo
concluye que entre las décadas de los 70 y 80 se
ha observado un aumento de las lluvias intensas en comparación
con décadas anteriores. Algunas han generado
crecidas extraordinarias con caudales máximos superiores
a los registrados durante la primera mitad del
siglo XX. El capítulo insiste en el aumento de las zonas
vulnerables como consecuencia del aumento de la exposición
y, por tanto, en que la mejor adaptación consiste
en la mejora de los estudios de prevención y ordenación
del territorio, así como de los sistemas de
predicción actualmente operativos en algunas cuencas.
En el mismo informe se pone de manifiesto que no se
ha observado ningún cambio de tendencia en la frecuencia
y magnitud de los aludes pero que un aumento de
la torrencialidad de las lluvias comportaría un aumento
de los deslizamientos. Sin embargo, es necesario disponer
de un mejor inventario de los deslizamientos y
tener presentes las zonas de riesgo en la planificación
territorial y urbana. Finalmente y por lo que se refiere
a los incendios, se indica que el índice medio de peligro
ha aumentado durante el siglo XX. Tratándose de un
riesgo mixto en que el papel del hombre como desencadenante
de la ignición y del abandono de tierras de
cultivo es fundamental, es difícil concluir que existe
una relación con el cambio climático, si bien es obvio
que un aumento de temperatura y de las condiciones de
sequía son factores favorables para un aumento de la
peligrosidad.
del Grup d’Experts en Canvi Climàtic a Catalunya
(GECCC). Una de las actividades y estudios que este
grupo llevará a cabo será el análisis de la influencia del
cambio climático sobre los riesgos naturales. Con este
estudio se profundizará en los distintos factores introducidos
a lo largo de esta reflexión.
Referencias
Ben i t o, G., J. Co r o m i n a s, J.M. Mo r e n o. “Impacto sobre los riesgos
naturales de origen climático”. A Impactos del Cambio Climático
en España. Madrid, Ministerio de Medio Ambiente, p. 525-616
IPCC, 2007. Climate Change 2007: The Physical Science Basics.
Summary for Policymakers. 21 p.
En este contexto, el CADS ha promovido la creación
148

Anexos
Anexo 2
Glosario
Desastre natural · Desastre natural
Natural disaster · Désastre naturel
Catàstrofe natural · Catástrofe natural
Natural catastrophe · Catastrophe naturelle
Suceso generado por algún peligro natural que causa alteraciones
intensas a las personas, a los bienes a los servicios
y al medio ambiente, excediendo la capacidad de
respuesta de la comunidad afectada.
Desarrollo sostenible · Desenvolupament sostenible
Sustainable development · Développement durable
Proceso de transformaciones naturales, economicosociales,
culturales e institucionales que tienen como objetivo la
mejora de las condiciones de vida del ser humano y del
sistema productivo, sin deteriorar el medio ambiente ni
comprometer las bases para un desarrollo similar para
futuras generaciones.
Exposición · Exposició
Exposure · Exposition
Indica la ubicación del conjunto de elementos que ocupan
y/o utilizan el territorio potencialmente afectado o amenazado
por un determinado peligro natural (cuando hablamos
de elementos territoriales nos referimos a personas,
edificaciones, redes de comunicaciones, infraestructuras
diversas y, en general, a diferentes usos del suelo).
Gestión del riesgo · Gestió del risc
Risk management · Gestion du risque
Conjunto de procedimientos y métodos operativos para
llevar a cabo con eficacia acciones de mitigación planificadas.
Prevención · Prevenció
Prevention · Prévention
Conjunto de técnicas y de acciones necesarias para eliminar,
reducir o evitar los peligros naturales sobre las personas,
bienes y el medio.
Resiliencia · Resiliència
Resilience · Résilience
Capacidad de recuperación o de regeneración del elemento
vulnerable para volver a ser como antes de que fuera
afectado por el fenómeno peligroso.
Riesgo natural · Risc natural
Natural risk · Risque naturel
Probabilidad de daños debidos a un fenómeno natural en
un lugar concreto y en un período de tiempo determinado.
El riesgo natural se entiende como el producto de la peligrosidad
por la vulnerabilidad de los elementos expuestos.
Susceptibilidad · Susceptibilitat
Susceptibility · Susceptibilité
Propensión o facilidad del territorio de ser afectado por
un determinado fenómeno natural.
Vulnerabilidad · Vulnerabilitat
Vulnerability · Vulnérabilité
La vulnerabilidad expresa el porcentaje del valor económico
y/o social) de los elementos expuestos que se pueden
perder en un determinado fenómeno natural (También se
conoce como grado de pérdidas potenciales, expresado
entre 0 y 1).
Mitigación · Mitigació
Mitigation · Mitigation
Cualquier estrategia de reducción o minimización del riesgo.
Esto se puede conseguir actuando individualmente o
de forma combinada sobre los factores del riesgo: peligrosidad,
vulnerabilidad y exposición.
Peligro o amenaza natural · Perill natural
Natural danger · Danger naturel
Fenómeno natural potencialmente destructivo. Sismos,
erupciones volcánicas, deslizamientos, avenidas, temporales,
etc.
Peligrosidad natural o grado de amenaza · Perillositat
natural
Natural hazard · Alea
Probabilidad de que pueda ocurrir un peligro natural en un
lugar concreto y en un período de tiempo determinado.
149

RISKCAT Los riesgos naturales en Cataluña
Anexo 3
Abreviaciones
CCS
CECAT
CGA
CSIC
DinSAR
DOCE
DOGC
GAMA
GECCC
IAVCEI
ICC
IGC
IGME
IGN
INE
INUNCAT
ML
MSK
MPRGC
MZA
NCSE
NEUCAT
PAM
PEF
PIB
PIDA
POUM
RISKNAT
SIDEG
SISMICAT
Consorcio de Compensación de Seguros
Centro de Emergencias de Cataluña
Consejo General de Aran
Consejo Superior de Investigaciones Científicas
Interferometría de Radar por Satélite
Diario Oficial de la Comunidad Europea
Diario Oficial de la Generalitat de Catalunya
Grupo de Análisis de Situaciones Meteorológicas Adversas de la Universidad de Barcelona
Grupo de Expertos en Cambio Climático en Cataluña
Asociación Internacional de Vulcanología
Instituto Cartográfico de Cataluña
Instituto Geológico de Cataluña
Instituto Geológico y Minero de España
Instituto Geográfico Nacional
Instituto Nacional de Estadística
Plan Especial de Emergencias por Inundaciones de Cataluña
Magnitud local de un terremoto
Escala Medvedev-Sponheuer-Karnik para estimar la magnitud local de un terremoto
Mapa de Prevención de Riesgos Geológicos de Catalunya
Mapa de Zonas de Aludes
Norma de Construcción Sismoresistente
Plan Especial de Emergencies por Nevadas de Cataluña
Plan de Actuación Municipal
Planificación de Espacios Fluviales
Producto Interior Bruto
Planes de Intervención para el Desencadenado Preventivo de Aludes
Plan de Ordenación Urbanística Municipal
Grupo de Investigación en Riesgos Naturales de la Universidad de Barcelona
Sistema de Información Geológica, Edafológica y Geotemática de Cataluña
Plan Especial de Emergencias Sísmicas de Cataluña
150

Agradecimientos
Ha sido revelador ver cuánta gente tiene cosas que decir
y está implicada de alguna manera en la temática de los
riesgos en nuestro país. Todos los mencionados han colaborado
para hacer posible este informe, en la recogida
de datos o aportando consejos, sugerencias y recomendaciones
para futuras mejoras:
Joan Altimir, Lluis Xavier Godé, Alex Gracia, Cristina
Boloix, Carme Llasat, Montse Llasat, Juan Pedro Martin,
Vide, José Julio Palma, Mariano Barriendos, Allen Bateman,
Ramon Batalla, Carles Balasch, Marcel Hurlimann,
Jordi Corominas, Carles Garcia, Mercedes Ferrer, Juan
Carlos Garcia, Andres Diez, Inés Sanchez, Imma Verdaguer,
Pere Martínez, Antoni Roca, Jorge Fleta, Elisenda
Miquel, Manuel Novoa, Jordi Galofre, Xavier Marti,
Josep Lluis Colomer, Jaume Miranda, Javier Martin-
Vide, Miriam Moyes, Antonio Lechuga, José Jiménez,
Raul Medina, Agustín Sánchez-Arcilla, Juan Egozcue,
Jesús Fernandez, Pere Oller, Carles Fañanàs, Carles Raïmat,
Manel Monterde, Eugènia Alvarez, Josep Ramon
Mora, Núria Gasulla, David Saurí, Sergi Paricio, Xavier
Berástegui, Montserrat Mases, Antonio Abellán, Glòria
Furdada, Spencer Logan, Ivan Moner, Jordi Gavaldà, Àlex
Barbat, Lluís Pujades, Carles Roqué, David Brusi, Jordi
Amigó, William Savage, Joan Palau, Jose Maria Carmona,
Michelle Crossetto, Mari Àngels Trèmols, Jesús Carrera,
Carles Roqué, Alejandro Lujan, Scira Menoni,
Constanza Bonadona, Salvano Briceño, Michele Cochiglia,
Francesc Sàbat, Jaume Bordonau, Daniel Sampere,
Domingo Gimeno, Pere Santanach, Oriol Nel·lo, Joan
Pallisé, Marta Pibernat, Josep Pedrol, Xavier Jovés, Jordi
Sargatal, Montse Ferrer i Diego Moxó.
Queremos destacar especialmente la tarea impulsora de la
profesora y consejera del CADS Mª Àngels Marquès quien,
juntamente con sus otras colegas y consejeras Isabel Pont
y Carmina Virgili, han estado siempre a nuestra disposición
y nos han aportado toda su ilusión y fuerza.
Y, finalmente, agradecer el apoyo y las facilidades que
el director del CADS y su equipo nos han proporcionado
en todas las tareas y a lo largo de todo el proceso de
elaboración.
A todos, muchas gracias.

Informes del CADS 6
RISKCAT
Natural Risks
in Catalonia
Executive report
Note:
The CD-ROM contains:
1. Informe executiu (cat.)
2. Informe ejecutivo (cast.)
3. Executive report (eng.)
4. 7 Export reports (cat.)
5. Legal framework report (cat.)
Generalitat de Catalunya
Consell Assessor per al
Desenvolupament Sostenible

Presentation
The current year 2008, declared by the United Nations
International Year of Planet Earth is unfortunately becoming
known for catastrophes related to geological
and meteorological phenomena around the world. Ciclon
Nargis, that devastated the coasts of Burma, the earthquake
in China or the eruption of the Chaitén volcano
in Chile are, among others, good examples of this. In
Catalonia, although we do not suffer from such serious
episodes, we have also had phenomena of this nature,
as this study documents.
Natural phenomena such as storms, avalanches, land
collapses or earthquakes can’t be avoided at this time.
However, this does not mean that we have to admit them
as a fatality but to act preventively and proactively:
extending our knowledge on risks, setting the measures
to prevent impacts and getting ready for action in front
of disasters. Setting the necessary tools for natural risk
prevention and management is one of the key points for
sustainable development, both for the present and the
future as well and territory planning is a key tool for
prevention. Furthermore, as the report about the climate
change in Catalonia published by the CADS in 2005
pointed out, climate change will make that some phenomena,
such as strong storms –that can cause floodsbe
more frequent with a larger scope.
For all these reasons, the Consell Assessor per al Desenvolupament
Sostenible (CADS) considered that it was
necessary to undertake a study that allowed us to consider
the importance of certain natural risks in Catalonia
and, particularly, analyze the capacity of Catalonia
to face them. RISKCAT focuses on the natural risks
related with meteorology and geology that have a greater
incidence (such as floods, coastal phenomena), incidents
with local impact (avalanches, landslides and
collapses) but also in others that we do not consider of
prime magnitude but that we cannot forget (such as
vulcanism or earthquakes)..
This is the executive report that gathers and points out
the main conclusions and proposals of this more extensive
work. By means of seven expertise reports (one for
every studied phenomena), the analysis of the current
legislation and a document database with the inventoried
material, RISKCAT contains the knowledge base needed
to assess the importance of natural risks, the events and
damages of the past, the current point of knowledge and
the measures that have been established.
A remarkable number of experts of our country have
participated in the production of this report, under the
direction of Dr. Joan Manual Vilaplana, director of the
research group of natural risks of the University of Barcelona.
We want to stress that this is not a strictly academic
work: the report considers strongly risks management
and legal and institutional tools. The nine
specialist authors have interviewed more than 50 experts
(scientists, technicians and managers). The result exposes
the high research level of Catalan universities and
means a step forward not only as a pioneer exercise of
diagnose and reflection that deals with a basic issue for
sustainability in Catalonia but also because it puts together
a great deal of information about natural risks
and casts a design of a methodology for information
management, as well as proposals.
The motive of the International Year of Planet Earth,
“Earth Sciences for Society”, reflects very well the vision
of the CADS in relation to research and scientific
knowledge and the improvement of government policies.
Our task is to advise the Catalan government in those
areas that are relevant for sustainable development, such
as natural risks. RISKCAT allows us to have available
quality information and proposals of action, a necessary
starting point to give Catalonia the appropriate planning
and action capacity in front of adverse phenomena.
The CADS will keep working in this area in the future,
extending the kinds of natural risks (droughts, forest
fires, etc.) that have been studied in the first phase and
passing more defined proposals of action and management,
targeted both to the government and the citizens.
Furthermore, it is a field where it is very important to
learn from the experiences of other countries that Catalonia
can also help with the present work. The CADS
has started a cooperation line with the United Nations
Strategy for Disaster Reduction, within the Hyogo Framework
for Action 2005-2015, which seeks to easy the
transfer of knowledge between north-south countries in
the reduction of disaster risks and that we hope will be
very advantageous both for Catalonia and for the rest
of local and regional governments involved.
Gabriel Ferraté i Pascual
President of the CADS
Ramon Arribas i Quintana
Director of the CADS
155

RISKCAT Natural Risks in Catalonia
156

Prologue
The publication of a report such as this one must be good
news for all persons interested in natural risks either
for scientific reasons or because they try to undertake
actions to mitigate their damage. The fact that the report
comes to light in 2008, the year declared by the United
Nations as International Year of Planet Earth (IYPE),
gives it an extra value and opportunity, since the issue
of natural risks has been designed as of special interest
during this IYPE.
Natural risks constitute a considerable and growing problem
for humanity. In the last half century, the number
of natural catastrophes reported has increased ten fold
and damage produced by them 20-25 times. Losses account
for more than 1% of the world gross product annually.
In the same period, the human population has
increased 2.3 times, energy consumption 4 times and the
gross product 7 fold. These figures reveal that, in spite
that the efficiency of productive processes has improved,
the management of natural risks is considerably poorer
than in the past. Only this can explain that the number
of catastrophes has increased much more than what could
be expected from the variability of natural processes alone.
This bad management is even more apparent when
the growth of recorded losses is taken into account.
Natural risks arise from the threads or dangers due to
natural processes, the exposure of human elements to
them and their vulnerability.
For example, the number of catastrophes such as floods
and landslides has increased 30 times in half a century.
Those processes are very sensitive to human influence
due to both climate change and geomorphological change,
including the modification of the terrestrial surface,
which increases the proportion of water rain that runs
over it and reduces the resistance of the surface layer to
the action of natural trigger agents.
The net result is an increase in the frequency and intensity
of the mentioned processes (threads), joined by the
growing exposure as a result of urban and infrastructure
development, not suitable for a sustainable management
of risks.
These facts show something that should be obvious: if a
society wants to be in the appropriate condition to face
the serious problem that natural risks mean, it has to
face the management of the factors that cause the risk.
This includes actions related to the general scientific
knowledge, its application in a given region to characterize
the nature of its threats and the implementation of
observation and alert programs. However, it also includes
measures to minimize the negative effects of natural processes,
ranging from legal norms and organisms with
action capacity to programs addressed to educate the
population in an appropriate culture to get along with
risk and contribute to reduce its effects.
From my point of view, this report constitutes a remarkable
example of action targeted to address the pool of
factors to take into account in this issue. It analyzes systematically
and separately, each of the processes that can
represent natural dangers and the “state of the art” in
Catalonia, as they relate with the factors that influence
the extension, frequency and magnitude of their damage.
It is noteworthy to point out the attention given to territory
planning, a key aspect for good risk management.
The diagnose cast by this analysis has allowed us to identify
the strengths and weaknesses of the whole system
and, consequently, carry out a series of recommendations
to improve the current situation. Then, a tool is put in the
hands of the administrations that will probably allow
setting priorities to address the improvement of the weakest
points but, also, to maintain, strengthen and take advantage
of existing strong points. All of this should help
local administrations and the Generalitat –as well as the
central administration- to achieve a reduction of future
damages caused by natural processes and should also
help to make an efficient use of the resources. Thus, following
the route recommended by the IYPE, knowledge
and consciousness to manage damages would be
maximized.
In spite that the report, as it is obvious, is conceived and
is of special interest for Catalonia, its utility goes beyond
this territorial scope and, in my opinion, constitutes a model
in itself and contains points of interest for other places.
It would then be very desirable that the work is known
also in other organisms that have some kind of responsibilities
about natural risks, being either from other Spanish
autonomous communities or from other European regions.
This would contribute to answer the previous questions
and to the achievement of the goals that spear the efforts
in this field: the reduction of the toll that humankind pays
in the form of human lives and material losses as a result
of some disasters that are not “that natural”.
Antonio Cendrero Uceda
Professor of the Universidad de Cantabria
Académico Numerario, Real Academia de Ciencias
Exactas, Físicas y Naturales
157

Working team
Direction: Joan Manuel Vilaplana
Coordination: Blanca Payàs
External advisor: Antonio Cendrero
Technical staff: Lau de Llobet i Marta Guinau
Experts by subject:
Avalanches
Ramon Copons
Landslides
Ramon Copons
Land collapses
Ramon Copons
Coastal phenomena
Jorge Guillén
Floods
Joan Escuer
Earthquakes
M. José Jimènez i Mariano García
Vulcanism
Joan Martí
Legislation
Eduard de Ribot

Contents
Presentation
Prologue
1. Introduction
Motivation
Objectives
Contents and structure
2. The natural phenomena considered and their impact
2.1 Avalanches: Impact status in Catalonia
2.2 Landslides: Impact status in Catalonia
2.3 Land collapses and subsidence: Impact status in Catalonia
2.4 Floods: Impact status in Catalonia
2.5 Coastal phenomena: Impact status in Catalonia
2.6 Earthquakes: Impact status in Catalonia
2.7 Vulcanism: Impact status in Catalonia
155
157
161
163
3. Existing material related to the knowledge and management of natural risks
3.1 Avalanches
3.2 Landslides
3.3 Land collapses and subsidence
3.4 Floods
3.5 Coastal phenomena
3.6 Earthquakes
3.7 Vulcanism
3.8 Legislation
4. Evaluation of the current status of risk knowledge and management
4.1 Avalanches
4.2 Landslides
4.3 Land collapses and subsidence
4.4 Floods
4.5 Coastal phenomena
4.6 Earthquakes
4.7 Vulcanism
189
195
159

RISKCAT Natural Risks in Catalonia
5. Recommendations for a sustainable management of risks
5.1 Avalanches
5.1.1 Scientific and technical knowledge
5.1.2 Risk management
5.2 Landslides
5.2.1 Scientific and technical knowledge
5.2.2 Risk management
5.3 Land collapses and subsidence
5.3.1 Scientific and technical knowledge
5.3.2 Risk management
5.4 Floods
5.4.1 Scientific and technical knowledge
5.4.2 Risk management
5.5 Coastal phenomena
5.5.1 Scientific and technical knowledge
5.5.2 Risk management
5.6 Earthquakes
5.6.1 Scientific and technical knowledge
5.6.2 Risk management
5.7 Vulcanism
6. Natural risk legislation in Catalonia: evaluation and proposals
6.1 Final conclusions
6.2 Proposals for action
6.2.1 Legislation and normative proposals
6.2.2 Administrative organization
6.2.3 Management and administrative actions
7. Considerations and final proposal
General considerations
Proposal for action
Annexes
I Meteorological risks and climate change
II Glossary
III Acronyms
Acknowledgements
209
215
219
223
227
160

Introduction
1. Introduction
Motivation and context
Potentially dangerous phenomena are part of the regular
development of natural systems. Today, their interaction
with society generates increasingly higher human and
economic losses and it has become necessary to reduce
them as much as possible.
Reports on natural disasters by the United Nations (ISDR)
and large insurance and reassurance companies (Swiss-re,
Consorcio de Compensación de Seguros, among others)
conclude that the social and economic impact of Natural
Risks, both in developed and developing countries have
increased over the last few years and a similar trend is
expected in the immediate future.
The causes of this fact are related both to the severity of
natural phenomena and the physical and social vulnerability
of the territory. Different studies point out that the
vulnerability factor is the one which has increased more
alarmingly. This can be directly related to the existence
of weaknesses in the policies that determine the occupation
of land.
Risks in Catalonia, particularly those which have the
greatest incidence on the territory.
Objective
The objective of RISKCAT is to carry out an analysis of
the capacity to face natural risks in Catalonia. In order
to achieve this objective, a number of geological and
hydrometeorological phenomena have been analyzed and
expertise reports have been produced, detailing what are
the currently available tools for forecasting and analyzing
natural phenomena with a spatial and temporal scope in
mind.
The phenomena that have been analyzed are the following:
· Avalanches.
· Landslides and slips.
· Land collapses.
· Coastal phenomena.
· Floods (spates in large basins and in torrential basins
and streams).
· Earthquakes.
· Vulcanism.
Catalonia is no set apart of this problem. The growing
occupation of land for new usages (specially housing
development), the construction of large infrastructures
and the new social habits (particularly related to the leisure
industry), have the effect that more territory and
more population are increasingly exposed to natural dangers.
27%
28%
Cultural and socioeconomic changes in Catalonia in the
last decades have been very relevant and have shaped
the society that we have in the present with a specific
territorial distribution and have led to a behaviour towards
the environment which is substantially different than the
one we had not too long ago.
11%
28%
3% 3%
According to data from the Consorcio de Compensación
de Seguros -Assurance Compensation Consortium- (CCS),
Catalonia is one of the Autonomous Communities with
more spending on natural disasters, being always among
the top 3 communities in Spain. That spending is generated
mainly by floods, with an annual average of
89.000.000 Euros.
In this context, the project RISKCAT comes to life as an
initiative of the Consell Assessor per al Desenvolupament
Sostenible -Advisory Council for the Sustainable Development
(CADS) –an advisor agency of the Generalitat
de Catalunya in the area of sustainable development- in
order to discuss about the scope of a number of Natural
Andalusia
Valencia
Catalonia
Murcia
Galicia
Rest of Spain
Fig 1. Losses in Spain 1982-2002 caused by floods and earthquakes. In Catalonia
1.334.780.279 €.
Source: Consorcio de Compensación de Seguros
All of these phenomena happen suddenly, are short lasting
and have a recurrent activity. They all can lead to a variable
degree of damage to humans and goods and can
161

RISKCAT Natural Risks in Catalonia
be of a variable geographical extension. A study of the
current legislation linked to natural risks and territory is
also included, since this legislation affects management
strategies and limits o increases the efficiency of the
whole process.
We consider that the knowledge of the current state of
the situation is necessary in order to design a good management
strategy of Natural Risks in Catalonia. Since
we have been working for years in our country in the
field of the knowledge and management of natural risks,
RISKCAT undertakes an inventory of all those materials
and actions related to risks, analyzing and evaluating
what has been done and what is being done.
Finally, a number of actions are proposed to the Catalan
Government and specially to those in charge of the management
of natural risks with the objective of achieving
effective risk management and a kind of land development
which is more sustainable for the territory and more secure
for humans.
In spite there are other natural risks that also affect Catalonia,
it was decided that RISKCAT will not consider
certain climatic or anthropic natural risks such as drought,
desertification and forest fires, which are of great importance
but have very different characteristics and incidence
than the phenomena considered in the current study.
RISKCAT is not, by any means, a detailed analysis of
the risks associated to each of the natural phenomena
considered. Also, it is not an objective of this project to
discuss the incidence of climatic change over the natural
risks in Catalonia. We consider that this is a new research
line that will soon be addressed by the Grup d’Experts
en Canvi Climàtic de Catalunya –Expert Group on Climate
Change of Catalonia- (GECCC). However, given
the relevance of this issue, Annex I includes a brief article
that highlights the main points about the relationship
between climate change and natural risks.
During the study they have introduced themselves to
public and private organizations with the purpose of gathering
information and more than 50 interviews have
been done to people related to the issues discussed (academicians,
investigators, technicians, managers, etc.) in
order to gather data and opinions. In the final phase, an
independent external expert has made a full review of
the report.
The RISKCAT project has materialized in the form of 7
expertise reports (one for each natural risk), 1 legal report
about current legislation related to natural risks, a document
data base that includes all inventoried material and
finally this executive report that summarizes the main
evaluations and recommendations.
The executive report starts offering a global picture of
the main problems in Catalonia for each of the phenomena
considered; afterwards shows the document database
and finally evaluates the strong and weak points of
our current situation, to conclude with suggestions and
recommendations of a number of actions.
In a separate chapter (Chapter 6) legal issues are dealt
with. We extract the main conclusions of the analysis of
current legislation in Catalonia in the field of natural
risks. Finally, in Chapter 7, the report concludes with a
discussion about the reduction of natural risks and with
detailed suggestions to the Catalan Government in order
to implement new actions and optimize the existing ones
with the target of improving the efficiency of natural risk
mitigation.
The RISKCAT project is a pioneer exercise of self-analysis
and discussion that demonstrates that our Govern joins
the international concern in relation to the improvement
of natural risk management and that it has the willingness
to consider this relevant issue in its strategic lines.
Realization of the project and contents of the
executive report
In order to undertake the study, the Grup de Recerca en
Riscos Naturals de la Universitat de Barcelona – Research
Group on Natural Risks of the University of Barcelona-
(RISKNAT), has created a working team formed by nine
specialists: seven experts in the different issues dealt
with, a coordinator, a director and, as external help, 3
technicians who have carried out occasional work.
162

The natural phenomena considered and their impact
2. The natural phenomena considered
and their impact
The objective of this chapter is to show the reader the
scope, importance and consequences of each of the phenomena
studied in Catalonia. In order to achieve this
goal, a series of tables and maps at a regional scale have
been produced, summarizing generically the impact of
these phenomena.
Description of the tables
Data contained in the tables comes from the expertise reports
and are completed with information obtained from other
sources, mainly the database that the Consorcio de Compensación
de Seguros (Assurance Compensation Consortium,
CCS hereafter) has lent to the project. There is also information
from the study “Pérdidas por terremotos e inundaciones
en España durante el período 1987-2001 y su estimación
para los próximos 30 años (2004-2003)” (Losses by
earthquakes and floods in Spain during the period 1987-2001
and their estimation for the next 30 years (2004-2003)), carried
out by the Instituto Geológico y Minero de España
(Geological and Mining Institute of Spain, IGME hereafter)
with information from the CCS, Civil Protection and articles
in the national press. Interesting information has been also
extracted from some studies of Catalan research groups, such
as the Grup d’Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses
(Adverse Meteorological Situations Analysis Group)
from the University of Barcelona (GAMA), among others.
In many cases it has been impossible or very difficult to
obtain reliable data. It is especially difficult to obtain detailed
quantitative information of the impact of most of the
events. It would be advisable to have a deeper knowledge
of this type of information. Generally, only qualitative data
with more or less detailed descriptions of damage are obtained.
This fact impairs the creation of an accurate post-event
picture which would be very useful for technical and scientific
studies of the phenomenon but also for the managers
and administrations responsible of the mitigation of their
effect.
Due to the lack of consistency of the quantitative information
in the Catalan territory, it has been decided to describe or
detail a particular event when this has been considered appropriate
for better reader comprehension.
No data has been found about losses accountable to collateral
effects of the events, such as indirect losses in agriculture
production, job losses, decrease of tourism or business
and so on...
The availability and homogeneity of the information about
the damage caused by natural phenomena in Catalonia is a
non resolved problem that will have to be addressed somehow
in the near future.
Table legend:
a) Event history
• Spatial distribution: location of events with damages.
• Time distribution: event record by date of occurrence.
b) Estimation of the recurrence of the phenomenon
From the event record described in the expertise reports,
an approach to the recurrence of the phenomenon
has been made. Recurrence is understood as the
estimation of time that can elapse between events.
c) Impact estimation
• Social impact: number of missing and dead. If
there was data, wounded, homeless of jobless
people should be included and also epidemics or
illnesses caused by the catastrophe.
• Direct economic impact: as a result of the lack of
information and since in occasions it has been
impossible to have access to quantified information
but, on the other hand, there was descriptive information,
column 2 has been split so as to offer
as much information as possible.
Quantified: quantitative data of the damage produced
by the phenomenon, such as costs for infrastructure
repair and substitution, installations
and properties, communication systems and electricity.
Descriptions: description of damages but no quantification.
Besides the fields described above, it would be very interesting
to be able to include a field named indirect economic
impact, that would reflect other indirect losses generated
by the event and that could be of industrial, agricultural
or cultural type. Good examples of this would be the reduction
of the value of goods, losses in agricultural soil
productivity, tax losses, costs of mitigation and preventive
measures, losses in the quality of water, etc. Unfortunately,
there are no useful studies or data and therefore this information
is not included in the tables.
Description of maps
All maps shown here are at a regional scale and should
allow, at a glance, to have an idea of the affected area in
Catalonia and the percentage of the area where dangerousness
and risk are high. Consequently, the maps are
orientative and are not intended to be the base for decision
making.
163

RISKCAT Natural Risks in Catalonia
In some phenomena the cartography has been generated
especially for this report, whilst in others existing maps
have been used. The maps shown for each phenomenon
show the susceptibility, dangerousness or risk, depending
on the information available.
During the last 20 years there have been 36 deaths and
44 wounded. In most of the cases, these were minor
avalanches, usually of reduced dimensions and that have
mainly affected mountain sport lovers off the controlled
zones.
Large avalanches in terms of extension and volume,
called major avalanches, usually reach much lower elevations
and have incidence in the destruction of woods,
infrastructures, vital networks and some inhabited zones.
Major avalanches can take place locally or in wider
areas during intense snow falls that produce avalanches
across the Pyrenees. During the last 20 years there have
been 3 general and 4 local episodes with major avalanches
that have resulted in important damage. Unluckily,
we could not gather reliable quantitative data of
damage but, instead, we were able to compile many
descriptive information (see table 1).
2.1. Avalanches
Impact status in Catalonia
Avalanches have a great incidence in the Pyrenees in
Catalonia, where the level of vulnerability and exposure
has increased considerably in the last few years. Fortunately,
there is a historic record of avalanches and a systematic
inventory of avalanches in Catalonia since 1986
(http://www.igc.cat/web/gconten/ca/allaus/igc_allaus_accidents.html).
It is important to note that there is not a high frequency
of relevant avalanches but there is a constant occurrence
of small and medium avalanches.
The preparation of people living in mountain areas and
a good territorial management policy are key actions to
avoid the increase in victims and damages. It should be
taken into consideration that a minimum of fourteen
exposed roads and sixteen recent urban developments
have been affected totally or partially by avalanches
(see expertise report on avalanches).
Area affected by the powder snow avalanche in Pleta de Vaquèira in January 2003. The dense area (magenta) and the spray area (orange) are shown.
Photo: IGC.
164

The natural phenomena considered and their impact
Relevance of avalanches in Catalonia
Event history
Recurrence estimation
Spatial distribution
16 places affected by avalanches
Alta Ribagorça: Sky station of Boí-Taüll, Senet
Alt Urgell: Cornellana
Pallars Sobirà: Sky station of Tavascan, Tavascan
Ripollès: Rack Railway of Núria, Collada de
Toses, Refuge Pasturia (Vallter)
Vall d’Aran: Bagergue, Bonaigua,
Bossost, Casarilh, Garòs, Pleta de Vaquèira,
Unha, Toran
Historical events
(before 1975)
S XVI Tavascan
S XVII Senet
1855 Severe avalanche episode that
affected Toran, Unha, Bahergue
1861 Bossost
1937 Senet
Recent events
(after 1975)
Time distribution
Avalanche episodes
1996 South slope of the Pyrenees
2003 North Slope of the Pyrenees
2005 Garòs
Severe avalanche episodes between
1 event every 10 years and 1 every 60 years.
Spare avalanches
1 avalanche a year
Sparse avalanches
1981 Bossost
1986 Núria and the Collada de Toses
1993-94 Road de la Bonaigua
2004 Tavascan
2005 Garòs
2006 Collada de Toses
Impact estimation
Social impact
Direct economic impact
1855 60 deaths
1986-87 1 death and 9 injured
1987-88 1 death
1988-89 1 death and 1 injured
1990-91 4 deaths and 3 injured
1991-92 2 deaths and 2 injured
1992-93 3 injured
1993-94 1 death and 4 injured
1995-96 2 deaths and 4 injured
1996-97 1 death
1997-98 2 injured
1998-99 1 death and 3 injured
1999-00 1 injured
2000-01 4 deaths and 2 injured
2001-02 4 deaths and 2 injured
2002-03 1 death and 1 injured
2003-04 3 deaths and 6 injured
2004-05 1 death and 2 injured
2005-06 1 death and 5 injured
2006-07 1 injured
2007-08 1 injured
Quantified
In and avalanche episode such as that of 1996, it
is estimated that the direct losses can reach the
level of hundreds of thousands euros.
Described
1855 Destruction of 58 houses in la Vall
de Toran
1986 Service cuts in the rack railway in
the Vall de Núria and the road of la
Collada de Toses (Ripollès)
1993 A car wiped out in the road of la
Bonaigua
1996 Evacuations in the residential areas
of La Pleta de Vaquèira and El Nin
de Bertet in the Val d’Aran.
Destruction of houses and
infrastructures Destruction of the
Pastuira refuge in Vallter, with 2
injured.
Service cuts in the rack railway of la
Vall de Núria
Important extensions of devastated
woods
2003 Houses and infrastructures affected
in la Pleta de Vaquèira
2004 Cars affected in the parking lot of
the sky station of Tavascan
2006 Important extensions of devastated
woods.
Problems in the road of la Collada
de Toses
Table 1. Summary of the scope and impact of avalanches in Catalonia.
165

RISKCAT Natural Risks in Catalonia
The susceptibility or probability of the territory to generate
avalanches according to zones is shown below (figure
2). The susceptibility classes have been based on
elevation and slope criteria, as well as data from past
avalanches (Avalanche Zone Map – Mapa Zones d’Allaus
MZA and Avalanche Data Base – Base de Dades d’Allaus
de Catalunya – BDAC).
The mentioned susceptibility has been classified in four
levels:
High susceptibility zones, where the BDAC has recorded
at least one avalanche in the last fifteen years.
Medium susceptibility zones, which are exposed sectors
according to the MZA but there has not been any
avalanche in the last fifteen years.
Low susceptibility zones, including areas above 1.500m
but no avalanches have been recorded.
Undetected, non-exposed zones at elevations below
1.500m.
The medium and high susceptibility zones represent 4%
of the territory and are restricted to the Pyrenees. Outside
this area, only the high elevations of the Montseny
are classified as low susceptibility. The rest of Catalonia
belongs to the Undetected category.
This map also includes the major events with damage
recorded some time in history.
• Affected points
Susceptibility
High
Medium
Low
Undetected
Fig 2. Zonification of avalanche susceptibility in Catalonia.
166

The natural phenomena considered and their impact
2.2. Landslides
Impact status in Catalonia
There is no systematic record of landslides and their damage.
There exists quite a lot of information but it is
irregular and sparse. This report has managed to compile
a good number of events with damages in the last few
years and in history.
From the information in table 2, one can see an increase
in the number of landslides that cause damage and therefore
there is an increase in risk. This fact is tied to the
growing territory occupation and use, in other words, to
an increase of exposure. However, we would like to mention
the incidence of what has been called the “geomorphological
footprint” and its relation with greater numbers
of landslides. In the last 15 years, the economic development
of our country has led to an extreme urban sprawl
that, in many cases, has provoked ground unstability and
has reduced the resistance of the surface layer to the
action of natural agents.
The most important landslides were associated to the
large rainfalls in the years1962, 1982 and 2000. Each of
these caused numerous land movements with big damages.
Unfortunately, the quantification of that damage has
not been possible, since –in spite of the CCS paying important
part of the assured goods- it has not been assigned
to landslides but floods.
In 1987, the IGME carried out a study that estimated the
approximate cost of landslides for the period 1986-2016
(table 2). Today, the CCS pays for landslide damage if it
comes associated to large floods. Unfortunately, both
concepts are not yet split but we have been informed that
the cases are on the increase, particularly in housing development
around slopes, since the soil has been modified
and the action of rain leads to unstable ground.
Rock landslides in Malanyeu (Berguedà) in January 2006 (Photo J.M. Vilaplana).
167

RISKCAT Natural Risks in Catalonia
Relevance of landslides in Catalonia
Event history
Recurrence estimation
Spatial distribution
Time distribution
Landslides that have affected exposed elements.
Alta Ribagorça: Senet
Alt Urgell: Bescaran, Organyà, Pont de Bar
Bages: Montserrat
Baix Empordà: l’Estartit, Sta. Cristina d’Aro
Baix Llobregat: Castelldefels, El Papiol,
Esparreguera, St. Esteve de Sesrovires
Barcelona: Montjuïc
Berguedà: Espinalbet, Gòsol, Guixers, Malanyeu
Cerdanya: La Molina, Martinet
La Garrotxa: Castellfollit de la Roca, St. Esteve
d’en Bas
Les Garrigues: Juncosa
Osona: Rupit
Pallars Jussà: Capdella, Espui, Puigcercós, Sant
Salvador de Toló
Pallars Sobirà: Boren-Isavarre, Caregue, Gerri
de la sal, La Guingueta, Llavorsí, Sort
Ripollès: Vall de Núria, Rocabruna
Ribera d’Ebre: Tivissa
Solsonès: La Coma
Vall d’Aran: Arties
Vallès Occidental: Barberà del Vallès,
Castellbisbal, Ullastrell
Historical events
(before 1975)
1845 Tivissa and Montjuïc
1881 Puigcercós
End of 19th century Bescaran
1907 Boren-Isavarre, Llavorsí and Espui
1940 Rocabruna and Rupit
1944 Ullastrell
1962 Barberà del Vallès, Castellbisbal
and el Papiol
1963 Montjuïc, Arties and Senet
Recent events
(after 1975)
1979 Castellfollit
1982 La Guingueta, Caregue, Gerri de la
Sal, Capdella, Pont de Bar, La
Coma, Gòsol, Maçaners i
Espinalbet, Vallcebre, Maçaners,
Sant Salvador de Toló
1984 El Papiol and St. Esteve Sesrovires
1987 Guixers
1990 Sort
1995 Castellfollit
1996 Martinet
1998 St. Esteve d’en Bas
2000 Esparreguera and Montserrat
2003 Núria, Sta. Cristina d’Aro
2004 L’Estartit
2005 St. Esteve d’en Bas
2006 Malanyeu, Organyà and Juncosa de
les Garrigues
2007 Castellfollit de la Roca, La Molina
and Montserrat
According to the previous event record.
Historical:
between 1 event every 5 years and 1 event every
10 years.
Recent:
1 event every year and a half.
Destruction of the road N-260 by a landslide. El Pont de Bar during the heavy rains in November 1982 (Photo J.M. Vilaplana).
168

The natural phenomena considered and their impact
Impact estimation
Social impact
Direct economic impact
Quantified
Described
Recent events
2003 2 deaths in Sta. Cristina d’Aro
2005 1 death in St. Esteve d’en Bas
2006 2 deaths in Juncosa de les Garrigues
Expected losses for the period
1987-2016 442.747.789,88 €
1881 Slide of the whole village of
Puigcercós.
1982 Affected houses and damages in
street furniture and infrastructures
in la Guingueta d’Aneu and Pont de
Bar.
Cut in the access road to the village
of Pont de Bar.
Slide of the whole village of Pont de
Bar (10 families). Castellfollit de la
Roca, damages in the houses close
to the scar.
2000 Cuts in the communications to
Montserrat. Damages in cars,
edifications, and infrastructures
Damages in the monastery.
Since 1990 Damages in the rack railway of
to 2007 Núria. Castellfollit de la Roca
damages in the houses close to the
scar.
2007 Damages and cuts in the access road
to monastery and in the rack
railway.
Table 2. Summary of most relevant data about the scope and impact of landslides.
Font: IGME 1987.
Soil and rock landslides have a great incidence and a
wide territorial distribution in Catalonia.
In figure 3 the susceptibility or likelihood of the territory
to generate landslides is shown. Susceptibility classes have
been defined based on ground relief and its typology.
169

RISKCAT Natural Risks in Catalonia
• Affected points
Susceptibility
High
Medium
Low
Undetected
Fig. 3. Landslide susceptibility map in Catalonia with the localization of major events with recorded damage sometime in history.
In the previous map (figure 3), susceptibility has been
classified into four levels:
High susceptibility zones. Those with a very steep
relief and lithology prone to generate landslides. Their
range is approximately 27% of the territory.
Medium susceptibility zones. Those with steep relief
but a relatively low level drop. They take approximately
22% of the territory.
Low susceptibility zones. Mountainous areas of smooth
hills and depressions with a certain topographic
level drop. These account for 45% of the territory.
Undetected susceptibility zones. These are the great
interior plains and coastal plains with practically horizontal
relief that total 6% of the territory.
170

The natural phenomena considered and their impact
2.3. Land collapses and subsidence
Impact status in Catalonia
Land collapses are vertical movements of the ground,
more or less sudden, associated with the existence of
subsoil cavities close to the ground surface. Subsidence
is a process of slow, gradual collapse of an area of the
ground.
Although there have never been casualties as a result of
this risk, the economic and social impact that has generated
a fact such as the collapse of the Estació neighbourhood
in Sallent is very relevant. Also, in Súria the sudden
land collapses have limited the expansion of the urban
area and in Cardona have made imperative to divert the
Cardener River (table 3).
Once more, we observe a growing frequency of recorded
events (table 3) that has to be attributed to the increment
of exposed areas and to the acceleration of the vertical
terrain movements as a result of certain activities (mining,
subsoil water extraction, etc.)
Relevance of land collapses and subsidence in Catalonia
Event history
Recurrence estimation
Spatial distribution
Time distribution
Places affected by land collapses:
Besalú, Banyoles, Cardona, Sallent, Súria, St.
Sadurní d’Anoia, La Bisbal del Penedès, Foix
Places affected by subsidence:
Delta del Besòs, Delta del Llobregat, Delta de
l’Ebre
Events in the wetland basin of Banyoles
1904, 1908, 1978, 1982
Catalan potassic basin
Collapses since the beginning of the 20th
century
During the 20th century
14 events recorded and 1 event every 7 years
Recent events
(after 1975)
8 events recorded and 1 event every 3 years
Impact estimation
Social impact
Direct economic impact
Quantified
Described
Sallent episode: 224 families evacuated
By subsidence
Unknown
By collapses
In the Sallent episode, 14.000.000 € are
estimated to be given as a compensation for the
172 home owners affected
Damages in the road from Banyoles to Olot
In Banyoles, problems with the infrastructures of
the 1992 Olympic games.
In the Sallent episode, in the neighbourhood of
l’Estació, 333 affected homes; any of them have
to be evacuated and demolish.
In Súria, rustic soil affected limits the expansion
of the urban zone.
In Cardona, the Cardener river has had to be
derived
Table 3. Summary of the most relevant data about the scope and impact of land collapses.
171

RISKCAT Natural Risks in Catalonia
Critical points for collapses
Critical areas for subsidence
Susceptibility
High
Medium
Low
Undetected
Fig 4. Susceptibility map to the collapses and subsidences in Catalonia. The most affected zones are highlighted.
The map in figure 4 represents in an informative manner
the areas of the territory that are susceptible to the formation
of collapses and subsidences, based on the lithological
features of the ground.
Four levels of susceptibility:
High susceptibility zones. The chalks and/or salts of
the Catalan potassium basin, in Banyoles and the anticlinal
of Barbastro and the recent deltas: Ebre, Llobregat,
Besòs, la Tordera and the Empordà plain. They
occupy approximately 10% of the territory.
Medium susceptibility zones. Represent the areas of
the terrain were powerful lutitical formations occur.
These areas are the central depression, the Vallès-
Penedès depression, Alt Camp, Gironès, Cerdanya,
Baix Camp, Maresme and Barcelonès, amongst others.
They account for approximately 30% of the territory.
Low susceptibility zones, where powerful calcareous
and conglomerate formations are found. These zones
are the calcareous massifs in the pre-Pyrenees, a large
part of the Prelitoral mountain range and the Garraf
172

The natural phenomena considered and their impact
massif, among some others. They constitute 40% of
the territory.
Undetected susceptibility zones. They account for 20%
of the territory, where granitic and metamorphic formations
that will not produce land collapses and subsidences
appear.
In this map (figure 4) the major events with damages
recorded some time in history have been added. In Catalonia,
the zones that have suffered -and still suffer- this
phenomenon most are concentrated in the potassium basin
of central Catalonia, the area Besalú-Banyoles and
the deltas: Ebre, Llobregat and Besòs. In the areas of the
Llobregat and Besòs, special attention is needed, since
they are particularly vulnerable and risk is very high.
Large sink in the river bed of the Cardener River, 2003.
(http://www.lasequia.org/montsalat/)
2.4. Coastal phenomena
Impact status in Catalonia
The Catalan coast is approximately 600Km long with a
great morphological diversity and a high level of urban
development. The tourism associated to beaches is and
has been the main economical focus of our country, being
this the reason why we have a highly humanized coast.
Data extraction related to the relevance of coastal phenomena
has been particularly complex and time consuming.
The Catalan coast has many actors and the interventions
are diverse and constant in many fronts. There
is a fragmentation of responsibilities and a great difficulty
of coordination.
With table 4, in spite that scarce information has been
got, we can have an idea of the magnitude and frequency
of coastal storms, showing all the economical and
environmental problems associated to erosion and beach
maintenance.
Lloret beach during the easterly sea storm of 2004. (Photo J. Guillén).
173

RISKCAT Natural Risks in Catalonia
Relevance of the coastal phenomena in Catalonia
Event history
Recurrence estimation
Spatial distribution
Time distribution
Coast length
578Km
Coast under erosion
192Km
Coast with infrastructures and artificial beaches
152Km
Population in the coast zone affected by erosion
1.000.000 hab.
Urban and industrial areas affected by erosion
123Km 2
Areas of high environmental value affected by
erosion
217Km 2
297 sea storms recorded in the last 14 years
(1992-2006)
147 Weak
82 Moderate
59 Significant
8 Severe
1 Extreme
Erosion
Continuous process, can’t be characterized by a
return period
Sea storms
20 / year (from weak to significant)
1 severe / 2 years
1 extreme / 14 years
Tsunamis
No records in the Catalan coast
Giant waves, ripples and swells.
No data available
Impact estimation
Social impact
Direct economic impact
Quantified
Described
47 deaths as a result of sea storms
in the last 14 years
Erosion and floods
Unknown
Sea storms
As published in the media
2001 13.000.000 €
Loss evaluation
(CCS data)
1996 684.921 €
1997 1.310.386 €
2001 6.241.975 €
2003 1.460.122 €
2004 1.852 €
2005 4.857.886 €
2006 1.115.812 €
Erosion
2006 60.000.000 €
Protection works in the beaches of
Barcelona
1986-2006 110.000.000 €
Minimum investment for artificial
regeneration of beaches
Sea storms
2001 sea storm
Damages in street furniture, damages in
maritime avenues, leaks in defense works,
flooding in deltaic areas, cuts in railway lines.
Other damages caused by sea storms. Ecosystem
degradation, poorer quality of water.
Erosion
Beach renourishment with 19.000.000m 3 of sand
in 20 years
Table 4. Summary of information about the scope and impact of coastal phenomena in Catalonia.
174

The natural phenomena considered and their impact
Coastal vulnerability to erosion and flooding is usually
high, especially in stretches of low sedimentary coast
and in areas with high human pressure. The dangerousness
map (figure 5) is intended to offer a general vision of the
dangerousness associated to erosion and coastal
flooding.
Due to the diversity of our coast and to the lack of data,
it has to be stressed that the dangerousness map (figure
5) is orientative. The total volume of sand brought to
beaches since 1986 is a good indicator of the areas where
the risk associated to erosion is more intense.
Coastal stretches with accretion
Sand renourishment to artificially
regenerate beaches
Dangerousness
High
Medium
Low or undetected
Fig 5. Map of dangerousness of erosion and flooding in the Catalan coast. Coastal stretches with accretion and quantities (cubic metres) of material intended
to artificial regeneration of beaches are indicated.
175

RISKCAT Natural Risks in Catalonia
Generally speaking, it is considered that dangerousness
is highest in the mouth of large rivers and the city of
Barcelona, medium in the stretches of highly humanized,
sandy coast (Maresme, Costa daurada) and low or undetected
in rocky coastal stretches.
The large number of victims attributed to storms in the
last 14 years (1993 – 2006) prompted us to include the
map in figure 6. In 14 years, 47 people have dead in our
beaches. All cases can be classified in two types: drowned
bathers or passers-by that have been hit or swallowed by
waves. It is important to point out that these accidents
take place in summer during low magnitude storms.
Deaths from 1992 to 2006
Beach with more than 4 deaths
Beach with 3 or 4 deaths
Beach with 1 or 2 deaths
Fig 6. Number of deaths in the Catalan coast from 1996 to 2006.
176

The natural phenomena considered and their impact
2.5. Floods
Impact status in Catalonia
In Catalonia, floods have two typologies: on one side we
find the large rivers, the Ebre tributaries and rivers in the
internal basins, with a torrential behaviour in the river
sources and a swelling pattern in the medium and low
tracks and on the other side we find the fast and torrential
swellings of coastal and mountain streams. Considering
the floods that cause damages and, according to the records
of the last 26 years, there are almost 3 of them each year.
The summary shown in table 5 is significative.
The constant occurrence of mortal victims as a result of
floods shows the relevance of the phenomenon. During
the last few years, sudden floods -of the “fast flood” typeare
those that have worried us most because of the difficulty
of their prediction and because of their real fast
effects. The population increase in Catalonia and its distribution
have led to an increase of the vulnerability in
front of this phenomenon.
goods. Also, in most cases the final payment is lower that
the actual insured good and franchises hide the real value
of what has to be rebuilt.
Finally, the indirect economic impact –not shown in table
5- has to be considered, since it can be particularly relevant
in many flood episodes that have taken place in
Catalonia and that, very often, have posed difficulties to
normal life, since they have disturbed transportation,
communications, industry, agriculture and others for quite
long.
At the quantification level, it is remarkable the average
of almost 100.000.000 € per year that the CCS points
out (see data in table 5). We must remember that this
value is just a minimum since it only takes into account
insured goods, excluding those which are not and public
Effects of a torrential fload in Salou, 2006. Photo: Internet.
177

RISKCAT Natural Risks in Catalonia
Relevance of floods in Catalonia
Event history
Recurrence estimation
Spatial distribution
Time distribution
Records since the 19th century
Most affected basins
Ter basin
121 cases (between 1322-2000)
Llobregat basin
112 cases (between 1315 – 2000)
Most important flood episodes in number of
victims
1863 Llobregat basin
1874 Ebro, Francolí, Gaià and Llobregat
basins
1907 General
1940 North Catalonia and Eastern
Pyrenees
1962 Besòs and Llobregat
1971 Llobregat and Fluvià
1977 General
1982 Pyrenees
1987 Barcelona
1988 Llobregat
1994 Francolí and Siurana
1995 Barcelona, Eastern Pyrenees
2000 Baix Penedès, Anoia, Baix
Llobregat, Bages
2004 Tarragona, Vendrell, Calafell, Baix
Penedès, Ebro delta
2005 Baix Empordà
2006 Barcelona
1300 – 1900 period
Between 1 event every 50 years and one event
every 15 years.
1900-1980 period
1 event a year
1980-2006 period
Almost 3 events a year
Impact estimation
Social impact
Direct economic impact
Quantified
Described
1863 33 deaths
1874 600 deaths
1907 29 deaths
1940 90 deaths
1962 700 deaths
1971 35 deaths
1982 14 deaths
1987 10 deaths
1994 10 deaths
2000 9 deaths
2004 3 deaths
2005 5 deaths
2006 2 deaths
In every important episode there have been
injured, displaced, and isolated people.
1987-2002 period in Catalonia
1.325.720.511€
By provinces:
Barcelona 979.131.709 €
Tarragona 258.992.207 €
Girona 62.782.627 €
Lleida 24.813.968 €
2003 51.883.030 €
2004 12.731.832 €
2005 77.662.356 €
2006 78.953.125 €
1874 700 houses destroyed
1907 110 houses destroyed
1940 380 houses affected
1971 450 industries affected
1995 Floods in streets and under housing,
severe damages in the crops.
Cuts of roads and railway lines
2000 485 shops affected, 91 industries, 10
offices, 1.300 houses and more than
1.000 industrial vehicles.
Important damages in the
Montserrat monastery, break down
of a bridge in the N-II road, cuts in
roads and railway lines
Table 5. Summary of data about the scope and impact of floods.
Data in Quantified Direct Economic Impact have been supplied by the Consorcio de Compensación de Seguros. Data for 2006 are still a minimum estimate.
178

The natural phenomena considered and their impact
Floods are the natural phenomenon that produces more
damages in Catalonia. The frequency of rains and storms,
the structural features of the hydrographic system and
the high and vulnerable occupation of alluvial plains and
cones are the main factors that influence the risk of
flooding. Currently, more than 15% of the urban surface
of Catalonia is exposed to flooding.
In figure 7, an estimation of the risk in Catalonia based
in the frequency of flooding, affectation gravity and type
of vulnerable elements is presented.
This estimation comes directly from the Flood Emergency
Especial Plan of Catalonia (Pla Especial d’Emergències
per Inundacions de Catalunya)
INUNCAT, where the analysis of vulnerability was carried
out at the regional level, using municipalities as the minimum
unit of evaluation.
Risk of flooding
High
Medium
Low
Risk of flods map in Catalonia, by municipalities (source: Inuscat) and river basin (source: ICC, Dept. de Medi Ambient i Habitatge, ACA, 2004).
179

RISKCAT Natural Risks in Catalonia
It is then a first approach where 3 levels of risk have been
defined:
Very high or high risk, covering 47% of the territory
and 380 municipalities. These areas are characterized
for having municipalities with a minimum of 50 and
250 people living in potentially flooding areas, quantified
damages greater than 60.000 € and belonging
to a high danger basin or, if lower, with otherwise high
vulnerability.
Moderate and medium risk, covering approximately
36% of the territory and affecting 368 municipalities.
These zones are characterized for having municipalities
with 5 and 50 people living in potentially flooding
areas, quantified damages under 60.000 € and belonging
to a low danger basin or, if higher, with otherwise
low vulnerability.
Low risk, affecting 17% of the territory and 198 municipalities.
These zones are characterized for having
municipalities with less than 5 people in potentially
flooding areas, quantified damages under 60.000 €
and belonging to a low danger basin.
Effects of the raise of the water level of the river Segre in Martinet during the heavy rains of November 1982. (Photo J.M. Vilaplana).
180

The natural phenomena considered and their impact
2.6. Earthquakes
Impact status in Catalonia
In spite that the oldest information on earthquakes in
Catalonia backtracks to the 6th century, reliable data start
in the 19th century, when the most destructive earthquakes
took place.
The historical earthquakes that caused the most important
damages and had epicentral intensities in the range of
VIII and IX, took place in 1373 and 1448 in the North
of the country, with the exception of the 1448 earthquake
in the Vallès Oriental (see table 6).
More recently, between 1986 and 2006, 16 earthquakes
of magnitude higher than 4.0 ML have been recorded;
among them, four series of earthquakes originated 20 – 30
Km off the coast can be highlighted. None of these produced
relevant damages and only in 2004 an earthquake
of magnitude 4.0 ML caused some light damages in an
epicentral area in el Ripollès.
Earthquakes, especially in areas of moderate seismic
activity such as Catalonia, do not show an event pattern
that allows a calculation of their recurrence in time and
an estimation of the average occurrence rate taken from
the observed frequencies is used. Table 6 summarizes the
results of the estimation of recurrences from a model
developed by the seismology unit of the ICC (ICC97).
The estimation of earthquake impact in Catalonia has
several difficulties since there is no detailed information
about the losses caused by the most destructive earthquakes
because they have not taken place in recent times.
The information about direct losses from the most recent
earthquakes can be found in the publications of the CCS
and the Special Emergency Plan for Earthquakes of Catalonia
(Pla Especial d’Emergències Sísmiques de Catalunya)
SISMICAT, developed by the Catalan Geological
Institute (Institut Geològic de Catalunya) IGC. This plan
includes estimations of damages and victims at the municipal
level, taken from: a) the map of seismic zones in
annex 6 of the plan, which shows de maximum intensities
that can be expected with an average return period of 500
years; b) a statistical evaluation of the vulnerability of
the representative buildings of each municipality and c)
the population and building census. Data from the referred
sources have been summarized in table 6 and are described
in more detail in the corresponding expertise report.
181

RISKCAT Natural Risks in Catalonia
Relevance of earthquakes in Catalonia
Event history
Recurrence estimation
Spatial distribution
Time distribution
Activity mainly in the Pyrenees and the Coastal
Ridge
Minor activity in the Iberian Ridge, in the SW
Very low activity inland
Most destructive earthquakes in Catalonia
1373 La Ribagorça. Intensity VIII-IX (MSK
scale)
1427-28 Earthquake crisis in la Selva, la
Garrotxa and el Ripollès.
Intensity VIII-IX (MSK scale)
1448 El Vallès Oriental.
Intensity VIII (MSK scale)
1923 Vall d’Aran.
Intensity VIII (MSK scale)
According to the ICC97 model, earthquake
average rate of intensity equal or greater than V
(MSK)
Western Pyrenees
1 event every 4 years and a half
Coast and Eastern Pyrenees
Between 1 event every 10 years and 1 event every
6 years.
SW and Central Catalonia
1 event every 25 years
1927 Montseny.
Intensity VII (MSK scale)
Between 1300 and 1995, 900 earthquakes are
detected
Between 1996 and 2005, 4000 earthquakes are
recorded, 19 of them of intensity IV (MSK scale)
Impact estimation
Social impact
Direct economic impact
Earthquake of 1428
Death of 90% of the population in Queralbs,
25-30% in Camprodon, Castellfollit, Montagut,
la Vall d’en Bas and la Vall de Bianya.
In Barcelona, 20 deaths
1448 earthquake
7 documented deaths
Estimation of mortal victims by an earthquake
with a return period of 500 years (according to
SISMICAT)
95% of the municipalities between 0 and 10 dead
In Barcelona, between 1000 and 2000 dead
Quantified
Estimated losses for the period 1987 - 2001
9.000.000 €
Extrapolation for the next 30 years
70.000.000 € (underestimation)
Assessment of losses caused by earthquakes
(CCS data)
1997 Earthquake with epicentre in
Perpinyà
31.642 €
2004 Earthquake with epicentre in
Queralbs
302.932 €
Described
1923 and 1927 earthquakes
Severe damages to infrastructures and housing
2004
Light damages in the epicentral zone (Queralbs)
Estimation of buildings left inhabitable by an
earthquake with a return period of 500 years
(according to SISMICAT)
Between 10 and 100 in 50% of the
municipalities.
In Barcelona and Sabadell between 1.000 and
10.000
Estimation of the population that could be left
homeless by an earthquake with a return period
of 500 years (according to SISMICAT)
Between 0 and 10 people in 26% of the
municipalities
Between 10 and 100 people in 48% of the
municipalities
Between 100 and 1000 people in 21% of the
municipalities
In Barcelona, between 100.000 and 200.000
people
Table 6. Summary of data about the scope and impact of earthquakes in Catalonia.
182

The natural phenomena considered and their impact
The map below (figure 8) shows the epicentres of the earthquakes
with damages of magnitude greater than 5.0
observed in Catalonia between 580 and 2003. It should be
noted that earthquakes with epicentres outside Catalonia
can generate impact in the Catalan territory as well.
With the goal of showing the seismic danger in Catalonia,
the Map of Seismic Zonification of Catalonia by the SIS-
MICAT has been used. This map (figure 9) has been elaborated
considering the occurrence of earthquakes with
an average return period of 500 years and the zonification
of the estimated maximum intensities.
Since soil characteristics influence the intensity of the
earthquakes on the surface, the map of seismic zonification
of Catalonia also considers the effect of the soil,
through the geotechnical characterization of the soils in
the different municipalities (figure 9).
Fig 8. Seismic activity in Catalonia 580 – 2003 for magnitudes greater than 5.0 (earthquakes with observed damages). Unified catalogue in terms of magnitude of
the ISARD project (http://isard.brgm.fr/). In red: estimated magnitude from macroseismic observations; in blue: calculated instrumental magnitude.
183

RISKCAT Natural Risks in Catalonia
INTENSITY
Fig 9. Map of seismic zonification of Catalonia considering the effect of soil, presented in the Special Emergency Plan for Earthquakes of Catalonia (SISMICAT)
carried out by the ICC (2000).
In this map (figure 9), 6 seismic zones are characterized:
In white, zones where there can occur earthquakes with
intensities between V and VI. They account approximately
for 5% of the territory.
In blue, zones where there can occur intensity VI earthquakes.
They cover approximately 32% of the territory.
In green, zones where intensity VI and VII earthquakes
can occur. They correspond to 18% of the territory.
In orange, zones where intensity VII earthquakes can
occur. They correspond to 23% of the territory.
In red, zones where intensity VII and VIII earthquakes
can occur. They correspond to 12% of the territory.
In deep red, zones where intensity VIII earthquakes can
occur. They correspond to 10% of the territory.
The areas where the highest intensities are expected are
in the North third of the country, comprising the Pyrenees
and pre-Pyrenees and the Catalan Coastal Ridge, whilst
the lowest intensity areas are in the South and the inland
in the Ebro basin. The seismic activity in the Pyrenees is
more intense in the Western and Central Eastern part, decreasing
in the Easternmost part of the ridge.
184

The natural phenomena considered and their impact
2.7. Vulcanism
Impact Status in Catalonia
Given the antiquity of volcanic eruptions in Catalonia,
information on this phenomenon is scarce to allow a
precise calculation of the ages of vulcanism and determine
its impact. Table 7 summarizes the information
gathered.
Since we do not have any historical record of any eruption,
the quantitative estimates of its impact can only
be potential and have to be made according to existing
geological data combined with the application of predictive
models.
Taking into account geological data, an eruption such
as those that took place in la Garrotxa, defines two damage
scenarios: one close to the immediate surroundings
of the volcano by lava flows and ash rain and a second
one with a local, highly destructive impact due to pyroclastic
flows and also a regional impact at the atmospheric
level due to the dispersion of ashes cast by the
eruptive column, with probable repercussion in the air
space.
In order to be able to understand the impact of what a
volcanic eruption can mean today in la Garrotxa and
given the fact that there is no historical record, an eruptive
scenario has been defined taking as a model an
eruption such as that of the Croscat. With the computer
application VORIS2, designed by the Institut Jaume
Almera of the CSIC, the evolution of this eruption and
the areas occupied by its products has been quantified,
indicating the nearby effects in the short term (location
of lava washings, ash falls and pyroclastic waves) and
more distant effects in the long term (eruptive columns
and ash dispersion). In the expertise report this model
is further described.
Relevance of vulcanism in Catalonia
Event history
Recurrence estimation
Spatial distribution
Time distribution
Concentrated in the NE of Catalonia
Isolated manifestations in the Baix Ebre and in
the central marine bottom and in the Balearics
Oldest activity
Alt Empordà 10.000.000 – 11.000.000 years
Most recent activity
In la Garrotxa, since 350.000 years ago until
9.000 years ago
Traces of activity prior to 5.000 years ago
Estimated recurrence with insufficient data
1 episode every 15.000 or 20.000 years in La
Garrotxa
Table 7. Summary of data about vulcanism in Catalonia.
185

RISKCAT Natural Risks in Catalonia
There is not any evaluation of the danger or risk that this
phenomenon can mean. However, we have to consider
that volcanic activity has existed during the last 10 million
years in Catalonia and, in spite the last events date from
10.000 years ago, it can be expected that this activity is
going to follow the same pattern in the future.
According to the recommendations of the International
Association of Vulcanology – IAVCEI, a volcanic zone
is considered to be active when it shows or has shown
volcanic activity during the last 10.000 years.
Applying the directives of the AVCEI to determine the
dangerousness of recent vulcanism in Catalonia a moderate
degree of dangerousness is obtained, even if very
conservative values are applied and the lack of existing
knowledge is considered (see a more detailed description
in the corresponding expertise report).
In the case of vulcanism in Catalonia and particularly in
the area where these manifestations are recent (la Garrotxa
and surroundings), the socioeconomic evolution of
the area increases the risk from a low or very low one
100 years ago to moderate or high in present times. The
following is a map with the localization of the volcanic
cones and lava washings in the volcanic area of la Garrotxa,
where the impact that those eruptions could cause
to the population can be observed (figure 10).
Santa Margarida volcano Photo: Internet.
186

The natural phenomena considered and their impact
Buildings
Roads
Volcanoes
Basaltic washings
Figure 10. Localization map of volcanoes and lava flows in the volcanic zone of la Garrotxa (IGC2008).
187

RISKCAT Natural Risks in Catalonia
188

Existing material related to the knowledge and management of natural risks
3. Existing material related to
the knowledge and management
of natural risks
In the current report, with the goal of analyzing and evaluating
the status of a number of natural phenomena in
Catalonia, we have gathered products and actions made
related to the knowledge and management of natural risks
considered. All this material is now part of a catalogue
in a document database.
Document database
This catalogue has the purpose of being an inventory of
all material produced related to the knowledge and management
of the natural risks that can be have taken place
in the area of Catalonia during the last 30 years. This
does not exclude older documents.
The material gathered is very diverse in terms of origin,
format (reports, publications, maps, etc.), objectives or
applications (academic, scientific, technical, public diffusion).
Some of these products have been published, but
some are not. Some are of public use, others are of restricted
use. In many cases, the authors had to address
directly to the sources (authors, organisms, companies),
with the complexity and difficulty that this means. In
some cases, the organism that generated the product is
not –or should not be- the current owner. All material
that has been accessed has been gathered.
Certain documents were very hard to obtain, sometimes
due to the lack of inventories or systematic internal records
and sometimes due to the particular characteristics of the
products.
This fact has biased the catalogue in a certain way, has
led to a lack of information or has provoked that information
had to be grouped in the same record, with no
detailed information on the contents, the place or the
date of the report or project. This is the case of what has
been catalogued as report groups, where often we could
not even detail the total number of reports gathered. All
of this caused certain quantitative differences between
the materials, distorting reality (see figure 11). For example,
the fact that the number of reports collected about
floods were half those that could be got about earthquakes
is very surprising in a country where floods are much
more frequent than earthquakes.
One should consider, however, that it is the first time that
an initiative of such a wide scope is carried out in Catalonia
and, in spite of the limitations listed above that
come from particular situations, the catalogue shown in
the report RISKCAT is a very valuable material and can
be treated as the embryo of the future database of natural
risks in Catalonia.
In this chapter, we want to present briefly the contents
of the database but the content of the catalogue is further
explained in depth in the expertise reports.
Structure
The information was classified according to the studied
phenomena (avalanches, landslides, collapses, coastal
phenomena, floods, earthquakes and vulcanism) and –on
the other part- according to the legislation about natural
risks.
For each of the phenomena, 5 types of records were defined:
cartographies, reports, publications, data and projects.
Thus, each product has a record that defines it
(data, author, keywords, availability, etc.) and the type
of information contained can vary according to the type
of data. Apart from this, there are normative records that
follow different patterns. The catalogue has 36 possible
classes with a total of 943 records and 25 MB of information.
Avalanches
Landslides
Collapses
Floods
Coastal
Earthquakes
Vulcanism
Legislation
TOTALS
Maps
2
4
0
36
3
36
1
81
Reports
39
33
9
67
24
133
0
305
Publications
51
48
18
91
32
111
13
364
Data
3
1
0
12
8
16
0
40
Projects
12
13
0
43
8
30
0
106
TOTALS
107
99
27
249
75
326
14
46
943
Fig 11. Distribution of the document database per phenomenon and record type.
189

RISKCAT Natural Risks in Catalonia
In the following sections, the organization of the records
for each typology is explained.
3.1. Avalanches
3.1.1. Reports, studies and constructive projects
• Academic studies (doctoral and degree thesis)
• Technical reports targeted to the proposal of defense
measures to diminish the risk of vulnerable elements.
• Technical reports that produce zonifications at a detailed
scale.
• Technical inventory reports and documentation of the
avalanches occurred in avalanche episodes.
• Intervention Plans for the Preventive Induction of
Avalanches (PIDA) in sky stations.
• Studies and constructive projects for protections
3.1.2. Data and databases
• Avalanche Database of Catalonia (BDAC) managed
by the Geological Institute of Catalonia
• Data from the Meteorological Snow Stations Network
of Catalonia, managed by the Meteorological Service
of Catalonia; useful to elaborate the Bulletin of Avalanche
Danger (Butlletí del Perill d’Allaus) BPA.
• Snow metrical data (profiles and stability of the snow
mantle) useful for the elaboration of the BPA.
3.1.3. Cartography and zonifications
• Map of avalanche zones (MZA) at a 1/25.000 scale
(14 sheets).
• Automatic map of avalanches at a 1/100.000 scale.
• Detailed and local maps about the natural danger at
a 1/5.000 scale in some municipalities.
3.1.4. Research projects
Research projects have been grouped according to
objectives:
• Propose analysis methods of the zones exposed to
avalanche danger and/or evaluate the degree of exposure.
• Analyze the record and seismic signal of the avalanches
in experimental zones.
• Modelling of avalanche dynamics, their scope or the
sectors where wind driven snow accumulates.
• Analyze the role of vegetation and the application of
dendrochronological techniques to study the dynamics,
frequency and intensity of avalanches.
3.1.5. Publications
From 1986 to 2007, more than 45 scientific papers
have been published dealing with the following issues:
• Cartographical techniques for the identification of
avalanche exposed zones to develop the MZA.
• Application of sophisticated cartographic techniques
to identify avalanche zones (use of empirical and
numeric models, use of SIG to identify susceptible
zones, use of botanical indicators to characterize avalanche
zones, etc.)
• Study of snow transport by wind and associated avalanche
danger.
• Analysis of the avalanche seismic signal for avalanche
detection and dynamics study.
• Use of dendrochronology as a technique to evaluate
avalanche frequencies and avalanche dynamics.
• Presentation to the scientific community of the cartographies
and existing databases in the IGC.
• Works and notes presented in the Technical Workshops
for Snow and Avalanches (Jornades Tècniques de Neu
i Allaus) organized by the IGC.
3.2. Landslides
3.2.1. Technical reports, studies and constructive
projects.
• Academic studies (degree and doctoral thesis)
• Emergency assessments by the IGC from warnings by
firemen or the Emergency Centre of Catalonia (Centre
d’Emergències de Catalunya) CECAT.
• Avalanche auscultation
• Preliminary assessments of danger identification for
Plan of Municipal Urban Planning (Plans d’Ordenació
Urbanística Municipal) POUMs.
• Zonification studies according to danger at a detail
scale.
• Zonification studies according to the danger level at a
detail scale. They are studies ordered by municipalities
to develop their own POUMs.
• Hydrological corrections in rivers and streams to avoid
landslides
• Description reports of the geomorphological effects of
heavy rains.
• Constructive projects of protections against landslides
• Technical reports related to landslides.
• Studies related with zonifications and identification or
risk areas.
3.2.2. Database
• Database Lliscat.
3.2.3. Cartography and zonifications
• Cartography of geological risks in the mountain counties
of Catalonia from 1985 at a 1/50.000 scale.
• County Map of Geological Risk Prevention (Mapa
Comarcal de Prevenció de Riscos Geològics) at
1/50.000 scale. Up to 2005, maps of 13 counties were
made.
• “Theme cartography of Girona counties”; mapa nº 13
of geological processes at 1/200.000 scale.
190

Existing material related to the knowledge and management of natural risks
3.2.4. Research projects
They have been grouped according to their main objectives:
• Studies of landslide dynamics and proposals of work
methodologies with the goal of exposed zones evaluation.
• Analysis of the variations in landslide activity in relation
to climate change, past or present.
• Auscultation of landslides to evaluate the influence
of the conditioned factors.
• Analysis of the effectiveness of protection systems
in front of solid charge in streams and currents with
detritus.
• Studies of the effect of woods as a natural barrier in
landslides.
• Analysis of the applicability and resolution of new
techniques and model use.
3.2.5. Publications
Grouped by the following subjects:
• Analysis of the reactivation of landslides by rain episodes.
A large part of these analyses are the result of
the monitoring work of the landslide in Vallcebre.
• Analysis of the susceptibility of superficial landslide
triggering by means of statistical and numerical methods.
• Analysis of threshold rains that cause superficial landslides
and currents with detritus.
• Geomorphological effects and reactivated landslides
by the rains of November 1982.
• Use of dendrochronological techniques to analyze the
age of landslides and estimate the frequency of
events.
• Proposals of methods and techniques to study de dangerousness
of landslides.
• Numeric modelling or simulations of the falling of
rocky blocks.
51 The large rock landslide in January 2007 in Montserrat (Photo IGC).
191

RISKCAT Natural Risks in Catalonia
3.3. Collapses and subsidence
3.3.1. Studies, reports and technical projects
Report types have been classified as follows:
• Technical studies and reports dealing directly or indirectly
with ground subsidence.
• Studies and technical reports that analyze the danger
of ground collapse in the Catalan Potassic Basin.
• Technical reports related to the monitoring of ground
sinking in the village of Sallent.
• Studies indirectly related to soil piping.
• Preliminary assessments for danger identification for
POUMs.
3.3.2. Cartography and zonifications
• County Map of Geological Risk Prevention at 1/50.000
scale.
3.3.3. Research projects
They have been grouped according to their main goals:
• Analyze the reliability and possible improvements of
the application of remote sensor techniques to monitor
subsidence zones.
• RISCMASS.
3.3.4. Scientific publications
They can be grouped in two types:
• Analysis of the danger of landslides in the area of
Banyoles and Besalú.
• Analysis of the application of the methodology of
radar interferometry by means of satellite (DinSAR)
for the detection of urban zones with subsidence.
3.4. Coastal phenomena
3.4.1. Reports
• Academic studies (degree and doctoral thesis).
• Reports from European projects.
• Technical reports about the evolution of the coastline.
• Technical reports about actions for artificial regeneration
of beaches.
• Technical reports about the estimations of extreme
wave conditions.
3.4.2. Data
• Wave series
• Marine level
• Tsunami records
• Document base of cartographies and images.
• Historical series of the coastline.
3.4.3. Cartography
• Erosion maps of the coastline.
• Maps of tracks of artificial coast and artificial regeneration
of beaches.
3.4.4. Projects
Most of them correspond to current or very recent
projects, mostly of European scope, dealing with the
following issues:
• Coast erosion
• Historical series of wave patterns and sea level.
• Flood risks in the coastal zone from the perspective
of coastal integrated management.
3.4.5. Publications
Basically, they are of scientific content and emphasize
the morphological variations of the coast.
• Measure and analysis of the geomorphological and
sedimentary dynamics of the coast.
• Evolution of the deltas.
• Storms and floods.
• Impacts on the coast.
• Tsunamis.
3.5. Floods
3.5.1. Reports, studies and technical projects
• Academic studies (degree and doctoral thesis).
• Technical reports. Some are targeted to the proposal
of defense measures whilst others are intended to
analyze the possibility of building development in
exposed zones according to the available cartographies.
• Inventory technical reports and documentation of past
floods in rainy episodes.
• Constructive studies and physical models to assess
the dimensions and execute measures of structural
defense.
3.5.2. Data and databases
• Meteorological data.
• Hydrological data.
• Database of critical points.
3.5.3. Cartography
• River Spaces Plan (Pla d’Espais Fluvials) PEF
• INUNCAT Plan, 1:50.000.
3.5.4. Research and administrative projects
• Delimitation of flooding zones.
• Public information and awareness
• Application of methodologies and techniques for meteorological
forecast and meteorological analysis.
• Constructive and hydrological correction projects.
3.5.5. Publications
• Particular flooding episodes.
• Cartographic techniques for identification of exposed
zones or zones affected by floods.
• Analysis of the general phenomenon of floods.
192

Existing material related to the knowledge and management of natural risks
• Manuals, technical recommendations.
• Hydraulic works and hydrological restoration.
• Forecasting and emergency management.
• Works of scientific-methodology content.
• Seismic engineering.
• SISMICAT Plan.
• Active tectonics.
• Paleoseismology.
3.6. Earthquakes
3.6.1. Reports
They can be grouped in different subjects:
• Seismic activity in Catalonia.
• Seismic zonation and microzonation.
• Active tectonics.
• Paleoseismology.
• Instrumentation and surveillance.
• SISMICAT Plan.
3.6.2. Data and databases
• Updated information about localization.
• Characteristics of instrumentation and seismic record.
• Historical seismic catalogues.
• Instrumental seismic catalogues.
• Monthly seismologic bulletins.
• Annual seismologic bulletins.
3.6.3. Cartography
• Seismic activity maps.
• Seismogenic zonification maps.
• Seismic zonification maps.
• Seismic danger maps.
• Seismic vulnerability and risk maps.
• Seismoresistant normative maps.
• Maps of seismic intensity distribution for individual
earthquakes.
• Soil geotechnical characterization maps.
3.6.4. Projects
In general, they are of very diverse subjects. They can
be grouped in different issues:
• Historical seismicity.
• Active tectonics.
• Paleoseismology.
• Earthquakes and tsunamis.
• Vulnerability analysis.
• Earthquake risk.
3.6.5. Publications
There are many publications and cover very diverse
issues. Publications can be grouped in the following
subject areas:
• Historical seismicity (catalogues, case analysis,).
• Seismic zonation and microzonation.
• Danger analysis.
• Vulnerability analysis.
• Seismic risk.
• Scenario simulation.
3.7. Vulcanism
As far as vulcanism is concerned in Catalonia there
is only cartographic material and publications
3.7.1. Cartography
• Vulcanism in la Garrotxa at 1:25.000.
3.7.2. Publications
• Petrology and vulcanic petrogenesis
• Geochemistry.
• Vulcanology.
• Geophysics.
• Public awareness.
3.8. Legislation
The collection of legal subjects related with natural risks
in this report has been structured independently and following
different criteria. The collection of information
has been carried out taking into account the following
premises:
• Typology of the product: law, decree, order, norm,
directive, etc.
• Territorial scope of application: international, national,
autonomous scope, etc.
• Subject scope: planning, management, execution,
avalanches, earthquakes, etc.
• Place of publication: DOCE, DOGC, BOE, etc.
• Application to risk management: direct or indirect.
Each product has a corresponding record that collects all
the characteristics mentioned here and some additional
information are also included, summarizing in many cases
the essential points of the inventoried normative.
46 records have been collected, including directives, laws,
norms, decrees, sentences, legal texts and treaties.
193

RISKCAT Natural Risks in Catalonia
194

Evaluation of the current status of risk knowledge and management
4. Evaluation of the current
status of risk knowledge and
management
In this chapter, we take as a start point the evaluations
that have been done about the current state of the knowledge
and management of natural risks in Catalonia in the
expertise reports.
The materials compiled in the document catalogue show
the existence of a series of scientific and technical products,
as well as a group of technical actions in the field
of prevention and mitigation related with the natural
risks that the report deals with. Their analysis and eva-
luation allows us to detect a series of strong points (and
opportunities) and weak points (and challenges) that are
collected in the present chapter; these will be the base
for the recommendations contained in chapter 5 of this
report. Strong points are based on products or actions
that exist, that are consistent, need to be supported and,
in many cases, mean an opportunity to improve our
knowledge or management. Weak points indicate mainly
a lack of information on knowledge and management.
Effects of the easterly sea storm in 2003 on the seafront avenue of Torredembarra. (Photo J. Guillén).
195

RISKCAT Natural Risks in Catalonia
4.1. Avalanches
Strengths and opportunities
Scientific and technical knowledge
Weaknesses and threats
Scientific and technical knowledge
The ICG has the competence in the evaluation of
avalanche danger, risk and prevention.
The IGC and the General Counsel of Aran CGA
inventory and document avalanches systematically.
Organisms and institutions of the Generalitat and
other administrations carry out technical studies
and projects dealing with avalanches.
Avalanche Zone Map (MZA) at 1:25.000 scale (14
sheets).
No quantification of damages, economic and cultural
losses, etc.
No official technical guides that ensure and standardize
work quality.
No cartography about danger, vulnerability and risk
at detail scales that give priority to urban developed
and potentially developing areas.
Avalanche Database of Catalonia (BDAC), available
in the web of the IGC.
Good scientific and technical knowledge.
No in depth studies about the influence of climate
change and the gravity and frequency of avalanches.
196

Evaluation of the current status of risk knowledge and management
Strengths and opportunities
Risk management and mitigation
Weaknesses and threats
Risk management and mitigation
Since 2006 there exists a specific General Direction
of Civil Protection.
The Snow Emergencies Special Plan of Catalonia
NEUCAT is an opportunity to include avalanche
emergencies.
The Urban Planning Law considers avalanches in
POUMs.
The PIDA in some sky stations in winter.
The NEUCAT Plan does not consider avalanches.
An inventory of the critical points for avalanches
is needed, in order to consider them in PAMs
A regulatory zonification of dangerous zones is
needed.
A normative regulating the implementation of the
PIDAs in all winter sky stations is needed.
The release of the highly used BPA.
No systematic validation of the bulletin results.
Experience in local predictions in some roads (case
of the CGA in C-28 and C-142b).
There are critical points in roads and isolated buildings
that do not have a local prediction.
Different organisms and institutions in the Generalitat
install antiavalanche defense systems.
The Law of Woods considers the qualification of
protection woods as natural elements to reduce
avalanche risk.
The issue of avalanche risks is dealt with in ESO
and it is a subject in one of the modalities in high
school (batxillerat).
No coordinated action plan. No definition of residual
risk.
No systematic management of protection woods.
No implementation of the knowledge in the nearby
geographical environment and no training on selfprotection
for the population.
Creation of the Association for the Knowledge of
Snow and Avalanches (ACNA), that promotes the
knowledge of avalanche risks.
197

RISKCAT Natural Risks in Catalonia
4.2. Landslides
Strengths and opportunities
Scientific and technical knowledge
Weaknesses and threats
Scientific and technical knowledge
The ICG has the competence in the evaluation of
landslide danger, risk and prevention.
Cartographies of landslide danger at the county
level 1:50.000
Map of Geological Risk Prevention of Catalonia
MPRGC 1:25.000. In starting.
Restricted use. Partial cover of the territory.
Too long term project (2007 – 2019).
Some episodes are well documented.
No systematic documentation of episodes with collection
of damage quantities and economic and
sociocultural losses, etc.
LLISCAT Project (UPC-IEC), database in progress
of collection.
The General Direction of Roads has started and
inventory of points affected by slope unstability.
Good scientific and technical knowledge.
No knowledge transfer to technical studies, projects
and maps developed by the administrations.
198

Evaluation of the current status of risk knowledge and management
Strengths and opportunities
Risk management and mitigation
Weaknesses and threats
Risk management and mitigation
Since 2006 there exists a specific General Direction
of Civil Protection.
The INUNCAT plan considers landslides within
the area of danger analysis.
Not all emergencies related to landslides get recorded
in INUNCAT.
No inventory of critical points with landslides that
can be considered in the PAMs.
The urban planning legislation considers the geologic
risks in the POUMs.
Different administrations implement protections
and take management actions.
The issue of landslide risks is dealt with in ESO
and it is a subject in one of the modalities in high
school (batxillerat).
The scale of the MPRGC does not allow for a regulatory
zonification of the danger that applies to
POUMs or risk studies in the projects of public
works.
No coordinated action plan.
No official technical guides that ensure and standardize
the technical quality of works.
No implementation of the knowledge in the nearby
geographical environment and no training on selfprotection
for the population.
199

RISKCAT Natural Risks in Catalonia
4.3. Collapses and subsidence
Strengths and opportunities
Scientific and technical knowledge
Weaknesses and threats
Scientific and technical knowledge
The ICG has the competence in the evaluation of landslide
danger, risk and prevention.
There are some cartographies of collapse danger at the
county level at 1:50.000 scale.
Restricted use. Partial cover of the territory.
MPRGC 1:25.000. In starting.
Some episodes are well documented.
Several local administrations in the metropolitan area
of Barcelona, order studies to minimize the risk of
subsidences in new civil works.
Good scientific and technical knowledge about methods
of danger cartography and follow up of ground vertical
movements.
Too long term project (2007 – 2019).
No systematic documentation of episodes with damage
quantification and economic and sociocultural
losses.
No official technical guides that ensure and standardize
the quality of works.
Investigation targeted to analyze the dangerousness
and risk is needed in order to use it in technical
studies and zonifications.
200

Evaluation of the current status of risk knowledge and management
Strengths and opportunities
Risk management and mitigation
Weaknesses and threats
Risk management and mitigation
Since 2006 there exists a specific General Direction
of Civil Protection.
Local emergency plan in Sallent
The urban planning legislation takes into account
geologic risks (collapses) in the POUM.
The issue of collapse risks is dealt with in ESO and
it is a subject in one of the modalities in high school
(batxillerat).
No emergency special plan that considers collapses.
The scale of the MPRGC does not allow for a regulatory
zonification of the danger that applies to
POUMs or risk studies in the projects of public
works.
No implementation of the knowledge in the nearby
geographical environment and no training on selfprotection
for the population.
201

RISKCAT Natural Risks in Catalonia
4.4. Coastal phenomena
Strengths and opportunities
Scientific and technical knowledge
Weaknesses and threats
Scientific and technical knowledge
There exist different workgroups with knowledge
and attributions.
It is difficult to have access to some information
and it is sparse.
Lack of cartography about coastal risks (erosion
and flooding) with the appropriate accuracy.
No systematic control of the evolution of the coastline
and batimetry measures.
Acceptable hydrodynamic data monitoring and
submarine seismograph.
Some episodes are well documented.
Heterogeneity of formats and frequencies.
No historical impact inventory of large storms, floods
and tsunamis in the Catalan coast.
Lack of quantified information about damages and
economic and sociocultural losses.
Two projects in progress (Director Plan for the
Sustainability of the Coast and State of the Coastal
Zone in Catalonia) take into account the integration
of coastal data and a definition of coastal risks.
There are data to evaluate dangerousness in the
short and medium term.
No data on vulnerability.
202

Evaluation of the current status of risk knowledge and management
Strengths and opportunities
Risk management and mitigation
Weaknesses and threats
Risk management and mitigation
Since 2006 there exists a specific General Direction
of Civil Protection.
The INUNCAT plan mentions issues related to
coastal risks.
Many administrations are involved in coast management
and there are a number of initiatives.
The legal framework allows (and enforces in some
cases) for action orientated to protection, prevention
and sustainability.
No emergency special plan that considers the mentioned
coastal phenomena.
Fragmentation of responsibilities and difficulties
of coordination between organisms and parts involved.
The Catalan coast shows a growing trend of urban
development and the possibilities of intervention
in the territory are limited.
There is a lack of transparent and sustainable criteria
in decision taking in front of erosion.
Actions in the coast to fix definite problems.
Measures of direct protection (dikes, piers,
breakwaters, artificial generation).
Continuous artificial regeneration of beaches.
The strategies for the adaptation to climate change
in the coastal zone must be an excellent opportunity
to introduce the concepts of risks associated
to erosion and flooding in the management plans.
No prevention measures in the short and medium
term.
No evaluation of environmental impact (moving
the problem to other areas).
No evaluation of environmental impact (sand extraction
from the marine environment).
The “risk” criterion is not taken into consideration
in many actions.
The issue of coastal risks is dealt with in ESO and
it is a subject in one of the modalities in high school
(batxillerat).
No implementation of the knowledge in the nearby
geographical environment and no training on selfprotection
for the population.
203

RISKCAT Natural Risks in Catalonia
4.5. Floods
Strengths and opportunities
Scientific and technical knowledge
Weaknesses and threats
Scientific and technical knowledge
The Catalan Water Agency (ACA) has the competences
in the determination and management of
flooding zones.
Cartography of flooding zones INUNCAT (hydraulic)
1:50.000
No integration of the hydraulic, hydrologic, geomorphologic
and historical methodologies.
Cartography of potentially flooding zones INUN-
CAT (geomorphologic) 1:50.000
Cartography of the River Areas Planning PEF (Planificació
d’Espais Fluvials) 1:5.000
Existence of technical guides to evaluate flooding
in river courses.
Some episodes are well documented.
Territory cover still partial.
Lack of technical guides to evaluate floods in
streams, alluvial fans or cones and urban floods.
Lack of systematic and quantified collection of
information on damages, and sociocultural and
economical losses.
Good network of hydrometeorological measures
and data collection.
Good scientific and technical knowledge.
Lack of knowledge transfer between organisms.
Lack of knowledge in the behaviour of flows with
sediment transport.
Lack of in depth studies about the influence of climate
change in the gravity and frequency of
floods.
Lack of knowledge of vulnerability.
204

Evaluation of the current status of risk knowledge and management
Strengths and opportunities
Risk management and mitigation
Weaknesses and threats
Risk management and mitigation
Since 2006 there exists a specific General Direction
of Civil Protection.
The INUNCAT plan (2005) is a good management
tool.
INUNCAT has not developed enough the phases
of prevention and preparation.
There is a database of critical points of NUN-
CAT.
INUNCAT enforces the development of flood emergency
plans for 488 municipalities (PAMS).
The PEF are a good and necessary management
tool.
Several administrations and organisms carry out
management actions.
The law or urban planning considers the risk of
floods.
The insurance policy in our country is of solidarity
character and covers flood damages.
The issue of flood risks is dealt with in ESO and it
is a subject in one of the modalities in high school
(batxillerat).
Only 20% have developed it.
No PEF in most of the exposed territory.
No coordination between organisms.
The law has some technical flaws. Exceptions can
invalidate the normative.
The insurance policy in our country generates a
lack of risk perception.
No implementation of the knowledge in the nearby
geographical environment and no training on selfprotection
for the population.
205

RISKCAT Natural Risks in Catalonia
4.6. Earthquakes
Strengths and opportunities
Scientific and technical knowledge
Weaknesses and threats
Scientific and technical knowledge
The IGC has the competence in danger evaluation,
risk evaluation and prevention of earthquakes.
There is a historical macroseismic catalogue updated
until 1996.
No basic cartography at the regional level and detailed
enough about the dangers of indirect earthquake
effects (liquefaction, landslides, etc.)
There is an instrumental catalogue with a permanent
network of seismic stations since 1986.
There is a unified seismic catalogue of earthquakes
greater than or equal to magnitude 3.0 for the period
588 – 2003.
More detailed information is needed about the effect
of the most recent earthquakes with a quantified
evaluation of damages and economic losses.
Earthquake activity is monitored and surveyed continuously
by means of a seismic network.
A network of permanent accelerometers is available.
There exists a permanent ocean bottom seismometer
(OBS).
The system must be more robust and with a redundant
infrastructure to guarantee its operation in
case of disaster.
Reduced number of permanent accelerometers and
heterogeneity both in their instrumentation and
distribution.
There is a lack of specific studies about earthquakes
and seismic danger with marine epicentre.
There are some studies about paleoseismicity of
some active divides in Catalonia.
Good scientific and technical knowledge.
206

Evaluation of the current status of risk knowledge and management
Strengths and opportunities
Risk management and mitigation
Weaknesses and threats
Risk management and mitigation
Since 2006 there is a specific general direction of
civil protection.
There is a permanent information system about the
earthquakes that can affect population in Catalonia.
There is a homologated Seismic Emergency Special
Plan of Catalonia (SISMICAT).
The municipalities in which a PAM is required (439
of 946) or recommended (480 of 946) have been
identified.
There is the Seismoresistent Construction Norm,
which applies to all Spain since 1962, updated in
October 2002 (NCSE-02).
There is a proposal to develop a reference normative
for the design of seismoresistant structures
(Eurocode 8) on the side of the European Committee
for Standardization to unify criteria and norms
at the European Union level.
There is no critical definition of priorities in the
evaluation and prevention studies on the side of the
organisms involved in risk management.
Vulnerability and risk need to be updated, since
they are based on 1990 data (building census) and
1996 (population census).
There are only 27 municipalities with homologated
PAM from the 439 that should have it.
There is no regularity in the update process of the
normative of seismoresistant construction.
The seismoresistant norm does not include a specific
regulation or even recommendations for the
consolidation of buildings and structures before the
norm or built under lower restrictions than those
active today.
The seismoresistant construction norm does not
cover a specific regulation or recommendations to
protect monuments or buildings of historical heritage
from earthquakes.
The process to obtain updated information about
dangerousness and risk is too slow.
Few information is available for citizens in institutional
Internet sites (Generalitat, municipalities)
about earthquake risk.
The issue of earthquake risks is dealt with in ESO
and it is a subject in one of the modalities in high
school (batxillerat).
No implementation of the knowledge in the nearby
geographical environment and no training on selfprotection
for the population.
207

RISKCAT Natural Risks in Catalonia
4.7. Vulcanism
Strengths and opportunities
Weaknesses and threats
The IGC has the competence in the evaluation of
volcanic danger, risk and prevention.
There is specific general direction of civil protection
since 2006
There is a potential of investigators on vulcanology
in the country.
There is no prevention or mitigation action of volcanic
risk.
Lack of investigation about recent vulcanism.
No numeric datings of volcanic eruptions in la Garrotxa.
There is no current project to study volcanic danger,
vulnerability and risk.
The issue of vulcanism risks is dealt with in ESO
and it is a subject in one of the modalities in high
school (batxillerat).
No implementation of the knowledge in the nearby
geographical environment and no training on selfprotection
for the population.
Public information and documentation in the Volcanic
Zone Natural Park of la Garrotxa.
208

Recommendations for a sustainable management of risks
5. Recommendations for a sustainable
management of risks
This chapter proposes the main recommendations (classified
according to the phenomena under study) that come
to mind after considering the strengths and weaknesses
collected in chapter 4. The recommendations are
targeted to manage natural risks thinking in environment
and social sustainability criteria. This means considering
the following: minimizing and controlling exposed population,
as well as their goods and infrastructures and
finding the best relation of costs/benefits in the measures
to mitigate the impact on the environment.
For each subject, the recommendations are grouped in
two sets: those that must allow for a better scientific and
technical knowledge of the phenomenon and those related
to the improvement in management of that particular
risk. In the bloc of risk management, prevention and protection
actions
5.1. Avalanches
A Strategic Plan for Avalanche Risk Management in Catalonia
is proposed, suggesting the integration of strategies
that should lead to the improvement of knowledge,
prevention and mitigation of avalanche risk.
5.1.1. Scientific and technical knowledge
• Integrate the Avalanche Data Base (BDA) and the
Maps of Avalanche Zones (MZA) into the Geologic,
Edaphologic and Geothematic Information System of
Catalonia (SIDEG) of the IGC.
• Design a program for risk follow up consisting of the
following:
· Documentation of avalanche events.
· Annual reports about the social and economic impact
of avalanches.
· Inventory of sectors with avalanche risk (critical
spots).
5.1.2. Avalanche risk management
• Implementation of regulatory actions that lead to the
following:
· regulate the zonification of avalanche danger
· regulate technical studies
· regulate the PIDA
• Produce maps of danger zonification and regulatory
zonification at a detail scale (1:2.000) for the
POUMs.
• Produce maps of danger zonification and regulatory
zonification at a detail scale (1:5.000) for the execution
of infrastructures.
• Implement measures of structural defense in a planned
and coordinated way between the different organisms
and entities involved.
Impact of an avalanche on a building during the episode of February 1996 in the high Ter valley. (Photo Hostal Pastuira courtesy of the l’IGC).
209

RISKCAT Natural Risks in Catalonia
• Develop a good management policy of protection woods.
• Publish the BPA, improving it and with systematic
verification.
• Carry out local predictions of avalanche danger in high
risk situations according to the inventory of critical
spots.
• Integrate avalanche risk in the NEUCAT Plan, taking
it into account in the design of the PAMs for mountain
counties.
• Undertake public awareness actions of avalanche risks
based on education and information.
5.2. Landslides
A Strategic Plan for Landslide Risk Management in Catalonia
is proposed, integrating strategies for the improvement
of risk knowledge, management and mitigation.
5.2.1. Scientific and technical knowledge
• Creation of a landslide database that will have to be
integrated in the future SIDEG of the IGC.
• Creation of the maps with the landslide danger zones
that will have to be integrated in the future SIDEG of
the IGC.
• Design a program of risk follow up that should include
the following:
· Documentation of landslide events.
· Annual reports on the social and economic impact
of landslides.
· Inventory of the sectors with landslide risk (critical
spots).
5.2.2. Risk management
• Implementation of regulatory actions that lead to the
following:
· regulate the zonification of landslide danger
· regulate technical studies
Damages to the road N-II in Esparreguera during the rain of June 2000.
(Photo M.A. Marquès)
• Produce maps of danger zonification and regulatory
zonification at a detail scale (1:2.000) for the
POUMs.
• Produce maps of danger zonification and regulatory
zonification at a detail scale (1:5.000) for the execution
of infrastructures.
• Implement measures of structural defense in a planned
and coordinated way between the different organisms
and entities involved.
• Evaluate the need and viability of an emergency plan
intended specifically for landslides.
• Undertake public awareness actions of landslide risks
based on education and information.
5.3. Land collapses and subsidence
A Strategic Plan for Land Collapses Risk Management
in Catalonia is proposed, integrating strategies for the
improvement or risk knowledge, prevention and mitigation.
5.3.1. Scientific and technical knowledge
• Creation of a land collapse database that will have to
be integrated in the future SIDEG of the IGC.
• Creation of the maps with the land collapse danger
zones that will have to be integrated in the future
SIDEG of the IGC.
• Design a program of risk follow up that should include
the following:
· Documentation of land collapse and subsidence
events.
· Annual reports on the social and economic impact
of land collapses and subsidences.
· Inventory of the sectors with land collapse and
subsidence risk (critical spots).
5.3.2. Risk management
• Implementation of regulatory actions that lead to the
following:
· regulate the zonification of land collapse danger
· regulate technical studies
• Produce maps of danger zonification and regulatory
zonification at a detail scale (1:2.000) for the
POUMs.
• Produce maps of danger zonification and regulatory
zonification at a detail scale (1:5.000) for the execution
of infrastructures.
• Implement measures of surveillance and instrumental
monitoring.
• Regulation of the activities that can increment the risk
of land collapse and subsidence.
• Evaluate the need and viability of an emergency plan
intended specifically for land collapses.
210

Recommendations for a sustainable management of risks
• Undertake public awareness actions of landslide risks
based on education and information.
5.4. Coastal phenomena
An overview of natural risk due to the impact of coastal
phenomena in the Catalan coast shows a very complex
picture. The knowledge is found in very sparse sources,
there are many administrations involved in its management
and there have been very diverse actions. The Catalan
coast has a very high degree of urban sprawl –with a
growing trend- and the possibilities of intervention in the
territory are limited.
The following recommendations are suggested:
5.4.1. Scientific and technical knowledge
• Creation of maps at a detail scale (1:5.000) for the
whole Catalan coast that integrates erosion and flood
risk. These documents will be the base for risk estimation
in a scenario of climate change and a key
element for the management of the coast.
• Systematic collection of data after storms with the
objective of evaluating their impact and feed the risk
analysis system with real data.
• Increase the collection of hydrodynamic and geomorphological
data, by means of increasing both in frequency
and number of observatories.
• Grouping of all data and documents about coastal phenomena
in one single and public information system.
• Support and promote basic and applied research to
improve the following:
· The knowledge about the response of the coast
and its infrastructures to the natural processes.
· The procedures to evaluate the risk associated to
coastal phenomena.
· The modelling of coastal phenomena.
· The study of alternatives for the protection of the
coastal zone.
5.4.2. Risk management
• Promote those initiatives that allow an integrated and
sustainable management of coastal zones and provide
means of communication between the existing working
groups, the administration and those in charge of risk
management at all levels.
• Specialists from different fields must be provided
with an environment that allows knowledge transfer
in order to generate synergies and that the tasks in
progress contribute directly to the management of risk
in the coast. Promote working groups and specialist
information networks.
• Implement action protocols in front of coastal phenomena,
improving prevention in the medium and
long term:
· Erosion: it is necessary to establish clear action
criteria and deepen in the optimization of sand
resources, particularly in the transport from accretion
zones to erosion zones.
· Flooding: action protocols must be defined in front
of events of long return periods (500 years or mo-
Barceloneta beach during an easterly sea storm in 2004. (Photo J. Guillén)
211

RISKCAT Natural Risks in Catalonia
re) both from the point of view of structures design,
early alert systems and action coordination during
and after the event. These protocols must be integrated
in the plans for civil protection (improvement
of INUNCAT) in floods resulting from sea storms
or floods in the coast resulting from the combined
effects of heavy rains and river overflows.
· Promoting the acquisition by the Administration
of specially sensitive land tracks in order to set
natural protection land strips.
· Reduce mortal accidents associated to storms. The
updated information targeted to beach users in the
most affected beaches, explaining previous accidents
and the processes that provoke them (waves, currents),
would have a discouraging effect of bad practices.
· Undertake public awareness actions to explain the
risks of coastal phenomena, based on public education
and information.
5.5. Floods
In the area of floods we find that there is an elaborated
plan and a lot of work done, that’s why our recommendations
refer mainly to point actions o specific improvements
about what is being done or what has been done.
The following recommendations are suggested:
5.5.1. Scientific and technical knowledge
• Systematic collection of data after storms in order to
evaluate their impact and be able to feed the risk
analysis system with real data.
• Promote the work with models and real scenario simulations
that allow us to evaluate the level of damages
to exposed elements and increase our knowledge
on danger and vulnerability.
• Promote the work with integrated methodologies that
incorporate historical, geomorphologic, hydraulic and
hydrologic analysis.
• Introduce improvements in the estimation of the intensity
of phenomena, alert thresholds and return periods.
5.5.2. Risk management
• Promote those initiatives that allow a comprehensive
treatment of flood problems and facilitate the communication
between existing working teams, the Administration
and those responsible of risk management
at all levels.
• It is necessary that the specialists are provided with
an environment that allows knowledge transfer to
generate synergies and that the tasks have a direct
incidence in flood risk management. Promote working
teams and specialist networks.
• Convert PEF maps in zonification of regulatory danger,
accelerate their production and edition and give
priority to those municipalities with sectors of most
vulnerability to use them in urban planning.
• Promote the creation of maps that identify damage
zones, where zones with their degree of flooding risk
is described, including the risk of environment contamination
as a consequence of flooding.
• We must be aware of the initiatives developed in our
neighbour countries with more experience. In particular,
we propose to consider the model of the French
PPR (Plans de Prévention aux Risques).
• Production of technical guides to characterize the
danger of torrential dynamics, alluvial cones or fans,
currents with detritus and urban flooding and include
those in the regulatory body and in the management
of the phenomenon.
• It is necessary an INUNCAT update that adds the
detail maps (PEF) and the review of the inventory of
critical spots.
• Promote, facilitate and suggest a schedule for the immediate
carrying out of the PAMs in all municipalities
that must have it as compulsory.
• Maintain the natural conditions in river spaces (alluvial
plains) or allow for their restore with the maximum
surface and width, both for the effects of lamination
and the benefits of the ecosystems.
• Manage the natural risk from a comprehensive view
at basin level (integrated in the PAMs) where prevention,
protection, reaction and preparation are considered.
Consequently, it is necessary an absolute synergy
between Civil Protection, the Environment
Department (ACA) and the Territorial Policy Department
(IGC).
• Undertake public awareness actions of flooding risks
based on education and information
5.6. Earthquakes
5.6.1. Scientific and technical knowledge
• Reinforce the system for earthquake emergency detection
(seismic network), both in instrumentation
(accelerometers) and in measures targeted to guarantee
a basic action in front of any event, originated by
the emergency itself of by external factors.
• Develop specific studies about earthquake activity
with marine epicenter that can affect Catalonia and
its potential in the determination of seismic danger.
• Evaluate the influence of the population and building
census update carried out by the INE in 2001 within
the SISMICAT, taking advantage of its biannual update
and, in any case, before the validity term of the
current version (2008).
212

Recommendations for a sustainable management of risks
• Carry out the basic cartography at a regional and detail
level, of the danger of indirect earthquake effects
(for example, liquefaction and landslides).
• Investigate in more detail the effects of the most recent
earthquakes with damages and include the quantitative
estimation of losses.
• Incorporate the most recent knowledge in the map of
earthquake danger that accompanies the regulation
of seismic resistant construction, according the standards
from other countries in the European Union (for
example, Italy) and as a preparation for the Eurocode
8, scheduled to come into effect in 2010.
• Critical evaluation of the methodology used for the
elaboration of earthquake zones included in SISMICAT,
comparing it with the practice in other European countries
and with special attention to the criteria considered
to define the factors of amplification according
to soil type.
• Critical evaluation of the available methods for estimating
earthquake vulnerability and risk at a regional
and urban scale, comparing them with those of other
European countries and with the current maps of SIS-
MICAT.
• Carry out a critical analysis of the probability levels
(return periods) that are most appropriate in the determination
of the earthquake danger both for common
structures (buildings) and structures of special importance
(for example, hospitals, fire stations, dams, etc.)
or vital lines or, alternatively, proceed to the application
of increment factors in seismic classification.
5.6.2. Risk management
• Promote the development of municipal action plans
for earthquake emergencies, especially in those municipalities
with compulsory development as defined
in SISMICAT that have not yet elaborated them or
haven’t had them homologated.
• Develop effective actions targeted to improve knowledge
transfer about earthquake danger and risk between
the scientific and technical organisms responsible of
risk management and potential users.
• Propose priorities and implement regular financial
sources for specific studies related with the evaluation
and prevention of earthquake risk.
• Evaluate the importance of including in the Regulation
for Earthquake Resistant Construction a specific regulation
or recommendations for the reinforcement
of buildings and structures built prior to the existence
of specific regulations or built under regulation
with lower requirements than those in effect today.
• Consider a specific regulation or recommendation to
reinforce monuments or buildings of historical heritage.
• Regulate the update process of the Regulation for
Earthquake Resistant Construction.
• Include appropriate information about the areas with
seismic risk in institutional web sites (Generalitat,
local councils).
• Evaluate the interest of public access to all contents
of SISMICAT, including the public information (for
example, in municipal web sites) about the content
of the homologated PAM-SISMICAT.
5.7. Vulcanism
The perception of volcano risk is non-existent in the population
as a result of the lack of events in historical
records. The high return period of an eruption makes that
the estimated danger of the volcanic phenomenon in Catalonia
is relatively low, but this does not allow us to
affirm that the probability of an eruption is zero. In spite
of the probability being low, the structural and social
vulnerability of the territory exposed to damages is high.
Consequently, the risk needs to be considered.
It should be taken into account that volcanic activity can
be forecast and the measures to undertake must be mainly
preventive rather than reactive. This is the reason why
we believe absolutely necessary to consider volcanic risk
in the territorial planning of the zones and very especially
in areas close to the focuses of probable volcanic
activity.
A design of a program for volcanic risk prevention in
Catalonia is recommended, incorporating the following:
• Mechanism to improve the basic knowledge and eruptive
dynamics, as well as vulcanism age.
• Evaluation of the danger of volcanic eruption in la
Garrotxa and close areas.
• Evaluation of different vulnerability scenarios related
mainly to large infrastructures, such as airport, vital
lines, transportation network, large industrial complexes,
hospitals and other sensitive buildings.
• Setting of a surveillance and geophysical monitoring
plan (seismic, gravimetric and magnetic).
• Implementation of a systematic information and educational
program about volcanic risk, taking advantage
of the potential of the Volcanic Zone Natural
Park of la Garrotxa.
• Develop a Volcanic Emergency Special Plan fed with
the above actions in order to face a hypothetic
volcanic crisis.
213

RISKCAT Natural Risks in Catalonia
214

Natural risk legislation in Catalonia: evaluation and proposals
6. Natural risk legislation in
Catalonia: evaluation and proposals
The whole set of regulations collected in the document
catalogue has been analyzed and evaluated in the expertise
report with a comprehensive revision of the legal
situation, regulation and planning of natural risks in Catalonia.
In this chapter a summary is shown but it contains only
some –we think that those that are more relevant- of the
many considerations that are made in the extensive Legal
Report. Thus, here the final considerations are shown as
a conclusion, as well as a set of proposals intended to
improve natural risk management and reduction.
6.1. Final conclusions
The conclusions or recommendations introduced below
take into account the following aspects in the regulation
of natural risks: current state in matters of legislation,
normative, administration, planning, management and
prevention.
General
1. Catalonia has a legislation that, in general terms, contains
an appropriate regulation of natural risks.
2. This regulation includes multiple dispositions, sparse
in numerous laws and regulations that cover many sectorial
aspects that have influence in the subject (civil
protection, urban planning, water, forests, territory planning,
environmental evaluation, etc.)
3. A comprehensive and complex planning system is
available but it is made of a great diversity of plans and
planning tools of different nature (civil protection plans,
territory planning, urban development plans, hydrological
planning, etc.)
4. There are several public organisms and different departments
in the Generalitat de Catalunya affected by the
issue of natural risks, having sectorial and concurrent
competences on the same areas (the Department of Territorial
Policy and Civil Works with the Geological Institute
of Catalonia and the Cartographic Institute of Catalonia,
the Department of Environment and Housing
with the Catalan Water Agency and the Meteorological
Service of Catalonia, the General Direction of Civil Protection,
among others).
5. The coordinated action of all these public organisms
and departments would optimize the prevention policy
of natural risks in Catalonia and speed the integration of
the regulatory zonifications of natural risks in urban and
territory planning.
Risk and territory
6. The prevention in the issue of natural risks must be a
priority of the Catalan Government and territory planning
must be an essential element to achieve this goal.
7. A remarkable progress has been recently made in Catalonia
in the attempt to fit urban planning in the prevention
of natural risks (promulgation of the Urbanism Law
and Urbanism Regulations, approval of the Law of Geographical
Information, elaboration of hydrological planning,
the Law of the Geological Institute of Catalonia,
etc.).
8. Guarantee the urgent incorporation to urban planning
of the regulatory zonification of natural risks with a regime
of soil use restrictions adequate to its nature, degree
of danger and vulnerability of the territory. On the other
hand, the immediate availability of official maps in the
matter of delimitation and zonification of the territory
exposed to natural risks must be guaranteed.
9. The pace of urban planning approval in Catalonia and
the redaction, elaboration and approval of official cartography
is not coordinated adequately in the issue of natural
risks.
Specific
10. In Catalonia, the regulatory zonification of the territory
affected or exposed to natural risks is not, as of today,
complete nor it is regulated in all risks.
11. The risk map scales that have been elaborated for
civil protection (sales 1:50.000 or 1:25.000) are neither
compatible nor appropriate to allow their direct incorporation
in the urban planning and ordination system of the
territory, which use maps at scales of 1:1.000, 1:2.000,
1:5.000 and 1:10.000
6.2. Proposals for action
For the development and implementation of the set of
conclusions and recommendations collected in the legal
report, the following action proposals are suggested. they
have been classified in three groups: legislation, administrative
organization and management.
215

RISKCAT Natural Risks in Catalonia
6.2.1. Legislation and normative proposals
General
1. Incorporate within the attribution of functions of the
Directorate of Civil Protection in the Article 13 of the
Decree 479/2006 of 5 December, the faculty to inform
urban and territory planning processes, establishing the
binding character of the report made by the competent
organism in the matter of civil protection, as related to
urban and territory planning.
2. The promulgation of a holistic and specific norm that
regulates the natural risks in Catalonia from an integral
point of view could be an adequate instrument to facilitate
the best knowledge, information, the taking of a step
forward and the application, by the whole set of public
administrations in Catalonia and society, of the prevention
in the issue of natural risks.
Risk and territory
3. Incorporate in the urban legislation, in the regulation
of the compulsory technical documentation in the POUMs
(Plan of Municipal Urban Planning) and within the information
maps, the one relative to the delimitation of
the natural risk zones in the municipality, at a 1:2.000
scale. This map must be elaborated including the risk
zonifications derived from the hydrological planning,
civil protection planning, and territory planning available
and, if not available, by means of the realization of flooding
studies and geological studies. Guarantee the incorporation
in the POUM map that defines soil classification, the
areas under thread of natural risks with the qualification
of non urban soil. Incorporate the requisites mentioned
above in the article 59 of the Legislative Decree 1/2005
of 26 July and partially amend the text in article 79 of
the Urbanism Regulation to intensify the regime of guarantees.
4. Review the contents of article 5 of the Urbanism
Regulation which in the regulation of the preservation
directive in front of natural risks has incorporated exceptions
to the general banning of building and urbanizing
in areas under thread of natural risks set in article 9 of
the Law. And, with that purpose, remove the requirement
of “total incompatibility” set in the regulation and also
eliminate or limit the scope of the exceptions that foresee
the possibility of urban development and building in those
risky areas in the assumption of works linked to risk
prevention and protection.
5. Review the Law 23/83 of 21 November of Territorial
Policy of Catalonia to incorporate the perspective of
natural risks as elements of general and supralocal interest
to take into account in the elaboration and approval
of territory planning (Territorial General Plan of Catalonia,
partial plans and others).
Specific or technical
6. Set a technical normative (technical guides), applicable
in matters of official cartography in the fastest term
available
7. Amend the article 2 of the Law 16/2005 of 27 December
that regulates geographical information in order
to incorporate in the theme maps, the specific mention
to “natural risks cartography”.
Risk and floods
8. Modify the Urbanism Regulation (Decree 305/2006
of 18 July) and guarantee the banning of setting buildings,
installations and works in flooding zones of return periods
never below 100 years, and remove the current exceptions
regime set in the article 6 of the norm.
9. Review the regime of exceptions to the use limitations
introduced in the Urbanism Regulation, intensifying the
imposition of conditions, requisites and guarantees with the
goal of restricting as much as possible its application, increase
legal security and guarantee the application of the
prevention principle in that matter. In particular, it should
incorporate the requisite of non altering the flooding conditions
of the rest of terrains, in the exceptions of use limitations
in flooding zones with a return period of 500 years.
Risk and environmental evaluation
10. Incorporate in the Normative of Environmental
Impact Evaluation in Projects in effect in Catalonia
(Decree 114/88 of 7 April), the perspective of natural
risks. Modify the articles in the decree in order to incorporate
the minimum contents in the Environmental Impact
Studies the specific description about the affection of
natural risks of the area, degree of affection and risk
level, as well as the foreseen corrective measures to correct
and eliminate the risk.
11. Incorporate in the Normative of Environmental
Impact Evaluation in Projects in effect in Catalonia
(Decree 114/88 of 7 April), in relation to the study of
alternatives of the projects, in the declaration of environmental
impact and in the definitive resolution of the project,
the need to take into account the perspective of
natural risks and the consideration of the alternatives of
the project with the least incidence in soils affected by
natural risks
12. The future promulgation of the Catalan Law of Strategic
Environmental Evaluation of Plans and Programs
216

Natural risk legislation in Catalonia: evaluation and proposals
must constitute an opportunity to incorporate the perspective
of the prevention of natural risks in all of its
contents.
6.2.2. Administrative organization
1. Appointment by the Government of a Special Commissioner
for Natural Risks in Catalonia with the goal
of promoting policies of prevention of natural risk, the
urgent elaboration of natural risk maps and the implementation
of a road map for an efficient and sustainable
management of risks.
2. Promote the production of official technical guides for
the evaluation and zonification of danger.
3. Ensure that high priority is given to the making of risk
maps and the zonification in matter of natural risks at
scales compatible with urban planning in those areas of
most vulnerability in a term not greater than 4 years.
4. Modification of the program contract signed with the
Catalan Water Agency with the goal to guarantee the
urgent elaboration of the PEFs and, with these, get the
precise outlines of the flooding areas in the whole Catalan
territory. The appropriate financial support for this
task must obviously be given.
5. Inclusion in the program contract between the Department
of Territorial Policy and Public Works with the
Cartographic Institute of Catalonia of the official cartography
of natural risks, as well as the appropriate financial
support.
6.2.3. Management and administrative actions
Specific
1. Ensure that Catalonia is urgently supplied with an official
cartography of natural risks duly registered in the Cartographic
Register of Catalonia, with the necessary formalities
and requisites of the Law 16/2005 of 27 December.
2. Provide the Geological Institute of Catalonia with
the funds, human, technical and material resources that
are necessary to be able of prioritizing as much as possible
the elaboration of the cartographies of natural risks
and the corresponding technical guides, accelerating the
processes of making official those cartographies and risk
maps.
3. Urgently incorporate to the Infrastructure of Spatial
Data of Catalonia all theme data relative to natural risks
in order to ensure the general knowledge and guarantee
their availability to all public administration, particularly
to local entities and the society and citizens.
Risk and floods
4. Urgently complete the delimitation of flooding zones
promoting the approval of the river spaces planning (PEF)
and ensure that it comprises all rivers and river basins of
Catalonia.
5. Review hydrologic planning to adapt it to the new
technical criteria derived from the Directive 2007/60/CE
and the Royal Decree 9/2008 of 11 January. It should be
considered the possibility of extending to 200 m. the
zone of water policy, the definition and outlining of
flooding zones, the recuperation of alluvial plains and
the evaluation of the possible effects of climate change.
6. Incorporate to the Program of Measures and the Management
Plan of the District of the River Basin of Catalonia,
the measures related to prevention and defense
in front of floods that result in highest priority according
to their vulnerability and exposure to danger.
7. Incorporate to the Financial and Economic Program
of the Hydrologic Planning of Catalonia, the funds and
resources and the appropriate schedule of the timing of
the prevention and defense works as far as the existing
critical spots inventoried in INUNCAT.
Risk and coast
8. Promote the incorporation of the definition of traffic
servitudes, protection zones (200 m. instead of 100 m.)
and influence zones (above 500 m .) defined in the Law
of Coasts (22/88 of 28 July), in the review processes of
the territorial and urban development plans of Catalonia.
9. Guarantee the verification, checking and eventual revision
of the current urban development plans in the
deltaic zones of Catalonia. All this, with the goal of
following a policy that protects the soil with most natural
value, having its effect, at the same time, in a better
prevention and security to face natural risks.
Risk and territory
10. Once natural risk maps are available at the appropriate
scale, promote the revision or modification of urban
plans in those municipalities in which the expected
soil qualification does no fit risk zonification. It will be
necessary to guarantee the classification of affected soil
as non urban soil and the incorporation in the planning
of the limitations and restrictions to the allowed uses.
11. Link and coordinate the policies of natural risk prevention
with territory and urban planning, using the po-
217

RISKCAT Natural Risks in Catalonia
tentiality of its tools. We must incorporate the perspective,
zonification and regulation of the areas affected by
natural risks in all the territory plans that are being developed,
in process and approved.
12. Review the General Territorial Plan of Catalonia
approved on 16 March 1995 by the Parliament of Catalonia
with the goal of incorporating the zonification and
delimitation of natural risk areas in all Catalonia, their
consideration in the reports, the diagnosis and other documents
that are part of the plan and in the large public
works for defense and prevention of risks that are deemed
necessary to execute.
13. Incorporate in the General Territorial Plan of Catalonia
the definition at a scale under 1:10.000 of the
areas under natural risk that should be excluded of any
urban transformation process and the areas to allow for
infrastructures.
Risk and civil protection
14. Evaluate the advisability of having a specific Planning
for Civil Protection regarding geological risks (landslides,
land collapses, avalanches), volcanic risk and the
risks linked to coastal phenomena, both at the autonomous
and local level.
15. Adapt the Map of Civil Protection of Catalonia
(that should incorporate all the documents of the special
emergency plans) to scales compatible with those of territory
and urban planning.
16. Use the potentiality of the Security Charge and of
the Security Fund, set in the Law of Civil Protection of
Catalonia, to allow for resources and funding for the future
undertaking of works of natural risk defense, prevention
and protection.
17. Study if the Security Charge and Security Funds
are enough for the goals indicated above and, if necessary,
modify or amend what can be improved.
18. Give the General Direction of Civil Protection the
funds and human and technical resources necessary to
promote the extension of civil protection planning in all
the country and, at least, in the municipalities that have
compulsory plans. Also, articulate the corresponding
promotion measures and financial support, grants and
appropriate technical support for local bodies.
218

Considerations and final proposal
7. Considerations and final proposal
In this chapter a series of fundamental thoughts related
to natural risk mitigation is shown, followed by a proposal
of defined action that comprises the priority recommendations
of this study.
In the expertise reports and in the legal report, specific
evaluations and conclusions grouped by subject and management
scope are presented. all of them have been the
base to collect the recommendations contained in chapters
5 and 6, where 80 of them are related to the improvement
of knowledge and management and 34 for the
improvement of the legal context.
The objective of the recommendations is that the Catalan
government is supplied with a set of proposals that will
allow the optimization of current actions and implement
new ones that improve the efficiency of natural risk management
and, consequently, achieve a reduction of their
impact.
To reach this objective we believe it is necessary to make
a proposal that incorporates a vertebration and coordination
element of the risk management system. We are
confident that the proposal will make it possible to establish
a road map to initiate and lead immediately and
with the maximum efficiency a better govern of the natural
risks in Catalonia.
Damages to the rack railway in Vall de Núria caused by a rock landslide in 2003. (Photo J.M. Vilaplana)
219

RISKCAT Natural Risks in Catalonia
General considerations
Risk and sustainable development
In the framework of sustainable development, the coexistence with natural risks has an important role. It is
vital to develop useful tools in order to coexist with risk, since it is clear that risk zero is non existent. Our
society must decide the levels of tolerable risk that is ready to accept and coexist with them. In this sense, it is
basic to start a process of understanding between existing social agents: institutions, administration and civil
society.
Natural risks are not that natural
The increase in damages of what we call natural catastrophes is attributed mainly to the increase of the exposed
population but also to the increase in intensity and impact of some phenomena (particularly floods) due to
inappropriate development practices. the modification of the natural space that has experienced Catalonia in
the last few decades makes that today the gravity of natural phenomena has an anthropic dimension.
Risk and territory management
The best way to avoid risk is not to occupy exposed zones. In this sense, planning is fundamental: we must
incorporate the delimitation of natural risk zones territory and urban planning. The consideration and contemplation
of natural risks should be part of all public processes of territory planning, urbanism, soil planning,
scheduling of infrastructures, equipments and other public policies.
Risk and prevention
The efficient mitigation and the adequate regulation of natural risks require that prevention is given priority.
The inversion in prevention is more profitable, both in economically and socially, than the costs of rehabilitation
and recovery after the disaster.
Risk and public awareness: information and education
It is important, by means of the correct public information and education, to reach a level of public awareness
that will allow to both citizens and politicians to evaluate the level of shared responsibility in decision taking
in relation to natural risks.
220

Considerations and final proposal
Proposal for action
This report highlights the extraordinary complexity of
the legal, normative and planning framework for the management
of natural risks in our country.
It has been clearly shown that this an absolutely interdisciplinary
issue that involves professionals and specia-
lists of very different subjects and their execution implies
necessarily several administrations and organisms that
have the competence on education, research, environment
and different natural phenomena, territory, housing, urbanism,
public works and civil protection, among
others.
The creation of a Commissioner for the Reduction of Natural Risks in Catalonia is proposed. This body should
have decision and management capacity and should report to the Parliament of Catalonia, having the presidential
role of an interdepartmental commission consisting of a high representative and a technical expert from
each of the Departments of the Generalitat involved in the knowledge, management and mitigation of natural
risks.
The main functions and actions that the Commissioner should have in the short term are proposed below:
Essential functions
1. Help the Catalan Government of the Generalitat de Catalunya to promote and prioritize the prevention policy
of natural risks.
2. Prepare the road map with the recommendation contained in the RISKCAT report and elaborate the action
schedule to carry out in order to ensure the sustainable and efficient management of risks.
Actions of administrative organization
1. Provide the General Direction of Civil Protection (and local entities) with the funds and technical and human
resources that are necessary to prioritize and accelerate the preventive strategies and civil protection plans.
2. Help the IGC to promote and prioritize the management actions 2, established in its program contract.
3. Review the program contract of the ACA to provide it with funds so that it can prioritize and accelerate the
development of all of the PEFs, following the actions of management 2 and 3.
Management actions
1. Ensure that Catalonia has, in the shortest possible time and with maximum priority, a cartography of natural
risks that is official and duly registered in the Cartographic Register of Catalonia, with the formalities and
requisites of the Law 16/2005 of 27 December.
2. Help the IGC promote and prioritize the actions of management 2, established in their program contract.
3. Carry out the zonification of the regulatory danger at a scale of 1:2.000 for urban planning and 1:5.000 for
infrastructure planning in the shortest possible term, giving priority to those zones with most vulnerability, so
that they can be implemented in to the POUMs.
4. Immediate incorporation of the regulatory zonifications in the territory and urban planning.
5. Promote a structural and non structural defense plan in the areas exposed to natural risks where urban development
has already taken place.
221

RISKCAT Natural Risks in Catalonia
222

Annexes
Annex 1
Meteorological risks and climate
change
Dra. Maria del Carme Llasat
GAMA. Departament d’Astronomia i Meteorologia. Universitat
de Barcelona
In the latest report of the Intergovernmental Panel on
Climate Change (IPCC, 2007) some conclusions are
included about observed tendencies, as well as consequences
that the future scenarios can have on natural
risks and, in particular, about those issues linked to
precipitations, temperature and severe weather. In general
terms, the observations point towards an increase
of extreme situations such as droughts, heavy rains,
heat waves and tropical cyclones. In spite that the considered
periods are not the same for all regions and for
all risks, the common period would start around 1970.
The report indicates, in general terms, that an increase
in the intensity and duration of droughts since 1970
has been observed, particularly in tropical and subtropical
zones. This would be linked to the increase in
temperatures, the decrease in rain levels, the changes
in the sea temperature (SST), winds and decrease of
the snow mantle. The report also concludes that the
frequency of episodes of strong rains has increased in
some regions, positively correlated with the heating
and increase of water steam in the atmosphere. As far
as extreme temperatures are concerned, a mention is
made about the changes observed in the last 50 years
with a decrease in the number of cold days and frosts
and, on the other side, a higher frequency of hot days
and nights, as well as heat waves. In both cases, according
to the IPCC, the magnitude of the change would
be of around 10% both in the increase of hot days and
the decrease of cold ones. In the case of tropical cyclones,
even if it has been an increase in their intensity
since 1970, related to the highest SST, nothing can
be stated about their frequency. The report notes that
there is not enough evidence of change in small scale
risks such as tornados, hailstorms, lightning and dust
storms. As far as future scenarios are concerned, the
report states that it is very likely that heat waves, extreme
heat situations, heavy rain episodes and intensity
of tropical cyclones will be on the increase.
The IPCC report makes no comments about other risks
that could be associated to meteorological or climate
conditions. Such would be the case of landslides, forest
fires, avalanches or wind storms. However, intuitively
one can assume an increase in landslides linked to the
growing number of strong rains or an increase of forest
fires as a consequence of the decrease of rains and the
expected higher temperatures. Also, in spite that in the
whole text of the report floods are mentioned, no conclusions
are presented. On the other hand, the conclusions
relative to already detected trends and scenarios are
found in a framework of climate change at a global
scale that in certain occasions can differ from the results
obtained at a regional or local level. Therefore, two
factors must be taken into account when we talk about
the impact of climate change on natural risks.
Firstly, the complex character of natural risks must be
considered. The “risk” concept itself contains a component
of what we consider dangerousness and another
component linked to vulnerability. The latter, furthermore,
includes by itself or a result of external factors,
other aspects such as exposure, emergency management,
public awareness and education and damage evaluation.
The climate and its variations can affect, at first, the
level of danger, both in frequency and return period and
in magnitude or intensity as well. If the relationship
between the increase of gases that cause the greenhouse
effect and the danger level of strictly meteorological
risks (for example, strong rains, storms, etc.) is usually
non-lineal, the analysis of the impact gets complicated
when we talk about non strictly meteorological risks
that must be addressed from a multifactor perspective.
Floods can be a good example: any frequency or magnitude
study would require taking into account the
geomorphologic, hydrologic or hydraulic aspects of the
area and its possible expected changes. The second aspect
is related to the social and ecologic impact, much
more complex if we consider that the range of adaptation
or acceptance to risks is neither static nor homogeneous
in all regions. A certain increase of risk can hide an
increase of poverty in the region and their inhabitants
or, on the contrary, an increase in the evaluation of the
goods susceptible to be damaged. At the same time a
change in the climate can involve human displacement
and, consequently, a change in vulnerability or changes
in population behaviour that can alter also the level of
danger. In fact, however there is not unanimous agreement
about the increase of dangerousness, there is indeed
about the increase of risks, due essentially to an increase
in vulnerability and exposure.
223

RISKCAT Natural Risks in Catalonia
The second main factor to take into account is the regional
problem. The uncertainty of many projections, particularly
those related with rainfalls, is still very high when
treated at the regional scale and in certain seasons of the
year. The Mediterranean is considered one of the most
complex regions and of more difficult estimation. The
Progress Report of the First Phase of the Project for Generation
of Regionalized Scenarios of Climate Change,
published by the Spanish Ministry of Environment,
highlights these uncertainties found when rain patterns in
Spain are analyzed. These are especially relevant in the
Mediterranean sector, where conflicting results are observed
depending on the global model and regionalization
used. Also, in the report about Impacts of Climate Change
in Spain, natural risks are dealt with in chapter 12. Regarding
the Mediterranean area, this chapter concludes that
between the decades of the 70’s and 80’s an increase of
heavy rains has been observed in comparison with previous
decades. Some have generated extraordinary grows with
maximum records greater that those of the first half of the
20th century. The chapter insists in the increase of vulnerable
zones as a consequence of the growing exposure of
more areas and, consequently, that the best adaptation
consists in the improvement of prevention studies and in
a better territory planning, pointing out also that the prediction
systems in operation in some basins should be
improved. This report states that there is no defined trend
in the frequency and magnitude of landslides and avalanches
but that an increase in the torrential character of rains
would lead to an increase in landslides. However, a better
inventory of landslides is needed and it is necessary to
consider risk zones in territory and urban planning. Finally,
regarding forest fires, the report shows that the average
index of danger has increased during the 20th century.
However, since this is a mixed risk in which the role of
man as a trigger of the ignition and the abandoning of
crops are key factors, it is difficult to relate it with climate
change, in spite of it being obvious that the highest
temperatures expected and drought conditions are favourable
factors for an increase in danger levels.
In this context, the CADS has promoted the creation of
the Climate Change Experts Group of Catalonia (GECC).
One of the activities and studies that this team will carry
out is the analysis of the influence of climate change on
natural risks. With this study, a deeper knowledge will
be got about all the factors that have been pointed out in
this introduction.
References
Ben i t o, G., J. Co r o m i n a s, J.M. Mo r e n o. “Impacto sobre los riesgos
naturales de origen climático”. A Impactos del Cambio Climático
en España. Madrid, Ministerio de Medio Ambiente, p. 525-616
IPCC, 2007. Climate Change 2007: The Physical Science Basics.
Summary for Policymakers. 21 p.
224

Annexes
Annex 2
Glossary
Exposure · Exposició
Exposición · Exposition
Indicates the location of the whole set of elements that
occupy and/or use the territory that is potentially affected
or threatened by a certain natural danger (when we speak
of territorial elements we refer to persons, edifications,
communication networks, diverse infrastructures and in
general to the different soil uses).
Mitigation ·Mitigació
Mitigación · Mitigation
Any strategy for the reduction or minimization of risk.
This can be achieved acting individually or in a combined
form over the factors of risk: danger, vulnerability and
exposure.
Natural danger · Perill natural
Peligro o amenaza natural · Danger naturel
Potentially destructive natural phenomenon. An earthquake,
volcanic eruption, landslide, river flood, storm, etc.
Natural disaster · Desastre natural
Desastre natural· Désastre naturel
Natural catastrophe · Catàstrofe natural · Catástrofe natural
· Catastrophe naturelle
Event generated by some natural danger that causes intense
alterations to people, goods, services and the environment,
exceeding the response capacity of the affected community.
Resilience · Resiliència
Resiliencia · Résilience
Capacity of recovery or regeneration of the vulnerable
element to get back to the previous situation before being
affected by the dangerous phenomenon.
Susceptibility · Susceptibilitat
Susceptibilidad · Susceptibilité
Tendency or ease of the territory to be affected by a certain
natural phenomenon.
Sustainable development · Desenvolupament sostenible
Desarrollo sostenible · Développement durable
Process of natural, economic, social, cultural and institutional
transformations that have as a goal the improvement
of living conditions of human beings and their productive
system, without deteriorating the environment or compromising
the bases to get a similar development for future
generations.
Vulnerability · Vulnerabilitat
Vulnerabilidad · Vulnérabilité
Vulnerability expresses the percentage of the value (economic
and/or social) of the exposed elements that can be
lost as a consequence of a certain natural phenomenon. (It
is also known as the degree of potential losses, within a
range from 0 and 1).
Natural hazard · Perillositat natural
Peligrosidad naturalo grado de amenaza · Aléa
Probability of occurrence of a natural danger in a particular
place and period of time.
Natural risk · Risc natural
Riesgo natural · Risque naturel
Probability of damages due to a natural phenomenon in a
particular place and period of time. The natural risk is
understood as a product of the danger caused by the vulnerability
of the elements under exposure.
Prevention · Prevenció
Prevención · Prévention
Whole set of techniques and actions that are necessary to
eliminate, reduce or avoid natural dangers over people,
goods and the environment.
225

RISKCAT Natural Risks in Catalonia
Annex 3
Acronyms
CCS
CECAT
CGA
CSIC
DinSAR
DOCE
DOGC
GAMA
GECCC
IAVCEI
ICC
IGC
IGME
IGN
INE
INUNCAT
ML
MSK
MPRGC
MZA
NCSE
NEUCAT
PAM
PEF
PIB
PIDA
POUM
RISKNAT
SIDEG
SISMICAT
Consorcio de Compensación de Seguros (Assurance Compensation Consortium)
Centre d’Emergències de Catalunya (Emergency Center of Catalonia)
Consell General d’Aran (administrative body of the county of la Val d’Aran)
Consejo Superior de Investigaciones Científicas (Spanish Superior Counsel of Scientific Investigations)
Interferometria de Radar mitjançant Satèl·lit (Radar Interferometry via Satellite)
Diario Oficial de la Comunidad Europea (Official Diary of the European Community)
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (Official Diary of the Generalitat de Catalunya)
Grup d’Anàlisis de Situacions Meteorològiques Adverses
de la Universitat de Barcelona (Analysis Group for Adverse Meteorological Situations of the University
of Barcelona)
Grup d’Experts en Canvi Climàtic a Catalunya (Experts Group on Climate Change of Catalonia)
Associació Internacional de Vulcanologia (International Association of Volcanology and Chemistry
of the Earth’s Interior)
Institut Cartogràfic de Catalunya (Cartographic Institute of Catalonia)
Institut Geològic de Catalunya (Geological Institute of Catalonia)
Instituto Geológico y Minero de España (Geological and Mining Institute of Spain)
Instituto Geográfico Nacional (National Geographical Institute)
Instituto Nacional de Estadística (National Institute of Statistics)
Pla Especial d’Emergències per Inundacions de Catalunya (Special Emergency Plan for Floods of
Catalonia)
Magnitud local d’un terratrèmol (Local magnitude of an earthquake)
Escala Medvedev-Sponheuer-Karnik per estimar la intensitat d’un terratrèmol (Medvedev-Sponheuer-
Karnik scale to estimate the intensity of an earthquake.
Mapa de Prevenció de Riscos Geològics de Catalunya (Map of Geological Risk Prevention of
Catalonia)
Mapa de Zones d’Allaus (Map of Avalanche Zones)
Norma de Construcción Sismoresistente (Regulation for Earthquake Resistant Construction)
Pla Especial d’Emergències per Nevades de Catalunya (Special Emergency Plan for Snowfalls of
Catalonia)
Pla d’Actuació Municipal (Municipal Action Plan)
Planificació d’Espais Fluvials (River Spaces Plan)
Producte Interior Brut (Gross National Product)
Plans d’Intervenció per al Desencadenament Preventiu d’Allaus (Intervention Plans for the Preventive
Induction of Avalanches)
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (Plan of Municipal Urban Planning)
Grup de Recerca en Riscos Naturals de la Universitat de Barcelona (Research Group for Natural
Risks of the University of Barcelona)
Sistema d’Informació Geològica, Edafològica i Geotemàtica de Catalunya (Geologic, Edaphologic
and Geothematic Information System of Catalonia)
Pla Especial d’Emergències Sísmiques de Catalunya (Special Emergency Plan for Earthquakes of
Catalonia)
226

Acknowledgements
We are very pleased to see that many people have a lot to
say about risks and are somehow involved in this issue in
our country. All the persons mentioned below have collaborated
to make this report possible, collecting data or
giving advice, suggestions and recommendations for future
improvements:
Joan Altimir, Lluis Xavier Godé, Alex Gracia, Cristina
Boloix, Carme Llasat, Montse Llasat, Juan Pedro Martin,
Vide, José Julio Palma, Mariano Barriendos, Allen Bateman,
Ramon Batalla, Carles Balasch, Marcel Hurlimann, Jordi
Corominas, Carles Garcia, Mercedes Ferrer, Juan Carlos
Garcia, Andres Diez, Inés Sanchez, Imma Verdaguer, Pere
Martínez, Antoni Roca, Jorge Fleta, Elisenda Miquel,
Manuel Novoa, Jordi Galofre, Xavier Marti, Josep Lluis
Colomer, Jaume Miranda, Javier Martin-Vide, Miriam
Moyes, Antonio Lechuga, José Jiménez, Raul Medina,
Agustín Sánchez-Arcilla, Juan Egozcue, Jesús Fernandez,
Pere Oller, Carles Fañanàs, Carles Raïmat, Manel Monterde,
Eugènia Alvarez, Josep Ramon Mora, Núria Gasulla,
David Saurí, Sergi Paricio, Xavier Berástegui, Montserrat
Mases, Antonio Abellán, Glòria Furdada, Spencer
Logan, Ivan Moner, Jordi Gavaldà, Àlex Barbat, Lluís
Pujades, Carles Roqué, David Brusi, Jordi Amigó, William
Savage, Joan Palau, Jose Maria Carmona, Michelle Crossetto,
Mari Àngels Trèmols, Jesús Carrera, Carles Roqué,
Alejandro Lujan, Scira Menoni, Constanza Bonadona,
Salvano Briceño, Michele Cochiglia, Francesc Sàbat, Jaume
Bordonau, Daniel Sampere, Domingo Gimeno, Pere
Santanach, Oriol Nel·lo, Joan Pallisé, Marta Pibernat, Josep
Pedrol, Xavier Jovés, Jordi Sargatal, Montse Ferrer
and Diego Moxó.
We want to highlight the task of the professor and advisor
of the CADS Mª Àngels Marquès who, jointly with her
colleagues and advisors Isabel Pont and Carmina Virgili,
have been always available to us and have contributed to
the project with enthusiasm.
And finally, we want to acknowledge all the support that
the director of the CADS and his team have given us in
all tasks and during all the process of writing this report.
To all of them, thanks a lot.